Ciencies Socials Valencia SM Savia 5 Primaria 1 PDF

Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Busca, selecciona i organitza informació

concreta i rellevant, l’analitza, n’obté con-
clusions, reflexiona i ho comunica oral-
ment o per escrit.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació
com a imatges.
2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la
comunicació per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada.
• Fa correctament les activitats proposades
en Sabadigital.
4.1. Explica com és i de quina forma es va origi-
nar l’univers i els seus principals compo-
nents.
• Identifica els components de l’univers.
10.1. Valora la curiositat humana i la importàn-
cia dels avanços científics sobre l’univers.
• Entén l’aportació dels viatges espacials
per al coneixement humà.
Per a començar... Observem 4. Acompanyant el text, es presenta un dibuix que re-
Suggeriments metodològics
presenta Tsiolkovski i Jukovski al costat del seu pro-

1. La imatge central de l’obertura és evocadora. S’hi
jecte de nau espacial. Els alumnes poden valorar el
aprecia un cel estrelat perquè els alumnes identifi-
grau de semblança entre aquesta primera nau russa i
quen les estreles. Podem començar amb unes imat-
les naus espacials.
ges de l’univers, per exemple gravades per un teles-
copi. 5. Parlem. Després de llegir el text, suggerirem als
alumnes que facen una pluja d’idees sobre les parau-
2. Podem formular preguntes com, per exemple: Quina
les que coneixen i que tenen relació amb el tema. A
és la distància que separa la Terra d’aquestes estre-
continuació, parlarem sobre el significat d’aquestes
les? Quina és l’estrela que es troba més prop? Què
paraules i deixarem anotades aquelles que generen
passa amb les estreles a la nit? Són tots les estreles
dubtes. Intentarem donar-los l’explicació al llarg de
igual de grans? Podem saber si són grans o xicotetes?
l’estudi de la unitat.
Durant el desenvolupament... 6. Pel que fa a la primera pregunta, els alumnes no hau-
3. A continuació podem llegir el text. Es tracta d’un text rien de conéixer la dada, però se’ls demana que aven-
expositiu en el qual es narra un aspecte curiós sobre turen quan es van convertir en realitat els viatges es-
els remots orígens de la investigació espacial. El text pacials, per a valorar si Tsiolkovski va ser testimoni
és tot un exemple de superació que han de valorar els d’aquestes primeres incursions de l’ésser humà a
alumnes. l’espai. La resposta és negativa, ja que no va ser fins a
la dècada de 1960 quan van tindre lloc els primers
viatges espacials.
24 Unitat 1
Solucions
1 El primer humà que va viatjar a l’espai va ser el
rus Iuri Gagarin, l’any 1961.
2 Resposta lliure. Es demana a l’alumne que

identifique els diferents cossos celestes que
s’observen a l’espai. Amb això, es tracta de va-
lorar els seus coneixements previs, i per tant,
de poder establir un diagnòstic que oriente el
procés d’ensenyament.
3 Responem a les qüestions:
a) L’alumne haurà d’explicar primer que les

plaques solars serveixen per a captar els
raigs del Sol i convertir-los en energia. Des-
prés parlarà d’usos de les plaques solars: ha-
bitatges, fàbriques, edificis públics...
b) L’energia solar és un tipus d’energia renova-

ble i, per tant, inesgotable, perquè utilitza
com a font d’energia el Sol
7. Dividirem els alumnes en grups i els demanarem que Per a acabar...
en cada un es parle sobre una energia renovable: eòli-
12. Reflexionem. Per què viatja l’ésser humà a l’espai?
ca, solar, hidroelèctrica, mareomotriu, biomassa, bio-
Podem plantejar a l’alumne que reflexione sobre
combustibles.
l’interés científic d’aquest tipus de viatges, però tam-
8. L’últim dels temes de reflexió versa sobre les possibi- bé sobre la seua importància econòmica.
litats d’aprofitament del Sol com a font inesgotable
d’energia.
Proposta d’activitats per a casa. Podem suggerir als
9. Reflexionarem sobre el paper que ha exercit la cièn- alumnes que busquen informació sobre els principals viat-
cia, i la investigació aeroespacial en particular, per al ges espacials duts a terme per l’ésser humà des de 1961
progrés de la humanitat. fins a l’actualitat.
En aquest sentit, es fa referència a alguns dels
avançaments tecnològics que ha aportat la investiga- Aprenentatge cooperatiu
ció aeroespacial, com el GPS o els satèl·lits, i demana-
En successives pàgines, proposarem la realització
rem als alumnes que busquen altres exemples
d’algunes activitats amb diferents estructures coopera-
10. Es poden enumerar les eines sense fils, el velcro, els tives. Abans de començar a practicar-les, és imprescin-
detectors de fum, la pintura anticorrossió, els bol- dible que generem un bon clima a l’aula i un sentiment
quers d’un sol ús, el làser, el tefló, etc. de cohesió en els equips. Per a això, convé que treba-
11. Presentarem, finalment, la Tasca final de la unitat, en llem algunes de les dinàmiques proposades en la Guia
la qual els alumnes hauran de construir un sistema d’aprenentatge cooperatiu.
solar en miniatura.
Unitat 1 25
concreta i rellevant, l’analitza i n’obté con-
clusions.
• Fa activitats a partir de fonts d’informació.
• Fa correctament les activitats de Sabadi-
gital.
nar l’univers i els seus principals compo-
nents.
• Entén què és un any llum.
5.1. Defineix galàxia, estrela, planeta, satèl·lit,
asteroide i cometa.
• Defineix correctament alguns dels ele-
ments que componen el sistema solar.
6.1. Identifica el Sol com el centre del sistema
solar i localitza els planetes segons la seua
proximitat al Sol.
• Ordena correctament els planetes del sis-
tema solar.
Per a començar... Ens situem 5. A causa d’aquestes dimensions, les distàncies que
manegem a la Terra són impossibles d’aplicar per a

1. Farem veure als alumnes com som de xicotets en
mesurar l’univers, per aquest motiu es recorre a l’any
comparació de la Terra; com és de xicoteta la Terra si
llum. Podem llegir el primer paràgraf com a element
la comparem amb el Sol; com de xicotet que és el Sol
de reflexió a partir de dues dades concretes: els 160
si el comparem amb la Via Làctia; com és de xicoteta
dies que tardaria un cotxe a viatjar a la Lluna i els 170
la Via Làctia comparada amb l’univers. Farem que els
anys que es tardaria a arribar al Sol.
alumnes pensen: Quina quantitat de coses hi ha per
descobrir! 6. La unitat de mesura és l’any llum, o distància que re-
corre la llum en un any a 300 000 km per segon. Es
Durant el desenvolupament... tracta de xifres complexes perquè els alumnes esta-
2. Introduirem el concepte de galàxia i identificarem la blisquen correspondències, però pot ser útil que com-
Via Làctia com la galàxia on es troba el Sol, l’estrela parem els 8 minuts que tarda la llum solar a arribar a
entorn de la qual s'estructura el sistema solar. la Terra amb la xifra donada anteriorment.
3. Per a completar l’explicació, oferirem una imatge de 7. Podem proposar una activitat que situe l’alumne da-
l’univers on s’aprecie la Via Làctia i mostrarem la lo- vant de la realitat de les enormes distàncies. Perquè
calització exacta del sistema solar. siga més gràfic podem equiparar un mil·límetre a un
4 Amb això, l’alumne pot comprovar les dimensions del any llum.
sistema solar en comparació de la galàxia de la qual 8. Es tracta d’un estrela de dimensions mitjanes en
forma part, la Via Làctia, que alhora és una menudeta comparació de la resta d’estreles de la Via Làctia, tot i
galàxia dins de l’univers, i això li servirà per a fer-se les seues dimensions és cent vegades el del planeta
una idea de com de xicoteta és la nostra estrela. Terra.
26 Unitat 1
Solucions
1 El Sol es troba a la Via Làctia.
2 El motiu té a veure amb el fet que està signifi-

cativament més pròxima que la resta d’estreles
de la Via Làctia.
3 Perquè són distàncies massa llargues per a

mesurar-les utilitzant les unitats de mesura
convencionals.
4 Es demana a l’alumne que reflexione sobre la

forma de la Via Làctia a partir de la imatge que
conté aquesta doble pàgina: haurà
d’identificar-la com una galàxia de forma
el·líptica.
9. El Sol té una antiguitat de 6000 milions d’anys, la qual Per a acabar...
cosa la situa com un estrela d’edat mitjana que es tro-
14. Reflexionem. Reflexionarem sobre les dimensions de
ba, aproximadament, en l’equador de la seua vida ac-
l’univers i sobre les probabilitats que hi existisca al-
tiva.
gun tipus de vida. Estadísticament, seria lògic pensar
10. Per a completar l’explicació s’ofereix una imatge del que han d’existir racons en l’univers en els quals es
Sol en comparació de la Terra. S’hi aprecia com donen les condicions necessàries perquè es desenvo-
l’estrela conté una gran quantitat d’energia en movi- lupe vida.
ment. Demanarem als alumnes que, en grups, parlen
i anoten totes les coses que ocorrerien si el Sol deixa-
Proposta d’activitats per a casa. Com a treball per a casa
ra de calfar.
els podem suggerir que facen un dibuix sobre algun dels
11. Demanarem als alumnes que, en grups, parlen i ano- aspectes tractats en la doble pàgina.
ten totes les coses que passarien si el Sol deixara de
calfar. Treball manipulatiu
12. L’últim aspecte que es presenta és Proxima Centauri, Podem treballar la informació
un estrela “veïna” i no massa gran que es troba a qua- amb el Mural del sistema solar.
tre anys llum de la Terra.
13. Completarem l’explicació mostrant la Presentació.
Les estreles que es troba en els recursos per al
mestre.
Unitat 1 27
clusions.
gital.
nar l’univers i els seus components princi-
pals.
• Entén què és un any llum.
5.1. Defineix galàxia, estrela, planeta, satèl·lit,
asteroide i cometa.
• Defineix correctament alguns dels ele-
ments que componen el sistema solar.
6.1. Identifica el Sol com el centre del sistema
solar i localitza els planetes segons la seua
proximitat al Sol.
• Ordena correctament els planetes del sis-
tema solar.
Per a començar... Imaginem 5. Lliurarem a cada grup uns cercles de dimensions dife-
rents. Els demanarem que posen en cada un el nom

