Paella d'arròs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.

org/wiki/Paella_d'arròs

Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella Paella
sobre un foc, siga paeller o fogó. És originària de la marjal de
l'Albufera de València, a la comarca natural de la Ribera del Xúquer,
al sud de València. Es menja en qualsevol ocasió, especialment quan
s'ajunten colles d'amics o famílies, dissabtes, diumenges o en festes
tradicionals i és considerat el plat típic del País Valencià per
excel·lència.

Encara que tradicionalment es devia conèixer com a arròs a la

paella, paella d'arròs, arrossada o arròs en paella a la valenciana,
el nom «paella», per metonímia s'utilitza tant per al plat d'arròs ja
cuit, com per al recipient, el nom del qual deriva del llatí patella. La
Paella d'arròs
paella (recipient) s'anomena sovint paelló, sobretot a la Plana, on en
Origen
alguns indrets es diu «arròs en paelló» de la paella (menjar). També
País d'origen Postulat de la Ribera Baixa i de
s'anomena «caldero», la paella (estri) a la zona central de València. l'Horta Sud
On es menja Europa Occidental, Amèrica,
La paella era, en principi, al País Valencià, una menja simple que es Llatinoamèrica, Filipines
feia amb les quatre coses que es tenien a mà, a més de l'arròs: una Gastronomia gastronomia del País Valencià
miqueta de carn de conill, pollastre o fins i tot ànec, verdura Detalls
(bajoques, fesols o garrofons i tomata), oli, aigua, safrà, vaquetes i Tipus plat d'arròs
sal. Amb el temps ha anat sofisticant-se i entrant en els restaurants, Ingredients arròs i safrà cuit en aigua o brou.
molts dels quals la tracten com a bé turístic rendible, sobretot si du principals Segons la recepta, pot contenir carn
(conill, pollastre, o altres), marisc o
marisc: llamàntol, gambes, llagosta, etc. ambdós, a més de bajoca, fesol,
carxofa o altres hortalisses de la
La seua internacionalització ha provocat la creació de plats temporada.
anomenats paelles que poc tenen a veure amb l'original valencià.
Alguna hi afegeix pèsols, arròs marró i vi.[1] Alguns barregen carn
amb marisc, crustacis i verdures diverses. Per a evitar la confusió generada per aquesta situació, un grup de cuiners valencians,
liderats per Rafael Vidal i en la qual s'inclou l'Associació de Restaurants de la Província de València Menjar i Viure i la Asociación
Valenciana de Empresarios de Restaurantes, han declarat la necessitat d'oficialitzar una sola recepta, i per tant aplicar a la resta de
les receptes un apel·latiu d'origen menor i mai no el de paella valenciana[2] Tot i que no ha sigut oficialment acceptat, la Generalitat
Valenciana també ofereix una recepta semblant amb el gentilici valencià.[3]

Contingut
Història de la paella
Varietats de paella
Paella valenciana
Paella marinera o de marisc
Paella mixta
Altres paelles
L'arròs del senyoret
L'empedrao
Altres plats a base d'arròs fet en paella
Festes
Tradicions
Paella del diumenge
Paella del dijous
Paelles al carrer
Paella al món
Miscel·lània

1 de 6 24/3/19 11:40
Paella d'arròs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Paella_d'arròs

Referències
Vegeu també
Enllaços externs

Història de la paella
Alguns autors situen l'aparició de la paella entre els segles XV i XVI, mentre que d'altres[4][5][6] ho fan al segle  XVIII o fins i tot XIX,

