U5 |ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATERIA

U5 |Estructura atòmica de la materia. Continua o discontinua?

S V al IV AC filósofs grecs
Leucip i Demòcrit ÀTOMS
• petites partícules dotades de moviment
• indivisibles, indestructibles i invariables
• característiques de la matèria associades a la forma dels àtoms
(aigua  àtoms suaus; foc -àtoms amb punxes)
Aristòtil i Plató
• matèria contínua: es podia dividir infinits cops.

S XIX
Lavosier
1803 DALTON TEORIA ATÒMICA
Proust
Dalton
U5 |Estructura atòmica de la materia. Teoria basada en l’experimentació

S XIX DALTON

Teoria atòmica
per explicar lleis experimentals

Àtoms:
• partícules materials separades,
indestructibles i indivisibles.
• àtoms del mateix element són iguals i
els d’elements diferents diferents.

Compostos: unió d’àtoms

U5 |Estructura atòmica de la materia. Els grans descobriments.

S XIX - XX Grans descobriments (partícules subatòmiques).

Electró Protó Nucli Atòmic
Models atòmics: Dalton Thomson Rutherford Bohr Actual
http://concurso.cnice.mec.es/

........…
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Descobriment de l’electró

S XIX – XX Descobriment de partícules subatòmiques

L’ ELECTRÓ
1. Electròlisis (hipòtesis)
2. Descàrregues elèctriques
en tubs de gas enrarit (observació
de raigs catòdics)
3. Radioactivitat natural (detecció
d’electrons)
U5 | Estructura atòmica de la matèria. L’electró
Electròlisis

Experimentació del procés de l’electròlisis  Hipòtesi de l’existència de

l’electró.
1800 Piles  Us del corrent elèctric per produir reaccions químiques
Observació: dissolucions d’àcids, hidròxids i sals condueixen el corrent
elèctric (ELECTRÒLITS) ??
U5 | Estructura atòmica de la matèria. L’electró.
Electròlisis

Transformació
Ànode + : es desprèn Cl2
Química
Cátode – : es diposita Cu
ELECTRÒLISI

Arrhenius:
Electròlit (CuCl2) es dissocia en ions:

Cu2+ Cl–

Càtode (–) Ànode (+)

Es diposita Cu Es desprèn Cl2

U5 | Estructura atòmica de la matèria. L’electró.
Electròlisis

• 1833 Michael Faraday : Electròlits ions

AgCl Ag+ Cl-
96 500 C

Càtode - Ànode +
108 g Ag 35.5g Clor 1 mol

• Stoney: àtoms estructura interna de naturalesa elèctrica.

Electricitat havia de ser “divisible” formada per petites
partícules
Ag+ + 1 partícula elèctrica Ag0
Cl - Cl + 1 partícula elèctrica
U5 | Estructura atòmica de la matèria. L’electró.
Electròlisis

96 500 C = 1.60 · 10-19 C/partícula negativa

6.023 ·1023
ELECTRÓ

Ag+ + 1 partícula elèctrica Ag0 REDUCCIÓ

Cl - Cl + 1 partícula elèctrica OXIDACIÓ
U5 | Estructura atòmica de la matèria L’electró.
Descàrregues elèctriques en un tub de gas a baixa pressió

• Thomson: 1898 a 1903. Estudi

Raigs Catòdics
Tub de gas a baixa pressió i amb una
diferència de potencial gran entre els
elèctrodes.
Ions de gas accelerats  gran
energia cinètica, ionització d’altres
molècules pels xocs.
Surten del càtode (electrode -):
raigs catòdics
• Càrrega negativa
• Massa (caràcter corpuscular)
• Independent del gas que hi havia
al tub
• q/m = 1.76 ·1011 C/kg
U5 | Estructura atòmica de la matèria. L’electrò.
Descàrregues elèctriques en un tub de gas a baixa pressió
•Millikan 1909. Determina la massa de l’electró

Mesura la càrrega de les gotetes

d’oli en suspensió
• Càrrega de les gotes sempre era
múltiple de 1.6·10-19C 
qe = 1.6·10-19C

