Les representacions d’Atena en la numismàtica grega

Centre: Facultat de Geografia i Història, UB

Grau: Història
Matèria: Història de Grècia
Grup: A1
Professor: Dr. Ignasi Garcés
Data d’entrega: Dijous 20 de desembre de 2018
Nom: Felix Vilardell Camprodon

NIUB:16781730
Índex
Invenció de la moneda .......................................................................................................... 2
Encunyació de moneda......................................................................................................... 3
Arribada de la moneda a Grècia ........................................................................................... 3
Tetradracma atenenc ........................................................................................................ 4
Atenea ........................................................................................................................... 6
Mussol ........................................................................................................................... 9
Anvers (Atenea) ............................................................................................................. 9
Revers (Mussol) ........................................................................................................... 10
Altres elements representatius en la moneda .............................................................. 11
Evolució numismàtica ......................................................................................................... 13
Numismàtica Atenenca anterior a les Guerres Mèdiques ................................................ 13
Numismàtica Atenenca durant les Guerres Mèdiques ..................................................... 14
Numismàtica Atenenca després de les Guerres Mèdiques .............................................. 15
Conclusions entorn a l’evolució i història de la moneda Atenenca ................................... 18
La moneda atenenca fora d'Atenes ................................................................................. 19
Conclusió ............................................................................................................................ 19
Aspectes a tenir en compte ................................................................................................. 19
Bibliografía .......................................................................................................................... 20

1
Invenció de la moneda

Anteriorment a les monedes existia també el comerç mitjançant productes o serveis, i això
es feia sense que hi hagués el que actualment coneixem com a moneda. La primera
invenció o encunyació de moneda la trobem a Lidia, tot i que també se n'han trobat d’època
Mesolítica a Xina o els dubtosos segells datats de Pakistan que daten entre 2500 i 1750
a.C.

Les monedes tal com les entenem van ser encunyades amb un material anomenat electró,
una barreja natural d’or i plata, a Lidia entre els anys 680 i 560 a.C. i ja porten un símbol
heràldic que representa la Dinastia Mermnada. Posteriorment trobem que l’encunyació de
moneda, és degut a la conquesta Persa de Lidia, campanya liderada per Dario el Persa.

Foto: ⅓ de Estartera, segle VI a.C. (Wikipèdia)

Un cop creades les monedes, s’origina un sistema monetari, igual al que trobem ara amb
els cèntims d’euro i euros respectivament.

La invenció de la moneda va comportar un canvi en la societat, ja que la moneda en si és

una mesura de qualsevol valor, es pot guardar indefinidament, ja que manté el valor degut
al material del qual està feta, i permet adquirir un bé o cancel·lar un deute, ja que degut
a l'esfinge o element característic que té gravat, és un mitjà de pagament reconegut
legalment.

Pel que fa al mètode de pagament, més enllà del valor que té en funció del pes, volum
i material del que està fet, té una qualitat la qual, de ser autèntica, impedeix el fet de no-
reconèixer-la com a mètode de pagament.

2
Encunyació de moneda

Al llarg de la història hi ha hagut diferents tècniques per tal de la fabricació de monedes, bé

amb un troquel, amb premses de diferents tipus com per exemple la volant o bé la
característica de Segovia, que a partir de tubs cilíndrics donava a la moneda certa ondulació
característica. També s’ha donat en diferents casos que les monedes siguin elaborades a
partir de la fundició com poden ser els Felusos marroquins.

Més enllà de les diferents tècniques, ja que aquest treball es centra en les monedes de
l’antiga Grècia però no en com es feien, només esmentaré la tècnica de martelleig, emprada
per a les monedes que tractaré en el treball, la qual consistia en dos cospells, un ancorat i
un de mòbil, entremig s’hi posava el flam o cospell i es picava amb un martell per tal
de gravar els respectius dibuixos dels cospells. Esmentar conclusivament que el cospell
mòbil era sempre el que representava el mussol comú.

Fotgrafia: representació de dos cospells.

Arribada de la moneda a Grècia

La moneda es va expandint arreu i proliferant amb l’ajuda de monarques i aristòcrates o bé

les polis, que comencen a encunyar moneda amb un segell identificatiu a manera de
certificar l'autenticitat del valor metàl·lic de la moneda. El cas d’Atenes va ser la
representació d’Atena en l’anvers i el ”mussol” en el revers.