amb l'aparició (segle  XVIII) i difusió popular (segle  XIX) de la paella de ferro necessària per a coure-la. Segons Francesc de Paula
Martí Mora, al segle  XVI ja s'imitava la paella als territoris veïns de Catalunya i Múrcia.;[7] Existeix un receptari[8] manuscrit del
segle XVIII a la Llibreria Episcopal de Barcelona on es cita per primera vegada la tècnica per a cuinar aquest plat, tot i que encara no
es cita amb el nom paella, i que ja inclou la distinció entre el punt de sequedat de l'arròs segons si és "a la catalana" o "a la
valenciana", i la tècnica necessària per a obtenir-los. Fins al segle XIX, no es troben referències escrites que citen explícitament el mot
paella, que al començament és sempre en perífrasi com arròs cuit en paella, anar de paella, etc.[5] El fet que no isca a receptaris més
antics pot ser producte del seu origen rural. D'altra banda, el fet que no tingués nom no vol dir que no existís, ja que els plats
casolans no solen tenir noms públics fins que no ixen en llibres o en restaurants, i sembla que aquest nom s'hi va començar a posar
només quan, a fora (en especial a Madrid, i d'allà per alguns cuiners francesos), es va descobrir aquest plat de llauradors i es va
començar a voler descriure'l. Cal indicar que en aquella època i en aquests àmbits de cuina burgesa, la cuina tradicional casolana, i
encara menys la valenciana (que es consideraven inexistents, sent l'espanyola "encara pitjor que la italiana") no gaudien del respecte
que tenen hui en dia. Així, el 1885 a Madrid apareix el receptari Novísimo manual práctico de cocina española, amb una recepta
d'arroz en paella que conté pebrots sencers fregits, ànec, llom de porc, anguiles i salsitxes, entre altres ingredients poc habituals al
seu país d'origen. Aquesta dèria barroquista la confirma Julio Camba als anys 1930 en La Casa de Lúculo.[9]

Els oranesos reivindiquen la invenció de la paella, al·legant que deriva de la baiya àrab, un plat que elaboren amb arròs i fruits del
mar.

Varietats de paella

Paella valenciana
Considerada la versió més antiga d'aquest plat, es realitza amb productes típics de la regió arrossera de València al voltant de
l'Albufera. Els seus ingredients principals són la carn de corral (pollastre, conill, i més rarament ànec) i les verdures de l'horta
(bajoqueta, garrofó, tomata per al sofregit, i de vegades carxofes), així com eventualment els caragols.

Paella marinera o de marisc

No hi ha documents històrics que assenyalen exactament l'origen de la paella marinera. És l'alternativa costanera a la paella de
camp, feta amb brou de peix i diferents classes de marisc com sèpia, calamars, escamarlans, gambes, cloïsses o clòtxines.[10]

Paella mixta
Així i tot les paelles mixtes (de carn i peix) no són ben vistes per alguns.[11][12]

Altres paelles
La paella és un plat d'origen humil, que se situa amb seguretat en la zona arrossera pròxima al llac de l'Albufera. Com en la majoria
de plats valencians, l'oli d'oliva i el safrà són fonamentals per a l'elaboració de la recepta. Sorgeix a les zones rurals de València de la
necessitat que tenien els llauradors d'un menjar fàcil de transportar i cuinat amb els ingredients que tingueren a mà o, simplement,
que tingueren.

D'aquesta manera, a inicis del segle  XX la proteïna de la paella podien donar-la les rates de marjal[13] o altres ingredients com aus,
anguiles o conill de camp. S'utilitzaven amb les verdures fresques a l'abast, arròs, safrà i oli d'oliva. Aquests es mesclaven amb l'aigua
i es cuinaven a foc lent, amb el foc fet amb llenyes de branca de taronger, les quals li atorgaven el gust i l'aroma característics.

Existeix a la Marina, com a altres comarques, la tradició de fer paella amb gambes de muntanya, que fa sorna de la paella amb
gambes de restaurant substituint les gambes —cares per a molts i fins fa poc, desconegudes a l'interior— per una cosa més
quotidiana i "muntanyenca": la pebrera roja.

2 de 6 24/3/19 11:40
Paella d'arròs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Paella_d'arròs

L'arròs del senyoret

És una paella valenciana d'arròs eixut on el cuiner treu tots els ossos de la carn i/o les corfes del marisc perquè els comensals no
troben cap impediment a l'hora de menjar. A Barcelona es va fer famosa una recepta idèntica, anomenada arròs Parellada, que el
periodista Lluís Permanyer ha datat el 1902.

