La Segona

República i la
Catalunya
Autònoma
Eleccions municipals

12 d'abril 1931
Eleccions municipals
14 d'abril
14 d'abril
en majoria republicana 14 d'abril
a les grans ciutats Francesc Macià (ERC)
Pacte de Sant Sebastià
Alfons XIII acata la
28 juny
28 juny
voluntat i abandona
República Catalana a Espanya. Eleccions a Corts
Federació de A Madrid, els Constituents; vistòria
Repúbliques Ibèriques representants del republicana i socialista
Pacte de Sant Sebastià
constitueixen un
govern provisional
(Alcalá Zamora)

Constitució del 9 de desembre 1931

Les Corts Constituents van començar les sessions el 14 de juliol amb una majoria
socialista i republicana d’esquerra. Era una constitució de caràcter democràtic i
progressista i es definia Espanya com una república de treballadors de totes classes
socials. Característiques:

 Àmplia declaració de
drets i llibertats
 Educació obligatòria i
gratuïta
 Sufragi universal amb
vot a dones (+23 anys)
 Laïcitat de l’Estat
(separació Església-
Estat)
Establia el principi de sobirania popular amb unes corts unicameral i una divisió de
poders :

President de la República 6 anys Escollits pels diputats

El Sistema de Partits Polítics

Partido Radical
Partido Radical
Socialista
Socialista
Grans
Grans reformes
reformes
Republicans
Republicans revolucionàries
revolucionàries Acción
Acción
Republicana
Republicana
(Manuel Azaña)
(Manuel Azaña)
Esquerra
Esquerra Autonomistes
Autonomistes ERC
ERC

PSOE,
PSOE, CNT,
CNT, FAI,
FAI,
Sindicats
Sindicats PSUC
PSUC

Republicans
Republicans
CENTREDRETA
CENTREDRETA Radical
Radical ii
Partits
Partits Progressistes
Progressistes
Republicans
Republicans

DRETA
DRETA CEDA
CEDA

Lliga
Lliga Catalana,
Catalana,
Autonomistes
Autonomistes PNB
PNB
Dreta
Dreta

Sindicats
Sindicats Sindicats
Sindicats catòlics
catòlics

Renovación
Renovación
Monàrquics
Monàrquics Antics carlins
Antics carlins
Española
Española
NO Republicans
NO Republicans

Autoritaris
Autoritaris JONS,
JONS, Falange
Falange
  La CNT comença a tenir més afiliats que mai.
 El CEDA defensava la propietat agrària i interessos dels propietaris.
 La Falange Espanyola va ser fundada al 1933 per José Antonio Primo de Rivera.
 A Catalunya, trobem el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), amb idees
antiestalinistes

Reformes:

 Es va donar accés a les nenes a l’educació

 Drets polítics a les dones
 Reforma del codi civil
 Llei de matrimoni civil i divorci
 Lleis laborals per disminuir la discriminació laboral

Bienni Progressista (1931-1933)

El bienni d’esquerres va ser impulsat principalment per Manuel Azaña i
Largo Caballero, que van promoure reformes en diversos àmbits:

Reformes sociolaborals i agràries

 Dignificar la situació dels treballadors
 Llei de Reforma Agrària (1932): Per crear una classe mitjana
rural, propietaris de les seves exportacions. La llei permetia
expropiar parts de la terra a la noblesa
 Institut de la Reforma Agrària (IRA): indemnitzava els
propietaris expropiats i facilitava les famílies pageses
 Aquestes reformes no estaven defensades per grans propietaris, que es
van posar en contra de la República
Reformes eclesiàstiques
 No confessionalitat de l’estat
 Llei de Congregacions (1933): Limita la possessió de béns als ordres
religiosos. Sobretot als jesuïtes.
  Forta polèmica amb antagonismes com el tancament hostil del cardenal
Segura
Reforma militar
 Assegurar l’obediència civil i modernitzar l’estructura
 Llei de Retir de l’Oficialitat (1931): oferia als oficials la possibilitat de
retirar-se en òptimes condicions
 Es suprimeixen rangs tradicionals
 Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa
 Desapareixen els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia
Militar
 Es crea la Guàrdia d’Assalt (força fidel a la república)
 Sanjurjada: Pronunciament del general Sanjurjo contra la República; va
ser condemnat a mort i després a presó
Reformes de descentralització
 Es redacta un estatut també per al País Basc amb el PNB
 Es va constituir el govern basc
 A Galicia es volia aprovar un estatut al 1936 (va ser molt lent)
Ensenyament i cultura
 Educació obligatòria i gratuïta
 Els mestres es tripliquen
 La no obligació de la religió a les escoles va portar la ‘’guerra escolar’’
 Missions Pedagògiques: Per crear biblioteques, xerrades...
 S’obrin Cases de la Cultura amb biblioteques

Bienni Conservador (1933-1936)

El bienni progressista va portar molts problemes a l’economia espanyola fins al punt de
portar l’escàndol de Casas Viejas. Al setembre, Alcalá-Zamora va dissoldre el
Parlament i va convocar noves eleccions per al 19 de novembre del 1933.

