3 Sintaxi

autoreflexió inicial

1 L’oració
• Introducció
• Estructura de l’oració
• Tipus d’oracions segons el predicat

2 L’oració simple
• El complement directe (CD)
• El complement indirecte (CI)
• El complement circumstancial (CC)
• El complement preposicional (CPrep)
• L’atribut (Atr)
• El complement predicatiu (CPred)
• El complement agent (CAg)

3 L’oració composta
• L’oració coordinada
• L’oració juxtaposada
• L’oració subordinada

autoreflexió final

4444444.indd 107 08/03/13 08:31

 3 Sintaxi
autoreflexió inicial

QÜESTIONS per a la reflexió

1  Llegeix els textos següents i digues si les ra-

ons que esgrimeixen et semblen suficients per in-
cloure l’estudi de la sintaxi en el currículum d’en-
senyament:
I per a què serveix la sintaxi? Per al mateix que poden
servir els mots encreuats o un sudoku. Fonamental-
ment, per pensar. Analitzar la llengua és fer gimnàs-
tica mental per utilitzar-la millor, per escriure millor,
per expressar-se millor, per comprendre millor…, és a
dir, per millorar.
http://minimisterios.blogspot.com
Això ens ajudarà en quelcom de molt més important:
ser capaços de convéncer els altres quan ho neces­
sitem.
Álex Grijelmo, La gramàtica descomplicada
(fragment adaptat)
Si la sintaxi és l’armadura sobre la qual estan constru-
ïts els castells de la saviesa i del dir, aprendre-la no
ha de ser un artifici que ens aparte de l’amor a les pa-
raules, sinó una recerca del que diuen i del que callen.
http://media.castalia.es
2  Has estudiat mai una llengua estrangera?
Creus que l’aprenentatge de la sintaxi t’hi podria
ajudar?
3  T’ha passat algun cop que has interpretat
malament un enunciat perquè estava mal cons-
truït? Explica-ho a la resta de la classe.
Quines són les quatre parts de la gramàtica? Les tres
parts de la gramàtica són dues: sintaxi.
Francisco Marsá (filòleg)

Què en saps?
1  Saps què significa la paraula sintaxi? Busca-la en 5  Per què creus que en sintaxi es parla de comple-
el diccionari i fixa’t en l’etimologia. T’ajuda a saber de ments del verb i de complements del nom?
què es parlarà en aquest bloc?
6  Saps quina és la paraula més important d’una ora-
2  Quina diferència diries que hi ha, en la vida quoti- ció? Per què?
diana, entre un objecte i un subjecte? Et sonen aques-
tes paraules aplicades en l’àmbit de la sintaxi? 7  Quina informació transmet el verb?

3  Avalua de l’1 al 10 els teus coneixements de sin­ 8  Què creus que signifiquen els conceptes oració
taxi. passiva, complement agent i subjecte pacient?

4  És el mateix una frase que una oració? Saps en què 9  Saps què és un fet circumstancial? Busca la defi­
es diferencien? nició de circumstancial en el diccionari.

108 Sintaxi

4444444.indd 108 08/03/13 08:31

 3 1 L’oració
continguts objectius

1 Saber distingir el subjecte i el predicat en una oració.

2 Conéixer les oracions amb subjecte el·líptic i les oracions impersonals i saber distingir-les.
3 Entendre com la naturalesa del verb determina l’estructura del predicat.

INTRODUCCIÓ Estructura de l’oració Tipus d’oracions segons

L’enunciat El subjecte i el predicat el predicat
L’oració i la frase Tipus de subjectes Oracions de predicat verbal
Les modalitats oracionals El subjecte el·líptic Oracions de predicat nominal

Introducció
La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’estructura de l’oració, tot
relacionant-ne la forma amb el significat. A partir dels components significa-
tius de l’oració (categories), estableix les regles de combinació que relacionen El mot sintaxi prové del grec
i significa ‘posar coses juntes,
els sintagmes i quines funcions acompleixen. També estudia les relacions entre organitzar-les’. Per això diem
diverses oracions. que el fet d’analitzar sintàcti-
cament les oracions permet
organitzar el pensament.

 L’enunciat
L’enunciat és la unitat mínima de significació que respon a les característiques
següents:
• Es dóna en una situació determinada. L’enunciat s’emet per donar informa-
ció; per tant, hi ha d’haver una persona que l’emeta, una altra que la reba i un
context concret. Per exemple, si vull acceptar una feina, diré a la persona que
em vol contractar: Només l’acceptaré si em fa un contracte, no vull treballar en
negre. Òbviament, ací hi ha una situació determinada que provoca aquest
enunciat. El mateix passa si dic Renoi!, perquè expresse la meua sorpresa per
un motiu concret.
• Té una entonació pròpia, delimitada per les pauses. Així,
l’enunciat No t’ho donaré encara que no té entonació prò-
pia perquè és incomplet. Però si es formula completament,
s’ha d’adoptar un to i una entonació adequats: No t’ho do-
naré encara que vingues. No seria correcte, doncs, No t’ho
donaré encara que vingues hi estàs d’acord?, perquè es trac-
ta d’un enunciat que no es formula amb l’entonació apro-
piada.

Sintaxi 109

4444444.indd 109 08/03/13 08:31

 3 1 L’oració

 L’oració i la frase
Sovint, els termes oració i frase s’utilitzen com a sinònims, però no signifiquen
exactament el mateix.
• Oració: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament,
pàg. Consulta el concepte que relaciona i concreta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat
84 de verb.
(o sintagma verbal). Conté un verb que en determina l’estructura i el signifi-
cat, tot i que es pot elidir.

Ex. –On viu?

–[Viu] a Castelló.

Té significat complet i és independent. Així, el sintagma El gat no és una ora-

ció perquè no completa cap idea i depén d’algun altre element; en canvi,
El gat menja peix sí que ho és. La independència sintàctica de l’oració també
s’explica perquè els elements que la formen es relacionen entre si i configu-
ren una unitat; per això, el subjecte ha de concordar amb el verb i, si escau,
amb els complements: El llibre és interessant.
• Frase: construcció sintàctica integrada per més d’una part gramatical. Pot
tenir un significat mínim, però no té un verb que en regisca l’estructura:
Nyam! En general, tota oració és un conjunt de frases, però tota frase no és
necessàriament una oració.

A
1  Digues si els enunciats següents són oracions o frases:
a El pont sobre el riu Kwai.
b Vine!
c Els savis busquen la saviesa; els necis creuen que l’han trobada.
d Ai las!
e Em vols escoltar?
f Quina vergonya!
g A bons ocis, mals negocis.
h Salut!
i A casa del paleta, mai la feina no està feta.

2  Converteix les frases en oracions, i viceversa:

Quina sorpresa! → Quina sorpresa que m’has donat!

a A panxa plena no hi entren penes.

b A cinquanta anys, pocs banys.
c A nou mal, nou remei.
d A bord del veler, després del patró, el cuiner.
e Això no és un problema important.
f No és greu, veritat?

110 Sintaxi

4444444.indd 110 08/03/13 08:31

   Les modalitats oracionals
En l’acte comunicatiu, l’emissor transmet informació amb alguna intenció con-
creta. Per exemple, perquè vol que el receptor faça alguna cosa o que entenga pàg. Consulta els elements
154 de la comunicació.
el que li està explicant.

Ex. Alça’t i porta’m el diari.

La velocitat és igual a la distància dividida pel temps.

La comunicació també pot generar un sentiment o una opinió respecte d’un

fet.

Ex. Potser acabaran prompte de construir el pis.

Tant de bo que acaben prompte de construir el pis.