L'empedrao
Es tracta d'una paella d'arròs no gaire eixut fet amb penques de bacallà salat, enciam, o bleda, o endívia, alls tendres, salsa de
tomàquet i mongetes prèviament bullides. Hi ha també una variant feta amb conill i cargols blancs, (vaqueta). Es menja a la tardor,
al temps de la cacera, sobretot al parany o barraca. En algunes comarques és menja per al sopar perquè els homes havien estat tot el
dia al terme i en tornar a casa els esperava un plat calent.[14]

Altres plats a base d'arròs fet en paella

Al capdavall hi hauria una llarga llista d'arròs fet en paella, o arrossos secs, però amb tota mena d'ingredients. Els més habituals al
País Valencià són l'arròs negre —amb una base de peix i la tinta del calamar— i l'arròs a banda —només amb el caldo de peix i
marisc—, arròs amb ceba i abadejo, paella d'hivern (faves i carxofes), arròs amb col i abadejo, arròs amb costella i coliflor, etc.

Festes
La paella té un paper important en qualsevol festa valenciana, com també qualsevol celebració familiar. És molt típic fer-ne una per
al dinar de diumenge. Algunes festes són especialment relacionades amb la paella, com les Paelles al Carrer que celebren a la nit
d'estiu durant moltes festes patronals, o les que es preparen durant les festes de Pasqua.[15]

Tradicions
Al País Valencià la paella es menja tradicionalment al migdia (mai al sopar, llevat que en
siguen les restes), els diumenges o festius. A Sueca se celebra cada any en setembre el
Concurs Internacional de Paella Valenciana, festa declarada d'interès turístic
internacional, que el 2012 celebrarà la seva 52a edició.

Sofregint una paella al carrer, a les

festes de Vila-real
Paella del diumenge
Els valencians sempre han associat la paella a l'element festiu. A causa de la seua
laboriosa preparació i com que els seus ingredients van ser un luxe per a la majoria de la població durant molt de temps quan calia
realitzar alguna celebració la paella era el plat elegit. Per això en molts casos encara és l'home l'encarregat de guisar la paella, ja que
per estar associat el seu consum al d'una festivitat se n'eixia de les obligacions corrents d'una mestressa de casa. Es tracta d'un
exemple d'exocuina, segons la diferenciació que es fa en antropologia entre l'endocuina (interior, quotidiana, de dones) i exocuina
(exterior, festiva, d'homes). La tradició dels ciutadans de València d'anar a l'horta els festius a menjar paella està documentat que ja
es feia al segle XIX.[6]

Actualment és habitual en moltes festivitats de localitats valencianes l'elaboració amb foc de llenya de paelles gegants que són
repartides de manera gratuïta entre els assistents.

Paella del dijous

El costum de menjar paella els dijous no és valencià; sent en altres zones d'Espanya típics de cantines i restaurants. A Catalunya es
diu que el seu origen va ser a les fondes de sisos, com a element comercial per a atraure més clients aquest dia, de menys afluència
que els caps de setmana, ja que la paella era ja un plat estimat i apreciat.

D'altra banda, altres teories, com la que diu que com que, a l'Espanya franquista, les criades tenien festa els dijous, podia ser que el
dimecres ho deixessin tot preparat perquè l'endemà la senyora hi tirara el brou i cuinara el plat, o en tot cas podia ser més habitual
que els senyors isqueren a menjar fora.

Una altra teoria és la del "repartiment tardà".[16] Donat que els pescadors lliuraven el diumenge, el dilluns era el primer dia que es
podia comprar peix fresc, que es venia primer a la costa. El que sobrava es repartia per l'interior, però com que es distribuïa en carros
no arribava a la majoria de poblacions fins al dijous. Aquest dia es preparava la cassola de peix amb arròs. Per això se suposa que va

3 de 6 24/3/19 11:40
Paella d'arròs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Paella_d'arròs

derivar fins a la paella de peix.

