COMPOSICIÓ

I
Marc de Antonio, Laura Tardà, Ana Sanz
ETSAV

VILLA CORNARO
Andrea Palladio

Introducció
Situada a Piombino Dese, la Villa Cornaro va ser construïda entre 1552 i 1553 com
a encàrrec de Giorgio Cornaro, el fill jove d’una rica família veneciana. L’edifici va
suposar un gran canvi en la manera d’entendre la residència, ja que va adoptar
mesures de comoditat, funció i harmonia amb l’entorn que abans no s’havien tingut
en compte. Així doncs, es va convertir en un referent per a futures construccions.
Palladio va establir una jerarquia al volum exterior destacant allò més important. En
primer lloc, s’aprecia com el pòrtic, de caràcter casi públic, sobresurt de la façana
principal i és coronat amb un frontó que li dona la presència necessària. En segon
lloc, està el volum principal dedicat a la residència i, per últim, enretirat respecte
aquest, trobem les dues ales per al servei.

1. Façana
A simple vista, les diferències més evidents que es troben en comparar el projecte
ideal de Palladio i el construït, són a l’exterior.

Model actual (negre) amb correccions de Palladio (vermell)

En primer lloc, podem observar com les escales estan construïdes per diversos
replans i, per tant, acaben sent unes escales de major dimensió. A la planta
idealitzada de Palladio, en canvi, és un graonat continu que fa que es mantinguin les
proporcions del conjunt.
Les escales que donen al carrer estan avançades respecte la façana principal,
formant d’aquesta manera un lògia de dos nivells, jònic a l’inferior i corinti al
superior. En canvi, a la façana posterior el porxo queda encastat, creant una doble
lògia interna, des d’on es pot accedir a unes escales simètriques ovalades que porten
al soterrani i al pis superior.
La façana principal està construïda amb obertures en forma d’arc que posteriorment
Palladio les dibuixarà rectangulars. En quant al frontó del porxo, en l’edifici idíl·lic
projectat per Palladio hi ha unes estàtues que no trobem en l’edifici actual. Les ales

2
laterals queden endarrerides respecte el volum principal, ja que eren les ales
destinades al servei.
Una de les diferències més clares que podem trobar és la coberta. En el dibuix de
Palladio veiem com la coberta acaba en punta, mentre que en el cas actual veiem
com no és així. Això és degut a que la planta del volum principal és rectangular i no
quadrada.
A més a més, en l’edifici actual hi ha xemeneies, fet que indica que la residència es
va construir pensada per ser habitada durant tot l’any. Per contra, Palladio exclou
les xemeneies, ja que la considera com a casa d’estiu.

1. Proporcions ideals de Palladio
En el seu tractat, Palladio va enumerar els seus tipus d’habitació ideals: circular,
quadrat o rectangular amb relacions de llargada i amplada 2/1, 3/2, 4/3, 5/3,.
Aquesta llista es coneix com la llista de les relacions de longitud/amplada de les
proporcions ideals de Palladio.




El primer que observem a la planta és que el nucli central de l’edifici és un quadrat,
una de les formes preferides de Palladio. A continuació, podem veure la variació de
dimensions de les habitacions i com aquestes mantenen sempre una relació de
proporcions. Tot i que ni a la planta ni a l’alçat es pot apreciar, les alçades d’aquestes
sales també estan modulades.
Palladio va construir el que s’anomena l’habitació perfecta seguint la relació
llargada/amplada de 3 a 5. Aquesta habitació té unes dimensions de 26,5 x 16 peus
vicentins, el número més perfecte segons la seva tradició.
Partint d’aquí i de la seva premissa fonamental: “les parts han de relacionar-se entre
si i amb el tot”, Palladio va anar repetint aquestes dimensions i les proporcions
esmentades anteriorment per crear les diferents estances de l’edifici. Les
habitacions est i oest, parteixen de les dimensions perfectes, però formant dos sales
diferenciades. La sala principal, per la seva banda, està formada per dues
habitacions perfectes una al costat de l’altra.

