ELS RACONS A L' EDUCACIÓ INFANTIL I 1r. CICLE DE PRIMÀRIA.

ASPECTES
DE LLENGUATGE.

1.- RACONS QUE TREBALLEN PREFERENTMENT EL LLENGUATGE

COMUNICATIU.

Hi ha una sèrie de racons que permeten treballar bàsicament un llenguatge

comunicatiu, lligat a l'acció.
Aquest tipus de racons, anomenats de joc simbòlic, requerixen un escenari prou
atractiu i ben organitzat per tal que el xiquet/la xiqueta es situe dins d'aquest
ambient que li suggerirà unes determinades accions i usos del llenguatge. El joc
simbòlic, es pot produir de dues maneres:

a) incorporant directament els personatges

b) identificant-se amb els personatges a través d'elements simbòlics: ninots,
titelles, imatges retallades...

1.1. Tres aspectes a tenir en compte en el treball d'aquest tipus de racons.

Tots els racons de joc simbòlic, necessiten un treball molt directe del mestre/mestra
per tal que el xiquet i la xiqueta tinguen elements per a relacionar-se en valencià.
Aquest treball es pot concretar en els següents punts:

a) Introducció del racó: La situació de joc que els xiquets i xiquetes tindran en
el racó, l'haurien d' haver viscuda anteriorment, en grup menut o gran grup i amb la
participació de la mestra/mestre. La incidència del professorat, donarà als xiquets i
xiquetes més possibilitats d'acció i d'ús del valencià que els serviran de referents
comuns per a jugar-hi més endavant.

b) Implicar els xiquets i xiquetes en el muntatge del racó: Per tal d'afavorir la
identificació amb l'espai de joc, és aconsellable implicar d'una manera activa a l'
alumnat en la construcció d'aquell ambient. Entre tots es pot decidir que hi haurà d'
haver-hi i com podem aconseguir el que necessitem.

c) Incidència del mestre/ mestra: A més de la participació en la introducció, el

professorat ha de participar regularment en el joc d'aquests racons. Des del
personatge que ell representa pot afavorir la interacció entre tots els participants i pot
provocar l'ús del llenguatge escaient en aquell context d'acord amb la programació
prèvia, i a més pot donar moltes més iniciatives de joc.
Aquesta incidència del mestre/mestra, arriba a tots els xiquets/tes, si ell es queda fix
en un racó de joc durant l'estona que estiga establerta per al treball de racons.
La necessària incidència del professorat, limita, sens dubte, el nombre de racons de
joc simbòlic que pot haver-hi simultàniament en una aula d' immersió a l' EI.

1.2. Exemplificació d'un racó de joc simbòlic a EI. 5 anys

RACÓ DEL RESTAURANT

Hem triat aquest racó, perquè el tema del Restaurant, suposa una extensió del tema
de la cuina i el menjador, ja treballat al 1r. i 2n. nivell de l'EI., però en un altre
escenari i amb un altre tipus de relacions entre els participants.
Aquesta exemplificació conté diversos apartats que es poden generalitzar a altres
racons del mateix tipus:

A) Aspectes d'organització

* Situació a l'espai: La cuina/ el menjador

* Materials: Estris de cuina/ menjador

- Disfressa del cambrer/ cuiner

- Safata/ carta/ menú/ estovalles
- Nom del Restaurant
- Diners/ caixa/ factures/ màquina de calcular
- Pissarra
* Participants: màxim 6. Cuiner, cambrer i 4 clients.
* Temporalització: mentre es manté la motivació.

B) Continguts de llenguatge. Funcions i nocions

* Temes: Usos socials, Aliments, Sensacions i percepcions i Preus.

* Funcions del llenguatge:

- Saludar:
Bon dia/ Bona vesprada/ Adéu/ Passe-ho bé.

- Demanar informació:
Puc dinar?/ Què hi ha de primer plat/ de segon?.
Té la carta?/ Em pot portar la carta?.
Vol alguna cosa?/ Què vol beure/ menjar?
Li ha agradat?.
Per a qui és l' amanida/ la sopa?
I per beure, què vol?

- Donar informació:
Tenim.../ Hi ha...

- Expressar desigs:
Porte'm.../ Jo vull.../ Em menjaré....