Paelles al carrer
Les Paelles al Carrer és una activitat festiva que es desenvolupa a molts pobles
valencians[17] i alguns de catalans durant les festes majors. Com el nom suggereix, es
tracta d'una sopada comuna on l'ajuntament reparteix els ingredients a cada colla d'amics
que s'hi inscriu, pels quals normalment paga una quantitat fixa, i les colles fan foc al
carrer amb llenya sobre els quals cuinen desenes de paelles. Entre les poblacions que en
fan, i més arrelades estan figuren València, Castelló de la Plana, Vila-real, Godella,
Penàguila,[18] el Verger, l'Aldea,[19] Museros,[20] l'Alcúdia de Crespins[21] i
Vilafranca,[22] entre moltes altres. Una paella preparada al carrer

Paella al món
La paella, originària de l'àrea de L'Horta i La Ribera, s'ha estès pel món a través de la
immigració, el turisme de masses, les campanyes turístiques durant el desenvolupisme i
alguns pocs restaurants (per exemple El Fogón, a París, guardonat el 2009 amb una
estrella de la Guia Michelin) de caràcter mediterrani que la puguen fer a l'estranger.
Recentment s'està posant de moda cada vegada a més països les parades on es cuina una
paella al foc en una gran cassola durant tot el dia i el client pot comprar-se'n una ració per
emportar o per menjar al carrer. Així doncs, es pot trobar paella a gran part del
mediterrani occidental, arreu de la península Ibèrica i a gran part de Llatinoamèrica si bé Paella feta a Altea, Marina Baixa
les receptes i l'arròs varien prou. Fins i tot es pot trobar a Austràlia,[23][24] Àsia
(especialment a les Filipines),[25] Llatinoamèrica (especialment Mèxic i Veneçuela), els
Estats Units, i Europa Occidental (Portugal, Alemanya,[26] Suècia,[27] Noruega[28] i Dinamarca).[29]

La paella, però, diferix molt de la recepta tradicional valenciana a la resta de l'estat espanyol i del món. Per a alguns, "ha estat un dels
plats més pervertits, humiliats i ultratjats de la cuina nacional".[30] Per començar, fora d'Espanya l'arròs idoni per a paella (bomba, o
almenys rodó, de l'Albufera, del Delta de l'Ebre o de Calasparra) és molt difícil de trobar; per això se sol utilitzar arròs llarg. Les
proporcions de caldo i d'arròs no es respecten ni tampoc la cocció, que sol estendre's durant hores en parades on la paella o el wok es
manté al foc durant tot el dia i tots els ingredients tret de l'arròs han estat bullits a part.[31] El color groc als altres països es pot
obtenir amb espècies més econòmiques que el safrà, que poden variar des de la cúrcuma al curri o fins i tot el suc de taronja.[32] S'hi
troben altres espècies com el gingebre i es consideren ingredients imprescindibles el xoriço, com a mínim en la versió "mixta" o altres
ingredients "espanyols" com el pernil serrà,[33] el formatge manxego[34] o les olives sevillanes.[32] En alguns països la paella és un
plat picant, "com tota la cuina espanyola", un exemple el trobem a la recepta de La cuisine des pecheurs catalans.[35] A països
propers, com França, se sol comprar ja preparada i cuita en llandes de conserva, de manera que només cal escalfar-la al foc o al
microones i es considera una mena més de menjar ràpid i econòmic, que si no fora de llanda seria per a aprofitar les restes d'altres
plats. Teoria fonamentada en el fet que en àrab les restes es diuen baqiyah, paraula que seria l'originària per a anomenar el plat,
quan els àrabs haurien portat el plat a València, durant l'ocupació islàmica, i que amb el temps donaria lloc a paella.

Els ingredients necessaris per a una paella al Regne Unit, França i altres països són l'arròs llarg, les anelles de calamar, les rodanxes
de xoriço i el pollastre tallat a quarts. Però a molts altres països s'hi sol trobar xoriço, ja que és "típic espanyol, com la paella", o
barreges de qualsevol tipus d'ingredients (anxoves, formatge, tomàquets assecats, etc.) amb l'argument que hi ha una mena de paella
típica a cada Comunitat Autònoma d'Espanya. Sembla que un possible origen de la presència de xoriço a receptaris seriosos a
l'estranger pot ser una recepta de paella "genuïna espanyola" que va escriure un tal Càndido, "Mesonero Mayor de Castilla", a Madrid
a mitjans del segle XX i que ha estat traduïda a moltes llengües.

