NOFC Escola Pallaresa

NORMES
D’ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT DE Curs 2016-2017
CENTRE
Escola Pallaresa
Normes d’Organització i Funcionament de Centre
TÍTOL I INTRODUCCIÓ
TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU
Capítol 1. Per orientar l’organització pedagógica
Capítol 2. Per orientar, en el rendiment de comptes al Consell Escolar, la gestió del
projecte educatiu de Centre i el projecte de direcció
Capítol 3. Per orientar l’aplicació dels acords de corresponsabilitat
Capítol 4. Aprovació, revisió i actualització del PEC
TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE
Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció
Secció 1. La directora
Secció 2. La cap d’estudis

Secció 3. La secretària
Secció 4. Distribució horària dels òrgans unipersonals
Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació

Secció 1. Consell Escolar
Secció 2. Claustre del professorat
Capítol 3: Equip Directiu

Secció 1. Equip Directiu
Capítol 4. Òrgans unipersonals de coordinació
Secció 1. Coordinadors de cicle

Secció 2. Coordinador d’Informàtica
Secció 3. Coordinador de Llengua, interculturalitat i cohesió (LIC)

Secció 4. Coordinadora de prevenció de Riscos Laborals
Secció 5. Nomenament i cessament dels organs unipersonals de coordinació
Pàgina 1
TITOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE
Capítol 1. Organització del professorat i coordinació docent:

Secció 1. Equip docent de cicle
Secció 2. Els i les mestres
Secció 3. Els i les mestres tutors/es
Secció 4. Els i les mestres especialistes

Secció 5. Les comissions
Capítol 2. Organització de l’alumnat
Capítol 3. Atenció a la diversitat
Capitol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat
Capítol 5. Acció tutorial
Capítol 6. El personal d’acció educativa
Secció 1. Les vetlladores
Secció 2. La tècnica d’educació infantil
Secció 3. L’educadora per a l’atenció educativa d’alumnes amb NEE
Capítol 7: El personal extern de suport
Secció 1. Les professionals de l’EAP
Secció 2. La logopeda
Secció 3. Monitoratge del menjador
Secció 4. Estudiants en pràctiques
TITOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes
Secció 1. Mesures de promoció de la convivència
Secció 2. Mecanismes i fòrmules per a la promoció i resolució de conflictes
Capítol 2. Mediació escolar
Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la

convivència en el Centre
Secció 1. Conductes sancionables (art. 37.1 LEC)
Secció 2. Sancions imposables (art. 37.3 LEC)
Secció 3. Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010
Pàgina 2
Secció 4. Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010)
Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris (art 24.3 i 4 Decret 102/2010)
Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes (art 25 Decret 102/2010)
Capítol 4.Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes contràries a la convivència en el Centre
Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència del Centre
Secció 2. Mesures correctores I sancionadores
Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants
Secció 4. Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores
Capítol 5. Drets i deures dels i les alumnes
Secció 1. Drets dels i les alumnes
Secció 2. Deures dels i les alumnes
TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR
Capítol 1. Qüestions generals
Capítol 2. Informació a les famílies
Secció 1. Reunions individuals
Secció 2. Atenció a les famílies
Secció 3. Reunions generals
Secció 4. Reunions, assemblees i activitats extraordinàries
Secció 5. Informacions escrites i informes
Secció 6. Altres mitjans d’informació
Capítol 3. Associacions de Mares i Pares d’alumnes (AMPA)
Capítol 4. Altres òrgans i procediments de participació
Secció 1. Els pares i mares delegats i delegades d’aula
Capítol 5. Carta de compromís educatiu
Pàgina 3
TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE
Capítol 1: De l’alumnat
Secció 1. Normativa de calendari i horaris del Centre
Secció 2. Admissió d’alumnes
Secció 3. Adaptació de l’alumnat de P3
Secció 4. Acollida d’alumnat nouvingut
Secció 5. Entrades i sortides del Centre
Secció 6. Actuacions en els supòsits de retards en la recollida de l’alumnat a la sortida
Secció 7. Absentisme
Secció 8. L’esbarjo i la seva vigilància
Secció 9. Activitats complementàries (sortides i colònies)
Secció 10. Normes de salut, higiene, prevenció i medicació
Secció 11. Dret de l’ús d’imatge
Capítol 2: Serveis escolars
Secció 1. Normativa i preus del servei de menjador escolar
Secció 2. Serveis d’acollida matinal i tarda
Secció 3. Normativa de les activitats extraescolars
Capitol 3. Gestió econòmica
Capítol 4. Gestió acadèmica i administrativa
Secció 1. De la documentació acadèmico-administrativa
Secció 2. Altra documentació
Capítol 5. D’altre personal del Centre
Secció 1. Del personal d’administració
Secció 2. Del personal subaltern
Secció 3. Altres
TÍTOL VIII DISPOSICIONS FINALS
Pàgina 4
TÍTOL I INTRODUCCIÓ
Cal entendre les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC) com una eina que ha de
servir per regular la vida interna del Centre, establir i concretar les relacions entre els diferents
sectors que formen la nostra comunitat educativa. Ens ha de servir per garantir la convivència, tot i
considerant els seus drets i deures, de tots els membres integrants de la comunitat educativa i el bon
funcionament del Centre.
Les NOFC estructuren normes tècniques, funcionals, pedagògiques i administratives per a

portar a terme el procés educatiu i disposa de mecanismes adequats per la seva difusió, el seu
coneixement, avaluació i modificació per adaptar-les a les noves necessitats del Centre, i així poder
millorar aquells aspectes que es considerin convenients. Per tant, tindrà sempre en aquest sentit,
un caràcter de permanent actualització i millora segons els mecanismes establerts en aquestes
NOFC.
L’Escola Pallaresa es caracteritza per ser una escola pública, democràtica, catalana, laica i
plural que proporciona un servei educatiu integral.
L’Escola està situada en un barri perifèric de la ciutat habitat per famílies treballadores amb
un nivel sociocultural mig-baix.
L’objectiu és el desenvolupament actiu de totes les possibilitats dels i les alumnes quant a
la formació corporal, salut física, afectivitat, educació sexual, educació del pensament, llengua i
expressió en general, educació estètica, coneixement i domini del medi a partir de la tecnologia
entesa en un sentit ampli. Aquestes possibilitats els han de permetre contribuir a la realització
d’una societat en què puguin progressar i gaudir dels resultats positius del procés democràtic.
L’escola donarà tanta importància a la relació educativa com a l’adquisició de continguts a fi
de formar persones amb personalitat i criteris propis.
L’escola és coeducativa, per tant no discrimina entre els nois i les noies.
L’escola és democràtica tant pel que fa a la gestió i organització interior com a qualsevol
altra decisió que afecti al Centre.
El català és la llengua vehicular de l’escola, tal com recull el nostre Projecte Lingüístic.
L’escola potenciarà la valoració dels fets socials que comportin una defensa o millora dels drets
humans i del progrés sostenible col·lectiu de la societat. Els mestres i les mestres estimularan en
l’alumne els valors d’una societat democràtica: solidaritat, respecte a l’altre, actitud de diàleg, etc...
i proporcionarà els elements necessaris d’anàlisi i crítica a fi d’obtenir una formació integral.
Pàgina 5
La nostra escola vol:
Ser una escola pública de qualitat on l’adquisició de valors sigui tant important com
l’adquisició de coneixements i on alumnat i professorat gaudeixin amb les tasques que realitzen.
Ser una escola acollidora, integradora i cooperativa, amb la participació de tota la comunitat
educativa.
Que els/les nostres alumnes siguin autònoms, responsables i respectuosos amb sí
mateixos, amb les altres persones i amb l’entorn, capaços de resoldre els conflictes.
Que el nostre alumnat sigui competent socialment i capaç de resoldre els conflictes de
forma eficaç. Augmentar el percentatge d’alumnes amb èxit escolar.
Aplicar noves metodologies a l’aula que interelacionin totes les àrees i respectin els ritmes
d’aprenentatge de l’alumnat.
Més participació i protagonisme de l’alumnat, centrant l’atenció en els seus interessos,
inquietuds i necessitats. Un equip docent que treballi coordinadament, capaç d’encetar
projectes engrescadors per a tothom.
Utilitzar les TIC de forma habitual en el desenvolupament dels processos
d’ensenyament/aprenentatge.
Viure l’esport i ensenyaments artístics com a mitjà d’integració i cohesió de l’alumnat.
Ser un agent actiu en la cura del medi ambient.
Ser una escola oberta a les famílies i a l’entorn: ser un Centre de referència. Unes famílies
implicades en el progrés dels seus fills i filles.
La nostra tasca educativa té com a repte desenvolupar les capacitats de l’autoestima, la
responsabilitat, la cooperació i l’autonomia.
Pàgina 6
Normativa
Base legal per la qual s’estableix aquest reglament:
a) Article 42 de La Llei 8/1985 Orgànica del dret a l’Educació, assenyala com a
funció del Consell Escolar: “Aprovar el Reglament de Règim Interior del
Centre”.
b) Decret 198/1996 del 12 de juny pel qual s’aprova el reglament orgànic dels Centres docents
públics que imparteixen educació infantil i primària.
c) Decret 352/2000 de 7 de novembre.
d) Decret de Drets i deures 279/2006.
e) Llei Orgànica d’Educació (BOE 106, de 4-5-06).
f) Llei 12/2009, de 10 de juliol, capítol V (LEC).
g) Decret 102/2010 de 3 d’agost.
h) Decret 155/2010 de 2 de novembre.

i) Resolucions que aproven els documents per a l’organització i els funcionament dels
diferents tipus de Centres. Correspon al Consell Escolar aprovar les NOFC i les seves
modificacions (Decret 102/2010 Art. 18.3)
L’aplicació de les presents NOFC afecta tots els integrants de la comunitat educativa de l’Escola
Pallaresa i haurà de vigilar i avaluar les normes inherents al present Reglament, sempre amb un
esperit de comprensió i de recerca de solucions. El seu àmbit físic d’aplicació serà: l’edifici propi de
l’escola i qualsevol lloc o edifici on s’hagués desplaçat la comunitat educativa en la seva totalitat o un
grup concret.
TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU
Tal com determina la Llei d’Educació, l’autonomia dels Centres educatius abasta els àmbits
pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del Centre
(PEC) n’és la màxima expressió.
El PEC ha de recollir i desenvolupar el caràcter propi del Centre , respectant els principis rectors
del sistema educatiu. Contindrà:
a) L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius,
els procediments d’inclusió educativa, els valors i objectius que regeixen l’aprenentatge de la
convivència i altres actuacions que caracteritzen el Centre.
Pàgina 7
b) Els indicadors de progrés pertinents, que han de referir-se a elements de context, recursos,
processos, competències i resultats i que han de ser revisables periòdicament en funció dels
resultats de l’avaluació del Centre.
c) La concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orientin l’atenció a la

diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives, sempre d’acord amb els principis de
l’educació inclusiva i de la coeducació.
d) Els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia.
e) El projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüísitca de l’entorn i

d’acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis.
Aquestes normes d’organització i funcionament del Centre són coherents amb els principis, valors,
objectius i criteris educatius que l’Escola Pallaresa ha determinat en el seu projecte educatiu.
Capítol 1. Per orientar l’organització pedagógica
En el marc de l’autonomia de Centre, els criteris que regeixen l’organització pedagògica dels nostres
ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu:
 La integració de l’alumnat procedent dels diversos col·lectius, en aplicació del principi
d’inclusió.
 L’organització pedagògica orienta a desenvolupar les capacitats de l’alumnat que es permeti
la plena integració social i laboral, i la incorporació als estudis superiors com a resultat de
l’acció educativa. Entre d’altres, a través de l’acció tutorial.
 La incentivació de l’esforç individual i de grup, especialment en el treball quotidià al Centre
educatiu.
 L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual per mitjà de
l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació per mitjà de
l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.
 La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
 L’establiment de regles, basades en els principis democràtics, que afavoreixin els hàbits de
convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.
 La implicació de les famílies en el procés educatiu.
Pàgina 8
Els criteris d’organització pedagògica en els ensenyaments que s’imparteixin al nostre Centre han de
contribuir a:
a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de l’alumnat en el seu procés educatiu, sens
perjudici de continuar fomentant el paper de les famílies en l’educació dels seus fills i les seves filles.
b) Educar en la responsabilitat de l’estudi i desenvolupar àmbits d’autoaprenentatge que resultin
positius per el progrés de l’alumnat.
c) Fer possible l’assoliment de competències, enteses com el conjunts de capacitats que utilitza una
persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb èxit uns determinats
resultats.
d) Adequar la funció del professorat, com a agent del procés educatiu, a les característiques i
necessitats educatives de cada etapa i els aspectes instructius específics de cada ensenyament, sens
perjudici del manteniment de la coherència global dels elements educatius de la formació.
e) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes
de l’avaluació dels processos de l’ensenyament i aprenentatge i els resultats de l’avaluació del
progrés assolit individualment per a cada alumne/a, i evidenciar la correlació entre els resultats
acadèmics de l’alumnat i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes.
f) Potenciar l’exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.
La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments té la finalitat prioritària de garantir

l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la
consecució de l’excel·lència en un context d’equitat que pot comportar la incorporació d’objectius
addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques. Aquestes mesures poden
afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris de docència
al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del
professorat, i d’acord amb el que determini els decrets d’ordenació curricular aplicables, la
distribució de les àrees matèries per cicles o cursos.
Pàgina 9
Capítol 2. Per orientar, en el rendiment de comptes al Consell Escolar, la gestió del

PEC i el projecte de direcció
- El PEC és la màxima expressió de l’autonomia del Centre educatiu i l’element vertebrador de
la seva activitat. El Projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del
projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del Centre, ha d’establir les línies
d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període i, si s’escau, ha de
formular propostes en relació a l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte
educatiu.
- El projecte de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals,
que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte.
En l’actualització del projecte de direcció, en la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les
actuacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sense
perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de noves, amb els indicadors corresponents, quan sigui
necessari.
Entre els indicadors n’hi haurà d’haver necessàriament de referits a l’acord de corresponsabilitat
vigent, si el Centre l’ha subscrit o modificat durant el mandat anterior de la mateixa direcció.
- La Programació General Anual de Centre és avaluada, en finalitzar cada curs escolar, en la
Memòria Anual de Centre. Ambdues seran presentades al Consell Escolar.
Tant el Projecte de Direcció, com la Programació General Anual de Centre han de
contenir indicadors d’avaluació que permetin valorar el grau d’assoliment dels objectius
previstos, per tal de fixar elements de millora, si s’escau.
Capítol 3.Per orientar l’aplicació dels acords de corresponsabilitat

El Centre pot establir un acord de corresponsabilitat amb l’administració educativa per a l’aplicació
del seu projecte educatiu d’acord amb el projecte de direcció.
Correspon al Consell Escolar aprovar l’acord de corresponsabilitat i participar en l’avaluació de la
seva aplicació.
L’Administració educativa i el Centre defineixen els objectius i els acords de corresponsabilitats
segons els principis que orienten el sistema educatiu.
L’acord de corresponsabilitat inclou:
- El pla d’actuació.
- La singularitat del Centre i el seu entorn.
Pàgina 10
- Els recursos addicionals associats, si s’escau.

En els acords de corresponsabilitat, l’Administració educativa es compromet a facilitar recursos
addicionals o mitjans necessaris per a l’aplicació del pla. El Centre es compromet a aplicar el pla
d’actuacions i retre comptes a la comunitat i Administració educativa de l’assoliment dels objectius,
en els termes establerts a l’acord.
La renovació de l’acord de corresponsabilitat resta subjecte al resultat de l’avaluació.
Capítol 4.Aprovació, revisió i actualització del PEC
Per definir o actualitzar el projecte educatiu, el Centre ha de tenir en compte les característiques
socials i culturals del context escolar i de l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives de
l’alumat.
El conjunt de normes d’organització i funcionament del Centre han de ser coherents amb els
principis, valors, objectius i criteris educatius que el Centre determini en el seu projecte educatiu.
El Centre, en exercici de l’autonomia de què gaudeix, establirà acords de corresponsabilitat amb
l’Administració educativa amb l’objectiu de desenvolupar l’aplicació del projecte educatiu.
El Centre ha de retre comptes a la comunitat educativa i a l’Administració de la seva gestió, dels
resultats obtinguts i de l’aplicació dels acords de corresponsabilitat.
La formulació del projecte educatiu del Centre correspon al claustre de professors, a iniciativa de la
directora i amb la participació dels professionals d’atenció educativa. L’aprovació del projecte
educatiu correspon al Consell Escolar.
TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE
L’estructura d’organització i gestió ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu:
 L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l’escola i la definició dels seus

objectius.
 L’assoliment dels objectius didàctics i pedagògics dels ensenyaments que s’imparteixen i
la seva adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.
 La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del Centre i l’exercici dels
drets i deures dels membres que la componen.
 La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’avaluació de l’ alumnat.
 La investigació i la innovació educatives i la formació del personal docent.
Pàgina 11
Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció.
Secció 1. La directora
La LEC estableix en l’article 142:

La directora del Centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del
Centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.
La selecció de la directora es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la
comunitat escolar i l’Administració educativa.
La directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la
comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament
jurídic vigent, del projecte educatiu del Centre i del projecte de direcció aprovat.
a) Corresponen a la directora les funcions de representació següents:
 Representar el Centre.
 Exercir la representació de l’Administració educativa en el Centre.
 Presidir el Consell Escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del Centre
 Traslladar les aspiracions i les necessitats del Centre a l’Administració educativa i
vehicular al Centre els objectius i les prioritats de l’Administració.
b) Corresponen a la directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:
 Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions
corresponents.
 Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents
amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
 Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels
plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres
plantejaments educatius del projecte educatiu del Centre recollits en el projecte de
direcció.
 Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de
comunicació en les activitats del Centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el
projecte lingüístic del Centre.
 Establir els elements organitzatius del Centre determinats pel projecte educatiu.
 Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la
relació de llocs de treball del Centre i les modificacions successives.
 Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article
124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.
Pàgina 12
 Orientar, dirigir i supervisar les activitats del Centre i dirigir l’aplicació de la

programació general anual.
 Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i,
eventualment, dels acords de corresponsabilitat.
 Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre
personal destinat al Centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.
c) Corresponen a la directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar:
 Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del
Centre.
 Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures
disciplinàries corresponents.
 Assegurar la participació del Consell Escolar.
d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes.
e) Corresponen a la directora les funcions relatives a l’organització i la gestió del Centre
següents:
 Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del
Centre i dirigir-ne l’aplicació.
 Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el
projecte educatiu.
 Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa
vigent.
 Visar les certificacions.
 Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa.
 Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
 Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i
actuar com a òrgan de contractació.
 Dirigir i gestionar el personal del Centre per garantir que compleix les seves funcions,
la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.
La directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern
del Centre no assignades a cap altre òrgan.
La directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de
presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions,
llevat que es provi el contrari.
La directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès
Pàgina 13
superior de l’infant.
La regulació del complement retributiu de la directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en
compte la complexitat del Centre que dirigeix.
Secció 2. Cap d’estudis

Correspon a la cap d’estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les activitats del
Centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament de la directora de l’escola.
Són funcions específiques de la cap d’estudis:
a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del propi Centre com amb els Centres
públics que imparteixen l'educació secundària obligatòria, als quals estigui adscrit.
b) Coordinar també quan s'escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme
l'elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents
segons la naturalesa de l'activitat acadèmica, escoltat el claustre.
c) Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el Consell Escolar del Centre i
l’ associació de mares i pares.
d) Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d'Ensenyament i
especialment amb els equips d'assessorament psicopedagògic.
e) Substituir la directora en cas d'absència.
f) Coordinar l'elaboració i l'actualització del projecte curricular de Centre i vetllar per
l'elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes
d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells que presentin
necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i participació de tots els
mestres del claustre en els grups de treball.
g) Vetllar perquè l'avaluació del procés d'aprenentatge de l’alumnat es dugui a terme en relació
amb els objectius generals d'àrea i d'etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de
professors en el projecte curricular de Centre. Coordinar la realització de les reunions
d'avaluació i presidir les sessions d'avaluació de fi de cicle.
h) Vetllar per la coherència i l'adequació en la selecció dels llibres de text, del material didàctic i
complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixen en l’escola.
i) Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el Centre i fer-ne el
seguiment.
j) Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del
professorat que es desenvolupin en el col·legi, quan s'escaigui.
k) Aquelles altres que li siguin encomanades per la directora o atribuïdes per disposicions del
Departament d'Ensenyament.
Pàgina 14
Secció 3. La secretària
La secretària és nomenada per la direcció del Centre, per un període no superior al del
mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al Centre, com a mínim, per un curs
sencer
Correspon a la secretària dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa del
Centre, sota el comandament de la directora i exercir per delegació seva, la prefectura del personal
d’administració i serveis adscrit al col·legi quan la directora ho determini.
Correspon a la secretària exercir les funcions que li delegui la direcció d’entre les previstes a
l’article 147.4 de la Llei d’educació.
Les competències de la secretària són les següents:
a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que
celebrin.
b) Tenir cura de les tasques administratives del Centre, atenent la seva programació general i
el calendari escolar.
c) Estendre les certificacions i documents de l’escola, amb el vist-i-plau de la directora.
d) Dur a terme la gestió econòmica del Centre, la comptabilitat que se’n derivi i elaborar i
custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats
financeres, juntament amb la directora. Elaborar el Projecte del Pressupost del Centre.
e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i
matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.
f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats
d’acord amb la normativa vigent.
g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents del Centre, assegurar la unitat dels registres i
expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.
h) Confeccionar i mantenir l’inventari general del Centre.
i) Vetllar pel manteniment i la conservació general del Centre, de les seves instal·lacions,
mobiliari i equipaments d’acord amb les indicacions de la directora i les disposicions
vigents. Tenir cura de la seva reparació quan correspongui.
j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, alienació o
lloguer de béns i als contractes de serveis i subministrament, d’acord amb la normativa
vigent.
k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades per la directora del Centre o atribuïdes
per disposicions del Departament d’Ensenyament.
Pàgina 15
Secció 4. Distribució horària dels òrgans unipersonals