Cal tenir en compte que els períodes històrics no han de per què coincidir amb els períodes
de les antigues monedes gregues les quals es divideixen en:

3
 Període Arcaic 600a.C. (introducció) 480a.C. (Guerres Mèdiques)

Període Clàssic 480a.C. (Guerres Mèdiques) 330a.C. (Conquestes

d’Alexandre el Gran)

Període Hel·lenístic 330a.C. (Conquestes segle I a.C. (Absorció

d’Alexandre el Gran) romana)

Tot i aquestes distincions, cal esmentar que posterior al segle I a.C. sota el domini romà les
ciutats gregues van continuar encunyant moneda tot i que es coneix com a moneda
provincial romana. Un altre aspecte a esmentar és el debat actual entre historiadors,
historiadors de l’art i també numismàtics entre la consideració de la inclusió del període
bizantí com a part de la història grega o romana, al que s’extrapola a l’art i a la moneda
grega.

Tetradracma atenenc

El tetradracma, és a dir, quatre dracmes, prové de la paraula “empunyar o agafar”. Aquesta

teoria prové ja des del segle IV a.C. basant-se en què una dracma es divideix en sis òbols,
que consistien en una barra llarga de metall i un grapat d’aquests, concretament sis
d’ells, constituïa el pes d’una dracma (Lidell et alt., 1970 p.180).

Durant el segle V a.C. la moneda més emprada en el món grec va ser

la tetradracma atenenca tal com veiem seguidament:

Foto: Tetradracma, segle V, Atenes (Wikipèdia)

4
Hem d’entendre que el dracma era només una de les monedes que hi havia a la Polis i
aquesta, encunyava moltes altres monedes.

Imatge: wikipèdia

Una de les primeres reformes que va patir la moneda un cop va arribar a Grècia va ser la de
Soló al segle VI a.C., ja que va canviar el sistema monetari i la moneda va augmentar de
pes i en conseqüència de valor a part d’elaborar-se únicament de plata.

5
Una definició que podríem extreure de la tetradracma en qüestió és que és la representació
antiga del que entenem com a Moneda Forta, és a dir, una moneda comerciada globalment
que té un valor confiable i estable, que ens permet des d’un aspecte estrictament econòmic,
tenir una referència alhora de comparar o invertir. L’Antiga Grècia, va tenir una de les
economies més avançades del món degut en part també a l’apogeu econòmic dels segles V
i IV a.C. a causa de l'estabilitat i seguretat que els donaven les seves monedes.

Atenea

Entrant ja en els aspectes mitològics o religiosos, però no deslligats d’una de les temàtiques
del treball, la numismàtica entrem en Atena com a deïtat de l’Antiga Grècia. Tal com hem
vist en la imatge de la tetradracma atenenca, s’hi representava Atena.

Atena era la deessa de la saviesa i l’artesania, però també ho era la de la guerra i era la
protectora de la ciutat d’Atenes, entre altres ciutats, tenia nombrosos temples com el
d’Esparta, Mègara o Argos entre altres, destacant el Partenó d’Atenes. Esmentar que Atena
era present en tota Grècia, ja que era una de les sis deesses principals del Panteó Grec.
Atena també era coneguda com a Pal·las Atena o Pal·las a seques, ja que segons la
mitologia grega, era un sobrenom que significava donzella en al·lusió a la virginitat que
acompanyarà tota la vida a la deesa.

La representació no només en les representacions numismàtiques, sinó en les artístiques

com l'escultura o la ceràmica, se la representa amb una llança, un casc, propi de l’Àtica, i
una Ègida, sovint decorada amb símbols o representacions de serps, ja que representa un
triomf d’Atenas obre les Gòrgones, que era un escut que compartia amb Zeus. (Hard, 2008
p.101)

Més enllà de les acotacions, cal esmentar el naixement, la disputa amb Posidó, la seva
relació amb Aracne i sobre l’origen de la guerra de Troia amb el suport que Atena va donar
als grecs.

Pel que respecta al naixement d’Atena, és un mite força curiós, té una base de plantejament
de poder, ja que segons el mite, si Metis, dona de Zeus, tenia una filla, posteriorment tindria
un fill que destronaria a Zeus, i davant l’embaràs de Metis, Zeus se la va empassar, però va
arribar el part i Zeus, degut al dolor que sentia al cap, va demanar-li a Hefest que li obrís
amb una destral per tal de deixar de sentir dolor, i és en aquest moment en què neix Atena
(Hard, 2008 p.125), adulta i armada, dos aspectes que sempre estaran presents en la seva
representació, les armes, tal com tractaré en aquest treball, representades pel casc i la

6
llança, i la seva maduresa, que s’expressa en la no-representació d’una Atena sent infant.
Un aspecte que cal esmentar és que en les civilitzacions que van precedir a
la Grècia clàssica, totes les deïtats que representaven a la saviesa, generalment, naixien a
partir del cap d’un altra deïtat. Cap i la fi no hem d’oblidar que Atena era una deïtat adorada
en diferents punts del mediterrani.

