U00 Sol 001 443162

SOLUCIONARI
UNITAT 1. Economia: la ciència de les

decisiones
REFLEXIONEU
1. A què es refereix el text quan diu que ens agradaria sentir-nos al «Jardí de
l’Edèn»?
Solució:
Fa referència a que ens agradaria disposar de tot en quantitats il·limitades sense
haver de preocupar-nos per res material.
2. Espanya és un dels països del món que més gasta en jocs d’atzar. Què
guanyeu cada vegada que compreu un dècim de loteria? I què perdeu?
Solució:
Quan compres un dècim de loteria compres el dret a participar en un joc d’atzar. Es
perden els diners utilitzats en comprar el dècim de loteria, que es podrien haver fet
servir per altres coses.
3. Per què creieu que alguns economistes anomenen «impostos d’estúpids» els
jocs d’atzar?
4. Opineu el mateix?
Solució:
Alguns economistes anomenen “impost dels tontos” als jocs d’atzar, perquè
l’estadística matemàtica està en contra d’aquells que juguen. Resposta oberta. La
pregunta pot server per confrontar les postures més lògiques resultants de les
respostes dels alumnes que haurien de ser, per una banda, els que pensen que surt a
compte jugar pensant en el que es pot guanyar i per l’altre els que pensen que només
és una manera de llençar els diners.
ACTIVITATS
1. Seria necessària l’economia si tinguéssim de tot, tal com es descriu en

algunes pel·lícules de ciència-ficció com Avatar? Raoneu la vostra resposta.
Solució:
© McGraw-Hill 1
Economia 1er Batchillerat - Solucionari
SOLUCIONARI
Resposta oberta. En principi, la resposta és que no, no seria necessària. L'economia és la

ciència de les decisions en la mesura que cal administrar recursos escassos. Si els recursos
fossin il·limitats no caldria administrar-los.
2. Classifiqueu les següents necessitats en primàries o secundàries: vestir a la moda,

menjar, viatjar, escoltar música, anar al metge, navegar per Internet, fer compres.
Solució:
• Primàries: menjar, anar al metge.
• Secundàries: vestir a la moda, viatjar, escoltar música, navegar por Internet, anar de
compres.
3. Té l’escassetat el mateix significat des del punt de vista de l’economia que en

un sentit col·loquial? Justifiqueu la vostra resposta.
Solució:
No, des del punt de vista econòmic tots volem més amb independència de les nostres
disponibilitats. En canvi, col·loquialment s’associa escassetat amb pobresa de recursos.
4. Amb quins conceptes relacionaríeu les següents decisions?

a) Anar al cinema o estudiar.
b) Prendre crispetes un cop ja al cinema.
c) Sortir del cinema per anar a estudiar perquè la pel·lícula és dolenta.
d) Ajudar la vostra mare a rentar el cotxe a canvi de 10 €.
Solució:
a) Anar al cinema o estudiar. Cost d’oportunitat.
b) Prendre crispetes una cop ja ets al cinema. Anàlisi marginal.
c) Sortir del cinema per anar a estudiar perquè la pel·lícula és dolenta. Afrontar els
costos irrecuperables.
d) Ajudar a la teva mare a rentar el cotxe a canvi de 10 €. Incentius.
5. Suposeu que els vostres amics i vosaltres, per sortir el cap de setmana,
decidiu fer un pot comú amb la totalitat de les vostres pagues setmanals, tot i
que són de diferents quantitats. Expliqueu la decisió en termes d’equitat i
d’eficiència. Com relacionaries aquesta mesura amb el funcionament dels
Estats democràtics moderns?
Solució:
Resposta oberta. Es tracta de confrontar els conceptes d'equitat i d'eficiència en un entorn
conegut com és el grup d'amics. En termes d'eficiència la millor decisió és que cada amic
disposi de la seva paga per utilitzar-la en funció de les seves preferències. En canvi, en fer
© McGraw-Hill 2
SOLUCIONARI
pot comú, l'eficiència es perd en nom de l'equitat: no només el grup destinarà el fons
comú a fins amb els que no estiguin d'acord alguns del grup, sinó que en agrupar les
diferents quanties uns surten perdent (els que més aportin res al pot) i altres guanyen (els
que hagin aportat menys al pot).
La resposta a la segon qüestió també és oberta. La idea és que l’alumne arribi a la
conclusió de que, igual que al grup d’amics, els països com Espanya també fan pot comú
amb els impostos (que cada ciutadà paga en funció de la seva capacitat econòmica) per
finançar el funcionament de l’Estat.
6. Per què es considera la iniciativa empresarial com un factor de producció?

