PDF Cancons Populars Tradicionals Lescola PDF

Cançons
populars i
tradicionals
a l'escola
PROPOSTES DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES

P R E S E N TA C I Ó
La p ublic a c ió que t e niu a le s ma ns é s una guia pe r a me st re s que e nse ny in

músic a a le s e t a pe s d’e duc a c ió infa nt il i pr imà r ia . Pe r a ixò he m v olgut
d ona r a l re c ull e sc r it una or ie nt a c ió mé s didà c t ic a que e r udit a . Le s c a nç ons
ha n e st a t a da pt a de s a l’e da t de ls de st ina t a r is i c a da sc una por t a una
ind ic a c ió de c om t re ba lla r- la a c la sse . La infor ma c ió que a c ompa ny a c a da
c a nç ó é s molt sint è t ic a , pe r ò a lhor a pr à c t ic a . Pe l que fa a la pa r t it ur a , si bé
a la ma jor ia nomé s hi c onst a la me lodia c a nt à bil ( a v e ga de s a due s v e us) ,
hi ha une s indic a c ions t ona ls que pode n fa c ilit a r- ne l’a c ompa ny a me nt a mb
p ia no o guit a r r a .
Les cançons tradicionals catalanes incloses a les fitxes coincideixen gairebé

d e l t ot a mb le s que ha n e st a t indic a de s a le s Inst r uc c ions d’E nse ny a me nt
p e r a l c ur s a c t ua l i c or re spone n a un c or pus for ç a popula r. La ma jor ia ja
s’e nse ny e n a le s e sc ole s, i qui mé s qui me ny s le s pot re c onè ixe r e n
se nt ir- le s c a nt a r o lle gir- ne la lle t r a . Això no v ol dir, pe r ò, que e sgot in e l
t e ma : de pe ne nt de le s c ont r a de s, de le s fa mílie s de proc e dè nc ia , de la
t ip ologia de l’a lumna t o de ls gust os pe r sona ls de ls me st re s de músic a
a q ue st c or pus e s pot a mplia r i re a da pt a r ( c om de fe t s’e sde v é e n a que st a
p ub lic a c ió, que inc lou c a nç ons d’a lt re s indre t s) . Així ma t e ix, t a l c om
a c onse lla la int roduc c ió que e nc a pç a la la c a r pe t a , se r ia a de qua t c omple t a r
la se le c c ió a mb nov e s c a nç ons de ls indre t s, sov int be n div e r sos, d’on
p roc e de ix la ma ina da i e l jov e nt , a lumne s de le s nost re s e sc ole s.
Els CD inclosos a la carpeta provenen d’una edició anterior de gran qualitat,

e nre gist r a da a mb e l t ít ol de Toc a t imba l sot a la dire c c ió music a l de Ma nue l
O lt r a , e l qua l v a fe r- ne e ls a r r a nja me nt s. Vole m a gr a ir a ls re sponsa ble s
d ’a q ue st a e dic ió le s fa c ilit a t s que e ns ha n dona t pe rquè e s pogué s
re p roduir un bon nombre de c a nç ons, que supe re n le s que c onst e n e n la
p ub lic a c ió e n pa pe r.
La músic a de st a c a c om un de ls punt a ls de la for ma c ió pe r sona l i soc ia l

d e ls infa nt s i jov e s, pe l que fa a se nsibilit a t , lle ngua t ge , c one ixe me nt de l
me d i, mot r ic it a t , t re ba ll e n gr up, re spir a c ió, a c t it ud i un lla r g e t c è t e r a .
É s p e r t ot a ixò que e l De pa r t a me nt d’E nse ny a me nt ha de c idit de fe r

a q ue st a public a c ió, que t a mbé e s pot c onsult a r a la xa r xa t e le mà t ic a .
Us l’ofe r im a mb c onv ic c ió i goig, a mb la se gure t a t que fa c ilit a r à la t a sc a
d oc e nt i c ont r ibuir à a c onse r v a r, re de sc obr ir i a ssumir a que st r ic pa t r imoni
d e la t r a dic ió folklòr ic a , pa r t ic ula r i ge ne r a l.
Pe r e Solà i Mont se r r a t
Dir e c t or ge ne r a l d’O r de na c ió i Innov a c ió Educ a t iv a
ÍNDEX
5 Metodologia, repertori i didàctica de la cançó

Presentació del cançoner
9 Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó

Referents al text
Referents a la creativitat
Referents a la música
11 Activitats prèvies del mestre/a
12 Com ensenyar una cançó
14 Interpretació
15 Activitats d’avaluació
15 Bibliografia
Metodologia, repertori i didàctica de la cançó
Una de les contribucions essencials de la pràctica de la música, en el procés

educatiu, és l’estimulació i modelatge de la sensibilitat amb l’aportació d’uns
primers elements de caràcter sensorial que posteriorment s’aniran elaborant
i raonant.
La música és un llenguatge artístic. Com a llenguatge permet la comunicació

(emissió i recepció), i com a art permet l’expressió de sentiments, sensacions,
emocions. Només per això ja queda justificada la inclusió de l’àrea de Música en
el currículum de les etapes d’ensenyament obligatori. Però, a més d’aquestes
característiques, hi ha una sèrie d’hàbits i actituds que són objectius de totes les
àrees i que en la música hi són de forma inherent: exteriorització i compartiment
d’estats d’ànim; treball cooperatiu, en el cant col·lectiu; hàbits posturals, de relaxació,
de respiració i de dicció; coneixement i respecte pel patrimoni cultural del país;
atenció a les indicacions del mestre/a, director/a; silenci, en les audicions; treball
continuat, per a l’aprenentatge de la tècnica de l’instrument musical, etc. A tot
això podem sumar-hi el fet que la música, i dins de la música la cançó, constitueix
la primera i més constant forma d’apropament a l’art dels nostres infants.
Els continguts d’aquesta àrea per a les etapes d’infantil i primària es desprenen
del seu caràcter de llenguatge específic i permeten garantir una formació musical
àmplia, tant des del punt de vista de la pràctica musical individual i col·lectiva com
de l’adquisició de coneixements, que té en compte aspectes com ara la creativitat,
el sentit estètic, la capacitat crítica, el gust per la música… Aquests continguts es
concreten en cinc grans blocs:
1. Cançó i veu.
2. Educació de l’oïda.
3. Música i psicomotricitat.
4. Llenguatge musical.
5. Audició.
La música, s’aprèn “fent música”. El seu procés d’ensenyament-aprenentatge cal

que sigui actiu al màxim: cantant, tocant instruments, ballant, creant i escoltant.
La cançó, a l’educació infantil i primària, ofereix un excel·lent mitjà d’expressió
musical i n’esdevé l’eix vertebrador.
La cançó constitueix la base fonamental per a la pràctica musical a l’escola. En

efecte, en la cançó hi conflueixen tot un seguit d’aspectes que la fan insubstituïble:
– Forma de fer música més espontània i a l’abast de l’infant.

– Manifestació de la sensibilitat.
5
– Síntesi dels coneixements bàsics del llenguatge musical (ritme i mètrica,
melodia, fraseig, estructura, base harmònica, etc.).
– Vehicle de transmissió cultural, de coneixement de la idiosincràsia de
l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures.
– Embolcall de tresors lingüístics, populars, tradicionals i musicals.
– Mitjà d’expressió que permet redescobrir i potenciar l’idioma.
– Recurs educatiu de primer ordre, en especial en el vessant cooperatiu.
Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a l’escola. La cançó pot

ser un procediment dins de qualsevol altra àrea i pot servir de punt de partida
per enllaçar amb altres activitats, o viceversa. La cançó s’ha d’integrar també a
d’altres moments de la vida (lleure, celebracions, moments de joia i de recolliment).
La música a l’escola té un paper molt important en l’educació de l’alumnat. Pedagogs

de gran renom han posat de manifest, des de la darreria del s. XIX, la importància
de l’educació musical (Dalcroze, Willems, Martenot, Kodaly, Orff, Suzuki, Wuitack,
Menuhin...), a més de dotar-nos d’unes metodologies que consideren els processos
cognitius de maduració de la persona.
De la mateixa manera que la cançó, la dansa és una manifestació de la idiosincràsia

popular, en la qual es troben creences, tradicions, costums ancestrals... La dansa
constitueix la simbiosi més perfecta entre el moviment mesurat i organitzat i la
música, i és també una activitat molt important d’interrelació social.
La dansa es serveix de la música com a estímul bàsic per al moviment del cos.
D’altra banda, la dansa és un recurs molt important per a la comprensió dels
elements de la música, principalment el ritme (la pulsació, el tempo...),
l’estructura i el caràcter. La dansa és un element interdisciplinari que pot
proporcionar i motivar aprenentatges significatius.
Metodologia
La metodologia docent és la materialització del model didàctic pel qual s’opta.

Es pot definir d’una manera assequible, i alhora força exhaustiva, caracteritzant
els següents components de la intervenció docent: la selecció i seqüenciació
dels continguts, el paper del docent i de l’alumne/a, la funció de l’avaluació, la
gestió de l’aula i les estratègies didàctiques a emprar.
Les teories pedagògiques vigents es basen en la reconstrucció social i cultural

del que és aprendre. Aquestes teories orienten models didàctics que centren
l’atenció en el foment de la interacció entre els agents que intervenen en les
activitats i en les seqüències d’ensenyament-aprenentatge. Aquest model
didàctic és especialment adequat per a aquelles àrees del coneixement que,
6
com la música, estan molt relacionades amb el desenvolupament social i
individual de l’alumnat.
El model didàctic serà interactiu sempre que els components de la intervenció

docent responguin a les característiques següents:
– La selecció i seqüenciació dels continguts ha de respondre a la lògica

interna de l’àrea. En aquest sentit, a l’hora d’escollir i ordenar continguts
concrets, haurien de ser referents obligats el saber de partida dels alumnes,
la previsible motivació inicial i la funcionalitat d’allò que s’aprèn.
– L’alumne/a és el subjecte actiu de l’aprenentatge i el professor/a qui
crea les condicions i el suport que el fan possible.
– L’avaluació es centra en la regulació i autorregulació dels aprenentatges.
– La gestió de l’aula ha d’afavorir la interacció entre l’alumne/a i el docent,
i també entre l’alumnat.
– Les estratègies didàctiques han d’afavorir l’activitat i ser significatives.
Així mateix, en el disseny de cada seqüència d’activitats d’aprenentatge s’ha de

tenir present que l’alumne/a, en la fase inicial, ha de fer-se una idea clara del
que es vol fer i interioritzar els objectius d’aprenentatge; tot seguit, en la fase de
desenvolupament, s’han de presentar i manipular els nous continguts; en la fase
de síntesi, s’ha d’estructurar el que s’ha après, i en la fase d’aplicació s’ha
de proposar a l’alumne/a la identificació i/o aplicació dels nous continguts en
escenaris diferents dels que s’ha treballat. No cal dir que aquestes fases de la
seqüència didàctica estan molt relacionades amb les diferents formes que pren
l’avaluació.
Finalment, cal fer referència als materials didàctics emprats. Partint de la base
que cada alumne/a es pot sentir més familiaritzat amb uns suports determinats,
cal preveure una diversitat de materials: imatges, so, text, instruments musicals,
noves tecnologies…
Aquestes orientacions, més que enteses com a receptes ho han de ser com a
referències que poden orientar tendències en la innovació i/o millora de la
pràctica docent.
Repertori
El cant ha de permetre que l’alumnat gaudeixi del fet musical per davant de les
exigències tècniques. Això s’aconseguirà amb un repertori adequat: motivador
per a l’alumnat, amb progressiva dificultat, que li permeti enriquir el coneixement
del patrimoni cultural pròxim (geogràficament i en el temps) per tal d’anar-lo
ampliant progressivament.
7
Tenint en compte la procedència de l’alumnat de cada centre, i amb vista a una
millor integració d’aquest alumnat a l’entorn sociocultural, cada escola hauria de
completar el repertori amb cançons originàries del mateix poble o comarca,
i amb cançons d’altra procedència, en la llengua original si és possible o bé
traduccions.
A tal efecte, cal recordar també que força cançons tradicionals centreeuropees
ja formen part del nostre repertori de cançons infantils, després que un seguit de
grans músics-pedagogs les recollissin i adaptessin fa molts anys. Així mateix, el
repertori es podrà ampliar amb cançons d’autors diversos d’àmbit universal, clàssics
i contemporanis.
El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent tenint en compte

l’edat dels infants. L’educació vocal ha de ser progressiva; és a dir, que els més
petits han d’aprendre a cantar en una tessitura reduïda (d’una quarta,
aproximadament) per tal de poder-la ampliar a mesura que vagin creixent.
Només així s’aconseguirà un bon desenvolupament de la veu dels nens i nenes.
La dificultat també ha de ser progressiva des del punt de vista de l’afinació,
ritme, tempo i dinàmica. Es partirà dels cants monofònics senzills vers altres
de polifònics (inicialment cànons a dues veus, per acabar en polifonies a
diverses veus).
El repertori que cantem i fem cantar ha d’estar directament relacionat amb l’estat
vital de les persones que el canten, i també amb altres circumstàncies d’ordre
didàctic i tècnic. La tria de cançons s’ha de fer segons l’edat dels alumnes
i les dificultats d’ordre rítmic, melòdic i de comprensió i pronúncia del text.
Cal recordar que les cançons de cada cicle es poden recuperar posteriorment i
cantar-les a veus i/o fer-hi acompanyaments instrumentals.
És convenient que la interpretació sigui variada: “a capella” o amb

acompanyament instrumental melòdic i/o rítmic, segons les peces a interpretar.
Presentació del cançoner
Es proposa un recull de cançons populars i tradicionals catalanes com a eix a

l’entorn del qual construir el repertori propi de cada escola i com a material de
suport per al professorat. Consisteix en una tria de cançons entre les més
representatives de la nostra cultura popular. No pretén ser un cançoner, ni una
antologia més o menys completa, sinó una mostra variada i significativa, alhora
que prou extensa, perquè constitueixi una guia orientativa a fi que els mestres
puguin ampliar el repertori. No es pot fixar un repertori únic per a tot l’alumnat
d’educació infantil i primària, fet que no solament aniria en contra dels principis
pedagògics que creuen en la flexibilitat com a element que permet atendre la
8
diversitat de contextos i persones, sinó que l’existència d’un ventall amplíssim
de cançons fa impossible definir “el” repertori. A tal fi, el cançoner s’estructura
de la manera següent:
– Aspectes metodològics generals referits a la cançó.

– 15 cançons per al cicle d’educació infantil.
– 6 nadales per al cicle d’educació infantil.
– 10 cançons per cicle d’educació primària.
– 4 nadales per cicle.
– Propostes didàctiques (una per cicle).
– 7 himnes i cants, entre els quals cal destacar l’himne de Catalunya,
Els Segadors, que formarà part del repertori de totes les escoles.
– Cançons en altres llengües, especialment dels països d’on provenen els
alumnes nouvinguts al nostre sistema educatiu.
Es proposen uns models de programació d’una cançó de cada cicle. S’ha de

tenir en compte que les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació que
s’apunten només són un suggeriment, que podran ser vàlides atenent al moment
en què es plantegi la cançó (no és el mateix presentar una cançó al començament
de tercer que al final de quart, malgrat que parlem en ambdós casos de cicle
mitjà) al nivell general de la classe i també a la preparació i/o preferències de
l’especialista. Volem remarcar també que molts dels recursos que s’hi inclouen
es poden aplicar, amb algunes variacions, a la majoria de cançons del repertori
bàsic.
Les cançons estan escrites amb música i lletra, amb els acords corresponents
perquè es puguin acompanyar amb instruments polifònics, i algunes han estat
transportades a tonalitats que en facilitin la interpretació vocal i/o instrumental
(flauta dolça, per exemple).
Per facilitar-ne la lectura, pel que fa referència a la interpretació instrumental, a la

partitura s’han barrat juntes corxeres i semicorxeres.
Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó
Referents al text
Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge de

la llengua. Les cançons populars i tradicionals són un recurs adient per treballar
el llenguatge, tant pel que fa a l’adquisició de lèxic com d’estructures.
De manera connexa, el treball amb les cançons desenvolupa la facultat de

memorització, que es traduirà en una major fluïdesa verbal, en l’adquisició
9
de seguretat en l’ús del llenguatge i en un augment progressiu del potencial
comunicatiu de l’alumne/a.
Tot seguit presentem una proposta didàctica que pot ser adaptada per cada
mestre/a a les possibilitats i a les exigències dels seus grups d’alumnes concrets
i que completarà quan ho cregui oportú.
1. Comprensió inicial del lèxic:

– Comprensió inicial dels mots.
– Comprensió del significat de les expressions.
– Comprensió del conjunt del text.
2. Pronúncia correcta (fonètica):
– Trets fonètics diferencials del català.
– Enllaços fònics.
– Contraccions.
– Llicències per raó del ritme que afecten la fonètica.
3. Entonació i expressivitat.
Referents a la creativitat
1. La cançó com a joc de llenguatge:

– Cançons acumulatives: exerciten la memòria.
– Cançons enumeratives: fixen els coneixements de l’alumne/a.
– Cançons encadenades: faciliten la rapidesa de reflexos memorístics.
2. El cant espontani:
– Estimula la comunicació dins i fora de l’escola.
– A la classe. Per començar una feina...
– A l’hora de jugar. Com a motiu d’alegria i de divertiment.
– El fet mateix de cantar.
– Les cançons que comporten un joc.
– Les cançons que són de saltar i ballar.
– En diversos moments de la vida.
3. Animació de festes populars celebrades a l’escola:
– Com a element extraordinari d’animació.
– Com a espectacle: expressió artística, cant, dansa, escenificació, joc...
4. Escenificació:
– Representació mímica, dansa popular, joc, dramatització.
– Construcció de disfresses.
– Acompanyament amb instruments.
– Com a element d’expressió corporal: invenció de moviments de
dansa o jocs d’expressió.
5. Reconstrucció d’un marc (històric, llegendari, geogràfic...).
6. Il·lustració:
10
– Fer dibuixos d’alguns passatges de la cançó.
– Representar la cançó mitjançant una auca...
– Fer un dibuix al·legòric de la cançó.
7. Audició de cançons:
– Escoltar cançons en diferents tipus d’enregistraments.
– Buscar programes de ràdio i TV en què s’emetin cançons.
– Assistir a recitals de cançons.
– Enregistrar cançons interpretades pels alumnes.
Referents a la música
Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge

dels diferents aspectes del llenguatge musical. Les cançons populars i tradicionals
són un potencial viu i de primera mà per dur a terme aquest treball. A través de
la cançó, els nens/es aniran coneixent els diferents elements bàsics que formen
la música, alhora que els ajudarà a apreciar-la i estimar-la.
Aquest apartat es treballa detalladament en les propostes didàctiques de les

cançons.
1. Ritme: pulsació, tempo, ritme, compàs...
2. Melodia: línia melòdica, àmbit, estructura formal, tonalitat i modalitat...
3. Dinàmica: intensitat, canvis dinàmics...
4. Interpretació: expressió, tècnica vocal, coneixement del gest de direcció...
Activitats prèvies del mestre/a
– El mestre/a haurà de procurar que la cançó constitueixi el fet musical

més important.
– En escollir el repertori del curs tindrà en compte el context cultural,
l’edat dels alumnes i els condicionaments del seu grup-classe: nivell,
motivació, dificultats rítmiques i melòdiques, tècniques i temàtiques de la
cançó, de comprensió i pronúncia del text...
– Per tal d’aprofitar els recursos que pot aportar la cançó caldrà establir
una programació acurada que faci compatible i integri la lògica de la
música amb la de l’aprenentatge.
– Estudi de l’obra en concret:
• Contextualització de la cançó: informació de tipus cultural, origen,
context geogràfic o social, en quines situacions es cantava, de quin tipus
de cançó es tracta...
11
• Argument o trama, si es tracta d’una rondalla.
• El vocabulari.
• Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...).
• Preparació per poder-la ensenyar de memòria.
• Metodologia a seguir (organització d’assajos per sessions...).
• Criteris interpretatius (dinàmiques, acompanyament instrumental,
solistes, respiracions...).
– Programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge: introducció,
desenvolupament, interaplicació, i d’avaluació: inicial, de procés, de síntesi.
– Tècnica vocal acurada. El mestre/a de música ha de constituir un bon
exemple en la utilització de la veu, parlada o cantada. Ha de tenir una
bona formació musical i vocal que li permeti transmetre no solament la
il·lusió pel cant, sinó que aquest es faci amb la màxima correcció: afinació,
rigorositat rítmica i de temps i expressió adequada.
– Coneixement de la tècnica gestual mínima de direcció coral.
Com ensenyar una cançó
– Caldria aconseguir que l’alumne/a assolís uns hàbits de treball mínims:

• Postura corporal adequada.
• Ambient de silenci.
• Respecte.
• Voluntat de fer-ho bé tots junts.
– Crear un clima motivador que il·lusioni els nens i nenes a aprendre aquella
cançó:
• Presentació de l’activitat i dels objectius.
• Explicació de l’argument en forma de conte.
• Representació del text amb titelles, rètols amb dibuixos, mímica...
• Audició de la cançó interpretada pel mestre/a, una coral, un grup
instrumental...
• Visionament del vídeo amb la dansa corresponent a la cançó.
• Enregistrament o interpretació en públic quan se la sàpiguen.
• Valoració estètica de la cançó.
– El procés que generalment es seguirà per fer l’aprenentatge de les
cançons es basarà, sobretot, en el procés d’imitació, repetint-ne
successivament petits fragments o unitats musicals, text i música alhora,
fins a completar-les:
• Primer, el mestre/a la cantarà sencera (o en farà escoltar un
enregistrament per una coral): així els nens i nenes faran una primera
presa de contacte i observaran si és llarga o curta, alegre o trista, ràpida
o lenta, peculiaritats del text, si ens explica una història...
• Tot seguit fragmentarem la cançó en frases musicals lògiques i, després
de cantar-la el professor/a un parell o tres de vegades (indicant amb la mà
12
el gest d’escoltar i no cantar), es farà repetir al grup. Quan ja tinguem
dues frases apreses serà bo ajuntar-les. S’enllaçaran les frases o estrofes
fins que la cançó s’hagi memoritzat.
• Quan observem un error en la repetició per part dels cantaires, hem de
corregir-lo, a fi que no es converteixi en un error crònic. Tornarem a
repetir aquell petit fragment diverses vegades seguides sense recordar-los
què han fet malament (ja que els reforçaríem l’error). El dia que tornem
a repassar la cançó insistirem en aquell passatge abans de fer-la de
dalt a baix, tornant-lo a cantar diverses vegades abans que ho facin els
nens/es.
• Si els petits tenen dificultat a recordar la cançó ens podem ajudar de
tots aquells recursos que facilitin la memòria: gestos, titelles amb els
personatges, rètols amb dibuixos, representació de l’argument amb
nens/es de la classe, escenificar els diàlegs amb solistes...
• Interpretar les cançons de diferents maneres per tal d’adquirir més
riquesa musical: “a capella”, amb acompanyaments instrumentals
melòdics i/o rítmics diversos i en directe, amb acompanyaments
instrumentals i/o vocals enregistrats, escollir cançons amb diferents tempi
i dinàmiques...
• És convenient que a partir de cicle mitjà, però sobretot a cicle superior,
es treballin les cançons a veus. Els nens/es han d’aprendre a gaudir de
l’harmonia, que els donarà una nova perspectiva del cant coral.
• Per aprendre els cànons, dedicarem el temps que calgui perquè la
melodia a l’uníson es conegui perfectament, sense dubtes, i amb una
afinació acurada. Quan això ja s’hagi assolit començarem el cànon a dues
veus (encara que es tracti d’un cànon a més veus), indicant les entrades
de cada grup amb el gest de direcció. Hem de pensar que acostumem a
tenir-hi més dificultat els del segon grup que no pas els que comencen.
Serà convenient, doncs, repartir estratègicament els alumnes d’acord amb
la seguretat que mostrin en cantar. En sessions posteriors podrem afegir-hi
més grups si ho veiem oportú. Hem d’intentar que s’escoltin els uns als
altres i que gaudeixin del resultat harmònic.
• Per aprendre les cançons a veus, podem fer que tots aprenguin totes
les veus i les alternin, o dividir-los directament per veus (dependrà de la
capacitat musical del grup-classe). Caldrà que els alumnes insegurs facin
la melodia de la primera veu, per no dificultar-los més l’entonació, i que
al seu costat s’hi asseguin altres alumnes molt afinats. Quan haguem
ensenyat una frase musical de cada veu les ajuntarem. El mestre/a ajudarà
la segona (o tercera) veu, atès que la primera veu probablement no
necessitarà reforç.
• Seria convenient atendre d’una manera individualitzada aquells alumnes
que presentin algun tipus de dificultat (atenció a la diversitat).
• És bo que els alumnes s’acostumin, malgrat haver d’aprendre les
13
cançons de memòria, a disposar de les partitures i poder tenir el seu
recull de cançons. Es pot confeccionar un cançoner, deixant plasmada
cada cançó en una fitxa en què aparegui el títol, un dibuix al·lusiu, la
partitura i, si cal, algun comentari o activitat a fer:
– D’aquesta manera l’infant se la farà més seva i podrà recordar-la
així que passi el temps. D’altra banda, permetrà que els pares
puguin fer el seguiment del repertori treballat a l’aula, reforçant la
motivació de l’alumne/a.
– En el cicle superior, la fitxa podria incloure un apartat tècnic on
anotar alguns continguts musicals treballats: compàs, nombre total
de compassos, àmbit, estructura formal...
Interpretació
La interpretació hauria de ser l’objectiu d’aprenentatge bàsic al qual es vinculen

tots els altres objectius.
El principal objectiu del cant coral és gaudir de la bellesa de les cançons i

interpretar-les amb gust i sentiment. Per tant, motivarem els nostres alumnes
perquè cantin amb il·lusió i cuidant molt la musicalitat.
El cant coral cohesiona el grup en una única expressió en què es reparteix, de

manera equitativa, responsabilitat i protagonisme entre tots els alumnes, exigint
de cadascun una bona disciplina i predisposició per integrar-se al grup.
Hauran d’aprendre a estar atents a les indicacions del director/a i hauran de

fomentar les ganes de fer-ho bé. Cal treballar per començar i acabar tots alhora,
controlar els finals de frase perquè no quedin secs o accentuats, donar a la
cançó l’aire que requereix (alegre, melancòlic, divertit...), cuidar les pauses de
respiració i les variacions dinàmiques...
Caldrà vetllar que la tessitura sigui adequada a la capacitat vocal dels alumnes,
procurant no forçar ni el registre greu ni l’agut.
Serà motivador per als nens/es oferir el resultat del seu treball en un concert en
públic, que donarà un altre sentit a la seva feina i els farà experimentar més
intensament la faceta fonamental de la música com a eina de comunicació. Si en
aquest concert hi pot assistir la família, permetrà fer-la’n partícip i donar-li a
conèixer l’educació musical que rep el seu fill o filla.
14
Activitats d’avaluació
Els nens i nenes han de saber què avaluarem, com ho farem i quan.
Les activitats d’avaluació han de ser semblants a la resta de les d’ensenyament-

aprenentatge i integrades en el procés educatiu.
L’avaluació de la cançó ha de ser continuada, i cal valorar tant l’interès i l’actitud

