Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

El sutra del diamant

1 La convocatòria de l’assemblea

Així ho he escoltat. En una ocasió el Buda residia al parc d’Anathapindika a

prop de Shrasvati en companyia de molts monjos: fins a mil dos-cents
cinquanta.
Un dia, a l’hora d’esmorzar, l’Honorat per tot el mon es vestí, i, portant el seu
bol, caminà per dintre de la gran ciutat per a captar menjar. Al centre de la
ciutat, demanà de porta en porta segons la Regla. Fet això, Ell tornà cap el seu
retir i va prendre el seu menjar. Quan hagué acabat, guardà el seu mantell i la
seva tassa de captar, netejà els seus peus, arreglà el seu seient i s’assegué.

2 Subhuti fa una petició

Llavors a l’assemblea es trobava el venerable Subhuti. En seguida s’aixecà,

destapà la seva espatlla dreta, s’agenollà sobre el seu genoll dret i,
respectuosament, aixecant les seves mans amb els palmells junts, es dirigí al
Buda d’aquesta manera:
-Honorat per tot el mon: És molt valuós fins a quin punt el Tathagata té cura
de tots els bodhisattves, protegint-los i instruint-los tant bé!
Honorat per tot el mon. Si bons homes i bones dones busquen el Cim de la
Il·luminació Incomparable, com haurien de ser i com haurien de controlar els
seus pensaments?
El Buda digué:
-Molt bé Subhuti! Tal com dius, el Tathagata està sempre atent i curós de tots
els bodhisattves, protegint-los i instruint-los bé. Llavors escolta i porta les
meves paraules al teu cos! Jo et diré com haurien de ser els bons homes i les
bones dones, buscadors del Cim de la Il·luminació Incomparable, i de quina
forma haurien de controlar els seus pensaments.
Subhuti digué:
-Prego ho feu, Honorat per tot el mon. Amb feliç anticipació, desitgem
escoltar.

3 La vertadera ensenyança del gran camí

El Buda digué:
Subhuti, tots els bodhisattves herois han de disciplinar els seus pensaments
de la següent forma:
Tots els éssers vius de qualsevol classe, nascuts d’ous, d’úters, d’humitat o de
transformació espontània, amb forma o sense forma, en un estat de pensament
o exempts de la necessitat de pensar, o més enllà de totes les esferes mentals:
tots aquests, atès a la meva mediació, assoleixen el Nirvana, l’Alliberament total.
No obstant, després de quants immensos, incomptables, immesurables
quantitats d’éssers han estat alliberats. Per què és així, Subhuti? La raó és que
cap bodhisattva que sigui un vertader bodhisattva alimenta la idea d’un si
mateix, una personalitat, un ésser, una individualitat separada.
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

4 Fins i tot les pràctiques més altruistes són relatives

-A més, Subhuti, en la pràctica de la caritat, un bodhisattva ha d’estar sense

aferrament. O sigui, ha de practicar la caritat sense mirar les aparences, sense
parar importància a sons, olors, tactes, sabors o qualsevol qualitat. Subhuti, així
el bodhisattva ha de practicar caritat sense aferrament. Per quin motiu? Perquè
en tal cas el seu mèrit és incalculable.
Subhuti, què penses? Pots mesurar tot l’espai fins a l’est?
-No, Honorat per tot el mon, no puc.
-Llavors, Subhuti, pots mesurar tot l’espai cap el sud, l’oest, el nord o
qualsevol altra direcció, inclús el nadir o el zenit?
-No, Honorat per tot el mon, no puc.
-Bé, Subhuti, igualment és el mèrit del bodhisattva que practica caritat sense
cap aferrament a les aparences. Subhuti, els bodhisattves han de perseverar en
la mateixa direcció en aquest sentit.

5 Comprenent l’últim principi de la realitat

-Subhuti, què penses? Es pot reconèixer el Tathagata mitjançant alguna

característica material?
-No, Honorat per tot el mon, el Tathagata no pot ser reconegut per cap
característica material. Per què? Perquè el Tathagata ha dit que les
característiques materials de fet no són característiques materials.
El Buda digué:
-Subhuti, en qualsevol lloc on hi ha característiques materials, hi ha il·lusió;
però el qui s’adona de que totes les característiques són de fet no
característiques, percep el Tathagata.