Solució:
La iniciativa empresarial es considera un factor de producció perquè sense la iniciativa de
l’empresari per reunir i coordinar els factors de producció l’empresa no naixeria o no
funcionaria.
7. Com es relaciona la renda amb els factors de producció?

Solució:
La remuneració econòmica que generen als seus propietaris els factors de producció
s’anomena renda.
8. L’alt nivell de vida d’un país no es correspon necessàriament amb una abundància
de recursos i matèries primeres. Com s’explica aquesta contradicció?
Solució:
Els recursos naturals i les matèries primeres són només un dels quatre factors necessaris
per produir. També és possible desenvolupar activitats econòmiques basades en la feina,
la iniciativa empresarial o el capital. És en aquests factors en els que la productivitat pot
créixer, i ha crescut, a un gran ritme. Els països amb molts recursos naturals no són
necessàriament societats riques.
9. En què es diferencia la producció de les empreses privades de la realitzada per

empreses del sector públic?
Solució:
La producció de les empreses privades es diferencia de la realitzada pel sector públic en
que prima l’eficiència sobre l’equitat.
10. De què depenen les despeses que realitzen les famílies?

Solució:
Les despeses que realitzen les famílies depenen de les preferències i del nivell d’ingressos.
© McGraw-Hill 3
SOLUCIONARI
11. Segons el flux circular de la renda, com es complementen famílies i empreses?

Solució:
Segons el flux circular de la renda famílies i empreses es complementen perquè les
primeres aporten els factors productius que precisen les segones i aquestes produeixen els
béns i serveis que les famílies demanden. En termes econòmics les empreses paguen a les
famílies pels factors productius i les famílies paguen el preu dels béns i serveis a les
empreses.
12. En què consisteix el criteri que utilitza el sector públic per mirar d’aconseguir el
màxim benestar per als seus ciutadans??
Solució:
El criteri que utilitza el sector públic és el de l’equitat i consisteix en la distribució
igualitaria dels recursos.
13. Per què són necessàries les lleis per a regularitzar l’activitat econòmica? Raoneu la
resposta i poseu un exemple.
Solució:
Són necessàries lleis per regular l’activitat econòmica per que no es produeixin abusos per
part de la part més forta (les empreses) i existeixin certs mínims que garanteixin el
funcionament del flux circular de la renda i així la societat vegi satisfetes les seves
demandes.
14. Per què és controvertida l’economia normativa?

Solució:
L’economia normativa es controvertida perquè respon a la diferent interpretació que fan
les persones de les dades que proporciona l’economia positiva.
15. Què representen els models econòmics?

Solució:
Els models econòmics representen de manera simplificada el comportament d’una realitat
molt més complexa.
© McGraw-Hill 4
SOLUCIONARI
16. Per què es diu que la microeconomia analitza l’economia en menor escala que la
macroeconomia?
Solució:
La microeconomia analitza l'economia en menor escala que la macroeconomia perquè
s'ocupa de les diferents parts mentre que la segona se centra en el comportament del
conjunt de l'economia.
17. Diríeu que els polítics acostumen a formular sentències d’economia positiva o
d’economia normativa? Per què?
Solució:
Els continguts d'economia normativa interessen especialment als polítics en la
mesura que, quan són elegits per a llocs econòmics en el sector públic, són els
responsables d'aplicar les mesures pertinents en funció de la interpretació que facin
a partir de les dades recollides per l'economia positiva.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. Equitat i eficiència a la pràctica

