Valencià 6 Primària PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa d’ampliació
Llengua 6
El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua,

per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
Roger Sarrià Batlle
Begonya Soler Soriano
Xavier Molina Martí
IL·LUSTRACIÓ
Esperanza Martínez Molina
EDICIÓ EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

Confecció i muntatge: Esperanza Martínez Molina i Eva Hernández Malye.
Correcció: Isidre Muñoz García i Gemma Pasqual i Escrivà.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra
només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300225473 d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
CP: 466774
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats
particulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
d’aprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i també dels objectius de millora que es
plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’al-
tres inclou:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és
que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competències adquirides.
Llengua 6 3
Índex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. El grup nominal........................................ 8
2. L’ús de les majúscules............................. 9
3. L
a farmàcia. La prefixació...................... 10
Unitat 2
1. Els demostratius.................................... 11
2. Repàs d’accentuació............................. 12
3. Els aliments. La sufixació....................... 13
Unitat 3
1. Els possessius....................................... 14
2. L’accentuació diacrítica......................... 15
3. E
l taller de pintura.
Les paraules parònimes......................... 16
Unitat 4
1. Numerals i indefinits............................... 17
2. La dièresi............................................... 18
3. E
l gimnàs.
Eufemismes i paraules tabú................... 19
Unitat 5
1. L’adverbi................................................ 20
2. El guionet.............................................. 21
3. E
l naixement d’un bebé.
Les paraules onomatopeiques............... 22
Unitat 6
1. Els enllaços........................................... 23
2. L’ús de la h............................................ 24
3. L
a planta de reciclatge.
Precisió lèxica........................................ 25
4 Llengua 6
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Unitat 7 Unitat 1.................................................. 46

1. El verb (I). Arrel i desinències.
Models de conjugació........................... 26 Unitat 2.................................................. 48
2. L’ús de x, tx i ig.................................... 27
3. La botiga de llums. Unitat 3.................................................. 50
Paraules individuals i col·lectives............ 28
Unitat 4.................................................. 52
Unitat 8
1. El verb (II). Nombre, persona, Unitat 5.................................................. 54
temps i mode. Els temps verbals........... 29
2. L’ús de x i ix.......................................... 30 Unitat 6.................................................. 56
3. L’oficina.
Les frases fetes i les interjeccions.......... 31 Unitat 7.................................................. 58
Unitat 9
Unitat 8.................................................. 60
1. Verbs regulars i irregulars....................... 32
2. La partició de paraules.......................... 33 Unitat 9.................................................. 62
3. La ciència-ficció. Les sigles................... 34
Unitat 10............................................... 64
Unitat 10
1. L’oració. El subjecte............................... 35
Unitat 11............................................... 66
2. L’apòstrof i la contracció........................ 36
3.L’escena d’un conte. Els neologismes... 37
Unitat 12............................................... 68
Unitat 11
1. El predicat nominal. L’atribut.................. 38
Solucionari........................................... 72
2. El punt i coma i els punts suspensius.... 39
3. Les coves. Els estrangerismes............... 40
Unitat 12
1. El predicat verbal. Els complements...... 41
2. Els parèntesis, les cometes i el guió....... 42
3. El port. Els arcaismes............................ 43
Llengua 6 5
Pla de millora
1 El grup nominal PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla dos grups nominals en cada oració i encercla’n els nuclis.
• Sandra viu en una casa antiga enorme.
• El pare de Carme és aquell home alt.
• La dolçaina de fusta té un so molt característic.
• El primer concursant va encertar totes les preguntes.
2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.
Uns braços amb flors blanques
La mestra molt xarradores
Unes xiques ben forts
Aquell gerro de Llengua
3 Analitza els grups nominals com en l’exemple.
• la meua germana menuda • unes sabates velles

Det. Det. N. Compl.
• la nostra amiga d’Alacant • aquell cotxe roig
• tres melons d’Alger • alguns plats de plàstic
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.
Un grup nominal és un grup de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.

El substantiu és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de nucli.
Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles,
demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de determinants i d’altres, com els
adjectius, fan la funció de complements.
8 Llengua 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1 L’ús de les majúscules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Copia cada oració escrivint les majúscules necessàries.
• hem anat al cine i hem vist la pel·lícula «els megarobots».
• el riu xúquer desguassa a cullera, a la comarca de la ribera baixa.
• el que vull que compres, carles, és sucre, farina i ous.
• els iaios toni i àgueda ens visitaran aquest mes.
2 Copia cada títol en el lloc corresponent. Compte amb les majúscules!
viatge a saturn • una mascota per a sara • les aventures de trenka
La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos següents:
• Al principi d’un text.
• Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració, etc.
• En els noms propis de persones, animals, llocs, etc.
• En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 9

1 La farmàcia. La prefixació PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa amb el nom del producte que corresponga.
• Riallox són unes per a provocar rialles.

pomada
xarop • Desanimexol són unes contra el desànim.
pastilles
• Felixinina és una que proporciona felicitat.
injeccions
• Avorrelín és un contra l’avorriment.
2 Observa i relaciona. Què fa cada un a la farmàcia?
El dependent • • es pesa a la bàscula.
La farmacèutica • • mira les cremes de l’expositor.
Una clienta • • posa uns productes al taulell.
El xiquet • • pren la tensió a un client.
3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari d’aquestes paraules.
in- des- anti- contra-
• ànim • útil • víric • dir

2 Els demostratius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla els demostratius i classifica’ls en la graella de més avall.
• No compres aquests melons, aquells semblen més madurs.
• Aqueixa bicicleta és la meua i aquella és del meu cosí Jaume.
• La mare de Susanna és mestra en aquesta escola.
• Posa’m mig quilo de pimentons; d’aqueixos verds, per favor.
Proximitat Distància mitjana Llunyania
2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funció que fa dins el grup nominal.
L’home aquell Aquest és el meu El pa? Està dins La teua gata és

pregunta per tu. germà. d’aqueixa bossa. aquella, Pau?
Determinant Nucli Complement
3 Ratlla el demostratiu que no corresponga en cada cas.
• Dóna’m aqueixa / aqueix llibre i el guardaré en aquests / aquesta caixa.
• El meu bolígraf és aquell / aquells , el que està davall d’ aquell / aquella cadira.
• Aquestes / Aquesta xiquetes han dut aqueixes / aqueixos joguets.
Els demostratius són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen la distància que hi ha
entre aquests i la persona que parla. N’hi ha de proximitat, de distància mitjana o de llunyania.
Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis
dins del grup nominal.

2 Repàs d’accentuació PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Llig el text i busca dues paraules de cada tipus.

6é A
L’examen
Són les nou del matí. Ara després, a les 11, tenim examen d’Anglés.
No és que siga molt difícil, però jo he estudiat poc. Que si les classes
de música, que si l’entrenament de bàsquet... En fi, que sempre
ho deixe per a última hora i després no tinc temps de res.
A vore si tinc sort i és fàcil... tant de bo!
Agudes Planes
Esdrúixoles
Amb accent Sense accent Amb accent Sense accent
2 Posa accent gràfic a les paraules que corresponga.
Agudes • camio • compas • carrer • alcohol • caiman • cafe
Planes • platan • cervol • origen • boligraf • pipes • pantalla
Esdrúixoles • bustia • fabrica • fisica • aguila • unica • fantastica
3 Escriu formes verbals afegint aquestes terminacions. Compte amb els accents!
-íem -íeu -àrem -àreu
• serv • serv • cant • cant
• part • part • puj • puj
• sab • sab • pass • pass
• Les paraules agudes tenen l’última síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en
vocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in.
• Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben
en diftong o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in).
• Les paraules esdrúixoles tenen l’antepenúltima síl·laba tònica. S’accentuen totes.

2 Els aliments. La sufixació PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Pinta en el dibuix els productes de la llista de la compra.
Cal comprar:
• 2 brics de suc de taronja

• Lluç fresc
• 3 capses de canelons precuinats
• 1 malla de cebes
• 2 bosses de creïlles fregides
2 Completa les oracions amb les paraules destacades de l’activitat anterior.
• Vosté trobarà les pizzes a la secció de .
• Albert, compra una de taronges a la fruiteria.
• Trau les de magdalenes per berenar.
• La mare ha portat sis de llet al banc d’aliments.
• Senyors clients: tenim llom de salmó a 5 € el quilo.
3 Escriu la paraula que respon a la definició i encercla el sufix que conté.
• Qualitat de roig ▶ rojor • Qualitat d’amarg ▶
• Qualitat de fresc ▶ • Qualitat de dolç ▶
4 Escriu un diminutiu i un augmentatiu usant els sufixos -et/-eta i -ot/-ota.
flor gat llibre cadira

3 Els possessius PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Ratlla les paraules que no siguen possessius.
aquest nostres dos teu les

seues propi meus el un
vostra cap teua nostra pintar seua
2 Relaciona i escriu els grups nominals que formes.
el seues bolis
la nostres baló
les teu galetes
els vostra tortuga
3 Subratlla els possessius de cada oració i indica davall quina funció fan.
• La seua germana és amiga de la meua des de fa molts anys.

Det. N.
• Quan eixia de casa m’he trobat el teu cosí amb uns amics seus.
• Els meus pares diuen que sí, que puc dormir a casa vostra.
• El meu patinet no és tan nou com el teu.
Els possessius són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o l’objecte que el substantiu
anomena.
Els possessius indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un posseïdor o diversos.
Els possessius poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins
del grup nominal.

3 L’accentuació diacrítica PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Marca la forma correcta en cada cas.
dona os te net be
dóna ós té nét bé
2 Escriu cada paraula on corresponga. Pots consultar el diccionari, si et cal.
són / son • Els meus veïns amics de pare.
més / mes • Febrer, el segon de l’any, és el curt de tots.
és / es • Aquell xic que posa la jaqueta el meu germà.
què / que • Vol li expliques ha passat.
3 Copia substituint els dibuixos per paraules que porten accent diacrític.
• Joan i Pau se saluden donant-se la
• L’ polar té el pelatge de color blanc.
• Quan siga major, vull viatjar per tot el
Algunes paraules porten accent diacrític per a diferenciar-les d’altres paraules que tenen la
mateixa forma però un significat diferent.

3 El taller de pintura.
Les paraules parònimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Ordena els passos que fa la xiqueta per a pintar un quadre.
esbossar
acolorir esborrar retocar
2 Completa el procés de pintar un quadre amb les paraules proposades.
De primer, la pintora el dibuix en un bloc
esbossa • esborra amb el . Si cal, amb la
acoloreix • retoca el que no li agrada i quan ja té fet l’esbós, trasllada
el dibuix al llenç. Una vegada ha traçat la figura,

pinzell • llapis
l’ amb les . Finalment,
pintures • goma
el quadre marcant-ne els detalls
amb un fi.
3 Marca la bona. Què són les paraules parònimes?
Les que signifiquen el mateix, Les que s’assemblen i es poden confondre,

com ara qualitats i aptituds. com ara aptituds i actituds.
4 Ratlla, en cada parell de parònims, el que no és adequat en l’oració.
• La iaia ha fet canalons / canelons per a dinar.
• Aquesta papallona és d’una espècie / espècia nova.
• Pol ha pres una pastilla per a la tos, però no li ha fet afecte / efecte .

4 Numerals i indefinits PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Troba els deu primers numerals ordinals i escriu-los al costat dels cardinals corresponents.
1 6
Q U A R T S M O Ç R
R P R I M E R E H L
2 7
F E D F V G S T U A
D F L O N O E E I M
3 8
E R T M G N T R T N
4 S E V S I S É C É O
9
É Z A K S O Ç E R V
5 T C I N Q U É R E É
10
2 Completa cada oració amb un indefinit dels proposats.
• Ramon arriba a la faena dia a les huit del matí.

algun tot
• Anna s’ha menjat el pa que tenia al rebost.
cada • Podries deixar-me llibre interessant? molta
• A l’estrena hi havia gent.
3 Relaciona. Quina funció fa el numeral o l’indefinit destacat en el grup nominal?
Agafa una jaqueta qualsevol. •

Determinant
Ha vingut poca gent. •
Has menjat massa llepolies. • Nucli
A classe, jo sóc el número vint. •

Complement
Lluís ha arribat el primer a la meta. •
Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser
cardinals o ordinals.
Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma imprecisa.
Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements
o com a nuclis dins del grup nominal.

4 La dièresi PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Marca i copia l’opció adequada en cada cas.
paraigües unguent globus terraqui pingüí
paraigues ungüent globus terraqüi pinguí
2 Posa dièresi en la vocal adequada.
raim heroina ensaimada peuc
Lluisa llaut creilles veines
3 Busca en la fitxa i copia dos exemples de cada ús de la dièresi.
u dels grups güe, güi, qüe, qüi que es pronuncia
i / u que no formen diftong amb la vocal anterior
La dièresi ( ¨ ) és un signe gràfic que s’utilitza per a les funcions següents:
• Per a indicar que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia.
• Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior.

4 El gimnàs.
Eufemismes i paraules tabú PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Observa la imatge i encercla l’opció correcta en les oracions de més avall.
• La paret del fons del gimnàs està coberta d’ espatleres / anelles .
• Els matalassos / poltres estan davant de les espatleres.
• Hi ha tres persones saltant / pedalejant en les bicicletes estàtiques.
• Un home calb alça / salta pesos.
• Un xic jove i molt alt fa exercici a les anelles / bicicletes .
• L’home que corre en la cinta sua / alça molt.
2 Completa amb la qualitat més adequada a cada esportista.
• La xica que salta el poltre és .

prim
àgil • L’home que alça els pesos és .
flexible • La xica que hi ha al matalàs és .

musculós • El xic que hi ha a les anelles és molt .
3 Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú corresponent.
defunció lavabo conflicte bèl·lic dement
vàter mort boig guerra

5 L’adverbi PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Localitza en el text un adverbi de cada tipus i copia’l en el lloc corresponent.
Hui tinc entrenament de pilota valenciana al trinquet.

