You are on page 1of 8

1. TÍTOL PROJECTE: PER A QUÈ SERVEIXEN ELS NÚMEROS?

2. DURADA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL


CICLE 2N INFANTIL NIVELL P 3i4 TRIMESTRE 2n SESSIONS DURADA 45’
3. CAPACITATS QUE ES DESENVOLUPARAN 4. OBJECTIUS
Aprendre a pensar i comunicar Aprendre a se i actuar amb més autonomia

Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en


accions quotidianes,per actuar amb seguretat i eficàcia X  Explorar característiques quantificables
del propi cos, del dels altres i d’elements
Progressar en el domini del seu cos, en el moviment i la de l’entorn.
coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
 Construir la noció de quantitat.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-
se formant una imatge postiva d’ell mateix i dels altres. X  Reconéixer la grafia d’alguns números.

 Iniciar-se en la representació gràfica


d’alguns números.

 Establir la relació entre la grafia del


número i la quantitat que representa.

Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les  Entendre la funcionalitat dels números:
habilitats matemàtiques bàsiques. X comptar, mesurar, localitzar, calcular, tot
participant en les activitats proposades.
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als
diferents contextos i situacions de comunicació habituals per
mitjà dels diversos llenguatges. X
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una

Aprendre a conviure i Aprendre a descobrir i


actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en

tenir iniciativa
activitats socials i culturals. x
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana,
identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en
conseqüència.

Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els


altres i en la resolució pacífica de conflictes.
habitar el món

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que


el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració x
amb el grup i cap a la integració social.

5. CONTINGUTS 6. CRITERIS D’AVALUACIÓ


Autoconeixement i gestió  Exploració i reconeixement de característiques
Descoberta d’un mateix i dels altres

de les emocions bàsiques del propi cos i dels altres (pes,  Explorar característiques
alçada, temperatura corporal, quantificació de quantificables del propi cos, del
les parts del cos, mesura) dels altres i d’elements de l’entorn.
 Acceptació positiva de les pròpies  Comparar dades i extreure’n
característiques. conclusions.
 Fer prediccions en les mesures.
Relacions afectives i  Acceptació, respecte i valoració positiva dels  Assolir la noció de quantitat.
comunicatives trets característics dels altres.  Reconéixer la grafia d’alguns
Joc i moviment números.
 Saber escriure alguns números.
 Observació i identificació de diferents 

Descoberta de l’entorn
Exploració de l’entorn Relacionar la grafia d’alguns
elements de l’entorn: bàscula, balança, cinta números i la quantitat que
mètrica, regle, termòmetre, calendari, telèfon, representen.
guia telefònica, calculadora, rellotge, catàlegs  Saber comptar en diferents
de productes, matrícules. situacions i contextos.
 Observació de qualitats quantificables  Iniciar-se en la mesura a partir del
d’elements de l’entorn. propi cos i d’elements de l’entorn.
 Entendre la funció dels números
Experimentació i  Ús d’instruments d’observació directa per a la com a localitzadors, codi.
interpretació realització d’exploracions: bàscula, balança,  Inicar-se en el càlcul.
cinta mètrica, termòmetre per a la recollida i  Comprendre per a què ens
posterior anàlisi de dades. serveixen els números.
 Mesura d’objectes manipulables.
 Ús d’estratègies de mesura, fent estimacions i
prediccions. Procediments d’avaluació
 Identificació i comparació d’un/es amb els/les
a). De l’alumnat: inicial, formativa i
altres.
sumativa amb l’observació de les
 Verbalització dels processos i resultats diferents activitats.
Raonament i  Comparació de dades establint relacions . Registre de les observacions en la
representació quantitatives. graella d’avaluació de la unitat.
 Construcció de la noció de quantitat i inici de . Anotacions diverses al registre
la seva representació. anecdòtic de l’alumne.
 Reconeixement i representació de nombres en
situacions diverses, adonant-se que són
presents en situacions quotidianes i per a què
es fan servir: quantitat, identificació, ordre i b). De la tasca docent i de la unitat
situació. didàctica: en l’apartat de reflexió sobre la
Observar, escoltar i pràctica.
experimentar c). De la participació de les
Parlar, expressar i  Participació en converses sobre diferents famílies: aportació material demanat
comunicar temes, tot compartint les descobertes, (graella).
aprenent a contrastar i a incorporar les
aportacions dels altres.
Interpretar, representar i  Ús de procediments, com ara predir.

