MARTIN HEIDEGGER: UNA REFLEXIO SOBRE EL MON DE LA TECNICA. Xavier Antich i Valero, INTRODUCCIO. A qui es deu la fascinacié que ens provoca Ia técnica? Des de sempre, Phome s’ha sorprés daquells productes de l'enginy amb qué, preca- ris o sofisticats, anava omplint la seva existéncia ii ampliant els dominis de la seva accié. La pro- gressiva complexitat amb qué, des de la revolu- ci6 industrial ene, s’ha transformat I'entorn ha- bitable de "home, no explica, malgrat tot, l'ac- tual astorament davant d’una tenica, pretesa- ‘ment omnipotent, que ha passat a convertir-se en simbol i paradigma del mén dels nostres dies. Si hi ha encara quelcom gairebé totémic en aquest agitat capvespre de! miMleni, és, indubta- blement, 'aveng técnic del qual tothom se sent, curiosament, corresponsable, L’encis que des- prén el mén de la tecnica té molt d’encanteri: en Yepoca de la caiguda dels mites, quan sembla gue tot és objecte de replantejament i de critica, Ja tecnica es converteix en quelcom intocable, només objecte, molt puntualment, d’algun qiies- tionament anecdétic.’ Aquesta tnanimitat és la fe del segle XX, una. fe que no necessita ni justificacions ni apologies, ‘en uns excessos que no van coneixer cap dels seus antecedents historics (ni la fe religiosa, nila politica): només una fe cega com la que hom de- para ala técnica pot generar aquest consens irra- Cional d'ambit gairebé universal (que si no ho és, universal, no és perqué, en algun Hoc, la teeni- ca sigui objecte d'interrogacié, sino perqué la tecnica, en les dimensions que nosaltres la co- neixem, no és una experiéncia estesa a tot el gé- nere hua). 1. és daan sem Saal fs ie pt a prsep es gb resent, per eel els mvinents eclogite comport, a tp a un eaotimet sn, a que woe posse Ges el onan ara Sones olen aque teea fe een, 2 Ae eta que ani cam batt serpre, sun ete leper ie ids yee sepion dav guano “nov ans pelle eho (etl ea content harmoaen Samer bay de cer dea ak Sgn ow. ‘Que ningé no s'enganyi creient que aqui pre- tenem ressuscitar el malparat humanisme deci- monénic, aquell que es desfogava condemnant Jes primeres maquines de vapor i els inicis de la manufactura: fill legitim d'una concepcié de Thome no gaire allunyada de la que sustenta cl propi mén de la técnica, probablement combre- gava amb aquest en tot alld gue li cra consubs- tancial, com més endavant ens entretindrem a analitzar. Els trets més generies d’aquest huma- nisme tradicional han quedat del tot obsolets i desfasats davant les exigencies de renovacié del dialeg que la propia situaci6 planteja: ja no es tracta, certament, d’anatematitzar la tenica com si fos un producte pervers i demonfac. Tot i trobar ridfcula, perd, aquesta irracional oposi- cié per principis als avencos tecnoldgics, aquest reconeixement no ens eximeix, ni tan sols par- cialment, de la necessaria reflexié sobre el fona- ment, el paper i Pabast del mén de la tecnica, Una reflexié que, a hores d’ara, encara esta per fer. En la década dels anys 50, Martin Heideg- ger aborda, en alguns dels seus textos cabdals,? la reflexié sobre la técnica des d'una perspectiva absolutament original: la seva posicié, ignorada i malentesa, deixa, perd, esbossats uns interro- gants als quals encara avui no s‘ha donat respos- ta, Eugenio Trias ens recordava, no fa massa,‘ la urgtncia de pensar a fons aquesta autocom- plaenga unamime davant del mén de la tenica que impedeix una meditacié seriosa des dels seus propis pressupostos, El repte heideggeria ens 2. Bldsanent em psn co Die Frage nack der Tchad. ct, La ‘ates eves een lis, Barely, il, 1959), de 184 doe lind Difron (bing, Ideas y Dern, Bacaana. Arthropon, 1980, de 19571 Golson rad, can. Swen. Barcelona, Seiad, 1505) de 1958 4 Tria, Talia de os psi nacional, Madi FCB, 1988. FILOSOFIA stconvida a qiiestionar-nos el méa de la técnica, a replantejar aquella pregunta essencial des de Vambit metafisic que li déna sentit: la historia doceident és indestriable de l'esdevenir de la seva metafisica, fins al punt que no és possible una reconstruccié histarica del que som desco- neixent la tradicié inteHectual que s'inaugura amb el grecs. Rastrejarem els textos heideggerians, dones, a la recerca de la subtil xarxa de connexions que tuneix técnica i metafisica, conscients que, en el mn actual, 'amenaca o el perill no provenen tant de l’'accié presumiblement mortifera de les maquines dels aparells de [a t2cnica, com de 'a- tac que aquests suposen al ser de I'home, en la mesura que dificulten (si no impossibiliten del tot) ocasié en qué Ihome pugui tornar a enten- dre la crida d'ua veritat més inicial que la que ara li és permés de copsar. “La técnica —diu Heidegger fa perillar...vhome en la seva rela- ‘ci6 amb ell mateix i amb tot allo que és,"* plan: tejant aix{ el joc ocultament/desentelament que constitueix l'esséncia i la tragédia de la metafisi- ca occidental, A més, caldra esbrinar si “la civi- litzacié de la técnica és ... la forma sota la qual avui es presenta la metafisica,” com, ben radi- calment, ha sostingut Emmanuele Severino.