AVALUAR I MILLORAR L’EXPRESSIÓ ORAL

Tècniques i habilitats
Avaluar i millorar l’expressió
oral
Què caracteritza un bon orador? Què fan (o no fan) aquelles persones
que es comuniquen bé oralment? Si t’hi pares a pensar, segur que tu po-
dries respondre molt bé aquesta pregunta perquè fa molts anys que passes
moltes hores escoltant explicacions orals de professors i professores i po-
dries dir molt sobre el tema. Però potser no t’hi has parat a pensar. Avaluar
l’expressió oral per identificar característiques positives i negatives, és la
millor manera de començar a millorar una habilitat que segur que et serà
molt valuosa en la teva vida acadèmica i laboral: en molts contextos és
una habilitat que marca la diferència.
Comencem intentant fer una llista d’aquestes característiques. Si ne-
cessites algun exemple més, al web espaibarcanova.cat trobaràs alguns
vídeos amb oradors de diferents estils, llengües i professions. Mira’ls,
pensa quins creus que comuniquen millor i fes l’esforç d’intentar identifi-
car quines són les característiques que els fan bons comunicadors.

Ara busca tu altres exemples per a fer el contrari: buscar tot allò que
NO ha de fer un orador i d’aquesta manera podràs completar aquesta
taula:

Característiques d’un bon orador Característiques d’un mal orador Exemples de bons oradors.

1
 CAPÍTOL 5

Una primera autovaloració

I tu, com ets quan parles en públic? I, més important encara, com pots
millorar? Fem una primera aproximació: agafa un dispositiu que gravi ví-
deo (mòbil, tauleta, etc.) i a casa teva, tranquil i sense públic, enregistra’t
fent una presentació curta (2-4 minuts) sobre el tema que vulguis (per
exemple, explicar un viatge que hagis fet, argumentar una queixa sobre
alguna cosa del món que t’envolta que no t’agrada, explicar un esport que
practiques, explicar una notícia que has llegit o vist...)
Després mira’t el vídeo amb la taula de característiques al davant i so-
bre la marxa, alhora que et veus (parant el vídeo si cal), vés seguint els
diferents aspectes de la taula i marca amb una creu quins fas i quins no.

Parlant en públic.

Aspectes que compleix una bona

presentació
Un cop feta una primera aproximació, desenvolupem tots els aspectes
que entren en joc quan parlem davant d’un públic, recordant sempre que
no hi ha una sola manera de comunicar bé; hi ha diferents estils i maneres
d’enfocar-ho i per tant els consells sempre seran genèrics, no excloents.
Aquí tens classificats els aspectes fonamentals que es compleixen en
una bona presentació oral en públic:

Domini del tema

La presentació es veu molt ben preparada, l’orador demostra

bon coneixement del tema, no està improvisant ni necessita
llegir constantment. En aquest sentit és important parlar d’un
Preparació
tema que es conegui bé, que no calgui memoritzar. (Atenció:
que no s’hagi de llegir constantment no vol dir que no es
puguin consultar detalls com noms, xifres, etc.)

En cas que hi hagi preguntes del públic, les sap respondre bé

(sempre que les preguntes siguin pertinents i sobre el que ha
Preguntes
explicat: fer una presentació d’un tema no implica ser-ne el
màxim expert mundial).

2
AVALUAR I MILLORAR L’EXPRESSIÓ ORAL

Contingut
El conjunt de la presentació té una estructura clara (per exemple introducció-cos-conclusió). Igual-
Coherència ment, les parts estan ben diferenciades i cada contingut va al seu lloc (les conclusions van a la con-
clusió i no a la introducció, per exemple).
S’entén bé el que vol explicar, posa exemples que il·lustren bé les idees i ajuden el públic a compren-
Claredat
dre-ho.
Utilitza connectors textuals per organitzar el discurs, separar o relacionar idees, introduir parts,
Connectors
etc., de manera que és fàcil per al públic anar seguint el fil del seu raonament.
No hi ha continguts secundaris, no se’n va del tema fent incisos que despisten del tema principal i
Concisió
tota la informació que presenta correspon al que s’esperava de la presentació.
Utilitza recursos retòrics per a aconseguir el seu objectiu comunicatiu: preguntes retòriques, metà-
Recursos retòrics fores, anàfores (un exemple és la part final del discurs de Barack Obama de la introducció), repetició
dels conceptes claus per fixar-los, etc.
Sap adaptar les idees al temps que se li ha demanat sense perdre informació important o deixar en
Temps adequat
el públic la sensació que s’ha quedat a mitges.

Aspectes lingüístics
Utilitza un vocabulari adequat al tema, al públic i al context: no és massa simple o massa difícil (un
mateix tema no es pot explicar igual a alumnes de primària que a universitaris), massa formal o in-
formal (no requereix el mateix grau de formalitat una argumentació d’un advocat davant d’un tri-
Vocabulari
bunal que un monòleg humorístic d’un programa de televisió).
Té un vocabulari prou ampli per evitar repeticions no volgudes que és fàcil que passin quan es parla
molta estona sobre el mateix tema.
Correcció El discurs és correcte lingüísticament: no hi ha errades sintàctiques o morfològiques, barbarismes, etc.
Fa frases ben construïdes, fàcils de seguir. En aquest sentit, en cas de dubte sempre és millor tendir
Cohesió
a simplificar les oracions.
Pronuncia Pronuncia bé els fonemes i paraules, s’ha preparat la pronúncia de les paraules més difícils.
Cal evitar certs tics inconscients fruit dels nervis, com utilitzar mots crossa (o sigui, vull dir, aleshores)
Tics lingüístics
o coses com ehhhhh, mmmm, etc. al final de les frases.

Llenguatge paraverbal
Vocalització Vocalitza perfectament, s’entenen totes les paraules.
– Parla a una velocitat adequada, ni massa lent ni massa ràpid.
Ritme – Fa variacions de ritme per mantenir l’atenció del públic: frena en paraules important, fa pauses per
donar importància al que acaba de dir, etc.
En cas que no hi hagi micròfon, parla a un volum adequat perquè el sentin des del final de la sala,
Volum
però sense cridar, parlant de forma natural.
Fa pujades i baixades en l’entonació per no ser monòton, per emfatitzar allò important, per marcar
Entonació començaments o finals de frases, per mantenir l’atenció del públic en tot moment (fixeu-vos en
l’exemple de l’Andreu Buenafuente).

3
 CAPÍTOL 5

Llenguatge no verbal
Expressions Sap dominar l’expressió facial, que és potser el sistema més potent de transmetre emocions. L’ex-
facials pressió facial del conferenciant s’adiu amb el seu missatge i provoca empatia en el públic.

Controla la postura, no té tics gestuals (tocar-se el cabell constantment, rascar-se, etc.) o moviments
Bona postura
nerviosos (balancejar-se, fer passos endavant i endarrere sense ser-ne conscient, etc.).

Gesticula correctament i amb sentit,

per acompanyar allò que diu.
Gesticulació Ho fa de forma natural, no semblen
gestos forçats o artificials i no són exa-
gerats.

Manté contacte visual amb el públic

durant tota la presentació. En cas que
Mirar el públic
hi hagi un públic molt ampli va mi-
rant cap a un costat i l’altre.

Material de suport
En el llibre de 1r tens explicacions detallades sobre com elaborar aquest
material, recordem només aquí que cal que el suport sigui pertinent (que
millori el contingut de la presentació, que no sigui purament decoratiu ni
distregui l’atenció amb floritures).

Avaluar per millorar

L’avaluació no ha de ser un atac ni un càstig: l’avaluació és una eina per a
la millora. Observar i avaluar què està bé i que no està prou bé -i per tant
cal corregir- és la millor manera de millorar. La millor manera de millo-
rar l’expressió oral és la pràctica reflexiva. És a dir, practicar molt, però
amb un objectiu de millora clar. I aquest objectiu ha de sortir de l’avaluació,
sigui la que et fan altres persones o bé la que et fas tu mateix. Si realment
vols millorar la teva expressió oral, aquest és un bon procés:

1) Torna a gravar-te fent una presentació o fes servir la mateixa d’abans.

2) Avalua’t fent servir la taula de sota, basada en els aspectes explicats.
Pots fer una avaluació quantitativa (valorant per exemple de l’1 al
5) o qualitativa (escrivint un comentari de cada aspecte). Per ava-
luar alguns aspectes com el contingut o el llenguatge paraverbal so-
vint és millor només sentir-se, sense la imatge. En canvi per avaluar
el llenguatge no verbal és millor veure’s sense sentir-se. Pots combi-
nar diferents maneres per fer l’avaluació completa.
3) Un cop hagis fet l’avaluació, mira tots els aspectes que t’han sortit a
millorar i tria el que et sembli més important per començar. Només
un o màxim dos (no intentis millorar-ho tot de cop).

4
AVALUAR I MILLORAR L’EXPRESSIÓ ORAL

4) Torna a fer la presentació, però ara tenint al cap de millorar aquest Avaluació
aspecte. Un truc que de vegades va bé és escriure’t en un paper en d’una presentació oral
lletra gran una consigna del que has de millorar (per exemple: Domini del tema
PARLA A POC A POC!) Preparació
5) Mira el vídeo i valora fins a quin punt has millorat l’aspecte treballat. Preguntes
6) Repeteix aquest procés tant com puguis. Com més practiquis, més
Contingut
milloraràs. Quan tu ja t’has autoavaluat suficientment, pots inter-
Coherència
canviar el vídeo amb un company o companya i que et faci ell
Claredat
l’avaluació. Això segur que t’aportarà coses noves, perquè de vegades
ens costa ser objectius a l’hora de valorar-nos a nosaltres mateixos. Connectors
Concisió
Recursos retòrics
Consells per a millorar cada aspecte Temps adequat
Tal com hem dit al pas 4 de dalt, un cop hagis identificat els aspectes que Aspectes lingüístics
et caldria millorar o polir, és moment de posar-se a millorar-los. Aquí et Vocabulari
donarem alguns consells específics per a millorar en cada apartat. Correcció
Abans, però, hi ha una cosa que has de tenir clara: parlar en públic ge- Cohesió
nera nervis i por escènica. És normal. Tothom hi ha passat i normalment Pronúncia
els nervis van disminuint amb la pràctica. I moltes de les coses que fem Tics lingüístics
malament no són causades perquè no sapiguem parlar bé, sinó pels ner-
Llenguatge paraverbal
vis: fem coses que no fem normalment. El primer consell important és
Vocalització
aprendre a acceptar aquests nervis com una cosa natural (també els mi-
Ritme
llors oradors estan nerviosos abans d’un discurs important), i per tant no
sentir-se malament pel fet d’estar nerviós o nerviosa. També pot ajudar-te Volum

molt fer algun exercici de relaxació (respiració, relaxació muscular, etc.) Entonació
abans de començar. Una altra cosa important és no pensar en tota la con- Llenguatge no verbal
ferència, sinó anar pensant només en el següent pas que toca fer: primer Expressions facials
la introducció, després el primer punt, etc. Bona postura
No hi ha fórmules màgiques i no es millora tot d’un dia per l’altre ni Gesticulació
d’una setmana per l’altra, però has de tenir clar que tothom pot millorar Mirar el públic
la seva expressió oral si realment hi treballa. Així que aquí tens alguns
consells útils:

Domini del tema

En aquest aspecte el consell és ben senzill: prepara’t molt bé les presenta-
cions. Dominar el tema és la millor manera per sentir-te segur i per co-
mençar bé la presentació..
Si pots triar tu el tema, tria un tema que coneguis bé, no un que ha-
gis d’aprendre o que t’hagis d’estudiar de memòria per poder-lo explicar.
És la millor manera que et surti natural, que tinguis moltes menys op-
cions de quedar-te en blanc a mitja presentació. I a més també farà que
transmetis entusiasme, que és la millor manera d’aconseguir que el públic
s’entusiasmi.

5
 CAPÍTOL 5

Contingut
Elabora un esquelet previ de la presentació. Planifica les parts i assegura’t
que tenen una estructura i una progressió coherents i que no et desvies
del tema. Un truc: si tens clar l’objectiu de la xerrada hauries de ser capaç
de resumir-la tota en una sola frase.
A partir d’aquí desenvolupa les idees, escriu el text (no per llegir-lo o
repetir-lo de memòria, sinó pel fet d’haver-lo pensat i desenvolupat tu) i
busca els millors exemples possibles per a cada idea.
Prepara i destaca (per exemple marcant en color) els connectors
que introduiran i ordenaran les idees, els recursos retòrics que les faran
avançar, etc.

Llengua
La correcció lingüística és molt important perquè parla de la polidesa i
l’esforç del conferenciant (¿quina confiança em genera la presentació
d’algú que no s’ha molestat ni a corregir les faltes de les diapositives,
per exemple?). Si prepares a fons el contingut del que diràs, tal com hem
dit abans, ja tindràs l’opció d’evitar moltes errades. Evidentment no
t’aprendràs de memòria un text de 10 minuts, però sí que pots parar espe-
cial atenció a les paraules més importants del tema per assegurar-te que
les dius bé (imagina una xerrada de 20 minuts sobre el tema de l’avortament
en la qual el conferenciant no s’ha molestat a consultar un diccionari i diu
tota l’estona l’avort en lloc l’avortament). També cal detectar les paraules
amb què no estiguis familiaritzat o que siguin d’altres idiomes i repetir-les
fins a dominar-les.
És important també tenir molt clar quin és el públic a què ens adrecem
per poder adaptar el vocabulari que fem servir. Un exercici molt útil i pro-
ductiu en aquest sentit, que t’ensenya a adaptar el registre, és preparar un
mateix tema per a dos públics diferents: per
exemple primer a companys de segon de
batxillerat i després a alumnes de 7 o 8 anys.
Pel que fa als tics lingüístics, eliminar-
los no és senzill perquè són fruit dels ner-
vis i és difícil evitar estar nerviós, però de-
tectar-los (ser conscient de quina és, per
exemple, la paraula que repeteixes cons-
tantment) és el primer pas imprescindible
per a solucionar-los; la pràctica reflexiva
pot fer la resta.

Presentant un PowerPoint.

6
AVALUAR I MILLORAR L’EXPRESSIÓ ORAL

Llenguatge paraverbal
Diuen alguns experts que només el 7 % del que recordem d’una xerrada és
el que es diu amb les paraules: la resta prové de l’entonació de la veu
(38 %) i, sobretot, del llenguatge no verbal (55 %). Per això són tan im-
portants aquests dos aspectes. Un exercici per millorar l’entonació és
agafar un fragment escrit de la presentació i assenyalar-te els canvis
d’entonació: on has de remarcar amb l’entonació una pregunta, on has
d’apujar l’entonació per remarcar una afirmació important, potser una ex-
clamació, una ironia, etc. Un cop preparat, presenta el fragment seguint el
que t’has marcat. Al principi, si cal, fes-ho de manera exagerada: és una
bona manera d’anar-ho incorporant al teu discurs.
La mala vocalització és un altre problema habitual i greu perquè difi-
culta la recepció del missatge per part del públic. La majoria de vegades la
mala vocalització és causada pel fet de parlar massa ràpid perquè ens posa
nerviosos parlar en públic. Quan estem presentant en públic sovint tenim
la sensació que hem de dir moltes coses per demostrar el que sabem, però
la veritat és que no és així: no es tracta de dir-ne moltes, sinó de dir-les bé.
Assaja el fet de parlar a poc a poc, exagerant la lentitud si cal, fent pauses
cada poques paraules, dient cada paraula síl·laba per síl·laba, i poc a poc
aniràs assolint una velocitat adequada. D’altra banda, potser et poden ser
útils alguns exercicis de vocalització i relaxament de l’aparell fonador (en
pots trobar a la xarxa).

Llenguatge no verbal
Tot i que bona part de llenguatge no verbal és inconscient, la veritat és
que practicant es pot millorar perquè, tal com passa amb la pràctica d’un
esport o qualsevol activitat d’expressió corporal, allò que al principi fem
forçadament amb la pràctica de mica en mica es va incorporant a la nostra
manera de fer i ho acabem fent de manera inconscient. Per a millorar el
llenguatge no verbal segueix aquests consells:

Consells per a millorar el llenguatge no verbal

– Observa’t: ja hem parlat abans de l’observació i l’avaluació, però ho repetim aquí perquè veure’t és la
millor manera de fer-te adonar de la importància del llenguatge no verbal, de veure que potser transmets
coses que no vols transmetre i necessites trobar la manera d’evitar-ho. Un conferenciant que mostra por,
incomoditat o passivitat no genera un clima adequat per a ser escoltat amb interès. Com ja hem dit, una
bona manera de centrar l’observació del llenguatge no verbal és mirar els vídeos sense so, només mirant
els gestos i les expressions.
– Aprèn dels exemples: agafa els exemples d’oradors que vèiem al principi d’aquest tema o qualsevol altre
que et sembli un bon exemple, mira’ls detingudament sense so i analitza els seus gestos, fixa’t en l’efecte
que et produeixen i segur que trobaràs exemples que et siguin útils i que pots mirar d’incorporar.
– Practica, practica, practica…: l’objectiu no és fer somriures o gestos forçats, sinó recordar-te de fer-ne
de tant en tant. Al principi pot semblar-te artificial, però poc a poc els aniràs incorporant si t’adones de la
seva utilitat. Practica davant el mirall o la càmera: és la millor manera de veure què transmets i assegu-
rar-te que és allò que vols transmetre.

7
 CAPÍTOL 5

Quins gestos hauries de fer? Estudiar i classificar els gestos és tota

una disciplina que podria omplir tot un llibre (a molts llibres i pàgines
web en trobaràs molts exemples), però hi ha algunes qüestions bàsiques
que els experts destaquen com les més elementals i per tant són en les que
t’hauries d’esforçar a millorar primer:

• Somriu: abans, durant i després de parlar, un somriure és bàsic per

generar empatia. És important tenir un somriure natural i mantenir-
se el màxim de serè possible.
•M  ira el públic: és importantíssim el contacte visual per connectar
amb els qui t’escolten.
•T  ingues una bona postura: no amaguis els braços, ni els tinguis
creuats: està demostrat que una postura bona i oberta cap al públic
genera confiança, mentre que encreuar els braços al davant, tapar-se
part de la cara, ficar-se les mans a les butxaques... són actituds defen-
sives que tendeixen a generar rebuig.
•F  es servir gestos il·lustradors: els gestos il·lustradors són aquells
que acompanyen i intensifiquen el que estem dient, normalment
amb les mans: dir que no, assenyalar, remarcar una paraula, indicar
un número amb es dits, etc.