Els òrgans unipersonals de govern dedicaran una part del seu horari lectiu, a les tasques pròpies del
seu càrrec. Cada inici de curs, l’equip directiu revisarà la dedicació i la distribució horària en funció de
la legislació i de les necessitats de l’escola.
Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació
Secció 1. Consell Escolar
El Consell Escolar és l’òrgan de participació dels diferents membres de la comunitat escolar en el

govern del Centre (art. 126 i 127 LOE 2/2006, de 3 de maig).
Composició i competències
Els components del Consell Escolar són:
 La directora del Centre, que n’és la presidenta.
 La cap d’estudis.
 Una representant de l’Ajuntament.
 Un nombre de mestres (6), elegits pel Claustre, que no pot ser inferior a un terç del total de
components del Consell Escolar.
 Un nombre de pares i/o mares (6), elegits respectivament per ells i entre ells, que no pot ser
inferior a un terç del total de components del Consell.
 Un representant del personal d’Administració i Serveis del Centre.
 Un representant del personal d’Acció Educativa. ( Educadora de l’USEE)
 La secretària del Centre que assisteix amb veu i sense vot i exerceix la secretaria del Consell.
 Un dels representants dels pares i mares en el Consell és designat per l’AMPA d’acord amb el
que estableixin les administracions educatives.
El Consell Escolar del Centre tindrà les competències següents (art. 148.3 de la LEC 12/2009, de 10 de
juliol):
 Participar en l'aprovació del projecte educatiu i les seves modificacions. El Consell Escolar ha
de ser consultat per la directora de manera preceptiva per valorar la proposta del projecte
educatiu i manifestar el seu suport amb una majoria de les tres cinquenes parts dels
membres.
Pàgina 16
 Participar en l'aprovació de la programació general anual, de les normes de funcionament i

de la gestió econòmica del Centre. El Consell Escolar ha de ser consultat de manera
preceptiva per valorar cada una de les propostes i manifestar el seu suport per majoria
simple dels membres.
 Avaluar l'aplicació del projecte educatiu i de les seves modificacions així com de la resta de
documents de gestió del Centre.
 Aprovar les propostes d'acords de corresponsabilitat, convenis i altres acords de
col·laboració del Centre amb entitats i institucions.
 Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.
 Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o
directora.
 Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.
 Aprovar les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i d'activitats
extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
 Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del Centre i conèixer
l'evolució del rendiment escolar.
 Aprovar els criteris de col·laboració amb altres Centres i amb l'entorn.
 Qualsevol altre que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.
Renovació de les persones membres del Consell Escolar
Les persones membres del Consell Escolar, representants electes de diferents sectors, ho són per un
període de 4 anys.
Els Consells Escolars es renoven per meitats de les persones representants electes de cada sector
cada 2 anys, en el 1r trimestre del curs escolar.
El Consell Escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de
desembre.
Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del Consell Escolar les
convoca la directora del Centre amb 15 dies d’antelació dins les dates que fixi el Departament
d’Ensenyament.
La condició de membre del Consell Escolar es perd:

- Quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre.
- Quan es deixa de complir algun dels requisits necessaris per ser elegible.
- Quan l'òrgan que l'ha designat revoca la designació.
Pàgina 17
Així mateix es contemplaran els següents casos:

- Quan un representant presenti la seva renúncia, el Consell Escolar, escoltades les raons,
l’acceptarà.
El Centre no pot modificar la configuració del Consell Escolar dins dels tres cursos acadèmics
següents a aquell en què és determinada. L'aprovació d'una modificació en la composició del Consell
Escolar no entrarà en vigor fins al primer procés electoral que es dugui a terme després que s'hagi
aprovat.
Funcionament
El Consell Escolar del Centre es reunirà preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el
convoqui la seva presidenta o ho sol·liciti la seva presidenta o almenys un terç dels seus membres.
La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa per la directora als
membres del Consell amb una antelació mínima de 48 hores, llevat del cas d’urgència apreciada per
la Presidenta, la qual es farà constar a la convocatòria. Juntament amb tota la documentació
necessària que hagi de ser objecte de debat i, en el seu cas, d’aprovació.
Els òrgans col·legiats són convocats i presidits per la directora del Centre i, en cas d’absència
d’aquesta, per la cap d’estudis.
Correspon a la directora del Centre establir l’ordre del dia, tenint en compte les peticions de la resta
dels membres de l’òrgan col·legiat, formulades amb la suficient antelació.
La directora és qui determina la confecció definitiva.
El quòrum necessari perquè tingui validesa una reunió serà el de la majoria absoluta dels seus
components i també caldrà la presència de la presidenta i la secretària, és a dir, la meitat més un del
nombre de persones que formen l’òrgan col·legiat.
Qui presideixi la reunió del Consell Escolar conjuntament amb la resta dels membres, procurarà:
 Facilitar el diàleg.
 La recerca del consens.
 El compliment de les lleis.
 La regularitat de les deliberacions.
 Moderar el debat.
Es procurarà que les decisions dins del Consell Escolar es preguin per consens. Si no és possible
arribar a un acord, es determinarà la decisió per majoria dels membres amb dret a vot, llevat dels
casos en què la normativa determina una altra majoria qualificada i dirimirà els empats el vot de la
Pàgina 18
presidenta.
Només es tractaran els temes o assumptes que determini l’ordre del dia que s’ha establert, llevat que
hi hagi presents tots els components de l’òrgan i sigui declarada la urgència de l’assumpte amb el vot
favorable de la majoria.
Les actes de les sessions són un document intern que ha de poder ser consultat per tots els
membres, per bé que no es poden facilitar còpies. Amb tot, tant els membres del Consell Escolar com
altres membres de la comunitat educativa, a través dels seus representants, podran sol·licitar, per
escrit, certificació d’acords concrets que constin a l’acta. Aquest certificat l’estendrà la secretària
amb el vist-i-plau de la directora.
De cada reunió, la secretària de l’Escola, la qual tindrà veu però no vot, n’aixecarà acta, la qual
contindrà la indicació de les persones assistents, les que hi ha intervingut, les circumstàncies de lloc i
temps de la reunió, els punts principals de les deliberacions, la forma i resultat de les votacions i els
contingut dels acords.
Els components de l’òrgan col·legiat podran fer constar en acta el seu vot en contra d’un acord
adoptat i els motius que el justifiquen, amb exempció de qualsevol responsabilitat que es pogués
derivar de l’acord pres. Tot i això, els acords presos són d’obligat compliment per part dels membres
de la comunitat educativa.
Quan s’hagin de formular propostes a altres òrgans de l’Administració, els components podran
formular els vots particulars que creguin necessaris i fer-los constar a l’acta de la sessió.
Un cop constituït, el Consell Escolar del Centre ha de designar una persona que impulsi mesures
educatives de foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
Els acords presos seran executats, dins l’àmbit de la seva competència, per la directora de l’Escola.
Comissions específiques del Consell Escolar

Del Consell Escolar dependran les següents comissions, que hauran d’informar a cada sessió
del seu funcionament:
 Ccomissió Permanent
 Comissió Econòmica
 Comissió de Convivencia
 Comissió de Llibres de Reutilització
 Comissió de Menjador
 Comissió de Material.
Aquestes comissions tenen les competències que estan recollides en aquest document i les
que expressament li delega el Consell Escolar, excepte aquelles que per normativa no són delegables.
Qui convoca les comissions és la presidenta del Consell Escolar.
Pàgina 19
Comissió Permanent
La Comissió Permanent està integrada per la directora, la cap d’estudis, un/a mestre/a, un
pare o mare i la secretària, amb veu i sense vot.
Els membres de la Comissió Permanent han de pertànyer al Consell Escolar i són escollits per
aquest òrgan.
Les competències de la Comissió Permanent són: estudiar, informar i elevar propostes al
Consell Escolar del Centre sobre els aspectes del seu àmbit que se’ls sol·liciti o consideri convenient
aportar.
Realitzarà les funcions de seguiment, modificacions i avaluació del Reglament de Règim
Intern.
Es reuneix per tractar aspectes que li encomani el Consell Escolar i també prendrà les
decisions oportunes en casos urgents que no puguin esperar a la convocatòria del Consell Escolar. En
aquest segon cas, els acords presos seran provisionals fins que a la propera reunió del Consell Escolar
els ratifiqui o no.
De cada sessió s’aixecarà acta.
Comissió Econòmica
La Comissió Econòmica està integrada per la directora, la secretària, un/a mestre/a i un/a pare o
mare.
Els membres de la Comissió Econòmica han de pertànyer al Consell Escolar i són escollits per
aquest òrgan.
Les competències de la Comissió Econòmica són:
 Estudiar, informar i elevar propostes al Consell Escolar del Centre sobre els aspectes
econòmics del Centre.
 Altres competències que expressament li encomani el Consell Escolar.
 Preparar la documentació per a l’aprovació i la liquidació dels pressupostos del Centre, que
únicament pot aprovar el Consell Escolar.
La Comissió econòmica es reunirà sempre que sigui pertinent. De cada sessió s’aixecarà acta.
Comissió de convivència
La Comissió de Convivència està integrada per la Directora, la Secretària, dos mestres (un dels quals
ha de ser el coordinador LIC) i dos pares o mares.
Les competències de la Comissió de Convivència són:
Pàgina 20
a) Garantir una aplicació correcta de la legislació vigent en temes de drets i deures dels
alumnes.
b) Imposar les mesures correctores previstes a les conductes contràries a les normes de
convivència de Centre, descrites al títol corresponent d’aquestes NOFC.
c) Vetllar pel compliment efectiu de les mesures correctores.
d) Assessorar l’Equip Directiu en determinats casos sobre l’aplicació de mesures correctores i

sancions.
e) Les actes de la reunió de la Comissió de Convivència seran fetes pel secretari/ària del Centre.
La Comissió de convivència es reunirà sempre que sigui pertinent. De cada sessió s’aixecarà acta.
Comissió de Llibres de reutilització

La Comissió de Llibres de reutilització està formada per la Directora, la Secretària, un/a mestre/a i
tres pares o mares.
Les competències de la Comissió són:
 Redactar el Projecte de socialització de llibres.
 Informar a tota la comunitat del projecte i de tota la normativa que regirà l’ús dels llibres.
 Dissenyar l’etiqueta de registre dels usuaris del llibre.
 Fomentar la participació de les famílies.
 Fer la previsió i la comanda dels llibres que seran necessaris d’un curs per l’altre.
 Proposar la quota anual que hauran de pagar les famílies per a la seva aprovació.
Comissió de Menjador
La Comissió de Menjador està integrada per la directora, la secretària, dos o tres pares o mares,
dos/dues mestres i la representant del PAS
Les competències de la Comissió de Menjador són:

 Vetllar pel bon funcionament del servei de menjador
 Supervisar els menús que s’ofereixen, proposant canvis, si escau.
 Vetllar per les necessitats alimentàries dels alumnes que pateixen algun tipus d’intolerància o
al·lèrgia.
 Vetllar per la coordinació de les activitats de lleure proposades en el projecte de l’empresa
de menjador amb les activitats escolars.
 Vetllar perquè l’acció educativa en el servei de menjador segueixi la mateixa línia educativa
de l’escola, en l’àmbit dels hàbits i de les actituds envers les persones i els espais comuns.
Pàgina 21
La Comissió de menjador es reunirà sempre que sigui pertinent. De cada sessió s’aixecarà acta.
Secció 2. Claustre del professorat
El Claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió

de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del Centre. És integrat
per tot el professorat i el presideix la Directora del Centre (art. 146.1, Llei 12/2009, del 10 de juliol,
d’Educació).
Composició i competències:
El claustre de professors està integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis i és
presidit per la directora.
El Claustre del professorat té les funcions següents:
 Formular a l’Equip Directiu i al Consell Escolar propostes per a l’elaboració i modificació dels
projectes de Centre i de la Programació General Anual.
 Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de
la Programació General Anual. Programar les activitats educatives del Centre i avaluar-ne el
desenvolupament i els resultats.
 Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu i de les normes d’organització
i funcionament de Centre.
 Designar els mestres que han de participar en el procés de selecció de la directora i participar
del procés.
 Analitzar i valorar el funcionament general del Centre, l’evolució del rendiment escolar i els
resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el Centre.
 Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.
 Fixar criteris referents al’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes.
 Elegir els representants del professorat en el Consell Escolar.
 Donar suport a l’Equip Directiu en el compliment de la Programació General del Centre.
 Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions i vetllar perquè
aquestes s’atinguin a la normativa vigent.
 Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al Centre.
 Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament del Centre, en el marc de
l’ordenament vigent.
 Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.
Pàgina 22
Funcionament:
Es procurarà una reunió mensual del Claustre de mestres, amb caràcter ordinari, i sempre
que el convoqui la directora o ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres. És preceptiu celebrar
un claustre al començament i al final de cada curs.
A principi de curs es fixarà el dia de la setmana més idoni per realitzar les reunions de
Claustre, tenint en compte les reduccions de jornada de mestres i altres possibles factors.
L’assistència al Claustre és obligatòria per als seus membres.
El Claustre és convocat i presidit per la directora, i en cas d’absència per la cap d’estudis.
Les reunions ordinàries seran convocades amb un termini d’almenys 48 hores, llevats dels
casos d’urgència, per escrit i amb l’odre del dia a tractar, el qual serà fixat per la directora.
El quòrum necessari perquè tingui validesa la reunió serà de la majoria absoluta dels seus
components i també caldrà la presència de la directora i la secretària, és a dir, la meitat més un del
nombre de persones que formen l’òrgan col·legiat.
Les decisions del si del Claustre es prendran normalment per consens. Sinó és possible anar
al consens es determinarà per majoria dels membres presents amb dret a vot, llevat dels casos en
què la normativa determina una altra majoria qualificada, dirimirà els empats el vot de la directora.
La secretària del Centre aixeca acta de cada sessió del Claustre, la qual, una vegada aprovada,
passa a formar part de la documentació general del Centre.
La durada del Claustre serà la que marqui l’ordre del dia establert. Només es tractaran els
temes de l’ordre del dia, llevat que hi siguin tots els mestres presents i sigui declarada la urgència de
l’assumpte amb el vot favorable de la majoria abans d’iniciar la reunió.
La directora del Centre pot convocar a les sessions del Claustre del professorat, professionals
d’atenció educativa destinats al Centre perquè informin amb relació a l’exercici de les funcions
establertes per a l’apartat anterior.
Capítol 3. Equip directiu
Secció 1. Equip directiu
L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern dels Centres públics i és integrat per la
directora, la secretària i la cap d’estudis.
Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció
establert per l’article 144.
Pàgina 23
La directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels
apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142.
Els Centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un Consell de direcció,
integrat per membres del claustre del professorat d’entre els que tenen assignades o delegades
tasques de direcció o de coordinació.
Correspon a la directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu. També li
correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació
d’aquestes funcions.
La directora respon del funcionament del Centre i del grau d’assoliment dels objectius del
projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció i ret comptes davant el Consell Escolar.
Els òrgans unipersonals de govern (directora, cap d’estudis i secretària) integren l’equip
directiu, que és l’òrgan executiu de govern del Centre i ha de treballar de manera coordinada en el
compliment de les seves funcions (art. 139.2 LEC).
Són funcions de l’Equip Directiu:
 Assessorar la directora en matèria de la seva competència.
 Elaborar, amb la col·laboració del claustre, els documents institucionals del Centre (projecte
educatiu del Centre, normes d’organització i funcionament, projecte lingüístic,…) i vetllar pel
seu correcte desenvolupament.
 Elaborar, amb la col·laboració del claustre, la Programació General Anual i la Memòria Anual
de Centre.
 Afavorir la participació de la comunitat educativa implicant tots els sectors en la tasca

col·lectiva de Centre.
 Establir criteris per a l’avaluació interna del Centre. i impulsar i determinar el procediment
d’elaboració i execució dels plans d’avaluació interna.
 Coordinar les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació.
 Vetllar per a l’elaboració d’altres documents: Pla d’acollida, Pla d’acció tutorial, Plans de
Centre, Pla de menjador, Pla d’activitats extra escolars, etc.
 Col·laborar amb l’avaluació externa quan aquesta es realitzi.
 Vetllar per la bona imatge del Centre i representar-lo quan s’escaigui.
 Es reunirà amb periodicitat setmanal.
 Assegurar la permanència en l’escola d’algun membre de l’equip directiu en horari escolar.
Pàgina 24
 Organitzar les substitucions de mestres.
 Promoure la coherència del funcionament global de l’escola.
Capítol 4. Òrgans unipersonals de coordinació
Secció 1. Coordinadores de cicle
A l’escola hi ha una coordinadora d’Educació Infantil i una coordinadora per a cadascun dels cicle
que integren l’Educació Primària
Funcions dels/les coordinadors/es de cicle:
 Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l’educació infantil i
l’educació primària, segons correspongui, sota la dependència del cap d’estudis.
 Col·laborar amb l’equip directiu en l’elaboració i l’aplicació del pla d’avaluació interna del
Centre.
 Convocar, dinamitzar les reunions del seu cicle, respectant el calendari i horari establerts,
presidir-les i aixecar-ne acta. Donar a conèixer els resultats dels temes tractats al cap d’estudis i
fer-ne el seguiment.
 Recollir i vetllar per les decisions que afectin el seu cicle.
 Vetllar en l’organització de sortides i colònies pel respecte al criteris establerts al Centre en

relació a les mateixes.
 Tutoritzar els/les mestres nous/ves al cicle.
 Coordinar i recollir, amb mitjans informàtics, el treball que es fa als cicles en relació a acords
generals i metodològics, continguts curriculars, etc.
 Vetllar per la realització de les actes d’avaluació del seu cicle.
 Recollir les propostes que afectin als llibres de text i altre material curricular.
 Encarregar-se, juntament amb l’equip directiu, de la difusió i del compliment de les

disposicions de les normes d’organització i funcionament en el si del seu cicle.
 Altres funcions que l’equip directiu li atorgui.
Pàgina 25
Secció 2. Coordinador TAC

 Proposar a l’equip directiu del Centre i a la comissió d’informàtica els criteris per a la
utilització i optimització dels recursos informàtics i per adquirir-ne de nous.
 Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del
Centre en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.
 Mantenir al dia l’inventari d’equips, perifèrics i programari.
 Impulsar l’ús didàctic de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en el

currículum escolar.
 Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments

informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en
aquest tema.
 Presidir i dinamitzar la comissió d’informàtica del Centre.
 Assistir als seminaris de formació que es realitzin a la zona.
 Aquelles que la directora li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics o
que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.
Secció 3. Coordinador/a lingüística

 Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessora LIC (si s’escau),
actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la
llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
 Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del

Centre (PEC, PLC, RRI, Pla d’acollida i integració, programació general anual del Centre, etc.) i en
la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a
l’atenció a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació
intercultural i la convivència en el Centre.
 Promoure actuacions en el Centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la

convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la
participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
 Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc

d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels
professionals externs que hi intervenen.
Pàgina 26
 Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de
la direcció del Centre.
 Assistir a les sessions formatives que es realitzin pels coordinadors LIC a la zona.
 Aquelles que la directora li encomani en relació al seu càrrec o que li pugui atribuir el
Departament d’Ensenyament.