que desvetlla en els alumnes com l’afinació i la precisió que aquests van
adquirint de manera individual i col·lectiva.
Tots els recursos que utilitzem per treballar la cançó són eines que ens poden
ajudar a valorar aquest procés: observar amb quina actitud canten col·lectivament,
en grups petits o individualment, si interpreten amb musicalitat i caràcter, si
memoritzen les cançons, si afinen, si mostren precisió en el tempo i el ritme...
A continuació proposem algunes activitats d’avaluació:
– Fer que a un senyal del mestre/a la interioritzin (la cantin per dins),
i que a un altre la tornin a cantar. Així observarem si mantenen el to, la
pulsació... Mentre els alumnes canten la cançó, el mestre/a dirigirà
(farà el gest amb la mà) per ajudar-los.
– Fer cantar la cançó per frases en filera, en grup, d’un en un seguint una
cadena...
– Si és possible, fer un estudi comparatiu entre diversos enregistraments
de la mateixa cançó.
– Reconèixer-la enmig d’una sèrie melòdica improvisada.
És imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o

col·lectius), o les fitxes d’observació, basant-se en les intencions que ha reflectit
en les unitats de programació.
La finalitat de l’avaluació ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per

tal de millorar el rendiment dels alumnes i no únicament per certificar el que han
après.
Bibliografia
• 40 Cançons populars catalanes. Biblioteca popular de «L’Avenç», núm. 90.
• I Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
• II Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
• Cançoner popular català. Bohigas, Pere. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Col. Biblioteca Serra d’Or.
15
• Cançoneret de Nadal. Ed. Foment de Pietat.
• Cançons d’infants. Freixas, Narcisa. Caixa de Catalunya.
• Cançons d’infants. Llongueres, Joan. Boileau.
• Cançons per a un míting. Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 51.
• Cançons per al poble de Nadal. Harmonitzacions de Manel Oltra. Editorial Claret.
• Cantem a l’escola. Clota, Teresa. Ed. Galba.
• Costumari català. Amades, Joan. Salvat Ed. i Edicions 62.
• Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Maideu, Joaquim. Eumo.
• Currículum de Primària. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
• El sac de cançons. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 36.
• El sac de danses: punta i taló. Alta-Fulla.
• Els Segadors. Massot, Pueyo, Martorell. Himne nacional de Catalunya.
Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
• Folklore de Catalunya. Cançoner. Amades, Joan. Selecta.
• L’avaluació de l’àrea de Música. Pujol, M.A. Eumo.
• Les cent millors cançons de Nadal. Amades, Joan. Selecta.
• L’esquitx 1. 41 cançons per a infants. Editorial mf.
• L’esquitx 2. 47 cançons per a infants. Editorial mf.
• L’esquitx 3. Cançons per a infants. Nadal. Editorial mf.
• Manlleu íntim. Ed. Balmes.
• Música tradicional catalana. Crivillé, Josep. Clivis. Col. Neuma.
• Reculls de folklore. Cantant i ballant els freds se’n van. L’hivern.
J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni.
• Reculls de folklore. Temps de floretes, temps d’amoretes. La primavera.
• Reculls de folklore. Una flor no fa estiu. L’estiu.
• Ronda de cançons (I i II). Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 24 i 30.
• Virolet Sant Pau. Busqué, Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La
Xarxa.
• Virolet Sant Pere. Busqué, Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La
Xarxa.
16
Educació infantil
Educació infantil
• Cançons populars
• Nadales
• Proposta didàctica
1
ÍNDEX
Cançons populars Nadales
1 Sol, solet 16 Ara ve Nadal
2 La lluna, la pruna 17 Pastoret, d’on véns?
3 Plou i fa sol 18 Els Reis arriben
4 Cargol, treu banya 19 V irolet Sant Pere
5 Pedra, pedreta 20 Caga tió
6 El gegant del Pi 21 La nit de Nadal
7 En Jan petit
Proposta didàctica
8 Olles, olles
22 Dalt del cotxe
9 Quinze són quinze
10 La sardana de l’avellana
11 Tres, sis, nou
12 La gallina ponicana
13 Dalt del cotxe
14 Al carrer més alt
15 Bon dia, nostre pare
E D U C A C I Ó I N FA N T I L
1
1 SOL, SOLET
Allegretto
œ.
Fa Sib Fa Do7
& b 68 œ . œ. œ œ œ œ œ œ œ œ
J
Sol, so - let, vi - ne'm a veu - re, vi - ne'm a
Fa Fa Sib
œ.
Fa
œ œ œ
Do7 2 Fa
j
& b œ. œ ‰ œ. œ. œ. œ œ œ œ. Œ œ
2
veu - re; sol, so - let, vi - ne'm a veu - re que tinc fred. Si
Fa Sib Fa Do7 Fa , j
&b œ œ œ œ
J œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ
J J
sant Jo - sep ho vol, fa - rà∏un bon di - a, fa - rà∏un bon di - a; si
Do Fa Do7 2 Fa
&b œ œ œ œ
J œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ. Œ.
J
2
sant Jo - sep ho vol, fa - rà∏un bon di - a i∏un bon sol.
Sol, solet,
vine’m a veure, vine’m a veure;
sol, solet,
vine’m a veure que tinc fred.
Si sant Josep ho vol,
farà un bon dia, farà un bon dia;
si sant Josep ho vol,
farà un bon dia i un bon sol.
Allegretto
Fa Sib Fa Do7 3 Fa ,
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
3
Sol, so - let, vi - ne'm a veu - re, vi - ne'm a veu - re;
Fa Sib Fa Do7 Fa
œ œ œ œ
&b œ œ œ. œ œ œ œ Œ
3
sol, so - let, vi - ne'm a veu - re que tinc fred.
Altres textos que poden aplicar-se a la mateixa melodia:
Si tens fred,
posa’t la capa, posa’t la capa;
si tens fred,
posa’t la capa i el barret.
El pobre sol, solet,

no té capa, no té capa;
el pobre sol, solet,
no té capa ni barret.
✔ El CD conté la primera versió. Aquesta cançó, però, generalment la

trobarem escrita com la segona, ja que les cançons populars poden tenir
més d’una versió pel fet que passen de generació en generació per
transmissió oral.
1 SOL, SOLET
• Cançó màgica, cantada amb el desig que surti el sol els dies ennuvolats.
• Recurs didàctic: fer aparèixer un sol lligat amb un fil a la tapa d’una capsa,
mentre es canta.
• Centre d’interès: factors climàtics.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
2 LA LLUNA, LA PRUNA
Allegro
# j
Sol Do Sol
& 42 œ œ
œ
œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ
j
La llu - na, la pru - na, ves - ti - da de dol; son
#
Lam Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ
pa - re la cri - da, sa ma - re la vol.
1. La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.
2. La lluna, la pruna,
el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.
3. Minyones boniques,
deseu els coixins;
son pare l’assota
davant els fadrins.
2 LA LLUNA, LA PRUNA
• Cançó màgica.
• D’aquesta cançó infantil se’n coneixen diferents variants.
• Podem treballar la pulsació lenta fent que els nens/es gronxin nines
per fer-les dormir.
• Podem fer seure els alumnes per parelles a terra, un recolzat en una
paret abraçant el nen/a que té assegut entre les cames i fer-los balancejar
suaument; després, canviar la situació.
• Treballar els possessius arca ics: son, sa.
• Centre d’interès: els astres.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
3 P L O U I FA S O L
Allegretto
# # 2 Re La7 Re
,
& 4 œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
J
Plou i fa sol, les brui - xes es pen - ti - nen;
## Lam Si7
œ
Mim La7 Re
& œ œ œ œ. J œ œ œ œ ˙
plou i fa sol, les brui - xes por - ten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
3 P L O U I FA S O L
• Cançó màgica, amb un personatge també màgic: la bruixa. Es canta quan

plovisqueja i fa sol.
• Per treballar la pulsació podem fer que els nens/es vagin marcant
puntet s, amb un llapis o color, en una fitxa en què hi ha el dibuix d’un sol
i un núvol.
• Podem fer un treball d’intensitat, portant la pulsació primer amb un dit

de la mà i anar-hi afegint dits, simulant gotes de pluja que cada vegada
sonen més fort.
• Explicar què vol dir “portar dol” i relacionar-ho amb el cel ennuvolat.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
4 C A R G O L , T R E U B A N YA
Allegro
# Sol Re Sol Do
& 42 œ
j œ œ œ œ œ. œ œ œ
Car - gol, treu ba - nya, pu - ja∏a la mun -
# Sol Sol Re Sol
œ Œ
Do Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
ta - nya; car - gol, treu vi, pu - ja∏al mun - ta - nyí.
1. Cargol, treu banya,

puja a la muntanya;
cargol, treu vi,
puja al muntanyí.
2. Cargol, treu banya,

puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré.
4 C A R G O L , T R E U B A N YA
• Cançó màgica. Es cantava perquè els cargols sortissin de la closca

i es deixessin veure.
• Se’n coneix un gran nombre de variants.
• Recurs didàctic: inclinar un avantbraç en forma de pendent (com si fos

la muntanya) i amb l’altra mà fer un cargolet amb les banyes alçades
que s’hi anirà enfilant mentre es canta la cançó (en el moment que hi ha
la corxera amb punt-semicorxera, el cargol fa un salt com si s’entrebanqués
amb una pedra).
• Centre d’interès: els cargols (com són, on viuen, quan surten, què
mengen...).
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
5 P E D R A , P E D R E TA
Allegretto
Do ,
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Pe - dra, pe - dre - ta, ben ro - do - ne - ta,
Fa Sol7 Do
&œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ
ti - ro - li - ro - là, ti - ro - li - ro - le - ta.
Pedra, pedreta,
ben rodoneta,
tirolirolà,
tiroliroleta.
5 P E D R A , P E D R E TA
• Cançó-joc de tasca infantil, per arrodonir pedres que servien de moneda

als infants.
• Mentre es canta la cançó, els nens/es faran una bola de plastilina.
• Per treballar la intensitat del so poden tenir una bola imaginària de

plastilina i fer-la créixer si es canta fort, i fer-la disminuir si es canta més
fluix, fent la mímica d’arrodonir-la amb les mans.
• Es p ot mig ballar. Es pot aprofitar el «tirolirolà» per rodar sobre si mateix,

per pa relles, en una sola rotllana…
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
6 EL GEGANT DEL PI
Allegro
Fa Sib Sibm
El ge - gant del Pi a - ra ba - lla, a - ra
Fa , Fa Sib Solm Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
ba - lla; el ge - gant del Pi a - ra ba - lla pel ca - mí.
1. El gegant del Pi
ara balla, ara balla;
el gegant del Pi
ara balla pel camí.
2. El gegant de la Ciutat
ara balla, ara balla;
el gegant de la Ciutat
ara balla pel Terrat.
3. La tintina del gegant

ara passa, ara passa;
la tintina del gegant
ara passa pel davant.
6 EL GEGANT DEL PI
• Cançó infantil barcelonina molt estesa i molt popular.
• El Terrat és el nom amb què s’havia conegut un passeig central a la

Rambla de Barcelona, entre el pla de la Boqueria i el pla de les Comèdies
(actualment, plaça del Teatre), inaugurat l’any 1799. Era elevat, amb
baranes als costats, i amb un terra semblant a l’enrajolat dels terrats.
• Els nens/es imitaran les passes dels gegants mentre es desplacen

lliurement per la classe seguint la pulsació.
• Podem treballar la qualitat de l’altura del so fent que els alumnes caminin
acotxats quan la cantem o toquem amb un instrument melòdic en un
registre greu, i que s’alcin quan soni agut.
• Invenció d’un rodolí de la cançó segons el lloc on visquin els alumnes.
• Amb la mateixa melodia podem cantar l’ Escarabat bum-bum .
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
7 EN JAN PETIT
Allegro
Do Do Sol Do Do
& 42 Jœ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ
En Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla, ba - lla, ba - lla; en Jan pe - tit com
Do Sol Do , Do Fa Do , Do Fa Do
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ba - lla, balla amb el dit. Amb el dit, dit, dit, a - ra
la mà. Amb la mà, mà, mà.
Sol Do Do Fa Do Sol Do
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
ba - lla, a - ra ba - lla, amb el dit, dit, dit, a - ra balla∏en Jan pe - tit.
Allegro ritmico
# 2 Sol Re7
& 4 j œ. œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
En Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla, ba - lla,
,
# Sol
j
Re7
& œ œ œj œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ba - lla; en Jan pe - tit com ba - lla, ba - lla amb el
# Sol Re7 Sol Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ œ œ œ œ
dit. Amb el dit, dit, dit, a - ra ba - lla∏en Jan pe - tit.
1. En Jan petit com balla, 3. Amb el braç.

balla, balla, balla;
en Jan petit com balla, 4. Amb el colze.
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit, 5. Amb l’espatlla.
ara balla en Jan petit.
6. Amb el cap.
2. En Jan petit com balla,
balla, balla, balla; 7. Amb el nas.
en Jan petit com balla,
balla amb la mà. 8. Amb l’orella.
Amb la mà, mà, mà;
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Jan petit.
✔ Presentem un altra mostra de com, d’una cançó popular, se’n pot trobar
més d’una versió. La versió que conté el CD és la primera.
7 EN JAN PETIT
• Cançó-joc-dansa acumulativa, molt apta per picar de mans i portar la

pulsació.
• Es b alla fent galop, donant-se les mans en rotllana, fins que s’anomenen
les parts del cos. Aleshores es para de saltar i es toca a terra o s’assenyala
la part del cos que s’indica, avançant-lo cap al centre de la rotllana tot
cantant els quatre versos següents. En l’última frase, “ara balla en Jan
petit”, es fa una giravolta i es tor nen a agafar les mans per tal de tor nar
a començar. I cada vegada, en començar la segona estrofa, es repeteixen
totes l es parts del cos dites abans, però reculant; és a dir, començant
per la darrera esmentada i acabant pel dit.
• Centre d’interès: les parts del cos.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
8 OLLES, OLLES
Allegretto
# Mim Lam Re7
œ
Sol Mim Lam Re7
& c œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œ
O - lles, o - lles de vi blanc, to - tes són ple - nes de
# Sol Do Sol Do
& œ ‰ j
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
fang, de fang i de ma - dui - xa, gi - ra la ca -
# Sol , Do Sol7
j
Do Re
œ
& œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
œ
rui - xa. Qui la gi - ra - rà? La - don - ze -
# Mim , Do Si Do Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ ˙
J
lle - ta. Qui la - gi - ra - rà? La Ma - ri - a se - rà!
Olles, olles de vi blanc,

totes són plenes de fang,
de fang i de maduixa,
gira la caruixa.
Qui la girarà?
La donzelleta.
Qui la girarà?
La Maria serà!
8 OLLES, OLLES
• Cançó-joc de rotllana.
• Es canta dansant en rotllana amb les mans agafades i mirant cap

al centre. Cada cop que es diu “qui la girarà?”, el mestre/a dirà el nom
d’un nen/a de la classe i aquest continuarà dansant girat de cara cap
enfora. El joc dura fins que tots els balladors ballen de cara cap a fora
del cercle.
• Dificultats de lèxic: caruixa, totes són plenes de fang. Les “olles de vi

blanc” es refereixen als clots d’aigua de pluja.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
9 QUINZE SÓN QUINZE
Allegro
,
#
Sol Re7 Sol
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Quin - ze són quin - ze, quin - ze, quin - ze, quin - ze;
#
Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ
quin - ze són quin - ze, quin - ze, quin - ze són.
Quinze són quinze,

quinze, quinze, quinze;
quinze són quinze,
quinze, quinze són.
9 QUINZE SÓN QUINZE
• Cançó de tasca infantil.
• Indicada per treballar la pulsació. Quan ja la tinguin assolida farem

que els nens/es dibuixin una ratlla per cada pulsació de negra; en total,
sortiran quinze ratlles.
• També pot servir per fer-los caminar quinze rajoles portant la pulsació.
• Podem fer una filera de 15 nens/es que s’aniran passant un objecte,

de mà en mà, seguint la pulsació. Caldrà que el tempo sigui moderat.
Lògicament, si ho han fet bé en acabar la cançó tindrà l’objecte el nen/a
del final de la filera.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
10 L A S A R D A N A D E L’ A V E L L A N A
Allegretto
Do7 Fa
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
La sar - da - na de l'a - ve - lla - na pi - ca de
Do7 Fa
U U, Do7
& b œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
peus i ba - lla de ga - na. La sar - da - na de Ri -
Rem Sol7 Do7

U
Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ
poll ma - ta la pu - ça∏i dei - xa∏el poll.
La sardana de l’avellana
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
10 L A S A R D A N A D E L’ A V E L L A N A
• Cançó-joc de rotllana.
• Va molt bé per introduir els nens/es en danses més elaborades.
• Els nens/es, agafats en rotllana, caminen en sentit contrari a les agulles

del rellotge. Quan canten l’última frase s’han d’ajupir a terra i tor nar-se
a aixecar de seguida per continuar.
• Als nens/es més petits, en aj upir-se, els és difícil mantenir l’equilibri.

Quan j a se sap bé la cançó, es pot aprofitar per fer-la servir com a joc
eliminatori; qui cau a terra queda eliminat.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
11 TRES, SIS, NOU
Allegro
Fa Do7 Fa
& b 42 œ œ œ œ œœœ œ œ œœœœ œ œ

Tres, sis, nou, 'sti - ra - li la cu - a, 'sti-ra - li la cu - a;
j
Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ
tres, sis, nou, 'sti - ra - li la cu - a∏a l'es - qui - rol. Si
Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
l'es - qui - rol no∏ho vol, 'sti - ra - li la cu - a, 'sti - ra - li la cu - a; si
Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
l'es - qui - tol no∏ho vol, 'sti - ra - li la cu - a∏a qual - se - vol.
Tres, sis, nou,

‘stira-li la cua, ‘stira-li la cua;
tres, sis, nou,
‘stira-li la cua a l’esquirol.
Si l’esquirol no ho vol,
‘stira-li la cua, ‘stira-li la cua;
si l’esquirol no ho vol,
‘stira-li la cua a qualsevol.
11 TRES, SIS, NOU
• Cançó-joc d’infants que treballa la pulsació i el grup de quatre

semicorxeres.
• Seguir i exterioritzar la pulsació mentre el mestre/a canta la cançó.
• Cantar i picar el ritme de la cançó. Pensar (fer adonar els nens) quants
cops es pica en cantar “stira-li la” (quatre semicorxeres).
• Descobrir i interpretar les quatre semicorxeres i veure que duren

una pulsació.
• S’ha de procurar que els alumnes no accelerin ni retardin el grup

de quatre semicorxeres.
• Centre d’interès: l’esquirol.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
12 LA GALLINA PONICANA
Moderato
Re7 Mim
& 42 œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ
La ga - lli - na po - ni - ca - na pon deu
,
j j
Lam Re7 Sol Do Sol
œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ
ous ca - da set - ma - na: pon, i un; pon, i dos; pon, i
,
j j j
Do Sol Do Sol
& œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ
tres; pon, i qua - tre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i
j j j j
Do Sol Do Sol
& œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ œ ‰ œ œ
set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La ga -
Lam Re7 Mim La7 Re7 Sol

œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ
lli - na de la Seu diu que∏a - ma - guis a - quest peu.
La gallina ponicana
pon deu ous cada setmana:
pon, i un; pon, i dos;
pon, i tres; pon, i quatre;
pon, i cinc; pon, i sis;
pon, i set; pon, i vuit;
pon, i nou; pon, i deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu.
12 LA GALLINA PONICANA
• Cançó-joc que treballa la pul sació.
• Els nens/es s’asseuran a terra en rotllana amb les cames estirades,

i el mestre/a els anirà tocant les cames seguint la pulsació. A qui el mestre
toqui l a cama al final de la cançó, l’haurà d’amagar arronsant-la.
Es continua jugant fins que queda una única cama dins la rotllana. L’últim
guanya i qui canta la cançó i mena el joc si es vol repetir.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
13 D A LT D E L C O T X E
Allegretto
Fa Solm Do7 Fa Rem Solm Do7
&b c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Dalt del cot - xe hi∏ha∏u - na ni - na que∏en re pi - ca∏els cas - ca -
Fa , Sib Fa Sib Fa Sib
&b ˙ œ œ œ œ j j œ œ j j œ
œ œ œ œ œ œ œ
vells, tren - ta, qua - ran - ta, l'a - met - lla∏a-mar - gan - ta, pi - nyol ma -
Lam Solm Do7 Fa , Do7
&b ˙ œ œ j œ ˙ œ œ œ œ
œ. œ œ
dur, vés - te'n tu. Si tu te'n vas, ne - ro, ne - ro,
Fa Solm Do7 Fa
j
&b œ œ œj œ œ ˙ œ œ œ œ ˙
ne - ro, si tu te'n vas, ne - ro, ne - ro, nas.
Dalt del cotxe hi ha una nina

que en repica els cascavells,
trenta, quaranta, l’ametlla amarganta,
pinyol madur, vés-te’n tu.
Si tu te’n vas, nero, nero, nero,
si tu te’n vas, nero, nero, nas.
13 D A LT D E L C O T X E
• Vegeu la proposta didàctica a la fitxa 22 d’aquest apartat.
• Cançó per decidir qui para en els jocs d’amagar. Posats els infants en
rotllana, el director del joc, des del centre, va assenyalant-los un per un,
seguint el ritme de la cançó, i aquell a qui toca la darrera síl·laba para.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
14 A L C A R R E R M É S A LT
Allegro
# # 2 Re œ
La7 Re
& 4 œ. œ œ œ œ. J œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ
Al car - rer més alt, hi ha∏u - na fi - nes - tre - ta; pas-sa∏un se-nyo-
## œ
La7 Re Re
& œ. J œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ
J
ret, hi ti - ra∏u - na pe - dre - ta; tor - na∏a pas - sar, la∏hi
## La7 Re Sol
œ. œ œ œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ Œ ˙
tor - na∏a ti - rar. Pas - sa∏un ca - vall blanc tot ple de co -
## Re Re La7 Re
& œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ
J
ro - nes, tren - ca con - fits i∏a mi no me'n dó - na.
Al carrer més alt,

hi ha una finestreta;
passa un senyoret,
hi tira una pedreta;
tor na a passar,
la hi tor na a tirar.
Passa un cavall blanc
tot ple de corones,
trenca confits
i a mi no me’n dóna.
14 A L C A R R E R M É S A LT
• Es cantava fent ball rodó. Podem fer rotllana i canviar de sentit en canviar
cada estrofa.
• Recurs didàctic: mimar la cançó fent els gestos que diu la lletra.
• Cal tenir cura de la precisió en la interpretació de les corxeres i les

corxeres amb punt.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
15 B O N D I A , N O S T R E PA R E
Allegretto
# Sol Lam7 Re7 Sol
& 42 œj œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ
j
– Bon di - a, nos - tre pa - re, bon di - a, nos - tre rei! Pa -
# Sol Mim Lam
œ œ œ œ
Re7 Sol Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ j œ œ œ œ
œ
gueu - nos la sol - da - da per - què∏és de dre - ta llei. – Bon di - a, fills, bon
# Mim Lam
œ œ œ œ
Re7 Sol Mim
& œ œ œ œ. j œ œ œ œ œ œ œ
œ
di - a, di - gueu - me d'on ve - niu? – Ve - nim de Bar - ce - lo - na, bon
# lamœ œ Re7 œ Sol ‰ œ Re

œ œ ‰ j
& œ œ J œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
pare,∏ aquí∏enste - niu. – Quin és el vos-tre∏o - fi - ci m'hau - rí - eu d'ex - pli - car. – El
# Sol
œ œ
Do Re7 Sol Re
œ œ
& œ œ œœ œ œ œ œ œ œ ‰ œ
J œ œ œ œ œ
nostre∏o - fi- ci, pa - re, mi - reu - lo com se fa. Li - re - ta, li - ron - dai - na, li -
# Sol
‰ j œ œ œ œ œ œ œ
Do
œ œ œ œ œ
Re7 Sol
& œ œ œ œ œ ‰
œ
re - ta, - li - ron - dí. A - quell que té∏un o - fi - ci de fam no∏es pot mo - rir.
–Bon dia, nostre pare,

bon dia, nostre rei!
Pagueu-nos la soldada
perquè és de dreta llei.
–Bon dia, fills, bon dia,
digueu-me d’on veniu?
–Venim de Barcelona,
bon pare, aquí ens teniu.
–Quin és el vostre ofici
m’hauríeu d’explicar.
–El nostre ofici, pare,
mireu-lo com se fa.
Lireta, lirondaina,
lireta, lirondí.
Aquell que té un ofici
de fam no es pot morir.
15 B O N D I A , N O S T R E PA R E
• Cançó-joc.
• Aquesta cançó és una mica l larga i al començament costa recordar-ne

tot el text. Per facilitar-ho podem establir el diàleg entre dos grups
de la classe (els que fan de pa re i els que fan de fills) i quan ja la dominin
proposar un solista per al pare .
• Explicar el vocabulari: soldada, dreta llei...
• El joc consisteix a fer que els fills acordin el nom d’un ofici sense
que el pare ho senti. Canten la cançó i mentre diuen “lireta, lirondaina,
lireta, lirondí” fan la mímica dels gestos de l’ofici i el pare l’ha d’endevinar.
• Centre d’interès: els oficis i l’expressió corporal (dramatització).
EDUCACIÓ INFANTIL
1 CANÇONS POPULARS
16 ARA VE NADAL
Allegretto
Do
& 42 œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ Œ
A - ra ve Na - dal, ma - ta - rem el gall,
Fa Sol7 Do
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
i∏a la ti - a Pe - pa n'hi da - rem un tall.
1. Ara ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
n’hi darem un tall.
2. Ara ve Nadal,
matarem el porc,
i a la tia Pepa
n’hi darem un tros.
16 ARA VE NADAL
• Expressa l’alegria pel Nadal que s’acosta i la celebració familiar. Al pic

de l’hiver n és quan es fa la ma tança del porc, com esmenta la cançó.
• Aquesta cançó és molt adient per presentar el treball del silenci de negra
o aprofundir-hi (interpretant-la picant la pulsació corresponent al silenci
amb un instrument de percussió o bé fent algun gest determinat, com per
exemple acostar-se el dit índex als llavis en senyal de silenci).
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
17 PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ?
Allegretto
3
Fa Do7 3
– Pas - to - ret, d'on véns? – De la mun - ta - nya, de la mun -
3
Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
ta - nya. – Pas - to - ret, d'on véns? – De la mun - ta - nya∏a veu - re∏el temps.
–Pastoret, d’on véns?

