DISSENY: Unitat 3

EL DISSENY D'OBJECTES II

ACTIVITAT 1

Analitzar un moble i un utensili

1. MOBLE: Estanteria

Ens trobem davant una estructura senzilla i funcional, amb unes dimensions aproximades
de 1,70 metres d'alçada, 40 centímetres d'amplada i 40 cm. de fons. Està formada per tres
peces verticals que subjecten cinc peces horitzontals col·locades a diferents nivells. La
peça vertical central és la que ha de ser subjectada a la paret amb claus per evitar que es
pugui moure.Les peces horitzontals, per tant, són quadrades i els extrems són lleugerament
arrodonits.

Està feta de fusta, coberta d'una capa de pintura blanca envernissada, per donar-li un
acabat brillant.

La seva funció principal és la de fer de suport per objectes diversos, com poden ser llibres,
CDs o elements decoratius, entre d'altres. Això és possible, gràcies a les peces horitzontals,
que, pel fet de trobar-se a diferents alçades, creen espais irregulars que poden ser situats
segons les necessitats de cada moment. No és, per tant, totalment simètrica. Aquests
prestatges es subjecten mitjançant claus, fet que permet que suportin el pes d'una manera
adequada.

En general és un disseny efectiu i ben resolt per la necessitat que pretén cobrir. El fet que
sigui blanc fa que es doni protagonisme als elements que conté, sense que el moble atregui
més atenció que aquests. En aquest cas, la funcionalitat és el més important i per això les
línies són senzilles, per adaptar-se a l'espai en que el situem. Està pensat per ser ubicat en
un entorn de tonalitats semblants, ja que si aquest entorn conté una gran diversitat de colors
no aconseguirem aquest efecte.

2. UTENSILI: Forquilla

Es tracta d'un utensili molt comú i que, tot i que algunes vegades hi podem trobar petites
variants, ha mantingut gairebé intacte la seva estructura des de la seva invenció. Està
formada per un mànec, allargat, i a l'extrem una part més ample amb quatre punxes.

És pla, és a dir, molt estret si el mirem de perfil (uns 0,2 cm. aproximadament). L'amplada a
l'extrem del mànec és d'1 cm. aproximadament i a la part més ample fa uns 5 cm.
L'allargada més habitual és d'uns 17 cm.

La seva funció és la d'ajudar a portar el menjar del plat a la boca, per tal de ser una
alternativa a la utilització de les mans. Per tant, es tracta d'un objecte pensat per cobrir una
necessitat higiènica i que, a mida que el seu ús s'ha generalitzat, s'ha convertit també en
una qüestió de correcció social.

La seva utilització és molt senzilla i consisteix a agafar l'utensili pel mànec i agafar el menjar
amb les punxes de l'extrem.

Compleix perfectament la funció que es pretenia cobrir quan es va crear i s'ha convertit en
un utensili imprescindible a la nostra vida quotidiana, raó per la qual considero que és un
molt bon disseny.
Et falta explicar de quin material està fet i si es l’adeqüat per a la seva funció, si es prou
resistent per soportar la seva funció, i si s’adequa a les mesures de la ma de qualsevol
persona.

ACTIVITAT 2: Disseny d'un tamboret de fusta

Malgrat podem trobar diversos tipus de tamborets, tots ells són derivacions del tamboret
estàndard, que està fet d'una estructura de fusta, amb tres o quatre potes segons el model i
amb una base plana a la part superior. L'alçada sol ser d'uns 45 cm.

Actualment, però, en trobem de diferents alçades i en alguns models, fins i tot, hi podem
trobar un respatller. També hi ha alguns models que tenen una base més ample del que és
habitual i amb una sola pota. En els dissenys més sofisticats és possible que el respatller
sigui ajustable i, en alguns casos, el material emprat pot ser un metall.

En aquest cas ens centrarem en un model clàssic, amb fusta com a únic material i una
alçada lleugerament inferior a l'estàndard, de 30 cm. Això ens ajudarà a aconseguir més
estabilitat i resistència. Tot i que la funció primera d'un tamboret és la de fer de seient, en
aquest cas volem que sigui un element on pujar de peu i arribar a llocs elevats i de difícil
accès. Estarà pensat per ser en un lloc fix, com ara la cuina, però en moments puntuals és
possible recol·locar-lo. No obstant, tampoc està pensat per moure'l constantment, per una
qüestió de lleugeresa. Comptarà amb quatre potes força amples i una base quadrada, que
seran els elements que ens ajudin a aconseguir l'estabilitat necessària per suportar el pes
d'una persona sense cap dificultat.

El material escollit és la fusta de pollancre, ja que és alhora lleugera i molt resistent. Serà
l'únic material que utilitzarem i això ens ajudarà a donar-li un estil minimalista i senzill. La
idea principal és la de no allunyar-se del cànon de tamboret clàssic i obtenir un objecte
discret, que passi desapercebut i no trenqui l'estètica de l'espai en que es trobi.

Per últim, envernissarem la fusta amb una tonalitat marró fosc, que sense trencar la
senzillesa del disseny, li doni un acabat estèticament més acurat.