nt a Te

Sa a les ec l a
s co l e s, 4

Els Castellers Guia didàctica

Marta Badia · Josep Bargalló · Gerard Elies
 a nt
S a lea Tescel a
s co l e s, 4

La plaça a vessar. El brogit de castellers i espectadors s’escampa arreu. Nervis continguts, sota una aparença serena.
S’endevina moviment i els cossos s’ajunten endreçadament fins a formar un tot compacte. Baixos i pinya teixeixen els
contraforts de l’estructura que esdevindrà coixí, si van mal dades.

Sobre la pinya, encara per travar, apareixen els cossos dels segons. Colls de camisa entre les dents, encaixada de braços
i mirada al front. Terços amunt! i una esgarrifança travessa els qui mirem mentre els entesos aplaudeixen reconeixent
l’intent d’un castell gran. Els comentaris breus transmuten en atenció.

L’ascensió de quarts arrenca el toc a les gralles, fiblada sonora que ens arriba al cor, companya de castellers, en la
coreografia vertical.

L’expectació de la plaça confia en els cossos dels qui sostenen la construcció. L’admiració de tots se suma als esforços
dels qui aguanten, pugen i defensen l’estructura i converteixen desitjos i patiment en energia i concentració.

Pis rere pis, ordenadament, sense estrebades, s’enlaira la fisonomia esperada. El castell puja segur. Arriba la canalla i els
marrecs grimpen ràpidament des de la base, finet, finet, finet... Acotxador, trinat de gralles..., enxaneta..., l’aleta..., castell
carregat! Aplaudiments d’eufòria, rampells de fred a l’esquena...

La canalla surt ràpidament i llisca avall pels pilars humans. Sobre la pinya uns braços oberts els abraçaran valorant la
gesta.

Segueix l’atenció. Pis per pis, es desmunta l’estructura. Els segons, ja lliures, festegen el castell i s’abandonen damunt
el llit de braços. La pinya es bada, talment com un poncella que deixa respir als baixos. L’eufòria i els cants d’alegria
emmudeixen les gralles.
Agraïments Revisió de continguts
Jordi Penyalver i Masdeu Jordi Bertran
Jaume Riambau i Farré Ester Roca
Pere Olivé i Aymerich
Dani Carbonell i Sugranyes Disseny i muntatge
Associació Cor Ciutat de Tarragona L’Antàrtida
Al Joan Sala i els Xiquets de Tarragona
A l’Albert Grau i la Jove dels Xiquets de Tarragona Edita
Al Xavier del Amo i els Xiquets del Serrallo Ajuntament de Tarragona
Al Vicens Pascual i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau Comissió Santa Tecla a les Escoles
Pla de Descentralització Festiva
Amb el patrocini de
Impressió
Indústries Gràfiques Gabriel Gibert, SA

Dipòsit legal
Primera edició: setembre 2007 XXXXXXXXXXXX

Autors © De l’edició
Marta Badia i Solé Ajuntament de Tarragona
Josep Bargalló i Valls Pl. de la Font, 1
Gerard Elies i Cabrerizo 43003 Tarragona

Dibuixos © Dels textos

Hugo Prades Els autors

Fotografies © De les fotografies

Arxiu fotogràfic MHT Els autors
Torres
Paul Ventura © Dels dibuixos
Arxiu fotogràfic Xiquets de Tarragona, Jove Xiquets de L’autor
Tarragona, Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i
Sant Pau

* Els colors de les camises del castell de la portada estan inspirats en les camises que duien els castellers abans del 1929, en què no hi havia
uniformització de les colles.

Títols anteriors d’aquesta col·lecció:

La Víbria El Lleó La Moixiganga

(2004) (2005) (2006)
Quaddeerntreball
 1. EL QUADERN
Us presentem la quarta guia didàctica de la col·lecció Santa Tecla a les Escoles, dedicada als castells. Ens complau, de
nou, lliurar-vos aquest quadern, que significa, any rere any, la voluntat de les Conselleries de Cultura i Ensenyament de
l’Ajuntament de Tarragona de continuar la col·lecció amb els elements de la nostra festa.

Hem concebut aquesta nova guia com una eina que permeti als mestres, als professors i als educadors descobrir el
vessant educatiu i pluridisciplinari del nostre patrimoni cultural i tradicional. Hi trobareu material divers: informació
sobre els castells i la seva història, explicacions que ajudaran els qui els desconeixen a comprendre’ls, dades sobre
les colles castelleres tarragonines, fotografies, dibuixos, propostes d’activitats per a diferents edats i etapes, fitxes
didàctiques fotocopiables i un recull de recursos referits al tema.

El quadern d’enguany, però, té un antecedent: Els castells a l’escola. Dossier d’informació bàsica i propostes de treball, que
el 1985 va editar —i reeditar el 1986— el Patronat Municipal de Castells de Tarragona. Sota la coordinació d’Àngel
Conesa i Jaume Solé, contenia una primera part dedicada a la història i als coneixements teòrics, signada per Josep
Bargalló, i una segona amb propostes pedagògiques i fitxes de treball diverses, fruit de la col·laboració de Manuel
Callao, Roser Gelabert, Marta Oliván, Albert Pallarès, Sol Roca i Jordi Romeu.

Santa Tecla i els castells són dues manifestacions culturals relacionades i associades des de fa molts anys. Parlar de les
Festes de Santa Tecla de Tarragona porta implícit parlar de castells, els quals, des del seu inici com a fet festiu, han estat
presents en la nostra Festa Major —ja a finals del segle xviii—, i hi han assolit algunes fites històriques. Els castellers,
a més, conformen el col·lectiu humà més nombrós de tots els que participen en el Seguici festiu tarragoní i té la
peculiaritat de ser, també, el que realitza més actuacions autònomes.

Aquesta guia, de la mateixa manera que les precedents, pretén iniciar en els castells les persones que no hi estan
avesades d’una manera didàctica, informant i explicant com es munta un castell, els noms que reben els castellers
depenent de la posició que ocupen, quin tipus de construcció es realitza en cada moment, quin és el seu grau de
dificultat.

La Festa Major de Santa Tecla és plena d’elements singulars, propis i identificadors de la nostra cultura que, usats
adequadament, esdevenen agents educadors i sociabilitzadors. Un dels objectius del nostre sistema educatiu és
promoure la integració dels nens i les nenes, dels nois i noies en el context sociocultural on viuen i al qual pertanyen.
Prova d’això han estat i són els castells, que des de temps passats han propiciat l’aglutinació de la població a la realitat
social. Són coneguts per tots els amants dels castells mítics enxanetes, terços o caps de colla que, malgrat no haver
nascut a Catalunya, han destacat per la seva dedicació, amor i reconeixement a aquest fet identitari. Els castells són
un element sociabilitzador de gran magnitud que ha potenciat i potencia la integració a la nostra cultura i al nostre
país.

Proposem un seguit de suggeriments i activitats pensades per treballar l’observació, la identificació, el reconeixement,
la reflexió, el joc, el coneixement intrínsec i el gaudi de l’element festiu que presentem. Trieu les propostes i els
suggeriments que més us agradin i/o s’adaptin al curs i a les característiques dels alumnes que tingueu.

Santa Tecla és una festa popular, dels ciutadans, de totes les persones que viuen o són a Tarragona aquells dies. Ens
agradaria que el treball encetat a l’escola o a l’institut s’escampi i arribi a casa, es visqui al carrer i provoqui, de retruc, la
participació en els diversos actes de la Festa Major. Potenciem, des d’aquí, la visita a les diverses actuacions i mostres
dels castells, tant dins com fora del Seguici, per la càrrega d’emoció, de sensacions i de vivències personals i col·lectives
que suposa la contemplació dels castells i les seves construccions. També volem provocar curiositat i vivència al carrer.
Les vivències són les que fan que la festa emocioni i impacti de debò. I aquest és el nostre objectiu principal: que els
nens i les nenes, els nois i les noies coneguin la nostra festa, la sentin com a seva, s’interessin per ella i arribin a estimar-
la.

Les activitats dedicades a l’educació infantil estan agrupades segons l’aspecte dels castells que es treballa, per afavorir
el caire globalitzador de l’etapa. Les activitats per a educació primària i secundària són ordenades per cicles i per
àrees.

Agraïm l’interès i la bona acollida que tenen aquestes guies didàctiques entre els escolars i els docents de la nostra
ciutat. Gràcies a tots ells. Bona Festa Major!
4
 Santaa leTesclesaco les
2. INTRODUCCIÓ: LA FESTA
Les Festes de Santa Tecla van néixer l’any 1321, en temps del rei Jaume II, amb motiu de l’arribada a la ciutat de la
relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de la població, provinent de la tomba de la santa, a Armènia. Per celebrar-ho
s’organitzà una gran processó popular. Ja aleshores van sortir al carrer els primers elements del Seguici Popular.

El 4 de març de 1996 les Festes de Santa Tecla de Tarragona van ser declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional
pel Govern de la Generalitat de Catalunya, gràcies als elements del Seguici Popular. També va ser declarada Fiesta de
Interés Turístico Nacional per l’Estat espanyol el 18 de novembre de 2002.

El Seguici Popular sencer surt el dia 23 de setembre, dia de Santa Tecla. Els castells desfilen davant de la Senyera de la
ciutat o de la creu processional.

Arxiu fotogràfic MHT. Foto: Torres. Castells a la plaça de la Font de Tarragona a finals del segle xix

5
 3. ORIGEN DELS CASTELLS
Molt sovint, en començar a parlar del tema casteller, en una conversa entre amics o coneguts o en una xerrada, es
planteja la mateixa qüestió: l’origen dels castells. Com van néixer? On van néixer? D’on surten? On comencen? Quan
apareixen?

Certament, s’ha escrit molt sobre l’origen dels castells i s’han plantejat moltes hipòtesis. Durant anys, fins i tot, es van
defensar algunes teories que, avui, ens sonen a contes ben intencionats però del tot inversemblants. Així, hi havia qui
s’allunyava en el temps i en l’espai i volia trobar antecedents dels castells en espectacles de circ romà de Tarragona,
en influències d’alguna tribu aràbiga o en les anades dels almogàvers, a l’època medieval, cap a les terres de Grècia i
Turquia.

I és cert que, en totes les cultures i en tots els temps, hi ha hagut mostres ben diverses de la fal·lera humana de pujar l’un
damunt l’altre. Ja la mitologia grega feia referència a construccions aixecades per titans i gegants per escalar l’Olimp.
Sense perdre’ns tant en els inicis de la civilització occidental, al segle xix es mantenien exercicis de construccions
humanes a Alemanya i, encara a principis del xx, sobrevivia un costum semblant en zones d’Itàlia, amb el nom de forces
d’Hèrcules. I a mitjan segle se’n podien veure, per exemple, a Filipines.

I ara mateix no tan sols trobem algunes piràmides humanes al mercat de Marràqueix —al Marroc— o a Crona Gora
—a Croàcia—, sinó també en un lloc tan allunyat de casa nostra com és l’Índia, que és on són més espectaculars. A la
ciutat de Bombai —o Mumbai—, a l’agost, per les festes de Krishna, s’organitzen més de cinc-cents grups que actuen
per tots els barris aixecant construccions ben complexes i altes, de fins a vuit pisos. Els govinda, que és com es diuen
aquests castellers indis, mostren una bona agilitat, tot i que amb una tècnica menys depurada que a casa nostra, tal
com vàrem poder comprovar el 2006 quan alguns d’ells van ser convidats pels Castellers de Vilafranca.

Però, sense anar tan lluny, només fent cap als Pirineus, això de pujar l’un damunt de l’altre també era ben habitual
algunes dècades enrere. El contrapàs de la pila, una dansa amb diverses figures de rotllana i d’espiral, es cloïa amb
una construcció humana de tres o quatre pisos —la pila— damunt la qual pujava un nen petit. De fet, si la pila ha
desaparegut de la munió de pobles dels dos Pallars on es feia, encara és ben viva a Taüll, a l’Alta Ribagorça. I, a tocar
de les terres catalanes, al Baix Aragó, es continuen ballant diversos dances tradicionals que contenen construccions
que reben el nom, precisament, de torres i castillos. Els dances de Cetina, Híjar, Tauste, Ateca i la contradanza de Cetina
aixequen, com el contrapàs de la pila, construccions de fins a quatre pisos.

Apropant-nos més als orígens dels nostres castells, al País Valencià perviuen altres antics balls i entremesos populars
que, a més de moviments coreogràfics, contenien —i contenen— la tradició de pujar l’un damunt de l’altre, amb la
Muixeranga d’Algemesí —que els tarragonins i les tarragonines hem pogut veure per les nostres festes— al capdavant.
A banda de les colles muixerangueres, també podem fer esment dels Negrets d’Alcúdia de Carlet o els Locos de
l’Olleria, igualment de les comarques valencianes. A Catalunya hi perviuen —en alguns casos perquè s’han recuperat
modernament— mostres tradicionals paral·leles: les moixigangues i els balls de valencians que encara podem trobar
a la mateixa zona tradicional castellera, a Vilafranca del Penedès, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Reus o Tarragona mateix, i
que continuen barrejant dansa i construccions humanes.

I per acabar aquest breu repàs sobre la geografia i la història de les construccions humanes, no podem oblidar tampoc
els falcons de diverses poblacions del Penedès —i que també ens han visitat diverses vegades en el context festiu
tarragoní. Els falcons són una mostra folklòrica, moderna a casa nostra, que prové d’una vella tradició centreeuropea,
de Txèquia i Eslovàquia concretament. I són, com les muixerangues o moixigangues —estricta qüestió dialectal—,
construccions fonamentalment obertes, a diferència dels castells.

Malgrat aquesta semblança amb tantes mostres històriques i geogràfiques, el fet casteller presenta una vitalitat, una
tècnica específica, una complexitat constructiva i uns nivells d’alçada que el fan peculiar, distint de totes les altres
i, així, doncs, absolutament singular, i que el separen de qualsevol coreografia de dansa. Els castells, per tant, són
diferents de tots els altres costums tradicionals de pujar l’un damunt de l’altre, cert, però tornem on havíem començat:
d’on surten?, on surten?, quan surten?

6
 Santaa leTesclesaco les
Les dues darreres preguntes tenen un resposta documentada: els castells sorgeixen entre els segles XVIII i XIX a les
comarques del Camp de Tarragona i al Penedès. I ho fan a partir de l’evolució de balls i entremesos d’origen medieval
o siscentista que caracteritzaven el seguici festiu de la Catalunya Nova. En la seva gènesi hi ha les moixigangues i els
balls de valencians d’aquestes contrades. El teatre de carrer, l’espectacularitat popular al servei del calendari festiu,
havia tingut un desenvolupament ben definit a l’època medieval, especialment ric a la Catalunya Nova, que s’havia
anant mantenint, només amb lleugeres variacions.

Els castells tal com els entenem avui dia apareixen, precisament, a l’empara de la forta evolució i revitalització que
transforma el seguici popular a finals del segle xviii de manera paral·lela als canvis socials que es produeixen en el
nostre país. En la segona meitat del xviii, les construccions humanes de poca alçada que cloïen les evolucions de les
moixigangues i del ball de valencians van agafant volada i esdevenen cada cop més altes i importants, fins al punt
que, en alguns llocs —al Camp de Tarragona en especial— acaben substituint el ball original, el fan desaparèixer. La
gent valora tant la nova alçada de les construccions humanes —i la competició que s’instaura entre les diverses colles,
representants de diferents gremis i de la seva pròpia competitivitat social i local— que s’oblida de la dansa.

Poc a poc, es van separant les evolucions del ball amb el fet d’enlairar construccions humanes, que es fa específic i més
estructurat. De fet, en molts documents ja d’inicis i mitjan segle passat es confonen, encara, els castells amb l’esmentat
ball, tot i que cal creure que eren ja força diferents.

Tradicionalment s’ha donat com a primera referència concreta d’una actuació castellera —autònoma o independent,
per entendre’ns— la d’un pilar aixecat per un tal Cargol, amb alguns companys, l’any 1789 a Alcover. Malgrat això,
no podem obviar documentació anterior: el 1770, per exemple, a l’Arboç hi van actuar colles de balls de valencians
del Catllar, el Vendrell, la Riera de Gaià i Santa Margarida i els Monjos i, segons un manuscrit de l’època, “el del Catllar,
que féu el castell de sis sostres (...) es reputà el millor”. Com tampoc podem oblidar que, el 1794, Rafael d’Amat, Baró
de Maldà, en el seu voluminós Calaix de sastre, ja es dol que, en una visita a Tarragona, no hagués pogut gaudir dels
“castells o sostres de gent”, que havia vist anys abans.

A finals del segle xviii, doncs, els castells són un fet, un fet que comença a dibuixar-se amb més precisió a inicis del
segle següent. Així, el 1805 existeixen a Valls dues agrupacions o colles castelleres, la dels Pagesos i la dels Menestrals,
que eren conegudes, també, pel nom dels seus caps —la Colla del Pep i la Colla del Salvador, respectivament. Valls fou
el bressol de les primeres colles castelleres estables, les que definiren amb més precisió el nou costum i, en les seves
actuacions dins i fora de la seva ciutat, el diferenciaren definitivament de valencians i moixigangues, fins al punt que,
durant força temps, la denominació Xiquets de Valls esdevingué sinònim, per antonomàsia, de colla castellera. Les de
Valls no foren les úniques colles del segle xix, certament, però sí que van ser les que van assolir les millors actuacions,
les que van viatjar constantment amunt i avall de les nostres comarques —amb l’entusiasta col·laboració de castellers
locals de cada indret— i les úniques que es mantingueren actives al llarg de tota la centúria.

La ciutat de Tarragona esdevingué ben aviat, com veurem, una de les places castelleres per excel·lència. Ben aviat,
també, es configurà el triangle Valls-Tarragona-Vilafranca del Penedès, l’eix del món casteller històric. Precisament, el
triangle que també havia estat l’eix del seguici popular festiu de la Catalunya Nova.

7
Arxiu fotogràfic MHT. 23 de setembre de 1901. Foto: Paul Ventura.
 4. HISTÒRIA DEL FET CASTELLER
Tot al llarg del segle xix es va anar definint l’àmbit que esdevindria tradicional del món casteller —des del Camp de
Tarragona fins a la Conca de Barberà, tot el Penedès i l’Anoia—, va evolucionar la tècnica i el nivell de les construccions
assolides i es va resseguir tot el calendari festiu de les nostres comarques. També aparegueren altres colles a banda de
les dues originàries de Pagesos i Menestrals de Valls —a Tarragona, Montblanc, l’Espluga de Francolí,Torredembarra...—
, però cap no va aconseguir el que sí que feren les de la capital de l’Alt Camp: ni els castells més grans ni, sobretot,
mantenir-se sense interrupció. Els castells naixien, doncs, a l’empara d’una tradició festiva en constant evolució i
prenien forma a partir d’una estructuració social de caràcter gremial molt clarament fixada. Els Pagesos es convertiren
en la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Menestrals, en la Nova.

De 1805, data en què apareixen documentades les primeres colles castelleres vallenques, a 1850 podem situar els
inicis dels castells. És una època en la qual ja es fan algunes construccions de vuit pisos —quatre, tres i dos de vuit— i
el pilar de set. És, també, quan es va perdent el qualificatiu de ball de valencians atribuït a actuacions castelleres i quan
apareix la nomenclatura Xiquets de Valls.

A partir de 1851 podem parlar de l’època d’or dels castells. Aquell any, a Tarragona, per la Mercè, una colla de Valls
descarrega el primer castell de nou de la història, almenys el primer conegut. Les dues colles vuitcentistes de Valls
visqueren els moments de màxim esplendor entre les dècades dels anys cinquanta i vuitanta, amb les excepcions dels
períodes més bel·ligerants de les guerres carlines. Quatre són les construccions màximes documentades d’aquells
anys: un castell de nou pisos sense folre bastit per una colla vallenca el 1852 a Torredembarra; el quatre de nou sense
folre de la Vella dels Xiquets de Valls; el tres de nou, també sense folre, de la Nova de Valls el 1881 a Tarragona, i el cinc
de nou amb folre de la Vella, a Valls mateix, el 1883. Aquests quatre castells descarregats —als quals podríem afegir-ne
d’altres si tinguéssim més documentació— són les construccions senyeres d’aquella etapa, una època, a més, força
diferent a l’actual pel que fa a les condicions de vida dels castellers.

La majoria d’aquells nois i d’aquells homes —l’entrada efectiva de la dona al món casteller és mot recent— eren
treballadors del camp que abandonaven les seves cases a Valls per iniciar un periple que, de mitjan juliol a finals de
setembre —quan menys feina tenien—, els duia per tot el Camp de Tarragona i el Penedès, i alguna vegada més enllà
encara. Amb carro o a peu, anaven de poble en poble, seguint el calendari festiu, sense temps de poder tornar a casa,
dormint on podien i on els deixaven, menjant el que els donaven a cada indret i mirant de tornar a casa amb algun
guany i, si no, procurant de mantenir-se sense fer despeses, que ja era un benefici per a la difícil economia familiar.
Com que el nombre de vallencs que viatjava amunt i avall no era suficient per fer els castells mes grans i l’afició era
molta i molt estesa, els ajudava la gent de cada lloc i dels voltants. Com a exemple de la integració de castellers de la
nostra comarca a les colles de Valls podem donar el nom i la procedència dels segons del quatre de nou sense folre
de la Vella a Tarragona del 1881: l’Espiridió de Tarragona, Silvestre de Creixell, Bertran de la Riera i Anton de l’Escolà
—vallenc que era originari de Torredembarra.

Fins a 1890 continuaren els grans castells de nou pisos. A partir d’aquesta data s’inicià una forta davallada, que es
coneix amb el nom de decadència. Raons històriques i sociològiques —entre les quals cal comptar la fil·loxera, la
plaga que anorreà les nostres vinyes i, per extensió, les nostres comarques i que provocà un fort empobriment i una
onada migratòria cap a la Barcelona industrial— feren desaparèixer colles com les de Montblanc i Tarragona i anaren
arraconant de les nostres places els castells de nou i els de vuit, fins i tot els de set en els moments més dramàtics.
Aquesta davallada, és clar, no vingué tot d’una, sinó que anà arribant d’any en any. El 1898, malgrat el desastre colonial,
la Vella vallenca féu el quatre de vuit i la Nova, el dos. Eren els darrers cops de la cua d’un peix que semblava que
agonitzava.