Allà m’ho passe bé perquè faig exercici físic i també
amics. Juguem a raspall, a galotxa, a llargues…
El mestre diu que he millorat molt des que vaig
començar i Lola, la meua parella, també. En unes
setmanes jugarem la primera partida fora,
en un altre poble. Potser guanyarem!
Al principi, quan vaig començar, no ho tenia massa
clar, però ara m’encanta aquest esport. Cada dia
m’agrada més!
Lloc Temps Manera Quantitat Afirmació Negació Dubte
2 Fixa’t en els adverbis destacats i indica quina paraula modifiquen.
• Guillem cuina extraordinàriament bé.

Adverbi
• La meua cosina Teresa sempre em porta contes.
• Mustafà escriu molt bé el valencià.
• Has collit els pimentons massa verds.
3 Escriu adverbis de manera afegint la terminació -ment a l’adjectiu en femení.
• fàcil fàcilment • ràpida • recta
• suau • forta • lenta
Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o
quantitat, o bé afirmació, negació o dubte.
Els adverbis poden funcionar com a complement d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

5 El guionet PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Relaciona i escriu en el lloc corresponent les paraules que formes. No t’oblides del guionet!
penya gira para porta
sol segat revistes xocs

2 Copia aquestes xifres separant bé les paraules i amb els guionets que calga.
• 23 vintitres • 34 trentaquatre
• 92 norantados • 55 cinquantacinc
• 268 doscentsseixantahuit
• 729 setcentsvintinou
3 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell.
xinoxano / xino-xano Ribaroja / Riba-roja matamosques / mata-mosques
penjarobes / penja-robes parafang / para-fang sudafricà / sud-africà
El guionet (-) s’escriu:

• En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comença en s, r o x.
• En les paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal.
• En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C).
• En altres paraules, com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag…

5 El naixement d’un bebé.
Les paraules onomatopeiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Llig i classifica les accions destacades del text.
Per a: Marta Piqueres

Assumpte: La meua germaneta
Hola, Marta! Ja està! Ahir al matí va nàixer la meua germaneta. És bonica, però… d’allò més
avorrida! No fa més que plorar, mamar, dormir, tornar a mamar…
No fa res! Els pares sempre li xiuxiuegen a cau d’orella, l’agrunsen, li canten… però ella,
quieta. Quines ganes que tinc que cresca! Bé, hauré d’esperar… ;-)
Besets.
Berta
Ho fa el bebé

Ho fan els pares

2 Escriu el número que corresponga a cada objecte.
1 xupló 2 bressol
3 bolquer 4 pitet
3 Relaciona cada so amb la paraula onomatopeica corresponent.
Xiu, xiu
Piu-piu!
Xip-xap
xiuxiuejar piular xipollejar

6 Els enllaços PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 En cada oració, subratlla una preposició i encercla una conjunció.
• Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què li abelleix?
• Carles, has dut el cartó i el paper a reciclar?
• Andreu no vol córrer ni anar en bici.
• Abans Cloe era amiga de Carme, però ara no es parlen.
• Aniràs amb Paula o bé t’acompanyarà Clara.
2 Ratlla, en cada cas, la preposició que no siga adequada.
• Recorda’t de / sense comprar pollastre per a / a la paella de diumenge.
• Per / Des de ma casa fins a / contra la teua hi ha uns dos quilòmetres.
• Anna ha vist un cotxe a / de cavalls per / entre la carretera.
• Miquel vol les torrades de / amb mantega però sense / en melmelada.
3 Tria la conjunció adequada per a omplir cada buit. En acabant, relaciona.
o • ni • i • o bé • però
Josep toca el saxo Ester, l’oboé. •
El quadre és bonic, el marc no m’agrada. • • Conjunció copulativa
Alba, véns amb nosaltres et quedes ací? • • Conjunció disjuntiva
No han vingut Mar Pau a la festa. • • Conjunció adversativa
Anirem al cine a la platja; no ho hem decidit encara. •
Els enllaços són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules.
Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement.
Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en una oració, o dues
oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.

6 L’ús de la h PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Completa amb h aquestes paraules, si cal.
• armonia • a ir • ivern • umil • orrible
• am • subtra end • amaca • imne • umor
• in umà • erba • ostal • exàgon • aver
2 Encercla els errors respecte a l’ús de la h i copia cada oració corregint-los.
• Quan l’eroi va arribar, ja avia acabat la batalla.
• El iaio a anat a l’ort a plantar creïlles.
• Era una casa vella i hi avia taques d’umitat a les parets.
• Creus que l’umorista ja aurà començat l’actuació?
3 Escriu la paraula que respon a cada definició. Vigila amb la h.
• Beguda blanca refrescant que es pren amb fartons.
• És el lloc on vas quan t’han de fer una operació.
• Te’l menges dur, fregit, en truita, passat per aigua…
• Cada una de les parts que formen el nostre esquelet.
• El dia en té 24, cada una de 60 minuts.
• Persona que queda sense pares.
S’escriu h en els casos següents:

• En totes les formes del verb haver.
• En les paraules que comencen per hum- més vocal.
• En altres paraules com ara home, hora, hivern, ahir, ham, hui, herba, història, hort… i els seus
derivats.

6 La planta de reciclatge.
Precisió lèxica PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Ompli els mots encreuats sobre els materials que es reciclen i el lloc on van.
3
1 5
C
4 6 2
4 1 L I
6
L
D
5 2 O N O
E
3 P R
2 Forma paraules seguint el model.
• abocar abocador • llavar • contenir
• canviar • transportar • comptar
3 Substitueix el verb fer per un dels proposats, de major precisió lèxica.
construir • fabricar • celebrar • provocar
• L’empresa ha començat a fer poals metàl·lics.
• Viu a l’edifici que van fer l’any passat.
• L’accident va fer que el trànsit s’intensificara.
• Ahir es va fer l’acte de presentació del llibre.

7 El verb (I). Arrel i desinències.
Models de conjugació PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla les formes verbals que trobes en aquesta notícia.
El xarrador 13 de febrer de 2015
Un lleó solt al barri de Miret

Un veí del nostre barri ha patit hui un gran Sembla que el lleó es va escapar anit del
espant. Miquel S. anava al forn aquest matí zoològic, que està als afores del barri. Per
i s’ha topat amb un lleó al carrer. «Pensava sort, els agents han capturat l’animal sense
que se’m menjaria!» ha declarat el nostre riscos amb l’ajuda dels responsables del
veí. «Però ha passat de llarg i he telefonat zoo.
a la policia.»
2 Classifica les formes que has subratllat en el text anterior.
F. simples

F. compostes

F. perifràstiques
3 Separa l’arrel i la desinència de cada forma. Després, anota’n l’infinitiu i la conjugació.
• trobava ▶ trobar, 1a conjugació • debatien ▶
• sabies ▶ • pensàrem ▶
• porteu ▶ • patisques ▶
• fugien ▶ • temeu ▶
Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps.
Cada verb té moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes
o perifràstiques. Totes les formes verbals consten d’arrel i desinència.
El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. En valencià hi ha tres models de
conjugació segons l’infinitiu: primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugació (-ir).

7 L’ús de x, tx i ig PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Encercla les imatges que representen paraules començades amb el so x de xiquet i escriu-les.
ET
LN
BEL
CA
2 Ompli els buits d’aquestes paraules amb x o tx.
• farda o • icot • car ofa • per a • co e
• ar iu • mo illa • pan a • oc • upló
• me a • an ova • oriço • milo a • capu a
3 Escriu la paraula primitiva d’aquestes derivades.
• rojor ▶ • escabetxar ▶
• rebutjar ▶ • capritxós ▶
• bogeria ▶ • esquitxar ▶
4 Completa amb tx o ig les paraules primitives fixant-te en les grafies de les paraules
derivades.
• lle ▶ lletjor • despa ▶ despatxar • enu ▶ enutjós
• cartu ▶ cartutxera • rebu ▶ rebutjable • empa ▶ empatxada
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig.

• S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.
• S’escriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats també porten tx.
• S’escriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg.

7 La botiga de llums.
Paraules individuals i col·lectives PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa cada redolí amb el nom del llum corresponent.
La t’aprofitarà
Si tu vols llegir de nit
si a un campament vas.
el és el teu amic.
Les d’aquest llum

Si al carrer hi ha un
són totes de baix consum.
és on millor t’hi voràs.
2 Completa el text amb un dels verbs del requadre.
encendre • il·luminar • instal·lar
Tot a punt per a l’estrena

Acaben d’ els llums al saló d’actes
i ja està tot preparat per a la representació. Quan Roc
ha premut el botó per els focus
i l’escenari, ens hem posat una mica
nerviosos. Ja vorem com va l’estrena...
3 Relaciona cada paraula individual amb la paraula col·lectiva corresponent.
peix vaixell ocell illa
flota banc arxipèlag bandada

8 El verb (II). Nombre, persona,
temps i mode. Els temps verbals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Indica la persona (1a, 2a, 3a) i el nombre (singular, plural) de cada forma.
• tenies ▶ • acabaré ▶
• aniran ▶ • voleu ▶
• sabem ▶ • pintà ▶
2 Classifica les formes anteriors segons el temps a què fan referència.
Passat Present Futur

3 Completa amb les formes no personals descrites entre parèntesis.
• Rosanna ha el cap de setmana un conte.

(passar, participi) (escriure, gerundi)
• Si no hi vas , no podràs -hi a temps.

(córrer, gerundi) (arribar, infinitiu)
• De menuda m’agradava per ací els dits sobre la paret.

(caminar, infinitiu) (fregar, gerundi)
4 Relaciona cada situació amb el mode verbal que empraries per a expressar-la.
Expliques un fet normal: Pinte quadres. •

• Indicatiu
Expresses un desig: Tant de bo no ploga! •
• Subjuntiu
Dónes una ordre: Pare, vine, per favor! •
• Imperatiu
Manifestes temor: Si m’eixira una rata… •
Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que
són formes no personals.
Els verbs situen l’acció en un temps concret: el passat, el present o el futur.
Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant de l’acció. Els modes verbals són tres:
indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

8 L’ús de x i ix PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Subratlla en el text les paraules amb el so x de Xàtiva. Vigila i no et

confongues, perquè també hi ha paraules amb el so x de xiquet.
La malaltia de Xavier
El meu cosí Xavier, el de Xixona, està molt fluix. Sempre ha sigut
un xicot fort, però des que va caure malalt i va prendre aquell xarop
per a la panxa que no és el mateix. Ahir, en el partit de futbol
contra l’equip de Xàbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es
queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de tornar al metge…
2 Classifica les paraules amb el so de Xàtiva que has subratllat abans.
Amb x
Amb ix
3 Escriu el nom de cada dibuix. Totes són paraules amb x o ix.

4 Ompli els buits amb x o ix, segons que corresponga.
• Tinc una cosina a aló que es diu ènia.
• Gisela va demanar una amanida amb madu es i vinagre de erés.
• Guillem, obri el cala d’aquell moblet i dus-me tres made es de fil roig.
• El meu germanet avier encara no sap dividir per dues ifres.
El so de la x de Xàtiva es pot representar amb x o amb ix.

• S’escriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona.
• S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.

8 L’oficina. Les frases fetes
i les interjeccions PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Llig el text i classifica les paraules destacades.
A l’oficina
Quan Raquel ha arribat hui a l’oficina d’on és la cap hi
havia un caos monumental: els telèfons no funcionaven,
els ordinadors s’apagaven de sobte, les impressores
llançaven el paper i un missatger havia dut un escàner
que ningú sabia instal·lar. Un desastre!
Per sort, la secretària coneixia un bon informàtic al mateix
edifici, que hi ha anat i ho ha solucionat ràpidament. Encara com!
Persones
Aparells
2 Escriu la qualitat que correspon a cada objecte.
tàctil • metàl·lic • plana • sense fil
arxivador tauleta ratolí pantalla
3 Relaciona. Què signifiquen les frases fetes destacades?
Des que ha canviat el director, Té una capacitat de

l’empresa va vent en popa. treball molt gran.
Marc ja ha fet tota la faena. Va bé, té

És una màquina. molts beneficis.
4 Subratlla l’enunciat en què la interjecció fa la funció que s’indica.
Expressar una emoció: • Oh, quina preciositat! • Au, adéu!
Establir comunicació: • Mare meua, quin desgavell! • Ei, bon dia!

9 Verbs regulars i irregulars PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps d’indicatiu.
Verb model Verb model Verb model Verb model

1a conjugació: 2a conjugació: 2a conjugació: 3a conjugació:
parlar témer batre sentir
Present parle tem
Passat simple batí
Futur sentiré
2 Escriu la 1a persona del present d’indicatiu d’aquests verbs.
• curar ▶ • dormir ▶
• prémer ▶ • córrer ▶
• vore ▶ • durar ▶
• obrir ▶ • anar ▶
3 Copia l’infinitiu dels verbs anteriors on corresponga. Per a saber si són regulars o irregulars,
pots comparar-los amb els verbs models de l’exercici 1.
Regulars
Irregulars
4 Marca els casos en què l’alternança gràfica destacada siga una irregularitat de l’arrel.
bec menge venç cull puc tanque

bevem menja vencem collim pot tanca
Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació.
Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes
desinències que el verb que els serveix de model de conjugació.
Els verbs irregulars presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que
els serveix de model o ambdues coses alhora.