Llegiu atentament les següents mesures adoptades per l’Administració pública:
• Ajuts econòmics per als aturats.
• Augment d’impostos als salaris alts.
• Construcció de carreteres comarcals.
• Ajuts a les petites empreses.
Reflexioneu:
a) Expliqueu per a cadascuna de les mesures proposades, com promouen una
major equitat social i si poden comportar menor eficiència productiva.
b) Ara imagineu que sou responsables dels instituts de la vostra comunitat
autònoma. Penseu en una mesura que incrementi l’eficiència educativa, a
costa d’una menor equitat. I una altra que, en canvi, promogui una major
equitat, a costa d’una menor eficiència.
Solució:
a)
Major equitat social Menor eficiència productiva
Ajudes econòmiques per Ajudes als que estan sense feina. Penalitza als que tenen una feina
als aturats
Pujades d'impostos als Paguen més impostos els que Penalitza als que demostren capacitat per
salaris alts més guanyen guanyar més
Construcció de carreteres Infraestructures per tots És poc rendible atès que tenen poc
comarcals trànsit
Ajudes a les petites Ajuda a les empreses amb Penalitza les empreses que es
empreses menys recursos desenvolupen sense ajudes
© McGraw-Hill 5
SOLUCIONARI
b) Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén determinar si l'alumne ha entès

l'essència dels conceptes eficiència i equitat. A títol orientatiu: fer els grups en
funció dels resultats acadèmics en comptes de per cognoms per assignar-los els
millors professors (major eficiència, menor equitat), llibres de text gratuïts per a tot
l'alumnat (major equitat, menor eficiència).
PERISCOPI 2. La intervenció del sector públic a la pràctica

Llegiu atentament els següents titulars d’economia:
• «Aprovada la lliure obertura de farmàcies a Espanya».
• «S’aproven ajuts de 1.000 € per a la creació d’empreses».
• «La comunitat autònoma elimina l’impost de succesions».
• «Augmenta el número de subvencions per a la contractació fixa de
treballadors».
Reflexioneu:
Per a cadascuna de les mesures citades identifiqueu:
a) Si augmenten o disminueixen la intervenció del sector públic a l’economia.
b) Poseu-vos en el lloc d’un partidari de la intervenció del sector públic a
l’economia. Què opinaríeu de les mesures proposades? Busqueu com a mínim
un argument per a defensar la vostra postura.
c) Ara canvieu les tornes i repetiu l’apartat anterior imaginant que sou
detractors de la intervenció del sector públic a l’economia.
Solució:
• «Aprovada la lliure obertura de farmàcies a Espanya»
Disminució de la intervenció del sector públic en l’economia. A títol orientatiu:
A favor: “L’increment del número d’establiments aproparà les farmàcies als usuaris,
promourà la competència i augmentarà la qualitat al temps que baixaran el preus”.
En contra: “El sobredimensionament de la xarxa de distribució pot portar a la
ineficiència econòmica davant de la falta de criteris demogràfics i sanitaris”.
• « S'aproven ajudes de 1.000 € per a creació d'empreses»
Augment de la intervenció del sector públic en l’economia. A títol orientatiu:
A favor: “Els qui vulguin treballar pel seu compte tindran una ajuda per crear riquesa i
ocupació per al país”.
En contra: “És ridícul pensar que actualment es pot crear una empresa amb tan pocs
diners”.
• «La Comunitat Autònoma elimina l'impost de successions»
Disminució de la intervenció del sector públic en l’economia. A títol orientatiu:
A favor: “No serà una càrrega per les persones rebre un llegat familiar (o no) que, al
capdavall, ja està gravat per altres impostos”.
© McGraw-Hill 6
SOLUCIONARI
En contra: “S’està privant a la societat d’una important font d’ingressos amb la que fer
front a despeses necessàries per elevar la quantitat i la qualitat de serveis públics per a
tots”.
• «Augmenta el nombre de subvencions per a la contractació fixa d'empleats»
Augment de la intervenció del sector públic en l’economia. A títol orientatiu:
A favor: “Donar suport a la contractació fixa és una prioritat per crear ocupació de
qualitat”.
En contra: “La contractació fixa de treballadors hauria de produir-se per l’increment de
la seva productivitat, no per l’existència de subvencions”.
PERISCOPI 3. La controvertida economia normativa