6 La vertadera confiança és poc freqüent

Subhuti digué al Buda:

-Honorat per tot el mon, sempre haurà homes que tindran vertadera
confiança després d’anar a escoltar aquestes ensenyances?
El Buda contestà:
-Subhuti, no digues aquestes paraules! Dos mil cinc-cents anys després del
Parinirvana del Tathagata, haurà homes autocontrolats, arrelats en el mèrit, que
vindran a escoltar aquestes ensenyances, els quals seran inspirats amb la seva
confiança.
Però has de saber que aquests homes no només han enfortit la seva arrel de
mèrit sota un Buda, dos Budes, o tres, quatre, cinc Budes, sinó sota
innombrables Budes; i el seu mèrit és de tot tipus. Aquests homes, anant a
escoltar aquestes ensenyances, tindran un sorgiment immediat de confiança
pura, Subhuti; i el Tathagata els reconeixerà. Efectivament, Ell percebrà
clarament tots aquells de cor net i veurà la magnitud de les seves excel·lències
morals. Per quina causa? Perquè aquests homes no recauran en alimentar la
idea de un si mateix, una personalitat, un ésser o una individualitat separada.
Ells no recauran en alimentar la idea de que les coses posseeixen qualitats
intrínseques, ni tan sols de que les coses estan desproveïdes de qualitats
intrínseques.
Per quina raó? Perquè si aquests homes permetessin a les seves ments
agarrar i fixar-se en qualsevol cosa, això significaria que ells estarien fomentant
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

la idea d’un si mateix, una personalitat, un ésser o una individualitat separada.

En el cas de que ells agarressin i mantinguessin la idea de que les coses
posseeixen qualitats intrínseques, estarien alimentant la idea d’un si mateix,
una personalitat, un éssers o una individualitat separada. Igualment, en el cas
d’agarrar i mantenir-se en la idea de que les coses estan buides de qualitats
intrínseques, estarien alimentant la idea d’un si mateix, una personalitat, un
ésser o una individualitat separada. Així que no has d’aferrar-te a les coses com
que posseeixen o estan desproveïdes de qualitats intrínseques.
Aquesta és la raó per la qual el Tathagata sempre ensenya aquest refrany: La
meva ensenyança del Dhamma es por comparar a una balsa per creuar més
enllà. Inclús l’ensenyança de Buda s’ha d’abandonar. Encara més l’ensenyança
errònia!

7 Els grans perfectes, més enllà de l’estudi, no pronuncien

paraules d’ensenyança

-Subhuti, què penses? Ha assolit el Tathagata el Cim de la Il·luminació

Incomparable? Té el Tathagata una ensenyança que pronunciar?
Subhuti contestà:
-Segons entenc el que Buda diu, no existeix una formula per expressar la
veritat anomenada el Cim de la Il·luminació Incomparable. A més, el Tathagata
no té una ensenyança formulada que articular. Per què? Perquè el Tathagata ha
dit que la Veritat és incontenible i inexpressable. Ni és ni és.
Per tal motiu, aquest Principi no formulat és el fonament de tots els diferents
sistemes de tots els savis.

8 La collita de l’acció meritòria

-Subhuti, què penses? Si algú omplís tres galàxies amb els set tresors i els
entregués tots com regals de caritat, adquiriria aquest molt mèrit?
Subhuti digué:
-Molt realment, Honorat per tot el mon! Com? Atès a que el mèrit forma part
del caràcter del no mèrit; per aquesta raó, el Tathagata assenyalà el mèrit com a
gran.
Llavors el Buda digué:
-D’altra banda, si algú rebés i retingués únicament quatre línies d’aquest
Discurs i les ensenyés i les expliqués a altres, el seu mèrit seria superior. Per
què?
La raó és, Subhuti, que d’aquest Discurs emanen tots els Budes i les
ensenyances del Cim de la Il·luminació Incomparable de tots els Budes.
Subhuti, allò que s’anomena la religió de Buda, de fet, no és la religió de
Buda.

9 La vertadera designació és indesignable

-Subhuti, què penses? Un deixeble que ha entrat en el Corrent de la Vida

Santa es diu a si mateix: Jo obtinc el fruit d’un que entra en el Corrent?
Subhuti digué:
-No, Honorat per tot el mon. Per què no? Perquè un que entra en el Corrent
és merament un nom. No hi ha entrada en el Corrent. Al deixeble que no es fixa
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

en normes, sons, colors, sabors, tacte ni qualsevol altra qualitat, se l’anomena

un que entra en el Corrent.
-Subhuti, què creus? Un adepte al qui l’espera únicament un renaixement
més es diu a si mateix: Jo obtinc el fruit del que torna una vegada més?
-Subhuti afirmà:
-No, Honorat per tot el mon. Per què no? Perquè un que torna una vegada
més és merament un nom. Ni es surt ni s’entra a l’existència. Precisament el que
percep això, aquest s’anomena el que torna una vegada més.
-Subhuti, què creus? Un venerable que mai més renaixerà com a ésser humà
es diu a si mateix: Jo obtinc el fruit d’un que no torna?
-Subhuti, digué:
-No, Honorat per tot el mon. Per què no? Perquè un que no torna és
merament un nom. No hi ha tornar i, per tant, tampoc la designació d’un que no
torna.
-Subhuti, què creus? Un Arahat es diu a si mateix: Jo he obtingut el fruit de la
Il·luminació Perfecta?
Subhuti contestà:
-No, Honorat per tot el mon. Per què no? Perquè no hi ha tal condició com
l’anomenada Il·luminació Perfecta. Honorat per tot el mon, si un Arahat
perfectament il·luminat es digués a si mateix: Aquest soc jo, necessàriament
significaria que encara participa en la idea de un si mateix, una personalitat, un
ésser o una individualitat separada. Honorat per tot el mon, encara que el Buda
declara que jo sobresurto entre els homes sants en el Ioga de perfecta quietud,
en romandre retirat i alliberat de passions, jo no em dic a mi mateix: Jo soc un
sant perfectament il·luminat, alliberat de passions. Honorat per tot el mon, si jo
em digués a mi mateix: Aquest soc jo, vos no diríeu: Subhuti troba la felicitat
residint en pau en la soledat entre els arbres. Així és, perquè Subhuti no resideix
a cap lloc. Per això s’anomena: Subhuti, feliç resident en pau! Resident en la
soledat del bosc!