Com més avançava el nou segle, pitjors castells es feien i menys actuacions hi havia. A més, les noves generacions
ni s’acostaven a les pinyes. El 1920, per posar un exemple, a la Festa Major de Vilafranca —una de les grans diades
castelleres històriques— els castellers vallencs només hi feren el tres i quatre de sis i un pilar de cinc al balcó. I el 1921
la festa major vilafranquiana no veié castells. En trenta anys, doncs, el sostre casteller havia baixat fins a quatre pisos.
No és una decadència, però, que afectés només el fet casteller: pels motius que hem apuntat, va afectar gairebé tot el
seguici popular festiu de les nostres comarques, que es va veure reduït, sovint, a la seva mínima expressió i que, fins i
tot, va desaparèixer d’alguns pobles.

8
 Santaa leTesclesaco les
Malgrat això, tot seguit s’inicià la renaixença castellera. Coincidint amb una certa recuperació de l’economia agrària
del Camp de Tarragona i el Penedès, el fet casteller comença a aixecar el cap: el 1922 a Valls es bastiren el tres de set,
quatre de set, tres de set aixecat per sota, dos de sis i pilar de cinc. I el 1926 ressorgiren els Xiquets de Tarragona i
aparegueren els Nens del Vendrell. El panorama, doncs, tornava a ser esperançador. Els anys trenta foren, arreu, de
consolidació de la renaixença, no només pel que fa a l’aparició de noves colles, sinó, especialment, pel fet de tornar als
castells de vuit pisos.

L’any 1931 la renaixença començà a donar els seus fruits: cinc de set, quatre de set amb l’agulla i tres de set aixecat
per sota. Encara no eren castells de vuit, però ja s’hi acostaven. Tant s’hi acostaven que, l’any següent, el 1932, la Colla
Vella plantava el quatre de vuit i el dos de set. El primer feia trenta anys que no es veia i el segon encara més. El 1933
la Nova descarregava un quatre de vuit per primer cop en el segle: els castellers vallencs en dos anys havien carregat i
descarregat aquesta construcció. Els Xiquets del Vendrell, una de les dues colles existents aleshores a la capital del Baix
Penedès, descarregaven, també el 1933, el dos de set i el 1935 carregaven el quatre de vuit. El tres de vuit es retrobà els
anys 1934 i 1935 a Torredembarra: la Nova vallenca només assolí de carregar-lo però, tot i això, són els únics aixecats a
la primera meitat del segle xx.

Els anys de la Guerra Civil foren pràcticament inexistents pel que fa a castells. La guerra significà, a més, la mort de
molts castellers i l’exili per a altres. La postguerra portà la instauració de la dictadura, la persecució de la llengua
catalana i la pèrdua de la significació popular de les festes, però, malgrat tot, no significà una reculada de la renaixença
castellera. Hi hagué un reagrupament de colles —les dues de Valls s’unificaren, així com les dues del Vendrell i les
dues de Tarragona—, però el mateix 1939 els Xiquets de Valls ja descarregaren el quatre de vuit a Torredembarra. El
reagrupament de colles —forçat per les circumstàncies polítiques— es trencà aviat: el 1946 tornava a haver-hi dues
colles a la capital de l’Alt Camp i el 1950, a Tarragona. També, aparegueren altres colles en nous indrets: el 1948 els
Castellers de Vilafranca. La renaixença, doncs, continuava endavant, amb la lenta però progressiva presència de noves
colles i el manteniment consolidat dels castells de vuit, sense arribar, però, al nivell superior dels anys immediats a la
guerra: el tres de vuit es resistia.

I el 1951 els Nens del Vendrell donaven aquest pas: aconseguien de descarregar, per primer cop en tot el segle, el tres
de vuit. Situaven, així, el nivell de les consecucions castelleres a punt de retornar a l’època anterior a la decadència i
anunciaven el trencament de l’exclusivitat en la primacia històrica de les colles de Valls. Començava, així, una segona
renaixença, més fructífera encara que l’anterior, però també lenta. El 1968 els Nens del Vendrell, la colla puntera de
l’època, feren el pilar de sis. L’any clau d’aquest retrobament amb castells superiors fou, però, el següent, el 1969. Els
Nens vendrellencs descarregaren el pilar de set amb folre —l’únic que s’assoliria en molts anys— i la Vella vallenca
carregava el cinc de vuit. Dos castells inèdits en tot el segle xx i que ens tornaven al nivell anterior a la decadència, tot
i que els de nou pisos semblaven encara una fita impossible del tot.

Durant els anys setanta són diverses les colles que aconsegueixen castells com el dos, tres i quatre de vuit: la Vella
i Joves de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Nens del Vendrell —que van despenjar-se aviat d’aquests llocs
capdavanters. L’eclosió vindria, però, a partir de finals de la dècada dels setanta, amb l’aparició ja constant de noves
colles i un augment generalitzat del nivell de les construccions, tot coincidint amb la recuperació de les llibertats
democràtiques, la reinstauració de l’autonomia i, significativament —amb els nous ajuntaments, ja elegits des de la
voluntat popular—, la revitalització de les festes ciutadanes i la subsegüent recuperació d’alguns d’aquells elements
del seguici popular que no havien superat la decadència festiva.

La segona època d’or va obrir-se el 25 d’octubre de 1981: a Valls, la Colla Vella efectuava el primer intent del segle
d’un castell de nou, el quatre amb folre, i el descarregava. I la Joves, per acabar-ho d’adobar, hi descarregava el cinc de
vuit, fita que tampoc no s’havia assolit en tot el que dúiem de centúria. L’any següent, el 1982, la Vella carregava el tres
de nou amb folre. I el 1986, la Joves feia les seves primeres construccions de nou pisos. A partir d’aquí, l’evolució fou
constant: el 1987 els Castellers de Vilafranca es van afegir a la categoria de nou i l’any següent ho van fer els Minyons
de Terrassa; s’amplia constantment el nombre de colles i s’expandeix notablement el fet casteller fora del seu àmbit
més tradicional, especialment cap al nord.

Els fets es van succeir molt ràpidament: el 1992, l’any de la Barcelona olímpica, es tanca de cop la segona època d’or
i s’obre amb esplendor la millor etapa de la història castellera, que podem anomenar de plenitud. Per primer cop
es fan més de deu castells de nou a l’any —gairebé tots, a més, descarregats— i, especialment, se supera un parany

9
 que acabava d’assolir-se: al Concurs de Tarragona, la Joves de Valls aconsegueix de completar el que es coneix per la
tripleta màgica, és a dir, descarregar en una única actuació els tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de
vuit. El 1992 obre, doncs, l’època de plenitud, i de manera ràpida i imparable. S’enceta l’etapa dels castells superiors, els
coneguts com de gamma extra: el 1993 els Minyons de Terrassa carregaven el primer dos de nou amb folre i manilles
del segle. Si a començaments de la dècada dels vuitanta el món casteller es retrobava amb els folres —la pinya reduïda
del segon pis, que permet assolir construccions més altes—, ara ho feia amb les manilles —una pinya encara més
reduïda, situada al tercer pis.

Els mites del segle xix s’han esberlat amb rapidesa d’aleshores ençà: després d’aquell dos, hem pogut anar veient el
cinc de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i agulla, el pilar de vuit amb folre i manilles —on molts situaven, fins
que el varen poder veure, el límit inabastable dels castells—, el dos de vuit sense folre, el tres de vuit aixecat per sota
i el dos de nou amb folre sense manilles. És a dir, alguns dels castells vuitcentistes que ens quedaven per veure i, fins
i tot, alguns de no documentats en l’antigor. Aquestes han estat unes fites que ens han vingut de mans de les dues
colles de Valls —Vella i Joves—, els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, per bé que cap d’aquestes colles
els hagi assolit tots. També s’ha eixamplat el nombre de colles que, un moment o altre, han bastit castells de nou: a
banda d’aquestes quatre, i per aquest ordre cronològic, la Jove dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Terrassa,
els Xiquets de Reus, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Barcelona, els Bordegassos de Vilanova i els Capgrossos
de Mataró.

L’evolució potser encara més sorprenent, però, s’ha produït en el nombre colles i la seva adscripció geogràfica, que ha
arribat fins a la Catalunya del Nord i a l’illa de Mallorca. Ha augmentat el nombre d’agrupacions, però ho ha fet amb
més contundència en la zona de nova expansió: les sis colles del 1931 pertanyien totes a la zona tradicional; de les
vuit del 1960, en canvi, una ja era de la zona de nova expansió; de les disset del 1980, ja ho eren cinc. En les darreres
dècades, la balança s’ha anat decantant amb una progressió indiscutible: de fa anys que hi ha més colles de fora de
l’àmbit tradicional que d’aquelles comarques de la Catalunya Nova que van veure el creixement i la consolidació
del fet casteller. No endebades, de les seixanta-una colles que van actuar el 1999, a més, només nou ho havien fet
ininterrompudament des d’abans del 1980.

I, malgrat que a cops pugui semblar que hi ha algun titubeig, que les coses es frenen, i que es produeixi un lògic
reajustament en el nombre total de colles, el fet casteller continua essent plenament dinàmic i en progressió. Un
costum tradicional plenament actual, un element identificador de les nostres festes, un espectacle de masses
participatiu i viu...

Evolució del nombre de colles castelleres

1910 2 1926 4 1930 6

1932 7 1936 6 1939 3
1960 8 1970 6 1971 9
1976 14 1980 17 1993 32
1994 35 1995 38 1996 51
1997 56 1998 59 1999 60
2000 58 2002 62 2004 56

Els castells de gamma extra de l’època de plenitud (1993-2006)1

2 de 9 amb folre (sense manilles) CV 1 c

3 de 10 amb folre i manilles CV 6 c VXV 1 c MT 2 d 2 c
4 de 9 (sense folre) CV 2 c VXV 2 c JXV 2 d 7 c MT 3 d 4 c
2 de 8 (sense folre) CV 5 c VXV 1 c JXV 1 c
4 de 9 amb folre i agulla CV 17 d 3 c VXV 2 d 5 c MT 6 c
5 de 9 amb folre CV 7 d 6 c VXV 6 d 9 c JXV 2 c MT 10 d 7 c
Pilar de 8 amb folre i manilles CV 24 d 11 c VXV 2 d 3 c MT 4 c
2 de 9 amb folre i manilles CV 35 d 6 c VXV 3 d 1 c JXV 1 d 4 c MT 21 d 11 c
3 de 8 aixecat per sota VXV 5 d 4 c

1
CV: Castellers de Vilafranca; VXV: Colla Vella dels Xiquets de Valls; JXV: Colla Joves Xiquets de Valls; MT: Minyons de Terrassa.
10 d: descarregat; c: carregat.
 Santaa leTesclesaco les
5. ELS CASTELLS
El lema tradicional dels castells, “força, equilibri, valor i seny”, és extret de Los Xiquets de Valls2 una composició musical
de Josep Anselm Clavé, amb text del propi autor (i datada el juliol de 1867). El fragment de la tornada on apareix
aquesta màxima clàssica i mítica descriu quines qualitats es necessiten per fer castells:

Quina gatsara, quina delicia

causen al poble los braus XIQUETS,
quan fan alarde de llur pericia,
forsa, equilibri, valor y seny!3

Per què es parla de força? Els castellers, en el seu origen, eren pagesos, persones avesades al treball físic. Acostumats
als grans esforços. Els baixos, els segons, terços… necessiten molta força per aguantar la suma del pes dels pisos
superiors.

L’equilibri és necessari, especialment en els pisos de dalt. Els castellers tenen els peus sobre les espatlles d’altres
castellers que alhora estan enfilats sobre espatlles d’altres castellers…; la base és inestable.

El valor és necessari, sobretot, en la canalla que puja als pisos superiors; especialment, dosos, acotxador i enxaneta. Cal
ser valent i decidit, no tenir gens de vertigen i saber pujar i baixar prou ràpid per no desestabilitzar el castell.

I el seny compta a l’hora de triar un castell que estigui a l’abast de la colla i les seves circumstàncies, saber quan cal
desmuntar un castell per afrontar-lo en una altra ocasió més propícia, saber triar la tàctica adient i escollir els millors
castellers i castelleres per a cada posició perquè el castell sigui reeixit. L’èxit d’un castell sempre és mèrit de tota la
colla.

5.1. Aprenem a mirar castells: les estructures

Els castells són una manifestació lúdica, cultural i festiva del nostre poble. Per enlairar un castell es necessita a tothom,
grans i petits. Són tan importants els qui posen les mans a la pinya i donen seguretat al castell com els qui l’aguanten
pisos amunt o els qui el pugen i coronen. Resa la dita: “Entre tots ho farem tot.” L’esperit solidari és present, més que
mai, en aquesta manifestació cultural.

Els castells són un dels nostres símbols d’identitat.

Quan parlem de castells parlem de les torres humanes que aixequen les colles castelleres per construir diferents
estructures enfilant castellers. Diferenciem dos tipus d’estructures: els pilars i els castells.

Un pilar és la construcció d’una sola columna de persones (homes, dones o nens i nenes), uns enfilats damunt les
espatlles dels altres. Segons els número de persones enfilades (pisos), parlem d’un pilar de quatre, de sis, de set, de vuit.
En alguns indrets, els pilars s’anomenen espadats.

El castell és la construcció que inclou més d’una persona per pis. Podríem dir que és la que té més d’un pilar. De fet,
al segle xix es parlava, per exemple, de “castell de quatre pilars de vuit” per denominar el que modernament es coneix
com a “quatre de vuit”.

5.2. Comptar castells

Els castells es compten. Cada estructura castellera té un nom compost per dues xifres. Les xifres corresponen,
respectivament, al nombre de pilars o columnes que té i al nombre de pisos, persones en alçada una damunt de l’altra,
des de terra fins a l’enxaneta.

2
Vegeu la webgrafia.
3
Text prefabrià. 11
 Per comptar l’alçada cal tenir present que el pom de dalt conté tres pisos: els dosos, l’acotxador i l’enxaneta.

El primer pis del castell, els baixos, no es veu perquè està envoltat per la gent de la pinya.

Posem un exemple: un tres de vuit és un castell amb tres castellers per pis, és a dir, tres pilars de cinc persones una
damunt de l’altra i coronats pels dosos, l’acotxador i l’enxaneta.

Hi ha estructures castelleres amb noms especials: per exemple: la torre, castell amb dos pilars; el carro gros, el quatre
de vuit, i la catedral, el cinc de vuit.

5.3. Funcions dels castellers en la construcció

El peu del castell: nucli central, tocant a terra, sobre el qual es construeix el castell. Formen el peu del castell: els
baixos, les crosses, les agulles, els contraforts. En els castells amb l’agulla al mig, dins la cassola, hi ha el baix del pilar.

Els baixos: són els castellers que estan de peus a terra i constitueixen el primer pis de l’estructura vertical o tronc del
castell. Es col·loquen fent rotllana amb els braços agafats entre ells i aguanten perpendicularment el pes del castell
sobre ells. Resten travats i ajudats per altres castellers. La pinya es col·loca al seu voltant i quasi sempre impedeix la
seva visualització, excepte en els castells anomenats nets. En algunes colles els compten com a tronc del castell.

Les crosses: són les persones que, de manera similar a la funció de contrafort en una construcció arquitectònica, se
situen sota l’aixella dels baixos reforçant i apuntalant aquests. Posen el cap a dins la rotllana de braços dels baixos, amb
el cos cap a fora. Cada baix té dues crosses, una a cada costat.

Les agulles: són les persones que es col·loquen dins el cercle format pels baixos i les crosses. Les agulles s’encaren
amb els baixos posant-se al seu davant, panxa per panxa. Amb les mans aixecades, les agulles aguanten les cames dels
segons per dins del castell i impedeixen que se’ls dobleguin els genolls pel pes dels pisos superiors. A més, ajuden a
compactar els baixos. Les agulles acostumen a ser persones altes i primes.

Baixos, crosses, agulles i castellers de l’interior de la rotllana formen la cassola o soca del castell.

Els contraforts: també se’ls anomena primer cordó o cordó o homes del darrere. Són els castellers i castelleres que es
col·loquen rere els baixos i cenyeixen la cassola, a manera de cordó.

Primeres mans: són les persones que aguanten, darrere del cordó dels contraforts, les cames dels castellers del segon
pis i empenyen amb el pit contra el centre de la pinya per compactar el castell. No pertanyen al peu del castell.

Mans laterals: similars a les primeres mans, però situades al lateral, són les persones que aguanten lateralment les
cames dels castellers del segon pis. Estan situades darrere del cordó del contrafort.

Daus o vents (primers vents, segons vents, etc.): són les persones que se situen darrere les crosses, lligant-les. A més,
tenen la funció de subjectar i fixar les cames dels segons. El dau o vent subjecta un pilar diferent amb cada mà.

Tapaforats: castellers que omplen espais i ajuden a compactar.

La pinya: situada a peu pla, volta tota la base o peu del castell. Està formada per castellers, membres de la colla que
ajuden als baixos a tancar i aguantar el castell. La pinya és una massa compacta de persones, amb una estructura
interna molt ben definida. Si la mirem en picat, simula els radis d’una circumferència. Fileres de castellers surten
radialment des del nucli central format pels baixos. Amb les mans aixecades, els membres de la pinya que estan més
a prop de la base aguanten els segons agafant-los per les cames. Per fer pinya, cal fondre’s en l’aglomeració, formant
un tot de cossos, amb els braços alçats reposant sobre les espatlles i els braços dels castellers anteriors. El cap cot
descansa damunt l’esquena del veí, mirant sempre cap a terra. Aquesta massa de cossos, a més de compactar el castell
donant força i estabilitat a l’estructura, actua de coixí i amorteix la caiguda de qualsevol casteller dels pisos superiors.

12
 Santaa leTesclesaco les
Particularitats de la pinya. La soca: la pinya s’anomena així quan, per les dimensions del castell, és necessària una
segona pinya, damunt la primera, més petita, el folre, al voltant del segon pis del castell. De vegades, fins i tot es
col·loca una tercera pinya, anomenada manilles, sobre el folre.

Segons: són els castellers que pugen al segon pis, sobre les espatlles dels baixos. Enfilant-se damunt la pinya, es fan
visibles per a tothom qui, a peu pla, espera la construcció del castell. Els segons, juntament amb els terços, han de
“parar” el castell; és a dir, controlar les possibles sacsejades.

Terços: són els castellers i castelleres que pugen al tercer pis, damunt les espatlles dels segons. Els terços hauran de
controlar les rebregades de l’estructura i “parar” el castell.

Quarts: són els castellers i castelleres que pugen al quart pis, damunt les espatlles dels terços.

Quints: són els castellers i castelleres que pugen al cinquè pis, damunt les espatlles dels quarts, en els castells de vuit
i de nou.

Sisens: són els castellers i castelleres que pugen al sisè pis, damunt les espatlles dels quints, en els castells de nou.

Setens: són els castellers i castelleres que pugen al setè pis, damunt les espatlles dels sisens, en els castells de deu.

Pom de dalt: s’anomena així l’estructura final del castell, formada per tres pisos: dosos, acotxador i enxaneta, que
defensa la canalla de les colles. Els castellers que enlairen el pom de dalt són nois i noies en dosos i nens i nenes fent
d’acotxador i d’enxaneta. El pom de dalt només existeix en les estructures de dos o més pilars.

Els dosos: són nois o noies, nens o nenes que, eixarrancats damunt les espatlles dels últims pilars del castell, fan
de base a l’acotxador i a l’enxaneta. Amb l’entrada de dosos, els pilars de l’estructura del castell desapareixen, que
queden tancats amb l’inici del pom de dalt.

L’acotxador: és el nen o la nena que es col·loca damunt dels dosos, acotxat. L’acotxador recolza els seus peus i mans
a les espatlles dels dosos. L’enxaneta passarà per sobre de la seva esquena quan coroni el castell.

L’enxaneta: és el nen o nena que s’enfila, per un costat, castell amunt; passa per sobre l’esquena de l’acotxador
travessant i coronant el castell i baixa per l’altre costat arribant a terra per sobre la pinya. Quan l’enxaneta creua el
castell per sobre l’esquena de l’acotxador, alça la mà, fent l’aleta.
enxaneta

contrafort
acotxador POM DE DALT

dosos
baix
contrafort
agulla
agulla
agulla sisens
contrafort
baix agulla baix

quints
baix

crossa
crossa quarts
crossa
crossa

terços
contrafort

FOLRE segons
cap de colla

13
PINYA peu del castell
 5.4. Funcions dels castellers dins la colla

El president de la colla: persona escollida per l’entitat (assemblea). Representa l’entitat i la colla i dirigeix la junta
(formada pel secretari, tresorer, vocals i ell mateix), l’assemblea, etc. Organitza les sortides, les activitats...

El cap de colla: persona qui dirigeix el bastiment dels castells. També dirigeix els assajos i les actuacions i confecciona
les estructures. Acostuma a fer-se assessorar per un equip tècnic triat per ell i format, a més d’ell, pel cap de pinya, el
cap d’estructures o tronc i el cap de canalla. El cap de colla acostuma a tenir l’última paraula quant a la construcció
d’un castell.

El cap de la pinya: també té el seu equip. És el/la casteller/a que organitza la base del castell a peu de plaça, crida les
persones i les col·loca a cada lloc. Generalment du el plànol del castell a la mà.

El cap d’estructures o de tronc: membre de la colla que, conjuntament amb el seu equip, executa les ordres del cap
de colla respecte al muntatge del tronc del castell.

El cap de la canalla: és el/la casteller/a que, conjuntament amb el seu equip, és amb l’acotxador i l’enxaneta fins a
l’hora de pujar al castell. Vetlla perquè estiguin tranquils, concentrats, junts i preparats.