Secció 4. Coordinadora riscos laborals
 Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar
l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció preventiva, d’acord amb les
orientacions del Servei de Prevenció de Riscos Laborals.
 Col·laborar amb la direcció del Centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la
implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació
 Revisar periòdicament la senyalització del Centre i els aspectes relacionats amb el pla
d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.
 Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els
telèfons i l’estructura.
 Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.
 Emplenar i trametre als serveis territorials el model "Full de notificació d'accident o incident
laboral".
 Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’avaluació i
el control dels riscos generals i específics del Centre.
 Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de

l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
 Assistir a les sessions formatives que s’organitzin des del Departament d’Ensenyament.
 Aquelles que la directora li encomani en relació en relació al seu càrrec o que li pugui atribuir 
el Departament d’Ensenyament.
Pàgina 27
Secció 5. Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de coordinació
La directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre i

informa al Consell Escolar i al claustre dels nomenaments i cessaments corresponents.
El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’ha d’estendre, com a mínim, al curs
escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat de la directora.
La direcció del Centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació abans
que no finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, tant a sol·licitud de la persona interessada com
per decisió pròpia expressament motivada i amb audiència de la persona interessada.
TITOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE
Capítol 1: Organització del professorat i coordinació docent
Secció 1. Equips docents de cicle

Els equips de cicles són els òrgans de coordinació del Centre i la funció principal és la d’organitzar i
desenvolupar els ensenyaments de cicle en el marc que marquen els projectes curriculars de Centre
aprovats al Claustre.
Es procurarà una coordinació intercicles un mínim de dos cops anuals.
Els equips de cicle poden formular propostes relatives als projectes educatius i curriculars del Centre
i a la seva programació general.
El Centre s’organitzarà en els següents cicles: Educació Infantil (P3, P4 i P5), Cicle Inicial (1r i 2n), Cicle
Mitjà (3r i 4t) i Cicle Superior (5è i 6è).
Composició i competències
La composició dels equips de cicle és la següent: mestres tutors/es de cicle, mestres sense tutoria
adscrits al cicle, TEI i educadora. L’adscripció dels mestres sense tutoria es farà a l’inici del curs,
tenint en compte les necessitats de cada cicle.
Les competències dels equips de cicle són les següents:
 Desenvolupar les propostes i acords de la reunió de coordinació.
 Recollir i canalitzar les propostes que provenen dels equips de cicle.
Pàgina 28
 Organitzar i preparar les sortides, colònies i activitats (Jornades Culturals, festes, etc.) que
s’aprovin en la Programació General Anual.
 Coordinar-se amb el/la mestre/a de suport i amb l’especialista d’Educació Especial i posar- se
d’acord en els criteris i orientacions que han de regir els processos d’aprenentatge.
 Revisar programacions i fer propostes de millora.
 Establir lligams entre les programacions dels diversos cicles.
 Proposar projectes i treballs que facilitin el tractament interdisciplinari dels continguts
curriculars.
 El/la coordinadora aixecarà acta de les reunions de cicle.
Funcionament
Els equips de cicle estaran coordinats pel corresponent coordinador/a de cicle, sota la supervisió de
la cap d’estudis.
La periodicitat de les reunions serà setmanal.
Secció 2. Els Mestres

Tots els/les mestres del Centre formen part del Claustre de l’escola.
Les seves funcions bàsiques, com a membres de l’equip docent, són:
 Assistir al claustre i altres reunions de cicle, nivell, amb especialistes, amb serveis de suport,
etc. quan siguin convocats.
 Participar i col·laborar en totes les activitats de la vida escolar que estiguin aprovades en la
programació general de Centre: sortides, colònies, festes, setmanes culturals, activitats
especials, etc.
 Ser membre actiu/va del Consell Escolar, quan sigui escollit i assistir a les reunions a que sigui
convocat per la presidència del mateix.
 Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com
a eina metodològica.
 Aplicar les mesures correctores i sancionadores, derivades de les conductes irregulars

contemplades en aquestes normes.
 Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que li siguin encomanades.
 Exercir la tutoria, si li és encomanada i la direcció i orientació global de llur aprenentatge.
 Fer les programacions de les activitats d’ensenyament aprenentatge de les àrees que
imparteix, seguint el currículum establert i lliurar-ne una còpia a la cap d’estudis a principi de
curs.
Pàgina 29
 Avaluar els alumnes en les àrees que imparteix, omplir i mantenir actualitzats els documents
establerts per aquesta finalitat.
 Assistir als cursos de formació, seminaris o altres modalitats formatives que es realitzin a
nivell de Centre.
 Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos

d’aprenentatge.
 Facilitar la rebuda als/a les mestres novells.
Secció 3. Els/les mestres tutors/es
Funcions
La tutoria i l'orientació dels alumnes forma part de la funció docent.
Tots els/les mestres que formen part del claustre poden exercir les funcions de mestre/a tutor/a
quan els hi correspongui. Cada grup d’alumnes té assignat un mestre tutor.
Entenem per tutoria la funció que desenvolupa el/la tutor/a responsable d’un grup d’alumnes.
Aquesta tasca consisteix a atendre de forma integral a cadascun d’ells, seguint dia a dia el seu
procés d’aprenentatge i maduració personal. També implica vetllar per l’aplicació del projecte
curricular en l’acció docent i educativa adreçada al seu grup d’alumnes.
La tutoria té assignada una sessió setmanal dedicada al treball amb el grup classe i una
individualitzada, però el seguiment tutorial és diari i en cada situació educativa.
Les funcions del/la tutor/a, a més d’aquelles altres que li encomani la directora o li atribueixi el
Departament d'Ensenyament, són:
Respecte als alumnes :
 Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats de l’escola.
 Potenciar en l’alumnat l’educació en valors.
 Afavorir en els alumnes l’ autoestima personal.
 Canalitzar els conflictes, orientar-los i buscar formes de resoldre’s.
 Identificar les necessitats, aptituds, interessos i motivacions, ajudant-los en el seu procés

d’aprenentatge i creixement personal.
 Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes.
Pàgina 30
 Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes, i omplir i
mantenir actualitzats els documents establerts per aquesta finalitat: fulls d’observació
d’aspectes personals, graelles de seguiment dels objectius avaluables, ...
 Responsabilitzar-se, amb el recolzament dles especialistes d’educació especial i coordinador

LIC, de l’elaboració de les programacions individualitzades dels seus alumnes, quan aquests
ho requereixin.
 Elaborar la programació de les àrees que imparteix al grup, tenint en compte la contribució
de cada una a l’assoliment de les competències bàsiques, objectius, continguts
d’ensenyament, activitats d’aprenentatge i activitats d’avaluació.
Respecte al Centre:
 Coordinar la coherència de les activitats d'ensenyament - aprenentatge i les activitats

d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu grup
d'alumnes.
 Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions d’avaluació i fer-ne
el corresponent informe, de qual se n’hauran de fer dues còpies: una que s’arxivarà a
l’expedient del curs i l’altra que es lliurarà a la Cap d’estudis.
 Tenir cura, juntament amb la secretària, quan correspongui, de vetllar per l'elaboració dels
documents acreditatius dels resultats de l'avaluació.
 Mantenir actualitzada la carpeta del grup classe amb tota la documentació requerida per la
cap d’estudis: registre d’entrevistes amb les famílies, informes, registre de conductes
conflictives,...
 Controlar l’assistència dels alumnes, mitjançant els fulls de registre d’assistència. En cas
d’absentisme dur a terme les funcions especificades en aquestes normes.
 Informar a la coordinadora de cicle, a la cap d’estudis o a la direcció, si s’escau, de les

incidències i situacions que puguin pertorbar el procés formatiu dels alumnes.
 Establir relació amb la psicopedagoga de l’EAP i mitjançant aquesta amb altres serveis
externs implicats en el procés educatiu dels alumnes que ho requereixin.
 Traspassar als/les altres mestres i especialistes, implicats en el grup, les informacions adients
de cada alumne o del grup en general.
 Aquelles altres que li encomani la directora o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.
Respecte a les famílies:
 Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares i mares dels/les alumnes o
representants legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva assistència a
Pàgina 31
les activitats escolars. Es mantindrà amb totes les famílies, com a mínim, una entrevista al
llarg del curs i, en cas necessari, les que convingui.
 Lliurar a les famílies l’informe escrit sobre l’avaluació dels i de les seus/ves fills/es
 Informar al grup de pares i mares de tots aquells assumptes que afectin la educació dels seus
fills, facilitant la informació i la relació d’escola/família.
 Dinamitzar la participació de les famílies en les activitats que es realitzen en l’àmbit escolar
Secció 4. Els/les mestres especialistes

Les àrees de música, educació física, llengua estrangera i educació especial, seran assignades
als/a les mestres que disposin de l’especialitat corresponent.
Els/les mestres especialistes atendran, prioritàriament, les tasques docents pròpies de la seva
especialitat, i després la docència en altres àrees, les tasques de tutor/a, si per l’organització del
Centre és necessari, i les pròpies de la condició de mestre/a.
Amb caràcter general, l’especialista col·laborarà en els àmbits següents:
 Coordinació, suport tècnic i educatiu i assessorament als altres membres del claustre en
aspectes de la seva especialitat.
 Assessorament, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat, de les

programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle.
En la mesura en què convingui a l’organització del Centre, la direcció podrà assignar àrees
d’especialitat a mestres no especialistes del Centre, sempre que comprovi que tenen l'adequada
titulació, formació o experiència.
Els/les mestres no tutors/es tindran una cura especial en informar al tutor de totes les
incidències significatives que es produeixin amb els alumnes i asseguraran una bona coordinació
en els cicles que intervinguin.
4.1 Mestres especialistes en música
L’especialista de música exercirà les funcions següents:
 Impartir les classes de música de l’educació primària, segons les dedicacions horàries
establertes.
 Elaborar les programacions de l’assignatura.
 Coordinar les activitats curriculars musicals del Centre, fins i tot en aquells cicles en què
no sigui preceptiva la seva intervenció directa com a docent.
Pàgina 32
 Assistir als grups de treball de formació de zona, si n’hi ha.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, es
dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.
4.2 Mestres especialistes en educació física
L’especialista d’educació física exercirà les funcions següents:
 Impartir les classes d’educació física en l’educació primària.
 Coordinar les activitats curriculars de l’educació física del Centre.
Si el seu horari li ho permet i d’acord amb la programació del Centre, l’especialista d’Educació
Física impartirà classes de psicomotricitat al parvulari ( P-5) Si l’especialista no les pot impartir,
haurà d’assessorar i secundar convenientment el/la mestre/a no especialista que s’encarregui
d’aquesta tasca.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, es
dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.
4.3 Mestres especialistes en llengua estrangera
 Els especialistes en llengua estrangera, atendran prioritàriament la docència de la primera

llengua estrangera (anglès) en l’educació primària. El Centre prioritza, però, la introducció de
la llengua estrangera des d’educació infantil ( P 5) Per tant, l’activitat dels especialistes en
llengua estrangera podrà complementar-se amb mestres amb titulació adient per impartir la
llengua estrangera.
 Així mateix, quan la plantilla del Centre permeti introduir la docència en llengua anglesa
d’una àrea o aspecte d’una àrea a l’educació primària, l’especialista hi col·laborarà si és
necessari.
 Es procurarà destinar als cursos inicials aquell especialista que tingui millor domini de la
llengua oral.
 L’organització de l’horari dels especialistes s’ha de preveure en funció de les solucions

organitzatives i d’agrupació dels alumnes que hagi previst el Centre per aconseguir una millor
qualitat en l’ensenyament de la llengua, especialment el desenvolupament de la llengua oral.
 Els especialistes en llengua estrangera donaran suport als projectes, internacionals o no, en
què participi el Centre.
Pàgina 33
 Satisfetes les necessitats derivades del desplegament del projecte lingüístic del Centre, es
dedicaran a altres activitats pròpies de la seva condició de mestres.
 Els mestres especialistes en llengua estrangera assistiran als grups de treball de formació de
zona.
 Seran els responsables de fer la proposta d’un Projecte Educatiu de Llengua Estrangera (PELE)
presentar-la al Claustre i dinamitzar la seva realització.
4.4 Mestres especialistes en educació especial
Els mestres especialistes en educació especial han de prioritzar, d’acord amb l’equip directiu i la
comissió d’atenció a la diversitat, l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques,
donant suport al professorat en la planificació i desenvolupament de les activitats del grup classe
per afavorir la participació de tot l’alumnat en les activitats a l’aula ordinària.
Com a Centre prioritzem la seva intervenció en el desenvolupament de metodologies inclusives i

del treball competencial a l’aula.
Els mestres especialistes en educació especial duen a terme les funcions següents:
 Identificació, amb la col·laboració de l'EAP, de les necessitats educatives d’aquest

alumnat i col·laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció.
 Col·laboració amb els tutors i tutores en la concreció d’adaptacions del currículum i en

la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge
d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.
 Suport en la participació de l’alumnat amb discapacitat en les activitats del grup classe
ordinari.
 Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest alumnat

requereixi.
 Col·laboració en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat.
 Col·laboració amb els tutors en la formulació de propostes d’adaptació del currículum i

plans individualitzats, quan l'alumnat ho requereixi.
 Un cop cobertes les necessitats d’atenció dels alumnes amb nee, podran col·laborar en
la realització de desdoblaments en les àrees instrumentals i altres activitats pròpies de
la seva condició de mestre/a.
L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es durà a terme:
- Dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor per tal d’oferir a aquest alumnat
Pàgina 34
oportunitats de participar en els entorns i activitats el més normalitzats possible.
- En grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària.
- Per a la configuració de grups reduits es tindrà en compte el nivell d’aprenentatge dels

alumnes i no el nivell al qual pertanyen.
Sempre que es pugui i es consideri adequat, es prioritzarà que l’atenció educativa específica es
faci a l’aula ordinària.
En el cas que hi hagi alumnes que presentin dificultats de parla o de llenguatge relacionades amb
retards del desenvolupament o amb dificultats cognitives s’atribuirà prioritàriament la seva
atenció al mestre o mestra que hagi rebut formació específica en aquest camp. Per a la presa de
decisions sobre les actuacions que calgui dur a terme amb cada alumne/a podrà tenir
l’assessorament dels professionals dels serveis educatius
4.5: Mestres d’unitat de suport a l’educació especial

Les dues professionals assignades a aquestes unitats han de centrar prioritàriament la
intervenció a desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible, l'aprenentatge i la
participaió dels/les alumnes en les activitats de l'aula ordinària i del Centre. Tanmateix, quan
sigui necessari es pot donar suport als alumnes en situacions de grups reduïts i en situacions
d'atenció individual o en altres formes d'agrupament d'alumnes.
En aquest context, correspon a les professionals de la USEE:
 Elaborar el pla individualitzat de l'alumne atès pels professionals de la USEE, que ha

d'establir prioritats educatives, estratègies per facilitar la participació de l'alumne en
les activitats de l'aula ordinària i del Centre, activitats d'atenció individual o en grup
reduït, criteris de seguiment i d'avaluació i qualsevol altre aspecte relacionat amb
l'especificitat del pla que es consideri convenient.
 Elaborar materials específics que facilitin l'aprenentatge i la participació dels alumnes

en les activitats del grup ordinari.
 Acompanyar els/les alumnes en la participació en les activitats de l'aula ordinària.
 Impartir les activitats específiques, individuals i en grup reduït, que els alumnes de la
unitat requereixi una tutoria individual dels alumnes que atenen.
En tot cas, cal tenir present que el suport d'especialistes té la finalitat de proporcionar als i a les
alumnes amb necessitats educatives especials condicions adequades per progressar en
l'adquisició de les capacitats i les competències bàsiques que s'estableixen en el currículum de
Pàgina 35
l'etapa i per participar en les activitats generals de les aules ordinàries i del Centre.
4 6: Mestres de suport
Les funcions del mestres suport són:
a) Atendre les especificitats del grups on sigui assignat.

b) Seguir les indicacions del tutor/a a l’hora d’atendre el grup.
c) Informar al tutor/a, per escrit i segons els documents establerts per a cada cas, de
l’evolució dels alumnes atesos.
d) Satisfetes aquestes necessitats, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de

mestre/a.
Secció 5. Comissions
5.1 Comissions d’avaluació
Les comissions d’avaluació són formades per tots els/les mestres que intervenen en el nivell i
són presidides per la Cap d’estudis o per a qui, a aquest efecte, n’exerceixi les funcions. S’hi
podran incorporar a les sessions d’avaluació aquells professionals (EAP, logopeda, etc.) que
també hagin intervingut en el procés d’ensenyament/aprenentatge dels/les alumnes.
Les funcions de les comissions d’avaluació són:
a) Analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a i del grup en

general.
b) Establir mesures d’adequació i suport i, si cal, la modificació d’estratègies i ajustaments
de la programació.
c) Realitzar una valoració final per àrees i global, del procés de cadascun dels alumnes en
finalitzar el cicle.
d) Valorar i decidir si els alumnes promocionen de nivell o hi resten un any més, tenint en
compte el seu procés maduratiu i el seu procés d’aprenentatge.
Les comissions d’avaluació es reuniran un cop al trimestre.
De cada sessió d’avaluació, el/la mestre/a tutor/a de cada grup actuarà de secretari/ària de la
sessió i n’aixecarà l’acta.
Pàgina 36
5. 2. Comissió d’Atenció a la Diversitat

La CAD és la comissió encarregada de planificar, promoure i fer el seguiment de les mesures que es
duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat.
Està formada per: la cap d’estudis, l’EAP de referència, les mestrees d’Educació Especial i d’USEE, i
el/la coordinador/a LIC, si s’escau.
Les funcions de la CAD són:
a) Concretar els criteris i prioritats per l’atenció a la diversitat de l’alumnat.

b) Revisar i actualitzar la graella de deteccions de necessitats per cursos.
c) Proposar opcions organitzatives facilitadores del tractament de la diversitat.

d) Vetllar per la coordinació entre tutors/es i especialistes.
e) Fer el seguiment dels suports que estan rebent els/les alumnes amb necessitats educatives
especials (NEE) i d’altres.
f) Establir els criteris per detectar i avaluar els alumnes de suport, suport escolar personalitzat
(SEP), nouvinguts i de NEE.
g) Consensuar criteris comuns d’actuació davant problemes concrets (comportament,
dislèxia...)
Les reunions de la CAD es faran tots els dilluns de 12.45 a 14 hores.
5.3. Comissions de treball
Les comissions són òrgans auxiliars de la funció docent que porten a terme treballs concrets
encaminats a donar agilitat i eficàcia al funcionament del Centre.
En el si del Claustre es creen aquestes comissions que es constituiran durant el mes de setembre i a
cada curs es revisarà la constitució de les mateixes.
Tots el membres de la comissió tenen l’obligació d’assistir a totes les reunions que marca el pla de
treball mensual del Centre.
A l’escola hi ha constituïdes les següents comissions: biblioteca, TAC (Informàtica i audiovisuals) i

material.
Les comissions es reuniran periòdicament, d’acord amb les reunions que marca el pla de treball
mensual i quan convingui.
Pàgina 37
5.3.1. Comissió de biblioteca