Comunicació i llenguatges
crear  Construcció de la noció de quantitat i inici a la
seva representació.
 Ús del llenguatge matemàtic com a objecte de
diversió, creació i d’aprenentatge.

7. METODOLOGIA
ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES MATERIALS I RECURSOS
Per a començar aquest projecte s’ha partit del recurs motivacional de “La capsa dels  Bàscula, balança, cinta mètrica, regle,
números” que els/les mateixos/es alumnes han omplert amb coses portades de casa. termòmetre, calendari, telèfon, guia
Totes les activitats estan basades en el protagonisme dels alumnes que són qui les telefònica, calculadora, rellotges,
van desenvolupant. És molt important la cooperació dels companys/es que moltes catàlegs de productes, matrícules.
vegades són els que regulen i avaluen l’activitat.  Material fungible.
A l’hora de desenvolupar la programació es tindran en compte aspectes metodològics  Contes.
com:  Trencaclosques.
l’aprenentatge significatiu, els coneixements previs, la globalització, l’activitat,  Material quotidià.
l’autonomia, l’atenció a la diversitat, l’afectivitat i confiança i la creativitat; d’aquesta
manera es permet crear estratègies d’aprenentatge en els alumnes.
En la programació de les diferents activitats es tindrà en compte el treball i
desenvolupament de les diferents habilitats de pensament.
Pel desenvolupament de les activitats es faran diferents tipus d’agrupaments: gran
grup (G.G.), desdoblaments (D.) i petit grup (P.G), parelles (P.)..
Per tal d’atendre a la diversitat de l’aula hi haurà una adaptació de les diferents
activitats al nivell maduratiu dels alumnes.
És cíclic. Els continguts no treballats a P-3 es treballan a P-4.

PROPOSTES D’ACTIVITATS D’APRENENTATGE (depenen del material aportat per les famílies)

 A partir de l’arribada a la classe de “La capsa dels números” pensem què hi pot haver a dintre. Al final, quan l’obrim, veiem
que no hi ha res. Decidim que la podem omplir nosaltres amb coses que portem de casa però amb una condició: que hi hagi
números.
 Iniciem una conversa per dir coses o llocs a on podem trobar números i per a què serveixen aquests números. G.G.
 La capsa cada dia està més plena de les coses que van portant els/les alumnes i per això ens plantegem “quant deu pesar”.
Fem hipòtesis i decidim portar una bàscula de casa. G.G.
 Pesem la capsa i després ens pesem nosaltres. Cada un apunta el seu pes en la fitxa però també apuntem els de tots/es a la
pissarra per tal de: comparar els pesos, veure els números repetits, veure els pesos repetits... D.
 Pesem diferents objectes de la classe però abans de fer-ho amb la balança fem prediccions sobre quins pesaran més.
 Activitat de treball cooperatiu: un/a alumne/a pesa i l’altre va dient els números a/la alumne que ho escriu a la pissarra. P.G.
 Fitxa per apuntar el pes d’alguns dels objectes mesurats. T.I.
 De la capsa dels números traiem un regle que han portat. L’observem, en veiem els números i parlem sobre la seva utilitat.
G.G.
 Amidem objectes de l’aula i apuntem les dades en una fitxa. T.I.
 Conversa entorn a la situació que es planteja al voler amidar-nos nosaltres amb el regle. Ens amidem a la pissarra i
comparem l’alçada de tots/es (més alt/a, més baix/a...).
 Respectant les marques de les alçades fem una fila de manera ordenada per veure la gradació de les diferents alçades. G.G.
 Mesurem la nostra alçada amb un mesurador infantil. D.
 A la capsa trobem un termòmetre i parlem sobre per a què serveix.
 Juguem a metges i metgesses i ens anem prenent la temperatura per parelles.
 Escrivim les temperatures a la pissarra i: comparem les dades, mirem els números repetits, el més gran, observem que tenen
una coma... G.G.
 Mesurem la temperatura de l’aigua freda, la tèbia i la calenta amb un termòmetre especial i apuntem les dades en una fitxa.
Abans, però, experimentem i notem la diferència de temperatura amb les nostres mans. P.G.
 Diferenciem el termòmetre corporal amb el de mesurar la temperatura de l’ambient. Comparem la temperatura del carrer amb
la de l’aula. G.G.
 Quantificació de les parts del cos.
 Joc de la ruleta: tocar-se la part o parts del cos que indiqui l’agulla de la ruleta. I
 Full de treball: escriure el número corresponent a la quantitat de la part de la cara indicada. I
 Full de treball: escriure el número corresponent a la quantitat de la part del cos indicada.
 Full de treball: simetria. Enganxar gomets vermells a les parts del cos que només en tenim una, i gomets blaus a les que en
tenim dos. I