5.5. La construcció de castells

Fer l’aleta vol dir aixecar el braç amb la mà oberta, mantenint l’equilibri per damunt de l’acotxador. És el senyal, per
a la gent de plaça, que el castell és coronat. Quan l’enxaneta fa l’aleta, el castell es considera carregat. De vegades, i
segons l’estructura del castell, l’enxaneta ha de fer dues aletes; és el cas dels castells de cinc, que tenen dos poms de
dalt. En els pilars, per fer l’aleta l’enxaneta aixeca un braç enlaire mentre doblega l’altre cap a l’esquena, a l’altura de la
cintura. Un pilar es considera carregat quan l’enxaneta es deixa anar de mans i les té lliures.

Per indicar que el castell s’està muntant i desmuntant, s’usen les paraules carregar i descarregar respectivament.
Quan el castell cau, es diu que ha fet llenya.

A l’hora d’aixecar un castell, cal tenir en compte un seguit de condicionants que incideixen directament en la
construcció. Aspectes com l’alçada, el pes i l’experiència dels castellers i de les castelleres poden ser evidents, però
n’hi ha d’altres, com el desnivell de la plaça on s’actua, el cansament dels membres, la motivació, l’estat d’ànim en el
moment d’afrontar la diada, els resultats de la sortida anterior, el desenvolupament de l’exhibició…, que poden ser
determinants, tant en sentit positiu, com en negatiu.

El món casteller usa tècniques i àmbits de coneixement diversos per aprofundir en l’estudi i l’anàlisi dels propis castells.
Hi ha colles castelleres que preparen els seus castells mitjançant l’ajut de la informàtica, introduint totes aquestes
dades i variables en programes que els ajuden a definir les millors opcions a l’hora de preparar l’estructura d’un castell.
La informàtica, la medicina i en especial la traumatologia han aportat seguretat i coneixements que, juntament amb
l’experiència i el saber fer dels castellers experimentats, ajuden a gaudir d’aquest espectacle.

5.6. Castells que es poden veure en les diades castelleres actuals

Pilars: pilar de quatre, de cinc i de sis, pilar de set amb folre, pilar de vuit amb folre i manilles.

Castells de sis pisos: dos de sis, nou de sis.

Castells de set pisos: dos de set, tres de set, quatre de set, cinc de set, quatre de set amb l’agulla, tres de set aixecat
per sota.

Castells de vuit pisos: dos de vuit (amb i sense folre), tres de vuit, quatre de vuit (anomenat popularment el carro
gros), cinc de vuit (anomenat la catedral), quatre de vuit amb l’agulla, nou de vuit, tres de vuit aixecat per sota.

14
 Santaa leTesclesaco les
Castells de nou: dos o torre de nou (amb folre i amb folre i manilles), tres de nou amb folre, quatre de nou (amb i sense
folre), cinc de nou amb folre.

Castells de deu: tres de deu amb folre i manilles.

Els castells de cinc pilars (el cinc de vuit o el cinc de nou, per exemple): els castells de cinc, en realitat, són dos castells,
un de tres i un de dos annexats entre si. Els castellers que formen la torre posen les mans sobre les espatlles d’un
casteller de l’estructura de tres que els dóna l’esquena. Els castells de cinc tenen dos poms de dalt (dosos i acotxadors)
però un sol enxaneta, que haurà de coronar o fer l’aleta per damunt dels dos acotxadors. Perquè el castell es consideri
carregat cal que l’enxaneta hagi fet l’aleta dues vegades, una sobre cada acotxador.

Castells amb folre: quan es construeixen castells d’especial dificultat (castells com el dos de vuit, el quatre de nou o
pilars com el de set), a vegades damunt la pinya se’n forma una altra de més reduïda per reforçar millor el castell, de
manera que s’estrenen i falquen els segons i se subjecten els terços. És una estructura suplementària que dóna més
estabilitat al castell. Aquesta pinya petita, a l’alçada dels segons i que fa de contrafort, s’anomena folre.

Castells amb folre i manilles: en castells superiors als anteriorment esmentats com el dos de nou, castells de deu o
en el pilar de vuit, es construeix una tercera pinya damunt del folre, més reduïda que aquesta, que reforça els terços i
apuntala els quarts. Aquesta tercera pinya s’anomena manilles.

Castells amb folre, manilles i puntals: és una estructura que es pot donar, per exemple, en el pilar de nou amb folre,
manilles i puntals. El folre reforça el segon pis i ajuda els segons; les manilles reforcen el tercer pis i ajuden els terços, i
els puntals reforcen el quart pis i ajuden els quarts. És a dir, que damunt la pinya hi ha tres pinyes més, una sobre l’altra,
tres pisos amunt.

Els castells nets: els castells nets són els castells que es construeixen sense cap mena de pinya que ajudi els baixos. És
a dir, que els baixos no són subjectats per ningú. La pinya, però, és al voltant del castell per fer la seva funció de coixí en
cas de caiguda. Sovint, quan es corona un castell d’aquest tipus, la pinya s’acotxa perquè es vegi millor que el castell
és net. També és net el castell que, per la seva complexitat, hauria de dur folre i no en du.

Hi ha uns altres castells que s’aixequen per sota. Són castells de tres pilars: el tres de sis o tres de set. També s’aixequen
per sota alguns pilars. En aquests castells veiem com primer es basteix el pom de dalt, amb l’acotxador enfilat damunt
dels dosos i l’enxaneta esperant al costat d’ells damunt del pis inferior. El castell s’enlaira pis rere pis pujant-lo per baix.
A pes de braços, la pinya empeny el castell cap amunt, va creixent aixecant-lo a pols. Quan el castell arriba a l’alçada
de pisos que es vol, l’enxaneta puja els dosos i corona el castell passant per damunt de l’acotxador. Solen ser castells
de sis o set pisos. Els castells aixecats per sota, acostumen a descarregar-se com els altres castells; però no sempre, ja
que algun cop es descarreguen per sota, tal i com s’han carregat. En aquests castells, les gralles sonen quan el castell
es comença a fer visible al públic.

Castells amb pilar o agulla: es tracta de castells de quatre pilars amb un cinquè o agulla al mig de la construcció,
que no pot recolzar-se ni tocar a cap columna del voltant. El pilar del mig es fa visible, sobretot, quan s’ha carregat i es
desmunta tot el castell exterior i es deixa l’únic pilar o agulla del mig. El castell es considera carregat quan l’enxaneta
ha fet l’aleta al castell i al pilar. L’agulla acostuma a ser un pilar amb dos pisos menys que els del castell exterior: un
quatre de set farà una agulla de cinc, un quatre de vuit, una agulla de sis.

El pilar caminant és un pilar que es desplaça (per exemple, els que fem a Tarragona la Diada de la Mercè, pujant i
baixant les escales del pla de la Seu i que arriba fins a la porta de l’Ajuntament de la plaça de la Font). Sol ser un pilar
de quatre. És costum que, si el pilar arriba fins a la porta de l’Ajuntament, els membres de la colla despleguin una faixa
des del balcó consistorial perquè l’enxaneta s’hi aferri i pugui ser enlairat.

També es fan pilars caminant per entrar o sortir de plaça, o durant les cercaviles i processons, com a la del braç de
Santa Tecla.

15
 5.7. Construir castells. Tècnica i curiositats

A l’hora d’aixecar un castell, un cop formada la soca o cassola del castell, els baixos donen el vistiplau perquè els
segons pugin amunt. Un cop col·locats, els segons observen la seva posició i la distància entre ells. Si la pinya s’ha obert
o tancat massa i es preveu que el castell no estarà ben assentat, els segons demanen baixar i la construcció es desfà. Es
torna a formar de seguida. En els castells de vuit o nou pisos, els terços també poden demanar desfer el castell.

El castell s’enlaira per pisos, de manera quasi simultània. Els castellers pugen cadascú pel seu pilar corresponent.

Els castells aixecats per sota es carreguen pis a pis, des de baix. En aquestes construccions no hi ha cap casteller que
s’enfili, excepte l’enxaneta que, un cop s’ha assentat el castell i és visible tot sencer, creua l’acotxador i fa l’aleta per
començar a descarregar.

Diem que un castell és net, quan ningú ajuda els baixos: ni les crosses, ni primeres mans…, no hi ha ningú dins la
cassola.

Els pilars de sis i de set estan considerats castells de vuit per la seva dificultat.

El tres de vuit aixecat per sota, el pilar de vuit amb folre i manilles i el dos de vuit sense folre són considerats castells
de nou per la seva dificultat.

Quan un casteller es posa apuntalat de cap per avall i aixecant els peus amunt fent la vertical, es diu que fa la figuereta.
Acostumen a baixar del castell en aquesta posició, cap per avall.

La canalla (acotxador i enxaneta) són fonamentals. Cal que sàpiguen pujar “finet”, de pressa, ràpidament i àgilment,
sense esgarrapar la roba dels castellers, enfilant-se amb poques gambades per no desestabilitzar els castellers que
toquen. La rapidesa és una garantia d’èxit.

Els castellers de qualsevol pis s’agafen amb la mà dreta per dintre i l’esquerra per fora.

En castells de tres (tres de vuit, tres de nou), l’enxaneta puja per la rengla dreta (dita també plena) i baixa pel pilar del
dos dret.

En castells de quatre (quatre de nou amb folre, etc.) l’enxaneta puja per la rengla per on no han pujar els dosos ni
l’acotxador.

En els castells de dos, l’enxaneta puja per la columna per on no ha pujat l’acotxador i baixa per l’altra.

En els castells de cinc (cinc de vuit, etc.) l’enxaneta puja per la columna dreta, com en un tres, però després d’encavalcar-
se damunt dels dos acotxadors i fer les dues aletes, baixa per la rengla de descarregar del dos (per la que no ha pujat
l’acotxador).

L’acotxador acostuma a ser el membre més petit de la colla, perquè l’enxaneta pugui passar més fàcilment per damunt
seu.

Les gralles tenen un paper força destacat, però, alerta, quan comencen a sonar també anuncien que el castell és
intent.

En els castells de set pisos les gralles comencen a tocar quan pugen els terços. En els castells de vuit toquen quan
pugen els quarts i en un castell de nou el toc s’inicia amb la pujada de quints.

Hi ha alguna discussió sobre quan han d’acabar de sonar les gralles, si conjuntament amb la desmuntada total del
castell o en el mateix pis que han començat a sonar (amb terços o amb quarts). Això pot ser molt important, sobretot,
de cara al concurs de castells, si es considera que un castell cau quan les gralles ja no sonaven.

Reben el títol de places castelleres les places que han vist carregar castells ja al segle xix; és a dir, és un títol que
reconeix l’antiguitat de les places on es fan castells d’antuvi.
16
 Santaa leTesclesaco les
6. ELS CASTELLS A TARRAGONA
6.1. Colles històriques

Tarragona té un lloc destacat en la història del fet casteller, ja des dels seus inicis, quan les construccions humanes
que tancaven les evolucions d’aquells balls de valencians i d’aquelles moixigangues s’independitzen. Recordem que,
durant un temps, conviuen el ball i la seva evolució i s’arriba, fins i tot, al fet que, quan ja es fan només castells, les colles
mantenen encara, en alguns indrets, el nom de ball de valencians, com s’esdevindrà a Tarragona, a diferència de Valls.

Així, entre el 1822 i el 1860 sabem que participen en el Seguici Popular tarragoní dues colles locals de valencians, la
dels pescadors i la dels pagesos, que ja només fan castells i, del ball primigeni, tan sols en conserven el nom. Les
agrupacions socials per oficis són ben vives: mentre que els castellers vallencs s’organitzen entre pagesos i menestrals,
els de Tarragona ho fan entre pescadors i pagesos. Els anys cinquanta del segle xix arriben a Tarragona les colles dels
Xiquets de Valls per actuar per les Festes de Santa Tecla i ja hi aixequen castells de nou: recordem que l’actuació de
1851 és la primera que tenim documentada d’aquest nivell arreu de la geografia castellera.

Els anys cinquanta i seixanta, quan comença la primera època d’or del fet casteller, la ciutat veu castells de nou plantats
tant per les colles locals —la dels pescadors, com a mínim, en féu el 1854 i el 1857— com per les vallenques. Malgrat
això, quan el món casteller va avançar cap a un més gran esplendor, les agrupacions tarragonines van desaparèixer.
Pagesos i pescadors no van aconseguir mai de projectar-se fora de la seva ciutat, cosa que sí que van fer, i amb escreix,
els vallencs.

Des del 1860, doncs, la Vella i la Nova dels Xiquets de Valls van monopolitzar les actuacions castelleres de Tarragona
i van convertir la ciutat, amb la col·laboració activa de molts tarragonins, en un dels puntals fonamentals del món
casteller. Els de Valls van mantenir a Tarragona la dualitat que havien significat les colles de valencians: els pagesos
estaven al costat de la Vella i els pescadors de la Nova. Van ser uns anys esplendorosos que van tenir el seu clímax en
la Santa Tecla de 1881, quan la ciutat va poder gaudir de la seva millor festa major castellera: entre la Nova i la Vella,
els dies 23 i 24 es van poder veure un quatre de nou sense folre, un tres de nou sense folre, dues torres de vuit sense
folre, dos quatres de vuit amb l’agulla, dos tres de nou amb folre, dos quatres de nou amb folre, dos cincs de vuit, un
tres de vuit per sota i dos pilars de set.

A partir d’aquells anys, el fet casteller va iniciar una clara davallada, per bé que durant uns anys encara es van mantenir
els castells de nou. És en aquest context que apareixen intents de crear una colla pròpia de la ciutat, que sorgirà
definitivament el 1885, amb el nom de Xiquets de Tarragona, la denominació que, a partir del moment, centrarà,
amb variacions i desdoblaments, la història castellera tarragonina. Aquests primers Xiquets de Tarragona, coneguts
aviat com a Colla de la Mercè, van protagonitzar fins al 1897 les actuacions celebrades a la ciutat, sovint en solitari i de
vegades compartint plaça. Així, el 1889 la Colla de la Mercè va aixecar el seu darrer quatre de vuit —que havia plantat
per primer cop dos anys abans— i una colla de Valls —no sabem quina—, l’últim quatre de nou folrat que es va bastir
a la ciutat en molt de temps.

Eren, però, els anys de l’inici de la decadència castellera i van anar desapareixent totes les colles que havien aparegut
fora de Valls —com ho va fer la tarragonina. I, fins i tot, va haver-hi anys en què no hi hagué castells a la ciutat, per
absència de les colles vallenques: entre el 1913 i el 1921 no hi ha castells a Tarragona, ni per Santa Tecla, ni per cap altra
festa; tret d’una excepció que és, a la vegada, anecdòtica i simptomàtica: el 1918, un grup de veïns del Cós del Bou i de
la baixada de la Peixateria s’autoconvocaren per aixecar ells mateixos castells per Sant Roc. És un fet anecdòtic, perquè
es tracta només d’un any i d’un grup no organitzat; però també és simptomàtic, perquè denota clarament l’afició
tarragonina. El 1922, però, els Xiquets de Valls tornen a la ciutat i quatre anys més tard es dóna un pas endavant en la
renaixença castellera. El pas de l’anècdota a la categoria.

El 1926 reapareixen els Xiquets de Tarragona. Des d’aleshores, tret del parèntesi obligat per la guerra de 1936, la ciutat
ha comptat, com a mínim, amb una colla pròpia. Així, el 1931 es creà, a la ciutat, una segona colla. La primera, aleshores,
prengué el nom de Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i mantingué el seu color de camisa, el blau, mentre que
la segona s’anomenà Colla Nova dels Xiquets de Tarragona, amb camisa de color lila. La dualitat històrica, d’una
manera o altra, continuava patent: el cap de la Vella, Esteve Pomerol, treballava al port i, el de la Nova, Anton Coll —Ton
de la Rafela—, era de família pagesa. En aquells anys de renaixença, les dues colles es mantingueren en el nivell de
castells de set.

17
 Després del tràgic parèntesi provocat per la guerra, a la ciutat, com succeí a Valls, es reorganitzà una única colla, un
altre cop amb el nom de Xiquets de Tarragona. De fet, cal considerar-la com una nova agrupació, tot i estar formada,
bàsicament però no del tot, per gent de l’antiga Vella: Esteve Pomerol n’era el cap i el color de camisa continuava
essent el blau, ni que fos de to més fort. La colla anà fent-se amb castells com el quatre de set amb l’agulla o el tres de
set aixecat per sota. El 1947, per Santa Tecla, aquells Xiquets carregaren el quatre de vuit, el primer del segle bastit per
una colla tarragonina, amb un evident ajut vendrellenc, això sí.

El desembre de 1951, Tarragona tornava a tenir dues colles, ja que la Nova feia la primera sortida de la seva segona
època; dos anys més tard, adoptava el nom oficial de Xiquets de Tarragona, Colla Nova de Sant Magí. El 1952 se
situava al mateix nivell de l’ara un altre cop Colla Vella dels Xiquets de Tarragona en fer també construccions de
la gamma alta de set pisos, i el 1954 carregava el quatre de vuit, amb ajut vallenc. La Vella tarragonina responia l’any
següent descarregant un altre quatre, i de nou amb ajut vendrellenc. La rivalitat que aquells anys mantenien els Nens
del Vendrell i la Vella dels Xiquets de Valls tenia, doncs, la seva pròpia repercussió en la mateixa rivalitat tarragonina.

Tot i que les dues colles continuaren fent, en les grans diades, construccions com el quatre de set amb l’agulla o el
tres per sota, en els anys seixanta començaren a donar-se evidents símptomes d’estancament. Així, el 1970, seguint
la iniciativa del feia poc creat Patronat Municipal de Castells, les dues agrupacions es fusionaren en una de sola, una
altra vegada —la quarta de la història— amb el nom de Xiquets de Tarragona, ara amb camisa llistada blanca i
vermella. La nova agrupació féu algun pas endavant i arribà a assolir el cinc de set, però no acabà de donar el salt cap
a construccions superiors, com l’anhelat quatre de vuit.

I el 1980 Tarragona tornà a veure, per Sant Magí, dues colles pròpies, amb la sortida oficial de la Colla Jove dels
Xiquets de Tarragona, amb camisa morada. Esperonats potser per aquesta renovada competència local, l’any
següent, bastien finalment els seus primers castells de vuit, i s’iniciava una etapa florent per al món casteller tarragoní.
I els fets es succeïren ràpidament: el 1988 apareixien els Xiquets del Serrallo —amb camisa blau mariner— i el 1990,
la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau —amb camisa verda—, mentre que la Jove plantava el seu primer castell
de nou el 1993 i els Xiquets, el 1998.

L’extraordinària tradició castellera de la ciutat s’ha vist enriquida, així, amb noves fites: és l’única població, de tota la
història, amb quatre colles i, amb Valls i Terrassa, conforma el triangle de ciutats que, en el segle xx, han disposat de
dues colles que han bastit castells de nou.

6.2. Colles actuals

Com acabem de veure, la Vella i la Nova s’unificaren l’any 1970 en una sola agrupació: la Colla dels Xiquets de
Tarragona, amb camisa de ratlles fines blanques i vermelles. La Colla anà fent diversos castells de set en la dècada
dels anys setanta, però no fou fins al 1981 que inicià la seva escalada cap a la consecució de noves fites i descarregà
el tres de set per sota i carregà, en un primer terme, el dos de set i el quatre de vuit. Aquests dos castells, ja definitoris
d’una colla important, foren descarregats pels Xiquets aquell mateix any. En la dècada dels vuitanta la colla manté
temporada rere temporada el llistó dels castells de vuit pisos, amb la fita del primer tres de vuit carregat el 1984. Malgrat
això, aquesta fita esdevé durant anys un límit infranquejable, almenys fins al 1994, quan els Xiquets aconsegueixen
finalment descarregar el tres de vuit i carregar el seu primer castell amb folre, un dos de vuit. La temporada 1995
—amb el dos de vuit amb folre descarregat i el pilar de sis carregat— i la temporada 1996 —amb el pilar de set amb
folre descarregat— marquen clarament la consolidació de la que serà l’etapa més brillant de la Colla, que culmina el
1999, en què els Xiquets descarreguen el cinc de vuit i el tres de nou amb folre —castell que havien carregat l’any
anterior. Des del 2000, la Colla no ha pogut tornar a sobrepassar el sostre del dos de vuit amb folre, tot i intentar-ho. El
2006 va tenir com a millor construcció el quatre de vuit amb l’agulla carregat.

La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, amb camisa lila, efectuà la seva primera sortida oficial el 1980. Un altre cop
Tarragona comptava amb dues agrupacions castelleres. La Jove inicià la seva escalada cap a construccions cimeres
l’any 1981 amb la consecució del quatre de set amb l’agulla. La seva progressió fou ràpida: el 1983 la Colla carregava
el seu primer dos de set; el 1984, el primer quatre de vuit i el primer pilar de sis... L’any 1990 la Jove aconsegueix dues
fites que no havia assolit cap colla tarragonina en tot el segle: descarrega el tres de vuit i carrega el dos de vuit amb
folre. I el 1993 se situa en l’elit del món casteller, en carregar el quatre de nou amb folre i descarregar el cinc de vuit i el

18
 Santaa leTesclesaco les
dos de vuit amb folre en una mateixa actuació. En aquells anys comença una etapa esplendorosa amb un bon nombre
de quatres i tres de nou amb folre carregats i descarregats. Podem recordar, així, la Diada de Santa Tecla de 1997, en
què descarrega el cinc de vuit, el quatre de nou amb folre, el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de set amb folre; o la
de l’Arboç de l’any següent, quan descarrega el tres i el quatre de nou amb folre, el cinc de vuit i el pilar de sis. El cinc
de nou amb folre serà el límit que la Jove no podrà superar, tot i diversos intents. Malgrat alguns anys en blanc, la Jove
ha continuat aixecant construccions de nou pisos, ni que sigui amb menys intensitat. El 2006 va assolir com a millor
construcció el cinc de vuit carregat.

