Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

DLL-8-2-2016--------------------------------------------------------------------------------------------------
La prehistòria és una part de la història que té com a objectiu primordial el conèixer els
éssers humans en un llarg període e temps que comprèn totes les cultures àgrafes i
s’ocupa de reconstruir la seva vida material i social.
La prehistòria

 Fase cronològica
 Única font l’arqueologia
 4,5M d’anys primers homínidsinici de la prehistòria
 Acaba amb la aparició de la escriptura
 No s’acaba al mateix temps degut a que la escriptura no apareix al mateix
temps
 Egipte i Mesopotàmia2000-3000 aC
 Catalunya S.VI aC
Arqueologia prehistòrica Branca de la arqueologia que s’ocupa del període
prehistòric i s’ocupa de reconstruir el passat a partir del que es troba.
Pobles ÀgrafsPobles que viuen encara en la prehistòria
Grups paleolítics No coneixen els metalls
DM-9-2-2016--------------------------------------------------------------------------------------------------
Protohistòria

 Pas de la prehistòria a la història

 Poblacions indígenes i primeres colonitzacions
 S VI, V IV  es barregen cultures
Quan un grup humà arriba a un nivell d’economia productiva i al sedentarisme i té
una organització urbana plena amb l aparició de tècniques metal·lúrgiques
desenvolupades i amb un sistema d’escriptura, aquest grup ha traspassat el llindar de
la història.
Principi de la escriptura Intercanvi de béns. Primerament de menjar i posteriorment
ornaments personals.
Història de les investigacions
Fins al S. XVIII les idees eren interpretades bíblicament( 4-6000 anys d’antiguitat de la
terra i les espècies son invariades
CAROLUS LINNEUS Fixista
Crea una classificació d’essers vius.
Defensa la invariabilitat de les espècies
REGNEFILUMCLASSEORDREFAMILIAGÈNEREESPÈCIE

1
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

JAMES HUTTONPare de la geologia moderna

Teoria de la terra la natura no és estàtica, geològicament és el resultat de processos
anteriors
GEORGE LOUIS, COMPTE BUFFON
Planteja que l’home és un animal més
Situa la edat de la terra en 74 832anys partint de fonts bíbliques.
CHARLES LYELL
Teoria de la uniformitatProcessos geològics sobre la història de la terra
Primer en elaborar estratigrafies
JEAN BAPTIRSTE LAMARCK
Philosophie zoologique 1809
Entén l’evolucionisme com a resultat de l’adquisició de cavis adaptatius al medi durant
la vida dels individus ( les habilitats s’adquireixen en relació al medi ambient)

 Organismes tendeixen a augmentar de mida contínuament.

 L’origen d’un nou òrgan o la seva transformació està motivada per una nova
necessitat que porta la seva formació.
 L’ús i no ús de les parts de l’organisme porten al seu desenvolupament o la seca
degeneració.
 Les modificacions que s’acumulen en un individu al llarg de la seca vida es
transfereixen a la seva vida.
GEORGES CUIVER Catastrofista
Observa partint de Charles Lyell que en les diferents capes estratigràfiques hi havia
altres espècies.
Diu que a al terra hi havia hagut catàstrofes per tal d’explicar els altres animals.
CHARLES DARWIN
1859- L’orígen de les espècies
Defensa la selecció natural, la evolució de les especies
BOUCHER DE PERTRES
Troba en capes estratigràfiques animals extingits i elements fets pels humans i ho
relaciona
Antiquités Celtiques et Antédiluviennes
GEORGE MENDEL
Lleis de Mendel
2
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

CHRISTIAN JUGERSEN THOMSEN

Estableix tres seqüències culturals de la prehistòria edat de pedra, bronze i ferro
JOHN LUBBOCK
Subdivideix l’edat de pedra en Paleolític i Neolític
DC-10-2-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------
Terra 4600M anys.
El temps es divideix en eres, formades per períodes i dividits en èpoques que es
subdivideixen en edats.

