Les inxes de gralla:

La inxa de la gralla es pot considerar la part no més important però si la més

característica, donat que si acoblem altres tipus d'inxa a una gralla, el so no
serà el d'una gralla, sinó que serà una barreja entre gralla i l'instrument originari
de la inxa..

Introducció:

Les inxes de gralla es caracteritzen pel seu peculiar mètode de construcció,

mentre que un gran nombre d'inxes de doble pala (sac de gemecs, dolçaina,
tenora, ...) es construeixen a partir d'un segment pla de canya al qual es dona
forma mitjançant força al voltant d'un tub cònic, a les inxes de gralla no se'ls
dona forma sinó que aquesta "s'esculpeix a la canya".

El material:

La canya que es cull ha de complir una sèrie de requisits:

- amplada i gruix: el diàmetre aproximat ha de ser d'uns 30 mm per la part

exterior i d'uns 20 a 25 mm per la part interior. Aquests requisits els
compleix la base de la canya, els primers 1 o 2 metres. Si una canya no és
prou gruixuda, més val tornar a collir-la l'any que ve.

- edat i condicions de la canya: la canya que es culli, no ha de ser nova de

l'any (les més verdes i sense ramificacions) perquè la fusta no està encara
formada del tot i la inxa seria massa tova. Les canyes que tenen un mínim
de 2 anys ja tenen la fusta formada (un verd més suar i amb ramificacions,
la fusta és més lluent i forta). Les condicions de creixement de la canya
presenten contradiccions, lo ideal, seria de secà, però normalment, les
canyes de secà no assoleixen el gruix requerit. Les canyes de barranc o
riera si que són del gruix indicat, però al estar en humitat, la fusta no és tan
seca, per lo que l'assecat comporta més problemes.

- collida i assecat: La millor època per a collir-les és el més de gener, i, a

poder ser, diu la tradició, els dies de lluna plena. En quant a l'assecat, la
fusta ha d'estar completament seca perquè sinó, un cop feta l'inxa aquesta
perdrà la forma fàcilment (de vegades, la per la part de fora sembla seca,
però si quan buidem la part interior notem que té encara color verd, voldrà
dir que encara no era seca). El secat s'ha de fer en un lloc sec i ventilat i
sense que hi toqui directament el sol, s'han de pelar les fulles seques de la
base per evitar que es podreixin. El secat serà com a mínim de 2 anys però
preferiblement n'esperarem 3 o 4, com més seca sigui la canya, més bona
serà l'inxa que obtindrem. Per l'assecat, no s'ha de tallar la canya a trocets,
perquè si tallem el nus, l'assecat provocarà que la canya es deformi. Si no
trobes cap canyar en condicions o be vols posar-te en marxa de seguida,
pots buscar alguna empresa que es dediqui a la "indústria" de la canya i en
 podràs aconseguir igual que els que fan inxes per altres instruments, doncs
la canya és la mateixa.

La construcció:

- el cilindre de partida: es tallarà un cilindre tenint cura de no agafar cap

nus, al serrar, s'ha d'anar en compte de no estellar la canya, fes-ho doncs
de forma suau. El cilindre ha de tenir uns quatre centímetres de llargada i
més o menys el diàmetre i el gruix comentats abans (40 1 25 mm). El
deixarem apunt per a fer les pales llimant-lo amb un paper de vidre (el paper
sobre una superfície llisa i farem lliscar el cilindre en cercles sobre el paper).

- les pales: tallarem 4 pales de cada cilindre, tenint el cilindre o canuto sobre
una superfície i fent pressió amb un gabinet, sempre posant la ma per la
part de sobre, per a no prendre mal. Tallarem més o menys per la tangent
de la part interior, de tal manera que ens quedarà la part interior plana i
l'exterior en arc. Tot seguit eliminarem les imperfeccions del ganivet llimant a
sobre del paper de vidre i acabarem de fer plana la part interior. Aparellarem
les pales dos a dos i llimarem fins que tinguin la mateixa mida per tal que la
inxa sigui equilibrada.

