Al cap d’una setmana, mentre preparava les maletes d’Anna i de
Dani, li van venir ganes d’anar amb ells. Feia anys que no havia estat en aquella masia, però era com si encara veiés els camps daurats i el color blau de les muntanyes. Dels graners curulls sortia una olor calenta. El celler era fresc, amb unes bótes tan grosses que hi havia d’abocar el vi des de la teulada, aixecant una trampa. Molt a la vora hi havia una esglesiola i les criatures dels masovers sempre miraven pel forat del pany per veure si els morts deien missa. Pel camí de les hortes hi havia dues basses d’aigua roja, plenes de granotes. A la nit, mentre els homes batien a la claror de la lluna, se sentia córrer rates per les golfes. Mercè Rodoreda. Aloma