 Era primària o paleozoic570-250M anys

Cànabric: animals amb closca
Silaric: primeres plantes i peixos
Devònic: amfibis, insectes i primers boscos
Carbonífer: rèptils i conífers
 Era secundària o Mesozoic250-65M anys
Triàsic: 1º rèptils i mamífers
Juràssic: 1º ocells
Cretaci: Dinosaures i plantes
 Era terciària o lenozoic65-1.5M anys
Paleocè: Extinció del Cretaci Terciari
Eocè: Primers antròpids
Oligocè Catirrins i platirrins
Miocè: 1º homínids
Pliocè: Gènere Homo
 Era quaternària1.6M anys
Plistocè 1.6M anys fins fa 10.000 anys
Holocè Des de fa 10.000 anys fins a la actualitat

Fa 65 M anys un meteorit va impactar la terra i va produir un canvi climàtic

important. Van desaparèixer els dinosaures i van sobreviure els que van poder
canviar. Els mamífers van poder adaptar-se.
 Precàmbric
Terra fins a la aparició dels animals(6.400M anys- 570M anys)
 Paleozoic
570-225M anys
Invertebrats marins i vertebrats (300M anys) plantes terrestres(430M anys)
boscos (395M anys) rèptils (300M anys)
 Mesozoic
225-65M anys
Dinosaures, 1º mamífers (190M anys) Aus (160M anys)
S’extingeixen els dinosaures i apareixen els 1º primats

3
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Cenozoic
65 M anys- actualitat
 Terciari
 Quaternari
2.9M anys
Aparició de l’home
Plistocè 1.6M anys fins fa 10.000 anys
Holocè Des de fa 10.000 anys fins a la actualitat
Glaciacions
Glacera: Massa de gel en moviment.
Inlandsis: Massa de gel que es situa sobre els casquets polars.
Morrena frontal: Pedres arrossegades per la glacera.
Permafrost: Fenomen glacial. El sòl es manté gelat tot l’any, dificulta el
desenvolupament de plantes i animals.
Àrees periglacials: Zones no cobertes pels glacials, son indrets on les comunitats
humanes poden desenvolupar les seves activitats. Tot i això aquestes comportaven
unes condicions climàtiques generalment molt fredes ( en llocs d’Europa i
especialment el sud de França es donaven alternances de glaç i desglaç que donaven
lloc a una disposició de sediments i processos geològics als que s’associen paisatges
vegetals i determinades faunes).
Fenòmens periglacials

 Solifluxió
Desplaçament en massa de les capes de sediment d’un vessant durant el
moment de desglaç (allau de fang)
Produeix alteracions de tipus estratigràfic en els registres arqueològics (inclús
pot produir una inversió estratigràfica)

4
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Crioturbació
Alteració del sediment pel fred ( aigua glaçada en el sòl)
La massa augmenta el seu volum i provoca la compressió de tots els elements
continguts en el seu interior.
Pot afectar a la posició de material arqueològic quedant orientat en posició
vertical/inclinada.
 Gelifracció

 Terrasses marines

 Terrasses fluvials

 Dipòsit de coves, abrics i paleosòls

 Loess: Dipòsits de sediments( terres molt fines) producte de la erosió de

terrenys poc protegits per la vegetació ( sediment eòlic(transportat pel vent)).
Es localitza en les planes . Hi ha un clima fred i sec. Es troba a l’Europa central i
Oriental i a Aisa
1ºLoess Riss
2ª LoessWürm

Causes de les glaciacions

 Teoria orogènico-solar ( variació de la constant solar)

 Canvis dins l’atmosfera( %de co2 per vulcanisme, centres projectades per les
erupcions i el % de massa vegetal)
 Existència de núvols còsmics
 Hipòtesi astronòmica
Glaciacions

1.200.000 GUNZ INFERIOR

700.000
Interglacial
650.000 MINDEL MIG
350.000
Interglacial
300.000 RISS MIG
120.000
Interglacial
100.000 WÜRM SUPERIOR
10.000

5
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Dll-15-2-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------
Gelifracció Fragmentació de les roques o material arqueològic per processos de glaç
i desglaç
GelifractesElements que es trenquen degut a la congelació i la humitat de la roca (
son com estries)
Un gelifracte és indicador de una climatologia molt freda
Poden afectar a les restes arqueològiques ( el sílex es croquela (esuqerdes en la part
superficial
Sols poligonals es desenvolupen en àrees
planes degut a la congelació del sòl.