- la cavitat del tudell: amb una gúbia (estri en forma de U - similar a una
varilla de paraigües- que talla per la punta i que està subjecte a un mànec
per tal de fer-hi pressió) farem el camí, i l'acabarem amb una llima rodona
(si es disposa d'un peu fix de taladro, lligarem les pales i farem el forat amb
una broca del 6 o del 5, segons l'amplada del tudell).

- buidat interior: amb la gúbia, buidarem la part interior tot donant-li forma de
U. (en el dibuix es veu ja la forma després del llimat i l'acabat del coll). Si
buides a ras de la cavitat del tudell obtindràs una inxa de pala inclinada,
mentre que si buides només lo necessari per a la obertura, obtindràs una
inxa de pala plana.

- de pala plana: buidem amb la gúbia el gruix necessari per a la obertura,

quan muntis les dues pales enfrontades, el gruix ha de ser de forma ovalada
i d'uns 4 o 5 mm. Deixarem llisa la part interior amb un trocet de paper de
vidre i amb compte. Si queda massa oberta, podem llimar a sobre del full de
paper de vidre de forma horitzontal i en cercles fent una mica més de
pressió amb els dits a la punta que a la part del coll.

- de pala inclinada: buidem a ras de la cavitat del tudell, i llimem la part

interior per tal que quedi llisa, ens quedarà una obertura massa gran i per
això s'hi ha de fer el llimat interior. A sobre del paper de vidre, llimarem en
cercles fins a aconseguir la mida d'obertura correcte (arc ovalat i obert uns 4
o 5 mm entre les dues pales).

- treball exterior: Posant la pala dreta amb la part del tudell mirant cap a
nosaltres, traurem el material sobrant (escorça de la canya) amb un cutter o
 ganivet ben afilat i resseguint la mateixa forma de la cavitat interior ara però,
per la part de fora. Ho farem posant els dits per la part de darrera, mai per la
mateixa banda per on passa el cutter, i sempre de dalt a baix. Aquesta part
s'ha de fer amb compte perquè la pala ja és bastant prima. Tot seguit,
llimarem amb un trocet de paper de vidre les imperfeccions del cutter,
llimarem per acabar de donar la mida correcte de gruix a la pala (0.5 mm).
Si mirem a contrallum veurem les parts on hem de llimar més i on menys.

Vist de perfil, i segons el tipus de canya que estem fent:

El coll

Ara, només cal treure la fusta sobrant al voltant del coll, lligarem les pales amb
un fil de tacte suau de sense apretar molt per a confrontar de manera correcte
les pales (si no encaixen de manera exacta, cal llimar una mica més i de
manera uniforme, l'encaix he de ser perfecte des de la punta fins al final de la
inxa per a que aquesta no tingui pèrdues d'aire), ara, amb un ganivet ben
esmolat, es pot treure la fusta sobrant, no facis el coll ni molt prim ni el deixis
molt doble, i el pots fer rodó per la part exterior retocant-lo amb el ganivet. Si el
fas molt prim, la canya guanya sonoritat però és possible que al muntar-la es
badi el coll per la força del tudell també, la canya és més feble i no durarà tant
de temps sense variar la forma (tancant-se); si el fas molt doble, la canya serà
forta i estable però el so serà més amortiguat.

Lligat de les pales:

Confrontant les pales, enrotllarem al voltant del coll un fil resistent i flexible
(pots utilitzar fil de palomar o d'empalomar - va força bé- o fil resistent -de
botiga de fils-, que es més prim i crema ) començarem a enrotllar per baix i
anirem pujant tenint cura de no deixar buits per cobrir. Un cop arribat al final del
coll, donarem uns nusos al voltant del coll (volta a l coll amb el cap del fil passat
per sota).

Muntar la canya el tudell:

Fent la pressió sobre el coll, mai sobre la pala, es fa força per encaixar la inxa
al cap del tudell.