Llegiu atentament els següents titulars d’economia:
a) «Grups ecologistes demanen l’augment dels impostos al dièsel».
b) «Els preus van apujar-se un 3 % a l’agost».
c) «El partit al govern advoca per un augment de l’IRPF per a les rendes més
altes».
d) «La rebaixa dels tipus d’interès impulsa la inversió».
e) «Els empresaris assenyalen que és necesari impulsar la in versió».
Reflexioneu:
Indiqueu quins d’aquests titulars són de microeconomia i quins de
macroeconomia i assenyaleu si fan referència a un punt de vista positiu o
normatiu.
Solució:
a) “Grups ecologistes demanen que s’augmentin els impostos al dièsel.”
Microeconomia, normatiu. És normatiu perquè realitza un judici de valor. Es tracta
de microeconomia perquè estudia el comportament d'un agent individual, l'Estat, en
la seva relació amb un altre agent econòmic, les famílies.
b) “Els preus van pujar un 3 % a l’agost.” Macroeconomia, positiu. És positiu perquè
menciona un fet objectiu. És macroeconomia perquè estudia el comportament d’una
macromagnitud estadística, com el nivell de preus d’una economia.
c) “El partit en el govern advoca per una pujada de l'IRPF per a les rendes més altes.”
Microeconomia, normatiu. És normatiu perquè realitza un judici de valor. Es tracta
de microeconomia perquè estudia el comportament d'un agent individual, l'Estat, en
la seva relació amb un altre agent econòmic, les famílies.
d) “La baixa dels tipus d’interès impulsa la inversió.” Macroeconomia, positiu. És
positiu perquè menciona un fet objectiu. Encara que es podria qüestionar si
“impulsa” conté algun judici de valor. És macroeconomia perquè relaciona dos
macromagnituds estadístiques, com són el tipus d’interès mitjà i la inversió total en
una economia concreta.
e) “Els empresaris assenyalen que és necessari impulsar la inversió.” Macroeconomia,
normatiu. És normatiu perquè realitza un judici de valor. És macroeconomia perquè
© McGraw-Hill 7
SOLUCIONARI
estudia el comportament d’una macromagnitud estadística, com és el nivell

d’inversió en una economia.
TEST DE REPÀS
1 d 2 d 3 b 4 b 5 a 6 a 7 d 8 d 9 b 1 c
0
EXERCICIS
Què és l’economia?
1. Per què l’economia és un concepte que ens afecta als 7.000 milions de persones
que vivim al planeta Terra?
Solució:
Resposta oberta. Es tracta de relacionar els recursos il·limitats del planeta amb els desitjos
il·limitats de 7.000 mil milions de persones i pujant. A títol orientatiu, podem dir que
l’economia és un concepte que ens afecta als 7.000 milions de persones que vivim al
planeta Terra, perquè per gran que sigui aquest els recursos són limitats així que els que
hi vivim hem d’administrar-los.
2. Creieu que, igual que va succeir amb l’aigua, l’aire podria arribar a ser un bé
econòmic en el futur? Raoneu la vostra resposta.
Solució:
Resposta oberta. L’aigua mineral envasada és un bé econòmic que va néixer a finals del
segle XIX quan fonts minerals i rius van començar a deixar de ser fiables pel que fa a la
potabilitat de l’aigua. Avui dia assistim a la creixent pol·lució de l’aire que respirem i ja
constitueix un greu problema a les grans ciutats. En aquest sentit no resulta una bogeria
pensar que arribarà un moment en que pagarem per aire lliure de contaminació a les
ciutats.
3. Quines necessitats compartiríeu amb algú de la vostra edat que hagués viscut a
l’Edat Mitjana o a l’Antiga Roma?
Solució:
Les necessitats comuns amb independència del temps i lloc són les derivades de la
subsistència humana, això és, les necessitats primàries: sostre, menjar, roba...
© McGraw-Hill 8
SOLUCIONARI
4. Indiqueu al vostre quadern el tipus de cadascun dels següents béns i serveis,

d’acord amb les seves categories de classificació:
Solució:
Grau d’escassetat Grau de Accés Funció
transformació
Carn Econòmic Final Privat Consum
Aire Lliure Final Públic Consum
Parc infantil Econòmic Final Públic Consum
Jaqueta sense Econòmic Intermedi Privat Consum
mànigues
Tractor Econòmic Final Privat Capital
Escollir és renunciar
5. «Cada pistola que es fabrica, cada vaixell de guerra que es vara, cada coet que es
dispara, significa, en últim terme, un robatori a qui passa gana i no està
alimentat.» Amb quin concepte econòmic relacionaríeu aquesta frase de Dwight D.
Eisenhower, expresident dels Estats Units? Raoneu la vostra resposta.
Solució:
Aquesta frase fa referència directament al cost d’oportunitat o allò que es perd
l’oportunitat de fer quan s’escull una alternativa renunciant a l’altre opció. Concretament i
en aquest cas a que la despesa militar no permet realitzar despeses molt més
humanitàries.
6. Descriviu el cost d’oportunitat que es produeix quan estalvieu per comprar-vos