–De la muntanya, de la muntanya.
–Pastoret, d’on véns?
–De la muntanya a veure el temps.
–I quin temps hi fa?
–Plou i neva, plou i neva.
–I quin temps hi fa?
–Plou i neva i nevarà.
17 PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ?
• Cançó dialogada, que es pot practicar entre dos grups de la classe

o entre el mestre i els alumnes.
• Text: parlar de l’estació de l’any, l’hiver n.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
18 ELS REIS ARRIBEN
Allegretto
& 42 œ œ. œ œ œ œ œ. œ œ œ
Els Reis ar - ri - ben, por - ten tor - rons,
& œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
d'a - llà Ma - llor - ca, de la cu - a tor - ta!
Els Reis arriben,

porten torrons,
d’allà Mallorca,
de la cua torta!
18 ELS REIS ARRIBEN
• A la plana de V ic cantaven aquesta cançó duent un fanalet a la mà per tal

de guiar els tres Reis de l’Orient i perquè no s’oblidessin de deixar cap
regal. Uns ho feien al carrer Major, altres al voltant de la taula. Nosaltres ho
podem fer amb una rotllana a la classe duent la pulsació.
• Podem treballar la creativitat fent buscar algun rodolí amb el nom del
nostre poble i afegir-lo a la cançó.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
19 VIROLET SANT PERE
Allegretto
# 2 Re Sol La
& # 4 œ œ œ. œ
J
œ œ œ œ œ. œ.
Vi - ro - let Sant Pe - re, vi - ro - let Sant
## Re Re
œ
Sol
œ œ œ œ
La
& œ œ œ. œ. œ.
œ. J
Pau, la ca - put - xa∏us que - ia, la ca - put - xa∏us
## Re Mim
j La Mim
& œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
œ.
cau; hem de fer gat - za - ra, hem de fer sa -
## La
, Mim
j Do La7 Re.
& œ. œ œ œ œ œ Œ
œ œ œ œ. œ. œ.
rau, ce - le - brem les fes - tes de Sant Ni - co - lau.
V irolet Sant Pere,

virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau;
cap aquí, de pressa,
cap allà, si us plau.
Els gats ja miolen
i fan marramau.
V irolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau;
les ratetes pugen
dintre del seu cau.
Per molts anys la festa
puguem fer en pau.
19 VIROLET SANT PERE
• Aquesta cançó no és pròpiament una nadala, encara que parli de la figura

de sant Nicolau. Es canta en molts indrets de Catalunya.
• Podem fer picar de mans els grups de tres negres.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
20 CAGA TIÓ
Allegretto
# 2 Sol
& 4 œ œ œ œ ‰ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
Ca - ga ti - ó, ti - ó de Na - dal; po - sa - rem el porc en sal, la ga -
#
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ
lli-na∏a la pas - te - ra i∏el po - llí a dalt del pi. To - ca, to - ca, Va - len - tí.
# j
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ
Pas - sen bous i va - ques, ga - lli-nes amb sa - ba - tes i galls amb sa - ba - tons. Cor -
#
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
reu, cor-reu, mi - nyons, que la te - ta fa tor - rons, el vi - ca-ri∏els ha tas - tats, diu que
#
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
són un poc sa - lats. Ai, el brut; ai, el porc; ai, el ca - ra, ca - ra,
&
#
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ¿ ¿j ¿j ¿j
J ¿
ca - ra; ai, el brut; ai, el porc; ai, el ca - ra de pe - brot.
Caga tió, tió de Nadal;

posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca, Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu, minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats,
diu que són un poc salats.
Ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara, cara, cara;
ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.
20 CAGA TIÓ
• Cançó màgica, de la qual es coneixen diferents versions.
• En totes les civilitzacions s’ha mantingut constant un culte especial a la

natura simbolitzada a través de l’arbre. Alguns d’aquests ritus han arribat
fins als nostres dies, com per exemple el costum de guar nir l’arbre de
Nadal o el mateix “caga tió”, ja que amb els cops de bastó es volia
estimular la natura perquè fos generosa en la collita de l’any vinent.
• Farem dur la pulsació fent veure que piquem al tió.
• Podem fer dos grups d’alumnes, mentre uns piquen la pulsació amb
un instrument de percussió (o picant amb el bastó a la soca), l’altre grup
picarà el ritme amb les mans o amb diferents instruments de petita
percussió.
• Podem fer la cançó dialogada entre dos grups amb fragments de dos
compassos.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
21 LA NIT DE NADAL
Moderato
## 3 j
Re Re Re Re7
œ œ j
& 8 œ œ. œ œ œ. œ œ œ.
La nit de Na - dal és nit d'a - le - gri -
##
Sol
, Sol Re La7
œ œ. œ œ œ.
& œ J œ œ œ. œ œ
a; l'in - fant de Ma - ri - a és nat al Por -
##
Re
, Sol Re La7 Re
œ œ. œ œ œ.
& œ J œ œ œ. œ œ œ
tal, l'in - fant de Ma - ri - a és nat al Por - tal.
1. La nit de Nadal
és nit d’alegria;
l’infant de Maria
és nat al Portal. (bis)
2. Perquè tingui son

aquesta nit santa,
sa Mare li canta:
“Non, non, la non non”. (bis)
3. Pastors del Portal

veniu a mirar-lo,
veniu a adorar-lo,
la nit de Nadal. (bis)
4. Més, ah!, si voleu

mirar ses galtetes,
veniu de puntetes
i no el desperteu. (bis)
21 LA NIT DE NADAL
• Treballarem la comprensió dels mots: infant, portal, ses...
• Podem explicar que “non, non” és una onomatopeia que trobem en moltes
cançons de bressol i que té la virtut de calmar els infants.
• Aquesta cançó és molt avinent per introduir el concepte de tor nada.
EDUCACIÓ INFANTIL
1 NADALES
22 P R O P O S TA D I D À C T I C A
D A LT D E L C O T X E
O B JE CTI US
— P ar t icip ar en la int erp ret ació d e la cançó, t enint en comp t e la p recisió

rít mica i melòd ica, el t ext i un reg ist re còmod e.
— A p rend re la cançó d e memòria, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
— A conseg uir una emissió correct a d e la veu.
— Cant ar en una p ost ura corp oral ad eq uad a (d ret s i asseg ut s).
— P osar at enció a les ind icacions d el mest re/ a: g est d ’ent rad a, t e mpo. . .
— R esp ect ar el t reb all col· lect iu i p ar t icip ar-hi.
— Ut ilit zar la veu d ’una manera nat ural, ni massa f or t ni massa f luix.
CO NTI NG UTS
P R O CE DI ME NTA LS
— Cant individual i col·lectiu de la cançó (tenint en compte la precisió rítmica,
melòd ica i el t ext ).
— Memorit zació d e la cançó.
— A d op ció d ’una p ost ura corp oral ad ient en cant ar d ret s o asseg ut s.
— E missió d e la veu f ent at enció a l’ar t iculació i a la resp iració.
— A t enció a les ind icacions d el mest re/ a.
CO NCE P TUA LS
— La veu com a mit jà d ’exp ressió musical.
— Cançó a l’uníson.
— A sp ect es musicals i exp ressius d e la cançó: d inàmiq ues, f raseig . . .
A CTI TUDI NA LS
— Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a.
— A t enció, int erès i p ar t icip ació en el cant .
— R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res.
— I nt erès en l’emissió correct a d e la veu en cant ar la cançó.
— Valoració d e la p ròp ia veu.
— G aud i en el cant col· lect iu.
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A I
A CTI V I TATS D’E NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E
— En els exemples que proposem, i pel que fa a la descripció de les activitats

d ’ap renent at g e, s’incid eix més en la d arrera p ar t d ’ap licació q ue en les
p rimeres f ases, q ue t enen com a ob ject iu l’ap renent at g e d e la cançó.
CO NTE X TUA LI TZ A CI Ó DE LA CA NÇÓ

— Tip us d e cançó: cançó d e t riar.
— Cent re d ’int erès: els vehicles.
— L’acomp anyament inst rument al d ’aq uest a cançó al CD es comp on d e:
f laut a, clarinet , f ag ot , vib ràf on i p iano.
MO TI VA CI Ó
A q uest a és una cançó eliminat òria; p er això, un b on moment p er
presentar-la serà quan s’hagi d’escollir un alumne/a per fer alguna activitat.
Les cançons eliminatòries poden servir, moltes vegades, per evitar problemes
a l’hora d e d ecid ir q ui rep resent arà un càrrec, f arà una f eina, et c.
TÈ CNI CA V O CA L
A t esa l’amp lit ud d e l’àmb it d ’aq uest a cançó, serà convenient f er un t reb all
d e t ècnica vocal p revi.
Mit jançant una hist òria invent ad a sob re un viat g e en cot xe p od em f er f er
alg uns exercicis vocals i d e resp iració als alumnes (p od em allarg ar o
escurçar aq uest a hist òria com més conving ui):
— P ug em al cot xe i eng eg uem el mot or: f er glissa ndi amb el so “b rrrr”.
— El cotxe arrenca: fer el so “del petarrot” (vibració de llavis) durant una estona.
— Hem p assat p er un camí amb molt es p ed res i se’ns ha p unxat una rod a: f er
t reure aire emet ent una “s” llarg a, p rocurant q ue ho f acin amb suavit at i no
acab in l’aire d e seg uid a.
— Hem d’inflar la roda: fer-los bufar primer inter mitentment amb bufades cur tes
d iverses veg ad es, i d esp rés f ent b uf ad es llarg ues.
— P arem a d escansar en un p rat i olorem unes f lors: aq uest exercici serà p er
relaxar d els ant eriors. Les f lors s’han d ’olorar amb suavit at , sense f orçar
l’ent rad a d ’aire.
— E ns asseiem al p rat i cad a veg ad a q ue veiem p assar un ocell f em glissa ndi
d ient “ooooh!”.
TE X T
— Fonètica. Dificultats de pronúncia: e ober ta: trenta, ametlla. O ober ta: pinyol.
lls, f inal. Vocal neut ra: cot xe, d el, una, et c.
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A II
— Lèxic i mor fosintaxi. Lèxic: nina=nena (a Mallorca, al Rosselló). Els nombres:
tre n ta , qu a ra n ta . D i fi c u l ta t de c o mpre n si ó : n e ro , n e ro , n a s, pi n yo l ma du r,
a ma rga n ta .
— R e c i ta r l e s fra se s de l a c a n ç ó a r ti c u l a n t bé e l te xt.
A SPEC T ES R ÍT MIC S
P ul s aci ó
És fo n a me n ta l e l tre ba l l de pu l sa c i ó de s de l ’ e du c a c i ó i n fa n ti l pe rqu è
s’ a sso l e i xi a l mé s a vi a t po ssi bl e c o m a e i x i n di spe n sa bl e pe r tre ba l l a r
po ste ri o r me n t qu a l se vo l a l tre a spe c te qu e se ’ n de ri vi (t empo , c o mpà s,
ri tme ...). A i xí a c o n se gu i re m l a re gu l a ri ta t (prò pi a de c a da i n fa n t) i l a
si n c ro n i tza c i ó a l a pu l sa c i ó d’ u n e stí mu l so n o r.
— F a re m c a mi n a r l a pu l sa c i ó a l s a l u mn e s di stri bu ï ts l l i u re me n t pe r l a c l a sse
me n tre e l me stre /a to c a o c a n ta l a c a n ç ó . Pe r a c o n se gu i r mé s a te n c i ó , e l s
po de m de ma n a r qu e c a n vi ï n de se n ti t qu a n e l me stre /a pi qu i de ma n s.
— El s a l u mn e s s’ a sse u e n e n c a ra ts a te rra pe r pa re l l e s i , do n a n t-se l e s ma n s,
e s ba l a n c e ge n e n da va n t i e n da rre ra se gu i n t l a pu l sa c i ó de l a c a n ç ó .
— El s a l u mn e s e s po se n e n ro tl l a n a . Me n tre u n d’ e l l s é s fo ra de l a c l a sse , e s
c a n ta l a c a n ç ó i e s mi ra qu i su r t tri a t. En tra l ’ a l u mn e /a de fo ra i i n te n ta qu e
l i su r ti e l ma te i x a l u mn e /a qu e a ba n s (s’ h a d’ e sta bl i r a mb a n te ri o ri ta t pe r
qu i n a l u mn e /a e s c o me n ç a a c o mpta r).
— U n a l u mn e /a su r t fo ra de l a c l a sse me n tre l a re sta s’ a sse u e n a te rra e n
ro tl l a n a . Es dó n a u n a a me tl l a a u n a l u mn e /a , qu e se l a gu a rda rà a l a
bu txa c a . En tra l ’ a l u mn e /a de fo ra i me n tre to ts va n c a n ta n t l a c a n ç ó pa ssa
pe r da va n t de l a ro tl l a n a c a mi n a n t se gu i n t l a pu l sa c i ó . A me su ra qu e
s’ a c o sta a qu i té l ’ a me tl l a e s c a n ta c a da ve ga da mé s fo r t, i a i xí qu e se
n ’ a l l u n yi e s c a n ta rà c a da ve ga da mé s fl u i x (n o é s re s mé s qu e u n a
a da pta c i ó de l tí pi c j o c de “ fre d i c a l e n t” ).
Te mpo
A tra vé s de l t empo l ’ a l u mn e /a de sc o bre i x l a ve l o c i ta t i e l se n ti t rí tmi c
ge n e ra l de l a c a n ç ó .
— F a re m fi l e re s de qu a tre n e n s/e s qu e re pre se n te n qu e va n a da l t d’ u n c o txe .

El pri me r é s e l c o n du c to r (a n i re m c a n vi a n t-l o pe r l ’ o rdre de l a fi l e ra ). El
mestre/a cantarà o tocarà la cançó variant el tempo i els nens/es caminaran
se gu i n t l a pu l sa c i ó c o rre spo n e n t (e l s c a n vi s n o s’ h a u ri e n de fe r ga i re
so vi n t, do n a n t-l o s te mps pe r a da pta r-se ).
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A III
Ri t me
A mb a qu e sta c a n ç ó tre ba l l a re m l e s fi gu re s mu si c a l s n e gra i bl a n c a .
— F a re m du e s fi l e re s d’ a l u mn e s. A l c o n du c to r d’ u n “ c o txe ” l i do n a re m u n rè to l
a mb e l di bu i x d’ u n a n e gra , i a l de l ’ a l tre e l d’ u n a bl a n c a . Qu a n e l me stre /a
pi qu i n e gre s n o mé s po drà c a mi n a r e l c o txe de l e s n e gre s se gu i n t l a
pu l sa c i ó , i qu a n pi qu i bl a n qu e s h o fa rà l ’ a l tra fi l e ra c a mi n a n t bl a n qu e s
(pe r ta n t, a pu l sa c i ó do bl e ).
— Mé s e n da va n t, qu a n a i xò s’ h a gi a sso l i t, po dra n c a mi n a r l e s du e s fi l e re s
si mu l tà n i a me n t.
— El s a l u mn e s pi qu e n l a pu l sa c i ó . Po ste ri o r me n t, e l me stre /a po t pi c a r e l
ri tme da mu n t de l a pu l sa c i ó .
— El me stre /a i n te rpre ta , a mb u n i n stru me n t me l ò di c i de ma n e ra a l e a tò ri a ,
e l s do s fra gme n ts i n i c i a l s pe r di fe re n c i a r l a bl a n c a fi n a l (c a s - c a - ve l l s)
de l e s du e s n e gre s (n i - n a ):
dalt del cot - xe hi_ha_u - na ni - na

qu e _e n re - pi - c a _e l s cas - ca - ve l l s.
— C o n fe c c i o n a r u n tre n c a c l o squ e s pe r fra se s.
A SPEC T ES MEL ÒD IC S
D i recci o nal i t at
— El me stre /a (o u n a l u mn e /a ) i mi ta rà e l so de l c o txe qu a n a c c e l e ra , qu a n
e stà e n pl e n a c u rsa o qu a n de sa c c e l e ra , fe n t g l i s s andi a sc e n de n ts o
de sc e n de n ts. El s a l u mn e s h a u ra n d’ i de n ti fi c a r-l o s a i xe c a n t l a mà si só n
a sc e n de n ts, o a ba i xa n t-l a e n e l c a s c o n tra ri .
— D e spré s h a u ra n de re c o n è i xe r l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t fe n t e l ma te i x,
pe rò a i xe c a n t e l rè to l c o rre spo n e n t (c a da a l u mn e /a ti n drà do s pe ti ts rè to l s
a mb l e s gra fi e s di bu i xa de s).
— L’ ú l ti m pa s se rà qu e e l l s ma te i xo s di bu i xi n l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t
c o rre spo n e n t.
M el o di a
— El me stre /a to c a u n a mú si c a i mpro vi sa da a mb u n i n stru me n t me l ò di c (o l a
ta ra l ·l e j a ) i e l s n e n s/e s c a mi n e n l l i u re me n t pe r l ’ e spa i de l a c l a sse i se ’ l s
dó n a l a c o n si gn a qu e qu a n se n ti n l a me l o di a de l c o me n ç a me n t de l a
c a n ç ó , « da l t de l c o txe h i h a u n a n i n a qu e e n re pi c a e l s c a sc a ve l l s» , s’ h a n
d’ a tu ra r a e sc o l ta r-l a . To t se gu i t s’ i mpro vi sa rà a l pi a n o i e l s n e n s/e s h a u ra n
de c o n ti n u a r c a mi n a n t.
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A IV
— En de vi n a r qu i n e s só n l e s n o te s qu e e s re pe te i xe n a l a pri me ra fra se
(c o t - xe i n i - n a ).
— Els alumnes ressegueixen amb el dit o amb un color la grafia de la melodia:
dalt del cot - xe hi_ha_u - na ni - na

qu e _e n re - pi - c a _e l s cas - ca - ve l l s.
— El me stre /a po t i n te rro mpre l a c a n ç ó e n u n pu n t de te r mi n a t de l a fra se i e l s

alumnes hauran de fer una creueta (o senyalar amb el dit) on s’ha quedat el
c o txe .
I nt eri o ri t z aci ó
— Es c a n ta l a c a n ç ó pe r fra se s a l te r n a ti ve s, i n te ri o ri tza n t l e s pa re l l e s. Ta mbé
e s po t fe r a l ’ i n re vé s.
IN T EN SITAT
— Es fa n do s gru ps qu e c a n te n l a c a n ç ó a l te r n a ti va me n t i pe r fra se s. U n de l s
gru ps po t se r me n ys n o mbró s pe r n o ta r l a di fe rè n c i a d’ i n te n si ta t.
— Qu a n e l me stre /a c a n ta fo r t e l s a l u mn e s o bre n e l s bra ç o s, i qu a n c a n ta
fl u i x e l s ta n qu e n , c re u a n t-l o s so bre e l pi t.
— F e r-l o s c a n ta r a l te r n a n t fra se s fo r t i fl u i x, se go n s e l rè to l de l a gra fi a qu e
e n se n ya e l me stre /a .
— El ma te i x e xe rc i c i , pe rò se gu i n t e l ge st de di re c c i ó de l me stre /a .
1 P R O P O S TA D I D À C T I C A V
Educació primària
Educació primària
Cicle inicial
Cicle inicial
• Nadales
2
ÍNDEX
Cançons populars
1 Ploreu, ninetes
2 Car nestoltes quinze voltes
3 El ball de la civada
4 La cançó de les mentides
5 El ball de Sant Ferriol
6 La pastoreta
7 Quan el pare no té pa
8 El burriquet
9 Ram, rampataplam
10 El rotlletó
Nadales
11 Fum, fum, fum
12 El rabadà
13 A Betlem me’n vull anar
14 El dimoni escuat
Proposta didàctica
15 El ball de la civada
EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL
2
1 PLOREU, NINETES
Allegretto
# Sol Re Re7
& 42 j
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Plo - reu, plo - reu, ni - ne - tes, que∏el ruc es - tà ma -
# Sol , Lam Re7 Sol
& œ. œ
j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
lalt, té mal a la po - te - ta i∏el ven - tre li fa mal.
1. Ploreu, ploreu, ninetes,

que el ruc està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
2. No pot menjar civada,

sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l’estable
sinó en coixins daurats.
1 PLOREU, NINETES
• També es diu “Correu, correu, ninetes”.
• Cançó infantil molt popular i força estesa.
• Recurs didàctic: es pot cantar la cançó amb una mímica clara i fàcil.
Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els alumnes en facin
una petita representació expressiva. Primer i segon vers: acció de plorar;
tercer vers: tocar-se una cama i arronsar-la; quart vers: tocar-se el ventre;
cinquè vers: fer que no amb el cap i amb el dit. Vers final: llançar-se a terra
per jeure-hi.
• Aquesta cançó es pot cantar a poc a poc la primera vegada, i anar-la

accele rant en cada repetició.
• Centre d’interès: els animals (el ruc, parts del cos del ruc, els aliments
de les persones i dels animals).
2 CANÇONS POPULARS
2 C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S
Allegro
& 42 œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ
œ. œ œ. œ œ. œ
Car - nes - tol - tes quin - ze vol - tes i di - lluns de més a
& œ œ œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ œ. œ
œ. œ
més; ca - da di - a fos - sin fes - tes, la Qua - res - ma no vin - gués.
1. Car nestoltes quinze voltes

i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma no vingués.
2. Avui les coques amb llard,

que es mengen a cremadent,
esvaloten el jovent,
qui se’n pogués fer un gran fart!
3. Car nestoltes quinze voltes

i dilluns de més a més;
cada dia fossin festes,
la Quaresma mai vingués.
4. La butxaca proveïda
no diguis ja mai que no
i jo sempre cridaria:
“Noia, porta’m el porró!”.
5. Ai, mares, a les canalles

poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Car nestoltes,
que és un home divertit.
2 C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S
• Les colles que sortien a celebrar el Car nestoltes solien cantar aquesta
cançó, que va fer-se típica de la diada.
• Explicarem que el llard es fa a partir del greix del porc. Comentarem

expressions com “a cremadent” i “butxaca proveïda”.
• Podem aprofitar el caràcter desenfadat i festiu d’aquesta cançó

per acompanyar-la amb instruments de percussió confeccionats
pels mateixos alumnes (maraques amb envasos de iogur amb pedretes,
güiros amb ampolles de vidre gravat, etc.).
2 CANÇONS POPULARS
3 E L B A L L D E L A C I VA D A
Allegro Sol
# 2 Sol
.. œ . œ œ œ
Re7
œ œ œ œ j ..
1.
& 4 œj œ œ œ ‰
œ
El ball de la ci - va - da, jo∏us el can - ta - ré; el
#
Sol
2. , Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ré; el pa - re, quan la fan - ga - va, fe - ia∏ai - xí, fe - ia∏ai -
# Sol Sol7 Do Sol Re7 Sol ,

& œ ‰ j œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
xí; se'n da - va∏un truc al pit i se'n gi - ra - va∏ai - xí. Tre - ba -
# œ Re7 Sol ,
& œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
llem, tre - ba - llem, que la ci - va - da, que la ci - va - da, tre - ba -
# œ œ. œ œ œ
Re7
œ œ œ œ
Sol
& œ œ œ ‰
llem, tre - ba - llem, que la ci - va - da gua - nya - rem.
1. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis)

el pare, quan la fangava, feia així, feia així;
se’n dava un truc al pit i se’n girava així.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.
2. Llaurava.
3. Sembrava.
4. Segava.
3 E L B A L L D E L A C I VA D A
• Sembla que aquesta cançó é s força antiga, ja que ens parla de la civada
en lloc del blat, que és un conreu més important (però més recent)
en els pobles mediterranis. Podem relacionar aquesta cançó amb el
“coneixement del medi natural” en l’apartat que fa referència a les feines
del camp.
2 CANÇONS POPULARS
4 LA CANÇÓ DE LES MENTIDES
Allegro
# 2 j Re Sol Re
j Re Sol
& # 4 œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ
El pa - re va∏a-nar∏al mer - cat, el pa - re va∏a-nar∏al mer -
## Re
‰
La La7 Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
cat a com - prar∏u - na bur - ra ce - ga, trau,
## Re La La7 Re Re
& ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ œ œ
trau, a com - prar∏u - na bur - ra ce - ga, trau, trau.
1. El pare va anar al mercat (bis)

a comprar una burra cega, trau, trau. (bis)
2. Li talla els quatre peus, (bis)

la burra arrenca a córrer, trau, trau. (bis)
3. I en troba un cirerer (bis)

carregat de figues verdes. (bis)
4. Li tira un cop de roc (bis)

i en fa caure una ametlla. (bis)
5. Li cau l’ametlla al peu, (bis)

li surt sang de l’orella. (bis)
6. De la sang que li va sortir, (bis)

en corren set rieres. (bis)
7. Aquesta és la cançó, (bis)

la cançó de les mentides. (bis)
8. Qui la vulgui saber (bis)

que vagi a Filipines. (bis)
4 LA CANÇÓ DE LES MENTIDES
• Cançó de gresca.
• Com entar el text i el vocabulari.
• Indicar l’anacrusi amb el gest d’entrada i procurar que els finals de frase
no quedin massa curts.
• Fer endevinar als alumnes on són les mentides.
2 CANÇONS POPULARS
5 EL BALL DE SANT FERRIOL
Allegretto
Fa Rem Solm Do7
& b 42 œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ. œ œ
E - ra∏un pas - tor que te - ni - a tres o - ve - lles,
Fa Rem Solm Do7
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
œ. œ
e - ra∏un pas - tor que te - nia un pe - ne - lló. A - ra
Fa Sib Do Fa
œ
&b œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
ve Sant Fer - ri - ol, ba - lla - rem, si Déu ho vol; el qui
Fa7 Sib Do7 Fa

œ œ œ
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
to - ca∏el tam - bo - ri - no ha per - dut el fla - bi - ol.
1. Era un pastor que tenia tres ovelles,

era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem, si Déu ho vol;
el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.
2. Tots en tenim, de picor i de pessigolles;

tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve...
3. Bé pots ballar, si no tens pa i botifarra;

bé pots ballar, si no tens per manducar.
Ara ve...
4. No en tastaràs des del nas fins a la boca;

no en tastaràs de la boca fins al nas.
Ara ve...
5 EL BALL DE SANT FERRIOL
• Cançó-joc-dansa ( El sac de danses ).
• En Ferriol era el cap d’una quadrilla de bandolers. Després de robar

anaven a la taver na a jugar-se qui podia ballar o fer equilibris havent begut
força vi. En Ferriol va voler canviar de vida i els seus companys el van
prendre per traïdor i covard. El van matar i l’enterraren sota una bóta de vi,
que d’ençà de llavors no va buidar-se més. El taver ner va voler esbrinar
el perquè i en fer moure la bóta va trobar el sant tocant-la amb el dit
(d’aquí que es balli amb el dit estirat).
• Dificultats de comprensió: penelló, manducar...
• Estructura, AA’BC.
• Centre d’interès: els aliments i els instruments musicals.
2 CANÇONS POPULARS
6 L A PA S T O R E TA
Allegro
Do Fa Sol Do
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
œ J œ œ œ œ
– Què li do - na - rem, a la pas - to - re - ta, què li do - na -
Fa Sol Do Sol
& œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
rem per a - nar∏a ba - llar? – Jo li do - na - ri - a u - na ca - put -
Do Sol Do
j
œ ‰
& œ œ œ œ œ Œ
xe - ta i∏a la mun - ta - nye - ta la fa - ri - a∏a - nar.
lam Re7 Mim Lam
&œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ
A la mun - ta - nye - ta no∏hi ne - va ni∏hi plou i∏a la ter - ra
Do Fa Sol7 Do Lam Mim Fa
& œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
pla - na tot el vent ho mou. So - ta l'om - bre - ta, l'om - bre - ta, l'om -
Do Lam Mim Rem Sol7 Do
& œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
brí, flors i vi - o - les i ro - ma - ní.
–Què li donarem, a la pastoreta,

què li donarem per anar a ballar?
–Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni hi plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí,
flors i violes i romaní.
6 L A PA S T O R E TA
• Cançó de rotllana.
• Diminutius: pastoreta, caputxeta, muntanyeta, ombreta. Derivats: ombrí.
• Es p ot treballar el lèxic referent a: peces de vestir, factors meteorològics,

flors i plantes de muntanya.
• La segona vegada es pot substituir “caputxeta” per “faldilleta”.
• Es p ot fer un joc sensorial per començar a treballar els finals suspensius

i els conclusius. Per exemple, la frase “–Jo li donaria una caputxeta
(suspensiu) i a la muntanyeta la faria anar (conclusiu)”.
2 CANÇONS POPULARS
7 Q U A N E L PA R E N O T É PA
Allegro
# Re La7
& # 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Quan el pa - re no té pa, la ca - na - lla, la ca -
## Re
, La7 Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
na - lla, quan el pa - re no té pa, la ca - na - lla fa ba - llar.
1. Quan el pare no té pa,

la canalla, la canalla,
quan el pare no té pa,
la canalla fa ballar.
2. Quan el pare no té vi,

la canalla, la canalla,
quan el pare no té vi,
la canalla fa dormir.
7 Q U A N E L PA R E N O T É PA
• Proposem una activitat relacionada amb l’àrea de llenguatge, fent

invenc ió de diferents rodolins i relacionar-los amb el ritme corresponent.
Per exemple:
Quan el pare no té vi, œ œ œ œ œ œ œ

la canalla el fa dormir.
Quan el pare no té gana œ œ œ œ œ œ œ œ

fa distreure la canalla.
• Es p ot ballar fent ball rodó i canviant de direcció a cada estrofa.
2 CANÇONS POPULARS
8 EL BURRIQUET
Allegro
# 2% Sol Sol7
œ
Do
œ œ
Sol Re7
& 4 œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
Si n'hi∏ha - vi - a∏un bur - ri - quet que no vol llau - rar mai
# Sol7 ,Do Sol Re7 Sol Sol Mim