9 La partició de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Observa les particions de les paraules a final de línia i ratlla la incorrecta en cada cas.
dinosaure hamburguesa sabateria recolzament

di-nosaure ham-burguesa sa-bateria re-colzament
dino-saure hambur-guesa saba-teria rec-olzament
dinosa-ure hamburg-uesa sabate-ria recol-zament
dinosau-re hamburgue-sa sabateri-a recolza-ment
2 Copia les particions que has ratllat i explica per què són incorrectes.
• ▶
• ▶
• ▶
• ▶
3 Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de línia.
terra aigua canya tassa fetge fulla
4 Parteix aquestes paraules de totes les maneres correctes a final de línia.
• paciència ▶
• animalada ▶
• organització ▶
• soterrament ▶
Escrivim guionet (-) a final de línia per partir una paraula que continua en la línia següent seguint
aquestes normes:
• No es poden separar les lletres que formen part d’una mateixa síl·laba.
• No es poden separar els diftongs.
• Cal separar els dígrafs en síl·labes diferents, excepte els dígrafs qu, gu, ll, ny i ig.
• No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de línia.

9 La ciència-ficció. Les sigles PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Observa l’escena i completa cada oració amb la paraula adequada.
• L’ ha baixat del seu coet un poc espantat.

astronauta
robot • Un acompanya l’astronauta.
satèl·lit
• Els reben el terrícola que ha arribat al seu món.
extraterrestres
plats • L’astronauta no pot respirar en aquell planeta sense el .
casc
• Al cel es veu un redó i molts voladors.
2 Uneix cada aparell amb la forma que té en l’escena anterior.
satèl·lit coet plat volador

ovalada redona punxeguda

3 Encercla les sigles del text i copia-les en el lloc corresponent. Els estudiants de l’ESO de la localitat
participaran en un concurs sobre
• Unió Europea ▶ l’espai organitzat per la UE i l’ONU.
El premi és un viatge als EUA.
• Estats Units d’Amèrica ▶ Els desitgem sort!
• Educació Secundària Obligatòria ▶
• Organització de les Nacions Unides ▶

10 L’oració. El subjecte PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Escriu darrere de cada enunciat del text si és una frase (F) o una oració (O).
Una decisió difícil
La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar. Mmm, que difícil!
M’agraden tantes coses… Macarrons? Pollastre al forn?
O una bona paella? No, ja ho sé! Li demanaré llentilles!
La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil. Boníssimes!
2 Subratlla el subjecte i encercla el predicat de cada oració.
• La partida de pilota s’ha ajornat a demà per la pluja.
• Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare.
• Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui.
• En aquesta plaça viu la cosina de Marta.
3 Escriu al costat de cada oració si té un subjecte lèxic o gramatical.
• La meua germana té dos anys. ▶ • Pense que tot és cert. ▶
• La motxilla de Pau és verda. ▶ • Arribarem molt tard. ▶
4 Copia els subjectes lèxics de l’activitat anterior i identifica’n el nucli, els determinants
i els complements.
• •
Els enunciats són grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden ser frases o oracions.
Les oracions contenen almenys una forma verbal conjugada i s’estructuren en subjecte i predicat.
El subjecte pot ser lèxic o gramatical. El subjecte lèxic consta sempre d’un nucli, que pot anar
acompanyat o no de determinants i complements.

10 L’apòstrof i la contracció PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Escriu davant de cada paraula l’article corresponent.
el / l’ • indi • iogurt • home • ase • text
la / l’ • mà • ànega • unió • ungla • hiena
2 Completa cada oració amb les paraules proposades. Fixa’t en els articles.
iaio ▶ L’ vol que el li telefone.

oncle
Per a votar, deposita la a l’ . urna
papereta
últim ▶ L’ dia per a tornar el llibre és el de maig.
huit
Pau coneix bé la de l’ Roma. antiga
història
3 Copia l’oració corregint els errors d’apostrofació i contracció que conté.
L’iaio de el meu amic Toni viu a Tabarca. Al estiu Toni el visita

i els dos ixen a pescar, cada matí, per els voltants de la illa.
• Els articles el i la s’apostrofen (l’) davant de les paraules que comencen en vocal o en h.
Els articles el i la no s’apostrofen davant de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
L’article la tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i, u, hi, hu àtones ni
davant del nom de les lletres.
• Els articles el i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es contrauen: al, als, del,
dels, pel, pels. En cas que l’article el es puga apostrofar amb la paraula següent, no es fa la
contracció.

10 L’escena d’un conte.
Els neologismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla el personatge de conte que es correspon amb cada descripció.
Ajuda les persones a través d’encanteris. ▶ drac fada
gnom donyet Viu al bosc i és menut però molt savi.
2 Observa i indica si les oracions són verdaderes (V) o falses (F).
La il·lustració representa una clariana de bosc.
Hi ha una rabosa que ix del seu cau.
Hi ha una tolla i alguns matolls.
Davall dels arbres es veuen flors.
3 Corregeix les oracions falses de l’activitat anterior.
4 Llig el text i encercla els neologismes que hi trobes.
Una excursió desaprofitada
Els pares i jo vam visitar ahir la cova dels Bous. Té unes pintures
rupestres molt boniques. Però el pare no parava de queixar-se:
que si no li quedava bateria a l’MP4, que si no podia xatejar amb
els amics, que si tanta humitat li faria malbé els microxips de
la tauleta tàctil que duia a la motxilla... No li agradà gens l’excursió!
Si el traus dels videojocs, mon pare ja no sap divertir-se. I, és clar,
una cova sense connexió a Internet li va semblar molt avorrida!

11 El predicat nominal. L’atribut PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla el predicat de cada oració i encercla’n el verb. En acabant, marca el tipus de predicat
que corresponga.
Predicat Predicat
nominal verbal
La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat.
Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa.
El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions.
La tempesta arrancà catorze bresquilleres.
Aquesta novel·la sembla molt interessant.
2 Analitza el predicat nominal de cada oració seguint el model.
P. nominal
• Andreu és mecànic. • Anna i Clàudia semblen enfadades.

V. cop. Atribut

• La iaia està un poc refredada. • Aquelles muntanyes pareixen molt altes.
3 Completa aquestes oracions amb un atribut adequat.
• El meu cosí Jaume sembla .
• La font de la plaça està .
• Aquests núvols pareixen .
Els predicats poden ser nominals o verbals.

El predicat nominal expressa què és o com està el subjecte. Conté un verb copulatiu (ser, estar,
semblar i paréixer) i un atribut.
L’atribut expressa una qualitat o un estat del subjecte. Poden fer la funció d’atribut un adjectiu,
un substantiu, un pronom o un grup nominal.

11 El punt i coma
i els punts suspensius PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Numera segons que corresponga. Quin ús del punt i coma es fa en cada oració?
1 Separa els elements d’una enumeració on ja hi ha comes.

2 Va davant d’un enllaç que introdueix una oració llarga.
Juli volia anar al cine; però no sabia He convidat a la festa els meus amics
si els pares li donarien diners després Quim, Arnau i Bea; els meus cosins Pau,
d’haver-se portat tan malament. Roc i Marc; i les meues veïnes Sara i Adela.
2 Explica què indiquen els punts suspensius en cada cas.
Diuen que la vacuna que ens posaran L’enumeració

no fa mal, però… jo tinc por! no està acabada.
Nosaltres sabem jugar a moltes coses: L’oració s’interromp

al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes… per a expressar sorpresa.
Quan ja pensàvem que no vindria… L’oració s’interromp

va arribar Manel! per a expressar temor.
3 Completa triant l’opció correcta en cada cas.
• ,/; ▶ Albert vol anar al parc amb els amics però creu que els pares
no el deixaran perquè les últimes notes no han sigut massa bones.
• . / … ▶ Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet De vesprada, féu tots
els deures que tenia: de Mates, d’Anglés, de Llengua
• ,/; ▶ De la fruiteria comprà pomes, plàtans i kiwis del forn, ensaïmades pa i rotllets
i de la carnisseria, pit de pollastre.
Escrivim punt i coma (;) en els casos següents:

• Per separar els elements d’una enumeració quan algun d’aquests ja porta coma.
• Davant dels enllaços però, tanmateix, no obstant això…, quan introdueixen oracions llargues.
Escrivim punts suspensius (…) en els casos següents.
• Per indicar que una enumeració no està acabada.
• Per indicar que una oració s’interromp per expressar sorpresa, dubte, temor…

11 Les coves.
Els estrangerismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa el cartell amb les paraules proposades.
esvarar • humit • cridar • estalactites • sostre • llanterna
VISITA A LA COVA NEGRA

RECOMANACIONS
• Vigileu per no topar amb les que pengen
del i no les danyeu.
• Porteu un calçat adequat per no . L’ambient
és ja que el sostre i les parets gotegen.
• Procureu no . Molestareu les ratapenades
que encara hibernen.
• Porteu una adequada. Hi ha poca llum.
Gaudiu de la visita!
2 Substitueix les paraules destacades per un dels adjectius del requadre.
• A la cova s’arriba per un terreny amb moltes roques.
estret
fosc • El primer tram de la gruta és de poca amplària.
rocós
• En entrar a la caverna tot queda sense claror.
3 Relaciona. Amb quina expressió valenciana es correspon cada estrangerisme destacat?
Aquest ordinador té un software massa antic. • • l’afició
El senderisme és el hobby principal de Raquel. • • un llibre electrònic
S’ha comprat un e-book nou amb molta capacitat. • • una hamburgueseria
Després del cine, vam sopar en un burguer. • • un conjunt de programes

12 El predicat verbal.
Els complements PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Indica si el complement subratllat és directe (CD) o indirecte (CI). Després, substitueix-lo per un
dels pronoms indicats.
CD el, la, els, les CI li, els
• La mare canta cançons a les bessones. ▶ La mare els canta cançons.

CI
• Jo donaré el regal d’aniversari a la iaia. ▶
• Preguntà l’adreça a aquella policia. ▶
• Ensenyaràs les fotos de París als amics? ▶
2 Encercla el complement circumstancial i relaciona. De quin tipus és?
El meu cosí Joan i els seus pares viuen a Xeresa. • • De manera

Anirem a visitar Guillem demà de vesprada. • • De quantitat
Isabel canta qualsevol cançó de meravella. • • De temps
L’arròs amb fesols i naps m’agrada moltíssim! • • De lloc
3 Analitza el predicat verbal de cada oració seguint el model.
P. verbal P. verbal
• Ahir Mireia demanà perdó a Tomàs. • Amb un retolador, escriviu el nom.

CC Temps Nucli CD CI

• Després Toni entregarà el treball al tutor. • Àngels viu a Tibi amb una tia.
El predicat verbal està format per un verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements
d’aquest verb. Els principals complements verbals són els següents:
• El complement directe (CD) anomena l’objecte o l’ésser sobre el qual recau l’acció
expressada pel verb.
• El complement indirecte (CI) anomena el destinatari de l’acció que indica el verb més
el complement directe.
• El complement circumstancial (CC) expressa diverses circumstàncies de l’acció verbal:
lloc, temps, manera, causa, quantitat, instrument, companyia, etc.

12 Els parèntesis,
les cometes i el guió PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Ompli els buits amb parèntesis o cometes, segons que corresponga.
• Avel·lí Guarner Arnau 1912-2000 va ser un pintor local molt reconegut.

• Miquel acaba de llegir Mecanoscrit del segon origen i li ha agradat molt.
• El meu germà s’ha fet soci del CERP Centre Excursionista Raïm de Pastor .
• Ma mare sempre em diu: Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla .
• Jordi que no ha mostrat mai interés pels animals diu que vol ser veterinari.
2 Anota un títol en cada cas. Recorda’t d’usar les cometes.
L’últim llibre que hages llegit

Una cançó infantil que recordes

Una pel·lícula que hages vist

3 Escriu el que ocorre en la vinyeta. Recorda’t d’usar el guió per a introduir les paraules
dels personatges i els comentaris del narrador.
Mare, les olives negres És clar que no! La mare llig al jardí. El fill va i li pregunta:
tenen potes?

Ai, crec que m’he
menjat un escarabat...

• Els parèntesis (( )) s’utilitzen per a introduir una explicació, una informació o un aclariment dins
d’una oració.
• Les cometes (« ») s’utilitzen per a introduir les paraules exactes que ha dit o ha escrit una
persona, o per a citar els títols de llibres, pel·lícules, cançons, etc.
• El guió (–) s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els aclariments del narrador
quan parla un personatge.

12 El port. Els arcaismes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Relaciona cada element del port amb la seua definició.
moll • • Mur de pedra que protegeix el port de les onades.

bocana • • Qualsevol vehicle que navega per les aigües.
drassanes • • Lloc des d’on es puja als vaixells o se’n baixa.
escullera • • Lloc per on els vaixells entren al port o n’ixen al mar.
embarcació • • Lloc on es construeixen i es reparen els vaixells.
2 Completa cada oració amb la forma adequada del verb que calga. En acabant, localitza cada
acció en la imatge.
salpar 1 Els passatgers del creuer al transatlàntic.

hissar 2 El capità del vaixell que saluda uns turistes.
embarcar 3 El pescador el vaixell pesquer al moll.
amarrar
4 Els tripulants del veler les veles per aprofitar el vent.
3 Marca l’oració de cada parell que conté l’arcaisme i encercla’l.
El mariner corre perquè el vaixell salparà prest.

El mariner corre perquè el vaixell salparà prompte.
Aquella embarcació vella no navegarà pus.

Aquella embarcació vella no navegarà més.
Han decidit no navegar, perquè hi ha un temporal perillós.

Han decidit no navegar, car hi ha un temporal perillós.