- Usos socials:
Tinga/ Gràcies/ Molt bé.
 És per a mi.
Bon profit.
Ho vols tastar? / En vols una mica?.
Ja he acabat. Estic fart!.
- Demanar als altres que facen una cosa:
Porte'm un got d'aigua, per favor. Porte'm el compte!
Quan val/ Quant és?

- Expressar satisfacció:
És bo/ és roín
Està fred/ està calent

C) Diverses possibilitats d'introducció del racó

* A partir d' una conversa

A l'assemblea, un xiquet pot explicar que ha anat a dinar a un restaurant amb la seua
família, una comunió...
El mestre/mestra li demana tota la informació i al mateix temps implica els altres
xiquets/xiquetes per que expliquen si algú més ha anat alguna vegada a menjar a un
restaurant.
El mestre/mestra pot explicar una vivència seua i comentar els detalls i les
anècdotes.
A partir de la conversa es pot proposar d'organitzar un restaurant a la classe.
- Voleu que muntem un restaurant a la classe?
- Què necessitarem?
- Quines persones fan funcionar un restaurant?
- Què fa cadascun d' ells?
- Com sap la gent el que hi ha per a menjar?

Les primeres experiències de joc, es porten a terme en gran grup. Després, el

restaurant és un racó de joc, on els xiquets/xiquetes van a jugar en xicotets grups.

* A partir d' una sorpresa

Un dia al matí, en arribar a l' escola els xiquets/tes troben la classe ambientada
totalment diferent: és un restaurant.
El cambrer i el cuiner portaran una corbata de llacet i un gorra respectivament, que
servirà per a identificar els dos personatges. La resta del grup seran els clients.
Després de l'experiència es pot muntar el racó. Es parla del lloc de la classe per a
situar-lo, dels materials que necessitarem, del nom...
Per a la inauguració podríem fer unes invitacions per a donar un caire més festiu al
racó.

* A partir d'una celebració

Un aniversari, el començament de curs, una festa... pot servir per organitzar entre
tota la classe els següents aspectes:
- guarniments per a l' aula
- preparació d'entrepans, begudes...
- repartiments de rols ( cambrers, cuiners...)
La realització d'aquesta experiència pot obrir camí per a proposar el muntatge del
racó del restaurant a la classe.

A partir d'un conte

Un conte relacionat amb un restaurant, del que s' haurà fet un esquema amb tots els
aspectes de llenguatge a treballar-hi, ens permeta introduir el tema.
S'explicarà el conte amb suport visual potenciant la participació activa del
xiquets/tes.
Després es realitzaran activitats sobre el conte ( conversa, representació...), que
tindran la funció de provocar la utilització i interiorització del llenguatge que s' ha
marcat en l'esquema previ. A continuació proposarem fer el racó del restaurant,
utilitzant com a referent les imatges del conte.

D.- Alguns suggeriments de joc/activitat

* Confecció del menú.

En una cartolina, o paper continu es poden confegir uns menús a partir d'uns
cartronets i retallant fotografies de menjars de les revistes, fulletons de
propaganda...També es poden elaborar diferents plats que responguen a l'
alimentació de cada època.
Sobre les imatges aportades es pot establir, col·lectivament, la relació entre la
imatge i la seua representació escrita.

* A l'hora de pagar.
Es poden preparar una sèrie de bitllets de cartolina de diferents colors, on hi farem
constar el valor de cadascun.

* Fer propaganda del restaurant.

Es pot plantejar posar un anunci a la revista escolar, fer fulls per a repartir als
companys d' altres classes, a les famílies.... Això permetrà treballar diferents tipus de
texts.

ASPECTES COMUNS DEL TREBALL DEL LLENGUATGE A TOTS ELS RACONS

Hi ha aspectes del treball de racons que són comuns a tota la tipologia de racons.
Aquests aspectes són:

- La posada en comú després de l'activitat

- L' observació sistemàtica de l'ús de la L-2 en cada racó.

a) La posada en comú després de l'activitat

La posada en comú és la conversa entre tot el grup classe que es genera a partir de
les vivències que s'han produït a cada racó.
Aquesta conversa es pot articular a partir de les diverses aportacions dels xiquets i
xiquetes que han participat en un racó determinat.
- Els xiquets i les xiquetes ensenyen el material elaborat als altres companys.
- Els xiquets i les xiquetes expliquen la seua vivència a través de la representació
escrita o gràfica.
- Els xiquets i les xiquetes expliquen el que han fet sense cap mena de referent
visual.

