Professional Documents
Culture Documents
Llistat de Locucions Adverbials Frases Fetes I Barbarismes Mes Frequents PDF
Llistat de Locucions Adverbials Frases Fetes I Barbarismes Mes Frequents PDF
locucions 1
LOCUCIONS ADVERBIALS
A bacs: morts de riure; amb A dues llums: a l’hora foscant o a A la menuda: al detall (venda). A raig fet: rajant sense parar.
moltes presses. l’hora de punta del dia. A la mercé de: a l’arbitri, a la A rajaploma: parlar o escriure tal
A balquena: en grans quantitats. A empentes i redolons: amb discreció d’algú. com ix.
A barrisc: sense mesura, a ull. entrebancs i dificultats. A la millor: amb més sort. A rampells: de manera
A bastament: en quantitat A escar: a preu fet. A la percaça de: a la caça de, en capritxosa.
suficient. A escara: a preu fet. cerca de. A rampellades: de manera
A bastança: en quantitat suficient. A escarada: a preu fet. A la primeria: al començament. capritxosa,impensadament.
A bell doll: rajant sense parar. A escruix: d’acord amb el preu A la quinta forca:molt lluny. A ras de: al mateix nivell de.
A bell ull: a ull, sense mesurar. invariable d’un arrendament. A la regalada: amb molta A recules: avançant cap arrere.
A besllum: a contrallum. A espentes i redolons: amb satisfacció a tot plaer. A redós: a recer, a l’abric.
A betzef: en abundància. entrebancs i dificultats. A la tarda: durant la tarda. A remà: fora de lloc.
A boca de fosc: entrant la nit. A espentes: de pressa i amb A la valenta: amb gran voluntat i A repèl: a desgana.
A bocadents: de cara a terra. descortesia. esforç, bravament. A reveure: adéu, fins una altra
A bocons: gitat mirant a terra. A estall: a preu fet. A la vesprada: durant la vista.
A bon compte: segons allò que A falta de: mancat, no tenint. vesprada. A rodolons: rodolant.
hom pot jutjar. A flotons: de manera tumultuosa i A la vora: prop de. A ròssec: arrossegant.
A bon dret: amb justícia; carregat discontínua. A la xirinxina: seient cama ací A rossegons: arrossegant-se per
de raó. A forfollons: tumultuosament i cama allà sobre les espatles terra.
A bondó: en abundància. amb intermitències. d’algú. A senalles: en abundància.
A boqueta de nit: quan comença A fosques: sense llum. A les acaballes: en els darrers A sobre: damunt.
a fosquejar. A frec: molt a la vora. momets. A son lloure: a gust seu, al seu
A borbolls: precipitadament, mig A furt: de manera encoberta. A les envistes: prop d’un lloc caprici.
nugant-se la veu. A gatameu: posant els peus i les determinat. A sota: a la part de davall
A borbollades: tumultuosament i mans a terra. A les fosques: sense llum. d’alguna cosa.
amb intermitències. A gavadals: en abundància, en A les palpentes: ajudant-se de les A tall de: a manera de.
A borbollons: tumultuosament i gran quantitat. mans per avançar en lloc fosc. A tatx: separant un tros d’una
amb intermitències. A genollons: caminant amb els A les portes de: molt a prop. fruita per a poder-la tastar.
A bordolls: tumultuosament. genolls. A lloure: lliurement, sense cap A terminis: a temps.
A bots i barrals: fer un gran A gosades: certament, en veritat. subjecció. A tocar: molt prop.
xàfec. A grans trets: sense mirar en A mal borràs (anar): anar A tomb: a propòsit.
A cabassos: en abundància. detalls. malament, decaure. A tomballons: rodant.
A cada moment: amb una gran A gratcients: amb intenció. A males penes: amb dificultats. A tort: sense raó.
freqüència. A gust: Volenterosament, amb A mans besades: amb molt de A tort i a dret: sense reflexió,
A capgirells: donant tombs de satisfacció. gust, amb bona disposició. sens mirar si és amb raó o
manera irregular. A hora foscant: a l’hora del A mans juntes: pregant molt. sense.
A caramull: en abundància. crepuscle. A mans salves: sense cap risc. A tort i a través: de qualsevol
A carretades: en abundància. A hora horada: en el darrer A mansalva: a manta, sense cap manera.
A carta cabal: amb coneixement. moment. risc; amb les mans plenes. A tot arreu: per totes bandes.
A cau d’orella: en veu baixa. A hores d’ara: en els moments A manta: en abundància. A tot córrer: corrent tan
A cavall: anar en vehicle. actuals, ara mateix. A mata-degolla: extremadament ràpidament com siga possible.
A cegues: amb desconeixement A l’abandó: en estat d’abandó. enemistats. A tot drap: molt de pressa,
d’una cosa, sense tenir-ne A l’albir de: a la lliure voluntat de. A meravella: molt bé. contínuament.
informació. A l’empèl: damunt d’un animal A més: encara més. A tot estirar: com a màxim.
A coll: sobre la regió veïna al coll, però sense sella. A més a més: indica que un cosa A tot estrop: a gran velocitat;
els muscles i l’esquena. A l’encop: alhora. succeeix a una altra. (usar una cosa) contínuament.
A collibè: assegut sobre l’espatla. A l’engròs: en grans quantitats. A més córrer: corrent el més A totes passades: siga com siga.
A colp calent: a l’acte, de A l’entorn: pels voltants. ràpidament possible. A través de: d’una punta a l’altra,
seguida. A l’escapça: sense saber allò que A mig aire: a mitja alçària. per dins.
A compte: com a part d’una es desitjava saber. A mitges: no completament. A trenc d’alba: a primera hora del
quantitat a pagar. A l’esgarriada: en dispersió. A mitjan: cap a la meitat. dia.