El segon Mite que cal tenir en compte és la disputa amb Posidó, que hi ha dos mites
que l'expliquen, el primer d’ells es basa en la disputa d’Atena a amb Posidó per la protecció
de la ciutat, aspecte que van resoldre amb un regal el qual els atenencs van preferir el regal
d’Atena, una olivera enfront d'una font d’aigua que Posidó els va regalar. Hi ha relats que
expliquen que Posidó, enfadat mitjançant un cop amb el trident va fer que l’aigua de la font
fos salada.

En aquesta fotografia es mostra la victòria d’Atena sobre Posidó, representat amb el seu
trident, petit i cap per vall.

Foto: Jenkins 1972, p. 84, imatge nº163. Starter, 430 a.C., Corint

Un altre mite el qual intenta en part justificar el patriarcat en la societat Atenenca relata
també com Atena i Posidó es disputaven la protecció d’Atenes, i degut a això hi va haver
una votació dels ciutadans, mentre que els homes van votar per Posidó, les dones van votar
per Atena, guanyant aquesta per un vot. El relat continua que a partir d’aquí a les dones
se’ls va prohibir votar, i Posidó enfadat va fer que l’aigua de la font fos salada i els atenencs
no poguessin disfrutar del seu regal.

7
En aquest mite falla la situació cronològica de l’associació d’Atenes amb Atena i del període
democràtic de la ciutat.

La disputa entre Posidó i Atena és en part clau per a la història de l’Acròpolis, ja

que aquesta es va adaptar tant a la font com en l’olivera, entre altres elements o símbols
que hi havia, de tal manera que alguns edificis tenen plantes que no segueixen el model
d’arquitectura de l’època. Respecte a l’olivera la veurem àmpliament representada
acompanyant el “mussol”.

L’últim mite el qual està relacionat en aquest treball amb Atena és el mite de La poma i la
discòrdia. El mite es situa en les noces de Peleu i Tetis a les quals hi van assistir molts deus
i entre ells, Eris, deessa de la discòrdia, que va escriure en una poma “Per a la més bella”,
la qual va llençar i tres deesses van reclamar, Hera Afrodita i la mateixa Atena. Per tal de
solucionar el conflicte es va triar a Paris de Troia, fill de Píram, el qual se’l va intentar
subornar per aconseguir la poma, però Afrodita el temptà amb la dona més bella de la terra,
Helena, mentre que Hera li va oferir poder i Atena li va oferir glòria militar i saviesa, però
Paris va triar a la dona més bella de la terra i és en aquest moment en com s’origina la
Guerra de Troia, ja que amb l'ajuda d’Afrodita, Helena va enamorar-se de Paris i aquest la
va segrestar amb certa complicitat d’Helena. La posició d’Atena i d’Hera va ser el suport als
grecs a la guerra mentre que Afrodita va protegir Troia i a Paris.

En aquest mite veiem com s’empren els deus propis de cada ciutat per tal de justificar una
guerra que ara sabem que era econòmica, ja que Troia controlava el pas cap al mar
mort. Tal com veurem en la numismàtica, gran nombre de les emissions monetàries són a
partir de deïtats, carregades de simbolisme, ideologia i capaces de moure la població
en pos del benefici i glòria de la deïtat.

El culte d’Atena i la posterior representació de la divinitat es remunta a les últimes dècades

del segle VI a.C. amb la dictadura de Pisístrat, ja que va revitalitzar-ne el culte amb
la fomentació dels camperols al monocultiu de l’oli Atenenc i del vi de cara a poder-lo
exportar, malgrat això va haver de recorre a la importació de blat per a la població.

Finalment dir que Atena, amb l’arribada dels romans, va passar a ser coneguda com a
Minerva.

8
Mussol

En l’antiguitat aquest “mussol” era l’animal que acompanyava sempre a Atena, i

posteriorment, a occident és representat com el símbol de la filosofia.

Contràriament al que es pensa popularment, el “mussol”, i és per aquest motiu el qual m’hi
he referit entre cometes, és en realitat el mussol comú, Athene Noctua.
Hi ha nombroses teories que ho expliquen en funció de la zoologia o més aviat la
paleozoologia, que determina que el mussol comú, Bubo bubo , no es trobava a Grècia. Un
altre exemple és el de la “Lechuza”, tal com se la anomena en castellà és en relaltitat Tito
alba, malgrat això quest si que es trobava a Grècia. (Rodriguez-Noriega 2006).
La confusió tracta de la traducció rebuda a “Mussol” en el diccionari Vox de J.M. Pablón1 i
eld e F.Sebastián Yarza de l’editiorial Sopena2.

