2n

fase revolució Industrial

Imperialisme

Carmen Barrero
 Segona Revolució Industrial
1873 - 1890

Demografia Noves fonts d’energia/ Noves industries

Nous mitjans de transport
Millora de la dieta Electricitat Química
Avenços mèdics i sanitaris netedat, adaptació individual Millora: I. Siderúrgica
Disminució : Tifus, còlera canvis en la ubicació de les empreses I. Metal·lúrgica
Descens del preu-à augment productivitat

Comunicacions -à telègraf, telèfon, ràdio
Disminució de la mortalitat Transport -à tramvies, ferrocarrils metropolitans
Oci -à cinematògraf

Augment de l’esperança de vida

Petroli
Il·luminació, làmpades, calefacció
gasolina, gasoil
Explosió demogràfica

Motor d’explosió
motor diesel
Emigració a ultramar
Automoció
Aviació
Bicicleta
 Segona Revolució Industrial

Concentració empresarial Fases

C. Industrial Fins 1895-àcrisi 1896 - 1914-à

Capital financer C. Bancari
- Augment de la producció prosperitat
C. Borsari
- Caiguda de preus ( deflació)
-  Sobreproducció
Inflació
Societats anònimes

Gran depressió
Trusts
Ajudarà a
Colònies
Càrtels sortir
Emigració
Holdings

Monopoli
Els EE.UU Alemanya

Mercat interior gran Política proteccionista

Àmplia xarxa ferroviària Desenvolupament dels mitjans
de transport
Abundància de recursos
Gran concentració industrial i financera
Innovacions tècniques:
mètodes de producció en massa


Noves potències
industrials

Japó

Final sistema feudal-à modernització

Inversions públiques i privades

Concentració industrial i financera

Mà d’obra abundant i barata

Segona Revolució Industrial
"El nostre primer progrés en la producció va
consistir a portar treball a l'obrer, en primer
Organització del treball lloc de fer desplaçar l'obrer cap al treball. Avui
en dia totes les nostres operacions s'inspiren en
aquests dos principis: cap treballador ha de
Taylorisme / Fordisme tenir més d'un pas a fer, i sempre que sigui
possible, cap treballador s'ha d'inclinar (...). El
resultat de l'aplicació d'aquests dos principis és
reduir la necessitat de pensar per a l'obrer, i
Treball en cadena reduir els seus moviments al mínim. Sempre
que sigui possible, ha de fer una sola cosa amb
un sol moviment (...). Al treballador no se l'ha
d'obligar a la precipitació: no ha de tenir un
segon més ni menys que el que li faci falta (...).
Alguns obrers no fan més que una o dues
operacions. (...) L'home que col·loca una peça
no la fixa: la peça només pot quedar
completament fixada després de la intervenció
de diversos obrers. "
Ford, H.: La meva vida i la meva obra, 1925.

Exercicis 14 i 15
Detroit industrial, Diego Rivera, 1932-33
Imperialisme-à Ideologia i pràctica política, desenvolupada a partir de la segona meitat del
segle XIX, que suposa l’expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu
domini polític, econòmic i militar sobre altres pobles.

S. XV al s. XVIII:
Colonialisme europeu.
Explotació de metalls preciosos, sedes, espècies i comerç
d’esclaus.
Colonització d’Amèrica.
També enclavaments en algunes zones d'Àfrica i d’Oceania.
Antecedents: Gran Bretanya:
Possessions al nord del continent americà.
Enclavaments comercials a L'Índia: Companya de les Indies
Orientals.

crisi

Segle XVIII: 1776: Independència de les tretze colònies angleses a Amèrica.
Creació dels EUA.

