Materials manipulables

ÀMBIT MATEMÀTIC
Recomanats per a PRIMÀRIA
Les primeres unitats d’ordre. Gots i cigrons

Material:

- Gots de paper o de plàstic de mides diferents.

- Objectes per representar la unitat: cigrons, fitxes, pedretes...

Edat: a partir de 1er primària

Contingut

- Representació i comprensió de les primeres unitats d’ordre: unitat, desena i

centena

Proposta

Es van comptant unitats, en aquest cas representades per cigrons fins a 9. Quan s’afegeix un
cigró més es passa al 10 que es representa posant els 10 cigrons dins un got, es a dir una
desena. Es continuen afegint cigrons comptant 11, 12, 13... i escrivint els nombres. Observant
que el primer nombre, l’1 correspon a un grup de 10 i el segon a nombre d’unitats, és a dir al
nombre de cigrons solts. (imatge 1)

Quan es tenen deu grups de 10 s’apilen i s’escriu 100, 10 grups de 10 A la (imatge 2) la pila de
10 gots representa el 100, el got petit representa el 10 i hi ha també 4 cigrons, és a dir hi ha
representat el nombre 114

Quan es va comprenent el funcionament es pot començar a fer servir els gots com a símbol i no
omplir-los sempre de cigrons. Aquest pas l’han de fer quan ja poden donar valor al símbol i
sovint són ells mateixos els que ho demanen. També es pot substituir la pila de deu gots de
desena per un got de mida més gran, abocant-hi, al menys la primera vegada els 100 cigrons i
proposant que el símbol del 100 no sigui la pila sinó el got gran (imatge 3)

El pas natural que ve a continuació, és el de cercar un got encara més gran per posar-hi 1000
cigrons. Aquesta construcció és més pròpia de inicis de tercer i permet representar: Unitats,
Desenes, Centenes i Unitats de Miler. És interessant “construir el 1000 com a tasca col·lectiva
repartint feina perquè tothom participi i recollint-la ordenadament formant el miler entre tots.

A la (imatge 4) es pot veure el 1114 representat per la successió de gots, que ja no

contenen els cigrons i 4 cigrons representant les unitats.

Naturalment el mateix procés es pot fer amb altres materials: capses, tubs, pedres,
xapes, avellanes... l’important és el procés.

2
Les primeres unitats d’ordre. Targes

Material:

- Targes com les que es mostren a les imatges, plastificades. (figura 1)

És important que a la dreta tinguin un acabat que serveixi de guia per apilar totes les
targes per aquest costat. en aquest cas convertir la casella a la dreta de les unitats en
un triangle ajuda a superposar-les de forma ordenada.

Edat: a partir de 1er primària

Contingut

- Representació i comprensió de les primeres unitats d’ordre: unitat, desena i

centena

Proposta

Amb les targes es componen els nombres superposant les diverses unitats d’ordre. Si es fa de
forma reflexiva ajuda a comprendre millor els nombres i afavoreix el càlcul.

Es tracta d’ajudar a comprendre que quan es veu el 7 del 759 en realitat és un 700 i si no es veu
el 700 és perquè en lloc de 0 desenes n’hi ha 5. I amés hi ha 9 unitats. (imatges 2, 3 i 4)

Tenir aquesta imatge dels nombres va bé per ajudar a trobar estratègies de càlcul i per
augmentar la comprensió dels algorismes.

Si es tracta de sumar 759 + 234 resulta més fàcil pensar que 700 + 200 fan 900 i que 50 + 30 fan
80 i com que 900 + 80 fan 980 ens col·loquem molt a prop del mil, encara que no hi arribem
perquè només cal afegir 13 de les unitats.

3
La recta numèrica fins a 100 amb boles enfilades

Material:

- Boles enfilades amb goma de cordonet

- Anelles o ullets per separar les boles a mitja desena.

