TEMA 4

Impacte Ambiental de l´Activitat Tecnològica i l´explotació de recursos. Tècniques

de Tractament i reciclatge de residus.
Guio :
0. Introducció.
1. Impacte Ambiental de l´Activitat Tecnològica i l´Explotació de Recursos.
2. Tècniques de Tractament i Reciclatge de Residus.
2.1 Paper.
2.2. Metalls.
2.3. Plàstics.
2.4. Vidre.

0. Introducció
Les activitats tecnològiques han tingut una incidència sobre el Medi Natural i
aquest, ha anat autoregenerant-se mantenint-se fins fa molt poc un cert equilibri
ambiental no alterant el cicle ecològic significativament. Ara bé, actualment la societat
ha adquirit tal quantitat de coneixements científico-tecnològics que han estat capaços
de modificar radicalment el mon en el que vivim.

1. Impacte Ambiental de l´Activitat Tecnològica i l´Explotació de Recursos.

Avui en dia, l impacte produït sobre la naturalesa per l´activitat humana és
irreversible.
El creixement de la població, no ha estat compensat per una planificació i
control racional, el que ha provocat greus desequilibris. Aquest creixement de la
població, juntament amb la política d´industrialitzar massivament la agricultura a través
del monocultiu, la biotecnologia agrícola i l´ús massiu de plaguicides, ha provocat la
destrucció de la diversitat biològica, la contaminació del sol i de l´aigua i la pèrdua de
zones cultivables per sobreexplotació o per desertització.
Els països pobres es veuen obligats a comprar les llabos dels cultius als països
industrialitzats i l´única que s´ha aconseguit és augmentar la dependència d´uns sobre
els altres.
 El mateix succeeix amb les espècies animals, on s´ha preferenciat la cria d
´animals dedicats a la producció de carn i llet, en una clara transmissió dels models
alimentaris occidentals. La generació d´enormes quantitats de gas metà, produïdes per el
sistema gastrointestinal de les vaques, és un dels principals responsables de l´efecte
hivernacle. També ha suposat la pèrdua d´espècies animals, molt millor adaptades a les
condicions bioclimàtiques de la zona.
D´altra banda s´estan destruint les selves tropicals que són els vertaders pulmons
del planeta. En aquestes es produeix la recuperació de l´oxígen a través de la
fotosíntesis en la que s´absorveixen enormes quantitats de CO2 . Actualment es
destrueixen 100.000 hectàrees de bosc tropical anuals, una superfície equivalent a
Suïssa, per l´obtenció de fusta que s´exporta a països com Japó, prototip de país
agressor al medi ambient.
Quan canvien les condicions ambientals externes, alguna varietat d´animal o
planta, és capaç de sobreviure a les noves condicions, però, en hi ha d´altres que
desapareixen. Això és tremendament important si tenim en compte que només 7
espècies vegetals representen el 90% de l´alimentació humana en el planeta. Aquestes
són l´arrós, el blat, la civada, la patata, la soja, el mico i el nyam. Qualsevol plaga que
afectés a aquestes varietats suposaria un desastre a nivell planetari. Un exemple d
´aquest fet el tenim a Espanya on existeixen 200 varietats de poma i únicament es
comercialitzen 2.
La producció d´energia en les seves diverses formes, tant en centrals elèctriques
o com combustibles, suposa la inundació de zones cultivables, variacions en el clima,
pèrdua d´espècies naturals, contaminació de l´aigua, pluges àcides, efecte hivernacle,
destrucció de la capa d´ozó, residus radioactius i , en general, disminució dels recursos
naturals disponibles. Si s´utilitzesin fonts d´energia renovables, molt més intensives en
mà d´obra els efectes anteriors es minimitzarien.
La concentració de la població en les grans ciutats, l´utilització del transport
individual al col·lectiu, la defensa del comerç mundial en front al local, etc, ha generat
un augment del consum d´energia en el transport i la destrucció de zones naturals per la
construcció de carreteres, vies fèrries i ports. Reduir totes aquestes despeses en favor de
ciutats més petites, potenciació del transport col·lectiu i disminuir el consum de petroli
es troba en grans interessos econòmics de les grans multinacionals del automòbil,
alimentació, construcció, petroleres, etc.
 La proliferació de campanyes publicitàries i el Marketing, en el que se li dona
més valor al envoltori del producte, que al producte en sí mateix, està causant la
producció massiva de brossa, arribant-se a cotes perilloses. El problema encara és més
greu si tenim en compte que només el 40% de les brosses són reciclables.
El consum irracional d´energia, està provocant, per la combustió dels
combustibles fòssils, l´emissió massiva de CO2 a l´atmosfera. Aquest fenomen i les
emissions de metà són els principals causant de l´anomenat Efecte Hivernacle, que
origina un augment de la temperatura del planeta. Aquesta situació produeix
desertització, canvis en el clima, descongelació dels pols, pèrdua de zones cultivables,
etc. En els últims 40 anys la temperatura del planeta ha pujat 0,70C i la tendència és a
pujar. En Somàlia en 1972 el 40% del territori eren boscos, en l´actualitat únicament el
10% i l´any 2000 l´1%. Un altre exemple és Bangla Desch, on els canvis climàtics han
provocant un augment de ciclons a la zona. El canvi climàtic, juntament amb la
contaminació creixent dels recursos hídrics, han fet disminuir les reserves d´aigua dolça
en tot el planeta.
Un altre problema causat per la utilització irracional de la tecnologia, ha estat la
disminució de la Capa d´Ozó, provocada per l´emissió massiva de CFC´s utilitzats en
els frigorífics, aires condicionats i sprays.
En definitiva, podem dir que, el sistema social capitalista, ha desenvolupat una
tecnologia que, en compte de satisfer necessitats, ha posat a l´espècie humana i a la vida
en el planeta a punt d´una catàstrofe de conseqüències imprevisibles.

2. Tècniques de Tractament i Reciclatge de Residus.

Les tècniques que s´utilitzen en el tractament i el reciclatge de residus es basen
en la separació dels components valuosos de la resta. Això s´aconsegueix mitjançant la
Pirólisi . Primerament es fragmenta mecànicament el material i després es seca. A
continuació s´introdueix en un forn a temperatures compreses entre 500 i 8000 C en una
atmosfera amb la mínima quantitat d´oxígen, a fi de que no s´oxidi l´alumini que
continguin els residus. Després de refrigerats, els productes passen per un molinet de
barres, per la seva fragmentació mecànica i després per uns separadors magnètics, on els
fragments ferrossos queden a part. El resta es divideix en grans fragments i petits
fragments. La part de vidre es classificada mitjançant un separador magnètic d´elevada
intensitat.
 2.1. El Paper
Amb gran diferència els desperdicis de paper domèstics, constitueixen el
principal subministra de polpa per a la producció de nou paper. Desafortunadament, el
cost del seu reciclatge és elevat degut a la necessitat de la seva recollida, classificació i
transport. Per la seva regeneració, el paper vell es redueix a polpa en presència d´aigua i
seguidament es renta i es blanqueja per eliminar la tinta. En el procés d´eliminar la tinta
es perd fins a un 25% del paper tractat. Ara bé, aquest paper de desperdici es pot
utilitzar com a combustible degut a que té una potència calorífica relativament elevada.

2.2. Metalls
Una proporció important de tots els metalls que s´utilitzen avui en dia prové de
la recuperació. És possible recuperar metalls dels desperdicis domèstics encara que la
major part dels metalls recuperables provenen dels tractant de ferralla. La xatarra de
ferro es fon en forns elèctrics i s´insufla oxigen per obtenir una escòria d´óxid de ferro.
A continuació se li afegeix carboni, formant-se monòxid de carboni que es prepara
mitjançant aliatges i es refina posteriorment queden preparat en lingots per la seva
pròxima utilització. De la xatarra es poden recuperar altres metalls, com per exemple l
´alumini.

2.3. Plàstics
El 90% dels plàstics produïts avui en dia són del tipus Termoplàstic, és a dir, que
s´estoban al escalfar-los i tornen a ser durs si es refreden un altre cop. Ara bé, hi han
diferents classes de termoplàstica i normalment no es poden barrejar entre elles si
pretenem aconseguir articles de bona qualitat. Alguns d´aquests plàstics, com el
polietilé, té la capacitat de que es pot barrejar amb altres molts plàstics, reduint-se així
el problema.

2.4. El Vidre
El vidre rebutjat i el trencat s´utilitza en la majoria dels processos de fabricació
de vidre com components de la barreja de materials de partida. Primerament els
fragments han de ser triturats fins a tamanys inferiors a 8 cm i després el conjunt es pesa
i s´afegeix a la resta, com si es tractés d´un component més. S´ha de procurar que la
composició del vidre reciclat sigui el mes semblant possible a la que es vol produir i per
això es necessari separar-los segons els seus colors.