A contracor: vencent un A l’esquerra: a la banda de la A muntó: molt. A trompons: en abundància.
sentiment de repugnància, de sinistra. A palades: en abundància. A trossos i a mossos: de
mala gana. A l’horabaixa: a la posta del sol. A palpes: ajudant-se de les mans qualsevol manera.
A contrapèl: en direcció contrària A l’inrevés: amb sentit oposat. per avançar en un lloc fosc. A ull nu: a primera vista.
a la natural. A l’instant: Immediatament. A pams: amb molta cura. A ull: sense comptar ni mesurar.
A cop calent: a l’acte, de seguida. A l’orsa: contra la direcció del A patolls: atropelladament. A ulls clucs: admetent allò que
A còpia de: emprant insistentment vent. A penes: gairebé no. hom afirma sense valorar-ne
un mitjà. A l’uf: en abundància. A peu coix: coixejant. l’autenticitat.
A cor què vols: amb satisfacció A la babalà: de qualsevol manera. A peu de gat: cautelosament A ulls de: segons la manera de
completa. A la baldor: en gran quantitat. A peu dret: dempeus. veure d’algú.
A corre-cuita: Amb moltes A la bestreta: per endavant. A peu pla: al mateix nivell. A ultrança: més enllà de tot límit.
presses. A la biorxa: malament, al revés A peu: caminant. A vegades: de manera no massa
A corrua feta: sense parar. del que voldríem. A plec de braços: en braços. freqüent.
A cuita-corrents: amb moltes A la darreria: cap a la fi. A pler: amb voluntat, de gust. A vessar: eixir-se’n
presses. A la deriva: sense govern, endut A pleret: lentament. A vista d’ocell: vist des de dalt;
A dalt: a la part superior. pel vent o pel corrent. A plom: verticalment. amb vista de linx.
A degolla: sense donar quarter. A la dreta: cap a la part de la A poc a poc: lentament. Abans d’ahir: el dia anterior a
A deshora: fora de temps, a una dreta. A poc a poquet: lentament. ahir.
hora intempestiva, fora d’hora. A la dula: sense control de ningú. A pols: fent força amb el braç Abans de tot: en primer lloc.
A destemps: fora de temps. A la força: contra voluntat. sense recolzar-se enlloc. Abans que res: abans que cap
A devora: prop. A la gatzoneta: arrossegant les A poqueta nit: en arribar la nit. altra cosa.
A dojo: en abundància. cames de manera que les A posta: amb intenció deliberada. Ací caic, ací m’alce: anar fent.
A doll:en abundància. natges toquen els talons. A propòsit: adequat a l’assumpte, Afluixar els cordons: gastar
A dreta llei: d’acord amb la llei. A la impensada: inesperadament. al cas que es tracta. diners.
A dretcient: expressament. A la llarga: a la fi, passat molt de A punt: en el moment oportú, Afluixar la llengua: parlar
A dretes: expressament; ben fet, temps. preparat. indegudament.
correctament. A la matinada: a trenc d’alba. A punta de dia: a l’inici del dia. Al be: assegut als muscles.
2
frases fetes 1
FRASES FETES
Abaixar veles: cedir (en una Buscar les puces: importunar. Estar de mala lluna: malhumorat. Fer entrada de cavall sicilià:
discussió, en una baralla...) Buscar raons: provocar. Estar de pega: no tindre sort. començar alguna cosa amb
Abocar el cabàs: dir-ho tot. Buidar el pap: dir tot el que cal. Estar en punxes: impacientar-se. gran arrancada i no acabar-la.
Abocar pel broc gros: parlar clar. Calfar cadires: xafardejar. Estar fet una coca: estar molt Fer escarafalls: manifestar
Acabar en punta: acabar Cantar la canya: renyar. malalt o esgotat. desaprovació.
malament. Caure del niu: perdre la Estar fins al capdamunt: estar Fer fallida (un comerç): cessar
Afluixar els cordons: pagar, innocència. cansat d’algú o d’alguna cosa. de fer els seus pagaments.
gastar diners. Caure l’ànima als peus: Estar fora de to: perdre la Fer feredat: horroritzar, fer por.
Afluixar la llengua: parlar desanimar-se. contenció. Fer figa: fallar alguna cosa.
indegudament. Caure les ales del cor: Estar gat: estar borratxo. Fer fila: tindre un aspecte ridícul.
Afluixar la mosca: pagar a descoratjar-se. Estar peix: no saber res d’un Fer fira: divertir-se.
desgrat. Caure sempre de potes: eixir ben tema. Fer forat: menjar molt; afectar.
Agafar la paella pel mànec: parat. Estar per: estar en lloc d’algú. Fer girar el cervell: marejar,
poder fer i desfer a voluntat Clavar mossegada: aprofitar Estar pet: embriac. trastocar.
Agafar els trastets: anar-se’n. l’avinentesa. Estar que peta: estar massa gros. Fer i desfer: manar, regir.
Agafar-se a braç partit: barallar- Conéixer d’una hora: malpensar. Estar si cau no cau: perillar. Fer l’agost: (en un negoci)
se. Contar sopars de duro: contar Estar tou: satisfet. guanyar-hi molt.
Alçar el cap: eixir de la pobresa, grandeses. Estar trencat de color: estar Fer l’aleta: festejar una dona.
recuperar-se. Córrer la brama:córrer la veu. malalt. Fer l’ànec: estar a les acaballes,
Alçar la llebre: descobrir un Costar un argue: ser treballós. Estar-se de: prescindir-ne, morir, ofegar-se.
assumpte. Cremar-se els ulls: treballar en renunciar a, abstenir-se de. Fer l’efecte: semblar per la
Alçar la mà: amenaçar de pegar a una cosa que fa malbé la vista Estirar els ossos: jeure. impressió que produeix.
algú. (cosir..) Faltar un bull (a algú): tindre poc Fer l’enze: fer el desentés.