Programa
d’ampliació
1 Aprenc més PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 Llig el text i respon a les preguntes.
Sóc
Maria. El grup nominal és el tipus d’enunciat més abundant en una llengua.
Es denomina nominal perquè el nom n’és la paraula principal, el nucli.
La majoria de les vegades hi ha diverses paraules que acompanyen
el nom. Però també hi ha grups nominals formats per una sola paraula,
que pot ser un substantiu (És metge), un pronom (Sou vosaltres?) o bé
un nom propi (Sóc Maria). Recorda que els substantius propis poden ser
de persona, d’animal o de lloc.
• Per què els grups nominals es denominen així?
• Quines paraules poden formar un grup nominal per si soles?
• Quins d’aquests substantius poden formar a soles un grup nominal? Encercla’ls.
albergina Sara Lluís ordinador Bobi Elx armari
2 Subratlla els grups nominals i encercla’n els nuclis.
Aquesta setmana estem tractant els oficis de les nostres famílies.

Hui era el torn del pare de Pau, que es diu Robert i és farmacèutic.
Hem anat a la seua farmàcia i Robert ens ha explicat totes les tasques
que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió,
usen l’ordinador per a registrar dades... i també preparen fórmules
magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser un
treball divertit, no?
3 Busca entre els grups nominals anteriors un que tinga cada una d’aquestes estructures i copia’l.
• N. ▶
• N. 1 Compl. + Compl. ▶
• Det. 1 N. ▶
• Det. 1 N. 1 Compl. ▶
• Det. 1 Det. 1 N. ▶

1
4 Analitza els grups nominals d’aquests enunciats, seguint el model.
Grup nominal Grup nominal

• Cada herba té la seua medecina. • La cara de la metgessa agrada al malalt.
Det. N. Det. Det. N.
• A cada bolet, una lliçó. • Aigua calenta no forada la dent.
5 Llig i subratlla les paraules que usen majúscula. Després, completa l’esquema.
Ahir vaig anar a la presentació del llibre «El nostre poble», de

l’escriptor Jaume Segarra. La història conta les aventures de Pau
i Mar, dos xiquets de Penyaverda que se’n van a estiuejar al poble
dels seus iaios. Desitjava comprar-me el llibre perquè me’l signara
l’autor, però, què creieu que va passar? Doncs que no portava
diners! És que no puc eixir de casa amb tanta pressa!
Al d’un text.
Després de signes que tanquen oracions:

S’escriu
majúscula
En noms propis de , animals i
En els de , pel·lícules, cançons...
6 Torna a escriure les oracions corregint les majúscules incorrectes. N’hi ha sis.
• Gemma anirà al conservatori els Dilluns i els Dijous.
• El Dia 21 de Setembre entrarem a la Tardor.
• L’Hotel en què ens vam allotjar es deia Voramar.

Nom Data
Sabies que els demostratius ja s’usaven en llatí? En la llengua dels

romans també s’utilitzaven per a assenyalar els éssers o objectes,
marcant-ne la distància, i des de la seua època fins a la nostra
Hic, iste, han patit diversos canvis. Per això i per l’evolució d’acord amb les
ille… distintes zones lingüístiques, tenim d’una banda els demostratius
amb les formes reforçades (aquest, aqueix, aquell) i, de l’altra, les
formes simples (este, eixe, aquell). Aquestes últimes són les formes
més habituals en la llengua oral, encara que també les podem trobar
de vegades en la llengua escrita.
• De quina llengua provenen els demostratius que usem? Qui la parlava?
• Quines formes dels demostratius han arribat fins a l’actualitat?
• En quin context és més adequat l’ús del demostratiu este? Marca’l.
En un treball escrit. En una conversa amb una amiga.
2 Completa amb el demostratiu corresponent.
Distància mitjana capsa Proximitat supermercat
Proximitat peixos Llunyania pizza
Llunyania fruites Distància mitjana dolços
3 Subratlla els demostratius i indica la funció que fan: determinant, nucli o complement.
• Aquelles xiquetes mengen pomes. Funció:
• Aquest és el meu germà Lluís. Funció:
• He caigut als matolls aquells. Funció:
• Dóna’m les tisores aqueixes. Funció:
• Aquell porta un cabàs ple de melons. Funció:

2
4 Marca amb una A les paraules agudes, amb una P les planes
i amb una E les esdrúixoles.
picant tòfona puré frigorífic llima
fórmula plàtan piràmide carxofa safanòria
amarg albergina alfàbega bacallà aladroc
5 Posa accent a les paraules que en necessiten.
Restaurant El Gastronom
Menu
Primer plat
– Canelo d’anec amb salsa de xampinyons
– Arros melos amb esparrecs i pesols
Segon plat
– Salmo guisat amb especies
– Faisa farcit de pate i salsa d’albercoc
Postres
– Sorbet d’aiguallimo
– Flam de cafe
Preu: 15 euros
La beguda no esta inclosa.
6 Relaciona cada producte amb el lloc on s’ha de guardar.
tonyina tall de vedella gelats verdura arròs gel
frigorífic rebost congelador

Nom Data
En ma vida En valencià trobem dues classes de possessius: els tònics, que

he vist una porten l’article davant (el meu, la meua…) i els àtons, que no el
cosa igual!
porten (ma, son…).
Aquests últims, exceptuant la zona de l’Horta de València, on en
fan un ús més general, només s’usen davant d’algunes relacions
de parentiu (ma mare, ta tia…), en algunes expressions (ma
casa, ma vida) i en alguns tractaments (sa majestat).
Si et fixes, t’adonaràs que uses els possessius sense article
davant moltes vegades, sobretot quan parles de la teua família:
Mon pare i ma mare s’han presentat a un concurs de ball.
• Quantes classes de possessius trobem en valencià? En què es diferencien?
• A quina zona valencianoparlant és més general l’ús dels possessius sense l’article davant?
• En quines oracions s’usen els possessius àtons? Marca-les.
He perdut el meu llibre de Música. Com es diu ton pare?
Marta vol pintar sa casa. La nostra mestra és molt divertida.
2 Torna a escriure les oracions substituint les expressions destacades per possessius.
• El cotxe de vosaltres està al taller d’ell.
El vostre cotxe està al seu taller.
• M’he deixat els pinzells de mi a la motxilla de tu.
• Mònica i Feliu han comprat les aquarel·les d’ells a la papereria.
• Les germanes de mi exposaran les pintures d’elles al museu d’art modern.

3
3 Observa els dibuixos i escriu oracions amb possessius.
4 Marca la paraula correcta a partir dels dibuixos.
os pels soc

ós pèls sóc
mora mon ma
móra món mà
5 Posa accent diacrític en les paraules destacades que calga.
La dona del meu veí em dona te tots els anys quan torna
de la Xina. Els familiars que te allí venen altres infusions
mes per a estar sa, i pel seu treball no venen gens per ací.
Sort que ella no hi ha d’anar cada mes!

Nom Data
No hi ha cap D’això,
res! En valencià, de vegades es confonen tres indefinits invariables
animal que no
tinga gens de pèl.
que expressen negació: cap, res i gens.
L’indefinit cap pot fer tant la funció de determinant com la de
nucli: No hi ha cap bolígraf. / No n’hi ha cap.
Pel que fa a res, significa ‘cap cosa’ i sempre fa la funció de
nucli del grup nominal: Allí no quedava res: ja s’ho havien menjat
tot!
I finalment, pel que fa a gens, indica quantitat o intensitat i pot
anar sol si fa referència a un verb o un adjectiu (Marc no m’estima
gens / Això no és gens fàcil) o amb la preposició de si es refereix
a un substantiu (No queda gens de pa).
• Quines funcions pot fer l’indefinit cap?
• Quina funció fa l’indefinit res?
• Quins usos de cap, res i gens són correctes? Marca’ls.
Ha anat a comprar i no ha portat res. Ara no tinc res de fam; ja dinaré més tard.
No ens ha portat cap del viatge. No fa gens de fred.
No hi ha gens a la nevera! Volia una magdalena, però no en queda cap.
2 Llig el text, encercla els indefinits i subratlla els numerals.
Un esport molt complet
Sabeu què és el triatló? El triatló és l’esport que barreja
tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme.
Per a mi és divertit, encara que bastants vegades m’ha
semblat que exigia massa sacrifici, ja que s’ha d’entrenar
dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig
per la cinquena competició i en l’última vaig quedar
el segon. Us animeu a participar en alguna edició?

4
3 Escriu els cardinals en lletra i el seu ordinal corresponent.
8 ▶
19 ▶
26 ▶
32 ▶
4 Torna a escriure les oracions corregint els indefinits destacats.
• Vicent portava poc diners i ha hagut de pagar amb targeta.
• Tenia tant de fam que m’hauria menjat una vaca!
• Vindrà Ferran qualsevols dia i no tindreu gens fet.
• Empar sempre té molts coses a fer.
5 Posa dièresi a les paraules que en necessiten i classifica-les.
badia unguent raim viatge
llengues aquàtic marialluisa aquífer
desmai cruilla piraguisme ensaimada
Sona la u , , ,
No hi ha
diftong
, , ,
6 Completa el passat simple de cada verb. Tin en compte els accents i les dièresis.
• Reduir ▶ reduí, , reduí, , reduíreu,
• Traduir ▶ , traduïres, , traduírem, , traduïren

Nom Data
Verdaderament,
és molt curiós!
Possiblement, la classe d’adverbis més nombrosa és la de
manera, pel fet que podem formar-los amb molta facilitat
afegint la terminació -ment a uns quants adjectius en gènere
femení: clarament, dolçament, correctament…
Però cal tindre en compte que hi ha adjectius que són
invariables en gènere, és a dir, que tenen la mateixa forma
per al masculí i per al femení. Per això, tenim adverbis com:
lliurement, àgilment, evidentment…
La funció que fan els adverbis acabats en -ment, com tots
els altres adverbis, és la de modificar o complementar
el significat d’un verb, un adjectiu o un altre adverbi.
• A quina classe d’adverbis pertanyen els que acaben en -ment?
• A quina classe de paraula s’afig -ment per a formar adverbis de manera? En quin gènere ha d’estar?
• Quines d’aquestes paraules són adverbis de manera? Marca-les.
ràpidament compliment sobtadament
casament fàcilment funcionament
inútilment mirament llargament
2 Llig i subratlla la paraula a què complementen els adverbis destacats.
• El bebé ahir va plorar tota la nit.
• Pau no anirà al parc d’atraccions.
• Potser dinaré a les dues.
• No estic gens cansada.
• He arribat menys tard que Lluc.

5
3 Torna a escriure les oracions substituint les expressions marcades per un adverbi.
• Hem fet el deure amb velocitat i ens n’hem anat al parc.
Hem fet el deure veloçment i ens n’hem anat al parc.
• Fes-ho d’aquesta manera i voràs que fàcil que és.
• Sergi es troba més bé després d’haver menjat.
• El dia després de hui sabreu el resultat de l’examen.
4 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes. Para atenció a l’ús del guionet.
baralla ▶
escura xemeneies ▶
caigudes ▶
pica
soques ▶
sol ▶
para
cassoles ▶
5 Escriu una oració amb cada una de les paraules que porten guionet de l’activitat anterior.
•
•
•
6 Subratlla la forma ben escrita de cada sèrie.
depús demà compta gotes nord coreà zig zag

despús-demà compta-gotes nord-coreà zig-zag
despusdemà comptagotes nordcoreà zigzag

Nom Data
«Això» què és:

una preposició Ni una cosa Quan parlem d’enllaç, la mateixa paraula ens indica la
o una conjunció? ni l’altra!
funció que acompleix aquesta classe de paraules en la
llengua: enllaçar, unir; enllaçar paraules que tenen la mateixa
categoria o bé unir un element amb el seu complement.
Hi ha dos tipus d’enllaços: les preposicions i les conjuncions,
i dins d’aquestes segones trobem les copulatives, les
disjuntives i les adversatives.
Tant les preposicions com les conjuncions tenen una sola
forma invariable.
• Quines són les funcions dels enllaços?
• Quins tipus d’enllaços hi ha? I de conjuncions?
• Quines d’aquestes paraules no són enllaços? Ratlla-les.
però el aquest davall segons ric-ric
2 Completa el text amb els enllaços següents.
a • des de • sense • de • amb • i • entre • però • fins • per a • Segons
Una visita molt interessant
Hui, amb l’escola, hem visitat una planta reciclar vidre que es
troba uns trenta km, la Vall Seca i Benialt. El viatge ha
sigut una mica llarg ha valgut la pena. Quan hi hem arribat, ens
han mostrat tot el procés, la recollida que el trituren
en trauen unes pólvores que serveixen fabricar nous
envasos. ens han dit els responsables, és un procés
massa complicacions i el qual podem estalviar arena i aigua.

