AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

1. IDENTIFICACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS

1.1 DEFINICIÓ DE RECURS TURÍSTIC

 Conjunt d’atractius del territori
 Els atractius i elements necessaris per gaudir d’un destí turístic capaç
d’atraure turistes, motivant i determinant la seva elecció
 Els atractius turístics que provoquen, incentiven o motiven el
desplaçament turístic
 Tots els bens i serveis que, per mitjà de l’ésser humà i dels mitjans amb
què compta, fan possible l’activitat turística i satisfan les necessitats de
la demanda
 Tot aquell element material que té capacitat per sí mateix o en
combinació amb d’altres, per atraure visitants a una determinada localitat
o zona.

RECURS TURÍSTIC = ATRACTIU TURÍSTIC + APORTACIÓ HUMANA

1.2 CLASSIFICACIÓ I TIPOLOGIES DE RECURSOS

TURÍSTICS

 Recursos naturals: elements d’atracció cap al viatger que estan

relacionats amb la natura. Així trobem recursos naturals:
o Relacionats amb l’aigua (hidrogràfics): rius, llacs, platges,
glaciars, aigües termal, penya segats...
o Relacionats amb la terra: flora i fauna, clima o relleu dels diferents
ecosistemes (muntanyes, altiplans, serres, valls, deserts...)

 Recursos històrico-patrimonials: Elements d’atracció cap al viatger

que estan relacionats amb el desenvolupament històric i la intervenció
humana. Són recursos històrico-patrimonials la pròpia història del destí,
la llengua, la població, els grups ètnics, la organització social i política

1
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

els museus d’obres d’art, catedrals, esglésies, palaus, castells,

monuments arquitectònics i escultòrics, jaciments arqueològics, etc.

 Recursos etnogràfico-culturals: Elements d’atracció cap al viatger que

estan relacionats amb la cultura i les manifestacions pròpies ‘una
determinada zona. Com per exemple: la gastronomia, el folklore, les
manifestacions artístiques i culturals, les festes, fires, mercats, rituals,
costums, jocs populars, arquitectura popular, forma de vida local, els
festivals, manifestacions religioses, artesania...

A més d’aquesta classificació dels recursos turístics, es poden fer d’altres

classificacions segons diferents criteris:

 Segons la seva creació

o Recurs original: aquell que és únic i exclusiu de la seva pròpia
naturalesa
o Recurs complementari: aquell creat per l’home per incrementar la
capacitat d’atracció del destí turístic

 Segons el seu interès

o Recurs turístic de gran interès: és aquell que per si sol genera
grans corrents turístiques
o Recurs turístic d’interès local: és aquell que genera corrents cap a
municipis, comarques o àrees properes
o Recurs turístic potencial: és aquell recurs susceptible de convertir-
se en un nou recurs pel turista

 Segons la distància del desplaçament

o Recurs per a residents: és aquell que es situa a prop dels
principals nuclis residencials i son els propis residents propers els
que visiten el recurs
o Recurs per excursions: és aquell recurs que requereix un
desplaçament d’un dia o cap de setmana, segones residències...
2
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

o Recurs per a vacances: és aquell que requereix un desplaçament

gran, quant a distància i requereix a més una estada de llarga
durada.

Classificació segons el model de Godfrey y Clarke

Tipus de recursos Exemple

Naturals  Flora: boscos, flors, arbres...
 Paisatge: platges, muntanyes,
illes, valls, deserts...
 Fauna: aus, mamífers, insectes
 Clima: tropical, continental,
mediterrani, de muntanya
 Aigua: rius, llacs, cascades...
Culturals  Religiosos: sinagogues, temples,
centres de pelegrinatge...
 Monuments: Patrimoni de la
Humanitat, museus...
 Altres: tradicions, locals,
celebracions ètniques, festes
tradicionals...
Esdeveniments  Festivals: música, teatre, dansa.
 Campionats: esportius, atletisme,
curses...
 Negocis: fires comercials,
congressos...
 Altres: festes nacionals, fires de
llibres, jornades
gastronòmiques...
Activitats  Esportives: esquí, submarinisme,
futbol...
 D’oci: centres comercials, parcs
aquàtics, planetaris...
 Altres: balnearis, palaus de
congressos...
Residents  Amabilitat, integració amb els
turistes, actitud...