Reformes dels governs conservadors:

Van frenar la reforma agrària

Van aprovar un pressupost de culte i clero
Negociacions amb la Santa Seu per signar un concordat
Amnistia per als revolts de Sanjurjo
Es redueix el pressupost en educació
Es destitueixen els ajuntaments

Com a conseqüència, va haver-hi una radicalització del PSOE i de la UGT; donant tres
carteres ministerials a la CEDA. Van haver-hi vagues i manifestacions a les grans
ciutats. La insurrecció va ser sufocada per Franco i Goded amb una repressió
implacable.
Al 1935, es va formar un nou govern amb Lerroux i 5 membres de la CEDA. Es volia fer
un nou projecte de Constitució, però a causa de escàndols de corrupció amb Lerroux;
es van dissoldre les Corts i convoquen eleccions per al 16 de febrer de 1936.

El Front Popular (1936)

L’esquerra, PSOE, republicans reformistes i comunistes, es va unir en el nom de Front
Popular. A més, la dreta es va unir en el Bloque Nacional, format per la CEDA,
republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i radicals.

A Catalunya es van agrupar en el Front d’Esquerres. La dreta es va unir en el Front

Català d’Ordre.

A les eleccions van obtenir un 48% dels vots i va formar govern Azaña com a president
i Casares Quiroga com a cap del govern.

Durant aquest govern, es va restablir l’Estatut d’autonomia de Catalunya; a més, la

Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor. La victòria del Front Popular
va ser rebuda amb rebuig pels propietaris de terres, PCE, radicals i la dreta en general
que proposaven accions revolucionàries.

El cop d’Estat

En aquest clima de violència social, la Falange Española emprenien accions violentes

contra els líders d’esquerra. Veient això, oficials d’exèrcit van començar a planificar un
aixecament armat liderat per Sanjurjo de Portugal i amb director al general Mola.

Era de caràcter antidemocràtic i defensaven la unitat d’Espanya. L’assassinat del líder

monàrquic José Calvo Sotelo com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo va
accelerar el cop d’estat, començant el 17 de juliol al Marroc, donant lloc al
començament de la Guerra Civil Espanyola.

CATALUNYA
Les negociacions van comportar el recuperament d’un govern
autonòmic amb el nom de Generalitat de Catalunya, presidida per
Francesc Macià.
Els membres de la comissió es van reunir a Núria per elaborar un estatut, anomenat
l’Estaut de Núria, aprovat per un plebiscit popular el 2 d’agost. Recollia el següent:

 Caràcter federal
 ‘’Estat autònom dins de la República Espanyola’’
 Català llengua oficial amb el castellà
 Competències:
 Ensenyament
 Cultura
 Policia
 Ordre públic
 Sanitat Impostos directes
 Agricultura
 Dret civil
 Ordenació territorial Autonomia
 Règim municipal
 Tribunals de justícia

Més tard, es va aprovar un altre estatut diferent del de Núria el 1932, amb limitacions
a la Generalitat:

 Dret civil
 Règim administratiu intern

Reformes de la Generalitat:

Economia
 Institut d’Investigacions Econòmiques
 Caixes de Dipòsits
 Llei de Contractes de Conreu (1934): Reducció del 50% del que pagaven
els rabassaires als propietaris
Política social
 Llei de bases (1934)
 Sanitat Organitzar
 Assistència Social
 Xarxa d’hospitals
 Assistència als malalts
 Higiene pública
 Organismes de suport social
Ensenyament
  Escoles primàries i secundàries
 Millora condicions de treball i salari
 Noves biblioteques, arxius i museus
Cultura
 Normalització de la llengua catalana
 Activitats literàries
 Creix de l’ús del català

Un cop entra CEDA al govern, la Generalitat va veure perillar les seves competències i
Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6
d’octubre i va cridar a la vaga. El govern va proclamar l’estat de guerra i el general
Domènec Batet va sufocar-la i va detenir el govern català.