RECURSOS PER TREBALLAR LA CORRECTA EMISSIÓ DE LA VEU

Exercicis de respiració

- El vent: ffffff....

- riure a riallades

- fer exclamacions: “hop! Pau! Noi! Ai-làs! Al-bert!

- Pronunciar fonemes: “pst, cs, xs, ff”. Exercici dels coets de Sant Joan
- Exercicis de gimnàstica respiratòria: moure braços, cap, coll, massatges,

copets per tot el cos, posar crema a la cara...

- Flairar flors, pastissos...

- Bufar espelmes, ferides.

- Bufar amb una canya per fer córrer una pilota de ping-pong o una bola de

paper, també per sobre l’aigua.

- Apagar espelmes amb canyes.

- Bufar la casa dels tres porquets com un llop

- Manxar bicis, tirar sprays, inflar globus.

- La panxa com un globus que s’infla.

- Moure bufant: pilotes de ping-pong, plomes, aigua, cadires, paper de seda,

mocadors...

- Xiular.

- Fer rodar un molí de vent.

- Roda que es desinfla: “ts”

- Fer callar la gent “xt”

- Fer volar mosques “z”

- Imaginar que fem bombolles de sabó

- Fer volar un molí de paper, que rodi molt

- Bufar la sopa que crema

- Mantenir amb el buf una ploma que flota a l’aire.

- Agafar aire pel nas i anar-lo traient estirant serpentines

- Mullar-nos el dit índex i bufar suaument sobre d’ell.

- Imaginar-nos que som un globus que s’infla

 - Retenció de l’aire: escoltar el diapasó al vidre, reconèixer un so feble i

allunyat: escoltem un ocell petit

- Esbufecs després d’un gran esforç (cursa, es persegueix un llop...)

- Esbufecs quan tenim calor

- Respiració per diafragma. Per parelles. Estirats al terra o drets.

- Per parelles, posar la mà a les costelles i respirar. També a l’esquena.

- Control de la respiració comptant. Impostar veu fent sirenes i imitació.

- La respiració: òrgans que intervenen, dibuix de la boca...

- Transportar paper de seda amb l’aire del nas.

Aspiració

- Imaginar que estem ajaguts a la platja i deixem penetrar la salabror de l’aire

del mar.
 - Aspirar un inhalador nasal: primer per un forat, després per l’altre (sempre es

tapa el forat contrari)

- Amb boca tancada: tapar 1 forat nas, inspirant i expirant per l’altre i al revés.

- Amb boca tancada: inspirar i expirar pel nas. Tapar-se el nas i utilitzar la

boca. Inspirar pel nas i expirar per la boca.

- Inspirem perfum d’una flor.

- Fer veu nasal tapant el nas.

- Un espant

- Comptar fins a 50 i aspirar cada 10.

Exercicis d’articulació

- imaginar-nos que bevem la llet a llepades, com els gats.

- Cridar un gos amb els llavis punxeguts, com si féssim un petó.

- Fer llengotes al mateix temps que fem vibrar la llengua: “brrr”, “brmmm”

- Fer vibrar la “r”. Anem amb moto per la ciutat.

- Com si la llengua fos un banjo “lrlr”

- Badallar com un lleó i com un ocell

- Roncar

- Mastegar xiclet amb els llavis closos

- Dir “patacada”

- Molta gent que parla a l´hora “blabla”

- Articular molt exageradament com si parléssim a un sord

- Imitar onomatopeies d’animals

- Embarbussaments: en Pinxo, setze jutges, un bon bou,

- Fer petonets

- Xuclar

- Fer petar els llavis

- Cavalls que galopen: (fent espetegar la llengua)

tàgada-tàgada

per l’herba: tèguede-tèguede

per la sorra: tíguidi-tíguidi

per un pont de fusta: tógodo-tógodo

per un túnel: túgudu-túgudu.

- Imitar el moviment de la boca dels peixos, ànecs, gats, gossos, cucuts

- El crit dels indis

- Menjar-se una cirera començant per la cua, sense tocar-la amb les mans.

- Parlar papissot.
 - La serra: rrrrist / rrrrast

- Reclamar l’atenció: tsssst....txt, txt, ....psssst,

- Caminar per l’aigua xip.xap.

- Estarnudar: atxim!

- Un coet que s’emfila: ssss.....t buuummm!!

- Dir:

UN BOU NO BEU QUAN PLOU.

MIL MILIONS DE MAMUTS MOLLS, MÉS O MENYS.

UIN GOLAFRE T’HA AGAFAT EL GOT A TAGAMANENT?

PAULA, PAULA, PARA LA TAULA, PARA-LA BÉ QUE EL PARE JA VE.

UN PLAT BLANC PLA PLE DE PEBRE NEGRE ESTÀ.

Exercicis d’entonació

- Treballar diferents combinacions: “mia mamma mia” “Milano, Torino, Napoli”,

“mimemamomum”,

- Col·locació de la veu: aguts / greus / sirenes....

- Comprovar vibració de les cordes vocals.

- Reconeixement veu nasal/ vibració al cap

- Controlar respiració amb consonants

- Pensar frase musical i reproduir-la.