Conclusivament dir que ens trobem davant un error perpetuat per la tradició.

Anvers (Atenea)

Les representacions d’Atena tenen sempre un cert estil arcaic i una de les explicacions
prové de l’estàtua que Clipias li va fer en honor seu (Vico, 2006,p.176, i hi ha qui creu es
creu que es va optar per mantenir els mateixos estils de sempre, hipòtesi que es desmentirà
al llarg del treball.

Seguidament es tracten aspectes iconogràfics que en l’estudi numismàtic són de gran ajut a
l'hora d’establir el nombre d’encunys que existiren i poder aproximar la tirada d’una moneda
en una època concreta. Malgrat que aquest treball està relacionat amb la numismàtica
només s’esmentaran breument amb algun punt destacat de cara a la figura d’Atena en clau
de poder entendre el desenvolupament del treball si s’escau.

Les arracades que es representen tenen variants més enllà de la dimensió i el detall central
com l’orella que té sempre dues línies paral·leles formant un contorn. Literàriament és
descrita com un punt , concretament el “point tragus” (Flament, 2007, p.125)

Les representacions oculars fan el pas d'ulls grans i allargats, els quals es van engrandint i
posteriorment aquests s’occidentalitzen més. Hi ha autors que apunten a una certa imitació
dels ulls d’Atena amb els del mussol, amb la creença o hipòtesi que la saviesa del mussol

1 J. M. Pabón S. de Urbina, Diccionario manual griego-español, Barcelona, 1967

2 F. I. Sebastián Yarza, Diccionario griego-español, Barcelona, 1988

9
era obtinguda per mitjà dels ulls degut a la seva posició sempre expectant, i Atena, deessa
de la saviesa, se li van intentar atribuïr aquestes característiques

El pentinat, tot i canviar d’un arrissat a un tipus de cabell llis, el qual només ho fa a causa de
patrons artístics i no tant iconogràgicorepresentatius.

L’ornamentació com pot ser la corona de llorer estarà reservada únicament a la ciutat
d’Atenes degut a la exemplificació de l’hegemonia Atenenca posterior a les Guerres
Mèdiques que es desenvoluparà en el treball.

Aquestes diferències es fan d'acord amb les denominacions respectives dels estils de les
monedes d’Atenes com són pi-Style o bé l’ Style-X

Revers (Mussol)

Mitològicament el mussol va ser adoptat per Atena, en pos d’un conill que segons la
mitologia parlava. Aquest fet s’explica en el relat mitològic que va ser per evitar que els
homes confonguessin la xerrameca del conill amb la saviesa, de tal manera que va adoptar
el mussol, un animal més serè i observador que actualment trobem més associat a les elits.
Més enllà del símbol del mussol l’important és el que l’acompanya, és a dir l'olivera, la lluna i
la llegenda AΘE.

Fotografia: encuny mòbil, s.V a.C. (Wikipèdia)

10
Altres elements representatius en la moneda

Olivera

La branca d’olivera que apareix a l’esquena del mussol comú representa la pau i la
prosperitat de la ciutat juntament amb la resurrecció i l'esperança arran de l’incendi d’Atenes
pel rei persa Xerxes al segle V a.C. i explica la llegenda que quan els atenencs van entrar
de nou a la ciutat l'olivera ja havia crescut i això era símbol de la ràpida recuperació i
renovació dels atenencs davant l’adversitat.

Una altra representació que tenia l’olivera és en les tradicions religioses i les festes
col·lectives pròpies de cada polis o bé també en les corones d’olivera que es donaven als
guanyadors dels jocs, a part del prestigiós oli d’oliva que prové també del mateix arbre.

Lligat amb la prosperitat, va la fertilitat i a l’olivera se li atribueix també aquesta, ja que Atena
era també deessa de la fertilitat, prova d’això són les processions que es realitzaven
a Dionís.

Tal com representa Higini, hi havia el costum a Grècia de posar una branca d’oliver a la
porta com a símbol de protecció davant els mals esperits de l’exterior.

Esmentar que Heràcles també té relació amb la olivera ja que és amb una estaca d’aquest
arbre amb que mata el lleó de Citerion o en l’exemple d’un dels seus altres treballs quan va
matar el lleó de Nemea acorralant-lo en una cova gràcies a l’ajut d’una maça d’olivera.