1. Suggerirem als alumnes que imaginen que en eixir de
que creuen que els correspon i que els peguen en una
casa es troben amb un extraterrestre, què li pregun-
cartolina, formant el sistema solar.
tarien? Aquesta resposta ens indicarà moltes de les
preguntes que els alumnes es fan sobre l’univers. Què 6. Suggerirem als alumnes que utilitzen l’Animació. Un
creus que et preguntaria ell? viatge pel sistema solar .
Durant el desenvolupament... 7. Es proposa treballar amb la il·lustració perquè els
alumnes coneguen cada un dels planetes que orbiten
2. Introduïrem el terme planeta i n’explicarem les dues al voltant del Sol, i coneguen tant les seues dimen-
característiques principals: no té llum pròpia i gira al sions com les seues característiques principals.
voltant del Sol descrivint una òrbita.
8. Es tracta d’una qüestió ja estudiada en tercer curs, de
3. Dins del sistema solar es distingeixen planetes interiors manera que el tractament ens permetrà repassar els
(els més pròxims al Sol) i exteriors, més allunyats de continguts i valorar-ne el seu grau de coneixement
l’astre i separats dels primers per un cinturó d’asteroides que tenen els alumnes.
(cossos rocosos que, majors que els meteorits, orbiten
al voltant de Neptú). 9. Podem establir una relació de semblances i diferèn-
cies entre els planetes, per a valorar quins tenen
4. Acompanyarem l’explicació d’un dibuix en què apa- satèl·lits, quins es componen de roques i quins tenen
reix representat el sistema solar. composició gasosa, etc.
28 Unitat 1
Solucions
5 El planeta més pròxim al Sol és Mercuri.
6 Els planetes de majors dimensions són els pla-

netes gasosos.
7 El planeta més fred és Neptú.
8 Amb l’annex cartogràfic l’alumne podrà res-

pondre a la qüestió i buscar informació relle-
vant sobre els diferents planetes del sistema
solar.
9 A través d’aquesta activitat, els alumnes po-

dran identificar els diferents planetes del siste-
ma solar.
10. A més dels planetes, en el sistema solar hi ha satèl·lits 14. Per a motivar l’alumnat, podem visionar la següent
que orbiten al voltant d’aquells, i altres cossos celes- Pel·lícula. Space Cowboys .
tes que es presenten a la pàgina següent.
De nou, podem establir una comparativa entre els
Per a acabar...
planetes i aquests astres de menor entitat, així com 15. Reflexionem. Quins cossos celestes poden observar-
entre cada un d’aquests cossos menors. se des de la Terra? A simple vista, les estreles, la Llu-
na, el Sol i les estreles fugaces. Amb instruments com
11. Treball individual. Per a consolidar els continguts,
els telescopis s’observen tots els cossos del sistema
convé fer les activitats de la Fitxa de reforç: el siste-
solar, i els més sofisticats permeten contemplar altres
ma solar.
astres allunyats molts anys llum de la Terra.
12. Explicarem als alumnes les conseqüències que pot
Podem demanar als alumnes que observen el cel a
provocar l’impacte d’un meteorit sobre la Terra. De
casa i que apunten si han sigut capaços d’apreciar al-
fet, l’extinció dels dinosaures, fa 65 milions d’anys, sol
gun astre.
explicar-se com la conseqüència d’un gran impacte
d’aquest tipus. Aprenentatge personalitzat
13. Preguntarem als alumnes si han vist alguna vegada (Treballs assignables en Sabadigital)
un estrela fugaç. Podem completar la informació fent
Per a comprendre Document. Reforç. Un passeig
referència als Perseids, una pluja d’estreles fugaces
i reforçar pel sistema solar.
que s’aprecia en l’hemisferi nord en els dies centrals
de l’estiu.
Unitat 1 29
clusions.
terminologia adequada als temes tractats.
en Sabadigital.
7.1. Defineix el moviment de translació terres-
tre, l’eix de gir i els pols, i associa les esta-
cions al seu efecte.
• Explica en què consisteix la translació.
• Entén el seu efecte sobre la vida a la Terra.
8.1. Explica el dia i la nit com a conseqüències
de la rotació terrestre.
• Sap definir el moviment de rotació.
• L’interpreta com a causant de la successió
de dies i nits.
Per a començar... Ens situem 5. Per a completar l’explicació farem una ampliació de
continguts en el Taller de geografia, on es presenta

1. Per a situar l’explicació, podem preguntar als alum-
una pràctica sobre fusos horaris.
nes: És la mateixa hora a tots els llocs? Quin creus que
n’és el motiu? Es mou la Terra? Es mou el Sol? Es
mouen els altres planetes del sistema solar? Aprendre a pensar
Aplicarem l’estratègia de pensament Què aprenc-per a
Durant el desenvolupament...
què per a l’estudi dels fusos horaris. Vegeu la Guia
2. En primer lloc abordarem el moviment de rotació i els d’aprendre a pensar, pàg. 18.
seus efectes sobre la dinàmica terrestre.
6. Convé que tinguen present que, encara que els meri-
3. Explicarem als alumnes que la rotació és el moviment dians operen com a línies de referència (i que, per
que fa la Terra sobre el seu eix, gir que descriu en 24 tant, cada fus horari es correspondria amb 15º de
hores i que marca la successió dels dies i les nits. l’esfera terrestre), en la pràctica aquests estan adap-
4. Aquesta successió fa necessària la divisió del planeta tats a les necessitats dels territoris.
en diferents fusos horaris, que utilitzen, tal com apa-
7. Finalment, seria interessant que explicàrem als alum-
reix explicat en la fitxa de Sabies que..., els meridians nes l’existència de diferents fusos horaris depenent
terrestres com a línies de referència. de l’estació de l’any. Així, a la tardor s’endarrereix una
hora el rellotge, mentre que al març s’avança.
8. Per a completar aquesta qüestió, els suggerirem que
investiguen quan es canvia l’hora a Espanya. Han de
preparar una enquesta i fer-la a familiars sobre com
afecta el canvi d’hora a les rutines diàries.
30 Unitat 1
Solucions
10 Les línies es denominen fusos horaris.
11 A Tòquio cal afegir hores, ja que té 8 més que

Madrid. a San Francisco cal restar-ne, perquè
té 8 hores menys que Madrid. I a Madrid cal
afegir-ne, perquè té 8 hores més que San
Francisco.
12 La successió dels dies i les nits està motivada

pel moviment de rotació, que origina que hi
haja zones del planeta en què els raigs del Sol
no il·luminen.
13 El meridià de Greenwich és el meridià 0º, que

marca el fus horari de referència, anomenat,
de fet, GMT o Greenwich Mean Time.
14 L’activitataprofundeix sobre la informació que

s’ofereix en la fitxa de Sabies que. L’Argentina
es troba a l’hemisferi sud, per aquest motiu les
estacions estan invertides pel que fa al nostre
país.
15 L’alumne comprovarà tot el que ha aprés sobre

el moviment de translació.
9. El següent moviment que s’analitza és el de transla- Per a acabar...

ció, que, com han de saber els alumnes, és el gir que
15. Reflexionem. Podem plantejar als alumnes una re-
fa la Terra al voltant del Sol en una trajectòria que tar-
flexió sobre què passaria al planeta Terra si no es pro-
da 365 dies a cobrir, és a dir, un any.
duïren els moviments de rotació i translació i, per
10. Com s’explica en el text, en realitat la Terra descriu el tant, sobre la necessitat de valorar-los perquè existis-
gir en 365 dies i 6 hores, i això fa que cada quatre anys ca vida en el planeta.
s’afegisca un dia al mes de febrer, que es coneix com
16. Treball individual. Per a consolidar continguts, po-
a any de traspàs.
dem utilitzar la Fitxa de reforç. Els girs de la Terra.
11. Com a conseqüència de la inclinació de l’eix de la Te-
rra, el moviment de translació provoca la successió Aprenentatge personalitzat
d’estacions. (Treballs assignables en Sabadigital)
12. Tardor i primavera comencen amb equinoccis, mentre Document: Reforç. Els girs de la
que hivern i estiu ho fan amb solsticis. Per a comprendre
Terra.
i reforçar
13. Tota aquesta informació apareix sintetitzada en el di- Activitat Interactiva
buix de la translació i pot ser completada amb
l’Animació. Els girs de la Terra . Aprenentatge cooperatiu
14. Per a completar en la fitxa de Sabies que... s’explica L’activitat 12 es pot fer utilitzant l’estructura coopera-
que la Terra està dividida en dos hemisferis, de mane- tiva 1-2-4.
ra que les estacions s’inverteixen a causa que els raigs
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
incideixen més intensament en un o altre hemisferi
segons l’època de l’any.
Unitat 1 31
clusions.
• Fa activitats a partir de fonts d’infor
mació.
en Sabadigital.
6.3. Identifica, anomena i descriu les capes de
la Terra i els seus trets.
• Enumera i descriu les capes de la Terra.
9.1. Defineix la translació de la Lluna i identifi-
ca i anomena les fases lunars.
• Distingeix les fases lunars.
Per a començar... Repassem 4. Les preguntes que es plantegen al començament de

la sessió troben resposta en el desenvolupament de

1. Ens trobem amb continguts tractats en cursos ante
l’explicació. Es presenta la Lluna com un satèl·lit que
riors, així que una altra vegada convindria que pren
gira al voltant de la Terra projectant la imatge del Sol.
guérem consciència del grau d’adquisició d’aquests
continguts abans de començar amb els de la doble 5. Reflexionem. Per què la Lluna es veu il·luminada du-
pàgina. rant la nit? Entorn d’aquesta pregunta, l’alumne po
drà comprendre que la brillantor de la Lluna és una
Durant el desenvolupament... conseqüència de la il·luminació del Sol.
2. Sens dubte, la Lluna és un dels elements més enig 6. Observa i comprén. Per a completar aquesta explica
màtics i suggeridors per als xiquets d’aquesta edat. ció, presentarem una il·lustració en què s’aprecien les
Apareix i desapareix al llarg dels dies. Per això, podem diferents fases lunars.
formular preguntes que activen la curiositat pels 7. Reflexionem. Què significa creixent? I quin és el signi-
aprenentatges plantejats en aquestes pàgines. ficat de minvant? Entorn d’aquestes preguntes, els
La Lluna és un planeta? Què és llavors la Lluna? alumnes comprendran que la dinàmica lunar passa
Per què la Lluna canvia d’aspecte al llarg del temps? per una sèrie de fases i que, després de la lluna plena,
el nostre satèl·lit decreix fins a la lluna nova.
3. La il·lustració inicial pot servir perquè l’alumne tinga
una primera visió de l’aspecte de la Lluna i els seus
principals trets: l’absència d’aigua i d'atmosfera, i la
presència de cràters provocats per l’impacte d’altres
cossos espacials sobre la seua superfície.
32 Unitat 1
Solucions
16 La Lluna fa moviments similars als de la Terra:
una rotació sobre el seu propi eix i una transla-
ció al voltant de la Terra. Els dos moviments,
que es produeixen en vint-i-huit dies, originen
la successió dels cicles lunars.
17 L’atmosfera és la capa gasosa que cobreix la

Terra i que la protegeix de l’espai exterior. Les
capes que la componen són la troposfera,
l’estratosfera, la mesosfera i la termosfera.
18 A través de la presentació, l’alumne compren-

drà la importància de la capa d’ozó per a la pre-
servació de la vida a la Terra i per a la salut dels
éssers humans.
8. Dibuixarem la Lluna perquè els alumnes n’aprenguen Per a acabar...