A finals de 1988 apareixien els Xiquets del Serrallo —amb camisa blau mariner—, la colla del tradicional barri
pescador de la ciutat. Els seus inicis van ser fulgurants: el 1990 ja carregaven el cinc de set. Tot i això, el següent pas
endavant no el van donar fins al 1994: quatre de set amb l’agulla descarregat, dos de set carregat... I el 1996 assolien el
castell que totes les colles històriques de la ciutat havien tingut com a fita: el quatre de vuit, que van carregar, com ho
van fer l’any següent. Tot i que els del Serrallo no han tornat a poder bastir aquesta construcció, van sovintejar castells
com el cinc de set o el tres de set aixecat per sota fins al 2002, moment en què van començar un breu període de
minva en els resultats, que es va refer el 2005, amb el retorn del quatre de set amb l’agulla. Aquest castell, descarregat,
i el cinc de set carregat han estat les seva màximes construccions el 2006.

La quarta colla de la ciutat, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau —amb camisa verda— va néixer a finals de
1990 en aquest barri del nord de la ciutat. Els de Sant Pere i Sant Pau van assolir el primer quatre de set per Santa Tecla
de l’any següent. El 1994 van descarregar castells com el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla, i l’any següent, el
1995, la Colla va continuar el seu camí i va carregar dues construccions prou importants i significatives: el quatre de
vuit i el dos de set. Sense tornar a plantar cap altre castell de vuit, els de Sant Pere i Sant Pau van mantenir el nivell de
castells com el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla, amb alguns titubeigs, fins al 2003. D’aleshores ençà no han
pogut superar el tres de set descarregat. Aquesta va ser, també, la seva màxima construcció el 2006.

La ciutat de Tarragona, doncs, compta amb quatre colles castelleres que protagonitzen conjuntament la majoria de
diades del seu calendari casteller —Sant Jordi, Sant Magí, Santa Tecla, la Mercè i l’Onze de Setembre—, a banda de
ser presents, ja no totes a la vegada, en les diverses festes de barri i en les mateixes diades que organitzen cadascuna
d’elles.

Colles castelleres de la ciutat de Tarragona (segles xix-xxi)4

Nom Cronologia Color camisa Castell màxim

Ball de Valencians, ? - prop 1860 indeterminat castells de 9

Colla de Pescadors

Ball de Valencians, ? - prop 1860 indeterminat ?

Colla de Pagesos

Xiquets de Tarragona, 1885-1897 indeterminat 4/8 d

Colla de la Mercè

Xiquets de Tarragona, 1926-1936 blau 2/7 d

Colla Vella des de 1931

Colla Nova dels Xiquets de Tarragona 1931-1936 lila 3/7 ps d

Xiquets de Tarragona, 1939-1970 blau 4/8 d

Colla Vella des de 1951

Colla Nova dels Xiquets de Tarragona 1951-1970 lila 4/8 c

Xiquets de Tarragona 1970- llistada blanca 3/9 f d

i vermella
4
c: carregat; d: descarregat; f: amb folre; ps: aixecat per sota. Dades fins a desembre de 2006.
19
 Colla Jove dels Xiquets de Tarragona 1980- lila 3/9 f d

Xiquets del Serrallo 1988- blau mariner 4/8 c

Colla Castellera de Sant Pere 1990- verd 4/8 c

i Sant Pau

6.3. Castellers tarragonins

Al llarg de tota la història del fet casteller han estat molts els tarragonins que hi han ocupat, i hi ocupen, un lloc
d’honor. De sempre, un n’ha destacat per damunt dels altres, per la seva presència en el mític quatre de nou sense folre
de 1881, a Tarragona mateix, i també pel conjunt d’anècdotes que se li han adjudicat, per la pròpia caracterització del
personatge: l’Espiridió.

Jaume Tarragó i Plana, que era com es deia aquest casteller, va néixer a la Part Alta de Tarragona el 1857, fruit del
matrimoni format per Espiridió —d’aquí el renom— Tarragó, de Vinaixa, i Francesca Plana de Constantí. Tot i que el seu
pare era pagès, el jove Jaume, o Espiridió, com se’l coneixeria sempre, treballà al port, en diverses tasques.

Els anys vuitanta participà en la creació de la tarragonina Colla de la Mercè, amb la qual parà a segons un quatre de
vuit, i el 1881 es casà amb Francesca Llaberia, de la qual va tenir nou fills, dos dels quals moriren al poc de néixer.

Malgrat formar part de la colla tarragonina, l’Espiridió col·laborà molt activament amb la Colla Vella dels Xiquets de
Valls, que era un fet força usual a l’època, i continuà fent-ho quan la Colla de la Mercè desaparegué. La seva mitificació
prové dels grans castells que aixecà amb els vallencs: féu de segon en molts tres i quatres de nou amb folre i en
d’altres grans castells d’aquella època d’esplendor. La seva fita màxima coneguda fou, sens dubte, el quatre de nou net
—sense folre— aixecat a Tarragona el 1881 per la Vella vallenca: l’Espiridió fou un dels esforçats segons.

Al voltant de la seva figura, gran i amb el rostre ribetejat per unes molt decimonòniques patilles de considerable
extensió, s’expliquen moltes anècdotes, referents quasi bé sempre a la seva força. Diuen que, una vegada, pujà, arran
d’una juguesca, les escales del pla de la Catedral, carregat amb un casteller a sobre i amb una saca de cent quilos sota
cada braç. Un cop a dalt digué que si algú li donava més diners baixaria, sense parar, les vint escales.

Amb tot, una malaltia començà a sotragar la seva salut, just quan els castells iniciaven la seva més forta decadència.
L’any 1907, ja malalt i al llit, s’aixecà per veure castells per Santa Tecla. Com fos que la Vella de Valls havia fet llenya,
s’entestà en pujar a segons. El nou castell tornà a caure: l’Espiridió es trobava ja amb molt poques forces. La malaltia
se li agreujà i va morir als pocs mesos, l’any 1908. Amb ell moria un gran casteller, exponent de la plenitud d’aquesta
tradició.

D’altres castellers als quals podem fer referència són els components de la família Pomerol. La primera generació fou
formada per Pau Pomerol, de Valls, que participà en les activitats castelleres de mitjan i finals de segle passat. Pau i el
seu fill Antoni Pomerol, amb castellers tarragonins com el mateix Espiridió, intentaren reorganitzar una colla castellera
local a finals del segle xix. L’intent no tingué èxit, però sembla que bastiren un quatre de vuit. Antoni Pomerol, la segona
generació, tingué quatre fills castellers: Esteve, Antoni, Victorí i Pau Pomerol i Calvet. Esteve fou fundador l’any 1925 de
la Colla Vella. Victorí, que també fou capdavanter d’aquesta colla i, després, s’integrà a la dels Xiquets, rebé l’any 1981
l’homenatge popular i oficial de la ciutat en ser nomenat Tarragoní Fidel, guardó que significà la seva constància en
pro d’un costum tan popular com els castells, expressió de la nostra cultura, alhora que significava, també, en la seva
persona, el reconeixement a la tasca de tots i cadascun dels castellers tarragonins, d’ahir i d’avui.

6.4. Costums i tradicions locals

Els castells, a les nostres comarques, són un dels principals atractius de les festes majors. I Tarragona no n’és una
excepció, sinó tot al contrari: cada any milers de persones segueixen amb entusiasme les actuacions castelleres.

20
 Santaa leTesclesaco les
Tradicionalment, les grans diades tenen lloc al voltant de les dues festes majors de la ciutat. Per Sant Magí, al migdia,
les colles aixequen les seves construccions a la plaça de les Cols, sota les escales del pla de la Catedral. Per Santa Tecla,
la diada castellera tarragonina per excel·lència —no endebades, és la festa grossa de la ciutat i el setembre és un
dels millors mesos de la temporada castellera—, les colles actuen, també al migdia, a la plaça de la Font. En ambdues
ocasions, els castellers participen, a la tarda, en la processó religiosa.

Des del 2005, el primer diumenge de Festes se celebra una diada que compta amb la participació de les dues colles
locals que millors castells han bastit la temporada anterior i de dues colles convidades foranes. Aquesta jornada,
inspirada en el constum vuitcentista tarragoní de convidar colles d’altres poblacions per Santa Tecla, ha permès de
reubicar la festa gran de la ciutat i la plaça de la Font dins l’elit de les places castelleres del país. Així mateix, en aquesta
diada s’han vist les millors actuacions castelleres per Santa Tecla des del segle xix, i s’acostumen a veure castells de
nou.

Sens dubte, però, el fet més característicament tarragoní, i que no podem trobar en cap altra plaça del món casteller,
s’esdevé al migdia de l’endemà de Santa Tecla, en la Diada de la Mercè. Els castellers tarragonins, després d’aixecar
algunes construccions a la plaça de les Cols, intenten de portar un pilar de quatre caminant, que ha de pujar i baixar
els vint esglaons de les escales del pla de la Catedral, fins a l’Ajuntament de la ciutat, tot travessant el carrer Major, la
baixada de la Misericòrdia i la plaça de la Font. Any rere any, tot el recorregut és ple d’un públic expectant. I això que
la Mercè és habitualment un dia feiner, laborable que se’n diu ara: però les botigues tanquen abans i molta gent troba
com fer unes hores de festa.

Aquesta tradició de pilars que caminen llargues distàncies i pugen i baixen les escales del pla de la Catedral no és pas
iniciada fa quatre dies, sinó que posseeix una història força llarga, que arrenca dels mateixos inicis dels castells com a
tals.

La primera dada documentada prové de l’any 1841, en el qual un pilar de cinc, de la colla de pagesos —el ball de
valencians tarragoní que hem vist en capítols anteriors—, va pujar les escales del pla, arribà fins a la porta de la Catedral,
tornà a baixar les escales i es dirigí fins als quatre cantons del carrer Major. Tota una proesa: era un pilar de cinc.

L’any 1876, la Colla Nova de Valls portà un pilar de sis caminant tot el trajecte de la plaça de la Font. El 1878 pujaren les
escales del pla sengles pilars de cinc de la Vella i la Nova de Valls i els Torraires de Montblanc.

Per Santa Tecla del 1882, la Vella vallenca va pujar el pilar de sis dinou dels vint esglaons de les escales amb el Jaume
del Coré a segons. El 1883 la tarragonina Colla de la Mercè pujà i baixà les escales del pla —les escales més castelleres
d’arreu, sens dubte— amb un pilar de cinc. El 1888, el Jaume Morros de Creixell, parant a segons amb la Nova vallenca,
pujà i baixà amb un pilar de cinc les escales i anà fins als quatre cantons del carrer Major, prop de la taverna del Trip,
un dels llocs de reunió dels castellers de l’època.

Ja veieu que és un pilar caminant ben tradicional, tot i que no sempre hagi tingut ben bé el mateix recorregut o aquest
no hagi estat tan llarg o simplement parcial. Això sí, les escales hi han estat gairebé sempre. El 1964 la Colla Nova de
Sant Magí, amb un pilar de quatre, pujà i baixà les escales, continuà avall, fins a l’Ajuntament, pujà les escales del Palau
consistorial i sortí al balcó, fet que, des d’aleshores, intenten repetir les colles tarragonines.

Els castellers tarragonins, doncs, cada any, per la Mercè, resten fidels a un costum propi de la ciutat i que no es dóna
enlloc més de la geografia castellera, tot i que en alguna població s’hagi intentat, alguna vegada, reproduir. Enlloc més
hi ha la mateixa tradició històrica, enlloc més el recorregut és tan complex —pujar i baixar escales, el pendent avall
corbat de la baixada—, enlloc més és tan llarg... Però, per damunt de tot, enlloc més hi ha tanta gent seguint el pilar,
expectant al màxim. Enlloc més el resultat del pilar pot determinar el sentit final de la festa: una fluixa actuació de
Santa Tecla es pot superar amb un pilar que arriba per la Mercè. I, fins i tot a l’inrevés, una bona actuació de Santa Tecla
es pot veure aigualida per un pilar que cau.

Els migdies de les festes grans tarragonines tenen, doncs, com a atracció màxima els castells. Si l’actuació és bona
sembla com si la festa continuï, després, amb més força i amb més alegria.

Com ja és prou sabut, un cop cada dos anys, els anys parells, com a colofó de les Festes de Santa Tecla, el darrer
diumenge de setembre o el primer d’octubre, la ciutat de Tarragona esdevé el centre absolut del món casteller, ja que
bona part de les millors colles es reuneixen a la Plaça de Braus per a celebrar-hi una magna actuació.

21
 7. LES DIADES CASTELLERES
En una diada, cada colla acostuma a aixecar tres construccions i el pilar o pilars d’acomiadament.

Festa Major: Santa Tecla

Primer diumenge de Festes: A la plaça de la Font, diada amb les dues colles locals que han bastit millors castells la
temporada anterior i dues colles de fora de la ciutat convidades.

El dia 23 de setembre, Diada de Santa Tecla:

• Anada a Ofici (9.45 h), al pla de la Seu. Pilars de salutació en l’entrada de la Senyera de la ciutat.
• Diada castellera (13 h), plaça de la Font.
• Processó del braç de Santa Tecla, anada i tornada (a partir de les 18.15 h), des de la plaça de la Font.

El dia 24 de setembre: Diada de la Mercè (a partir de les 13 h). Exhibició castellera a la plaça de les Cols, amb les
quatre colles tarragonines, que pugen i baixen les escales de la Seu i, posteriorment, porten els pilars caminant fins a
l’Ajuntament, a la plaça de la Font.

2 de 8 amb folre de la Colla dels Xiquets de Tarragona 5 de 8 de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona

22
 Santaa leTesclesaco les

Pilar caminant dels Xiquets del Serrallo 4 de 7 de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau

23
 8. VESTUARI
Per tradició, totes les colles castelleres duen una indumentària força simple i uniformitzada:

• Pantalons blancs.
• Faixa de color negre. En algunes colles, els castellers del pom de dalt o els grallers substitueixen el negre pel
vermell, blau o verd. Els segons acostumen a dur una faixa més ampla i llarga que la resta de castellers. La faixa
reforça la ronyonada dels castellers i els permet fer més força i preveu lesions lumbars.
• Camisa folgada del color distintiu de la colla. La primera colla que usà el mateix color de camisa per a tots els
membres fou la Colla Vella dels Xiquets de Valls, l’any 1929.
• Mocador vermell amb punts blancs lligat al cap. El mocador atura la suor que pot molestar la visió del casteller.
També s’usa perquè els cabells no molestin o no siguin estirats pels castellers que pugen castell amunt i protegeix
el cap de possibles ferides. Alguns castellers del tronc es lliguen el mocador a la cuixa, per ajudar els petits a pujar
millor (per fer d’escaló, on posar el peu). D’altres l’usen per assegurar la faixa i els castellers de la pinya el duen
embolicat al canell per donar un punt de subjecció al company del darrere.
• Per no fer mal als castellers sobre els quals pugen, els qui s’enfilen dalt del castell no duen sabates.

Altres complements han apareguts aquests darrers anys:

• Casc: els duen els acotxadors i els enxanetes.

• Collarins: s’utilitzen per protegir la zona de les cervicals i són usats, sobretot, pels membres de la pinya.

24
 Santaa leTesclesaco les
9. LA MÚSICA DELS CASTELLS
Els castells sempre s’acompanyen d’una tonada musical (el Toc de castells o el Pilar caminant) interpretada per gralles
i tabal. Segons el músic vallenc Robert Gherard, aquestes melodies no són anteriors al s. xix. El Toc de castells és d’autor
desconegut. La primera anotació musical coneguda del toc data de l’any 1834. Francesc de Paula i Bové la va publicar
el 1926 i Francesc Blasi i Vallespinosa (1895-1951) en va fer un estudi (Els xiquets de Valls. Estudi històric i etnogràfic dels
castells) que es conserva a la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya a Barcelona. La melodia provenia del
quadern manuscrit del mestre organista vilanoví Magí Sans. D’aleshores ençà ha sofert moltes variacions, ja que la
seva transmissió ha estat la via oral.

Existeixen diferents variants del Toc de castells. Les diferències rítmiques i melòdiques dels tocs es poden considerar
localistes.

El Toc de castells és una melodia amb alternança de compassos binaris i ternaris. S’escriu en tonalitat de sol major, tot i
que es pot considerar una melodia modal de modus major mixolidi. És escrita a dues veus i en la seva interpretació hi
observem intervals de terceres i de sextes, intervals harmònics de consonància imperfecta, característics de la música
tradicional.5 Necessita de certa llibertat rítmica i d’interpretació, donat que depèn de l’evolució pròpia de cada castell.
És el propi castell el que marca el ritme, l’expressivitat i la llargada de la peça. La interpretació en si consta de les
següents parts:

Les gralles comencen a sonar amb l’entrada, uníson (dues semicorxeres amb corxera amb calderó), un toc d’atenció,
d’alerta o inici que informa el públic que el castell es converteix en un intent. Informa els castellers que comencen a
enfilar-se els terços si és un castell de vuit, els quarts si és un castell de nou o els quints si és un castell de deu. Amb
l’entrada del timbal s’inicia l’harmonia de la melodia.

La melodia, d’uns onze compassos, està escrita amb una curiosa alternança de compassos binaris i ternaris. Aquesta
melodia es va repetint mentre es munta el castell i espera l’arribada de l’enxaneta al pom de dalt.

Quan l’enxaneta és a punt de coronar, la melodia s’interromp i les gralles, a l’uníson, fan un trinat. La refilada suspesa
transmet expectació, impasse, contenció... En el mateix moment que l’enxaneta aixeca la mà sona el toc d’aleta.

5
Quaderns de Música Tradicional 1 (maig 1993). Ajuntament de Vilafranca del Penedès: Grallers Montònec.
25
 Després del toc d’aleta, iniciat amb un evident ritardando, segueix un fragment de sis compassos. Indica la baixada de
l’enxaneta i la de la resta de castellers. Després d’aquest fragment, les gralles repeteixen la melodia i l’allarguen durant
la baixada gradual dels pisos del castell.

Quan el castell està pràcticament descarregat, sona una melodia anomenada toc final o sortida a mode de coda. Indica
que el castell s’ha descarregat desmuntant tota l’estructura. Aquesta sortida o final pot ser llarga o curta d’acord amb
la importància del castell, a criteri dels grallers.

Si un castell fa llenya (cau), els grallers deixen de tocar immediatament.

Si el castell es desmunta sense que l’enxaneta l’hagi coronat, per exemple, perquè l’enxaneta es tira enrere, s’executa
igualment el Toc de castells, però sense la part de la melodia corresponent a l’aleta.

Si el castell s’aixeca per sota, l’opció més consensuada sembla que és la de començar a tocar quan s’enlaira el primer
pis de sota dels dosos.

En els castells amb agulla, s’executa la melodia tal com és normalment. Quan el pilar és a punt de quedar sol, es talla
de nou la melodia i es repeteix el trinat i la segona aleta, per continuar fins al final.

En castells d’estructura composta (cinc, sis, nou...) es toquen les aletes que calgui. La transició d’una aleta a l’altra
s’omple amb un altre trinat.

Per als pilars caminant (com els portats al Balcó o Entrant a la Plaça), s’executa la melodia del castell fins a l’aleta, per
seguir directament amb la melodia del Pilar caminant. De vegades, abans d’iniciar la segona melodia, es fan dues
notes llargues, a mode de pont, entre l’una i l’altra.

A més del Toc de castells, hi ha altres tonades castelleres:

Toc de vermut: un cop acabada l’exhibició castellera, el Toc de vermut convida a abandonar la plaça per anar a dinar o
a fer el vermut. Es diu que té l’origen a Vilafranca; per això alguns l’anomenen Marxa de Vilafranca.

Toc de matinades: els grallers en cercavila passegen de bon matí pels carrers de la ciutat o de la vila, amb la intenció
de despertar el poble i anunciar que la diada és festiva. Una de les sensacions més íntimes que podem viure és escoltar
el Toc de matinades mentre encara, mig adormits, restem embolicats entre els llençols. Anomenat, també, Toc d’aubada
o de cercavila.

L’entrada a la plaça: marca l’entrada de la colla al recinte o espai on es desenvoluparà la diada. Antigament
s’anomenava Toc d’arribada. A vegades, la colla entra a la plaça amb un pilar caminant.

Toc de processó: toc solemne, recollit, auster i cerimoniós que acompanya els elements festius i les imatges religioses
durant la processó.

Toc del pilar caminant: melodia que acompanya els pilars que es desplacen. El Pilar caminant és anomenat també
Toc de portar el pilar al balcó.

Aquestes melodies sembla que tenen el seu origen durant el segle xix. Els grups de grallers acostumen a ser de tres o
26 quatre músics: dues o tres gralles i un timbal.
 Santaa leTesclesaco les
10. ELS CASTELLS: FITXA TÈCNICA
• Etimologia: del llatí castellum, diminutiu de castrum (fortificació).6 A partir de l’edat mitjana es considera el castell
com un edifici o conjunt d’edificis fortificats amb torres (del llatí turra). Anomenem castell a les construccions
humanes per l’evident analogia visual amb les torres dels castells (i, de fet, en alguns indrets s’anomena, també,
torre al castell de dos pisos).

• Referència històrica: els castells van néixer al Camp de Tarragona a finals del segle xviii com a evolució de
diverses danses preexistents.

• Situació en l’ordre del seguici tarragoní: en penúltima posició.

• Sortides públiques durant les Festes de Santa Tecla: primer diumenge de Festes, 23 i 24 de setembre.

• Acompanyament musical: grup de grallers propi de cada colla.

Colles castelleres tarragonines

XIQUETS DE TARRAGONA

Any de la fundació: 1970, fruit de la unificació de les antigues Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i Colla Nova dels
Xiquets de Sant Magí.
Seu social: carrer Santa Anna, 1. 43003 Tarragona. Tel.: 977 239 699.
Nombre de membres/socis: 250 actius al llarg de la temporada.
Camisa: llistada, de ratlles verticals primes blanques i vermelles.
Faixa: negra per als castellers, blava per al pom de dalt i vermella per als grallers.
Diada de la Colla: a finals d’octubre, a la plaça de les Cols.
Colla Petita dels Xiquets de Tarragona: creada l’any 2001, participa en el Seguici Popular Petit cada 19 de
setembre.
Plana web: http://www.xiquetsdetarragona.cat
A/e: info@xiquetsdetarragona.org

JOVE DELS XIQUETS DE TARRAGONA

Any de la fundació: 1979.