Conclusivament dir que sempre que es parla de la branca, està representada amb dues
fulles i una oliva a excepció dels decadracmes que n’agafen una branca sencera degut, en
part per el gran cospell en que estaven encunyades i hi havia més marge i
possibilitat alhora de fer representacions més complexes.

11
Lluna
Mitològicament la lluna ha estat sempre símbol de coneixement, evoca metafòricament a la
bellesa i al coneixement pel reflex, com a concepció de la llum del sol, teoria no gaire
acceptada degut a el coneixement que tenien els científics de l’època respecte a la situació
de la terra en l’univers i els recorreguts orbitals o bé la idea de reflecivitat de la llum.

Una teoria, més acceptada i amb basant històrica, que explica l’aparició de la lluna en les
monedes és la coincidència de la lluna decreixent, tal com es mostra en les monedes, en el
moment de la victòria d’Atenes i Grècia en general. En aquesta teoria és interpretada com a
simbolisme del quan es va guanyar.

Llegenda AΘE

La llegendea AΘE significa: dels atenencs.

En les reformes de Soló i en la substitució de la moneda arcaica amb les representacions
d’Atena i del mussol comú, s’incorpora la llegenda AΘE en la moneda i això lliga un cert
caràcter nacionalista que s’estendrà al llarg del mediterrani amb la gran quantitat de
moneda que es va encunyar i amb la seva demanda.

Numismàticament hi ha certa evolució de la lletra A, la qual d’aquí se’n podria desenvolupar

un tema o apartat en un treball filològic, que més enllà de mencionar-lo a aquí, no el
desenvoluparé.

Casc d’Atena

Atena està sempre representat amb el casc, indiferentment de si altres ciutats la

representen i no són Poleis Àtiques, ja que hi ha representacions amb cascs de Corint.

Foto: Atenea amb casc corint, Subasta Numismatica Ars Classica nº18, 222.

12
El casc d’Atena també pateix diferents canvis, primer decorat amb motius vegetals i
posteriorment amb una cresta que dóna pas a un casc uniforme, semblant als militars,
reforçant la iconografia respecte la victòria militar, que posteriorment s’hi incorporarà una
corona de llorer com a reforç a aquest simbolisme.

En l’època romana, aquest casc es va desenvolupant fins a tenir una triple cresta i
ornamentació diversa, malgrat que el clatell sigui ja notablement diferent del pròpiament
grec, d’on s’extreu la hipòtesi de l’intent de romanitzar Atena en lloc de representar-la amb
Minerva. (Amela, 2013, P.49)

Evolució numismàtica

Numismàtica Atenenca anterior a les Guerres Mèdiques

Les primeres monedes pròpiament gregues ja fan referència a Pèrsia en certa manera com
són les representacions de les Cresèides on mostren un lleó enfrontant-se a un toro, lectura
que se’n pot fer com a una declaració d’intencions davant l’amenaça que es començava a
intuir cap a Pèrsia que posteriorment es materialitzà el 546 a.C. amb la invasió de Jònia
per Ciro II.

En el període arcaic de la numismàtica grega, sobresurt la Poleis d’Atenes, la cual

protagonitza l’evolució numismàtica i fa d’influència ja que marca la pauta per a totes les
futures emissions gregues, malgrat això les monedes i la seva encunyació tenien un elevat i
molt vairat simbolisme, i anaven lligades als festivals Panatenees (Kraay, 1976) ja que les
emissions coincideixen en les cronologies i la primera aparició del mussol comú es produeix
amb la reforma monetària de Soló del 594a.C. Aquest dos tipus de monedes van coexistir
però el canvi estàndard de pesos i la puresa del metall degut
a la reforma es va imposar, el tetradracma passà a ser un divisor de la mina i això la situa
com amoneda base.

Aquestes noves encunyacions tenien la representació del cap d’Atena amb un casc i al
revers el mussol comú de perfil amb l'aparició de la branca d’olivera darrere i l'avreujació d’
AΘE. Aquest model es mantindrà tot i que les arts gregues aniran canviant. El motiu per
a l'elecció d’aquestes representacions en part són per la pròpia Atena, deessa de la ciutat
i símbol de saviesa, també ho era el mussol comú, d’aquí l'associació entre ells. Un altre de

13
les atribucions d’Atena era també el fet que fós patrona d’artesans i de l’agricultura i sovint
se l'associava amb les aus, un segon element que lliga Atena amb el mussol comú.

