Errors més freqüents en les proves CIEACOVA

Date: 03/02/2017Author: mònica richart5 Comentaris

No m’agrada parlar de l’ensenyament de llengua en termes d’errors només. Preferisc valorar el

progrés del meu alumnat, els èxits que van assolint, com són capaços cada vegada de
comunicar més conceptes i més bé. Tanmateix, en un examen oficial, la persona que us avalua
no pot tenir en compte el vostre progrés, només les competències que demostreu en aquell
moment concret. No vull entrar a debatre ara sobre si això és just o no. El que vull fer és oferir-
vos, des del punt de vista d’algú que ha examinat i corregit exàmens de les proves CIEACOVA
de gener, un recull d’errors molt freqüents que he observat en els examinands i que vos vindrà
bé conéixer tant si heu fet les proves i ara n’espereu els resultats com si penseu preparar-vos
per a la convocatòria del juny. Tingueu en compte que jo he examinat (oral) els dos nivells C
(C1 i C2) i corregit (escrit) només el nivell C2, per la qual cosa em centraré en eixos dos nivells.

El resum

Ai, el resum! He parlat amb altres correctors i correctores i no és cosa meua: la majoria
d’aspirants tenen problemes a l’hora de sintetitzar un text. I és un tema que no es pot
descuidar, perquè hi ha una prova de resum en totes les proves de CIEACOVA a partir del
nivell B1. Corregint resums, m’he trobat que la majoria dels aspirants no sabia distingir les
idees principals d’un text de les secundàries. Això és la base fonamental d’un bon resum! En
menor mesura, també m’he trobat:

 Idees que no apareixien al text original: m’encanta que sàpigues que Carcaixent està a
la Ribera Alta, de veres, però si el text original no ho diu, tu tampoc ho pots dir.

 “El text parla…”, “El text que hem escoltat ens diu…”.No és un comentari de text, és
un resum! Jo tenia una profe, no recorde qui, que ens deia que, per a fer un resum,
ens havíem d’imaginar que havíem escrit un article per a un periòdic i no cabia en
l’espai que teníem assignat. Aleshores, el responsable de l’edició ens deia: acurta’l 100
paraules. És a dir, mantingues la base fonamental del text i elimina’n allò que es puga
eliminar. Però el text, en essència, ha de ser el mateix. Per tant, començar amb una
fòrmula que marque la presència del redactor (vosaltres) és un error.

 Valoracions personals: t’ha agradat molt la tasca de Llavors d’ací? Penses que és
encomiable? Molt bé, jo també! Però no ho pose en un resum, perquè jo no hi he
d’aparéixer!

 Exemples, exemples i més exemples. L’últim paràgraf del text original era una
botifarra d’accions que havia dut a terme l’associació Llavors d’ací. Alguns examinands
el saberen resumir intel·ligentment amb una fórmula de l’estil: “l’associació ha
realitzat diferents activitats de conscienciació, sensibilització i intercanvi
d’experiències”. Això està bé. El que no està bé és especificar que una va ser en Muro
d’Alcoi o que hi participaren els “iaios savis”. Això són exemples prescindibles.

La redacció

Sé que els aspirants no necessàriament han de ser doctes en l’art de l’escriptura, i estic en
contra d’avaluar la capacitat, diguem-ne, creativa, per damunt de la lingüística en un examen
de certificació de llengua. Ara bé, convertir el que havia de ser un article per al web d’un
ajuntament en una retafila de percentatges i descriptors calcats de la infografia… això no és un
bon text. En un C2, heu de ser capaços d’elaborar un discurs amb idees rellevants i ben
cohesionades. Ja vaig avisar que l’adequació, la coherència i la cohesió eren tan importants
com la gramàtica… I molta gent ha caigut ahí.

També han mort molts gatets. Sí, aquells que vos vaig dir…

Recordeu que mor un gatet cada volta que col·loqueu una coma entre el subjecte i el verb(*La
joventut de hui en dia, no respecta els majors.Pobre gatet. M’ha fet mal a mi i tot).