3
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

Classificació dels recursos turístics segons Pierre Defert

Tipologia Definició Exemples

Recurs hidromo Element d’atracció Aigües marítimes i
relacionat amb l’aigua en terrestres, platges i
el seu estat natural o costes, balnearis,
modificat per l’home estacions d’esquí,
elements de suport
d’activitats nàutiques,
recursos de pesca
esportiva...
Rescurs phitomo Elements terrestres o Relleu, clima, vegetació,
naturals amb atractiu fauna, paisatge,
modificat o no per ecosistemes, accidents
l’home(a excepció d’aquell naturals...
relacionat amb l’aigua)
Recurs litomo Element construït per Recurs arqueològic,
l’home que tingui interès monuments històrics,
per la natura o per l’ús al museus, centres urbans,
que estigui destinat manifestacions
arquitectòniques de
civilitzacions anteriors...
Recurs antropomo L’home en si com element Estructura
fonamental socioeconòmica i ètnica,
artesania, folklore,
gastronomia...
Recurs mnemone Element intangible Visites a llocs històrics,
relacionat amb la memòria centres de pelegrinatge...
del passat i que pot
motivar desplaçament

1.2.1 INVENTARIS

Per tal de protegir qualsevol recurs turístic que hagi de ser promocionat i
explotat turísticament, el primer que cal fer és conèixer àmpliament el recurs en
si. La Organització dels Estats Americans (OEA), l’inventari dels recursos pot

4
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

definir-se com un “catàleg dels llocs, objectes o establiments d’interès

turístic d’una àrea determinada”

Per tant, inventari és aquell instrument bàsic d’operació pel coneixement del
patrimoni turístic que facilitarà la gestió del mateix. Té la funció d’identificar,
descriure i localitzar el recurs turístic en que es centra l’activitat turística
com a punt de partida de qualsevol planificació futura. L’inventari tan sols
enumera els llocs d’interès turístic i les infraestructures i empreses d’un destí
classificant-los i realitzant una fitxa de cadascun d’ells.

En el moment de realitzar un inventari d’un destí es determina el seu potencial

turístic i és possible planificar el desenvolupament del propi destí. Les
característiques del recurs determinaran les possibilitats d’explotació va
proposar una fitxa d’inventari amb 19 continguts bàsics que són els següents:

- Identificació
- Localització
- Relacions amb altres recursos
- Infraestructura específica
- Senyalització i accessos
- Informació
- Equipament i serveis existents
- Calendari i horari
- Planificació existent
- Nivell i grau d’utilització
- Tipus de demanda
- Propietat
- Organismes responsables de la seva ordenació
- Característiques particulars
- Especificitat
- Facilitats d’accés
- Importància
- Existència d’activitats incompatibles
- Existència de línies directrius en matèria d’aprofitament

5
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

1.3 LEGISLACIÓ NACIONAL I EUROPEA QUE AFECTA ELS RECURSOS

TURÍSTICS

A Espanya sempre ha existit la preocupació pels béns existents, per això al

segle XVIIII es va crear la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando,
donant així importància al patrimoni cultural. Tanmateix, l’any 1752 es va crear
una reial ordre amb la finalitat de conservar aquelles antiguitats que es
trobessin quan es feien obres al port de Cartagena. Anys més tard, amb la
Reial Ordre de 1779 es va prohibir exportar de la península Ibèrica obres d’art i
antiguitats que no tinguessin autorització.

Al segle XIX, concretament l’any 1844, es van crear les Comisiones de

Monumentos Históricos y Artísticos, degut a la sortida al mercat de les obres
d’art pertanyents a l’església.

Ja al segle XX es va crear el Real Decreto de 1900 per l’elaboració dels

Catàlegs Provincials de Monuments, l’objectiu dels quals era reunir dades dels
edificis, monuments, i antiguitats pertanyents a l’estat que fossin dignes de
conservar-se.