Les modalitats oracionals defineixen el tipus d’enunciat en relació amb

l’emissor i la intenció comunicativa. Es classifiquen en dos grans grups:
1 Modalitats d’enunciació: segons l’actitud de l’emissor pel que fa a l’acte
comunicatiu.

• Enunciatives o declaratives. Informen o declaren. No necessiten marques

de puntuació especials. Segons el sentit, poden ser:

– Afirmatives: La contaminació causa càncer.

– Negatives: La Terra no és quadrada.

• Interrogatives. Demanen informació: Qui va escriure «La vaca cega»? Tenen

una entonació de pregunta i poden incloure marques de puntuació especials,
com l’interrogant (?). També poden ser negatives: No ha vingut el meu amic?
N’hi ha de diferents tipus, segons el que es pregunta:

–  Totals. La resposta ha de ser sí o no: Véns al cine?

–  Parcials. La resposta és una part d’informació: Quin director de cinema
va guanyar més premis?

Segons com es pregunta, l’oració interrogativa pot ser:

–  Directa. La pregunta es fa directament i es marca amb el signe d’interro-

gació: Quants anys tens?
–  Indirecta. La pregunta es formula en una oració enunciativa. No hi ha cap
signe d’interrogació, però sí un verb d’introducció del discurs o conjunci-
ons (em pregunte, em demane, m’agradaria saber, etc.): M’agradaria saber
R
si ha vingut avui a classe. La forma pròpia del verb
per donar ordres és l’impe-
• Imperatives. Donen ordres, prohibeixen, expressen peticions: Demana el ratiu. No és correcte l’ús de
l’infinitiu en comptes de l’im-
comandament a ton pare. El verb apareix en imperatiu i subjuntiu: Vine ací!; peratiu: Tanqueu la porta. /­
No escrigues «cantava» amb b alta. Es poden combinar amb la negació: No *Tancar la porta.
plores.

Sintaxi 111

4444444.indd 111 08/03/13 08:46

 3 1 L’oració

• Exclamatives. Expressen una emoció: Com m’agrada que em faces besos! Em-
fatitzen el que s’hi comunica: Quina nena tan bonica! Utilitzen una marca es-
pecial de puntuació: el signe d’exclamació (!). Es poden combinar amb la ne-
gació: No m’ho puc creure!
2 Modalitats d’enunciat: segons l’actitud de l’emissor pel que fa a allò que
comunica.

• Dubitatives. Expressen dubte o possibilitat: A la millor arriba amb retard.

El parlant no coneix la certesa del que està dient. Hi apareixen adverbis, locu-
cions adverbials, etc. S’hi empren el present, el subjuntiu o perífrasis verbals:
No sé on deu ser el meu fill, pot ser que siga a la universitat.

• Desideratives. Expressen un desig: Tant de bo que ploga. El verb sovint està

en subjuntiu. Com les imperatives, de vegades manifesten també la voluntat
de reacció del receptor: Voldria que vingueres amb mi.

A
3  Digues a quin tipus de modalitat pertany cadascun dels enunciats següents:
a Quin abric més bonic! enunciativa interrogativa
b No sé si vindrà.
c Trau els peus del sofà! exclamativa
d Podem millorar el sistema sanitari? desiderativa
e Voldria parlar amb tu. dubitativa
f He guanyat un premi!
imperativa
g El llenguatge humà es diferencia de l’animal perquè és abstracte.

4  Digues a quin tipus de modalitat pertanyen els enunciats destacats del text següent:

El senyor Collins […] va dir que havia sentit a parlar molt de

llur bellesa i que […] quan arribaria el moment escaient les
veuria totes ben casades.
Aquesta galanteria no fou gaire del gust d’alguna de les se-
ues oients, però la senyora Bennet, que no gastava compli-
ments, va respondre amb prestesa:
—Sens dubte, sou molt amable, senyor, i desitge amb tot el
meu cor que així siga; perquè, d’altra banda, ja les hauran
desposseïdes prou. Les coses estan disposades d’una ma-
nera tan estranya!
—Al·ludiu, potser, a la successió d’aquesta propietat?
—Ah, senyor, sí. He de confessar-vos que és un afer molt pe-
nós per a les meues filles. No vull dir, amb això, que vós en
tingueu la culpa…
  Retrat de Jane Austen, obra de Cassandra Austen Jane Austen, Orgull i prejudici
(1810).
(fragment adaptat)

112 Sintaxi

4444444.indd 112 13/03/13 10:02

 estructura de l’oració

  El subjecte i el predicat
Una oració consta de dues parts:
1 El predicat. Està format per un sintagma verbal (SV) el nucli del qual és un
verb que pot tenir complements. Expressa l’acció que es duu a terme.

SV

verb + altres sintagmes

nucli complements

funcions sintàctiques

2 El subjecte. Està format per un sintagma nominal (SN) el nucli del qual és
generalment un nom que pot acompanyar-se de determinants i complements
del nom. Indica qui o què duu a terme l’acció del verb.

adjectiu determinatiu + nom + altres sintagmes

determinant nucli CN

L’únic element imprescindible en una oració és el verb; és a dir, hi pot haver

oracions sense subjecte. També hi pot haver subjectes i predicats que consten pàg. Consulta les oracions
només del nucli, sense cap complement. 129 subordinades.

La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o

tercera) estableix la relació entre el subjecte i el verb.

a L’escriptora mallorquina ha treballat cinc anys en la novel·la.

subjecte verb

tercera persona del singular

b Aquest matí han arribat els estudiants estrangers.

verb subjecte

tercera persona del plural

Si modifiquem el subjecte o el verb l’oració resulta agramatical (* L’escriptora

mallorquina han treballat…, * han arribat l’estudiant estranger.), cosa que de-
mostra la necessitat de la concordança entre aquests elements i, per tant, es
pot identificar el subjecte amb seguretat.

Sintaxi 113

4444444.indd 113 08/03/13 08:31

 3 1 L’oració

A
1  Separa el subjecte del predicat de les oracions destacades del text següent:
Una dama de Bàssora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant caigué al foc i no
cremà. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seva saviesa, i demanà la mort del marxant
que li havia venut la gemma. Txelai ho acordà. Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una
fossa. El dia del suplici, la dama, des d’un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit
d’angúnia. Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d’ira. El soterrani s’havia obert i, en lloc
de lleons, n’havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament, flairaven amb indiferència el mi-
serable desmaiat i van acabar saltant, àgilment, fora de la fossa. La dama anà a vomitar la seva ràbia
als peus del Txelai:
—De què et queixes? –li di-
gué el gran visir–. La llei
mana exigir ull per ull,
dent per dent. El marxant
t’enganyà; nosaltres l’hem
enganyat a ell. El seu dia-
mant era fals, els nostres lle-
ons també: estem en paus.
Màrius Torres
(fragment adaptat)
  Màrius Torres (1910 – 1942).

2  Indica el subjecte dels verbs destacats del text anterior.

  Tipus de subjectes
El subjecte explícit pot tenir diverses es­tructures:

a) Substantiu: París és una ciutat bonica.

b) Determinant + substantiu: Maria treballa a Sagunt.
c) Determinant + substantiu + complement: La cosina petita de Maria estu-
dia a Londres.
d) Pronom: Ella vola amb avió. La xica que estudiava matemàtiques ha abando-
nat la carrera.
e) Mot substantivat: El bé és l’objectiu de la benvolença. Menjar massa és per-
judicial.
f) Oració: L’aportació que vas fer era una bajanada.

A més, hi pot haver subjectes múltiples, és a dir, més d’una entitat que duen a
terme l’acció. Cal tenir en compte que, en aquests casos, s’ha de respectar la
concordança del conjunt del subjecte amb el verb.

Ex. Els estudiants i els professors han fet vaga.

El president i el secretari general han presentat la renúncia.