És l’encarregada d’organitzar i dinamitzar la biblioteca de l’escola a més de:
a) Tenir i mantenir els llibres en l’ordre fixat, segons la classificació escollida.
b) Promoure el servei de préstec.
c) Catalogar, folrar, etiquetar, registrar i classificar els llibres que arriben nous.
d) Promoure i coordinar activitats culturals relacionades amb la biblioteca.
e) Coordinar les adquisicions de nous llibres.
f) Obrir, a tota la comunitat educativa, la biblioteca dimarts i dijous a la tarda amb un o dos
responsables encarregats.
5.3.2 Comissió tecnologies aplicades a la comunicació (TAC)
La comissió TAC és l’encarregada de coordinar i impulsar tots els processos educatius que estan
relacionats amb l’ús de les noves tecnologies.
Les seves funcions seran:

a) Tenir cura del material audiovisual i informàtic.
b) Proposar compra de material relacionat amb aquesta comissió.
c) Dinamitzar l’ús de les noves tecnologies a l’escola.
d) Gestionar el material audiovisual generat per l’escola (fotografíes, vídeos…)
5.3.3 Comissió de material
La comissió de material és l’encarregada de gestionar el material fungible didàctic

de l’escola.
Les seves funcions seran:
a) Portar el control del material fungible didàctic i fer-ne la reposició, si és necessari.
b) Fer comandes quan sigui necessari, recepcionar-les i comprovar-les.
c) Distribuir o emmagatzemar el material que arriba en els espais destinats a tal fi.
Capítol 2. Organització de l’alumnat
Els/les alumnes, un cop matriculats al Centre, seran adscrits a un grup classe. Aquesta adscripció
es farà, com a norma general, per edat. Tot i això, quan es tracti d’un alumne nouvingut o quan es
pugui detectar alguna problemàtica específica, es podran passar proves de nivell i l’equip directiu,
en col·laboració amb la CAD si s’escau, valorarà si és recomanable una adscripció diferent, tenint
Pàgina 38
en compte tant a l’alumne/a com al grup que l’hauria de rebre.
Els grups classe s’organitzen en nivells i cicles, seguint la normativa vigent. Cada grup classe
disposarà d’un tutor que serà el responsable de l’atenció educativa global del grup, de la seva
tutorització i orientació i de la relació amb les famílies, sense perjudici que, sempre prèvia
informació al tutor, un especialista pugui mantenir una entrevista amb els pares o tutors d’un
alumne.
La ràtio d’alumnes per aula és fixada per Departament d’Ensenyament.
S’organitzaran també al llarg del curs escolar activitats per intercicles i per etapes educatives,
amb la finalitat d’afavorir la relació entre els alumnes de l’escola i potenciar l’aprenentatge entre
iguals. Aquestes activitats seran planificades per la comissió pedagògica del Centre i formaran part
de la PGA.
Així mateix, sempre que la plantilla del Centre ho permeti, s’organtizaran desdoblaments per
atendre millor la diversitat dels alumnes o per donar millor atenció en aquelles activitats que ho
requereixin.
Capítol 3. Atenció a la diversitat
A l ‘escola entenem la diversitat com aquelles diferències individuals existents entre els alumnes
que afecten les capacitats i ritmes d'aprenentatge, els interessos i motivacions, els coneixements
previs, els repertoris de valors i actituds i les expectatives de cadascú. Així mateix, cada alumne té
una història personal i una realitat sociofamiliar determinada.
L’atenció a la diversitat és necessària per garantir que, malgrat les diferències individuals,
tots els nens i nenes aconsegueixin el màxim desenvolupament de les seves capacitats i
l’assoliment de les competències bàsiques que ha de compartir tothom.
El document “Pla d’Atenció a la diversitat” aprovat pel Claustre de professors, recull, entre
d’altres aspectes, els criteris d’atenció a la diversitat i el tractament i els procesos que es duran a
terme.
Actuacions per a atendre la diversitat:
a) Sempre que la disponibilitat de personal ho permeti, es faran desdoblaments i/o atenció en petits
grups.
b) Adaptacions d’activitats, continguts i/o objectius.
Pàgina 39
c) Modificacions del currículum quan l’endarreriment superi dos cursos acadèmics. Els alumnes de
primària que presentin greus dificultats d'aprenentatge i especialment aquells que siguin
considerats per l'EAP del Centre com de necessitats educatives especials greus i permanents,
tindran un pla individualitzat (PI) almenys en les àrees instrumentals.
L'elaboració dels PI és responsabilitat del/de la tutor/a de l'alumne/a, el qual s'encarregarà de

fer-lo amb la col·laboració del mestre d'educació especial i la participació de l'EAP o, si és el cas,
d'altres serveis especialitzats, com per exemple el logopeda.
Per a l'elaboració dels PI i la seva aplicació i seguiment es prendran com a referència les
orientacions del Departament d’Ensenyament.
Per a l’atenció de les necessitats educatives específiques, el tractament de l’alumnat amb

trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar i l’atenció als
alumnes amb altes capacitats, l’escola disposa de dues especialistes d’educació especial La
distribució de les hores de reforç es farà atenent els següents criteris:
 Quantitat d'alumnes de cada classe.

 Quantitat d'alumnes de cada classe que presenten dificultats.
 Priorització als nivells educatius inferiors.
Recursos per l’atenció a la diversitat:
 Aules d’educació especial: on les especialistes atenen elsles nens/es amb NEE.
 Desdoblaments: des P-3 fins a 6è. Perquè el/la tutora faci una atenció més individualitzada
de les àrees instrumentals.
 SEP: Els/les tutors7/es atenen a nens/es amb algun tipus de dificultat a les àrees
instrumentals. Es realitza a 1r, 2n i 5è dins l’horari lectiu i a 6è , dues hores setmanals, fora
d’horari lectiu (de 8 a 9 del matí).
 Reforços: Atenció individualitzada dins horari lectiu. Atenent a diverses necessitats:
Assoliment lectura a p-5,1r i 2n, a nivell maduratiu a cicle de parvulari i puntualment quan es
consideri necessari.
 Grups flexibles a 3r i 4t
Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat
A l’escola, tot i desenvolupar les diferents àrees establertes als currículums, ens
plantegem donar una atenció educativa globalitzada per tal d’aconseguir el màxim
Pàgina 40
desenvolupament de les capacitats personals de cada un dels infants.

Tot el professorat que imparteix docència en un grup-classe ha d’adaptar-se als acords
del cicle pel que fa a actuacions, prioritats i maneres de fer per tal de donar coherència al
procés educatiu, tenint en compte les particularitats del grup, vetllant pel desenvolupament
dels infants en la seva totalitat i en totes les seves dimensions: social, física, afectiva...
Treballant per l’assoliment de les competències bàsiques que els permetin
desenvolupar-se individualment i socialment. Amb aquesta finalitat desenvoluparem una
educació basada en quatre pilars fonamentals:
Ensenyar a ser (dimensió personal). Es donarà molta importància al desenvolupament de les

competències personals que permeten el coneixement i l’afirmació d’un mateix, l’autoestima,
l’adquisició d’hàbits d’autonomia personal, el control emocional i la iniciativa personal.
Ensenyar a conèixer (dimensió intel·lectual). L’alumne/a ha de ser el/la protagonista del seu
propi aprenentatge. Cal donar una especial importància a la competència d’aprendre a aprendre. Es
pot treballar amb llibre de text però, es fomentarà el treball cooperatiu entre iguals i es
desenvoluparan projectes interdisciplinaris a cada nivell. Així mateix l’escola es pot plantejar
realitzar alguna àrea mitjançant projectes de treball. Potenciarem l’ús de les noves tecnologies, ja
que la competència digital és imprescindible en el món actual per que els capacita per cercar,
seleccionar, tractar i comunicar la informació.
Ensenyar a fer (dimensió procedimental). Plantejarem a les aules situacions d’ensenyament –

aprenentatge significatives i funcionals. Intentarem que l’alumne/a sigui capaç de posar en joc els
seus coneixements, seleccionar- los i aplicar-los per tal de resoldre situacions i problemes de la vida
real. També donarem una importància cabdal a què siguin capaços de comunicar allò que han
aprés.
Ensenyar a conviure (dimensió social). A través del treball tutorial i de les assemblees d’aula,
però també en el dia a dia, potenciarem el treball dels valors, tan personals com socials, que els
permetin esdevenir futurs ciutadans participatius, reflexius, crítics i constructius. Així mateix
impulsarem la resolució pacífica i raonada dels conflictes, l’acceptació dels altres i la valoració
positiva de les diferències entre persones i cultures.
En aquest procés d’atenció educativa globalitzada és fonamental la implicació de tot l’equip
docent del Centre
Pàgina 41
Capítol 5. Acció tutorial
Entenem per acció tutorial el conjunt d’accions educatives que han de potenciar el creixement
personal i social de l’alumnat i que afecten, en diferents mesures, a tot el professorat del Centre.
Contempla els aspectes intel·lectual, emocional i ètic, la qual cosa es tradueix en un seguiment
individual i grupal de l'alumnat per part del professorat.
Els/les mestres del claustre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui. Cada
unitat o grup d'alumnes té un mestre tutor, amb les següents funcions:
a) Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes.
b) Coordinar la coherència de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats d'avaluació

de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu grup d'alumnes.
c) Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluació.
d) Vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la

comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.
e) Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes.
f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els/les pares/mares dels/les alumnes o
representants legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva participació en
les activitats del Centre.
g) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del Centre.
h) Participar en l'avaluació interna del Centre.
Aquelles altres que li encomani la directora o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.
Pàgina 42
Capítol 6. El personal auxiliar de suport
Secció 1. Les vetlladores
En funció dels/les alumnes d’educació especial que ho requereixin es farà una demanda d’hores de
vetlladora.
En funció de les hores atorgades, l’equip directiu efectuarà el repartiment horari d’acord amb les
necessitats i prèvia reunió amb els tutors implicats
Secció 2. La técnica d’Educació Infantil
La técnica especialista en educació infantil (TEI) col·labora amb les mestres tutores de l’aula de P3 en
el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en
l’atenció a les necessitats bàsiques dels infants
Les seves funcions són:
 Participar en la preparació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge:

organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al desenvolupament de les
sessions.
 Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge

d’hàbits d’autonomia de l’alumnat.
 Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades per les mestres.
 Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.
 Participar en processos d’observació dels infants.
La TEI participarà en les reunions del cicle i en les activitats de formació que es realitzin
relacionades amb les seves funcions i podran participar en les entrevistes amb les famílies,
sempre en presència de la tutora.
Així mateix, participarà en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, i serà electora i
elegible de personal d'administració i serveis al Consell Escolar del Centre.
Correspon a la directora del Centre, determinar la distribució horària de la TEI.
El pla de treball de la TEI formarà part de la programació general anual del Centre
Pàgina 43
Secció 3. Educadora per a l’atenció educativa d’alumnes amb NEE
Funcions:
 Donar suport als i a les alumnes amb necessitats educatives especials perquè puguin
participar en les activitats del Centre educatiu, i també aplicar programes de treball preparats pel
tutor o tutora o especialistes i participar en l'elaboració i aplicació de tasques específiques
relacionades amb l'autonomia personal, l'adquisició d'hàbits d'higiene, les habilitats socials, la
mobilitat i els desplaçaments, l'estimulació sensorial, les habilitats de vida, la transició a la vida
adulta i preparació per al món laboral, l'escolaritat compartida en Centres ordinaris i Centres
d'educació especial, etc.
 Participar en el projecte educatiu del Centre.
 Conèixer els objectius i continguts dels programes per poder adequar de la millor manera
possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres tutors i els especialistes.
 Proporcionar, als/les mestres tutors/es i als/les especialistes, elements d'informació
sobre l'actuació dels/les alumnes a fi d'adaptar i millorar-ne el procés d'aprenentatge.
S'ha de garantir la participació de l’educadora d'educació especial en les reunions que

permetin la coordinació amb els equips docents del Centre i, quan escaigui, amb els serveis externs
(EAP, CDIAP, CSMIJ, etc.).
Es prioritzen les reunions amb el tutor o tutora, i les reunions de cicle i de nivell.
L’educadora d'educació especial ha de participar en les activitats de formació que tinguin

relació amb les seves funcions.
Quan es consideri necessari l’educadora pot participar en les entrevistes amb les famílies, sempre
amb la presència del tutor o tutora.
Capítol 7. El personal extern de suport
Secció 1. Les professionals de l’EAP
Al Centre comptem amb la col·laboració d’una psicopedagoga de l’equip d’assessorament

pedagògic dels serveis educatius de Santa Coloma de Gramenet.
Cada curs escolar es fixa l’horari i el dia en que aquesta professional vindrà al Centre.
Serà tots els dilluns i un dimecres cada quinze dies, de 9 a 14 hores.
Pàgina 44
Entre les funcions de la psicopedagoga de l’EAP destaquen:
En relació a l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies:
 La identificació i avaluació psicopedagògica i social de necessitats educatives de l’alumnat.

 L’assessorament al professorat en la planificació de la resposta educativa individualitzada,
intervencions de diferents professionals i serveis, adaptacions i modificacions del currículum…
 El seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de la seva escolaritat.
 L’assessorament i l’orientació a les famílies.
 L’orientació a les famílies sobre serveis i recursos del sector, beques i ajuts de nee, en
col·laboració amb el Centre.
 L’elaboració de dictàmens i informes.
En relació a l’atenció al Centre:
 L’assessorament a l’equip directiu i a la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) i altres òrgans

del Centre en la planificació i el desenvolupament d’estratègies d’atenció a la diversitat de
l’alumnat i en l’organització dels recursos.
 L’assessorament als equips docents en l’ensenyament-aprenentatge de competències
bàsiques de l’alumnat i la col—laboració en la detecció i la concreció d’estratègies
d’intervenció amb l’alumnat que presenta dificultats en el seu assoliment.
 L’assessorament als equips docents en la detecció i prevenció de conductes de risc i en la
resolució de situacions de conflicte.
 La coordinació amb els mestres especialistes d’educació especial.
 L’assessorament al professorat en processos de tutoria i d’orientació de l’alumnat.
 La coordinació amb els diferents serveis educatius del sector (CRP, CREDA, ELIC…)
A més a més comptem amb una treballadora social que assisteix sistemàticament a les reunions de
la comissió social del Centre quan es realitzen i esporàdicament quan és necessari per coordinar
temes o entrevistar-se amb famílies i tutors.
Al setembre es pacta el Pla de treball pel curs i al mes de juny o juliol se’n fa la valoració conjunta
amb l’equip directiu.
Pàgina 45
Secció 2.La logopeda
L’escola compta, si el perfil d’un/a alumne/a ho requereix, amb el suport d’una logopeda del CREDA.
Per a què un/a alumne/a sigui atès/a des del CREDA caldrà la sol·licitud de la psicopedagoga de l’EAP.
Els/les alumnes atesos/es i les hores d’atenció d’aquests especialistes són fixats dels del CREDA.
La logopeda que doni suport al Centre es coordinarà a l’inici de curs amb l’equip directiu, per tal de
concretar les intervencions i l’horari més adient, tenint en compte l’horari del grup classe al que
pertanyen els/les alumnes que reben l’atenció. Així mateix es realitzarà una coordinació a final de
curs, per fer un seguiment dels casos i concretar les intervencions futures o les possibles altes.
Per la seva part, la logopeda es coordinarà sistemàticament amb el/les tutors/es dels alumnes
atesos; així com amb les famílies. Els horaris i la sistematització s’acordaran cada curs segons les
necessitats i disponibilitats horàries.
Secció 3. Monitoratge de menjador

Composició:
Són els/les encarregats/des de l’atenció dels/les alumnes en el temps no lectiu, durant el menjador,
el pati i els tallers organitzats. Els monitors pertanyen a una empresa, (que és amb qui s’acorda el
nombre d'hores de monitors segons la ràtio de l'escola). Un monitor/a fa la funció de coordinació.
Funcions:
 Responsabilitzar-se del bon funcionament del menjador i esbarjo del migdia i activitats de tarda.
 Organitzar el seu pla de treball.
 Fer informes del alumnes respecte el menjador (3 vegades al curs). Establir un traspàs diari
d'informació amb els tutors.
 Fer la coordinació periòdica amb el/la mestre/a tutor/a, per assegurar el seguiment i la
planificació de les activitats.
 Realitzar la vigilància dels alumnes en el període de la seva competència i controlar la seva

presència en els llocs què els correspon (aula, pati, menjador, etc.) en qualsevol moment de la
jornada corresponent al seu horari.
Secció 4. Estudiants en pràctiques

El Centre col·labora com a Centre formador d’estudiants en pràctiques, per tal d’afavorir el contacte
dels futurs professionals amb la realitat escolar.
La cap d’estudis actuarà com a coordinadora de pràctiques i nomenarà els mestres “tutors” dels
estudiants en pràctiques. Els tutors hauran de fer el seguiment i tutorització dels estudiants i
Pàgina 46
elaboraran l’informe avaluatiu dels mateixos.
TITOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes
Conviure significa viure plegats i en bona relació. La convivència, entesa com la necessària relació
entre persones que comparteixen quelcom, demana la formació integral de la persona i es
fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació democràtica, la inclusió social, la igualtat
d’oportunitats, el respecte a la diferència, la gestió positiva de conflictes i la cultura de la pau.
Entenem que la convivència gira al voltant de tres eixos fonamentals: construcció de la pròpia
identitat, relació amb les altres persones i sentit de pertinença a la comunitat.
Aprendre a conviure en el context escolar implica un esforç individual i col·lectiu de totes les
persones que comparteixen el dia a dia en el Centre educatiu que es concreta, sobretot, en la
coresponsabilitat, la participació i la millora contínua.
D’altra banda, la confluència en el Centre de moltes persones diverses que comparteixen de manera
continuada un mateix espai i temps, però no necessàriament idèntics objectius i interessos, genera
l’aparició de conflictes de convivència que cal resoldre en comú.
Tal com estableix la Llei d’Educació, tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure
en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots
els àmbits de l’activitat del Centre.
El Centre educatiu s’ha de dotar, doncs, d’un seguit de mesures, normes i procediments per tal de
garantir la millora de la convivència i la resolució dels conflictes que es puguin produir.
Secció 1. Mesures de promoció de la convivència
L’escola potenciarà un marc afavoridor de la convivència a partir de:
 L’establiment d’unes normes d’aula i d’escola, fruit d’un pacte col·lectiu, que doti de
significat les pràctiques educatives per mitjà de l’exercici de la paraula i el compromís de
l’acció.
El treball d’acció tutorial, tan individual com en grup, com a espai idoni, que no únic, on treballar els
valors com: cooperació, solidaritat, esperit de grup i tolerància, respecte als altres i on els alumnes
tenen la possibilitat de regular la seva vida en comú
Pàgina 47
 La realització d’activitats d’autoconeixement i autoestima, de cohesió grupal, d’habilitats

socials, etc, com a treball previ i de reforç positiu per a l’assoliment de les normes pactades.
 El foment de la participació dels diferents estaments de la Comunitat Educativa segons les

formes i procediments establerts en aquestes normes
Secció 2. Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de conflictes
El Centre treballa l’educació emocional en tots els nivells com a camí per a millorar la convivència i la
resolució de conflictes.
El diàleg, l’autoregulació i el respecte vers l’altre són les eines principals per a aconseguir una bona
convivència.
Les actuacions que es proposen no s’han d’entendre com l’únic mitjà per aconseguir una correcta
convivència al centre. Ni tan sols s’ha d’entendre com a mitjà principal, ja que és bàsic per a
aconseguir aquest clima de convivència aprofitar les diverses eines de què disposem i ser capaços de
trobar els mecanismes adequats. Alguns dels mecanismes amb què es compta són els següents:
a) L’acció tutorial: a través de la tutoria i les activitats que s’hi desenvolupen es treballen molts
dels aspectes relacionats amb la convivència i el respecte així com educar en els valors del
diàleg en la resolució de conflictes.
b) La implicació de tot els/les mestres en el dia a dia de l’escola tant a l’aula com a qualsevol
espai del centre. La coordinació i les línies d’actuació es treballen, sobretot, en les reunions
periòdiques dels equips docents.
c) El diàleg i la comunicació amb les famílies i amb els nens i nenes. La col·laboració estreta a
través dels tutors amb els pares i mares per aconseguir que la tasca educativa sigui
compartida és imprescindible. També és important la col·laboració de l’AMPA que ofereix
suport als pares i mares a través de xerrades, cursos per a pares i mares, etc.
Pàgina 48
Capítol 2.Mediació escolar
Entenem la mediació com un procés de gestió positiva dels conflictes. La mediació parteix del fet que
quan es produeix un conflicte no es tracta de guanyar-perdre, sinó d’intentar arribar a un acord
cooperatiu i consensuat entre les parts. Així mateix, es pot aplicar la mediació com a estratègia
preventiva a l’aparició d’un conflicte.
A través del treball tutorial, intentarem dotar els nens i nenes de les eines necessàries per tal que
puguin responsabilitzar-se dels conflictes en què participen: comprensió dels problemes, expressió
d’emocions i sentiments, habilitats de pensament reflexiu, creatiu i crític, comunicació basada en el
diàleg i les capacitats d’escolta, participació activa, cooperació i convivència pacífica.
Així doncs:
- La mediació escolar constituirà el mètode bàsic de resolució de conflictes al centre.
- En casos que afectin l’alumnat i donada l’edat dels mateixos, el procés de mediació
l’aplicarà, en primera instància, el/la tutor/a que assumirà el paper de mediador. Si el/la
tutor/a ho sol·licita, hi podran intervenir la Direcció. En aquests darrers casos s’informarà
a les famílies dels alumnes implicats.
Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la

convivència en el Centre
El règim disciplinari de l’alumnat pretèn garantir el dret a l’educació, a la integritat física i a la dignitat
personal de tot l’alumnat del Centre.
Quan es produeixi una conducta greument perjudicial per a la convivència en el Centre, correspon al
director incoar, per pròpia iniciativa o a proposta de qualsevol membre de la comunitat escolar, un
expedient disciplinari a l'alumnat.
Secció 1. Conductes sancionables (art. 37.1 LEC)
Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el Centre educatiu les

conductes següents:
a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres
de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que
atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.
b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del Centre, el
Pàgina 49
deteriorament greu de les dependències o els equipaments del Centre, la falsificació o la

sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida
escolar.
c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la
incitació a aquests actes.
d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del Centre.
Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat a) que impliquin discriminació per raó de
gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de
considerar especialment greus.
Secció 2. Sancions imposables (art. 37.3 LEC)

a) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementàries
durant un període que no pot ser superior a tres mesos o al que resti per a la finalització del
corresponent curs acadèmic, si són menys de tres mesos.
b) Suspensió del dret d'assistència al Centre o a determinades classes per un període que no pot ser
superior a tres mesos o al que resti per a la finalització del corresponent curs acadèmic, si són
menys de tres mesos.
c) Inhabilitació definitiva per a cursar estudis al Centre en el que s'ha comès la falta.
d) Canvi de grup o classe de l'alumne, durant el període que es consideri oportú, fins i tot, mentre
duri la seva escolaritat al Centre.
e) Realització de tasques educadores per a l'alumne, en horari no lectiu, i/o la reparació econòmica
dels danys materials causats. La realització d'aquestes tasques no es pot prolongar per un
període superior a un mes.
Secció 3. Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010)