les diferents fases. Podem suggerir que cada alumne
12. Reflexionem. Quina importància penses que va tin-
dibuixe una fase de la Lluna i després les ordenen cor
dre per a la humanitat l’arribada a la Lluna? Entorn
rectament.
d’aquesta qüestió els alumnes poden reflexionar so-
9. La imatge central de la doble pàgina mostra una imat- bre les novetats tecnològiques aportades per la car
ge de l’atmosfera, on apareixen les diferents capes de rera espacial.
l’atmosfera amb les seues característiques.
13. Per a completar l’explicació podem visionar la Presen-
10. Per a completar el coneixement sobre l’atmosfera i tació. L’arribada de l’ésser humà a la Lluna .
conéixer les diferents capes que la componen i les
seues característiques principals, convé que fem ser- Aprenentatge cooperatiu
vir l’Animació. Al voltant de la Terra . L’activitat 32 es pot fer mitjançant l’estructura coopera-
11. Reflexionem. Quina importància té l’atmosfera? tiva d’Escriptura per parelles.
Quants planetes del sistema solar tenen atmosfera? Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Unitat 1 33
Solucions
Des de la Terra
En primer lloc es presenta la importància del
telescopi com a instrument per a observar
l’espai, i es posen exemples de telescopis, des
de l’inventat per Galileu. S’ofereix una presen-
tació sobre Galileu i el seu telescopi.
19 Completem la fitxa:
Els principals astres del sistema solar són: el

Sol, que és una estrela, els planetes que giren
al voltant del Sol i els satèl·lits, que giren al
voltant dels planetes.
La translació és el moviment que fa un plane-
ta al voltant del Sol.
Finalment, l’alumne dibuixarà el moviment de
translació. Haurà de representar el Sol, la Te-
rra i l’òrbita de translació.
20 El temps que tarda la Terra a completar el mo-

viment de rotació és el que es diu dia. La Terra
presenta sempre una cara il·luminada pel Sol
en la qual és de dia, i la cara oposada enfosqui-
da en la qual és de nit. La Terra gira en sentit
contrari a les agulles d’un rellotge. La durada
relativa del dia i la nit depén de la situació de la
Terra en la seua òrbita.
21 Representen les fases lunars. El cicle complet

és: primer, lluna nova; després, quart creixent;
després, lluna plena i, finalment, quart min-
vant.
22 La imatge representa un meteorit. Els meteo-

rits són fragments de roca que entren en con-
tacte amb la Terra i xoquen amb la seua super-
fície, i s’observen en l’exosfera.
Per a començar... Repassem

1. Podem repassar els continguts vistos fins a aquest moment

en la unitat, amb el propòsit que la seua consolidació permeta
afrontar la resta de continguts de la unitat amb certes garan-
ties.
2. Presentarem una sèrie d’activitats en què s’incideix en la in-
novació tecnològica com a element fonamental per al conei-
xement de l’espai.
3. Per a fer-ho, podem utilitzar la Presentació: Galileo Galilei
que explicarà als alumnes els aspectes més destacats de la
seua aportació científica.
4. En la mateixa línia, es pot usar el vídeo sobre telescopis que
completa els continguts de la secció Des de la Terra.
34 Unitat 1
Solucions
Més enllà de l’atmosfera
23 Pluja,aurora boreal, estrela fugaç, Lluna, Ve-
nus, Sol, Neptú, centre de la Via Làctia
24 Completem la fitxa:
a) La fotografia representa l’arribada de l’ésser

humà a la Lluna, el satèl·lit de la Terra. Es va
produir l’any 1969 i ho van aconseguir de la
missió Apol·lo.
Per a arribar a la seua destinació, l’astronauta

de la fotografia va travessar l’òrbita terrestre.
b) En la segona part, els alumnes han de fer un

dibuix amb les capes de l’atmosfera i els seus
elements més significatius.
25 Responem a les qüestions:
a) El primer cas a l’estiu, i el segon a l’hivern.
b) L’hivern.
c) Cap a l’est.
5. Les següents activitats repassen els continguts vistos en les pà-

gines anteriors de la unitat.
6. En la secció Més enllà de l’atmosfera es presentaran els aspec-
tes més actuals de la investigació astronòmica, des dels potents
telescopis fins a la carrera espacial.
Per a acabar...
7. Practiquem. A través de la il·lustració i resolent les qüestions de
l’activitat 25, els alumnes aprendran quines són les causes de la
successió d’estacions.
Unitat 1 35
clusions.
en Sabadigital.
3.1. Aplica estratègies per a desenvolupar la
responsabilitat, la capacitat d’esforç i la
constància en l’estudi.
• S’autoavalua i coneix la relació entre el
seu esforç i els resultats obtinguts.
6.3. Identifica, anomena i descriu les capes de
la Terra i els seus trets.
• Enumera i descriu les capes de la Terra.
Per a començar... Ens preguntem 5. Demanarem als alumnes que descriguen el dibuix se-
guint les preguntes que formularem: En quin estat es

1. En quins tres estats podem trobar l’aigua? Quins llocs
troba l’aigua en els núvols? D’on procedeix aquesta
coneixeu on l’aigua es trobe en cada un dels tres es-
aigua? Per què es produeix la transformació de l’aigua
tats?
líquida en gasosa? Què passa amb l’aigua dels nú-
2. On es troba l’aigua del planeta? Quina és l’aigua que vols? On es dirigeix aquesta aigua després?
els humans podem usar per a consum? Aquestes
6. Convé que introduïm una qüestió de tipus mediam-
dues preguntes permetran als alumnes comprendre
biental en aquest joc, ja que els alumnes podrien pen-
que, del total d’aigua que hi ha a la Terra, una ínfima
sar que el fet que la quantitat d’aigua que hi ha sobre
quantitat és susceptible de ser usada.
el planeta siga la mateixa pot significar que és inesgo-
3. En aquest sentit, podem llegir amb posterioritat la fi- table.
txa de “Sabies que...” en la qual els alumnes com-
7. Podem completar l’explicació utilitzant l’Animació. El
prendran que la majoria de l’aigua potable de la Terra
cicle de l’aigua .
es troba en zones subterrànies i, per tant, de difícil
accés en molts casos. 8. En la pàgina següent s’explica la composició del pla-
neta Terra i de les seues capes.
Durant el desenvolupament... 9. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si coneixen la
4. A través de la Infografia sobre el cicle de l’aigua, de- novel·la Viatge al centre de la Terra. L’escriptor, Jules
manarem als alumnes que interpreten la imatge i Verne, planteja un viatge a les entranyes del planeta.
comprenguen que la quantitat d’aigua de la Terra és Seria possible dur a terme aquest viatge? Per què?
constant i que canvia d’estat a causa del cicle de
l’aigua.
36 Unitat 1
Solucions
26 Hidrosfera.
27 Les oceàniques.
Resposta lliure. Depenent del lloc on visca

l’alumne en seran unes o unes altres.
28 En l’escorça.
Està composta de roques sòlides.
29 Resposta lliure. Es demana a l’alumne que

enumere activitats que no pot fer sense aigua,
com rentar-se, cuinar, utilitzar el sanitari, du-
txar-se, beure, etc.
30 En l’animació l’alumne coneixerà el cicle de

l’aigua i podrà respondre a les qüestions que
s’hi plantegen.
10. Podem demanar als alumnes que escriguen un breu Per a acabar...
relat sobre un viatge al centre de la Terra, i descriguen
14. Per a culminar l’explicació de l’epígraf, suggerirem als
així el que trobarien.
alumnes que copien un breu esquema.
11. Les imatges del lateral mostren efectes d’un terratrè-
mol sobre l’escorça terrestre. Els terratrèmols són el TERRA
resultat de la fricció de les capes de l’escorça produï-
des, generalment, pel desplaçament que provoca
HIDROSFERA GEOSFERA
l’estat semilíquid dels materials del mantell.
12. A més, en el text s’explica que els volcans també es-
tan relacionats amb la composició d’aquesta capa ter – Estat sòlid – Escorça
restre. – Estat líquid – Mantell
– Estat gasós – Nucli
13. Demanarem als alumnes que dibuixen un volcà i ano-
menen els diferents elements que en coneixen
(cràter, lava, con, cendres, etc).
Proposta de treball per a casa. Han de fer un dibuix es-
quemàtic sobre el cicle de l’aigua, en què expliquen quina
és la trajectòria de les aigües des que s’evaporen fins que
tornen al mar.
Unitat 1 37
11.1. Localitza els punts cardinals, els pols,
l’equador, els hemisferis i l’eix de rotació
en globus terraqüis i planisferis.
• Reconeix els principals paral·lels i meri-
dians de la Terra.
12.1. Descriu els signes convencionals més
usuals dels mapes.
• Llig correctament una llegenda.
13. 1. Interpreta les escales gràfica i numèrica en
un mapa.
• Distingeix les escales gràfica i numèrica.
• Calcula distàncies mitjançant escales en
un mapa.
Per a començar... Detectem idees 4. Es treballarà amb els colors dels mapes físics, perquè
els alumnes comprenguen que els diferents tons te-

1. Per a què serveix un mapa? Quina diferència hi ha en-
nen relació amb l’altitud (altimetria) i amb la profun-
tre un mapa i un plànol? Quin dels dos s’utilitza per a
ditat (batimetria).
viatjar per una carretera? I per a moure’s per una ciu-
tat? Quines zones són més muntanyoses? Quines mun-
tanyes són més altes? En quines zones és més pro-
A través d’aquestes preguntes es detectarà el grau de
fund el mar? Són preguntes que poden servir perquè
coneixement dels alumnes sobre els continguts i
els alumnes interioritzen aquesta qüestió.
s’introduirà un primer treball en el coneixement dels
mapes i dels plànols. 5. Amb el Taller de geografia treballarem les escales
dels mapes. De nou, recorrerem a l’Annex cartogràfic
Durant el desenvolupament... per a comparar les diferents escales dels mapes.
2. Utilitzarem l’Annex cartogràfic per a explicar els con- 6. Demanarem als alumnes que comparen diferents
tinguts. Mitjançant l’observació d’aquests mapes, els mapes de l’Annex perquè comprenguen les escales.
alumnes coneixeran els diferents elements que els Quina escala és major? Quina és menor?
componen i els diversos tipus de mapes. 7. Podem comparar, per exemple, l’extensió de la penín-
3. Demanarem als alumnes que descriguen els mapes i sula Ibèrica en un mapa d’Europa pel que fa a com
que expliquen les llegendes, els colors que incorpo- apareix en un mapamundi. Així comprovaran que, de-
ren, etc. A més, comparant-los, podran diferenciar els penent de l’escala, els territoris són representats amb
diferents tipus de mapes (físics, polítics o temàtics). major o menor extensió
38 Unitat 1
Solucions
31 La distància entre Toledo i Conca és de quatre
centímetres en el mapa. Com que l’escala grà-
fica especifica que un centímetre equival a 40
km, la distància aproximada entre les dues ciu-
tats seria de 160 km.
32 Al nord de la província d’Albacete hi ha Conca i

Guadalajara. I a l’oest, Ciudad Real.
33 La llegenda del mapa ha de reflectir el símbol

de les capitals de província.
34
a) E
s demana a l’alumne que dibuixe un planisferi
i hi situe l’equador i el meridià de Greenwich.
b) La latitud del punt B és 60º latitud Nord i 10º

longitud Est.
8. Calcularem distàncies de forma aproximada perquè

comprenguen l’escala. Sobre els mapes demanarem
Treball manipulatiu
als alumnes que calculen distàncies entre dos punts. Es pot completar la informació amb el Mural sobre
Si utilitzem mapes de diferents escales entendran el coordenades.
concepte.
13. Manegem de nou un mapa de l’Annex per a practicar
9. Per a completar, podem treballar amb la Presentació
localitzacions geogràfiques. Podem donar-los coor-
sobre les escales .
denades perquè localitzen el punt o ciutats perquè en
10. A continuació presentarem les coordenades geogrà- diguen les coordenades.
fiques. És important que els alumnes comprenguen
que paral·lels i meridians són línies imaginàries. Aprenentatge personalitzat
11. Treball individual. Suggerirem als alumnes que utilit- (Treballs assignables en Sabadigital)
zen les Fitxes de reforç i ampliació per a consolidar o Per a comprendre Document: La representació i
ampliar els continguts de la unitat. i reforçar orientació de l’espai.
Per a acabar... Document: La representació i
Per a ampliar
orientació de l’espai.
12. Reflexionem. Per a manejar correctament les coor-
denades geogràfiques, hem d’assegurar-nos que els
alumnes entenen els punts cardinals i saben orientar-
se, per tant, utilitzant nord, sud, est i oest com a re-
ferències.
Unitat 1 39
Solucions
Organitza’t les idees