Les emissions d’aquesta moneda són també immutables degut a

una estratègia d'aportar confiança sobre les monedes, ja que la seva invariabilitat les feia
inalterables i amb una fàcil identificació, que acabà comportant una difusió i popularització
de la moneda tant dins com fora de Grècia.

L’aparició del Mussol comú en la numismàtica arcaica és molt nombrosa i varia amb
diferents estils mentre que a les representacions d’Atena, no.

Numismàtica Atenenca durant les Guerres Mèdiques

Les guerres mèdiques (500-440) és el moment on les monedes tenen un canvi més
significatiu i profund en les seves representacions.
Malgrat el ja esmentat estatisme en l’estil numismàtic d’Atenes, el qual es pot extrapolar a
tota Grècia, hi ha una explicació relacionada amb la destrucció i el saqueig d’Atenes l’any
480a.C. el qual es van haver de reconstruir tots els temples i monuments de la ciutat
quedant només en el record i registrades en la numismàtica.

Acabada la guerra, les monedes pateixen un canvi de concepte, ja que són encunyades per
l’estat i representen el poder polític dominant, però iconogràficament es converteixen en un
símbol de llibertat i sobirania, i l’exemple el tenim amb l’auge de les secas arreu de Grècia
buscant una identitat pròpia de cada Poleis difós a la població com un emblema “nacional”
el qual interessa acumular i que el seu valor es mantingui.

Un altre moment clau és la batalla de Marató (490 a.C.) i va suposar la victòria moral contra
l’opressió persa i va ser el motiu iconogràfic més representat i va ser mitificat
quasi des immediatament com poden ser les pintures del Stoa Poikile3 o bé els relleus del
Partenó.

Historiogràficament posterior a la batalla de Marató (490 a.C.) hi ha un altre atac persa, la

batalla de les Termòpiles (480 a.C.) i finalment l’any 479 a.C., moment en que els grecs es

3 Erigida a l’àgora d’Atenes després de la retirada Persa. Conté motius i paisatges de la guerra contra
les amazones, la batalla de Marató i de la batalla d’Enoe contra els espartans

14
dirigeixen cap a Àsia Menor lliurant a la zona de domini persa. Aquests successos són
interessants per tal d’entendre la política hegemònica i preponderant que té Atenes que va
saber respondre amb quantitat, qualitat i regularitat en l’encunyació de monedes que es van
convertir, juntament amb Atena i les sigles AΘE, amb elements carismàtics, apreciats i
reconeguts arreu del territori.

Malgrat que durant la guerra es mantinguin les representacions de la religió i del mite tot i
que sense al·lusions directes a esdeveniments, ens hem de referenciar amb Tucídides en la
seva obra Història de la Guerra del Peloponès (6.1.6) en la cual mostra interès i defineix la
moneda com a concepte explicatiu de la situació dient que “els diners i
l'economia monetal són factors crucials en moltes de les operacions militars atenenques
que es poden atribuir a interessos econòmics regions d’Atenes”. Una altra importància dels
diners en la guerra és en les batalles navals, ja que eren cares de crear i mantenir tot i les
noves tècniques de construcció de vaixells, però amb el gran nombre de moneda que tenia
Atenes, això era el seu avantatge que va aprofitar.

És també el moment en què s’incorporen les fulles d’olivera al casc d’Atena.

Numismàtica Atenenca després de les Guerres Mèdiques

Finalment en el període clàssic també hi ha una dècada de transició tal com va passar amb
les reformes de Soló, i, iconogràficament, les monedes acaben tenint unes formes més
naturalistes i típiques del Classicisme.
Posterior a la batalla de Marató, apareix una nova divinitat en les monedes representant i
personalitzant el triomf, Atena, de la qual se n'identifiquen innumerables estructures, relleus
i pintures les quals se’ls incorpora una corona de llorer, símbol també dels vencedors.

L’art agafa un paper en l’aspecte cultural i les representacions d’estatus polític i militar van
ser liderats per Atenes que quedava capdavantera i en l’expressió numismàtica són un
reflex de la situació expressat amb nous símbols que van arribar fins dins de l’Imperi Persa
a causa de la qualitat i valoració que donava la població a la tetradracma grec malgrat que
aquest difongués el missatge d’“Atenes Victoriosa”.

Fixant-nos en la tetradracma i les monedes d’Atenes en general, observem que els motius
es mantenen però les modificacions iconogràfiques, canvien significativament i també hi ha
una variació estilística com poden ser les decoracions vegetals o en la cresta uniforme.