œ
Fi
& œ œ œ œ œ œ œ ‰ j œ. œ œ œ œ œ œ
œ
dret, que no vol llaurar mai dret. Que vin-gui∏elgos, gos - set, i que
# La Re Sol Mim La
œ. œ œ œ ‰ j œ œ œ œ. œ œ œ
& œ œ œ. œ œ œ
bor - di∏el bur - ri - quet! Que vin - gui∏el gos, gos - set, i que bor - di∏el bur - ri -
# Re
, Sol
j, œ œ œ
Re Re Sol Re
%
j Jœ œ œ
al
& œ œ œ œ œ J œ œ œ œ œ
œ
quet! El gos, gos - set, no vol bor - dar, el bur - ri - quet no vol llau - rar.
1. Si n’hi havia un burriquet

que no vol llaurar mai dret. (bis)
Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
2. Si n’hi havia...
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
3. Que vingui el foc, foquet,

i que cremi el bastonet!
El foc, foquet, no vol cremar...
4. Que vingui el papu-fred

i que faci pô al follet (bis)
el papu-fred fa pô al follet,
el foc, foquet, ja vol cremar,
el bastonet ja vol pegar,
el gos, gosset, ja vol bordar,
el burriquet ja vol llaurar.
Si n’hi havia un burriquet

que ara sempre llaura dret! (bis)
8 EL BURRIQUET
• Cançó d’aplec. Cançó de gresca, encadenada, de rotllana.
• Recurs didàctic: cada element que s’incorpora a la cançó serà interpretat

per un nen/a solista.
• Confecció d’un rètol al·lusiu a cada personatge. Es poden anar penjant en

un suro, franelograma..., així que s’hi van afegint elements nous.
2 CANÇONS POPULARS
9 R A M , R A M PATA P L A M
Allegretto Sol
# 6
Sol Do Re7
‰ œ œ œ j . 1.
..
& 8 œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
Ram, ram - pa - ta - plam, la ca - pe - lle - ta, la ca - pe - lle - ta,
Ram, ram - pa - ta - plam, la ca - pe - lle - ta de Sant Jo - - - -
Sol
# j
Sol
j
Re7 Sol
j
Re7
œ œ œj œ ‰ Œ
2.
& œ. Œ j œ œ œ œ. j j
œ œ œ œ œ œ
an. A - nem a la mun - ta - nya, a - ra que∏el blat és ros, por -
# Sol
j Mim Lam
j
Re7
j Sol
& j œ œ. œ œ œ œ. Œ.
œ œ œ œ J œ œ
tem bar - ret de pa - lla, bar - ret de se - ga - dors.
Ram, rampataplam,
la capelleta, la capelleta,
ram, rampataplam,
la capelleta de Sant Joan.
Anem a la muntanya,
ara que el blat és ros,
portem barret de palla,
barret de segadors.
9 R A M , R A M PATA P L A M
• Cançó de tasca.
• Cançó que es pot dansar.
• Treball de text: capelleta, blat ros, segadors...
• Explicar el món de la sega, la festa de Sant Joan...
• Recurs didàctic: així que els alumnes ja saben la cançó, es pot aprofitar
perquè s’inventin una petita coreografia.
2 CANÇONS POPULARS
10 EL ROTLLETÓ
Allegro
Fa Solm Do7 Fa
& b 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
El ba - llet del rot - lle - tó, de pun - te - ta, de pun - te - ta; el ba -
Fa Solm Do7 Fa
, Do7
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
llet del rot - lle - tó, de pun - te - ta∏i de ta - ló. Nou po - me - tes hiha∏al po -
Fa Do7 Fa Do7 Fa
mer, de nou, u - na, de nou, u - na; nou po - me - tes hiha∏al po - mer, de nou,
Do7 Fa
, Rem - - - Sib Do7
u - na en cai - gué. Si mi - reu el vent d'on - ve, veu - reu el po - mer com
Fa Rem Sib Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
dan - sa; si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu com dan sa∏el po - mer.
1. El ballet del rotlletó, 3. De set, una en caigué.

de punteta, de punteta;
el ballet del rotlletó, 4. De sis, una en caigué.
de punteta i de taló.
Nou pometes hi ha a l pomer, 5. De cinc, una en caigué.
de nou, una, de nou, una;
nou pometes hi ha al pomer, 6. De quatre, una en caigué.
de nou, una en caigué.
Si mireu el vent d’on ve, 7. De tres, una en caigué.
veureu el pomer com dansa;
si mireu el vent d’on ve, 8. De dos, una en caigué.
veureu com dansa el pomer.
9. D’una, cap no en caigué.
2. El ballet...
Vuit pometes hi ha al pomer,
de vuit, una, de vuit, una;
vuit pometes hi ha al pomer,
de vuit, una en caigué.
Si mireu...
10 EL ROTLLETÓ
• Per algunes contrades lleidatanes, hom festejava la jor nada del primer pa
amb ballades a la plaça, on es dansava “El rotllet” o “El rotlletó”
• És una cançó-dansa mimada i eliminatòria d’origen probablement molt

remot.
• Aquesta cançó es balla fent rotllana. Cada vegada que es canta

“una en caigué”, es retira del grup un ballador o una parella, si la rotllana
és de parelles, o bé es van asseient al mig de la rotllana. Per animar el joc
es pot ballar la tor nada, “Si mireu el vent d’on ve…”, en direcció contrària
a la de la primera part.
• El pomer és un arbre fruiter dels més antics d’Europa i és el símbol

de l’arbre benefactor.
• Centre d’interès: la fruita, els arbres fruiters, el vent, els números.
• La dansa que proposa El sac de danses es pot ballar a cicle mitjà.
2 CANÇONS POPULARS
11 FUM, FUM, FUM
Moderato Lam
Lam Mi Lam Mi7
& 42 œ . # œ œ œ ..
1.
œ œ #œ œ œ #œ œ Œ
A vint - i - cinc de de - sem - bre, fum, fum, fum;
Lam Sol
2. Do Sol7 Do Sol7
& œ ‰ œ œ .. œ œ œ œ œ œ œ œ
fum. Ha nas - cut un mi - nyo - net ros i blan -
œ.
Do Sol7 Do Rem Mi Lam
& œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ œ œ #œ œ œ œ
quet, ros i blan - quet, fill de la Ver - ge Ma - ri - a, n'és nat
Lam Sol Lam
Rem Mi Lam Mi7
& œ œ œ œ 43 # œ œ œ 42 œ ‰ œ œ ..
1. 2.
œ œ Œ
en u - na∏es - ta - bli - a, fum, fum, fum. Ha nas - fum.
1. A vint-i-cinc de de sembre, 3. Qui en dirà més gran mentida?,

fum, fum, fum; fum, fum, fum;
a vint-i-cinc de desembre, qui en dirà més gran mentida?,
fum, fum, fum. fum, fum, fum.
Ha nascut un miny onet Ja en respon el majoral,
ros i blanquet, ros i blanquet, amb gran cabal, amb gran cabal:
fill de la Verge Maria, –Jo en faré deu mil camades
n’és nat en una establia, amb un salt totes plegades,
fum, fum, fum. fum, fum, fum.
2. Allà dalt de la muntanya,

fum, fum, fum;
allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum.
Si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.
11 FUM, FUM, FUM
• Cançó de Nadal.
• Explicar el text: , establia, pell (pell de xai), samarra, majoral, gran cabal,
camades, totes plegades; els diminutius (minyonet, abrigadets, pastorets...).
2 NADALES
12 EL RABADÀ
Allegro
Do
j Sol7 Do
j
& 42 œ . œ œ. œ
j œ œ œ œ œ Œ œ. œ
– A Bet - lem me'n vull a - nar, a Bet -
Sol7 Do , Fa
& œ. œ
j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
lem me'n vull a - nar, vols ve - nir, tu, ra - ba - dà, vols ve -
Do
j
Re7 Sol , (Parlat)
& œ. œ j œ
3
Œ
#œ. œ ¿ ¿ ¿ ¿
nir, tu, ra - ba - dà? – Vull es - mor - zar!
1. –A Betlem me’n vull anar, (bis)

vols venir, tu, rabadà? (bis)
–Vull esmorzar!
2. –A Betlem esmorzarem (bis)

i Jesús adorarem. (bis)
–I amb neu hi anem?
3. –Per la neu que al camí hi ha (bis)

la calor ja la fondrà. (bis)
–Oh, i la que fa!
4. –Apa, aixeca’t, encén foc (bis)

i no anem a poc a poc. (bis)
–Massa que em moc!
5. –Tu les teies portaràs (bis)

i el camí il·luminaràs. (bis)
–No ho faré pas!
6. –Que no saps que aquesta nit (bis)

ha nascut Déu infinit? (bis)
–Qui t’ho ha dit?
7. –Doncs, un àngel que volant (bis)

ens ho anava anunciant. (bis)
–No serà tant!
8. –Doncs, avant i no badem, (bis)

que ja és hora que marxem. (bis)
–Cap a Betlem!
12 EL RABADÀ
• Cançó dialogada. Les respostes del rabadà seran recitades per un nen
solista.
• Expressions genuïnes: massa que em moc, no ho faré pas, no serà tant...
2 NADALES
13 A BETLEM ME’N VULL ANAR
Allegro
Re Sol Re La7
## 2
& 4 œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ
A Bet - lem me'n vull a - nar, vols ve - nir tu ga - lli -
##
Re Re Sol Re La7 Re
,
& j œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ œ
ne - ta? A Bet - lem me'n vull a - nar, vols ve - nir tu ra - ba - dà? Un xiu -
Re La7 Re Re La7
## j j
& œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ
let li vull com - prar, un xiu - let li vull com -
Re Sol Sol
#
& # œ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
œ œ
prar. Xiu, xiu, xiu, fa - rà∏el xiu - let, xi - ri - bit, xi - ri -
Re Sol Re La7 Re
# œœ œœ œœ
& # œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œ
‰
bet, a Bet - lem, au, au, a Bet - lem, si∏us plau.
1. A Betlem me’n vull anar, vols venir tu gallineta?

A Betlem me’n vull anar, vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar. (bis)
Xiu, xiu, xiu, farà el xiulet, xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au, a Betlem, si us plau.
2. Un timbal li vull comprar.

Tam, tam, tam, farà el timbal.
3. Un pollet li vull comprar.

Piu, piu, piu, farà el pollet.
4. Un gatet li vull comprar.

Miau, miau, miau, farà el gatet.
5. Un gosset li vull comprar.

Bup, bup, bup, farà el gosset.
6. Un porquet li vull comprar.

Rony, rony, rony, farà el porquet.
13 A BETLEM ME’N VULL ANAR
• Text: treballar els diferents sons onomatopeics. Fer un treball d’articulació

i vocalització de la tor nada.
• Es p ot acompanyar la cançó amb un obstinat o polirítmia:

— Instrument de percussió de fusta (negra, dues corxeres).
— Instrument de percussió de membrana (negra i silenci de negra).
— Instrument de metall (blanca).
• Proposem una versió a dues veus, per si es vol interpretar més endavant
(cicle mitjà o superior).
2 NADALES
14 E L D I M O N I E S C U AT
Allegretto
#
Sol Mim La7
& 42 œ
j œ œœ œœ # œœ œœ œœ œ
œ œ œ œ œœ
J #œ œ œ
A - llà so - ta∏u - na pe - nya n'és nat el Je - su -
#
Re La7 Re
j
Sol Re Sol Do
& ‰ .. œœ œœ .. œœ œœ . œ œœ .. œœ œœ œœ
œ. œ œ .. œ œ J . œ
set, nu - et, nu - et, que∏és fill de ma - re ver - ge i∏es -
#
Sol Mim Sim Do Re7 Sol
œœ .. œœ œœ .. œœ œœ .. œœ œœ .. œœ œœ œ œœ œœ œ œ ‰
& œ œ
œ œ
tà mig mort de fred, nu - et, nu - et, i∏es - tà mig mort de fred.
1. Allà sota una penya 4. Els pastorets s’engresquen

n’és nat el Jesuset, i ballen tot sonant,
nuet, nuet, (bis) galant, galant, (bis)
que és fill de mare verge ballets i contradanses
i està mig mort de fred, per fer alegrar l’Infant,
nuet, nuet, galant, galant,
i està mig mort de fred. per fer alegrar l’Infant.
2. El bon Josep li deia: 5. A prop d’allí passava

–Jesús, que esteu fredet, un dimoni escuat,
pobret, pobret! (bis) patrip, patrap, (bis)
La Verge responia: sentint tanta gatzara
–Per falta d’abriguet, a dins se n’és ficat,
pobret, pobret, patrip, patrap,
per falta d’abriguet. a dins se n’és ficat.
3. Pastors hi arribaven 6. Els pastorets en veure’l

allà a la mitjanit, s’hi tiren al damunt,
cri-cric, cri-cric, (bis) patim, patum, (bis)
veient que tots hi anaven, i tantes n’hi mesuren
del gran fins al més xic, que el deixen mig difunt,
cri-cric, cri-cric, patim, patum,
del gran fins al més xic. que el deixen mig difunt.
14 E L D I M O N I E S C U AT
• Explicar l’argument i treballar el vocabulari del text.
• Tot i que la cançó és llarga, és aconsellable fer-la sencera per tal de no

perdre el sentit argumental. La representació de la història, per part dels
alumnes, facilita la memorització del text.
• Elaboració de carotes per representar els diferents personatges

que surten a la cançó.
• Es p ot representar.
œ œ œ. œ
• Diferenciar el grup i el
• Fer adonar els alumnes del començament anacrusi.
• P roposem una versió a dues veus, per si es vol interpretar més endavant
(cicle mitjà o superior).
2 NADALES
E L B A L L D E L A C I VA D A
O B JE CTI US

— A p rend re la cançó d e memòria, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
— Aconseguir una emissió correcta de la veu.
— P osar at enció a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ’ent rad a,
te mpo, p ulsació f inal.
— S er conscient s d e la imp or t ància d e la veu i t enir-ne cura, t ant p arlant com
cant ant .
— Consid erar la veu com a inst rument p er “f er música”.
— A ssolir just esa i p recisió rít mica a p ar t ir d el moviment d el p rop i cos i la
d ansa.
CO NTI NG UTS
— Cant ind ivid ual i col· lect iu t enint en comp t e la p recisió rít mica, melòd ica
i el t ext d e la cançó.
— I nt erp ret ació d e la cançó vig ilant la resp iració, l’ar t iculació i la col· locació
correct a d e la veu.
— Memorit zació d e la cançó, escolt ant i imit ant el mest re/ a.
— A d op ció d ’una p ost ura corp oral correct a en cant ar d ret s o asseg ut s.
— E missió d e la veu f ent at enció a l’ar t iculació, la resp iració i les
ressonàncies.
— A t enció a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ’ent rad a, te mpo,
p ulsació f inal.
— A ud ició int erior.
— Mob ilit zació d e d if erent s p ar t s d el cos.
CO NCE P TUA LS
— La veu com a inst rument p er «f er música».
— Cançó d ansad a.

— A sp ect es musicals d e la cançó: af inació, int ensit at i f raseig .
— A sp ect es exp ressius.
A CTI TUDI NA LS
— I nt erès, at enció, p ar t icip ació i resp ect e en el cant .
— Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a.
— Valoració d e la p ròp ia veu.
— R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res.
— I nt erès en l’emissió correct a d e la veu.
— Curiosit at p el p at rimoni musical d el p rop i p aís.
— G aud i en el cant col· lect iu.
— Desinhib ició i esp ont aneït at d e moviment s en la d ansa.

— Fig ura en el cançoner d ’alt res p ob les med it erranis. É s coneg ud a g aireb é
arreu d e casa nost ra. Darrerament , g aireb é només es conserva com a joc
inf ant il. Fins f a p oc t emp s, la b allava la g ent g ran, sob ret ot d ones, q uan es
reunien en colla p er a les f eines d el camp .
f laut a, clarinet , f ag ot , vib ràf on i p iano.
MO TI VA CI Ó
— E s p ot ap rof it ar int rod uir aq uest a cançó q uan es t reb allin, a l’àrea d e
Coneixement d e med i, les d if erent s f eines d el camp .
— P od em p rop osar un joc als alumnes, f ent q ue un nen/ a f aci amb mímica
una d e les f eines d el camp i els alt res l’hag in d ’end evinar.
TÈ CNI CA V O CA L
S eg uint el mod el p rop osat en la cançó D a l t de l c otxe , t amb é exp licarem
una hist òria amb la q ual f arem exercicis d e resp iració i vocalit zació.
— A nem cap al camp a t reb allar. P el camí cant em “Hei ha hei ho” (d ues
veg ad es la q uint a d escend ent ) f ent sta c a tto. P rog ressivament , anirem
p ujant p er semit ons.
— De sob t e veiem un amic lluny, a l’alt ra munt anya, i el crid em: “E o!” (t ercera
menor d escend ent ) d iverses veg ad es i no g aire f or t . Com q ue no ens sent ,
cad a cop ho f arem més ag ut (sense crid ar massa).

— E ns at urem una est ona p er d escansar i f em uns exercicis d ’est irament d e
b raços i b ad alls.
— Quan ja estem a punt de tor nar-nos-en, ve una abella a molestar-nos: imitar
el b runzit d e l’ab ella f ent d if erent s d ireccionalit at s (p rimer el mest re/ a, i
d esp rés ho rep et eixen els alumnes).
— A rrib em al camp . E n acab ar la f eina ens meng em un ent rep à i, p er p ost res,
una p irulet a: exercicis d e mand íb ula (mast eg ar) i d e lleng ua (f er-la moure
p er d ins d e la b oca, est irar-la amunt i avall. . . ).
TE X T
— E s p ot t reb allar el vocab ulari relacionat amb el conreu d el b lat f ent
buscar als alumnes els verbs que apareixen a la cançó, amb les definicions
en una llist a q ue els p rop orcionarà el mest re/ a. Desp rés, els nens/ es f aran
el d ib uix d e la d ef inició.
A S P E CTE S R Í TMI CS
Pu l sa c i ó
— Fer p icar d e mans la p ulsació a la neg ra ment re es cant a la cançó.
— Fer p icar amb una mà sob re la t aula la p ulsació d e b lanca ment re es cant a
la cançó.
— Fer d os g rup s d ’alumnes, q ue p iq uen els exercicis ant eriors
simult àniament .
— Donar-los una f it xa amb una q uad rícula d e 8 columnes i 6 f ileres. E ls
alumnes han d ’anar marcant amb un llap is un p unt et en cad a q uad ret
seg uint la p ulsació d e neg ra ment re el mest re/ a cant a la cançó, no g aire
d e p ressa i accent uant p er ajud ar-los.
Ri tme
— É s un b on moment p er p resent ar el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e
semicorxera a nivell sensorial (el mest re/ a p ica amb un inst rument d e
p ercussió d e so ind et er minat d if erent s f ig ures rít miq ues, amb resp ost a
g est ual d els alumnes d esp laçant -se lliurement p er l’esp ai). E s p ot
relacionar amb diversos animals. Per exemple: la blanca, caminar d’elefant;
la neg ra, caminar d e cavall. Dues corxeres: g at . Q uat re semicorxeres:
rat olí. Corxera seg uid a d e semicorxera: t rot d el cavall (és convenient q ue
els alumnes hag in p ract icat ant erior ment el g alop ).
— E s p iq uen d iversos rit mes d e q uat re p ulsacions. E ls alumnes han
d ’end evinar en q uins ap areix la corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera
(en q uina p ulsació se sent un salt ).

— E s relaciona el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera amb
cançons ja ap reses: Al c a rre r mé s a l t, En Ja n pe ti t, et c.
— E l mest re/ a recit a el t ext d ’una f rase d e q uat re p ulsacions i els alumnes
han d e d escob rir en q uina hi ha el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e
semicorxera.
A S P E CTE S ME LÒ DI CS
M e l odi a
— E l mest re/ a int erp ret arà amb un inst rument melòd ic, o cant arà, una melod ia
imp rovisad a i, ent remig , t ocarà la melod ia d e la p rimera f rase («el b all d e
la civad a jo us el cant aré»). E ls nens/ es caminaran lliurement p er l’esp ai i
s’at uraran q uan sent in la melod ia d e la cançó p er escolt ar-la. Q uan t or ni a
sonar una música d if erent cont inuaran caminant .
— E s p ot f er el mat eix asseg ut s i aixecant la mà q uan id ent if iq uin la cançó.
— Treb allarem la línia melòd ica d e la p rimera f rase f ent p rimer q ue els
alumnes la d ib uixin amb la mà en l’aire, i d esp rés p lasmant -ho en un
p ap er. A nirà b é cant ar la cançó molt a p oc a p oc, f ent -los ad onar si la
melod ia p uja o b aixa.
In te ri ori tz a c i ó
— P er f er un exercici d ’at enció, q uan el mest re/ a aixeq ui la mà amb t ot s els
d it s amag at s, t ot a la classe seg uirà la cançó en silenci; q uan aixeq ui un
d it cant arà el p rimer g rup d ’alumnes i q uan most ri d os d it s ho f arà el
seg on g rup .
Estru c tu ra f orma l
É s imp or t ant f er ad onar els nens/ es q ue les cançons q ue cant en est an
est ruct urad es en f rases musicals, alg unes d e les q uals són comp let ament
d if erent s d ’alt res q ue es rep et eixen o d ’alt res d e semb lant s amb alg una
p et it a d if erència.
E n aq uest cas, a més a més, cal t reb allar l’est ruct ura, ja q ue els f acilit arà
la comp rensió d e la d ansa.
— Fer escolt ar la cançó p erq uè comp t in q uant es f rases musicals t é

(el mest re/ a la cant arà f ent una p et it a p arad a ent re f rases p er ajud ar els
alumnes).
— Un cop sab en q ue la cançó t é sis f rases, d emanar-los si n’hi ha alg una q ue
es rep et eixi.
— Fer-los p int ar un musicog rama amb colors, seg ons l’est ruct ura f or mal d e la

cançó (A A B A ’ CC’): un color p er a cad a llet ra (les llet res p rima p od en ser
d el mat eix color q ue l’alt ra, p erò p int ad es molt f luixet ).
I NTE NS I TAT
— E ls alumnes cant en la cançó d ’acord amb el car t ell d ’int ensit at q ue most ra
el mest re/ a i q ue canviarà en acab ar la f rase.
— E l mest re/ a cant a la cançó variant la int ensit at a cad a f rase i els alumnes
han d e d ib uixar la seq üència d e g raf ies.
— E s p ot f er el mat eix exercici amb els reg ulad ors.
TI MB R E
— Cad a inst rument rep resent a una f eina d el camp . Uns alumnes t enen els
inst rument s i els t oq uen, i els alt res són els p ag esos q ue han d e resp ond re
a l’estímul sonor representant la feina corresponent. Exemple: triangle-segar,
caixa xinesa-p ast ar, p and ero-b at re, et c.
— P erq uè els alumnes id ent if iq uin l’acció amb l’inst rument ens ajud arem
d ’uns rèt ols on f ig urin els d ib uixos d e la f eina d el camp amb l’inst rument
corresp onent .
DA NS A
— P unt s d e d ansa i f ig ura rít mica:
• P unt eig (neg ra).
• G alop (corxera amb p unt i semicorxera).
— P osició inicial:
• R ot llana amb les mans ag af ad es.
— Moviment :
• Fent rot llana i ag af at s d e les mans, d ansar, t ot p unt ejant , les d ues
p rimeres f rases musicals (A i rep et ició d e A ), p er acab ar amb els p eus
junt s i encarat s cap al cent re. (Cal t reb allar-ho p rèviament , ja q ue als
nens/ es els cost a acab ar amb els p eus junt s. )
• A cont inuació (t ercera f rase (B )), els alumnes han d e rep resent ar
mímicament l’acció q ue es cant a en aq uest moment .
• A la q uar t a f rase (A’) s’aixeca la mà i es d óna un cop al p it , i cad a
alumne/ a f a mit ja volt a sob re si mat eix, q ued ant la rot llana d e cara enf ora.
(S i això d if icult a la d ansa es p ot ad ap t ar una alt ra op ció: f er la volt a
sencera i t or nar a q ued ar d e cara end ins. )
• A la cinq uena i sisena f rase (C i C’) es f a g alop ag af at s d e les mans, t ot
d esp laçant -se cap a la d ret a i acab ant amb els p eus junt s.
• R ep et ir t ot a la d ansa f ent -ho t ot ig ual, p erò començant mirant enf ora.