GALÀXIES La nostra galàxia és la Via Làctia. La Terra és el nostre planeta.
SISTEMES Està protegida per una capa de

PLANETARIS La Terra es troba al sistema solar. gasos anomenada atmosfera.
estreles L’estrela més pròxima a la Terra Està coberta per una capa
és el Sol. d’aigua dolça i salada anomenada
hidrosfera.
Els planetes interiors són Mercu- És una esfera de mineral i roca

planetes ri, Venus, Terra i Mart. anomenada geosfera.
Els planetes exteriors són Júpiter, Fa els moviments de translació i

Saturn, Urà i Neptú. rotació.
satèl·lits El satèl·lit de la Terra és la Lluna. La representem en mapes i

globus terraqüis.
Les seues quatre

Estreles,
fases són: Lluna
ASTEROIDES I Fa els moviments de translació
plena, Lluna nova,
METEORITS i rotació.
quart minvant i
quart creixent.
35 Elsalumnes han de copiar l’esquema en el

quadern i emplenar els espais lliures.
36 Completem la taula:
Superfície
Interior Gran
rocosa o
o exterior o xicotet
gasosa
Mercuri Interior Xicotet Rocosa
Júpiter Exterior Gran Gasosa
Mart Interior Xicotet Rocosa
Urà Exterior Gran Gasosa
Venus Interior Xicotet Rocosa
37 Resposta lliure. L’alumne ha de dibuixar el
sistema solar i afegir-hi els astres de l’esquema.
38 La translació és el moviment d’un planeta al vol-
tant del Sol o d’un satèl·lit al voltant d’un plane-
ta. La rotació és un moviment al voltant del seu
eix.
Tots dos moviments els fan els planetes i
satèl·lits. Per a començar... Ens situem
39 Exemple, capes de la atmosfera: troposfera, es-

1. Els podem plantejar la possibilitat d’organitzar i sintetitzar els
tratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera. continguts de la unitat a partir de les activitats d’Organitza’t les
40 En anys llum. idees.
41 Escorça: És la capa més externa i prima de la Durant el desenvolupament...

geosfera.
2. Repassarem els continguts de la unitat amb les activitats de Tre-
Mantell: És la capa intermèdia i la més gruixuda. balla amb l’esquema i de Repassa la unitat.
Les altes temperatures que s’hi registren fonen
les seues roques, cosa que dóna lloc al magma. Per a acabar...
Mapa: És una representació de la Terra o d’una 3. Podem fer les activitats d’autoavaluació a través de
part d’aquesta sobre una superfície plana. www.smsabadigital.com.
Satèl·lit: Astre sense llum pròpia que gira al vol-
tant d’un planeta. Aprenentatge personalitzat
Atmosfera: Capa gasosa que cobreix i protegeix (Treballs assignables en Sabadigital)
la Terra. Per a preparar PDF de repàs. De l’univers al teu en-
Hidrosfera: Conjunt d’aigües dolces, salades, en l’examen torn.
estat sòlid, líquid i gasós que cobreix la Terra.
42 Pel color que posseeix vista des de l’espai, a cau-
sa de l’abundància d’aigua.
40 Unitat 1
Solucions
43 a) laneta Júpiter, b) Estrela, c) Lluna i d) Ga-
P
làxia.
44 En un cinturó d’asteroides pròxim a l’òrbita de

Júpiter.
45 L’estrelafugaç és el resultat del deixant que es

queda en l’atmosfera quan un meteorit de vo-
lum menut que es fon, a causa de les altes
temperatures, en entrar en contacte amb
l’atmosfera que cobreix la Terra.
46 Relacionem les columnes:

• Rotació - Dia i nit
• Translació - Estacions
47 A l’estiu, els raigs arriben quasi verticals. A
l’hivern, arriben més inclinats.
48 Arriba més energia a Mercuri i menys a Urà.

Mercuri està molt més a prop que Urà.
49 a) Els planetes no emeten llum pròpia.

b) En l’atmosfera hi ha aigua en estat gasós.
c) Hi ha altres estreles que posseeixen plane-
tes.
d) Les brúixoles apunten cap al nord.
50 L’escala gràfica i l’escala numèrica. La primera

relaciona la mesura amb un segment dibuixat
al mapa. La segona relaciona la mesura del
mapa amb una mesura real a partir de nom-
bres.
51 La llegenda d’un mapa polític, mostra la sim-

bologia d’entitats de població i fronteres. El
mapa utilitza l’escala gràfica. La distància en-
tre París i Moscou és d’uns 2.500 km en línia
recta.
52 Després de dibuixar el globus terraqüi amb els

meridians i els paral·lels, es demana a l’alumne
que conteste les següents qüestions:
a) És la línia imaginària que divideix el globus
en dos hemisferis: nord i sud.
b) Les dues zones en què queda dividit el pla-
neta per la línia de l’equador.
c) És un eix imaginari inclinat entorn del qual
gira el planeta Terra.
53 Meteosat. Terra
54 La raó és la b) La Lluna no té atmosfera.
55 Resposta lliure. Elaborar una llista.
Unitat 1 41
5.2. Descriu i interpreta esquemes del sistema
solar i els seus components.
• Reconeix els planetes del sistema solar i
les seues característiques.
6.2. Descriu la localització de la Terra en
l’univers.
• Identifica la Terra entre els planetes del
sistema solar.
• Explica en què consisteix la translació.
• Entén el seu efecte sobre la vida a la Terra.
10.1. Valora la curiositat humana i la impor-
tància dels avanços científics sobre
l’univers.
• Entén l’aportació dels viatges espacials
per al coneixement humà.
Solucions
La salut en els vols espacials En quina estació estem?
1 Després de llegir el text, l’alumne haurà d’identificar, com 1 Probablement, Michael estiga dormint, ja que a Welling-
a problemes tècnics la impossibilitat de portar oxigen i ton hi ha 10 hores més respecte de Gijón i, en conseqüèn-
combustible suficients. cia, són les 10 de la nit.
Quant als problemes físics, a més d’un possible desmai
2 Ha de portar vestit de bany i roba d’estiu, perquè per Na-
per la brusquedat de l’enlairament, haurà de detectar la
dal aquesta zona del planeta viu el seu període estival.
possibilitat de manca d’oxigen, la pèrdua de calci, la debi-
litat muscular per falta d’activitat física, els problemes
circulatoris o de somni.
2 Resposta lliure. Es busca que l’alumne exercite la seua
imaginació pensant en opcions perquè els músculs no
s’afeblisquen. En el text se suggereix que facen activitat
física. A partir d’ací, les opcions plantejades per l’alumne
poden ser diverses.
3 Resposta lliure. De nou ha de ser l’alumne qui idee la res-
posta, en aquesta ocasió pensant en les avantatges d’un
viatge espacial. El sentit de la pregunta té a veure amb
les aportacions al món de la ciència i la tecnologia que
han generat aquest tipus de viatges.
42 Unitat 1
Solucions
Tasca final: Representem el sistema solar
En l’activitat es demana als alumnes que representen pro-
porcionalment el sistema solar. Amb això, seran conscients
dels diferents dimensions dels astres que el componen, al
mateix temps que, quan intenten representar en metres la
proporcionalitat de les distàncies, comprovaran que necessi-
tarien quasi un quilòmetre de pati per a representar real-
ment el sistema solar.
Unitat 1 43
clusions, reflexiona sobre el procés seguit i
ho comunica oralment o per escrit.
• Recopila informació i la interpreta a partir
de diferents fonts.

• Utilitza les TIC com a eina d’aprenentatge
i autoavaluació.
7.1. Observa i descriu els efectes del canvi cli-

màtic i les accions necessàries per a
combatre’l.
• Valora les accions quotidianes que contri-
bueixen a frenar el canvi climàtic.
Per a començar... Observem 5. La primera pregunta ens permetrà avaluar si han es-
tat atents durant la lectura del text. Mentre respo-

1. El paisatge polar permet identificar els trets propis
nen, podem mostrar un globus terraqüi o planisferi i
d’aquest clima a partir de l’observació dels habitat-
demanar-los que situen el pol Nord.
ges, els mitjans de transport, les eines i la roba que
utilitza la família que apareix en la imatge. 6. Per a continuar avaluant els seus coneixements pre-
vis, podem demanar-los que comparen el clima polar
2. Podem formular preguntes d’aquest tipus:
amb el que hi ha ací amb preguntes com ara: A l’hivern
• Creus que el clima és sempre igual en aquesta zona tenim tanta neu? Els vostres pares poden utilitzar el
del planeta? cotxe o han d’anar en trineu? Nosaltres ens abriguem
• A què creus que és degut? tant a l’hivern?
• Quins altres climes coneixes? 7. Continuarem preguntant-los: Coneixeu com es diu la
cultura a la qual pertanyen les persones de la imatge?
3. Llegirem el text en veu alta. A continuació, podem
preguntar si algú recorda com comença l’hivern al seu
poble o ciutat, i si aquesta situació és semblant a la
qual hem narrat.
4. Amb l’ajuda de la secció Parlem podem treballar di-
versos aspectes concrets vinculats amb el text i la
imatge.
50 Unitat 2
Solucions
1 Al pol Nord. Comprovarem que l’alumnat situa
Fa un bon dia correctament el pol Nord en un globus terraqüi
al pol Nord! o mapamundi.
2 Sí, perquè l’avi i Iak podran pescar en trineu.
No, perquè nosaltres no estem acostumats a
viure amb temperatures tan baixes.
3 A l’hivern. Temperatures baixes i precipita-
cions en forma de neu.
4 a) La família de Iak està pescant, preparant un
trineu, agafant aigua. Utilitzen els trineus
per a desplaçar-se. S’adapten al clima grà-
cies a mitjans de transport com el trineu, ha-
bitatges com l’iglú i roba d’abric gruixuda.
b) Iglús. Són habitatges que, com que estan

fets amb neu, aïllen del fred.
8. Practiquem junts. En grups de quatre, demanarem