A la Constitució republicana de 1931 ja es parla en un dels articles del

patrimoni històric. Anys més tard es va crear la Ley de Patrimonio Histórico que
tenim actualment.

1.3.1 LLEI DE PATRIMONI HISTORICO-ARTÍSTIC ESPANYOL

La llei 16/1985 de 25 de juny és coneguda com a Ley del Patrimonio

Histórico-Artístico español. En aquesta llei es diu a l’article 1 que “integren el
patrimoni històric espanyol els immobles i objectes mobles d’interès artístics,
històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic, o tècnic. També formen
part del mateix el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones
arqueològiques i els llocs naturals , jardins i parcs, que tinguin valor artístic,
històrics o antropològic.

Entre els objectius més importants d’aquesta llei es troba la protecció del
patrimoni històric espanyol per a que les futures generacions puguin conèixer-
lo. Aquesta llei classifica els bens immobles en els següents grups:

6
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

 Monuments: Són els que constitueixen realitzacions arquitectòniques o

d’enginyeria o obres d’escultura colossal sempre que tinguin un interès
històric, artístic, científic o social.

Ilustración 1: Catedral de Santiago de Compostela

 Jardí històric: És l’espai delimitat, producte de la ordenació per l’home

d’elements naturals, a vegades complementant amb estructures de
fàbrica, i estimat d’interès
en funció del seu origen o
passat històric o dels seus
valors estètics, sensorials o
botànics.

 Conjunt històric: És Ilustración 2: Jardí Botànic Madrid

l’agrupació de bens
immoles que formen una unitat d’assentament contínua o dispersa
condicionada per una estructura física representativa de l’evolució d’una
comunitat humana per ser testimoni de la seva cultura o constituir un
valor d’us per la col·lectivitat: Per exemple el conjunt històric d’Avilés o la
ciutat de Granada.

 Lloc històric: És el lloc o paratge natural vinculat a esdeveniments o

records del passat, a tradicions populars, creacions culturals, o de la
natura i a obres de l’home que posseeixin valor històric o etnològic,
paleontològic o antropològic.

7
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

Ilustración 3: La Alpujarra (Granada)

 Zona Arqueològica: És el lloc o

paratge natura on existeixen bens
mobles o immobles susceptibles de
ser estudiats amb metodologia
arqueològica tan si es troben en la
superfície, subsòl o sota les aigües
Ilustración 4: Cova d'Altamira (Cantàbria)
territorials espanyoles.

Tots aquests béns immobles podran ser declarats Béns d’Interès Cultural
(BIC) que els farà estar més protegits, ja que està prohibit desplaçar-los,
realitzar obres interiors o exteriors, posar cables a la façana, etc. Tanmateix
l’ajuntament en què es trobi

1.3.2 LLEI DE COSTES

A Espanya existeix una normativa que regula les actuacions que afecten el
litoral:

- Ley de Costas 22/1988 de 28 de juliol

- Ley 2/2013 de 29 de maig
- Real Decreto 876/2014 de 10 d’octubre pel qual s’aprova el Reglamento
General de Costas.

Aquesta normativa estableix la seguretat jurídica per a les actuacions que

afectin el litoral i la promoció d’una efectiva protecció del mateix que resulti

8
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

compatible amb l’impuls de l’activitat econòmica i la generació de llocs de

treball.

Aquesta llei s’aplica a tot el litoral espanyol i va néixer amb la idea de protegir
ambientalment els espais naturals costers que fossin valuosos, ja que la costa
espanyola va sofrir i segueix sofrint un gran deteriorament ocasionat en gran
part per les actuacions de l’home.

En el seu article 3, la Ley de Costas diu que son béns de domini públic
maritimo-terrestres estatal els següents:

- Ribera del mar i de les ries

- El mar territorial i les aigües interiors, amb el seu llit i subsòl
- Els recursos natural s de la zona econòmica i la plataforma continental

La Ley de Costas estableix que tots els béns son inalienables perquè no es
poden cedir ni vendre’s a ningú, també són imprescriptibles perquè ningú pot
guanyar la seva propietat encara que passi el temps i per últim son
inembargables perquè no es poden embargar a terceres persones.