Amagar l’ou: dissimular. Deixar algú blau: astorat, de trellat. Fer l’esquena a algú: ajudar un
Anar a mal borràs: anar molt esbalaït. Fer aigües: amenaçar ruïna. altre a progressar
malament. Deixar pelat: sense diners. Fer anys i panys: fer molt de Fer l’orni: no donar-se per al·ludit.
Anar a pams: amb molta cura. Deixar-se caure: comparéixer. temps. Fer l’ull viu: espavilar-se.
Anar a preu fet: afanyar-se. Dir-s’ho tot: sincerar-se. Fer bon paper: se amable. Fer l’ullet: fer un senyal tancant
Anar a raig: gastar en excés. Donar ales: encoratjar. Fer bona gavella: avindre’s. l’ull.
Anar a raure a un lloc: fer cap. Donar calda: adular. Fer bondat: comportar-se bé, Fer la creu: no voler saber res
Anar amb set pams d’ulls: posar Donar carabassa: dir no a algú especialment un infant. més.
molta atenció. que ha demanat la mà d’una Fer bones miques: entendre’s, Fer la gara-gara: afalagar.
Anar calent: resultar apallissat. xica. simpatitzar. Fer la ganyota: morir-se.
Anar com un Adam: mal vestit. Donar cent i ratlla: superar algú. Fer calaix: tindre bons ingressos. Fer la guitza (a algú): molestar-
Anar de bracet: agafar pel braç. Donar garses per perdius: fer Fer campana: no assistir a lo, destorbar-lo d’allò que vol
Anar de bòlit: atrafegar-se, actuar passar una cosa per una altra. classe. fer, importunar.
precipitadament. Donar peixet: donar confiances. Fer cap: comparéixer, arribar a Fer la mà: Molestar.
Anar de borina: anar de festa. Donar un mal pas: infringir la llei. destinació. Fer la murga: amoïnar, molestar.
Anar de cos: evacuar. Donar-se a conéixer: llevar-se la Fer cara de pomes agres: estar Fer la papallona: ser inconstant.
Anar de gairell: anar de costat. careta. enfadat. Fer la pilota: adular.
Anar de gorra: anar sense pagar. Dormir amb l’orella dreta: vigilar. Fer casa: guanyar i estalviar. Fer la rateta: reflectir llum amb un
Anar de poc: faltar poc. Dormir com un peix: dormir Fer cisa: estafar. espill.
Anar en punt d’onze: vestit profundament. Fer com qui sent ploure: obrar Fer la visita del metge: estar poc
sense que falte cap detall. Dormir de memòria: dormir sense fer cas del que hom li de temps.
Anar fent: subsistir sense massa panxa per amunt. diu. Fer la viu-viu: anar tirant.
progressos. Eixir-se de mare: Inundar (un riu), Fer córrer les tisores: criticar. Fer llufa: fallir.
Anar lluny d’osques: equivocar- exaltar-se. Fer costat: ajudar algú. Fer marrada: fer camí pegant una
se. Embolicar la troca: complicar. Fer creu i ratlla: oblidar o volta.
Anar pengim-penjam: vestir Engolir-se el cullerot: mostrar-se perdonar alguna cosa; no Fer mans i mànegues: esforçar-
sense gens de cura. orgullós. voler-ne saber res més. se molt a aconseguir alguna
Anar-se’n a la francesa: no dir ni Ensenyar l’orella: no saber Fer curt: resultar errat per defecte cosa.
adéu. dissimular. de càlcul. Fer malves: morir.
Anar-se’n en orri: fracassar, anar Escampar la boira (el poll): anar- Fer denteta: fer enveja. Fer miques (una cosa): trencar-
malament. se’n, marxar per distraure’s. Fer (de) dissabte: fer neteja. la en fragments menuts.
Anar-se’n la mà: passar-se’n de Escurar la butxaca: llevar-li els Fer eixir els cabells bancs: fer Fer nosa: obstruir, dificultar.
ratlla. diners a algú. passar penes. Fer nyic-nyic: molestar amb
Arribar a vènit: realització plena. Esperar que ploga: atardar-se. Fer el borinot: remugar en veu insistència.
Arribar i moldre: enllestir Estar a l’aguait: vigilar. baixa. Fer pam i pipa: burlar-se.
ràpidament una cosa. Estar a la lluna: no saber, ignorar Fer el cor fort: sobreposar-se a Fer patxoca: fer goig.
Arrufar-se el melic: acovardir-se una cosa. les adversitats. Fer peça: agradar.
Badar les pedres: fer molta calor. Estar a mata-degolla: estar Fer el desentés: no donar-se per Fer pits i llonzes: esforçar-se
Baixar de l’hort: no saber de què barallats, renyits. al·ludit. molt.
es tracta. Estar a tot i a totes: estar decidit Fer el fet: obtindre el resultat Fer planxa: equivocar-se.
Ballar amb un peu: saltar a tot. desitjat. Fer plat (d’una cosa): donar
d’alegria. Estar al cap (duna cosa) : saber Fer el mandra: tindre peresa. importància.
Ballar l’aigua (a algú): afalagar, completament una cosa Fer el manta: gandulejar. Fer racó: fer guanys il·lícits.
seduir. Estar al cas: atendre. Fer el paparra: aprofitar-se’n. Fer safareig: dir-ho a tothom.
Ballar-la grassa: tindre molts Estar begut de galtes: prim. Fer el paperot: fingir. Fer salat: arribar tard.
diners. Estar com a cal sogre: seure ben Fer el pes: convéncer, satisfer. Fer tentines: caminar vacil·lant.
Besar el peus: humiliar-se. còmode. Fer el plat (d’una cosa): donar Fer un barret: fer una xerrada.
Beure’s el cervell: perdre el Estar com un cep: ebri. una gran importància a un Fer un bisbe: dir dos persones
domini de si mateix. Estar com un gànguil: prim. tema. alhora les mateixes paraules.