Seu social: Cós del Bou, 23.
Nombre de membres/socis: 350 en actiu.
Camisa: color lila.
Faixa: color negre.
Diada de la Colla: Diada de l’Esperidió (octubre).
Plana web: http://www.collajove.com
A/e: cjove@tinet.org

CASTELLERS DEL SERRALLO

Any de la fundació: 1988.

Seu social: Nou de Santa Tecla, 9 baixos.
Nombre de membres/socis: 150
Camisa: color blau marí.
Faixa: color negre.
Diada de la Colla: finals d’octubre (27-28).
Plana web: http://www.tinet.org/~cxst/cat/index.htm
A/e: cxst@tinet.org

6
Enciclopèdia Catalana. Vol. 6. Pàg. 423.
27
 COLLA CASTELLERA DE SANT PERE I SANT PAU

Any de la fundació: 1990.

Seu social: Carrer A, s/n, Ap. Correus 4146. 43007 Barri Sant Pere i Sant Pau.
Nombre de membres/socis: 120 membres.
Camisa: color verd.
Faixa: negra per als castellers i blava per al pom de dalt.
Diada de la Colla: novembre (no hi ha dia fixat).
Plana web: http://webfacil.tinet.org/ccspisp
A/e: ccspisp@correucatala.com i ccspisp@tinet.org

Monument als Castells (1999), a la Rambla Nova, de l’escultor Francesc Anglès

28
 Santaa leTesclesaco les
11. OBJECTIUS DE LA PROPOSTA
• Introduir la Festa Major de Tarragona al currículum, a les programacions, als projectes educatius de centre i als
plans d’entorn de les escoles i instituts de la nostra ciutat.

• Integrar la proposta didàctica sobre la Festa Major en el treball quotidià de les diferents àrees i departaments de
cada nivell educatiu.

• Fomentar la participació dels escolars de la ciutat en les Festes de Santa Tecla.

• Potenciar l’estimació del nostre patrimoni cultural partint del seu coneixement.

• Donar a conèixer el Seguici Popular i aspectes de la festa que no s’hi exhibeixen.

• Aconseguir que pares i fills coneguin aspectes de la cultura popular tarragonina per gaudir-ne i arribar a estimar-
la.

• Conèixer, identificar i relacionar les agrupacions musicals i les melodies pròpies que acompanyen l’element del
Seguici.

• Usar la Festa Major com a element integrador.

• Motivar els alumnes perquè visquin la Festa Major i en gaudeixin.

• Aconseguir que els nens i nenes, els nois i noies, participin com a protagonistes en la Festa i, per extensió, en les
altres activitats de la vida ciutadana.

29
 12. ACTIVITATS
És possible que tots els alumnes tinguin alguna referència sobre castells, sàpiguen de què parlem, potser formin part
d’alguna colla castellera. La intervenció de mestres i professors farà possible la divulgació d’informacions per aprendre
a mirar i saber apreciar l’esforç col·lectiu i el valor social i humà d’aquesta expressió cultural i esportiva tan nostra.

12.1. Educació infantil

1. Presentació dels castells

1.1. Observació de la imatge de castellers desfilant dins del Seguici. (Vegeu imatges, fotografies, fragments de
vídeo…)

1.2. Iniciació d’una conversa preguntant als nens i nenes si coneixen aquell grup de persones vestides d’aquella
manera. La conversa actua com a punt de partida per donar informació sobre els castells. Demanar als nens i a
les nenes si saben alguna cosa d’aquell element (on l’han vist?, si els agrada, com es diu?, a qui coneixen?…).

1.3. Identificació d’un castell. Si els nens o nenes no coneixen els castells, és important disposar de la visita d’una colla
castellera al centre o de material audiovisual i d’imatges on es pugui observar i deduir què és un castell.
o Identificació pel vestit (imatges sense construccions) de castellers d’entre altres manifestacions populars on hi
ha construccions humanes: ball de valencians, moixiganga, falcons…
o Coneixement dels trets estètics que identifiquen els castells: pantaló blanc, camisa de color, faixa, mocador
casteller, anar descalç, pinya, enlairament d’homes…
o Coneixement dels trets gestuals que identifiquen els castells: mirada al front amb braços estirats, fer l’aleta,
agafar les cames/els talons del casteller del damunt en un pilar, posició de la pinya…
o Observació a la natura de formes semblants als castells: arbres (xiprers, canyes), caragols de mar, turons… Formes
altes, amples de baix i estretes al capdamunt.
o Observació de formes semblants als castells (edificis: castells, torres, estructura d’un bloc de pisos, antenes de
telefonia o telecomunicació, cimbori d’església, campanar, grues, etc.).

1.4. El nom. Assimilació dels mots: castell i pilar, pinya i pisos, pom de dalt, enxaneta, acotxador...

2. Estudi dels castells

2.1. Què és un castell?

o Observació i discriminació visual d’imatges d’altres manifestacions populars: ball de valencians, moixiganga,
falcons… (imatges amb construccions humanes).
o Observació, comparació i deducció dels trets característics de les diferents estructures de castells.
o Observació dels dos tipus d’estructures: castells i pilars. Identificació i coneixement del nom.

2.2. Els castellers

o Observació de la pluralitat de persones, edats, sexe, aparença física… que integren un castell.
o Simulació de la creació d’una colla castellera a l’escola. Qui faria de cap de colla?, qui de pinya?, qui de tronc?, qui
d’enxaneta?, qui de grallers?… El raonament de les respostes permetrà esmentar especialment la necessitat de
comptar amb tothom.
o Observació dels colors dels vestits de la colla.
o Observació de les peces de roba.
o Classificació de les peces per colors.
o Col·locació de la roba en ordre segons es vesteix o es desvesteix un casteller.
o Identificació de les colles castelleres de la ciutat pel color de la camisa.
o Acoloriment de les camises de les quatre colles tarragonines.
o Pràctica de punxar la silueta del casteller.

30
 Santaa leTesclesaco les
2.3. Els castells
o Observació de les parts d’un castell: pinya, tronc del castell, pom de dalt…
o Coneixement del nom específic que reben els nens i les nenes que formen part del pom de dalt: dosos, acotxador
i enxaneta.
o Observació en vídeo de la construcció d’un castell. Adonar-se dels moviments dels castellers, de la coordinació
entre ells a l’hora de pujar els pisos, observació de com l’acotxador i l’enxaneta s’enfilen, com la plaça esclata en
aplaudiments en fer l’aleta, com es descarrega el castell, l’ordre, la rapidesa, la precisió de moviments…
o Identificació i classificació de castells i pilars.
o Iniciació a comptar castells, coneixement de les construccions més conegudes.
o Coneixement de les normes bàsiques de comportament a l’hora de mirar castells: restar en silenci per propiciar
la concentració, deixar espai a la pinya, no aplaudir fins que s’ha carregat, afavorir el desplaçament dels
castellers…
o Semblances i diferències entre els castells antics, històrics, amb imatges en blanc i negre, i els actuals (vídeo o
foto fixa).

2.4. La música
o Audició del Toc de castells. Identificació de la melodia.
o Coneixement i observació de la gralla i el timbal. Identificació del timbre i de l’agrupació que acompanya els
castells.
o Reconeixement auditiu de les parts del Toc de castells: avís, melodia central (construcció del castell), trinat per a
l’aleta.
o Audició d’altres tocs relacionats amb els castells. Es pot usar, en la megafonia de l’escola, el Toc d’entrada a plaça
per anar al pati o per tornar a la classe; el Toc de matinades per iniciar la jornada al matí; el Toc de vermut per
assenyalar l’hora d’anar a dinar…
o Verbalització de les sensacions que l’audició de la melodia provoca en els nens i nenes. Ajudar-los a expressar les
sensacions i les emocions.
o Reconeixement del Toc del pilar caminant. Desplaçar-se caminant, seguint la pulsació de la música, fent l’aleta
amb els braços (per anar al pati…).

2.5. Comentari i conversa sobre el valor del treball cooperatiu i en grup, ajudar-se els uns als altres. El model de les
colles castelleres.

3. Juguem amb els castells

3.1. Vestir un casteller o castellera. (Fitxes didàctiques, núm. 4.)

3.2. Observació, deducció o cerca d’informació per saber el perquè de cada color de la camisa (Serrallo, Xiquets, Sant
Pere i Sant Pau i Jove).

3.3. Disseny d’estampats o colors diferents per a la camisa d’una colla nova.

3.4. Si formem una colla nova, amb els quatre colors bàsics de referència (groc, verd, blau i vermell), de quin color
portaríem la camisa? Investigueu, deduïu...

3.5. Ordenació de les vinyetes d’un castell que es construeix. (Fitxes didàctiques, núm. 2.)

3.6. Narració ordenada de les vinyetes anteriors.

3.7. Descripció de la construcció d’un castell usant acuradament les paraules d’orientació espacial conegudes: sota,
dalt, a baix, dins, fora, al costat, entre, enmig, damunt, davant, enfront…

3.8. Imitació de la posició del cos del pom de dalt

o Per parelles, els nens i nenes simulen la posició dels dosos o d’acotxador i enxaneta. L’enxaneta ha de creuar
l’esquena de l’acotxador. L’exercici pot donar peu a deduir que un acotxador de poca envergadura facilita
l’encreuament de l’enxaneta. Cal insistir en l’objectiu final, aconseguir un bon castell aprofitant les millors
qualitats de cada membre de la colla.

31
 o Construcció d’un pilar de quatre, amb els cossos dels nens i nenes estirats a terra. És recomanable que prèviament
s’hagin escollit les persones de manera consensuada. També és pot intentar un castell de dos: dos de set, dos de
vuit.
o Desplaçament per l’espai seguint la pulsació d’una melodia. En escoltar el trinat d’una flauta de bec, simular ser
l’enxaneta fent l’aleta, per seguir novament el desplaçament amb la melodia.

3.9. Construcció col·lectiva de les estructures castelleres conegudes amb materials diversos: daus de fusta de diferents
mides, legos, capses de cartró, agulles d’estendre roba, rotllos de paper de vàter… Verbalització, amb l’ajut del/de
la mestre/a, del procés de muntatge usant les paraules correctes, especialment les que fan referència a orientació
espacial i a castells.

3.10. Cerca de noms amb cadascuna de les lletres de la paraula castells: noms propis masculins: Carles, Andreu, Sergi,
Tomás, Ernest, Lluís, Santi; noms propis femenins: Clara, Anna, Sara, Tecla, Elena, Llúcia, Sònia; noms de coses de color
vermell, noms de menjars salats, noms d’olors agradables… El mateix amb la paraula enxaneta…

3.11. Sabates i peus

o Estampació amb els peus: mullar la planta dels peus amb aigua i deixar la petjada damunt d’un paper secant.
Observar les diferències i similituds entre les petjades dels companys.
o Confecció d’un munt amb les sabates i trobar la parella.
o Experimentació de les sensacions que rebem en anar descalços.
o Observació dels moviments que fa el peu del company per aguantar l’equilibri.

3.12. El pes
o Simulació amb paquets d’arròs o de sopa, sobre un ninot de drap, del pes que suporta un casteller.
o Observació i deducció de les parts del cos que suporten directament o indirectament el pes.
o Conscienciació de la necessitat de concentració, entrenament i seny que es necessita per ser casteller. Deducció
de les mesures de prevenció que es prenen actualment a l’hora de fer castells.

3.13. Observació, comparació i deducció (concretant el castell)

o Quantes persones participen en un castell? Moltes o poques?
o Què és més alt que un castell? L’escola? Una casa de tres pisos? El Gegant Moro? Un arbre del pati? Una cabina
telefònica? Una cistella de bàsquet?
o Digues coses que siguin una mica més baixes que un castell concret.
o Digues coses que siguin molt més baixes que un castell concret.

3.14. Visita al Monument als Castells de l’escultor Francesc Anglès, situat a la Rambla Nova de Tarragona.

3.15. Inventem amb els castells

o L’ombra d’un castell pot ser…
o Podria disfressar un castell de …
o Amb qui aniria a una festa, de parella, un pilar de sis? Amb l’estàtua de Roger de Llúria? Amb la Casa de la Punxa
(seu de la Cambra de Comerç)? Amb la torre del Circ? Amb l’estàtua dels “Despullats”?
o Faria un castell per arribar a …
o Imagina un castell de formigues, o de micos, o d’aranyes…

3.16. Equilibris: sobre una ratlla dibuixada al terra, passar per damunt d’un banc suec, portar objectes a la mà o al cap
en equilibri, etc.

3.17. Trencaclosques del castell. (Fitxes didàctiques, núm. 18.)

32
 Santaa leTesclesaco les
12.2. Educació primària

12.2.1. CICLE INICIAL

Tots els suggeriments fets per a educació infantil són vàlids, també, per a cicle inicial. A més us proposem:

Àrea de Coneixement del Medi. El Medi Social i Cultural

1. Observació dels castells. Identificació dels diversos castells i pilars.

2. Coneixement del vestuari dels castells. Identificació dels membres dels castells de la resta de membres del Seguici.
3. Observació i identificació de les quatre colles tarragonines.
4. Situació dels castells dins del Seguici. L’ordre dels elements.
5. Relació dels castells amb el Ball de Valencians, la Moixiganga i d’altres elements del Seguici que aixequen figures
—pastorets, cercolets. (explicació del/de la mestre/a).
6. Classificació dels elements del Seguici i localització dels castells.
7. Localització en el plànol de la ciutat del lloc on es poden veure castells per Santa Tecla: plaça de la Font i plaça de
les Cols.
8. Coneixement i identificació dels castellers i algunes de les funcions dins l’estructura del castell: pinya, baixos, poms
de dalt, primeres mans.

Àrea de Llengua Catalana

1. Jocs diversos amb vocabulari propi de castells. Exemple: el Quinto… (Fitxes didàctiques, núm. 15.)
2. Enumeració en ordre de les peces de roba que es posa un casteller o castellera quan es vesteix per anar a fer
castells.
3. Treball amb el vocabulari relacionat amb els castells (vegeu vocabulari i annexos).
4. Expressió dels sentiments i sensacions que provoca la contemplació dels castells.
5. Confecció o resolució de sopes de lletres, mots encreuats, autodefinicions, rodolins, completar frases, treballs amb el
mot (augmentatius, diminutius, etc.).
6. Coneixement del vocabulari i les seves definicions: pilar, pom de dalt, acotxador, fer llenya…
7. Cerca de paraules que comencin o acabin per cas-te-ller.
8. Confecció de rodolins i endevinalles al voltant dels castells.
9. Confecció de llistes de vocabulari, classificat en verbs-accions, noms i adjectius relacionats amb castells.
10. Confecció d’un eslògan publicitari per vendre les millors faixes del món. Prèviament, s’hauran d’esbrinar les
necessitats dels castellers i el perquè del seu ús.
11. Narració curta: “Jo sóc enxaneta”,“Un ratolí a la pinya”…
12. Escriptura d’un correu electrònic col·lectiu als nens i nenes d’un altre país per explicar què són els castells, sense
l’ajut de les imatges.
13. Escriptura del nom del poble o ciutat castellera amb els colors de les camises de les colles.
14. Memorització d’un fragment d’un poema relacionat amb els castells. (Vegeu annexos 6.1.)
15. Joc: qui és capaç de fer la col·lecció de paraules més llarga que comencin per cas. Ídem, que acabin per ller...
16. Escriptura, narració, invenció d’una història a partir de les paraules sortides a l’atzar del Dau Casteller. (Fitxes
didàctiques, núm. 16.)

Àrea de Matemàtiques

1. Identificació dels pisos d’un pilar.

2. Experimentació, comprovació i classificació de pesos distints (de major a menor). Observació de la manca de relació
entre volum i pes.
3. Construcció de piles, muntanyes d’objectes, posant els més pesats a terra.
4. Observació de l’altura a què arriben els castells comparant l’altura dels balcons de les cases en fotografies.
5. Identificació de les formes geomètriques d’elements del vestuari dels castellers: faixa, mocador.
6. Càlcul de les persones que formen el pom de dalt. “Per fer el pom de dalt, necessito… castellers”.

33
 Àrea d’Educació Artística. Llenguatge visual i plàstic

1. Identificació de detalls concrets del vestuari d’un casteller o castellera.

2. Observació de les semblances i diferències entre els vestits dels moixiganguers, el Ball de Valencians i els castellers
de Tarragona.
3. Simulació dels castellers mitjançant capses petites, de llumins, de sabó… reproduint diferents construccions
castelleres. Ídem amb Clics de Famòbil, ninots articulats... Ídem amb jocs de construccions.
4. Confecció de diferents castellers amb plastilina o argila.
5. Confecció de titelles de castellers articulats.
6. Construcció d’un trencaclosques o mosaic de l’element.
7. Confecció de murals relatius a l’actuació dels castellers dins del Seguici.
8. Guarniment dels passadissos de l’escola amb mòbils de les estructures castelleres treballades (cartró, porexpan,
etc.).
9. Observació, cerca i localització de les diferents colles castelleres de la ciutat en el pòster del Seguici de la Festa Major
de Tarragona.
10. Observació d’una imatge amb un detall de la pinya en picat. Comparació de la imatge amb una estructura vegetal.
Confecció d’un ésser vegetal imaginari nascut de les arrels d’una pinya castellera. (Vegeu fitxes didàctiques.)
11. Experimentació amb diferents materials gruixuts: robes, cordes, ràfia…, trenant-los per simular la construcció de
la pinya.
11. Creació d’un quadre plàstic partint de les taques de color de les camises, d’una imatge aèria, del Concurs de Castells
a la Plaça de Braus de Tarragona.
12. Creació d’una sanefa combinant els colors de les camises de les quatre colles tarragonines.
13. Confecció d’un mural, amb superposició de cercles de diferents mides, simulant castellers, amb els colors de les
colles de Tarragona.
14. Calc de la textura del teixit de la faixa sobre un paper per continuar el grafisme.
15. Disseny de mocadors. Canvi de color usant programes informàtics. Seguiment de diferents ordres: canviar color de
fons, canviar color dels pics…
16. Creació d’un vestuari nou, usant els quatre colors de les colles de Tarragona.
17. Confecció d’un cartell on es relacioni de manera visual el color de la camisa de les colles tarragonines amb la seva
significació.
18. Construcció de castells de sorra al sorral de l’escola o a la platja.
19. Retallables dels castells. (Fitxes didàctiques, núm. 10.)
20. Confecció de construccions simulant castells amb rotllos de cartró del paper higiènic, cartes, fitxes de dòmino,
tetrabrics, gots de plàstic, xapes, suros, etc. (Fitxes didàctiques, núm. 13.)
21. Reproducció de l’estructura del peu d’un castell amb flors de diferents mides.

Àrea d’Educació Artística. Llenguatge musical

1. Audició del Toc de Castells.

2. Reconeixement de la melodia.
3. Relació dels temes melòdics amb la construcció del castell. Inici, trinat anterior a l’aleta i sortida quan el castell està
tot desmuntat.
4. Audició atenta de la presència del timbal en el toc.
5. Reconeixement auditiu de la gralla. Presentació de la gralla i del timbal.
6. Experimentació amb papers fins o canyes de refresc de la producció de so de la doble canya.
7. Reproducció taral·lejada de Toc de castells.
8. Reproducció onomatopeica dels ritmes del timbal durant el toc.
9. Experimentació del toc de timbal amb baquetes. Rebot de baquetes.
10. Memorització d’una tornada, d’alguna cançó de Jordi Molina. Cantata Cada castell una flama. (Vegeu annexos.)

Àrea d’Educació Física

1. Descoberta de les possibilitats d’equilibri i estabilitat.

2. Experimentació de l’equilibri. Cerca de posicions del cos on sigui necessari l’equilibri.
3. Experimentació de les sensacions que produeix un sòl inestable. Exercicis d’equilibri damunt un base quadrada o
cilíndrica i una fusta paral·lela al terra.

34
 Santaa leTesclesaco les
4. Simulació d’un pilar o d’un castell muntat amb els cossos dels nens i les nenes estirats a terra.
5. Exercicis d’equilibri sobre superfícies diferents (ratlles horitzontals, voreres, baranes, etc.).
6. Descobriment de les possibilitats d’enfilar-se a diferents llocs i materials: espatlleres, escales, parets, parets artificials
d’escalada, tanques, arbres, circuits de psicomotriciat…
7. Observació i reproducció dels moviments que fan els castellers per pujar. Nombre de moviments necessaris per
superar un pis, lloc de descans, moment de l’impuls, fixació del peu, contacte amb el casteller del pilar…
8. Reproducció dels moviments dels castellers a càmera lenta. Visionat de l’escalada d’un enxaneta, a càmera lenta.
Quin animal pot semblar?
9. Experimentació de les diferents maneres de pujar una barana o marge amb només l’impuls dels braços.
10. Experimentació de la sensació de ser damunt l’esquena d’un casteller. Aconsellem que aquests exercicis es facin
amb la supervisió i l’ajut de castellers experimentats, aprofitant la visita de les colles a l’escola.
11. Reproducció d’una posició en equilibri, tota l’estona que dura el Toc de castells. Verbalització de les sensacions i
dificultats.
12. Execució d’exercicis d’equilibri per una vorera, marge del fossar del salt de longitud, etc. Amb un peu o els dos,
caminant cap endavant, cap endarrere, de costat, amb els ulls tancats, etc.
13. Experimentació d’enfilar-se a diferents materials, amb sabates i sense. Verbalització de la seguretat que dóna el
tacte directe del peu amb la superfície.
14. Experimentació de les sensacions que produeix estar enfilat a les espatlles d’un altre, sense cap suport extern.
15. Experimentació de la construcció del pom de dalt, sense alçada, amb els dosos asseguts a terra o amb l’ajut d’adults.
On posa el peu l’enxaneta?

