Lectura 2: - Mnemòsine – Revista Catalana de Museología, “Vitrines de la història:

una panorámica de l’evolució dels museus d’història” (BOYA i BUSQUETS, JUSÈP).

Núm. 3, 2006.

Comentari de text

Enrique Martín Carretero

En aquest text, s’introdueix com es varen crear els museus d’història on es considera que
es varen començar a crear en el renaixement amb els gabinets de curiositats on
s’integraven col·leccions que integraven objectes arqueològics que es reunien per la seva
historiocitat. Després, es varen crear les galeries de retrats i pintures on integraven
col·leccions de retrats de personatges il·lustres i les armeries que integraven les
col·leccions reials d’armes i trofeus de guerra. El punt en comú que tenen totes aquestes
tipologies es el seu caràcter privat i no seria fins a mitjans del segle XVIII quan les
col·leccions es varen començar a obrir al públic en general.

A mesura que avancen els segles, els museus d’història desenvoluparan una continua
dialèctica amb altres tipus de museus com varen ser el museu de belles arts i el museu
d’arqueologia on destaquen per el seu marcament estrictament esteticista i per el interès
en trobar els testimonis artístics de les grans civilitzacions clàssiques on el museu
d’història absorbeix aquest dos conceptes.

El primer museu d’antiguitats vinculat a la història nacional va ser el museu dels

monuments francesos on ofereix una visió diacrònica de la historia de França i exalta la
gloria i el culte cap al concepte de nació. Aquest model s’estendria arreu del país durant
el segle XIX, així com a altres països com varen ser els casos de Índia i Alemanya. A
més, d’aquesta forma de museu d’història, trobarem altres tipus de museus d’història com
va ser el cas de les galeries històriques, els museus militars, els museus commemoratius
i fins i tot els museus urbans.

La segona meitat del segle XIX es trobarà marcat per la proliferació de nous museus com
va ser el cas dels museus d’etnografia i de tradicions populars, tenint especial focus en
els països nòrdics on alguns d’aquests museus es van convertir en autèntics museus
d’història nacional. Aquests museus estimulen l’eixamplament del camp d’interès
tradicional cap a l’estudi de les formes de vida tradicionals i populars i desenvolupen
noves practiques museogràfiques com la reconstrucció d’escenes de la vida quotidiana o
la recreació integral dels interiors dels habitatges. Dins d’aquesta vertent, també
destacaran els museus d’aire lliure i els museus de llocs històrics reconstruïts in situ.

En els anys 30 del segle XX comença a sorgir una nova tipologia de museus d’història
que tindrà diversa nomenclatura on a França la denominaran com a museu de síntesi,
territori, identitat i societat. Inicialment, seran concebudes com a museus d’història
regional que integraran col·leccions arqueològiques, històriques i etnogràfiques, adoptant
un discurs diacrònic i didàctic. La renovació també s’introdueix en el àmbit de que els
museus deixaran de ser elements centralistes i es contextualitzaran a partir de l’utilització
de maquetes. El seu origen va ser els museus de la patria que va crear l’Alemanya nazi
on fins la finalització de la segona guerra mundial es va consolidar com un important
model de museu.

No seria fins la dècada dels 60 del segle XX quan es comença a introduir vertaderament
una nova museologia del museu d’història on s’emmarca un debat sobre com s’ha de
desenvolupar el futur museu, intentant donar una concepció més ample. D’aquest debat
sorgiran noves concepcions vinculades al museu d’història com per exemple trobem
l’ecomuseu. L’ecomuseu es planteja com un museu vinculat a l’home i a la natura on tota
la població fos participa d’aquest museu. S’interessa per tots els aspectes del patrimoni
material e immaterial d’un territori determinat on s’exposen dins una interdisciplinarietat
que s’introdueix d’una forma diacrònica. Tindria un gran èxit a França i s’estendria fins
a altres parts del món com va ser el cas de Canada.

Un altre exemple varen ser els museus de veïnat i els museus d’interpretació. El museu
de veïnat té un marcat caràcter reivindicatiu i participatiu on sorgeix per resoldre els
problemes dels sectors mes desfavorits i el museu d’interpretació volen aconseguir una
comunicació més efectiva amb els visitants, cercant estimular la seva curiositat. En darrer
terme, trobem els museus d’arqueologia industrial que son d’origen angles on es vincula
a la musealització de fabriques i conjunts industrials. Son similars als ecomuseus, tot i
que el seu model de museu s’acosta als museus d’història i als de aire lliure.