Beure’s l’enteniment: fer Estar de: tenir afecte, tenir Fer el préssec: deixar-se enredar. Fer un jaç: fer un nyap, un
insensateses interés. Fer els ulls grossos: ser desastre.
Bufar i fer ampolles: fer fàcilment Estar de bona lluna: estar de bon permissiu. Fer un pensament: decidir-se.
una cosa. humor. Fer embuts: no parlar clar. Fer un riu: orinar.
Buscar les cosquerelles: Estar de frutis: estar de mal Fer volar coloms: il·lusionar-se.
provocar. humor. Fer xixines: destrossar.
3
frases fetes 2
Fer-la bona: fer un disbarat, fer-la No encendre borrall: no Portar una bona gepa: tindre Ser un pegat en un banc: no
grossa. comprendre res. molts deutes. escaure-hi
Fer-li una cara nova: apallissar No estar catòlic: no trobar-se bé Posar en dansa: posar en curs Ser un poca-solta: ser un
algú de salut. d’acció. insensat, sense seny, ni trellat.
Fer-ne cinc cèntims: resumir. No fer ni fred ni calor (una cosa Posar fil a la agulla: posar-se a Ser un ull de poll: ser
Fer-ne un gra massa: excedir-se. a algú): ser-li indiferent. fer una tasca. insuportable.
Fer-se amb algú: tractar-s’hi. No fer-ne un brot: no fer gens de Posar-se a to: acordar-se; refer- Ser una aranya: traure benefici
Fer-se el minso: aparentar faena. se. de tot.
mansuetud. No haver ni rei ni roc: no haver- Posar-se pedres al fetge: Ser una espasa: que destaca en
Fer-se escàpol: escapar-se. hi autoritat. preocupar-se. alguna activitat.
Fer-se seu: guanyar-se la voluntat No haver-hi res a dir: reconéixer Posar-se tou: sentir satisfacció i Somiar perdius: viure als núvols.
d’algú. la veritat. demostrar-ho. Somiar truites: creure que
Fer-se’n creus (d’una cosa): No menjar per no cagar: ser un Prendre-s’ho a la valenta: quelcom és possible quan no
admirar-se, estranyar-se. garrepa, gasiu. interpretar desfavorablement. ho és, fantasiar.
Ficar cullerada: intervenir sense No mirar a la cara: tindre aversió. Pujar a cavall: esclavitzar Suar el sagí: suar molt.
ser demanat. No mirar cap ni cara: no tenir dominar. Suar la cansalada: fatigar-se.
Ficar el rem: enganyar-se. respecte a ningú. Pujar al cap: marejar. Suar la carcanada: suar molt.
Ficar la banya: entossudir-se. No parar en torreta: no Quedar a la lluna de València: Tallar el bacallà (l’abadejo):
Filar prim: pensar de manera descansar. frustrar-se un desig. manar, dirigir.
subtil. No poder dir ni fava: quedar-se Quedar-se en els ossos: Tancar amb pany i clau: guardar.
Fregar pels morros: retraure sense alé. aprimar-se. Tindre barra: ser un
alguna cosa. No poder pair: tindre entravessat. Quedar-se escurat: arruïnar-se pocavergonya.
Gastar fums: resumeir, No saber avindre’s: no fer lliga, Rascar-se la butxaca: pagar. Tindre bona barra: menjar molt.
fatxendejar. estranyar-se’n molt. Reblar el clau: insistir. Tindre bona garra: ser
Girar cua: anar-se’n. No saber el que es pesca: Remenar les cireres: decidir. caminador.
Girar full: canviar de tema, eludir ignorar. Rentar-se les mans: Tindre cara i ulls: tindre seny.
una qüestió. No tenir ni cap ni peus: estar desentendre’s. Tindre corda: voler continuar fent
Guanyar la joia: tindre sort. una cosa mal feta. Saber comptar: mirar pels propis una cosa.
Guanyar-se les garrofes: No tenir retop: ésser irrebatible, interessos. Tindre corretja: tindre paciència.
guanyar-se la vida. no tenir rèplica possible. Seguir la veta: complaure. Tindre el cap a carrerons: estar
Haver begut oli: no tindre ja No tindre nom: ser inaudit ( un Semblar gat escorxat: ser confús.
remei. fet, una cosa, una persona). magre, prim. Tindre el coll moll: ser bona
Haver inventat la sopa d’all: No tindre pilota a l’olla: no tindre Sentir ploure: desoir, persona.
presumir d’intel·ligent. recursos econòmics. desentendre’s. Tindre el pit carregat: estar
Haver xafat merda: tindre sort. No tindre retop: irrebaible. Ser al cap del carrer: concloure refredat.
Haver-hi gat amagat: haver-hi No tindre un clau: no tindre una discussió. Tindre la mà foradada: ser
intenció oculta. diners. Ser bufar i fer ampolles: ser fàcil malgastador.
Haver-hi mar de fons: haver-hi No tindre sang a l’ull: no tindre de fer. Tindre la paella pel mànec: Ser
desavinences. compassió. Ser clot i fava: ser el centre. l’amo del ball.
Haver-hi més dies que No tindre trellat: no tindre sentit. Ser coix de l’ala: ser poc Tindre les mans lliures: poder fer
llonganisses: sobrar temps No tocar la camisa a la pell: intel·ligent. i desfer.
per fer alguna cosa. tindre por. Ser com la cera: ser dòcil. Tindre mà esquerra: saber fer les
Haver-hi roba estesa: hi ha algú No traure res a carregador: no Ser com posar oli al cresol: un coses amb diplomàcia.
que no ha d’escoltar. ficar-se res a la butxaca. remei molt bo. Tindre nas: ser perspicaç, d’una
Haver-ne vist de verdes i de Omplir el pap: menjar. Ser cul i camisa: avindre’s. visió mental aguda.
madures: haver passat per Pagar a tocatoni: pagar al Ser curt de gambals: tindre poca Tindre una flor al cul: viure
situacions difícils. comptat. intel·ligència. còmodament.