12.2.2. CICLE MITJÀ

Tots els suggeriments fets per a cicle inicial són vàlids també per a cicle mitjà en totes les àrees. A més us proposem:

Àrea de Coneixement del Medi. El Medi Social i Cultural

1. Localització i situació, en el plànol de la Part Alta de Tarragona, del recorregut que fa el Seguici pels diferents carrers.
Localització del lloc on actuen els castells (plaça de les Cols, plaça de la Font, pla de la Seu). Localització del recorregut
del pilar caminant.
2. Elaboració d’un calendari amb els dies, llocs i hores en què podem veure castells per Santa Tecla i durant tot l’any.
3. Lectura i localització dels diferents actes en el programa de la Festa Major de l’any en curs.
4. Cerca d’informació sobre els castells a Internet. (Vegeu la webgrafia.)
5. Relació dels castells amb el Ball de Valencians i la Moixiganga. Coneixement de les relacions entre els balls. Explicació
del/ de la mestre/a. (Vegeu bibliografia.)
6. Comentari sobre la procedència dels castellers, edat, condició física, sexe… Recollida de dades.
7. Descobriment i constatació del mosaic plurisocial que les colles integren. Valoració de la importància d’aquest
col·lectiu.
8. Debat, conversa sobre els avantatges, inconvenients o dificultats que poden sorgir, fruit d’aquesta pluralitat.
9. Coneixement de curiositats referides a les estructures castelleres.

Àrea de Llengua Catalana

1. Ampliació del vocabulari relatiu als castells, segons les possibilitats cognitives dels alumnes.
2. Utilització de recursos expressius de la llengua: construcció de comparacions, metàfores, endevinalles, rodolins,
rimes, etc.
3. Confecció d’una auca sobre els castells i les colles castelleres de Tarragona.
4. Invenció conjunta d’una història, relacionada amb el fet casteller, amb personatges concrets (recomanem un màxim
de sis alumnes). Comença un i cada alumne inventa un tros més de la història. Escriviu-la i dibuixeu-la separant els sis
fragments.
5. Descripció del vestuari.
6. Redacció del text “Per què m’agraden els castells”.
7. Escolta d’un fragment de retransmissió castellera, radiofònica.
8. Simulació de la retransmissió radiofònica d’un castell carregat i descarregat. Utilització de tot el ventall expressiu de
la veu, entonacions, accents, variants fonètiques i geogràfiques del català, etc.

35
 9. Confecció d’una entrevista a un casteller.
10. Lectura de poemes de la cantata infantil Cada castell una flama (text: Olga Xirinacs, música: Jordi Molina).
11. Simulació d’un debat entre dos personatges: l’un defensa la participació de nens i nenes a les colles castelleres,
l’altre n’és detractor al·legant la perillositat de lesions. Ídem centrant el debat en la participació només d’homes o la
incorporació de la dona al món casteller.
12. Coneixement de vocabulari casteller. Petita competició entre els alumnes per intentar respondre totes les preguntes
correctament. Com s’anomenen els castellers que pugen al 3r pis? Com es diu el gest d’aixecar la mà quan l’enxaneta
corona el castell? Què vol dir que el castell ha fet llenya? Què és la pinya? En un castell què és l’agulla? Què són els
vents?
13. Coneixement de curiositats castelleres. En la línia de l’activitat anterior. Quin castell s’anomena el carro gros? Quin
castell és la catedral? Quan comencen a sonar les gralles en un castell de nou pisos?
14. Definició de paraules amb significat casteller. Confecció d’un diccionari.
15. Coneixement de les paraules castelleres que tenen altres significats en contextos distints: pinya, llenya, agulla, vent,
catedral, carro…
16. Veig, veig. Joc col·lectiu. Descripció oral de paraules castelleres. El nen que fa de mare només pot respondre sí o
no. Guanya qui més paraules encerta. Exemple de paraules: dau, cassola, primeres mans, enxaneta, folre, manilles,
acotxador.

Àrea de Coneixement del Medi Natural

1. Observació de les reaccions del nostre cos quan se sotmet a una pressió o tensió nerviosa. Seriositat en el rostre,
suor, tensió, tremolors…
2. Observació i constatació de les possibles lesions que pot sofrir un casteller.
3. Coneixement dels moviments, pressions, pesos extrems que pot suportar el cos humà.
4. Nom dels músculs, ossos i lligaments/tendons implicats.
5. Coneixement dels primers auxilis quan algú rep un cop al cap, cau d’esquena, es trenca un braç, es torça un peu…
Què cal fer i què no.
6. Observació de les reaccions del nostre cos quan s’ha aconseguit una fita important. Alegria desenfrenada, crits,
abraçades, plors, esgarrifances, excitació encomanadissa…

Àrea de Matemàtiques

1. Càlcul de l’altura d’un castell concret, prenent com a mida base l’alçada del/de la mestre/a més alt/a de l’escola i com
a acotxador i enxaneta els nens o les nenes més alts o altes de la classe… Ídem amb el mestre i nens i nenes de menys
estatura. Comparació de resultats i comentari.
2. Representació d’algun castell amb cossos volumètrics. Associar les posicions dels castellers a prismes, políedres,
esferes, piràmides… concrets i realitzar la transcripció de la construcció amb cossos volumètrics.
3. Càlcul del nombre de castellers necessaris per construir un determinat castell.
4. Comparació entre les diferents maneres de mesurar les talles de camises, pantalons... Com es prenen mides per fer
una camisa a mida? Patronatge de vestits.
5. Coneixement de la manera de comptar i anomenar els castells. Pràctica d’identificació d’estructures.
6. Joc amb les taules de multiplicar castelleres. Quin castells són el 27? I el 40? I el 32?
7. Càlcul de la superfície del mocador casteller.
8. Càlcul aproximat del temps que necessita un enxaneta per arribar a dalt del castell si triga tres segons en pujar cada
pis. I si en triga quatre o cinc. I per baixar si triga dos segons per pis. I per pujar i baixar tenint en compte totes les dades
donades?
10. Càlcul del pes que suporta un baix. Visionar un castell i mesurar el temps que triga a muntar-se cada pis. Fer un
quadre amb els pesos i el temps de suport per part dels baixos.

Àrea d’Educació Artística. Llenguatge visual i plàstic

1. A partir de l’esquema de muntatge d’un quatre de vuit. Aïllament d’un fragment i convertir-lo en motiu per dissenyar
una col·lecció d’objectes relacionats entre si. Exemple: estovalles, tovallons, plats i estalvis. Joc amb les gammes de
colors. Confecció del mateix disseny segons una gamma de colors, adient per a cada colla.
2. Observació de les simetries en l’esquema d’un castell de tres.

36
 Santaa leTesclesaco les
3. Creació d’una sanefa, usant l’esquema de la cassola d’un castell. Substituir els cercles per triangles i confeccionar la
mateixa sanefa canviant la figura geomètrica.
4. Observació de la imatge d’un castell i cercar similituds amb edificis coneguts. Exemple: el campanar d’una església
romànica, la Torre Eiffel, la Sagrada Família o la Torre Agbar de Barcelona…
5. Confecció d’un mòbil a partir dels cercles que componen la soca d’un castell de cinc.
6. Confecció d’un cartell publicitari d’un producte qualsevol, a partir d’un detall extret d’una imatge de castells.
7. Escaneig de la silueta d’un casteller o castellera per pintar les diferents parts dels vestits amb un programa informàtic
de pintura. Construcció d’un dos de sis, invertint i canviant la mida de la silueta escanejada.
8. Creació d’un collage, retallant imatges de castells. El conjunt serà més agosarat si els retalls són detalls o persones,
no siluetes senceres de castells.

Àrea d’Educació Artística. Llenguatge musical

1. Coneixement i identificació del Toc de castells, Toc de matinades, Toc del pilar caminant.
2. Audició del Toc de castells seguint la partitura musical.
3. Audició fixant-se en les dinàmiques de la introducció. Escriure amb signes musicals les dinàmiques de la interpretació
en l’enregistrament CD Moixigangues, valencians i castells. (Vegeu discografia.)
4. Observació auditiva de la sensació d’horitzontalitat de la interpretació. Observació de la manca de respiracions i
del fraseig. Anotació a la partitura de les lligadures expressives. Cant de la melodia, amb solfeig o sense respectant
l’expressivitat i el tempo de la interpretació.
5. Observació auditiva dels redobles del timbal. Anotació a la partitura de la intervenció del timbal. Reproducció dels
ritmes del timbal damunt de l’audició.
6. Observació del grup de grallers que acompanyen els castells. Classificació i identificació dels diferents instruments:
timbal: percussió; gralles: vent de fusta.
7. Coneixement dels instruments relacionats o emparentats amb la gralla. Família de vent de fusta, de doble
llengüeta.
8. Coneixement dels diferents tipus de gralla: gralla seca, gralla llarga, gralla baixa.
9. Coneixement dels àmbits en què toca la gralla: festiu i religiós. Llista de situacions en què la gralla actua (actes
festius: castells, concerts, cercaviles, balls, celebracions diverses…; religiosos: processons, tocs d’ofrena…).

Àrea d’Educació Física

1. Observació física de la sensació d’estar molt ben recolzat a terra. Treball de concentració i de consciència corporal.
2. Experimentació de la mobilitat i immobilitat del cos.
3. Experimentació amb paquets d’arròs, llenties o sopa…, del pes que suporta un casteller sobre les espatlles.
4. Experimentació i treball d’equilibri sobre materials basculants (cilindre i fusta al damunt, paral·lela al terra, amb l’ajut
d’un company, supervisió d’un/a professor/a o recolzats a una paret).
5. Experimentació durant una estona llarga dels exercicis anteriors.
6. Coneixement de la posició i funció de les crosses i agulles dins la soca d’un castell.
7. Observació i experimentació de la tècnica d’enfilar-se un damunt de l’altre usada pels castellers. És recomanable fer
aquests exercicis amb la supervisió de castellers experimentats. Es pot aprofitar la visita d’una colla a l’escola.
8. Experimentació de les sensacions d’estar enfilat sobre les espatlles d’un altre sense cap suport extern. Descripció
verbal de les sensacions.
9. Experimentació de la construcció del pom de dalt sense alçada. Amb l’ajut d’adults, o amb els dosos asseguts a terra.
On posa els peus l’enxaneta?
10. Reflexió sobre l’agilitat i l’equilibri innats que tenen algunes persones, i la manca d’aquests en altres. Valoració de
les qualitats personals i reconeixement de les mancances / de les pròpies limitacions, valorant que amb la voluntat i la
pràctica sempre podem millorar qualsevol de les nostres habilitats o qualitats.
11. Experimentació de les diferents maneres de transportar/carregar algú entre sis, quatre… persones. Aguantar
la càrrega durant l’audició del Toc de castells. Observació i conscienciació dels riscos que comporta carregar pesos
excessius. Precaucions i control postural.
12. Exercicis d’equilibris portant un objecte (rotllo de paper higiènic?) al cap, a la mà, al peu, a l’espatlla... Portant més
d’un objecte (un damunt de l’altre) o fent equilibris amb diferents parts del cos alhora.
13. Joc del Dau. Representació corporal de la paraula que surt a l’atzar després de tirar el dau. (Fitxes didàctiques, núm.
16.)

37
 12.2.3. CICLE SUPERIOR

Tots els suggeriments fets per a cicle mitjà són vàlids per a cicle superior en totes les àrees. A més us proposem:

Àrea de Coneixement del Medi. El Medi Social i Cultural

1. Treball de comprensió amb les informacions de la fitxa tècnica.

2. Elaboració d’un mapa dels Països Catalans on apareguin les localitats que gaudeixen de colles castelleres.
3. Elaboració d’un mapa del Principat on apareguin les localitats que gaudeixen de places castelleres reconegudes.
4. Elaboració d’un mapa dels Països Catalans on apareguin les localitats que gaudeixen de diades castelleres importants
(localitat i data).
5. Coneixement, observació i comparació de la formació d’un castell amb les construccions arquitectòniques. Similitud
de la forma del castell amb les esglésies i catedrals.
6. Conversa, debat sobre el poder integrador de les colles castelleres.
7. Adonar-se de la vàlua d’aquestes agrupacions culturals, veritables aglutinadors socials.
8. Elaboració d’una línia del temps que reflecteixi la història de les colles tarragonines.
9. Joc en línia al Joc Casteller (vegeu la webgrafia: http://www.eljoccasteller.cat).
10. Joc en línia al Trivial Casteller (mateixa plana web).
11. Relació entre els castellers i els govindes (castellers de l’Índia).
12. Observació i explicació de les diferències entre un quatre de vuit amb agulla i un cinc de vuit.

Àrea de Llengua Catalana

1. Visita a la Biblioteca Pública per aprendre a cercar informació sobre diaris que parlin de castells, bibliografia, etc.
2. Confecció d’una webgrafia amb totes les pàgines web que parlin de la Festa de Santa Tecla de Tarragona.
3. Lectura de textos que parlin de castells. (Vegeu annexos.)
4. Lectura del recorregut concret d’una de les sortides del Seguici Popular i marcar-lo en un plànol de la ciutat.
5. Reflexió sobre la quantitat de mots/substantius que empren les colles per anomenar-se. La majoria fan referència
a xiquets. Podem trobar sinònims com: vailets, xicots, xics, marrecs, nens, sagals, minyons, al·lots, nois, joves, angelets...
Cerca d’aquests noms i d’altres i esbrinar a quines colles pertanyen. Podem ajudar-nos d’un buscador (Google, Yahoo,
etc.) i de les planes web que es recomanen en els annexos d’aquesta guia.
6. Lectura dels diaris amb la crítica/crònica de la diada castellera passada.
7. Coneixement i comprensió del vocabulari relatiu a castells.
8. Elaboració d’una crònica/crítica castellera.
9. Comentari sobre el text d’Anselm Clavé: “Força, equilibri, valor i seny”.
10. Lectura dels poemes de la cantata infantil Cada castell una flama (text: Olga Xirinacs, música: Jordi Molina).
Identificació i comentari de les imatges poètiques del text. Reconeixement de comparacions i metàfores.
11. Creació d’una història amb títol de castell. Quatre de vuit: la meitat de les potes d’una aranya. Tres de sis: la meitat
de mitja dotzena de...

Àrea de Matemàtiques

1. Càlcul aproximat de l’espai que necessita una colla castellera per construir diversos castells i pilars.
2. Càlcul aproximat del pes que suporta la soca del castell.
3. Càlcul aproximat del desnivell que l’enxaneta ha de superar enfilant-se.
4. Càlcul aproximat del nombre de persones que es necessiten per a fer un cinc de vuit, quatre de vuit, quatre de nou
amb folre, tres de set, pilar de vuit amb folre i manilles, quatre de vuit amb l’agulla, tres de deu amb folre i manilles...
5. Interpretació de l’esquema d’un castell.

Àrea d’Educació Artística. Visual i plàstica

1. Concurs de fotografies de castells de colles castelleres de Tarragona durant les Festes.

2. Treball amb les TIC: a partir de les fotografies dels diferents castells, confecció d’un power-point, pàgina web, àlbum
de fotos.
3. Observació de la plasticitat de les construccions.

38
 Santaa leTesclesaco les
4. Estudi dels logotips de les diferents colles de la ciutat. Identificació dels elements i del joc d’imatges comparatiu.
5. Construcció de rèpliques de les estructures castelleres amb palles de refresc i plastilina.
6. Relació estètica dels gràfics per construir castells amb obres d’art d’autors coneguts (Dalí: La Madona de Rafael a
màxima velocitat, 1954; Galatea de les esferes; 1952. L’harmonia de les esferes, 1978. Mondrian: Composició en color A,
Composició negre, groc, vermell i gris, Ritme de línies negres).
7. Relació del disseny dels castells amb estructures moleculars.
8. Ús del dibuix lineal o de l’ordinador per reproduir el gràfic de la soca d’un quatre de vuit.
9. Visionat d’imatges de simetria fractal. Comentari d’aquestes, possible relació visual amb els castells. (Vegeu la
webgrafia.)

Àrea d’Educació Artística. Llenguatge musical

1. Cerca a Internet de webs relacionades amb la gralla, grups de grallers, música tradicional, etc.
2. Cerca de partitures dels diferents tocs de castells (Internet).
3. Invenció d’acompanyaments rítmics per al Toc de castells.
4. Localització dels centres o agrupacions on es pot aprendre a tocar la gralla a Tarragona o Camp de Tarragona.
5. Comparació i relació de les melodies dels castells de Tarragona amb els de les colles de Valls, Vilafranca, Terrassa,
etc.
6. Coneixement dels altres tocs relacionats amb els castells.
7. Anàlisi de la melodia. Observació damunt el paper del que s’ha experimentat a nivell sensorial:
o Canvis de tempo i de pulsació visualitzats en els diferents compassos.
o Una veu, dues veus, tres veus visualitzades en els diferents pentagrames.
o Repeticions de frases visualitzades en signes i caselles de repetició…

Àrea d’Educació Física

1. Reproducció de la construcció de la soca d’un castell de tres i/o de quatre.

2. Reproducció de la construcció de la pinya. Experimentació de les sensacions d’estar en contacte total amb els altres
companys.
3. Deducció de la posició correcta dels qui fan la pinya. Adonar-se del perill de mirar enlaire mentre es fa de pinya.
4. Conversa, raonament i deducció de les possibles lesions dels castellers i de la imprudència que significa fer castells
sense l’ajut i/o la supervisió dels adults.
5. Experimentació de la força i l’equilibri que hom pot aconseguir en comunió amb els altres companys.
6. Exercicis d’enfilar-se/escalada: rocòdrom, corda —amb i sense nusos—, pal d’escalada, espatlleres, etc…
7. Moviments i equilibris sobre barra fixa.
8. Equilibris amb objectes estables i inestables portats al cap, mà, espatlles, etc…

12.3. Educació secundària

Creiem que la majoria de suggeriments fets per a cicle superior d’educació primària també poden ser vàlids per a
qualsevol dels dos cicles de l’ESO. Deixem a criteri dels docents el grau d’aprofitament i la seva aplicació en qualsevol
nivell atenent als interessos i capacitats dels alumnes. A més us proposem:

Àrea de Ciències Socials

1. Elaboració d’un quadre de doble entrada, amb el tipus de castell i l’any assolit per cada colla.
2. Realització d’un esquema, amb l’evolució de les colles castelleres tarragonines.
3. Cerca de semblances i diferències entre els castells i les moixigangues i balls de valencians. Lectura de l’article de
J. Bargalló “Moixigangues, muixerangues, valencians…: danses per pujar un damunt l’altre”.
4. Origen dels castells i relació amb el ball de titans, moixigangues, falcons, etc.

Àrea de Ciències de la Naturalesa

Elements i estris que protegeixen els castellers: faixa, casc per a enxanetes, acotxadors i dosos. Grups musculars/zones
del cos que protegeixen (traumatismes cranioencefàlics, lesions lumbars, esquinçaments, pinçaments, traumatismes
per cops i caigudes, etc.)

39
 Àrea de Llengües i Literatura

1. Redacció de textos de tipologies diverses (descripció, narració, exposició...) sobre els castells. Escriptura en registres
diferents.
2. Quins sinònims de xiquets fan servir les colles castelleres per anomenar-se? En fan servir més d’una dotzena. Troba
els noms i localitza les colles en un mapa dels Països Catalans.
3. Camp semàntic dels castells. Creació de llistes d’hiperònims i dels seus corresponents hipònims.
4. Lectura als diaris amb la crítica/crònica de la diada castellera passada. Anàlisi d’aquest gènere periodístic.
5. Treball de les inicials: CV (Castellers de Vilafranca), VXV (Colla Vella Xiquets de Valls), JXV (Colla Jove Xiquets), CV 1 c
(Castellers de Vilafranca, 1 carregat), CV 17 d 3 c (Castellers de Vilafranca, 17 vegades descarregat, 3 vegades carregat),
etc. (Vegeu pàgina 10 apartat 4, “Història del fet casteller”.)
6. Cerca i lectura de textos de la literatura catalana que descriguin els castells. (Vegeu apartat 6 d’annexos.)
7. Redacció de definicions per elaborar mots encreuats, amb vocabulari de castells.

Àrea de Matemàtiques

1. Càlcul de la velocitat amb què baixa el pilar caminant.

2. Observació de la puntuació que s’atorga a cada construcció al Concurs de Castells de Tarragona. Comparació entre
puntuacions. Deducció de la dificultat de cada castell. Quin és el castell més valorat? Quins tenen igual puntuació? Si
fossis el cap de colla, quina estructura triaries per guanyar el concurs?…
3. Cerca de geometries sobre imatges de castells: castells de dos, pinya, esquema de cassola...
4. Coneixement de geometria fractal sobre imatges concretes.

Àrea d’Educació Visual i Plàstica

1. Reflexió-deducció per part dels alumnes del perquè dels colors usats en el vestuari.
2. Dibuix, plànols i perspectives dels castells (estructura de la pinya en el pla zenital), castell i projecció de l’ombra en
pla inclinat, etc.
3. Observació i cerca d’obres d’art, relacionades estèticament amb els castells.
4. Creació d’imatges relacionades amb castells usant programes informàtics. Possible ús de la geometria fractal.
5. Creació d’imatges relacionades amb castells usant programes informàtics d’imatge, a partir de detalls extrets de la
natura: parts del cos humà, cèl·lules, branques arbres, flors...

Àrea de Música

1. Anàlisi de la composició musical del Toc de castells: melodia, ritme, tonalitat, harmonia, textura, dinàmica...
2. Mitjançant programari musical informàtic (MusicTime, Encore, Finale), reescriptura de la partitura musical, joc amb
el seu tempo, canvi de frases, la melodia, etc. Fer diferents harmonitzacions i acompanyaments.

Àrea d’Educació Física

1. Construcció de diversos pilars i castells a la platja (dins l’aigua) o en una piscina que ens cobreixi fins al pit.
2. Pràctica d’exercicis d’equilibri.
3. Diverses maneres de fer castells (de genolls, a collibè, etc.).