Proposta d’activitats per a casa. Podem suggerir als alum-
als alumnes que busquen en Internet cinc imatges
nes que calculen la seua empremta ecològica a partir del
amb tons diferents dels colors següents: blau, verd i
qüestionari que es proposa en aquesta web:
roig. A continuació, els podem preguntar: Quants
tons de blanc coneixeu? Els inuits distingeixen fins a http://www.tuhuellaecologica.org
trenta tons diferents de color blanc, i a cada un li as-
signen un nom diferent. Podem acabar preguntant-
los: Per què el blanc és tan important per als inuits?
Aprén a pensar
Al final de la sessió podem seguir l’estratègia de pensa-
Per a acabar... ment Diari de pensar.
9. Reflexionem. Finalment, podem aprofitar la pregun- Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
ta que es planteja en la secció Que important que
és...! per a introduir aquesta situació: Si la temperatu-
ra del planeta augmentara cinc graus, qui en patiria
més les conseqüències? Els inuits o nosaltres?
Unitat 2 51
clusions.
2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i

la comunicació per a elaborar treballs amb
la terminologia adequada.
• Fa correctament les activitats de SABA
digital.
4.1. Diferència entre temps atmosfèric i clima,

analitzant la importància de les predic-
cions davant de catàstrofes meteorològi-
ques.
• Identifica els elements de l’oratge com a
elements de predicció.
4.2. Coneix els principals instruments per a

mesurar el temps atmosfèric.
• Enumera els instruments necessaris per a
poder fer una predicció meteorològica.
Per a començar... Ens activem 6. A partir d’ací, donarem una definició de temps atmos-
fèric com un fet canviant, tant en l’espai com en el

1. Demanarem als alumnes que juguen a fer descrip-
temps.
cions meteorològiques. Quin temps fa hui?
7. Podem explicar que, fins i tot en un mateix dia, l’estat
2. Podem utilitzar el mapa que apareix en la pàgina per-
de l’atmosfera pot canviar, i que el dia pot començar
què els alumnes interpreten el temps.
assolellat i després començar a ploure.
• En quines zones d’Espanya farà sol? Plourà? On?
8. Per a consolidar aquesta idea, preguntarem als alum-
• Quin altre fenomen atmosfèric apareix al mapa? A nes sobre moments concrets en els quals els haja
quines zones es dóna? ocorregut això. Un dia de platja assolellat que acaba
3. Preguntarem als alumnes si van veure la predicció del ennuvolant-se, un matí de boira que antecedeix un
dia anterior. Us sembla que la van encertar? dia assolellat...
9. Comentarem les dues imatges d’un mateix lloc amb
Durant el desenvolupament... diferent oratge perquè els alumnes puguen comparar
4. En primer lloc, presentarem la figura del meteoròleg aquest aspecte: Quin temps fa en la primera fotogra-
com la persona que explica el temps. fia? Quin temps fa en la segona fotografia? Penses
que les dues fotos podrien pertànyer al mateix dia?
5. Podem treballar en grups la construcció d’un mapa
del temps. Amb notes adhesives, els demanarem que 10. Per a determinar el temps atmosfèric, cal conéixer
dibuixen diferents icones meteorològiques i que les com es comporten els elements. Perquè els alumnes
apeguen després sobre el mapa mentre expliquen les comprenguen aquest concepte, podem plantejar pre-
seues prediccions. guntes com ara:
52 Unitat 2
Solucions
1 És l’estat de l’atmosfera en un lloc i en un mo-
ment determinats.
2 Sí és possible. Com que l’estat de l’atmosfera és
canviant, si varia algun dels seus elements,
l’oratge pot canviar.
3 Una estació meteorològica és el conjunt
d’instruments que serveixen per a mesurar el
temps atmosfèric.
L’alumne haurà de respondre que les precipita-

cions es mesuren en mil·límetres, la pressió
atmosfèrica o de l’aire en mil·libars i la tempe-
ratura en graus centígrads.
4 El penell, el baròmetre, l’anemòmetre, el ter-
mòmetre i el pluviòmetre.
Resposta lliure per a la segona part.

5 És major a la costa. Si la pressió atmosfèrica és
el pes de l’aire sobre la terra, com més elevat
s’estiga menys aire es tindrà damunt i, per
tant, menys pressió.
6 Comprovarem que els alumnes anoten correc-
tament les temperatures màximes i mínimes.
a) Recordarem als alumnes com es confeccio-

na un gràfic de barres.
b) De matinada.
Hi ha vent ara? Hi havia vent aquest matí? Fa més ca- Per a acabar...
lor ara que aquest matí? Penses que plourà hui? Per
15. Reflexionem. Els suggerirem que reflexionen sobre
què?
com creuen ells que és el temps atmosfèric típic d’un
11. Demanarem als alumnes que expliquen la relació en- dia de tardor o d’hivern.
tre el cicle de l’aigua i les precipitacions, i que concre-
ten quin tipus de precipitacions distingeixen.
Proposta d’activitats per a casa. Com a treball per a casa
12. Mostrarem als alumnes els diferents instruments de suggerirem als alumnes que observen l’espai televisiu de-
mesura meteorològica. Com funciona un penell? Per dicat a l’oratge, que anoten els elements de l’oratge pre-
a què serveix? Com mesura la temperatura un termò- vistos per a la seua província i que comproven els resultats
metre? Per què la pluja es mesura en mil·límetres? l’endemà, que els comenten a classe amb la resta de com-
13. Per a completar aquesta exposició, podem utilitzar la panys.
Presentació sobre estacions meteorològiques .
Aprenentatge personalitzat
14. Treballem junts. Si tenim possibilitat de projectar una
(Treballs assignables en Sabadigital)
imatge, podem observar com es publica la predicció
meteorològica en un periòdic. Fa el mateix temps a Per a comprendre Reforç Document. El temps i el
tots els llocs? Serà igual el temps demà que el d’hui? i reforçar clima
Amb aquestes dues preguntes els alumnes podran Ampliació Document. Les pre-
Per a aprofundir
comprovar que el temps canvia. diccions meteorològiques
Unitat 2 53
clusions.
2.1 Utilitza les tecnologies de la informació i la

gital.
4.1. Diferència entre temps atmosfèric i clima,

i analitza la importància de les prediccions
davant de catàstrofes meteorològiques.
• Defineix el que és el clima i anomena els
factors dels quals depén.
6.4. Analitza climogrames de diferents territo-

ris i els relaciona amb el clima a què per-
tanyen.
• Confecciona climogrames i n’analitza els
resultats.
Per a començar... Ens situem 5. També podem tornar al dibuix de l’obertura de la uni-
tat i preguntar als alumnes si pensen que el clima en

1. Hem de diferenciar entre clima i oratge. Com que es
aquesta zona és igual al de la seua localitat. En què es
tracta de continguts que ja han estudiat els alumnes
diferencien?
en cursos anteriors, podem plantejar preguntes ini-
cials per a determinar-ne el grau de coneixement. 6. Amb tot això, podem introduir la idea que els dife-
rents climes del planeta són el resultat de la combina-
Durant el desenvolupament... ció d’una sèrie de factors:
2. Introduirem el terme de clima posant l’accent en el fet • Sobre la latitud, demanarem als alumnes que bus-
que reuneix les característiques del temps durant un quen, en un mapamundi o globus terraqüi, l’equador,
període llarg. Destacarem que per a conéixer-lo s’han perquè identifiquen quines zones poden ser més
de registrar dades durant almenys 30 anys. càlides o més fredes segons s’allunyen o s’acosten
3. Preguntarem als alumnes sobre quines són les carac- d’aquest paral·lel.
terístiques del clima de la zona on viuen. • Sobre l’altitud, preguntarem als alumes a la vista del
• Com són els estius? Com són els hiverns? En quina mapa de la Península a quines zones farà més fred:
època de l’any plou més? a les de color verd, a les de color groc o a les de color
marró. Per què?
• Coneixes algun lloc on aquestes característiques si-
guen diferents? Com és el clima allí? • Les zones pròximes al mar tenen temperatures més
suaus perquè el mar manté, durant un temps, la
4. Podem demanar als alumnes que porten fotos de les temperatura que rep del sol. Per això, aquestes zo-
seues vacances en llocs on el clima és diferent al de la nes presenten menys canvis de temperatura.
seua localitat, i que expliquen aquestes diferències.
54 Unitat 2
Solucions
7 Comprovarem que els alumnes tracen correc-
tament el climograma i col·loquen les dades de
forma adequada.
8 L’oratge és l’estat de l’atmosfera en un lloc i un
moment determinats, és una cosa canviant i
instantània. En canvi, el clima es refereix a una
zona més àmplia i durant un període de temps
més llarg. Tant el clima com l’oratge utilitzen
les dades de temperatura i precipitacions: en
el primer cas, al llarg d’un període llarg i, en el
segon cas, en un moment determinat.
9 Els factors que afecten el clima són la latitud,
l’altitud i la proximitat del mar.
10 Un climograma serveix per a conéixer l’evolució
del clima en un lloc determinat. S’arrepleguen
precipitacions i temperatures. Un any, mes a
mes.
11 Comprovarem que els alumnes han obtingut
bé la dada i han calculat la temperatura tenint
en compte que, aproximadament, la tempera-
tura disminueix 0,6º per cada 100 metres que
s’ascendeix.
12 Es demana a l’alumne que calcule l’altitud de la
muntanya perquè comprove com descendeix
la temperatura a mesura que s’ascendeix. En
aquest cas, la muntanya mesura 3.200 me-
tres.
7. Per a completar l’explicació, farem una ampliació de

continguts en el Taller de geografia. Proposarem als
alumnes que confeccionen un climograma. Quan fa (Treballs assignables en Sabadigital)
més calor? Quins mesos són més freds? Quan plou Document. reforç El temps i el
més? Per a comprendre i clima
reforçar
8. Per a completar l’exposició, podem utilitzar la Presen- Activitat interactiva reforç 1.
tació Com es construeix un climograma . Per a aprofundir Activitat interactiva ampliació 1
9. Treball individual. Els alumnes han d’elaborar un cli- Treball en equip Elaborem un blog
mograma a partir de les dades proposades.
Per a acabar... Aprenentatge cooperatiu

Per a establir diferències i semblances entre climo-
10. Reflexionem. Podem mostrar als alumnes climogra-
grames, l’activitat 18 del llibre de l’alumne pot treba-
mes diversos perquè comenten quins factors cli-
llar-se mitjançant l’estructura 1-2-4. Vegeu la guia
màtics influeixen en aquestes zones. Si el climograma
d’aprenentatge cooperatiu.
presenta temperatures molt baixes, pot ser perquè
està situat en un lloc alt o allunyat de l’equador.
Aprén a pensar
Podem demanar als alumnes que expliquen per què
en aquestes expressions està mal utilitzada la paraula Per a treballar les diferències entre elements i factors,
clima: “El clima va impedir que se celebrara el partit”, podem utilitzar l’estratègia de pensament Mapa men-
“hui ha fet un dia amb un clima molt dolent”. tal. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
Unitat 2 55
clusions.
• Fa activitats a partir de fonts d’infor
mació.

5.1. Explica què és una zona climàtica.

• Diferència les zones climàtiques per les
seues característiques.
5.2. Reconeix les zones climàtiques mundials i

identifica les característiques de cada una.
• Situa les zones climàtiques del planeta i
n’identifica les característiques.
5.3. Explica per què les plantes tenen caracte-

rístiques especials segons la zona climàti-
ca on creixen.
• Reconeix la vegetació d’un clima.
Per a començar... Ens situem 6. Seria convenient que explicàrem als alumnes com les
plantes s’adapten a les condicions climatològiques.