Les boles enfilades amb goma de cordonet permeten mostrar la quantitat posant el dit
entre dues boles per mostrar la quantitat o assenyalant la darrera bola per mostrar un
punt sobre la recta. La meitat de la desena s’ha de marcar amb un objecte que quedi
clar que no s’ha de comptar

Edat: a partir de 1er primària

Contingut

- Representació dels nombres fins a 100 com un punt a l’espai

- Comptatge d’un cop d’ull

Proposta

Representar els nombres en forma de recta amb boles enfilades ja s’ha fet a parvulari. A partir
de primer es pot fer amb boles més petites. Inicialment és bó presentar rectes de 0 a 20 i canviar
de color cada cinc boles, mantenint així les mans com a punt de referència. Amb aquesta recta
poden fer sumes, el resultat de les quals sigui més gran de 10 i més petit de 20

El pas següent es seguir fent rectes de 0 a 20 però canviant de color a cada desena i afegint una
anella o un ullet a la meitat de la desena. Així, si els demanem que separin 13 boles veuen
ràpidament que cal passar una desena i 3 boles més, si els demanem que en separin 16 passen
una desena, fins la meitat de la següent i una bola més...

Quan s’ha entès bé el funcionament es poden ampliar la recta de boles fins a 50 o bé

directament fins a 100 i treballar en la localització de nombres i amb la automatització del
comptatge usant la desena i el cinc com a punts de referència.

La recta també serveix per fer operacions, en aquest nivell sumes i restes, així si han de sumar 43
+ 25 poden fer servir i practicar estratègies diverses fent per exemple 40 + 20 i a continuació +5
i + 3 o bé fent 43 + 20 per arribar a 63 i a continuació afegir-ne 5, i altres. La recta permet
també visualitzar la resta i de formes diverses. Així 64 – 32 es pot representar anant al 64 i
retrocedint 32, o bé representant 64 i 32 i comptant la distancia entre els dos nombres.

4
La recta numèrica per multiplicar

Material:

- Un pal (pot ser d’escombra o de fregona) dividit en deu trossos per simular la recta
numèrica.

- Es cerca una forma de marcar els trossos alternant dos colors. (a la imatge s’alterna
blanc i negre enrotllant cinta aïllant negre sobre un pal blanc)

- En el lloc on canvia el color s’hi posa una tireta de velcro

- Cal preparar nombres plastificats amb una tireta de velcro al darrera amb els nombres
de la taula que es vol treballar.

Edat: recomanat per a cicle mitjà de primària

Contingut

- Representació de la multiplicació

Proposta

Es tracta d’ajudar a la comprensió de la multiplicació i a la deducció dels resultats. Es pot fer tant
amb els nombres més petits de 10 com amb nombres més grans, com ara la taula del 13 o la del
17 ...

El fet de tenir els nombres, en un primer moment ajuda, més endavant es podran afegir
nombres que no siguin de la taula per augmentar la dificultat. A la imatge veiem la taula del 13,
s’inicia la tasca situant el 0 i preguntant quins resultats saben de la taula del 13. Generalment no
s’ha treballat aquesta taula però aviat veuen que hi ha alguns resultat fàcils de deduir, per
exemple 13 x 1 també 13 x 10 i potser 13 x 2 ... es van situant els resultats que dedueixen, és
probable que per la facilitat de fer dobles després de 13 x 2 = 26 pensin en 13 x 4 = 52 a l’hora
de col·locar-lo però cal veure que el 52 no anirà just darrera del 26 sinó que caldrà deixar un
punt buit al mig. Quin serà el següent que podrem deduir? El doble de 52? Per quin nombre
haurem multiplicat el 13 si fem el doble de 52? Com es pot veure és una tasca que porta a
reflexionar sobre la multiplicació i a representar-la d’una forma diferent.

El mateix tipus de treball es pot fer amb nombres més senzills com són tots els més petits de 10
per oferir una proposta que els farà descobrir relacions i els ajudarà a reflexionar i obtenir
resultats a partir d’altres ja coneguts.

5
La taula dels nombres de 0 a 100

Material: - Panell, amb bossetes transparents i nombres del 0 al 100

- Cartolines de colors per realitzar la taula i els nombres.