Àrea de Llengües Estrangeres

Descriure/explicar a una persona estrangera, en anglès/francès, què són els castells i els diferents tipus de
construccions.

Àrea de Valors

1. La necessitat del grup i els seus elements (homes, dones, joves, nens i nenes) per poder dur a bon fi la construcció
d’un castell.
2. L’organització en la feina.
3. La necessitat d’una veu cantant que dirigeixi un grup.

40
Fitxesdidàctiques
 1. Pinta la camisa de les quatre colles castelleres de la
ciutat:

Xiquets Jove Xiquets Xiquets del Serrallo Castellers

de Tarragona de Tarragona St. Pere i St. Pau

Pugen terços Pugen quarts L’enxaneta fa l’aleta

Pugen l’acotxador i l’anxeneta Es forma la pinya Descarreguen el castell

Pugen segons Pugen quints Puja l’enxaneta

42
3. La careta del/de la casteller/a
 4. Vesteix la castellera (camisa, pantalons, faixa,
mocador...)

44
 5. Pinta el castell amb els
colors que indiquem per a
cada pis:

Baixos: Xiquets de Tarragona

Segons: Jove dels Xiquets
Terços: Serrallo
Quarts: St. Pere i St. Pau
Quints: Xiquets de Tarragona
Dosos: Jove dels Xiquets
Acotxador: Serrallo
Enxaneta: St. Pere i St. Pau

6. Pinta les camises d’aquestes colles de Catalunya:

Vella dels Xiquets Castellers Capgrossos Bordegassos

de Valls de Vilafranca de Mataró de Vilanova

Joves Xiquets Minyons de Terrassa Nens del Vendrell Xiquets de Reus

de Valls

45
 7. Relaciona els castellers amb les places castelleres de
la seva ciutat:

COLLES COLORS PLACES

Bordegassos de Vilanova VERD Raval de Montserrat

Vella i Joves de Valls MALVA Plaça de la Vila
Nens del Vendrell GROC TERRÓS Plaça del Blat
Castellers de Vilafranca VERMELL Plaça Vella
Minyons de Terrassa ROSAT Plaça de la Vila

8. Troba set paraules relacionades amb els castells i

escriu-les al costat:

E N X A N E T A

A F I C A U V Z

C A M R L G P T

R I B O E J I E

E X C S T L L R

D A O S A M A Ç

M O C A D O R A

46
9. Escriu el nom de cada dibuix.

47
 10. Construcció d’un mòbil (punxar les siluetes a P-3 o retallar
a P-5). Escurçant el fil, aconseguim muntar el castell o pilar.

48
49
 11. Completa aquest text:
Veig la plaça plena de ________________ disposats a enlairar els _________________.
Damunt la pinya, comencen a pujar tres homes, són els ________. A continuació pugen els
_______, quan comencen a sonar les ________. És un castell de _______ pisos. Segueixen
pujant els pilars. Ja pugen dosos. Damunt d’ells es col·loca una noia que és l’____________,
i per damunt d’ella passa l’_______________, que aixeca la mà per fer l’_______.

12. Escriu paraules que rimin amb:

ENXANETA CASTELL PILAR PINYA ALETA

13. Fes un casteller folrant amb aquest dibuix el cartró

d’un rotllo del paper de vàter. Amb la resta de companys,
ajunteu els vostres castellers i intenteu fer algun castell.

50
14. Fes els dibuixos de les lletres que falten. Juga a fer
paraules o col·lecciona les lletres castelleres.

51
 15. Juga al Quinto amb aquestes paraules i dibuixos:

QUATRE TRES DE DOS DE

TRES DE DE NOU TRES DE DOS DE NOU AMB VUIT AMB
VUIT AMB NOU SET FOLRE FOLRE
FOLRE

QUATRE
DE VUIT QUATRE CINC DE QUATRE DOS DE PILAR DE
AMB DE NOU SET DE SET VUIT CINC
L’AGULLA

DOS DE
CINC DE TRES DE NOU AMB PILAR QUATRE PILAR DE
VUIT SET FOLRE I DE SIS DE VUIT QUATRE
MANILLES

52
16. Joc del Dau Casteller:

CASTELL

ENXANETA CASTELLER PINYA

BAIXOS

ACOTXADOR

Nivell 1: Tireu el dau una vegada. Confeccioneu una frase amb la paraula sorgida.
Nivell 2: Tireu el dau dues/tres vegades. Confeccioneu una frase amb totes les paraules sorgides en un temps concret.
Nivell 3: Tireu el dau una vegada. Confeccioneu una frase amb la paraula sorgida, però seguint la narració del jugador anterior. És a
dir, entre tots heu de compondre una història versemblant.

53
 17. Escriu el nom dels diferents pilars i castells:

54
55
 Santaa leTesclesaco les
14. ANNEXOS
1. Els concursos de la Plaça de Braus
2. El Patronat Municipal de Castells de Tarragona
3. Com hem de veure els castells
4. Algunes obres musicals relacionades amb els castells
5. Recursos literaris
6. Partitures
7. Justificació curricular
8. Fonts consultades i de referència

57
 1. Els concursos de la Plaça de Braus
Tot i que el primer concurs casteller que apareix a la història es realitzà al Parc de la Ciutadella de Barcelona, el 1902,
Tarragona és la ciutat en la qual s’han desenvolupat més concursos, ja que tot i alguns que es van celebrar a mitjan
segle xx a Reus, Valls, el Vendrell i Vilafranca del Penedès, ja fa molts anys que concurs de castells i Tarragona són sinònims
i sembla evident que ho seran per molts anys més.

El primer concurs casteller celebrat a Tarragona —el segon de la història— tingué lloc el 2 d’octubre de 1932. A la
Plaça de Braus, l’escenari de tots els concursos tarragonins, hi actuaren les dues colles de Valls i les dues de Tarragona
existents en aquella època, davant uns deu mil espectadors. Tot i que en fou el president el ja prestigiós i popular
músic Pau Casals, les colles del Vendrell, que en un principi hi estaven inscrites, acabaren per no participar-hi. En
resultà guanyadora la Vella dels Xiquets de Valls.

El 1933 se celebrà el segon concurs, però la convocatòria es va interrompre, per diversos motius, fins al 1952, any a
partir del qual, i fins al 1956, n’hi hagué d’altres tres. I s’obrí un nou parèntesi, fins a catorze anys després.

A partir de 1970, en què se celebrà el cinquè concurs tarragoní, organitzat pel Patronat Municipal de Castells, la trobada
biennal a la Plaça de Braus ha esdevingut ininterrompuda, tradicional i obligada, i sempre en forma de concurs, tret de
les convocatòries de 1974, 1976 i 1978, que es presentaren com a “manifestació” o “exhibició”, és a dir, sense puntuació
ni premis. I sempre, també, la Plaça s’ha omplert d’un públic aficionat, expectant i il·lusionat, que ha gaudit de grans
diades i ha pogut veure algunes de les millors construccions de cada moment.

El concurs ha permès a la ciutat de Tarragona continuar essent una plaça castellera de primera magnitud pel que fa
a l’assoliment dels castells senyera de cada època. Tarragona va tornar a ser plaça de nou, gairebé cent anys després,
amb el quatre de nou amb folre que s’hi va carregar el 1982 i va esdevenir plaça de deu amb el tres de deu amb folre i
manilles que s’hi va carregar el 2000. Dels castells de gamma extra que ens han portat a Tarragona els concursos dels
darrers anys, a més dels dos tres de deu amb folre i manilles carregats que hi han plantat la Vella dels Xiquets de Valls
i els Castellers de Vilafranca, hem de fer esment de diverses grans construccions: quatre de nou (sense folre) carregat,
dos de vuit (sense folre) carregat, quatre de nou amb folre i agulla descarregat, cinc de nou amb folre descarregat, pilar
de vuit descarregat i dos de nou amb folre i manilles descarregat. Una nòmina meravellosa, extraordinària.

Si la convocatòria del concurs havia estat tradicionalment oberta a totes les colles que volien ser-hi presents, des
de 1996 —amb motiu de l’expansió del fet casteller—, es va restringir a divuit colles, convidades segons els millors
castells realitzats les dues temporades anteriors.

Concursos castellers de Tarragona7

Número Any Colla guanyadora Millor castell

I 1932 Vella dels Xiquets de Valls 2/7 d
II 1933 Nova dels Xiquets de Valls 4/8 d
III 1952 Muixerra de Valls 4/8 d
i Nens del Vendrell, ex aequo
IV 1954 Vella dels Xiquets de Valls 3/8 c
V 1956 Vella dels Xiquets de Valls 3/8 c
VI 1970 Nens del Vendrell 3/8 c
VII 1972 Castellers de Vilafranca 3/8 c
VIII 1980 Joves Xiquets de Valls 5/8 c
IX 1982 Vella dels Xiquets de Valls 4/9 f c
X 1984 Vella dels Xiquets de Valls 4/9 f c
XI 1986 Vella dels Xiquets de Valls 3/9 f c
XII 1988 Joves Xiquets de Valls 3/9 f c
XIII 1990 Joves Xiquets de Valls 3/9 f d
XIV 1992 Joves Xiquets de Valls 3/9 f d

7
c: carregat; d: descarregat; f: amb folre; fa: amb folre i agulla; fm: amb folre i manilles.
58
 Santaa leTesclesaco les
XV 1994 Vella dels Xiquets de Valls 3/9 f d
XVI 1996 Castellers de Vilafranca 2/9 fm d
XVII 1998 Castellers de Vilafranca 4/9 fa d
XVIII 2000 Vella dels Xiquets de Valls 3/10 fm c
XIX 2002 Castellers de Vilafranca 3/10 fm c
XX 2004 Castellers de Vilafranca 2/8 c
XXI 2006 Castellers de Vilafranca 2/8 c

Colles guanyadores dels concursos de Tarragona

Vella dels Xiquets de Valls 8 primers llocs

Castellers de Vilafranca 6 primers llocs
Joves Xiquets de Valls 4 primers llocs
Nens del Vendrell 2 primers llocs (1 ex aequo)
Nova dels Xiquets de Valls 1 primer lloc
Muixerra de Valls 1 primer lloc (ex aequo)

Castells de gamma extra bastits en els concursos de Tarragona8

Castell Quantitat

3/10 fm 2c
4/9 1c
2/8 3c
4/9 fa 6d/3c
5/9 f 5d/3c
Pilar de 8 fm 1d/2c
2/9 fm 3d

2. El Patronat Municipal de Castells a Tarragona

El 1966 l’Ajuntament de Tarragona acordà la constitució d’un patronat casteller local, com a instrument de revitalització
i impuls del fet casteller. En un principi, el Patronat treballà per a la unió de les dues colles tarragonines d’aleshores,
que es trobaven en un moment baix i patint una crisi. I la unió s’esdevingué el 1970 amb la creació d’una única colla,
els Xiquets de Tarragona.

A més, el Patronat s’encarregà, a partir del mateix 1970, de l’organització de la trobada biennal de la Plaça de Braus, ja
fos en forma de concurs o de manifestació. Posteriorment, emparà, també, la nova colla que sorgí a la ciutat, la Jove
dels Xiquets de Tarragona.

Aquest patronat, però, no gaudia de cap tipus de personalitat jurídica pròpia i, en conseqüència, tampoc no tenia un
marc legal d’actuació. No fou fins a finals de 1983 que es creà, de manera legal i estatutària, el Patronat Municipal de
Castells de Tarragona, hereu directe de l’existent fins aleshores, sota presidència de l’alcalde i amb representants del
consistori i de cadascuna de les colles. El Patronat, que va donar acollida a les noves colles—els Xiquets del Serrallo i la
Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau—, ha organitzat cada dos anys el Concurs de Castells —establint-ne les bases
i la puntuació— i ha desenvolupat activitats diverses, amb més o menys intensitat, com ara actes divulgatius del fet
casteller, cursos de gralla o publicacions de llibres, com ara el dossier, les fitxes pedagògiques i la gravació musical que
van configurar el material Els castells a l’escola, editat el 1985 i reeditat l’any següent.

Amb motiu d’una nova normativa que afecta els òrgans municipals, el Patronat Municipal de Castells va ser dissolt, com
a tal, l’any 2005. De manera immediata, l’Ajuntament de Tarragona va crear el Consell Municipal de Castells, organisme

8
c: carregat; d: descarregat; f: amb folre; fa: amb folre i agulla; fm: amb folre i manilles. Els quatres de nou i els dos de vuit s’han d’entendre sense
folre. 59
 de participació associativa que presideix el/la regidor/a de Cultura i que ja es va encarregar de l’organització del
concurs del 2006. De fet, es tracta d’un canvi de nom obligat per la llei, però no pas un canvi en les funcions i en
les responsabilitats d’aquest organisme, que és un altre dels elements distintius de la ciutat en el context del món
casteller.

3. Com hem de veure els castells

Els elements de la festa són nostres, de tots els tarragonins, però els hem de respectar perquè puguin fer les seves
actuacions idòniament.

Tindrem en compte les següents observacions:

• Si no participeu en la pinya, manteniu una distància prudent amb tot el conjunt de la colla castellera. Deixeu
espai per a l’actuació dels diferents castells. No destorbeu els membres de la colla ni els músics acompanyants.
• No distraieu l’atenció dels castellers i castelleres durant l’actuació.
• Actueu amb respecte perquè els membres i els músics acompanyants puguin desenvolupar la seva actuació.
• Respecteu les observacions que els membres de les colles us facin.
• No aplaudiu ni feu soroll abans que el castell sigui carregat.
• No crideu ni feu comentaris negatius perquè un castell trontolli. Als castellers els cal concentració.
• No feu soroll perquè el cap de colla, cap de pinya, cap de canalla, etc., puguin donar les ordres que calgui a tota
la colla.

Precaucions a l’hora de fer pinya: no mireu amunt, no porteu rellotge, ulleres ni objectes que puguin ferir els
castellers.

Com en qualsevol esport, cal prendre precaucions per no fer-se mal. Les lesions apareixen sovint per manca de cura,
distraccions o imprudències. Caigudes, contusions, cops a les espatlles, problemes de ronyonada o columna són
algunes de les lesions que pateixen o poden patir els castellers. Per prevenir possibles lesions més greus arran de la
caiguda de qualsevol membre del pom de dalt (sobretot d’enxanetes i acotxadors), s’està estenent l’ús de casc o el
collarí protector de la columna vertebral. Ambdós, casc i collarí, són bons elements per prevenir lesions greus de la
canalla.

4. Algunes obres musicals relacionades amb els castells

Pau Casals: Sardana per a orquestra de violoncels.
Discografia grallera: vegeu discografia.
J. A. Clavé: Els Xiquets de Valls.
Antoni Català i Vidal: La processó de Sant Bartomeu (sardana castellera).
Albert Sanahuja: Els Xiquets de Valls (suite).
Jaume Vidal i Vidal: Himne del casteller (1976).
La Muixeranga d’Algemesí (proposada per Joan Fuster com a himne valencià).
O. Xirinacs i J. Molina: Cada castell una flama, cantata infantil per a cor i cobla.

60
 Santaa leTesclesaco les
5. Recursos literaris
5.1. CADA CASTELL UNA FLAMA

Gralla, gralleta, gralló,

dóna la nota més forta,
que ens hi posem de debò.

Gralla, grallona, gralleta,

aguanta el nervi en tensió
quan la torre estigui dreta.

Gralleta, grallona, gralla,

refila com els ocells
perquè puja la canalla.

Gralla, gralleta, grallí,

sona amb la nota més fina,
que l’enxaneta és aquí.

OLGA XIRINACS (de la cantata Cada castell una flama, amb música de Jordi Molina)9

5.2. NOSALTRES TOTS, CASTELLERS

S’aixequen torres Seny, no podríem

en esborrats vestigis acollir-nos per sempre
de mortes danses. al teu refugi?

Truquen a portes Dreçats captaires,

d’oblit. Desempresonen sense plors ni temença
llum, ales, aire. venim a prínceps.

Nua bellesa, Homes, la mida

nom sol enllà del nombre, del món, rompem silencis,
esclat de festa. triomfs, abismes.

Volem la força Agermanem-nos

dins l’ordre perfectíssim sota l’esplendorosa
de la mesura. pau d’un llarg dia.

En equilibri, Per servir l’únic

molt lentament ens alcen senyor que tots triàvem:
castells de somnis. el nostre poble.

SALVADOR ESPRIU (Barcelona, 24/03/1981)

5.3. PAU CASALS

“Els castells es senten com un impuls atàvic, profund, de força gairebé religiosa, que incita els homes de la nostra
comarca a alçar aquestes torres humanes que es drecen cap al cel.”

9
Cedida per l’Associació Cor Ciutat de Tarragona.
61
 5.4. LOCUCIONS I EXPRESSIONS

a) Locucions:

Amunt i crits!: exclamació per encoratjar els castellers (terços, quarts, etc.) per enfilar-se al castell.
Finet i pel mig!: exclamació per donar tranquil·litat als castellers que van pujant i perquè ho facin de manera
acompassada i sense brusquedats.
Terços amunt!: és el crit que dóna el cap de colla quan ordena carregar el castell veient que la base del castell i el
segon estan ben col·locats i donen seguretat.
Tot bon casteller cau (a Valls): significa que fins i tot les persones més prudents i enteses cometen algun error.

b) Expressions: hi ha moltes expressions que han ultrapassat el camp estrictament casteller per esdevenir expressions
populars/col·loquials que fem servir i que hem integrat al nostre llenguatge: fer llenya, fer pinya o som una pinya, fer
l’aleta...

5.5. CANÇÓ DEL TIMBALER

10
Cançó extreta de la cantata Cada castell una flama, d’Olga Xirinacs i Jordi Molina. Cessió per a aquesta edició de l’Associació Cor Ciutat de
62 Tarragona.
 Santaa leTesclesaco les
6. Partitures
6.1. TOC DE CASTELLS