114 Sintaxi

4444444.indd 114 08/03/13 08:31

   El subjecte el·líptic
Hi ha oracions en què el subjecte és el·líptic: no s’explicita perquè s’ha esmen-
tat prèviament i es pot recuperar gràcies a la concordança amb el verb, o per-
què es coneix.

Ex. Els alumnes del centre treballen i estudien. Molts tenen família.
A més Ø, han de fer els deures que els donem.
Maria Solei posà un fill ben assegut a cada una de les cadires del men-
jador i Ø agafà una cadira baixa de la cuina.

El subjecte indeterminat es pot recuperar gramaticalment però no fa referèn-

cia a ningú en concret. Aquestes oracions també s’anomenen impersonals se-
màntiques o falses impersonals.

Ex. Et criden per telèfon.

Han lliurat el premi al poeta.

A
3  Escriu oracions el subjecte de les quals tinga l’es- 4  Digues si el substantiu destacat és subjecte de
tructura que s’indica a continuació: l’oració en què apareix o no ho és:

a Determinant + substantiu a La senyora del cinquè pis compra cigrons a la

b Substantiu botiga del carrer estret.
c Pronom b No tinc por de sentir el que m’has de dir.
d Adjectiu substantivat c Ai, em fa molt de mal la panxa!
e Determinant + substantiu + complement d Voldria que vingueres més a prop de l’estufa per
f Oració no haver-me de moure.
g Infinitiu substantivat e He posat els calcetins al calaix dret.

  Oracions impersonals
Hi ha oracions en què no apareix el subjecte perquè no existeix. És a dir, no es R
pot saber qui fa l’acció, ni amb l’ajuda de les persones gramaticals ni a partir del El verb haver-hi es conjuga
context, com passa amb el subjecte el·líptic. Es tracta d’oracions impersonals, sempre en singular, encara
que poden tenir diverses estructures: que el complement que l’a­
companye siga plural: Hi ha
a) Verbs de temps atmosfèric: Plou molt aquesta nit. bones notícies.

b) Es (o se) + verb en tercera persona del singular en sentit general:

A Anglaterra es condueix per l’esquerra. Es ven pis moblat a la zona alta de la
ciutat.
c) Verb haver-hi: Hi ha tres cotxes aparcats.
d) Estructures genèriques del tipus: Sembla que se’n sortirà satisfactòria-
ment. Fa olor de roses.

Sintaxi 115

4444444.indd 115 12/03/13 16:25

 3 1 L’oració

A
5  Identifica el tipus de subjecte dels verbs destacats de les oracions següents:
a Tallaran tots els arbres que estiguen malalts.
b No me’n sé avenir.
c Cada dia, els jugadors i els entrenadors fan declaracions idèntiques.
d Miquel, que ja havia decidit anar d’excursió tot sol, va dir que ell pensava anar al Montgó.
e Les voreres han estat refetes i adaptades per a les persones amb poca mobilitat.
f Diuen que avui vindrà el secretari del partit.
g Hi ha massa coses a dir sobre aquest tema.
h Jordi va establir les bases de la societat.

6  Indica el subjecte del verb destacat de les ora­cions següents. Si es tracta d’una oració imper­sonal, digues
de quin tipus és.

a Hi ha tres avions a punt d’aterrar.

b Diuen sempre el que vols sentir perquè els votes.
c No he tingut temps de venir abans.
d En aquesta biblioteca posen sempre l’aire condicionat i hi fa un fred que pela.
e Apareixen tot d’esquemes i il·lustracions que expliquen millor el tema.
f No aguante més la seva impertinència.
g Busca en el text les paraules que no entengues.
h Avui ha sortit el sol.
i Se sent pudor de cremat.
j És increïble que no haja vingut.
k Ha plogut intensament, aquests dies.

7  Troba el subjecte dels verbs destacats:

Quan el món es mou
De casa estant, totes les revolucions són urgents. Si els revolucionaris se t’instal·len al pis de sota, pe-
rò, aviat trobaràs la seva bullanga amenaçadora i sorollosa. Les úniques revoltes que no espanten
són les dels llibres d’història, perquè sabem com comencen i com acaben. Milers d’esclaus enlairant
els ulls, el senyal de la victòria als dits de la mainada, la mirada riallera dels qui per fi pensen que hi
ha confiança en un futur. Són imatges que hem vist mil vegades en l’escenari de moltes revolucions
pendents que després van acabar malament o que simplement no van acabar. Però, un cop més, con-
forta contemplar el coratge dels ciutadans que amb les mans buides fan canviar de bàndol els tancs.
És una sensació que cal assaborir bé perquè sol durar poc. Quan s’hagi cremat el quadre de l’últim
dictador i se n’hagin enderrocat totes les estàtues, els que ara aturen les bales amb els botons de la
camisa hauran d’obrir pas als nous amos. El món es mou, més ben dit, ho fa la Sisena Flota, però no-
més per mantenir oberta l’aixeta del petroli i per garantir que les cues de refugiats no amenaçaran les
nostres fronteres. Els que fan les revolucions i les reguen amb la seva sang són els que no les guanyen
mai. Ho va escriure amb encert David Mamet en el guió d’una de les seves pel·lícules. Els diners mo-
uen el món, diu un dels personatges. No, el rectifica un altre amb un punt de romanticisme, és l’amor
qui fa moure el món. Tens raó, afegeix el primer, l’amor… als diners.
X evi Sala , Avui, 3-3-2011
(fragment adaptat)

116 Sintaxi

4444444.indd 116 08/03/13 08:31

 tipus d’oracions SEGONS EL PREDICAT
El verb dóna entitat a l’oració i és el nucli del sintagma verbal, de manera que
en determina l’estructura. Segons les característiques sintàctiques del verb, es
defineixen diversos tipus d’oracions: de predicat verbal, que poden ser transi-
tives o intransirives, i de predicat nominal.

  Oracions de predicat verbal

Les oracions de predicat verbal o predicatives són les que tenen com a nucli
un verb predicatiu que, gràcies a la naturalesa semàntica, té un significat relle-
vant (és imprescindible per entendre el significat de l’oració) i pot portar com-
plements.

Ex. Enric ha escrit un article.

El nadó ha dormit tota la nit.
Les vendes de cotxes han disminuït molt.

Segons els complements que demane el verb, les oracions predicatives es clas-
sifiquen en transitives i intransitives.

Oracions transitives
Es construeixen al voltant d’un verb transitiu, és a dir, un verb que per tenir
sentit complet exigeix un complement directe (CD), sobre el qual recau l’acció
verbal.

Ex. Núria explica anècdotes.

Adrià rep molts correus electrònics cada dia. pàg. Consulta l’estructura
verbal de la forma
Montalbano va descobrir l’autor del crim. 90 passiva.

Les oracions transitives són actives, perquè expressen un subjecte agent que
duu a terme alguna acció que recau en un altre element, el CD. La majoria
d’aquestes oracions admeten la transformació a la veu passiva, en què el CD de
l’oració activa esdevé el subjecte pacient, de manera que adquireix més impor-
tància en el sentit de l’oració.

Oració activa
Montalbano va descobrir l’autor del crim.
subjecte verb CD

Oració passiva L’autor del crim va ser descobert per Montalbano.

subjecte pacient verb forma CAg
passiva

Sintaxi 117

4444444.indd 117 08/03/13 08:31

 3 1 L’oració

Oracions intransitives
Les oracions regides per verbs intransitius no necessiten un complement per
tenir sentit complet. Tanmateix, hi ha alguns verbs que demanen un comple-
ment de caràcter obligatori introduït per una preposició (complement de rè-
gim verbal o preposicional). En aquests casos es parla d’oració intransitiva indi-
recta.

Ex. Josep plora Ø.