* LA METAFISICA DELS TEMPS MODERNS. is ben coneguda la critica que Heidegger fa a la historia de la metafisica dhaver oblidat 'és- set: Yesdevenir de la Filosofia és, segons di, la toria d'un oblit que ha suplantat I’ésser per un producte subjectiu fruit de la consciéncia cog- noscent. L’ésser, que hauria de ser l'objecte cap al qual s‘orientés intencionalment la reflexié, sThauria amagat darrera l'ens que la Filosofia ha tematitzat com a objecte propi. Amb més 0 menys variacions i amb els matisos que el pas del temps es cuidara de fer, aquesta tesi travessa tota Yobra heideggeriana, malgrat que s6n escasses les ocasions en qué s'avé a detallar els moments en qué aquest oblit pren consisténcia. Heidegger mai no deixara de sostenir que Voblit de I’ésser és un component constitutit de la metafisica mateixa, ja que no hi ha pensament fora de la representacid, perd, tot i aixd, matisa- 14 'ambigiitat de I'atac, tal com era formulat a Sein und Zeit. Bs a "L’8poca de les concepeions del mén,” un text de 1938 recollit als inquietants 5, Ps, p30 & Severino, Boma del mihlismo, Mano, Alp, 1982 pig 185 4. Tad eae, Chm gu nbn! le pat, Pat, Cala, 1982 52___FILOSOFIA Holewege,’ on, probeblement, es trobi una de les seves formulacions més sistematiques de la ma- laltia metafisica fonamental, ja concretada en els temps moderns, ‘Amb les Regulae... de Descartes, s‘inaugura a concepcié moderna de ’ésser, que subverteix la primacia de Vobjecte genéricament valida fins ara, assegurant-se, el subjecte cartesia, 'avant- posicis de si mateix respecte de T'objecte. Jean- ‘Luc Marion' ha legit amb molt d'encert aquest text fundacional com un contrapunt dialéctic de Ja metafisica aristotélica: en la critica cartesiana del fonament, es posa el subjecte alli on el Fild- sof havia posat lousta. Si bé ni Aristotil ni Des- cartes (aixd és, la metafisica classica ila moder- na) s'escapen del virus metafisie, Voperacié del racionalista pot considerar-se com un “excés” que dura, inevitablement, el pensament fins a la subjectivitat absoluta, consumada en la Logica de Hegel. En el text cartesia de 1629 s'anuncia el descobriment d’aquella forma d’aprehensié dels ens que, segons afirma, pot estar ceria en tot moment de posseir lésser dels ens que co- neixem: aquesta forma és el coneixement in- tellectual tal com s'expressa en el coneixement fisico-matematic. Aixf, alld dels ens a qué acce- dim per mitja d'aquest coneixement, é5 el que constitucix propiament el seu ésser. Descartes s'ha proposat, des dels primers plantejaments de la seva filosofia, estendre, des de la matematica fins al conjunt del saber, no tant el m&tode d’a- quella cigncia, com la certesa constitutiva de le cigncia dels miimeros i les figures (i aixd ho ha vist magnificament bé Ferdinand Alquié,’ qui ha assenyalat que la importancia de Ja Segona Re- gla no radica tant en l'establiment del paradi ma matematic pel conjunt del saber, siné en la meditacié sobre la certesa com a tinica modali- rémica valida, la qual cosa equival a dir que és precisament la certesa com a tal —segons la forma que pren en I'exercici de la matemati- ca— el que convé per al coneixement inequivoe de les coses del mén). La comprensié moderna de I’ésser el redueix ‘ana imatge conecbuda, aixd és, una configura- i6 (Gebild) d’alld que ens representem: la reali- tat desapareix darrera la idea que ens fem d’ella ies converteix, aixi, en un reducte completament disponible per a la nostra consciéncia. La meta- fisica cartesiana, en un brot que comengara a es- tendre’s a partir de Leibniz, acaba substituint la 8, Maton, J, Cong grit de Dexares Sdrantiiinnset “ene cntvone dans lr Raa, Pc, 178 Si Alge.P Le dicouere mast deme chet Desc, Pa 950,realitat per aquells continguts de conseféncia precisament forjats, en un comencament, per a pensar la propia realitat. LA DIMENSIO METAFISICA DE LA TECNICA. Ou’ pot legitimar un fildsof a parlar del mén de la t2cnica, quan molt possiblement no coneix els detalls de Ventrellat en els quals aquest s'ex- pressa? (I no val a replicar que el fildsof parla una’ mica de tot, encara que no ho conegui). Es ben clar que dificilment podria discutir qualse- vol problema puntual, plantejat per la tecnica, si no estigués avesat als seus secrets: perd és que aquf no pretenem parlar de la tcnica, sind de la seva essincia i del seu fonament, i ja Heidegger afirma contundentment a Die Frage nach der Technik que “Vesséncia de la tecnica no és gens ni mica res tenic.""” La responsabilitat de la metafisica en Yesde- venir de la tecnica és, segons el nostre