10 Exposant terrenys purs

El Buda digué:
-Subhuti, què penses? En el distant passat, quan el Tathagata estigué amb
Dipankara Buda, vaig tenir algun grau de guany en el Dharma?
-No, Honorat per tot el mon. Quan el Tathagata estigué amb Dipankara Buda
no va tenir cap grau de guany en la Bona llei.
-Subhuti, què creus? Exposa un bodhisattva alguns majestuosos terrenys
búdics?
-No, Honorat per tot el mon. Per què? Perquè l’exposició de majestuosos
terrenys búdics no és una exposició majestuosa; aquesta és simplement un nom
Llavors continuà el Buda:
-Per tant, Subhuti, tots els bodhisattves, grans o menors, haurien de
desenvolupar una ment pura i lúcida que no depengui del so, gust, tacte, olor ni
cap altra qualitat. Un bodhisattva ha de desenvolupar una ment que no posseeix
absolutament cap cosa; d’aquesta manera s’ha d’instruir.
Subhuti, això es podria comparar a un cos humà gran com la poderosa
muntanya Sumeru. Què pensaries? Seria aquest cos gran?
Subhuti contestà:
-Realment gran, Honorat per tot el mon. Això és pel que el Buda ha explicat
que cap cos és anomenat un cos gran.
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

11 La superioritat de la veritat no formulada

-Subhuti, si hagués tants rius Ganges com grans de sorra hi ha al Ganges,

serien molts els grans de sorra de tots ells?
Subhuti digué:
-Realment nombrosos. Honorat per tot el mon. Si també els rius Ganges
fossin innombrables, tant més els seus grans de sorra!
-Subhuti, et vaig a declarar una veritat. Si un bon home o una bona dona
omplissin tres mil galàxies de mons amb els set tresors (or, argent, lapislàtzuli,
cristall, àgata, perles vermelles, cornalina) per a cada grà de sorra en aquests
rius Ganges, i ho regalés tot en ofrenes caritatives, acumularia aquest gran
mèrit?
Subhuti contestà:
-Realment gran, Honorat per tot el mon.
Llavors, el Buda declarà:
-No obstant, Subhuti, si un bon home o una bona dona estudia aquest
Discurs únicament fins a poder rebre i retenir quatre estrofes i les ensenya i
explica a altres, el mèrit consegüent seria molt superior.

12 La veneració de la vertadera doctrina

-A més, Subhuti, sap que allà on aquesta Doctrina és proclamada, inclús si

únicament són quatre estrofes, aquest lloc hauria de ser venerat per totes les
jerarquies de Déus, Homes i Asures, com si fos un reliquiari de Buda. Tant més
és així en el cas d’un que pot rebre i retenir completament i llegir-lo i recitar-lo
completament!
Subhuti, sap que aquesta persona com aquella assoleix la més alta i
admirable veritat. Allà on aquest Discurs sagrat es trobi, has de comportar-te
com si estiguessis en la presència del Buda i deixebles dignes d’honor.

13 Com aquesta ensenyança ha de ser rebuda i retinguda

En aquella ocasió Subhuti es dirigí al Buda dient:

-Honorat per tot el mon, amb quin nom s’hauria de conèixer aquest Discurs i
com hauríem de rebre’l i retenir-lo?
El Buda contestà:
-Subhuti, aquest Discurs s’hauria de conèixer com El Diamant de la Perfecció
de la Saviesa Transcendental, així heu de rebre’l i retenir-lo. Subhuti, quina és la
raó d’això? Segons l’ensenyança del Buda, la Perfecció de la Saviesa
Transcendental de fet no és tal. La Perfecció de la Saviesa Transcendental és
simplement un nom que si li atorga. Subhuti, què penses? Té el tathagata una
ensenyança que pronunciar?
Subhuti respongué al Buda:
-Honorat per tot el mon, el Tathagata no té res que ensenyar.
Subhuti, què estimes? Serien moltes les molècules de tres mil galàxies de
mons?
Subhuti digué:
-Realment moltes, Honorat per tot el mon!
-Subhuti, el Tathagata declara que totes aquestes molècules de fet no són tals;
se les anomena molècules. A més el Tathagata declara que un mon no és
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