63
 6.2. TOC DEL PILAR CAMINANT

Grallers de la Colla dels Xiquets de Tarragona

64
 Santaa leTesclesaco les

6.3. TOC D’ENTRADA A LA PLAÇA

65
 6.4. TOC DE VERMUT

66

7. Justificació curricular
Segons normativa vigent curs escolar 2006-2007.
EDUCACIÓ INFANTIL. 1r nivell de concreció
Aspectes que emmarquen aquesta proposta didàctica segons el
currículum vigent:
Capacitats a assolir en finalitzar l’etapa d’educació infantil:
— Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat
i respecte i identificar característiques i propietats significatives dels
elements que el conformen i apreciar positivament manifestacions
artístiques i culturals adients a la seva edat.
—Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals,
tradicionals i folklòriques, signes d’identitat propis de Catalunya.
Àrea 1. Descoberta d’un mateix: motricitat
Continguts de fets i conceptes
1. Les possibilitats perceptives i motores del propi cos.
2. El propi cos.
3. L’espai: nocions relacionades amb l’orientació estàtica i dinàmica.
Continguts de procediments
1. Observació i exploració de les pròpies necessitats i les pròpies
possibilitats.
2. Control global i segmentari del cos.
3. Adquisició d’habilitats motrius bàsiques.
4. Expressió i manifestació de les emocions i les necessitats.
5. Imitació, imaginació, joc simbòlic.
Continguts d’actituds
1. Iniciativa en l’acció.
2. Resposta equilibrada entre les pròpies possibilitats i les demandes de
l’exterior.
3. Gust i satisfacció per l’activitat.
Àrea 2. Descoberta de l’entorn natural i social
Continguts de fets i conceptes
1. Característiques de l’entorn proper.
3. Els costums i l’estil de vida referits a la pròpia cultura.
Continguts d’actituds
2. Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA. 1r nivell de concreció
Capacitats a assolir en finalitzar l’etapa d’educació primària:
— Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes
naturals, socials, culturals i històrics, en tant que medi definidor de la
identitat nacional i personal, i progressar en el sentiment de pertinença
al país.
— Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual,
plàstica i musical i desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i la
capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques.
— Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne, participar en la conservació
i respectar la diversitat lingüística i cultural dels pobles i persones.
Àrea de Coneixement del Medi Social i Cultural
Objectius generals (en finalitzar l’etapa)
7. Reconèixer i explicar esdeveniments, llocs, símbols, monuments,
personatges, institucions del passat i del present, definidors de la
geografia, de la història de Catalunya i de la seva realitat social, territorial
i nacional que li permetin progressar en el sentiment de pertinença al
país.
Santaa leTesclesaco les
Àrea 3. Intercomunicació i llenguatges (Llenguatge verbal)
Continguts de fets i conceptes
1.5. Interpretar que el llenguatge escrit és una manera de representar la
realitat i un mitjà per a la comunicació.
Continguts de procediments
1. Comprensió oral de missatges emesos en contextos significatius.
2. Expressió oral en situacions comunicatives diverses.
4. Adquisició de vocabulari.
Continguts d’actituds
1. Participació i adequació comunicativa.
Àrea 3. Intercomunicació i llenguatges (Llenguatge matemàtic)
Continguts de fets i conceptes
3. Nocions de mesura.
4. Nocions bàsiques relacionades amb la geometria: dins, fora.
5. Primeres nocions de l’espai: orientació, organització i direccionalitat.
Continguts de procediments
2. Relacions qualitatives i quantitatives.
3. Comparacions de mides i mesures en objectes manipulables.
4. Relacions espacials i tipològiques.
Continguts d’actituds
2. Interès per donar les respostes adequades.
Àrea 3. Intercomunicació i llenguatges (Llenguatge musical)
Continguts de procediments
1. Percepció i comprensió auditives.
Continguts d’actituds
1. Respecte i sensibilitat per l’expressió musical.
Àrea 3. Intercomunicació i llenguatges (Llenguatge plàstic)
Continguts de fets i conceptes
1. El llenguatge visual i plàstic com a instrument de comunicació i
representació.
Continguts de procediments
1. Percepció sensorial dels elements de l’entorn immediat.
2. Memorització visual de dades obtingudes per l’observació.
5. Representació subjectiva o objectiva d’elements i situacions viscudes
o imaginàries.
Continguts d’actituds
1. Interès i constància en les activitats plàstiques.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
4. El medi polític i cultural.
4.1. Símbols d’identitat cultural i nacional de Catalunya.
4.2. La creació artística i cultural. El patrimoni historicoartístic.
Continguts d’actituds, valors i normes
3. Defensa de la identitat, el medi ambient i el patrimoni cultural.
3.1. El sentiment de pertinença a Catalunya.
3.2. Atribució de valor al patrimoni.
4. Actituds personals en el treball.
4.1. Interès per conèixer manifestacions i fets històrics, socials i
culturals.
Objectius terminals
41. Identificar i valorar els béns que componen el patrimoni cultural de
la comunitat local i la nació i actuar decididament a favor de la seva
preservació i protecció.
42. Valorar i respectar alguns costums i formes de vida dels avantpassats,
entenent-los com a herència de civilització.
52. Relacionar les tradicions i costums actuals de l’entorn proper amb
les aportacions de les diferents cultures religioses.
67
 Àrea d’Educació Física
Objectius generals (en finalitzar l’etapa):
1. Conèixer i acceptar el propi cos, com també les seves possibilitats de
moviment.
4. Utilitzar les habilitats i les destreses bàsiques corresponents a l’acció
motriu fent servir l’observació, l’anàlisi i la imaginació.
Continguts de fets i conceptes
Esquema corporal: 1. Funcionament corporal i postural en la realització
d’activitats físiques.
Habilitats motrius específiques: 3.1. Esports i danses com a elements
culturals.
Expressió i comunicació: 4.1. Elements de comunicació corporal.
Continguts d’actituds, valors i normes
1. Constància en la pràctica d’activitats motrius.
2. Participació responsable en activitats motrius col·lectives: esports i
danses.
3. Esforç en la superació de dificultats.
Continguts de procediments
Control i consciència corporal
1. Adopció de la postura correcta i equilibrada tant en repòs com en
moviment.
3. Execució de moviments sincronitzant-los amb la resta de companys.
Execució d’habilitats coordinatives
1. Ús d’habilitats motrius específiques per a la iniciació a esports i la
realització de diverses danses.
Objectius terminals
7. Actuar responsablement sense risc per a la salut amb iniciatives
motrius apreses.
20. Aplicar les regles fonamentals de les activitats físiques que es
realitzin.
23. Actuar amb esforç per vèncer les dificultats superables.
Àrea de Música
Objectius generals:
6. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme,
melodia, mètrica, expressió.
7. Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta i els coneixements bàsics que li
permetin gaudir de l’audició musical.
Continguts de procediment
11. Interpretació de danses.
12. Lectura i escriptura de cançons, de temes o fragments d’obres.
14. Audicions en directe i enregistrades.
15. Reconeixement auditiu d’obres, temes, instruments i formes.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
3. Música, moviment i dansa.
4. Lectura i escriptura.
5. Audició.
Continguts d’actituds, valors i normes
4. Interès, respecte i curiositat per la riquesa del patrimoni musical del
país.
5. Interès per la interpretació i audició musical.
Objectius terminals
31. Escoltar música en directe o enregistrada.
32. Mostrar interès pel coneixement d’obres, autors i instruments.
Àrea de Matemàtiques
Objectius generals (en finalitzar l’etapa):
1. Valorar les matemàtiques com a eina útil per comprendre el món que
l’envolta i per actuar sobre el seu entorn immediat.
Continguts de procediment
4. Utilització de llenguatges matemàtics.
6. Combinació de conceptes matemàtics: resolució de problemes.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Nombres naturals, operacions.
4. Magnituds i mesura.
5. Figures i relacions geomètriques.
Continguts d’actituds, valors i normes
2. Apreciació de la vida quotidiana dels aspectes que poden ser definits
i expressats per mitjà de la matemàtica.
Objectius terminals
44. Representar i interpretar les nocions i relacions matemàtiques
mitjançant paraules, signes o símbols i figures o gràfics.
48. Ser conscient que la matemàtica pot ser usada per expressar i
conèixer més bé la realitat.
Àrea de Llengua
Objectius generals (en finalitzar l’etapa):
7. Expressar-se per escrit utilitzant tècniques diverses amb finalitats
també diverses.
8. Descobrir en el llenguatge i en les seves manifestacions orals, escrites
i audiovisuals un vehicle d’accés i participació en el patrimoni cultural
català.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
1.2. Llengua escrita.
1.2.3. El text escrit com a mitjà de comunicació i font d’informació.
1.2.5. Diversitat de textos escrits: textos literaris, textos científics.
Continguts d’actituds, valors i normes
7. Interès per la recerca de coneixements nous.
12. Interès per enriquir el vocabulari.
Continguts de procediment
1.5. Producció oral de models i estructures de tipologia diversa.
1.6. Memorització i reproducció de poemes i textos de diferent
tipologia.
2.4. La lectura com a recerca d’informació.
2.7. Producció de textos creatius i comunicatius.
2.10. Incorporació d’elements lèxics i semàntics.
Objectius terminals
5. Produir missatges orals emprant una dicció, entonació i postura
corporal adients al registre de llengua utilitzat.
6. Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i
estructures diverses, amb suport visual o sense.
13. Reconèixer i valorar l’ús de la llengua escrita com a vehicle de
comunicació i font d’informació.
16. Utilitzar la lectura com a tècnica per a la recerca d’informació.
23. Elaborar textos espontanis i creatius.
43. Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi i específic
d’altres àrees.
Àrea d’Educació Artística. Visual i plàstica
Objectius generals (en finalitzar l’etapa):
7. Utilitzar el llenguatge visual i plàstic com a mitjà per expressar les
vivències de manera autònoma i creativa.
9. Apreciar el patrimoni artístic de diversos països, amb èmfasi en les
manifestacions pròpies de la cultura catalana.
11. Manifestar hàbits d’observació, atenció i pulcritud.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
2. Llenguatge visual i plàstic.
2.2. Elements de relació; estructura, proporcionalitat, equilibri i
moviment.
Continguts d’actituds, valors i normes
2. Inquietud per experimentar.
6. Sensibilització vers el món de l’art i de la imatge.
Continguts de procediment
7. Realització de composicions: representació d’idees.
14. Reelaboració d’imatges a partir de transformacions
graficoplàstiques.
15. Realització de produccions plàstiques de manera personal i
creativa.
Objectius terminals
1. Mostrar predisposició a observar atentament una realitat determinada,
fent ús de la memòria visual.
2. Apreciar la configuració geomètrica o forma genèrica dels objectes-
esquema.
4. Mostrar certa predisposició per plasmar plàsticament les idees.
8. Classificar diferents tipus de formes a partir de criteris plàstics.
17. Expressar plàsticament idees, fets, narracions i vivències de manera
imaginativa.

68

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Objectius generals de l’etapa d’educació secundària
obligatòria:
12. Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra
tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir
aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com
a persones.
Àrea de Ciències Socials
Objectius generals:
13. Respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, el
patrimoni cultural, historicoartístic i mediambiental.
Continguts de procediments
2.2. Ús de la cronologia i codis per mesurar el temps històric.
Representació gràfica del temps històric.
2.4. Ús de fonts, documents i testimonis històrics de caràcter primari i
secundari.
Objectius terminals
43. Identificar la diversitat de manifestacions culturals en el món
d’avui a fi de constatar que hi ha societats diverses i diferents, situar
espacialment la gran diversitat ètnica, lingüística, nacional i religiosa
que hi ha al planeta, tot distingint els fonaments, el simbolisme i els
mites de la cultura occidental.
44. Descriure els principals símbols i trets culturals de Catalunya, tot
identificant els paisatges i les referències patrimonials més importants
de la seva història.
46. Explicar les tendències i manifestacions artístiques d’alguna època
històrica com a reflex de l’imaginari individual i l’expressió col·lectiva,
tot relacionant l’imaginari d’una societat (en el temps i l’espai) amb
les opcions i actituds dels seus membres i analitzar a partir d’algun fet
històric les decisions importants d’algun personatge, grup o societat,
tractant d’interrelacionar el màxim nombre de variables que han incidit
en la situació i proposant altres accions alternatives que s’hi haurien
pogut esdevenir.
Santaa leTesclesaco les
Àrea de Música
Objectius generals:
1. Mostrar coneixement dels recursos bàsics del llenguatge musical.
2. Valorar la bellesa i manifestar opinió i capacitat crítica respecte al fet
musical, amb autonomia personal.
Continguts de procediment
1.4. Anàlisi de composicions i fragments musicals.
3.3. Investigació d’aspectes relacionats amb l’obra musical treballada:
context cultural, autor/a, gènere, forma i elements constitutius de la
composició musical.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. El llenguatge musical.
2. Estètiques, estils, gèneres, formes i instruments.
3. Els vehicles d’expressió musical. Tècnica i aspectes interpretatius.
Continguts d’actituds, valors i normes
2.1. Audició atenta i conscient, que estimuli la reflexió i la investigació.
Objectius terminals
8. Distingir, per mitjà de l’audició, els estils i les estètiques més importants
de la història de la música.
12. Investigar aspectes musicals i extramusicals relacionats amb l’obra
treballada i expressar els resultats de forma oral i escrita.

Àrea d’Educació Física:

Objectius generals:
3.Dominar i estructurar el propi cos tot emprant formes de comunicació
expressives corporals i valorant la seva estètica i funcionalitat.
4. Identificar i utilitzar aquelles activitats físiques tradicionals que
estiguin arrelades a l’entorn més proper.
Continguts de procediments
3. Tècniques d’expressió corporal: 3.1. Pràctiques d’accions motrius amb
ritmes i composicions musicals.
Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals
2. Expressió corporal: 2.1. Comunicació corporal. 2.2. Tècniques de
l’expressió corporal. 2.3. Creativitat corporal.
Objectius terminals
6. Identificar les activitats físiques del territori i els seus elements
culturals bàsics.
15. Utilitzar diferents tècniques d’expressió corporal per representar
individualment o col·lectiva estímuls interns o externs.
16. Emprar tècniques de control corporal per a la realització de qualsevol
moviment o postura.

69
 8. Fonts consultades i de referència
8.1. BIBLIOGRAFIA
Amades, Joan. Els Xiquets de Valls. Biblioteca de Tradicions
Populars. Barcelona: 1934 (Tarragona: El Mèdol 2001).
Audi, Pere; Callao, Manel; Macies, Joan Ramon. Jove Tarragona. 25
anys amunt. Valls: Cossetània 2005.
Bargalló, Josep; Bertran, Jordi; Ferreres, Sílvia; Martorell, Josep.
Tarragona. Guia de les festes de Santa Tecla. Història, seguici
popular i castells. Tarragona: El Mèdol1994.
Bargalló Valls, Josep.“El fet casteller a la ciutat de Tarragona”. Dins
Els castells a l’escola. Dossier d’informació bàsica i propostes
de treball. Tarragona: Patronat Municipal de Castells 1985
(1986: 2a edició).
Bargalló Valls, Josep. La colla Xiquets de Tarragona i la tradició
castellera de la ciutat. Tarragona: El Mèdol 1990.
Bargalló Valls, Josep. “Castells, torres i pilars”. Dins Les festes
de Santa Tecla. Tarragona. Tocs i tonades tradicionals. CD.
Barcelona: Generalitat de Catalunya 1993.
Bargalló Valls, Josep. “El fet casteller. La història i l’actualitat d’un
costum tradicional”. Primera Plana 2000.
Bargalló Valls, Josep. Un segle de Castells. De 1900 a 2000 en dades.
Valls: Cossetània 2001.
Bargalló Valls,Josep.“Moixigangues,muixerangues,valencians…:
danses per pujar un damunt l’altre”. Dins Moixigangues,
valencians i Castells, CD dels Grallers So Nat de Tarragona.
Barcelona: Temps de Record 2004.
Bertran, Jordi. El Ball de Valencians: de la dansa a les torres.
Tarragona: Ajuntament 1997.
Bertran, Jordi; López Monné, Rafael; Tutusaus, Jordi. Els colors de
Santa Tecla. Tarragona: El Mèdol 1998.
Bertran, Jordi; López Monné, Rafael. Santa Tecla. Les festes de Santa
Tecla: identitats tarragonines. Tarragona: Arola 2004.
Brotons, Xavier. Castells i castellers. Guia completa del món casteller.
Barcelona: Lynx 1995.
Brotons, Xavier. Diccionari casteller. Barcelona: Diputació de
Barcelona 2001.
Brotons, Xavier; Beumala, Joan. Les meravelles del món casteller (I).
El quatre de nou net, el tres de deu i els reptes pendents. Valls:
Cossetània 2000.
Brotons, Xavier; Beumala, Joan. Les meravelles del món casteller (II).
El dos de nou, el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar.
Valls: Cossetània 2002.
Carbó i altres. Castells, castellers i altres contes. Ed. Folch/Genius
& Co. 1997.
Castañeda, Jordi. Castellers. Barcelona: Mina 2006.
Català Roca, Pere (dir.). Món casteller (dos volums). Barcelona:
Rafael Dalmau 1981.
Chumillas, Oriol. Els castellers. Vic: Eumo 2005.
DDAA. Jove, Jove, Jove...! 1979-1989. Deu anys de la Colla Jove dels
Xiquets de Tarragona. Tarragona: Colla Jove 1989.
DDAA. Benvingut a la Jove. Quaderns d’iniciació als castells.
Tarragona: Colla Jove dels Xiquets de Tarragona 1994.
DDAA. Debats castellers. 1. Les colles castelleres: un model
associatiu. Castells i mitjans de comunicació. Tarragona: El
Mèdol 1998.
DDAA. Repensar els castells. Jornades d’Estudi dels Castells de
l’Institut Tarragonès d’Antropologia. Valls: Cossetània 2004.
Duran, Fina; París, Jordi. Petita història dels castells. Barcelona:
Mediterrània 1990.
70
Generalitat de Catalunya. Currículum. Educació Primària. Barcelona:
Departament d’Ensenyament 1992.
Generalitat de Catalunya. Currículum. Educació Infantil. Barcelona:
Departament d’Ensenyament 1993.
Generalitat de Catalunya. Currículum. Educació Secundària
Obligatòria. Àrea de Ciències Socials. Barcelona: Departament
d’Ensenyament1993.
Gran diccionari de la llengua catalana (diccionari en línia).
Barcelona: Enciclopèdia Catalana 2007.
Güell i Cendra, Xavier. La Renaixença castellera a Tarragona (1926-
1936). Tarragona: El Mèdol 2001.
Güell i Cendra, Xavier. Els castells: entre la passió i la història. Articles
de la primera època d’or (1851-1889). Valls: Cossetània 2002.
Jaria, Jordi. Història dels concursos de castells. Tarragona: El Mèdol
1996.
Miralles, Eloi. Fem pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre
poble. Barcelona: Diàfora 1981.
Moliner, Joan. Consueta de les tonades de Santa Tecla. Quaderns
de la Festa major núm. 13. Tarragona, Santa Tecla, 1998. 
Morant i Clanxet, Jordi. Història dels castells. Tarragona i les
comarques castelleres. Tarragona: Patronat Municipal de
Castells 1976 (2a edició).
Orriols i Sendra, Xavier. El Toc de Castells. Butlletí dels Castellers de
Terrassa (novembre 1981).
Pallarès, Albert; Valls, Manuel. Castells i festa. La Colla Xiquets de
Tarragona (1990-1999). Tarragona: El Mèdol 2000.
Soler, Guillermo. El periodisme casteller: un cas d’identitat.
Tarragona: Arola 2004.
Terraza, Santi. 50 actuacions castelleres del segle. Diades que han
fet història. Tarragona: El Mèdol 2000.
Documentació de l’arxiu particular dels autors.
8.2. WEBGRAFIA (en funcionament a l’agost 2007)
http://blogs.ya.com/falques2
http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1482
http://dcvb.iecat.net
http://elconcurs.tarragona.cat
http://lafura.cat/suplements/castells
http://personal4.iddeo.es/gla/Castells/queesun.htm
http://webfacil.tinet.org/ccspisp
http://www.altcamp.info/castells.htm
http://www.castellersdevilafranca.cat
http://www.cccc.cat
http://www.cercat.com/lincaweb/recurscat/collacastell.html
http://www.collajove.com
http://www.collajoves.com
http://www.collavella.com
http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/grallaitabal/
01intro.html
http://www.eljoccasteller.cat
http://www.enchgallery.com/fractals/fracthumbs.htm
http://www.festes.org
http://www.firesifestes.com
http://www.geocities.com/dosdevuit
http://www.grallers.cat
 Santaa leTesclesaco les
http://www.lamalla.net/canal/castellers Ganxets, Bufalodre, La Canya d’or i Els Vernets.Terços amunt.
http://www.lawebdelscastellers.com Barcelona: DiscMedi 2003.
http://www.minyons.org Ganxets, Grallers del Baix Camp i altres. Festa Major de Reus.
http://www.moncasteller.com Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià 1998.
http://www.riusfrancesc.com/gralles_cat.html Grallers de Reus. Grallers de Reus. Reus: Ràdio Reus; Cadena Ser;
http://www.santateclatarragona.cat Aula de Sons 2002.
http://www.termcat.cat/dicci/casteller/index.html Grallers de Vilafranca – Colla de Mar. Festa major de Vilafranca.
http://www.tinet.org/~cxst Barcelona: Salseta Discos 1999.
http://www.tinet.org/~tarraco/zsantecla.html Grallers So Nat de Tarragona. Moixigangues, valencians i castells.
http://www.tv3.cat/pprogrames/qdn/qdnSeccio.jsp Barcelona: Temps de Record 2004.
http://www.webcasteller.com
http://www.xiquetsdetarragona.cat Casset:

Partitura Los Xiquets de Valls d’Anselm Clavé: Grallers de Tarragona. Els castells a l’escola. La gralla i el timbal.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bc/0148207 Tarragona: Patronat Municipal de Castells de Tarragona
4656703866332257/index.htm 1985.

8.3 VIDEOGRAFIA
Les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Generalitat de Catalunya i
Ajuntament de Tarragona 1999.
Santa Tecla. La Festa gran de Tarragona (Tarasca, Televisió de
Catalunya, SA). Ajuntament de Tarragona 1996.
Santa Tecla. La fiesta grande de Tarragona (Televisión Española).
Ajuntament de Tarragona 2002.
LP - Discs de vinil:
Escola de Grallers de Sitges. Festa Major 1976. Vilafranca del Penedès
(reedició de les Gralles). Barcelona: Edigsa 1976.
Grallers Antics Romeas.. Grallers Antics Romeas. Barcelona: La
Compañia del Gramófono 1930.
Grallers Antics Romeas. Grallers Antics Romeas. Barcelona: La Voz
de su Amo – EMI 1967.
Grallers de Vilafranca – Colla de Mar. Festa Major de Vilafranca del
Penedès. Barcelona: Martana Música 1986.

8.4. MULTIMÈDIA

Castellers: els castells, la colla, la música, història castellera.

Monografies de Cultura Popular. Metròpoli Vídeo Films SCP i
Generalitat de Catalunya (Dep. de Cultura – Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) 2002.
Les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Generalitat de Catalunya i
Ajuntament de Tarragona 1999. 2a edició en DVD 2007.

8.5. DISCOGRAFIA

CD

Colles de grallers de Sitges. Festa Major de Sitges. Sitges: Ajuntament

de Sitges 2000.
Diversos grups de grallers. Grallers de Vilafranca. Vilafranca del
Penedès: Coordinadora de Grallers de Vilafranca 2001.
Diversos grups de grallers. Valls. Sons i músiques de festa. Barcelona:
Generalitat de Catalunya 1991.
Diversos grups de grallers. Vilanova i la Geltrú. La Festa Major. Tram
/ GMI Records 1999.
Diversos grups de músics. Les festes de Santa Tecla – Tarragona. Sèrie
3, festes tradicionals volum 2. Ajuntament de Tarragona i
Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura (Centre
de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i
Popular. Fonoteca de Música Tradicional Catalana) 1993.
Diversos grups de músics. Les músiques de les Festes de Santa Tecla de
Tarragona. 2 vol. Barcelona: Folc i Ajuntament de Tarragona
2006-2007.
Escola de grallers dels Xiquets de Reus. Escola de Grallers dels Xiquets
de Reus. Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià 1998.
Escola de grallers de Sitges Sitges. Gralles i Castells. Barcelona:
Àudio-visuals de Sarrià 1995.

71
ÍNDEX
1. El quadern
2. Introducció: la festa
3. Origen dels castells
4. Història del fet casteller
5. Els castells
5.1. Aprenem a mirar castells: les estructures
5.2. Comptar castells
5.3. Funcions dels castellers en la construcció
5.4. Funcions dels castellers dins la colla
5.5. La construcció de castells
5.6. Castells que es poden veure en les diades castelleres
5.7. Construir castells. Tècnica i curiositats
6. Els castells a Tarragona
6.1. Colles històriques
6.2. Colles actuals
6.3. Castellers tarragonins
6.4. Costums i tradicions locals
7. Les diades castelleres
8. Vestuari
9. La música dels castells
10. Els castells: fitxa tècnica
11. Objectius de la proposta
12. Activitats
12.1. Educació infantil
12.2. Educació primària
12.2.1. Cicle inicial
12.2.2. Cicle mitjà
12.2.3. Cicle superior
12.3. Educació secundària
13. Fitxes didàctiques
14. Annexos
1. Els concursos de la Plaça de Braus
2. El Patronat Municipal de Castells de Tarragona
3. Com hem de veure els castells
4. Algunes obres musicals relacionades amb els castells
5. Recursos literaris
5.1. Cada castell una flama
5.2. Nosaltres tots, castellers
5.3. Pau Casals
5.4. Locucions i expressions
5.5. Cançó del Timbaler
6. Partitures
6.1. Toc de castells
6.2. Toc del pilar caminant
6.3. Toc d’entrada a la plaça
6.4. Toc de vermut
7. Justificació curricular
8. Fonts consultades i de referència
8.1. Bibliografia
8.2. Webgrafia
8.3. Videografia
8.4. Multimèdia
8.5. Discografia
Amb el patrocini de: