Fabada - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.

org/wiki/Fabada

Fabada
La fabada és un plat típic a Astúries, on les Fabada
mongetes es diuen, en asturià fabes. És un plat
únic molt calòric que es menja a l'hivern. Es fa
amb mongetes blanques seques, que es couen
en una olla en aigua, soles, durant dues hores, i
més tard se li afegeixen les carns, perquè cogui
tot junt. Se sol servir per separat la carn,
anomenada compangu, de les mongetes.

Plats de mongetes, i també de faves, estofades

amb carns i embotits, com la fabada, són molt
habituals a la cuina popular de l'Europa
occidental, existeixen a la península Ibèrica
(feijoada, olla podrida, còctel de mongetes, Un plat de fabada

etc.), Occitània (per exemple, el caçolet), Regne

Origen
Altres noms Fabada asturiana
Unit (per exemple, pork and beans), Itàlia, etc.
País d'origen Astúries
En algunes regions es fan també guisats
On es menja Principat d'Astúries
pràcticament iguals, però encara amb cigrons
Detalls
(un llegum més antic que la mongeta, que és
Tipus estofat
americana), llenties o altres llegums. També Mètode de Cocció molt lenta en aigua
n'hi ha, com l'ollada o l'escudella, que preparació
prefereixen barrejar diferents llegums o fins i Ingredients mongeta i carn de porc
tot afegir patata o altres ingredients. principals (cansalada, xoriç, morcilla, etc.)

Origen
Les mongetes són d'origen americà i no van començar a plantar-se a Astúries fins al segle XVI. Era un producte
que menjava la gent humil, com també és humil la fabada. Algunes persones pensen que és un plat de les
classes treballadores a ciutat.[1] Altres autors suggereixen que la fabada podria haver arribat a Astúries a través
del Camí de Sant Jaume, i que seria doncs una versió del caçolet o estaria almenys influïda per aquest plat.[2][3]

La primera referència escrita de la fabada no apareix fins a finals del segle XIX, al diari El Comercio, hi
mencionen el nom però no descriuen de la recepta,[4] així que no podem saber si ja era com actualment. En
canvi no la menciona l'escriptor Armando Palacio Valdés, el 1931, a la seva obra Sinfonia pastoral, a la qual
descriu la vida dels pastors asturians. EDe fet, els documents posteriors a l'aparició de fabada a El Comercio
només la mencionen per comparar-la amb un altre plat similar, el pote asturiano, una mena d'escudella amb
carns de porc, mongetes però també patates i verdures. Sembla ser, doncs, que el plat hauria pogut néixer en
algun moment indeterminat entre els segles XIX i XX[5] o ja segur del segle XX.[6]

Referències
1. José Miguel Caso Gonzalez, periodista, menciona
A Wikimedia Commons
aquest origen al seu assaig La reina faba - Ensayo
lúdico para amantes de la "Faseola regalis" (https://commons.wikimedia.org

1 de 2 24/3/19 11:37
Fabada - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Fabada

2. La cocina del Cid, Miguel Ángel Almodóvar

/wiki/P
Ediciones Nowtilus S.L. (castellà) ISBN
84-9763-419-5 %C3%A0gina_principal?uselang=ca)
3. Pícaros, ollas, Inquisidores y monjes, José Carlos hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Capel, Ed. argos Vergara, Barcelona, 1985 Fabada
(castellà)
4. El Gran libro de la cocina asturiana, José Antonio Fidalgo, Ed. Gran enciclopedia, Gijón, 1996. pàg. 83,
(castellà)
5. Breviario de la Fabada, Paco Ignacio Taibo, 1985
6. La fabada (su posible historia), Juan Santana, Fundación Caja Rural de Asturias

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fabada&oldid=20182853»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 ago 2018 a les 22:23.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden
aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de
Wikimedia Foundation, Inc.

2 de 2 24/3/19 11:37