Haver-n’hi per a llogar cadires: Pagar els plats trencats: rebre Ser d’antiga soca: ser molt vell. Tindre una retirada: assemblar-
ser alguna cosa curiosa, digna sense culpa. Ser de bona dent: ser menjador. se.
de presenciar. Pagar la festa: ser víctima de la Ser de bona fusta: tindre bon cor. Tirar de veta: gastar molt,
Haver-se-les amb algú: discutir, diversió dels altres. Ser de l’olla: ser dels qui manen. balafiar.
barallar-se. Parar esment: fixar-se. Ser de mala mort: ser de baixa Tirar el dau: decidir-se.
Hi ha roba estesa: convé callar. Parlar foradat: dir incoherències. qualitat. Tirar el lleu: fer un gran esforç.
Jugar-s’hi el coll: assegurar Partir pel mig: dividir. Ser de sucre: ser molt delicat. Tirar pel dret: actuar
plenament alguna cosa. Passar a pèl i repèl: enganyar. Ser el capità manaies: voler resoludament.
Jugar-se la camisa: arriscar-ho Passar de taca d’oli: excedir-se. dirigir-ho tot. Tirar per terra: menysprear.
tot. Passar l’estona: entretindre’s. Ser figues d’un altre paner: Tirar-s’ho a l’esquena: no
Lladrar la lluna: intentar Passar pel sedàs: analitzar amb tractar-se d’una altra qüestió. preocupar-se.
inútilment convèncer. detall. Ser flors i violes: anar tot molt Tocar campanes: perdre el cap,
Lligar-se bé les espardenyes: Passar per l’adreçador: haver de bé, resultar fàcil. no tindre el coneixement molt
agarrar coratge, prendre fer alguna cosa vulgues o no, Ser foc d’encenalls: ser de poca clar.
precaucions. fer seguir una vida recta. importància. Tocar de peus a terra: ser
Mantindre a ratlla: parar els Pegar la cabotada: estar d’acord. Ser huits i nous: sense valor. realista.
peus. Pensar amb els peus: pensar Ser l’ase dels colps: rebre les Tocar el crostó: apallissar.
Matar el cuc: menjar una mica. poc i de mala manera. conseqüències. Tocar el dos: anar-se’n.
Menjar-se la partida: endevinar Pesar figues: fer becaines. Ser a la balança: estar a punt de Tocar el pirandó: anar-se’n.
les intencions. Perdre bous i esquelles: quedar- resoldre’s. Tocar el tendre: afectar.
Mossegar-se la llengua: callar. se sense res. Ser la mare dels ous: ser la Tocar ferro: ser supersticiós,
Moure tabola: divertir-se. Perdre el senderi: perdre el causa. previndre`s contra la mala
No arribar als talons: no poder- domini de si mateix. Ser prou: bastar. sort.
se comparar. Perdre l’esma/esme: descoratjar- Ser quatre gats: ser pocs. Tocar l’arpa: robar.
No arribar la sang al riu: no ser se. Ser un cama-roja: no preocupar- Tocar la pera: molestar.
greu. Perdre l’oremus: embogir, perdre se. Tocar mare: tornar al punt de
No badar boca: no dir res. el domini de si mateix. Ser un cap de suro: neci. partida.
No cabre a la pell: sentir-se molt Pesar figues: fer becaines, Ser un cap gros: ser un sabut. Tocar totes les tecles: ocupar-se
satisfet. adormir-se. Ser un clau (per a algú): ser una de moltes coses.
No deixar-ho florir (alguna Picar l’ham: deixar-se enganyar. pena forta. Tornar la pilota a joc:
cosa): gastar-la prompte. Picar-se les crestes: barallar-se. Ser (algú) un colador: beure en puntualitzar.
No eixir els comptes: obtenir un Ploure a bots i barrals: ploure excés. Tornar-se de tots colors:
resultat inferior a l’esperat. molt. Ser un neula: tindre poc caràcter. sufocar-se.
4
frases fetes 3
immediacions rodalies, voltants mançanilla camamil·la, obispat bisbat pesunya peüngla, peülla
impar imparell, senar camamilla oblea neula, hòstia petroler petrolier
imprenta impremta manecilla maneta, busca ocurrir ocórrer, passar, tenir lloc petxuga pit
inalàmbric sense fil manga màniga, mànega ofertar oferir, traure a concurs pimentó pebre roig, pebre, pebrot
incautar-se apoderar-se manivela maneta office recuina pitar xiular
inclús fins i tot, àdhuc mansana bloc de cases, illa oïdo oïda || orella pitillo cigarret
inconfundible inconfusible manteca sagí, saïm, llard ójala tant de bo! pito xiulet
incurrir incórrer manteleria joc/parament de taula ojo! Compte!, atenció! Alerta! plaç termini, terme
infundir infondre marica o maricon doneta, olfat olfacte plagat ple, farcit, atapeït, reblit,
inginier enginyer marieta olvidar oblidar cafit
ingle engonal marimatxo Gallimarsot ombligo melic, llombrígol pleit plet
inhalàmbric sense fil mariposa papallona, palometa oràcul oracle plusvalia plusvàlua
injertar empeltar màrmol marbre ordenyar munyir polac polonés
inscribir inscriure marxitar-se emmusteir-se, orfelinat orfenat polea politja
insertar inserir pansir-se, marcir-se orilla vora || marge, riba polilla arna
interrumpir interrompre màstil pal, arbre otear atalaiar pómez, pedra pedra tosca
invernader hivernacle matarife matador, escorxador otonyal tardoral poc més o menys si fa no fa
invernal hivernal medir mesurar, amidar, fer otorgar atorgar porcelana porcellana
inverosímil inversemblant mejillons clòtxines, musclos ovillo cabdell postre postres
iraquí iraquià melenut cabellut pajarita llacet, corbata de llaç postrimeries acaballes,
israelí israelià mella osca, senyal palco llotja, tribuna darreries
jabalí senglar mella, fer marcar || crebantar palillo escuradents || boixet prenda penyora || peça, vestit ||
jalea gelea membrillo codony, codonyat panal bresca joia
jaleo rebombori, avalot, escàndol menatge parament de taula panel plafó, panell prendar-se corprendre’s,
jaque escac mendic captaire, mendicant, pantorrilla tou de la cama, enamorar-se
jarabe xarop pidolaire, captador panxell préstam préstec
jarra pitxer mendruc rosegó, tros,bocí, crostó panyals bolquers pretenir pretendre
jaula gàbia menguar minvar panyo drap prevaléixer prevaler, prevaldre
jefatura prefectura, direcció mengano en tal paper de lija paper de vidre, primar destacar,sobresortir
jinete genet mengua minva d’escata probar provar, emprovar, tastar
juanete galindó menos (por lo) almenys, si més papilla farinetes prògim proïsme
junt a al costat de. prop de, no par parell || par promedi (o promig) mitjana f.