Segons aquesta llei , la zona de protecció serà de 100 metres, mesura terra
endins des del límit interior de la ribera del mar.

1.3.3 LLEI D’ESPAIS NATURALS PROTEGITS

La Ley 42/2007 de 13 de desembre és la que regula els espais protegits a

Espanya. Aquesta llei classifica els espais naturals protegits en:

- Parcs Nacionals
- Parcs Naturals
- Reserves Naturals
- Àrees marines protegides
- Monuments naturals
- Paisatges protegits

9
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

- Altres figures de protecció

L’objectiu d’aquesta llei és que es conservi, es millori i es restauri el patrimoni

natural i de la biodiversitat amb la finalitat de gaudir d’un medi adequat.

1.3.4 LLEI DE SÒL I REHABILITACIÓ URBANA

El Real Decreto Legislativo 7/2015 de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text

refós de la Ley del Suelo y Rehabilitación Urbana, regula el règim del sòl, de
manera que estableix de quina forma es pot edificar. En aquesta llei es diu que
s’ha de propiciar l’ús racional dels recursos naturals harmonitzant els
requeriments de l’economia, el treball, la igualtat, la seguretat de les persones,
la protecció del medi ambient tot contribuint a la prevenció i la reducció de la
contaminació i procurant la protecció del patrimoni cultural i del paisatge.

Aquesta llei classifica el sòl en 3 categories:

- Sòl urbà: És aquell sòl que ja està transformat i que compta amb accés
rodat, abastiment d’aigua, evacuació d’aigua i subministrament d’energia
elèctrica.
- Sòl no urbanitzable: és aquell terreny que està sotmès a algun règim de
protecció incompatibles amb la seva transformació ja sigui pel seu
paisatge, història, arqueologia, etc.
- Sòl no urbanitzable: És aquell que no té la condició d’urbà o no
urbanitzable, cosa que comporta que pugui ser transformat en
urbanitzable mitjançant el pla d’ordenació urbana oportú.

1.4 ORGANISMES I AGENTS IMPLICATS EN LA PROTECCIÓ DE

RECURSOS

Els organismes que col·laboren en la protecció dels recursos turístics poden

ser organitzacions governamentals, institucions i organismes públics o privats.

A nivell internacional podem destacar els següents:

- ONU (Organització de Nacions Unides)

10
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

- UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència

i la Cultura)
- OCPM (Organització de Ciutats Patrimoni Mundial)
- ICCROM (Centre Internacional d’Estudis de conservació i Restauració
de Bens Culturals)
- ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs històrics)
- ICOM (Consell Internacional de Museus)
- UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura)
- EAA (Associació Europea d’Arqueòlegs)
- OEA (Organització d’Estats Americans)
- UE (Unió Europea)

A nivell nacional intervenen els següents organismes:

Ministerio de Educación Cultura y Deporte

Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente

IPCE Instituto del Patrimonio Cultural de España

AEGPC Asociación Española de Arqueologos de España

Dirección General del Patrimonio Cultural

Departamento de Medio Ambiente

Col·legis Professionals

Universitats

2. FACTORS DE LOCALITZACIÓ TURÍSTICA

2.1. FACTORS NATURALS

El turisme té lloc en aquells espais o n hi hagi recursos turístics i atractius per a

que els turistes els demandi. Per això parlem de factors naturals, ja que formen
part del conjunt de circumstàncies que determinen el desenvolupament turístics
i que normalment tenen diferents atractius turístics.

11
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

Entre els factors naturals trobem:

- El relleu: és un dels factors que més contribueix al desenvolupament

turístic. El nostre país compta amb diferents formes de relleu que donen
lloc a forts contrastos: serralades, valls i depressions, planícies.. tot i que
no tots aquests contrastos susciten la mateixa impressió, un dels més
destacables és el relacionat amb el món alpí ja que permet realitzar
activitats com l’esquí, snowboard, escalada, etc. També destaca la costa
i els paisatges litorals que permeten la pràctica d’altre tipus d’esports
com el windsurf , el submarinisme o la vela.