Edat: - a partir de 1er primària

Contingut - Representació de la organització dels nombres fins a 100

Cerca de patrons

Proposta

Omplir la taula organitzada de forma que a l’eix horitzontal hi hagin les unitats i al vertical les
desenes. Cadascun dels nombres és el resultat d’ajuntar la desena de l’inici de la fila i la unitat
de l’inici de la columna.

Treballar després sense la guia de les unitats i les desenes que es substitueixen per alguns
nombres triats a l’atzar que ajuden i orienten per anar organitzant els altres.

Marcar algunes zones de la taula per omplir, per exemple:

- una de les columnes, (+10) o bé una de les files (+1)

- un quadre de 2 x 2 portant a reflexionar sobre la relació que tindran els nombres
d’un quadre com aquest (+1) d’esquerra a dreta, (+ 10) de dalt a baix...) (veure que
la suma en diagonal és la mateixa i demanar perquè. Fer-ho també en un quadre
de 3 x 3, de 4 x 4 etc.
- Una diagonal i l’altre de la taula (+11 de dalt a la esquerra cap avall i + 9 de dalt a la
dreta cap avall.
- ...

És important treballar-ho col·lectivament però també deixar el panell penjat perquè continuïn
observant patrons.

Es pot fer una versió amb cartolina com es veu a les (imatges 2 i 3) per fer un treball individual i
deixar que cada nen faci la seva evolució personal.

Aquest és un enllaç al bog Punt mat on http://goo.gl/sNA9Oh trobareu més idees per treballar
amb la taula dels nombres de 0 a 100

6
Els blocs Multibase

Material:

- Blocs Multibase

Edat: a partir de 1er primària

Contingut

- Comprensió dels nombres

- Noció de quantitat

Proposta

Els Blocs Multibase representen la unitat amb un cubet, la desena amb una tira de 10 cubets, la
centena amb una placa de 10 x 10 cubets i el 1000 amb un cub gran format per 10 plaques de
100 cubets.

Aquest material ajuda a tenir una percepció de la quantitat que representa cada nombre i de la
que representa cada xifra dins el nombre.

Es demana que representin per exemple el 2358 amb els blocs. Per fer-ho han de interpretar
cadascuna de les xifres i agafar el material que les representa.

Cal fer també la proposta inversa, és a dir donar una combinació de blocs i demanar quin
número representen. Aquesta proposta es pot complicar si en lloc de donar les peces ordenades
en unitats, desenes, centenes i unitats de miler es donen desordenades.

També és recomanable fer dues representacions del mateix nombre, per exemple una sobre la
recta i l’altre amb blocs multibase i observar la diferència entre les dues representacions i el que
ens indica

7
Fracció unitat

Material:

- Tires de plàstic, que representen la unitat i les

diverses fraccions en que es pot dividir de forma
exacta entre ½ i 1/12

Edat: a partir de cicle mitjà

Contingut

- Comprensió dels nombres

- Equivalència

Proposta

Amb aquest material es poden fer propostes com les següents:

1/3 < 3/8 3/5 > 1/2 2/3 = 4/6

½ + 1/3 = ? ½ + 1/3 = 3/6 + 2/6 = 5/6

3/5 – ½ = ? 3/5 – ½ = 1/10

8
Reglets Cuisenaire per multiplicar

Material:

- Reglets Cusenaire

Edat: cicle mitjà

Contingut

- Representació d’operacions: multiplicació i divisió

Proposta

La representació de la multiplicació ajuda molt a comprendre-la. Representar-la com

l’àrea d’un rectangle és senzill i molt útil, en el moment d’iniciar la multipliació. Més
endavant, es pot substituir aquesta representació sobre paper quadriculat.

6 x 3 = 18 7 x 5 = 35

Aquesta imatge ajuda convida a veure que per calcular 6 x 3 es tracta de sumar el 6 tres
vegades per tant 6, 12, 18

També ajuda a imaginar la divisió com a inversa de la multiplicació. Així fent referència
ara al rectangle groc de 35 és pot veure que hi ha 5 reglets de 7

El fet que els reglets Cuisenaire siguin compactes, és a dir, no tinguin marcades les
unitats, dificulta que es vegi la propietat commutativa. Per això aconsellem que es facin
servir materials variats per complementar la representació.