Inicis del segle XIX: Espanya anirà perdent les seves possessions
ultramarines,
 Econòmiques Polítiques

Prestigià política nacionalista
Crisi 1873
Distreure a la població problemes interns
Polítiques proteccionistes
Poder militar
Aconseguir: nous mercats
matèries primeres Motius estratègics
mà d’obra
Invertir capital

Causes Imperialisme Demogràfiques

Excedent de població
270 milions (1850)-à 400 (1900)

Ideològiques

Superioritat raça blanca Religioses
Paternalisme
Exaltació nacionalista Evangelitzar els pobles

Expedicions geogràfiques
i antropològiques
Exercici 35 i 37
 Repartiment del món

Anglaterra França
Connectar el nord amb el sud Franja oest-est-à enfrontament
amb Anglaterra ( Sudan)

Nord d’ Àfrica
Dominar façana oriental
Controlar l’oceà Índic
Àfrica
Productes minerals Bèlgica
Valor estratègic ( Suez) Congo

Alemanya Portugal
Àfrica oriental Intent d’unir Àngola
Àfrica Sud-occidental i Moçambic

Conferència de Berlín ( Bismarck)

- Garantir la lliure navegació pels rius Níger i Congo
-  Principis d’ocupació: domini efectiu del territori
notificació diplomàtica a les altres potències

Conflictes internacionals: Fashoda (1898), guerra anglobòers (1899-1902), Marroc

Exercici 34
 Època moderna: enclavaments Britànics -àHinterland: considerar dins la
Àsia seva influència els territoris
Participaran també Rússia, EEUU i Japó que envoltaven les seves colònies
(països al voltant de la Índia)
Expansió de l’ Imperi Rus
 Colònies: no tenen govern propi
depenen directament de la
metròpoli
explotació sistemàtica dels recursos
Colònies d’explotació

Administració colonial Protectorats: govern indígena ( teoria)

Colònies de poblament Domini:

govern i sistema parlamentari propi
(població blanca)

Concessions: territoris cedits o llogats a la metròpoli durant un temps determinat

Mandat: neix desprès de la 1r G.M per administrar els territoris dependents de les potències que havien perdut
la guerra en representació de la Societat de Nacions
 Conseqüència directa del proteccionisme europeu
Darwinisme social
Doctrina Monroe: cap intervenció europea a Amèrica
Estats Units cap intervenció americana a Europa
“Destí Manifest”: es podia apropiar de territoris destinats a ser seu

Expansió: cap al Carib-à guerra contra Espanya (1898)
centre i sud del continent americà
Noves potències oceà Pacífic
imperialistes Neocolonialisme: ingerència en els afers interns
submissió econòmica
exemple

República dominicana
Panamà
Nicaragua

Revolució Meiji --à fi del feudalisme
modernització econòmica
Japó Expansió: ribera asiàtica del Pacífic
aliments i matèries primeres
defensar-se del poder de la Xina i
Rússia

Exercici 36
Els nostres interessos són, en realitat, semblants als dels nostres veïns meridionals. Aquests pobles tenen
importants riqueses naturals i, si a l’interior de les seves fronteres hi regnen la justícia i la llei, no deixarà
de manifestar-s’hi la prosperitat. Mentre se sotmetin a les lleis bàsiques de tota societat civilitzada, poden
estar segur que els tractarem amb una simpatia cordial i afectuosa. No intervindrem en els seus afers si no
és com a últim i només en el cas que es faci evident que la seva incapacitat o la seva mala voluntat...ha
vulnerat els drets dels Estats Units, o que han sol.licitat ajuda estrangera en perjudici del conjunt de la
nació americana.
És una obvietat afirmar que cada nació, a Amèrica o a qualsevol altre lloc, que vulgui conservar la seva
independència, ha de ser conscient que el dret a aquesta independència es confon amb la responsabilitat
de fer-ne un bon ús

Theodore Roosevelt, president dels Estats Units, 1904

Doctrina del Bon Pastor (Big Stick): Impulsada pel president Theodore Roosevelt a principis del segle XX. Aquesta defensava el dret
dels Estats Units a intervenir en els assumptes interiors de les repúbliques hispanoamericanes.
Econòmiques : apropiació de les millors terres
abandó conreus tradicionals-à monoconreu -àplantacions
destrucció de l’ estructura artesanal tradicional
construcció d’infraestructures
desenvolupament tecnològic

Demogràfiques : - treball forçats: baixada població ( Congo)
- reducció mortalitat ( vacunes) Manteniment natalitat-à
trencament entre recursos i població

Geogràfiques: fronteres artificials-à pobles distribuir entre diferents països

ètnies enfrontades convivint juntes


trencament estructura social

Socials: canvi en els sistemes de jerarquies

reclutament exèrcit indígena
creació d’un cos de funcionaris

Aculturació Exercici 38