Existix una teoria per a la presència de salsitxes de Frankfurt a les paelles d'Alemanya i altres països propers, segons la qual aquestes
s'hi van incorporar a l'època franquista, probablement per a les simpaties d'aquest règim amb el Tercer Reich.[36]

4 de 6 24/3/19 11:40
Paella d'arròs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Paella_d'arròs

Paella a Salon de
Provença, Paella a Cornudella de Montsant, Priorat,
Provença, Paella a Madrid, Espanya.
Catalunya.
Occitània.

Miscel·lània
Arran de la campanya de l'humorista Eugeni Alemany, que inicialment volia la inclusió d'aquest plat en l'aplicació de missatgeria
WhatsApp,[37] es va incorporar la paella com un emoji més en la versió 9 d'Unicode publicada el juny del 2016 ( , U+1F958).
[38][39] Fruit de les queixes dels promotors de la inclusió de l'emoji, Apple va canviar-ne la representació que originalment havia

optat per una que s'assembla més a la recepta original valenciana.[40] Tot i així, encara hi ha usuaris que critiquen que alguns altres
proveïdors no ofereixen una representació adequada, referint-s'hi com a arròs amb coses de forma pejorativa.[41]

Referències
1. Recepta internacional per a la paella (http://recipescooks.blogspot.com/2008/06/paella.html)
2. Levante-emv.com (http://www.levante-emv.com/sociedad/2009/10/15/paella-valenciana-carne-identidad/641676.html)
3. Generalitat Valenciana (http://va.comunitatvalenciana.com/gastronomia-receta/val-paella-valenciana/28006)
4. ARENÓS, Pau La memòria dels plats, Ed. Ara Llibres, 2005, ISBN 84-96201-49-X
5. FÀBREGA, Jaume El gust d'un poble. Cossetània Edicions, 2002, ISBN 84-95684-91-8
6. MARQUÈS, Vicent, Els millors arrossos valencians Edicions Alfani, 2004, ISBN 978-84-933386-0-2
7. Gabriel Alonso de Herrera (1818) citant Francisco de Paula Martí (1513),«Agricultura General», Sociedad económica
Matritense, reed. de 1513, Vol. 1, En capítulos adicionales al primero. pp:189
8. ORRI, Josep, Avisos, y Instruccions per lo principiant Cuyner, segle XVIII
9. La Casa de Lúculo o el Arte de Comer, Julio Camba, Espasa-Calpe, Colección Austral, 1937
10. Els nostres menjars. Martí Domínguez. València, 1978 (http://www.uv.es/baldovi/cuina/arrossos.htm)
11. "la paella mixta no existeix més que en les perverses ments del sector turístic, que l'han convertida en una pandèmia: o és de
carn i verdures; o és de peix i marisc": Pau Arenós a La memòria dels plats, Ed. Ara Llibres, 2005, ISBN 84-96201-49-X
12. "Y nada de paellas mixtas. La paella mixta es un invento posterior, una de esas variaciones esperpénticas referidas. Aún así, ha
logrado imponerse en casi todas las mesas, haciendo los horrores de todos los valencianos." Historia de la paella
(http://www.arrozsos.com/articulos/ver/historia_de_la_paella)(castellà), publicada per Arròs SOS
13. Paellas exóticas (http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/26783)(castellà)
14. Els nostres menjars, Martí Domínguez, València, 1978
15. El dia de Pasqua, Pasqual Broch a Les veus del temps, Col·legi Universitari de Castelló, 1989
16. Història de la paella (http://www.arrozsos.com/articulos/ver/historia_de_la_paella) per Arròs SOS(castellà)
17. Llista de festes gastronòmiques del País Valencià (http://www.valenciaterraimar.org/resources/image/Guiagastro.pdf)
18. Penàguila (http://www.alu.ua.es/l/lbb13/coneixentelpoble.htm)
19. L'Aldea (http://agenda.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=37841&ch=16)
20. Museros (http://www.ajunt-museros.com/index.php?id=760)
21. l'Alcúdia de Crespins (http://www.alu.ua.es/c/cmg37/indexfestes.htm)
22. Vilafranca (http://www.ajuntamentdevilafranca.es/novaweb/d-e-s-t-a-c-a-t-s/festes-patronals-2009/)
23. Dining-downunder, Austràlia (http://www.dining-downunder.com/index.php?id=106)
24. Australian Institute of Sports, paella de marisc (https://secure.ausport.gov.au/asc_internet/ais/nutrition/recipes/survival_I/rice2
/seafood_paella)
25. Style Paella (les Filipines) (http://www.recipehound.com/Recipes/4600.html)
26. Sauerkraut-paella (http://www.schlemmerli.de/bio-produkte/418/sauerkraut-paella)
27. Paella sueca (http://www.gretchencooks.com/recipes/748_Paella_Swedish_Style)
28. Marisc de Noruega (http://www.seafoodfromnorway.com/page?id=104&key=24131)
29. Paella a Copenhaguen (http://www.fodors.com/world/europe/denmark/copenhagen/review-36442.html)
30. PLA, Josep, El que hem menjat Editorial Destino ISBN 978-84-9710-078-6
31. CHALENDAR, Pierrette. La cuisine des pecheurs catalans Editorial Pimientos, 2008, ISBN 978-2-912789-88-4