9
Representar el Doble i el Quadrat

Material:

- Multilinks

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut

Representació de la diferencia entre doble i al quadrat

Proposta

Ajudar a distingir les expressions multiplicar per dos, n x 2 i elevar un nombre al

quadrat n2

Sovint hi ha qui pensa que elevar un nombre al quadrat és multiplicar-lo per dos.
Realitzar la representació amb multilinks ajuda a veure que elevar un nombre al
quadrat significa fer un quadrat que tingui de costat l’esmentat nombre.

3x2 4x2 5x2

12 22 32 42 52

La construcció de les dues series ajuda a entendre-ho i recordar-ho.

10
Representar Nombres Triangulars

Material:

- Multilinks

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut

Representació de nombres triangulars

Patrons de creixement

Proposta

De la mateixa manera que hi ha nombres que es poden posar en forma de quadrat, n’hi
ha que es poden posar en forma de triangle. A la imatge es pot veure l’inici de la sèrie
mostrant els triangles en dues posicions diferents.

Preguntar quin és el patró que segueix i demanar que construeixin el següent nombre
farà que analitzin el creixement. Anotar els nombres que van sortint en una taula ajuda
afavoreix que es pugui predir quin serà el següent sense necessitat de construir-lo.

És interessant demanar que expliquin com creixen aquests nombres verbalment i que
intentin escriure-ho. Amb paraules, amb símbols o amb una combinació de paraules i
símbols.

11
Representar la suma de Nombres Triangulars

Material:

- Multilinks

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut

Representació de la suma de nombres triangulars

consecutius

Proposta

Amb dos nombres triangulars consecutius sempre es pot formar un quadrat i saber-ho
pot ser la base d’una estratègia de càlcul potent.

Amb els primers nombres triangulars representats amb multilink es pot mostrar com
encaixant el primer i el segon es pot formar un quadrat i preguntar, creieu que també
tindríem un quadrat encaixant el segon amb el tercer? I amb el tercer i el quart?

A la imatge es pot veure com l’1

i el 3 formaran un quadrat,
també el 3 i el 6 de la mateixa
manera que el 6 i el 10 i ...

Demanar que intentin explicar

perquè creuen que passa això i si
es podria deduir que passarà
sempre que es sumin dos
nombres triangulars consecutius, és una bona manera d’iniciar-se en la observació de
regularitats i en afrontar situacions que es poden abordar fàcilment i porten a la
generalització.

12
Representar el Creixement de la Torre

Material:

- Multilinks

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut

Patrons de creixement

Proposta

Es mostra la torra de la imatge i es pregunta de quantes peces està feta. Aquest és un

primer repte que porta a observar com hi ha moltes formes de comptar-ho i compartir-
les

Es demana a continuació quantes

peces tindria una torre amb un pis
més que aquesta.

És interessant que anotin el

creixement que hi ha d’un pis a l’altre
dels ja construïts.

Es repeteix la pregunta imaginant que

fan un pis més les vegades que calgui
per ajudar a que vegin que el
creixement segueix una regularitat.

Si es veu possible es pregunta

quantes peces tindria una torre de 10
pisos, per portar l’activitat cap a la generalització i en el cas que s’hagi seguit amb
facilitat la proposta fins aquí es pot demanar si creuen que es pot saber el nombre de
peces de qualsevol pis, per exemple el 15 sense comptar-ho

13
Reconstruir una figura a partir 4 fotografies

Material:

- Multilinks

Edat: inicial, cicle mitjà i superior

Contingut

Visualització espacial

Proposta

Es prepara una figura utilitzant multilinks de diferents colors. La figura pot ser més o
menys complexa en funció de l’edat de l’alumnat i de si és o no la primera vegada que
ho fan. La que veiem a la imatge està feta amb uns
dotze cubets.