1. En la següent doble pàgina s’ofereix una aproximació
a les zones climàtiques presents en la Terra. Es par 7. Observarem les fotos de la pàgina 33 i demanarem als
teix dels coneixements previs obtinguts en l’epígraf alumnes que identifiquen la vegetació més semblant
anterior. a la zona en què habiten.
2. En quina de les zones climàtiques està situada la pe 8. Podem reflexionar sobre la importància que té que les
nínsula Ibèrica? plantes i els animals s’adapten al clima per a possibili
tar l’existència d’ecosistemes. Per a això els podem
3. Quina zona climàtica no trobem a Europa?
preguntar: En quin d’aquests paisatges penses que
Durant el desenvolupament... podries trobar óssos polars? Quins animals penses
que viuen a les zones de jungla?
4. Explicarem les principals zones climàtiques, indicant
les temperatures i precipitacions mitjanes de cada 9. Per a completar aquesta exposició, podem utilitzar la
zona. Demanarem als alumnes que observen el mapa Presentació sobre la relació entre vegetació i clima
que apareix en la doble pàgina, perquè situen aques .
tes zones en el mapamundi. 10.Treball individual. Podem proposar als alumnes que
5. Podem establir una relació entre el mapa de zones cli facen un dibuix d’algun dels paisatges que s’han vist,
màtiques i un mapamundi polític. Preguntarem als i que expliquen després quines són les seues caracte
alumnes per països concrets perquè determinen si es rístiques.
troben en una zona freda, càlida o temperada.
56 Unitat 2
Solucions
13 Hi ha tres zones climàtiques, una càlida, dues
de temperades i dues de fredes. La càlida se
situa entre l’equador i els tròpics; la temperada
entre aquests i els cercles polars, i les fredes en
latituds superiors als cercles polars.
14
freda temperades càlides

Baixes tot Entre 0º i 20ºC Elevades tot l’any
l’any
Escasses i Variables depenent del Variables. Zones molt
en forma clima. Hi ha zones amb humides i zones
de neu precipitacions tot l’any i desèrtiques
altres zones amb
precipitacions escasses
Escassa. Variable en funció de les Selves, jungles, herbes,
Herbes precipitacions. arbustos i zones
baixes, desèrtiques
Praderies, arbres de fulla
arbustos,
caduca o perenne
molsa
15 Sí, perquè a causa de l’altura poden tindre un

clima fred.
16 El camell deixa que augmente la temperatura
corporal i no evaporar aigua, aconsegueix ai-
gua de les plantes que menja, el seu pèl evita
que el sol arribe a la seua pell, en la gepa em-
magatzemen aigua i greixos.
Els óssos polars tenen un dens pelatge, acu-

mulen greix i hibernen, buscant llocs en què la
temperatura no baixe dels 5 graus sota zero.
11. Per a culminar l’explicació de l’epígraf, suggerirem als Proposta d’activitats per a casa. Escriure tres noms de
alumnes que copien un breu esquema, per a ampliar països que estiguen en cada zona climàtica.
la informació amb els tipus de clima de cada zona.
zones climàtiques
Per a comprendre i Reforç Document. Les zones cli-
reforçar màtiques
càlides FRedeS temperades
Aprenentatge cooperatiu
Equatorial Polar Mediterrani Per a establir diferències i semblances entre climogra-
Tropical Alta muntanya Oceànic mes, l’activitat 18 del llibre de l’alumne es poden treba-
Desèrtic Continental llar mitjançant l’estructura 1-2-4.
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Per a acabar...
Treball manipulatiu
12. Reflexionem. Com és el clima al nostre país?, a quina
zona climàtica pertanyem?, quin tipus de vegetació Podem utilitzar el mural sobre els climes del planeta.
predomina?
Unitat 2 57
clusions.

i autoavaluació.
6.1. Identifica els principals climes d’Espanya i

les seues principals característiques, loca-
lització i vegetació.
• Enumera les característiques dels climes
d’Espanya.
6.2. Indica quines temperatures i quines preci-

pitacions són característiques de cada ti-
pus de clima a Espanya i en el seu entorn
pròxim.
• Compara precipitacions i temperatures
de dos climes diferents.
Per a començar... Repassem 5. Treballarem amb la taula i el mapa, perquè els alumnes
establisquen una relació entre les característiques cli-

1. Seria convenient prendre consciència del grau
màtiques, la vegetació i la seua localització.
d’adquisició d’aquests continguts abans de començar
amb els que s’exposen en la doble pàgina. Per a fer- 6. Amb un mapa polític d’Espanya podem investigar quin
ho, podem formular algunes preguntes del tipus: és el clima predominant en alguna de les províncies del
país.
A quina zona climàtica es troba Espanya? Com influeix
la latitud en el clima? Què ocorre a les zones allunya- 7. Podem demanar que elaboren un llistat amb tres pro-
des del mar? víncies on predomine cada un dels climes.
2. A continuació, podríem enumerar les diferències en- 8. Utilitzarem un mapa físic perquè comproven com les
tre els climes que apareixen en les fotografies. zones de clima muntanyós es corresponen amb àrees
pintades de marró.
Quin factor principal condiciona el clima en cada una
de les fotografies? En quin dels dos fa més fred? En 9. Les imatges laterals mostren situacions típiques
quin plou més? d’algun clima propi d’Espanya. Demanarem als alum-
nes que expliquen sobre la seua correspondència.
Durant el desenvolupament... 10. Per a completar l’explicació podem treballar amb
3. Es parteix de la idea que Espanya té una gran varietat l’Annex cartogràfic, que inclou informació sobre els cli-
climàtica. Com que està situada a la zona temperada mes d’Espanya.
de la Terra, a Espanya hi ha representats els climes 11. També en l’Annex cartogràfic es proporciona informa-
típics d’aquesta zona. Però a més, cal destacar que a ció específica sobre els climes de cada comunitat autò-
Espanya es donen uns altres climes, com són el clima noma.
subtropical i el d’alta muntanya.
58 Unitat 2
Solucions
17
Zona
Localització
climàtica
Oceànic Zona cantàbrica i quasi tota Galícia
Continental Interior de la Península
Mediterrani Zones pròximes al Mediterrani, a les costes
atlanticoandaluses, a les illes Balears, i a Ceu-
ta i Melilla
De muntanya En muntanyes superiors a 1.200 metres
Subtropical Illes Canàries
Comprovarem que els alumnes identifiquen bé

el clima propi de la seua comunitat i localitat.
18 Semblances: En els dos casos les temperatu-
res són més altes a l’estiu i més baixes a
l’hivern. Els dos climogrames mostren un des-
cens de les pluges a l’estiu.
Diferències: en el clima Mediterrani hi ha

menys diferències entre les estacions, els hi-
verns no són tan freds com en el continental.
Les precipitacions són més escasses en el cli-
mograma mediterrani que en el continental.
Pertany a la zona temperada. No pot ser zona

càlida a causa que les temperatures varien a
l’estiu i hivern, ni tampoc pot ser clima fred
perquè a l’estiu hi ha temperatures molt altes.
12. Treballem junts Preguntarem als alumnes sobre Proposta d’activitats per a casa. Han de buscar fotogra-
aquestes fotografies: A quina de les tres fotografies fies que s’identifiquen amb els diferents climes estudiats
està clara l’estació de l’any en què ha sigut presa? en aquesta doble pàgina.
Per a acabar... Aprenentatge personalitzat

13. Reflexionem. Observant el mapa d’Espanya amb els (Treballs assignables en Sabadigital)
seus diferents climes, podem reflexionar sobre quins Per a comprendre i Reforç Document. El clima
factors climàtics poden determinar el clima d’una reforçar d’Espanya
zona concreta d’Espanya. Així respondrem a les pre-
guntes que es plantejaven al principi de la doble pàgi-
Aprén a pensar
na.
Per a conéixer millor els trets dels climes d’Espanya po-
14. Reflexionem. A partir de la fitxa Sabies que...?, co- dem utilitzar l’estratègia Pensava-pense.
mentarem amb els alumnes per què les persones pre-
Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
fereixen viure a les zones temperades del planeta, per
què és més fàcil adaptar-se a la vida en aquestes zo-
nes, etc. Treball manipulatiu
Podem utilitzar el mapa físic d’Espanya per a treballar
els climes.
Unitat 2 59
clusions.

7.1. Defineix calfament global i efecte

d’hivernacle.
• Diferència entre efecte d’hivernacle natu-
ral i calfament global.
7.2. Coneix les conseqüències del canvi cli-

màtic en els éssers vius i enumera possi-
bles solucions.
• Entén l’efecte de la intervenció humana
en el canvi climàtic i la importància
d’aplicar-hi solucions.
Per a començar... Ens preguntem 4. Completarem l’explicació fent veure als alumnes com
l’acció de l’home (ús de combustibles, indústria, ra-

1. Iniciarem l’epígraf convidant els alumnes a reflexionar
maderia massiva, etc.) causa l’augment d’aquests ga-
sobre la importància de celebrar el Dia Mundial del
sos en l’atmosfera i, per tant, l’increment de les tem-
Medi Ambient. Els comentarem que l’objectiu de les
peratures en el planeta.
Nacions Unides en commemorar aquest dia és cons-
cienciar les persones sobre els principals problemes Insistirem que els alumnes diferencien l’efecte
ecològics del món. d’hivernacle natural com un aspecte positiu i neces-
sari, i que l’acció de l’ésser humà està trencant aquest
Alhora demanarem als alumnes que indiquen quina
equilibri. Per a això, comentarem les imatges que
ha de ser la seua relació amb el medi ambient durant
apareixen en la primera pàgina.
tot l’any, no solament durant aquest dia.
5. Una vegada entés el concepte de calfament global,
Durant el desenvolupament... demanarem als alumnes que enumeren quines poden
2. Explicarem als alumnes que el clima de la Terra pot ser les conseqüències per al planeta, si la temperatu-
variar per causes naturals i l’acció de l’home. L’acció ra puja a escala global. Completarem les conseqüèn-
de l’home fa que s’emeten més gasos d’efecte cies que exposen els alumnes.
d’hivernacle del que és normal, i això provoca 6. Demanarem als alumnes que indiquen quines accions
l’augment de la temperatura global del planeta. poden fer ells cada dia per a disminuir l’emissió de ga-
3. Els alumnes han d’entendre que l’efecte d’hivernacle sos a l’atmosfera. Intentarem que siguen conscients
és un procés natural, que permet mantindre la super- que qualsevol petita acció suposa un gran pas per a
fície de la terra calenta, i que sense aquest efecte, la contribuir a millorar.
temperatura de la Terra seria molt baixa.
60 Unitat 2
Solucions
19 L’efecte d’hivernacle natural permet que una
part de la calor del Sol es quede a la Terra i
l’altra es torne a l’espai, mentre que l’efecte
d’hivernacle provocat per l’home fa que es
quede més energia dins de la Terra i que aug-
mente la temperatura global del planeta.
20 Elsalumnes hauran completar la taula d’una
manera similar a aquesta:
causes efectes Solucions