6
3 Escriu les oracions ordenant-ne les paraules.
• a ha anat Mireia no València a sinó Alacant.
• és xic Martí seriós molt un simpàtic. però
• Carme El fabrica de reciclat. nebot quaderns paper amb
4 Observa els dibuixos i completa les oracions següents.
• Pere s’ha examinat per pilotar .
• Maria, porta’m del mercat o no podré fer la truita.
• Aquell surfista sap pujar a la cresta de les .
• A més de cantar, Sergi toca l’ fantàsticament!
• Han descobert un de dinosaure en aquell jaciment.
• De totes les mascotes que tens, l’ és la que més m’agrada.
5 Escriu tres paraules derivades de les paraules següents.
• humà ▶ , ,
• història ▶ , ,
Nom Data
Jo llig el diari. I jo llegisc

una revista.
Cal tindre en compte que en la tercera conjugació trobem
uns verbs que, a l’hora de conjugar-los, afigen l’increment
incoatiu -isc-/-eix- en algunes formes del present tant del
mode indicatiu com del subjuntiu: patisc, pateixes, pateix,
patim, patiu, pateixen.
A més, també trobaràs altres verbs que poden seguir
aquest model de conjugació o el de conjugació pura, és
a dir, sense aquest increment. És el cas de verbs com ara
afegir (afig/afegisc), llegir (llig/llegisc) o fregir (frig/fregisc),
entre d’altres.
• En quina conjugació trobem verbs formats amb l’increment incoatiu -isc-/-eix-?
• En quin temps i modes trobem aquestes formes verbals?
• Quins d’aquests verbs es conjuguen amb l’increment -isc-/-eix-? Encercla’ls.
polir dormir omplir cobrir obrir traduir
2 Relaciona cada forma verbal amb l’infinitiu corresponent i classifica-les.
vam patir pensar vaig conéixer
has cuit conéixer patí
pensaríeu coure haurem pensat
havien conegut patir coïes
• Formes simples ▶
• Formes compostes ▶
• Formes perifràstiques ▶

7
3 Completa els buits amb formes verbals d’acord amb els infinitius que hi ha entre parèntesis.
Una família previsora
La meua companya Sílvia (PORTAR) tots els dies
una llanterna a la motxilla, i un dia li (PREGUNTAR)
per què la (DUR). Ella em
(RESPONDRE) que l’ (AGAFAR) perquè els fanals
del seu carrer no (FUNCIONAR) bé, uns no
s’ (ENCENDRE) i altres
(PARPELLEJAR), i els seus pares (PATIR) per si ella
no s’hi (VORE). Aleshores, li (DIR)
jo: «Quina família més previsora!»
4 Ratlla i copia la paraula que no conté el mateix so que les altres del grup.
passeig goig reg torneig enuig

escabetx fletxa cartutx text despatx

xop planxa taxista ganxo xinés

5 Endevina i escriu oracions amb les paraules resultants.
Els llapis i els bolígrafs L’usa molt el guàrdia Amb formes diferents
són els meus amics que el trànsit dirigeix a la platja o la muntanya
perquè quan no els gastes i l’àrbitre el toca balle sempre amb el vent.
jo els protegisc. per posar ordre també.
•
•
•

Nom Data
Córrer té moltes
coses bones.
Es diu que la forma de l’infinitiu, junt amb el gerundi i el participi,
és una forma no personal dels verbs, atés que no es conjuga.
Per això mateix, les funcions que té l’infinitiu són diferents de les
del verb en forma personal. La més important és anomenar els
verbs de cada una de les tres conjugacions: cantar, moure,
bullir… Però també, moltes vegades, fa les mateixes funcions
que el nom: Cantar és el que més m’agrada; Córrer té moltes
coses bones.
• Quines són les tres formes impersonals del verb?
• Quantes conjugacions verbals hi ha? Posa un exemple de cada una.
• En quina oració l’infinitiu fa funció de nom? Marca-la.
Toni va tornar tard de la festa. Llegir és una activitat molt enriquidora.
2 En cada grup hi ha una forma no personal. Ratlla-la i copia-la.
mirava obeeixen guardant haurem
permetria callarem aconselle produït
sofreixes doldre recaptara venguérem
3 Completa la graella seguint el model.
parlí 1a persona del singular, passat simple, mode indicatiu, verb PARLAR
3a persona del plural, futur, mode indicatiu, verb EXTRAURE
duguen
vau moure
2a persona del plural, mode imperatiu, verb IMPRIMIR

8
4 Observa el dibuix i descriu què fan.
1. El cap
2. L’informàtic
3. La
4.
5 Completa els buits amb x o ix.
Se antena Diada Cultural
L’Associació Cultural Cala Desastre us ofere aquestes
activitats:
– Exposició de dibu os sobre el úquer.
– Actuació del bru ot avier de àtiva.
– Taller de cuina: cu a de corder cuita
a ba a temperatura amb arop de taronja.
– Concert per a ilòfon i ca a.
US HI ESPEREM!

Nom Data
Nós us Quan parlem de verbs regulars i irregulars, trobem que en la

dam aquest
primera conjugació verbal del valencià tots els verbs són regulars
present! ????
excepte tres: dar, estar i anar.
A més, en el cas de dar, també ens trobem que és defectiu, és
a dir, que no conjuga totes les formes. Altres verbs defectius són
els relacionats amb l’oratge (ploure, nevar…) o el verb soler.
També podem dir del verb dar que no té un ús molt habitual.
Se’n fa un ús més aviat arcaic, amb el sentit de ‘regalar’. Pel
que fa a les formes que no es conjuguen, se solen suplir amb les
formes corresponents del verb donar.
• Quins són els verbs irregulars de la primera conjugació?
• Quines característiques té el verb dar? Quin sentit té?
• Quines d’aquestes formes de la primera conjugació pertanyen a verbs irregulars? Subratlla-les.
parlàrem vaig comprarem estigué dàrem teclejava
2 Subratlla les formes verbals conjugades i digues si pertanyen a verbs regulars, irregulars
o defectius.
• Quan Albert obrí la porta tots cridaren: «Sorpresa!»
• Hui ha plogut tant que el barranc va ple de gom a gom.
• Quan arribava la primavera, sempre féiem una excursió al bosc.
• Al meu poble se sol dir: «Qui no vulga pols, que no vaja a l’era».

9
3 Observa la seqüència i explica el procés usant els termes proposats.
1 2 3
estendre alçar clavar

tenda pals piquetes
4 5 6
fixar tensar gaudir

coberta corda frontal tenda
Com muntar una tenda de campanya
De primer
4 Copia les paraules que estan mal partides a final de línia i explica per què.
El guardià de l’espai
•
L’argument de la pel·lícula tracta del via-
tge que fa, en un plat volador, un andro-
ide. L’objectiu de la missió espacial és a-
conseguir dades per a uns informes especia-
•
litzats sobre l’existència de vida extrate-
rrestre en els altres planetes del sistema solar.
•
•

Nom Data
Jo al prat anar
i bou caçar. En llengua considerem l’oració des de tres punts de vista:
l’ordre, el sentit i l’entonació.
Pel que fa a l’ordre, és necessari que l’oració tinga els seus
elements ben ordenats, generalment amb un subjecte i un
predicat, perquè puguem entendre qualsevol missatge.
Quant al sentit, té molt a vore amb l’ordre i també amb el fet
que una part i l’altra de l’estructura vagen lligades. Així, per
exemple, si el nucli del subjecte està en plural, el del predicat
també ha d’estar-ho.
I finalment, també és molt important que es faça un bon ús
dels signes que marquen el so de l’oració, és a dir, de
l’entonació i de les pauses.
• Quins són els tres punts de vista amb què es considera l’oració?
• Quins trets característics ha de tindre l’oració perquè siga correcta?
• Quins dels dos grups de paraules és una oració? Marca’l.
posa l’ensalada a oli Teresa. L’entrada a la cova està tancada.
2 Transforma cada frase en una oració afegint-hi els elements que vulgues.
Bona nit! El campió!

I la mare?
•
•
•

10
3 Subratlla les oracions que tinguen subjecte lèxic i encercla les que tinguen subjecte gramatical.
Dos amics diferents

Carla i Vicent són amics des de menuts. Amb tot, tenen aficions ben
diferents: Carla munta a cavall totes les setmanes. Per a ella, els
cavalls són animals molt agraïts i fidels. En canvi, Vicent té por dels
cavalls. Ell té unes aficions més tranquil·les; per exemple, la música,
els escacs o la videoconsola. Tot i això, s’ho passen genial junts.
4 Escriu una oració en què el subjecte tinga cada una d’aquestes estructures.
• Det. + Det. + N. ▶
• Det. + N. + Compl. ▶
• Det. + N. + Compl. + Compl. ▶
• Det. + Compl. + N. + Compl. ▶
5 Torna a escriure la fitxa corregint els errors d’apostrofació i de contracció.
TÍTOL DE EL CONTE: «Un poblat fantàstic» NOM DEL AUTORA: Rebeca Navarro
ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida, se’n va tota sola a el bosc. Desitja vore caus,
coves, tolles, etc.; però no hi trobarà res de això. Endinsant-se entre l’intensa vegetació, arribarà a
una clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit de éssers
fantàstics hi conviuen feliçment.

Nom Data
Estic molt No, tu ets

feliç!! Ja sabem que el predicat nominal expressa com és o com
feliç!
està el subjecte i que el seu nucli és sempre un verb
copulatiu. Això significa que en realitat és una còpula o nexe
d’unió entre el subjecte i el predicat. Els verbs copulatius
són ser, estar, semblar i paréixer, i són verbs que sense el
subjecte, el predicat o els dos no tenen sentit.
D’altra banda, pel que fa als verbs ser i estar, trobem que
davant d’un mateix adjectiu o atribut els podríem
intercanviar, per exemple: Marcel·la és molt feliç; Marcel·la
està molt feliç. Però si us fixeu notareu un cert matís
diferent: en el primer cas s’expressa una qualitat permanent
(Marcel·la és molt feliç sempre), mentre que en el segon
s’expressa un estat transitori (Marcel·la està feliç en aquest
moment). En canvi, davant d’altres tipus d’adjectius només
pot anar l’un o l’altre: Martí és capaç. Però no és possible
Martí està capaç.
• Com s’anomenen els verbs que introdueixen un predicat nominal? Per què s’anomenen així?
• Què expressen els verbs ser i estar en els predicats nominals?
2 Subratlla els predicats de les oracions. Després, indica si es tracta

d’un predicat nominal (PN) o d’un predicat verbal (PV).
• El campió de la cursa va rebre el trofeu amb molta alegria.
• El lloro del meu germà és molt xarrador.
• Francesc celebrarà l’aniversari divendres que ve.
• El cosí de Carles sembla molt bona persona.
• La mare està molt satisfeta per les notes del segon trimestre.

11
3 Escriu predicats nominals i predicats verbals per completar aquestes oracions.
• Dimarts que ve, Lluïsa i tu
• L’espectacle dels mags _
• Els passatgers del transatlàntic
• Jo
4 Copia les oracions amb predicats nominals i analitza’ls com en l’exemple.
TELEGRAMA
ORIGEN ASSUMPTE
Roma Arribada a Roma
DESTINATARI
Ferran Marín Pellisser. Av. de la Diputació,16. 46700 Alzira
TEXT
Pare, hem arribat a Roma. Roma és una ciutat molt turística. Demà farem un recorregut
per visitar-la. La visita sembla llarga i pesada. Els meus amics pareixen emocionats pel
viatge. Parlarem prompte.
Lluís
P. nominal
• Roma és una ciutat molt turística.

. cop.
V Atribut
•
•
5 Llig el text i digues a quin signe de puntuació correspon cada símbol.
Rosa és espeleòloga: coves★ grutes i tot tipus de cavitats són la seua ★

passió♦ En coneix moltes de les que es troben prop d’ací❋ no obstant
♦
això, encara li’n falten sis per descobrir en tres pobles veïns: a Vila-roja
la cova Blanca★ la dels Llops i la de les Rates❋ a Penyalba la cova ❋
Foradada i la dels Misteris❋ i a Porta-sol la cova dels Encantats♦
6 Escriu què expressen els punts suspensius en aquestes oracions.
• Saps que he tret en l’examen? He tret… un deu! ▶

• No sé què fer… tu aniries a la festa? ▶
• Per postres tenim flam, pastís de xocolate, taronja… ▶
Nom Data
Carme porta les De vegades, en un predicat verbal, costa una mica

maletes a Manel reconéixer–ne els complements i les seues classes. Un truc
a l’estació. que pot resultar útil per a esbrinar-ho és fer preguntes al verb.
Per a detectar un complement directe (CD), preguntarem què?
al verb: Marta porta les maletes → Què porta Marta? Les
maletes. Per a saber quin és el complement indirecte (CI),
preguntarem a qui?: He de telefonar a Manel → A qui he de
telefonar? A Manel. Pel que fa al complement circumstancial
(CC), la pregunta depén de la circumstància que expressa: per
exemple, Soparem a casa → On soparem? CC de lloc; Parla
lentament → Com parla? CC de manera; Carme viatja molt
→ Quant viatja? CC de quantitat.
• Quins complements pot portar un predicat verbal?
• Quina pregunta cal fer al verb per a detectar un complement directe? I un d’indirecte?
• Quins tipus de complements circumstancials coneixes? Esmenta’n almenys tres.
2 Relaciona els subjectes amb els predicats verbals corresponents.
La taula de la cuina • • agafareu el tren de la vesprada.
Els meus amics i jo • • ha arrabassat el lideratge al rival.
El teu germà i tu • • necessita una pota nova.
El nostre equip • • riem molt a la sala de jocs.
3 Copia, dels predicats anteriors, els que tinguen aquestes estructures.
• V 1 CD ▶
• V 1 CD 1 CI ▶
• V 1 CC Quantitat 1 CC Lloc ▶

12
4 Escriu CD o CI segons que corresponga i torna a escriure les oracions

substituint-los pels pronoms corresponents (el, la, els, les o bé li, els).
• Clàudia tornarà el llibre demà a la biblioteca. CD
Clàudia el tornarà demà a la biblioteca.
• Ahir vam fer els treballs de Llengua i Música a la biblioteca.
• A l’oficina, el cap telefona als tècnics informàtics.
• L’alcalde lliura les claus de la ciutat al científic.
5 Posa parèntesis i cometes on calga.
Invitació
L’AAM Associació d’Amics del Mar es complau a convidar-vos
a la conferència Embarcacions tradicionals de vela en el context
mediterrani , a càrrec de Jesús Martí, autor del llibre
Les embarcacions mediterrànies tradicionals .
L’acte tindrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, al saló d’actes
de les antigues drassanes passeig del Moll Vell, 4 .
6 Conta per escrit l’acudit següent. Assegura’t d’usar els guions correctament.
Marc, crida
l’ascensor.

Ascensooor!!