Gerard no s’adona de res.
El conserge telefona a l’operari.

A
1  Transforma les oracions actives en passives sense canviar-ne el temps verbal:
a Joana va omplir la bossa.
b Els lladres van ferir el policia.
c Han descobert un amagatall.
d Potser el meu home ja ha trobat el cotxe.
e La meua amiga llepa el llapis.
f El crític ha ressenyat la novel·la del seu amic.
g Aquesta noia no entén l’exemple.

2  Digues si les oracions següents són transitives o intransitives:

a Somriu cada vegada que el veu.
b Ha trencat les ulleres.
c Camina tot abstret.
d Compra sabatilles usades.
e Viu al setè pis d’un gran edifici.
f Somia tota la nit.
g Somia que li publiquen la novel·la.

  Oracions de predicat nominal

Les oracions de predicat nominal o copulatives tenen com a nucli el verb ser,
estar, semblar o paréixer (anomenats verbs copulatius), que no té un significat
lèxic rellevant i uneix els constituents de l’oració.

Per això, el pes semàntic de la construcció es trasllada a l’atribut, que és el

complement que aporta la informació sobre el subjecte i el sentit de l’ora-
ció.

Ex. Mariona és molt generosa.

L’examen sembla fàcil.
L’alumnat està molt atent.

118 Sintaxi

4444444.indd 118 08/03/13 08:31

 A
3  Digues si les oracions següents són predicatives o copulatives:
a No vindrà tard, avui. d El meu pare es va penedir de tot.
b Va semblar que ho diguera d’amagat. e Se sent molt atabalat.
c La teua mare no va dir que estigués esgotada. f No va ser ell, el culpable.

4  Indica l’atribut de les oracions copulatives anteriors.

5  Llegeix el text següent i fes les activitats que hi ha a continuació:

A la riba de l’Oka, hi vivien feliços molts camperols; la terra no era fèrtil però, llaurada amb constància,
produïa el necessari per viure folgadament i encara donava per guardar alguna cosa.
Ivan, un dels llauradors, va anar un cop a la fira de Tula i hi va comprar una preciosa parella de gossos
perquè li cuidaren la casa. Al cap de poc, els animalons es van fer coneguts per tots els camps de
la vora de l’Oka per les seues contínues trapelleries, en les quals provocaven destrosses als sembrats;
les ovelles i els vedells tampoc no en sortien ben parats.
Nicolai, veí d’Ivan, va comprar una altra parella de gossos a la primera fira de Tula perquè li defensaren
la casa, els camps i les terres.
Però, mentre cada camperol –per estar més ben defensat– augmentava el nombre de gossos, els gossos
es feien més exigents. Ja no s’acontentaven amb els ossos i les altres sobralles de la casa, sinó que calia
reservar-los els millors trossos de les matances, i va caldre construir-los recintes coberts i dedicar més
temps a cuidar-los. […]
Mentrestant, la misèria s’havia assentat al poble; els nens, coberts de parracs, empal·lidien de fred i de
gana, i els homes, per molt que treballaren de punta a punta de dia, no aconseguien arrancar del sòl
l’aliment necessari per a la seua família.
Un bon dia, es queixaven de la seva sort davant l’home més vell i més savi del poble, i com que en cul-
paven el cel, l’ancià els va dir:
—La culpa la teniu vosaltres; us queixeu que a casa vostra hi falta el pa per als vostres fills, que s’esllan-
gueixen, prims i descolorits, i veig que tots manteniu dotzenes de gossos grassos i llustrosos.
—Són els defensors de les nostres llars! –van exclamar els llauradors.
—Els defensors? De qui us defensen?
—Senyor, si no fos per ells, els gossos estranys es menjarien el nostre bestiar, i fins i tot se’ns menjarien
a nosaltres mateixos.
—Cecs, cecs! –va contestar el vell–. No veieu que els gossos us defensen a cadascú de vosaltres dels gos-
sos dels altres, i que si ningú no en tingués no necessitaríeu defensors que es mengen tot el pa que
hauria d’alimentar els vostres fills? Elimineu els gossos, i la pau i l’abundància tornaran a les vostres
llars […].
Lev Tolstoi, A la riba de l’Oka (fragment adaptat)

a Subratlla els verbs en forma personal amb una línia, i els verbs en forma no personal amb dues.
b Classifica aquests verbs en una taula com la següent:

verbs predicatius verbs copulatius

verbs transitius verbs intransitius

c Escriu en veu passiva les oracions en negreta. Et semblen naturals?

Sintaxi 119

4444444.indd 119 08/03/13 08:31

 3 2 L’oració simple
objectius
1 Aprofundir l’anàlisi del sintagma verbal.
2 Conéixer tots els complements del verb i saber-los distingir.
3 Saber dur a terme la substitució pronominal de cada complement.
El complement directe (Cd)
Substitució pronominal
continguts
el complement indirecte (CI)
Substitució pronominal
el complement circumstancial (CC)
Substitució pronominal
R
El verb és el nucli sintàctic
i semàntic de l’oració. Pot
presentar-se sol o bé acom-
panyat de complements que
en donen més informació.
El CD no va precedit de prepo-
sició, llevat que siga un pro-
nom o que calga evitar ambi-
güitats:
Només t’estima a tu.
A qui ha vist Josep?
pàg. Consulta l’oració passiva.
117
120 Sintaxi
4444444.indd 120
el complement preposicional (CPrep)
Substitució pronominal
l’atribut (atr)
Substitució pronominal
el complement predicatiu (cpred)
Substitució pronominal
el complement agent (cag)
El complement directe (CD)
El complement directe és obligatori en els verbs transitius perquè en completa
el sentit i representa l’objecte de la significació verbal. Pot tenir diverses estruc-
tures:
a) Sintagma nominal: No vull la poma. He vist la darrera pel·lícula del direc-
tor francés.
b) Pronom: Tenia son, però ara ja no en tinc gens.
c) Oració: Pregunta qui vindrà.
El caràcter obligatori d’aquest complement permet identificar-lo, perquè, si
se’n prescindeix, l’oració perd significat (*He vist).
Per localitzar-lo, també es pot recórrer a la substitució pronominal o a la trans-
formació de l’oració activa a passiva, en la qual el CD fa funció de subjecte pa-
cient.
Ex. Joaquim escriu la seua primera
novel·la.
Joaquim l’escriu.
El director va analitzar el projecte.
El projecte va ser analitzat pel di-
rector.
08/03/13 08:31
   Substitució pronominal
El CD, segons la forma que tinga, es pot substituir pels pronoms següents:

1a persona em, ens Ens ha avisat massa tard.

2a persona et, us T’acompanyarà l’àvia.
el, la La camisa és allà, agafa-la.
CD determinat
els, les Ja tinc els resultats. Els vols saber?
CD indeterminat en Si vols cireres, menja’n unes quantes.
3a persona
No sé què ha passat perquè no m’ho
neutre ho Consulta la
heu explicat. pàg. morfologia dels
reflexiu o recíproc es Mercè es pentina cada dia. 92 pronoms febles.

A
1  Digues si els sintagmes destacats de les oraci- d Els vaig saludar quan tornaven.
ons següents fan la funció de CD o no. Explica e La van felicitats tots.
com ho has sabut. f En trià dos.
g La van prestar als fills.
a Van caminar cap a l’estació. h Dóna-me’n un parell.
b Per la serralada arriben molts comerciants.
c No portes més entrepans. 3  Substitueix el CD destacat de cadascuna de les
d Quines llesques de pa que m’has preparat! oracions següents per un pronom:
e Em fa mal el genoll. a Ha dit això.
f Ha tornat tots els llibres a la biblioteca. b No tinc rams de roses.
g Ha esdevingut la culpable. c Jo no crec que arribe tard.
h Anem al cinema tots junts. d Vaig oblidar la clau al cotxe.
e Va rebre els seus companys.
2  Substitueix els pronoms destacats de les ora- f No sé si estima en Pere.
cions següents per un sintagma nominal que fun- g No sé si estima la Tina.
cioni com a CD: h Vol més maduixes?
a Jo en vaig comprar tres. i Ha trobat les seues amigues estudiant
b No ho entenc! a la biblioteca.
c El vaig estimar molt. j Ha estudiat el que calia.