• Gotes en suspensió:
Fg = Felec  mg = qE 
massa electró = 9.11 ·10-31kg

http://www.youtube.com/watch?v=XMfYHag7Liw&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=91E6KvCvRf0&feature=related
U5 | Estructura atòmica de la matèria. L’electró.
La radioactivitat natural

1896 Henry Becquerel Matrimoni Curie

Radiació natural : U
Es sotmesa a un camp elèctric

• Part d’aquesta radiació es

desviava cap a la placa +
Radiació β = Raigs Catòdics
ELECTRONS
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Model atòmic de J. J. Thomson

J. J. Thomson al 1904 va suggerir que l’àtom és una esfera uniforme

d’electricitat positiva on es troben immersos els electrons, molt separats els
uns dels altres a causa de les forces de repulsió.

Aquest model explica perfectament per què els àtoms són neutres i per què,
quan es perden algun o alguns electrons, l’àtom s’ionitza.

Model atòmic de J. J. Thomson (1904).

U5 |Estructura atòmica de la matèria. El protó.

Descobriment dels raigs Goldstein: 1886. Tubs de descàrrega amb

anòdics. El protó càtodes perforats  Raigs canals o anòdics

• Positius (atrets cap al càtode)

• q/m depèn del gas
• Massa molt mès gran que els electrons
• Càrrega = càrrega de l’electró.

En el cas de gas H2 s’obtenia el valor més petit

de q/m
Rutherford: 1919  detecció del protó
(reaccions de transmutació per bombardeig amb
partícules alfa): N + He  O + p
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Descobriment del nucli atòmic.

Geiger i Marsden 1911 (sota supervisió de Rutherford): Experiment de dispersió de α (He+2)

• La majoria de α traverssaven
la làmina sense canviar de
direcció.

• Un petit % de α es desviava
considerablement

•La major part del nucli està buit

i tota la massa amb càrrega
possitiva es concentra en un
volum molt petit.

Nou model atòmic

U5 |Estructura atòmica de la matèria. Model atòmic de Rutherford
It was quite the most incredible event that
has ever happened to me in my life. ….
almost as incredible as if you fired a 15-
inch shell at a piece of tissue paper and it
came back and hit you. …….. I made
calculations I saw …… It was then that I
had the idea of an atom with a minute
massive center, carrying a charge.
Ernest Rutherford

Segons el model de Rutherford, en els àtoms

es distingeixen dues zones completament
diferents: el nucli, on queda concentrada tota
la càrrega positiva i gairebé tota la massa, i al
voltant del nucli una zona denominada
embolcall o capa electrònica, en la qual
giren els electrons.

Model atòmic de Rutherford.

U5 |Estructura atòmica de la matèria. Model atòmic de Rutherford

Altres conclusions de l’experiment:

• Mesura de la càrrega de diferents nuclis comparant les desviacions

experimentades en diferents làmines.

• Isòtops d’un àtom tenen la mateixa càrrega

Problemes model de Rutherford:

• Massa protons + mass electrons ≠ massa àtom  Ha d’existir alguna altra

partícula en el nucli

1932 CHADWICK neutron

• Òrbites dels electrons incompatible amb lleis de física clàssica

Teoria quàntica
U5 |Estructura atòmica de la matèria. La massa dels àtoms
• La unitat de massa atòmica és la massa
de la dotzena part d’un àtom de carboni-12.

• La massa atòmica relativa o pes atòmic

es el quocient entre la massa mitjana d’un
àtom de l’element i la dotzena part de la
massa d’un àtom de carboni-12. La massa
atòmica d’un àtom és la mitjana ponderada
de les masses dels isòtops que formen
l’element.

A Nombre de protons d’un àtom  Nombre atòmic (Z)

Z X Nombre de (protons + neutrons)  Nombre de massa (A)
U5 |Teoria de la relativitat d’Einstein. Energia d’enllaç entre nucleons

Una de les grans aportacions de Albert Einstein dins

el marc de la teoria especial de la relativitat (1905):

La massa pot transformar-se en energia i vice versa

E = m • c2

Albert Einstein. Físic alemany premi nobel de física el 1921.