Solucionari
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1 Fitxa 2. Repàs d’accentuació

1. Resposta model (RM). Agudes. Amb accent: matí,
Fitxa 1. El grup nominal
després. Sense accent: tenim, entrenament /
1. • Sandra viu en una casa antiga enorme. / • El pare
Planes. Amb accent: difícil, bàsquet. Sense accent:
de Carme és aquell home alt. / • La dolçaina
examen, sempre / Esdrúixoles: música, última.
de fusta té un so molt característic. / • El primer
2. • camió / • compàs / • carrer / • alcohol /
concursant va encertar totes les preguntes.
• caiman / • café // • plàtan / • cérvol /
2. Uns braços → ben forts / La mestra → de Llengua /
• origen / • bolígraf / • pipes / • pantalla //
Unes xiques → molt xarradores / Aquell gerro → amb
• bústia / • fàbrica / • física / • àguila /
flors blanques.
• única / • fantàstica.
3. • unes (Det.) sabates (N.) velles (Compl.) / • la (Det.)
3. • servíem / • servíeu / • cantàrem /
nostra (Det.) amiga (N.) d’Alacant (Compl.) / • aquell
• cantàreu / • partíem / • partíeu /
(Det.) cotxe (N.) roig (Compl.) / • tres (Det.) melons
• pujàrem / • pujàreu / • sabíem /
(N.) d’Alger (Compl.) / • alguns (Det.) plats (N.) de
• sabíeu / • passàrem / • passàreu.
plàstic (Compl.).
Fitxa 3. Els aliments. La sufixació
Fitxa 2. L’ús de les majúscules
1. Resposta gràfica (RG).
1. • Hem anat al cine i hem vist la pel·lícula «Els
2. • Vosté trobarà les pizzes a la secció de
megarobots». / • El riu Xúquer desguassa a Cullera,
precuinats. / • Albert, compra una malla
a la comarca de la Ribera Baixa. / • El que vull que
de taronges a la fruiteria. / • Trau les bosses
compres, Carles, és sucre, farina i ous. / • Els iaios
de magdalenes per berenar. / • La mare ha portat
Toni i Àgueda ens visitaran aquest mes.
sis brics de llet al banc d’aliments. / • Senyors
2. 1r dibuix: Les aventures de Trenka.
clients: tenim llom de salmó fresc...
2n dibuix: Viatge a Saturn.
3. • rojor / • amargor / • frescor / • dolçor.
3r dibuix: Una mascota per a Sara.
4. floreta, florota / gatet, gatot / llibret, llibrot / cadireta,
Fitxa 3. La farmàcia. La prefixació cadirota.
1. • Riallox són unes pastilles... / • Desanimexol són
unes injeccions... / • Felixinina és una pomada... / UNITAT 3
• Avorrelín és un xarop... Fitxa 1. Els possessius
2. El dependent → posa uns productes al taulell. 1. Cal ratllar: aquest / dos / les / propi / el / un / cap /
La farmacèutica → pren la tensió a un client. pintar.
Una clienta → mira les cremes de l’expositor. 2. el → teu → baló / la → vostra → tortuga / les → seues
El xiquet → es pesa a la bàscula. → galetes / els → nostres → bolis.
3. • desànim / • inútil / • antivíric / • contradir. 3. Cal subratllar: • teu (Det.), seus (Compl.) / • meus
(Det.), vostra (Compl.) / • meu (Det.), teu (N.).
UNITAT 2
Fitxa 2. L’accentuació diacrítica
Fitxa 1. Els demostratius
1. Cal marcar: dona / os / te / nét / be.
1. Cal subratllar: • aquests, aquells / • Aqueixa,
aquella / • aquesta / • aqueixos. 2. • Els meus amics són amics de son pare. /
• Febrer, el segon mes de l’any, és el més curt de
Proximitat: aquests, aquesta / Distància mitjana:
tots. / • Aquell xic que es posa la jaqueta és el meu
aqueixa, aqueixos / Llunyania: aquells, aquella.
germà. / • Vol que li expliques què ha passat.
2. L’home aquell pregunta per tu. → Compl. / Aquest
3. • Joan i Pau... la mà. / • L’ós polar té... /
és el meu germà. → N. / El pa? Està dins d’aqueixa
• Quan siga... tot el món.
bossa. → Det. / La teua gata és aquella, Pau? → N.
3. Oracions amb les opcions correctes: Fitxa 3. El taller de pintura. Les paraules parònimes
• Dóna’m aqueix llibre i el guardaré en aquesta 1. 1r: esbossar / 2n: esborrar / 3r: acolorir / 4t: retocar.
caixa. / • El meu bolígraf és aquell, el que està 2. De primer, la pintora esbossa el dibuix en un bloc
davall d’aquella cadira. / • Aquestes xiquetes amb el llapis. Si cal, esborra amb la goma...
han dut aqueixos joguets.
72 Llengua 6
PLA DE MILLORA
l’acoloreix amb les pintures. Finalment, retoca UNITAT 5

el quadre marcant-ne els detalls amb un pinzell
Fitxa 1. L’adverbi
fi.
1. RM. Lloc: allà / Temps: hui / Manera: bé /
3. Cal marcar la segona opció: Les que s’assemblen
Quantitat: molt / Afirmació: també /
i es poden confondre...
Negació: no / Dubte: potser.
4. Oracions amb les opcions correctes:
2. • sempre → porta (verb) / • molt → bé (adverbi) /
• La iaia ha fet canelons per a dinar. / • Aquesta
• massa → verds (adjectiu).
papallona és d’una espècie nova. / • Pol ha pres
3. • ràpidament / • rectament / • suaument /
una pastilla per a la tos, però no li ha fet efecte.
• fortament / • lentament.
UNITAT 4 Fitxa 2. El guionet
Fitxa 1. Numerals i indefinits 1. penya → segat: penya-segat / gira → sol: gira-sol /
1. primer / segon / tercer / quart / cinqué / sisé / seté / para → xocs: para-xocs / porta → revistes: porta-
huité / nové / desé. revistes.
2. • Ramon arriba a la faena cada dia a les huit 2. • vint-i-tres / • trenta-quatre / • noranta-dos /
del matí. • cinquanta-cinc / • dos-cents seixanta-huit /
• Anna s’ha menjat tot el pa que tenia al rebost. • set-cents vint-i-nou.
• Podries deixar-me algun llibre interessant? 3. Cal ratllar: xinoxano / Ribaroja / mata-mosques /
• A l’estrena hi havia molta gent. penjarobes / para-fang / sudafricà.
3. Agafa una jaqueta qualsevol. → Compl.
Ha vingut poca gent. → Det. Fitxa 3. El naixement d’un bebé. Les paraules
Has menjat massa llepolies. → Det. onomatopeiques
A classe, jo sóc el número vint. → Compl. 1. Ho fa el bebé: plorar, mamar, dormir / Ho fan els
Lluís ha arribat el primer a la meta. → N. pares: xiuxiuegen, agrunsen, canten.
2. Cal escriure (d’esquerra a dreta): 2: bressol /
Fitxa 2. La dièresi 3: bolquer / 1: xupló / 4: pitet.
1. Cal marcar i copiar: paraigües / ungüent / globus 3. Xip-xap → xipollejar / Piu-piu! → piular /
terraqüi / pingüí. Xiu, xiu → xiuxiuejar.
2. raïm / heroïna / ensaïmada / peüc / Lluïsa / llaüt /
creïlles / veïnes. UNITAT 6
3. RM. u dels grups güe, güi, qüe, qüi Fitxa 1. Els enllaços
es pronuncia: ungüent, terraqüi. 1. • Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què
i / u que no formen diftong amb la vocal li abelleix? / • Carles, has dut el cartó i el paper a
anterior: raïm, veïnes. reciclar? / • Andreu no vol córrer ni anar en bici. /
Fitxa 3. El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú • Abans Cloe era amiga de Carme, però ara no es
1. Oracions amb les opcions correctes: • La paret parlen. / • Aniràs amb Paula o bé t’acompanyarà
del fons del gimnàs està coberta d’espatleres. / Clara.
• Els matalassos estan davant de les espatleres. / 2. Oracions amb les opcions correctes:
• Hi ha tres persones pedalejant en les bicicletes • Recorda’t de comprar pollastre per a la paella de
estàtiques. / • Un home calb alça pesos. / • Un xic diumenge. / • Des de ma casa fins a la teua hi ha
jove i molt alt fa exercici a les anelles. / • L’home uns dos quilòmetres. / • Anna ha vist un cotxe de
que corre en la cinta sua molt. cavalls per la carretera. / • Miquel vol les torrades
2. • La xica que salta el poltre és àgil. / • L’home que amb mantega però sense melmelada.
alça els pesos és musculós. / • La xica que hi ha al 3. Josep toca el saxo i Ester... → Copulativa.
matalàs és flexible. / • El xic que hi ha a les anelles El quadre és bonic, però el marc... → Adversativa.
és molt prim. Alba, véns amb nosaltres o et... → Disjuntiva.
3. defunció → mort / lavabo → vàter / No han vingut Mar ni Pau... → Copulativa.
conflicte bèl·lic → guerra / dement → boig. Anirem al cine o bé a la platja... → Disjuntiva.
Llengua 6 73
Solucionari
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. L’ús de la h • xoc / • xupló / • metxa / • anxova /

1. • harmonia / • ahir / • hivern / • humil / • xoriço / • milotxa / • caputxa.
• horrible / • ham / • subtrahend / 3. • roig / • escabetx / • rebuig / • capritx /
• hamaca / • himne / • humor / • inhumà / • boig / • esquitx.
• herba / • hostal / • hexàgon / • haver. 4. • lleig / • despatx / • enuig / • cartutx /
2. • Quan l’heroi va arribar, ja havia acabat la batalla. / • rebuig / • empatx.
• El iaio ha anat a l’hort a plantar creïlles. / • Era
Fitxa 3. La botiga de llums. Paraules individuals
una casa vella i hi havia taques d’humitat a les
i col·lectives
parets. / • Creus que l’humorista ja haurà començat
l’actuació? 1. La llanterna t’aprofitarà... / ... el flexo és el teu
amic. / Si al carrer hi ha un fanal... / Les bombetes
3. • orxata / • hospital / • ou / • os / • hora /
d’aquest llum...
• orfe.
2. Acaben d’instal·lar els llums... Quan Roc ha
Fitxa 3. La planta de reciclatge. Precisió lèxica premut el botó per encendre els focus i il·luminar
1. 1: PLÀSTIC / 2: CONTENIDORS / 3: PAPER / l’escenari, ens hem posat...
4: LLANDA / 5: CARTÓ / 6: VIDRE. 3. peix → banc / vaixell → flota / ocell → bandada /
2. • llavador / • contenidor / • canviador / illa → arxipèlag.
• transportador / • comptador.
3. • L’empresa ha començat a fabricar... UNITAT 8
• Viu a l’edifici que van construir... Fitxa 1. El verb (II). Nombre, persona, temps i mode.
• L’accident va provocar... Els temps verbals
• Ahir es va celebrar... 1. • tenies ▶ 2a persona, singular / • acabaré ▶ 1a
persona, singular / • aniran ▶ 3a persona, plural /
UNITAT 7 • voleu ▶ 2a persona, plural / • sabem ▶ 1a
Fitxa 1. El verb (I). Arrel i desinències. Models persona, plural / • pintà ▶ 3a persona, singular.
de conjugació 2. Passat: tenies, pintà / Present: voleu, sabem /
1. Un veí del nostre barri ha patit hui un gran espant. Futur: acabaré, aniran.
Miquel S. anava al forn aquest matí i s’ha topat 3. • Rosanna ha passat el cap de setmana escrivint
amb un lleó al carrer. «Pensava que se’m menjaria!» un conte. / • Si no hi vas corrent, no podràs
ha declarat el nostre veí. «Però ha passat de llarg i arribar-hi a temps. / • De menuda m’agradava
jo he telefonat a la policia.» caminar per ací fregant els dits sobre la paret.
Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, 4. Expliques un fet normal... → Indicatiu / Expresses
que està als afores del barri. Per sort, els agents un desig... → Subjuntiu / Dónes una ordre... →
han capturat l’animal... Imperatiu / Manifestes temor... → Subjuntiu.
2. F. simples: anava, pensava, menjaria, sembla, està.
Fitxa 2. L’ús de x i ix
F. compostes: ha patit, ha topat, ha declarat,
ha passat, he telefonat, han capturat. 1. El meu cosí Xavier, el de Xixona, està molt fluix.
F. perifràstiques: va escapar. Sempre ha sigut un xicot fort, però des que va caure
malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que
3. • debat + ien ▶ debatre, 2a conjugació /
no és el mateix. Ahir, en el partit de futbol contra
• sab + ies ▶ saber, 2a conjugació / • pens + àrem
l’equip de Xàbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i
▶ pensar, 1a conjugació / • port + eu ▶ portar, 1a
es queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de
conjugació / • pat + isques ▶ patir, 3a conjugació /
tornar al metge...
• fug + ien ▶ fugir, 3a conjugació / • tem + eu ▶
témer, 2a conjugació. 2. Amb x: Xavier, Xixona, xarop, Xàbia / Amb ix: fluix,
mateix, coix, queixava.
Fitxa 2. L’ús de x, tx i ig 3. peixera / brúixola / maduixes / xiprer.
1. xampinyó / xocolate / xampú / xiquet. 4. • Tinc una cosina a Xaló que es diu Xènia. /
2. • fardatxo / • xicot / • carxofa / • perxa / • Gisela va demanar una amanida amb maduixes
• cotxe / • arxiu / • motxilla / • panxa / i vinagre de Xerés. / • Guillem, obri el calaix
74 Llengua 6
PLA DE MILLORA
d’aquell moblet i dus-me tres madeixes de fil roig. / 3. C

