UNITAT 14 ROMA

UNITAT 14 ANTIGA ROMA

La història de Roma és la història de l'imperi més gran

de l'antiguitat, no solament per la seva extensió sino
per la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en la
major part del territori conquerit.
Des de la seva fundació mítica el 753 aC,Roma es
mantingué com a principal potència dominadora del
món conegut en aquell moment fin el 476 dC en la
zona occidental, mentre que, a orient, a través de
l'imperi Bizanti, ho féu fins al 1453 dC.
 Períodes de la civilització romana.

Període monàrquic – 753 aC – 509 aC.

Període republicà – 509 aC – 27 aC.

Període Imperial – 27 aC – 476 dC (occident)

1453 (orient).
 Període monàrquic

Segons la llegenda, Roma va

ser fundada el 753 aC per
Ròmul i Rem.
Rómul va ser el primer rei i va
dotar la ciutat d'institucions
polítiques, la més rellevant de
les quals va ser el senat.

Luci Tarquini el Superb, va ser el derrer dels reis romans, va

perseguir els senadors i va oprimir el poble, la qual cosa va
desencadenar una revolta que va comportar, l'any 509 aC,
l'abolició de la monarquia i la instauració de la República.
 Període Republicà.

La gran expensió del domini romà es va produir

durant el període republicà.

Roma aconsegueix dominar la regió del Laci i,

posteriorment tota la península Itàlica.
 Període Republicà

A mitjans del s III aC, hi havia tres grans

potències a la Mediterrània
– Roma
– Cartago: Dominaba el nord d'Àfrica, el sud de la
península Ibèrica i part de les illes del centre del
Mediterrani.
– Macedonia: Exercia l'hegemonia al món grec.
 Guerres púniques

Primera guerra púnica: 262 aC- 241 aC

-Roma s'apodera de Còrsega, Serdenya i
Sicilia.
Segona Guerra púnica: 218 aC – 202 aC.
- Cartago ha de renunciar a les possesions
d'ultramar
Tercera Guerra Púnica
- Roma destrueix Cartago.
 Període Republicà.

El segle I aC Gai Juli Cèsar va conquerir la Gàl·lia i

va envair la Gran Bretanya.

Juli Cesar va acomular grans poder, cosa que va

preucupar a alguns senadors.

El 15 de març del 44 aC. És assassinat a mans de

Casca.

El període republicà acabarà amb l'ascens al poder

d'Octavi, després de derrotar Marc Antoni i
Cleopatra i annexionar Egiptea Roma.
 Període imperial

Després d'una etapa de greus conflictes socials

i guerres civils, un militar de gran prestigi,
Octavi August, l'any 27 aC es va proclamar
emperador, amb nom de Cesar August.

Durant el regnat de l'Emperador Trajà, Roma va

aconseguri la màxima extensió territorial.
 La crisi de l'imperi

A partir del segle III dC, l'imperi Romà va

començar a debilitar-se a conseqüència de les
incursions dels pobles del nord i del centre
d'Europa.
L'any 395, Teodosi el Gran, divideix l'imperi en
dues parts.
– L'imperi Roma d'Occident, amb capital a Roma
– L'imperi Roma d'Orient, amb capital a
Constantinoble.
A Occident, el comerç va disminuir i les ciutats es van anar
despoblant. Aprofitant aquesta situació, els pobles estrangers, van
provocar la caiguda del Imperi Romà d'Occident l'any 476 dC.

L'imperi Romà d'Orient va perdurar, com a Imperi Bizatí fins el

1453, en què va ser conquerit pels turcs.
El govern a l'antiga Roma
 Període Monàrquic

Roma estava dividida en tribus.

