Professional Documents
Culture Documents
1 Guerra Mundial
1 Guerra Mundial
Guerra Mundial
1914 - 1918
Carmen Barrero
Gran Bretanya Alemanya
monarquia liberal Bismarck - Guillem I ( 1871-1888)
tories/ whigs/ laboristes estructura territorial federal
ampliació del sistema electoral( 1885) govern autoritari
pràcticament sufragi universal masculí sufragi universal masculí ( Reichstag, parlament)
gran desenvolupament econòmic diputats elegits per sufragi censatari ( Bundestag,
democratització de l’ensenyament consell federal)
Reformes socials
Kàiser Guillem II
desenvolupament de la marina
creació d’una flota de guerra
Triple
Entesa
Rússia
Suport d’Alemanya al sultà contra
els francesos-à intent d’establir un
protectorat
1r crisi marroquina (1905)
Crisis Balcàniques
1r guerra balcànica ( 1912) -à Lliga balcànica: Sèrbia, Bulgària,
Grècia, Montenegro-à suport rus
Repartició
Turquia de Macedònia
Exercici 42
1a fase: Guerra de moviment 4a fase: ofensiva final
Ofensiva alemanya: Pla Schlieffen-à atac ràpid contra Ruptura de l’equilibri de forces
França a través de Retorn a la guerra de moviment
Bèlgica i Luxemburg Esgotament , insurreccions internes,
Contraofensiva francesa: Batalla del Marne abdicació de Guillem II-à Signatura de
Rússia: envairà territori austrohongarès l’ Armistici
3a fase: 1917
2a fase: guerra de posicions/ desgast Cansament i crisi. Protestes
Batalla de Verdun: intent de trencar el front aliat (16) Entrada dels EEUU / Grècia en la guerra
Ofensiva al Somme: els alemanys contenen els exèrcits als costat dels aliats
francobritànics Sortida de Rússia de la contesa-à Tractat
Guerra submarina de Brest-Litovsk
Exercicis 43, 44
Busca informació sobre les batalles
de Somme, Marne, Verdun
Front occidental
Front oriental
Mundialització del conflicte
Implicació de tota la població-àÈxode de civils
Intervenció de l’estat
Economia de guerra Fàbriques: armament de guerra
Incorporació de la dona al món laboral
Endeutament
Producció de la 1913 1918
fàbrica Renault
Cotxes 1.484 553
Camions 174 1.793
Tancs 0 750
Motors d’aviació 0 5.000
Obusos 0 2.000.000
Nombre de 6.300 22.500
treballadors
Exercicis 48, 49
a. Quin esperit hi ha darrera aquesta declaració?
b. Què punts destacaries? Per què?
c. Quina proposta es fa en el punt 14?
Exercicis 47, 51
Les cicatrius de la Gran Guerra
Duel de banderes a Transsilvània
Les ferides que l’atribolada història europea del segle XX va deixar en alguns racons del continent continuen
sense cicatritzar. Ni la pertinença a la Unió Europea o a la mateixa aliança militar, l’OTAN, han aconseguit
eliminar les tensions ètniques creades fa un segle, quan la Primera Guerra Mundial i el tractat de Trianon
van obligar milions de persones a canviar de passaport. Hongria i Romania s’han tornat a embrancar aquests
dies en una agra disputa pels drets del poble szekler, la principal minoria hongaresa al país. A diferència del
que va passar en una data tan recent com el 1990, el xoc és només dialèctic encara que amenaçador: “Si
tornen a penjar una bandera szekler a les institucions d’aquí, penjaran ells també al costat de la bandera.
L’autonomia està fora de qüestió”, va dir la setmana passada el ja exprimer ministre de Romania Mihai
Tudose (va dimitir ahir a la nit, després de perdre la confiança del seu partit per altres motius), en resposta a
l’última petició d’autogovern d’aquesta comunitat, assentada en una part de Transsilvània coneguda com a
Tinutul Secuiesc (literalment, la terra dels szeklers) i admiradora de Carles Puigdemont. Les traduccions del
romanès varien (va dir aixecar, alçar, volar?) però a Hongria no hi va haver dubtes sobre el missatge de
Tudose. “Pràcticament ha amenaçat una minoria nacional i els seus representants de ser executats”, va
denunciar divendres el ministre d’Afers Exteriors hongarès, Peter Szijjarto. “És inacceptable i indigne
d’Europa, els valors europeus i el segle XXI”, va afegir, abans de cridar a consultes l’ambaixador romanès. La
Comissió Europea va dir ahir que no es volia “ficar en la conversa”. Els escarafalls i l’escàndol del Govern de
Viktor Orbán podrien fer oblidar algunes de les seves decisions cap als tres milions de ciutadans hongaresos
(i descendents) que van acabar escampats per països veïns en virtut del tractat de Trianon (1920), una
“tragèdia nacional” no superada per la qual el país va perdre dos terços del seu territori i va passar de vint a
set milions d’habitants. El 2012 va aprovar una llei que reconeix la doble ciutadania als membres de l’ètnia
hongaresa a l’estranger i el seu dret a votar en les eleccions de la seva vella pàtria. La decisió va enfurismar
Romania, on la minoria hongaresa suma 1,2 milions de persones, i Eslovàquia (500.000).
Estónia
Letònia
Rus Lituània
Polònia
Finlàndia
Exercicis 40, 52
Comentari mapes: quins estats europeus hi havia el 1914? Quins règims polítics tenien?, quins nous estats es van creat?....