Educació primària
Cicle mitjà
Educació primària
Cicle mitjà
• Nadales
3
ÍNDEX
Cançons populars
1 Margarideta
2 Una matinada fresca
3 El poll i la puça
4 El bon caçador
5 El maridet
6 Els tres tambors
7 En Pere Gallerí
8 La gata i el belitre
9 La filadora
10 Joan del Riu
Nadales
11 El Noi de la Mare
12 L’àngel i els pastors
13 El pobret alegre
14 Les bèsties al Naixement
Proposta didàctica
15 Margarideta
EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ
3
1 M A R G A R I D E TA
Allegretto
b
Solm Re Solm
,
– Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - tí, dei - xa
,
b
Re Solm Re Solm
,
&b œ œ œ œ œ œ
œ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ œ
de fer ma - ti - na - da! Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - tí, de se -
b
Dom Re7 Solm
, œ.
Dom Re7
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
guit vés - te∏a ves - tir. – Prou em lle - va - ri - a jo, si∏em por - ta - va∏al - gú sa -
,
b
Solm Dom Re7
œ
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
ba - tes; prou em lle - va - ri - a jo, que sa - ba - tes no tinc,
, , Sol7 ,
bb
Mib Sol7 Dom Dom Sol7
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
no. Pe - re va∏a la pla - ça, Pe - re ja n'hi com - pra, Pe - re ja se'n
bb ,Dom
Mib
U
Re
, Dom
œ œœ
Solm Re7 Solm
& œ œ œ œ œ œ uœ
tor - na, Pe - re ja∏és a - quí! Mar - ga - ri - de - ta, lle - va't de ma - tí.
–Margarideta, lleva’t de matí,

deixa de fer matinada!
Margarideta, lleva’t de matí,
de seguit vés-te a vestir.
–Prou em llevaria jo,
si em portava algú sabates;
prou em llevaria jo,
que sabates no tinc, no.
Pere va a la plaça,
Pere ja n’hi compra,
Pere ja se’n tor na,
Pere ja és aquí!
Margarideta, lleva’t de matí.
1 M A R G A R I D E TA
• A les repeticions es canvia la paraula sabates per mitgetes, o jaqueta,

o arracades, o cinteta...
• A cada peça de roba que en Pere li porta entra una nova balladora
a la rodona.
3 CANÇONS POPULARS
2 U N A M AT I N A D A F R E S C A
Allegretto
# Sol Re7
& 42 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
U - na ma - ti - na - da fres - ca, a - ra va de
# Sol Re7 Sol
& œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ
œ œ
bo, u - na ma - ti - na - da fres - ca, a - ra va de bo, vaig sor -
# œ œ œ
Re
‰ œ œ
& œ œ œ
œ œ œ œ
tir per 'nar∏a ca - çar, a - ra va de bo, vaig sor -
# Solœ œ Re Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
tir per 'nar∏a ca - çar, a - ra va de bo, que de bo va.
1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)

vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va.
2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)

per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.
3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)

que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.
4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)

a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.
5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)

no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.
2 U N A M AT I N A D A F R E S C A
• Explicar l’argument i treballar el vocabulari del text.
• Es p ot fer un treball sensorial del grup de quatre semicorxeres.
• Seria convenient fer un treball d’articulació del text de la tor nada per
reforçar la precisió del grupet rítmic de quatre semicorxeres.
• Com que el text de la cançó és llarg i narra una història, es pot recitar
i/o il·lustrar amb vinyetes.
3 CANÇONS POPULARS
3 EL POLL I LA PUÇA
Allegro
IntroducciFa ,
& b 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ
El poll i la pu - ça se'n vo - len ca - sar: – Com ens ca - sa -
Do Fa Do , Fa
&b ˙ œœ œœ œœ œœ ˙˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
rem si no te - nim pa? Res - pon la for - mi - ga des del for - mi -
, Rem Solm Do7 Fa , EstrofesFa
&b ˙ œœ œœ œœ œœ œ œœ œœ œ œ œ ˙ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ
guer: – A - vant, a - vant les no - ces: de pa, jo∏en du - ré. – De pa, ja∏en te -
, Do Fa
&b ˙ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
œ œ œ œ ˙ œœ ˙˙ œœ
nim; carn, com ho fa - rem? Res - pon la gui - neu des del ga - lli -
Do , Rem Solm Do7 Fa
& b ˙˙ œœ œœ œœ œœ œ œ œ
œ
œ œœ œœ ˙
œ œ œ œ
ner: – A - vant, a - vant les no - ces: de carn, jo∏en - du - ré.
I n t r o d uc c ió
E l p o l l i la puç a se ’n v ole n c a sa r :
– Co m e ns c a sa re m si no t e nim pa ?
Re s p o n la for miga de s de l for migue r :
– Av a n t , a v a nt le s noc e s: de pa , jo e n dur é .
E st r o f es
1 . – D e pa , ja e n t e nim; c a r n, c om ho fa re m?
R e spon la guine u de s de l ga lline r :
– Av a nt , a v a nt le s noc e s: de c a r n, jo e n dur é .
2 . – D e c a r n, ja e n t e nim; v i, c om ho fa re m?
R e spon e l mosquit de l fons de l c e lle r :
– Av a nt , a v a nt le s noc e s: de v i, jo e n dur é .
3 . – D e v i, ja e n t e nim; pe r ò qui sona r à ?

J a e n re spon e l gr ill, que sa p sona r bé :
– Av a nt , a v a nt le s noc e s: que jo sona r é .
4 . – S o na dor, ja e n t e nim; pe r ò qui ba lla r à ?

R e spon e l gr ipa u, que sa p ba lla r bé :
– Av a nt , a v a nt le s noc e s, que jo ba lla r é .
5 . – Ba lla dor t e nim; pe r ò a mb qui ba lla r à ?

R e spon la r a t e t a de dins de l gr a ne r :
– L l i gue u- me bé la ga t a , que jo ba lla r é .
3 EL POLL I LA PUÇA
• Cançó de gresca; acumulativa, a cada posada entra en joc un altre

ballador; per saltar i ballar.
• Explicar l’argument i el vocabulari, que és molt ric, i la relació de

conceptes.
• Per recordar el text es poden fer dibuixos, representar-la amb titelles

o també escenificar-la amb alumnes de la classe “disfressats” de l’animal
corresponent. Es pot fer un treball interdisciplinari amb l’àrea de Plàstica.
3 CANÇONS POPULARS
4 EL BON CAÇADOR
Allegretto
Fa Do7 Fa Do7
j
œ œ
U - na ma - ti - na - da fres - ca vaig sor - tir per 'nar∏a ca -
Fa Do Rem Do Fa Do7 Fa
j œ œ œ œ œ œ
&b œ ‰ œ œ œ œ œ œ œ.
œ œ
çar; no∏en tro - bo per - diu ni guat - lla per a po - der - li ti - rar.
Do Rem Do Fa Do7 Fa
œ œ œ œ œ œ
&b œ œ œ œ œ
œ
j œ.
œ œ
Si∏em ti - ra l'a - mor i∏em to - ca, si∏em to - ca bé∏em to - ca - rà.
1. Una matinada fresca

vaig sortir per ‘nar a caçar;
no en trobo perdiu ni guatlla
per a poder-li tirar.
Si em tira l’amor i em toca,
si em toca bé em tocarà.
2. Sinó una pobra pastora

que en guardava el bestiar.
Ja la trobo adormideta
a la vora d’un canyar.
Si em tira...
3. De tan boniqueta que era

no la goso despertar.
En cullo un pom de violes,
al pit les hi vaig tirar.
Si em tira...
4. Les violes eren fresques,

la pastora es despertà.
Quan en fou despertadeta
tots els colors trasmudà.
Si em tira...
4 EL BON CAÇADOR
• Cançó de tasca, amorosa, dialogada, dansa.
• Explicar l’argument i el vocabulari.
• Diferenciar les estrofes (que narren la història) de la tor nada (sempre amb
la mateixa lletra).
• Treballar l’estructura formal ter nària: AABABA.
• Fer adonar els alumnes que totes les frases tenen la mateixa estructura
i disseny melòdic a dues altures diferents.
3 CANÇONS POPULARS
5 EL MARIDET
Allegro
Do Fa Do
& 68 œ œ œ œ œ œ
œ œ œ J œ œ
J J œ
Amb u - na cu - a de ci - re - ra jo n'hi he
j
Fa Sol7 Do Sol Do Fa
j j œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ J œ J
fet bi - ga ser - re - ra; me n'ha so - brat un bo - ci -
,
j
Do Fa Sol7 Sol
œ j
& œ. œ œ œ œ œ œ 42 œ œ œ œ
net, jo n'hi he fet un bas - to - net. Tan pe - ti -
Do Fa Do Fa Sol7 Do Sol
œ œ œ œ œ
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
tet ma - ri - det m'heu dat que la ge - la - de - ta se me'l men - ja; tan pe - ti -
Do Fa Do Fa Sol7 Do
œ œ œ œ œ 68
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ.
tet ma - ri - det m'heu dat que la ge - la - de - ta se me l'ha men - jat.
1 . Amb una c ua de c ire r a

jo n’hi he fe t biga se r re r a ;
me n’ha sobr a t un boc ine t ,
jo n’hi he fe t un ba st one t .
Ta n pe t it e t ma r ide t m’he u da t
que la ge la de t a se me ’l me nja ;
t a n pe t it e t ma r ide t m’he u da t
que la ge la de t a se me l’ha me nja t .
2 . Amb una c losc a d’a v e lla na

jo n’hi he fe t c a sa i c a ba na ;
jo n’hi he fe t un c or r a le t .
Ta n pe t it e t ...
3 . Amb una c losc a de piny ó

jo n’hi he fe t un gr a n sa r r ó,
jo n’hi he fe t un sa r rone t .
4 . I a mb un pa m i mig de dr a p
jo l’he v e st it de c a p a c a p;
jo n’hi he fe t uns mit jone t s.
5 EL MARIDET
• Cançó de gresca, mimada, de ball rodó, caricaturesca.
• Aquesta cançó té dues parts ben diferenciades.
• S’ha d’anar amb compte als canvis de compàs, que es fa mantenint

la pulsació (negra amb punt = negra).
• En l’àrea de Llengua podem demanar als alumnes que continuïn inventant

estrofes per confeccionar coses a partir de materials petits.
• Treballar l’estructura formal: AA’ BB’.
3 CANÇONS POPULARS
6 E L S T R E S TA M B O R S
Allegro
# Sol Re Sol
r
& 42 œ
r œ. œ œ. œ œ ‰. œ œ. œ œ. œ
Si n'e - ren tres tam - bors, ve - ni - en de la
# Reœ j Lam Mi Lam Re
r œ . œ œ . œ œ . œ œj ‰
Sol
& œ ≈œ œ. œ œ. œ œ ‰.
R œ
guer - ra, i∏el més pe - tit de tots por - ta∏un ram de ro - se - tes.
# Do 3 Re Sol
‰. r œ. œ œ. œ œ ‰.
& œ œ œ œ œ œ œ. œ œ
Ram, ram, pa - ta - plam!, por - ta∏un ram de ro - se - tes.
1. Si n’eren tres tambors,

venien de la guerra,
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, pataplam!,
porta un ram de rosetes.
2. La filla del bon rei

ja surt a la finestra:
–Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
si em vols dar una roseta?
3. –Donzella que l’haurà

serà l’esposa meva;
no us donaré jo el ram
que a vós no us pugui prendre.
que a vós no us pugui prendre.
4. M’haveu de demanar
al pare i a la mare;
si el sí vos volen dar,
per mi, res no es pot perdre.
per mi, res no es pot perdre.
6 E L S T R E S TA M B O R S
• Cançó escenificada.
• Per treballar la història que ens explica la cançó, els alumnes de l’àrea
de Llengua poden fer una redacció o una auca.
• Podem fer que alguns nens/es en facin la representació mentre els altres
canten.
• Cal vigilar que els nens/es cantin bé les figures amb puntet.
• És p ot acompanyar la cançó fent que un nen (que tingui dominat el sentit

rítmic) faci un obstinat amb un tambor, per exemple:
2 œ. œ. œ. ..
4 œ œ œ œ œ œ œ Œ
• Abans de començar a cantar, hi pot haver una introducció amb l’obstinat

del tambor tocat diverses vegades fent un crescendo , i al final una coda
fent un diminuendo .
3 CANÇONS POPULARS
7 EN PERE GALLERÍ
Allegro
j
Fa
Com que∏ell és tan bon ho - me, en Pe - re Ga - lle -
j
Fa7 Sib Sibm
œ œ œ œ œ œ
&b œ ‰ œ œ œ œ œ œ
rí, se'n duu to - ta la xei - xa, la xei - xa de per
Fa
, Do7
, Fa
& b Jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œj œj
q' uí. Que la mort, que la vi, mar - xant d'en Pe - re Ga - lle - rí, com
Solm Do7 Rem Solm Do7 Fa
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
va - res tu - ru - ru - ru - rú, com va - res tu mo - rir.
1. Com que ell és tan bon home,

en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir.
2. Se’n puja dalt d’un arbre

per heure un francolí,
les branques eren guerxes,
se’n va tombar, tombí.
Que la mort...
3. Les noies de la vila

el troben al camí,
diuen un parenostre
que es ’cabi de morir.
Que la mort…
4. Que si se’n va a l’infer n

mai més no en pugui eixir,
i si se’n va a la glòria
m’hi faci lloc a mi.
Que la mort…
7 EN PERE GALLERÍ
• Cançó de gresca, dansa, per saltar i ballar.
• Explicar l’argument i treballar el vocabulari: xeixa, guerxes, eixir...
• La tor nada (“que la mort, que la vi”) planteja l’antinòmia mort–vida

(del francès “vie”). Cal pronunciar la “o” de la paraula “mort” oberta perquè
no es confongui amb “amor”.
• S’ha de procurar que la dicció sigui clara i que no s’acceleri la tor nada.
• Fer un treball previ del text de la tor nada, repetint-lo diverses vegades
com si fos un embarbussament.
• L’última estrofa es pot diferenciar de les tres primeres interpretant-la més

lentament i solemne.
3 CANÇONS POPULARS
8 L A G ATA I E L B E L I T R E
Allegretto
Rem Do Sib
& b 42 œ œ œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
De la ga - ta i∏el be - li - tre jo∏us di - ré lo que∏ha pas -
La , Rem Do Sib
œ œ œ
&b œ œ œ. œ œ. œ œ œ œ œ œ œ
sat: s'ha per - dut al - gu - na co - sa, no sé qui l'hau - rà tro -
La , Rem Solm , Rem La7
& b œ. œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ #œ
bat. Si se - rà∏el gos o bé∏el gat, a la nyi - go, nyi - go,
Rem , Solm7 Do
, Sib La7 Rem
&b œ j
œ œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ #œ œ
nyi - go, si se - rà∏el gos o bé∏el gat a - quell qui l'hau - rà tro - bat.
1. De la gata i el belitre
jo us diré lo que ha passat:
s’ha perdut alguna cosa,
no sé qui l’haurà trobat.
Si serà el gos o bé el gat,
a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo,
si serà el gos o bé el gat
aquell qui l’haurà trobat.
2. Ja en respon una velleta:

–Penso que haurà estat el ca;
jo, la gata, no l’he vista
ni sentida miolar.
Que si jo el puc atrapar,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
que si jo el puc atrapar,
prou que me la pagarà!
3. Dones, bé estareu contentes,

ara que el ca se n’ha anat,
atipareu bé la gata
que estigui grassa aviat.
Li donareu pa torrat,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
li donareu pa torrat
amb all i oli ben sucat.
8 L A G ATA I E L B E L I T R E
• Cançó de gresca, humorística, amb caràcter de faula.
• Explicar l’argument i treballar el vocabulari: belitre, ca...
• Cal estar atent als finals de frase perquè no quedin tallats i accentuats.
Per ev itar-ho es pot demanar que l’última nota es faci llarga (anant a buscar
la frase següent).
• Treball de l’estructura formal binària: AABB.
• Es p ot interpretar jugant amb diferents dinàmiques.
3 CANÇONS POPULARS
9 LA FILADORA
Allegro ,
## 3 Re La Sim
œ œ œ
La
œ œœ œ
Si7
nœ œ œ
Mim
& 4 ˙ œ
œ œ œ œ
Un po - bre pa - gès te - ni - a∏u - na fi - lla, te - ni - a qui -
## Fa# Sim Re La7 Re

, Re7 Sol La7
& œ Œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ
ze∏anys i∏en ca - ra no fi - la. Tra - la - rà, la, la, la, prim - fi - la, prim -
## Re Re7 Sol La7 Re
& œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ Œ
œ œ
fi - la, tra - la - rà, la, la, la, prim - fi - la∏i se'n va.
1. Un pobre pagès 4. –A cal teixidor,

tenia una filla, que hi tinc peça ordida.
tenia quinze anys Setze canes té:
i encara no fila. me’n manquen les quinze.
Tralarà, la, la, la, Tralarà...
primfila, primfila,
tralarà, la, la, la, 5. –Què en farem, del drap,
primfila i se’n va. formosa Maria?
Què en farem, del drap?
2. La nit de Nadal, –Llençols i camises.
que és nit d’alegria, Tralarà...
pren filosa i fus,
dóna un tomb per vila. 6. Del que ens quedarà
Tralarà... pararem botiga:
cap més no n’hi haurà
3. En troba el galant tan ben proveïda.
el qui ella volia: Tralarà...
–D’on veniu, Joan?
–On aneu, Maria?
Tralarà...
9 LA FILADORA
• Cançó de tasca, dialogada.
• Explicar l’argument i treballar el vocabulari: filar, filosa, fus, teixidor,

canes, peça ordida...
• Es p ot demanar que busquin al diccionari els mots de què desconeguin

el significat.
• És una cançó amb una línia melòdica molt delicada, ja que té un àmbit
molt obert, i s’ha d’interpretar molt lligada. Si hi hagués alumnes amb
proble mes d’afinació, podem fer que les estrofes les canti un petit grup
i la tor nada tota la classe.
• Es p ot fer que cantin solistes en els diàlegs entre el galant i la Maria.
3 CANÇONS POPULARS
10 JOAN DEL RIU
Allegro
Do Fa Do Fa Sol7
j
& 68 œ j
œ œ. œ œ œ œ. œ œ œ
j
œ œ œ
j
Joan del Riu n'és ar - ri - bat amb un pot de con - fi -
Do
, Fa Do Fa
j
Sol7 Do
j j œ œ œ j j ‰ j
& œ œ œ œ œ. œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
tu - ra; Joan del Riu n'és ar - ri - bat amb un pot de ra - ï - mat. N'ha por -
Fa
j
Sol7
j
Do
, Do7
& œ. œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œj œ œj œ œj œ . œ œ œ
tat un vi - o - lon per fer ba - llar les mi - nyo - nes, n'ha por - tat un vi - o -
Sol7 Do Do Sol7 Do
Fa
j j .. œ œ œ Jœ
Estrofes Per acabar
j œ ‰
& œ. œ œ œ œ œ œ œ ‰ J
lon per fer ba - llar tot el món. ba - llar tot el món.
1. Joan del Riu n’és arribat

amb un pot de confitura;
Joan del Riu n’és arribat
amb un pot de raïmat.
N’ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
n’ha portat un violon
per fer ballar tot el món.

amb una carga de monines;
Joan de Riu n’és arribat
amb una carga d’escarbats.
N’ha portat...

amb una bóta de vi ranci,
Joan del Riu n’és arribat
amb una bóta de moscat.
N’ha portat...
10 JOAN DEL RIU
• Cançó de gresca, de Car nestoltes, cançó-dansa, per ser escenificada

i ballada.
• Explicar l’argument i treballar el vocabulari: confitura, raïmat, vi ranci,

bóta de moscat...
• S’ha de cantar amb un aire molt fresc.
• Es p ot dansar, donant-se les mans en filera i fent les diferents evolucions

que proposa el cap.
3 CANÇONS POPULARS
11 EL NOI DE LA MARE
Moderato
Sol Re
# # 6 Re œœ .. j
& 8 œœ .. œœ œœ œœ .. œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ . œœ œœ
J .
– Què li da - rem, a n'el Noi de la Ma - re? Què li da -
Sol Re La7
## œœ œœ œœ .. œœ œœ
& œœ .. œœ .. œœ .. œœ œœ œœ .. œœ œœ œœ .
. œœ œœ
rem que li sà - pi - ga bo? – Pan - ses i fi - gues i nous i o -
Re La7 Re
##
& œœ j œœ œœ œœ .. œœ œœ
œ œœ .. œœ .. œœ œœ œ.
J
li - ves, pan - ses i fi - gues i mel i ma - tó.
1. –Què li darem, a n’el Noi de la Mare?

Què li darem que li sàpiga bo?
–Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
2. –Què li darem, al Fillet de Maria?

Què li darem, al xamós Infantó?
–Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
3. –Tam, patamtam, que les figues són verdes;

tam, patamtam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
11 EL NOI DE LA MARE
• Cançó de Nadal. Ball rodó amb diverses variants, tant de música com de
lletra.
• Un c op apresa aquesta cançó recomanem l’audició de la «Cançó i dansa

núm. 3», del compositor català Frederic Mompou, sobre aquesta cançó
tradicional catalana. L’obra Ca nçons i danses es compon de peces breus
per a piano, inspirades en tonades i balls populars. Cada cançó va seguida
d’una dansa i la majoria tenen com a base melodies tradicionals catalanes.
Són audicions que recomanem especialment.
• Remarcar el caràcter dolç de la cançó.
• Fer un treball de ressonància amb el “tam, patamtam”.
• Com prensió: que li sàpiga bo. Diminutius: paneró, Infantó.
3 NADALES
12 L’ À N G E L I E L S PA S T O R S
Allegretto
## 6 Re
j j j Solœ
& 8 œ œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ
J
– Pas - to - rets de la mun - ta - nya que vi - viu amb gran re -
, Sol Re
## j
œ . œ œ œ œ . œ œ œ œ œj œ œj
Re Sol Re La7
& œ œ œ Jœ œ . .. ‰ œ œ
cel, amb gran re - cel, des - per - teu, ve - niu de pressa, que n'és nat el Rei del
## Re
.. j j
& œ. œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ
cel. Cap al mig - di - a can - ta∏i re - fi - la; to - ca, Pas -
## j Re , Sol Re ,
& œœ œœ œœ œœ œœ œœ .. œœ œœ œ
œ œœ .. œœ œœ œ
œ œœ .. ‰ œœ œœ
qual, re - pi - ca∏el tim - bal: ram - pa - ta - plam, ram - pa - ta - plam! Que∏en són
# # Solœ . Re La7
j j
Re
..
& œ. œœ œœ œœ œœ .. œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ ..
fes - tes d'a - le - gri - a, Pas - qües San - tes de Na - dal.
1. –Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel, amb gran recel,
desperteu, veniu de pressa,
que n’és nat el Rei del cel. (bis)
Cap al migdia canta i refila;
toca, Pasqual, repica el timbal:
rampataplam, rampataplam!
Que en són festes d’alegria,
Pasqües Santes de Nadal!
2. –Què és aquest soroll que sento

aquesta hora en el corral, en el corral?
Espereu’s, que si jo baixo,
sabreu qui és en Pasqual.
3. –Ai, Pasqual, no t’hi enfadis,

car jo sóc l’àngel del cel, l’àngel del cel,
que aquí vinc a anunciar-vos
que ja és nat el Rei del cel.
12 L’ À N G E L I E L S PA S T O R S
• Aquesta nadala és tota dialogada, com ho poden ser la majoria de les que
duen el tema de l’anunciata o el de l’adoració dels pastors, que recorda
l’origen dramàtic del gènere.
• Havia estat molt cantada a l’església com a inici de les cantades

i representacions de l’adoració de caire pastoral. També s’havia cantat
davant dels pessebres. S’acompanyava amb grans repics de timbal i donava
lloc a molta gatzara i alegria.
• Cançó molt adient per treballar l’obstinat rítmic a la tor nada i, fins i tot,
alguna polirítmia senzilla.
• Podem interpretar-la de manera dialogada amb tres solistes (àngel,

pastor, Pasqual) i tots junts cantant la tor nada.
3 NADALES
13 EL POBRET ALEGRE
Allegro
Do Fa Sol7 Do Do
& 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ œ
œ œ œ
Sóc po - bre∏i no∏en - ve - jo la vi - da del ric, per - què me la
œ œ œ
Fa Sol7 Do Lam Fa
& œ œ œ œ œ œ œ Œ œ œ œ œ œ œ œ
pas - so molt més di - ver - tit. Si hem de ser po - bres, si - guem - ho de
Sol Do Fa Sol7 Do
& œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ
œ œ
grat; jo can - to∏i m'a - le - gro quan Je - sús és nat.
1. Sóc pobre i no envejo la vida del ric,

perquè me la passo molt més divertit.
Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat;
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
2. Matinet em llevo i me’n vaig a la font,

em rento la cara i a fora la son!
El ric no pot fer-ho perquè no és llevat;
3. Jo en tinc una jupa tota de vellut;

no és ampla ni estreta, hi cabo tot just.
Ai, pobre de mi, se m’ha esparracat.
Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
4. Josep i Maria pobres varen ser;

Maria filava; Sant Josep, fuster;
si hem de ser pobres, siguem-ho de grat;
13 EL POBRET ALEGRE
• Treballar el vocabulari: de grat, jupa, esparracat...
• Fer adonar del començament anacrusi.
• Es p ot acompanyar amb un obstinat rítmic, per exemple: el timbal fa

blanca amb punt i el triangle silenci de negra i dues negres.
34 Œ˙ œ œ
Œ
• Buscar l’estructura formal (AABA).
3 NADALES
14 LES BÈSTIES AL NAIXEMENT
Allegro
j j, œ j
Do Sol7
& 68 œ œ j œ œ œ j
œ œ
Les ga - lli - nes van pu - jant, jun - tes van, el gall can -
Do
j
Do7
j j Fa
j
& œ ‰ .. œœ œœ œœ b œœ œœ .. œœ œœ
œœ œœ J J
J J
tant. Van ba - llant el mi - nu - et, que∏el Xi -
j j j, j j
Sol7 Do Do7
& œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ j œœ œœ œœ b œœ
œœ J
J J J J J
quet molt se n'a - le - gra; van ba - llant el mi - nu -
, j Do
j Sol7
j
œ
Fa Do
& œœ .. œœ œ œ œœ œœ œ ‰
œ œ œ œ
J J J
et, molt se n'a - le - gra∏el Xi - quet.
1. Les gallines van pujant,

juntes van, el gall cantant.
Van ballant el minuet,
que el Xiquet molt se n’alegra;
van ballant el minuet,
molt se n’alegra el Xiquet.
2. A tot vol el rossinyol

ha arribat abans que el sol;
s’ha parat al branquilló
del bastó del Patriarca,
s’ha parat al branquilló
i refila una cançó.
3. Amb la veu d’un esparrac

les granotes fan rac, rac,
mentre el grill amb el ric, ric,
fa un bonic flautí de dansa,
mentre el grill amb el ric, ric,
fa un flautí molt rebonic.
14 LES BÈSTIES AL NAIXEMENT
• Es p ot companyar la cançó amb una polirítmia formada per negra-corxera.
• Classificar els animals del text per classe o famílies.
• Reproduir els sons i els moviments dels diferents animals.
• Per fer un treball de dinàmica, es pot interpretar els primers compassos

amb un caràcter més enèrgic.
• A l’àrea d’Educació visual i plàstica es pot elaborar els diferents animals

amb materials diversos.
3 NADALES
M A R G A R I D E TA
P rob ab lement , molt s d els alumnes d e cicle mit jà ja sàp ig uen aq uest a
cançó, encara q ue sig ui d ’una manera p arcial. A ixò no vol d ir, p erò, q ue
s’hag i d e d eixar d e b and a cap p as en el p rocés d ’ap renent at g e, ja q ue
és p ossib le q ue en alg uns casos els alumnes hag in ad op t at alg uns g irs
melòd ics incorrect es o una p ulsació p oc reg ular.
O B JE CTI US

— A p rend re d e memòria un rep er t ori d e cançons ad eq uat a l’ed at .
— A conseg uir una emissió correct a d e la veu.
— Cant ar i p arlar sense f orçar la veu, en un reg ist re còmod e i amb una
int ensit at mod erad a, i t amb é emet ent d iversos mat isos d e veu: nasal,
picats, lligats, contrastats (de molt agut fins a greu, i viceversa), expressiu...
— I d ent if icar i analit zar la cançó mit jançant la lect ura d el rit me i/ o melod ia.
— Dist ing ir l’est ruct ura f or mal i sab er-ne f er un esq uema g ràf ic. Tor nad a-
est rof a, rep et icions, f rases, p reg unt a-resp ost a.
— Fruir d e la p ràct ica d el cant .
— S eg uir les ind icacions d el d irect or/ a.
CO NTI NG UTS
— Cant ind ivid ual i col· lect iu, t enint en comp t e la p recisió rít mica, melòd ica
i el t ext d e la cançó.
— Emissió de la veu fent atenció a l’ar ticulació, la respiració i les ressonàncies.
— R econeixement d e la cançó p el rit me i/ o melod ia.
— E missió i mod ulació d els d iversos mat isos d e la p ròp ia veu.
CO NCE P TUA LS
— La veu com a mit jà d ’exp ressió musical.