Augment dels ga- Augment de la Ús d’energies re-
sos d’efecte temperatura glo- novables
d’hivernacle bal del planeta
Desforestació Augment de diòxid Reforestació
d e ca r b o n i e n
l’aire
21 A través d’aquesta animació, coneixeran fór-
mules per a reduir el canvi climàtic.
22 L’alumne haurà de respondre com s’indica:
a) Energia hidràulica; origen: l’aigua.
b) Energia fòssil; origen: el carbó o mineral.
c) Energia eòlica; origen: el vent.
d) Energia fòssil; origen: el petroli.
Ajuden a frenar el canvi climàtic l’a i la c; acceleren

el canvi la b i la d.
7. Culminarem l’explicació amb el visionat de la seqüèn- Proposta d’activitats per a casa. Han d’elaborar un cartell
cia seleccionada de la pel·lícula Lorax del DVD El ci- mural a favor d’accions que frenen el canvi climàtic.
nema a l’aula.
8. Treballem junts. A partir de l’observació de la imatge,
demanarem als alumnes que detecten agressions (Treballs assignables en Sabadigital)
enumeren les solucions que haurien de fomentar els Activitats interactives.
governs dels diferents països. Demanarem als alum- Per a reforçar
Reforç 2
nes que plantegen altres solucions, encara que no Activitats interactives.
apareguen reflectides en el dibuix. Per a aprofundir
ampliació 2
Per a acabar...
9. Reflexionem. Per a acabar amb l’explicació, farem Aprendre a pensar
veure als alumnes que el canvi climàtic és un proble- Per a valorar les causes i conseqüències del canvi cli-
ma a escala mundial i que, per tant, requereix una so- màtic, podem utilitzar l’estratègia de pensament Amb
lució en la qual s’impliquen tots els països del món. evidències.
Per a poder pal·liar aquest problema, diversos països Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
industrialitzats han signat un acord internacional
anomenat Protocol de Kyoto, els objectius del qual
són: disminuir les emissions de diòxid de carboni, mi-
llorar l’eficiència energètica, seguir una política de
desenvolupament sostenible, conscienciar del pro-
blema a les generacions futures.
Unitat 2 61
Solucions
Organitza’t les idees

el CLIMA Per a conéixer l’estat de L’oratge es mesura en un lloc i un
l’atmosfera es mesuren: temps determinats.
- vent El clima es mesura durant almenys
- pressió atmosfèrica 30 anys.
- precipitacions
- temperatura
FACTORS - altitud
- latitud
- proximitat al mar
ZONeS - càlida - oceànic

espanya
CLIMàtiques - temperada - mediterrani interior
- freda - mediterrani
- subtropical
- de muntanya
CAnvi Augment de la Causes Efectes i

CLIMàtic temperatura - residus solucions
- agricultura i ramaderia
- combustibles fòssils
- desforestació
23 Els alumnes han de copiar l’esquema en el

quadern i emplenar aquells espais que han
quedat lliures. A més, hi afegiran:
a)
Termòmetre, pluviòmetre, anemòmetre i
baròmetre.
b) Oceànic: àrea cantàbrica i quasi tot Galícia.

Mediterrani interior: interior de la Penínsu-
la. Mediterrani litoral: zones pròximes al
Mediterrani, a les costes andaluses banya-
des per l’oceà Atlàntic, a les illes Balears i a
Ceuta i Melilla. Subtropical: illes Canàries.
De muntanya: a zones altes de les munta
nyes.
c) Augment del nivell dels oceans, desertitza-

ció i canvis en els ecosistemes.
24 L’oratge és l’estat de l’atmosfera en un lloc i
un temps determinat, és un fet canviant i ins-
tantani, mentre que el clima es refereix a una
zona més àmplia i durant un període de temps
més llarg. 26 La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix
l’aire de l’atmosfera sobre un lloc concret de la
25 a) Un termòmetre.
Terra.
b) 0 ºC, és baixa.
Per a evitar el canvi climàtic podem reduir
c) Per a saber quin oratge fa, per a conéixer l’emissió de gasos contaminants i consumir de
quina roba convé posar-se, a l’hora de viat- manera responsable.
jar, de planificar el dia a dia. 27 a)
L’oratge és l’estat de l’atmosfera en un lloc i en
un moment determinats.
b)
La proximitat a l’equador no influeix en
l’oratge.
c) En un climograma les precipitacions es repre-

senten en forma de barra.
d) A les zones costaneres les temperatures no va-

rien molt entre el dia i la nit.
62 Unitat 2
Solucions
28 Un baròmetre és un aparell que serveix per a
mesurar la pressió atmosfèrica.
29 Els alumnes han de completar la taula d’una
manera similar a aquesta:
Temperatura Precipitacions
Zona freda Baixes tot l’any Escasses i en forma de neu
Zona càlida Elevades i sense Zones amb moltes precipita-
variacions durant cions i zones desèrtiques
l’any
Zona Entre 0 i 20 ºC Depenen del tipus de clima,
temperada poden ser freqüents tot
l’any o concentrar-se a la
tardor i primavera.
30 La primera fotografia correspon al clima desèr
tic i la segona al temperat. En la primera la ve
getació és quasi inexistent i en la segona són
arbres de fulla caduca.
31 El clima oceànic es caracteritza per tempera
tures suaus tot l’any i precipitacions constants,
encara que disminueixen a l’estiu.
El clima mediterrani es caracteritza per hiverns

suaus i estius càlids, i per precipitacions irregu
lars moderades.
El clima continental es caracteritza per hiverns

freds i estius calorosos, i per precipitacions
moderades i irregulars.
El clima subtropical es caracteritza per tindre

temperatures suaus tot l’any i precipitacions
escasses.
El clima d’alta muntanya es caracteritza per hi

verns freds i estius frescos, i per precipitacions
en forma de neu a l’hivern.
Per a començar... Ens situem
1. Plantejarem la possibilitat d’organitzar i sintetitzar els con 32 Resposta lliure.

tinguts de la unitat a partir de les activitats d’Organitza’t les
33 Resposta lliure.
idees.
34 Resposta lliure.
35 a)
2. Repassarem els continguts de la unitat amb les activitats de
Treballa amb l’esquema i de Repassa la unitat.
aràbia finlàndia
Per a acabar... País més càlid X
3. Podem fer les activitats d’autoavaluació a través País amb temperatures sota zero X
d’smsabadigital.com. País amb més precipitacions X
Aprenentatge personalitzat b) Riad a la zona càlida i Rovaniemi a la zona
(Treballs assignables en Sabadigital) freda.
Per a preparar
Document. repàs El clima
l’examen
avaluació Document. Avaluació de la unitat 1
Unitat 2 63
clusions.
com les imatges.
3.1. Fa treballs en equip amb una actitud res-

ponsable i respectuosa.
• Recull, selecciona i organitza la informa-
ció amb la resta de companys.
4.2. Coneix els principals instruments per a

mesurar l’oratge.
• Enumera els instruments necessaris per a
poder fer una predicció meteorològica.
7.1. Defineix calfament global i efecte

d’hivernacle.
• Diferencia entre efecte d’hivernacle natu-
ral i calfament global.
Solucions El dia més rar

Mètodes populars per a mesurar el temps 1 En la primera imatge, el temps és fred i amb precipita-
cions en forma de neu. En la segona imatge apareix una
1 Resposta lliure. Es pretén que l’alumne faça les seues inundació, i en la tercera imatge el temps és fred i amb
pròpies observacions i prediccions, a més de comprovar possibilitat de precipitacions. En el primer cas, no corres-
si els mètodes populars són útils per a predir el temps pon perquè està nevant a la platja, en el segon no se sap,
quan no tenim uns altres instruments. i en el tercer les temperatures haurien de ser elevades i
2 Resposta lliure. Es busca que l’alumne investigue sobre les precipitacions escasses.
altres formes tradicionals de predir el temps, les que
s’utilitzaven quan no hi havia tants mitjans com ara.
2 Resposta lliure. Es pretén que els alumnes apliquen els
coneixements adquirits durant la unitat.
64 Unitat 2
L’efecte d’hivernacle
1 Comprovarem que els alumnes anoten bé les observacions i dades que
van arreplegant.
2 Comprovarem que els alumnes confeccionen correctament el gràfic.
3 Puja més en el cas del pot de vidre, perquè el pot atrapa la calor i im-
pedeix que isquen els raigs infrarojos que produeixen calor.
Coneix una ONG

En l’activitat es demana als alumnes que investiguen sobre una ONG que
es dedique a protegir el medi ambient. Amb aquesta activitat seran cons-
cients de les diferents ONG que hi ha i dels seus objectius. Descobriran les
seues propostes per a millorar el medi ambient, treballaran amb les noves
tecnologies i muntaran una exposició amb els seus treballs.
Unitat 2 65
Unitat 1
clusions, reflexiona sobre el procés seguit i
ho comunica oralment o per escrit.
com les imatges.

l’equador, els hemisferis nord i sud, i l’eix
de rotació en globus terraqüis i planisferis.
dians de la Terra.

usuals dels mapas.

• Entén l’efecte que provoca la translació
sobre la vida a la Terra.
Solucions
Podem fregir un ou en el sòl! Cataractes olímpiques!
Resposta lliure. L’alumne haurà d’estimar la tempera- La pluja és la precipitació d’aigua líquida des dels nú-
tura del dia en la seua localitat tenint en compte que vols. Es forma per procés de saturació a partir de la
no és un valor constant, sinó que canviarà al llarg del condensació de vapor d’aigua i forma part del cicle de
dia. l’aigua.
Quina set! El planeta blau
El clima del desert del Sàhara és clima desèrtic. No, la Terra és un geoide. Neptú i Urà també tenen co-
lor blau, però no hi ha presència d’aigua.

66 Unitat 2
Unitat 2
• Utilitza les TIC com a eina d’aprenentatge i
autoavaluació.
3.1. Fa treballs i presentacions individuals i gru-

pals que suposen la recerca, selecció i in-
terpretació de textos.
• Participa de forma activa en els treballs en
grup.

pitacions són característiques de cada tipus
de clima a Espanya i en el seu entorn
pròxim.
• Descriu els trets bàsics dels climes
d’Espanya.
6.4. Interpreta i analitza climogrames de dife-

rents territoris d’Espanya i els relaciona
amb els climes als quals pertanyen.
• Elabora i analitza climogrames.
Solucions
L’altra guerra de les galàxies L’edat de gel
L’ésser humà només ha estat a la Lluna. Un canvi climàtic és una modificació del clima en rela-
ció als patrons climàtics habituals en una regió o de
forma global.
Quin vent!
El vent es mesura amb un anemòmetre per a la veloci- Junts es viu millor

tat i amb un penell per a saber-ne la direcció.
Les zones més fredes de la Terra es troben en latituds
superiors als cercles polars i als cims de les principals
serralades.
Unitat 2 67
Continguts relacionats
• L’Univers: Concepció, components i origen.
• El sistema solar: Sol, planetes, satèl·lits,
asteroides, meteorits, cometes i estreles
fugaces.
• La Terra: Forma, aspecte i composició. Mo-
viments i les seues conseqüències: La rota-
ció terrestre. Eix i pols geogràfics. El dia i
la nit. El moviment de translació de la Ter
ra. Les estacions. Les capes de la Terra.
• La Lluna: Moviments lunars d’òrbita al vol-
tant de la Terra i rotació pròpia.
• La representació de la Terra: El globus ter
raqüi: identificació dels pols, l’eix i els he-
misferis.
• Punts de la Terra, els paral·lels i els meri-
dians.
• El clima. Elements i factors climàtics.
• Les grans zones climàtiques del planeta.
• Els tipus de clima d’Espanya i de l’entorn
pròxim. Característiques.
• Espècies vegetals pròpies de cada zona cli-
màtica d’Espanya.
• El canvi climàtic: causes i conseqüències.
Test
Solucions
1 C
2 B
3 C
4 A
5 B 1. Després de completar el test de manera individual, podem fer
6 B parelles formades pels alumnes amb els pitjors i els millors re-
sultats. L’alumne de la parella amb millor puntuació ha
7 C
d’ajudar el seu company amb les preguntes on s’ha produït
8 C algun error. Amb les seues paraules, intentarà donar al seu
9 C company una explicació perquè arribe a la resposta correcta.
10 A 2. A continuació, convé que tornem a presentar un test sem-
blant, mantenint-ne els enunciats però introduint algun canvi
en les respostes. Per exemple, on es troba la major part del
territori que forma Espanya?
A. A França
B. Al nord d’Àfrica
C. A la península Ibèrica
68 Unitat 2
Solucions
Ha desaparegut el Sol!
1 a) En la primera fotografia apareix un eclipsi
parcial de sol, mentre que en la segona, la
Lluna ha ocultat totalment l’astre.
b) La Lluna i el Sol.
c) El moviment que fa un planeta al voltant del
Sol. Perquè la Lluna gira amb la Terra i pot
acabar anteposant-s’hi.
2 Resposta lliure. L’alumne ha d’escriure una re-
dacció en què reflexione sobre les teories
geocèntriques. En aquest cas, seria el Sol el
que, amb el seu moviment, acabaria situant-se
darrere de la Lluna.
Alguns efectes catastròfics del clima