– Titienses
– Ramnes
– Luceres
Les tribus es dividien en 30 cúries, que tenien
un caràcter administratiu i militar.
Cada tribu aportava 100 homes a la cavalleria i
1000 a la infanteria,
 Període Republicà

Segons la llegenda, l'últim rei de Roma fou

enderrocat el 509 aC per un grup d'aristòcrates.
– Luci Juni Brut i Luci Tarquini foren els pricipals
instigadors.
Van deposar el monarca i van instituir un govern
republicà en que la figura del rei era substituïda per
la de dos magistrats escollits anualment, els
consols.
 Període Republicà

Les assamblees de ciutadans de la ciutat de

Roma, anomenades comicis, s'encarregaven
d'aprovar les lleis i d'elegir cada any els
magistrats.
El Senat, la principal institució durant la
república,era format per 600 membres, els
senadors; el seu càrrec era vitalici.
 Període republicà

Senat era un organ consultiu que estava format

per tots aquells que havien exercit una
magistratura curul.
Tingué inicialment una funció consultiva però a
poc a poc va anar obtenint funcions legislatives
i va acabar dirigint la política romana per mitjà
de les actuacions dels cònsols.
 Magistratures

Característiques
– Col·legialitat
– Electivitat
– Temporalitat
– Progressivitat
– Responsabilitat
 Magistratures

Consulat: Escollits pels comicis i tenien

imperium ( poder convocar l'exèrcit,entaular
batalla, organitzar territoris conquerits i
encunyar moneda).
El consulat era exercit per dues persones amb
una durada de un any.
Els cónsuls tenian dret a veto.
 Magistratures

Pretura: Sorgeix quan els cónsols van perdre poder i

tenien funcions jurídiques
Edilitat: D'origen plebeu s'encarregava de l'ordre públic i
de l'organització de les festes i mercats urbans
Censura: Revisar el nombre de ciutadans, els membres
del senat o les obres públiques
Qüestura: Funcions judicials i de les finances públiques.
Tribunat de la plebs: Càrrec característic d'origen plebeu.
Escollit per una assamblea plebea.
 Període Imperial

La Roma imperial no es va dotar de cap

sistema democràtic participatiu. L'emperador
tenia tot el poder polític i nomenava els
funcionaris de l'Administració. Les decisions
personals de l'emperador eren considerades
lleis. El senat era format per 900 senadors,
però estava sotmès a l'autoritat de l'emperador.
 El govern de les ciutats

L'element bàsic d'organtzació del territori de l'imperi Romà

és la província. És per això que, per entendre el
funcionament de l'imperi, resulta fonamental veure com
estaven organitzades aquestes províncies.
Els emperadors romans van aconseguir exerci el control i
el domini de totes les provincies romanes mitjançant una
xarxa extensa de municipis. Les autoritats locals gaudien
d'una amplia autonomia.
Cada ciutat controlava un territori concret, del qual era el
centre de la vida econòmica, social i cultural.
 El govern de les ciutats

Les ciutats romanes es van bastir seguint un

mateix model urbanístic: el pla hipodàmic.

El centre el constituïa el fòrum

– Plaça porticada envoltada dels principals edificis de
la ciutat i on tenien lloc els principals
esdeveniments ciutadans.
 El govern de les ciutats

L'organització política dels municipis era similar

a la de la ciutat de Roma
La base del govern d'una ciutat era la cúria,
fomada per un centenar de ciutadans nobles i
els decurions.
Els càrrecs municipals eren els edils,
responsables de les obres públiques, i els
qüestors, encarregats de les finances
municipals.
 La societat romana

La societat romana, com la grega, diferenciava

els ciutadans dels que no ho eren: els
estrangers, dones i esclaus. En els origens de
la ciutat de Roma, els ciutadans lliures
formaven dues comunitats rivals: els patricis i
els plebeus.
 Els patricis.

Eren els membres de la noblesa romana i

descendents de les famílies més antigues i
riques de Roma.

En un primer moment eren els únics que

podien participar en el govern de la ciutat.
 Els plebeus

Eren els ciutadans lliures més pobres i

generalment es dedicaven a l'artesania i al
comerç. Els plebeus pagaven impostos i
servien l'exercit.
 Les dones a la societat romana

Constituïen una classe a part. Les dones, mai

van tenir la totalitat dels drets ciutadans
atorgats als homes.
No podien votar o ser elegides en càrrecs de
magistratura.
 Llei de les dotze taules

Les lluites polítiques entre patricis i plebeus van

ser constants durant el segle V a.C.
La Llei de les dotze taules reben aquest nom
perquè, un cop acordades, es fixaren en dotze
planxes, primer de fusta i després de bronze
exposades al Forum. Les coneixem per
referències literàries i signifiquen, a mitjans del
segle V a. C., la maduresa de l’Estat romà ,
que es dotà d’un referent legal escrit i, per
tant, invariable. Cosa que Grècia havia fet ja
durant els segles VII-VI a. C.
 Període Imperial