— A sp ect es musicals d e la cançó: int ensit at i f raseig .
— A sp ect es exp ressius.
— La p rod ucció d e la veu: llig ad a, nasal. . .
A CTI TUDI NA LS
— Const ància en el mant eniment d ’una p ost ura corp oral ad eq uad a en el
moment d ’int erp ret ar cançons.
— A t enció, int erès i p ar t icip ació en el cant i l’acomp anyament rít mic.
— Valoració d e les int erp ret acions ind ivid uals i col· lect ives.
— E missió correct a d e la veu: hig iene i cura d e la veu.
— A t enció a les ind icacions d el d irect or/ a, d el mest re/ a.

— Tip us d e cançó: inf ant il d ialog ad a.
— Cent re d ’int erès: les p eces d e rob a.
f laut a, clarinet , f ag ot , t romp et a i violoncel.
MO TI VA CI Ó
P resent ació d e la Marg arid et a, i d e l’arg ument d e la cançó, amb una
nina ret allab le d e car t olina q ue f aran p ost erior ment com a t reb all
int erd iscip linari amb l’àrea d e P làst ica. Tamb é es p ot elab orar, amb una
car t olina, un est ened or d e rob a amb les p eces d e rob a f et es d e car t olina
amb velcro al d arrere i p enjad es amb ag ulles d ’est end re (p et it es). Les
p eces d e rob a s’aniran eng anxan a la Marg arid et a.
TÈ CNI CA V O CA L
A l’hora d e f er exp ressió i t ècnica vocal, es p ot ap rof it ar el p ersonat g e d e
la Marg arid et a p er f er est irament s d e la veu amb d if erent s onomat op eies.
E xemp le: el mest re/ a p reg unt arà als alumnes: “Q uè f a la Marg arid et a q uan
es lleva al mat í?”, i els alumnes imit en el so d ’un b ad all a d if erent s alt ures.
En aquesta cançó és convenient fer alguns exercicis de vocalització, ja que
en els f rag ment s d e q uat re semicorxeres («lleva’t d e mat í», «P ere va a la
p laça». . . ) als alumnes se’ls escap a alg una síl· lab a. E ls f arem recit ar el t ext
vocalit zant i ar t iculant molt . Cad a veg ad a q ue acab in la f rase, t or narem a
començar amb un t e mpo més ràp id .
P od em f er cant ar la f rase “Marg arid et a lleva’t d e mat í” i anar p ujant p er
semit ons. I nt erp ret arem d if erent s f rases d e la cançó emet ent d if erent s
mat isos d e veu (nasal, p icat , llig at . . . ).

Es po t fe r u n j o c di a l o ga t e n qu è e l s n e n s/e s h a n d’ i mi ta r e l s di fe re n ts
ma ti sso s de ve u qu e fa e l me stre /a a mb l a pri me ra fra se , i e l s n e n s/e s
c o n te ste n a mb l a se go n a .
T EXT
— F o n è ti c a . D i fi c u l ta ts de pro n ú n c i a : e o be r ta : Ma rga ri de ta , mi tge te s,
sa ba te te s, fa l di l l e te s, so n e ta . O o be r ta : pro u , j o , pe rò . Vo c a l n e u tra :
Ma rga ri de ta . So pa l a ta l : de i xa , j o , mi tge te s, j a . En l l a ç o s fò n i c s: é s_a qu í .
— S’explicaran les expressions “deixa de fer matinada” i “prou em llevaria jo”.
— R e spe c te a l a n a rra c i ó , fa re m qu e di sti n ge i xi n qu i n e s só n l e s fra se s qu e
di u c a da pe rso n a tge (si h o h a gu e ssi n d’ e sc ri u re po sa ri e n u n gu i o n e t a l
da va n t) i qu i n a é s l a pa r t de l n a rra do r (“ Pe re va a l a pl a ç a ..., j a é s a qu í ” ).
Pe r re fo rç a r-h o , fa re m qu e l e s n e n e s re c i ti n e l te xt de l a Ma rga ri de ta , e l s
n e n s e l de l Pe re i , to ta l a c l a sse , l a pa r t de n a rra c i ó .
— Es fa rà u n tre ba l l de te xt l i mi ta t a l vo c a bu l a ri (so bre l e s pe c e s de ro ba ).
PR OC ÉS D ’ A PR EN EN TAT GE
Pe r a qu e sta c a n ç ó pro po se m u n pro c é s d’ e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge
di fe re n t de l qu e de ta l l e m e n l e s pri me re s pà gi n e s:
— Pe r pre se n ta r l a c a n ç ó s’ e sc o l ta l ’ a u di c i ó de l a c a n ç ó se n c e ra .
— Qu a n s’ h a a c a ba t e s pre gu n ta a l s a l u mn e s si h a n se n ti t po c s o mo l ts
n e n s/e s, i si c a n ta ve n to t so l s o h i h a vi a a c o mpa n ya me n t d’ i n stru me n ts.
Si ve i e m qu e h i h a du bte s, é s c o n ve n i e n t to r n a r a e sc o l ta r l a c a n ç ó , c re a n t
e xpe c ta ti va i i n te rè s pe r c o n è i xe r l a re spo sta .
— U n c o p j a só n c o n sc i e n ts qu e h i h a u n a n e n a qu e c a n ta c o m a so l i sta i u n
c o r de n e n s/e s, i qu e l a c a n ç ó s’ a c o mpa n ya a mb i n stru me n ts, de ma n e m
a l s n e n s/e s do s e xe rc i c i s d’ i de n ti fi c a c i ó tí mbri c a , qu e tre ba l l e n ta mbé l a
c o n c e n tra c i ó :
• H a n d’ a i xe c a r l a mà n o mé s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu è c a n ti l a
Ma rga ri de ta .
• H a n d’ a i xe c a r l a mà n o mé s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu è e s se n ti mú si c a
d’ i n stru me n ts.
— L a re sta de l pro c é s d’ e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge se gu i rà e l mo de l pro po sa t
a l ’ a pa r ta t de “ C o m e n se n ya r u n a c a n ç ó ” .
P ul s aci ó
To t i qu e e n a qu e st c i c l e l a pu l sa c i ó j a s’ h a u ri a d’ h a ve r a sso l i t, fa re m
a l gu n s e xe rc i c i s pe r a c a ba r de c o n so l i da r-l a .

— F a re m tre s gru ps d’ a l u mn e s qu e ti n dra n u n so c o rpo ra l e sta bl e r t (pi c a r de
ma n s, pe u s a te rra , l l a pi s so bre l a ta u l a ...) o i n stru me n ts de pe rc u ssi ó
(me mbra n e s, me ta l l , fu sta ) i pi c a ra n l a pu l sa c i ó e n c a da u n a de l e s pa r ts
de l a c a n ç ó qu e ti n gu i n a ssi gn a da (pa r t de l Pe re , Ma rga ri de ta o n a rra c i ó ).
— Pi c a r l a pu l sa c i ó de l a c a n ç ó i n ve n ta n t i c a n vi a n t l l i u re me n t de so c o rpo ra l
me n tre e s c a n ta .
Ri t me
— El me stre /a i n te rpre ta a mb u n i n stru me n t de pe rc u ssi ó de so i n de te r mi n a t
e l ri tme d’ u n a fra se , e l s a l u mn e s h a u ra n d’ e n de vi n a r de qu i n a e s tra c ta (e s
començarà per fer escollir als alumnes entre dues frases ben diferenciades:
A o C ).
— Es di vi de i x l a c l a sse e n do s gru ps, u n s i n te rpre te n a mb l a c a i xa xi n e sa e l
ri tme me n tre e l s a l tre s du e n l a pu l sa c i ó a mb e l pa n de ro (é s c o n ve n i e n t
c o me n ç a r pe r fe r-h o de do s e n do s o e n pe ti ts gru ps).
— Es re pa r te i xe n di ve rso s i n stru me n ts de pe rc u ssi ó e n tre c i n c a l u mn e s
(o c i n c gru ps d’ a l u mn e s) i s’ i n te rpre ta e n c a de n a e l ri tme pe r fra se s. És u n
bo n mo me n t pe r pre se n ta r l e s qu a tre se mi c o rxe re s (ti -ri -ti -ri ).
— Es pi qu e n di ve rso s ri tme s de qu a tre pu l sa c i o n s. El s a l u mn e s h a n
d’ e n de vi n a r e n qu i n s a pa re i xe n l e s qu a tre se mi c o rxe re s.
— Es re l a c i o n a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s a mb c a n ç o n s j a a pre se s:
P as t o ret , d’o n v éns , En P ere Gal l erí ...
— El me stre /a re c i ta e l te xt d’ u n a fra se de qu a tre pu l sa c i o n s i e l s a l u mn e s
h a n de de sc o bri r e n qu i n a pu l sa c i ó h i h a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s.
— El me stre /a e sc ri u a l a pi ssa rra o e n u n a fi txa di ve rso s ri tme s de qu a tre
pu l sa c i o n s e n qu è h i h a gi n l e s qu a tre se mi c o rxe re s, l e s i n te rpre ta a mb u n
i n stru me n t de pe rc u ssi ó i l ’ a l u mn e /a l e s h a de re l a c i o n a r.
— Pe r tre ba l l a r l a c re a ti vi ta t, l ’ a l u mn e /a i n ve n ta u n ri tme de qu a tre pu l sa c i o n s
e n qu è a pa re gu i n l e s qu a tre se mi c o rxe re s. D e spré s l ’ i n te rpre ta i u n a l tre
n e n /a de l a c l a sse i n te n ta re pro du i r-l o mi tj a n ç a n t l e s sí l ·l a be s rí tmi qu e s.
— S’ a c o mpa n ya rà pe r fra se s l a c a n ç ó a mb po l i rí tmi e s se n zi l l e s a mb so n s
c o rpo ra l s o i n stru me n ts de pe rc u ssi ó .
Co mpàs
Se ri a c o n ve n i e n t fe r u n pa ra l ·l e l i sme e n tre e l l l e n gu a tge o ra l i e l l l e n gu a tge
mu si c a l a l ’ h o ra de pre se n ta r e l c o mpà s. A i xí fa re m ve u re a l s a l u mn e s qu e
me n tre e n e l l l e n gu a tge o ra l a c c e n tu e m c e r te s sí l ·l a be s, e n e l l l e n gu a tge
mu si c a l e l qu e a c c e n tu e m só n c e r te s pu l sa c i o n s.
Po de m de ma n a r a u n a pa r t de l a c l a sse qu e po r ti l a pu l sa c i ó d’ u n a c a n ç ó
j a a pre sa a l a n e gra , me n tre qu e u n a a l tra pa r t h o fa a l a bl a n c a . F a re m
n o ta r qu e l ’ a c c e n t h i a pa re i x de ma n e ra re gu l a r (fo r t, fl u i x). D e spré s

po de m de se n vo l u pa r e l ma te i x e xe rc i c i a mb u n e xe mpl e de c a n ç ó a mb
c o mpà s te r n a ri .
— F e r e xe rc i c i s se n so ri a l s de re c o n e i xe me n t de c a n ç o n s bi n à ri e s i te r n à ri e s.
MEL OD IA
— Es fa rà n o ta r a l s n e n s/e s qu e to te s l e s fra se s a c a be n a mb l a ma te i xa n o ta ,
qu e tra n sme t se n sa c i ó de re pò s (tre ba l l pre vi a l a pre se n ta c i ó de l e s
fu n c i o n s de tò n i c a i do mi n a n t). C o m a pre pa ra c i ó d’ a qu e st e xe rc i c i , se
n ’ h a u ri e n de fe r a l gu n s so bre pre gu n ta i re spo sta pe r ta l de fe r n o ta r l a
fu n c i ó c o n c l u si va de l a tò n i c a (El No i de l a M are, Carg o l , t reu bany a...).
— Te n si ó -di ste n si ó . Es fa rà n o ta r a l s a l u mn e s qu e e n a qu e sta c a n ç ó (c o m a
e xe mpl e de mo l te s a l tre s) l a me l o di a fa u n c a mí a sc e n de n t a l c o me n ç a me n t
de l a fra se i de sc e n de n t a l ’ a c a ba me n t. A l tre s e xe mpl e s: El No i de l a M are,
Carg o l , t reu bany a, El po l l i l a puça...
— F e r-l o s a do n a r se n so ri a l me n t qu e l a me l o di a e stà e sc ri ta e n mo de me n o r,
fe n t l a c o mpa ra c i ó c a n ta da , o i n te rpre ta da a mb u n i n stru me n t me l ò di c , de
c o m se ri a e n mo de ma j o r.
IN T EN SITAT
F a re m o bse rva r a l s a l u mn e s qu e n o r ma l me n t l a ve u de l n e n /a so l i sta se
se n t mé s fl u i x qu e qu a n c a n ta l a to ta l i ta t de l a c l a sse , pe rò qu e ta mbé
po de m mo di fi c a r a qu e sta i n te n si ta t a vo l u n ta t.
Po de m fe r di fe re n ts e xe rc i c i s fe n t-l o s c a n ta r fra se s mu si c a l s fl u i xe s i fo r te s
se go n s i n di qu i e l me stre /a (o u n a l u mn e /a ) a mb e l ge st de di re c c i ó o
a sse n ya l a n t l a gra fi a c o rre spo n e n t e n u n rè to l o a l a pi ssa rra .
Ta mbé se rà c o n ve n i e n t tre ba l l a r e l s re gu l a do rs, i n te n ta n t qu e si gu i n ta n
pro gre ssi u s c o m e s pu gu i . A ba n s qu e h o fa c i n c a n ta n t, e l s de ma n a re m qu e
pi qu i n de ma n s me n tre e l me stre /a a sse n ya l a d’ e squ e rra a dre ta a mb e l di t
u n re gu l a do r di bu i xa t a l a pi ssa rra : n o po de n pi c a r fo r tí ssi m o pi a n í ssi m si
e l me stre /a e n c a ra té e l di t a mi g re gu l a do r. Es fa rà e l ma te i x re c i ta n t u n a
pa r t de l te xt.
A qu e st tre ba l l pe r me trà fe r u n cres cendo a l ’ ú l ti ma pa r t, de s de “ Pe re va a
l a pl a ç a ” fi n s a l fi n a l , a mb l a i n te n c i ó i n te rpre ta ti va qu e e n Pe re c a da
ve ga da é s mé s a pro p i d’ è mfa si e n to r n a r a re pe ti r pe r ú l ti ma ve ga da
“ Ma rga ri de ta l l e va ’ t de ma tí ” .
T IMB R E
R e c o n è i xe r a mb e l s u l l s a c l u c a ts qu i n n e n /a de l a c l a sse e stà c a n ta n t l a
Ma rga ri de ta .

T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L ’ À R EA D E PL À ST IC A
Es c o n fe c c i o n a rà u n a n i n a re ta l l a bl e de c a r to l i n a re pre se n ta n t l a Ma rga ri de ta ,
a i xí c o m e l s c o mpl e me n ts de ro ba qu e e n Pe re l i va po r ta n t.

3 P R O P O S TA D I D À C T I C A VI
Educació primària
Cicle superior
• Nadales
Educació primària
Cicle superior
4
ÍNDEX
Cançons populars
1 El rossinyol
2 Muntanyes del Canigó
3 L’hereu Riera
4 Marieta cistellera
5 Els contrabandistes
6 La presó de Lleida
7 La calma de la mar
8 La dama d’Aragó
9 El mariner
10 Cançó del lladre
Nadales
11 Les dotze van tocant
12 El desembre congelat
13 Sant Josep i la Mare de Déu
14 El cant dels ocells
Proposta didàctica
15 La presó de Lleida
EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR
4
1 EL ROSSINYOL
Lento
# Re
& # 42 œ œ œ ˙
œ œ. œ œ œ œ œ
Ros - si - nyol que vas a Fran - ça, ros - si - nyol,
# j Sim Sol La
& # œ ‰ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ
en - co - ma - na'm a la ma - re, ros - si - nyol d'un
Re
## Re La7
j ‰
& œ œ œ. œ œ œ œ œ ˙ œ
bell bo - cat - ge, ros - si - nyol, d'un vol.
1. Rossinyol que vas a França, rossinyol,

encomana’m a la mare, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.
2. Encomana’m a la mare, rossinyol,

i a mon pare no pas gaire, rossinyol
3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol
1 EL ROSSINYOL
• Fins fa relativament poc temps, el camp ha estat el lloc on s’ha

desenvolupat tota l’existència dels primers éssers humans. Per això moltes
de les cançons populars tenen un text d’ambient pagesívol o muntanyenc.
El rossinyol n’és un exemple.
• Després d’explicar els possibles dubtes del text (bocatge, me n’ha

dada...) podem fer explicar oralment, o per mitjà d’una redacció curta,
l’argument de la cançó. Serà bo comentar a l’aula el fet que en temps
pretèrits era habitual que una parella es casés per imposició dels pares
i sense conèixer-se.
• Farem adonar els alumnes, e n les notes llargues, que la primera és

damunt de la dominant (frase suspensiva) i la segona damunt de la tònica
(frase conclusiva).
• Podem fer notar que la melodia es desenvolupa per graus conjunts

(melodia ondulant) pràcticament sense salts.
4 CANÇONS POPULARS
2 M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó
Moderato
## 3 Re La7 Re
& 4 œ. œ œ. j
œ œ œ œ. œ œ. œ œ œ
˙ J
Mun - ta - nyes del Ca - ni - gó fres - ques són i re - ga -
,
# # Laœ . œ œ. œ œ.
La7
j Re La7
j
& œ œ œ œ ˙ œ. œ œ. œ œ œ
la - des, so - bre - tot a - ra∏a l'es - tiu que les ai - gües són ge -
## Re
, Mim
j
La7 Re
& œ. œ œ œ. œ œ. œ œ œ œ. œ œ
la - des, que les ai - gües són ge - la - des.
1. Muntanyes del Canigó

fresques són i regalades,
sobretot ara a l’estiu
que les aigües són gelades. (bis)
2. Alguns mesos m’hi he estat:

no hi he vist persona nada
fora d’un rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)
3. Ai cançó del sol que surt

i cançó de la rosada!
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s’hi baden. (bis)
4. El rossinyolet s’ha mort,

fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata. (bis)
2 M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó
• Com en el cas d’ El rossinyol, Muntanyes del Canigó és una cançó

amorosa, d’enyorança. Segueix la tendència de moltes cançons populars:
tenir un text d’ambient pagesívol o muntanyenc, de vivència de la natura.
• Treballarem la comprensió dels mots: regalades, fontinyol, baden...
• Situar damunt d’un mapa el Canigó.
• Descobrir quines són les fórmules rítmiques més freqüents (corxera

amb punt seguida de semicorxera, negra amb punt seguida de corxera).
4 CANÇONS POPULARS
3 L’ H E R E U R I E R A
Allegretto
Fa Fa Do Fa
& b 38 j œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ ‰
œ œ
Per a Sant An - to - ni grans ba - lles hi ha, per
Fa Fa Do Fa
œ. j
a Sant Mau - ri - ci tot el po - ble∏hi va. Tra - la -
Fa Sib
œ œ
Do7
j
Fa
rà, la, tra - la - rà, la, tra - la - rà, la, la; tra - la -
Fa7 Sib Do7 Fa

œ œ
&b œ œ œ œ œ œ œ œ œ
rà, la, tra - la - rà, la, tra - la - rà, la, la.
1. Per a Sant Antoni

grans balles hi ha,
per a Sant Maurici
tot el poble hi va.
Tralarà, la, tralarà, la, tralarà, la, la. (bis)
2. N’hi van tres donzelles,

són de l’Empordà.
L’una diu a l’altra:
–I a tu, qui et traurà?
Tralarà, la...
3. Anem, donzelletes,
anem a ballar,
que l’hereu Riera
ens hi farà entrar.
Tralarà, la...
3 L’ H E R E U R I E R A
• Cançó de festeig, ball popular.
• Treballar el text i l’argument.
• Dansa que es ballava a les taver nes, sobre dues fustes en forma de creu
col·locades damunt d’un got de vi, per jugar-se el beure.
• Cecília, l’estimada de l’hereu Riera, estava malalta, a punt de morir.

Ell es va posar a pregar fervorosament al Sant Crist, el qual va guarir
la noia. Ple d’alegria va despenjar la creu i va dansar-hi damunt.
• Es p ot treballar l’estructura formal binària: AABB.
• Fer adonar de les frases conclusives i suspensives.
• Es p ot ensenyar la dansa (El sac de danses).
4 CANÇONS POPULARS
4 M A R I E TA C I S T E L L E R A
Sardana
# # 6 . Re j j Sol Re
j j j Sol
& 8 . œ œ œ œ œ Jœ œ œ œ œ œ œ œ Jœ
Ma - ri - e - ta, cis - te - lle - ra, tu que∏en saps de fer cis -
## Re
j La7 j Re
œ œ œ œj
La7 Re
& œ. œ œ œ œ œ Jœ œ œj œ Jœ J œ ‰ ..
tells, me'n fa - cis u - na pa - ne - ra per a - nar∏a co - llir cla - vells.
## . Sol
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
Re
j j
& . œ J œ œ œ
.
Tra, là - ra - la, là - ra - la, la, la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la la, la, la, la,
## j Sol La7 Re
..
& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰
la, la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la, là - ra - la, la.
Marieta, cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me’n facis una panera
per anar a collir clavells.
Tra, làrala, làrala, la...
4 M A R I E TA C I S T E L L E R A
• Aquesta sardana és originària de Baget (Ripollès).
• Té la forma més antiga de la nostra dansa, abans de ser estructurada

per en Pep Ventura que la convertí en la sardana actual.
• Se li pot atribuir una remota antiguitat, ja que totes les referències

la situen després de les ballades de contrapàs.
• La seva estructura era invariable, i consistia en vuit compassos de curts,

que es repetien, i setze de llargs sense repetir.
• Podem aprofitar la cançó per introduir el coneixement de la sardana

o aprofundir-hi.
• Ensenyar a ballar-la tenint en compte que la primera part són “els curts”,
i la segona, “els llargs”.
4 CANÇONS POPULARS
5 ELS CONTRABANDISTES
Allegro
Rem Rem Rem Solm
& b 42 œ . œ
j
œ œ œ œ œ. œ
J œ œ œ œ 43
– Qui - na can - çó can - ta - rem que tots la sa - pi -
j
Rem Sib Fa Fa Fa
& b 43 œ œ œ œ œ œ œ. œ ˙ 42 œ . œ œ œ œ œ
guem? – La dels con - tra - ban - dis - tes. A Ba - nyuls va - ren a -
Do Do Fa Sib La7 Rem
& b œ. œ œ œ œ œ œ 43 œ œ œ œ œ œ œ ˙ 42
nar de ta - bac a car - re - gar to - ta_u - na com - pa - nyi - a.
Rem La7 Rem Rem Sib

r
& b 42 œ œ œ .. œ œ œ œ œ œ œ œ ..
r
œ œ œ
Trum, lai - là, la - rà, la, le - ra, trum, lai - là, la - rà, la,
Fa Do Fa Sib La7 Rem
& b œ. œ
J œ. œ œ œ 43 œ . œ œ œ œ œ œ ˙
la, la, la, la - rà, la, la, la - rà, la, la, la, la, la.
1. –Quina cançó cantarem 3. El capità va cridant:

que tots la sapiguem? –Minyons, au, endavant,
–La dels contrabandistes. anem a perseguir-los!
A Banyuls varen anar I allí on els trobarem
de tabac a carregar baionetes pararem!
tota una companyia. Farem car nisseria!
Trum, lailà, larà, la, lera, Trum...
trum, lailà, larà, la, la,
la, la, larà, la, la, larà, 4. I en passar per Galliners
la, la, la, la, la. allí ja hi varen ser
amb els contrabandistes.
2. En passar per Fortià, Ganivetades i trets
però, es varen topar la companyia han desfet
amb la fomuda espia, dels braus contrabandistes.
que a Figueres se’n va anar Trum...
a contar-ho al capità:
–N’he vist contrabandistes.
Trum...
5 ELS CONTRABANDISTES
• Era la cançó de camí preferida per la gent del Pirineu central i oriental
que es dedicava a passar frau.
• És una de les cançons més vibrants i més valentes del nostre cançoner,
sobret ot per la fermesa de la tor nada.
• Podem aprofitar aquesta cançó per treballar el caràcter i els matisos,

fent notar que si bé una bona part de la melodia coincideix amb la
d’El cant dels ocells , ambdues tenen un aire ben diferent.
• Serà important, en aquesta cançó, tenir especial cura de la justesa

rítmica.
• Fer adonar els alumnes que està escrita en mode menor. El mestre/a la
interpretarà en mode Major perquè notin la diferència per comparació.
4 CANÇONS POPULARS
6 LA PRESÓ DE LLEIDA
Andante
,
b
Solm Re Solm Re7
& b 68 œj œ œ
J œ
œ œ œ. œ j
œ œ
œ
J œ
œ œ
A la ciu - tat de Llei - da n'hi ha u - na pre -
bb j
Mib Sib Fa Solm Do7
œ œ œ œ œ œ
& œ. œ ‰ Jœ J œ J œ œ œ
só; de pre - sos, mai n'hi man - quen, pe - ti - ta, bo -
b
Fa
j ‰ j Do7
œ œ
Re7
œ
Mib Re7 Solm
j
& b Jœ œ œ œ J œ J œ œ œ œ œ œ œ. œ ‰
ni - ca, prou n'hi por - ta∏el ba - ró, li - re - ta, li - ró.
1. A la ciutat de Lleida
n’hi ha una presó;
de presos, mai n’hi manquen,
petita, bonica,
prou n’hi porta el baró,
lireta, liró.
2. Si n’hi ha trenta-tres presos,

canten una cançó,
l’ha treta i l’ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.
3. La nina se’ls escolta

de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne davalla un graó,
lireta, liró.
4. Els presos se n’adonen

i paren la cançó.
–Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-me la cançó,
lireta, liró.
6 LA PRESÓ DE LLEIDA
• És una de les cançons més boniques del nostre cançoner i una de les més
conegudes arreu. En Joan Amades ens diu que la seva gran difusió fa que
el text ofereixi una gran varietat de detalls en les diferents versions,
bé que l’argument es manté inalterable. La melodia, en canvi, varia
considerablement i va des de la tonada greu i sentida en unes versions fins
a l’aire de ballet, que la fa fins i tot apta per a la dansa en d’altres.
• Ho aprofitarem, quan parlem de l’efecte que la cançó produeix

en la dama, per recordar que la música és el llenguatge dels sentiments.
• Podem fer interpretar la cançó en un tempo més ràpid per notar

com canvia el caràcter que li donaven en certs indrets de Catalunya.
• El fet que la cançó parli de Lleida es pot aprofitar per recordar

les diferents varietats dialectals de la llengua catalana. En aquest sentit,
podem interpretar el fragment “petita bonica” amb la “a” pronunciada
com ho fan a la majoria de comarques de Lleida.
4 CANÇONS POPULARS
7 LA CALMA DE LA MAR
Andante
# 6 Sol Do Lam Re
j
Sol
‰
& 8 œ œ. œ œ œ. œ ˙. œ œ. œ œ œ. œ œ œ œ
Quan jo te - ni - a pocs anys el pa - re∏em du - ia∏a la bar - ca
# Sol Lam Re7 Sol
‰
& œ œ. œ œ œ. œ j
˙. œ œ. œ œ œ. œ œ œ œ
i∏em de - ia: – Quan si - guis gran no∏et fi - ïs mai de la cal - ma.
# œ.
œ œ œ. œ œ ˙.
Re Sol Re7 Sol
& œ œ œ œ œ œ œ
J œ œ ‰
Bu - fa, ven - tet de gar - bí, vent en po - pa∏i mar bo - nan - ça!
# Mim Lam Re Lam Re7 Sol Re
& œ œ œ œ œ. œ ˙. œ œœ œ œ œ œ
J œ œ ‰ œ œ œ uœ .
A - ni-rem cap a lle - vant fins a la rat - lla de Fran - ça. Ai de l'a - mor!
1. Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia a la barca
i em deia: –Quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Ai de l’amor!
2. –Ai, fill meu, quan siguis gran

no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.
Bufa, ventet de garbí...
3. La mar semblava un mirall;

la lluna plata semblava:
–Això serà el temporal
d’una nineta encantada.
4. L’arbre n’és un tros de pi,

la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d’un pam no fan a l’aigua.
7 LA CALMA DE LA MAR
• Havanera molt popular.
• Podem aprofitar aquesta cançó per explicar que cada forma de dansa té
el seu compàs determinat (havanera, 6/8 o 2/4; vals, 3/4; marxa, 2/4; etc.).
• Si bé la cançó que ens ocupa és tradicional catalana, ens pot servir

per explicar que l’havanera és una dansa i cançó de ritme indolent,
i generalment melàncolica, que va ser introduïda a Catalunya pels emigrants
a les Antilles.
4 CANÇONS POPULARS
8 LA DAMA D’ARAGÓ
Moderato
,
b
Solm Re Solm
& b 43 œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
A∏A - ra - gó n'hi ha∏u - na da - ma que∏és bo - ni - ca com un
, ,
b
Re Solm Re
œ œ œ
&b ˙ œ œ œ œ œ œ œ 42
sol; té la ca - be - lle - ra ros - sa, li∏ar - ri -
b
Solm
j, œ
Re7 Solm
& b 42 œ œ œ œ œ J œ œ 43 œ œ œ œ
ba fins als ta - lons. Ai, a - mo - ro - sa∏An - na Ma -
,
bb
Re Solm Re7 Solm
œ œ œ œ œ œ 42 œ œ œ œ 43 ˙
& #œ œ
ri - a, ro - ba - do - ra de l'a - mor, ai, a - mo - rós.
1. A Aragó n’hi ha una dama

que és bonica com un sol;
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna Maria
robadora de l’amor,
ai, amorós.
2. Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or;
sa germana els hi trenava
els cabells de dos en dos.
Ai, amorosa…
3. Cada cabell una perla,

cada perla, un anell d’or,
cada anell d’or una cinta
que li volta tot el cos.
Ai, amorosa…
8 LA DAMA D’ARAGÓ
• Aquesta cançó fou típica de paraire i la cantaven en les diverses

operacions compreses en la preparació de la llana, des que es tosa
de l’ovella fins que està en condicions d’ésser filada i teixida, denominades
genèricament parar-la, rentar-la, untar-la, cardar-la, pentinar-la, etc.
Segons la tradició muntanyenc a fou treta per un paraire i era patrimoni
de la gent d’aquest vell ofici, avui perdut, que eren els únics que la podien
cantar.
• És una de les cançons més antigues del nostre cançoner popular.