alguna cosa.
Solució:
Resposta oberta. L'alumne hauria d'arribar per si sol al fet que el cost d'oportunitat
d'estalviar és el consum present. A canvi d'aquesta renúncia és possible consumir en el
futur amb els estalvis reunits.
7. Esteu al 1863. Vosaltres i els vostres amics heu de creuar l’Àfrica tropical d’est
a oest en un globus d’aire calent sobre territoris habitats per tribus hostils. A causa
de restriccions de pes només podeu portar cinc elements de la llista següent:
Tela i agulles, un barril d’aigua, un rifle, una brúixola, material mèdic, combustible,
una corda, un cremador, una manta, llaunes en conserva.
Feu la selecció començant per aquella que cregueu més imprescindible, per acabar
amb la que n’és menys. Després treballeu en grup amb els vostres companys i
redacteu una llista única.
© McGraw-Hill 9
SOLUCIONARI
Solució:
Activitat cooperativa.
Resposta oberta. Aquesta activitat pretén que els alumnes reflexionin i argumentin sobre
el cost d’oportunitat amb un exemple proper i assequible.
8. Per què els economistes tenen en compte els costos de les decisions errònies del
passat a l’hora de prendre noves decisions??
Solució:
Els economistes tenen en compte els costos de les decisions del passat a l’hora de prendre
noves decisions perquè, sobretot les decisions equivocades, influiran en les noves
decisions que adoptin.
9. Quin és el cost d’oportunitat de les següents decisions?

a) Anar al cinema en comptes d’estudiar per a l’examen d’economia.
b) Comprar un telèfon intel·ligent en comptes d’un portàtil.
c) Menjar amanida en comptes de xocolata.
d) Practicar esport en comptes de passejar pel centre comercial.
e) Llegir un llibre en comptes de navegar per Internet.
Solució:
a) El cost d’oportunitat són les hores d’estudi per a l’examen.
b) Els jocs, aplicacions i demés programes que hauríem pogut utilitzar en un ordinador que,
a més, podem emportar-nos a qualsevol lloc atès que és portàtil.
c) El plaer que ens suposa menjar xocolata.
d) Els fets que podrien succeir durant el passeig pel centre comercial.
e) Navegar per Internet, xarxes socials, jocs en línia i altres.
10. Llegiu atentament les següents mesures adoptades per l’Administració pública:
a) L’existència d’educació universal fins els 16 anys.
b) El pagament de les pensions per jubilació.
c) Augment d’impostos al combustible dièsel.
d) Ajuts a fons perdut a les empreses per contractació de personal.
Expliqueu per a cadascuna de les mesures de quina manera suposen major equitat i
menor eficiència.
Solució:
a) Suposa major equitat perquè dóna a tots els ciutadans les mateixes oportunitats
d'estudiar, però és menys eficient perquè assigna els recursos per igual amb
independència de la capacitat acadèmica de cada alumne.
© McGraw-Hill 10
SOLUCIONARI
b) Suposa equitat perquè remunera als que han contribuït laboralment durant la seva vida,
però és poc eficient perquè assigna recursos al menys capaços.
c) Suposa major equitat ja que tracta d'aconseguir major qualitat de vida per a tots reduint
la contaminació, però no és eficient en la mesura que penalitza la producció i l’ús d'un
tipus de vehicle amb un combustible més barat que la gasolina normal.
d) Suposa major equitat doncs ajuda als treballadors a ser ocupats per les empreses, però
suposa menor eficiència perquè incrementa els costos per unitat produïda (amb
independència de quina part d’aquests costos es subvencionin).
11. El Jordi va preferir gastar-se els diners dels estalvis en una bicicleta de carreres en
comptes de comprar un mòbil.
a) Quin és el cost d’oportunitat de comprar la bicicleta?
b) Quins podríen ser els costos irrecuperables si és que l’última vegada que el
Jordi va gastar-se els estalvis va comprar un mòbil que li va donar molts
problemes?
c) A la botiga venen la bicicleta que vol el Jordi, fabricada en alumini, per 400 €, i
també el mateix model, però en fibra de carboni, 100 € més cara. Com podria el
Jordi afinar la seva decisió sospesant els costos i beneficis addicionals?
d) El Jordi només tenia estalvis per a comprar la bicicleta d’alumini, però va
acordar amb el seu pare que posaría la diferència si tallava l’herba del jardí
durant quatre caps de setmana. En termes econòmics, què és el que ha portat el
Jordi a modificar la seva compra?
e) Si el Jordi decideix donar els seus estalvis als seus pares per ajudar-los a pagar
els desperfectes patits en el negoci familiar a causa d’una inundació, com es
justifica la seva decisió en termes d’eficiència? I en termes d’equitat?
Solució:
a) El cost d’oportunitat de comprar la bicicleta són els beneficis que li hauria reportat un
nou mòbil.
b) La decisió errònia que al Jordi li va suposar en el passat la mala compra del mòbil pot
haver fet que triï la bicicleta.
c) En termes d'anàlisi marginal en Jordi hauria de valorar si la lleugeresa del model en fibra
de carboni li compensarà pagar 100 € més.
d) El que ha fet que el Jordi modifiques la seva compra és l’incentiu que suposa adquirir el
model més lleuger a canvi de tallar la gespa duran quatre caps de setmana.
e) La decisió no és justificable en termes d’eficiència perquè en Jordi no guanya res i es
queda sense bicicleta. En canvi, en termes d’equitat si és justificable perquè es sacrifica
pel bé comú.
12. Identifiqueu l’agent econòmic i els costos i beneficis addicionals per a cadascuna de
les decisions citades a la taula següent:
Solució:
Decisió presa Dilema Agent Cost Benefici
© McGraw-Hill 11
SOLUCIONARI
econòmic addicional addicional