Inlansis Grans formacions de gel al pol nord i sud

El gel surt de nevades i pluja. Procedeix de l’aigua de mar
Acumulacions de gel el mar baixa entre el 20.000-18.000 i hi havia cotes fins a
120metres per sota del nivell actual del mar
Descens del nivell del mar regressió marina
Augment del nivell del mar Transgressió marina

Terrasses Marines
Informen de les pujades i baixades del mar. Zones que en el moment van ser platjes,
estaven per sobre o sota del nivell actual del mar.
Tenen de 10-150 metres respecte el nivell del mar.
La part atlàntica s’enfonsa i la mediterrània puja
En les terrasses marines hi ha moltssimes restes arqueològiques , humanes,
artefactes, ecofactes...
Eren un lloc d’interaccio am la natura

6
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Isostàcia fenòmen d’enfonsament o surament dels continents.

Variació dels continents degut ala pressió del gel en els casquets polars
Terrasses fluvials
La cronologia d’aquestes terrasses és inversa a la estratigrafia. És necessària un geòleg
per tal de poder saber bé sobre les terrasses.
Són vies de comunicació amb el territori molt importants per estudiar els canvis dels
homes.
Fauna
Animals adaptats a unes condicions mediambientals determinades
S’estudia per veure l’ambient del entorn del Ésser Humà i la seva interacció

 Espècies ( animals i vegetals)

Extingir-se
Desenvolupar-se per adaptar-se i evolucionar
Desplacen en busca de condicions climatològiques adequades
 Subdivisions de la fauna
Macrofauna Més gran que un conill
MicrofaunaMés petit que un conill
Microfauna
Es reprodueixen més i més ràpid. Un canvi climàtic es ceu en l’evolució de la
microfauna,
Informacio paleoclimàtica i paleoambiental
Refelcteix l’entorn immediat dels jaciments amb molta precisió
Solen ser rosegadors i insectívors. Les aus i els peixos són difícils de detectar degut a la
fragilitat dels seu sossos
Els rapinyaires escupeixen els ossos i pel de l’animal que han menjat i queden en el
jaciment arqueològic ( a les coves)
Macrofauna
Obtenim informació referent ala data i al sistema de cacera
Pot proporcionar sobre l’estacionalitat de les ocupacions

7
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Dm-16-2-2016------------------------------------------------------------------------------------------------
Proboscidis Elefants

 Elefant - Elephas antiquus

Climatologia càlida
Similars als actuals
Es troben a Europa i en moments de fred a Àfrica
Té els ullals rectes
 Mamut - Elephas mamuthus primigenius
Mida semblant a la d’un Elefant
Pèl molt llarg(80 cm) i una capa de greix (15cm)
Ullals molt grossos i corbats
Representats en l’art rupestre
S’en han trobat exemplars congelats.
Rinoceronts Rinoceronts

 Rinoceront de Merck - Dicerorhinus Kirchbergensis

Viuen el terciari i no ha canviat
Zona càlida i tropical
 Rinoceront llanut - Coelodonta antiquitatis
Aclimatat al fred, Zones periglacials
Molt greix i pèl
Té defenses (semblant a banyes que van enrere i tenen fins a 1 metre)
CervidsCérvols

 Megaceros
Especie extingida, no va poder adaptar-se degut a les seves banues
Banyes de fins a 15 cm de gruix
Desapareix per una excessiva especialització
 Cérvol - Cervus elaphus
Típic cérvol de la península ibèrica
Viu en boscos oberts
Clima temperat
Representat en l’art rupestre
Juntament amb el conill és un dels més caçats a Ibèria en l’edat del paleolític
 Ren – Rangifer Tarandus
Arriba fins als pirineus francesos
Van amb ramats (gregaris) i això els fa més fàcils de caçar
Animal molt explotat en el paleolític
Bovins Bous

 Ur – Bos primigenius
Viuen en les planes obertes

8
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Sobreviuen al canvi limàtic

Són un dels primers animals que es domestiquen
 Bisó – Bison priscus
Varietat Americana i Europea
Semiextingits per culpa de l’home
Viu a planes i boscos oberts
Desapareixen al segle XIX però son salvats genèticament i en queden a Ukraïna
i Polònia
 Bou mesquer - Ovibos muschatus
Viuen a les estepes de l’àsia central
Marcadors de clima i entron
Caprins Cabres

 Isard Rebeco – Rupicapra rupicapra

 Cabra salvatge – Capra Pyrenaica

 Ibice – Capra Ibex

Èquids Cavalls

 Cavall de Przewalski – Equus caballus przewalski

Cavalls petits
Es pinten a les parets de les coves
És el més representat i caçat
No ha desaparegut
Determinen zones obertes
o És un animal molt important des de que s’aprèn a domesticar-lo
o Zones de centreasiàtiques es domestica i arriba a Europa per
Mesopotàmia.
o Utilitzat com a ajut per llaurar i com a cavalleria
Carnívors

 Ós de les cavernes - Ursus Spelaeus

Viu en coves quan no hi ha humans
No eren animals gaire explotats
No apareixen gaire freqüentment en pintures rupestres
Clima fred. Desapareixen amb la arribada del Holocè
 Ós Bru - Ursus arctos
Apareix a finasl del Paleolític
Tots els ossos són variants d’ Ós Bru
Molt preparat per canviar d’entorn
Exemple de readaptació en molts entorns
Sobreviu a l’Holocè i s’especialitzen regionalment

9
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Lleó de les cavernes – Felis spelea

Molt difícil distingir-lo
Es coneix per les pintures rupestres
No té cabellera com un lleó actual
 Hiena - Crocuta crocuta
Interactua molt amb l’EH ( s’hi disputava el menjar)
Suids Porc senglar

 Porc senglar - Sus scropha

Indica zones boscoses de fulla perenne
Es converteix en un carronyaire
Molta capacitat adaptativa
Climatologia no gaire greda
Documentats en el paleolític
Hipopòtam Hipopòtam

 Hipopòtam – Hippopotamus anphibis

Viu en zones càlides
Èpoques temperades ocupa Europa
Viu en entorns fluvials
Cànids Gossos

 Cuons – Cuon alpinus

Font d’aliment per exel.lència al paleolític
o Es domestiquen fa 12-13-14.000 anys

Biotips del quaternari

 Tundra
Absència d’arbres.
Vegetació de molses i líquens
Sòl humit pel permafrost
 Rinoceront llanut  Ren
 Llebre polar  Bou mesquer
 Guineu polar  Mamut
 Bosc subàrtic
Bosc de coníferes (pins)
 Ós Bru  Ant (alce)
 Cérvol  Ur

10
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Bosc temperat
Fulla perenne i caduca
 Ós Bru  Ur  Rinoceront de
Merck
 Cérvol  Elefant de bosc
 Ant  Bisó

 Estepa del loess

Coberta vegetal d’herbàcies sense matolls ni boscos
Clima fred i sec
No existeix en l’actualitat
 Rinoceront llanut  Ren  Bisó
 Bou mesquer  Mamut  Cavall de
Prewalski
 Onagre  Antílop saiga

 Estepa continental
Grans extensions amb herbes i matolls
Estiu càlid i hivern fred
 Antílop saiga  Onagre  Cavall de
Prewalski