 Correspon a la direcció del Centre, escoltada la Comissió de convivència del Consell Escolar,
imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la
mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al Centre i, en el seu cas, del
rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució
del mateix expedient.
 Quan la direcció del Centre decideixi obrir un expedient disciplinari a un alumne n’informarà
a la comissió de convivència del Consell Escolar.
Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència,

l’alumne, i la seva família en els menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels
Pàgina 50
fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix,
ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció
per part de l’alumne i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal.
 Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat
del Centre, en incoar un expedient la direcció del Centre pot prendre mesures cautelars:
o Aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe
per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius,
que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta
suspensió pot comportar la no assistència al Centre.
o Determinar que l’alumne haurà d’assistir al Centre, però no podrà participar en
les activitats lectives amb el seu grup.
o En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de
considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures
educatives a dur a terme durant aquest període.
Secció 4. Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010)

Un cop resolt l’expedient per la direcció del Centre, la comissió de convivència del Consell Escolar
serà informada i podrà revisar la sanció aplicada, sens perjudici, de la presentació dels recursos o
reclamacions pertinents davant els serveis territorials o del consorci d’educació. En qualsevol cas, la
direcció del Centre ha d’informar periòdicament el Consell Escolar dels expedients que s’han resolt.
Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la
seva comissió i de la seva imposició.
Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris (art 24.3 i 4 Decret 102/2010)
Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1
de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents:
a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.
b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.
c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de
l’alumnat.
d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de
compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.
e) La repercussió objectiva en la vida del Centre de l’actuació que se sanciona.
Pàgina 51
f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.
En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’han de
considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera
proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe,
raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin
afectades per l’actuació a corregir.
Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes (art 25 Decret 102/2010)
 La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior correspon a un o una docent

amb designació a càrrec de la direcció del Centre. Si és possible aquest docent formarà part
de la comissió de convivència del Consell Escolar. A l’expedient s’estableixen els fets, i la
responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats
d’utilitat social per al Centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o
materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona.
De la incoació de l’expedient la direcció del Centre n’informa l’alumne afectat i, en el cas de menors
de 18 anys, als pares o tutors legals. Sense perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es
considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució , l’instructor o instructora
de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de
donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin
manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin
formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del
qual n’ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions
és de cinc dies lectius més.
Pàgina 52
Capítol 4. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes contràries a la convivència en

el Centre.
Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència del Centre
Es consideren conductes contràries a les normes de convivència del Centre les següents:
a) Els actes d'incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat escolar.
b) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats de l’aula o del
Centre.
c) Els actes d'indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat escolar.
d) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del Centre, o del material
d'aquest o del de la comunitat escolar.
e) Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l'activitat escolar.
Secció 2. Mesures correctores i sancionadores

 Amonestació verbal.
 Recordatori de la norma amb una reflexió guiada oral o escrita.
 Comunicació a la família verbalment o a través de l’agenda.
 Realització de tasques d’utilitat social pel Centre durant el temps d’esbarjo durant un període
mínim d’un dia i un màxim de 15 dies.
 Retirada temporal, no superior a una setmana, a un altre grup classe, amb comunicat escrit
previ a la família.
 Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del Centre per
un període màxim d'un mes.
Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants
 S’ han de considerar circumstàncies atenuants que poden disminuir la gravetat de l'actuació

de l'alumnat:
a) El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.
b) No haver comès amb anterioritat conductes contràries a la convivència en el Centre.
Pàgina 53
c) La petició d'excuses en els casos d'injúries, ofenses i alteració del desenvolupament de les
activitats del Centre.
d) L'oferiment d'actuacions compensadores del dany causat.
e) La falta d'intencionalitat.
S'han de considerar circumstàncies agreujants que poden intensificar la gravetat de l'actuació de

l'alumnat:
a) Que l'acte comès atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la comunitat
educativa per raó de naixement, raça, sexe, religió o per qualsevol altra circumstància personal o
social.
b) Que l'acte comès comporti danys, injúries o ofenses a companys d'edat inferior o als incorporats
recentment al Centre.
c) La premeditació i la reiteració.
Pàgina 54
Normes de convivència a Educació Infantil

PATI
- Respectar els espais i les joguines/material.
- Compartir el joc i les joguines/material amb els companys/es.
Materials i
- Utilitzar correctament els diferents elements de joc (estructura, patinets, tricicles...).

Recollir i endreçar les joguines. Les mestres que fan pati ha de controlar-les.
espais
-
- Respectar l’espai de l’hort i les plantes i arbres dels patis.
- Respectar els companys/es i adults responsables de vigilar.
Companys
- Jugar amb tots els companys/es, respectant-los i no barallar-se.

- Posar-se a la filera i entrar amb el mestre/a quan soni el senyal de manera ordenada.
- Fer un bon ús dels lavabos, utilitzant adequadament les tovalloles de paper i no fer mullader.
- Fer servir correctament les papereres per llençar els diferents tipus de residus.
Higiene
PASSADISSOS I ESCALES
- Caminar fent una fila agafats de la barana, en ordre fent bé la filera, sense avançar, sense córrer .
- Fer el mínim soroll possible.
- Valorar i respectar els objectes, elements de decoració, exposicions i jocs diversos que s’hi trobin.
- Mantenir els espais nets.
- Pujar i baixar les escales per la dreta i deixant pas.
- No començar a esmorzar per l’escala.
AULA DE PSICOMOTRICITAT
Materials i espais
- Compartir i respectar l’espai i els materials.

- Utilitzar correctament el material.
- Recollir el material quan s’acabi l’estona d’activitat deixant la sala ordenada com s’ha trobat.
- Demanar permís per sortir de l’aula.
- Respectar els companys/es, mestres i monitors/es.

Companys
- Jugar amb tots els companys/es, respectant-los i no barallant-se.

- No córrer ni cridar dins la sala.
- Respectar les normes dels jocs col·lectius.
- Anar vestit amb roba esportiva i calçat amb sabatilles esportives adequades (velcro).
Higiene
- Treure’s i posar-se les vambes al començament i a l’acabament de la sessió
Pàgina 55
AULA
- Respectar i compartir els espais, el mobiliari i els materials.
Materials i
Utilitzar correctament els espais, el mobiliari i el material d’aula.

espais
-
- Endreçar les joguines i el material en acabar-lo de fer servir mantenint la classe neta i endreçada.
- No emportar-se sense permís coses de la classe a casa.

- Practicar les normes d’educació social habituals: saludar i acomiadar-se, donar les gràcies, demanar
Companys
perdó, demanar permís, trucar a la porta quan vas a una altre classe....
- No barallar-se amb els companys i/o companyes.
- Compartir el joc i les joguines amb els companys i companyes.
- Saber resoldre els petits conflictes dialogant.
- Posar-se i cordar-se la bata (inicialment amb ajut).
Autonomia
- Treure’s la jaqueta i la motxilla i penjar-la al lloc corresponent.

- Responsabilitzar-se dels càrrecs que li corresponen.
- Mostrar-se responsable amb les seves coses: bata, jaqueta/abric, tovalló, got, esmorzar,motxilla...
- Fer servir la paperera corresponent per mantenir la classe neta.

- Fer servir el tovalló a l’estona d’esmorzar per tal de no embrutar la taula i poder recollir les
molles per llençar-les després a la paperera.
HIgiene
- Practicar certes normes d’higiene personal: mocar-se (aprendre a fer-ho o si més no, anar a
buscar el mocador sempre que calgui), anar al WC, aprendre a girar la cara o posar-se la mà al
davant de la boca quan vagi a tossir, rentar-se les mans i la cara, netejar-se bé...
- Pujar les mànigues abans de rentar-se les mans.
- Tirar la cisterna.
- Treballar en silenci i/o amb un to de veu adequat.

- Respectar les feines pròpies i dels companys i companyes.
- Escoltar amb atenció les explicacions del mestre/a i companys/es.
- No portar llaminadures ni joguines de casa.
Feina
- Demanar el torn de paraula aixecant la mà i respectar-lo.

- Seure bé a la cadira. Aixecar-se de la cadira sense arrossegar-la ni fer soroll.
- Deixar la cadira ben posada sempre que s’aixequi del lloc.
- Jugar correctament en els diferents racons.
MESURES CORRECTORES
- 1.- Avís verbal amb explicació, demanant disculpes i/o perdó i reparant, si cal, l’acció mal feta (exemple:
netejar el que s’ha embrutat, arreglar el que s’ha trencat...). Fer dialogar als alumnes buscant una
alternativa a la conducta incorrecta. S’ha de prioritzar l’atenció de l’alumne afectat
- 2.-Avís amb mesura correctora:
• 2.1.- sanció comprensiva (exemple: : segons el tipus d’activitat o infracció no participar-hi
• 2.2.- càstig (exemple: posar-se en un racó, quedar-se sense jugar o sense pati durant un
temps establerts i que el nen/a ho sàpiga, explicar i/o dibuixar que ha passat en un full...)
- 3.- Apartar-lo del grup-classe quan la seva conducta més greu “insults, agressions... (exemple: portar-
lo a una altra classe o amb una altra mestra .. S’ha de pactar el temps...)
- 4.- Avís a la família i registre en el full d’ entrevistes.
Pàgina 56
Normes de convivència a Cicle Inicial
PATI
- Respectar els espais i les joguines/material.
- Compartir el joc i les joguines/material amb els/les companys/es.
Materials i espais
- Respectar els torns de pilota establerts.

- Utilitzar correctament els diferents elements de joc (estructura, patinets, tricicles...).
- Recollir i endreçar les joguines. Les mestres que fan pati ha de controlar-les.
- Respectar l’espai de l’hort i les plantes i arbres dels patis.
- Respectar els companys/es i adults responsables de vigila.r

Companys
- Jugar amb tots els companys/es, respectant-los i no barallar-se

- Posar-se a la filera i entrar amb el mestre/a quan soni el senyal de manera ordenada.
- Fer un bon ús dels lavabos, utilitzant adequadament les tovalloles de paper i no fer mullader.
Higiene
- Cal beure durant l’esbarjo i no quan toca el timbre.
- Caminar fent una fila , en ordre fent bé la filera, sense avançar, sense córrer .
- Fer el mínim soroll possible.
- Valorar i respectar els objectes, elements de decoració, exposicions i jocs diversos que s’hi trobin.
- Mantenir els espais nets.
AULA DE PSICOMOTRICITAT I GIMNÀS

- Compartir i respectar l’espai i els materials.
Materials i
- Utilitzar correctament el material.

espais
- Recollir el material quan s’acabi l’estona d’activitat deixant la sala ordenada com s’ha trobat.
- Respectar les normes d’Educació Física.
- Demanar permís per sortir de l’aula.
Higiene Companys
- Jugar amb tots els companys/es, respectant-los i no barallant-se.

- No córrer ni cridar dins les sales.
- Anar vestit amb xandall i calçat amb sabatilles esportives adequades (velcro).
- Portar necesser amb una samarreta de recanvi, una tovallola petita i pinta per a la higiene personal.
Pàgina 57
AULA
- 1.- Arribar a l’hora a classe, ser puntua.l

- 2.- Ser respectuós/a envers el mestre/a, els companys/es i resta del personal del Centre.
- 3.- Respectar i tenir cura del material col·lectiu i el mobiliari de l’aula.
- 4.- Escoltar amb atenció les explicacions del mestre/a i companys/es.
- 5.- Demanar el torn de paraula aixecant la mà i respectar-lo.
- 6.- Treballar amb tranquil·litat i silenci.
- 7.- Seure bé a la cadira i deixar-la ben posada sense arrossegar-la.
- 8.- Respectar les normes dels jocs col·lectius.
- 9.- No portar llaminadures, aparells electrònics, ni joguines de casa.
- 10.-Practicar les normes d’educació social habituals: saludar i acomiadar-se, donar les gràcies,
demanar perdó, demanar permís, trucar a la porta abans d’entrar.
- 11.- Endreçar el material utilitzat i recollir-lo quan cau.
- 12.- Responsabilitzar-se dels càrrecs que li corresponen.
- 13.- Saber resoldre els petits conflictes dialogant.
- 15.-Mostrar-se responsable amb les seves coses: (motxilla, abric...
- 16.- Practicar certes normes d’higiene personal (mocar-se, posar-se la mà a la boca quan han se tossir...)
- 17.- Pujar-se las màniques abans de rentar-se les mans.
- 18.-Respectar les feines pròpies i les dels companys/es.
- 19.- Deixar la feina en el lloc acordat de l’aula, fitxes, llibres...
- 20.- Utilitzar correctament l’agenda.
MESURES CORRECTORES
- 1.- Advertència verbal amb explicació. Es fa demanar disculpes i/o perdó i reparar, si cal, l’acció mal feta
(exemple: netejar el que s’ha embrutat, arreglar el que s’ha trencat...) Fer dialogar els alumnes: buscar
l’alternativa a l’acció mal feta... Es prioritzarà l’atenció de l‘alumne afectat.
- 2.- Si la falta és lleu, segons la falta es prenen diferents mesures:
.- una estona de reflexió a l’hora de l’esbarjo.
.- repetir la feina si no s’han seguit les pautes, acabar-la a casa si es queda pendent...,
.- anar a una altra classe o mestre (mai ha d’estar sol)
.- Si és reiteratiu, es continua amb la reflexió a l’hora d’esbarjo i/o es notificarà el fet a les famílies via
agenda o telefònicament.
.- Avís amb mesura correctora.-Conseqüència: Segons la infracció que hagi fet, deixar de participar en
aquell moment o en el que es consideri oportú (sortides, patis...)
.- Si continua: Advertència als pares via agenda escolar i registre d’incidències.
- 3.- Si la falta és greu s’aplica la normativa vigent:
- Advertència als pares amb entrevista.
- Segons la gravetat o continuïtat de la falta, passarà al cicle, direcció i finalment a la comissió de
convivencia per determinar fins on han d’arribar les mesures correctores.
Pàgina 58
Normes de convivència a Cicle Mitjà i Superior
PATI
- Respectar els espais i el material.
Materials i espais
- Només es pot jugar amb pilota de plàstic. No es poden fer servir pilotes de cuir.
- Respectar les plantes i arbres dels patis.
- Respectar els torns d’ús de pilotes establertes.
- Recollir el material quan soni el timbre.
- Si cau una pilota fora de l’escola o al talús, s’ha d’avisar a la persona responsable.
- Respectar els companys/es i adults responsables de vigilar.

Jugar amb els companys/es, respectant-los i no barallar-se, solucionant els conflictes.
Companys
-
- Posar-se a la fila i entrar amb el mestre/a quan soni el timbre de manera ordenada.
- Es recomanarà al alumnes que acabin l’esmorzar abans d’anar a jugar.
- Compartir el material i el joc amb els companys.
- S’ha d’anar al lavabo abans de pujar a l’aula, no a l’hora d’entrar a classe.

- Cal beure durant l’esbarjo i no a l’hora d’entrar a classe. No utilitzar la font com eina de joc.
Higiene
- Fer un bon ús dels lavabos, usant adequadament el paper higiènic.
- No obrir els esmorzars per les escales.
- Anar en ordre fent bé la filera i sense cridar en les sortides i/o desplaçaments d’aula.
- Valorar i respectar els objectes i elements de decoració que s’hi trobin.
- Mantenir-los nets.
- Caminar tranquil·lament pels passadissos i escales.
- Fer un bon ús dels lavabos del pati.
GIMNÀS
- Respectar l’espai i els materials.
Materials i
- Recollir el material quan s’acabi l’estona d’activitat deixant la sala ordenada com s’ha trobat
espais
- Respectar les normes d’Educació Física

- Practicar certes normes de seguretat (vigilar les espatlleres, màrfegues,...)
- Compartir l’espai i els materials
Respectar els companys/es, mestres i monitors/es.
Companys
-
- En cas de necessitat demanar permís per abandonar la sala.
- Anar vestit amb xandall i calçat amb sabatilles esportives.

Higiene
- Portar un necesser amb samarreta de recanvi, tovallola petita i pinta per a la higiene personal.
- Rentar-se les mans i la cara i pentinar-se en acabar l’activitat física.
- Respectar els vestuaris i utilitzar-los correctament.
Pàgina 59
AULA
NORMES GENERALS
- 1.- Ser respectuós/a envers el mestre/a, els companys/es i resta del personal del Centre.
- 2.- Tenir cura del vocabulari i el to de veu.
- 3.- Arribar a l’hora a classe, ser puntual.
- 4.- Respectar i tenir cura del material col·lectiu i el mobiliari de l’aula.
- 5.- Tenir cura de l’aspecte personal.
- 6.- No portar llaminadures, joguines de casa, diners, aparells electrònics ni mòbils.
HÀBITS
- 1.- Practicar les normes d’educació social habituals: saludar i acomiadar-se, donar les gràcies, demanar
perdó, demanar permís...
- 2.- Seure a la cadira amb la postura adequada.
- 3.- Portar i preparar el material que calgui.
- 4.- Esperar les indicacions del professorat.
- 5.- Escoltar amb atenció les explicacions del mestre/ i companys/es.
- 6.- Demanar i respectar el torn de paraula.
- 7.- Fer la feina seguint les pautes.
- 8.- Treballar en silenci per no molestar els companys/es.
- 9.- Revisar la feina abans de lliurar-la.
- 10.- Sol·licitar ajut sense interferir la feina dels companys/es.
- 11.- Deixar i/o lliurar el treball realitzat.
- 12.- Fer servir l’agenda com a vehicle escola-família.
- 13.- Endreçar el material utilitzat i recollir-lo quan cau.
- 14.- Responsabilitzar-se dels càrrecs que li corresponen.
- 15 -Fer silenci i/o parlar amb un to de veu correcte respectant el torn de paraula.
MESURES CORRECTORES
1.- Advertència verbal amb explicació. Es fa demanar disculpes i/o perdó i reparar, si cal, l’acció mal feta (exemple:
netejar el que s’ha embrutat, arreglar el que s’ha trencat...) Fer dialogar els alumnes: buscar l’alternativa a l’acció
mal feta...
el tipus d’activitat o infracció no participar-hi, bé en aquell moment o bé la propera vegada que es torni a fer
aquella activitat, redacció comprensiva amb el full de reflexió o de resolució de conflictes)
2. Record de l’advertència verbal, repetició del procés anterior i/o conseqüència.
3. Si la falta és lleu, segons la falta es prenen diferents mesures:
Exemple: repetir la feina si no s’han seguit les pautes, acabar-la a casa si es queda pendent... anar a una altra
classe o mestre (mai ha d’estar sol)
.- Si és reiteratiu, després del tercer avís (control amb una graella): nota a l’agenda.
.- Si continua: Entrevista amb la família i full d’avís de convivència numerat. Al tercer avís numerat s’aplica una
sanció (sense sortida o activitat complementària, exclusió del grup...). Si no l’ha pogut complir per no assistència es
trasllada l’exclusió a la propera sortida i/o activitat.
4. Si la falta és greu:
- Full de reflexió (Què ha passat? Quines conseqüències ...?
- Si cal, nota a l’agenda o trucada als pares.
- Si cal, entrevista.
- Segons la gravetat o continuitat passara a cicle, direcció i Consell Escolar per deteminar fin son ha
d’arribar les mesures correctives.
mesures correctores.
Pàgina 60
Secció 4. Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores
Les faltes d’assistència no justificades i de falta de puntualitat reiterada seran considerades conductes
contràries a la convivència en el Centre.
Degut a l’edat dels alumnes aquestes faltes són, generalment, atribuibles als pares o tutors legals i per
tant, és amb ells amb qui el tutor o la direcció, si s’escau, haurà de parlar per intentar solucionar el
problema.
El tutor de cada grup és el responsable de controlar tant la puntualitat com les faltes d’assistència. Per
fer-ho utilitzarà unes graelles específiques que es descarregaran des del programa SAGA i, a partir del
curs vinent amb el programa ESFERA.
Aquestes graelles seran lliurades mensualment a la secretària , comentant, si s’escau, els possibles
casos que necessiten una intervenció.
Pel que fa a les faltes d’assistència:

En el cas de faltes d’assistència el Centre aplicarà el “Protocol d’absentisme”.
Pel que fa a les faltes de puntualitat:
Es considerarà que un alumne arriba tard quan les portes del Centre ja siguin tancades (més enllà de
les 9,05 h o les 15,05 h).
Per intentar solucionar el problema es seguirà el següent protocol:
- El/la tutor/a parlarà amb la família per fer-los veure el problema.
- La Direcció citarà a la família.
- En casos reiterats, en que no es consegueixi una rectificació de la conducta, tot i haver
parlat amb la família la directora farà derivació als serveis socials.
Pàgina 61
- Capítol 4: Drets i deures dels alumnes

Secció 1. Drets dels/les alumnes
Tots els nens i nenes tenen dret a rebre una bona educació. Aquest dret suposa :
 Conviure i educar-se en la tolerància, el respecte, la llibertat i la igualtat.
 No ser discriminats per raó de raça, sexe, o qualsevol altra circumstància personal o social.
 Ser sempre respectats, tant físicament com moralment.
 Conèixer les normes per conviure en societat.
 Poder manifestar les pròpies opinions sempre respectant els drets dels altres.
 Que es respectin les seves conviccions religioses, morals i ideològiques, sempre d’acord amb
els drets dels altres.
 Conèixer i aprendre a respectar l'entorn natural, cultural i social.
 Ser educats en la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.
 Ser educats per a la salut i la millora de les capacitats i habilitats físiques.
 Rebre l'ajut necessari per tal d'anar millorant l'autonomia i el progrés personal.
 Ser valorat de forma acurada i justa tant en el rendiment com en l'esforç realitzat.
 Poder aprendre a partir de les característiques personals, motivacions i interessos.
 Participar activament en la vida i funcionament de I'escola.
 Rebre assistència en cas de malaltia o accident.
Secció 2. Deures dels/les alumnes

Tots els nens i nenes tenen el deure de complir amb les normes de convivència establertes pel bé de
tots i per tant han de :
 Ser tolerants i respectuosos amb els drets dels altres.
 No discriminar mai a ningú per raó de naixement, sexe, raça o qualsevol altra circumstància
personal o social.
 Respectar la integritat física i la intimitat personal dels altres.
 Complir amb els acords establerts per al bon funcionament de I'escola.
 Respectar, compartir i utilitzar correctament els materials i les instal—lacions.
 Col·laborar i participar en les tasques comunes.
 Respectar l'ordre i la neteja de I'escola.
 Responsabilitzar-se de la cura i higiene personal i de l’ordre de les seves pertinences.
Pàgina 62
 Ser educats i respectuosos amb totes les persones de I'escola (monitors, conserge, personal
de cuina, mestres, etc.).
TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR
Capítol 1. Qüestions generals

Al nostre PEC ens definim com una escola acollidora i oberta a les famílies. Fomentem el sentit de
pertinença a l’escola, així com una relació propera i familiar entre les persones. Estimulem la
participació de les famílies a l’escola i fora d’ella, com agents actius del procés educatiu dels seus
fills/es.
Capítol 2. Informació a les famílies
Secció 1 Reunions individuals
La informació a les famílies en relació al desenvolupament del procés d’ensenyament aprenentatge

dels seus fills i de les seves filles o d’altres aspectes que es cregui necessari parlar o comunicar es farà
mitjançant una reunió familia-tutor/a.
Abans d’iniciar l’escolarització a P3 es realitzarà una entrevista individual a cada família.
Es realitzarà, com a mínim, una entrevista amb el/la tutor/a al llarg del curs, preferentment al llarg del
primer i segon trimestres. Aquestes reunions es poden sol·licitar per ambdues parts:
En el cas que un mestre especialista vulgui parlar amb una família n’informarà prèviament al/a la
tutora i decidiran conjuntament si és o no necessària la presencia del tutor en la mateixa. En tot cas,
aquest sempre serà informat dels acords presos a l’entrevista realitzada.
Les famílies que vulguin una entrevista amb un especialista es dirigiran directament a aquest i
l’especialista informarà al tutor de l’alumne.
Les entrevistes amb les famílies es registraran segons el model de Centre i es desaran a l’arxivador del
grup-classe.
Les reunions amb les famílies es duran a terme el dia i l’hora fixats a la programació general de Centre.
Atendre a les famílies fora d’aquest horari es considerarà una excepció i dependrà de les possibilitats
del tutor la seva realització.
Pàgina 63
Secció 2. Atenció a les famílies
Sinó es tracta d’una conversa informal, quan s’hagi de parlar amb un pare o mare es farà sempre en
una aula o en un despatx, s’evitarà parlar al pati, vestíbul o passadissos.
Mai s’atendrà a un pare o mare a les hores d’entrada, quan el mestre hagi d’estar fent classe amb un
grup d’alumnes. En el cas que un pare o mare ho intenti cal explicar-los amablement, però fermament,
que en aquell moment no se’l pot atendre. Si el tema és urgent se l’adreçarà a direcció per ser atès per
un membre de l’equip directiu.
Els encàrrecs es lliuraran per escrit en una nota o a través de l’agenda.
Els pares no haurien d’utilitzar les hores de sortida per parlar dels seus fills amb els mestres, doncs
aquests tenen altres tasques, ja siguin professionals o personals.
Davant un problema o incident, les famílies sempre hauran de seguir el següent procediment:
- 1r- Entrevista amb el tutor o/i especialista.
- 2n- Entrevista amb la direcció del Centre.
Secció 3. Reunions generals

Com a norma general, es realitzarà una reunió general de nivell a l’inici de curs al llarg del setembre o,
com a molt tard la primera setmana d’octubre, que serà degudament convocada com a mínim amb 48
hores d’antelació.
Les dates d’aquestes reunions es fixaran a l’inici de curs i constaran a la Programació General Anual de
Centre.
A aquestes reunions hi assistiran el mestre tutor d’aquell nivell, una persona de l’Equip Directiu i els
especialistes que es cregui convenient. Hi assistirà també un representant de l’AMPA per donar
informació sobre l’associació i les seves activitats i serveis.
Al mes de juliol es realitzarà una reunió informativa per les famílies noves, de P 3; a l’escola. Hi
assistiran les tutores, la TEI, les mestres de reforç d’educació infantil. La convocatòria serà lliurada en
el moment de la matrícula.
A les reunions de nivell, com a norma general, no està permesa la presencia d’alumnes, ni nens de cap
edat (germans).
Secció 4. Reunions, assemblees i activitats extraordinàries
Cap membre de la comunitat educativa podrà convocar una reunió o assemblea, o realitzar una altra
activitat al Centre, sense solicitar prèviament l’autorització a la direcció.
Pàgina 64
La direcció del Centre podrà autoritzar la convocatòria de reunions, assemblees generals o parcials i la
realització d’activitats especials a demanda dels diferents sectors de la comunitat educativa, si es
donen les condicions necessàries:
- Es presenta amb antelació una demanda raonada i que és d’interés general per a la
comunitat educativa o per a un sector de la mateixa.
- La reunió o assemblea té: una convocatòria, un ordre del dia clar i transparent, uns
responsables de la mateixa.
- Els sol·licitants es fan responsables dels espais i materials utilitzats i del compliment de la
normativa del Centre.
- En el cas d’una activitat de les famílies de caràcter extraescolar, aquesta haurà d’estar
aprovada pel Consell Escolar.
Si la reunió, assemblea o activitat és autoritzada la direcció determinarà l’espai més adient per a la
seva realització.
Secció 5. Informacions escrites i informes

Tots els papers que surten del Centre (convocatòria a reunions, informacions de sortides, informacions
de festes, demandes de col·laboració, etc.) han de tenir la capçalera oficial del Centre i el nom de qui la
fa (nivell, cicle, claustre, equip directiu, AMPA,...).
Pel que fa als informes educatius, es lliuraran :
 A educació infantil: dos informes, un al febrer i l’altre al juny.
 A educació primària: tres informes, un per trimestre.
Secció 6. Altres mitjans d’informació
A l’escola s’edita, trimestralment, un full informatiu que es diu INFOAMPA Pallaresa.

Aquest full inclou l’editorial, llibres recomanats, agenda, entrevistes a persones relacionades amb la
nostra escola,receptes de cuina,altres informacions i tots els temes que es considerin interessants.
La revista INFOAMPA es fa arribar a totes les famílies amb format imprés
Tauler de comunicació familiar

El tauler de l’entrada de l’escola és per a penjar informacions d’interés per a les famílies: convocatòries
d’ajuts, llistes de preinscripció i matriculació, informació d’activitats del barri o d’altres entitats que
puguin resultar d’interès per a les famílies,...
Pàgina 65
Pàgina web i blocs

L’escola té una pàgina web amb informació del Centre: dades bàsiques, situació, ideari, documents per
a les famílies, documents de Centre, informacions puntuals d’ajuts, activitats, dates d’interés,...
L’equip directiu i una mestra són les responsables de mantenir la web actualitzada.
Des de la pàgina principal s’enllaça amb el bloc de cada cicle, La gestió del qual serà responsabilitat
dels equips de cicle. En ell es penjaran fotografies, activitats i articles relacionats amb la vida de
l’escola.
Així mateix des de la pàgina s’enllaça amb el bloc de l’AMPA que facilita informació sobre l’associació i
les seves activitats.
Correu electrònic
En la mida en què les famílies s’habituin a utilitzar aquests medis, s’anirà passant de la informació
escrita a l’informació electrònica, per fer la comunicació més àgil i contribuir a l’estalvi econòmic
Capítol 3. Associacions de Pares i Mares d’alumnes (AMPA)
Tal com estableix la Llei d’Educació, en el seu article 26, les mares i els pares dels alumnes matriculats
en un Centre poden constituir associacions (AMPA), que es regeixen per les lleis reguladores del dret a
l’educació, per les normes reguladores del dret d’associació, per les disposicions establertes per
aquesta llei i les normes de desplegament i pels estatuts propis de l’associació.
L’AMPA és una entitat sense ànim de lucre. Els òrgans de direcció de l’AMPA són:
- La Junta, formada per una presidenta, una vicepresidenta, una secretària, un tresorer, així
com pels diferents vocals existents.
- L’assemblea de pares i mares on poden participar tots els membres de l’associació.
Funcions:
- Representa a totes les famílies i fa de pont entre elles i l’escola. Té comunicació amb les
famílies de forma personal o comunitària, via telefònica, per correu electrònic o Facebook.
- Participa en el Consell Escolar, que és el màxim òrgan de govern de l’escola.
- Gestiona els diners dels socis i sòcies i els inverteix en activitats o material que beneficien a
l’escola.
- Organitza serveis complementaris a les activitats lectives, que intenten respondre a les
necessitats que tenen plantejades per les famílies: activitats extraescolars, distribució i
reciclatge de llibres de text.
- Col·labora en les festes que organitza l’escola: Castanyada, Nadal, Carnaval,...
Pàgina 66
- Organitza activitats fora de l’horari escolar que conjuguen els objectius lúdics amb els
educatius: Carnaval, la Fira Medieval per a Sant Jordi, la Diada d’Ensenyament, la Fira de Sant
Ponç o la festa de fi de curs
- Publica trimestralment una revista amb entrevistes, articles i notícies sobre l’escola i l’AMPA.
- Organitza decoracions de l’escola per a cada festa i estació.
- Organitza xerrades i talleres per a les famílies.
- Dóna suport a l’organització d’exposicions i mostres relacionades amb les activitats escolars:
ceràmica, taller creatiu, obres de teatre, festival de ballet...
Totes les activitats que fa l’AMPA són consensuades amb la direcció del Centre.
L’AMPA podrà disposar de les instal·lacions del Centre per reunir-se, o celebrar actes relacionats amb
la seva formació com a pares i mares d’alumnes, amb activitats extraescolars o altres, sempre que
hagi sol·licitat autorització per utilitzar les instal·lacions i se li hagi atorgat el permís per part de la
direcció del Centre i de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, si s’escau.
Capítol 4. Altres òrgans I procediments de participació
Secció 1. Els pares i mares delegats/des d’aula

Els pares i mares delegats/des d’aula són les persones que representen al conjunt de pares i mares
d’un grup classe. Han de ser un referent clar i directe, així com un canal de comunicació actiu i àgil,
entre els pares i mares del grup classe i l’escola.
La finalitat d’aquesta figura és guanyar proximitat entre els pares i l’escola per poder treballar junts en
el desenvolupament dels projectes de Centre i en la millora del funcionament i organització generals.
Elecció dels delegats d’aula
Qualsevol pare o mare d’un determinat grup pot presentar-se com a voluntari per ser delegat/ada
d’aula.
Els pares i mares delegats d’aula seran escollits, per consens, a l’inici de cada curs entre els pares i
mares de cada grup que s’hagin presentat voluntaris.
Cada curs tindrà un o dos delegats o delegades d’aula.
Funcions dels delegats d’aula
- Fer de portaveus: Representar als pares del curs davant el/la mestre/a, la junta de l’AMPA i l’Equip
Directiu, fent-los arribar les iniciatives, els suggeriments, les opinions, les demandes, etc. en tots
aquells temes que no siguin estrictament individuals sinó que sorgeixin d’una majoria significativa
Pàgina 67
del grup.
- Fer d’enllaç: Actuar com a informador, transmetent a la resta de pares i mares informacions,
propostes, temes a debatre, ... derivats des de l’equip de mestres, des de l’AMPA o des de l’Equip
Directiu.
- Fer de coordinador entre els pares i mares del curs, fomentant la comunicació i el desplegament
d’iniciatives.
- Col·laborar en la preparació i desenvolupament de diferents activitats i projectes de Centre, tant a
nivell personal com vehiculant la col·laboració d’altres pares i mares del grup.
Capítol 5. Carta de compromís educatiu

La implicació de les famílies en el procés educatiu dels fills i filles és un element imprescindible per
assolir l’èxit educatiu i contribuir a la millor integració escolar i social de l’alumnat.
En aquest sentit, la carta de compromís educatiu ha de ser una eina que faciliti la cooperació entre les
accions educatives de les famílies i l’acció educativa de l’escola.
La revisió o l’actualització correspondrà a l’equip directiu i serà aprovada pel Consell Escolar del
Centre.
Totes les famílies signaran la carta de compromís educatiu en el moment de la seva redacció o en el
moment de la seva matriculació al Centre i, si s’escau, en el moment en què aquesta canviï per una
revisió o actualització.
Quan una família incompleixi els acords signats serà citada per la direcció per parlar del tema i intentar
solucionar el problema. Així mateix, si una família creu que l’escola incompleix algun compromís
demanarà una entrevista amb la direcció per parlar-ne.
Pàgina 68
TÍTOL VI. FUNCIONAMENT DEL CENTRE
Capítol 1. De l’alumnat
La Llei 12/2009, de 10 de juliol d’Educació (LEC) estableix els drets i deures de l’alumnat i regulació
de la convivència en els Centres educatius no universitaris de Catalunya, reforça el caràcter
educatiu que han de tenir els processos i les accions que s’emprenguin, tant per prevenir com per
corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament
personal com el deure de prendre i mantenir actituds de responsabilitat per a resoldre conflictes
de convivència.
Secció 1.Normativa de calendari i horaris del Centre
El calendari escolar serà el que per a cada curs aprovi el Departament d’Ensenyament de la Generalitat
als Centres d’Educació Infantil i Primària. Els dies de lliure disposició seran triats per l’Ajuntament de
Santa Coloma de Gramenet (Consell Escolar Municipal). Prèviament s’haurà consultat el Claustre i el
Consell Escolar del Centre per portar una proposta al Consell Escolar Municipal , en el qual tots els
Centres educatius del municipi consensuen les dates.
Els dies festius de lliure disposició no poden coincidir amb els d'inici i final de les classes ni amb els
immediatament anteriors o posteriors als períodes de vacances escolars. S'han de preveure en la
programació general anual i s'han de comunicar al servei territorial corresponent.
Els horaris corresponents als diferents cicles, nivells, especialitats, aula d’educació especial, USEE etc.
seran elaborats per l’Equip Directiu i revisats per cadascun dels mestres.
1.1.Horari general de treball al Centre:
L’horari marc del Centre és:
Matí de 9 a 12.30 h
Tarda de 15 a 16.30 h
Els/les alumnes de Primària que rebin Suport Escolar Personalitzat (SEP) fora de l’horari lectiu faran 1
hora de classe dos dies a la setmana, de 8 a 9 del matí.
Pàgina 69
EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ INFANTIL

8a9 SEP
9 a 10 Primera sessió 9 a 10 .15 Rutines i primera sessió
10 a 11 Segona sessió 10.15 a 10:30 Esmorzar a la classe
11:00 a 11:30 PATI 10:30 a 11:40 Segona sessió
11:30 a 12:30 Tercera sessió 11:40 a 12:10 PATI
12.10 a 12.30 Hàbits de sortida
12:30 a 15:00 DINAR 12:30 a 15:00 DINAR
15:00 a 15:45 Quarta sessió 15:00 a 15:45 Tercera sessió
15:30 a 16:30 Cinquena sessió 15:45 a 16:30 Quarta sessió
Horari de treball en el Centre de l’equip de mestres
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Atenció
12.30 -13.45 Nivell/CAD Cicle FIC
tutorial / nivell
Secció 2. Admissió d’alumnes
Pel que fa a l’admissió d’alumnes al Centre es seguirà el que estableixi la normativa vigent, és
a dir, el decret pel qual s’estableix el procediment d’admissió d’alumnes als Centres en els
ensenyaments sufragats amb fons públics i les resolucions que el despleguin els diferents cursos
escolars.
El Centre realitzarà, abans de l’inici del procés de preinscripció, dues jornades de portes
obertes per tal de donar a conèixer les línies clau del projecte educatiu i el projecte lingüístic, els
projectes específics que es duen a terme, l’oferta d’activitats complementàries i extraescolars, els
serveis escolars i les instal·lacions. Aquestes jornades seran planificades per l’equip directiu que
comptarà amb la col·laboració de l’AMPA i del claustre.
Es farà arribar la informació sobre les jornades a les escoles bressol properes. També es
penjarà la informació al Web de l’escola.
En les jornades de portes obertes es lliurarà a les famílies, en una carpeta, tota aquella
documentació i informació complementària que es consideri necessària: llibret d’inici de curs,tríptic
sobre la nostra escola, tríptic de l’AMPA i informació sobre la preinscripció ( dades importants,
documentació que s’ha de presentar…)
Pàgina 70
Secció 3. Adaptació de l’alumnat de P3
L’escola té establertes un conjunt de mesures que pretenen facilitar l’entrada dels infants al
món escolar, és a dir, afavorir el pas de la llar d’infants o de casa a l’escola, per a que aquest es faci,
tant per a les famílies com per a els propis nens, d’una manera tranquil·la i natural i es sentin ben
acollits al Centre.
Així mateix, pretén donar suport a les mestres que assumeixen la tutoria d’aquest nivell i deixar
clar que tot el claustre s’ha d’implicar i participar en el període d’adaptació dels més petits de
l’escola.
Aquestes mesures inclouen:
- La coordinació amb l’EAP i les llars i el traspàs de la informació necessària.
- Xerrades informatives adreçades a les famílies, abans de la preinscripció (jornada de portes

obertes).
- La preinscripció i la matriculació.
- Reunió, al mes de juliol, on s’explica el funcionament del curs.
- El lliurament per escrit de la informació necessaria per afavorir l’adaptació dels infants al
Centre.
- Reunió a l’escola, abans de començar el curs, amb la tutora.
- La preparació dels espais, dels materials i de les activitats inicials.
- La planificació del suport de mestres del Centre a les aules durant el període inicial
d’adaptació.
- L’adaptació de l’horari dels primers dies, seguint la normativa establerta.
- La dedicació horària de la TEI.
Secció 4. Acollida d’alumnat nouvingut
El procés d’acollida dels alumnes nouvinguts es durà a terme segons els criteris i actuacions que
estableix el Pla d’acollida de Centre. Aquest pla s’ha elaborat tenint en compte les directrius del
Departament d’Ensenyament.
El pla preveu un conjunt d’actuacions sistemàtiques per afavorir la plena incorporació dels alumnes
nouvinguts a la vida i a la dinàmica del Centre i del seu entorn, intentant minimitzar el xoc emocional
Pàgina 71
que els pot suposar l’arribada a un entorn social i cultural nou.