 Pams:Estampació de les mans amb pintura I


 Mesurar amb els pams estampats coses de l’aula. P.G.
 Peus: Calcar la sabata de cada infant i retallar-la. Mesurar amb aquestes. I
 Observar el número de peu. P.G.
 Pes: Pesar-nos i escriure els números. I

 Parlem sobre els/les alumnes que ja han fet l’aniversari i els anys que tenim cada un.
 Classifiquem els/les que en tenen tres i els/les que en tenen quatre.
 Ens agrupem segons el mes en que fem els anys per veure en quin mes hi ha més alumnes.
 Fem dos llistats en una fitxa segons els anys que tenim tots/es. G.G.
 Cada alumne escriu la data del seu aniversari. D.

 Pintar el número d’espelmes corresponent al número d’anys. I

 El telèfon que surt de la capsa ens dona peu a parlar-ne. Observem que té números, quins i per a què serveixen.
 Apuntem els números de telèfon dels nens i nenes de la classe a la pissarra i els comparem: mirem els números repetits, si
són més llargs o curts, com comencen, com acaben...
 Juguem a telefonar-nos. G.G.
 Escrivim els números en el telèfon de la fitxa i cada alumne escriu el seu número de telèfon o el de l’escola. D.
 Traiem diferents calendaris de la capsa i els observem: hi posa el mes (comptem els mesos), l’any, el dia de la setmana, el
número... mirem d’identificar-ho.
 Conversa sobre si en tenen a casa, a on.... G.G.
 Realitzem la fitxa sobre el calendari.
 Parlem de la data curta. D.
 Conversa sobre les matrícules dels cotxes.
 Preparació d’una nota a les famílies preguntant el número de matrícula del seu cotxe. G.G.
 Els/les mateixos/es alumnes van dictant a la mestra els números de la matrícula del seu cotxe i una vegada estan tots escrits
a la pissarra els analitzem: números repetits, semblants, mirem les lletres...
 Cada un/a escriu la seva matrícula i la d’algun/a company/a a la fitxa. D.
 Observem una calculadora, en veiem els números i els diferents signes de les operacions que es poden fer. Parlem de per a
què serveix i del seu funcionament. G.G.
 Practiquem amb la calculadora. Diferències entre un telèfon i la calculadora. PG
 Mirem diferents catàlegs i veiem que les coses tenen un preu i que s’expressa amb números.
 Observem que els diners també tenen números i que serveixen per pagar les coses segons el que valen.
 Retallem diferents productes dels catàlegs amb els seus preus i els enganxem en una fitxa; copiem el preu dels productes que
hem triat. G.G.
 Muntem una botiga a l’aula. P.G
 Observem que als llibres i contes també hi ha números. Són les pàgines. Esbrinem per què en tenen. G.G.
 Hi ha jocs (cartes, trencaclosques..) que també contenen números. Juguem amb ells. P.G.
 Parlem dels números com a localitzadors en el cas de l’adreça quan observem que a la vora del nom del carrer hi ha
números. D.
 A la capsa queden poques coses. Traiem un rellotge. L’observem i en parlem. G.G.
 Escrivim els números en un rellotge en blanc. D.
 Conversa final sobre què hem après de “per a què serveixen els números?”. G.G.

8. REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA


S’avalua a l’eix II (Avança en l’adquisició d’habilitats matemàtiques bàsiques) a l’apartat de numeració.

You might also like