Dc-17-2-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------
Flora Paleovegetació
Ajuda a reconstruir les diferents zones climàtiques
Estudi mitjançant el pol·len, antracologia, paleocarpologia i fitolits
Les plantes no apareixen representades en l’art rupestre
FredBedoll, Pi, Faig, Salze
Temperat Avellaner, Om, Til·ler, Roure
*Canvia segons l’alçada que té un territori segons el nivell del mar. La vegetació
es un indicador climàtic.
Pol·len
Té un recobriment molt dur que li permet durar milions d’anys
Es deposita en un terreny i queda incorporat a la sedimentació i es fossilitza
Es busca pol·len per reconstruir la flora i veure els canvis en els estrats
La circulació del aire pot portar el pol·len en una zona contreta
Llacs El pol·len es deposita sobre l’aigua i va dipositant-se en el fons del llac i
permet veure una mostra de pol·len no alterada
No tots els arbres aporten el mateix nombre de pol·len
Pol·linograma Representació del pol·len es objectiva (es deposita de forma
natural)

11
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Antracologia
Estudi de les restes de carbons que queden en els jaciments
Cada espècie d’arbres té una estructura anatòmica diferent
Informa dels tipus de fusta que can quedar i han donat lloc als carbons
Respon a quines espècies utilitzaven els homes per fer foc,
Es pot intuir la utilitat de les fogueres. Escalfar-se o fumar aliments
Paleocarpologia
Estudi de llavors i fruits
Explica la explotació dels elements trobats en l’entorn immediat del home
Fitòlits
Cristal·lització dels minerals continguts a la saba dels vegetals
La creació d’un vegetal, els minerals continguts al tronc i fulles es cristal·litzen
Els fitolotòlegs agafen les cendres i saben quin arbust o arbre prové

Colonització del terreny  Mantenir en compte la possible acció antròpica

 Espècies pioneres
Arriben es reprodueixen ràpidament s’adapten de seguida al terreny
necessiten molta llum vida curta
 Espècies clímax
Es reprodueixen lentament donen molta ombra tenen una vida llarga
Desplaçen les espècies pioneres

Dll-22-2-2015-------------------------------------------------------------------------------------------------
Els primats, estudi de la evolució Humana
↓ Vertebrats ↓
peixos amfibis mamifers aus peixos
↓
Rosegadors carnivors primats cretacis

 Els primats són mamífers claviculats ungulats, varies denticions i un polze oposable
i prènsil
 Presència d’ungles planes als dits hi ha moltes terminacions nervioses
 Dits de mans i peus amb carnositats tàctils i empremtes dactilars
 Proporcio canviant en la part superior/inferior del crani
Cara esplancnocrani
RestaNeurocrani
 Encefalització Creixament del volum del cervell

12
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Sentit de la vista molt profunda ja que tenen una focalització de les orbites
frontal visió estereoscòpica (a més poden veure en color)
Presència de la clavícula sistemes de locomoció

 Arborícoles Mans prènsils

 BraquidorsBraços per agafar-se a branques
 Quadrúpedes Braços llargs i cames curtes. No tenen preparada la musculatura
per ser bípedes
 Bípedes  Columna vertebral amb una S. Cames més llargues.
Cartacterístiwues etològiques

 Gregaris
Gran sociabilitat
Societat jerarquitzada
 Ventrada reduïda
½ fills per ventrada amb gestació i dependència de la cria llarga
 Dieta omnívora
 Coneixements
Es transmeten a través de la mare
 Actualitat
Inserir arbre genaelògic

Primats

 Prosimis
Musell allargat i cervell patit
Vida arborícola
Deixen la alimentació vegeteriana
 Tàvsids
Petits, cap mòbil i ulls grossos
Mans prènsils
Polze oposat
Mida petita
Són els primers antecesors nostres
 Platirrins
Cua prènsil i narius separades.
36dents
 Catarrins
Narius juntes
Cua no prènsil
32 dents