Inclou protocols específics per oferir una resposta coherent a les necessitats de l’alumnat
(socioafectives, pedagògiques, socials...) a partir d’una anàlisi i avaluació inicials i una planificació de les
actuacions i recursos necessaris per garantir que, el més aviat possible, puguin seguir amb normalitat
el currículum i adquirir autonomia personal dins l’àmbit escolar o social, garantint la igualtat
d’oportunitats en la consecució de l’èxit escolar.
Tots els alumnes nouvinguts disposaran d’un Pla Individualitzat per garantir l’aprenentatge de la
llengua, l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest alumnat, i establir els
criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a les aules ordinàries des del
primer moment.
Correspon al/la tutor/a de l’alumne/a, en col·laboració amb el/la tutor/a d’Aula d’Acolllida elaborar
el PI i determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives d’aquest
alumnat, així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que es
considerin més apropiats.
Secció 5. Entrades i sortides del Centre
1. Durant les primeres setmanes de curs, els pares i les mares de P-3, acompanyaran els/les
fills/es fins a la porta de la classe. Les famílies hauran d’esperar fora del recinte escolar fins
que us avisin les persones que hi ha vigilant. Passat aquest període, entraran sols/es, i ho
faran un cop hagi entrat la resta de l’alumnat, per tal que l’entrada es faci amb més
tranquil·litat.
2. L’alumnat ha d’entrar sol a l’escola.
3. L’alumnat d’Educació Infantil (P-3, P-4 i P-5) i el de Cicle Inicial (1r i 2n) entrarà per la porta de
l’avinguda Pallaresa.
Per evitar accidents, els familiars no poden pujar a les escales per acompanyar- los.
4. L’alumnat dels Cicles Mitjà i Superior entrarà per la porta del carrer Gaspar.
5. Cinc minuts més tard de l’hora d’entrada del matí i de la tarda, es tancarà la porta. En cas que
l’alumne/a arribi més tard, caldrà justificar-ho degudament, per escrit. Si un/a nen o nena
arriba tard habitualment, es considerarà com absentisme escolar i l’escola iniciarà el
protocol establert.
6. L’alumnat d’Educació Infantil i de Cicle Inicial ha de venir acompanyat per un adult.
Pàgina 72
Sortides
Les famílies de l’alumnat de Primària esperaran els/les fills/es fora del recinte escolar. Els/les
alumnes sortiran acompanyats pel mestre/a fins a la porta del carrer.
L’alumnat de 1r i 2n sortirà per la porta de l’avinguda Pallaresa, l’alumnat de 3r i 4t ho farà

per la porta del carrer Gaspar i l’alumnat de 5è i 6è sortirà per l’avinguda Pallaresa.
Les famílies amb alumnes de P-3, P-4 i P-5 recolliran els/les nens/es a partir de les 12.20h i de
les 16.20h, directament a l’aula.
La sortida haurà de ser el més ràpida possible. No es poden quedar a les escales ja que han
de baixar els/les alumnes de Cicle Inicial.
Quan les famílies hagin recollit els/les nens/es, hauran de sortir del recinte escolar, per tal de
no destorbar la sortida de la resta de les classes
El pati és part del recinte escolar i, per tant, un cop feta la sortida, l’alumnat no pot jugar, córrer,
enfilar-se a les porteries o altres activitats que destorbin el bon funcionament del Centre o que siguin
perilloses. Queda totalment prohibit jugar a l’estructura i agafar bicicletes i patinets del pati.
L’alumnat d’Educació Infantil i de Cicle Inicial no pot marxar sol de l’escola.
A partir de 3r de Primària els/les alumnes podran sortir sols/es, sempre i quan la família hagi signat
l’autorització que donarà l’escola. En el cas que la família no ho autoritzi hauran de venir a recollir-los,
puntualment, a la porta del carrer Gaspar.
1. Les famílies que arribin tard a recollir els/les nens/es hauran d’abonar el preu de la guarderia a
la persona encarregada. El preu serà de 2 € per cada fracció de 30 minuts. El pagament
s’efectuarà en el moment de la recollida de l’alumne/a
2. Per motius de seguretat, en cas que hagi de venir una persona diferent a recollir els/les vostres
fills/es,s’ha d’avisar el/ la mestre/a corresponent.
3. En el cas que qualsevol alumne hagi de ser recollit per un menor, caldrà que la família signi
l’autorització corresponent.
4. En el cas que un/a alumne/a hagi de marxar abans de l’hora de sortida, la família ho notificarà
per escrit i el/la nen/a serà recollit per un adult. En cap cas, es permetrà que l’alumne/a surti
sol/a del Centre, encara que porti l’autorització corresponent.
5. Tant a l’entrada com a la sortida, es demana a les famílies que venen amb cotxe, que no
destorbin el pas als veïns de la zona.
Pàgina 73
Dies de pluja.
• L’alumnat de P-3, P-4 i P-5 serà recollit a la porta de l’aula, com cada dia.
• L’alumnat de 5è i 6è sortirà per l’avinguda Pallaresa, com sempre.
• La resta d’alumnes farà la sortida des del porxo.
Les famílies no poden entrar al porxo. Per evitar aglomeracions, s’esperaran al pati a una distància
prudencial, fins que el/la mestra/e avisi el/la nen/a.
Els dies de pluja l’alumnat no podrà portar el paraigua a la classe. La família se l’haurà d’emportar. Aquells
alumnes que vinguin sols a l’escola, podran portar un paraigua plegable i una bossa de plàstic per poder-
lo guardar dins la motxilla.
Autorització als nens i a les nenes que marxen amb germans grans:
Les famílies que decideixin que el/la germà/na gran, reculli un/s germà/ns més petit /s, haurà
de signar una autorització que hi ha a tal fi a la secretaria del Centre i entregar-la al tutor/a del fill petit/.
Secció 6. Actuacions en els supòsits de retards en la recollida de l’alumnat a la sortida
Quan es produeixi un retard no justificat en la recollida de l’alumnat un cop acabat l’horari escolar, el/la
mestre/a responsable de l’alumne/a en aquell moment, intentarà contactar amb la família per via
telefònica. Intentada la comunicació amb la família, se’l portarà al servei de menjador (si és al migdia) o
a la guardería de la tarda, havent d’abonar la família l’import del servei a la responsable de menjador.
En el cas que finalitzés el servei d’acollida i passat un marge de temps prudencial, la persona
responsable, d’acord amb la directora, comunicarà telefònicament als Mossos d’Esquadra i acordarà
amb ells la fórmula per lliurar-lo a la seva custòdia.
La reiteració freqüent d’aquests fets amb una mateixa família ha de ser tractada de manera similar al
supòsit d’absentisme.
 Notificació de retards no justificats
Un cop ha finalitzat el mes, el/la tutor/a haurà de fer arribar l’avís a les famílies dels alumnes que han
tingut 1 o més faltes sense justificar i 4 retards injustificats o més. La família ha de retornar al tutor/a la
part inferior de l’avís conforme està assabentada, omplerta i signada.
Aquest full s’entregarà a secretaria, juntament amb el llistat d’absències i retards mensual.
Pàgina 74
En cas que, per segon mes consecutiu, calgui fer un comunicat per 4 faltes d’assistència o retards, el/la
tutor/a citarà la família per fer una entrevista.
Full de derivació a serveis socials: La directora l’omplirà si, després de seguir tots els passos anteriors,
l’alumne/a continua faltant a l’escola. Se’n farà una còpia que s’arxivarà a l’escola.
Secció 7. Absentisme
L’assistència de l’alumnat al Centre és obligatòria.
Les famílies han de comunicar les absències dels seus fills per escrit, sempre que sigui possible per
endavant, especificant el motiu i la durada de l’absència. En cas que no es pugui preveure ho faran
posteriorment. Si els pares no donen cap explicació es considerarà una falta injustificada.
Així mateix, cal que els alumnes siguin puntuals a l’hora d’entrar a l’escola.
Si el retard ha estat motivat per una visita mèdica, s'haurà de portar un justificant estès pel Centre mèdic.
Els mestres tutors són els responsables de portar el registre diari d’absències i retards, en col·laboració
amb els mestres especialistes. En finalitzar cada mes lliuraran una còpia del full de registre d’absències i
retards a la secretària, on hauran d’especificar si les absències i retards són o no justificats.
Secció 8. L’esbarjo i la seva vigilància
- El temps d’esbarjo és considerat una activitat educativa integrada en el procés d’ensenyament-

aprenentatge i, com a tal, serà tutelat per tots els/les mestres del Centre.
- A l'inici de cada curs es fixaran l’horari i els torns de vigilància corresponents a aquell curs
escolar.
- Com a norma general, tots/es els/les alumnes han de sortir al pati, ja que és necessari un
temps de descans en l’activitat escolar i alhora és un temps important de relació i socialització.
- L’alumnat d’Educació Infantil surt al pati en un horari diferent del de Primària.
- Durant els primers dies del període d’adaptació els nens i nenes de P-3 no compartiran pati
amb l’alumnat de P-4 i P-5.
- Durant l’esbarjo hi haurà els/les mestres necessaris/es per atendre a l’alumnat.
- Si per alguna raó excepcional, un/a mestre/a decideix deixar sense pati o treballant a algún/a
alumne/a haurà de quedar-se amb ell. A l’hora d’esbarjo cap alumne o grup d’alumnes poden
romandre sols a cap aula, ni a cap altre espai del Centre sense la vigilància adequada.
Pàgina 75
- S’haurà d’acompanyar la fila d’alumnes fins al pati i comprovar, que hi ha alguna persona del
torn de vigilància al pati. En cap moment poden haver alumnes al pati sense vigilancia.
- Quan sona el timbre que indica el final del pati, els/les mestres que han fet la vigilància
vetllaran per a què els/les alumnes de 1r, 2n i 3r (pati del davant) facin les fileres al lloc que
tenen establert.
- Si plou, l’alumnat de 1r pot sortir al porxo acompanyat del/la seu/va tutor/a. Però si no plou,
encara que faci mal temps, els/les mestres que tenen torn de pati han de sortir a fer la
vigilància.
- Si durant el pati es produeix algun incident o accident, el responsable de la vigilància més
proper atendrà diligentment la situació i posteriorment avisarà al tutor de l’alumne en qüestió
i a la direcció del Centre, si s’escau.
- El dimecres és el dia de la fruita. L’alumnat la portarà en un recipient adient. Els nens de cicle
inicial baixaran una bossa adequada on ficaran els recipients buits.
- Els /les mestres es distribuiran els espais per tenir tota la zona d’esbarjo controlada.
- Els/les mestres que vigilen el pati controlaran que s'entri a l'edifici només per a fer ús dels
lavabos.
- Recollida de papers: Es farà per torns rotatius ( 1r, 2n i 3r)
- Els/les mestres encarregats de la vigilància, hauran de baixar molt puntuals.
- En cas que, per raons urgents, un mestre hagués de deixar la vigilància ho comunicarà a un
altre mestre que es farà càrrec de la vigilància.
- Si algún/a mestre/a pot preveure la seva absència per motius personals, haurà de canviar-se el
torn de vigilància de pati amb un/a company/a.
- A la sala de mestres hi ha penjada una llista de substitucions de pati per als/les mestres de
primària. Al menjador està penjada la llista de substitiucions d’infantil. Aquesta llista es farà
servir en el cas que un/a mestre/a es posi malalt/a o quan hagi alguna sortida o activitat (en
aquest cas s’ haurà d’avisar amb antel·lació).
Secció 9. Activitats complementàries (sortides i colònies)
Són aquelles activitats que tenen com a finalitat el perfeccionament i l’ampliació de la tasca
educativa, cultural i social realitzada pel Centre, de manera que complementa el procés de
formació de l’alumnat, mitjançant el desenvolupament de determinats aspectes del projecte
educatiu.
Pàgina 76
Les sortides que s’organitzen al llarg del curs han d’estar aprovades pel Consell Escolar i constar a la
programació general anual.
Al principi de curs s’haurà d’omplir la corresponent autorització signada per la familia, sense la qual
els/les alumnes no podran assistir-hi. Tanmateix, a cada sortida es lliurarà un full recordatori.
Les sortides i les activitats complementàries es paguen junt amb el material, l’AMPA i la quota de
llibres .
Cal lliurar signat el full d’autorització per a totes les sortides, i haver pagat dins el termini establert.
En cas contrari l’alumne/a no podrà assistir-hi .
En el cas que un/a alumne/a no pugui assistir a una sortida per un motiu degudament justificat, es
retornarà l’import total.
No es podran portar ampolles de vidre, llaunes, llaminadures, diners, mòbils, Mp3, càmeres de fotos
ni joguines.
L’alumnat anirà des de l’escola fins l’autocar en fila.
Les famílies no han d‘interferir en el desplaçament ni han d’interrompre les files.
Les famílies poden acomiadar-se dels seus/ves fills/es des d’una distància prudencial però en cap cas
podran pujar a l’autocar.
No es poden fer sortides ni altres activitats fora del Centre amb menys de 2 acompanyants, un dels
quals ha de ser necessàriament mestre/a.
Si en un grup hi ha un/a alumne/a amb necessitats educatives especials i és considera necessari,

acompanyarà a la sortida un altre/a mestre/a, TEI, vetlladora del Centre, auxiliar d’EE o educadora per
col·laborar en l’atenció d’aquest/a alumne/a.
A totes les sortides, cal cobrir, sempre i sense excepció, les ràtios establertes per normativa, des del
moment en què es surt del Centre. El Consell Escolar les podrà modificar si ho considera necessari,
cobrint sempre els mínims establerts.
Actualment els mínims són els següents:
 Sortides: EI 10/1, CI i CM 15/1 i CS 20/1.

 Colònies: EI 8/1, CI I CM: 12/1 I CS: 18/1
Pàgina 77
Secció 10: Normes de salut, higiene, prevenció i medicació
Els/les alumnes hauran d’assistir a classe en condicions de salut i higiene que no comportin un risc anormal
per a la resta de persones de la Comunitat Escolar. En cas d’observar deficiències a criteri del mestre,
s’informarà les famílies que hauran de posar el remei que calgui.
Els/les nens/es han de venir nets i amb roba còmoda a l’escola.
No poden venir amb febre i/o malalties contagioses (conjuntivitis, varicel·la, gastroenteritis...) A l’inici de
curs, tot l’alumnat ha de portar una capsa de mocadors de paper i un paquet de tovalloletes humides.
Per disminuir raonablement el risc de contagi, el Centre demana respectar les següents normes d’actuació:
 A les reunions d’aula es lliurarà una nota informativa sobre com s’ha de fer el tractament.
Cal que la guardeu per possibles consultes. Si es detecten polls en un/a alumne/a
s’informarà els pares i a la resta de famílies.
 Es recomana que no porteu els/les vostres fills/es a escola fins que s’hagi acabat el
tractament i tinguin el cap net de llémenes.
 En el cas que els polls es detectin a casa, us demanem que ho comuniqueu al tutor/a per
estar alerta i evitar el contagi.
 És important també que duguin les ungles netes i curtes.
 En cas de malaltia cal respectar el període de baixa que fixi el/la pediatre/a.
En el cas que un nen prengui mal o es trobi malament dins el Centre en horari lectiu, l’escola es
posarà en contacte amb la família, per tal de poder atendre, el més eficaçment possible la necessitat
que hagi sorgit.
10.1 Actuació en cas d’accidents i incidents
Quan l’alumne/a s’accidenta, el protocol que es segueix és el següent:

• Si la ferida és lleu, la cura es farà a la mateixa escola.
• Si l’accident és de certa importància, l’alumne ha de ser atès en un Centre sanitari i es seguiran
els següents passos:
1. Trucar la família per informar-la i demanar que el portin al Centre sanitari, ja que els nens i
Pàgina 78
nenes es senten més segurs i tranquils. El tutor o tutora omplirà un full per a l’hospital, especificant
com s’ha produït l’accident. La persona que reculli l’alumne/a signarà el full, deixant constància que
se l’emporta.
2. Si la família no es pot fer càrrec, ho farà l’escola.
• Si l’accident és greu, l’escola trucarà al 112. Al mateix temps ens posarem en contacte amb la
família per informar-la de les actuacions realitzades.
És important que, en cas de canvi, les famílies actualitzin els telèfons que consten a secretaria i que
estiguin disponibles.
10.2 Administració de medicaments
Seguint la normativa del Departament d’Ensenyament, els mestres no administraran cap tipus de
medicació
Si algun/a alumne/a necessita prendre una medicació, la família programarà l’administració dels
medicaments fora de l’horari escolar.
Quan això no sigui possible, el pare, la mare o el/la tutor/a legal haurà de portar la recepta mèdica i
l’autorització per a la persona que ha d’administrar el medicament.
Es pot demanar el model a secretaria o a la coordinadora del menjador.
Els medicaments es lliuraran als conserges o a les persones que estan vigilant l’entrada. No es ficaran
dins la motxilla del nen o nena.
10.3 Revisions mèdiques i vacunacions

La Direcció de l’escola facilitarà els espais al personal sanitari per a realitzar les campanyes
sanitàries (revisions, vacunacions, etc.) marcades per l’Administració. Sempre que se n’hagi de
realitzar alguna, els pares i mares dels/les alumnes seran avisats prèviament, amb suficient antelació
per tal que donin la seva autorització. En cas de disconformitat, ho hauran de manifestar per escrit.
10.4 Farmaciola
El Centre disposarà de farmacioles per atendre les necessitats sanitàries bàsiques dels alumnes i els
treballadors de l’escola. Tot el personal de l’escola podrà fer ús de la farmaciola.
La coordinadora de riscos laborals procurarà que la farmaciola contingui els elements necessaris
per atendre els/les alumnes afectats/des, tal com marca la normativa sanitària vigent.
Les farmacioles estan ubicades en diferents espais: sala de fotocòpies, lavabo dels patis lavabos
dels/les mestres. Les farmacioles portàtils (per a les sortides) es troben al despatx de direcció.
Pàgina 79
Secció 11. Dret de l’ús d’imatge
Atès que el dret a la pròpia imatge està reconegut a l’article 18.1 de la Constitució i la Llei Orgànica
1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, la
direcció d’aquest Centre, en el moment de formalitzar la matricula, demana el consentiment als pares,
mares o tutors/es legals per poder publicar fotografies i/o vídeos on aparegui els seus fills/es i aquests
siguin clarament identificables.
L’escola realitzarà fotos i/o vídeos quan es facin sortides, festes o altres activitats educatives. Les
famílies hauran de signar una autorització perquè el/la seu fill/a pugui aparèixer a les fotografies o als
vídeos d’activitats escolars organitzades pel Centre i publicades en la pàgina web o als blocs de l’escola.
Aquesta autorització s’actualitzarà cada curs escolar.
Les famílies no poden fotografiar ni gravar alumnes des del carrer ni a cap altre espai de l’escola.
Capítol 2. Serveis escolars
Secció 1. Normativa i preus del servei de menjador escolar
• El menjador escolar és també un espai formatiu, en el qual es treballen els hàbits, les cultures i les
relacions personals. Tant la directora del Centre com els responsables i monitors, hauran de vetllar
per a què això es compleixi.
• L’empresa que gestiona el servei, presentarà un Projecte de Menjador, que haurà de seguir les
directrius del Projecte educatiu del Centre i que inclourà, com a mínim, els següents aspectes:
l’ideari pedagògic, els criteris educatius, la proposta de coordinació i equip educatiu, la planificació
i l’organització dels àpats i el plantejament i desenvolupament d’activitats educatives de lleure per
part de l’alumnat. Aquest pla haurà de ser aprovat pel Consell Escolar del Centre.
• El Consell Comarcal del Barcelonès i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet adjudicarà els
ajuts individuals de menjador per a l’alumnat. L’escola informarà oportunament dels terminis per a
realitzar les sol·licituds i de la documentació que cal aportar. Per a sol·licitar els ajuts caldrà ser
usuari del servei.
El servei de menjador tindrà un preu per alumnes esporàdics i un pels fixes, que els establirà el
Consell Escolar.
Pàgina 80
• Tots els usuaris i monitors de menjador han de complir les normes establertes en aquest
document.
• Un/a alumne/a pot deixar d’utilitzar el servei de menjador per l’incompliment de les normes de
convivència, ja que no és una activiat lectiva.
 El servei de menjador escolar funciona de 12:30h a 15h. Comprèn: el menú de l’alumne, la

neteja de la cuina i dels estris emprats, la vigilància i cura dels alumnes i la informació
trimestral dels menús.
 Els menús són elaborats a la cuina de l’escola i consten d’un primer i segon plat, postres, pa i
aigua.
 El Consell Escolar és l’òrgan encarregat d’aprovar el preu del menú del menjador dels
alumnes fixes i eventuals.
 L’alumnat que faci ús del servei de manera eventual ha de pagar el mateix dia a la
coordinadora de menjador.
 La normativa durant el servei de menjador és la mateixa que la general de Centre. Per tant,
els drets i deures dels alumnes, les faltes i sancions seran els mateixos que durant tot l’horari
lectiu del Centre.
Secció 2. Serveis d’acollida matinal i tarda
L’empresa de menjador ofereix a totes les famílies de l’escola la possibilitat que els seus fills facin ús
del servei d’acollida.
Servei matinal: de 8 a 9 del matí.

