Per estudiar el tema escollit, s’ha fet necessari la consulta d’obres de caràcter general

relacionades amb l’obra fotogràfica i científica de Rejlander i Darwin.

Dintre dels primers, destaca Daniel Novak1 on valora l’obra fotogràfica de Rejlander com
una de les obres més importants dins l’àmbit de la fotografia pictorialista que es realitza
en el segle XIX on la seva tècnica fotogràfica va influir l’obra d’altres autors pictorialistes
com varen ser els casos de Julia Margaret Cameron i Lewis Carroll. Destaca la influencia
d’autors procedents de França dins l’obra de Rejlander per desenvolupar la realització de
fotografies procedents de diversos negatius.

Després, Helmut Gernsheim2 recull com Rejlander ajuda a la fotografia a sortir d’aquella
imatge que tenia dels seus crítics de ser únicament concebut com a un art mecànic, a més
de recollir influencies procedents de l’àmbit de la pintura, l’escultura o el dibuix a l’hora
de realitzar les seves fotografies, influït també per tendències procedents de la tradició
artística de períodes procedents de l’edat moderna com era el cas del renaixement italià.

En darrer terme, relacionat amb Rejlander cal valorar com Ron Brinkman3 incideix a més
de la perspectiva artística, dins la perspectiva històrica i com el desenvolupament que va
donar lloc d’una nova visualització de la perspectiva fotogràfica gràcies a la introducció
del positiu combinat va donar lloc a què en anys posteriors aquesta tècnica fos
evolucionant a partir de l’aplicació de diferents efectes com poden ser per exemple
l’efecte slow-motion.

Respecte a l’obra de Darwin, cal remarcar l’obra de Stephen Jay Gould 4 on explica la
visió de l’evolució de la vida i de les especies que introdueix Darwin mitjançant els seus
tractats teòrics. Valora l’aplicació de les teories darwinianes dins els éssers humans on
distingeix els elements singulars que tenen els humans respecte a la resta d’espècies, així
com explica l’aplicació de les seves teories evolutives dins organismes que poden ser
peculiars.

1
Daniel Novak, Realism, Photography and nineteenth-century fiction, (Londres: Cambridge University
Press, 2008), 16-18.
2
Helmut Gernsheim, Creative Photography: Aesthetic Trends: 1839-1860, (Nova York: Courier
Corporation, 1991), 77.
3
Ron Brinkman, The art and Science of Digital Composing, (San Francisco: Morgan Kauffmann, 1999),
4-7.
4
Stephen Jay Gould, Desde Darwin: Reflexiones sobre historia natural, (Madrid: Grupo Planeta, 2010),
12-13.
A continuació, Wenceslao Gónzalez5 analitza la figura de Darwin des de una base
històrica, però també aplicada a les noves teories evolutives que se estan plantejant des
de l’actualitat. En aquest anàlisi, l’autor mostra les primeres etapes d’aquest
evolucionisme i l’enfocament que li dóna Darwin, la consideració d’una revolució
intel·lectual a partir de les tesis introduïdes per Darwin i com actualment es traten
diferents evolucionismes relacionats amb la biologia.

En darrer terme, relacionat amb l’obra de Darwin, cal destacar la figura de Michael Ruse6
on analitza l’obra científica de Darwin dins una visió filosòfica on des de aquesta
perspectiva tracta qüestions com són la teoria del coneixement i la teoria de la moral.
També analitza la visió que tenien diversos filòsofs de l’època que són coetanis a Darwin.

Pel que fa a la relació que varen tenir l’obra fotogràfica de Rejlander amb la teoria de
l’expressió de les emocions que introdueix Darwin, destaca la figura de David Konstan7
on introdueix com Darwin va ser el primer científic que va incorporar fotografies per
validar una teoria científica, sent aquest fet revolucionari per als científics a l’hora
d’estudiar l’ésser humà. També destaca com l’obra de Darwin va ser el primer tractat
teòric que va estudiar les emocions de l’expressió humana d’una forma científica.

Finalment, Kelly Gates8 mostra com aquesta col·laboració entre Darwin i Rejlander
també va cercar transgredir les normes morals religioses de l’època basat en què la creació
de l’expressió ho havia realitzat Déu, cercant que les gestualitats que fa Rejlander amb
les seves fotografies fossin útils per a Darwin.

5
Wenceslao Gónzalez, Evolucionismo: Darwin y enfoques culturales, (La Coruña: Netbiblio, 2009), 5.
6
Michael Rice, Charles Darwin, (Buenos Aires: Katz editores, 2008), 11-13.
7
David Konstan, The emotions of the ancient Greeks: Studies in Aristotle and Classical Literature,
(Toronto: University of Toronto Press, 2006), 9-10.
8
Kelly Gates, Our Biometric Future: Facial Recognition Technology and the Culture of Survilance, (Nova
York: NYU Press, 2011), 157.