Segurament, en els seus orígens aquesta cançó la interpretaven sense
la sensible (es a dir, amb el fa natural).
• Podem interpretar amb un instrument melòdic la primera frase en to major

(sol M) per fer veure als alumnes la diferència entre el mode Major
i el menor.
• Proc urarem que la interpretació sigui molt expressiva.
4 CANÇONS POPULARS
9 EL MARINER
Moderato
## 3 Re La Sim
œ
& 4 œ œ œ œ ˙ œ ˙
œ œ
A la vo - ra de la mar n'hi∏ha∏u - na don -
, ,
# # Solœ Re La Sim
œ
Sol
œ
Re Si7
& œ œ ˙ ˙ œ œ œ œ œ œ
ze - lla, n'hi∏ha∏u - na don - ze - lla, que∏en bro - da - va∏un mo - ca -
## Mim Fa#m Sim

, La Re
U
La7
Re
& ˙ ˙ œ œ ˙ œ
œ œ œ œ ˙
dor que∏és per la rei - na, que∏és per la rei - na.
1. A la vora de la mar
n’hi ha una donzella, (bis)
que en brodava un mocador
que és per la reina. (bis)
2. Quan en fou a mig brodar

li manca seda; (bis)
gira els ulls envers la mar:
veu una vela. (bis)
3. Veu venir un galió

tot vora terra, (bis)
en veu venir un mariner
que una nau mena. (bis)
4. –Mariner, bon mariner,

que en porteu seda? (bis)
–De quin color la voleu,
blanca o vermella? (bis)
5. –Vermelleta la vull jo,

que és millor seda; (bis)
vermelleta la vull jo,
que és per la reina. (bis)
9 EL MARINER
• Cançó amorosa, dialogada.
• Segons Joan Amades, aquesta cançó es canta gairebé per tot Europa,
especialment als pobles mariners. També la canten a Escòcia. Per terres
de Múrcia, les nenes la canten com a cançoneta de ball rodó infantil.
• Es p oden fer tres grups i cadascun interpreta els fragments de cada

personatge (narrador-donzella-príncep).
• Farem notar que el ritme de les dues frases és exactament igual. Incidirem
en el fet que la primera és suspensiva i la segona conclusiva.
• Podem aprofitar les repeticions dels compassos 5-6 i 11 i 12 per fer

un exercici de dinàmica interpretant-les molt fluix, com un eco.
4 CANÇONS POPULARS
10 CANÇÓ DEL LLADRE
Andante
## 2
Re La Sim Fa#m
,
œœ œœ œ œœ œ œ œ œœ . œ
& 4 œ. œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ
J
Quan jo n'e - ra pe - ti - tet fes - te - ja - va∏i pre - su - mi - a,
,
Sim Mim La7 Re
# .
& # œ
3
œ œ œ œ œ œ œœ œ œ
œ œ œ œ #œ œ .. œœ œœ œ œ œ œœ œ œ œ .
œ.
J
es - par - de - nya blan - ca∏al peu i mo - ca - dor∏a la fal - si - a.
Sim Mim La7 Re
## œ . œ œ œ œ œ
3
& œœ œœ œœ . œœ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ .
œ ˙˙
J
A - déu, cla - vell mo - re - net, a - déu, es - tre - lla del di - a.
1. Quan jo n’era petitet

festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet,
adéu, estrella del dia.
2. I ara, que ja sóc grandet,

m’he posat a mala vida:
me n’he posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell...
3. La justícia me n’ha pres

i en presó fosca em duïa,
la justícia me n’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell...
10 CANÇÓ DEL LLADRE
• Aquesta és la cançó de bandolers més coneguda i una de les que té la

melodia més bonica.
• La versió que us presentem es pot relacionar amb l’eix transversal

“educació moral i cívica” o “educació per la pau”, ja que se’n pot extreure
l’ensenyament moral de “qui la fa la paga”. No obstant, en la versió
completa (Joan Amades) el lladre és deslliurat de la presó.
• V igilarem que la síl·laba que es forma sobre els tresets s’articuli sense
arrossegar la veu. Probablement, serà convenient fer algun exercici previ
de tèc nica vocal que treballi aquest aspecte.
• Podem fer descobrir als alumnes l’esquema de la cançó (ABB).
• Podem fer buscar als alumnes que encerclin els intervals disjunts
que hi ha a la melodia.
• Podem fer notar als alumnes que el ritme de totes les frases és igual,
tret del treset de semicorxeres.
4 CANÇONS POPULARS
11 L E S D O T Z E VA N T O C A N T
Moderato
#
Sol Do La
& 42 j
œ œœ .. œœ œœ œ œœ ‰ œ
j œ. œ œ œœ
œ J #œ. œ œ
Les dot - ze van to - cant ja∏és nat el Déu In -
#
Re Sol Re
‰ j Sol
‰ j
œœ œœ œ œœ œ œ œ
& œœ œ n œœ œœ œ œ Œ œ œ
œ ‰ J
fant, fill de Ma - ri - a. Ja∏és nat (ja∏és nat) el
# œ
Do
‰ j Sol Re7
& ‰ œ
œ œœ ≈ œ œ œ œ œœ
J
Déu (el Déu) In - fant, fill de Ma - ri -
#
Sol Re7 Sol
& œœ ≈ œ œ œ œ œœ œœ ‰
œ œ œ œ œ œ
a, fill de Ma - ri - a.
1. Les dotze van tocant

ja és nat el Déu Infant,
fill de Maria (bis).
2. El cel és estrellat,
el món és tot glaçat,
neva i venteja.
3. La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred,
Josep tremola.
4. Josep, a poc a poc,

encén allà un gran foc
i els àngels canten.
11 L E S D O T Z E VA N T O C A N T
• Cançó de Nadal coneguda arreu.
• Farem notar el començament anacrusi de cada frase.
• T indrem cura que els alumnes no arrosseguin l’interval que es forma

a la segona síl·laba de la paraula “Maria”.
4 NADALES
12 E L D E S E M B R E C O N G E L AT
Allegretto
Re Re Sol
# 2 œ
& # 4 œ. œ œ œœ œ œœ 43 œœ œœ n œœ œœ œœ
El de - sem - bre con - ge - lat con - fús es re -
##
La7 Re
, Re Sol La7 Re
,
2 œ œ œœ 43 œ œ œ 42
& œœ œ œ . œ 4 œ œ œ œ œœ n œœ œœ œœ œœ œ œ œ
ti - ra. A - bril, de flors co - ro - nat, tot el món ad - mi - ra. Quan en
Sol Re Sol
## 2 œ œœ œœ œœ œ œ œœ œœ œœ œœ
& 4 œ œœ œ œ
un jar - dí d'a - mor neix u - na di - vi - na
Re , ,
## j œœ j œœ j j
& œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œ
œœ œœ œ œœ œœ
J J J J
flor, d'u - na ro, ro, ro, d'u - na sa, sa, sa, d'u - na ro, d'u - na
Re7 Sol La7 Re

## j
& œœ œ œœ œœ œœ œœ œ œœ
J œ œœ n œœ œœ œœ œœ œ œ
sa, d'u - na ro - sa be - lla, fe - cun - da∏i pon - ce - lla.
1 . E l d e se m b re c o n g e la t 3. Amb c ont e nt a me nt i a mor

c o n f ú s e s re t i r a . c e le bre m e l dia ,
A b r i l , d e f l o r s c o rona t , e n què e l div í Se ny or
t o t e l m ó n a d m i r a. ne ix a mb a le gr ia .
Qu a n e n u n j a rd í d’a mor Si no t e nim mé s t re sor
n e i x u n a d i v i n a f l o r, ofe r im- li nost re c or,
d ’u n a ro , ro , ro , que é s la gr a n fine sa
d ’u n a sa , s a , s a , de nost r a pobre sa .
d ’u n a ro , d ’u n a s a ,
d ’u n a ro s a b e l l a ,
fecunda i poncella.
2 . E l p r i m e r p a re c ausà
l a n i t t e n e b ro s a
q u e a t o t e l mó n ofusc à
l a v i s t a p e n o sa ;
me s , e n u n a mi t j anit ,
b r i l l a e l s o l q u e n’é s e ixit
d ’u n a b e , b e , b e ,
d ’u n a l l a , l l a , l l a ,
d ’u n a b e , d ’u n a l la ,
d ’u n a b e l l a a u ro ra
que el cel enamora.
12 E L D E S E M B R E C O N G E L AT
• És una de les nadales més difoses i presenta un gran nombre de variants.
• La melodia d’aquesta cançó ja es cantava a França al segle XVI, aplicada

a una cançó de taver na: Quand la mer Rouge apparut . És molt probable que
l’adaptació fos feta a mitjan segle XVIII, època en què prevalia la moda
francesa.
• Analitzarem damunt la partitura els canvis de compàs.
• Es p ot utilitzar la cançó per treballar els matisos fent les respostes

de les frases molt fluixes, i a partir de la frase “quan en un jardí d’amor...”
un regulador creixent.
• Llenguatge: preguntarem als alumnes a qui es refereix la cançó

en llenguatge poètic quan parla d’una divina flor. Què vol dir que
el desembre es retira. Explicarem o demanarem als alumnes el significat de:
fecunda, poncella, tenebrosa, ofuscà, aurora…
• La cançó ens ofereix una bona oportunitat de treballar la corxera seguida

de dues semicorxeres.
4 NADALES
13 SANT JOSEP I LA MARE DE DÉU
Allegretto Sol Re7 Sol
# 6 œ œ œ œ œ
& 8 œ œ œ œ œ .. œ
œ
Sant Jo - sep i la Ma - re de Déu fe - ren
Sol
j Do j
Re7
j
Mim La7
# œ œ œ œœ œ œœ j j
& œ œ œœ œœ œœ œœ œ # œœ
J œ J J œ œ œœ
J
J
com - pa - nyi - a bo - na; par - ti - ren de Nat - za -
#
Re Re7 Sol
j j
Sol7
j
œ œœ œ œ œ œ.
& œ. œ œ œœ œ œ nœ œ œ œ
œ œ J J œ. œ œ
J
ret ma - ti - net a la bo - na∏ho - ra. Don - do - ron -
Do Re7 Sol
# œ œ œ œ œ j
& œ. œ œ œœ œœ œ .. œ
œ. œ œ œ œ œ œ J
J
don, la Ma - re can - ta i∏el Fi - llet dorm.
1. Sant Josep i la Mare de Déu

feren companyia bona;
partiren de Natzaret
matinet a la bona hora.
Dondorondon,
la Mare canta i el Fillet dorm.
2. No han trobat posada enlloc

perquè els veien massa pobres;
se’n van a un barraconet
fet de joncs i fet de boga.
Dondorondon,
3. Sant Josep va a cercar foc

pels voltants d’allà i no en troba.
Mentre ell és a cercar foc,
Jesús neix dintre la cova.
Dondorondon,
13 SANT JOSEP I LA MARE DE DÉU
• Treballarem la comprensió dels mots: joncs, boga...
• Podem explicar quin era el propòsit del viatge que varen fer Josep i Maria
des de Natzaret fins a Betlem i al qual fa referència la cançó, i es pot
relacionar amb l’àrea del Medi social quan es treballi el cens.
• Podem acompanyar la cançó amb un obstinat: per exemple, negra i

corxera, o bé amb alguna polirítmia que els mateixos alumnes poden
confeccionar.
4 NADALES
14 EL CANT DELS OCELLS
Adagio
# 2
Mim , œ Si7 Mim
& 4 ‰ j œ œ œ ˙ œ. J #œ œ œ nœ œ. œ
J
œ œ
En veu - re des-pun - tar el ma - jor llu - mi - nar en
# 2 ,
& 4 Œ Œ ‰ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ
En veu - re des - pun - tar el ma - jor llu - mi - nar
# œ œ œ œ #œ. œ
Fa# Si7
, Mi Lam
& œ ˙ ˙ #œ œ œ œ ˙
la nit més jo - io - sa, els o - ce-llets, can - tant,
# ,
& œ œ. œ #œ œ œ œ œ œ nœ œ œ
œ œ nœ œ œ
en la nit més jo - io - sa, els o - ce - llets, can -
# , j Re7 Sol Fa# Si7 Mim
& œ. œ œ œ œ œ œ. œ œ œ œ œ œ ˙ ˙
a fes - te - jar - lo van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# ,
& œ œ œ œ œ œ œ. œ œ #œ œ œ œ œ œ #œ œ ˙
tant, a fes - te - jar - lo van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# j
Mi Lam Re7
‰ .. ˙ #œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ
j
& œ. œ.
Els o - ce-llets, can - tant, a fes - te - jar - lo
# .. œ
& œ. nœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
œ œ
Els o - ce - llets, can - tant, a fes - te - jar - lo
#
Sol Fa# Si7 Mim
œ. œ œ ˙ ..
& œ œ œ œ ˙ œ.
van amb sa veu me - lin - dro - sa.
# ..
& œ. œ œ #œ œ œ œ #œ œ #œ œ ˙ œ.
van amb sa veu me - lin - dro - sa.
1 . E n v e u re de spunt a r e ls oc e lle t s, c a nt a nt ,
e l m a j o r llumina r a fe st e ja r- lo v a n
e n l a n i t mé s joiosa , a mb sa v e u me lindrosa . ( bis)
14 EL CANT DELS OCELLS
• És una cançó de Nadal el ritme de la qual s’adapta al moviment

de bre ssolar, d’aquí que sigui emprada com a cançó de bressol.
• Podem aprofitar aquesta cançó per recordar que de les cançons

tradicionals no se’n coneix l’autor, ja que El cant dels ocells s’atribueix,
en molts casos i de manera errònia, a Pau Casals, el qual va popularitzar-la
en interpretar-la sempre en els seus concerts.
• És convenient completar l’aprenentatge d’aquesta cançó amb l’audició

interpretada per Pau Casals, que ens pot servir, al mateix temps,
per presentar el coneixement del violoncel o aprofundir-hi.
• Podem utilitzar el becaire que hi ha al segon compàs per explicar la seva

funció tot analitzant la partitura.
4 NADALES
LA PRESÓ DE LLEIDA
O B JE CTI US

— A p rend re d e memòria un rep er t ori d e cançons ad eq uat a l’ed at .
— Tenir cura d e l’ap arell f onad or, ob servar-ne el f uncionament b àsic, ser
conscient s d e la seva imp or t ància i cuid ar-lo amb hig iene.
— Cant ar amb una b ona emissió, af inació i just esa rít mica.
— I d ent if icar i analit zar la cançó mit jançant la lect ura d el rit me i/ o melod ia.
— Dist ing ir element s d e l’est ruct ura f or mal i f er-ne un esq uema g ràf ic:
t or nad a-est rof a, rep et icions, f rases, p reg unt a-resp ost a.
— Lleg ir la cançó amb la p ar t it ura i memorit zar-la.
— Fruir d e la p ràct ica d el cant .
— S eg uir les ind icacions d el d irect or/ a.
— A d op t ar una p ost ura corp oral ad eq uad a a l’act ivit at d el cant .
CO NTI NG UTS
— Cant ind ivid ual i col· lect iu t enint en comp t e:
• La p recisió rít mica i melòd ica i el t ext d e la cançó.
• La resp iració, l’ar t iculació i l’emissió correct a d e la veu.
• Tècniq ues d e resp iració, ar t iculació i ent onació com a mit jà.
— Localit zació i ob servació d els d if erent s òrg ans q ue int ervenen en la
p rod ucció d el so.
— R econeixement d e la cançó p el rit me i/ o melod ia.
— Cont ext ualit zació d e la cançó: t rad ició, p roced ència. . .
— E nt onació d e la cançó en d if erent s t e mpi.
— A p licació correct a d els mat isos i ind icacions ref erent s a la d inàmica i al
caràct er d e la cançó.
— A d ap t ació d e l’exp ressió a les d if erent s p ar t s d e la cançó.
— R ef lexió sob re el t ext d e la cançó.
— A nàlisi d e la cançó. R it me, melod ia, mèt rica i est ruct ura.

CO NCE P TUA LS
— Cançó amb ob st inat rít mic.
— I nt encions comunicat ives i exp ressives d e la cançó.
— Missat g e d el t ext lit erari d e la cançó.
— E l cant com a exp ressió d els sent iment s.
— A sp ect es musicals i exp ressius d e la cançó:
• Musicals: est ruct ura A A B B ’, f or ma b inària, f rases, p reg unt a-resp ost a,
mod e menor.
• E xp ressius: accent uació, f raseig i resp iració, asp ect es d inàmics (mat ís),
t e mpo, caràct er.
A CTI TUDI NA LS
— P ost ura corp oral ad eq uad a en el moment d ’int erp ret ar cançons.
— Ús d e la veu com a inst rument d ’exp ressió i comunicació a t ravés d el cant
i la p araula.
— Cura d ’ut ilit zar correct ament la veu en l’emissió.
— R ig or en la lect ura i escrip t ura d e noves cançons i ob res.
— Hàb it d e memorit zació.
— E missió p recisa d e la veu.
— I nt erès p er int erp ret ar cançons coneg ud es i ap rend re’n d e noves.
— Comp laença en la int erp ret ació d e cançons d el f olklore p rop i i el d ’alt res
p aïsos.
— G ust p er començar a cant ar a p ar t ir d el silenci ab solut .
— A t enció a les ind icacions d el d irect or/ a.

— La g ran d if usió d e la cançó f a q ue el t ext of ereixi molt a d iversit at d e
variant s en els d et alls, p er b é q ue l’arg ument es mant é inalt erab le.
— E l t ema és lleg end ari. E n la majoria d e versions, la p oesia localit za el f et a
la p resó d e Lleid a, p erò hi ha variant s q ue el sit uen a Tor t osa, a Toled o. . .
— “É s molt not ab le q ue els p resos vag in sorp rend re la d ama p recisament
cant ant una cançó. É s molt int eressant q ue la musa p op ular s’ad oni d el
valor sub lim d e la cançó, f ins al p unt q ue uns p resos miserab les i d e b aixa
mà arrib in a d esp er t ar l’amor en el cor d ’una d ama p er l’ef ect e encisad or
d ’una senzilla cançó” (Joan A mad es).
f laut a, ob oè, clarinet , f ag ot , t romp et a, violoncel i p ercussió.

MOT IVA C IÓ
U n e l e me n t re ma rc a bl e de l a c a n ç ó , i qu e e n s po t a j u da r a de sve tl l a r
l ’ i n te rè s de l s a l u mn e s, é s l a h i stò ri a qu e e xpl i c a l a c a n ç ó . En a qu e st c a s,
ta mbé e s po t fe r e sme n t de l a mú si c a c o m a mi tj à d’ e xpre ssi ó de l s
se n ti me n ts qu e de sve tl l e n u n s pre so s a u n a n o bl e da ma .
T ÈC N IC A VOC A L
Aprofitarem alguns vocalisos per captar sensorialment la diferència entre els
mo de s ma j o r i me n o r.
— F a re m vo c a l i tza c i o n s me l ò di qu e s a sc e n de n ts i de sc e n de n ts fi n s a l a qu i n ta
(do , re , mi , fa , so l , fa , mi , re , do ) e n mo de ma j o r, pu j a n t pe r se mi to n s
i ba i xa n t pe r to n s a mb l e s sí l ·l a be s “ du bi du bi du bi du bi du m” , o “ ma me
mi mo mu mo mi me ma ” , i “ H a so r ti t e l so l a qu e st ma tí ” .
— F a re m e l ma te i x e xe rc i c i , bé qu e a qu e sta ve ga da e n me n o r (do , re , mi b,
fa , so l , fa , mi b, re , do ), di e n t l e s ma te i xe s sí l ·l a be s de l ’ e xe rc i c i a n te ri o r,
pe rò e l te xt se rà “ Qu i n a ma l a so r t, e stà pl o ve n t” .
— U n a a l tra vo c a l i tza c i ó c o n si sti rà a c a n ta r l a pri me ra fra se (“ A l a c i u ta t de
L l e i da ” ) a n a n t-l a a pu j a n t pe r se mi to n s. És i mpo r ta n t qu e a pro fi te m a qu e st
exercici per treballar el resultat interpretatiu: agafar aire pel nas de manera
tra n qu i l ·l a me n tre e l me stre /a fa e l l ev are de di re c c i ó pe r c o me n ç a r; fe r-l a
mo l t l l i ga da , d’ u n a so l a a rc a da se n se re spi ra r i pe n sa n t-l a fi n s a l ’ a c c e n t
de l a sí l ·l a ba “ l l e i ” , de ma n e ra qu e n o s’ a c c e n tu ï ge n s l a sí l ·l a ba “ da ” .
T EXT
Tre ba l l de l e c tu ra :
1 . A l a ci ut at de Ll ei da 4 . E l s pres o s s e n’ado nen

n’hi ha una pres ó ; i paren l a cançó .
de pres o s , mai n‘hi manquen, –Cant eu, cant eu, bo ns pres o s ,
pet i t a, bo ni ca, pet i t a, bo ni ca,
pro u n’hi po rt a el baró , cant eu-me l a cançó ,
l i ret a, l i ró . l i ret a, l i ró .
2 . S i n’hi ha t rent a-t res pres o s , 5 . –Co m cant arem, s eny o ra,
cant en una cançó ; s i es t em en g reu pres ó ?
l ’ha t ret a i l ’ha di ct ada, –Que us f al t a menj ar o beure,
el més j o v e de t o t s , o us qui t en l a raci ó ,
3 . La ni na s e’l s es co l t a 6 . –No ens f al t a menj ar i beure,

de dal t del mi rado r; ni ens qui t en l a raci ó ;
a cada po s adet a, el que ens f al t a, s eny o ra,
ne dav al l a un g raó , l es cl aus de l a pres ó ,

7 . –Cant eu, cant eu-me, pres o s , 1 5 . –A i , pare, l o meu pare,
acabeu l a cançó ; el més pet i t de t o t s .
acabeu-l a, bo ns pres o s , –A i , f i l l a, Marg ari da,
que me’n capt i v a el s o , ai x ò no po t s er, no !,
8 . A ni ré al meu pare, 1 6 . Han cremat l a Garri g a,

recapt aré el perdó . Co nf l ent i R o s s el l ó .
Qui és que l ’ha di ct ada, –Dels presos que allà canten,
t an bo ni ca cançó ?, di g ueu, què en f areu, v ó s ?,
9 . –E l del barret et neg re, 1 7 . –S ’aco s t a el s ant di s s abt e,

el més j o v e de t o t s .– el s penj aran a t o t s .
Ja s e’n v a a n’el s eu pare, –A i , pare, l o meu pare,
a demanar-l i un do , no peng eu l ’ai mado r!,
1 0 . –A i , pare, l o meu pare, 1 8 . –A i , f i l l a, Marg ari da,

j o v o s deman’ un do ; s erà el pri mer de t o t s .
no v o s deman’ Val ènci a, Les co rdes s ó n f i l ades ,
ni t ampo c A rag ó , que en co s t en a pes d’o r,
1 1 . Ni t ampo c B arcel o na, 1 9 . –A i , pare, l o meu pare,

ci ut at de g ran v al o r. peng eu-me a mi i t o t ;
–A i , f i l l a, Marg ari da, f eu l es f o rques de pl at a,
qui n do v o l s que j o et do ?, f eu-ne l o s do g al s d’o r,
1 2 . –A i , pare, l o meu pare, 2 0 . l a cada cap de f o rca

l es cl aus de l a pres ó . po s eu-hi un po m de f l o rs ;
–A i , f i l l a, Marg ari da, perquè l a g ent que pas s i ,
ai x ò no po t s er, no , s ent i n l a bo na o l o r,
1 3 . E l s pres o s f ug i ri en, 2 1 . R es i n un pareno s t re

co m quedari a, j o ? per l ’àni ma del s do s ,
D i g ues per què v o l s , f i l l a, i di g ui n: « A i l a t ri s t a,
l es cl aus de l a pres ó ?, que ha mo rt per l ’ai mado r!,
1 4 . –A i , pare, l o meu pare, 2 2 . D éu l a perdó , f l o ret a,

per t reure’n l ’ai mado r. j ardí de cada f l o r.
–A i , f i l l a, Marg ari da, –Qui és aques t a do nz el l a
qui és t o n ai mado r?, que és mo rt a per amo r?,