L'expansió romana en el període imperial va provocar

una clara diferenciació entre ciutadans rics i ciutadans
pobres.
– Els rics eren grans propietaris agrícoles, les terres
dels quals eren treballades per esclaus
– Els milers de pobres residents a Roma subsitien
gràcies al repartiment gratuït de les autoritats.
Les tensions socials derivades del gran nombre de
pobres que hi havia a Roma sovint van ocasionar
disturbis urbans i guerres civils, i estan
considerades una de les causes de la caiguda de
l'imperi.
 Les activitats econòmiques a Roma

Agricultura
– L'anomenada triada mediterrània, es a dir el conreu
de la vinya,l'olivera i el blat, i l'explotació dels
territoris conquerits, eren la base de l'economia de
la societat romana
– Els romans van introduir millores tècniques i van
impulsar l'agricultura de regadiu.
– Introducció de l'arada romana, que va facilitar les
feines agrícoles. Així com millores técniques en
molins de gra o la premsa d'oli.
 La ramaderia

La ramaderia tenia una importancia limitada a

la regió mediterrània.
Es practicava la transhumància, però les
pastures eren escasses.
Al nord dels Alps, la ramaderia tenia molta més
importància, i els bovins i els porcs eren els
animals més nombrosos.
https://www.youtube.com/watch?v=QO9eV5O0VH4
 El comerç

Les ciutats romanes no eren autosuficients

necessitaven proveir-se d'aliments, sobretot de
cereals, que obtenien de les provincies
romanes.
Mantenien relacions comercials amb els pobles
establerts enllà de les seves fronteres.
– Importaven: Esclaus, ivori de l'Àfrica, seda, perles
precioses i espècies de l'Índia i de la Xina, i ambre i
pells dels pobles del nord D'Europa.
 El treball dels esclaus

L'activitat econòmica a Roma depenia del

treball dels esclaus. Els esclaus eren propietat
d'un amo que els podia vendre o comprar com
si fossin mercaderies.
La majoria dels esclaus eren presoners de
guerra o bé ciutadans lliures que havien perdut
la llibertat per no haver pogut pagar els deutes
contrets.
Els esclaus podien optenir la manumissió ( se
lliberats de la condició d'esclaus)
 La romanització

Els romans van difondre la seva civilització a

tots els territoris que van ocupar. Aquesta
difusió es coneix amb el nom de romanització
– El dret: Tots els territoris s'administraven amb les
mateixes lleis, el dret romà
– L'urbanisme: Les ciutats de nova fundació
s'edificaven seguint el mateix model urbanístic, el
pla hipodàmic
– La llengua: El llatí era la llengua de comunicació i
de relació predominant.
 L'arquitetura i l'enginyeria

Els romans es van distingir en la construcció de

grans edificis públics i en la realització de grans
obres d'enginyeria.
Les obres públiques ( les vies, ponts,
aqüeductes), permetien als romans mantenir,
administrar i controlar els territoris que
dominaven. Els grans edificis públics els
destinaven principalment a l'entreteniment i al
lleure del poble romà. Els monumets, com els
arcs de triomf i les columnes, tenien una funció
propagandística.
L'aqüeducte romà
era un conducte
artificial que
permetia
transportar l'aigua
en grans
quantitats des de
la seva font fins a
les ciutats
Als teatres es representaven obres d'autors grecs, i
en menor mesura, les d'autors romans
Als circs se celebraven les curses de bigues i
quadrigues, carros de dos i quatre cavalls
Als amfiteatres s'organitzaven llutes de gladiadors i caceres d'animals salvatges
Les termes o banys eren un dels punts de trobada i de relació
preferits pels romans.
 L'art a Roma

L'escoltura
– El retrat va ser la temàtica més reeixida de
l'escultura romana. Es tracta d'obres força realistes
orientades a copsar els trets físics i els estats
d'anim dels personatges reproduïts.
– Els romans van crear relleus que representaven
temes històrics, generalment militars, que
exalçaven les victories romanes.
Els relleus s'esculpien en monuments
commemoratius, com els arcs de Triomf i les
columnes
 El mosaic i la pintura