Pagar 50 € més per
Comprar una Consumido Un any extra de
un any addicional 50 €
tablet r garantia
de feina.
Contractar un Proporcionar-li roba El cost de la Millor imatge del
Empresa
cambrer de treball. roba personal
Construir un pavelló
Activitats
Construir un esportiu per les El cost del
Estat esportives pels
institut públic activitats dels pavelló
alumnes
alumnes.
13. Quin sentit té sospesar l’anàlisi dels beneficis i costos addicionals d’una decisió ja
presa?
Solució:
Té sentit sospesar l'anàlisi dels beneficis i costos addicionals d'una decisió ja presa per
afinar la mateixa.
14. «Anomeneu-los com volgueu, els incentius fan a la gent treballar dur», és la frase
d’un governant de l’antiga Unió Soviètica. En termes de presa de decisions, a què
es referia?
Solució:
Resposta oberta. La frase és de Nikita Kruschev en el moment de màxim esplendor del
sistema de planificació centralitzada a l'antiga Unió Soviètica. La frase sembla donar a
entendre que sense incentius no es treballa dur.
15. Expliqueu per què escollir d’acord amb les preferències és un avantatge, però
també un inconvenient.
Solució:
Escolli d’acord amb les preferències és una avantatja, però també un inconvenient perquè
cal adaptar-se al nivell d’ingressos de cadascun.
Decisors, decisions i recursos
16. En relació amb els factors de producció, quin tipus de renda coneixeu?
Solució:
Dels quatre factors de producció, tres tenen assignats una remuneració econòmica
concreta i específica per cada una d’ells: capital (interessos), treball (salari), recursos
naturals (lloguers).
17. Quines activitats econòmiques desenvolupa el sector públic? Quin és el seu objectiu
principal com a agent econòmic?
© McGraw-Hill 12
SOLUCIONARI
Solució:
El sector públic, igual que els agents privats, també desenvolupa les activitats
econòmiques de producció i consum. Però a diferència d’ells, el seu principal objectiu no és
l’interès privat sinó el públic concretat principalment a través de l’equitat.
18. Indiqueu al quadre, per a cadascun dels següents negocis, quins factors o recursos
productius es necesiten per a la seva producció:
Solució:
Factors de producció
Terra Treball Capital
Exemple: tenda 24 Llum, aigua Encarregat Local, diners,
hores mercaderies
Web de futbol Internet Informàtic, redactors Diners, ordinadors
Transport per Gasolina, llum, aigua Camioners, mecànics Camions, diners, garatge
carretera
Quiosc Llum, aigua Dependent Local, diners, premsa,
llibres
Forn Llum, aigua, gas Forner, dependents Local, diners, matèries
primeres
19. Si comparéssim la mateixa empresa a l’actualitat i fa quaranta anys, quins canvis