juntament amb menospreci menyspreu parabien enhorabona prompte (de) de sobte
juntar ajuntar mentira mentida paracaides paracaigudes prorrumpir prorrompre
jusgat jutjat menut (a) sovint parader localització || parador proscribir proscriure
laçarillo pigall, gos guia menyique menovell, dit menut paradògic paradoxal proveedor proveïdor
lacra xacra, tara merengue merenga paraigües paraigua (sing.) provist preveït
ladera aiguavés, vessant merlussa lluç || mona, pet paraís paradís pulgada polzada
lago llac mermar minvar pararraios parallamps pulgar polze, dit gros
laguna llacuna, estany messeta altiplà, pla pareat apariat quartel caserna || quarter
làmpara làmpada, bombeta, llum metxer encenedor || blener || broc paro atur, aturada quarto habitació, cambra
lanxa llanxa || mistera pàrpad parpella, parpall gairebé quasi, gairebé
lavanderia bugaderia miga molla, mica pàrraf paràgraf quatrillissos quadrigèmins
leal lleial milloria millora parrilla graella quatrimestre quadrimestre
lealtat lleialtat mimbre vímet, vim part (mèdic) informe, comunicat quebrantar infringir, violar
lejia lleixiu minusvalia discapacitat, parxe pedaç querida amistançada
lentilla lent de contacte, lentícula minusvalidesa pasmosa sorprenent, querido amant
ligero lleuger mirilla espieta, reixeta || mira esbalaïdora, espaterrant, quico dacsa torrada
lija, paper de paper de vidre, mirlo merla espatarrant quiebra fallida, crac
paper d’escata mixte mixt passacalle passacarrer, cercavila quilat o quilate quirat
lijar escatar, polir modals maneres, formes passillo passadís, corredor quintal quintar
limosna almoina modorra ensopiment pata pota, cama, petge radere, raere darrere
limiaparabrises eixugaparabrises moldures motlures patada potada, puntelló ràfaga ràfega || ratxa
lio embolic moll (matalàs) molla, resort paulatinament gradualment, de ràfting descens en bot
llaga nafra, ferida monasteri monestir mica en mica, a poc a poc raís de (a) arran de, per motiu de
llama flama monedero portamonedes pato ànec raro estrany, rar
llamatiu cridaner moscardó borinot pavo titot, tito, gall dindi, polit. rascacels gratacels
llanto plor, plany movilitzar mobilitzar Paó rasgo tret, detall, gest, traç
llargar amollar, afluixar muleta crossa pavor por, pànic, paor, paüra, raspa rapa || espina (de peix)
llastimar malmetre munyeca puny, canell, monyica feredat, basarda rato estona, moment || fum, niu
llavero clauer musgo verdet, molsa peató vianant, transeünt reaci rebec, renitent, refractari
lletrero cartell, rètol muslo cuixa peatonal de vianants reanudar reprendre
lliberar alliberar nàcar nacre peca piga real reial {de rei} || real {de
llinterna llanterna nada menos ni menys ni més pedido comanda realitat}
lograr aconseguir nalga natja pegar apegar, enganxar || escaure reanudar reprendre
luego després, aviat, prompte navaixa navalla pegar foc calar foc rebatir rebatre
lujo luxe naviera naviliera pegatina adhesiu rebeldia rebel·lia
luto condol navio navili pelear barallar-se rebossant a caramull, pletòric
lutxa lluita, brega, baralla neumonia pneumònia peluqueria perruqueria, barberia rebossar vessar
maceta test, cossiol ni molt menys ni de bon tros, penalti penal rebuscar recercar, resseguir
madera fusta amb molta diferència pepino cogombre recaïda recaiguda
madriguera cau, lludriguera nitxo nínxol percanç percaç, contratemps, recapacitar repensar, meditar
mailing publitramesa nisprer nesprer soscaire recaudar recaptar
maillot mallot nòria sénia, sínia percatar-se adonar-se receta recepta
malograr malmetre, espatllar nòvia núvia, || xicota, promesa permanéixer quedar-se, romandre recibo rebut
manantial deu, font, ullal, novillo jònec permitir permetre recibidor rebedor, vestíbul
brollador nòvio nuvi || promés, xicot pertenéixer pertànyer recluir recloure
manar rajar, brollar número {quantitat} nombre pescadilla llucet, llúcera reconeixible recognoscible
nutrir nodrir pessadilla malson recorte retall, retallada
barbarismes 4
FRASES CASTELLÀ-VALENCIÀ
A cada puerco le llega su San Martín: Qui la Tener miedo hasta de sus sombra: No tocar
fa, la paga la camisa la pell
A otro perro con ese hueso: Demà Tener ojeriza: Ficar el dit a l’ull
m’afaitaràs Tengamos la fiesta en paz: Tranquil·litat i
A perro flaco todo son pulgas: Caldera vella, bons aliments
bony o forat Tomar el aire: Escampar la boira
A rey muerto, rey puesto: Bon vent i barca
nova
A tontas y a locas: A tort i a dret
A trancas y barrancas: A espentes i redolons
Andar con dimes i diretes: Estar sempre amb
raons
Apaga y vámonos: Bona nit, cresol