Intervenció del professorat

El mestre/ la mestra ha de facilitar que l'alumnat puguen fer les seues aportacions i
al mateix temps actuar com a dinamitzador de la conversa, de manera que es
produïxen intercanvis verbals entre tots els participants.

- Respecte a l'organització de l'activitat del racó:

Preguntant qui feia els diferents rols: - Qui ha fet de mare, de pare...?

- Respecte al funcionament i realització de l'activitat

- Què us ha passat hui en aquest racó? i a vosaltres que hi vàreu jugar ahir, també
us va passar?
- Amb què us ho heu passat millor?
- Com ho feia Joan quan...?

- Respecte al resultat de l'activitat

- A veure qui endevina com a fet Jordi els macarrons...?

- Algú li vol preguntar alguna cosa a Joan?
- Explica'ns què demanava el xiquet menut al cambrer...?

b).- L'observació sistemàtica

1.- Objectius de l'observació

Conéixer el nivell de tots i cadascun dels xiquets i xiquetes pel que fa referència a la
comprensió i a l'expressió del llenguatge programat a cada racó.

2.- Com cal observar

Com que l'ús del valencià per l'alumnat es produïx de forma diferent segons la
presència o no del professorat, l'observació es farà sempre en situació de joc en el
racó i contemplarà les dues situacions:
* Amb la participació del mestre/mestra:

Es prepara, prèviament al joc, una sèrie d'aspectes a avaluar en relació a la

comprensió i a l'expressió.
L'avaluació es farà dins la mateixa situació de comunicació mitjançant
peticions, preguntes, etc
Pel que fa a l'anotació dels resultats es podran seguir dos procediments:
- Enregistrar els intercanvis verbals amb una cassette.
- Anotar les produccions dels xiquets i xiquetes en un quadre de doble entrada
on hi haurà els continguts de llenguatge i els noms dels xiquets/tes.

* Sense la participació del mestre:

Esporàdicament, el mestre/la mestra pot preparar un aparell enregistrador en

un lloc no visible, que li permet enregistrar els diàlegs en el racó de joc.

3.- Valoració

Posteriorment, mitjançant l'anàlisi de la cinta i les anotacions, es podrà comprovar

fins a quin punt els xiquets i xiquetes han assolit els objectius proposats.

En cas que no hagen arribat al nivell programat, caldrà replantejar-se:

- Si els continguts de llengua programats s'adeqüen al nivell del grup classe.
- La forma d'introduir el racó i de donar-li noves possibilitats de joc.
- L'atractiu de l' escenari i del material i la participació dels xiquets i xiquetes en
aquests aspectes.
- Si el lloc és adequat i l'espai és suficient.
- El nombre de participants.
- Si la participació de la mestra en el joc ha estat suficient.
Si les posades en comú han estat prou estimulants.

POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DEL RESTAURANT

Intervenció del mestre/mestra per tal de fer possible que els xiquets i xiquetes
expliquen verbalment la seua vivència al racó.
* Respecte a l'organització:

-
-
-
-
-
-
-

* Respecta el funcionament i realització de l'activitat:

-
-
-
-
-
-
-

* Respecte al resultat de l'activitat:

-
-
-
-
-
-
-
-

NOCIONS
GENERALS
TEMPS ESPAI/SITUACIÓ QUANTIFICACIÓ ACCIONS QUALITATS

Vesprada Sobre/sota Quantitats Menjar Personals:

Migdia/matí/vespr Costat numèriques: Beure simpàtic/antipàtic
e Dins/fora Molt/poc Convidar mida:
Demà/ahir/hui Davant Massa Seure gran/gros/xicotet
Ara/després Mig Prou Tallar llarg/curt
ordinals Punxar temperatura:
una Xafar fred/calent
mica/més/menys Tastar tebi/gelat
sucar consistència:
Escurar tou/dur
Mastegar espès/clar
Empassar cru/molt fet
Llepar resistència:
Servir dura
Eixugar perceptivitat:
Vessar soroll/silenci
Tacar gust:
Embrutar dolç/salat/picant/
amarg/fat/dolent/
fort/gustós
olor:
fa olor de...
fa bona/mala olor