realment un mon; se l’anomena un mon. Subhuti, què creus? Es pot percebre el

Tathagata mitjançant les trenta-dues peculiaritats físiques?
-No, Honorat per tot el mon, no es pot percebre el Tathagata mitjançant
aquestes trenta-dues senyals. Per què? Perquè el Tathagata ha explicat que les
trenta-dues senyals no són realment tals; únicament se les anomenen les trenta-
dues marques.
-Subhuti, si per un costat, un bon home o una bona dona sacrifica tantes
vides com grans de sorra hi ha al Ganges, i, per un altres costat, algú rep i reté
encara que només siguin quatre línies d’aquest Discurs, i les ensenya i explica a
altres, el mèrit d’aquest últim seria superior.

14 La pau perfecta consisteix en alliberar-se de fer distincions

sobre característiques

A l’escoltar aquest Discurs, Subhuti va tenir una profunda realització interior

del seu significat i es commogué fins a plorar. Així és va dirigir al Buda
d’aquesta manera:
-És una cosa molt preciosa, oh Honorat per tot el mon, que vos pronuncieu
aquest Discurs de suprema profunditat. Mai he escoltat una exposició similar
des de fa temps s’obrí el meu ull de la saviesa. Honorat per tot el mon, si algú
amb confiança escolta aquest Discurs amb una ment pura i lúcida, llavors
concebrà una idea de la Realitat Fonamental. Hem de saber que un tal engendra
la virtut més extraordinària. Honorat per tot el mon, aquesta idea sobre la
Realitat Fonamental no és, de fet, una idea discriminatòria; per aquesta raó, el
Tathagata ensenya que la idea de la Realitat Fonamental és merament un nom.
Honorat per tot el mon, a l’haver escoltat aquest Discurs, el rebo i el retinc
amb confiança i enteniment. Aquest és difícil per a mi, però en les èpoques que
han de venir, durant els últims cinc-cents anys, si hagués homes que anessin a
escoltar aquest Discurs i el rebessin i el retinguessin amb confiança i
enteniment, serien persones de un notable abast. Per què? Perquè serien lliures
de la idea d’una ego identitat, lliures de la idea d’una personalitat, lliures de la
idea d’un ser, lliures de la idea d’una individualitat separada. I per què? Perquè
la distinció d’una ego identitat és errònia. Igualment, el distingir una
personalitat o un ésser o una individualitat separada és erroni. En
conseqüència, aquells que han deixat enrere cada distinció fenomènica són
Budes tots ells.
El Buda digué a Subhuti:
-Tal com dius! Si algú escolta aquest Discurs i no s’omple d’alarma, ni terror
ni espant, sap aquest és d’un notable abast, Per què?
La raó és, Subhuti, que el Tathagata ensenya que el primer Paramita, la
perfecció de la caritat, no és, de fet, el primer Paramita; aquest és merament un
nom.
Subhuti, de la mateixa manera el Tathagata ensenya que el Paramita de la
Paciència no és el Paramita de la Paciència; tal és merament un nom. Com és
així? Es demostra de la següent forma, Subhuti: Quan el rajà de Kalinga mutilà
el meu cos, jo en aquell temps ja estava alliberat de la idea d’una ego identitat,
una personalitat, un ésser, una individualitat separada. Per quina raó? Perqué
en aquell temps, quan els meus membres van ser amputats, tros a tros, si jo
hagués estat sotmès a aquestes distincions, haguessin sorgit dintre meu
sentiments de còlera i odi. Subhuti, jo recordo que fa molt temps, durant una de
les meves últimes passades cinc-centes vides humanes, jo vaig ser un asceta
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

practicant la paciència; encara llavors estava jo alliberat d’aquelles distincions