15
Pel que respecta a Atena en si, el pentinat canvia i responen a una iconografia
representativa de la victòria militar. L'expressió dels ulls tenen unes característiques més
grans i que ocupen gran part de la superfícies facial, idea que representa “Atena et mira o
bé Atena mira”, concepte que es desenvolupa en base a la representació del revers, els ulls
del mussol comú.

Malgrat aquests detalls, l’estil arcaic no s’elimina de les monedes però iconogràficament
tenim un element que s’incorpora fent reivindicació de la victòria i és la corona de llorer al
casc, que s’introdueix amb la victòria final, representant la ja esmentada victòria grega sobre
els perses i ressaltant la posició preponderant d’Atenes respecte a les altres ciutats de la
Grècia antiga.

Pel que fa al mussol, canvia de postura, adoptant-ne una de més natural i més dinàmica
mirant de cara, la idea és la mateixa que en la numismàtica clàssica però amb certa
influència naturalista que s’expressava amb altres arts.

És en aquest moment que apareix la lluna, i és un dels aspectes que més controvèrsia té, hi
ha teories, esmentades anteriorment, que diuen que és en record de la posició de la lluna el
dia de la victòria, o bé que representen la nocturnitat del mussol comú. Una teoria del quan
es va incorporar és Kraay, que defensa que aquests elements s’incorporen en la victòria
final i no en una batalla en concret.

El motiu pel qual els grecs no canvien iconogràficament les monedes és per una raó
pròpiament iconogràfica i no tècnica, ja que aquest
canvi es superposa amb la construcció del Partenó (445 a.C.) amb estils totalment diferents
malgrat ser fets al mateix moment i en el mateix lloc. Una altra raó és el ja esmentat
concepte de confiança, inalterabilitat i fiabilitat cap a la moneda ja que no canviant la
iconografia, és més fàcil de reconèixer i la població hi confia més.

Una mostra més del fet que la numismàtica va lligada a diferents fets tal com s’ha mostrat
en les Guerres Mèdiques, són l’encunyació de de les decadracmes, la peça encunyada més
gran que coincideix amb l’apropiació del tresor de la Lliga Dèlfica per a reconstruir
els temples de la ciutat. L’encunyació d’aquesta moneda és
interpretat com a element visible també de la supremacia d’Atenes després de la guerra, i
fou també una emissió especial.

16
Una mostra més de l'hegemonia d’Atenes a la qual altres ciutats volien assemblar-se la
trobem amb Corint que posterior a la guerra, introdueix en el seu revers el cap d’Atena
amb l'única diferència que el casc és coríntic, fet que permet reflexionar com el conjunt dels
grecs interpreta Atena com a element grec i comú més enllà de ser la representació de la
mateixa Atenes.

Foto d’Atena amb casc Coríntic. Trihemiòbol s. IV a.C. Corint

L’aparició del llorer en Atena implicita la rivalitat entre ciutats i l’any 430a.C.
Atenes bloqueja Corint per mar i els aïlla comercialment i de les seves mines de plata, motiu
pel qual van cessar les seves encunyacions. El missatge era clar, la victòria a la guerra era
d’Atenes i es reservava el dret de representar Atena amb el llorer.

Atenes va acabar imposant a la Lliga Dèlfica que utilitzessin les seves monedes o bé que
s’adaptessin al seu sistema de pesos, com a objectiu de simplificar les transaccions de tal
manera que imposant la seva moneda, seria el més fàcil.

Malgrat la imitació ja esmentada de Corint, al final de la guerra del Peloponès (431-404

a.C.) es nota un auge de la imitació iconogràfica de la moneda arreu del Mediterrani a causa
de la gran demanda derivada de la qualitat, la puresa i l'exactitud dels seus pesos.

17
Foto: Starter, 80-268a.C. Campania (wikipèdia)

Conclusions entorn a l’evolució i història de la moneda Atenenca

El triomf de la guerra significa el manteniment de la llibertat occidental davant l’autocràtic

poder oriental i la ciutat que més ben parada surt és Atenes la qual acaba liderant les polis
del món Hel·lenístic essent el màxim exponent del sentiment nacionalista, expressat amb
Atena, i essent un referent en els valors de la civilització grega.

Això s’expressa amb una nova simbologia al·lusiva a aquesta confrontació com pot ser la
corona de llorer esmentada al treball. Però el canvi transcendental de les Guerres Mèdiques
el trobem en la fi de la lluita entre polis, que podem lligar a la imposició Atenenca de
mesures i moneda respecte a Corint o bé en la supremacia sobre les altres polis recordant
que és gràcies Atenes que Grècia es va deslliurar de l’opressió persa.