criteri, el rucli més original del pensament heideggeria so bre la civilitzacié actual; en efecte, el seu diag- nostic de la metafisica moderna ens dona les pis- tes per a un enfocament insdlit del tema: la “re- presentaci6” moderna no només és la culpable de I'oblit de Vésser, sind que inauguca una for- ma de ser home, caracteritzada per la conques- ta de l'absolut domini de V'ens en la seva totali- tat, La realitat, un cop abandonada la primacia que gaudia des dels grecs, es converteix en quel- com absolutament disponible per al subjecte cog- noscent, i, com ha sostingut Eusebi Colomer, “Yobjectivaci6 de Tens ens porta a la seva mani- pulaci6.’"" La técnica del segle XX no és siné I'a- compliment definitiu i la més acurada expressi6 d'una comprensié de I'ésser que, de fet, el con- verteix en un residu 0 succedani de realitat a les mans de la consciéncia que I'ha forjat; la meta- fisica moderna, doncs, legitima I'absoluta racio- nalitat dels fins, propia del pla calculador de la ‘enica i, sobretot, la més despotica i abusiva ex- plotacié de la naturales. Si a la metafisica li correspon, de forma ine- vitable, ocultacié iT’entelament de I'ésser, I"‘ex- cés” propi de la modernitat fara de la tecnica precisament la més potent de les forces metafi- siques: efectivament, la t2cnica altera, per la dis- torsié de la seva funcié instrumental, la relacié de I'home amb I’ésser, allunyant-los més del que 10, Fes, nh, 288 1. En Seva pontnea “Waldegge la modest” promurcia a Cones de TastociactSCalalana de Fenomancloiaclebra 4 Palna de Mallorca ary 1989 12 Fis, pg 288 ho fa la representacié (tal com ’entén, sobretot, la metalisica moderna). M'explico: primer de tot, cal no cometre la ingenuitat d’entendre la técni- ‘ea només com un instrument mitjancant el qual Thome es relaciona amb l’ésser per tal de trans- formar-lo (mentre ens afermem en aquest punt de vista, només Hliscarem per la superficie del problema). Aquesta forma d'entendre la técnica (que Heidegger anomena “la determinacis instru- ‘mental { antropoldgica de la tecnica’), tot i ser una representaci6 justa, no ens mostra encara la seva esstacia, ja que ignora la relacié que la téc- nica manté amb I'acte del “revelar.” El procés en qué la tenica es constitueix com a tal permet que alld que és latent, perd no manifest, arribi a mostrar-se en la seva ilatencia (Unverborgen- hieit): Ia tkenica, aixf, alhora que “produeix" quelcom, “revela” alld que, abans de la seva ac- i6, era tan sols una pulsié latent. Produir, mos- trar, revelar: vet aqui de quina forma la técnica s‘endinsa en els dominis de la veritat, aquell am- bit definit per la caiguda del vel i per la mostra del que s'amaga.” La tecnica, en la mesura que produeix quelcom, passa de ser un simple instru- ‘ment a convertir-se en un mode del revelar que determinara, segons la forma que prengui aques- ta mostra, una relacié amb l'ésser: la seva pre- sumpta neutralitat, dones, deixa pas a una opcié explicita i definida. La ingenuitat desapareix. Si la rechné ha estat algun cop I'eina o la me- diacié que permet a I'home de produir muta- cions en l'ordre de la realitat, és ben clar que el m6n actual n’ha fet alguna altra cosa més en el mateix moment que ha dis-posat de 'ésser com quelcom objectivitat que esta al nostre abast. La tenica, hereva legitima de la concepcié moder- na de I'ésser, també disposa, per la seva part, de tota la realitat, inserint I'home i la naturalesa dins les coordenades d'un pla absolutament cal- culat que defineix el revelar propi de la tecnica actual; el “revelar” técnic no és només un “pro- duir” que desentela, sind sobretot “un provocar (Herausfordem) que posa, tocant a la natura, Vexigéncia de suministrar energia, que, com 2 tal, es pugui espletar i acumular.”"*I provoca po- sant a lloc (stell) la natura, explotant-la i fent-ne T'és que autoritza la seva absoluta disponibilita nis'espera pacientment la donacié gratuita dels seus fruits, ni se l'ajuda amistosament a un part 13, Recordar emf edger Thora anata terme lati en seas eigns etiologies grees. Vg, Longen de ana ert, 3 Fs, pigs. 238202 1a! Fier pag. 293. FILOSOFIA__53profités i fértil; sense cap escrépol, se l'apressa a produir urgentment i amb deler, d’acord amb les previsions que el calcul anticipant pre-dis-po- sa. La realitat, aixi, queda sotmesa a l'exigencia d'una instancia provocadora que dirigeix les se- ves tenalles cap al seu maxim rendiment, La totalitat de les noves formes relacionals que amb aixd s‘originen és, propiament, el que Heidegger anomena Ge-stell (com-postatge),"* i que li serveix per a caracteritzar la tecnica ac- tual com “aquell mode segons el qual alld real i cefectiu es revela en tant que subsistent”."