- El clima: És un factor determinant pel desenvolupament turístic. Hi ha

certes activitats que no es poden realitzar si no hi ha un ambient climàtic
concret. Per exemple a Tarifa si no fos pel vent que hi ha no es podria
realitzar windsurf. Existeixen una sèrie de factors geogràfics que
condicionen les característiques del clima. Aquests són:
o Latitud: distància que hi ha des de qualsevol punt de la terra a
l’equador
o Altitud: és la distancia vertical des d’un punt de la terra respecte el
nivell del mar
o Orientació del relleu: És la disposició perifèrica de les serralades
respecte a la incidència del raigs solars.
o Proximitat al mar: Com més ens apropem al mar, més suaus són
les temperatures i la humitat és més gran.
o Corrents marítimes: Són grans volums d’aigua que es desplacen
entre els oceans i els mars exercint influència en el clima

El clima pot ser condicionant o imperatiu. És condicionant quan sigui un dels

factors que exerceixin una influència decisiva capaç d’atreure el turista, però no
l’únic factor. Per exemple, el litoral ens crida l’atenció per la seva bona
temperatura però també per les seves platges, planta hotelera, etc. Al contrari
serà imperatiu quan les característiques climàtiques siguin el factor principal de
l’atracció, és a dir, si no hi ha neu no es pot esquiar.

12
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

- La vegetació i la fauna: Són factors menys importants que el clima o el

relleu a l’hora d’escollir un destí. De manera que adquireixen un paper
complementari, tot i que en algunes ocasions poden arribar a ser el
principal motiu de visita, com passa als parcs nacionals i naturals. A
Espanya la vegetació és molt variada i està lligada a les condicions
climàtiques. Distingim 4 tipus de paisatges:
o Paisatge mediterrani: correspon a la major part de la regió. Està
influïda pel clima mediterrani, amb períodes de sequera, poques
pluges i una gran amplitud tèrmica.
o Paisatge eurosiberià: Es dona al nord de la península ibèrica amb
un clima oceànic amb pluges regulars, cosa que influeix en la
vegetació.
o Paisatge boreoalpí: Es correspon amb la vegetació d’alta
muntanya i està delimitat per l’altitud. La seva vegetació es troba
molt adaptada a les baixes temperatures amb alta pluviositat
o Paisatge de les illes canàries: La seva vegetació compta amb un
alt índex d’espècies endèmiques (més de 500). Es troba molt
influenciada pel clima tropical sec i la humitat alta i les
precipitacions relativament elevades. També es troba
condicionada per les precipitacions, l’altitud, el sòl volcànic i les
temperatures.
- La hidrografia: L’aigua és el principal factor per l’atracciió turística. A
Espanya resulten especialment atractius els mars i oceans, com sçon la
zona mediterrània, cant+abrica i atlàntica. També els rius i llacs
contitueixen un factor de demanda turística. Així doncs, s’ha
desenvolupat un turisme relacionar amb els espots aquàtics com ara el
ràfting, el descens en caiac, elpiragüisme,etc. En menor mesura tenen
importància les activitats que es desenvolupen als rius com ara la pesca.
No podem oblidar-nos del termalisme i la talassoteràpia, que són motiu
de viatge cada com més en boga. Els centres termals més coneguts són
els de La Toja, Vichy, Alhama de Aragón i Panticosa.

13
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

2.2. FACTORS SOCIOCULTURALS

El principal motiu de desplaçament a altres ciutats són les visites monumentals

en les que hi haurà ciutats amb més monuments o amb un alt grau de
reconeixement. També es pot contemplar art als museus, que solen ser espais
tancats o els principals continguts son pintures i escultures.