Si mulles la inxa uns 2 minuts submergida en aigua, ja pots bufar i fer sonar la
gralla

CONSELLS (nge):

Si no disposes de canyes seques i vols començar a iniciar-te en la fabricació

d'inxes, pots agafar les canyes seques que hi ha en els canyars, normalment
per la part interior dels canyars, hi ha canyes mortes que s'han assecat in situ.
Veuràs segons el color si la canya és simplement seca (color groguenc) o bé sí
ja és podrida o malmesa (color negròs) pots acabar de comprovar que la fusta
està en bon estat serrant-ne un secció, si la fusta està feta malbé, ja es veu pel
tacte i la duresa. O sinó pots optar per la opció de comprar-ne a una empresa
específica.
Si no aconsegueixes una gúbia, pots començar amb un estri semblant, per
exemple, una varilla de paraigües clavada en un mànec i una mica afilada.
Si pots, munta un per de taladro, tenir un forat uniforme i sempre igual, ajuda
molt a obtenir una bona inxa (segons els tudells, broques de 5, de 5.5 o de 6
mm).
Al fer el llimat per a rebaixar l'obertura, ves amb compte que la pala no et
quedi en forma de barca -ha de quedar igual de plana però inclinada- perquè
no t'encaixaran bé. Reparteix bé la pressió dels dits.
Al llimar l'interior, ves amb compte, mira sovint la feina que has fet confrontant
les pales. Per l'acabat -només ho recomano per l'acabat, no pel treball de
llimat- pots "construir-te" amb una canya doble o amb tubs de plàstic un
"canuto" d'uns 5 cm de diàmetre i enrotllari amb cola paper de vidre -una mica
gastat-. El falques en una broca antiga o en un cargol gros, ... i ho muntes al
peu del taladro, engegues de forma suau -si tens regulador- i mentre gira, vas
aproximant la pala -quasi acabada- de forma suau -quasi que no toqui-
aconseguiras una corba d'acabat interior ben arquejat i perfecte.
No llimis mai amb la canya mullada, faràs malbé el paper de vidre i llimaràs
sense control. -segons gustos-
Si s'et trenca o bada alguna pala, posa-hi una mica de super-glue, un cop
acabada la inxa, no es nota si no t'hi fixes.
No deixis massa obertura prevenint que es tancarà perquè quan mullis la inxa,
aquesta s'obrirà una mica més perquè la fusta s'infla.
Arrodoneix una mica amb paper de vidre els dos "cantos" que queden entre el
coll i la pala.
Talla amb tallaungles o llima sobre paper de vidre les puntes de la inxa, només
una miqueta, diuen que ajuda en la octavació.
Fes proves entre els dos tipus d'inxa, ni massa plana ni massa inclinada.
Si el llimat ha disminuït la cavitat del tudell, pots repassar-lo amb el taladro o la
llima un cop acabat el llimat interior.
Per assegurar el fil que lliga el coll, un cop fets els nusos, hi pots posat un
bernís o alguna laca (no tòxica, vigila que te la posaràs a la boca). Al muntar la
inxa al tudell, pots tenir les pales lligades també amb un fil suau, inclòs així, a
vegades l’entrada del tudell desplaça les pales cap a diferent costat. Si passa,
llima tot relliscant la canya perpendicularment per igualar les pales.
Un cop muntada en el tudell, pots escapçar els cantons de les puntes amb un
tallaungles (no et passis) si no hi ha cantonades, la inxa no es pot estellar tant
fàcilment, diuen també que escapçar les puntes ajuda a octavar al sonador.
Si perd una mica d'aire per el final del coll, pots enrotllar-hi un fil o bé una mica
de teflon.
Per últim, si la canya, un cop muntada i al cap d'un temps s'obre, posa unes
gotes de super-glue a cada costat, entre les dues pales, això evitarà que perdi
aire per entre pales però si has d'obrir la inxa, tindràs algun problema.