Materials Per A Millorar La Compresio Lectora

Materials
per a millorar la
comprensió lectora
Aquest quadern oferix un recull de catorze lectures que complementen l’activitat
lectora que es desenvolupa al llarg dels apartats del llibre de l’alumnat. L’objectiu
d’aquest treball és desenvolupar una de les competències bàsiques en Llengua
i literatura: la comprensió lectora.
Aquestes lectures són independents de la seqüenciació dels continguts del llibre
de l’alumnat i podeu fer-les servir de repàs ja que cada lectura va acompanyada
d’una sèrie d’activitats de comprensió i d’identificació de característiques
lingüístiques i formals.
La selecció acurada dels fragments i la diversitat en la proposta d’activitats
fan d’aquestes lectures un excel·lent material de suport amb què l’alumnat de
Secundària podrà millorar tant la comprensió lectora com repassar alguns dels
continuts teòrics donats.
Índex de lectures
Lectura complementària 1
Oscar Wilde. El retrat de Dorian Gray.
Tomàs Belaire. Els penitents.
Josep Piera. Les quatre estacions.
Agustín Fernández. Cartes d’hivern.
K. Kavafis. «Viatge a Ítaca».
Gianni Rodari. Contes per telèfon.
Quim Monzó. Uf, va dir ell.
Joan Fuster. Diccionari per a ociosos.
Homer. L’Odissea.
Lectura complementària 10.

Carles Cano. T’he agafat, Caputxeta!
Josep Franco. L’últim roder.
Raimon. D’aquest viure insistent.
Pasqual Alapont. L’infern de Marta.
Pepa Guardiola. Una llar en el món.
Lectures complementàries
1 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Llig amb atenció el text i respon les preguntes
No sabia on anava. Després va recordar vagament haver vagabundejat per carrers mal
il·luminats i haver passat per davall d’arcs ombrívols i per cases d’aspecte funest. Al cap
del temps va aturar un cotxe que el va dur a casa. Durant uns instants es va estar davant
les escales de la porta mirant en el silenci la plaça d’inexpressives finestres clares. El
cel era pur òpal i les teulades brillaven com si foren de plata. D’algun fumeral començà
a elevar-se una fina columna de fum. En la gran llanterna veneciana que penjava del
sostre al vestíbul encara cremaven tres llums. Els va apagar i havent llançat el barret
i la capa damunt la taula, va passar a través de la biblioteca cap a la porta de la seua
habitació. Quan va tancar la porta, els seus ulls es van fixar en el retrat que li havia fet
Basil Hallward. Va retrocedir sorprés. Després va entrar a l’habitació una mica estranyat.
Quan s’hagué descordat l’abric dubtà. Finalment se’n tornà, va anar on era el retrat,
i el va examinar. A l’escassa llum que penetrava a través de les cortines, la cara li va
semblar una mica alterada. L’expressió era diferent. S’hauria pogut dir que hi havia una
certa crueltat en la boca. Era realment estrany. Es va girar, va anar cap a la finestra i va
retirar les cortines. La claror de l’alba va penetrar en l’habitació. Però l’estranya expres-
sió que havia notat a la cara del retrat seguia allí, més intensa encara. La llum ardent
i bategant del sol dibuixava línies de crueltat al voltant de la boca, tan clares com si
s’haguera mirat en un espill després d’haver comés una acció horrible. Va fer-se arrere,
va agafar de la taula un espillet i s’hi va mirar. Als seus llavis no hi havia cap línia com
aquelles. Què volia dir allò? Es va asseure en una cadira i va començar a pensar. De
sobte, un llamp li va travessar la ment: allò que havia dit a l’estudi de Basil Hallward el
dia que li va acabar el retrat. Ho recordava perfectament. Havia expressat el desig de
ser sempre jove mentre el retrat es fes vell, que la seua bellesa no canviara, i que la cara
del llenç suportara les marques de les seues passions i els seus pecats. Es va alçar de la
cadira i va desplegar un gran paravent al davant del quadre i es va esbalair en mirar-lo.
Adaptat d’El retrat de Dorian Gray. Oscar Wilde.
Comenta la lectura
1. Què fa el personatge abans d’arribar a sa casa? Com hi va?
2. De qui és el retrat que contempla el personatge? Com ho has deduït?
3. Què fa quan veu per primera vegada el retrat?

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.
4. Resumix el que percep quan torna a veure’l, després de llevar-se l’abric.
• Què semblen les línies que veu al voltant de la boca?
5. Com comprova si és certa la impressió que ha rebut? Quin resultat obté de la compro-
vació?
6. A quina conclusió arriba per a explicar la particularitat del retrat?
7. Digues quins adjectius podrien resumir l’evolució de l’estat anímic del personatge des
que veu per primera vegada el retrat fins al final del text.
Sorprés...
52
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
Descobrix-ne la forma i l’estructura
8. Completa el quadre amb els trets descriptius del text.
Elements de la ciutat Carrers mal il·luminats...
Retrat Cara una mica alterada...
9. En el text hi ha dos blocs narratius clarament diferenciats; identifica’ls i explica les dife-
rències que hi ha en els aspectes següents: detall en la narració i grau de condensació
temporal.
10. En quin moment del dia s’esdevenen els fets? Cita les expressions del text que ho indi-
quen.
Abans d’arribar a casa
Després d’arribar a casa
Treballa amb les paraules
11. Què pot ser la llanterna veneciana? Per què creus que es diu que en aquesta encara
cremaven tres llums?
• A partir del que has contestat abans, en quina època es poden situar els fets? Cita
altres objectes o elements que siguen propis d’aquesta època.
12. Què significa l’expressió un llamp li va travessar la ment?
13. Substituïx aquests termes del text per un sinònim que tinga un significat totalment equi-
valent.
vagabundejant: funest: esbalair:
Busca informació
14. Dos dels temes que es reflectixen en el text, però, sobretot, en la novel·la, són el de
l’eterna joventut i el narcisisme. Busca’n informació i explica en què consistixen.
• Com es planteja el tema de l’eterna joventut en El retrat de Dorian Gray? I en Faust,

una tragèdia de Goethe?
• El terme narcisisme prové de Narcís. Qui fou aquest personatge mitològic?
Reflexiona sobre el text
15. Què penses sobre els nombrosos recursos que moltes persones empren per tal de mini-
mitzar en el cos els efectes del pas del temps?
53
2 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Una intromissió
Imagina’t, intenta imaginar-te les escenes ací referides tot seguit, intenta imaginar-t’ho
tot just llegir aquestes paraules. Tanca els ulls i intenta donar forma a les imatges sug-
gerides. El carrer ple d’iguanes. Ixes al carrer i veus que les iguanes caminen lliures
i insolents entre una gent impertèrrita, i tu ets l’única persona que veu la incoherència,
l’absurditat, el surrealisme d’uns rèptils innocents, segons saps, però horrorosos, lliures
pel carrer, i llavors puges immediatament a casa, i veus que, incomprensiblement, mi-
lers de serps han ocupat els escalons, obres la porta de l’ascensor i un esquadró de ra-
tes enormes ixen disparades, i a fora caminen les iguanes i ja no pots fer res, perquè la
por i la repugnància t’aclaparen els músculs, però en un esforç sublim puges de tres en
tres les escales, entre les serps, i arribes al segon pis, i obres la porta i tanques la porta,
i respires, i camines lentament pel corredor tot mirant inquisitivament les habitacions
i cada racó de la casa i, efectivament, sembla que cap animal ha envaït la casa, i et
dius que no pot ser, que les iguanes no poden caminar lliures pels carrers, ni les serps
poden ocupar així com així les escales de les cases, i les rates no tenen cap raó per a
estar dintre dels ascensors, i vas a la porta, i mires pel foradet que sol haver-hi en totes
les portes de totes les cases del món civilitzat i observes amb incredulitat l’existència
de les serps, centenars de serps de tots els colors i grandàries, i et preguntes com és
possible, i crides la policia, i la policia et diu que estàs de broma i penja, i llavors crides
familiars i amics, i tots et diuen que si estàs de broma, i alguns fins i tot riuen, i després
pengen, i llavors sents una espècie de gruny, i t’espantes, vas a la cuina, agafes la gra-
nera i vas a la porta d’entrada, i a partir d’allà escorcolles tota la casa, el rebedor, un
dormitori, la cuina i el menjador, mires dins els armaris, sota els llibres, en els calaixos,
ho regires tot i res no has trobat, respires de satisfacció i, a més, ja no has tornat a sentir
cap altre gruny, i ja s’ha fet de nit, i mires per la finestra, i no hi veus massa bé, però
encara hi ha formes rèptils que van amunt i avall pels carrers, sense pressa, sense cap
intenció aparent, i vas a mirar una altra vegada pel foradet de la porta, però ara no veus
res perquè no hi ha llum, acostes l’orella a la porta per si sents el soroll dels rèptils, però
no sents res, no hi ha més que silenci, i llavors, entre tant de silenci, l’escoltes, el gruny,
una altra vegada, tot i que ara no et sembla exactament un gruny, més aviat sembla
un fregar d’ales, però et dius que no és possible, però ja no saps què és possible i què
no és possible, però tu, abans, ho has mirat tot ben mirat i no has trobat res d’estrany,
no hi sóc més que jo, et dius confiadament, però els sorolls continuen, i ara s’hi han afe-
git uns xisclets aguts, intermitents, i, de sobte, com una intuïció, mires al sostre, mires
on no havies mirat, i veus ulls, ulls rojos, tot el sostre cobert d’uns ulls rojos i brillants,
uns petits ulls rojos clavats en tu, allargues la mà a l’interruptor i dónes la llum del cor-
redor, i llavors les veus, enganxades al sostre, centenars i centenars de rates penades
que es posen en moviment totes alhora, amb els seus petits ulls rojos i brillants clavats
en la teua persona.
Tomàs Belaire. Els penitents.
Comenta la lectura
1. Qui és el protagonista dels fets que es narren? Justifica-ho.
54
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
2. De què estan plens els carrers? Com hi reacciona la gent?
3. Quines altres sorpreses se li presenten abans d’arribar a casa?
4. Només arribar a casa, hi ha cap indici d’alguna cosa estranya? Com s’arriba a aquesta certesa?
5. Com reaccionen la policia i els coneguts en ser assabentats del que ocorre?
6. Quin soroll estrany se sent a la casa? Com es comprova que no respon a cap causa apa-
rent?
• Què sembla aquest soroll un poc després? A què es deu en realitat?
7. Enumera els estats d’ànim que es descriuen en el text i les sensacions experimentades.

8. El text presenta una estructura narrativa incompleta, ja que no inclou una de les parts
que constituïxen aquest tipus de textos. Quina és? Justifica la resposta.
• Sintetitza breument el contingut de les altres dues parts.
9. Per què creus que, a partir de la primera visió de les iguanes, en el text no hi ha cap punt,
que les oracions se succeïxen separades per comes o per conjuncions?
• Què s’aconseguix amb aquesta tècnica narrativa?
10. A quin gènere pot pertànyer el text: ciència ficció, terror o fantàstic? Justifica-ho.

11. Digues quin és el significat de cada paraula.
– Impertèrrita: indiferent / aterrida / sorpresa
– Aclaparar: adolorir / debilitar / paralitzar
12. Quins animals se citen en el text? Amb quins adjectius estan descrits?
• Quins altres animals han protagonitzat, tant en el cine com en la literatura, invasions
aterridores o han generat situacions de pànic? Cita les obres en què apareixen.
Busca informació
13. Des del punt de vista del contingut, es pot afirmar que el text s’inscriu en les tendències
de la literatura surrealista o de l’absurd? Busca’n informació i explica-ho.
14. Quins són els màxims exponents del surrealisme literari? I de la literatura de l’absurd?
Quina visió de la realitat oferien en les seues obres?

15. Tenint en compte l’esperit de les tendències literàries esmentades, quin significat pot
tindre la imatge que apareix al principi del text, en la qual les iguanes caminen entre la
gent impertèrrita?
55
3 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Vetlades
Els valencians som un poble de carrer i és al carrer que vivim gairebé tot el temps. La
gent es coneix al carrer, festeja al carrer, fa negocis al carrer, dina i sopa al carrer. A
l’estiu, especialment, hom pot dir, sense exagerar gens, que les cases sols són usa-
des per dormir. Per dormir, siga abans o després del menjar de migdia —les famoses
i saludables sestes o migdiades—, siga de nit. De nit, però, hom no sol dormir massa,
en arribar l’estiu. Resulta tan apegalosa la calda atmosfèrica del sol que tot el món viu
amodorrat durant el dia i és, només en acostar-se la poqueta nit, que el cap es desen-
teranyina de la basca i es renta l’enteniment amb les foscors.
Això, és clar, es deu al clima, però també hi col·labora el costum culinari del país, cos-
tum que duu a fer grans esmorzarots a mitjan matí i a menjar de calent, un plat d’arròs,
al ple de la solana. Amb açò de l’arròs diari per dinar, els valencians som únics, si més
no a Europa. Pot dir-se que en mengem tots els dies de l’any. No es crega, però, que
sempre es guisa igualment. Encara que els més prestigiosos tractats gastronòmics a
penes es limiten a recomanar-ne unes poques i il·lustres mostres, l’arròs possibilita una
varietat de menjades pràcticament inesgotable. A partir de les quatre grans formes
mestres —caldós, sec, al forn i en paella— els arrossos valencians són infinits. I és a
l’estiu, precisament, que gràcies a l’abundància de l’horta, a la gran gamma de fesols
i altres verdures i hortalisses fonamentals, n’hi ha alguns dels millors. Per pair-los, tan-
mateix, la sesta és un recurs imprescindible.
Però jo no pretenia, en aquest paper, parlar de qüestions culinàries, sinó dels hàbits o
costums de l’estiu i en especial d’aqueixes llarguíssimes vetlades nocturnals, tan refres-
cants i agradables com un meló d’Alger collit a la rosada.
Josep Piera. Les quatre estacions.
Comenta la lectura
1. Per què es pot dir que els valencians som un poble de carrer?
2. Per a què s’utilitzen les cases a l’estiu?
3. Explica amb les teues paraules què ocorre, a l’estiu, quan arriba poqueta nit.
4. Fixa’t bé i contesta: en què col·labora el costum culinari del país?
• Quin és aquest costum?
5. Quina característica tenim els valencians respecte al consum de l’arròs? Hi estàs d’acord?
6. En quina època de l’any els arrossos aconseguixen la màxima expressió? Per quin motiu?
7. Quines varietats bàsiques d’arròs hi ha? Quines coneixes tu de cada tipus?
8. De què pretén parlar de manera especial l’autor? Ho ha fet? Per quin motiu?
56
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

9. Digues quina d’aquestes afirmacions és la correcta.
a) El text conta el que fan els valencians quan arriba la nit.
b) El text descriu escenes de carrer dels valencians i explica com es preparen els arros-
sos.
c) El text explica i dóna arguments sobre el costum dels valencians de fer vida al carrer
i l’afició pels arrossos.
10. En quina persona està escrit el text? Posa’n exemples i explica per què és així?
11. Quin significat té l’explicació que es dóna en l’últim paràgraf?