- La gastronomia: Es un altre factor que contribueix al turisme, ja que

molts visitants es desplacen al país per la nostra variada oferta
gastronòmica i a vegades complementar-la amb la oferta cultural.
- L’arquitectura popular: És un recurs turístic que inclou elements cultural
tant rurals com urbans, i que tradicionalment ha estat molt poc valorat.
Aquestes construccions s’adapten a l’entorn mediambiental utilitzant
materials de construcció els materials de la zona, per exemple la
utilització de pedra i fusta al nord o el maó i la cal al sud.
- L’artesania: és un factor en boga, ja que els turistes se senten atrets per
elaboracions manuals amb un toc d’autenticitat i amb tradició local.
Gràcies a aquest interès mostrat per turistes s’han anat recuperant
tècniques que estaven en desús per la qual cosa la producció artesana a
Espanya és molt diversa i de gran qualitat.
- Les diverses manifestacions festives atrauen gran quantitat de turistes.
Existeixen dos tipus de festes, les tradicionals i les turístiques, aquestes
últimes adaptades a l’activitat turística, a diferència de les tradicionals.

2.3. FACTORS POLÍTICS I ECONÒMICS

El sistema polític de cada país pot afavorir el desenvolupament de les activitats

turístiques mitjançant la seva normativa o pel contrari pot impedir qualsevol
tipus de desenvolupament turístic.

Certs esdeveniments d’un país, como ara els cops d’estat, la inestabilitat
laboral, les guerres, el terrorisme, les vagues, etc, projecten una imatge
negativa del destí i això ocasiona que els turistes escullin altres destinacions.
Pel contrari, l’estabilitat política d’un país transmet la imatge positiva d’un destí

14
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

mitjançant campanyes de promoció, millores d’infraestructures, subvencions,

ajudes a emprese...

El factor més important a l’hora de realitzar un desplaçament i qualsevol

activitat turística és l’econòmic. El poder adquisitiu pot afavorir o impedir el
desplaçaments a certes destinacions, degut a les polítiques monetàries que
s¡apliquen en ells.

Mantenint un canvi de moneda favorable al país exterior, el turista internacional

guanya poder adquisitiu, cosa que permet un major fluxe turístic cap a aquesta
destinació. Això suposa un augment de la renda d’aquest país.

2.4. REPERCUSSIONS DEL DESENVOLUPAMENT I

SUBDESENVOLUPAMENT EN LES ACTIVITATS
TURÍSTIQUES

L’activitat turística desenvolupada te conseqüències positives i negatives al

nostre entorn. Com a repercussions del turisme que afecten al
desenvolupament de les activitats turístiques

- Mediambiental: el medi ambient és la base de tot atractiu turístic i les

polítiques de protecció de l’entorn a aquest tema han de ser l’objectiu de
tota planificació. Tot destí turístic s’ha de planificar per ser compatible
amb altres usos i per tal de reduir el consum excessiu dels recursos
turístics que realitzin una explotació excessiva, que pot desembocar en
la destrucció del propi recurs. La interacció de l’esser humà amb el medi
ambient pot contribuir a regenerar zones en declivi o en cas contrari
propiciar la seva destrucció

- Sociocultural: El turisme estableix relacions entre societats i cultures

molt diferents i podem trobar-nos amb efectes positius, és a dir, amb
situacions en que ambdues cultures i societats s’enriqueixin culturalment
o inclús es recuperin activitats tradicionals, o ens podem trobar amb
efectes negatius, el que dona pas al deteriorament i la perdia de la
identitat pròpia de la cultura, la tradició i els costums d’una societat. El

15
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

sector turístic també porta inherent la criminalitat, cosa que ha de ser

tingut en compte per les autoritats competents. No podem oblidar que en
algunes destinacions la pròpia població refusa el turisme per les
molèsties que pot ocasionar degut a una mala planificació i gestió del
territori al augmentar la població per les activitats turístiques. Un excés
de concentració de turistes pot portar a una gran contaminació i a la
pèrdua del paisatge natural si el desenvolupament turístic no és
gestionat amb una orientació de preservació de l’entorn mediambiental