A continuació es tiren quatre fotografies, una des de

cadascuna de les cares de la figura, mirant que la mostri
la cara plana, és a dir evitant que es vegi la profunditat

Les fotografies que es mostren a continuació són les de la figura mostrada

Es mostra la figura real als nens i es deixa que la vegin per tots els costats, per sobre,
per sota... Si convé la poden tocar. Després s’amaga, es mostren les 4 fotografies i es
demana que reconstrueixin la figura.

Contrastar la figura que vagin fent amb les fotografies fins a aconseguir que les quatre
cares corresponguin a les imatges és més fàcil si les peces són de color i es poden fer
servir de punt de referència. Finalment es pot mostrar de nou la figura real per
contrastar-la amb la que han fet. En el cas que les dificultats siguin molt grans, es pot
deixar que la reprodueixin amb la figura real a la vista.

14
Representar Polígons en un Geoplà de 9 puntes

Material:

- Geoplà de 9 puntes i gomes

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut

- Representació de polígons
- Trobar totes les possibilitats.

Proposta

En primer lloc i per familiaritzar-se amb el geoplà demanem que col·loquin gomes de
manera que s’aguantin per exemple en 3 claus, o en 4, 5 etc. És important que
comprenguin que ens referim als claus que fan de vèrtex.

A continuació es pot demanar que facin tants triangles diferents com puguin ajudant a
veure la diferència entre triangles diferents i triangles iguals amb un canvi de posició.

També es pot reptar a que en grup o per parelles trobin quin és el nombre més gran de
costats que pot tenir un polígon representat en un geoplà de 9 punts (a la imatge teniu
algunes de les solucions) Aquesta proposta porta a pensar en angles còncaus i
convexos, cosa que no sempre es té en compte al dissenyar polígons i ofereix una bona
oportunitat per a explicar, mirant la imatge del polígon de 7 costats, perquè no se’n
poden fer més, és a dir fer un exercici de pensament exhaustiu.

15
Representar Polígons en un Geoplà de 16 puntes

Material: Geoplà de 16 puntes i gomes

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut Representació de polígons

Trobar totes les possibilitats.

Proposta

Es fa la mateixa proposta que amb el geoplà de 9 claus demanar ara que trobin quin
és el nombre més gran de costats que pot tenir un polígon representat en un geoplà
de 16 punts (a la imatge teniu algunes de les solucions) Això porta a pensar en angles
còncaus i convexos i ofereix una bona oportunitat per a explicar, mirant la imatge del
darrer polígon, el de 16 costats, perquè no se’n poden fer més, és a dir fer un exercici
de pensament exhaustiu.

16
Representar Polígons en un Geoplà amb trama triangular o
isomètrica

Material: Geoplà de trama isomètrica

Edat: cicle mitjà i superior

Contingut Representació de polígons i poliedres

Proposta

Amb un geoplà de trama triangular (isomètrica) es poden fer figures que no és possible
fer amb un de trama de malla quadrada (ortogonal)

Es pot començar amb algunes preguntes per

ajudar a familiaritzar-se amb aquesta trama per
exemple:

Podem fer un triangle rectangle?

Podem fer un rectangle?

Podem fer un quadrat?

Quina mena de quadrilàters podem fer?

Es pot fer un hexàgon regular? Perquè?

Si dibuixem tres rombes com a la imatge, quina figura

sembla que tenim?

Amb un geoplà de trama triangular és molt més fàcil

dibuixar figures tridimensionals, especialment ortoedres.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/29927 enllaç a un element de l’ARC sobre el tema.

17
El Tangram equivalència de superfícies

Material:

- Un joc de tangram o bé

- Un full de paper DIN A4

Edat:

- cicle inicial mitjà i superior

Contingut

- Equivalència d’àrees
- Transformacions geomètriques

Proposta
Es tracta d’ajudar a veure que, segons com es col·loquen les peces, es formen figures
diferents i que hi ha figures que tenen la mateixa superfície.