Els romans van destacar en la realització de

mosaics i pintures
– Els mosaics decoraven els sòls dels interiors dels
edificis públics i privats, representant escenes
mitològiques, històriques o de la vida quotidiana
– Les pintures mes significatives que han
sobreviscut, son els frescos trobats a Pompeia.
 El mosaic i la pintura

Els romans van destacar en la realització de

mosaics i pintures
– Els mosaics decoraven els sòls dels interiors dels
edificis públics i privats, representant escenes
mitològiques, històriques o de la vida quotidiana
– Les pintures mes significatives que han
sobreviscut, son els frescos trobats a Pompeia.
 Els Romans i l religió

La religió que practicaven els romans era,

bàsicament, una adaptació dels déus i els mites
dels grecs i, per tant, eren politeistes.
La religió romana partia de la premisa que era
possible saber quina era la voluntat dels déus.
A partir d'aquí, s'establia una divisió entre la
consulta privada i la pública.
 Els romans i la religió

El culte públic s'atorgava gran importància, anava

lligat a l'actuació política de Roma i estaba fortament
institucionalitzat.
La religió pública de Roma es podria considerar
política, ja que, el principal òrgan religiós era el Senat.
Des d'època monàrquica, la religió romana es
caracteritza per ser politeista, amb un panteó
influenciat per etruscs i grecs ( ex: Cíbele Isis...)
A partir d'August, s'institueix la veneració a la persona
i l'emperador serà divinitzat.
 El judaisme

Els jueus eren un poble instal·lat a Palestina.

La religió dels jueus, fundada pel profeta
Abraham, és coneguda amb el nom de
Judaisme.
És monoteista, només admet un sol Déu ,
Jahvé.
Considera la resta de religions com a falses.
Afirma l'existència d'un poble elegit per jahvè, el
d'Israel destinat a acomplir un pla diví
 El Cristianisme

El cristianisma va sorgir a Palestina amb la

predicació de Jesús de Natzaret. Tot i que el
missatge de Jesús es dirigia al poble jueu, tenia
un caràcter universal, ja que es proposava la
salvació de la humanitat.
Inicialment era una religió minoritàra.
El seu caràcter cívic i major proximitat al poble
farà que vagin guanyant adeptes.
La història del cristianisme durant l'Imperi és
una història canviant.
 La persecució

Malgrat la tradició tolerant respecte a les diverses

creences religioses, els romans es van mostrar
irreconciliables envers el cristianisme. Els cristians
negaven la divinitat de l'emperador, pilar en què es
fonamentava la cohesió de l'imperi, i van patir
persecució i martiri durant tres segles, fins a la
conversió de l'emperador Constantí al cristianisme i
l'edicte de Milà (313 d.C), que concedia llibertat de
religió a l'imperi romà
L'any 380, sota el govern de Teodosi, el cristianisme
va ser proclamat religió oficial de l'imperi Romà.
 La decadència de l'Imperi

La conquesta de nous territoris i els

consegüents ingresos en forma de botins de
guerra i esclaus es van acabar al final del segle
II d.C.
L'Imperi romà va entrar en un període de
decadeència politica i econòmica a partir del
segle III d.C.
 La decadència de l'Imperi

Causes de la caiguda de l'Imperi

– política
●
Progressiva pedua del poder imperial.
●
Poder en mans dels militars buscan tant sols l'interes de
les tropes.
●
Anarquia política.
 La decadència del imperi

econòmica
– Inflació ( pujada de preus) de productes
indispensables.
– Pujada d'impostos per pagar les tropes.
– Reducció del comerç
Militar
– Constants incursions i atacs dels pobles
germànicsa les terres del imperi.
Social i espiritual
– Influència creixent del cristianisme
 La decadència de l'Imperi

L'any 395 Teodosi al gran, a la seva mort dividí

l'imperi entre els seus dos fills: Onori a
Occident i Arcadi a Orient. Aquesta divisió va
ser definitiva i cap més emperador no tornarà a
ser capaç de reunificar l'Imperi.
 Les invasions germàniques