Arrimar el hombro: Donar un colp de mà
Aún no asamos y ya pringamos: No feu
Pasqua abans de Rams
Como Pedro por su casa: Sense dir ni ase ni
bèstia
Con su pan se lo coma: Bon profit i faça
Darse prisa: Donar-se aire
De tal palo tal astilla: Si el pare és músic, el fill
és ballador
Donde hay patrón no manda marinero: Qui
és amo governa
Echar aceite al fuego: Enverinar el vesper
El cuento de nunca acabar: La cançó de
l’enfadós
En todas partes cuecen habas: Cada casa és
un món
Estar a partir un piñón: Ser la corda i el poal
Estar al cabo de la calle: Saber de quin mal
s’ha de morir
Estar loco de alegría: No cabre a la pell de
goig
Estar más loco que un cencerro: Estar com
un llum
Estar pagado de sí mismo: Engolir-se el
cullerot
Hablar claro: Abocar una cosa pel broc gros
Hacer aspavientos: Fer escarafalls
Írsele a uno el santo al cielo: Perdre l’oremus
Juntársele a uno el cielo con la tierra:
Trobar-se entre dos focs
Llegar y besar el santo: Arribar i moldre
Lo cortés no quita lo valiente: Ben dit, tot es
pot dir / Una cosa no exclou l’altra
Matarlas callando: Tirar la pedra i amagar la
mà
Meter cizaña:Enverinar el vesper
Miel sobre hojuelas: Encara millor
Obrar a la chita callando: Fer la seua
Pájaro de cuenta: Bona peça
Poner el dedo en la llaga: Tocar el viu
Ponerse moños: Pujar-li els fums al cap
Quien a buen árbol se arrima, buena sombra
le cobija: Qui té padrins, el bategen
Quien mucho abarca poco aprieta: Qui tot ho
vol, tot ho perd
Rizar el rizo: Filar encara més prim
Ser cosa de alquilar balcones: Haver-hi per a
llogar cadires
Ser de rancio abolengo: Ser d’antiga soca
Ser harina de otro costal: Això són figues
d’un altre paner
Ser mano de santo: Ser com posar oli en un
cresol
Ser más tieso que el palo de una escoba:
Anar dret com un fus
Ser un cabezón: Ser del morro fort
Ser un cantamañanas: Ser un tarambana
Ser un malgastador: Tindre la mà foradada
Ser un pardillo: Portar llana al clatell
Si te he visto, no me acuerdo: De desagraïts
el món està ple
Tener buenas piernas: Tindre bona garra
Tener buenas tragaderas: Tindre bona barra
Tener el demonio en el cuerpo: Haver mamat
llet de cabra
10
barbarismes 5
Al (o de) biaix: formant diagonal. Bona nit cresol: consumació d’un De bursada: d’un colp, sense De gom a gom: completament
Al braç: sostingut amb els braços. fet. perseverància. ple.
Al caient de: a l’hora de caure. Cama ací cama allà: a cavall De calent en calent: sense deixar De grat o per força: tant si vols
Al cap darrer: després de tot. d’algú. que es refrede. com si no vol.
Al cap i a l’últim: en definitiva, Cames ajudeu-me: corrents. De cap a peus: des de principi De gust: amb apariència.
després de tot. Cames en valguen: corrents. fins a la fi. De jorn: a les primeres hores del
Al cap i a la fi: en definitiva. Cap a dins: cap a la part interior. De costum: ordinàriament. dia, aviat de matí.
Al capdamunt: en la part més Cap a fora: cap a la part exterior. De baix en baix: en secret. De llampada: ràpidament, en un
alta. Cap a l’esquerra: cap a la banda De baixa: en decadència. instant.
Al capdavall: a la fi; en definitiva. esquerra. De bat a bat: completament obert. De llis: fàcilment, sense
Al capdavant: al davant de tots. Cap a la dreta: cap a la banda De bell antuvi: abans de tota altra subterfugis.
Al capvespre: quan comença a dreta. cosa. De mà de mestre: molt ben fet.
fer-se de nit. Cap al davant: cap a la banda de De bell començ: des del principi. De mal cor: amb mala voluntat.
Al damunt: a sobre. davant. De bell nou: de nou, una altra De mal grat: amb mala voluntat;
Al davant: indica preeminència. Cap al tard: a entrada de fosc, a vegada. per la força.
Al dedins de: a l’interior de. l’acabament del dia. De biaix: obliquament. De mala gana: a desgrat.
Al defora: a la part de fora. Cap amunt: en direcció De bocadents: de cara a terra. De mancomú: de manera
Al dessota: davall. ascendent. De bocaterrosa: de boca a terra. mancomunada, d’acord, units
Al detall: en quantitats menudes. Cap cot: trist, capficat. De bocons: gitat mirant a terra. a un fi.
Al gairó: de costat, obliquament. Cap per cap: tant per tant. De bon cor: de bona gana. De mantinent: de seguida.
Al matí: abans del migdia. Clar i net: sense subterfugis. De bon grat: de bona gana. De memòria: sabut de cap.
Al mig del carrer (quedar-se): Clar i ras: sense embuts. De bon matí: a primera hora del De mentida: fals.
arruïnar-se. Com més aviat / prompte millor: matí. De més: en excés, massa.
Al present: en l’actualitat. tan prompte com es puga. De bona gana: amb molt de gust, De mica en mica: gradualment.
Al punt dolç: al millor moment. Com si res: dissimuladament. volenterosament. De moment: ara per ara.
Al ras: a la intempèrie. Com un bunyol dins mel: de De bracet: agafat del braç. De nassos: caigut de cara a terra.
Al rovell de l’ou: al millor lloc. manera escaient. De bursada: sense De nou: recentment.
Al sa i al pla: sense pretensions. Comptat i debatut: en definitiva. perseverància. De nyigui-nyogui: fet de
Al tall: que ve a tomb. Cosa de no dir: sobre manera, De cap: directament; sense qualsevol manera, de
Al voltant: per la rodalia. molt. pensar-s’ho gens; de construcció inconscient.
Alçar el cap: eixir de la pobresa. Costa amunt: (venir) a repèl, memòria. De pa i figa: de poca importància.
Alçar la mà: amenaçar de pegar a sense tenir-ne ganes. De cap a cap: completament, d’un De panxa enlaire: girat cara cap
algú. D’ací i d’allà: de totes bandes. extrem a l’altre. amunt.
Als afores: als voltants d’una D’afegitó: a més a més. De cap a peus: completament. De paper d’estrassa: fals.
població. D’aleshores ençà: des de llavors De cap i de nou: de nou, per De Pasqua a Rams: de tard en
Als voltants: per la rodalia. fins ara. segona vegada. tard.
Amb bon / mal peu: començar de D’allí estant: des d’allí. De cap manera: impossible. De passada: sense aturar-s’hi
manera bona / dolenta. D’allò més bé: a les mil De cara: a favor. gaire.
Amb escreix: de sobra, afegint meravelles. De colp descuit: de sorpresa. De per riure: sense que siga
quelcom més. D’allò més: en una gran quantitat, De colp i resposta: sobtadament. veritat, per fer ganes de
Amb peus de plom: molt. De colp i volta: inesperadament. broma.
cautelosament. D’amagat: sense que ho sabera De colp sobte: sobtadament, De pla: sense grans formalitats,
Amb prou feines: difícilment, a ningú. d’improvís. sense subterfugis.
penes. D’amagatons: d’amagat. De continent: immediatament. De primer antuvi: abans que altra
Amb quatre esgarrapades: D’amagatotis: ocultament. De cop i volta: inesperadament. cosa.
precipitadament. D’antuvi: des del primer moment. De cop sobte: inesperadament. De primer: d’entrada;
Amb recança: amb pena. D’ara endavant: a partir d’ara. De cor a pensa: per impuls del primerament.
Amb tots els ets i els uts: amb D’arrapa i fuig: de pressa i sense cor. De puntetes: sigil·losament.
tot detall. miraments, de qualsevol De cor: de memòria; amb De pura pensa: instintivament.
Amb un girant d’ulls: en un manera. sinceritat. De qualsevol manera: amb
moment. D’arròs: sense pagar. De corcoll: (amb els verbs caure i indiferència.
Amb un no res: sense el més D’ençà: des que. anar) d’una manera llastimosa, De quatre grapes: posant peus i
mínim esforç. D’entrada: De primer moment. atabaladament. mans a terra.
Amb una esgarrapada: D’escreix: més del just. De correguda: de pressa i De rebot: venir de topar.
precipitadament. D’esme: de manera instintiva, corrents. De retop: venint de topar, com a
Amb vista a: pensant en; amb la maquinalment. De costum: ordinàriament. conseqüència.
intenció de. D’espai: a poc a poc. De cua d’ull: mirant amb les De retruc: venir de topar.
Amunt i avall: alternativament en D’esquitllada: incidentalment. ninetes girades cap a un De reüll: de cua d’ull.
una direcció i en l’oposada. D’esquitllèbit: de biaix, costat. De seguida: immediatament.
Ara com ara: mentre no canvien obliquament, de costat. De dalt a baix: de la prt superior a De sobines: gitat boca amunt.
les coses. D’esquitllentes: amb cautela, la inferior; tot. De sobte: inesperadament.
Ara i adés: sivint. burlant la vigilància, sense ser De dalt estant: des de dalt. De soca-rel: del tot, íntegrament.
Ara per ara: en este moment. vist. De debò: de veritat. De sol a sol: des que ix el sol fins
Arran de: arran, com a D’estranquis: d’amagat. De dret: segons la llei. que es pon.
conseqüència. D’hora: prompte. De dret en dret: mirar de fit a fit, De sotamà: d’amagat.
Ausades: certament, en veritat. D’un pèl: de poc. fixament. De tant en tant: una vegada cada
Barba a barba: cara a cara. D’un plegat: en resum, en De ferm: sense afluixar, un cop de temps.
Barres a pit (anar): estar capbaix. definitiva. intensament. De tard en tard: una vegada cada
Barret en mà: amb tota cortesia i D’una vegada: a un mateix temps, De filis: de bon humor. molt de temps.
amabilitat. sense fer esperar més. De fit a fit: mirant fixament. De tos: d’esquena (caure)
Barrim-barram: amb un moviment Daixo-daixo: a poc a poc (al De fluix: sense reflexió. De tot cor: amb interés.
atropellat, trafegós, sense caminar) De franc: gratuïtament, sense De tota manera: Siga com vulga.
miraments. Dalt de tot: en posició més pagar. De totes passades: de totes les
Ben bé: molt bé. elevada. De front: al costat del front. maneres.
Ben segur: ben cert. Damunt davall: d’una manera De futris: de mal humor. De trascantó: d’una manera
Beure’s el cervell: perdre el desordenada. De gaidó: de costat, obliquament. imprevista, inesperada de
domini de si mateix. Dat i beneït: donar per fet. De gairell: de biaix, obliquament. sobte.
Bona cosa de: molta quantitat. De baldraga: gratuïtament, De genollons: agenollat. De valent: molt.
pagant altri
12
locucions 3