13
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Cercopilècids
S’adapta molt bé al entorn
Capacitat de descobriment
Viuen amb simbiosi amb els humans
Diferenciació entre mascles i femelles
Difusionisme sexual
 Hominoides
Purament arborícoles
Formes de comunicació guturals, signes , comportaments i moviments
 Hylobates
Arborícoles
liksadghaskdhaf
 Orangutans Pongo pigmeus
Mascles tenen pell inglada a la cara
Grups gregaris
Famílies petites
 Goril·les gorilla gorilla
Societat estructurada i pacífica
Quadrúpedes però es poden refugiar als arbres
Amenaçats per la tal·la d’arbres
 Ximpanzé pan troglodites
Tenen paral·lelismes en societats
Utilització d’eines
o Recursos vegetals
o Bastons
o Pedres 2.6/7M anys
Cara
o Blanca Bonobos
o Negre

14
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Evolució dels primats

 Paleocè 65-55MA
Leurifores
Adapis
plesiadapiformes
 Eocè 55-34MA
Australopitecues
 Oligocè 34-25MA
Oligopitecus32M anys
Aegyptopithecus 25Manys
 Miocè 25-5MA
Kenyapithecus
Procònsol
Dryopithecus
o Amplia col·lecció de fòssila arreu del mon
o Poden instruir ja que tenen estregega de baixar dels arbres
Dm-23-2-2015------------------------------------------------------------------------------------------------
Hominització

 Reducció del prognatisme(avançament del morro)

 Augment de la encefalització (+cervell +intel·ligència) hi ha més circumval·lacions
cerebrals
Australopitecus 400-600cc M anys
Homo habilis 700-800cc 2.5M anys
Homo erectus 1000-1200cc 2 M anys
Neandertal 1400-1600cc 200-250.000 anys

 Desparació del diastema simiescforat per que encaixin les dents. La dentició
tendeix a arrasar-se
2Incisives1 ullal2 premolars3 molars
Degut a alimentació omnívora no necessita queixals però si incisives i ullals per
esquinçar la carn
 Torus supraorbital
Homo erectus en té un fins al home de cromanyó que passa a tenir el front vertical-
 Forat màgnum verticalitzat i columna en S
Mobilitat Forat màgnum Columna en S
Quadrúpedes Darrera el crani No
Bípedes Sota el crani Si

 Tren inferior adaptat al bipedisme

Formes de les pelvis són la clau per explicar el bipedisme
Un fèmur en diagonal afavoreix el bipedisme
Petjada: TalóPlantaPunta

15
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Orígen del homínids

L’home es separa fa 6/7 M anys.
East side story  Àfrica oriental
Hi ha cobertura de bosc tancat des de l’atlàntic fins l’Índic. Selves tropicals, rius i aigua.
8-10 M anys hi ha cataclismes tectònics
o Aparició d’una falla desde Etiòpia fins Sudàfrica i crea Rift Valley. Apareixen
muntanyes i valls
o Apareix l’Himalaya i moodifica corrents d’aire i plujacicle dels monzons
o Plujes i núvols topen amb riff Valley i s’aturen
o El territori pateix un procés de sequera progressiva
o Els animals s’extingeixen/s’adapten/emigren
2-3 M anys l’home es posa de peu degut a la herba de la sabana i allibera les
extremitats superiors

8 M anys Bosc tancat

5 M anys El bosc s’obra
5 M anys l’home pateix una adaptació física
2.5 M anys Apareix la tecnologia (no a elaborar-ne)
Arbres filèticsManera com es representa la evolució PDF
Arbust filèticFa visible la idea que hi ha canvi d’hominització
Es troben espècies/ individus amb característiques semblants
Dc-24-2-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------
1. Sahelanthropus tchadensis
Viu en zones predesèrtiques
2. Orriorin tugenensis
Pot baixar al terra. ?Locomoció bípeda?
6 M anys
3. Aridipitecus ramidus
Interacciona amb l’australopitecus
Mans grosses i prènsils
Locomoció casi bípeda
4. Australopithecus anamnesis
2.4-3.9 M anys
Creixement del cervell
Sobresurten els ullals