Durant els últims temps de l'Imperi romà d'Occident, les

grans invasions van ser ua constant. El caos es va
imposar per tot el territori.
L'any 476, el príncep bàrbar Odoacre va destronar Ròmul
Augústul, últim eperador romà d'Occident.
Els germànics van imposar-se militarment a la població
romana autòctona, però mica en mica es van romanitzar i
van anar adaptan alguns aspectes de la cultura romana,
com ara la llengua llatina o la religió cristiana. Aquest fet
va facilitat la convivència entre les dues comunitats fins a
possibilitar-ne, finalment la integració.
 Les invasions germàniques

Un d'aquests pobles germànics eren els

visigots, que provenien de l'est d'Europa, a
prop de la mar Negra. Es van anar desplaçant
cap al oest.
Al segle VI van establir un poder fort i
centralizat, amb capital a Toledo, i van anar
estenent el seu domini per la major part de la
península Ibèrica.
 Resum

Senat : Màxima institució de Roma

– Assemblea de ciutadans
– Era consultiu
Poder a Roma
– Monarquia: Rei
– República: Cònsols
– Imperi: Emperador
 Resum

Divisió Social
– Patricis: Eren els membres de la noblesa romana i
descendents de les famílies més antigues i riques
de Roma.
– Plebeus:Eren els ciutadans lliures més pobres i
generalment es dedicaven a l'artesania i al comerç.
Els plebeus pagaven impostos i servien l'exercit.
– Lliberts: Esclaus alliberats
– Esclaus: Persones propietat d'una altra persona.
 Resum

Romanització: és el procés de difusió i

implantació de la llengua i la cultura romanes a
tots els territoris que van ocupar.
A través de:
– La llengua: Llatí
– El dret: Dret romà
– Urbanisme: Pla hipodàmic
 Resum

Edificis públics:
– Aqüeducte : conducte artificial que permetia transportar
l'aigua en grans quantitats a les ciutats.
– Teatre: Als teatres es representaven obres d'autors grecs,i en
menor mesura, les d'autors romans
– Circ: celebraven les curses de bigues i quadrigues, carros de
dos i quatre cavalls
– Amfiteatre: s'organitzaven lluites de gladiadors i caceres
d'animals salvatges
– Termes o banys: Banys públics. Eren un dels punts de
trobada i de relació preferits pels romans.
– Arc de triomf: Construccions commemoratives dels éxits de
Romà
 Resum.

Religió
– Paganisme: adaptació dels déus i els mites dels
grecs, llatins i etruscos
●
Culte privat: Déus de la llar- Déus menors
●
Culte públic: Funció propagandística
– Déus principals: Júpiter, Minerva, Juno
– A l'imperi: Culte a l'emperador.
 Resum

Judaisme
– Era la religió dels antics habitants de Palestina
– És monoteista, tant sols admet un sol Déu Jahvè
Cristianisme
– Sorgeix a Palestina com a escissió del judaisme
– Segueix la predicació de Jesus de Natzaret
– Caràcter universal → proposava la salvació de tota
la humanitat
– Inicialment era una religió minoritària i urbana
 Resúm

Cristianisme
– Els cristians van sofrir diverses persecucions durant
l'Imperi romà, ja que negaven la divinitat de
l'emperador.
– Constanti promulga l'edicte de Milà que donava
llibertat religiosa.
– Teodosi l'any 380 el cristianisme es proclamat
religió oficial.
 Resum

Economia
Agricultura: era la base econòmica
– Triada mediterrània: Blat,Vinya,Olivera
– Els romans introdueixen millores tècniques -> arada
romana
Comerç: Les ciutats no eren autosuficients per tant
era necessari
– Comerciaven amb els pobles de fora de l'Imperi
●
Ex: Esclaus, ivori,seda, espècies.
 Resum

Període monàrquic – 753 aC – 509 aC.

Període republicà – 509 aC – 27 aC.
Període Imperial – 27 aC – 476 dC (occident) 1453
(orient).
Algunes Dates importants.
– Guerres púniques: 1a (262 aC- 241 aC) 2a (218 aC –
202 aC.) 3a ( 149 aC – 146 aC)
– Edicte de Milà 313 dC
– Cristianisme religió oficial 380 dC
– Divisió de l'imperi 395 dC.