del si mateix separat. En conseqüència, Subhuti, els bodhisattves haurien de
deixar enrere totes les distincions fenomèniques i despertar el pensament del
Cim de la Il·luminació Incomparable, no permetent-li a la ment que depengui de
les idees evocades a través del mon sensorial, no permetent-li a la ment que es
fixi en les idees evocades pels sons, olors, sabors, tactes o qualsevol altra
qualitat. La consciència té que mantenir-se independent de qualsevol
pensament que sorgeixi dintre d’ella. Si la consciència depèn de quelcom, no té
refugi. Per això, el Buda ensenya que la ment d’un bodhisattva no ha de tenir en
compte les aparences de les coses quan exerceix la caritat. Subhuti, quan els
bodhisattves practiquen la caritat pel benestar de tots els éssers vius, han de fer-
ho d’aquesta manera. De la mateixa manera que el Tathagata declara que les
característiques no són característiques, també declara que tots els éssers vius
no són de fet éssers vius.
Subhuti, el Tathagata és aquell qui declara allò que és la Veritat; el qui
declara allò que és fonamental; el qui declara allò que és lo últim. Ell no declara
quelcom que és fals ni monstruós. Subhuti, aquella veritat que el Tathagata ha
assolit ni és real ni no real.
Subhuti, si un bodhisattva practica la caritat amb una ment aferrada a les
idees mundanes, és com un home cec sense rumb en les tenebres; però un
bodhisattva que practica la caritat amb una ment desaferrada de qualsevol idea
mundana, és com un home amb les ulls oberts a la llum radiant del matí, pel qui
tota classe d’objectes són clarament visibles. Subhuti, si en èpoques futures hi
ha bons homes i bones dones capaces de rebre, llegir i recitar aquest Discurs en
la seva totalitat, el Tathagata els percebrà i els reconeixerà a través del seu
Coneixement Búdic; i cadascun d’ells produirà el futur d’un mèrit
incommensurable i incalculable.

15 El valor incalculable d’aquesta ensenyança

-Subhuti, si, per un costat, un bon home o una bona dona efectua pel matí
tants actes d’abnegada caritat com grans de sorra hi ha al Ganges i efectua la
mateixa caritat una altra vegada al migdia i la mateixa una altra vegada al
capvespre, i continua així durant innombrables èpoques, i, per un altre costat,
algú escolta aquest Discurs amb el cor ple de confiança i sense disputa, aquest
últim seria el més feliç. Però, com es podria comparar amb el que ho escriu, ho
reté i ho explica a d’altres? Subhuti, podem resumir l’assumpte al dir que el ple
valor d’aquest Discurs no es pot concebre, ni estimar, ni se li pot imputar cap
límit. El Tathagata ha declarat aquesta Ensenyança per a benefici dels Iniciats
del Gran Camí (Mahayana): El Suprem Camí. Tots aquells que puguin rebre i
retenir aquesta Ensenyança, estudiar-la, recitar-la i propagar-la seran clarament
percebuts i reconeguts pel Tathagata, i ells assoliran un perfeccionament de
mèrit incommensurable i incalculable, un perfeccionament de mèrit sense límit
i inconcebible. En cada cas, ells demostraran el Tathagata Cim de la Il·luminació
Incomparable. Per quin motiu? Per què Subhuti? Els qui troben consol en
doctrines limitades tractant conceptes com una ego identitat, no són capaços
d’acceptar, rebre, estudiar, recitar i explicar obertament aquest Discurs.
Subhuti, a cada lloc on es trobi aquest Discurs, les jerarquies complertes de
Déus, Homes i Asures haurien d’oferir el seu respecte, doncs has de saber que
aquest lloc és sagrat com un reliquiari i hauria de ser apropiadament venerat
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

per tots amb reverencies cerimonials i circumval·lació i amb ofrenes de flors i

encens.

La purificació a través del sofriment, a través dels efectes de les

transgressions comeses en el passat

-A més, Subhuti, si succeeix que els bons homes o les bones dones que reben i
reciten aquest Discurs són maltractats, el seu destí miserable és el resultat
inevitable de faltes comeses en anteriors vides mortals. En virtut de les seves
actuals desgracies, els efectes i reaccions del seu passat seran dissolts per mitjà
d’aquelles, i estaran en la situació de poder assolir el Cim de la Il·luminació
Incomparable.
Subhuti, jo recordo el passat infinitament remot abans de Dipankara Buda.
Hi havia vuitanta quatre mil miríades de multi milions de budes, i a tots ells jo
vaig fer ofrenes:; vaig servir a tots ells sense el menor rastre d’una falta. No
obstant, si algú és capaç de rebre, retenir, estudiar i recitar aquest Discurs, al
final de la última etapa guanyarà tal mèrit que el meu al servei de tots els budes
no podria considerar-se una centèsima part, ni tan sols una mil·lèsima part, ni
tan sols una mil·lèsima miríada multi milionèsima part d’ella, de fet, tal
comparació no és possible. Subhuti, si jo completés tots els detalls del mèrit
obtingut pels bons homes i les bones dones que acudeixen a rebre, retenir i
estudiar aquest Discurs durant l’última etapa, els meus oients s’omplirien de
dubte i podrien tornar-se mentalment desequilibrats, sospitosos i incrèduls.
Has de saber, Subhuti, que el significat d’aquest Discurs està més enllà d’allò
concebible; igualment, el fruit de la seva gràcia està més enllà d’allò concebible.