16
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

5. Australopithecus afarensis
Lucytrobada el 19763.2 M anys
500cc de cervell
Dentició rasa
Petjada de Laetoli, 3.2 M anys 1º prova empírica del bipedisme
6. Australopithecus africanus
És el que evoluciona cap a nosaltres
600cc de capacitat cranial
Descobert en molts llocs
Mandíbula en forma d’ U
7. Australopithecus robustus
Presència de la cresta sagitalGuanya zona d’aderència del múscul de la
mandíbula per a poder rosegar herbes
8. Australopithecus boisei
Sub-varietat robusta
9. Kenuyanthropus platyops
3.5 M anys
Té la zona ocular i frontal més evolucionada
10. Australopithecus/Homo habilis
Primers indicis de pedres tallades
La evolució física i aparició de les eines no té res a veure700cc cap. cranial
Queixals grans i dentició en posició parabòlica U
Aixecament en el torus supraorbital
1º estructura d’habitat 1.8 M anys
11. Homo rudolflensis
Pont entre homo habilis i erectus
12. Homo ergaster
Són els Erectus antics africanus
Deriven del homo habilis 2 M. anys
Cap. Cranial 1000-1100cc
Celles separades
Són els primers en sortir d’Àfrica
13. Homo erectus
2-0.2 M. anys
Ocupen el continent neuroasiàtic
Abombament important del cap (crani)
1000-1100 cc de cap. cranial
14. Homo floresciensis
Molt baix però semblant al homo sapiens actuals
Degut a aillaments físic i genètic no va poder progressar
15. Homo heliderbergensis
Són els homo Erectus recents europeus
500-200.000 anys
Crani abombat i celles marcades

17
 Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Descoberts el 1881 a Àfrica1º poblador europeu

1000cc de cap. Cranial, 1.6m de mitja
Torus supraorbital partit i prognatisme
o Avenços culturals del homo erectus
Eines especialitzades
Sistema de talla efectiu
Aparició de destrals bifacials i còdols treballats
Millor tecnologia aporta la possibilitat d’adaptar-se a més entorns ecològics
diversos
Dll-29-2-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------
1º poblament europeu
?Poblament Ibèric a través de Gibraltar o els pirineus?
Dmansirestes de homo erectus 1.8 M. anys
 Jaciments d’Iberia Atapuerca i Orce
Atapuerca
2 grans zones d’excavació trinxera d’un tren i la cima de los ossos
1) Restes més antigues 780 m anys
2) 30 individus amb un crani perfecte i molt ben conservat
Dm-1-3-2016--------------------------------------------------------------------------------------------------
Home Neandertal
Són l’evolució dels homo erectus europeus
Provenen de moviments d’Àfrica
Geogràficament es troben a Iberia, Uzbequistan i al sud de Sibèria
Es mouen a finals del Rin i 1º meitat del Wurm
 Troballes
1828Es troben restes arcaiques a Bèlgica
1848 Es descobreixen a Gibraltar restes humanes primitives
1850Mandíbula de Sitges
1856 Vall neandertal, Nord d’Alemanuya s’estudien els hossos i es troba
l’home més primitiu desde el moment
1887 Mandíbula de Banyoles
2000 Dent de la cova de Mollet (Banyoles)