al encerclar i copiar: • UE / • EUA / • ESO /
• El meu germanet Xavier encara no sap dividir per • ONU.
dues xifres.
UNITAT 10
Fitxa 3. L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions
Fitxa 1. L’oració. El subjecte
1. Persones: cap, missatger, secretària, informàtic.
1. La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar. O
Aparells: telèfons, ordinadors, impressores,
Mmm, que difícil! F M’agraden tantes coses...
escàner.
O Macarrons? F Pollastre al forn? F O una bona
2. arxivador metàl·lic / tauleta tàctil / ratolí sense fil /
paella? F No, ja ho sé! O Li demanaré llentilles! O
pantalla plana.
La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil. O
3. Des que ha canviat el director, l’empresa va vent
Boníssimes! F.
en popa. → Va bé, té molts beneficis. / Marc ja
2. • La partida de pilota s’ha ajornat a demà per
ha fet tota la faena. És una màquina. → Té una
la pluja. / • Núria treballa d’administrativa a
capacitat de treball molt gran.
l’empresa de son pare. / • Les classes de solfeig
4. Cal subratllar: Oh, quina preciositat! / Ei, bon dia!
de l’escola de música comencen hui. / • En
aquesta plaça viu la cosina de Marta.
UNITAT 9
3. • La meua germana té dos anys. ▶ Lèxic.
Fitxa 1. Verbs regulars i irregulars • Pense que tot és cert. ▶ Gramatical.
1. Present: parle / tem / bat / sent. • La motxilla de Pau és verda. ▶ Lèxic.
Passat simple: parlí / temí / batí / sentí. • Arribarem molt tard ▶ Gramatical.
Futur: parlaré / temeré / batré / sentiré. 4. • La (Det.) meua (Det.) germana (N.).
2. • cure / • dorm / • prem / • córrec / • veig / • La (Det.) motxilla (N.) de Pau (Compl.).
• dure / • òbric / • vaig.
3. Regulars: curar, dormir, prémer, durar / Irregulars: Fitxa 2. L’apòstrof i la contracció
córrer, vore, obrir, anar. 1. • l’indi / • el iogurt / • l’home / • l’ase /
4. Cal marcar: bec, bevem / cull, collim / puc, pot. • el text // • la mà / • l’ànega / • la unió /
• l’ungla / • la hiena.
Fitxa 2. La partició de paraules 2. L’oncle vol que el iaio li telefone.
1. Cal ratllar: dinosa-ure / hamburg-uesa / sabateri-a / Per a votar, deposita la papereta a l’urna.
con-eixement. L’últim dia per a tornar el llibre és el huit de maig.
2. • dinosa-ure ▶ Els diftongs (au) no se separen. / Pau coneix bé la història de l’antiga Roma.
• hamburg-uesa ▶ El dígraf gu no se separa. / 3. El iaio del meu amic Toni viu a Tabarca. A l’estiu
• sabateri-a ▶ No s’ha de deixar una lletra sola a Toni el visita i els dos ixen a pescar, cada matí,
final o principi de línia. / • rec-olzament ▶ Les lletres pels voltants de l’illa.
de la mateixa síl·laba (col) no se separen.
3. ter-ra / ai-gua / ca-nya / tas-sa / fet-ge / fu-lla. Fitxa 3. L’escena d’un conte. Els neologismes
4. • pa-ciència, paci-ència, pacièn-cia / 1. Cal encerclar: fada / gnom.
• ani-malada, anima-lada, animala-da / 2. V / F / V / F.
• or-ganització, orga-nització, organit-zació, 3. Hi ha un conill que ix del seu cau.
organitza-ció / • so-terrament, soter-rament, Davall dels arbres es veuen bolets.
soterra-ment. 4. Cal encerclar: MP4 / xatejar / microxips / tauleta
tàctil / videojocs / Internet.
Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles
1. • L’astronauta ha baixat... / • Un robot UNITAT 11
acompanya... / • Els extraterrestres reben... /
Fitxa 1. El predicat nominal. L’atribut
• L’astronauta... sense el casc. / • Al cel es veu
1. La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat.
un satèl·lit redó i molts plats voladors.
(PN) / Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina
2. satèl·lit → redona / coet → punxeguda / plat volador
Pepa. (PV) / El camí de Dalt està esmicolat pel pas
→ ovalada.
de camions. (PN) / La tempesta arrancà catorze
Llengua 6 75
Solucionari
PLA DE MILLORA
bresquilleres. (PV) / Aquesta novel·la sembla molt • les fotos de París (CD) ▶ Les ensenyaràs als
interessant. (PN). amics?
2. • semblen (V. cop.) enfadades (Atribut). 2. El meu cosí Joan i els seus pares viuen a Xeresa.
• està (V. cop.) un poc refredada (Atribut). → De lloc / Anirem a visitar Guillem demà de
• pareixen (V. cop.) molt altes (Atribut). vesprada. → De temps / Isabel canta qualsevol
3. RM. • El meu cosí Jaume sembla content. cançó de meravella. → De manera / L’arròs amb
• La font de la plaça està trencada. fesols i naps m’agrada moltíssim! → De quantitat.
• Aquests núvols pareixen ovelles. 3. • Amb un retolador (CC Instrument), escriviu (Nucli)
el nom (CD). / • Després (CC Temps) entregarà
Fitxa 2. El punt i coma i els punts suspensius
(Nucli) el treball (CD) al tutor (CI). / • viu (Nucli) a Tibi
1. 2: Juli volia anar al cine; però... (CC Lloc) amb una tia (CC Companyia).
1: He convidat a la festa els meus amics...
2. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, Fitxa 2. Els parèntesis, les cometes i el guió
però... jo tinc por! → L’oració s’interromp per a 1. • Avel·lí Guarner Arnau (1912-2000) va ser... /
expressar temor. / Nosaltres sabem jugar a moltes • Miquel acaba de llegir «Mecanoscrit del segon
coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes... → origen» i... / • El meu germà s’ha fet soci del CERP
L’enumeració no està acabada. / Quan ja pensàvem (Centre Excursionista Raïm de Pastor). / • Ma mare
que no vindria... va arribar Manel! → L’oració sempre diu: «Qui de jove... la palla». / • Jordi (que
s’interromp per a expressar sorpresa. no ha mostrat mai interés pels animals) diu...
3. • Albert vol anar al parc amb els amics; però creu 2. Resposta lliure (RL).
que els pares no el deixaran perquè les últimes 3. RM. La mare llig al jardí. El fill va i li pregunta:
notes no han sigut massa bones. / • Dissabte –Mare, les olives negres tenen potes?
de matí, Àngela jugà a bàsquet. De vesprada, –És clar que no! –respon la mare una mica
féu tots els deures que tenia: de Mates, d’Anglés, sorpresa.
de Llengua... / • De la fruiteria comprà pomes, Aleshores, el fill amb cara de preocupació diu:
plàtans i kiwis; del forn, ensaïmades, pa i rotllets; –Ai, crec que m’he menjat un escarabat...
i de la carnisseria, pit de pollastre.
Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles
Fitxa 3. Les coves. Els estrangerismes
1. moll → Lloc des d’on es puja als vaixells... /
1. • Vigileu per no topar amb les estalactites que bocana → Lloc per on els vaixells entren al
pengen del sostre i no les danyeu. / • Porteu port... / drassanes → Lloc on es construeixen... /
un calçat adequat per no esvarar. L’ambient escullera → Mur de pedra que protegeix el port... /
és humit ja que el sostre i les parets gotegen. / embarcació → Qualsevol vehicle que navega...
• Procureu no cridar. Molestareu les ratapenades
2. 1: Els passatgers del creuer embarquen...
que encara hibernen. / • Porteu una llanterna
2: El capità del vaixell que salpa...
adequada. Hi ha poca llum.
3: El pescador amarra...
2. • A la cova, s’arriba per un terreny rocós. 4: Els tripulants del veler hissen...
• El primer tram de la gruta és estret.
Cal escriure en el dibuix (de dalt a baix): 1 / 4 / 3 / 2.
• En entrar a la caverna tot queda fosc.
3. Cal marcar: El mariner corre perquè el vaixell
3. Aquest ordinador té un software... → un conjunt de
salparà prest. / Aquella embarcació vella no
programes / El senderisme és el hobby... → l’afició /
navegarà pus. / Han decidit no navegar, car...
S’ha comprat un e-book... → un llibre electrònic /
Després del cine, vam sopar en un burguer. → una
hamburgueseria.
UNITAT 12
Fitxa 1. El predicat verbal. Els complements
1. • a la iaia (CI) ▶ Jo li donaré el regal d’aniversari.
• l’adreça (CD) ▶ La preguntà a aquella policia.
76 Llengua 6
Solucionari
UNITAT 1 4. A: picant / E: tòfona / A: puré / P: frigorífic /

P: llima / E: fórmula / P: plàtan / E: piràmide /
Aprenc més
P: carxofa / E: safanòria / A: amarg / P: albergina /
1. • S’anomenen així perquè la paraula més important
E: alfàbega / A: bacallà / A: aladroc.
és el nom.
5. Restaurant El Gastrònom / Menú / Primer plat /
• Els substantius, els pronoms i els noms propis.
Caneló d’ànec amb salsa de xampinyons / Arròs
• Cal encerclar: Sara / Lluís / Bobi / Elx.
melós amb espàrrecs i pésols / Segon plat / Salmó
2. Aquesta setmana estem tractant els oficis de les
guisat amb espècies / Faisà farcit de paté i salsa
nostres famílies. Hui era el torn del pare de Pau,
d’albercoc / Postres / Sorbet d’aiguallimó / Flam de
que es diu Robert i és farmacèutic. Hem anat a
café / Preu: 15 euros / La beguda no està inclosa.
la seua farmàcia i Robert ens ha explicat totes
6. tonyina → frigorífic / tall de vedella → frigorífic /
les tasques que s’hi fan: venen els medicaments
gelats → congelador / verdura → frigorífic / arròs →
a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per
rebost / gel → congelador.
a registrar dades... i també preparen fórmules
magistrals de cremes, elaboren colònies UNITAT 3
antiparàsits, etc. Deu ser un treball divertit, no?
Aprenc més
3. RM. • Robert / • fórmules magistrals de cremes /
• la tensió / • un treball divertit / • la seua farmàcia. 1. • Dues, els tònics i els àtons. Uns porten l’article
davant i els altres no.
4. • La (Det.) cara (N.) de la metgessa (Compl.) /
• A l’Horta de València.
al (Det.) malalt (N.)
• Cal marcar: Com es diu ton pare? / Marta vol
• Cada (Det.) bolet (N.) / una (Det.) lliçó (N.)
pintar sa casa.
• Aigua (N.) calenta (Compl.) / la (Det.) dent (N.).
2. • M’he deixat els meus pinzells a la teua motxilla. /
5. Ahir vaig anar... del llibre «El nostre poble», de
• Mònica i Feliu han comprat les seues aquarel·les a
l’escriptor Jaume Segarra. La història... Pau
la papereria. / • Les meues germanes exposaran les
i Mar, dos xiquets de Penyaverda que... iaios.
seues pintures al museu d’art modern.
Desitjava... què creieu que va passar? Doncs que
3. RM. • Els xiquets passegen amb les seues bicicletes
no portava diners! És que...
cada dissabte de matí. / • Empar juga amb la seua
(Esquema) Al principi d’un text. / Després
pilota nova. / • Els alumnes pinten els seus dibuixos
de signes que tanquen oracions: punt, signe
per al concurs escolar. / • El xiquet i la xiqueta es
d’interrogació, signe d’admiració. / En noms
mengen els seus entrepans.
propis de persones, animals i llocs. / En els títols
4. Cal marcar: os / pèls / soc / móra / món / mà.
de llibres, pel·lícules, cançons...
5. La dona del meu veí em dóna te tots els anys
6. • Gemma anirà al conservatori els dilluns i els
quan torna de la Xina. Els familiars que té allí venen
dijous. / • El dia 21 de setembre entrarem a la
altres infusions més per a estar sa, i pel seu treball
tardor. / • L’hotel en què ens vam allotjar es deia
no vénen gens per ací. Sort que ella no hi ha d’anar
Voramar.
cada mes!
UNITAT 2
UNITAT 4
Aprenc més
Aprenc més
1. • Del llatí. Els romans.
1. • La funció de determinant i la de nucli.
• Les formes reforçades i les formes simples.
• La funció de nucli.
• Cal marcar la segona opció: En una conversa
• Cal marcar: Ha anat a comprar i no ha portat res. /
amb una amiga.
No fa gens de fred. / Volia una magdalena, però no
2. aqueixa capsa / aquest supermercat / aquests
en queda cap.
peixos / aquella pizza / aquelles fruites / aqueixos
2. Sabeu què és el triatló? El triatló és l’esport que
dolços.
barreja tres disciplines diferents: el ciclisme, la
3. Cal subratllar: • Aquelles (determinant) /
natació i l’atletisme. Per a mi és divertit, encara que
• Aquest (nucli) / • aquells (complement) /
bastants vegades m’ha semblat que exigia massa
• aqueixes (complement) / • Aquell (nucli).
Llengua 6 77
Solucionari
sacrifici, ja que s’ha d’entrenar dos dies la setmana UNITAT 6