Exercicis logocinètics

- Boca oberta, boca tancada.

- Morro. Morro a la dreta i a l’esquerra.

- Somriure

- Inflar

- Xupar

- Flemó esquerra i dret. Flemó amb la llengua a l’esquerra i a la dreta.

- Dents de dalt mosseguen el llavi de baix. Dents de baix mosseguen el llavi de

dalt.

- Ensenyar els llavis

- Ensenyar mandíbula esquerra i dreta

- Llavi de dalt mossega el de baix i al revés.

- Ensenyar els queixals d’un costat

- Llençar un petó.

- Llengua a for, a dins, estreta, ampla.

- Passar la llengua pel llavi de dalt i de baix.

- Punta llengua al llavi de dalt i de baix, de dalt per davant , de baix per davant i

de baix per darrere.

- Ensenyar les dents. I amagar les dents.

- Col·locar les dents de dalt davant de les de baix i les de baix davant de les de

dalt.

- Portar la llengua cap a la campaneta i cap al terra de la boca.

- Badall sonor

- Fer esclafits amb la llengua.

Realitzar tots els exercicic 5 vegades amb els ulls oberts i 5 vegades amb els

ulls tancats.
Ressonància

- Mugir de la vaca: imitar vaques petites, grosses /m/

- Sirena que puja lentament, es manté i torna a baixar lentament.

- Els cotxes de competició que passen molt de pressa rrr < mmm >

- El gronxador : zimmmm- zammmm

- Imitar instruments musicals:

Timbales: bum-bum; bom-bom; plum-plum

contrabaix: drum-drum

Triangle: cling

Xilofon: plong

Campanes: clong-clang

Carilló: plim

- Fer veure que masteguem xiclet

- El mestre dibuixa una línia recta amb la mà i cada vegada que l’obra els nens

produeixen una vocal.

- L’abella dins del nas: es passeja amunt i avall, s’enfila cap al front i volta per

dins del cap

- Reacció davant d’un pastís molt bo.

- Sirena de vaixell (so greu i fosc)

- El crit dels indis: tapant i destapant repetidament la boca.(amb qualsevol

vocal)

- Imitar el so d’alguns instruments:

Flauta: du-du

Trompa: tu-tu
 Clarinet: dua-dua

Dir:

A LES CINC JA TINC SON

VARIS

- El mestre toca amb un instrument melòdic una seqüència de 4 sons a

distància i els nens responen corporalment. La resposta pot ser un dibuix a

l’aire de tota la línia melòdica, dir si la seqüència comença amb un so greu o

agut, que aixequin el dit quan el so es manté, ...

- El mestre toca amb un instrument melòdic una seqüència de 4 sons a

distància i els nens responen gràficament en una graella. Aquesta activitat es

pot variar, per exemple: la graella està plena i han de buscar quin està

equivocat, hi ha tres primers sons escrits i només en falta un, hni ha el primer

so escrit i falten els altres 3...

- El mestre canta una cançó amb una síl·laba neutra escollida per presentar un

element melòdic en qüestió i els nens ho imiten.

- Es pot crear una cadena melòdica amb una seqüència de 4 sons que els

nens hauran de reproduir fidelment. També es pot variar l’activitat fent que els

nens acompanyin amb fonomimia la seqüència que reprodueixen.

- El mestre canta una fórmula melòdica amb síl·laba neutra i l’alumne ha

d’endevinar les notes que la formen.

- El mestre canta 3 fórmules melòdiques amb síl·laba neutra i els alumnes han

d’endevinar l’ordre en què les ha creat.

- El mestre canta una cèl·lula melòdica de 4 pulsacions amb el nom de les

notes i els nens , alternativament, un la canta i el següent la canta per dins.

- Inventar un text per una melodia coneguda. Canviar-li el text que ja té.

- Els nens llegeixen el més ràpid possible seqüències melòdiques. La finalitat

de l’activitat és no és l’afinació sinó la rapidesa visual en detectar les notes

escrites en un pentagrama.

- El mestre presenta 3 o 4 seqüències rítmico-melòdiques de 4 o 8 pulsacions i

els alumnes imiten. Llavors les canta en ordre variat. També en pot esborrar

una que els nens igualment ‘hauran de cantar. I així successivament fins que

estiguin totes esborrades.

- Cantar una cèl·lula rítmico-melòdica amb acompanyament de fonomimia.

- Els nens en un foli un pentagrama, sense música, i 4 pentagrames petits

amb música. El mestre diu el nom de la cançó que tenen escrita

fragmentadament. Els alumnes primer canten la cançó amb lletra, després

amb síl·laba neutra,, després amb el nom de les notes i per últim l’escriuen al

pentagrama buit.

- Improvisar cèl·lules rítmico-melòdiques.

- El mestre dóna els elements rítmics i melòdics a partir dels quals els alumnes

han d’escriure quelcom que s’inventin.

- Crear un fragment musical de forma acotada: amb les notes....., de tantes

pulsacions, de tants compassos, format per dues frases, la primera

suspensiva i la segona conclusiva...