18
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

 Característiques físiques
Són els homínids del fred
Pulmons i nas més gros respecte els cromanyons
Orbites dels ulls arrodonides
Tenen espai retromolar
1500cc de cap. Cranial
Cara ample amb prognatisme
Mandíbula robusta
No tenen prominència a la barbeta
Cranialment són dolicocèfals () fins que se’ls arrodoneix el crani, fet que aporta
més capacitat cranial (Branquicèfals)
 Aparició dels Neandertals
Els homo erectus recents europeus 300-100.000 anys es van neandertalitzant (
eines, crani, la tecnologia va canviant
 Indústria morteriana
Començen a utilitzar les arcles restes que sobren de l’Obsidiana/ Sílex
Controlen el foc racionalment (últims neandertals/1º cromanyons)
 Extinció dels Neandertals
Fa 30.000 anys a Ibèria queden arraconats en zones marginals pels homes de
cromanyó que ocupen Europa fa 40.000 anys
 Homo Sapiens Sapiens home de cromanyó + Neandertal
Tenim un 4% de genètica neandertal
AMH Anatomically Modern Humans
 AMH Anatomically Modern Humans
Apareix com a una mutació genètica
1400-1500cc cap. Cranial
Front alt
Cara petita
Nas estret i prominent
Dents petites
Barbeta prominent
Esquelet postcranial
 Teoría dels humans moderns
o Arca de Noè
o W. Howells
o Teoría multiregional M.Wolpoff
Els AMH deriven dels homo erectus recents de cada continent i
substitueixen els Homo Erectus i els Neandertals
 Ocupacions
 Amèrica
4 possibles, només dos són sèries
 Australia
50-40.000anys
Etapa freda amb el nivell del mar més baix que l’actual (-120m)
Troballes en el marc de Murgo (Nova Gal·les del sud (Australia))

19
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Causes de l’èxit dels HAM

 Superioritat tecnològica
Invenció de l’arc i les fletxes i propulsors de llances 20-18.000anys
Descobriment d’arpons i agulles
 Complexitat social
Tenen consciència de grup
Fan enterraments múltiples amb ofrenes,
També fan enterraments individuals degut a la singularitat de l’enterrat (possible
jerarquia dintre del grup
Utilització de cabanes i campaments quan no hi ha coves

Dc-2-3-2016---------------------------------------------------------------------------------------------------
El paleolític: Tecnologia, economia, societat i món simbòlic

Inferior 2.5M.a-100.000 Principi d’eines elaborades

Mitjà 100-40.000 Neandertal clàssic europeu
Superior 40-10.000 Fase més desenvolupada

 Foc
o Documentat 1 M-500 k anys
o Producció 50-40 k anys
o Utilitzat per protegir i allargar el dia, fumar productes i aglutina el
grup(cohesió social)
 Economia basada en la cacera, pesca i agricultura/ recol·lecció  economia de
subsistència
 El nivell de comunicació es va fent més complex.

20
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Tecnologia
Conjunt de mecanismes en el qual l’home intervé sobre el seu medi
Útil Element extra somàtic que utilitzem per intervenir sobre el nostre entorn
Manuport Objecte no modificat però si utilitzat com a eina.
No es troben les evidències de vegetals i matèries toves (fulles, pell, tendons...)

Indústries lítiques i òssies

 Tipologies
Anàlisis de tipologia segons lletres i números
BR1
CLL1
CC2
CSR1
CSOR2
CSQ3
BR, CLL, CSQAMFORA 113 (no és número sinó tipologia)

 Cadenes operatives

Subministrament de matèries primes

Manufactura
Utilització
Abandó

Treball de la pedra
Tipus de retocs
o Directes picar amb una pedra
o Indirectes picar amb una excarpa
Tipus de roques
o Roques sedimentaries Sílex
o Roques magmàtiques Obsidiana, òpal, quars i àgata
o Roques metamòrfiques Quarsita i Jarpi

21
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

Dll-7-3-2016---------------------------------------------------------------------------------------------------

Dm-8-3-2016--------------------------------------------------------------------------------------------------

Dc-9-3-2016---------------------------------------------------------------------------------------------------

Dll-14-3-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------

Dm-15-3-2016------------------------------------------------------------------------------------------------

Dc-16-3-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------

Dll-21-3-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------

Dm22-3-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------

Dc-23-3-2016-------------------------------------------------------------------------------------------------

Dm-29-3-2016------------------------------------------------------------------------------------------------

22
Felix Vilardell Camprodon Prehistòria NIUB: 16781730

23