Servei d’acollida de tarda: de 16,30 a 18 h.
Secció 3. Normativa de les activitats extraescolars
- Tenen com a finalitat la formació de l’alumnat en aspectes socio-educatius i de lleure sense

relació directe amb l’activitat pròpiament escolar. Tenen caràcter voluntari per a l’alumnat.
Es desenvolupen en tot cas fora de l’horari lectiu i sense que puguin interferir en el
normal desenvolupament de les activitats escolars lectives o complementàries. Es poden
realitzar dins o fora de les instal·lacions del Centre, sense perjudici dels requisits que puguin
establir, dins de les seves competències l’Ajuntament i òrgans de govern del Centre. Tant el
Pàgina 81
Consell Escolar com la direcció del Centre hi col·laboraran facilitant i estimulant la seva
realització amb la cessió d’espais i material del Centre, i en tots aquells aspectes que siguin
de la seva competència, d’acord amb el procediment previst en aquest document, el que
estableixi el seu Consell Escolar i tenint en compte el normal desenvolupament de la vida
escolar.
- L’AMPA és qui gestiona les activitats extraescolars, contractant degudament i donant d’alta a
la Seguretat Social les persones físiques o jurídiques que es considerin més adequades per a
portar-les a terme.
- Totes les activitats extraescolars que es realitzin, han d’estar incloses a la Programació General
Anual de Centre i aprovades pel Consell Escolar per tal de garantir la seva coherència amb el
projecte educatiu.
- La realització d’aquestes activitats tindrà caràcter voluntari i per a poder-les realitzar caldrà
inscriure-s’hi.
- Tots els alumnes inscrits a les activitats extraescolars han de complir les normes establertes a
aquestes NOFC així com la normativa pròpia de l’AMPA. L’alumne que les incompleixi podrà ser
expulsat de l’activitat, prèvia notificació als pares.
- Caldrà puntualitat a l’hora de recollida dels alumnes.
- No s’acceptarà cap inscripció d’aquells alumnes, les famílies dels quals, no estiguin al corrent
de pagament amb l’AMPA (quotes i/o extraescolars).
Capitol 3. Gestió econòmica
La secretària de l’escola és qui s’encarrega de la gestió econòmica del Centre, amb el vist-i-plau
de la directora (elaboració pressupost, seguiment, pagaments, liquidació...), amb el programa de
gestió ESFERA.
Quan algun mestre realitzi una compra per la classe o per l’escola, haurà de demanar sempre
que sigui possible factura de la compra. Si és un tiquet de compra hi ha de figurar de forma clara
el NIF de l’establiment, el concepte de la compra i l’import. Els pagaments es faran un dia a la
setmana a determinar cada curs en funció de l’horari de secretaria.
 Al Consell Escolar es va aprovar que el pagament del material, les sortides, els llibres i la
quota de l’AMPA es faci conjuntament:
És imprescindible haver pagat els terminis acordats abans de l’inici de curs

 El pagament es fa mitjançant el servei de ServiCaixa o bé per transferència bancària.
Pàgina 82
Material: El material és socialitzat des de P-3 fins a 6è. L’escola proporciona tot el material
necessari per poder treballar. Aquest material és d’ús exclusiu per a l’aula. A més, cal que tot
l’alumnat tingui material escolar propi per poder treballar a casa. No es pot portar material de
casa.
Els llibres de text
 L’escola participa al programa de reutilització de llibres de text de l’Ajuntament.
 Els llibres de CM i CS són de reutilització. S’hauran de retornar a l’escola en bon estat, abans
de finalitzar el curs.
 L’aportació de l’Ajuntament s’utilitza per l’adquisició del llibres de reutilització i les famílies
paguen els quaderns d’activitats que no estan inclosos al programa
S’hauran de retornar a l’escola en bon estat, abans de finalitzar el curs En el cas que no es
retornin o s’hagin fet malbé, la família haurà de pagar el seu cost
Sortides:.. Els/les tutors/es serán els encarregats de portar el control d’assistència de cada
sortida.
En el cas que un/a alumne/a no pugui assistir a una sortida per un motiu degudament justificat,
es retornarà l’import total.
En el cas que una família tingui deutes amb l’escola i no compleixi el compromís adquirit, els
alumnes afectats no podran assistir a les sortides complementàries.
Durant el mes de juny, juntament amb la confirmació de plaça, es cobrarà el rebut de material, la
quota de l’AMPA, la quota de llibres i la de sortides corresponents al següent curs escolar.
Capítol 4. Gestió acadèmica I administrativa
Secció 1. De la documentació acadèmico-administrativa
Actes i registres
La documentació del Centre ha de ser degudament registrada i arxivada.
El Centre disposarà de tots els llibres de registre perceptius, degudament habilitats i
diligenciats, a ser possible en suport informàtic.
El Centre s’assegurarà de l’existència i de l’ús de, com a mínim, dels següents llibres i registres:
Pàgina 83
Llibre o registre Responsable

Actes dels òrgans col·legiats i de les seves Secretària del Centre
comissions.
Actes de cicle, coordinació pedagògica, comissió Coordinadora de cicle i Cap d’estudis
d’atenció a la diversitat.
Registre d’entrada i sortida de correspondència Administrativa del Centre
Inventari del Centre. Secretària del Centre i mestres.
Registre de llibres de text. Cap d’estudis del Centre
Registre de comptabilitat (ESFERA) Secretària del Centre
Registre de matrícula (ESFERA) Directora i Administrativa del Centre
Registre d’assistència de l’alumnat. Tutors/es d’aula i Secretària
Registre de permisos i absències del professorat Directora i Administrativa del Centre. Aplicatiu
Actes de les sessions d’avaluació Coordinadora de cicle
Actes d’avaluació de final de cicle (oficials) Directora i Secretària
Registre d’al·lèrgies i malalties greus. Administrativa del Centre
Documentació acadèmica dels alumnes

Dins dels arxivadors de la secretaria es troben les carpetes amb el nom dels i de les alumnes,
distribuïdes per cursos. A dins de cada carpeta hi haurà la següent documentació:
- Documentació de la matriculació (full de sol·licitud de matrícula, fotocòpies del llibre de

família, del carnet de vacunes i del DNI; full d'empadronament i altres).
- Fitxa amb les dades bàsiques de l'alumne.
- Declaració de dades mèdiques.
- Resum d'escolarització (Infantil).
- Expedient acadèmic de l'alumne.
- Historial acadèmic de l’alumne.
- Els Plans individualitzats (PI).
- Els informes lliurats als pares i mares o tutors legalsal llarg de l'escolarització.
- Tota la informació referent a l'alumne/a i a la seva família que rep l'escola (Informes de NEE,
notificacions judicials de separacions familiars, canvis de nom, informes mèdics, etc)
- L’informe individual de final d’etapa, en acabar aquesta.
- L’informe personal de trasllat, en cas necessari.
Custodiar i mantenir al dia i actualitzada aquesta documentació és responsabilitat de la direcció

i del personal d’administració del Centre.
Pàgina 84
Al Centre s’arxivaran també:
- Tots els expedients dels ex-alumnes del Centre , degudament ordenats.

- El nostre Centre custodia els expedients de l’alumnat de les escoles Joan XXIII i Numància ( ja
desaparegudes).
- Les titulacions i el registre de recollida corresponents.
- La documentació relacionada amb les beques de menjador (normativa anual, sol·licituds,
adjudicacions, certificats nominals,...).
- La fitxa de dades del professorat del Centre.
- Les entrevistes de les famílies amb direcció i, si s’escau, les gestions realitzades.
- Els expedients disciplinaris i la seva resolució.
- Les queixes i reclamacions presentades i, si s’escau, les gestions realitzades.
- Els dictamens de NEE.
- Els llistats de matrícula de cada curs escolar (llistes de classe).
- Altres documents que es consideri d’interès mantenir arxivats.
- Llistat d’autoritzacions de dret d’imatge.
- Carta de compromís educatiu.

Secció 2. Altra documentació
Documentació pedagògica i de gestió
A secretaria o al despatx de direcció s’arxivarà també la següent documentació, en paper o

suport informàtic:
 Els documents institucionals: Projecte Educatiu, Projecte lingüístic, Normes d’organització i

funcionament de Centre.
 El projecte de direcció.
 Els documents annexos o derivats dels documents institucionals: Acords i criteris metodològics
i d’avaluació, continguts curriculars, PAD, Pla Acollida, PGA, Memòries, Acords de Centre en
relació a aspectes pedagògics, organitzatius o funcionals, ...
 Les programacions d’aula i de les diferents especialitats (que es lliuraran a la cap d’estudis).
 El Pla d’avaluació interna de Centre.
Pàgina 85
 Els resultats de les proves de competències bàsiques, d’avaluació diagnòstica i d’altres proves
internes de Centre.
 El resultats del sistema d’indicadors de la inspecció educativa.
A nivell intern, el professorat de l'escola haurà de fer dos tipus de programacions:
a) Temporització de cada assignatura.
Han de constar-hi les unitats didàctiques que es treballaran, distribuïdes per mesos i
setmanes, per tal de tenir una visió global de la matèria.
S'ha de presentar a la cap d’estudis a principi de curs.
b) Programació setmanal o quinzenal.
Aquesta programació, més concreta i específica, situarà les activitats que es fan dia a
dia a classe. Cal que les activitats siguin coordinades per ambdós grups del mateix nivell, si és
el cas, i que estiguin en un lloc ben visible de l’aula al quadern de programacions, sobre la
taula.
Amb aquesta programació s'assegura que si una persona falta, qualsevol altra pugui
desenvolupar la classe sense trencar el ritme del grup.
Capítol 5. D’altre personal del Centre
El règim de funcionament del personal d’administració, serveis i suport socioeducatiu serà el que
resulti del seu sistema de provisió reglamentari, així com de la normativa laboral que li resulti
d’aplicació.
La directora del Centre exerceix les tasques de cap de personal funcional del personal
d’administració, serveis i suport socioeducatiu adscrit al Centre. A aquest efecte, establirà la
coordinació oportuna amb l’entitat de la qual depèn orgànicament aquest personal.
Secció 1. Del personal d’administració
És personal d'administració i serveis del Centre el personal auxiliar d'administració.
Funcions:
- La gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes.
- La gestió administrativa dels documents acadèmics: llibres, historials acadèmics,

expedients, títols, beques i ajuts, certificacions, diligències,..
Pàgina 86
- La gestió administrativa i la tramitació dels assumptes propis del Centre. Aquestes funcions
comporten:
- Arxiu i classificació de la documentació del Centre.
- Despatx de la correspondència.
- Transcripció de documents i elaboració i transcripció de llistes i relacions.
- Gestió informàtica de dades.
- Atenció telefònica i personal sobre assumptes propis de la secretaria administrativa del

Centre.
- Recepció i comunicació d’avisos, encàrrecs interns i incidències de personal (baixes,

permisos,...).
- Realització de comandes de material, comprovació d’albarans...
- Manteniment de l’inventari.
- Control de documents comptables simples.
- Exposició i distribució de la documentació d’interès general que estigui al seu abast.
- Realització d’encàrrecs, dins i fora del Centre, relacionats amb les activitats i el
funcionament propis d’aquest.
- Recepció, classificació i distribució del correu.
- Altres que la direcció del Centre consideri segons les necessitats del Centre (veure
document del Centre).
Jornada de treball i horari
La jornada de treball i l’horari del personal auxiliar d’administració és la que estableix el

Departament d’Ensenyament. Aquest personal té el deure de reserva respecte de la informació a
què tingui accés per raó del seu càrrec.
Secció 2. Del personal subaltern

Es considera personal subaltern als auxiliars tècnics de l’escola. Correspon al subaltern:
- Vigilar les instal·lacions del Centre.
- Controlar els accessos i rebre les persones que accedeixen al Centre.
- Custodiar el material, el mobiliari i les instal·lacions.
Pàgina 87
- Atendre l’alumnat.
- Donar suport al funcionament i a l’estructura del Centre i també a l’equip directiu.
Aquestes funcions comporten:
- Cura i control de les instal·lacions, equipaments, mobiliari i material del Centre.
- Encesa i tancament (posada en funcionament) de les instal·lacions d’aigua, llum, gas,

calefacció i aparells que escaiguin, i cura del seu correcte funcionament.
- Obertura i tancament dels accessos del Centre, aules, despatxos, patis, instal·lacions
esportives i altres espais del Centre.
- Cura i custòdia de les claus de les diferents dependències del Centre.
- Control d’entrada i sortida de persones al Centre (alumnes, pares, públic, serveis,...).
- Cura i control del material (recepció, lliurament, recompte, trasllat, ...).
- Posada en funcionament dels aparells per a la seva utilització (fotocopiadores, material

audiovisual,...).
- Col·laboració en el manteniment de l’ordre dels/les alumnes en les entrades i sortides.
- Transport d’objectes, material i documentació a l’interior del Centre
- Realització del petit manteniment del Centre.
- Seguiment del manteniment del Centre ( amb comunicació amb el servei corresponent)
- Realització d’encàrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i el
funcionament propis d’aquest.
- Realització de tasques imprevistes per evitar la pertorbació del funcionament normal del
Centre, en absència de les persones especialistes i/o encarregades.
- Altres que la direcció del Centre consideri segons les necessitats del Centre.
Pàgina 88
Jornada de treball i horari
La jornada de treball i l’horari del personal subaltern és la que estableix l’Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet.
Aquest personal té el deure de reserva respecte de la informació a què tingui accés per raó del
seu càrrec.
Secció 3. Altres
- S’entén per altre personal aquell constituït per tots els professionals que degudament
contractats per les Administracions, institucions, entitats, associacions o empreses
corresponents, prestin serveis en el Centre (monitors de menjador, d’extraescolars, de
sortides, vetlladores, personal de neteja, etc).
- Tot aquest personal ha de complir els requisits d’especialització corresponents, si té alumnes al
seu càrrec.
- Igualment, es fa referència a aquells professionals externs que en el desenvolupament de les
seves funcions portin a terme tasques en el si del Centre.
Funcions:
Aquest personal tindrà el règim de funcionament que li correspon d’acord amb la seva vinculació
contractual a l’Administració, institució, entitat, associació o empresa respectiva.
Això no obstant, el Consell Escolar, en compliment de les seves competències, pot intervenir en
relació amb els contractants per informar-los de les anomalies o disfuncions que observin i
per proposar-los les mesures adients.
Pàgina 89
TÍTOL VIII DISPOSICIONS FINALS
Primera. Interpretació de les NOFC
Aquestes NOFC són d’obligat compliment per a tots els membres que constitueixen la comunitat
escolar de l’Escola Pallaresa i entraran en vigor a partir de la seva aprovació definitiva pel Consell
Escolar.
Es faculta la directora per a la interpretació d’aquestes normes d’organització i funcionament.
Segona. Modificacions
Aquest document és susceptible de ser modificat per les causes següents:
- Perquè no s’ajusti a la normativa de rang superior, segons el control que efectua el

- Perquè canviï la normativa de rang superior.
- Per l’avaluació que en faci el Consell Escolar.
- Perquè concorrin noves circumstàncies a considerar o nous àmbits que s’hagin de

regular.
El Consell Escolar ha d’aprovar per majoria les modificacions del reglament, excepte aquelles que
derivin de canvis de la normativa de rang superior. En aquest darrer cas la directora es modificarà
directament i n’informarà al Consell Escolar en la primera sessió que es produeixi.
Les modificacions poden proposar-se a mitjançant els òrgans de govern, els òrgans de coordinació i
l’AMPA per escrit.
Pàgina 90
Tercera. Especificacions de les NOFC
Es poden elaborar especificacions d’aquest reglament que no suposin una modificació d’aquest, a
càrrec dels òrgans i responsables del desenvolupament de les funcions atribuïdes en aquest.
Quarta. Publicitat
 Aquestes normes es faran públiques mitjançant la pàgina WEB del Centre. S’informarà de les
NOFC a totes les famílies.
 S’explicaran els punts més rellevants d’aquestes normes a l’alumnat en el decurs de l’activitat
acadèmica i segons les respectives edats.
 Totes les modificacions que s’introdueixin tindran el mateix procés de difusió que s’ha descrit
anteriorment.
 El Consell Escolar vetllarà per tal que sempre es disposi d’un exemplar del reglament a
l’abast de qualsevol membre de la comunitat educativa.
En totes les modificacions s’aplicarà el mateix procés.
Cinquena. Dipòsit
Es lliurarà un exemplar d’aquestes normes a la inspecció educativa i al Departament

d’Ensenyament que han de vetllar per a la seva adequació a la normativa vigent.
Igualment es procedirà per a les modificacions de les NOFC.
S’arxivarà i estarà a disposició de qualsevol membre de la comunitat educativa que el vulgui

consultar.
Pàgina 91
Sisena. Entrada en vigor
Aquest Reglament entrarà en vigor a partir del dia 27 de març de 2017.
La Directora
M. Soledad Bertolín Prat
DILIGÈNCIA per fer constar que el present reglament ha estat aprovat pel
Consell Escolar en la seva reunió amb data 27 de març de 2017.
Vist i plau
La Directora La Secretària
M. Soledad Bertolín Prat M. Lluïsa González Carreiras
Pàgina 92

NOFC Escola Pallaresa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

NOFC Escola Pallaresa

Uploaded by

Copyright:

NORMES

TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE

Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció

Secció 2. La cap d’estudis

Secció 4. Distribució horària dels òrgans unipersonals

Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació

Secció 2. Claustre del professorat

Capítol 3: Equip Directiu

Capítol 4. Òrgans unipersonals de coordinació

Secció 1. Coordinadors de cicle

Secció 3. Coordinador de Llengua, interculturalitat i cohesió (LIC)

Secció 5. Nomenament i cessament dels organs unipersonals de coordinació

TITOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

Capítol 1. Organització del professorat i coordinació docent:

Secció 3. Els i les mestres tutors/es

Secció 4. Els i les mestres especialistes

Capítol 2. Organització de l’alumnat

Capítol 3. Atenció a la diversitat

Capitol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat

Capítol 5. Acció tutorial

Capítol 6. El personal d’acció educativa

Secció 1. Les vetlladores

Secció 2. La tècnica d’educació infantil

Secció 3. L’educadora per a l’atenció educativa d’alumnes amb NEE

Capítol 7: El personal extern de suport

Secció 1. Les professionals de l’EAP

Secció 3. Monitoratge del menjador

Secció 4. Estudiants en pràctiques

TITOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes

Secció 1. Mesures de promoció de la convivència

Secció 2. Mecanismes i fòrmules per a la promoció i resolució de conflictes

Capítol 2. Mediació escolar

Capítol 3. Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes greument perjudicials per a la

Secció 1. Conductes sancionables (art. 37.1 LEC)

Secció 2. Sancions imposables (art. 37.3 LEC)

Secció 3. Competència per imposar les sancions (art. 25 Decret 102/2010

Secció 4. Prescripcions (art. 25.5 Decret 102/2010)

Secció 5. Graduació de les sancions. Criteris (art 24.3 i 4 Decret 102/2010)

Secció 6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes (art 25 Decret 102/2010)

Capítol 4.Règim disciplinari de l’alumnat. Conductes contràries a la convivència en el Centre

Secció 1. Conductes contràries a les normes de convivència del Centre

Secció 2. Mesures correctores I sancionadores

Secció 3. Circumstàncies atenuants i agreujants

Secció 4. Faltes d’assistència a classe i puntualitat. Mesures correctores

Capítol 5. Drets i deures dels i les alumnes

Secció 1. Drets dels i les alumnes

Secció 2. Deures dels i les alumnes

TÍTOL VI. COL·LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT ESCOLAR

Capítol 1. Qüestions generals

Capítol 2. Informació a les famílies

Secció 1. Reunions individuals

Secció 2. Atenció a les famílies

Secció 3. Reunions generals

Secció 4. Reunions, assemblees i activitats extraordinàries

Secció 5. Informacions escrites i informes

Secció 6. Altres mitjans d’informació

Capítol 3. Associacions de Mares i Pares d’alumnes (AMPA)

Capítol 4. Altres òrgans i procediments de participació

Secció 1. Els pares i mares delegats i delegades d’aula

Capítol 5. Carta de compromís educatiu

TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Secció 1. Normativa de calendari i horaris del Centre

Secció 2. Admissió d’alumnes

Secció 3. Adaptació de l’alumnat de P3

Secció 4. Acollida d’alumnat nouvingut

Secció 5. Entrades i sortides del Centre