12. Et sembla certa aquesta afirmació de l’autor? Raona-ho.
l’estiu, especialment, hom pot dir, sense exagerar gens, que les cases sols són usades
A
per dormir.
• Com s’anomena la figura literària que es presenta en l’última part de l’oració anterior?
13. Com són entre si les paraules sesta i migdiada?
• Escriu per a cada paraula una altra que hi tinga la mateixa relació que en el cas citat.
– migdia: – a poqueta nit:
• A més de les dues anteriors, quines altres expressions temporals apareixen en el text?
14. Quin sentit literal té la paraula desenteranyinar? En quin sentit s’empra en el text?
15. Busca en un diccionari el terme amodorrat i digues quin resultat has obtingut. Saps per
què? Quin n’és el terme equivalent?
Busca informació
16. Formeu grups i repartiu-vos aquests temes sobre les tradicions i els costums valencians
per a elaborar un mural o una presentació de diapositives.
– Menjars típics. – Costums de Pasqua o de Nadal.
– Jocs i esports tradicionals. – Balls i música. – Actes festius tradicionals.

17. La vida al carrer, facilita les relacions entre les persones i n’intensifica la qualitat? Per con-
tra, alguns avenços tecnològics contribuïxen a aïllar les persones? Raona-ho.
57
4 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Estimada Teresa:
Disculpa que t’escriga només unes poques línies i no una carta més llarga com, segu-
rament, esperaves. Ja saps que ets l’única persona del món en qui puc confiar cega-
ment; per això he de recórrer a tu ara, i demanar-te que faces dues coses, sense haver
d’explicar-te res més.
La meua primera petició és que, de cap manera, no òbrigues el sobre que acompanya
aquesta nota. Ja sé que no és normal demanar-te una cosa així, però confie que com-
prengues que tinc raons poderoses per a fer-ho. La meua segona petició t’estranyarà,
però ja saps que no te la faria si no ho considerara imprescindible: si veus que, una
setmana després d’haver rebut aquesta carta, jo encara no m’he posat en contacte
amb tu, vés a la comissaria de Vigo i pregunta per l’inspector Soutillo. Quan parles amb
ell, explica-li que ets la meua germana i dóna-li el sobre que t’envie. Sé que Soutillo
examinarà amb l’atenció necessària les coses que li envie i sé també que ell sabrà què
ha de fer després.
Et demane que no òbrigues el sobre, però no puc impedir que, si et veus obligada a
donar-lo a Soutillo, conegues el seu contingut. Encara que, pel teu bé, et demanaria
que no ho feres, perquè no sóc capaç de suportar el dolor que puc ocasionar-te. Re-
cordes el nostre primer viatge a Barcelona, la tardor de l’any 69, quan vaig comprar
Els mites de Cthulhú en aquell quiosc de la Rambla i vam poder llegir, per primera
vegada, els relats de Lovecraft? En veure el meu entusiasme, em deies que no podies
comprendre com era capaç de llegir aquelles històries que tant et desagradaven. I jo et
contestava que era natural que no t’agradaren, perquè cometies l’error de comprendre
que les coses que contaven podien ser reals. Bé, ara que t’escric, no sé si des de la
bogeria o des del malson, t’he de dir que potser Lovecraft té raó, que potser tu també
tens raó, i que hi ha coses en aquest món que les persones ni tan sols podem imaginar.
És possible que, d’ací a uns dies, tots dos estiguem junts una altra vegada rient-nos
d’aquestes notes i del contingut del sobre que t’envie. O potser, benvolguda germana,
aquestes que lligen ara els teus ulls seran les últimes línies que escric en la meua vida.
Mentre acabe aquestes notes, pense que jo també podria fugir d’ací i tornar al món
real, ara que encara hi sóc a temps. Però això significaria deixar Adrià abandonat a la
seua sort, ignorar el missatge que em va enviar. I això no ho puc fer, sobretot després
d’haver llegit la carta, o el que siga, que acabe de trobar a l’habitació de la planta bai-
xa. Però no sé per què et dic tot açò, jo que m’havia jurat no preocupar-te, perquè per
tal d’entendre les coses que dic hauries de llegir els papers que hi ha dins del sobre.
Crec que és millor que no els lliges, però ets la meua germana i tampoc no puc impedir
que, en arribar el moment, els lliges, si així ho desitges. Potser aleshores comprendràs
per què, en aquestes hores finals, l’angoixa i la por tornen a agitar incessantment tot
el meu cos.
Adéu, estimada germana. T’envie l’abraçada més forta del món i desitge que no siga
l’última.
Xavier
Adaptat de Cartes d’hivern. Agustín Fernández.
58
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
Comenta la lectura
1. Qui és Xavier?
• Resumix breument en quin estat es troba.
2. Sabem les causes reals de la situació en què es troba? Quin és el detonant d’aquesta
situació?
3. Qui és el receptor del text i quina relació té amb l’autor? Què li envia aquest? Què li
demana que hi faça?
• En quin cas hauria de posar-se en contacte amb Soutillo? Per què?
4. A quin tipus de relats es pot fer referència en el tercer paràgraf? Justifica-ho.

• Què opina cada un dels personatges sobre l’obra de Lovecraft?
5. Imagina quin pot ser el motiu de la situació tan angoixosa que viu Xavier i explica’l breu-
ment. Després, inventa un final de la història.
6. Com t’has sentit durant la lectura del text?

7. De quin tipus és el text? Quines característiques d’aquest gènere presenta?
8. En aquests textos, la relació que s’establix entre emissor i receptor sol estar molt marca-
da. Completa el quadre amb marques lingüístiques que ho demostren.
Emissor Receptor
Formes verbals Pronoms Formes verbals Pronoms

Possessius Possessius
en 1a persona personals en 2a persona personals

9. E
scriu amb cada una d’aquestes paraules del segon paràgraf una oració amb un sentit
diferent al que tenen en el text: poderoses, tractar, examinarà.
10. Explica el significat de las expressions: confiar cegament, tornar al món real.
Busca informació
11. Busca informació sobre Lovecraft i digues quin tipus de literatura cultivava i quines en
són les obres més destacades. Després, esbrina quins altres autors han destacat en la
història de la literatura en aquest gènere.

12. En l’últim paràgraf s’expressa la negativa de Xavier a abandonar Adrià a la seua sort.
Com actuaries amb un amic o amiga en una situació d’extrema gravetat? L’acompanyari-
es fins al final, passara el que passara? En quines circumstàncies no ho faries?
59
5 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Viatge a Ítaca
Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
Konstandinos Kavafis. «Viatge a Ítaca». (Adaptació de Lluís Llach).
Comenta la lectura
1. Busca informació i contesta aquestes preguntes: què és Ítaca en la realitat?; quina n’és la
importància en la història de la literatura?
2. Com convé que siga el viatge a Ítaca? Per què?

3. En quins versos del poema apareixen les idees següents?

– Adquisició de coneixement.
– Importància del camí.
– Obertura a l’experiència.
– Contacte amb allò desconegut.
4. Com cal interpretar els termes ric i riqueses del text? I el terme pobra?
5. Segons el poema, què és més important, el destí o el camí? Justifica-ho.

• Cal, però, deixar de concedir importància a l’altre factor? Explica per què.
60
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
6. Quin significat té l’últim vers del poema?
7. Entre les nombroses interpretacions que s’han fet del poema, creus que les següents
estan justificades a partir del que transmeten els seus versos? Raona-ho.
– Els somnis són la força que ens empenta a caminar.
– El viatge a Ítaca és el viatge de la vida.
8. I per a tu, quin és el significat del poema?

9. En quina persona està escrit el poema? Posa’n exemples.
Formes verbals Pronoms personals Possessius
• Per tant, a qui penses que es dirigix el poeta? Amb quina intenció?
10. Alguns mots del poema tenen un valor simbòlic. Explica el d’aquests.
Viatge, matinades, port.

11. Amb quines altres paraules es fa referència al viatge en el poema?
12. Què significa el verb fondejar?
13. Copia els verbs del poema i digues d’on pot ser Lluís Llach tenint en compte que utilitza
aquestes formes.
• Quines formes utilitzes tu en comptes d’aquestes?
Busca informació
14. En el text es diu que la música és un art. Quines altres arts hi ha? Busca’n informació
i elabora un esquema amb les diferents arts, artistes més destacats, obres més significa-
tives…
15. Busca en Internet informació sobre el teu músic, cantant, grup o compositor preferit
i redacta’n la biografia. Hi pots incloure alguna foto, a més d’una relació de les obres
més reeixides.

16. Compartixes la visió de la música que es presenta en el text? Per què?
17. Ets capaç d’explicar què és per a tu la música? Intenta-ho.
18. La música pot arribar a resultar molesta? En quines situacions?
61
6 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
El ratolí dels còmics

Un ratolí dels còmics, que estava ben tip de viure entre les pàgines d’una revista
i que, a més a més, volia canviar el gust del paper pel del formatge, va fer un bot i es
va trobar en el món de les rates de carn i ossos.
—Squash! —va exclamar de seguida que va sentir olor de gat.
—Què ha dit? —van mormolar les altres rates, desconcertades per aquella paraula.
—Sloom, bang, gulp! —va fer el ratolí, que només sabia parlar el llenguatge dels
còmics, aprés en el món on fins ara havia viscut.
—Això deu ser turc —va sentenciar un vell rat de vaixell que abans de jubilar-se havia
recorregut tot el Mediterrani. I va provar de parlar-li en turc.
El ratolí se’l va mirar meravellat i va dir:
—Zzziu, splatx, bang.
—Doncs no és turc —va contestar el rat viatger.
—I aleshores, d’on és?
—Vés a saber!
Vet aquí per què el van anomenar Vesassaber, i el prenien pel ximple del poble.
Una vegada van anar a fer saca a un molí, ple de farina blanca i daurada. Els ratolins
enfonsaven les dents en aquell manà i rosegaven a cor què vols, cor què desitges,
fent: cric, cric, cric, com fan totes les rates quan roseguen. Però el ratolí dels còmics
feia: creek, skreek, squerrecreek.
—Almenys podries aprendre a menjar com les rates educades! —va protestar el rat
viatger—. Si ens trobàrem a coberta, ja t’hauríem fet un capbussó al mar. Que no te
n’adones que fas un soroll d’allò més desagradable?
—Cruntx —va fer el ratolí de les historietes, i es va capbussar en un sac de moresc.
El navegant, aleshores, va fer un senyal als altres i se’n van anar de puntetes, dei-
xant-se l’estranger abandonat al seu destí, ben segurs que mai dels mais no sabria
retornar a casa.
Durant una estona, el ratolí va continuar rosegant. Quan al capdavall es va adonar
que s’havia quedat sol, ja era massa fosc per a retrobar el camí i va decidir passar la
nit al molí. Ja estava a punt d’adormir-se quan, enmig de la fosca, es van encendre
dos fanals grocs i es va sentir el trepig sinistre de quatre potes vellutades. Un gat!
—Bub! —va dir el ratolí, espantat.
—Garramèu —va respondre el gat.
Valga’m Déu, era un gat de còmics! La tribu dels gats l’havia bandejat perquè no se’n
sortia de fer mèu com cal.
Els dos abandonats van caure l’un en braços de l’altre, es van abraçar tot jurant-se
amistat eterna i es van passar tota la nit parlant en l’estranya llengua de les historietes.
S’entenien de meravella.
Gianni Rodari. Contes per telèfon.
62
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
Comenta la lectura
1. Qui és el protagonista del text? Quin canvi de vida decidix emprendre? Per què?
2. Què és allò que més el caracteritza? Quina impressió causa entre els altres ratolins? D’on
creuen que és? Com el consideren? Per què li diuen Vesassaber?
3. Què li retrauen els altres ratolins al molí?
4. Quina mala jugada li fan els seus companys? Amb qui es troba després?
5. Com passen la nit?

6. Completa l’estructura del text.
Plantejament Un ratolí del món dels còmics...
Els altres ratolins no l’entenen.

Nus
Desenllaç
7. Pel fet que els personatges del relat són animals, es pot afirmar que es tracta d’una faula?
Raona-ho.