* Ja hem vist que ’essencialisme modern, nas- cut amb Descartes, acaba substituint la realitat, per aquells continguts de consciéncia que havien de permetre'ns pensar-la; analdgicament, la t& nica, que, en un principi, era el mitja amb el qual intentavem aconseguir certs fins, ara s’ha con- vertit en el seu propi fi, autinom i autosuficient. En Hoc d’ajudar-nos en l'atansament a ’ésser, ens n’allunya per la seva propia autoposicié en. el lloc que hauria d’ocupar la realitat. Heidegger féu l'explanacié del ser de Thome (el ser-hi amb qué podem traduir el seu célebre dasein) en el capitol I de Sein und Zeit: ali po- Iemitzava contra V'equivoc que fa de "home un ens que s'enfronta 2 alld que coneix com ob-jec- te, interpretant mén i home com dues realitats juxtaposades, luna al costat de V'altra. Com a al- temativa enfront del dualisme llegat per la me- tafisica moderna, proposava Hlegir 'existéncia de Vhome en el mén com un radical “ser en el én,” d’acord amb el qual I'home, no només “hi és," en el mén, sind que “I/habita,” ocupant I'es- cletxa per la qual s‘atansa a I'ésser. Amb la re- duccié essencialista que fa de V’ésser només una preséncia objectivable i, de I'home, un subjecte presumptués que no reconeix siné alld que ell mateix es representa, es posen les bases per a la possible substitucié de I'home per una instancia més eficac que ell en la manipulacié d'aquell és- ser que hem posat a la nostra dis-posicié. Aques- ta substitucié és la que opera, sense cap mena de reserves, la técnica moderna, L’estructura del mén ttenic es responsabilit- za del pla que ho re-situa tot en una nova dis-po- sicié: cada cosa “pren el seu lloc,” obligada a “jugar el seu paper” i perdent, en conseqiiencia, la relacié originaria amb l'ésser. L’home no és cap excepcié: aquell ens privilegiat que s’havia 15, Per aajuniieasé da radueis de Gestell per compost. Ci evel Horne, ies pig 299 (ota. Te. Incl vlan Fis, pa 308 10, Fs, pg 180. 1, Dee ebepae lament rant sea entre amb Der See: 54__emosoFta guanyat el protagonisme de Sein urd Zeit i del qual, a la Carta sobre I’humanisme de 1949, en- cara es diu que “és abans que res ex-sistent en la paténcia de I'ésser,""” passa a estar tambeé ell dis- posat, requetit i provocat per un poder que no és ell mateix i que, en conseqiitncia, tampoc no do- mina." L’home i, per extensi6, la realitat sencera “estan” ara en el mén mediatitzats per la tcni ca: res, ni de l'ésser, ni dels altres homes, ni de si mateix, no pot aparéixer si no és a través d'a- questa provocacié que la tenica els adreca. L’home, ja sol de per si a causa del seu llenguat- ge essencialment metafisic i representatiu (i ja diu Heidegger que totes les llengies occidentals s6a, cada una en el seu esti), lengiies del pensar metafisic)”, s‘endinsa amb la civilitzacié de la ‘enica en la solitud probablement més doloro- sa: la solitud del desarrelat que no esta lligat a res i que, a sobre, és dirigit ell mateix per una ins- tancia que no controla. La tecnica no és l’enca nacié laica i fnisecular de Vesperit del Mal, pero tampoc, en absolut, el fruit neutre {inofensiu que la nostra ingenuitat hauria pogut creure’s. La seva dimensié metafisica ens obre els ulls a arrogant tirania que exerceix amb poders cada ‘cop més iHtimitats. PENSAR MEDITATIU I PENSAR CALCULADOR. La manca de pensament, ens ditt sofemne: ment Heidegger,” és un hoste inguietant que, en el mén d’avui, entra i surt per totes parts: tots no- saltres sont, amb molta freqiiéncia, pobres de pensament, Aquesta dentincia gairebé dramatica no pot siné provocar, almenys, una certa per- plexitat: écom es pot parlar de “pobresa de pen- sament” quan els avencos en el coneixement i Texplotacié del mén han arribat a cotes fins fa poc inospitades? El pensament, és ben cert, no desapareix del tot, perd tanmateix & usat —ve a dir-nos~ d’una forma ben estranya: es tracta de és del pensament que es posa en marxa en el mén tenico-cientific d’avui que Heidegger, en- front del “pensar meditatiu” que enyora, anome- na “pensar calculador.” Aquest dis “peculiar” i “estrany” del pensa- ‘ment (tot i que absolutament necessari) es defi- neix pel calcul a qué sotmet tot alld que Ii perto- cca: Ia realitat és immobilitzada en la seva pre- ef (do pablicais pst pe a av volun ores) rad. cast 2 [Educ dl record 3 oes ets, Madd, Teens 198 19. dea y Direct, pg. 185, 20. Gels se pa T.stneia immediata, de forma que es pugui orga- nitzar a partir d’ella (en contra d’ella?) Vestudi de la seva explotaci6, amb vistes a una finalitat concreta que ja, des d’ara, podem delimitar amb exactitud. Tot queda paralitzat en aquesta foto fixa que permet la quantificacié de la realitat present i del resultat que s‘obtindra de la seva manipulacié: ef calcul, que no necessita operar amb mimeros per a ser considerat com a tal, pre- tats i valora perspectives, perd mai no s‘atura a “meditar,” obsessionat com est per aquell pla que absorveix i disol la realitat sence- ra, El pensar meditatiu és una altra cosa: s’ocu- pa dialld que es més gratuit pel pensar calcula- dor, el sentit que impera en tot el que és; des- preocupat pel que fa a l'explotaci6 de la realitat, s‘entreté a interrogar-la, a pensar-la, No es deixa arrossegar per la celeritat de la produccié, siné que satura i posa en qliestié el sentit mateix d’ Md que té ser, conscient que impuls teorétic és una mena de visié escrutadora que s‘obliga a fixar-se molt detingudament en allé que mira Aristotil, ¢n un text fundacional que ens con- vindria rellegir sovint (ens referim, per suposat, al primer llibre de la seva Metafisica), explica de quina forma es satisfa, entre els homes, Hur de- sig natural de sabet: és ben cert que “tots els ho- mes, per naturalesa, desitgen saber,” perd, ob- viament, no tots desitgen saber les mateixes co- ses ni amb Ia mateixa intensitat. Aquesta distin- ié déna loc al recorregut per la seva célebre gradacié del saber: en intent de satisfer les an- sies inteHectuals de comprendre alld que ens en- volta, accedim a un primer coneixement de les coses quan, mentre sén al davant nostre, regi trem, sense afegir-hi res més, alld que tenim al avant. Es tracta del que Aristdtil anomena ern peirta, simple acta notarial dels fets, addicié de singularitats que no obre cap interrogant, ja que no traspassa la frontera que déna al buit d’alld que s'ignora. Només la pregunta per les coses que registrem, en qualsevol de les seves modali- tats, pot dur-nos a anar més enlla d’aquesta su- perficial satisfaccié del nostre més immediat de- sig de saber: Només la pregunta pel que sén les, coses (équé é aixd que és?) ens permet estar en disposicié de I'auténtica apertura al coneixement pregon d’alld pel qual ens preguntem: la pregun- ta per la causa (éper que és aixd que és?) radica- litza el saber no satisfet obrint-li Phoritz6 de la seva intelligibilitat. L'estranyesa davant l’ésser (la perplexitat originaria que és el fonament i 2. Com jo Masel hava eseinat en dlinitarel vest fomenogle eta Best, vege Cinco lnectner sire enone, Maxie, FCB, condicié de possibilitat de tot filosofar) ens du a preguntar-nos per ell, esbossant aixi l'interro- gant radical que permet, per si sol, traspassar Vempeiria vers els dominis de l'epistéme 0 sophta. Aristdtil situa, dones, el constitutiu de cien- tificitat en la recerca de la causalitat: anar més enlla de la simple preséncia, cercant els seus fo- naments, obre les portes al coneixement auténti- cament cientific. La citncia comenga amb I'in- terrogant, perd amb un interrogant fonamental que, només plantejat, cobra immediata conscién- cia de la grandesa i dificultat de la seva tasca. Un cop plantejat |'interrogant, ja és impossible de tancar-lo: la recerca del sentit d’alld que & no sfacaba amb cap resposta, sigui quina sigui, i d aixd n’és conscient qualsevol que fa inicia; aixd Iiimpedeix convertir-se en un savi (Sophés), il'o- bliga a acontentar-se amb la simple proximitat i recerca d’una saviesa que sap inabastable. No- més li resta la possibilitat d’aproximar-se a la ve- ritat des de Vamor a la saviesa (aixd ino altra cosa és la filo-softa): una amistat que serva el vei- natge del saber i de I’ésser, auténtica satista i tragedia de l'interrogant radical Potser Artistotil no sospitava que el distintiu episttmic podia deixar de ser, algun dia, aques- ta recerca de sentit, a causa que la citneia s'a- contentés amb l'esclavaige de la preséncia i la decidida submissi6 als fins, opeions per les quals s'ban decidit, clarament, la tecnica i la eigncia modernes. El vell conflicte dosa-epistéme, que enfronta- va el saber natural al saber filosdfie (0, expres- sat amb no poca presumpci, I"“opinis” contra Ja “ciéncia”) i que, al larg d’una aventura secu- lar pot resseguir-se des d’Heraclit o Plat6 fins a Huser}, queda substitult, precisament a causa de les noves orientacions de la tecnica i de la cigncia modernes, per una disputa dins "ambit mateix de Ia cientificitat: no s‘enfronta cl saber natural,” preocupat només per la primera apa- rici6 de I’ésser, al saber “cientific,” que gosa in- terrogar-se pel sentit mateix de la realitat, siné ‘que ara s‘oposa” ['actitud del pensament en I'o- perativitat cientffico-técnica i lactitud que man- 1té en la seva especificitat filosdfica. Enfront del neopositivisme i la filosofia analitica, que, arob més o menys variacions, pretenen la dissoluci6 de la filosofia en una actitud terapeutica d’acla- riment del propi discurs cientific, Heidegger rei- vindica per a la filosofia el lloc de la interroga- cié radical FILosoria__ss‘Tothom pateix mancanca de peasament, dit Heidegger, perd l'abstncia que, de fet, notem, és Ja d'un pensament meditatiu i critic , interroga~ dor, que ha anat cedint el seu oc al predomini exclusiu d'aquesta altra forma “peculiar” de pensatnent que pren forma en el pensament cal- ulador; és aquest is de les facultats inteHectuals cl que ha ocupat I'esfera sencera de la rellexi fent-ne, de Vinterrogant radical, bé una carica- tura, bé el loc d'un oblit. El pensar, avui, en ple desenvolupament dels postulats que inauguren la ciéncia moderna i davant les consumacions de les seves crueltats més previsibles, és un pensar ‘que llisca pel damunt de la superficie de les co- ses, originant la paradoxa segons la qual el co- neixement a fons de la realitat en les seves par- ticules més miniscules amaga, de fet, la possibi- Titat de qiiestionar-se el sentit mateix de la rea- Hitat. Articulant, la tecnica moderna, un discurs de Ja immanéncia incapag de produir res més que la disseceié de la propia realitat en el calcul que Ja integra, el repte aristotdlic, que Hengava la in- telligencia humana a interrogar-se per I'ésser, ‘queda ebolit pel simple dis i fruit de la realitat en la seva més primaria explotaci6. La pregunta més inquietant queda sense res- posta, i el capbussament al bell mig de la singu- Jaritat obliga a produir un ritme frenétic d’apro- fitament del que és conegut: sense sentit la qlies- {i6 per''ésser, I'Gnica legitimacié possible a qual- sevol interrogacié ha de ser forcosament la del pragmatisme i la maxima rendibilitat, Cal co- niixer-ho tot, i de la forma més rapida possible, perd només en funcié dels resultats (és la despo- tica submissi6 als fins de qué ja hema parlat). El ‘vertigen que es genera amb aquesta nova dimen- sid del pensar acabara envaint (ha envait ja, de fet) les esferes més intimes de l'espai vital huma: aquest pensament corre i corre a Ja recerca de no se sap qué, només perseguint delerosament el substituirse a si mateix en un endogamic afany de perpetuar-se (encara que sigui al preu de la perdua de senti) No costa massa de reconéixer aqui aquella “"provocacié” que defineix el “‘revelar” propi de Ja ttenica moderna, i de la qual ja parlavem abans: en el mén técnic d’avui, la naturalesa i Yhome mateix s6n continuament provocats i re- querits per aquella instancia que els exigeix un rendiment submis i vertigin6s. Gianni Vattimo nomena “sacsejada’” aquesta urgéncia propia 22. Vain Gx Md ld a sje, Marsch, Helga hermenii- Basa, Ble, 1989 p88. 56____FILosoFIa de la provacacié tecnologica a qu’ es veu aboca- da Ja nostra existéncia historica. La cigneia i la tenica interpreten i expli- ‘quen, produeixen i enderroquen a un ritme tan frendtic com creix la fascinaci6 pel seu immens poder: com a les més suggerents imatges d’Al- fred Hitchcock, el vertigen que produeix la cur- sa accelerada vers la destruccié exerceix, indub- tablement, una fascinacié estética que no podem ignorar. Es la fascinacié per la produccié, reno- vada continuament, de realitats fictfeies que pre- tenen substituir la realitat per a la qual estaven, en un comencament, pensades: la cdpia acaba de convertir-se en un model i el que havia jugat aquest paper queda sense feina, ignorat i, fins i tot, negat. La cibernética i el marketing, autentics caba- ers de la tecnica moderna (dins d’aquesta fami- Jia en qué els hereus serien, segons el nostre cri- teri, la fisica nuclear i l'enginyeria genética), ‘exemplifiquen meravellosament de quina forma cal reconvertir tots els fins en instruments que ajudin a aconseguir uns altres fins: el procés es gira sobre si mateix en una “auloreproduccié in- finita’™® que impedeix veure el pla global i que genera una frenética persecucié de la novetat. Massa ocupats en el seguiment de tot el que pu- gui aparéixer de nou (i crefent trobar en aixd la garantia del seu alt valor), se'ns eximeix d’apro- fundir en la interrogacié: deixem de pensar i res no ens preocupa, perqu® alld que podria fer-ho, al dia segtient ja no tindra seatit; ens tornem su- perficials i babaus, i, incapagos de fer front a un mén que se’ns escapa de les mans, fem de l'in- fantilisme i la seva pretesa ingenuitat (que no és sind el vessant cfnic de la més descarada igno- rancia) el nostre emblema. Una de les consegén- cies, ino la menys alarmant, és la produccié con- tinua de coses “revellides” i inservibles: tot es fa jimmediatament vell a causa de Ia seva rapida substitucié, i el desig s'atabala pel desenfoca- ment constant de! seu objecte. Lliscar per la superficie del mén circundant , de retruc, per epidermis mateixa de la pro- blematica intrinsecament humana —si aixd en- cara significa alguna cosa—), ha portat a la in- sensibilitat davant les responsabilitats d’aquest procés: la civilitzacié de la técnica descobreix, paradoxalment, el seu veritable aspecte com a ci- vilitzacié de la pemiria, probablement perqué 'ana no pugui subsistit com a tal sense la inde- sitjable companyia de Valtra, Perd, no ens engan- 28, Rapes gue of Paflgoe Cereo Galan fn even a sea pont {Sx"Teeies yhamunsme,” Congresyem, la peniria no est& només en aque altre mén que creix al marge de 'opuléncia de la téc- nica, siné que s'aferma calladament en I'intertor d'aquest. Severino, hicidament, ha comentat que “‘Yhome no ha estat mai tan consolat, compres, ‘ocupat i beneficiat com avui; per contra, a la nos- ta civilitzaci6, l'angoixa augmenta en la mateixa ‘mesura en qué es perfeccionen les terapies.”* L'ESGUARD LUCID. La técnica moderna, doncs, ha portat a Jes seves conseqiténcies més radicals 'esquizofrenia constitutiva de la metafisica moderna, que es de- lata ja en I’exeés” cartesia; escindida la realitat en dos ambits irreconciliables, s’ha fet de I'ideal objectiu I'tinie punt de referencia: el pensament, vindra a dir Hegel, és propiament la realitat, La tecnica, com hem vist, extreu d’aquif el seu fona- ‘ment j la seva forga, mentre sera l’home qui pa- tira els efectes de la transformacié: del veinatge amb l’ésser, es convertefx en 'apatrida del mén” (“el desarrelament de Vhome és un fet”*, La seva vinculacié amb 'ésser queda ja mediatitza- da, i el mén que habita, fruit de la perversié me- tafisica moderna, se li torna Ilunya. Unes fosques paraules de Heidegger ens fan llum sobre la més esgarrifosa de les amena- ces;“alla on el mén esdevé imatge concebuda, el sistema exerceix la seva dominacié, i aixd no no- més dins el pensament.’” éFins on arriba, dones, el control que implanta aquest sistema nascut a Vombra de 'excés metafisic? En el moment que lens esdevé només objecte de ia representacié, es veu, d’alguna manera, privat de I'ésser, i aquesta privacié autoritza la requalificacié del seu valor d’acord amb el pla calculador que re- geix el sistema: el valor de cada cosa no és, aixi, és que 'objectivaci6 dels fins assignats per les necessitats de I'autoinstalaci6 representativa: es tracta de la “Creaci6” laica, una segona imposi- cié de “noms” (per la qual cada cosa torna a re- bre la seva denominacié/valor en aquest reba- teig) en mans d'un Sistema divinitzat que dis-po- sade tot, que reparteix, de forma generosa 0 ava- ra (segons qui sigui el receptor, és clar), indul- géncies o castigs. En la seva reveladora entrevista amb Der Spiegel, Heidegger dira que “enfront del poder de la tecnica, I'Estat técnic sera el galifardeu més servil i cec.”"* Encara més atrevit (0, si volem, 24, Op. cit, pg 192 25. Late Cores A, "Sobre leit! camino de Heidegge”Anteo- os 1985 (65) page Sc. 26 Heidegger Der Spee eck pe 27. Heidegger, Hotonge ed cit page més explicit), el Professor Cerezo" postulara que la Citncia moderna i Estat totalitari sin dues conseqiiéncies de la técnica. L'absoluta dis-posi- eié de Y'ens porta al seu control més estricte: el regne de la necessitat omple el buit de l’atzar i Ja imprevisi6. Tot esta fredament calculat i pla- nifieat: cadasct ocupa el seu Hoc i ha de repre: sentar el seu paper; cadascti rep, dins d’aquestes coordenades, la provocacié del sistema que li exigeix 'acompliment de la seva funcié espect- fica. Algt podria extreure de les posicions de Hei- degger la legitimacié d’alguna mena d’ecologis- me, j aixd no és del tot encertat (almenys en els termes que nosaltres coneixem aquest movi- ment), Després de la desolada anilisi heidegge- sana, es pot sostenir sense embuts que no hi ha alternativa “humanista” valida ni coherent: qualsevol eritica que, havent trobat aquell aspec- te que rebutja del mén técnic, plantegés la pos- sibilitat de qualsevol alternativa o solucié, s'abo- caria , inevitablement, a le reproduccié de Yerror. No fariem sind desenfocar Torientacié del pensament calculador cap a fites que ens s6n, potser, més beneficioses, perd el sistema que se sosté en la programacié/decisiG/execucié (en el calcul, en definitiva) es veuria notablement re- forcat. Amb la critica dels ecologistes, el fona- ment que legitima la tenica roman immutable, Emmanuele Severino sosté, molt drastica- ment (encara que amb no poca intelligencia), gue els qui condemnen el davastament de la na- turalesa que opera la técnica no s'adonen que “aquesta” naturalesa ha estat “posada al da- vant” precisament per a ser provocada i devas- tada aix” no se li fa violincia perqué ella ma- teixa estd pre-dis-posada a la provocaci6 ia la de- vastacié, com a conseqiiéneia de Valienacié del sentit de V’ésser, auténtica violencia de la qual aquella sorgeix. La destruceié de la naturalesa, a T'igual que molts dels altres “problemes de la humanitat” no menys fatidics, s6n, doncs, les conseqiiéncies del problema fonamental d’occi- dent”: Ja perversis metafisica que genera i justi- fica, obertament, la presumpcié amb que la téc- nica ila citncia modernes s'autoproclamen tinics punts de referéncia reals, i el pensament que les hha produit i les expressa, !'inic valid. Qualsevol reflexi6 externa als seus codis sera estigmatitza- da com a discurs banal, buit i HHegitim, del tot 28, Bd lt pg. 71 2. toe che 30. Op. et, nag 190, 31. No ens ttm a dione només “aspect superficial om fa Sever ni. FILOSOFIA_57necessari. Per aixd, amb Heidegger, cal pregun- tar-se: “on es troba ja decidit que la naturalesa ‘com a tal degui restar sempre com la naturalesa de la fisica moderna?”.” En nom de que s’ex- clou qualsevol discurs que es vulgui atansar a la realitat fora dels paradigmes fisico-matematics a qué se la redueix en el mén teenie actual? El gran parany del com-postaige (Ge-stell) en qué consisteix la tenica moderna es deixa intuir, curiosament, en el seu funcionament: tot funcio- na, dacord amb l'exactitud de les previsionsi els plans, i aquest funcionament genera la necessi- tat de nous projectes que explotin la confirmaci6 © modificacié de les esperances. Res no s‘atura en aguesta maquinaria que genera un moviment indefinit, i on I’home perd, a poc a poc, la pos- sibilitat de manipulaci6. Destituit del loc privi- legiat en que l'aurora de la metafisica moderna creia haver-lo posat, contempla, embadocat, la vertiginosa maquinaria que, per no ser capac de comprendre-la, el fascina. Aquesta fascinacié pa- ralitza, amb moltes garanties, el pensament re- flexiu, incapag ja de separar-se del mén t&cnic per tal d'interrogar-o. Contra el mutisme que la t@cnica im-posa a qui no parli el seu Henguatge, cal negar l'univi citat a qué ha sotmés la realitat sencera, possi Hitant aixi Vapertura d’una escletxa que permeti elilloc de la meditacié. No es tracta de reconéixer el caracter satanic de la técnica i allunyar-se d'e- Ila, alla on encara les seves grapes no hagin fet cap mal (el lloc impossible d'una mena de para- dis perdut), sin6, més humilment, de deixar en- rera (mitjancant el “salt” que tan sovint reclama Heidegger) la técnica com a tinica possibilitat estar I'home en la realitat. Liexperitncia de la técnica, perd, combina perillosament el maxim rise d'anullaci6 de la vo- luntad individual, amb I’éinica possibilitat de fer- Ii front: és, estranyament, en la convivéncia amb Jes més deplorables conseqiiéncies de la tecnic on sera possible el desvetllament de la meditaci i, amb ella, la possibilitat de restablir una rela- 32, tt nd Differs, a 95 55 I, pg 9. 34, Vantin ha rearcat a imprtiei ages posta eldgaeri ue. Segond, "sp compare sense exgerains Sm snune ish ela mot de De ope ag. 9. 435. Der Spiel edo, yas TBI 38 FILOSOFIA ci6 més originaria amb !’ésser. La conscitncia de Ja pemiria permetra adonar-se del gran buit. Aquest és el sentit de 'enigmatica afirmacié de Heidegger: “alld que experimentem en el com- postatge (Ge-siell), com Ia conteHacié d’ésser i home durant el modern mén t2enic, és només un preludi (Vorspiel) d'allo que anomenem Er-cig- nis”? cal recordar que Er-eignis (terme absolu- tament central en el seu pensament posterior a 1950) significa l'esdevenir més originari en qué es troben ésser i home, lligats l'un a Valtre i ja desproveits de les categories i determinacions que els havia prestat la metafisica.” Aquesta ex- peritncia més originaria, que ara se’ns vela, t¢ el seu preludi en el mateix moment que es consu- ‘ma el maxim perill per a la supervivencia del pensament. Sovint, Heidegger s’ha queixat que se li de- mana massa a la filosofa, quan s'espera della, bé canvis inmediats en Vestat de les coses, bé orientacions per a la nostra accié.”* Ell s'estima” va més creure que, al pensament, només li és permés d’obrir una mena de soles ben insignifi- cants, encara més insignificants, deia, que aquells soles que, amb pas mesurat, obre el pa- ges sobre la terra." No se sap si el mén Wenic permet alguna alternativa a la inquietant situa- cid que ha generat (tanmateix, ja hem vist que el problema no radica en trobar sollucions), perd sf que podem aprendre a conviure amb la teeni- ca d’una altra forma ben diferent de l'embaladi- ment amb qué avai la suportem. Cal esperonar el pensament meditatiu i despertar del seu enso- piment aquella “mirada del pensador” que habi- ta en tots nosaltres, una mirada que gosi anar fins al final, sense pors ni prejudicis, interrogant la realitat d’'una forma constant, vigorosa i —si cal— demolidora.” Es I'esguard licid que ens hem d’esforcar a ensinistrar. Aquesta crida en fa- vor del pensar meditatiu i reflexiu és, potser, el missatge més actual i apressant que destaca d'entre tot l'arnés terminologic de Martin Hei- degeer. 16, Carta sobre Phumenisne, cp, 186 47 Noe entany que ol peneament, er le sees posse ee im ‘mens pr, cope perl ext, com tmnbt ha vis Jan Baad Ue "orm et peanut, a seva manera ube narra anieson tn stron de Schoen smvlgiesnattr tunbe ana greument ee Ingato Beir prs! mao, Barcelona, Aaa, 184 3