1 a) Huracà.
b) Inundació.
c) Desertificació.
2 a) Moltes precipitacions.
b) Resposta lliure. L’alumne ha de reflexionar
sobre com el canvi climàtic augmenta el risc
de pluges en algunes zones mentre redueix
la pluviositat en d’altres, per això provoca
simultàniament episodis d’inundació i se-
quera que tenen efectes catastròfics per a
les persones.
c) Les prediccions meteorològiques permeten
preveure els huracans i les pluges torren-
cials. Les sequeres, són resultat d’un perío-
de prolongat d’absència de pluges i, per
tant, més difícils de preveure.
1. Per a despertar l’atenció del alumnes, la pregunta 2 d’Imagina

el teu racó podem adornar-la plantejant un escenari apocalíp-
tic en el qual xiquets i xiquetes han de sobreviure enmig de la
naturalesa, sense adults i amb criatures monstruoses ame-
naçant-los pertot arreu.
2. La pregunta 2 de l’exercici sobre El xiquet salvatge d’Avairon,
la podem aprofitar per a proposar als alumnes que escriguen
un breu relat de ficció que comence amb alguna de les tres
opcions que s’hi plantegen.
Per a avaluar Document. Avaluació 1r trimestre
Unitat 2 69
clusions, reflexiona sobre el procés seguit
i ho comunica oralment o per escrit. (Uni-
tat 1)
com ara imatges.
MUSEU EN CLASSE
ciones al seu efecte. (Unitat 1)
• Entén l’efecte que provoca la translació
sobre la vida en la Terra.

l’equador, els hemisferis nord i sud i l’eix
de rotació en globus terraqüis i planisferis.
(Unitat 1)
dians de la Terra.

usuals dels mapes. (Unitat 2)

(Unitat 2)
i autoavaluació.
3.1. Fa treballs i presentacions individuals i gru-

pals que suposen la recerca, la selecció i in-
terpretació de textos. (Unitat 2)
• Participa de forma activa en els treballs en
grup.

Vinculació amb altres àrees
pitacions són característiques de cada ti-
pus de clima a Espanya i al seu entorn • Amb l’àrea de Ciències naturals: Relaciona alguns factors físics,
pròxim. (Unitat 2) com la llum, la temperatura i la pluja amb els éssers vius que habi-
ten un determinat medi natural.
• Descriu els trets bàsics dels climes
d’Espanya. • Amb l’àrea de Llengua: Elabora gràfics a partir de dades seleccio-
nades i organitzades procedents de diferents textos.
6.4. Interpreta i analitza climogrames de dife-
rents territoris d’Espanya i els relaciona • Amb l’àrea de Matemàtiques: Identifica, recull i registra informa-
ció quantificable de situacions del seu entorn i elabora gràfiques a
amb el clima a què pertany. (Unitat 2)
partir de les dades recollides.
• Elabora i analitza climogrames.
Aquesta secció forma part del projecte interdisciplinari del segon

trimestre Un viatge molt natural, desenvolupat en el quadern de
Projectes interdisciplinaris.
70 Unitat 2
Solucions
1 a. Climograma 2
b. Climograma 2: hemisferi nord. Les precipi-
tacions i temperatures mensuals es corres-
ponen amb les estacions de l’any de
l’hemisferi nord. Per exemple, l’estiu, entre
juny i setembre, presenta escasses precipi-
tacions i un important increment de tempe-
ratures.
- Climograma 1: hemisferi sud. Les tempera-
tures mensuals s’adapten a les estacions
de l’any de l’hemisferi sud. Per exemple,
entre juny i setembre, hivern en aquest he-
misferi, el climograma mostra una baixada
de temperatures.
c. Climograma 1. Les temperatures són més
baixes i el volum de precipitacions és més re-
gular al llarg de l’any.
d. Climograma 1.
e. Climograma 2, punt A en el mapa.
Climograma 1, punt B en el mapa.
- Fotografia superior: bosc mediterrani.
- Fotografia inferior: glacera en àrea d’alta
muntanya.
2 a. Resposta lliure: és possible trobar dades de
precipitació i temperatura dels diferents es-
pais naturals d’Espanya en la web: http://
es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_espacios_
naturales_de_Espa%C3% B1a#Parques_na-
cionales.
b. Resposta lliure: com podem veure en el
mapa de la pàgina anterior, Espanya es tro-
ba en la zona climàtica temperada. No obs-
tant això, convé que demanem als alumnes
que identifiquen, a més, el tipus de clima del
seu espai natural protegit.
Per a començar...
c. Resposta lliure: per major nombre d’hores

1. Convé que comencem la sessió fent algunes preguntes de re-
de llum, temperatures més agradables i me-
pàs: Recordeu quantes zones climàtiques hi ha al món? Com
nor incidència de les precipitacions, en quasi
canvien els climes segons els hemisferis? Com són les tempe-
tots els casos les millors estacions per a visi-
ratures a les zones pròximes a l’equador?
tar aquests espais són la primavera i l’estiu.
Durant el desenvolupament d. Resposta lliure: en espais naturals d’alta
2. Convé que demanem als alumnes que, en primer lloc, facen muntanya com Sierra Nevada, la indumen-
una lectura atenta de totes les preguntes. En aquest moment, tària és més important per a poder gaudir de
podem atendre algun dubte de comprensió lectora que els la visita en el període hivernal.
haja pogut sorgir. e. Resposta lliure: l’altura sobre el nivell del
mar, el relleu o la vegetació, són alguns dels
Per a acabar... factors climàtics que més poden influir en la
3. Suggerirem als alumnes que facen una exposició dels dife- nostra visita a algun espai natural protegit.
rents climogrames fets en l’exercici 2 per a mostrar-ne les ca- 3 Resposta lliure: convé que corregim indivi-
racterístiques als companys. dualment els treballs abans de fer la compara-
ció col·lectiva de resultats.
Unitat 2 71

Ciencies Socials Valencia SM Savia 5 Primaria 1 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ciencies Socials Valencia SM Savia 5 Primaria 1 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

1.1. Busca, selecciona i organitza informació

presenta Tsiolkovski i Jukovski al costat del seu pro-

2 Resposta lliure. Es demana a l’alumne que

3 Responem a les qüestions:

a) L’alumne haurà d’explicar primer que les

b) L’energia solar és un tipus d’energia renova-

manegem a la Terra són impossibles d’aplicar per a

2 El motiu té a veure amb el fet que està signifi-

3 Perquè són distàncies massa llargues per a

4 Es demana a l’alumne que reflexione sobre la

rents. Els demanarem que posen en cada un el nom

6 Els planetes de majors dimensions són els pla-

7 El planeta més fred és Neptú.

8 Amb l’annex cartogràfic l’alumne podrà res-

9 A través d’aquesta activitat, els alumnes po-

continguts en el Taller de geografia, on es presenta

11 A Tòquio cal afegir hores, ja que té 8 més que

12 La successió dels dies i les nits està motivada

13 El meridià de Greenwich és el meridià 0º, que

14 L’activitataprofundeix sobre la informació que

15 L’alumne comprovarà tot el que ha aprés sobre

9. El següent moviment que s’analitza és el de transla- Per a acabar...

Per a començar... Repassem 4. Les preguntes que es plantegen al començament de

la sessió troben resposta en el desenvolupament de

17 L’atmosfera és la capa gasosa que cobreix la

18 A través de la presentació, l’alumne compren-

8. Dibuixarem la Lluna perquè els alumnes n’aprenguen Per a acabar...

Els principals astres del sistema solar són: el

20 El temps que tarda la Terra a completar el mo-

21 Representen les fases lunars. El cicle complet

22 La imatge representa un meteorit. Els meteo-

Per a començar... Repassem

1. Podem repassar els continguts vistos fins a aquest moment

a) La fotografia representa l’arribada de l’ésser

Per a arribar a la seua destinació, l’astronauta

b) En la segona part, els alumnes han de fer un

25 Responem a les qüestions:

a) El primer cas a l’estiu, i el segon a l’hivern.

5. Les següents activitats repassen els continguts vistos en les pà-

guint les preguntes que formularem: En quin estat es

Resposta lliure. Depenent del lloc on visca

Està composta de roques sòlides.

29 Resposta lliure. Es demana a l’alumne que

30 En l’animació l’alumne coneixerà el cicle de

els alumnes comprenguen que els diferents tons te-

32 Al nord de la província d’Albacete hi ha Conca i

33 La llegenda del mapa ha de reflectir el símbol

b) La latitud del punt B és 60º latitud Nord i 10º

8. Calcularem distàncies de forma aproximada perquè

Organitza’t les idees

SISTEMES Està protegida per una capa de

Els planetes interiors són Mercu- És una esfera de mineral i roca

Els planetes exteriors són Júpiter, Fa els moviments de translació i

satèl·lits El satèl·lit de la Terra és la Lluna. La representem en mapes i

Les seues quatre

35 Elsalumnes han de copiar l’esquema en el

39 Exemple, capes de la atmosfera: troposfera, es-

41 Escorça: És la capa més externa i prima de la Durant el desenvolupament...

44 En un cinturó d’asteroides pròxim a l’òrbita de

45 L’estrelafugaç és el resultat del deixant que es

46 Relacionem les columnes:

48 Arriba més energia a Mercuri i menys a Urà.

a) L’alumne haurà d’explicar primer que les

b) L’energia solar és un tipus d’energia renova-

b) Iglús. Són habitatges que, com que estan

a) Recordarem als alumnes com es confeccio-

b) Oceànic: àrea cantàbrica i quasi tot Galícia.

c) Augment del nivell dels oceans, desertitza-

c) En un climograma les precipitacions es repre-

d) A les zones costaneres les temperatures no va-

El clima d’alta muntanya es caracteritza per hi

1. Plantejarem la possibilitat d’organitzar i sintetitzar els con 32 Resposta lliure.