8. Com s’anomenen les paraules que emet el protagonista del text? Per què es caracteritzen?
• Cita’n d’altres i digues a quin element de la realitat remeten
9. Explica el significat d’aquestes expressions.

– Estar ben tip: – Anar a fer saca: – A cor què vols, cor què desitges:
10. Digues un sinònim de cada paraula d’aquestes que tinga sentit en el text. Després, es-
criu-ne una oració en què s’empre en un altre sentit.
– mormolar – sentenciar
– desconcertades – enfonsaven
11. Què signifiquen els mots escarafalls, ximple, moresc i vellutades?

Busca informació
12. L’obra més destacada de Gianni Rodari és Gramàtica de la fantasia. Busca’n informació
i explica per què és una obra fonamental per a estimular la imaginació creativa.

13. En el text es tracta d’una manera bastant directa la marginació a què són sotmesos uns
personatges pel simple fet de ser diferents. Què penses d’aquestes situacions? Creus
que hi ha algun motiu que les puga justificar?
63
7 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Sobre la volubilitat de l’esperit humà

El primer cop que es menjà una lletra ho trobà divertit. És clar que, de petit, n’havia
menjades, de lletres en sopa, però allò de menjar-se una A retallada en paper blanc
fou una sensació entre curiosa i estranya. Havia retallat la A amb cura, a poc a poc,
amb unes enormes tisores, mentre observava, ensopit, la tarda que queia més enllà de
les finestres de la terrassa. Era una d’aquelles tardes tristes, que no sabeu què fer i us
trobeu aferrant-vos a la petita rutina de regar les plantes, treure la pols dels llibres del
prestatge més alt, tallar-vos les ungles..., fins que a la mà no us queden més que les
tisores, complagudes a retallar formes sense sentit. I, ara es trobava menjant la lletra
cobejosament, com qui tasta una menja sublim. Va retallar una B i una C i una D i les
va anar endrapant, cada cop amb més gust. Després, quan la nit era ja una llesca ne-
gra, començà a compondre mots: MÀ, PA, BE, XAI, CASA, JOAN, que anava menjant
delerosament. Dos dies més tard, descobrí que ja no li calia menjar altres coses; que
únicament de lletres podia nodrir-se. No li calia ni fruita ni llet ni carn ni llegums ni peix:
els queviures convencionals el deixaven cada cop més indiferent i, dues setmanes més
tard, ja el repugnaven. Començà a saber distingir unes lletres de les altres, no tant les
substàncies de què estaven fetes (això no tenia gaire importància: ben aviat s’adonà
que aquest detall no influïa gens en el grau de nutrició) com els diferents tipus, cossos,
variants i característiques.
Així, descobrí que les sans-serif eren més digestives que les avec-serif, que, d’aquestes,
l’egyptienne era la més pesada, tant que, menjada abans de dormir, produïa insomni
o malsons esgarrifosos. L’experiència el feu adonar que la lletra anglesa era bona per
a combatre el restrenyiment, l’helvètica demi-gras immillorable contra l’hepatitis i la
futura mèdium contra la taquicàrdia.
Als dos mesos, devorava diaris, revistes, prospectes farmacèutics, llibres, caixes lleu-
geres de cartró, petits rètols lluminosos que progressivament anaren augmentant de
volum; i un sopar no era un sopar com cal si no hi era inclòs algun volum de l’Enciclo-
pèdia i un rètol lluminós fet de tub de neó rosat [...].
Tres anys després, però, les lletres començaren a atipar-lo de forma irreversible.
Uns mesos més tard, ja el fastiguejaven. Sortosament, per aquella mateixa època co-
mençà a desenvolupar un progressiu desig gastronòmic pels vaixells en miniatura.
Quim Monzó. Uf, va dir ell.
Comenta la lectura
1. Quina afició ha adquirit el protagonista del text? Quan i com s’hi inicia?
• Quin antecedent té d’aquesta afició de quan era menut?
2. Quina sensació té la primera vegada?
3. Explica com evoluciona al llarg del primer dia.
4. Què descobrix al cap de dos dies? Per què?
5. Amb el pas del temps, quina habilitat adquirix?

• Indica les propietats de cada un dels tipus de lletra.
64
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
6. En un moment de la narració l’afició del protagonista adquirix dimensions hiperbòli-

ques? Quan? Explica-ho.
7. Quin canvi radical experimenta el protagonista en el seu hàbit? Per què el substituïx?

8. Argumenta la veracitat o la falsedat d’aquestes afirmacions sobre el narrador.
a) El narrador del text és el mateix personatge.
b) El narrador del text és un narrador observador, ja que tan sols narra el fets que obser-
va, sense reflectir el món interior dels personatges.
9. Analitza l’estructura temporal del text completant el quadre.
Dia en què comença l’afició
De menut
Compon mots per a menjar-se’ls.
Dos dies després
–
Dues setmanes més tard
–
Dos mesos després
Comença a cansar-se de les lletres.
10. Creus que el final del text és obert o tancat? Raona-ho.

11. En el text s’esmenten diverses maneres de menjar. Indica-les.
12. Recull els termes del text que tenen relació amb la gastronomia.
13. Explica el significat d’aquesta imatge: La nit era ja una llesca negra.
14. Explica el significat que prenen aquestes paraules en el text i un altre de diferent.
Endrapant, cossos, pesada.
Busca informació
15. En el text s’atribuïxen propietats medicinals a alguns tipus de lletra. Formeu grups, re-
partiu-vos els tipus d’afeccions següents (respiratòries, digestives, del sistema nerviós,
circulatòries, de la pell...) i elaboreu una presentació de diapositives o un mural amb les
plantes medicinals que es poden usar per a tractar-les. Hi heu d’incloure fotos, indicaci-
ons de les propietats, riscos...

16. Quina impressió t’ha produït la lectura del text? Què penses que intenta comunicar? Per
tal d’explicar-ho, et pot ser útil el títol del text.
65
8 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Mediterrani
Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns
del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim —marítim
de costa ferma, és clar—, ben poc solidari, certament, però tan envanit i arrogant
com qualsevol altre patriotisme. Em sembla que, al capdavall, hi tenim dret per
herència, més que res. I ben mirat, la raó d’aquest sentiment no s’origina en cap
particular satisfacció, potser justificable, davant les bondats intrínseques del paisat-
ge. Solem dir que el Mediterrani és una geografia a la mesura de l’home. La frase
és bonica i, de més a més, respon a la idea que la nostra gent té d’ella mateixa
i de les seues coses. El paisatge d’aquests litorals, en efecte, està desproveït de
colossalisme i de sublimitat: ens hi sentim tranquils, còmodes i ben aconsellats. Res
en ell no ens incita al somni, a la mística ni al pànic, com s’esdevé amb les estepes
desolades, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb les
manigües luxuriants. Ací tot és assequible, clar, propici a les humils sensualitats
quotidianes, amistós. De tota manera això també podria predicar-se de molts altres
llocs —mars, terres— del món. En canvi, qualsevol comparació, ja fóra impractica-
ble si de la geografia passàvem a les reminiscències i als tòpics que la terra i el mar
del Mediterrani han suggerit. Perquè, en última instància, això és l’important: el fet
que a la vora d’aquesta aigua, precisament se situen els episodis més brillants de
la història de la humanitat. Els més brillants segons la nostra opinió. D’on s’explica
el fervor del nostre amplíssim localisme.
Podem fer-ne la prova ara mateix, si volem. Ens bastaria acostar-nos a la platja.
Qualsevol talaia serà útil: un «xiringuito» barat o una vil·la pròpia i fastuosa, una
terrassa d’hotel o una roca lliure, per poca que siga la cultura general de què dis-
posem.
Joan Fuster. Diccionari per a ociosos.
Comenta la lectura
1. Quin és l’orgull de la gent del Mediterrani?

2. Com és per a Joan Fuster qualsevol patriotisme? Què significa això?
• I el nostre patriotisme?
3. Té a veure l’orgull de què es parla en el text amb la grandiositat del paisatge? Justifi-
ca-ho.
4. Amb quins paisatges no es pot comparar el nostre?
5. Què ens proporciona el nostre paisatge? Què és el que no ens proporciona?
66
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
6. L’autor afirma que «el Mediterrani és una geografia a la mesura de l’home». Com explica
un poc més avant el significat d’aquesta expressió?
7. Quin és el factor realment important, segons l’autor, que justifica el nostre orgull.
8. Cita els adjectius que, segons el que s’extrau del text, podrien definir l’orgull mediterrani.

9. El text, com deus haver comprovat, és clarament argumentatiu. Quina és la tesi que
defensa l’autor?
• Cita algunes expressions que indiquen que l’autor adopta un punt de vista subjectiu
sobre el tema tractat.
• L’autor s’inclou a si mateix en els arguments que introduïx? Justifica-ho amb algun
exemple.
10. Què creus que pretén l’autor amb l’últim paràgraf del text?

11. Busca un sinònim per a cada una d’aquestes paraules del text.
orgullosos vague envanit
arrogant intrínseques desproveït
colossalisme sublimitat desolades
12. A què es fa referència amb aquestes expressions?

– Manigües luxuriants.
– Muntanyes grandiloqüents.
– Deserts feroços.
13. Per què la paraula xiringuito apareix entre cometes?
Busca informació
14. Joan Fuster al·ludix als «episodis més brillants de la història de la humanitat». Busca in-
formació i explica breument quins poden ser aquests episodis que s’esdevingueren en
l’àrea mediterrània.

15. El tema central del text és l’orgull de pertànyer a un lloc i els motius que el justifiquen.
I tu, et sents orgullós de ser d’on ets, de formar part d’un lloc i d’una cultura? Argumen-
ta-ho. Després, explica si penses que el patriotisme té algun límit, alguna frontera que
no s’ha de traspassar.
67
9 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Els companys es van afanyar a seure als rems i van batre l’aigua. Molt prompte ens
arribà un bon vent per popa, que Circe enviava per omplir-nos les veles. Mentre ens
acostàvem ràpidament on habitaven les sirenes, jo vaig parlar als companys, i els vaig
dir com ens havíem de comportar amb elles. De colp, es va aturar el vent, i vam haver
d’arriar les veles i seguir a força de rems. Aleshores vaig tallar un gran rotllo de cera
per tapar les orelles dels companys. Quan els les vaig tapar a tots, ells em van lligar a
l’arbre, com jo els ho havia manat. Vam anar i vam passar tan prop de l’illa que haurí-
em sentit la veu d’un que ens cridàs. Aleshores vaig sentir la cançó de les sirenes, que
em cridaven, i el desig d’escoltar-les va ser molt fort. Si manava als companys que em
deslligassen, fent-los senyals amb les celles, ells seguien remant, i dos d’ells encara em
fermaven amb més nucs: així, doncs, no podia anar-me’n amb les sirenes, encara que
jo massa desitjava escoltar la seua veu meravellosa.
Tan bon punt vam deixar arrere l’illa de les sirenes, vam sentir la fressa d’una gran
maror, i els meus homes es van espantar. Van deixar els rems i el vaixell es va aturar.
Vaig anar a cada home, de cap a cap de la nau, dient-los:
—No som gent inexperta en perills, i aquest no és més gran que el del ciclop. Si us vaig
saber traure de pitjor, ara també reeixirem. Ho fareu com jo us diré: vosaltres no pareu
de remar, i tu, pilot, allunya’t de la maror i avora’t a l’escull.
No els vaig dir res d’Escil·la, perquè haurien deixat anar els rems de por, i s’haurien arru-
pit sota els bancs. En una cosa no vaig fer cas a Circe: em vaig posar l’armadura i me’n
vaig pujar al castell de proa amb dues llances llargues a esperar Escil·la. No la podia
destriar entre la boira, i els ulls se’m cansaven. Remant amb angoixa vam embocar el
freu que formen els dos esculls. A una banda ens esperava Escil·la, i a l’altra, Caribdis,
que feia feredat sentir com absorbia l’aigua, i la mar tota bullia i bramava contra la roca.
Mentre teníem els ulls fixats en Caribdis, pensant que ens desfaria, Escil·la es va endur
sis companys, els de més força i empremta. En girar-me per veure el vaixell i els meus
homes als rems, em vaig adonar dels seus peus i les seues mans debatent-se en l’aire,
enduts cap amunt. Llavors em van cridar pel nom, amb una veu forta i trista. Escil·la els
va devorar al llindar de la cova, i ells xisclaven i m’allargaven les mans. Els meus ulls no
han vist mai res tan dolorós. Finalment, vam eixir del freu i vam trobar l’illa del Trident.
Homer. L’Odissea.
Comenta la lectura
1. El protagonista del text, com pots haver deduït, és Ulisses, el personatge central de
l’Odissea. Cap a on es dirigix? Amb quin mitjà de transport ho fa? Qui l’acompanya?
• Qui els ajuda al principi? Com?
2. Quins dos grans obstacles han de superar abans d’arribar al seu destí?
• Creus que Ulisses els coneix abans de trobar-se’ls? Justifica-ho fent referència al text.
• Advertix els seus homes d’aquests perills?
3. De quina manera han d’actuar amb les sirenes? Amb quina intenció?
• Saps per què calia actuar així amb aquests éssers?
68
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
4. Com reaccionen els homes després de sobrepassar la costa de les sirenes? Per què?
• Com els encoratja Ulisses? A quin fet exitós anterior es referix per a aconseguir-ho?
5. Per què puja Ulisses al castell de proa?
6. Quin perill representa Caribdis?

• I Escil·la? Quin és el resultat de la seua intervenció?