El complement indirecte (CI)

El complement indirecte expressa el destinatari o l’experimentador de l’acció
del verb. Es pot trobar tant en oracions transitives com intransitives. Pot tenir
les estructures següents:

a) Sintagma proposicional introduït per a o per a: He deixat el cotxe a Pere.

He deixat els diners per a Martina.
b) Pronom: Ens van donar moltes responsabilitats.
c) Oració: Vaig respondre totes les preguntes a qui me les va fer.

Sintaxi 121

4444444.indd 121 08/03/13 08:31

 3 2 L’oració simple

  Substitució pronominal
El CI, segons la forma que tinga, es pot substituir pels pronoms següents:

1a persona em, ens M’ha llegit el conte.

2a persona et, us T’ha agradat la pel·lícula?
R
Els alumnes volen el dossier que
El pronom li no s’apostrofa: singular / plural li, els
3a els vas prometre.
Li has de portar aquest pa-
quet. persona Laia i la seua cosina s’envien
reflexiu o recíproc es
correus electrònics.

La combinació de CD i CI
En la substitució del complement directe i indirecte en una mateixa oració, cal
tenir en compte que el pronom del CI s’anteposa al del CD.

Ex. M’agrada el codonyat i la mare me’n compra sovint.

M’ha preguntat què havia passat i li ho he explicat.
Si no li dónes la motícia, li la donaré Jo.
Demana els diners al teu germà, però després torna-li’s.

En els parlars valencians més septentrionals i en altres llocs el pronom li adop-

ta la forma hi en combinació amb un pronom de tercera persona de CD deter-
minat, i es posposa al CD: L’hi he donat. Ja la hi donaré. Aquesta combinació
CD+CI respon a l’ordre que tenien els pronoms en la llengua antiga.

A
1  Troba el CI de les oracions següents i substitu- 3  Ompli els buits amb els pronoms de CI i CD.
eix-lo per un pronom:
a Donaràs més taronges a l’amic? Sí
a Has donat les claus a la teua mare? donaré.
b He comprat joguines als nens. b Donaràs taronges als amics? Sí dona-
c He fet els encàrrecs per al meu company de pis. ré.
d He escrit un correu a una amiga meua. c Donaràs aquelles taronges als amics? Sí
e Han dut l’informe al cap de secció. donaré.
d Donaràs taronges a l’amiga? Sí dona-
2  Subratlla el CD de les oracions següents amb una ré.
ratlla i el CI amb dues: e Donaràs taronges a les amigues? Sí
a M’ha agradat molt la festa d’aniversari. donaré.
b No els ho va dir amb prou de temps. f Donaràs aquelles taronges a les amigues? Sí
c Deixa’m acabar això per donar-ho a la redacció. donaré.
d Va comprar un diari per al seu nebot. g Has comprat les sabates per als xiquets? Encara
e Et van veure voltant per la seu a la nit. no he comprades.
f A la vesprada et duré la fruita. h Has comprat les sabates per a les xiquetes? Enca-
g Joan va dir a Martí que vinguera prompte ra no he comprades.

122 Sintaxi

4444444.indd 122 08/03/13 08:31

 El complement circumstancial (CC)
Expressa una circumstància en la qual es produeix l’acció verbal: lloc, temps,
manera, instrument, causa, etc. Per això, sintàcticament se’n pot prescindir,
però l’oració perd contingut semàntic.

Ex. Hem de trobar una solució aviat. No faig les circumferències amb compàs.
CC de temps CC d’instrument

Treballe a Torrent. Vam anar a la platja amb Esther.

CC de lloc CC de companyia

Fa bé els exercicis. Necessite el llibre per estudiar.

CC de manera CC de finalitat

Tot i que, en general, el complement circumstancial és optatiu en l’oració, n’hi

ha alguns que són obligatoris per a determinats verbs: Vam anar. / Vam anar al
teatre.

El CC pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma nominal o preposicional: Arribaré aquesta nit. Soparem a les

nou.
b) Pronom: Fes-ho per nosaltres.
c) Sintagma adverbial: Fes-ho avui. Fes-ho en un tres i no res.
d) Oració subordinada (proposició): Fes-ho quan pugues.
Encara que informe sobre l’acció verbal, sovint el CC pot aparéixer davant o
darrere del verb: A la vesprada, els xiquets van fer els deures. / Els xiquets van fer
els deures a la vesprada.

  Substitució pronominal
Per substituir el CC per un pronom feble, s’ha de tenir en compte de quin tipus
és i quina estructura té:

CC de lloc introduït per la preposició de en Ara sóc al dentista, però n’eixiré prompte.
CC de lloc introduït per altres preposicions hi Veniu a la sala, us hi espere.
CC de manera, instrument i companyia hi De reüll, hi mirava.

A
1  Subratlla els CC de les oracions següents i digues c El sacerdot va deixar el missal al calaix.
de quin tipus són: d Vine amb mi a la calçotada!
e Això està fabricat amb fusta.
a Isabel treballa tot el dia i tota la nit.
f No treballa malament, aquesta xica.
b Els ministres es fixen ells mateixos el sou a l’inici
g No podré arribar abans de les nou.
de la legislatura.

Sintaxi 123

4444444.indd 123 08/03/13 08:31

 3 2 L’oració simple

El complement preposicional (CPrep)

El complement preposicional (o de règim verbal) és obligatori en alguns verbs
R que, a més, exigeixen una preposició que faça de nexe entre el predicat i el
El caràcter obligatori del complement.
CPrep fa que no es puga con-
fondre amb un CC, i el fet que
vaja introduït per una prepo- Ex. Vaig avergonyir-me de la meua germana.
sició el distingeix del CD. Està satisfet del seu comportament.

L’estructura del CPrep acostuma a ser un sintagma nominal precedit per la pre-
posició que regeix el verb. Tanmateix, cal tenir en compte que es poden pro-
duir fenòmens sintàctics que alteren aquesta forma:

• Canvi de preposició. Davant d’infinitiu, la preposició en canvia per a o per.

Ex. Pense en les víctimes de la catàstrofe.

Pense a ajudar les víctimes de la catàstrofe.

• Caiguda de la preposició. Si el CPrep és una oració subordinada introduïda

per les conjuncions que o si, la preposició desapareix.

pàg. Consulta les oracions Ex. Estic convençut de la seua sinceritat.

129 subordinades. Estic convençut que diu la veritat.

  Substitució pronominal
Per substituir el CPrep per un pronom feble, cal tenir en compte la preposició
que regeix el verb:

preposició de en Havia de trucar a Ferran, però me n’he oblidat.

preposicions a, amb, en, per o per a hi Fa un horari nou i no s’hi acaba d’acostumar.

A
1  Escriu dues oracions amb cada un dels verbs 3  Distingeix el tipus de complement que acompa-
següents. En una hi ha d’haver un CD o un CC, i en nya el verb en les oracions següents:
l’altra, un CPrep.
a Vaig venir ací per plaer.
a fer c descuidar-se de b S’atabala per qualsevol cosa.
b fer de d descuidar c S’ha comprat un televisor en un gran magatzem.
2  Susbtitueix el CPrep pel pronom feble adequat: d Va confiar la seua filla a un estrany.
e No vull renunciar al lloc de treball.
a S’ha oblidat de la reunió. f Va confiar en el seu home.
b S’ha avesat al nou horari. g Ens vam complaure en la contemplació de la seua
c Confia que acabarà la feina a temps. bellesa.
d Estem segurs que triomfarem. h T’has oblidat de la promesa que em vas fer.

