Vegetació Auró negre

de ribera
Acer monspessulanum
Auró blanc
Acer campestre
Blada
Acer opalus

Tell o til·ler Moixera de pastor

Tilia platyphyllos Sorbus torminalis
Moixera
Sorbus aria
Freixe de fulla gran Om
Fraxinus excelsior Ulmus minor

Trèmol
Populus tremula

Gatell
Salix atrocinerea Pollancre
Àlber Populus nigra
Populus alba

Avellaner
Corylus avellana

Aranyoner
Prunus spinosa
Saulic
Salix purpurea Arç blanc
Sarga
Salix elaeagnos Crataegus monogyna

Boix
Buxus sempervirens
Saule o salze blanc
Salix alba Roser
Vern Rosa canina
Alnus glutinosa
Sanguinyol
Cornus sanguinea
Heura
Heredera helix Coordinació i continguts: Amb el suport de:
Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis
Esbarzer – Museu del Ter
Rubus sp Dibuixos: Toni Llobet
Boga Saüc o soguer
Tyhpa latifolia Disseny gràfic: Acíclic
Canyís Sambucus nigra
Phragmites australis Edició: Octubre de 2013
Lliri groc
Iris pseudacorus Per a més informació: Tel. 93 851 51 76
www.museudelter.cat
La vegetació de ribera Vegetació pròpia de rius mediterranis Espècies invasores
Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació, que s’anomena Hi ha una vegetació de ribera d’ambients pròpiament mediter- Les intervencions humanes (tales, moviments de terres, etc.)
vegetació de ribera. Forma una sanefa característica que va ranis, caracteritzats per suportar estius molt secs i una alta i altres pertorbacions fan que les espècies invasores trobin
resseguint el curs del riu. variabilitat de precipitacions al llarg de l’any i entre anys l’oportunitat per a establir-se a la riba del riu. Aquestes espè-
Els boscos de ribera tenen una gran diversitat de flora i de fauna. diferents. cies representen una pressió important perquè substitueixen
Pollancre del Canadà Carolina
Aquesta vegetació té un important paper a l’ecosistema com a: les espècies autòctones i poden transformar molt l’ambient Populus x canadiensis Populus deltoides
riberenc, en ocasions, arribant a constituir poblaments mo-
••Refugi d’animals i plantes
noespecífics, sense valor natural. Cal controlar les espècies
••Corredor biològic o connector ecològic invasores i, tant o més important, evitar noves introduccions.
••Font d’aliment per a l’ecosistema *Es consideren espècies invasores aquelles que proliferen
••Filtre de contaminants de l’aigua en un territori del qual no són originàries i on han accedit per
Freixe de fulla petita Llorer
••Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les Fraxinus angustifolia Laurus nobilis acció humana.
riuades (retard de les crescudes, retenció de sediments, etc) Budleia Raïm de moro
Buddleja davidii Phytolacca americana
••Millora de la recàrrega d’aqüífers
••Regulador del grau d’insolació del riu i de la temperatura de
l’aigua

Boga de fulla estreta Roldor

Vegetació pròpia de trams de capçalera Tyhpa angustifolia Coriaria myrtifolia

Els trams de capçalera presenten espècies adaptades a tempe- Ailant Canya Bambú Noguera
ratures fredes i a marges de pendent fort. Vegetació pròpia d’aigües salabroses Ailanthus altissima Arundo donax Bambusa vulgaris, Phyllostachys sp. Juglans regia

En alguns aiguamolls i trams baixos de riu hi ha una vegetació

adaptada especialment a una salinitat elevada.

Plàtan fals Erable Bedoll Robínia o escàrcia Platanus Om de jardí Plomall de la pampa
Acer pseudoplatanus Acer platanoides Betula pendula Robinia pseudoacacia Platanus x hispanica Ulmus pumila Cortaderia selloana

Salicòrnia o cirialera Tamariu africà Tamariu gàlic

Arthrochemun Tamarix africana Tamarix anglica
fruticosum

Vegetació de ribera de rius temporanis i efímers

Els rius temporanis i efímers presenten unes espècies adaptades a
Cirerer Gatsaule Salze triandre situacions extremes de sequera, de falta d’aigua durant períodes Desmai Auró americà Nyàmera Lligabosc o xuclamel japonès
Prunus avium Salix caprea Salix triandra Salix babylonica Acer negundo Helianthus tuberosus Lonicera japonica
llargs de sequera, però també de resistència a aiguats sobtats.

Moixera de guilla Oma Aloc Baladre Jonc boval Lledoner Vimetera Tabac de jardí Heura de Virgínia
Sorbus aucuparia Ulmus glabra Vitex agnus-castus Nerium oleander Scirpus holoschoenus Celtis australis Salix fragilis Nicotiana glauca Parthenocisus quinquefolia