2 3 . –Nét a és del rei d’Ho ng ri a, 2 8 . –A nem, anem, l a bel l a,
parent a d’A rag ó . a f i ra a Taras có ;
D éu l ‘haj a perdo nada, us co mpraré l es ro bes ,
l a f i l l a del baró » –, del s més bo ni cs co l o rs ,
2 4 . Ment re el baró do rmi a 2 9 . Les t al l aran s et s as t res ,

l a f i l l a no do rm, no ; co s i nt -l es v i nt -i -do s ;
l i n‘ha dat do rmi t o ri , a cada es t i s o rada,
do rmi t o ri del bo , durem un ram de f l o rs ,
2 5 . Que de v i nt -i -quat re ho res 3 0 . A cada punt d’ag ul l a

no t o r narà a raó . ref ermaré l ’amo r.
S o t a el co i x í l i t ro ba, Quan l es t i ndreu co s i des ,
l es cl aus de l a pres ó , ens cas arem t o t s do s –,
2 6 . –E i x i u, ei x i u, l o s pres o s , 3 1 . E l s pres o s t o t s co rri en,

ei x i u, ei x i u-ne t o t s ; no co rre l ’ai mado r:
aneu’s -en cap a França, g i rat cap endarrera,
i f eu-ne una cançó , g uai t av a el s eu amo r,
2 7 . La f i l l a v o s l l i bert a,
l a f i l l a del baró .–
E l qui no s e’n v o l mo ure,
pet i t a, bo ni ca,
n’és l o s eu ai mado r,
l i ret a, l i ró .
a ) L è xi c :
— C o mpre n si ó de l si gn i fi c a t de l s mo ts: di c ta da , n i n a , po sa de ta , da va l l a ,
re c a pta ré , j o r n , do , a n i ma do r, do ga l s, fo rc a .
— Comprensió del significat de les expressions: no quedeu per mi, no pot ser,
e l pri me r de to ts, a pe s d’ o r, i to t, c a p de fo rc a , D é u l a pe rdó , D é u l ’ h a j a
pe rdo n a da .
— Si n o n í mi a : n i n a -n o i a , xi qu e ta ; po sa de ta -e stro fe ta -e stro fa ; da va l l a -ba i xa ;
re c a pta r-de ma n a r; j o r n -di a ; vo l ta -ve ga da ; di c ta da -i n ve n ta da , di ta , fe ta .
— D i mi n u ti u s: po sa de ta , ba rre te t, fl o re ta .
— To r n a da : pe ti ta bo n i c a .
— Mo ts de c o mpl e me n t: l i re ta l i ró .
b) F o n è ti c a (pro n u n c i a c i ó c o rre c ta ):
— C o n tra c c i o n s fò n i qu e s: vo l ta _a l j o r n , c a pti va _e l so , a n i ré _a l me u pa re ,

e l qu e _é s mé s a l t i ro s, se ’ n va _a mb e l se u pa re , j o _e t do , s’ a c o sta _e l ,
bo n a _o l o r, qu e _h a mo r t pe r l ’ a i ma do r, qu e _é s mo r ta pe r a mo r.
— Tre ts fo n è ti c s di fe re n c i a l s de l c a ta l à : e o be r ta : pre so s, l i re ta , c a n te u .
O o be r ta : pro u , vo l ta , bo n a . Vo c a l n e u tra : pe ti ta , bo n i c a . So pa l a ta l :
pe n ge u -me , ge n t, j o ve , me n j a r, j o r n . So d’ e ssa so n o ra : pre só , po sa de ta ,
do n ze l l a .
c ) C l a ssi fi c a c i ó de l te xt:
— Ma rc de l a c a n ç ó : l a pre só , e l c a n t, l ’ a mo r, l a mo r t.
PR OC ÉS D ’ EN SEN YA MEN T-A PR EN EN TAT GE

— Tre ba l l a re m a qu e sta c a n ç ó a mb pa rti tu ra , a tè s qu e e l s a l u mn e s de c i c l e
su pe ri o r j a te n e n pro u c o n e i xe me n ts mu si c a l s pe r po de r-l a se gu i r i pe rqu è
é s c o n ve n i e n t qu e e s fa mi l i a ri tzi n a fe r-h o .
— El me stre /a c a n ta rà u n a ve ga da l a c a n ç ó (u n a e stro fa o du e s).
— Es fa rà u n a pri me ra a n à l i si me l ò di c a i rí tmi c a de l a pa r ti tu ra .
— S’ e n se n ya rà pe r fra se s. (Po tse r c a l drà tra n spo r ta r-l e s u n a te rc e ra i n fe ri o r,
si e l s a l u mn e s te n e n di fi c u l ta t e n e l s a gu ts.)
— La pres ó de Ll ei da é s u n a c a n ç ó l í ri c a i n a rra ti va . D o n a re m u n a c ò pi a de
l a l l e tra a l s a l u mn e s i e n fa re m u n a l e c tu ra pe r ta l de c o n è i xe r l ’ a rgu me n t
se n c e r i de stri a r qu i n e s e stro fe s fa n re fe rè n c i a a l a pre se n ta c i ó , n u s i
de se n l l a ç de l a h i stò ri a . Ta mbé h a u ra n d’ i n di c a r qu a n ts pe rso n a tge s h i
su r te n .
— H a u ra n de bu sc a r a l di c c i o n a ri l e s pa ra u l e s de l vo c a bu l a ri qu e pre se n ti n
di fi c u l ta t i e l me stre /a c o me n ta rà a qu e l l e s e xpre ssi o n s qu e de sc o n e gu i n .
— Es tra c ta d’ u n a c a n ç ó a mb c o mpà s c o mpo st. F a re m a do n a r e l s a l u mn e s
de l a su bdi vi si ó te r n à ri a de c a da te mps i e xpl i c a re m e l si gn i fi c a t de l
n u me ra do r i de n o mi n a do r de l c o mpà s.
— Po de m fe r qu e u n gru p d’ a l u mn e s de l a c l a sse pi qu i n a mb e l pe u a te rra
e l s te mps de l c o mpà s, i qu e u n a l tre gru p pe rc u de i xi n a mb u n l l a pi s so bre
l a ta u l a l e s su bdi vi si o n s. El ma te i x e xe rc i c i e s po t du r a te r me a mb
i n stru me n ts de pe rc u ssi ó de me mbra n a i de fu sta .
— Pe r tre ba l l a r se n so ri a l me n t e l s c o mpa sso s c o mpo sto s, e l me stre /a c a n ta rà
di fe re n ts c a n ç o n s a mb c o mpà s si mpl e o c o mpo st, ma rc a n t-n e l a pu l sa c i ó ,
i e l s a l u mn e s h a u ra n d’ a do n a r-se si te n e n su bdi vi si ó te r n à ri a . Pe r e xe mpl e :
P l o u i f a s o l (ri tme bi n a ri ), M unt any es del Cani g ó (ri tme te r n a ri ).
— F e r e xe rc i c i s de po sa r l í n i e s di vi sò ri e s a l í n i e s rí tmi qu e s de c o mpà s 6 /8 .
— Expl i c a r qu è é s u n a a n a c ru si .

— F e r l a l e c tu ra rí tmi c a de l a pa r ti tu ra : pri me r, a mb sí l ·l a be s rí tmi qu e s;
de spré s, pi c a n t a mb l e s ma n s, i , pe r ú l ti m, re c i ta n t e l n o m de l e s n o te s.
— Ensenyar-los a escriure el text de la cançó sota la par titura, fent-los adonar
qu e a c a da n o ta n o h i c o rre spo n se mpre u n a sí l ·l a ba .
MEL OD IA
— Es fa rà bu sc a r a l s a l u mn e s l ’ e xte n si ó de l a c a n ç ó (di stà n c i a e n tre l a n o ta
mé s gre u i l a mé s a gu da de l a pa r ti tu ra ).
— F a re m qu e s’ a do n i n qu e e stà e sc ri ta e n mo de me n o r, fe n t l a c o mpa ra c i ó
a u di ti va de c o m se ri a l a ma te i xa c a n ç ó e n mo de ma j o r.
— Hauran d’escriure l’estructura formal i pintar un petit musicograma al costat
de la partitura amb la forma AABB’. Els explicarem que es tracta d’una forma
binària.
— Es tre ba l l a rà e l n o m de l e s n o te s de l a pa r ti tu ra .
— Es pot demanar als alumnes que busquin a la melodia diferents intervals.
— Després de fer notar la preeminència de les notes tònica i dominant en tota
la melodia, es pot remarcar que la majoria de cançons amb començament
anacrúsic ho fan amb la successió dominant-tònica i que és un dels trets
identificatius de la cançó popular catalana. (Els tres tambors, Cargol, treu
banya, Ploreu, ploreu ninetes, El ball de la civada, El rotlletó, El poll i la puça...).
IN T ER PR ETA C IÓ
— In te n ta r qu e l a me l o di a qu e di mo l t l l i ga da i so sti n gu da i qu e e l s fi n a l s n o
qu e di n a c c e n tu a ts (e n to te s l e s pa ra u l e s pl a n e s de l fi n a l de fra se , s’ h a de
ma rc a r l a sí l ·l a ba tò n i c a i n o a c c e n tu a r ge n s l ’ à to n a ).
— Si s’ a pre n e n l e s e stro fe s e n qu è pa rl e n di fe re n ts pe rso n a tge s, fe r-l e s
c a n ta r a u n so l i sta o a u n pe ti t gru p de l a c l a sse se go n s e sc a i gu i a l te xt.
— In te n ta r j u ga r a mb di fe re n ts di n à mi qu e s a de qu a de s a l te xt.
— Si e l n i ve l l de l a c l a sse h o pe r me t, bu sc a r u n a ve rsi ó pe r c a n ta r-l a a ve u s.
— Pe rqu è e l s a l u mn e s s’ a do n i n de l re su l ta t vo c a l , se ri a bo e n re gi stra r-n e l a
i n te rpre ta c i ó a fi de po de r fe r u n a a u to c rí ti c a i mi l l o ra r a qu e l l s a spe c te s
qu e c o n vi n gu i .
T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L ’ À R EA D E PL À ST IC A
— C o n fe c c i o n a r u n a u c a pe r gru ps qu e re pre se n ti l a h i stò ri a a qu è fa
re fe rè n c i a l a c a n ç ó .

4 P R O P O S TA D I D À C T I C A VII
Himnes i cants
• Himnes i cants
Himnes i cants
5
ÍNDEX
Himnes i cants
1 Els Segadors
Proposta didàctica
2 Els Segadors
HIMNES I CANTS
5
Lletra: Emili Guanyabens
1 ELS SEGADORS Mú s i c a : t r a d i c i o n a l c a t a l a n a
H a r m o n i t z a c i ó : J o s e p Ro da
# 3Maestoso . j
& 4 . . œ œ. œ œ. œ œ œ œ œ œ . œ 42
œ. œ œ œ œ ˙ J
Ca - ta - lu - nya, tri- om - fant, tor - na - rà∏a ser ri - ca∏i plena! En - dar -
ho - ra, se - ga - dors! A - ra∏és ho - ra, d'es - tar∏a - ler - ta! Per quan
mo - li l'e - ne - mic en ve - ient la nostra∏en - se- nya;: com fem
# 3Maestoso j
& 4 .. œ . œj œ . œ œœ .. œœ œœ œœœ œœ œœ œœ .. œœ 42
œœ .. # œœœ
œ.
œœ .. œœ # œœœ œ˙˙ œ œ œœœ .. œœ œ. œ œ œ œ œ. œ
Piano f J
? # 43 œ. œ .. œ œ œ œ œœ œ œ œ . œ 42
œ œ œ œ. œ œœ œ œ œ
œ. œœœ œ œ œ œ œ. œ
œ œ œ
6
# 2 , 3
& 4 œ œ œ œ 43 ˙ œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ . œ œ œj‰ œ œ . œ
3
re - ra∏a - ques - ta gent tan u - fa - na∏i tan su - per - ba! Bon cop de falç! Bon cop de
vingui∏un al - tre juny es - mo - lem ben bé les ei - nes! Bon cop de falç! Bon cop de
cau - re∏es - pi - gues d'or, quan con - vé se - guem ca - de - nes! Bon cop de falç! Bon cop de
# 2 œ 3 œ
3
œ œ œœœ œœœ ... œœœ

3
& 4 œ œœœ œœœ œœœ 4 ˙œ˙ # œ œ œ . œœœ œœœ œ œ œ œ œ œ œ œœ . œ ˙˙

œ œ œ œœ œœ œ .. œœ ˙
œ œ œ .
33
? # 42 œ œ 3 œ œ . œ œ œ
œ œ # œœ œ
3
œ œ œœ . œœ œ œ œ œ. œ
œ œ œ œ 4 œ œ œ . œ
1, 2. , , œ œ . œ U˙ .
3
11
# œ œ œ
œ œ œ œ œ œ œ . œ œ œj‰ œ . œ .. œ œ œ œ . œ ˙ .
3 3.
& ≈
falç, de- fen- sors de la terra! Bon cop de falç! A - ra∏és
> >>
falç, de- fen- sors de la terra! Bon cop de falç! Que tre –
falç, de- fen- sors de la ter - ra! Bon cop de falç!
# œ œ œ
3
œœ œœœ .. œœ ˙˙ ..
& œœ œœ œœ œœ œœœ # œœ # œœ œœ œ œœ .. œ œ œj‰ œ . # œœ
≈ œ œ .. œ œ
3
œ œ œœ œ . œœ œœ œœ œœ .. œ # œœ œœ œœ œ .. œœ ˙˙ ..
ƒ
3
j 3
?# ≈ ˙ œ œ œ œ œ œ .. ˙˙ œ œœ . œœœ ˙˙ ..
œ œ œ œ œ œ ˙˙ œ œ . œ œœ œœ ‰ œ .. œ
.
˙ œ . ˙.
1. Catalunya, triomfant,
tor narà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
2. Ara és hora, segadors!

Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
Bon cop...
3. Que tremoli l’enemic

en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!
Bon cop...
1 ELS SEGADORS
• Vegeu la proposta didàctica a la fitxa següent.
HIMNES I CANTS
5
ELS SEGADORS
OBJECTIUS
— Par tici par en la interpretació de l’himne Els Segadors , tenint en compte la

precisió rítmica i melòdica, el text i un registre còmode.
— Aprendre de memòria un reper tori de cançons adequat a l’edat.
— Tenir cura de l’aparell fonador, observar-ne el funcionament bàsic, ser
conscients de la seva impor tància i cuidar-lo amb higiene.
— Cantar amb una bona emissió, afinació i justesa rítmica.
— Respectar el treball col·lectiu i par ticipar-hi.
— Identificar i analitzar la cançó mitjançant la lectura del ritme i/o melodia.
— Llegir la cançó amb la par titura i memoritzar-la.
— Fruir de la pràctica del cant.
— Seguir les indicacions del director/a.
— Adoptar una postura corporal adequada de manera constant.
CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS
— Cant individual i col·lectiu tenint en compte:
• La precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó.
• La respiració, l’ar ticulació i l’emissió correcta de la veu.
• Tècniques de respiració, articulació i entonació aplicades al cant.
— Memorització de la cançó.
— Localització i observació dels diferents òrgans que intervenen en la
producció del so.
— Reconeixement de la cançó pel ritme i/o melodia.
— Contextualització de la cançó: tradició, procedència...
— Aplicació correcta dels matisos i indicacions referents a la dinàmica i al
caràcter de la cançó.
— Adaptació de l’expressió a les diferents par ts de la cançó.
— Reflexió sobre el text de la cançó.
— Anàlisi de la cançó. Ritme, melodia, mètrica i estructura.
CONCEPTUALS
— Intencions comunicatives i expressives de la cançó.
HIMNES I CANTS
— Missatge del text literari de la cançó.
— El cant com a expressió dels sentiments.
— Aspectes musicals i expressius de la cançó:
• Expressius: accentuació, fraseig i respiració, aspectes dinàmics (matís),
tempo , caràcter.
ACTITUDINALS
— Esforç per mantenir una postura corporal adequada en el moment
d’interpretar cançons.
— Valoració de la veu com a instrument d’expressió i comunicació mitjançant
el cant i la paraula.
— Consciència de la necessitat de tenir cura i d’utilitzar correctament la veu
en l’emissió.
— Valoració de l’hàbit de memorització.
— Esforç en l’emissió precisa de la veu.
— Interès per interpretar cançons conegudes i aprendre’n de noves.
— Actitud de valoració i apreciació en la interpretació de cançons del folklore
propi i el d’altres països.
— Gust per començar a cantar a par tir del silenci absolut.
— Atenció a les indicacions del director/a.
— Respecte i interès per l’himne de Catalunya.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ
Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l’any 1618, inicialment per
causes religioses, encara que també s’hi barregen qüestions polítiques
i econòmiques, Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya, hi par ticipa obligat pel
seu parentiu amb l’emperador alemany de la dinastia Hasburg. Però les
guerres costen diners, i una guerra tan llarga arruïna la tresoreria reial.
És llavors quan es pretén que Catalunya apor ti també homes i diners a la
guerra. Això origina un profund rebuig i indignació de la població catalana,
que es veu forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la
fronter a espanyola de l’atac francès.
Les actuacions del comte-duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, van
desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els
abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren.
El dia de Corpus de 1640 s’inicia a Barcelona la revolta dels segadors en
l’anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris,
van fer costat als revoltats.
HIMNES I CANTS
De la Guerra dels Segadors, n’hem conservat la música del que després
s’ha conver tit en l’himne nacional de Catalunya i símbol de la nostra
identitat, Els Segadors .
La lletra original d’ Els Segadors es va simplificar, a par tir de l’adaptació
feta a l’any 1899, amb la reducció de sis estrofes a tres, que són les que
es canta actualment unificant-ne la tonada.
Activitats per relacionar els personatges de la columna de l’esquerra amb
els conceptes de la dreta.
Felip IV par ticipa en la conseller en cap
Pau Cl aris és el primer ministre de Felip IV
Comte-duc d’Olivares és el rei d’Espanya
Felip IV és el Guerra dels Trenta Anys
MOTIVACIÓ
Podem fer referència a la tradició immemorial de diferents pobles,
comunitats, par tits polítics, religions, agrupacions espor tives, etc., a
establir símbols que els identifiquin, com un escut, una bandera o, com en
el cas que ens ocupa, un himne. Prèviament a la presentació de la cançó
podem fer escoltar diferents himnes i preguntar si els coneixen i què
representen: l’himne del Barça, d’Europa (la 9a de Beethoven).
En aquesta mateixa línia també podem fer esment del poder d’associació
que pot tenir la música fent-los escoltar diferent músiques d’anuncis, de
programes de TV, de pel·lícules...
TÈCNICA VOCAL
Proposem un vocalís que servirà, alhora, per preparar les veus per cantar
Els Segadors , i per treballar i exercitar el cant a dues veus.
— Primer ensenyarem la segona veu, que farem cantar amb la síl·laba “nu”,
pujant per semitons i baixant per tons.
# j
& 43 œ. œ œ. œ œ œ ˙
#
& 43 œ. œ œ. j
œ œ œ ˙
HIMNES I CANTS
— Després farem el mateix amb la primera veu. Per fer variat l’exercici podem
canviar la síl·laba “nu”, per exemple per “dum”.
— Per últim, dividirem la classe en dos grups que cantaran ambdues melodies
simultàniament (pujant i baixant de la mateixa manera). Segons el nivell
vocal de la classe podrem fer aquest exercici en la primera sessió,
o haurem d’esperar a futures classes quan tinguin les dues melodies més
segures.
— En totes les variants cal cuidar l’afinació i la nota final, que serà llarga,
intentant que l’uníson entre ambdós grups sigui per fecte. Cal habituar-los
a escoltar-se en l’har monia, per la qual cosa demanarem als alumnes que
cantin amb una intensitat moderada.
TEXT
— Fonètica. Dificultat de pronúncia: e oberta: alerta, terra... O oberta: bon,
cop, hora… Vocal neutra: Catalunya, rica, endarrera... Enllaços fònics: tan
ufana i tan superba!, per quan vingui un altre juny…
— Lèxic. Dificultat de comprensió: ufana, superba, alerta, esmolem, eines,
ensenya...
— S’explicaran les expressions: Bon cop de falç, per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines, com fem caure espigues d’or, quan convé seguem
cadenes...
— Recitar les frases de la cançó articulant bé el text.
— Memoritzar el text mitjançant la repetició de versos i estrofes.
ASPECTES RÍTMICS
— Farem que els alumnes endevinin, entre tres sèries de 8 pulsacions que
interpreta el mestre/a amb un instrument de percussió, quina sona en
funció de l’accentuació (compàs). També els podem fer interpretar o
endevi nar quin canvi de compàs es produeix.
Exemple: digues quin has sentit.
43 >œ œ œ >œ œ œ 42 >œ œ 43
43 >œ œ œ 42 >œ œ 43 >œ œ œ 42
42 >œ œ 43 >œ œ œ >œ œ œ
HIMNES I CANTS
ASPECTES MELÒDICS
— Fer buscar als alumnes l’àmbi t de la cançó (mi 3 - re 4).
— Descobrir quin és l’interval més ampli de la cançó (5a).
— Fer buscar als alumnes quantes vegades hi apareix l’interval de tercera 10).
— Notes de pas. Després d’haver introduït el concepte d’acord, farem notar
als alumnes que quan es desplega una melodia damunt d’un acord també
hi trobem notes que no li són pròpies (Catalunya-tor narà).
Exercici: encercla les notes de pas.
#
& www Œ Œ œ. œ œ
#
& www Œ Œ œ. œ œ
— Podem escriure l’escala de mi menor i comparar-la amb la de la menor,

fent notar que la distància entre els graus d’ambdues escales coincideix.
— Escriure l’escala de re menor i, per comparació amb la de la menor i de mi
menor, els alumnes hauran de descobrir quina és la nota alterada (si bemoll).
— Completar la cançó en to de re menor.
Exercici: escriu les notes que hi falten.
& b 43 Œ Œ œ . œ ˙
— Podem treballar la discriminació auditiva del fa diesi i el fa natural.
Exercici: escolta bé la nota “fa” i digues quins has sentit.
# j
& 43 Œ Œ œ . œ œ . œ œ œ œ
# j
& 43 Œ Œ œ . œ œ . œ n œ œ œ
# j
& 43 Œ Œ œ . n œ œ . œ n œ œ œ
HIMNES I CANTS
— Farem notar el caràcter enèrgic i majestuós de la cançó i, per extensió, de
tots els himnes.
— Fer l’audició de les diferents versions d’ Els Segadors (segons el CD de la
Generalitat de Catalunya).
HIMNES I CANTS

PDF Cancons Populars Tradicionals Lescola PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PDF Cancons Populars Tradicionals Lescola PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Cançons

PROPOSTES DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES

La p ublic a c ió que t e niu a le s ma ns é s una guia pe r a me st re s que e nse ny in

Les cançons tradicionals catalanes incloses a les fitxes coincideixen gairebé

Els CD inclosos a la carpeta provenen d’una edició anterior de gran qualitat,

La músic a de st a c a c om un de ls punt a ls de la for ma c ió pe r sona l i soc ia l

É s p e r t ot a ixò que e l De pa r t a me nt d’E nse ny a me nt ha de c idit de fe r

5 Metodologia, repertori i didàctica de la cançó

9 Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó

11 Activitats prèvies del mestre/a

12 Com ensenyar una cançó

Una de les contribucions essencials de la pràctica de la música, en el procés

La música és un llenguatge artístic. Com a llenguatge permet la comunicació

La música, s’aprèn “fent música”. El seu procés d’ensenyament-aprenentatge cal

La cançó constitueix la base fonamental per a la pràctica musical a l’escola. En

– Forma de fer música més espontània i a l’abast de l’infant.

Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a l’escola. La cançó pot

La música a l’escola té un paper molt important en l’educació de l’alumnat. Pedagogs

De la mateixa manera que la cançó, la dansa és una manifestació de la idiosincràsia

La metodologia docent és la materialització del model didàctic pel qual s’opta.

Les teories pedagògiques vigents es basen en la reconstrucció social i cultural

El model didàctic serà interactiu sempre que els components de la intervenció

– La selecció i seqüenciació dels continguts ha de respondre a la lògica

Així mateix, en el disseny de cada seqüència d’activitats d’aprenentatge s’ha de

El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent tenint en compte

És convenient que la interpretació sigui variada: “a capella” o amb

Presentació del cançoner

Es proposa un recull de cançons populars i tradicionals catalanes com a eix a

– Aspectes metodològics generals referits a la cançó.

Es proposen uns models de programació d’una cançó de cada cicle. S’ha de

Per facilitar-ne la lectura, pel que fa referència a la interpretació instrumental, a la

Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó

Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge de

De manera connexa, el treball amb les cançons desenvolupa la facultat de

1. Comprensió inicial del lèxic:

1. La cançó com a joc de llenguatge:

Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge

Aquest apartat es treballa detalladament en les propostes didàctiques de les

1. Ritme: pulsació, tempo, ritme, compàs...

2. Melodia: línia melòdica, àmbit, estructura formal, tonalitat i modalitat...

3. Dinàmica: intensitat, canvis dinàmics...

4. Interpretació: expressió, tècnica vocal, coneixement del gest de direcció...

Activitats prèvies del mestre/a

– El mestre/a haurà de procurar que la cançó constitueixi el fet musical

Com ensenyar una cançó

– Caldria aconseguir que l’alumne/a assolís uns hàbits de treball mínims:

La interpretació hauria de ser l’objectiu d’aprenentatge bàsic al qual es vinculen

El principal objectiu del cant coral és gaudir de la bellesa de les cançons i

El cant coral cohesiona el grup en una única expressió en què es reparteix, de

Hauran d’aprendre a estar atents a les indicacions del director/a i hauran de

Les activitats d’avaluació han de ser semblants a la resta de les d’ensenyament-

L’avaluació de la cançó ha de ser continuada, i cal valorar tant l’interès i l’actitud

És imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o

La finalitat de l’avaluació ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per

• 40 Cançons populars catalanes. Biblioteca popular de «L’Avenç», núm. 90.

• I Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

• II Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

• Cançoner popular català. Bohigas, Pere. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Col. Biblioteca Serra d’Or.

• Cançons d’infants. Freixas, Narcisa. Caixa de Catalunya.

• Cançons d’infants. Llongueres, Joan. Boileau.

• Cançons per al poble de Nadal. Harmonitzacions de Manel Oltra. Editorial Claret.

• Cantem a l’escola. Clota, Teresa. Ed. Galba.