5 de 6 24/3/19 11:40
Paella d'arròs - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Paella_d'arròs

32. SOLÍS BALLINGER, María; SOLÍS BALLINGUER, Natalia; Paella, paella Ed. Sixth Avenue Books, Nova York, 2003, ISBN
1931722226 (anglès)(castellà)
33. "paella de almejas, jamón serrano y chorizo" a SOLÍS BALLINGER, María; SOLÍS BALLINGUER, Natalia; Paella, paella Ed.
Sixth Avenue Books, Nova York, 2003, ISBN 1931722226 (anglès)(castellà)
34. "paella de espárragos y queso manchego" a SOLÍS BALLINGER, María; SOLÍS BALLINGUER, Natalia; Paella, paella Ed. Sixth
Avenue Books, 2003, ISBN 1931722226 (anglès)(castellà)
35. CHALENDAR, Pierrette. La cuisine des pecheurs catalans. Editorial Pimientos, 2008, ISBN 978-2-912789-88-4
36. ORTUÑO, Alfonso. Viaje a los arroces Ed. Maeva, 1988. ISBN 978-84-86478-57-5
37. PRESS, Europa «L'humorista Eugeni Alemany viatja a Silicon Valley per a aconseguir l'emoticona de la paella en WhatsApp
(http://www.europapress.es/valencia/noticia-lhumorista-eugeni-alemany-viatjara-silicon-valley-per-aconseguir-lemoticona-paella-
whatsapp-20150204161601.html)» (en ca-es). europapress.es, 04-02-2015.
38. «Announcing The Unicode® Standard, Version 9.0 (http://blog.unicode.org/2016/06/announcing-unicode-standard-version-
90.html)». blog.unicode.org. [Consulta: 28 novembre 2016].
39. « Shallow Pan Of Food (http://emojipedia.org/shallow-pan-of-food/)». [Consulta: 28 novembre 2016].
40. «Apple Fixes Paella Emoji (https://blog.emojipedia.org/apple-fixes-paella-emoji/)» (en en), 12-04-2017. [Consulta: 18 febrer
2019].
41. OCTUBRE 27, Valencia Secreta; 2017. «La lucha por el “paella emoji” todavía no ha acabado (https://valenciasecreta.com/la-
lucha-paella-emoji-todavia-no-ha-acabado/)» (en es-es). [Consulta: 18 febrer 2019].

Vegeu també
Fideuà

Enllaços externs
Gastronomia- Paella (http://www.cjav.org/val/gastronomia/paella.htm)
Diferències entre les paelles catalana i valenciana (el tema principal és l'arròs fosc de l'Empordà) (http://blocs.mesvilaweb.cat
/node/view/id/138705)
La paella "espanyola" (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140187)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paella_d%27arròs&oldid=20808052»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 feb 2019 a les 20:16.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.

6 de 6 24/3/19 11:40