7. Els dos obstacles pels quals es demana en l’activitat 2 constituïxen dues seqüències nar-
ratives, breus, però completes. Analitza-les completant el quadre.
Plantejament
Seqüència 1
Nus
Desenllaç Aconseguixen sobrepassar l’illa de les sirenes.
Plantejament
Seqüència 2
Nus
Desenllaç Ixen del pas, però han perdut sis companys.

8. En el text abunden els termes relacionats amb el món de la mar i la navegació. Extrau-los
i classifica’ls.
Elements de Accions pròpies Moviments Formacions

l’embarcació de la navegació de la mar de la costa
9. Definix els mots del text fressa, proa i popa. Després, digues a què es referixen els ter-
mes babord i estribord.
Busca informació
10. Busca informació i sintetitza en 7 o 8 línies quin és el contingut de L’Odissea.
• De quin altre llibre d’Homer és una continuació? De què tracta aquest altre llibre?
11. Quin tipus d’éssers són Ceres, Caribdis i Escil·la? Per què Escil·la actua contra Ulisses
com es mostra en el text?
12. En quin lloc de la geografia actual passen els fets narrats?

13. Per què creus que la paraula odissea té el significat de ‘conjunt de dificultats que algú ha
de superar per a aconseguir alguna cosa’?
69
10 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Cirurgia estètica
Venim de fosc. S’encén el canó i hi veiem Frankenstein amb
dues o tres siluetes de cartó de mida natural girades,
és a dir, per la part de darrere. Frankie porta diverses ferramentes penjades:
una serra, una destral, un martell...
Frankie: A la clínica de cirurgia estètica del doctor Frankenstein li ho apanyem tot.
Li llevem d’on vosté vulga. I li ho posem allà on vosté vulga, que per això és qui
paga, i qui paga, mana.
A més d’això, som ecològics i moderns. I no tirem res al fem, ho reciclem tot. Però
menys xarrameca i més demostració.
Com que una imatge val més que mil paraules, i si no que li ho pregunten a qualse-
vol escriptor, ací porte alguns exemples en fotos.
Un dia vingué Pinotxo a la nostra consulta i, amb una d’aquestes (Tira mà a la serra.)
li deixàrem la cara com a un dels tres porquets, com podeu comprovar. (Gira una de
les siluetes, que resulta ser Pinotxo amb el nas tallat al ras com un porquet.) Amb el
tros de nas que ens sobrava, li férem una pota de fusta al soldadet de plom, que ca-
sualment passava per allà. I com que li vam cobrar un ull de la cara, des d’aleshores
es dedica a la pirateria i, per la foto que ens ha enviat, sembla que el negoci li va
vent en popa. (Gira l’altra silueta i veiem el soldat de plom vestit de pirata, amb un
cofre del tresor.)
(Gira l’última silueta i ensenya un cartell d’algun guaperas oficial, tipus Kevin Costner.).
Però ara... i ah! (Sospira.) Ara sóc feliç, les xiques em sol·liciten, lligue una barbaritat
i la meua foto apareix a la portada de les revistes més prestigioses. (N’ensenya algu-
na. Baixa i es dirigix cap al públic.)
De manera que ja ho sabeu: aquells que necessiteu un arreglet que, pel que puc
observar, sou pràcticament tots i totes, en acabar la funció us prendré l’adreça i el
número de telèfon. No se us ocórrega anar-vos-en sense deixar-me’l, eh? (Fa un gest
amenaçant amb alguna de les ferramentes i riu.) Ha, ha, ha! (Es fa fosc i la seua rialla
es va perdent.)
Les siluetes també es poden substituir per diapositives projectades.
Carles Cano. T’he agafat, Caputxeta!

Comenta la lectura
1. Què presenta el personatge?
• Com apareix proveït?
2. Quines garanties oferix? A banda d’això, quins altres avantatges té la seua proposta?
3. Quins personatges de ficció se citen en el text? Per quin motiu?
• Què va passar amb alguns d’aquests personatges?
70
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
4. A quin recurs recorre per tal de demostrar el que diu?
5. En quin moment es veu una evident contradicció entre el que Frankie ensenya en una
silueta i el que l’espectador veu? Explica-ho.
• Què pretén provocar l’autor del text amb una situació com aquesta? Creus que ho
aconseguirà?
6. Què proposa Frankie al públic? Com hi contactarà?
7. Un dels temes subjacents del text és el del consum. Quina visió penses que se n’oferix?

8. A quin gènere literari pertany el text? Explica-ho analitzant els diferents elements propis
d’aquest gènere: recursos tipogràfics, personatges, interacció amb el receptor...
9. On apareixen les indicacions de tipus escenogràfic? Quines són? I les relatives al so?
10. Quina finalitat té l’última frase del text?

11. Quina característica compartixen les paraules guaperas i arreglet?
• Per què la primera apareix escrita en lletra redona, i la segona, en cursiva?
12. Quines ferramentes se citen en el text? Escriu una oració amb dues d’aquestes paraules,
però emprades en un altre sentit.
13. Escriu un sinònim de cada una d’aquestes paraules del text.
canó ferramentes xarrameca
cofre prestigioses funció
14. Explica el significat de la paraula lligar en el text.
• Escriu tres oracions amb aquesta paraula en què tinga uns altres significats.
Busca informació
15. Es pot afirmar que el text es presenta com un anunci publicitari. Busca informació sobre
aquesta modalitat textual i analitza el fragment que has llegit tenint en compte les carac-
terístiques bàsiques de la publicitat.

16. Què penses de les intervencions quirúrgiques i d’altres pràctiques semblants per raons
d’estètica?
17. La música pot arribar a resultar molesta? En quines situacions?
71
11 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
De Sueca, vila de llauradors honrats on n’hi haja, havia eixit cap al convent, a l’alba
d’un dia primaveral, una expedició agrària formada per una família de llauradors, un
cavall molt intel·ligent i un carro massa carregat amb una part de la família i amb la
totalitat dels mobles, roba, ferramentes i objectes de terrissa que solien omplir, per
aquell temps, les habitacions d’una casa pobra però pulcra.
El grup pujava cap al monestir de Santa Maria de la Saviesa per la carretera estreta
i polsosa, castigada pels raigs d’un sol de maig implacable i potentíssim. El pare i un
xiquet caminaven sense pressa al costat del carro, carregat de gom a gom. El pobre
cavall anava suat i, com que era intel·ligent, pensava si no es deixaria caure sota la pri-
mera ombra que trobara, perquè considerava que ja estava bé la cosa.
La part femenina de l’honrada família, suada també, a pesar de viatjar dalt del carro, la
formaven una dona i dues xiquetes. La mare, la senyora Maria, era una dona ben plan-
tada, sana, animosa i una miqueta gastada per la faena i els anys, però encara bonica.
Les dues xiquetes s’assemblaven tant l’una a l’altra que, de lluny, no s’haurien pogut
diferenciar fàcilment, encara que era molt probable que, com sol passar, cadascuna
tinguera les seues virtuts i els seus defectes.
El cavall, ja francament desesperat, perquè aquell calvari semblava no acabar-se mai,
va enfilar per fi la darrera pujada i el seu pas esdevingué encara més lent. Fins que, de
sobte, es va obrir davant dels ulls castigats dels viatgers la magnífica vall on havien de
viure a partir d’aquell moment. La Vall de la Saviesa era una vall fresca i ombrívola, on
els avantpassats dels actuals frares edificaren el magnífic convent i, més endins del bosc,
dues confortables casetes que, en temps passats, foren habitades per unes altres famí-
lies de llauradors que treballaren la terra i respiraren també, com ara els viatgers acabats
d’arribar, la fragància refrescant d’aquells pins i d’aquelles herbes muntanyenques.
Quan arribaren, per fi, a la porta de la que havia de ser la seua llar, l’oncle Toni, satisfet
i feliç, va desenganxar el cavall i el deixà pasturar tranquil·lament a la incerta ombra
d’un garrofer. Després, amb una expressió a la cara molt difícil de descriure, que era
una barreja d’il·lusió, alegria i cansament justificat, l’oncle Toni va encendre un dels
seus purets forts mentre el seu fill Antoniet, la dona i les dues xiquetes començaren
a inspeccionar la casa i els voltants. Hi havia un pou, una miqueta brut, l’estable, en-
cara amb palla de vés a saber quin any, i el corral, ample i assolellat, on podrien criar
gallines, conills, titots, ànecs, coloms i qualsevol altre animal. La parra començava a
verdejar, com un bon auguri, i necessitava una esporgada. I hi havia també un gesmiler
mig sec que calia fer reviure.
Josep Franco. L’últim roder.
Comenta la lectura
1. Quins són els personatges del text? A on es dirigixen? Amb quina intenció? Quina càr-
rega porten?
2. Quina característica humana definix el cavall? Quin pensament té?
3. On viatgen les dones?
72
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
4. Quins edificis hi ha a la vall? Qui els va alçar?
5. Què fa cada un del personatges tan bon punt arriben al seu destí?
6. Quins són els elements més destacats de la casa i del seu entorn?
7. Quina penses que pot ser la funció dels personatges al lloc on han anat a viure?

8. Què predomina en el text, la narració o la descripció? Justifica-ho.
• Resumix en dues línies la part narrativa.
9. Quin és l’únic personatge del text que està descrit? Com és?
10. Completa el quadre amb els adjectius amb què es descriuen els elements següents.
Carretera Vall Convent Caseta Corral

11. Esmenta les paraules del text que formen els camps semàntics següents.
Estris de la casa:
Arbres i plantes en general:
Animals domèstics:
12. Explica el significat de les expressions subratllades.

Carregat de gom a gom.
Considerava que ja estava bé la cosa.
13. Digues el significat que aquestes paraules prenen en el text: castigada, calvari, incerta.
• Quins altres significats tenen aquestes paraules?
Busca informació
14. El monestir de Santa Maria de la Saviesa és en la realitat el Monestir de Santa Maria de
la Valldigna. Busca’n informació i redacta un text on indiques on es troba, quan fou cons-
truït, quina importància històrica té, de quins fets desafortunats fou protagonista al llarg
dels segles xix i xx, i quina n’és la situació actual.

15. En quina època creus que es poden centrar els fets narrats? Justifica-ho tenint en compte
els aspectes citats en el text que ho poden indicar.
73
12 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Al meu país la pluja

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola.

Fora de parlar amb els de la teua edat,
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria,

feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l’estudi.
«Por el Imperio hacia Dios»
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
Raimon. D’aquest viure insistent.
Comenta la lectura
1. A quina època creus que es referix Raimon en el poema? Per què es caracteritzava
aquesta època?
2. En la primera estrofa del poema hi ha una clara lamentació per part del poeta. Explica-la,
tant en sentit literal com en sentit figurat.
3. Què és allò que no es va aprendre a escola? Quin significat té aquest fet?

• Per què en el vers 14 es diu «ni la teua pròpia llengua»?
4. Explica el significat d’aquests quatre versos tenint en compte el context històric en el

qual s’emmarca el poema.
A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
74
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
5. Amb quin lament es tanca el poema? Explica’l.
6. Després de l’anàlisi que has fet del text, quin creus que en pot ser el tema?

7. Quantes estrofes té el poema?
• En quina o en quines el contingut té un valor més atemporal i en quina o en quines és
de caràcter històric?
8. En el text s’alterna l’ús de la primera persona del singular i el de la segona del singular
i del plural. Localitza-hi les marques lingüístiques que ho indiquen.
Formes verbals Pronoms Possessius
1a persona singular
2a persona singular
2a persona plural
• Explica el significat d’aquesta alternança.
9. Creus que el poema presenta dificultats de comprensió des del punt de vista del lèxic
emprat? A què creus que pot ser degut això?

10. Tot i que no s’esmenten, en el text es fa referència als arbres, flors i ocells pròxims al
poeta. Cita els noms que formen part d’aquests camps semàntics que et resulten més
familiars.
11. Quin castellanisme s’evita amb l’ús del mot rescabalar? Escriu-ne algun sinònim.
Busca informació
12. Raimon és un dels representants més destacats de l’anomenada Nova cançó. Busca’n
informació i digues en què va consistir aquest moviment artístic, en quin context històric
va nàixer i es va consolidar, quina importància va tindre i quins en van ser els protagonis-
tes més reeixits.
13. A quins poetes ha musicat Raimon?

