RESUM

La novel·la comença amb una noia, la Natàlia, òrfena de mare que treballa a una
pastisseria. La seva amiga Julieta arriba i li diu que a la nit aniran a un ball a la plaça del
Diamant. Natàlia té un promès que es diu Pere, però durant el ball coneix un noi, en
Quimet, i ballen junts. Ell la veu com la seva futura esposa i l’anomena Colometa.
Llavors ella s’espanta i fuig corrents, mentre ell  la persegueix. Des de llavors comencen
a sortir.

La Natàlia deixa el seu promès pel Quimet. Quan està amb en Quimet, aquest parla
d’una tal Maria, però Natàlia no s’atreveix a preguntar qui és, de fet es reprimeix moltes
coses. El seu xicot l’empresona de tal manera que ella comença a perdre la seva
personalitat (amb el nom, i amb la submissió). En Quimet es mostra molt gelós per
diverses coses i mostra a Natàlia el seu pensament masclista, però tot i això, i després
d’estar barallats diverses setmanes, decideixen casar-se.

Natàlia coneix els amics d’en Quimet, en Cintet i en Mateu. I més tard, la mare del seu
futur marit, que té la casa plena de llaços. Després la parella comença a buscar un pis i
troba un abandonat, així que l’han de restaurar. Mentrestant la senyora Enriqueta, amiga
i quasi mare de la Natàlia, li diu a aquesta que en Quimet és un bon promès.

Arriba el casament. Tot és molt bonic i tothom riu. A la nit, la Natàlia té por de les
relacions sexuals, i aquestes acaben materialitzant-se en dolor. Passa el temps, i en
Quimet mostra el seu caràcter autoritari més marcadament. A casa la seva opinió és
l’única vàlida i ella ha de fer i pensar tot el que ell digui. La té totalment subjugada,
cosa que li comença a crear angoixa. Més tard, en Quimet es compra una moto. La
Natàlia, Colometa pel seu marit, té por i no li agrada la moto, però l’ha de suportar.

Llavors la Natàlia es troba amb en Pere pel carrer i es saluden. En aquest moment en
Quimet es comença a queixar d’un dolor a la cama, i la Natàlia ha d’estar pendent d’ell.
La gent diu que fingeix però ella el creu. Arriba el moment en què la Natàlia està
embarassada. El pare escull el nom, Antoni. Quan neix el nen, sembla que va a morir,
perquè no vol menjar, però al final comença a menjar.

Un dia en Quimet es troba un colom ferit i decideix provar de criar coloms. Llavors
munta un colomer a la terrassa i comencen a multiplicar-se els coloms. Els coloms
s’instal·len al terrat i la Natàlia es queda sense lloc per tendre la roba.

Arriba la segona república i en Quimet s’engresca, va pel carrer amb un bandera cridant.
En Mateu, per la seva banda, està cada dia més enamorat de Griselda. Llavors
comencen els gran maldecaps.

En Quimet està decideix emportar-se el nen, de mesos, amb la moto, cosa que fa que la
Natàlia pateixi molt. Després, la Natàlia just a l’any i mig de tenir el nen es queda
embarassada una altra vegada, aquesta vegada d’una nena. Neix la nena i l’anomenen
Rita. Amb el temps, el nen es posa gelós de la nena. L’Antoni és incontrolable i dóna
molt problemes, i la Natàlia no té altre remei que pegar-li.
Llavors en Quimet té la solitària que li fa molt mal. Però, es pren un remei de la
farmàcia i se la treu. Des de llavors, la feina comença a anar malament i la Colometa
decideix anar a treballar i aconsegueix una treball netejant una casa rica. En Quimet
intenta sortir de la crisi econòmica venent coloms, però de cada colom que ven en
regalava dos. Mentrestant la Natàlia treballa i els seus fills es queden sols a casa.