Artísticament en el treball s’ha esmentat el debat en l’art bizantí i romà si cal introduir-lo en
l’època grega, però hem vist també que en la numismàtica tot va més lent i no és a causa
d'un desconeixement tècnic, sinó que és degut a la intencionalitat de conservar els tipus
antics, ja que està representant una figura existent que per ser el símbol de la ciutat no es
vol canviar, tal com no es vol canviar la mentalitat que hi havia a Atenes que va
acabar desenvocant a un abús de poder gairebé tirànic arreu de Grècia.

L'acumulació de moneda va permetre a Atenes obtenir i acumular poder militar, econòmic,

el qual acabaria enfrontant amb les ciutats amb les quals va lluitar contra els perses, tenint
sempre en compte el gran poder expressat gairebé tirànicament d'Atenes abans esmentat.

18
La moneda atenenca fora d'Atenes

Tal com s’ha esmentat en les parts finals del treball, la moneda Atenenca tenia molt de
prestigi arreu del mediterrani, motiu pel qual era molt ben acceptada a l'hora de rebre un
pagament amb aquesta moneda.

Un exemple de la importància de la moneda és amb el sàtrapa Tissaphernes, que va

demanar l’ajut de l’exèrcit espartà prometent pagar-li per la flota una dracma d’àtica per
cada dia a cada home que enviés tal com mostra Tucídides, VIII, 29.
Molt comú i lligat a la bona valoració que ja hem vist en el treball hi ha una significativa
importància amb la moneda falsa atenenca, tal i com es sospita que Tissaphernes va fer per
poder pagar la dracma per cada dia i home abans esmentat.

Conclusió

Finalment dir que cal tenir en compte, que malgrat que el tema s’ha desviat una mica,
respecte a un treball estrictament mitològic, malgrat això cal interpretar també aquest treball
com els déus són emprats per a finalitats polítiques, ja que amb l’hegemonia d’Atenes,
simbòlicament s’expressava amb Atena, tal com mostra la moneda de Corint amb la seva
representació.

Aspectes a tenir en compte

Les monedes han estat tractades en funció de la seva representació i no en aspectes

purament numismàtics entrant en els estils, nombres de cunys i diferenciacions per segles
ni els diferents períodes o sèries.

19
Bibliografía

 AMELA VALVERDE L., MARTÍNEZ CHICO D. (2015) Tesoro de Hacksilber:

Ornamentos, moneda griega y fenicia procedente del levante mediterráneo (siglo V
a.C.), en HABIS, 47, pp.101-122.

 AMELA VALVERDE L. (2013) Monedas emitidas a nombre de Mitrídates VI del

ponto en Atenas, en Renuve Internationale de Numismatique, omni, 6, pp.47-58.

 BRUIT ZAIDMAN, L. . & SCHMITT PANTEL, P., (2002) La religión Griega en la polis
de la época clásica, Colmenar Viejo (Madrid), ed. Akal.

 COLIN M. KRAAY, (1976) Archaic and classical Greek coins, Londres, ed. Methuen
& Co. Ltd.

 COLIN M. KRAAY, (1968) Coins of Ancient Athens, Londres, ed. Methuen & Co. Ltd.

 H. KROLL, J. (2011) Athenian tetradrachm coinage of the first half of the fourth
century BC, en RBN, CLVII, p.3-26.

 HARD, R., (2008) El gran libro de la Mitología Griega, Madrid, ed. La esfera de los
libros.

 JENKINS G.K. (1972) Ancient greek coins, Londres, ed. Office du Livre.

 K. RUTTER N.(1983) Coinage in classical Athens, Haverfordwest, ed. C. I.

Thomas & Sons Ltd.

 LIDELL, SCOTT (1970) Lidell and Scott’s Greek-English Lexicon, Oxford, Oxford
University Press.

 PARRAMON BLASCO J. (1997) Diccionari de la mitologia grega i romana,

Barcelona, Edicions 62.

20
 RODRIGUEZ-NORIEGA GUILLÉN L. (2006) Intentando socavar una falsa
creencia: la identidad del ave de Atenea, Oviedo, Universidad de Oviedo.

 TUCIDIDES, História, VIII.

 TUCIDIDES Història de la Guerra del Peloponès, Luis M. Macía Aparicio (1989),

Madrid, ed. Akal

 VAN WLEES, H., (2007) Ships and Silver, Taxes and tribute: A fiscal history of
Archaic Athens, Londres, ed. I.B. TAURIS.

 VICO BELMONTE A. (2006) Influencia de las Guerras Médicas en la Numismática

Griega, en Documenta & Instrumenta, 4, pp.169-200.

21