- Econòmic: El turisme contribueix a un augment del PIB i una millora en

la balança de pagament dels països compensant el dèficit, ja que el
turisme és una font d’ingressos. A més el sector turístic atrau inversió i
genera llocs de treball tan directe com indirecte i permet augmentar la
renda de la població local. A més genera la creació de noves
infraestructures i empreses. També altres sectors d’activitat es
beneficien i incrementen els seus ingressos. Genera riquesa per la
població i per l’estat. No obstant també té implicacions negatives ja que
pot afavorir l’augment de preus degut a l’alt poder adquisitiu dels turistes.
En alguns casos de mala gestió i planificació turística les empreses
estrangeres que inverteixen, no reinverteixen els beneficis al propi destí
sinó al país d’origen
Per un bon desenvolupament del turisme cal avançar cap a un
desenvolupament sostenible, és a dir, aquell que satisfà les
necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de
les generacions futures per cobrir les seves pròpies necessitats. És vital,
doncs, potenciar el turisme sostenible, un conjunt d’activitats turístiques
que generin millores en el nivell i la qualitat de vida a llarg termini de la
població relacionada amb l’activitat, tot mantenint capacitat i qualitat del
patrimoni utilitzat.
Finalment cal indicar la importància de no sobrepassar la capacitat de
càrrega del recurs. Per tal de mantenir uns nivells d’ús acceptables de
contaminació visual i acústica, cal conservar millor el patrimoni i
aconseguir un equilibri entre capacitat física i capacitat d’acollida

16
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

mitjançant mesures de control d’aforament.Els beneficis generats per les

pròpies estratègies de comercialització del recurs han de reinvertir-se en
la millora del mateix.

Documental: Com es va construir Benidorm: https://www.youtube.com/watch?

v=iEgVXhsnU7E

Documental Gringo Trails: https://www.youtube.com/watch?v=v5TzTNZvGIw&t=33s

Documental The Venice syndrome: https://www.youtube.com/watch?v=K9obLAdWmSw

Documental Bye Bye Barcelona: https://www.youtube.com/watch?v=2KTpIHL6FgE

2.5. DISTÀNCIA I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA DEL

RECURS TURÍSTIC

El fet de que uns llocs amb certs recursos i atractius es converteixin en destins
turístics i altres no, es deu en la majoria de casos a la pròpia potencialitat del
recurs i a la implicació del desenvolupament per part dels agents turístics. Per a
que les persones es sentin atretes per in destí, cal que existeixi un atractiu al
lloc i tenir un accés adequat. A més, el paper que juguen els operadors
turístics, l’estabilitat política i l’absència de conflictes motiven les persones a
visitar el lloc.

Podem parlar de diferents tipus d’accessibilitat als recursos:

- Accessibilitat física: mitjançant els diferents mitjans de transport que

vindran marcats per la pròpia ubicació del recurs.
- Accessibilitat legal: és aquella que requereix una sèrie de tràmits per
accedir al recurs, com per exemple els passaports i visats a certes
destinacions.
- Accessibilitat mental: És aquella que s’ofereix per conèixer el propi
recurs a través de les guies turístiques, els fòrums d’internet o les
campanyes promocionals.

17
AEA1 IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS

A l’hora de visualitzar els recursos amb que compta un destí, podem tenir
aquells amb un gran valor d’atracció de demandes internacionals o aquells
recursos de proximitat, els quals reben en major proporció visitants residents en
zones urbanes i que realitzen visites de curta durada (excursions, caps de
setmana...)

La relació espai-temps s’ha anat millorant fins els nostres dies gràcies als
avenços dels mitjans de transport i de les infraestructures. D’aquesta relació
podem dir que es pot fer turisme en qualsevol part del món i en un temps reduït
gràcies a la gran quantitat de quilòmetres que es poden recórrer en un temps
determinat.

La relació cost-distància, s’ha anat millorant degut a la reducció del temps en

els viatges i a la disminució dels costos dels diversos mitjans de transport. La
democratització dels transport ha facilitat la reducció de preus gràcies a
descomptes i a les companyies low cost que redueixen els costos interns per
facilitar millors preus als clients.

18