124 Sintaxi

4444444.indd 124 08/03/13 08:31

 L’atribut (Atr)
L’atribut és el complement que expressa alguna característica del subjecte,
amb el qual ha de concordar en gènere i nombre. És propi de predicats amb
verbs copulatius (ser, estar, semblar i paréixer) i semicopulatius (anar, esdevenir,
fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc.).

Ex. La gent és molt desconsiderada.

El dinar ha resultat barat.

L’atribut pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma nominal: Tu seràs un gran traductor.

b) Sintagma adjectival: Maribel està cansada.
c) Sintagma preposicional: Sembles suec.
d) Sintagma adverbial: Òscar és així.
e) Oració subordinada: Tristana és qui me’l va recomanar.

  Substitució pronominal

el, la, Aquelles xiques pareixen les teues germanes, però

determinat o identificatiu
els, les no les són.
indeterminat o no identificatiu ho Fa cara d’enfadat, però no ho està.
emfatitzat en Que n’és, d’amable, la teua mare!

A
1  Indica l’atribut de les oracions següents i substitueix-lo pel pronom
corresponent:

a Aquest incendi no sembla fortuït.

b La germana de Marc és la xica de la dreta.
c Tirèsies era cec.
d Avui estic tan cansada!
e Víctor és el marit de la meua germana.
f Beethoven era sord i malcarat.

2  Indica l’estructura sintàctica de l’atribut de les oracions següents i

substitueix-lo pel pronom corresponent:
  Beethoven retratat per Joseph Karl
a Amina és de Borriana. Stieler (1819).
b El puré està congelat.
c Estic molt cansat.
d Això no és teu.
e Els xics simpàtics són aquells d’allà.
f Esteu esgotats.

Sintaxi 125

4444444.indd 125 08/03/13 08:31

 3 2 L’oració simple

El complement predicatiu (CPred)

Aquest complement abasta dos constituents de l’oració. D’una banda, dóna
informació sobre el subjecte o el complement directe, i hi ha de concordar en
gènere i nombre. De l’altra, també dóna informació sobre la realització de l’ac-
ció verbal.

Els alumnes van tornar cansats de l’excursió.

Els alumnes van tornar les activitats corregides.

El complement predicatiu pot tenir les estructures següents:

a) Sintagma adjectival: La mare ha esperat els resultats nerviosa.

b) Sintagma nominal: El van escollir president.
c) Sintagma preposicional: Jordi treballa de cambrer.

  Substitució pronominal
El complement predicatiu es pronominalitza amb el pronom hi.

Ex. Miquel es posava trist. → Miquel s’hi posava.

A
1  Indica l’element que complementa el CPred destacat de les oraci-
ons següents i digues quina funció hi fa:

a Ens van servir el dinar fred.

b Vam arribar nerviosos al claustre.
c Ens va regalar un anell trencat.
d Vaig veure Miquel recolzat a la paret.
e La mestra va respondre segura la pregunta.

El complement agent (CAg)

Aquest complement només apareix en oracions passives i es correspon amb
pàg. Consulta l’estructura el subjecte de l’oració activa. És un sintagma preposicional introduït per la pre-
117 de l’oració passiva.
posició per (a vegades, de o per part de).

Ex. La ràdio va ser inventada per un italià.

126 Sintaxi

4444444.indd 126 08/03/13 08:31

 A
1  Transforma les oracions següents a la veu activa o
passiva, segons que convinga:
a La companyia Timbal Fosc representarà a Gandia
El verí del teatre.
b Ventura Camacho ha escrit Els tres rius de Kiso.
c Aquesta pel·lícula ha estat produïda per una
companyia anglesa.
d Visconti va dirigir Senso.
e Vulcà va ser traït per la seua companya Venus.
2  Digues si les afirmacions següents són vertaderes
o falses:
a El complement directe es pot substituir per el, la,
els, les i lo.
b El CPred és similar a un atribut però no depén
d’un verb copulatiu.
c Els verbs predicatius són els únics que poden por­
tar CI.
d El CPred és sempre un adjectiu.
e L’atribut es pot substituir pels mateixos pronoms
que utilitzem per substituir el CD.
f El CI es pot substituir per li i els.
g El CI només apareix si abans hi ha un CD, excepte
en verbs com m’agrada, em molesta, etc.
h L’atribut és sempre un adjectiu.
i El CD porta la preposició a en poques ocasions.
j El CPrep és necessari per a l’oració i porta la pre­
posició que regeix el verb.
k El CAg pot anar acompanyat d’altres comple­
ments del verb, llevat de CD.
3  Escriu oracions que tinguen les estructures se-
güents:
a Verb + CD
b Verb + CI
c Verb + CC
d Verb + CPred
e Verb + Atr
f Verb + CAg
g Verb + CD + CI + CC de finalitat
h Verb + CC de temps + CC de causa
i CC de lloc + verb + CC de manera
4444444.indd 127
4  Indica si els sintagmes destacats de les oracions
següents són atributs o complements predicatius.
Després, especifica’n l’estructura, la paraula que
complementen i la funció que hi fa.
a El ministre va qualificar la situació d’insostenible.
b Els senyors Highin van estimar el seu nebot com
un fill.
c M’he quedat parat en sentir la notícia.
d Els polítics de l’oposició van refusar entossudits
l’aprovació de les noves taxes.
e El Dr. Jekyll havia estat fins llavors un senyor
molt respectable.
f Em va donar el dossier tot estripat.
g Els cavalls van arribar esgotats a la meta.
h Èdip va ser el culpable de la terrible epidèmia.
i El jurat va considerar l’acusat culpable d’homi­
cidi involuntari.
j No crec que aquesta decisió els parega correcta.
5  Digues la funció que fan els complements de les
oracions següents:
a Busque casa al Grau amb vistes al mar.
b Vaig dubtar de la feina feta pel Govern durant
els últims anys.
c Shelley va escriure en poc temps la seua obra més
famosa.
d L’ésser humà intenta la supervivència infructuo­
sament al final del riu.
e Avui, Júlia no ve a treballar perquè està malal­
ta.
f Diumenge, els meus sogres van discutir de polí­
tica amb els seus amics.
g Aquest oli és molt bo. El porten del Maestrat.
h Els cotxes del circuit urbà de València fan molt de
soroll amb el motor.
i Els rics amb sentit moral del deure no són feliços
malgrat els diners.
j El xiquet estava molt content per la festa d’ani­
versari.
k Aquest estiu farem un viatge a París.
l Els periodistes han explicat els fets objectiva­
ment als ciutadans
Sintaxi 127
13/03/13 10:01
 2 L’oració

3 3 L’oració composta
1 Distingir l’oració simple de l’oració composta.
objectius

2 Conéixer els principals tipus d’oracions compostes i saber-los distingir.

3 Saber les conjuncions habituals de coordinació i subordinació.
4 Reconéixer els principals pronoms relatius en una oració.

l’oració coordinada l’oració subordinada

continguts

Conjuncions de coordinació Les oracions subordinades substantives

Les oracions subordinades adjectives
l’oració juxtaposada
Les oracions subordinades adverbials

L’oració coordinada
L’oració simple ha de tenir, com a mínim, un verb en forma personal, sentit
complet i entonació pròpia marcada per les pauses. A més d’oracions simples,
amb un sol verb, en podem trobar de compostes, és a dir, amb més d’un verb.