3










Les ales laterals també compleixen les proporcions perfectes de 3/2, amb unes
dimensions, segons Palladio, de 24 x 16 peus. Tot i estar endarrerides respecte la
façana principal , les habitacions de les ales tenen la mateixa amplada que l’habitació
perfecta. Això s’aconsegueix degut a la construcció de murs més prims en aquesta
part.

Diferències amb la construïda
Habitacions laterals al nord
Les mesures d’aquestes habitacions tenen una relació de longitud/amplada de 1.7,
molt semblant a 3, considerada per Palladio una de les proporcions ideals. Tot i
així, en la correcció va canviar les proporcions a 5/3. En quant a la relació de l’alçada
i l’amplada, es pot dir que és de 1,3 (4/3). Segons les explicacions de Palladio, es va
construir erròniament, ja que l’alçada hauria de ser de mig metre més, arribant als
7,65m.

Habitacions quadrades
Evidentment, aquestes habitacions havien de ser quadrades, però en ser construïdes
es van fer amb una diferència de 12,5cm entre els dos costats. La relació
alçada/amplada és de 1,3 aproximadament, per tant, tot i tenint en compte l’error,
es pot dir que té una relació 4/3.

Habitació central
La relació longitud/amplada és de 1,23, mentre que l’amplada/alçada és de 1,22.
Podriem dir, doncs, que la sala és més baixa que ampla. Les columnes de l’estança,
però, sí que formen un espai ideal en quant a proporcions amb una relació de 3/2
en els eixos longitudinal i transversal.

4
Diagrames geomètrics
En primer lloc, es pot traçar un quadrat des de
l’exterior de les escales posteriors fins la paret
exterior en la que es veu el pòrtic frontal.
Aquest quadrat destaca la concentració del cos
principal de la Villa. Aquesta Villa està
formatda partir de repeticions d’aquest
quadrat disposades de manera formant
rectangles amb les proporcions anteriorment
esmentades.



Es pot afegir un segon quadrat alineat amb
l’extrem de les escales frontals i la paret
posterior de la sala central. Aquests dos
quadrats junts formen una proporció de 4/3
entre ells. Donen la impressió inicial de que hi
ha alguna cosa inusual en el pla de Cornaro, tot
i que la seva geometria a primera vista sembla
molt simple.



Els dos diagrames següents registren
variacions de quadrats en relació amb les
extensions de la Villa. En aquest primer, la
superposició entre dos quadrats alineats amb
l’extrem interior de les habitacions laterals
defineixen la amplada del vestíbul de
l’entrada frontal.


En aquest altre passa una cosa similar, l’espai
sobreposat entre els quadrats te el mateix
ample que l’espai entre les columnes del
centre de la Villa. Aquests quadrats
defineixen a la vegada una propoció de 4/3.

5


En aquest cinquè diagrama, a partir de
la disposició d’aquests dos quadrats,
s’explica la relació tripartida de les
habitacions laterals. Aquest cop,
formen una proporció de √2/1.






En aquest diagrama es mostra una
progressió del quadrat basat en la
dimensió de l’espai central cap als
extrems principals, les escales del
pòrtic i les parets interiors en
particular. Aquests quadrats estan
disposats de tal manera que formen
una proporció de 3/5 entre ells i cada
vegada que es col·loca un quadrat
coincideix amb l’inici d’una sala.





Finalment, en aquest últim diagrama
podem observar com està disposada la
villa transversalment, mostrant una
relació geomètrica o proporcional més
clara i a la vegada l’amplada del vestíbul.
Aquesta relació és també de 3/5.

6
BIBLIOGRAFIA
Llibres:
- Palladio Virtuel, Eisenman.
- Andrea Palladio (Opera completa), Lionello Puppi.
- Palladio, Taschen.
- Palladio, James S. Ackerman (pàg. 66-67)
- I quattro libri dell’architiettura / Libro II, Andrea Palladio.

Pàgines web:
- https://link.springer.com/content/pdf/10.1007/s00004-004-0016-5.pdf
- http://www.bufetetecnico.es/arquitectura/proyectos4/villa_cornaro.html
- http://www.boglewood.com/palladio/analysis.html