17 Ningú assoleix la saviesa transcendental

En aquella ocasió, Subhuti es dirigí al Buda i digué:

-Honorat per tot el mon, si els bons homes i les bones dones busquen el Cim
de la Il·luminació Incomparable, a quins criteris haurien d’atenir-se i com
tindrien que controlar els seus pensaments?
Buda contestà a Subhuti:
-Els bons homes i les bones dones, buscant el Cim de la Il·luminació
Incomparable, han de fomentar aquesta actitud decidida de la ment: El meu
deure és alliberar a tots els éssers vivents; malgrat això, quan tots hagin estat
alliberats, de fet ningú haurà estat alliberat. Per què? Si un Bodhisattva fomenta
la idea d’una ego identitat, d’una personalitat, un éssers o una individualitat
separada, ell, en conseqüència, no és un Bodhisattva. Subhuti, la raó d’això és
que en realitat no existeix una fórmula que causi el Cim de la Il·luminació
Incomparable.
Subhuti, què penses? Quan el Tathagata estava amb Dipankara Buda, hi va
haver alguna fórmula per l’assoliment del Cim de la Il·luminació Incomparable?
-No, Honorat per tot el mon, segons entenc el significat del Buda, no va haver
una fórmula per la qual el Tathaghata assolí el Cim de la Il·luminació
Incomparable?
Buda digué:
-tens raó, Subhuti. Realment no va haver una fórmula per la qual el
Tathagata assolí el Cim de la Il·luminació Incomparable! Subhuti, si hagués
existit una fórmula tal, Dipankara Buda no hagués predit sobre mi: En les
èpoques que estan per venir arribaràs a ser un Buda anomenat Sakyamuni; però
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

Dipankara Buda si va fer aquesta predicció sobre mi, atès a que de fet no hi ha
una fórmula per assolir el Cim de la Il·luminació Incomparable. La raó és que el
Tathagata és un símbol envoltant totes les fórmules.
Per si de cas algú diu que el Tahagata assolí el Cim de la Il·luminació
Incomparable, jo et dic honestament, Subhuti, que no existeix fórmula per la
qual el Buda ho assolí. Subhuti, la base de l’assoliment del Tathagata del Cim de
la Il·luminació Incomparable resideix totalment més enllà; ni és real ni no real.
Per això dic que totes les esferes de formulacions no són de fet tals, anomenant-
les, per tant, esferes de formulacions.
Subhuti, podríem fer una comparació amb un cos humà gegant.
Llavors digué Subhuti:
-L’Honorat per tot el mon ha declarat que tal no és un cos gran; un cos gran
és únicament el nom que se li dona.
-Subhuti, és el mateix en quant a Bodhisattves es refereix. Si un Bodhisattva
proclama: Jo alliberaré a tots els éssers vivents, ell no és anomenat
correctament un Bodhisattva. Per què? Perquè, Subhuti, de fet no hi ha tal
condició com la de Bodhisattva, ja que el Buda ensenya que totes les coses estan
mancades de si mateix, estan mancades de personalitat pròpia, estan mancades
de substància i estan mancades d’una individualitat separada. Subhuti, si un
Bodhisattva anuncia: Jo exposaré països búdics majestuosos, no se l’anomena
un Bodhisattva, atès a que el Tathagata ha declarat que l’exposició de països
búdics majestuosos no és realment tal; Una exposició majestuosa és merament
el nom que se li dona.
Subhuti, aquells Bodhisattves que estan mancades totalment de idees sobre
un si mateix separat són correctament anomenats Bodhisattves.

18 Totes les formacions mentals en veritat únicament la ment

-Subhuti, què penses? Posseeix el Tathagata l’ull humà?

-Si, Honorat per tot el mon. Ell el posseeix.
-Bé, creus que el Tathagata posseeix l’Ull Diví?
-Si, honorat per tot el mon. Ell el posseeix.
-I creus que el Tathagata posseeix l’Ull del Dharma?
-Si, Honorat per tot el mon. Ell el posseeix.
-I creus que el Tathagata posseeix l’ull de la Saviesa Transcendental?
-Si, Honorat per tot el mon. Ell el posseeix.
-Subhuti, que penses? En relació als grans de sorra del Ganges, ha donat el
Buda ensenyança sobre ells?
-Si, Honorat per tot el mon, el Tathagata ha ensenyat sobre aquests grans.
-Bé, Subhuti, si hagués tants rius Granges com grans de sorra hi ha al Ganges
i hagués un país búdic per a cadascú d’aquests rius Ganges, serien molts els
països búdics?
-Veritablement molts, Honorat per tot el mon!
Llavors digué el Buda:
-Subbhuti, per molts que siguin els éssers vivents que hi ha en tots aquests
països búdics, malgrat tenir variades formacions mentals, el Tathagata els
compren a tots. Per què? Perquè el Tathagata ensenya que totes aquestes
formacions no són la Ment; simplement se les anomena mentals. Subhuti, és
impossible retenir estats mentals passats, impossible mantenir estats mentals
presents i impossible aprehendre estats mentals futurs.
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

19 La realitat absoluta és la única base

-Subhuti, què penses? Si algú omplís tres mil galàxies de mons amb els set
tresors i ho obsequiés tot en ofrenes caritatives, guanyaria gran mèrit?
-Si, Honorat per tot el mon, de veritat obtindria gran mèrit!
-Subhuti, si tal mèrit fos real, el Tathagata no l’hagués pogut declarar gran;
però com està mancat de base, el Tathagata el designà com a gran.