Cadascuna de les parts que formen l’oració composta s’anomena proposició; es

relacionen mitjançant mecanismes diversos (conjuncions, signes de puntuació,
pronoms relatius), que fan de nexe d’unió.

Avui canviaré les safates de lloc i rentaré els plats.

Proposició 1 nexe Proposició 2

oració

Les oracions compostes coordinades inclouen, com a mínim, dos verbs que
tenen la mateixa importància en l’oració. És a dir, cap de les proposicions
que les componen no depén de l’altra, sinó que són independents i poden fun­
cionar de manera autònoma com a oracions simples. Oració simple 1: Joana ha
R
contestat un correu electrònic. Oració simple 2: Joana ha revisat l’informe. Hi ha tres tipus d’oracions
compostes: les que relaci-
onen elements al mateix
nivell sintàctic (coordinada
Joana ha contestat un correu electrònic i ha revisat l’informe.
i juxtaposada) i la que asse-
nyala una relació de depen-
Proposició 1 nexe Proposició 2
dència sintàctica (subordi-
oració nada).

128 Sintaxi

4444444.indd 128 12/03/13 16:28

  Conjuncions de coordinació
Per unir dues proposicions i formar una oració coordinada utilitzem conjunci-
ons, les quals aporten també un matís de significat a la relació que s’estableix
entre les dues proposicions.

Va estudiar i se’n va anar al llit.

copulatives i, ni
No es va acabar l’entrepà ni tampoc la beguda.
disjuntives o, o bé Vols anar al cinema o vols eixir a fer un volt?
així… com, ara… ara, entre… i, No solament va trencar el vidre sinó que es va carregar
distributives el mateix… que, l’una… l’altra, la persiana.
ni… ni, no solament… sinó que Així regalava diners com els robava.
però, sinó, així i tot, amb tot, Va dir-li que hi anara, però no s’hi va presentar.
adversatives
en canvi Va guanyar un munt de diners a la loteria; així i tot, no era feliç.

doncs, així, consegüentment, Els àpats amb massa greixos són nocius; per tant, hauríem de
consecutives
per tant, en conseqüència limitar-ne el consum.
encara, així mateix, a més, d’altra
continuatives Estava mig arruïnada i encara creia que li donarien un crèdit.
banda

L’oració juxtaposada
Les oracions juxtaposades, com les coordinades, estan formades per proposi­
cions que tenen sentit complet i poden funcionar de manera autònoma. En pàg. Revisa els usos dels
49 signes de puntuació.
aquest cas, per unir-les es fan servir signes de puntuació.

Ex. De vegades he d’estudiar; preferiria anar al cinema.

De vegades he d’estudiar; també he de treballar.

Sovint, aquestes oracions es poden convertir en coordinades: De vegades he

d’estudiar i treballar.

L’oració subordinada
Hi ha oracions compostes en què les proposicions que les formen presenten
una relació de dependència semàntica i sintàctica. Es tracta de les oracions
subordinades, en què la proposició subordinada no s’entén sense la principal.

Ex. Les xiques que van venir a jugar amb nosaltres eren estrangeres.

Segons l’estructura i el valor sintàctic de les oracions subordinades, es classifi-

quen en:
• Substantives: equivalen a un substantiu.
• Adjectives: equivalen a un adjectiu.
• Adverbials: equivalen a un adverbi.

Sintaxi 129

4444444.indd 129 08/03/13 08:31

 3 3 L’oració composta

  Les oracions subordinades substantives

Aquestes oracions equivalen a un substantiu i, per tant, poden fer les mateixes
funcions que fa un substantiu en una oració simple.

M’agrada que ploga. → M’agrada la pluja.

Pel que fa a l’estructura, poden ser:

• Completives: introduïdes per la conjunció que (o a vegades, si).

Ex. M’ha sorprés que hages reaccionat així.

• D’infinitiu: formades per un infinitiu (amb complements o sense) i sense ne­

xe introductori.

Ex. M’agrada llegir poesia.

• Interrogatives: introduïdes per un pronom interrogatiu que, fa de nexe entre

les dues proposicions i desenvolupa alguna funció dins de la sub­ordinada.

Ex. No sé què pensa de la proposta.

• De relatiu: introduïdes per un pronom relatiu sense cap antecedent explícit,
que fa de nexe entre les dues proposicions i desenvolupa una funció sintàcti­
ca dins de la subordinada.

pàg. Consulta els pronoms Ex.

93 relatius. Qui no vulga pols que no vaja a l’era.

Les oracions subordinades substantives poden fer funcions sintàctiques:

Fumar perjudica la salut.

Qui ho sàpia pot marxar.
subjecte
M’agrada que em regales flors.
Sembla obvi que hauran de convocar eleccions.
He promés que els acompanyaria al metge.
Em preguntava on eren els altres paquets.
complement directe
No sé si arribarà puntual a l’entrevista.
Demana-li què necessita per acabar la feina.
complement indirecte Han regalat la casa a qui l’havia demanat.
El teu futur és treballar dur amb nosaltres.
atribut
La nostra esperança és que aproves.
Va avergonyir-se d’haver subornat el notari.
complement preposicional Va reconéixer la voluntat de denunciar-lo.
Està orgullós que cante al Liceu.
complement circumstancial Va descobrir la conspiració sense que el president ho sospitara.
complement agent Les hores extres són compensades pel qui les paga.

130 Sintaxi

4444444.indd 130 12/03/13 16:28

  Les oracions subordinades adjectives
Aquestes oracions s’introdueixen amb un pronom relatiu i equivalen a un adjec-
tiu amb funció de CN. El pronom relatiu va sempre darrere de l’antecedent, és a
dir, del mot a què es refereix; i fa una funció sintàctica en l’oració subordinada.

Les xicotes eren de fora del poble.

+ Les xicotes van venir a jugar a la platja.

Les xicotes que van venir a jugar a la platja eren de fora del poble.

Hi ha dos tipus d’oracions subordinades adjectives:

• Explicatives: amplien o afegeixen una explicació no essencial sobre l’antece-
dent, per això s’escriuen entre comes.

Ex.
Van llançar els cotxes, que eren vells, perquè ja no hi jugaven. R
(Van llançar tots els cotxes.)
En les oracions explicatives,
el pronom relatiu que és equi-
valent al compost el qual, la
• Especificatives: determinen o especifiquen l’antecedent per restringir-ne el qual, els quals, les quals: Van
significat, per això s’escriuen sense comes. llançar els cotxes, els quals
eren vells, perquè ja no hi juga-
ven. Aquesta equivalència no
Ex. es dóna en les oracions espe-
Van llançar els cotxes que eren vells perquè ja no hi jugaven.
(Van llançar només els que eren vells.) cificatives.

Els pronoms relatius

pronom antecedent funció observacions exemples
Subjecte, En oracions explicatives es pot Els treballadors que no ho accepten seran
persones
que CD o CC substituir pel compost indemnitzats.
o coses
de temps (el qual, la qual, etc.). Els llibres que m’han regalat m’interessen molt.

CPrep Precedit de preposició. La feina a què es dedica és curiosa.

què coses
o CC Equivalent al relatiu compost. El centre en què estudia té molt de prestigi.

Precedit de preposició. L’autor a qui van donar el premi és novell.

qui persones CI
Equivalent al relatiu compost. La xica amb qui ix és australiana.

referència CC Si cal, precedit de preposició.

on El centre on estudia té molt de prestigi.
locativa de lloc Equivalent al relatiu compost.

Precedit de la preposició
corresponent és equivalent
el qual, a què, qui o on. Els diaris, els quals duien la notícia en portada,
Subjecte,
la qual, persones En oracions explicatives, van amagar informació.
CD, CI,
els quals, o coses és equivalent a que. No s’ha trobat l’arma amb la qual
CPrep, CC
les quals Precedit de preposicions van assassinar el president.
tòniques o locucions
preposicionals.