Massa nucli < suma de les masses de les seves partícules subatòmiques
Defecte de massa es converteix en energia
en el procés de constitució del nucli 
Energia d’enllaç entre les partícules nuclears.

Energia d’enllaç per nucleó = E alliberada

formació nucli / nombre de nucleons.

ΔE = Δm • c2
U5 |Estructura atòmica de la matèria. La Llum (ones electromagnètique
Antenem que es la llum?  Entendrem l’estructura dels àtoms

LLUM: ona electromagnètica (propagació d’un camp EM a la velocitat de c = 3 • 108 ms-1 )

ESPECTROSCÒPIA: estudi de la llum absorbida o emesa per l’àtom.

1885 – 1925: nombrosos experiments d’espectroscopia suposen un gran

avenç en el coneixement de l’estructura atòmica. A principis de 1900:

• Max Plank  Teoria quantica

• Niels Bohr (ajudant de Rutherford)  Teoria atòmica de Bohr
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Conceptes bàsics de les Ones EM.

Radiació electromagnètica

• Camps elèctric i magnètic que

vibren perpendicularment entre
ells.

• Estan originats per uns càrrega

elèctrica accelerada.

• La propagació d’aquesta vibració

és en forma d’ones transversals.

• Longitud d'ona, λ, és la distància entre dos punts consecutius d’una ona

que es troben en el mateix estat de vibració.
• Període, T, és el temps que tarda una ona a recórrer una longitud d’ona.
• Freqüència, ν, és el nombre de cicles o oscil·lacions per unitat de temps.
• Velocitat de propagació: c=λ/T=λ•ν
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Espectre electromagnètic

Espectre: registre d’un

conjunt de radiacions EM.

Espectroscopi: instrument
que permet separar la
radiació EM en components
monocromàtics.

Espectròmetre:
espectroscopi que permet
mesurar la longitud d’ona.
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Espectre electromagnètic

Els diferents tipus d’ones electromagnètiques es caracteritzen per la seva

freqüència ( o longitud d’ona ).
c
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Els espectres d’emisió i absorció
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Els espectres d’emisió i absorció

Els espectres d’emissió i

absorció són característics dels
elements que els produeixen

Espectre continu. Lllum blanca.

Espectre d’emissió discontinu

produït per l’hidrogen a baixa
pressió. Consisteix en una sèrie
de bandes o ratlles brillants
aïllades.

Espectre d’absorció que es

produeix com a conseqüència
que l’hidrogen absorbeix algunes
de les radiacions del focus
lluminós.
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Teoria quàntica

Espectre discontinu  àtom emet o absorbeix energia de forma discontinua

Interpretació dels espectres atòmics  Teoria Quàntica

La matèria emet o absorbeix energia radiant de manera discontínua mitjançant

corpuscles elementals. Cada un d’aquests corpuscles s’anomena quàntum
d’energia, o també fotó.

Energia d’un fotó:

E=h•ν

h = 6,626 x 10-34 J s

Max Planck (1858-1947). Fundador de la teoria quàntica i un dels grans scientífics del segle XX.
Premi Nobel de Física de 1918.
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Model atòmic de Bohr per l’H

Postulats de la Teoria de Bohr

• L’electró es mou entorn al nucli en certes capes o òrbites circulars anomenades
nivells energètics principals o nivells quàntics principals.
• L’energia de l’àtom està quantitzada. A cada nivell energètic principal li correspon
un nombre natural n = 1, 2, 3, 4... anomenat nombre quàntic principal.
• Si l’electró es mou en un mateix nivell energètic està en estat estacionari, no
emet ni absorbeix energia.
• El pas d’un electró d’un nivell a un altre d’energia s’anomena transició
electrònica. L’energia emesa o absorbida en cada transició electrònica és igual a
l’energia d’un quàntum o fotó.
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Model atòmic de Bohr