20 La il·lusió de les distincions fenomèniques

-Subhuti, què penses? Es por percebre el Buda pel seu cos perfectament
format?
-Ho, Honorat per tot el mon; el Tathagata no pot ser percebut pel seu cos
perfectament format, ja que el Tathagata ensenya que un cos perfectament
format no és realment tal; merament se l’anomena un cos perfectament format.
-Subhuti, què creus? Es pot percebre el Tathagata mitjançant alguna
característica fenomènica?
-No, Honorat per tot el mon, el Tathagata no pot ser percebut mitjançant cap
característica fenomènica, ja que el Tathagata ensenya que les característiques
fenomèniques no són realment tals; són merament designades característica
fenomènica.

21 Les paraules no poden expressar la veritat. Allò que expressen

les paraules no és veritat

-Subhuti, no diguis que el Tathagata concep el pensament Jo haig d’exposar

l’Ensenyança. Perquè si algú diu que el Tathagata exposa una Ensenyança, de fet
està calumniant al Buda i és incapaç d’explicar el que Jo ensenyo. En relació a
qualsevol sistema declarant de la Veritat, direm que la Veritat no és declarable;
per tant, una exposició de la Veritat és únicament el nom que se li dona.
Escoltant això, Subhuti parlà amb les següents paraules al Buda:
-Honorat per tot el mon, en les èpoques que han de venir, haurà homes que
acudeixen a escoltar una exposició d’aquesta Ensenyança i estaran inspirats per
la fe?
I el Buda contestà:
-Subhuti, aquells als quals et refereixes ni són éssers vivents ni no són éssers
vivents. Per què? Perquè éssers vivents, Subhuti, aquests éssers vivents no són
realment tals; únicament se’ls anomena així.

22 No es pot dir que quelcom és inassolible

Llavors Subhuti preguntà al Buda:

-Honorat per tot el mon, a l’assolir el Cim de la Il·luminació Incomparable,
adquirí el Buda absolutament res?
-Així és, Subhuti. Mitjançant del Cim de la Il·luminació Incomparable, jo no
vaig adquirir ni la més mínima cosa. Per aquesta raó se l’anomena el Cim de la
Il·luminació Incomparable.
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

23 La pràctica de les bones accions

-A més, Subhuti, això està completament per totes parts sense diferenciació
ni graduació, per la qual cosa s’anomena El Cim de la Il·luminació
Incomparable.
És assolible directament mitjançant l’alliberament de les idees sobre un si
mateix personal separat i del cultiu de totes les classes de virtuts.
Subhuti, encara que parlem de virtut, el Tathagata declara que no existeix
una substancia tal com la virtut; tal és merament una paraula.

24 El mèrit incomparable d’aquesta ensenyança

-Subhuti, si hi ha algú que regalés en actes caritatius una quantitat dels set
tresors similar en volum a tantes muntanyes Sumeru com hauria en tres mil
galàxies de mons, i si hi ha un altre que seleccionés inclús únicament quatre
línies d’aquest Discurs sobre la Perfecció de la Saviesa Transcendental, rebent-
les i retenint-les, i diàriament exposant-les a d’altres, el mèrit d’aquest últim
seria tant superior al primer que cap comparació possible es pot fer entre els
dos.

25 La il·lusió del ego

-Subhuti, què penses? Que ningú digui que el Tathagata fomenta la idea 'Jo
haig d’alliberar tots els éssers vivents'. No permetis tal pensament, Subhuti. Per
què? Perquè en realitat no hi ha éssers vivents per a ser alliberats pel Tathagata.
Si hagués éssers vivents per a que el Tathagata els alliberés, Ell seria partícip de
la idea d’un si mateix, personalitat, ego identitat i una individualitat separada.
Subhuti, encara que la gent comuna prengui l’ego per real, el Tathagata
declara que el ego no és diferent del no ego. Subhuti, als qui el Tathagata es
refereix amb les paraules gent comuna no són realment gent comuna: tal és
merament un nom.

26 El cos de la veritat no té signes

-Subhuti, què penses? Es pot reconèixer el Tathagata mitjançant les trenta-

dues senyals d’un gran savi?
Subhuti contestà:
-Si, certament el Tathagata pot ser reconegut mitjançant elles.
Llavors el Buda digué:
-Subhuti, si el Tathagata es pot reconèixer mitjançant tals senyals, qualsevol
gran emperador és igual que el Tathagata.
Subhuti digué a continuació al Buda:
-Honorat per tot el mon, segons entenc el significat de les paraules del Buda,
el Tathagata no pot ser reconegut mitjançant les trenta-dues senyals.
Per tant, l’Honorat per tot el mon pronuncià aquest vers:
El qui veu la meva forma,
El qui em busca en el so,
Equivocats estan els seus passos en el Sender,
Doncs aquest no pot trobar el Tathagata.
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

27 És un error afirmar que totes les coses són extingides per

sempre

-Subhuti, si tu concebessis la idea de que el Tathagata assolí el Cim de la

Il·luminació Perfecta per raó de la seva forma perfecta, no toleris tals
pensaments. L’assoliment del Tathagata no fou per raó de la seva forma
perfecta. D’altra banda Subhuti, si concebessis la idea de que algú, en el qual
sorgeix el Cim de la Il·luminació Perfecta, declara que totes les lleis manifestes
estan acabades i extingides, no toleris tals pensaments. Per què? Perquè l’home
en el qual sorgeix el Cim de la Il·luminació Perfecta no fa afirmacions en relació
a cap fórmula que està per fi extingida.

28 L’aferrament a les recompenses del mèrit

-Subhuti, si un Bodhisattva regala caritativament tant volum dels set tresors

com mons hi ha per cadascú dels grans de sorra en el riu Ganges, i un altre,
donant-se compte de la insubstancialitat de les coses, assoleix la perfecció a
través de la paciència tolerant, el mèrit d’aquest últim serà molt superior al del
primer. Per què així, Subhuti? És perquè cap Bodhisattva para atenció a les
recompenses del mèrit.
Després, Subhuti digué al Buda:
-A què es refereix aquesta sentencia, Honorat per tot el mon, de que els
Bodhisattves són insensibles a les recompenses del mèrit?
I el Buda contestà:
-Subhuti, els Bodhisattves que assoleixen mèrit no han d’estar aferrats al
desig de recompensa. Per això és diu que les recompenses del mèrit no es reben.

29 La tranquil·litat perfecta

-Subhuti, si algú digués que el Tathagata ve o va o s’asseu o es reclina, aquest

no assoleix entendre la meva ensenyança. Per què? Perquè pel Tathagata no hi
ha a on ni des d’on. Per això s’anomena Tathagata.

30 El principi integrant

-Si un bon home o una bona dona medís en pols un nombre infinit de
galàxies de mons, serien moltes les partícules minúscules resultants?
Subhuti contestà:
-Veritablement moltes; Honorat per tot el mon! Per què? Perquè si tals
realment eren partícules minúscules, el Buda no s’hagués referit a elles com
partícules minúscules. En relació a això, el Buda ha declarat que en realitat no
són tals. Partícules minúscules no és més que un nom que se’ls hi dona. A més,
Honorat per tot el mon, quan el Tathagata parla de galàxies de mons, aquests no
són mons; si un mon es pogués afirmar com a real, seria un cosmos amb
existència pròpia, i el Tathagata ensenya que en realitat no hi ha tal cosa.
Cosmos és merament una forma de parlar.
Llavors, el Buda digué:
-Subhuti, les paraules no poden explicar la vertadera naturalesa d’un cosmos.
Únicament la gent comuna, encadenada al desig, fa ús d’aquest mètode de judici
arbitrari.
Mahayana / Vajracchedika Prajñaparamita

31 La veritat convencional ha de ser evitada

-Subhuti, si algú digués que el Buda exposa un si mateix, qualsevol que sigui,
consideraries que aquest tindria una correcta comprensió de la meva
ensenyança?
-No, Honorat per tot el mon, tal home no tindria una comprensió real de
l’ensenyança del Tathagata, ja que l’Honorat per tot el mon declara que les idees
de si mateix, de personalitat, d’entitat i d’individualitat separada, com realment
existents, són equivocades: aquests termes són merament formes de parlar.
Després, el Buda digué:
-Subhuti, aquells que desitgen el Cim de la Il·luminació Incomparable han de
enfocar i comprendre tot allò fenomènic de la mateixa manera i impedir que
sorgeixin idees parcials. Subhuti, en relació a les idees, el Tathagata declara que
en realitat no son tals. S’anomenen idees.

32 L’engany de les aparences

-Subhuti, algú podria omplir mons sense nombre amb els set tresors i
regalar-ho tot en actes caritatius, però si qualsevol bon home o bona dona
desperta el pensament d’il·luminació i pren inclús únicament quatre línies
d’aquest Discurs, recitant-les, utilitzant-les, rebent-les, retenint-les i estenent-
les i explicant-les pel benefici dels altres, seria molt més profitós.
Ara bé, de quina manera pot explicar-se a d’altres?
A través del no aferrament de les aparences, romanent en la Veritat Real. Així
heu de considerar tot allò d’aquest mon efímer:
Una estrella al alba, una bombolla en un rierol;
Un llamp en un núvol d’estiu;
Una flama vacil·lant, una ombra i un somni.

Traducció: Albert Biayna Gea

Per a lliure distribució.