14. En un dels versos del text es diu: La vida es quedava a la porta. Creus que això es produïx
també en l’escola actual? Raona-ho.
75
13 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
Hauria volgut morir, però això no va passar: ningú no es mor d’amor d’un colp, per
sort. Marta es va tancar a l’habitació i va plorar fins a l’extenuació. No podia concen-
trar-se en els estudis i passava les hores ajaguda al llit, mirant el sostre. Hi havia un punt
d’esplín en tot allò, ja que es complaïa de recrear-se en el fang. A Marta li calia que
algú l’agafara del muscle i li propinara una sacsada com Déu mana: «Ja n’hi ha prou,
beneïta, que t’estàs destruint; no t’adones que aquest imbècil no et vol?». I prou que
ho van intentar les amigues, Carme i Júlia, però Marta havia entrat en una espiral de
difícil retorn, on la fantasia ocupava el lloc de la realitat. D’una banda els deia que sí,
que això s’havia acabat, però després es congratulava d’imaginar, per exemple, que
Hèctor havia tingut un motiu poderós per fugir.
I vet ací que un dia, tot just havia passat una setmana i Marta havia perdut dos quilos,
el xicot es va presentar a casa com si no haguera passat res, amb un ram preciós sota
el braç. A Marta la va sorprendre que no fera cap referència a l’episodi tan desagra-
dable, d’insults, amenaces i desqualificacions, del dissabte anterior. Mentre ell xarrava
pels colzes de les coses que havia fet, ella va considerar si havia de traure el tema. No
li havia agradat el que havia passat, però d’altra banda l’havia recuperat i ell tornava a
estar de bon humor; no sabia què fer, tenia el cap a carrerons.
—Hèctor —va començar a dir previnguda—, crec que hauríem de parlar.
—I què estem fent, reina? —es va queixar l’altre mentre li agafava les mans i la mirava
amb els seus ulls blaus i lànguids. De sobte va somriure—. Com t’he trobat a faltar,
Marta! Vas a renyar-me? Que no has pensat en mi ni un poquet?
Per un moment, Marta no va saber si rebentar de riure o esquinçar-li la cara. Com es
podia tenir tanta barra? En comptes d’això (la desesperació comporta aquestes para-
doxes) es va posar a plorar.
—Ei, ei, Marteta, per què plores? —Héctor la va abraçar i ella va sentir una bafarada
de la seua peculiar olor, que havia temut perdre per sempre—. Ja ha passat tot, ja ha
passat tot, reina —i després d’una pausa, en un xiu-xiu afligit, va afegir—: Sóc un ruc,
Marta, no sé valorar el que tinc. Me n’hauria d’anar ara mateix.
Marta va tancar els ulls, se sentia exhausta, com si acabara de passar una tempesta
amb un balandre lleuger. No volia fer cas de les conseqüències d’aquest temporal ara
que havia tornat a un port que considerava segur, no va voler veure, per tant, el velam
esquinçat ni el pal esberlat en què s’havia convertit ella mateixa. Pensava que havia
triat no parlar, per això se sentia lliure, però en realitat era Hèctor qui havia triat una
vegada més per ella.
Adaptat de L’infern de Marta. Pasqual Alapont.
Comenta la lectura
1. Quins són els dos personatges centrals? Què creus que pot haver passat entre ells?
2. En quin estat es troba Marta en el moment actual?
• Com han repercutit els fets esdevinguts en Marta, tant des del punt de vista emocional
com físic?
76
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
3. Què necessita que algú li diga per tal que òbriga els ulls a la realitat? Hi ha algú que haja
intentat ajudar-la?
4. Amb quin posat es presenta Hèctor una setmana després? Accepta parlar del que ha
passat entre ells? Justifica-ho.
5. Creus que són sinceres les paraules d’Hèctor quan li diu que es comporta com un ruc,
que no sap valorar el que té i que se n’hauria d’anar? Amb quina intenció penses que
actua en parlar així? Raona-ho.
6. Explica el significat de l’última frase del text: ...en realitat era Hèctor qui havia triat una
vegada més per ella.
7. A la vista del que has analitzat del text fins ara, sintetitza en dues o tres línies quin pot
ser l’infern de Marta.

8. El text mostra clarament la dualitat del món interior de Marta, que viu immersa en una
situació de total incertesa, de dubtes, de contradiccions interiors. Completa el quadre
amb aquelles al·lusions del text que reflectixen aquesta indefinició.
Marta se sap enamorada d’Hèctor, no Marta és conscient

vol perdre’l, intenta convéncer-se que del dany que li provoca
no és greu el que passa entre ells la seua relació amb Hèctor
9. En l’últim paràgraf es recorre a la imatge d’una tempesta per reflectir l’estat d’ànim de la
protagonista. Explica-la.

10. Explica el significat de les paraules esplín i beneïta o escriu-ne algun sinònim.
11. Quin sentit té l’expressió a carrerons? Quines altres expressions coneixes que tinguen un
significat similar?
12. Amb quins adjectius es reflectix l’estat de Marta en el text?

Busca informació
13. El llibre L’infern de Marta es completa amb un text d’un psicòleg que analitza els com-
portaments de risc que indiquen l’existència o la imminència del maltractament físic o
psicològic. Busca’l a la biblioteca i extrau-ne els suggeriments que aquest psicòleg dóna
a les xiques i als xics.

14. Com actuaries si fores víctima d’una situació de maltractament físic o psicològic per part
d’una altra persona? I si hagueres d’aconsellar un amic o una amiga que en fóra víctima?
77
14 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Curs: .................................................................................................................................................. Data: ................................................................................................
De sobte, la nit festiva d’abril s’esquinçà. Un estrèpit la commogué des de l’asfalt

humit fins als neons resplendents de les terrasses. Era el soroll angoixós d’unes rodes
relliscant sense control, el gemec d’un motor incapaç d’aturar-se a temps, el xoc contra
l’obstacle impertinent que s’interposà en el rumb perdut d’un vehicle.
«Algú ha acabat el viatge abans d’hora», vaig comentar, impressionada, al meu com-
pany Enric, mentre deixava el got de tònica a la tauleta i m’abocava a la balconada del
bar, repenjada sobre la carretera, per saber què havia sigut. El mateix fanal que trencà
la cursa desenfrenada de la moto enllumenava l’escena de l’accident. No vaig distingir
bé els cossos tirats, però el calfred que em commogué de cap a peus fou una clara in-
tuïció que les dues persones que jeien immòbils tenien molt a veure amb mi. Vaig res-
tar paralitzada uns minuts, tan paralitzada com aquells dos cossos estesos, sense poder
pensar, sense voler donar crèdit a l’evidència que em mostraven els crits llançats pels
tres joves, amics meus, baixats del cotxe que instants abans competia amb la moto.
Quan les sirenes inquietes de les ambulàncies creuaren l’aire de la discoteca i per una
mil·lèsima de segon dominaren sobre les estridències musicals, vaig reaccionar. «Són
Carme i Quica! Són elles!», fou el clam que se m’escapà de la gola, alhora que corria a
buscar-les. Vaig arribar just al moment que tancaven la porteta d’una de les ambulàn-
cies i en l’altra introduïen la llitera tapada amb una manteta tacada de vermell. Per les
cares dels infermers vaig comprendre que l’accident era molt greu. «Per què?», fou la
pregunta que vaig fer aleshores.
«Per què?», és la pregunta que m’he repetit durant molt de temps. I sempre he trobat
respostes imprecises: «Si Quica no haguera proposat aquella cursa, si no haguera con-
duït Carme, si jo haguera acceptat dur la moto, si la carretera no haguera estat mullada
per la pluja, si no haguérem eixit aquella nit...». Si alguna d’aquestes situacions no
haguera ocorregut, potser ara continuaríem les tres juntes i jo no hauria patit tantes pe-
nalitats com m’han assaltat en el darrer any i mig, ni tampoc hauria conegut la persona
i les històries que em feren veure el món de manera diferent.
Pepa Guardiola. Una llar en el món.
Comenta la lectura
1. Resumix en dues o tres línies el fet tràgic al voltant del qual gira el text. Indica per quin
motiu s’ha produït.
• On s’esdevé? Quan?
2. Com s’adona la narradora del que ha passat? On es troba en aquell moment?
3. Com intuïx que el que ha passat l’afecta molt directament?
• Com reacciona tan bon punt se n’adona?
4. En quin moment té la convicció que el que ha ocorregut és greu?
5. De quines maneres pensa la narradora que la tragèdia es podia haver evitat?
• I tu, com penses que es poden evitar aquests fets tan dramàtics?
78
Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................
6. Quan de temps ha transcorregut des que es produí l’accident fins al moment present de
la narració?
7. Creus que la vida de la narradora actualment és distinta a com era abans de l’accident?
Justifica-ho a partir del text.

8. En quina persona està narrat el text? Justifica-ho amb exemples.
Formes verbals Possessius Pronoms personals
9. El fragment que acabes de llegir és l’arrancada de la novel·la Una llar en el món. Es
tracta del desenllaç d’una situació anterior que l’autor omet perquè no la considera im-
prescindible per al seu propòsit. Imagina quins podrien ser el plantejament i el nus que
propicien aquest desenllaç i enuncia’ls de manera molt sintètica.
Plantejament
Nus
Desenllaç Carme i Quica moren com a conseqüència d’un accident.
10. En el text s’utilitzen diverses vegades les cometes, però no tenen el mateix ús en tots els
casos. Quins dos usos s’hi fa d’aquest signe? Posa’n exemples.

11. En el primer paràgraf hi ha sis paraules que transmeten d’una manera quasi perceptible
per l’oïda el moment de l’accident. Quines són?
• Substituïx-les per sinònims, de manera que l’efecte siga el mateix.
12. Explica el significat que prenen en el text els mots abocava i assaltat.
• Quins altres significats poden tindre aquestes paraules?
13. Escriu un sinònim de cada paraula.

aturar-se vermell cursa mullada
Busca informació
14. Els accidents de trànsit són la primera causa de mort entre la gent jove. Quines altres
causes s’hi poden afegir? Quines mesures, tant des del punt de vista de l’actuació com
de la prevenció, es poden prendre per tal d’evitar un desenllaç tan terrible?

15. Tot i que en el text no s’indica, és freqüent que en els accidents de trànsit que patixen
els joves influïsquen factors com l’afany de competir, l’exhibicionisme, l’alcohol, la falta
de perícia, l’excés de confiança... Què en penses? Creus que són compatibles amb la
conducció o, per contra, la poden convertir en quelcom molt perillós?
79
Solucions
LECTURA 1 Es diu que encara cremaven tres llums perquè

els altres devien haver-se apagat ja, després
Comenta la lectura
d’haver estat encesos durant tota la nit. Això es
1. Vagabundejar pels carrers. Hi arriba amb un cot- deu al fet que els llums de la làmpada foren pro-
xe que fa parar. bablement ciris.
2. És un retrat seu. Se sap que es seu perquè en el • Resposta oberta.
text es diu que és un retrat que li havia fet Basil
Hallward. 12. Una idea, un pensament que es presenta de ma-
nera sobtada.
3. Es queda sorprés.
4. La cara li sembla un poc alterada, amb una ex- 13. Vagabundejar: andarejar, vagarejar, vagar... Fu-
pressió diferent a la que tenia abans. Li resulta, nest: desgraciat, infaust, advers... Esbalair: ator-
en definitiva, estrany. dir, abatre, pertorbar...
• Les línies de la boca transmeten una certa cru- esposta possible. Dolent: roín. Espantada: fu-
R
eltat. gida. Perplex: bocabadat. S’atura: es para.
5. Per tal de verificar el que acaba de veure, es
Busca informació
mira en un espillet. Comprova que als seus llavis
no hi ha aquelles línies. 14.
És una tipografia de lletres majúscules d’una
grandària similar a la de les minúscules. En el
6. El dia que Basil Hallward li va pintar el retrat, va
text s’empren per a indicar els diferents perso-
expressar al pintor la seua voluntat de roman-
natges que intervenen.
dre sempre jove mentre el retrat es fera vell, que
fóra el retrat el que suportara les marques de les Reflexiona sobre el text
seues passions i dels seus pecats. 15. Resposta oberta.
7. Resposta model: sorprés, estranyat, esbalaït
Descobrix-ne la forma i l’estructura LECTURA 2

8.
Carrers mal il·luminats, arcs ombrívols, Comenta la lectura
Elements cases d’aspecte funest, plaça d’inex- 1. El protagonista és el lector. El narrador li dema-
de la ciutat pressives finestres clares, les teulades
brillaven com si foren pur òpal. na, al principi del text, que s’imagine en la situa-
Cara una mica alterada, expressió ció que tot seguit presenta.
diferent, una certa crueltat en la boca,
Retrat
estranya expressió, línies de crueltat al 2. Els carrers estan plens d’iguanes. La gent s’hi
voltant de la boca. mostra indiferent.
9.
El primer bloc ens presenta el personatge 3. Milers de serps als escalons i rates a l’ascensor.
deambulant per la ciutat. Es tracta d’una narra- 4. En principi no hi ha res que indique que alguna
ció ràpida, sense massa detalls, amb una clara cosa estranya passa a la casa. S’arriba a aquesta
voluntat d’avançar en el procés narratiu per tal conclusió després de comprovar, mirant inqui-
de conduir el lector a la casa del personatge, sitivament les habitacions i tots els racons de la
on s’esdevindran els fets que realment resulten casa, que cap animal ha envaït la casa.
importants. És aquest el segon bloc de la nar-
5. La policia hi reacciona dient que no té sentit el
ració, on el temps narratiu s’enlentix i el detall

es fa més present per tal d’aconseguir l’efecte que se’ls comunica, que no està per a bromes, i
esmentat abans. tot seguit penja el telèfon, igual que els amics i
familiars, alguns dels quals se’n riuen.
10. Els fets ocorren a l’alba, quan el sol ja comença
a manifestar-se amb intensitat: La claror de l’alba 6. Se sent un gruny. Amb un escorcoll minuciós per
va penetrar en l’habitació. La llum ardent i bate- tota la casa.
gant del sol dibuixava línies de crueltat al voltant • Sembla un fregar d’ales.
de la boca...
• Es deu a centenars de rates penades que pen-
Treballa amb les paraules gen del sostre.
11.
És un tipus de làmpada un dels components 7.
Por, repugnància, incredulitat, espant, alleuja-
més destacats de la qual és el vidre de Murano. ment (respires de satisfacció).
80
Solucions
Descobrix-ne la forma i l’estructura LECTURA 3