Sintaxi 131

4444444.indd 131 08/03/13 08:31

 3 3 L’oració composta

 Les oracions subordinades adverbials

Aquestes oracions equivalen a un adverbi i funcionen com a complements cir-
cumstancials.

Ex. Quan isca de l’escola passaré a recollir l’encàrrec.

No es pentina perquè no vol.
Fes el treball com t’he dit.
Aquest és l’institut on estudia la seua filla.

Les oracions subordinades van introduïdes per conjuncions o locucions adver-

bials, que també matisen la relació semàntica entre les proposicions que les
constitueixen.

quan, mentre, abans que, així

Quan acabe ja em trucarà.
de temps que, ara que, des que, després
En arribar, va explicar-nos l’accident.
que, fins que, tan aviat com
complement
circumstancial de lloc on, on que Aquest camí no us conduirà on voleu.
com, com si, tal com, segons
de manera Ho feia com li havien dit.
com, segons (que)

com si, tant… com, tan/ Menjava com si s’acabara el món.

tant… com, més que, menys Pere estudia menys que ho fa un acadèmic.
comparatives que, com més… més, com
menys… menys, millor que, Pere estudia tant com ho fa un acadèmic.
pitjor que, no… tant… com Pere estudia més que ho fa un acadèmic.

Com que has vingut tard, ara t’has d’esperar

ja que, com que, vist que, que acabe.
causals
atès que, a causa de/que, per No vinc amb vosaltres a Alcoi perquè fa mal
temps.

M’agradaria saber per a què puc utilitzar aquest

per a què (només en oracions
estri.
interrogatives), perquè,
finals a fi que, per tal que, Et dic tot això perquè ho faces ràpid.
oracions a fi de (+ infinitiu),
Per tal d’agilitzar els tràmits han repartit
per tal de (+ infinitiu), per a
la documentació

S’havia cansat tant que pensava que no arribava

consecutives tant, talment… que
al cim.

si, posat que, en cas que, Si beus, no conduïsques.

només, tret que, mentre, Llevat que begues begudes sense alcohol, no
condicionals mentre que, sempre que, conduïsques.
llevat, a menys que, a Posat que hi estiga d’acord, aplicarem
condició que les modificacions

Per més que insistisca, ho li concediran el permís

encara que, per més que, retribuït.
concessives tot i que, malgrat que,
per bé que Malgrat que li vam dir que no hi anara, s’hi va
entossudir.

132 Sintaxi

4444444.indd 132 08/03/13 08:31

 A
1  Digues si les oracions següents són coordina-
des, juxtaposades o subordinades:
a He tingut un mal de cap terrible i també he
patit mal de panxa.
b Com que em feia molt mal la panxa, no he
menjat res.
c Ni bec ni menge, en realitat.
d Em prenc el medicament per tal de posar-me
bé.
e M’he pres tantes medecines que m’he curat.
f He fet bondat, he fet cas del metge.
2  Digues quina és la proposició principal i quina
és la subordinada en les oracions següents:
a Avui he vingut perquè m’ho ha aconsellat la
mestra.
b Tinc tant de fred que em congelaré.
c He d’anar a fer el treball per aprovar l’examen.
d No sé si haurà acabat la feina.
e Si molesteu el conductor, us poden sancionar.
f Encara que vinguen mal dades, aguantarem el
tipus.
g Li feia la foto mentre se n’enamorava més i
més.
h No ha estudiat, ja que pensa que, de totes ma-
neres, no aprovarà.
3  Digues de quin tipus és cadascuna de les oraci-
ons coordinades següents:
adversativa, copulativa, distributiva, consecutiva,
disjuntiva, continuativa
a Avui dia, la gent parla massa i no fa res.
b No va dir-me que fos intel·ligent, sinó que no
era estúpid.
c Estudies o treballes?
d No solament estudia anglés, sinó que també
estudia alemany.
e No tenia diners; a més, havia perdut les pro-
pietats.
f Ara es queixava ara l’afalagava.
g Has fet la compra? No? Doncs, així, no tenim
res per dinar.
4444444.indd 133
4  Digues quina funció fa la proposició subordi-
nada de les oracions següents:
a Les desgràcies només són assumibles pels qui
en són responsables.
b Ha demanat si avui hi havia menú.
c Estudia la possibilitat d’haver de denunciar-lo.
d M’encanta que vingues a casa.
e La idea és que els inversors guanyen diners.
f Està orgullós d’haver guanyat el partit.
g Recorde d’haver estudiat molt.
h No refusaré l’ajuda a qui me l’oferisca.
i Vam acabar els deures sense que ens ho de-
manaren.
j Va venir més tard del que li van dir.
5  Indica l’antecedent de les subordinades adjec-
tives següents:
a Tots els cotxes que han cremat eren aparcats
al carrer.
b La sirena i l’ocell van fer uns crits que feien es-
garrifar el més valent.
c Se m’ha espatllat la fotocopiadora de color
que vaig comprar l’any passat.
d Uns amics de Toledo, que a més són valen­
cians, han vingut de visita.
6  Digues de quin tipus és el complement circums-
tancial o la subordinada adverbial que hi ha en les
oracions següents:
a Vindré a veure’t tan prompte com puga.
b Va salvar-se de l’accident perquè portava el
cinturó posat.
c L’alumne balla millor que el professor.
d En cas que estiga malalta, és millor deixar-la
en pau.
e Vaig passar-li les proves a fi que les corregira.
f Tret que portes els diners, no cal que vingues.
g L’examen estava ben fet, per bé que hi havia
massa faltes d’ortografia.
h Va treballar tant que es va posar malalt.
i Ximo ha cuinat les bajoques bullint-les massa
estona.
Sintaxi 133
12/03/13 16:29
 3 Sintaxi
autoreflexió final
QÜESTIONS per a la reflexió
1  Penses que l’estudi de la sintaxi pot provo-
car que l’estudiant «s’aparte de l’amor a les parau-
les»?
2  Com estudiaries aquesta part de la llengua
sense que resultara feixuga?
3  Podries defensar la inclusió de la sintaxi
en el currículum d’ensenyament de la llengua?
4  Diries que aquesta part de l’estudi de la
llengua s’assembla una mica a les matemàtiques?
Per què?
5  Et pareix que una oració pot començar
amb el predicat, continuar amb un subjecte i recu-
perar el predicat? Per què creus que es produeix
aquest fenomen?
Què en saps?
1  Defineix els termes sintaxi i funció sintàctica.
2  Una oració té sempre predicat? I subjecte?
3  Poden tenir complements els adjectius i els adver-
bis? Són això també funcions sintàctiques?
4  De quina manera fàcil es pot saber si una oració
subordinada és substantiva, adjectiva o adverbial?
134 Sintaxi
4444444.indd 134
6  Poden tenir complements els adjectius i els
adverbis?
7  Creus que és el mateix allò que fa una pa-
raula que allò que és? Posa’n exemples.
8  Creus ara que els coneixements de sintaxi
poden ajudar a redactar millor, a construir millor
les frases?
9  Et sembla que es podria inventar un joc
entretingut per a l’ordinador que treballara justa-
ment els conceptes de sintaxi? Imagina com po-
dria ser.
10  Busca una analogia de les oracions coordi-
nades, juxtaposades i subordinades en la vida re-
al. En quines situacions la gent está coordinada,
juxtaposada o subordinada?
5  Digues, breument, quins tipus de trucs pots utilit-
zar per identificar aquests elements:
• El complement directe
• El complement indirecte
• El complement circumstancial
• El complement preposicional
• El complement agent
• L’atribut
• El complement predicatiu
08/03/13 08:31