com a mínim. De moment, jo ja vaig per la cinquena
Aprenc més
competició i en l’última vaig quedar el segon. Us
1. • Enllaçar paraules que tenen la mateixa categoria
animeu a participar en alguna edició?
i unir un element amb el seu complement.
3. huit, huité / dènou, denové / vint-i-sis, vint-i-sisé /
• Les preposicions i les conjuncions. Les
trenta-dos, trenta-dosé.
copulatives, les disjuntives i les adversatives.
4. • Vicent portava pocs diners i ha hagut de pagar
• Cal ratllar: el / aquest / ric-ric.
amb targeta. / • Tenia tanta fam que m’hauria
2. Hui, amb l’escola, hem visitat una planta de
menjat una vaca! / • Vindrà Ferran qualsevol dia
reciclar vidre que es troba a uns trenta km, entre
i no tindreu res fet. / • Empar sempre té moltes
la Vall Seca i Benialt. El viatge ha sigut una mica
coses a fer.
llarg però ha valgut la pena. Quan hi hem arribat
5. badia / ungüent / raïm / viatge / llengües / aquàtic /
ens han mostrat tot el procés, des de la recollida
marialluïsa / aqüífer / desmai / cruïlla / piragüisme /
fins que el trituren i en trauen unes pólvores que
ensaïmada.
serveixen per a fabricar nous envasos. Segons
Sona la u: ungüent, llengües, aqüífer, piragüisme. ens han dit els responsables, és un procés sense
No hi ha diftong: raïm, marialluïsa, cruïlla, massa complicacions i amb el qual podem
ensaïmada. estalviar arena i aigua.
6. • Reduir ▶ reduí, reduïres, reduí, reduírem, 3. RM. • Mireia no ha anat a València sinó a Alacant.
reduíreu, reduïren. / • Traduir ▶ traduí, traduïres, RM. • Martí és un xic seriós però molt simpàtic.
traduí, traduírem, traduíreu, traduïren. • El nebot de Carme fabrica quaderns amb paper
reciclat.
UNITAT 5
4. • Pere s’ha examinat per pilotar helicòpters. /
Aprenc més • Maria, porta’m ous del mercat o no podré fer
1. • Als adverbis de manera. la truita. / • Aquell surfista sap pujar a la cresta
• S’afig als adjectius. En gènere femení. de les ones. / • A més de cantar, Sergi toca
• Cal marcar: ràpidament / sobtadament / l’harmònica fantàsticament. / • Han descobert
fàcilment / inútilment / llargament. un os de dinosaure en aquell jaciment. / • De totes
2. • El bebé ahir va plorar tota la nit. les mascotes que tens, l’hàmster és...
• Pau no anirà al parc d’atraccions. 5. RM. • inhumà, humanitat, humanitari.
• Potser dinaré a les dues. • historiador, històric, prehistòria.
• No estic gens cansada.
• He arribat menys tard que Lluc. UNITAT 7
3. • Fes-ho així i voràs que fàcil que és. Aprenc més
• Sergi es troba millor després d’haver menjat. 1. • En la tercera conjugació.
• Demà sabreu el resultat de l’examen. • En el present d’indicatiu i de subjuntiu.
4. • escura → xemeneies: escura-xemeneies / • Cal encerclar: polir / cobrir / traduir.
• escura → cassoles: escuracassoles / 2. vam patir → patir / vaig conéixer → conéixer /
• pica → baralla: picabaralla / • pica → soques: has cuit → coure / patí → patir / pensaríeu →
pica-soques / • para → caigudes: paracaigudes / pensar / haurem pensat → pensar / havien
• para → sol: para-sol. conegut → conéixer / coïes → coure.
5. RM. • Hem contractat un escura-xemeneies per • patí, pensaríeu, coïes.
netejar la xemeneia del mas. • has cuit, haurem pensat, havien cogut.
• El pica-soques no és un ocell molt comú per • vam patir, vaig conéixer.
aquesta zona.
3. RM. La meua companya Sílvia porta tots els dies
• Àngela ha comprat un para-sol per al jardí a molt
una llanterna a la motxilla, i un dia li preguntí per
bon preu.
què la duia. Ella em respongué que l’agafava
6. Cal subratllar: despús-demà / comptagotes / perquè els fanals del seu carrer no funcionen bé,
nord-coreà / zig-zag. uns no s’encenen i altres parpellegen, i els seus
78 Llengua 6
pares pateixen per si ella no s’hi veu. Aleshores, piquetes que serveixen per a subjectar les cordes.
li diguí jo: «Quina família més previsora!» Després, es posa la coberta exterior, que també
4. Cal ratllar i copiar: reg / text / taxista. es fixa al terra. Finalment, es tensa i es fixa la corda
5. RM. • Aquest és l’estoig que em van regalar els frontal (el vent). Aleshores, la tenda de campanya
meus iaios per l’aniversari. / • El policia utilitza ja està muntada i podeu gaudir de l’acampada.
el xiulet per a dirigir el trànsit. / • Mercé participarà 4. • via-tge: tg és un dígraf que se separa a final de
amb la seua milotxa en l’exhibició de la setmana línia. / • andro-ide: oi és un diftong i els diftongs no
que ve. es poden separar. / • a-conseguir: a queda sola al
final de línia i no es pot deixar una única lletra ni al
UNITAT 8 final ni al començament de línia. / • extrate-rrestre:
Aprenc més rr és un dígraf que se separa al final de línia.
1. • L’infinitiu, el gerundi i el participi.
• N’hi ha tres: primera (donar), segona (témer, UNITAT 10
batre) i tercera (sentir). Aprenc més
• Cal marcar la segona opció: Llegir és una activitat 1. • L’ordre, el sentit i l’entonació.
molt enriquidora. • Que tinga una estructura ordenada, generalment
2. Cal ratllar i copiar: guardant / produït / doldre. amb subjecte i predicat, que les parts de
3. extrauran: 3a persona del plural, futur, mode l’estructura vagen lligades i que es faça un bon
indicatiu, verb EXTRAURE / duguen: 3a persona ús dels signes d’entonació i de les pauses.
del plural, present, mode subjuntiu, verb DUR / • Cal marcar la segona opció: L’entrada a la cova
vau moure: 2a persona del plural, passat està tancada.
perifràstic, mode indicatiu, verb MOURE / 2. RM. • La mare xiuxiuejà a la filla: «Bona nit!».
imprimiu: 2a persona del plural, mode imperatiu, • L’alcalde cridà: «Ací està el campió!».
verb IMPRIMIU. • La xiqueta pregunta al pare: «I la mare?»
4. RM. 1: El cap parla per telèfon. / 2: L’informàtic 3. Carla i Vicent són amics des de menuts.
repara l’ordinador i en canvia algunes peces. / Amb tot, tenen aficions ben diferents:
3: La secretària escriu en l’ordinador. / 4: El Carla munta a cavall totes les setmanes.
missatger entrega un paquet urgent a l’oficina. Per a ella, els cavalls són animals molt agraïts
5. Seixantena Diada Cultural / L’Associació Cultural i fidels. En canvi, Vicent té por dels cavalls.
Calaix Desastre us ofereix aquestes activitats: Ell té unes aficions més tranquil·les; per exemple,
Exposició de dibuixos sobre el Xúquer. / Actuació la música, els escacs o la videoconsola. Tot i això,
del bruixot Xavier de Xàtiva. / Taller de cuina: cuixa s’ho passen genial junts.
de corder cuita a baixa temperatura amb xarop 4. RM. • La teua cosina és professora d’Anglés a
de taronja. / Concert per a xilòfon i caixa. / US HI l’institut de Castalla?
ESPEREM! • Aquell cotxe roig és el de la filla de Victòria.
• A l’edifici més alt del carrer viu el germà major
UNITAT 9 de Pere.
Aprenc més • L’últim disc del grup fa un homenatge a les
1. • Dar, estar, anar. víctimes de l’accident aeri.
• És irregular, defectiu i amb un ús arcaic. Té el 5. TÍTOL DEL CONTE: «Un poblat fantàstic»
sentit de ‘regalar’. NOM DE L’AUTORA: Rebeca Navarro
• Cal subratllar: vaig / estigué / dàrem. ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida,
2. Cal subratllar: • obrí (irregular), cridaren (regular) / se’n va tota sola al bosc. Desitja vore caus, coves,
• ha plogut (defectiu), va (irregular) / • arribava tolles, etc., però no hi trobarà res d’això.
(regular), féiem (irregular) / • sol (defectiu), vulga Endinsant-se entre la intensa vegetació, arribarà
(irregular), vaja (irregular). a una clariana on descobrirà un poblat ben especial:
fades, donyets, gnoms i tot un seguit d’éssers
3. RM. De primer, s’estén la tenda de campanya.
fantàstics hi conviuen feliçment.
A continuació, es col·loquen els pals per alçar la
coberta. En tercer lloc, es claven en terra diverses
Llengua 6 79
Solucionari
UNITAT 11 • als tècnics informàtics (CI): A l’oficina, el cap

els telefona.
Aprenc més
• les claus de la ciutat (CD) / al científic (CI):
1. • Verbs copulatius. Perquè són una còpula,
L’alcalde li les lliura.
un nexe d’unió entre subjecte i predicat.
5. L’AAM (Associació d’Amics del Mar) es complau
• Ser expressa una qualitat permanent i estar,
a convidar-vos a la conferència «Embarcacions
un estat transitori.
tradicionals de vela en el context mediterrani»,
2. Cal subratllar: • va rebre el trofeu amb molta
a càrrec de Jesús Martí, autor del llibre
alegria (PV) / • és molt xarrador (PN) / • celebrarà
«Les embarcacions mediterrànies tradicionals».
l’aniversari divendres que ve (PV) / • sembla molt
L’acte tindrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores,
bona persona (PN) / • està molt satisfeta per les
al saló d’actes de les antigues drassanes
notes del segon trimestre (PN).
(passeig del Moll Vell, 4).
3. RM. • Dimarts que ve, Lluïsa i tu anireu d’excursió.
6. RM. Marc i sa mare ixen de casa.
• L’espectacle dels mags em va semblar
–Marc, crida l’ascensor –diu la mare.
meravellós.
Aleshores, el xiquet es gira i fa un crit fort:
• Els passatgers del transatlàntic embarquen
–Ascensooor!!
a les 20 hores.
• Jo sóc germà d’Estela.
4. • P. nominal: sembla (V. cop.) llarga i pesada
(Atribut). / • P. nominal: pareixen (V. cop.)
emocionats pel viatge (Atribut).
5. ★, / ♦. / ❋;
6. • Expressen sorpresa.
• Expressen dubte.
• Indiquen que l’enumeració no està acabada.
UNITAT 12
Aprenc més
1. • Complement directe, complement indirecte
i complement circumstancial.
• Per al CD, què?. Per al CI, a qui?.
• RM. Complement circumstancial de lloc,
complement circumstancial de manera
i complement circumstancial de quantitat.
També n’hi ha de temps, d’instrument,
de companyia…
2. La taula de la cuina → necessita una pota nova.
Els meus amics i jo → riem molt a la sala de jocs.
El teu germà i tu → agafareu el tren de la vesprada.
El nostre equip → ha arrabassat el lideratge al rival.
3. • V + CD ▶ agafareu el tren de la vesprada /
necessita una pota nova.
• V + CD + CI ▶ ha arravatat el lideratge al rival.
• V + CC Quantitat + CC Lloc ▶ riem molt a la sala
de jocs.
4. • els treballs de Llengua i Música (CD): Ahir els vam
fer a la biblioteca.
80 Llengua 6

Valencià 6 Primària PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valencià 6 Primària PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria

El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua,

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Unitat 7 Unitat 1.................................................. 46

1 Subratlla dos grups nominals en cada oració i encercla’n els nuclis.

• Sandra viu en una casa antiga enorme.

• El pare de Carme és aquell home alt.

• La dolçaina de fusta té un so molt característic.

• El primer concursant va encertar totes les preguntes.

2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.

Uns braços amb flors blanques

La mestra molt xarradores

Unes xiques ben forts

Aquell gerro de Llengua

3 Analitza els grups nominals com en l’exemple.

• la meua germana menuda • unes sabates velles

• la nostra amiga d’Alacant • aquell cotxe roig

• tres melons d’Alger • alguns plats de plàstic

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.

Un grup nominal és un grup de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.

8 Llengua 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1 Copia cada oració escrivint les majúscules necessàries.

• hem anat al cine i hem vist la pel·lícula «els megarobots».

• el riu xúquer desguassa a cullera, a la comarca de la ribera baixa.

• el que vull que compres, carles, és sucre, farina i ous.

• els iaios toni i àgueda ens visitaran aquest mes.

2 Copia cada títol en el lloc corresponent. Compte amb les majúscules!

viatge a saturn • una mascota per a sara • les aventures de trenka

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 9

1 Completa amb el nom del producte que corresponga.

• Riallox són unes per a provocar rialles.

2 Observa i relaciona. Què fa cada un a la farmàcia?

El dependent • • es pesa a la bàscula.

La farmacèutica • • mira les cremes de l’expositor.

Una clienta • • posa uns productes al taulell.

El xiquet • • pren la tensió a un client.

3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari d’aquestes paraules.

in- des- anti- contra-

• ànim • útil • víric • dir

1 Subratlla els demostratius i classifica’ls en la graella de més avall.

• No compres aquests melons, aquells semblen més madurs.

• Aqueixa bicicleta és la meua i aquella és del meu cosí Jaume.

• La mare de Susanna és mestra en aquesta escola.

• Posa’m mig quilo de pimentons; d’aqueixos verds, per favor.

Proximitat Distància mitjana Llunyania

2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funció que fa dins el grup nominal.

L’home aquell Aquest és el meu El pa? Està dins La teua gata és

Determinant Nucli Complement

3 Ratlla el demostratiu que no corresponga en cada cas.

• Dóna’m aqueixa / aqueix llibre i el guardaré en aquests / aquesta caixa.

• Aquestes / Aquesta xiquetes han dut aqueixes / aqueixos joguets.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Després, corregeix les activitats anteriors.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 11

1 Llig el text i busca dues paraules de cada tipus.

2 Posa accent gràfic a les paraules que corresponga.

Agudes • camio • compas • carrer • alcohol • caiman • cafe

Planes • platan • cervol • origen • boligraf • pipes • pantalla

Esdrúixoles • bustia • fabrica • fisica • aguila • unica • fantastica