8. El text no presenta el desenllaç, ja que no sabem Comenta la lectura
com acaba la trobada amb les rates penades.
1. Perquè vivim molt de temps al carrer: ens conei-
• Plantejament: El lector ha d’imaginar que és xem al carrer, festegem al carrer, fem negocis al
el protagonista d’una situació que se li plante- carrer, mengem al carrer.
ja. Nus: Els carrers estan plens d’iguanes, però
2. Quasi només per a dormir: després de dinar o
tothom ho accepta amb naturalitat. El prota-
a la nit.
gonista, el lector, trasbalsat, se’n va a casa i
descobrix que les escales estan cobertes de 3. Resposta oberta. Hauran de dilucidar el sentit
serps, i l’ascensor, ple de rates. Entra a casa i del fragment següent: ...el cap es desenteranyi-
comprova que, aparentment, tot hi està en or- na de la basca i es renta l’enteniment amb les
dre, fins que s’adona que el sostre està atapeït foscors.
de rates penades. 4. Influïx en la realització de la migdiada.
9. R
esposta oberta. Amb aquesta estructura nar- • Es tracta del costum de fer grans esmorzars
rativa s’aconseguix transmetre d’una manera i del de menjar de calent per dinar. L’ensopi-
òptima l’acumulació de fets inversemblants que ment que provoquen aquests hàbits resulta un
se succeïxen davant dels ulls incrèduls del pro- bon motiu per a fer la migdiada.
tagonista. 5.
Segons el text, els valencians mengem arròs
• Amb aquesta tècnica narrativa el que s’acon- pràcticament a diari.
seguix es posar el lector en situació, fer-lo par-
6. A l’estiu, gràcies a l’abundància de productes
tícip dels fets d’una manera més efectiva.
agrícoles que s’utilitzen per a acompanyar-lo.
10. Es tracta d’una narració de caràcter fantàstic, on
7. Les quatre bàsiques són: caldós, sec, al forn i en
els elements que configuren el paisatge narra-
paella.
tiu són extraordinaris, impropis de la racionalitat
que explica allò real. 8. Dels hàbits de l’estiu i especialment de les vet-
lades nocturnes. Ho aconseguix parcialment per
Treballa amb les paraules la digressió al voltant de la migdiada i dels hà-
11. Impertèrrita: indiferent. Aclaparar: debilitar.. bits culinaris dels valencians.
12. Iguanes: lliures, insolents, innocents, horroroses. Descobrix-ne la forma i l’estructura
Serps. Rates: enormes. Rates penades. 9. La resposta correcta és la c.
• Resposta oberta.
10. El text està escrit en primera persona del plural,
Busca informació ja que l’autor pretén mostrar una opinió perso-
nal sobre els hàbits dels valencians que consi-
13.
Resposta oberta. Caldrà contestar de manera
dera col·lectiva. Aquesta persona alterna amb la
afirmativa, ja que els elements que apareixen en
tercera del singular en els fragments més expli-
el text transmeten la sensació d’irrealitat que ca-
catius. Exemples de l’ús de la primera persona
racteritza la literatura surrealista, així com un to
del plural: som, vivim, mengem... Exemples de
oníric que és propi d’aquest corrent. La situació
la tercera persona del singular: es coneix, feste-
il·lògica que es presenta, allunyada dels parà-
ja, fa, dina...
metres racionals, atribuïx al text també unes si-
11. L’autor hi justifica la digressió i reconduïx el text

milituds amb la literatura de l’absurd; aquest ca-
cap a l’objectiu inicial: parlar dels hàbits esti-
ràcter es veu reforçat per l’actitud d’acceptació
uencs dels valencians, especialment dels propis
amb què reaccionen les persones davant d’uns
de la nit.
fets totalment extraordinaris.
14. Literatura surrealista: André Breton, Paul Eluard, Treballa amb les paraules
Federico García Lorca, Luis Cernuda... Literatura 12. Resposta oberta.
de l’absurd: Eugène Ionesco, Samuel Beckett, • Es tracta d’una hipèrbole.
Alfred Jarry, Jean Genet...
13. Són paraules sinònimes.
Reflexiona sobre el text • Migdia: migjorn. A poqueta nit: capvespre.
15. Resposta oberta. • A l’estiu, de nit, durant el dia, a mitjan matí...
81
Solucions
14. Significa llevar les teranyines d’algun lloc. En el A més, des del punt de vista lingüístic, desta-
text s’usa en el sentit de recuperar la lucidesa, la ca l’ús de la primera i de la segona persona del
claredat mental, després de l’ensopiment provo- singular.
cat per la calor. 8.
15. Es tracta d’un barbarisme. El terme equivalent
Emissor
és ensopit o abaltit.
Formes
Pronoms
Busca informació verbals en Possessius
personals
1a persona
16. Resposta oberta.
conte, puc,
Reflexiona sobre el text la meua, meu,
he de recórrer, jo, -me, em...
el meu...
confie...
LECTURA 4 Receptor
Formes
Comenta la lectura verbals en
Pronoms
Possessius
personals
1. Xavier és l’autor de la carta que envia a la seua 2a persona
germana Teresa. disculpa,
• Resposta oberta. Hauran d’al·ludir a l’estat esperaves, saps, tu, et, -te... el teu, els teus...
faces...
d’angoixa en què es troba Xavier provocat per
una espècie de malson que està vivint però
que no acaba de detallar en la carta. Treballa amb les paraules
2. No en coneixem les causes concretes, encara 9. Resposta oberta.
que sí que tenim informació sobre el detonant 10. Confiar cegament: confiar de manera incondici-
que l’ha desencadenada: una carta que ha rebut onal en algú.
Xavier del seu amic Adrià que, sembla, és l’ori-
Tornar al món real: en aquest cas, abandonar el
gen del trasbalsament que sofrix.
malson en què està immers Xavier.
3. Com s’ha dit en la primera activitat, la recepto-
ra del text és Teresa, la germana de Xavier. Li Busca informació
demana que guarde un sobre que adjunta a la 11. Resposta oberta. Hauran de destacar que H. P.
carta i que no l’òbriga. Lovecraft va ser un escriptor nord-americà autor
• S’hauria de posar en contacte amb l’inspector de novel·les i de relats de terror i de ciència fic-
Soutillo si una setmana després d’haver rebut ció, com ara Els mites de Cthulhú, El Necrono-
la carta Xavier encara no s’ha posat en con- micon, El museu dels horrors, Bestiari...
tacte amb ella. El motiu és que Soutillo és una Entre els autors més destacats que han cultivat
persona de confiança i sabrà com actuar des- el gènere de terror hauran de citar Edgar Allan
prés d’haver llegit el contingut del sobre. Poe, Mary Shelley, Bram Stoker, Stephen King...
4. S’hi fa referència a relats de terror, tant pel con- Reflexiona sobre el text
tingut que, segons es deduïx del text, deuen
tindre (a Teresa li desagradaven, contaven coses
que les persones ni tan sols podem imaginar), LECTURA 5

com per l’al·lusió a Lovecraft.
Comenta la lectura
• Com s’ha dit, a Teresa li desagraden; a Xavier,
no, ja que no comet l’error de pensar que les 1. Ítaca és una illa xicoteta que pertany al grup de
coses que conten puguen ser reals. les illes Jòniques. Es troba a la mar Jònica. La
5. Resposta oberta. importància que té en la història de la literatura
6. Resposta oberta. es deu al fet que fou la pàtria d’Ulisses el prota-
gonista de L’Odissea d’Homer.
Descobrix-ne la forma i l’estructura 2. Convé que siga llarg, ja que aquesta caracte-
7. El text és una carta. Presenta l’estructura típica rística contribuirà a viure amb més plenitud les
d’aquest tipus de text: salutació, cos i comiat. experiències que depara el viatge i a assentar
82
Solucions
millor els coneixements que proporciona el camí 13. S’hauran de fixar especialment en les formes ver-
de l’experiència. bals següents: surts, sigui, siguin, vagis, forcis, duri,
3.
Adquisició de coneixement: 4, 8, 10, 16, 22. fondegis, doni, hagi enganyat. Lluís Llach és un
Importància del camí: 3, 5, 14, 16. Obertura a cantautor català, com ho indica l’ús del verb sortir
l’experiència: 4, 15, 16, 18. Contacte amb allò i de les formes citades del present de subjuntiu.
desconegut: 7-8. • Les formes valencianes corresponents són:
4. Cal interpretar-los en el sentit d’acumulació de ixes, siga, siguen, vages, forces, dure, fonde-
vivències, d’experiències enriquidores, de la sa- ges, done, haja ensenyat.
viesa que proporciona l’experiència vital oberta
a la recepció de nous coneixements. El terme Busca informació
pobra al·ludix a la possible falta de bellesa es- 14. Resposta oberta.
pectacular de l’illa, una «pobresa» que no ha de
decebre el viatger donada la riquesa que s’ha Reflexiona sobre el text
acumulat durant el camí. 15. Resposta oberta.
5. És més important el camí, el procés d’aprenen-
tatge, l’experiència en si, que és la que propor-
ciona la recompensa de ser més savis. LECTURA 6
• No cal menysvalorar l’altre factor, el de la des- Comenta la lectura

tinació, ja que sense el desig d’arribar-hi no es
1. Un ratolí dels còmics que, fart de viure entre les
produiria el viatge.
pàgines d’una revista i desitjós de canviar el gust
6. Fa referència a les metes que ens marquem, que del paper pel del formatge, va saltar al món de
són els grans estímuls per a viatjar pel gran camí
les rates de carn i ossos.
de la vida. Sense metes no hi ha camí, i sense
camí no hi ha goig vital ni experiència en pleni- 2. L’ús d’onomatopeies, un lèxic molt propi dels còmics.
tud de la pròpia existència. • Se senten desconcertats i sorpresos per la mane-
7. Resposta oberta. Hauran d’afirmar la veracitat ra tan estranya de parlar que té. Al principi pen-
d’aquestes interpretacions. sen que és turc. El prenen pel ximple del poble.
8. Resposta oberta. • L’anomenen així perquè el rat viatger, quan li
pregunten d’on pot ser aquell ésser estrany,
Descobrix-ne la forma i l’estructura diu: «Vés a saber!».
9. El poema està escrit en segona persona del sin- 3. Li reprotxen que fa un soroll molt desagradable
gular. en menjar: em comptes de cric, cric, cric fa cre-
Formes Pronoms ek, skreek, squerrecreek.
Possessius
verbals personals
4. L’abandonen al molí segurs que mai sabria tor-
surts, has de nar a casa. S’hi troba amb un gat de còmic.
pregar, verbals els teus,
et, t’
el teu 5. Abraçats, jurant-se amistat eterna i parlant de
entraràs, vagis...
l’estranya llengua del món del còmic.
• El poeta es dirigix a qualsevol persona que as-
sumisca els riscos que la vida li presenta per Descobrix-ne la forma i l’estructura
tal d’aprofundir en el camí de l’autoconeixen- 6.
ça a través del coneixement que aporta una
Plantejament Un ratolí del món dels còmics...
experiència de contacte amb el món viscuda
en plenitud. – Els altres ratolins no l’entenen.
– Els menuts l’emprenyen per riure’s
10. Viatge: trànsit vital, camí de la vida. Matinades: Nus del seu llenguatge.
noves descobertes. Port: destinació. – Li recriminen que faça sorolls es-
tranys quan menja.
Treballa amb les paraules – L’abandonen al molí.
11. Camí, travessia. – Es troba amb un gat de còmics amb
Desenllaç
el qual s’entén de meravella.
12. Fondejar significa ancorar una nau en un port.
83
Solucions
7.
No és una faula. Encara que els personatges contra l’hepatitis, i la futura mèdium, contra la
animals presenten trets humans (la capacitat de taquicàrdia.
parlar, la praxi d’activitats humanes...), no con- 6. Quan, als dos mesos, comença a devorar diaris,
clou amb una lliçó moral, el tret més característic revistes, llibres, prospectes, caixes de cartó, rè-
d’aquest tipus de text. tols lluminosos...
Treballa amb les paraules 7. Tres anys després descobrix que ja estava cansat
de les lletres. Ara inicia una afició pels vaixells en
8. Són onomatopeies, un tipus de paraula que re-
miniatura.
produïx sons, sorolls o veus naturals.
• Resposta oberta. Descobrix-ne la forma i l’estructura
9. Estar ben tip: estar cansat d’alguna cosa. Anar a 8. – El narrador del text és el mateix personatge: és
fer saca: proveir-se d’alguna cosa, especialment falsa, ja que el narrador no participa dels fets
de menjar. A cor què vols, cor què desitges: de la història.
amb molta satisfacció i comoditat. – El narrador del text és un narrador observa-
10. Mormolar: murmurar. Desconcertades: sorpreses. dor, ja que tan sols narra el fets que observa,
Sentenciar: opinar, concloure. Enfonsar: clavar. sense reflectir el món interior dels personat-
Les oracions són resposta oberta. ges: també és falsa; tot i que narrador no és el
protagonista, sí que ens presenta el seu món
11. Escarafalls: demostracions exagerades i insis-
interior. Podem dir que es tracta d’un narrador
tents de reprovació. Ximple: de poc seny. Mo-
omniscient.
resc: dacsa (blat de moro). Vellutades: cobertes
de vellut, en aquest cas, encoixinades. 9.
Dia en què Retalla una A i se la menja, i
Busca informació comença l’afició després la B, la C...
12. Hauran d’indicar que l’obra pretén estimular la De menut Li agradava la sopa de lletres.
creativitat infantil a l’hora d’imaginar històries tot
proposant estratègies per a aconseguir-ho. La nit del
Compon mots per a menjar-se’ls.
primer dia
Reflexiona sobre el text Dos dies Descobrix que es pot alimentar
13. Resposta oberta. després només amb lletres.
– El repugnen els aliments con-

LECTURA 7 Dues setmanes vencionals.
més tard – Comença a saber fer distinci-
Comenta la lectura ons entre les lletres.
1. La seua afició és menjar lletres. Comença una Dos mesos Ja menja diaris, llibres, revistes,
vesprada trista en què no sap què fer. després rètols lluminosos...
• El gust per la sopa de lletres. Tres anys Comença a cansar-se de les
després lletres.
2. La primera vegada ho troba divertit. Es menja
una lletra cobejosament com qui tasta una men- Uns mesos S’inicia la seua afició pels vaixells
ja sublim. més tard en miniatura.
3. Comença menjant-se les lletres per ordre alfabè-

10. Resposta oberta. Caldrà indicar que es tracta
tic (la A, la B, la C...) i a la nit ja prova de muntar

d’un final obert, ja que s’hi presenta l’inici d’una
mots curts (MÀ, PA, BE, XAI...).
nova afició.
4. Descobrix que ja no li cal menjar altres coses, ja
que les lletres poden ser el seu únic aliment. Treballa amb les paraules
5. A poc a poc aprén a distingir els tipus, cossos, 11. Cobejosament, amb gust, delerosament.
variants i característiques de les lletres. 12. Menjà, sopa de lletres, tasta, menja, anar endra-
• Les sans-serif són més digestives que les avec- pant, nodrir-se, queviures (fruita, llet, carn, lle-
serif; que d’aquestes, l’egyptienne és la més gums, peix), devorava, sopar, desig gastronòmic.
pesada, de manera que pot produir insomni o 13. Resposta oberta. Caldrà interpretar-la tenint en
malsons; la lletra anglesa és bona contra el res- compte els conceptes de foscor i de llesca (en
trenyiment, l’helvètica demi-gras, immillorable clara referència a l’alimentació) que la formen.
84
Solucions
14. Endrapant: menjant voraçment / cobrir de drap, • Sí que s’hi inclou, ja que forma part del col·lec-
folrar. Cossos: dimensions o alçades dels tipus tiu el patriotisme del qual intenta explicar. En
de lletra / agregats materials que constituïxen són exemples: «...estem molt orgullosos, ens
els organismes, part central o principal d’una anima una espècie de vague patriotisme...»,
cosa... Pesada: difícil de digerir // que té molt «hi tenim dret per herència, res en ell no ens
de pes, molest, lent... incita al somni...».
10. Pretén demostrar que en qualsevol lloc del Me-
Busca informació
diterrani, siga humil o sublim, es pot trobar el
15. Resposta oberta. patriotisme analitzat.
11.
Orgullosos: satisfets, vague: indefinit, envanit:
ufanós, arrogant: altiu, intrínseques: inherents,
LECTURA 8
desproveït, mancat, colossalisme: grandiositat,
Comenta la lectura sublimitat: excel·lència, desolades: ermes.
1. El simple fet de ser veïns del Mediterrani. 12. Manigües luxuriants: terrenys pantanosos rics en
2. Tot patriotisme és envanit i arrogant. S’hi fa referèn- espècies vegetals i animals. Muntanyes grandi-
cia a l’orgull per posseir unes característiques que loqüents: muntanyes grandioses i espectaculars.
sovint va acompanyat d’un desig de fer-se notar i Deserts feroços: deserts durs per a la vida.
de ser lloat, fins i tot de mostrar-se com a superior. 13. Perquè es tracta d’un castellanisme. En valencià
• És un vague patriotisme marítim (marítim però seria quiosquet.
de costa ferma) poc solidari.
Busca informació
3. No, ja que el paisatge mediterrani està despro-
14. Resposta oberta. Hauran de fer referència al fet
veït de colossalisme i de sublimitat.
que aquesta mar ha sigut testimoni del naixe-
4. No es pot comparar amb les estepes desolades, ment, consolidació i decadència d’algunes de
amb les muntanyes grandiloqüents, amb els de- les grans civilitzacions de la història de la huma-
serts feroços, amb les manigües luxuriants. nitat: l’egípcia, la grega i la romana, entre d’al-
5. Ens proporciona tranquil·litat, comoditat i segu- tres esdeveniments històrics destacables.
retat (ben aconsellats). No ens incita al somni, a
la mística o al pànic. Reflexiona sobre el text
6. Significa que tot és assequible, clar, propici a les
humils sensualitats quotidianes, amistós.
7. El que realment és important és que el Mediter- LECTURA 9
rani és el context on s’han esdevingut els episo- Comenta la lectura
dis més brillants de la història de la humanitat.
1. Ulisses es dirigix cap a l’illa de Trident amb una
8. Tranquils, còmodes, ben aconsellats, assequible, embarcació. L’acompanya un grup d’homes ex-
propici a les humils sensualitats quotidianes, amis- perts en l’art de navegar.
tós.
• Al principi els ajuda Circe, enviant-los un vent
Descobrix-ne la forma i l’estructura de popa que els fa avançar ràpidament.

9. El sentiment patriòtic de la gent mediterrània 2. El primer, l’illa de les sirenes; el segon, travessar
no naix de la grandiositat del paisatge que ens dos esculls on es troben Escil·la i Caribdis.
envolta, sinó del fet que aquest té una dimensió • Sí que els coneix, ja que diu als seus homes
humana i, sobretot, de la consciència intuïda de que el perill que els espera no és més gran
formar part d’una història col·lectiva brillant. que el del ciclop, i els instruïx sobre com han
• «...estem molt orgullosos de ser això». «Ens de remar per tal d’eixir il·lesos. A més, poste-
anima una espècie de vague patriotisme...» riorment, el narrador ens anuncia que Ulisses
«...ben poc solidari, certament...» «Em sembla no va dir res als seus homes d’Escil·la perquè,
que...» «I ben mirat...» «La frase és bonica...» per por, haurien deixat de remar.
«El paisatge d’aquests litorals, en efecte...». • Com s’ha dit, no els advertix perquè no vol
85
Solucions
que abandonen els rems. Treballa amb les paraules

3. S’han de tapar les orelles amb cera per tal de no 8.
sentir la veu seductora de les sirenes i sucumbir Elements
Accions
al seu poder. pròpies Moviments Formacions
de
de la de la mar de la costa
l’embarcació
• Perquè els mariners que arribaven a l’illa de navegació
les sirenes, subjugats per la seua veu hipnò- rems, popa, batre l’ai-
maror, bullia, illa, escull,
tica i pel seu atractiu irresistible, trobaven la veles, arbre, gua, remar,
bramava freu, cova
perdició. castell, proa avorar-se
4. Els homes s’espanten perquè senten el soroll 9. Fressa: soroll continuat. Proa: part davante-
d’una gran maror. Per això, abandonen els rems ra d’una nau. Popa: part posterior d’una nau.
i la nau es deté. Babord: costat esquerre d’un vaixell, mirant de
proa a popa. Estribord: costat dret d’un vaixell,
• Ulisses es dirigix a cada home i els diu que són mirant de proa a popa.
experts a superar perills; a més, els demana
que confien en ell, que sabrà com traure’ls del Busca informació
nou obstacle que se’ls presenta. El fet anterior 10. Resposta oberta. El resum haurà de recollir la in-
que cita és l’enfrontament que van tindre amb formació que resulta essencial: l’Odissea és un
el ciclop. poema èpic que narra la tornada d’Ulisses a Íta-
ca, la seua illa natal, després d’haver participat
5. Per tal d’enfrontar-se a Escil·la amb dues llances.
en la guerra de Troia.
6. Caribdis és un monstre marí que crea remolins • És una continuació de la Ilíada, la narració dels
enormes succionant grans quantitats d’aigua, esdeveniments ocorreguts durant els últims
amb la qual cosa pot devorar tot allò que s’hi dies de l’últim any de la guerra de Troia. Se
acoste. centra en la història d’Aquil·les, un heroi grec,
que s’enfronta a Agamèmnon.
• El perill que representa Escil·la és que pot de-
11.
Són éssers mitològics. Ceres (en la mitologia
vorar-los en passar entre els esculls. Aconse-
grega Demèter) és la deessa de l’agricultura.
guix atrapar i devorar sis companys d’Ulisses.
Escil·la és un monstre que, juntament amb Ca-
ribdis, impedia el pas per l’estret de Messina;
devorava els qui s’hi acostaven. Caribdis: mons-
7. tre marí que crea remolins enormes succionant
grans quantitats d’aigua, amb la qual cosa pot
No han de sucumbir als reclams
Plantejament devorar tot allò que s’hi acoste.
de les sirenes.
12. Els fets tenen lloc a la zona de l’estret de Mes-
sina, que separa l’illa de Sicília de la regió de
Seqüència 1
Ulisses tapa les orelles dels seus

Nus
companys per tal que no les sen- Calàbria, a la península Itàlica.
ten i ell es lliga a l’arbre per
tal de no cedir. Reflexiona sobre el text
Aconseguixen sobrepassar l’illa

Desenllaç
de les sirenes.
LECTURA 10
Han d’evitar els perills que suposa
Plantejament
passar entre Escil·la i Caribdis. Comenta la lectura
1. Presenta una clínica de cirurgia estètica.
Seqüència 2
Ulisses agafa dues llances per

a enfrontar-se a Escil·la; a més, • Apareix proveït amb dues o tres siluetes de
Nus
remen tot evitant la força cartó de mida humana i algunes ferramentes:
succionadora de Caribdis.
una serra, una destral, un martell...
2. Les garanties són que ho apanyen tot: lleven
Ixen del pas, però han perdut sis
Desenllaç d’un lloc i ho posen en un altre, a gust del client.
companys.
També es presenten com a avantatges el fet de
86
Solucions
ser ecològics i moderns, ja que no tiren res al gioses: reputades, influents. Funció: representa-
fem; ho reciclen tot. ció.
3. S’hi fa referència a Pinotxo, el soldadet de plom 14. Lligar: seduir una persona.
i Kevin Costner per tal de mostrar al públic els • Resposta oberta.
prodigis que han fet a la clínica amb ells.
4. Recorre a l’exemplificació amb les siluetes de Busca informació
mida natural dels personatges intervinguts en la 15. Resposta oberta.
clínica, per tal que el públic comprove què són
capaços d’aconseguir. Reflexiona sobre el text
5. La sorpresa sorgix quan ensenya la silueta de 16. Resposta oberta.

Kevin Costner, ja que no resulta creïble que un
personatge tan deforme com Frankenstein puga
LECTURA 11
ser l’artífex d’un «treball» com l’aconseguit amb
aquest actor. Comenta la lectura
• Resposta oberta. 1. Els personatges del text són una família formada
6. Proposa a tots els components del públic que pel pare, la mare, un xiquet i dues xiquetes. Es
se sotmeten a l’acció reparadora de les seues dirigixen cap a la que serà la seua nova llar, a
mans. Per a poder contactar amb ells, demana la Vall de la Saviesa. Van carregats amb tots els
que li deixen l’adreça i el telèfon. mobles que tenen, la roba, ferramentes i alguns
7. Resposta oberta. objectes de terrissa.
2. Es presenta el cavall com molt intel·ligent. Pensa
a deixar-se caure davall d’alguna ombra, perquè
8. Es tracta d’un fragment d’una obra teatral. Ho
ho considera necessari després de l’esforç que
posen de manifest els recursos tipogràfics (les
ha fet.
acotacions en cursiva, la indicació del personat-
ge que intervé en versaleta), el personatge es 3. Les dones van dalt del carro.
dirigix directament al públic, amb el qual inte- 4. Hi ha un convent i dues casetes, que van edificar
ractua... els avantpassats dels frares actuals.
9. Les indicacions de tipus escenogràfic apareixen 5. Toni, el pare, desenganxa el cavall i encén un pu-
al principi del text, quan s’indica que, en encen- ret. Antoniet (el fill), la dona i les dues xiquetes
dre’s el canó, es passa del fosc a la llum; també comencen a inspeccionar la casa i els voltants.
s’hi fa referència a tot allò amb què apareix el 6. A la casa hi ha un pou, un estable encara amb
personatge en escena. Cap al final del text hi ha palla i un corral ample i assolellat. També hi ha
una acotació de tipus sonor: ...la seua rialla es una parra i un gesmiler.
va perdent. 7. Resposta oberta. Hauran d’indicar que hi arriben
10. La finalitat és oferir diverses possibilitats per a per fer-se càrrec de les terres del convent.
representar els personatges de ficció citats.
Treballa amb les paraules 8.
Hi predomina la part descriptiva, ja que una
11. Es tracta de barbarismes. bona part del text se centra a descriure els com-
• Els barbarismes s’han d’escriure en lletra cursi- ponents de la família, els efectes personals amb
va; ara bé, com que la paraula guaperas apa- què viatgen, la vall a la qual arriben i la casa i els
reix en una acotació, on s’ha d’utilitzar la lletra voltants on viuran.
cursiva, s’escriu en lletra redona per tal de di- • Una família de llauradors es trasllada a la Vall
ferenciar-la del context. de Santa Maria de la Saviesa, on viuran en una
12. Serra, destral i martell. Hauran d’emprar la pa- caseta per tal de poder fer-se càrrec del cultiu
raula serra en el sentit de ‘conjunt de munta- de les terres del convent.
nyes’, i la paraula martell en el sentit d’’osset de 9. L’únic personatge descrit és la mare, la senyora
l’orella’. Maria, una dona ben plantada, sana, animosa i
13. Canó: projector. Ferramentes: eines, estris. Xar- una miqueta gastada per la faena i els anys, però
rameca: xarrera, parloteig. Cofre: bagul. Presti- encara bonica.
87
Solucions
10. 4. Es falsificava la història i també el present, de

manera que s’esborrava de la versió oficial el
Carretera Vall Convent Caseta Corral
passat que no resultava del gust del règim i es
magnífica, manipulava l’explicació dels fets del moment. A
estreta, ample,
polsosa fresca, magnífic confortable
assolellat
l’escola no es tractava res que tinguera vincula-
ombrívola ció amb la vida, amb el goig de viure, amb allò
que podia tindre més sentit i interés per als es-
Treballa amb les paraules tudiants: era com si ingressaren en una tomba
11. Estris de la casa: mobles, roba, objectes de ter- allunyada del món.
rissa. Arbres i plantes en general: pins, herbes, 5. El poeta es lamenta per tot el que ha perdut i es
garrofer, parra, gesmiler. Animals domèstics: ca- pregunta com podrà recuperar tot allò que se li
vall, gallines, conills, titots, ànecs, coloms. ha negat.
12. Carregat de gom a gom: completament ple. 6. El tema del poema és el lament per un passat
Considerava que ja estava bé la cosa: pensava robat i estèril.
que ja havia complit de sobres en el seu treball.
13. Castigada: sotmesa (en aquest cas, a un sol molt
7. El poema consta de tres estrofes.
fort). Calvari: treball penós. Incerta: variable,
que muda. • La primera estrofa té un valor més atemporal,
ja que presenta la desgràcia d’una terra com
• Castigada: sotmesa a un castic. Calvari: suc-
una constant en el temps. Les altres dues se
cessió de penes; representació de la crucifixió
circumscriuen als anys del franquisme, amb
de Jesucrist feta durant la Setmana Santa. In-
una clara al·lusió a tot allò que el règim va ro-
certa: inexacta.
bar a tot un poble.
Busca informació 8.
14. Resposta oberta. Formes
Pronoms Possessius
verbals
1a
al meu,
15. Resposta oberta. persona mòbil em
els meus
singular
LECTURA 12 2a vares la teua,

persona et
aprendre, veies el teu
Comenta la lectura singular
1.
Es referix a l’època del franquisme, uns anys 2a
anirem,
persona mòbil mòbil
en què les llibertats no estaven reconegudes a entràvem
plural
causa d’una dictadura implantada per Franco
després d’un alçament militar contra el govern
• El poeta alterna aquestes persones per tal de
democràtic de la II República.
mostrar que tots vam ser víctimes de la situ-
2.
La lamentació fa referència a la impossibilitat ació que denuncia: ell, en primera persona,
d’aconseguir una estabilitat, un equilibri que ga- però també el receptor (al qual es dirigix di-
rantisca la pau i el benestar, a causa de l’escas- rectament emprant la segona persona del sin-
sesa o dels excessos destructius. La víctima sem- gular o la segona persona del plural).
pre és el mateix: en un sentit literal, el llaurador,
9.
Resposta oberta. Òbviament hauran d’indicar
en un sentit figurat, el més dèbil, el desprotegit.
que no presenta dificultats d’aquest tipus, ja
3. El que no s’hi aprenia era allò més immediat (els
que amb l’ús d’un llenguatge tan directe i comú
arbres del paisatge, les flors, els ocells...) i, en
el que pretén el poeta és aconseguir la màxima
especial, la llengua pròpia, el valencià.
proximitat al lector i una complicitat que consi-
• L’única llengua oficial durant la dictadura era el dera necessària.
castellà. L’ús de les altres llengües es reduïa a
l’àmbit familiar i col·loquial; en l’àmbit de l’en- Treballa amb les paraules
senyament estaven proscrites. 10. Resposta oberta.
88
Solucions
11. Resarcir, desquitar. Descobrix-ne la forma i l’estructura

8.
Busca informació
Marta se sap enamorada Marta és conscient
12. La Nova cançó va ser un moviment artístic que,
d’Hèctor, no vol perdre’l, del dany que li
en el franquisme, va impulsar la cançó cantada intenta convéncer-se que no provoca la seua
en català que reivindicava uns drets lingüístics és greu el que passa entre ells relació amb Hèctor
i uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic.
... però després es congratulava D’una banda els
Els protagonistes més reeixits van ser Raimon, d’imaginar que Hèctor havia tin- deia que sí, que això
Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, gut un motiu poderós per a fugir. s’havia acabat... Per
Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta... Hèctor la va abraçar i ella va sentir un moment, Marta no
una bafarada de la seua peculiar va saber si rebentar
13. Ha musicat Ausiàs March, Salvador Espriu, Jordi olor, que havia temut perdre per de riure o esquinçar-li
de Sant Jordi, Anselm Turmeda, Roís de Corella, sempre. No volia fer cas de les la cara. Pensava que
Pere Quart... conseqüències d’aquest temporal havia triat no parlar,
ara que havia tornat a un port que per això se sentia
considerava segur, no va voler lliure, però en realitat
Reflexiona sobre el text veure, per tant, el velam esquinçat era Hèctor qui havia
ni el pal esberlat en què s’havia triat una vegada més
convertit ella mateixa. per ella.
LECTURA 13
9. Les conseqüències del temporal són els danys
Comenta la lectura que li està causant la relació amb Hèctor, però,
1. Els personatges principals són Marta i Hèctor. en el moment en què ell ha tornat, Marta creu
Han interromput temporalment la seua relació que ha arribat a la seguretat del port que la rela-
perquè Hèctor l’ha amenaçada i l’ha insultada. ció amb el xicot li proporciona. Així, convençuda
2.
Marta està dessolada perquè la relació amb que tot es pot arreglar una altra vegada, no vol
Hèctor s’ha tallat, i ella n’estava enamorada. veure les ferides que ha rebut.
• Emocionalment està molt afectada, no es pot Treballa amb les paraules
concentrar en els estudis, però no és capaç de
10. Esplín: malenconia que produïx tedi de tot. Be-
veure la realitat del que realment significa de
neita: ximple, babaua.
dolent per a ella la relació amb Hèctor. Física-
ment, ha arribat a perdre dos quilos. 11. Significa que està molt indecisa, confusa.
12. Beneita, previnguda, exhausta, lliure.
3. Necessita que algú li diga que acabe la relació,
ja que l’està destruint, que Hèctor en realitat no Busca informació
l’estima. Ho han intentat les seues amigues Car-
13. A les xiques. Encara que una xica pense que el
me i Júlia.
que li ha passat a Marta no li pot passar a ella,
4. Hèctor es presenta com si entre ell i Marta no els comportaments que Hèctor i Marta presen-
haguera passat res, amb un ram per a ella. No ten són molt freqüents en els casos de violèn-
va fer cap al·lusió al que va ocórrer entre ells el cia de gènere. Han de comprendre com naixen
dissabte anterior ni desitja parlar-ne quan Marta aquestes espirals de destrucció, abans de dei-
trau el tema. xar-se atrapar. Han de ser capaces de previndre
5. Resposta oberta. relacions com la narrada en la novel·la. No s’han
d’implicar en relacions que intuïsquen que els
6. En la relació entre Marta i Hèctor, sempre és ell

qui pren les decisions, qui se n’ix en la seua a faran patir. Saber trencar una relació en el mo-
causa de la debilitat que Marta mostra. ment que detecte que un xic viola els principis
7. Resposta oberta. Hauran de centrar-se en la idea més elementals del respecte a la parella.
que Marta, a causa de la falta de voluntat per a Als xics. Cal conéixer què s’ha de tindre en
adonar-se del que li suposa la relació amb Hèc- compte per a establir una relació respectuosa
tor, està caient de manera irremissible en un in- amb una dona. Cal intervindre quan un amic
fern teixit per una persona que no l’estima, que tracta malament una xica, amb actituds i argu-
la utilitza i que la maltracta físicament i emoci- ments sòlids.
onalment. L’infern, a més del sofriment en què
està immersa, és la falta de voluntat, de coratge, Reflexiona sobre el text
de sentit de la realitat per a eixir-se’n. 14. Resposta oberta.
89
Solucions
LECTURA 14
Formes Pronoms
Possessius
verbals personals
Comenta la lectura
vaig comentar,
1. Carme i Quica, dues amigues, han tingut un ac-
deixava,
cident de moto que els ha causat la mort. S’ha vaig distingir, al meu, meus m’, em, mi, jo
produït perquè la moto, que competia en una vaig restar,
vaig reaccionar...
carrera amb un cotxe, ha relliscat en l’asfalt hu-
mit per la pluja i ha xocat contra un fanal. 9. Resposta oberta.
• L’accident s’esdevé una nit d’abril, a la porta 10. Per a citar en estil directe les paraules de la nar-
d’una discoteca. radora: «Algú ha acabat el viatge abans d’hora».
2. S’adona del que ha passat perquè sent l’estrèpit «Són Carme i Quica! Són elles!».
del xoc. Es troba en la terrassa d’un bar.
3. Quan guaita per la balconada del bar on es tro- 11. S’esquinçà, un estrèpit, soroll, relliscant, gemec,
ba, veu dos cossos estesos en terra il·luminats xoc.
pel fanal en què han xocat, i té la intuïció que es
• S’esquinçà: es trencà; estrèpit: esvalot; soroll:
tracta de les seues amigues.
so; relliscant: lliscant, patinant; gemec: plany,
• Un calfred recorre el seu cos, es queda para-
crit; xoc: colp.
litzada uns minuts, sense poder pensar, sense
voler donar crèdit al que era evident. 12. Abocava: inclinava la part superior del cos. As-
saltat: haver sobrevingut bruscament una idea.
4. Comprén la gravetat de l’accident per les cares
• Abocar: buidar un recipient fent rajar el que
dels infermers.
conté. Assaltar: atracar.
5. Si Quica no haguera proposat fer una carrera, si
13. Aturar-se: parar-se. Vermell: roig. Cursa: carrera.
no haguera conduït Carme, si ella (la narrado-
Mullada: banyada.
ra) haguera acceptat dur la moto, si no haguera
plogut, si no hagueren eixit aquella nit. Busca informació
• Resposta oberta. 14. Resposta oberta. Hauran d’afegir les causes
6. Ha transcorregut un any i mig. següents: conduir davall dels efectes de l’alcohol i
d’altres drogues, el suïcidi, les malalties associades al
7. Resposta oberta. consum de drogues, les pràctiques esportives i d’al-
tres activitats de risc...
8. E
l text està narrat en primera persona del sin- Reflexiona sobre el text
gular. 15. Resposta oberta.
90

Materials Per A Millorar La Compresio Lectora

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Materials Per A Millorar La Compresio Lectora

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Materials

Lectura complementària 10.

1 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Llig amb atenció el text i respon les preguntes

Adaptat d’El retrat de Dorian Gray. Oscar Wilde.

1. Què fa el personatge abans d’arribar a sa casa? Com hi va?

2. De qui és el retrat que contempla el personatge? Com ho has deduït?

3. Què fa quan veu per primera vegada el retrat?

4. Resumix el que percep quan torna a veure’l, després de llevar-se l’abric.

• Què semblen les línies que veu al voltant de la boca?

6. A quina conclusió arriba per a explicar la particularitat del retrat?

Descobrix-ne la forma i l’estructura

8. Completa el quadre amb els trets descriptius del text.

Elements de la ciutat Carrers mal il·luminats...

Retrat Cara una mica alterada...

Abans d’arribar a casa

Després d’arribar a casa

Treballa amb les paraules

12. Què significa l’expressió un llamp li va travessar la ment?

vagabundejant: funest: esbalair:

l’eterna joventut i el narcisisme. Busca’n informació i explica en què consistixen.

• Com es planteja el tema de l’eterna joventut en El retrat de Dorian Gray? I en Faust,

• El terme narcisisme prové de Narcís. Qui fou aquest personatge mitològic?

Reflexiona sobre el text

2 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Llig amb atenció el text i respon les preguntes

Tomàs Belaire. Els penitents.

1. Qui és el protagonista dels fets que es narren? Justifica-ho.

2. De què estan plens els carrers? Com hi reacciona la gent?

3. Quines altres sorpreses se li presenten abans d’arribar a casa?

Descobrix-ne la forma i l’estructura

• Sintetitza breument el contingut de les altres dues parts.

Treballa amb les paraules

Reflexiona sobre el text

3 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Llig amb atenció el text i respon les preguntes

Josep Piera. Les quatre estacions.

2. Per a què s’utilitzen les cases a l’estiu?

4. Fixa’t bé i contesta: en què col·labora el costum culinari del país?

• Quin és aquest costum?

7. Quines varietats bàsiques d’arròs hi ha? Quines coneixes tu de cada tipus?

Descobrix-ne la forma i l’estructura

11. Quin significat té l’explicació que es dóna en l’últim paràgraf?

Treballa amb les paraules

13. Com són entre si les paraules sesta i migdiada?

– migdia: – a poqueta nit:

– Menjars típics. – Costums de Pasqua o de Nadal.

– Jocs i esports tradicionals. – Balls i música. – Actes festius tradicionals.

Reflexiona sobre el text

4 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Llig amb atenció el text i respon les preguntes

Adaptat de Cartes d’hivern. Agustín Fernández.

4. A quin tipus de relats es pot fer referència en el tercer paràgraf? Justifica-ho.

6. Com t’has sentit durant la lectura del text?

Descobrix-ne la forma i l’estructura

Formes verbals Pronoms Formes verbals Pronoms

Treballa amb les paraules

Reflexiona sobre el text

5 Nom i cognoms: .........................................................................................................................................................................................................................................................

Llig amb atenció el text i respon les preguntes

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

Konstandinos Kavafis. «Viatge a Ítaca». (Adaptació de Lluís Llach).

1. Què fa el personatge abans d’arribar a sa casa? Com hi va?

2. De qui és el retrat que contempla el personatge? Com ho has deduït?

• Què semblen les línies que veu al voltant de la boca?

1. Qui és el protagonista dels fets que es narren? Justifica-ho.

Viatge, matinades, port.

• Quines formes utilitzes tu en comptes d’aquestes?

9. Explica el significat d’aquestes expressions.

6. En un moment de la narració l’afició del protagonista adquirix dimensions hiperbòli-

12. A què es fa referència amb aquestes expressions?

13. Per què la paraula xiringuito apareix entre cometes?