Disposar d’un joc de tangram o tenir-ne un dibuixat sobre paper i retallat, permet
experimentar i veure que per exemple:

- Amb els dos triangles petits es pot cobrir la superfície del triangle mitjà
- Amb els mateixos dos triangles petits però col·locats de forma diferent es
pot cobrir la superfície del quadrat i també la del paral·lelogram
- Un triangle gran el podríem cobrir amb el triangle mitjà i els dos petits
- I amb les cinc peces que formen la meitat del quadrat (2 triangles petits, un
triangle mitjà un quadrat i un paral·lelogram) podem cobrir l’altre meitat

Experimentar aquestes equivalències dona base per comprendre la noció d’àrea i la

d’equivalència (formes diferents, superfícies iguals)

18
El Tangram i les fraccions

Material:

- Un full de paper DIN A4, si pot ser de color

Edat:

- cicle mitjà i superior

Contingut

- Fraccions, fraccions equivalents, suma de fraccions, màxim comú divisor

- Equivalència d’àrees

Proposta
Es van donant les instruccions perquè doblant i retallant el paper quedi dividit en les
figures del tangram (http://apliense.xtec.cat/arc/node/29643 en aquesta adreça
trobareu la proposta més detallada i les instruccions concretes) Es recomana donar les
instruccions fent servir llenguatge matemàtic correcte ( costats, vèrtex, diagonal...)
Una vegada retallat es busca l’equivalència entre peces de formes diferents (els
triangles petit amb el quadrat, el paral·lelogram i el triangle mitjà) S’anota a cada peça
la fracció de la unitat que representa i una vegada s’ha feta la identificació de les
fraccions preguntem com saben que es correcte i no s’han equivocat perquè els porti a
fer una explicació geomètrica o bé numèrica per comprovar-ho.

Com es pot veure a la imatge el raonament geomètric passa per dividir tota la figura
amb parts de la forma i mida del triangle més petit, és a dir un setze. Ja només cal
veure que 16/16 és 1
L’explicació numèrica passa per sumar les fraccions i posa de manifest la necessitat que
hi hagi un denominador comú

19
El metre quadrat i el metre cúbic

Material:

12 tubs rígids d’un metre

de llargada

Peces per fer els vèrtex.

Edat:

- cicle mitjà i superior

Contingut

Figures tridimensionals
Àrea i volum
Unitat de mesura

Proposta

Amb aquest material es pot construir, en primer lloc, el metre quadrat. És interessant
demanar abans quantes persones creuen que cabran dins del metre quadrat perquè en
facin una estimació, a continuació es comprova demanant que ells mateixos s’hi
col·loquin i es valora l’encert o no de la estimació.

El mateix es pot fer amb el metre cúbic, en aquest cas però, els nens i nenes
sobresurten de la figura per l’alçada i si s’acoten no és fàcil ocupar tot l’espai. Això pot
motivar la cerca d’un material, per exemple caixes de forma cúbica i estimar i després
comprovar quantes n’hi caben de forma aproximada.

20
Diferència entre perímetre i àrea

Material:

- Un cordill d’uns 60 cm de llargada nuat

Edat:

- cicle mitjà i superior

Contingut

- Relació perímetre àrea

Proposta
Es mostra el cordill posat entre els dits de les dues mans com es mostra a la figura, es
pregunta què representa el cordill. Si no diuen que representa el perímetre es pot
preguntar què creieu que representa el perímetre o l’àrea?
Una vegada assegurat que es coneixen els dos termes comentem: el cordill està nuat
per tant, encara que mogui els dits la llargada del cordill no varia oi? I si moc els dits
ajuntant més els dos dits de cada ma, creieu que l’àrea canvia? (podem ajuntar tant els
dits que l’àrea gairebé sigui zero per ajudar a que tothom comprengui que podem tenir
el mateix perímetre i diferents àrees.
Aquests són conceptes difícils que es comprenen molt millor si es veuen a partir d’un
material que tingui mobilitat.
http://apliense.xtec.cat/arc/node/29111 en aquesta adreça de l’ARC trobareu més
propostes de treball adequades per als diferents cicles de primària.

21