PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CEIP PALLARESA

INDEX

Introducció

1. Context sociolingüístic
1.1 Alumnat
1.2 Entorn

2. El tractament de les llengües

2.1 La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
2.1.1 La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
2.1.2 L’aprenentatge / ensenyament de la llengua catalana
2.1.3 El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.2 La llengua castellana

2.2.1 L’aprenentatge / ensenyament de la llengua castellana

2.3 Les llengües estrangeres

2.3.1 L’aprenentatge / ensenyament de les llengües estrangeres

2.4 Organització i gestió

2.4.1 Organització dels usos lingüístics
2.4.2 Plurilingüisme al centre educatiu
2.4.3 Alumnat nouvingut
2.4.4 Organització dels recursos humans
2.4.5 Organització de la programació curricular
2.4.6 Biblioteca escolar
2.4.7 Projecció del centre
2.4.8 Xarxes de comunitats virtuals

3. Concreció operativa del projecte

4. Distribució horària de les llengües
5 Annexos

1
INTRODUCCIÓ

Entenem el Projecte Lingüístic del centre com aquell document de gestió del centre que recull els
aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües al centre.

Aquest Projecte lingüístic parteix de la realitat escolar on es troba el centre CEIP PALLARESA,
ubicat al barri de la Riera Alta de Santa Coloma de Gramenet.

El nou context sociolingüístic juntament amb el nou marc legislatiu fan necessària la revisió i
l’actualització del nostre projecte lingüístic. Aquest document tracta de recollir tots aquells
principis que són compartits per la comunitat educativa respecte a l’ús i el procés d’ensenyament
i aprenentatge de les llengües als diferents àmbits de l’escola. Com a tal, és un instrument que
vincula famílies, alumnat, professorat i personal del centre respecte a l’objectiu comú de fer
efectiu l’aprenentatge de les diferents llengües al centre.

Com a part del projecte educatiu, serà revisat periòdicament per tal de fer efectius els objectius de
millora que seran recollits a la programació anual de centre i avaluats en la memòria anual. La
direcció del centre vetllarà per la seva distribució i coneixement per part de tota la comunitat
educativa.

La comunitat educativa ha vist la necessitat de revisar l’antic Projecte Lingüístic a fi d’elaborar-

ne un de nou per les següents raons:

• La composició de l’alumnat i de les seves famílies ha canviat substancialment en els anys

darrers.

• La nova concepció de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua que ha de partir de la idea

d’ entendre la llengua com a vehicle de comunicació i també de convivència.

• Perquè cal adaptar els programes d’immersió lingüística a la nova realitat de l’alumnat.

• Per la necessitat de replantejar-se el paper i la importància de la llengua oral, com a eina

d’interacció i comunicació.

• Perquè l’aprenentatge de la llengua s’ha de plantejar des de totes les àrees del currículum.

• Perquè cal una continuïtat i una coherència entre els cicles i els nivells educatius.

• Perquè cal una visió conjunta de centre educatiu de l’acollida lingüística (i no lingüística)
de l’alumnat nouvingut.

• La diversitat del nostre alumnat ens ha fet buscar noves estratègies d’actuació educativa.

• Les tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren noves portes de com ensenyar
llengües.

2
1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

1.1 ALUMNAT

El centre té una antiguitat de 24 anys. No així, l’edifici que data de l’any 1969. Compte
actualment amb 6 aules de parvulari i 10 de primària.
L’escola té un total de 371 alumnes. És de doble línia, exceptuant 2 cursos que tenen una sola
línia. Durant el curs 2007-2008, s’ha creat al centre una USEE .

La majoria de l’alumnat procedeix del mateix barri i també d’altres barris de la població i tot i
que es tracta d’una població nascuda a Santa Coloma, la llengua familiar és en un 87% la
castellana.

A part ens trobem amb un 19% de l’alumnat aproximadament que són nouvinguts,
majoritàriament xinesos, sud-americans i magrebins.
El català no és, doncs, la llengua utilitzada per la majoria de famílies. L’escola és conscient, per
tant, que el centre ha de ser el context d’aprenentatge i ús de la llengua catalana, per tractar de
dotar així l’alumnat de més oportunitats.

Alumnes nouvinguts

20

18

16

14
Àsia i Oceania
12
Centre i Sudamèrica
10
Resta d'Àfrica
8
Magreb
6
Resta d'Europa
4
Unió Europea
2

0
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è

3
1.2 ENTORN

L’escola CEIP Pallaresa està situada en un extrem de la ciutat, està delimitada pel cinturó i
l’Avinguda Pallaresa. Al voltant tenim les pistes d’atletisme Antoni Amorós, l’IES Numància, el
barri del Cementiri vell i el barri de la Riera Alta.
L’escola està una mica allunyada del nucli de la població, en un entorn obert, ampli i lluminós.
Compartim zona educativa amb el CEIP Palmeres i amb l’Acadèmia Fuster (centre concertat). A
la zona comptem amb tres guarderies, totes de caràcter privat. La majoria dels nostres alumnes
estudien l’ESO a l’IES Numància.
Santa Coloma de Gramenet ocupa una superfície de 6.57 km2 i alberga una població de 117.281
habitants. La densitat és de 17.823.9 h/km2.
COMUNICACIONS
El metro arriba a Santa Coloma l’any 1983 i des de llavors els ciutadans disposen d’un mitjà
ràpid d’accés a Barcelona, la línia 1. Actualment està ampliant la seva xarxa amb la construcció
de la línia 9 que comunicarà la ciutat amb Badalona per una banda i amb l’aeroport del Prat de
Llobregat per l’altra.
Santa Coloma també disposa d’una xarxa d’autobusos que faciliten l’accés a diferents barris de la
localitat i a les localitats properes.

EQUIPAMENTS
La població de Sta. Coloma de Gramenet disposa del següents equipaments entre d’altres:
Oficina d’informació i Atenció al Ciutadà, Llars d’infants, Centres d’Educació Infantil i Primària,
Instituts d’Educació Secundària, Centre concertats de Primària i Secundària, Escola d’adults,
Centre d’Educació Especial, Centres ocupacionals, Escola Taller, Casal del Mestre, Centre de
Recursos Pedagògics, Escola Oficial d’idiomes, Universitat Nacional a Distància, Centre
d’Estudis Superiors de Nutrició i Dietètica, Hospital, Centres d’Atenció Primària, Centre de Salut
Mental Infantil i Juvenil, CDIAP, Centres de dia per a la gent gran, Residències d’avis,
Instal·lacions esportives, esplais, associacions de veïns etc.

L’Ajuntament compta amb diferents projectes per tal de millorar la situació dels ciutadans i fer
una ciutat més sostenible. Alguns exemples són:

- Pla d’entorn
- Pla d’Acció Municipal
- Pla de Convivència
- Pla d’Infància i Joventut
- Projecte Educatiu de Ciutat
- Projecte “Nodat”. Aquest projecte té com a objectiu la implantació de les tecnologies de la
informació i la comunicació i prioritza el foment de l’ús de les noves tecnologies entre els
colomencs i les colomenques, creant punts públics que permetin l’accés a la xarxa.
- Projecte “ Compartir cotxe”, que vol fomentar entre la població un ús més racional del cotxe,
disminuir la contaminació i millorar la utilització de l’espai públic.
- Grup ZEROSET-I-MES. Grup de treballadors i treballadores de l’Ajuntament que donen el
0’7 de la seva nòmina per projectes de cooperació al desenvolupament per al tercer món.
- d’altres

4
DEMOGRAFIA
La demografia ha estat variable en les darreres dècades: l’any 1960 hi havia 32.590 habitants;
aquesta xifra va augmentant fins arribar a 143.232, l’any 1977. Durant els anys posteriors la
població va anar decreixent fins l’any 2000, on registrava 117.103 habitants.

Avui dia ens trobem amb un altre fet migratori on l’arribada de ciutadans d’altres països i l’anada
de ciutadans colomencs a localitats properes ha fet que la població es mantingui en nombre però
que hi hagi una diversitat cultural molt àmplia.
ACTIVITAT ECONÒMICA
La major part de la població treballa fora de la localitat. Avui dia funcionen centres i escoles de
formació ocupacional adreçats al jovent de la ciutat. Apart de l’INEM, comptem amb centres per
a la promoció econòmica com el Centre d’Empreses Bosc Llarg; el centre Tecnològic per a la
Confecció Can Xiquet i l’Oficina de Suport al Comerç. Algunes empreses municipals són
Gramepark, Grameimpuls, etc.

L’anàlisi de la realitat sociolingüística de la comunitat educativa del centre ens ha servit per
elaborar el nostre projecte.

2. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

Les llengües oficials a Catalunya s’han configurat en una sola àrea a fi d’evitar repeticions i
afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles.

El present document prendrà com a base una sèrie de principis recollits a partir de diverses fonts:

a.-El Pacte Nacional per a l’Educació. Debat Curricular (2006), especialment l’apartat:
Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i multicultural.

b.-El currículum (2007) exposat en el decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i on es despleguen els nou currículum de
primària, especialment, subratllem la importància de la competència comunicativa que suposa
interaccionar, expressar, interpretar informació en diverses llengües, i, en concret, abastar les
seves competències pròpies de l’àrea:

-La Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

a. Competència oral
b. Competència escrita
c. Competència audiovisual

-La Competència literària

-La Competència plurilingüe i intercultural

c.-El marc normatiu i les disposicions publicades pel Departament d’Educació relatives a la
normativa vigent com són:

5
 - Normativa lingüística a Catalunya, tant la general (Llei 7/1983, de normalització lingüística i
la posterior Llei 1/1998, de política lingüística) com la pròpia del sistema educatiu (Decret
362/1983, sobre l’aplicació de la Llei 7/1982 a l’àmbit de l’ensenyament no universitari).

L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat perquè sigui capaç de desenvolupar-se com
a persona i, de comunicar-se i així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i
multicultural del segle XXI. No podem oblidar, en aquest sentit, que la llengua és un vehicle de
comunicació i de relació entre les persones, però també és un instrument bàsic d’accés als sabers
culturals. Permet accedir a diferents maneres d’entendre la realitat, als sabers generats per
diferents grups culturals i lingüístics, i també permet desenvolupar la sensibilitat literària i
artística. Però sobretot, la llengua és un dels principals vehicles de socialització i d’interacció
entre les persones, és un element de mediació fonamental entre els éssers humans, un mitjà de
comunicació que es troba al servei del nostre creixement com a persones.

Adoptarem pel tractament de les llengües, un enfocament comunicatiu de la llengua que parteix
del principi psicopedagògic que les llengües s’aprenen en contextos reals d’ús a través de la
interacció significativa amb altres parlants. Actualment, diverses investigacions han considerat
l’enfocament comunicatiu com la metodologia més eficaç per ensenyar llengua. Les
investigacions en el camp de l’aprenentatge de llengües als darrers decennis reforcen la
importància d’aquesta dimensió comunicativa de la llengua. En conseqüència, l’àmbit escolar ha
de proporcionar contextos reals d’ús de les diferents llengües que l’alumnat haurà de dominar en
finalitzar l’escolarització obligatòria.

Tanmateix considerem molt important l’espai de migdia per a aquells alumnes que utilitzen el
servei de menjador. És condició imprescindible que les monitores parlin català per col·laborar
amb l’escola en l’aprenentatge de la llengua catalana.

D’altra banda, el nou currículum escolar adopta una estructura per competències que destaca la
necessitat de que totes i cadascuna de les àrees curriculars contribueixin al desenvolupament de
les competències bàsiques que l’alumnat ha de dominar en finalitzar l’escolarització. Així, per
exemple, totes les àrees curriculars són responsables del desenvolupament de la competència
comunicativa lingüística i audiovisual, independentment de què en l’àmbit de llengües es treballi
de manera singular també aquesta competència. El present document recull aquesta concepció per
competències del currículum en funció de la qual la llengua és un eix transversal que cal
desenvolupar de manera sistemàtica a través de totes les àrees curriculars.

Una llengua s’aprèn sobretot quan s’usa. Per això, l’ensenyament-aprenentatge de la llengua ha
d’anar acompanyada de la sensibilització de tot l’alumnat envers el català com a llengua
vehicular. S’ha pogut constatar que la immersió lingüística en Català és l’opció organitzativa
que millor garanteix que l’alumnat, en acabar l’escolarització obligatòria, domini les dues
llengües oficials de Catalunya. En funció de la realitat sociolingüística de l’alumnat,
s’implementen metodologies d’immersió lingüística en llengua catalana amb la finalitat de
potenciar-ne l’aprenentatge.

En la Societat del segle XXI resulta imprescindible també ser capaç de comunicar-se eficaçment
en altres llengües. Diem per això que cal desenvolupar la competència plurilingüe que ens
permeti comunicar-nos, amb diferents graus de domini, amb persones d’altres contextos
lingüístics. L’ensenyament de la llengua ha de fer-se tenint en compte la realitat multilingüe de
6
l’escola i amb l’objectiu del desenvolupament de la competència plurilingüe. (Pacte Nacional per
a l’educació, p25).

La competència plurilingüe i intercultural suposa, en essència, actuar adequadament en un món

plural, multilingüe i multicultural. En concret, a més dels aprenentatges específics de cada una
de les llengües, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot
desconegudes (conèixer-les i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions
multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’altre.
En relació directa amb la dimensió plurilingüe i intercultural, però tenint en compte també la
dimensió comunicativa, hi ha un conjunt de continguts que són comuns a totes les llengües
ensenyades. S’ha de tenir en consideració aquests continguts: estratègies lectores, redacció de
resums i esquemes, puntuació o terminologia gramatical.

Cal que el professorat es posi d’acord a l’hora de treballar els continguts. Igualment, la recerca
pedagògica també fa referència a la necessitat de què les estructures lingüístiques comunes a
totes les llengües s’imparteixin en llengua catalana, però que comptin amb els contextos de
pràctica i d’ús en totes les llengües per tal que es puguin donar els processos de transferència
d’aquestes estructures d’una llengua a una altra.
S’establiran criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns entre les
llengües.
El projecte lingüístic preveu el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels
continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació, així com la coordinació en el
tractament de les estructures lingüístiques comunes evitant repeticions en totes dues llengües.

Els criteris establerts seran:

- Una programació curricular de les llengües catalana i castellana en una mateixa àrea.
- La programació inclourà el tractament de les estructures lingüístiques comunes que com hem
esmentat, anteriorment, es faran en català.
- S’establiran mecanismes de coordinació entre els docents que imparteixin les dues llengües
oficials (seqüenciació de continguts, aspectes organitzatius, metodologia, avaluació, atenció a
la diversitat).
- Tots els mestres que imparteixen les àrees de les diferents llengües tindran un recull escrit de
totes les estructures comunes a les dues llengües.

2.1. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE

2.1.1 La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

Hem apuntat a l’apartat anterior que, la llengua és un mitjà per accedir a la cultura, però sobretot
és un vehicle de comunicació i de mediació entre les persones. Igualment, la llengua esdevé un
vehicle fonamental per a la cohesió social entre tots els membres de la comunitat educativa i amb
l’entorn.

El català, tal i com recull la normativa legal vigent, serà utilitzat com a llengua vehicular
d’ensenyament i aprenentatge tant en les activitats internes com a les externes de la comunitat
educativa (activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat,
llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació i comunicació amb les
famílies).

7
2.1.2 L’ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana

Atès que una llengua s’aprèn més efectivament quan s’usa en contextos funcionals i significatius,
l’ensenyament de totes les llengües del centre tindrà un enfocament comunicatiu. Més que una
àrea d’estudi, la llengua és un vehicle de comunicació per fer coses amb els altres. En
conseqüència, es vetllarà perquè l’aprenentatge de les llengües, i en concret del Català, tinguin un
enfocament significatiu i funcional, a través de la creació de situacions comunicatives que
incentivin l’ús de la llengua. Els continguts estaran vinculats amb les motivacions, interessos i
característiques de l’alumnat; es procurarà que les activitats que es realitzin a les aules siguin
versemblants i que tinguin una intenció comunicativa on la llengua sigui una eina d’interacció i
que es treballin les quatre habilitats (comprensió oral i escrita i expressió oral i escrita).

L’aprenentatge d’una llengua requereix de múltiples situacions d’ús funcional de la llengua. Per
això es considera que la competència comunicativa lingüística i audiovisual és una
competència bàsica i que totes les àrees curriculars vetllaran pel seu desenvolupament.

En consonància amb l’enfocament comunicatiu, les quatre habilitats lingüístiques bàsiques es

treballaran de manera integrada.
La llengua oral i la llengua escrita rebran un tractament integrat i no aïllat. Igualment, es
vetllarà perquè l’alumnat participi en una diversitat de dinàmiques grupals (gran grup, petit grup,
parelles, treball individual) que faciliti el procés d’aprenentatge de les llengües.

L’adquisició d’una llengua a nivell oral precisa de situacions d’ús de la llengua. Per tal, cal que
el professorat vetlli per la creació d’ambients i de situacions reals que requereixin l’ús del Català
per comunicar-se amb altres parlants. La interacció i participació a nivell oral és ,doncs,
imprescindible. En conseqüència, el centre, sempre que sigui possible, intentarà crear contextos
d’ús de la llengua oral en petits grups. La llengua parlada girarà entorn de la conversa. El
professorat ha de plantejar la conversa com l’eix dinamitzador de les activitats, tot planificant:
converses espontànies, exposicions formals,…, amb la possibilitat d’usar mitjans tecnològics.
L’objectiu és facilitar la competència en llengua oral de l’alumnat.

L’aprenentatge de la llengua escrita seguirà un enfocament constructivista, tot aprofitant

metodologies tant analítica com sintètica en funció de la seva adequació a cada moment. En el
primer cicle de l’educació primària es preveu que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura
es farà en llengua catalana, tot respectant els ritmes individuals de maduració i de progrés de
l’alumnat.

En la classe de llengua es treballaran els textos narratius, retòrics, descriptius, argumentatius,

conversacionals, expositius. Caldrà motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua
escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i la realitat. En això
té molta importància la potenciació de la biblioteca com a espai dinamitzador de l’aprenentatge
lector i escriptor.

Llegir i escriure són activitats socials que cal relacionar amb tots els suports possibles (els gràfics
impresos i els digitals i amb les diferents funcions i objectius que la vida en societat ens proposa.
Cal “omplir” l’aula i l’entorn de l’escola “d’escriptures” de tota mena que immergeixin i
8
encoratgin l’alumnat a viure el que els textos escrits els poden mostrar. Com més variats siguin
aquests textos, més fàcilment trobarà cadascú allò que li interessa, per a trobar en la lectura la
porta oberta a una nova manera de veure el món i en l’escriptura les claus per a l’expressió de la
visió personal.

L’ensenyament- aprenentatge de la llengua se n’ha de fer “reflexivament”. Aquesta reflexió

metalingüística cal vincular-la directament a les activitats lingüístiques i defugir la concepció
gramaticalista segons la qual el coneixement dels elements que componen la llengua en facilita
l’ús. Cal que l’eix de l’ensenyament de la llengua se situï en les practiques comunicatives, eix de
l’enfocament comunicatiu.

El procés d’aprenentatge de la lectura troba en la literatura la culminació del procés, alhora que
una nova dimensió en la seva funció d’eina de construcció de la persona. La lectura és una
activitat que ultrapassa els límits de l’aula, però cal dinamitzar-la des de les classes de llengua i
justament les activitats sobre la literatura donen més profunditat i sentit a tot el que s’ha dit de la
llengua.

En aquest sentit cal revisar de manera acurada les propostes de lectura i d’anàlisi: el cànon literari
establert ve avalat pels interessos d’una determinada concepció del món; en una escola que volem
pluricultural, tolerant i justa caldrà donar entrada, també, a l’expressió d’altres veus i altres
cultures cada vegada més presents en la nostra realitat i, per descomptat, a la veu i l’obra de les
autores sistemàticament silenciades, la sensibilitat i la reflexió de les quals esdevindran un model
absolutament necessari per a tot l’alumnat.

En el marc de l’ensenyament de la competència plurilingüe,cal realitzar activitats de reflexió

sobre produccions lingüístiques en diferents llengües que desenvolupin la capacitat de moure’s en
contextos multilingües i que facilitin la transferència d’aprenentatges entre llengües, el respecte a
les altres llengües, l’interès per aprendre-les, estratègies de comprensió de llengües no
conegudes… En definitiva, trencar les fronteres i establir ponts entre l’aprenentatge de llengües.

La primera cosa que cal tenir en compte és que, tot respectant les llengües de cada nen o nena, cal
fer tot el que es pugui per a aconseguir que la vida de l’aula es faci en català, perquè els nois i
noies visquin en la llengua catalana, com a llengua de cohesió i d’identitat del grup. Això
significa que, segons els contextos, caldrà adoptar propostes didàctiques semblants a les de canvi
de llengua de la llar a la de l’escola, les dels programes d’immersió o en l’ensenyament de les
llengües estrangeres, malgrat que la situació sigui diferent.

En aquest procés és clau el període inicial de la vida del grup, la llengua catalana serà la utilitzada
per a acollir-los i es faran tots els esforços i s’aplicaran les metodologies adequades perquè tots
els nens i nenes l’usin en les seves activitats escolars com a llengua vehicular.

Atès la importància de les competències de tractament de la informació i d’aprendre a aprendre

com a requisit de l’èxit acadèmic, l’ensenyament de les llengües es concentrarà en el
desenvolupament de les estratègies de la llengua oral i la llengua escrita.

L’atenció a la diversitat és un dels principals reptes del sistema educatiu. En conseqüència,

l’organització horària i l’organització del professorat comptarà amb mecanismes d’atenció de la
9
diversitat a nivell de centre: reforços, grups flexibles, desdoblaments, etc. Igualment, per tal de
poder atendre la diversitat a l’aula ordinària, el professorat farà servir un seguit de recursos
organitzatius a l’aula: grups cooperatius, treball diversificat, racons amb materials diversos,
treball en parelles, etc.

Atès que la competència en llengua catalana és un mitjà important d’accés als aprenentatges, el
centre vetllarà perquè l’alumnat nouvingut que desconegui aquesta llengua pugui comptar amb
les mesures organitzatives i didàctiques que els permetin accelerar el seu procés d’aprenentatge
de la llengua.

L’adequació del material didàctic al nivell de competència de l’alumnat és fonamental per tal
que l’aprenentatge sigui possible. En conseqüència, el centre continuarà adquirint material per tal
de poder atendre la diversitat de nivells acadèmics de l’aula ordinària. El llibre de text és una eina
més, però en cap cas ha de ser la única ni ha d’establir de manera inflexible el currículum
educatiu. Per tant, es prioritzarà l’aprofundiment en el tractament de les estratègies de la llengua
oral i escrita per davant del nombre de temes tractats.

Entenem per avaluació l’activitat comunicativa que regula i a la vegada autoregula els processos
d’aprenentatge i ús de la llengua. Es portaran a terme diferents tipus d’avaluació (autoavaluació,
heteroavaluació, coavaluació, individual i col·lectiva) i diferents instruments com a pautes,
qüestionaris, dossiers.

L’alumnat ha de ser conscient de tot el procés seguit, que sigui capaç d’usar funcionalment la
reflexió sobre la llengua, revisant i reformulant les seves produccions i, que aprengui a transferir
el que ha après en altres situacions.

Per tal de fer un seguiment del procés d’ensenyament i aprenentatge i poder fer-ne les
modificacions adequades, el centre establirà un seguit de proves de la competència lingüística de
l’alumnat. Igualment, l’avaluació serà un procés continu, amb una diversitat d’eines subjectives
i objectives. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i global, de
manera que es tindrà en compte especialment el progrés de l’alumne en el conjunt d’àrees del
currículum.

L’avaluació de l’alumnat serà sempre en funció del punt de partida de l’alumne/a, del seu procés
de desenvolupament individual. Per facilitar aquesta tasca, l’alumnat que no compta amb una
competència lingüística necessària per seguir el ritme normal de les classes comptarà amb un pla
intensiu individual (PII) en què es farà constar els objectius, els reforços, i els criteris d’avaluació
propis.
L’avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i
l’interès i l’esforç a progressar demostrat per l’alumne. Es posarà especial cura en l’avaluació
formativa i en el grau d’adquisició de les competències bàsiques.
En el supòsit que el progrés de l’alumne no sigui d’adequat, s’establiran mesures de reforç per
facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés
educatiu. Aquestes mesures s’adoptaran en qualsevol moment del cicle.

10
Els i les mestres avaluaran els aprenentatges de l’alumnat, els processos d’ensenyament i la seva
pròpia pràctica docent.

2.1.3 El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

El fet que la llengua regular de les activitats del centre sigui el Català es compaginarà amb una
actitud d’incentivació del coneixement d’altres llengües i altres realitats sociolingüístiques, tant
en l’àmbit de llengües com en totes les àrees curriculars.

Malgrat que la competència plurilingüe és una competència pròpia de l’àmbit de llengües, tot el
centre vetllarà perquè tot l’alumnat desenvolupi una actitud positiva envers la diversitat
lingüística i cultural. Igualment, es promourà tant a les nostres instal·lacions com a fora d’elles
que el nostre alumnat participi en horari extraescolar en activitats de coneixement oral i escrit
d’altres llengües. I en especial amb l’alumnat nouvingut es motivarà pel manteniment de la
llengua materna i pel seu desenvolupament a nivell escrit.

El plurilingüisme ha d’afavorir també el coneixement de diferents realitats socials i culturals, i en

especial la de l’alumnat procedent de diferents contextos. Per tant, el currículum de les diferents
àrees de coneixement adoptarà una perspectiva intercultural sempre que sigui possible.

Les competències audiovisual i de tractament de la informació digital són competències

bàsiques molt lligades amb la competència comunicativa. Moltes activitats comunicatives
parteixen o incorporen la utilització de mitjans audiovisuals. Per tant, cal vetllar perquè la
utilització d’aquestes eines contribueixin al desenvolupament de les llengües, en concret i de la
competència comunicativa en general.
Cada curs (de P-4 a 6è) compta amb una hora setmanal a l’aula d’informàtica per poder treballar
amb les TAC els diferents aspectes de les llengües: comprensió oral i escrita, expressió escrita,
fonètica i gramàtica.

2.2. LA LLENGUA CASTELLANA

2.2.1 L’aprenentatge / ensenyament de la llengua castellana

L’ensenyament del castellà tindrà garantida la presència adequada en tot el currículum de

l’ensenyament, de manera que en acabar l’escolarització tot l’alumnat sigui en competent tant a
nivell oral com a nivell escrit.

La llengua castellana s’introduirà a nivell oral al primer curs de cicle inicial, per arribar, al
final dels cicle, a transferir a la llengua castellana els aprenentatges assolits.

El tractament de la llengua castellana seguirà el mateix enfocament comunicatiu, funcional i

constructivista que el presentat abans per la llengua catalana. Així, el professorat vetllarà per la
creació de contextos d’ús comunicatius de la llengua castellana.

11
Aquesta creació de contextos i situacions de comunicació reals serà d’especial importància per tal
que les estructures lingüístiques comunes presentades en Català puguin ser transferides a la
llengua castellana.

Atès que el Castellà és la llengua dominant als mitjans de comunicació i en molts contextos
socials, el centre vetllarà perquè l’alumnat nouvingut, en especial de procedència hispana, pugui
desenvolupar també una competència lingüística en Català. Així, cal que les comunicacions
regulars amb aquest alumnat es faci en llengua catalana, sense oblidar que una llengua s’aprèn a
partir del vincle emocional amb els parlants d’aquella llengua.

Atès que els nens petits s’identifiquen molt amb el/la mestra, en la mesura de les possibilitats,
s’intentarà que els/les mestres es dirigeixen a ells sempre en la mateixa llengua, sobretot en
l’educació infantil i el cicle inicial.

2.3. LES LLENGÜES ESTRANGERES

2.3.1 L’aprenentatge / ensenyament de les llengües estrangeres

El centre ha triat la llengua anglesa com a llengua estrangera. Aquesta s’introdueix a cicle inicial.

La metodologia d’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera seguirà també els

mateixos principis psicopedagògics presentats abans: l’enfocament comunicatiu – funcional, la
concepció constructivista, el tractament integrat de la llengua oral i la llengua escrita, etc.
La introducció de la llengua anglesa que es fa a Cicle Inicial, es dur a terme en un aula específica
on es realitzen sessions de tot el grup i de mig grup on s’emfasitzen les estratègies de comprensió
i expressió orals.

Tanmateix, atès que per a les llengües estrangeres no existeixen els mateixos contextos d’ús real,
caldrà vetllar especialment per la creació de situacions funcionals d’ús d’aquestes llengües. La
metodologia de tasques comunicatives i projectes és un enfocament que permet compensar la
mancança de contextos d’ús reals.

Amb les primeres edats resulta especialment important que el tractament de la llengua estrangera
sigui molt vivencial, ja que l’alumnat no és capaç de reflexionar de manera sistemàtica sobre els
seus usos lingüístics.

Els materials audiovisuals i la participació en projectes que impliquen un intercanvi real amb
parlants d’aquesta llengua significa una oportunitat per crear contextos funcionals d’ús de la
llengua. La correspondència mitjançant Internet, la participació en projectes de recerca
col·lectius, i l’ intercanvi de vivències seran metodologies que es tindran especialment en compte
en aquesta àrea.

El centre porta a terme des del curs 06-07 un projecte d’anglès anomenat English at the Science
Lab.

12
L’objectiu primer és augmentar la presència de la llengua estrangera en el currículum personal de
l’alumne més enllà de l’àrea de llengua i en conseqüència, ampliar la presència al centre de
l’anglès.

La idea que volem desenvolupar és extreure la llengua fora de l’aula i mostrar-la a la comunitat
educativa com una llengua més del context escolar. D’altra banda, volem oferir a l’alumnat els
instruments necessaris de comprensió i expressió en un àrea experimental, tot atenent el lèxic
específic i les característiques pròpies del llenguatge descriptiu i explicatiu del món científic.

Alhora creiem que, lligades a la pràctica, apareixeran també necessitats de resoldre problemes
matemàtics, de lògica, de càlcul... que requeriran ser tractats en llengua anglesa. Durant una
primera fase de l’aplicació del projecte, la relació amb l’àrea de llengua haurà de ser força estreta
ja que és la realitat des d’on partim. Més endavant, voldríem aconseguir que English at the
Science Lab! esdevingui una part del bloc de medi natural per se.

Un altre objectiu apuntat anteriorment és recuperar l’àmbit del laboratori com a espai clarament
identificable de treball per als alumnes, amb una periodicitat marcada i no com a espai
complementari sinó en ple rendiment. Evidentment, recuperar també tota la part experimental i
manipuladora que moltes vegades queda en segon terme.

D’altra banda, l’expressió oral i les estratègies de la comprensió lectora en llengua catalana també
se’n beneficien del projecte, ja que, en treballar només amb petit grup, l’altra meitat dels alumnes
disposarà d’una atenció més acurada en el desenvolupament d’aquestes habilitats.

Pel que fa al futur immediat dels nostres alumnes, un dels objectius que ens proposem és
preparar-los de cara a la seva promoció a la secundària, on també ja es plantegen l’ impartir altres
àrees en llengua anglesa.

Alumnat participant: Alumnat de cicle superior.

Temporalització
Hem volgut fer una introducció progressiva en els diferents cursos de cicle superior. Durant el
primer curs 2006/07 es va aplicar el projecte al 6è curs de Cicle Superior. Al curs 2007/08 s’ha
aplicat al curs de 5è i al tercer curs 2008/09 s’impartirà als dos cursos amb la regularització de
continguts i objectius a partir de l’experiència.

Anomenem Science a la part experimental, més vivencial i més dinàmica de la l’àrea de Ciències
Naturals. S ’impartirà desdoblant el grup classe en dos grups, la qual cosa facilitarà una atenció
més acurada a l’alumnat. Cada un d’aquests grups rebrà llengua catalana i Science. La distribució
de les hores comportarà treure 1h de lliure disposició per a 5è i una altra per a 6è. A la
distribució del currículum contemplarem l’àrea de Ciències Naturals, amb 140h al cicle superior
(2h setmanals) i la part experimental en llengua anglesa que s’impartirà amb 70h durant el cicle
superior (1h setmanal).

Vetllar per un esforç sintètic dels continguts, per la comprensió de missatges orals escrits cada
vegada més complexos ha de ser una de les fites del projecte. Sense haver de recórrer a la
traducció com a estratègia principal, pensem que la presentació del vocabulari bàsic —tant dels
conceptes com de les accions involucrades— ha de ser un punt de partida suficientment atès per

13
aconseguir la confiança de l’alumnat en aquesta àrea i en definitiva, perquè, a mida que passen
les unitats, l’alumne utilitzi la llengua anglesa amb la naturalitat i rigor precisos.

L’èmfasi es centra més en l’aplicació del continguts sabuts en situacions anàlogues de la classe de
medi natural en català que no pas en l’adquisició de nous continguts. El coneixement previ
compartit serà un puntal que defineixi aquest punt de partida així com un primer pas per a la
presentació del lèxic en llengua anglesa. La presència de material visual al Lab haurà de ser
notable, de manera que ajudi a l’alumne a desenvolupar-se autònomament en les situacions que
així ho requereixi. Per una altra banda, el material presentat a l’alumne serà atractiu i sintètic,
evitant els textos la comprensió dels quals desvirtuï l’objectiu inicial pragmàtic. Tal i com es pot
observar en l’apartat de distribució de continguts per unitats (veure exemple programació 6è) es
treballen 4 blocs per curs, considerats de manera independents entre ells i vinculats per la
progressió en la dificultat de continguts procedimentals i destreses demanades, així com,
evidentment, el domini de la llengua anglesa.

La metodologia defuig d’un plantejament de treball individualitzat per basar-se en un enfocament

de coneixement compartit pel grups o sub-grups d’alumnes, ja que pensem que les activitats més
experimentals compten amb l’avantatge de prestar-se intrínsicament al treball cooperatiu:
observació, manipulació, contrast d’experiències, comparació de resultats, presa de decisions i
definició de les conclusions.

2.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

2.4.1 Organització dels usos lingüístics

Com ha estat recollit abans, el català, tal i com recull la normativa vigent, serà el vehicle
d’expressió normal en totes les activitats docents i administratives, tant les internes com les de
projecció externes del centre. Així, serà la llengua de comunicació habitual amb l’alumnat i amb
les famílies, la llengua en què es redactaran el documents del centre, i la llengua de relació
habitual amb tota la comunitat educativa i els serveis de suport del centre.

Per tal de vetllar pel coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial, de la
llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes, el centre participarà i
col·laborarà en activitats internes i externes que fomentin l’ús de la llengua i la cultura catalana.

Igualment, el centre tindrà una participació activa en les activitats culturals que organitzen les
diferents entitats culturals de la ciutat per tal d’incentivar l’ús de la llengua (Cant coral, Teatre,
Jocs florals municipals, etc.)

En aquesta mateixa línia, el centre vetllarà perquè les activitats culturals que s’organitzen des de
les diferents entitats de la localitat en el centre es facin sempre en llengua catalana (esports
municipals, activitats del pla educatiu d’entorn, etc.)

La direcció del centre vetllarà perquè les activitats extraescolars i el servei de menjador es
desenvolupin en la llengua catalana.
14
Igualment, totes les comunicacions amb les famílies, sobretot les escrites, es faran en Català,
sense perjudici de què es pugui fer en altres llengües també per facilitar la comunicació sobretot
amb les famílies nouvingudes.

2.4.2 Plurilingüisme al centre educatiu

L’habilitat d’entendre missatges senzills i de poder-los expressar en diferents llengües sobretot a

nivell escrit, és a dir, la competència plurilingüe, es també un objectiu de l’àmbit de llengües. En
conseqüència, el centre vetllarà en la seva programació per l’organització de situacions
comunicatives amb parlants d’altres llengües estrangeres, sobretot de les llengües romàniques
més properes, que possibilitin el desenvolupament d’aquestes competències.
Igualment, com hem recollit abans, el nostre centre pensa que la diversitat lingüística és una
riquesa immensa de la qual cal tenir-ne cura. Per tant, s’intentarà que l’alumnat nouvingut
conservi i desenvolupi les seves llengües d’origen.

Si be la comunicació amb les famílies en general es farà en Català, en els casos necessaris el
centre comptarà amb els serveis de mediació i de traducció lingüística que posa a l’abast
l’administració per tal de facilitar l’ intercanvi i el vincle amb les famílies.

2.4.3 Alumnat nouvingut

Atès que la competència en llengua catalana resulta fonamental per tal d’accedir als
aprenentatge i per la integració social i cultural, el centre facilitarà els mecanismes de reforç
necessaris perquè l’alumnat nouvingut aprengui aquesta llengua.

Independentment d’aquests reforços, l’aprenentatge de la competència comunicativa és

responsabilitat de totes les àrees del currículum. Per tant, dins de l’aula ordinària, el professorat
tindrà en compte estratègies d’atenció a la diversitat que facilitin aquest objectiu: grups
cooperatius, parelles lingüístiques, companys guia, materials adaptats, etc.

El centre disposa d’un Pla d’ acollida (Veure annex 1 ) que serveix de base alhora d’atendre a
l’alumnat nouvingut.

L’escola durà a terme un sèrie d’actuacions i comte amb diferents recursos per tal que es faci una
bona acollida lingüística. Detallem les estratègies metodològiques que el centre desenvolupa.

15
El nostre projecte s’adapta a la realitat sociolingüística del nostre entorn. Tenint
consciència que aquest entorn es transforma contínuament. Per poder fer front a aquests
canvis l’escola estableix diferents estratègies metodològiques.

Estratègies metodològiques

Agrupaments flexibles Agrupament de l’alumnat segons el nivell de

competències (CI).
Desdoblaments Agrupament heterogeni i reduït de l’alumnat
(de P-3 a 6è).
Pla de treball Treball individualitzat per treballar aspectes del
currículum seguint el ritme de l’alumne (EE, USEE i
A.Acollida).
Treball per projectes orientats pel Recurs metodològic que permet a l’alumnat escollir
mestre/a l’objecte d’aprenentatge, orientat pel mestre (Ed.Infantil
i CI).
Parelles lingüístiques Forma organitzativa que ajuda a augmentar les
oportunitats d’integració i afavoreix l’ús del català
(A.Acollida).
Docència compartida Forma de treball que implica més d’un professor/a per
tal de planificar i dur a terme el treball de l’aula (de P-3
a 6è).
Company-guia Projecte que té com a objectiu posar en contacte
l’alumnat nouvingut amb un company que el guiï,
l’assessori i l’acompanyi durant els primer mesos
d’arribada al centre i així l’ajudi a situar-se. (CM i CS).
Centres d’interès Recurs metodològic que permet treballar les diferents
àrees a l’entorn d’un tema. (de P-3 a 6è)
Agrupament per internivells Forma organitzativa que permet l’agrupació de
l’alumnat de diferents nivells a Cicle inicial.
Racons Àmbits de treball creats en diferents espais de l’aula.
(Ed.Infantil i CI )

2.4.4 Organització dels recursos humans

La distribució dels recursos humans del centre tindrà com a criteri bàsic el desenvolupament de
les competències bàsiques de tot l’alumnat. Això pot comportar mesures com grups flexibles,
grups de reforç, desdoblament de grups en algunes àrees, etc.

Un dels principals recursos humans del centre és el propi alumnat. Per tant, el centre organitzarà
situacions de cooperació i d’interacció entre l’alumnat: fadrins de lectura, parelles lingüístiques,
treball cooperatiu, tutoria entre iguals, etc.

La formació del professorat del centre tindrà un eix transversal en tots els possibles cursos: el
desenvolupament de mesures organitzatives i d’estratègies didàctiques que permetin una millor
atenció a la diversitat de l’alumnat.

16
2.4.5 Organització de la programació curricular

Per tal de vetllar per la coherència del nostre projecte educatiu, i en concret d’aquest projecte
lingüístic, el centre disposa de reunions regulars d’equips docents (de cicle, de nivell, d’àrea,
comissions etc.).

A través d’aquestes reunions de coordinació, el centre programarà una adequada distribució de

les competències bàsiques i de les estratègies de la llengua oral i escrita que cal treballar en les
diferents àrees i cursos.

Igualment, les estructures lingüístiques comunes s’han de poder practicar en cadascuna de les
llengües d’aprenentatge. Això és un requisit necessari per a la seva transferència i
desenvolupament. Tanmateix, no cal repetir la presentació sistemàtica d’aquestes estructures a
cada llengua. Per tant, a través dels mecanismes regulars de coordinació pedagògica el centre
vetllarà perquè aquesta distribució i aquesta transferència de les estructures comunes sigui una
realitat a les aules.

Les coordinacions de l’equip de docents han de possibilitar també el seguiment acurat del
progrés de l’alumnat. A través d’aquest seguiment regular, el centre adoptarà els mecanismes i les
estratègies d’atenció a la diversitat més adequats.

2.4.6 Biblioteca escolar

L’accés i el tractament de la informació comprenen un seguit d’habilitats que queden recollides

en el nou currículum sobretot en les competències de tractament de la informació i d’aprendre a
aprendre. Per desenvolupar aquestes competències l’alumnat ha de comptar amb els recursos
bibliogràfics, audiovisuals i digitals adequats. La biblioteca escolar és un espai que possibilita
la dinamització de moltes activitats per a l’assoliment d’aquests competències.

A més de ser un espai de dinamització dels projectes d’aprenentatge, la biblioteca de centre és

també un eix fonamental per tal de fer efectiu un pla de foment de la lectura. Com a part del nou
currículum, cada alumne/a ha de dedicar un mínim de mitja hora diària a la lectura, ja sigui a
través d’activitats específiques de lectura, ja sigui a través del treball curricular de les diferents
àrees. En aquesta línia, la lectura, com a part de la competència comunicativa, és una
responsabilitat de totes les àrees curriculars.

17
2.4.7 Projecció del centre

Les activitats i els materials de projecció externa del centre es faran de manera regular en la
llengua catalana.

Per tal que les activitats d’aprenentatge de les llengües parteixin de contextos significatius i
funcionals, el centre vetllarà perquè els projectes de treball i les tasques d’aprenentatge
tinguin un lligam amb la realitat exterior.

Com a part d’una comunitat social, el centre realitzarà també activitats de projecció externa que
permetin conèixer amb major detall el nostre projecte educatiu. Per fer això, es podran fer servir
diferents eines de comunicació: exposicions, webs, revistes, presentacions, portes obertes, etc.
El centre disposa d’un full trimestral d’informació de les mares i els pares d’alumnes del CEIP
Pallaresa que s’anomena Info Ampa Pallaresa.

Cada any l’escola participa en la Diada d’Ensenyament.

2.4.8 Xarxes de comunitats virtuals

Les tecnologies de la comunicació i la informació i els mitjans audiovisuals permeten la

comunicació virtual amb moltes persones. Atès que l’aprenentatge de les llengües ha de partir de
situacions comunicatives reals, aquestes eines representen un ajut profund per a la creació de
contextos d’ús funcionals. En conseqüència, i tal com recull el nou currículum, les competències
audiovisual i de tractament de la informació seran dos eixos de treball transversals a través de
totes les àrees curriculars.

Igualment, les xarxes virtuals representen un canal d’interacció i de formació del professorat
molt important. Per això, el centre participarà en activitats virtuals d’intercanvi i de col·laboració
amb altres centres docents.

L’escola compte amb una pàgina web.

3. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE

El projecte lingüístic forma part del projecte educatiu del centre i representa una declaració dels
criteris generals adoptats per la nostra comunitat educativa pel que fa referència al tractament de
les llengües del centre.

Com a document marc que és, cal que la seva concreció es faci operativa a través d’altres
documents del centre, en concret el projecte curricular, les programacions d’aula, i les
programacions anuals del centre.

Molts dels criteris que hem recollit en aquest document ja s’han traduït en actuacions concretes al
centre i representen per tant una realitat del nostre centre. Tanmateix, any rere any, cal continuar
treballant per tal de fer efectiu el desenvolupament de les competències bàsiques de tot l’alumnat.

18
La programació de cada any concretarà les actuacions que el centre prioritza en relació als criteris
recollits en aquest document. Aquestes programacions anuals especificaran les actuacions que es
preveuen dur a terme, amb una proposta de temporització i amb indicadors que han de permetre
fer-ne el seguiment.

OBJECTIUS ACTUACIONS RESPONSABLES TEMPORITZACIÓ INDICADORS

-Establir espais -Reunions de cicle i
-Grau de
de coordinació de nivell per
coneixement de la
entre els consensuar objectius, Mestres especialistes
Quinzenalment llengua anglesa
diferents mestres continguts, de llengües estrangeres
per part dels
de llengües metodologia i
alumnes.
estrangeres avaluació.
- Formar els
Anualment (al llarg del
mestres en - Grau d’aplicació
-* Assessorament en Mestres d’Ed.Infantil i curs 08-09)
relació a la en la metodologia
centre C.Inicial * Assessorament en
immersió diària
centre
lingüística
-Grau de
participació de
-Dinamitzar la
l’alumnat de cicle
biblioteca com a -Creació de l’hora del
inicial en les
espai de conte per l’alumnat de Tutores de CI amb
activitats
coneixement i CI col·laboració amb la Trimestralment
dissenyades.
per gaudir amb -Elaboració de CLIC i la LIC.
-Grau de
els llibres i la “maletes viatgeres”.
motivació per la
lectura
lectura per part de
l’alumnat.
- Comunicació amb
l’alumnat sempre en
català (dins i fora de
l’aula).

- Reforçar el - Interacció amb

català a nivell l’alumnat nouvingut
oral com a en llengua catalana - Reforç d’una hora
- Grau de millora
llengua vehicular - Tot el professorat setmanal,durant la 6à
de la competència
en totes les - Potenciació de l’ús hora (Anualment)
comunicativa
activitats del del català mitjançant
centre diferents
recursos:petites
representacions
teatrals,exposicions,
converses,
debats,descripcions,...
- Sensibilització i
- Planificació
- Establir implicació de
d’estratègies:
estratègies l’alumnat i
- Company-guia. - Tutor/a A.Acollida-
metodològiques - Al llarg del tot curs professorat vers
- Parelles tutor/a A.Ordinària
per esdevenir un els nens/es
lingüístiques.
centre acollidor nouvinguts/es.

La distribució horària de les àrees de llengua al llarg de l’etapa s’ha organitzat respectant
l’assignació horària global, segons l’annex 3 del Decret 142/2007.
19
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE LES LLENGÜES

Mínims Mínims Mínims Mínims Diferència Globals

C.Inicial C.Mitjà C.Superior Etapa Mínims Etapa
globals
Llengua i literatura catalana 140 140 140 420 --- 420
Llengua i literatura castellana 210 210 245 665 665
Estructures comunes 105 70 70 245 245
Llengua estrangera 70 105 140 315 105 420
(anglès)

Distribució d’hores setmanals per cursos i en finalitzar el cicle

1r 2n CI 3r 4r CM 5è 6è CS Etapa
Llengua i literatura catalana 2.0 2.0 140 2.0 2.0 140 2.0 2.0 140 420
Llengua i literatura castellana 3.0 3.0 210 3.0 3.0 210 3.5 3.5 245 665
Estructures comunes (en català) 1.5 1.5 105 1.0 1.0 70 1.0 1.0 70 245
Llengua estrangera
(anglès) 1.0 1.0 70 2.0 2.0 140 3.0 3.0 210 420

Aquest Projecte Lingüístic queda aprovat amb data 12 de juny de 2008.

20