I el vocabulari. És evident que en una redacció com la de l’opció b, la de l’informe sobre les
inquietuds dels joves, la paraula “joves” havia d’eixir a sovint. Però no en cada línia. No és
necessari. Cal fer ús dels sinònims, el parafraseig… Hi havia un punt de la redacció per variació i
precisió lèxica que s’ha emportat ben poca gent!

L’oral

Ací he de fer un comentari obligat per als dos nivells C: elregistre, per favor. Per davant meu
van passar bona cosa d’examinants que parlaven en les seues intervencions com si estigueren
amb els amics fent-se cerveses. És molt típic que els valencianoparlants es confien quan
s’enfronten a l’oral(“jo parle valencià de tota la vida, no puc suspendre!”) i
amollen barbarismes de manera sistemàtica (pos, entonses, bueno…). És cert que l’enunciat
de les situacions comunicatives podia portar l’examinand a pensar que estava en una situació
informal, perquè sovint es tractava de simular una discussió amb un amic i és evident que
habitualment no utilitzem el registre estàndard amb els amics. Sobre això vaig discutir amb la
meua parella examinadora i ella em va donar un exemple que em va agradar molt:

En una sèrie de televisió on parlen dues persones que són amigues, s’admetria un model de
llengua ple de barbarismes, errors gramaticals i altres incorreccions?

La resposta és evident: no. Cal trobar l’equilibri entre el registre estàndard i el col·loquial,
perquè la situació puga ser creïble i, alhora, oferir a l’audiència un model de llengua exemplar.
Sembla impossible? No ho és! En la sèrie Autoindefinits, per exemple, i en altres d’Albena
teatre (Socarrats, Maniàtics, etc.) ho van aconseguir força bé.

D’altra banda, fóra quina fóra la procedència lingüística, la variació i precisió lèxica en general
va ser molt millorable. Com es pot millorar el vocabulari? M’estudie el diccionari? Em pose a
fer models antics de la JQCV fins que em sagnen els ulls? No, amics i amigues, no cal. Hi ha
iniciatives com el Rodamots que són útils per als usuaris avançats (i, si voleu presentar-vos a
un C1 o un C2, heu de començar a considerar-vos usuaris avançats). Però la millor manera
d’aprendre vocabulari és, i no em cansaré de dir-ho, llegir. Llegiu el que vulgueu: premsa,
ficció, autoajuda, blogs, tutorials de punt de ganxo, manuals d’aspiradores. Però llegiu, perquè,
encara que semble que no, ajuda a millorar totes les competències lingüístiques (no vos dic
per què: això és la hipòtesi del meu TFM i no vos en vull fer un spoiler… ja arribarà).

Finalment, l’exercici de la mediació (restringit al nivell C2) va ser, globalment, bastant

desastrós. La raó principal, crec, és que la majoria dels aspirants no van entendre l’exercici. Es
tractava de fer un monòleg en valencià a partir de les dades de l’esquema que teníeu en tres
llengües. Això implica, entre altres coses, que no es podien introduir idees pròpies. Alguns
aspirants, per exemple, em contaven anècdotes sobre què feien quan tenien el Carnet Jove.
No és que no foren interessants, però no s’adequaven a la tasca. El fet de convertir un
esquema a un text agradós d’escoltar comporta necessàriament l’ús de connectors i elements
que ordenen i cohesionen el discurs. Un truquet pot ser portar preparats de memòria tres o
quatre connectors (en primer lloc, d’una banda, d’altra banda, per acabar) i ordenar el discurs
a partir d’ahí.

Però no tot són males notícies!

Alguns exercicis van eixir millor del que jo esperava, especialment el de col·locar majúscules i
signes de puntuació. A més, la sensació global que m’he emportat de la correcció és que no és
que no hi haja nivell, sinó que una bona part dels aspirants no havien preparat gens la prova.
Què vol dir això? Que, amb un poquet d’esforç, pot eixir molt, molt millor.

Related

JQCV, EOI o CIEACOVA: edició estiu 2018A "Aprendre valencià"

Canvis en les proves de la JQCVA "Aprendre valencià"

JQCV, EOI o CIEACOVA: on em presente?A "Aprendre valencià"

C1C2CIEACOVACORRECCIÓEXÀMENSEXPRESSIÓ ESCRITAEXPRESSIÓ
ORALORALPROVESRESULTATSRESUM