Transició d’e- entre diferents Espectre d’emissió de l’hidrògen

nivells d’E  absorció o


emisió de fotons
EEE
final
h
inicial
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Estructura fina
Perfeccionament dels espectroscopis  desdoblament de ratlles
espectrals  ESTRUCTURA FINA
Nivells i subnivells
n = nombre quàntic principal
Orbitals i suborbitals

Els subnivells es van omplint

d’e- per ordre creixent d’E • Nombre de subnivells de cada nivell = n
• Nombre màxim d’e- d’un nivell d’E: 2n2
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Orbitals (espais de probabilitat)

S’anomena orbital de l’electró la regió de l’espai on amb més probabilitat es troba

l’electró. Un orbital es representa per mitjà d’un núvol de punts.
En un orbital hi pot haver, com a màxim, la càrrega total de dos electrons.

Representació per mitjà d’un

núvol electrònic de la posició
de l’electró de l’àtom
d’hidrogen al voltant del nucli
positiu.
U5 | Estructura atòmica de la matèria. Configuració electrònica.

Energies relatives dels orbitals en els àtoms neutres.

Esquema per recordar l’ordre en què es van
Els electrons ocupen l'orbital disponible de menor energia.
omplint els orbitals atòmics per ordre creixent
Cada orbital està representat per un quadrat.
d’energia en àtoms polielectrònics.
U5 | Estructura atòmica de la matèria. Configuració electrònica.

La configuració electrònica d’un àtom és la representació de com estan

distribuïts els electrons en els diferents orbitals de l’àtom en l’estat fonamental.

El nombre que figura davant  nivell principal.

Lletra  subnivell (o orbital)
Superíndex  electrons que hi ha en el subnivell.

Element Nombr Configuració electrònica

e
atòmic

Carboni (C) 6 1s2 2s2 2p2

Oxigen (O) 8 1s2 2s2 2p4

Neó (Ne) 10 1s2 2s2 2p6

Nitrogen (N) 7 1s2 2s2 2p3

Fluor (F) 9 1s2 2s2 2p5

U5 |Estructura atòmica de la matèria. La taula periòdica.

Períodes 
Files horitzontals numerades de l'1 al 7 en que s'alineen els elements.

Grups o famílies 
Grups d’elements que presenten certes similituds continguts en columnes
numerades de l’1 al 18

Grup 1 Metalls alcalins

Grup 2 Metalls alcalinoterris
Grups 3 al 12 Metalls de transició
Grup 13 Família del Bor
Grups
Principals Grup 14 Família del Carboni
Grup 15 Família del Nitrogen
Grup 16 Família dels Calcògens
Grup 17 Halògens
Grup 18 Gasos Nobles
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Periodicitat.
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Periodicitat.

Elements de grups representatius

Periodicitat de les
propietats dels elements
químics

Les analogies que presenten

Elements de transició
els elements situats en una
mateixa columna de la taula
periòdica es deuen a una
similitud en la seva
configuració electrònica.
Elements de transició interna
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Periodicitat.

http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Periodicitat.

Propietats dels elements mostren periodicitat: volum, energia d’ionització,

afinitat electrònica, electronegativitat, …

Propietats d’agregats d’àtoms també mostren certa periodicitat: densitat,

punts de fusió i ebullició, conductivitat, ….

Energia d’ionització (EI): energia necessaria per arrencar l’e-

més extern d’un àtom en fase gasosa i en estat fonamental.

Fe (g)  Fe+ (g) + 1 e- Direccions

d’ugmenten de
EI i l’electroneg.
Si continuem arrencant e- dels ions obtinguts: segona EI, tercera EI, …. a la taula P.

Electronegativitat: tendència que te un àtom enllaçat amb un altre

d’atreure cap a ell mateix els electrons de l’enllaç. Quan aquesta
tendència és gran  elements electronegatius, quan és baixa 
electropositius.

Caràcter metàl.lic.
Com més a l'esquerra i cap a baix en la taula periòdica més caràcter metàl.lic
U5 |Estructura atòmica de la matèria. Periodicitat.