Quan la Natàlia visita la casa on treballarà gràcies a la recomanació de l’Enriquera veu

que és molt gran i està molt bruta. Més tard, la Natàlia veu que els nens, mentre ella
treballava, lliuraven els coloms pel pis. Quan en Quimet s’adona, decideix posar els
covadors a una habitació dins la casa i tot s’omple de coloms. Així, Natàlia acaba farta
dels coloms de l’olor, del soroll i tot el que té que veure amb els coloms. Està farta i
cansada de treballar. El coloms no deixaven viure a la Natàlia i arriba a sacsejava els
ous perquè no naixessin més coloms.

A la setmana següent, la mare d’en Quimet mor. I un dia en Mateu visita la Natàlia i li
diu que està trist perquè feia una setmana que no veia a la Griselda i a la seva nena. la
Natàlia té molt afecte amb en Mateu.

Llavors arriba la revolució i comencen a faltar coses. En la casa on treballa la Natàlia

intenten matar al senyor. En Quimet se’n va al front d´Aragó a lluitar a la guerra i la
Natàlia acaba perdent el treball perquè no la poden pagar. Més tard, en Mateu i en
Cintet també se’n van. Mentrestant, la Natàlia troba feina netejant a l’ajuntament.

Més tard, en Quimet torna amb menjar, i diu a la seva esposa que tot va bé. Aviat tornar
a anar-se’n. Més tard, la Natàlia es troba amb la Julieta, la seva antiga amiga, vestida de
miliciana i encarregada de les colònies de nens refugiats. Aquesta li explica que està
enamorada. Després, degut al problemes econòmics la Natàlia decideix deixar el nen a
la colònia de refugiats per no haver d’alimentar-lo. I, més tard, mor el pare de la Natàlia,
cosa que a ella no l’afecta gaire.

En Quimet tornà amb tuberculosi, ho veu tot perdut. Aviat moren ell i en Cintet, que
també ha tornat, al mateix temps que l’últim colom del colomar. La Natàlia està
desolada i viu un hivern molt trist tancada al pis. Ven tot el que pot per poder viure.
Llavors torna el seu fill, molt canviat, de la colònia. I la va a visitar Griselda que li diu
que en Mateu encara és viu. Més tard, mor afusellat.

Ha acabat la guerra. La Natàlia no té diners per sobreviure i va demanar treball a la casa

dels senyors on havia treballat abans, però no la volen per ser l’esposa d’un anarquista.
Llavors es veu en la més absoluta desesperança i després de dos dies sense menjar,
pensa en matar els seus fills i a ella mateixa amb salfumant i un embut.

Al dia següent surt al carrer per comprar salfumant però es va posar a caminar tota
desconcertada darrere d’una dona sense saber on anava. Pel carrer i a l’església on
arriba veu la misèria de l’època. Després va a l’adrogueria a per el salfumant però
l’adroguer, l’Antoni, que la coneixia d’anar allà a comprar les veces, s’adona de la seva
tribulació i l’ofereix treball. Així Natàlia comença a treballar a casa de l’adroguer i pot
tirar endavant els seus fills.

Ella i l’adroguer es fan amics i llavors, un diumenge, l’adroguer li demana matrimoni.

Ell volia tenir una família, però està mutilat per la guerra i no podia i ella necessitaria
algú on recolzar-se. Natàlia, vacil·la, però al final decideix accedir per la seguretat que
li dóna estar casada.

Als tres mesos es casen i la Natàlia torna a recuperar el seu antic nom (mentre estava
amb en Quimet tothom l’anomenava Colometa). Un cop casada, Natàlia comença a
superar-ho tot, gràcies al tracte i la tendresa del seu segon marit. Tot comença a anar
millor. Els seus fills comencen a anar a escola i ella comença a oblidar el trist passat.

Llavors la Rita fa la comunió i aquell dia diu a la seva mare que el pare d’una amiga que
estava a la guerra havia tornat a casa. Llavors, la Natàlia torna a les seves pors i
angoixes, torna a viure atemorida pensant que el seu antic marit pot tornar. Durant 2 o 3
anys no pot treure’s del cap aquesta idea, fins i tot té por de sortir al carrer.

Més tard supera el tràngol i comença a agafar l’afició de sortir als parcs. Allà parla amb
altres dones i els hi explica una història idealitzada del seu passat amb els coloms.