creieu que veuríem en els recursos productius que fa servir per a desenvolupar la
seva activitat?
Solució:
En la immensa majoria de les empreses i professions les màquines, en major o menor
mesura, han substituït la mà d'obra. La mecanització del camp és un exemple molt
il·lustratiu, però més ho és (encara que menys visible) la revolució que va suposar
l'ordinador personal per al treball administratiu.
20. En biologia, la simbiosi és una associació entre dos éssers vius, vegetals o animals,
de la qual se’n beneficia com a mínim un. Expliqueu com podria entendre’s el flux
circular de la renda com una simbiosi de tipus econòmic.
Solució:
En el flux circular de la renda, la simbiosi es produeix entre empreses i famílies i ambdós
surten beneficiades: les empreses produeixen allò que les famílies demanden a canvi d’un
benefici, i les famílies proveeixen a les empreses dels factors productius a canvi d’una
renda.
21. Què passaria amb l’activitat econòmica i amb els serveis públics si el sector públic
no intervé per establir uns mínims en les relacions i intercanvis que es produeixen
entre famílies i empreses?
Solució:
© McGraw-Hill 13
SOLUCIONARI
Si el sector públic no regulés les relacions i els intercanvis que es produeixen entre famílies
i empreses podrien produir-se abusos per part de les empreses (que són la part més forta
de la relació laboral), conflictivitat laboral, desordres públics... Tot això acabaria per
afectar negativament a l’activitat econòmica i de tal manera que els impostos i les
cotitzacions que alimenten el sector públic descendirien i baixaria la qualitat dels serveis
públics.
L’estudi de l’economia
22. Identifiqueu quina branca de l’economia (microeconomía o macroeconomia)

estudia els següents fenòmens:
a) El vostre consum com a estudiants.
b) Les taxes que mesuren l’atur.
c) La despesa pública.
d) L’augment de valor de l’euro enfront del dòlar.
e) Les decisions de les empreses.
Solució:
a) El teu consum com estudiant. Micro
b) Les taxes que mesuren l’atur. Macro
c) La despesa pública. Macro
d) La pujada de valor del euro enfront del dòlar. Macro
e) Les decisions de les empreses. Micro
23. Què diferencia la microeconomia de la macroeconomia? I l’economia positiva de la

normativa?
Solució:
La microeconomia estudia el comportament individual de les famílies, les empreses i el
sector públic, i la manera com es relacionen entre si, mentre que la macroeconomia
s’ocupa del comportament global de l’economia com a resultat de la interacció de les
famílies, les empreses i el sector públic.
L’economia positiva busca descriure la realitat econòmica, mentre que l’economia
normativa formula judicis de valor de contingut econòmic.
24. Responeu a les preguntes donada la següent informació: «El mes passat hi havia a
Espanya tres milions i mig d’aturats, mentre que a principis d’any, tres milions dos-
cents mil».
a) Es tracta d’una notícia amb un punt de vista més proper a la microeconomia o a
la macroeconomia?
© McGraw-Hill 14
SOLUCIONARI
b) A partir de la informació redacteu un titular d’economia positiva i dos

d’economia normativa, una des de la perspectiva del Govern i una altra des de
la perspectiva de l’oposició.
Solució:
a) Es tracta d’una mirada més pròxima a la macroeconomia perquè les taxes d’atur són un
dels indicadors bàsics de la marxa de l’economia.
b)
• Economia positiva: “l'atur baixa 300.000 persones des de principis d'any”,
“descendeix l'atur en un 8%”.
• Economia normativa: “les polítiques d’ocupació del Govern han donat els seus fruits
(Govern)”, “la baixada de l’atur és clarament insuficient” (oposició).
25. Utilizant la premsa o Internet, seleccioneu tres notícies relacionades amb:

a) La microeconomia.
b) La macroeconomia.
c) Un punt de vista d’economia positiva.
d) Un punt de vista d’economia normativa.
Solució:
Resposta oberta. Es valorarà l’actualitat i el número de respostes.
26. Identifiqueu quins dels següents titulars impliquen economía positiva i quins
economia normativa:
a) «El Govern planteja fixar un preu màxim al lloguer d’habitatges».
b) «La Diputació construirà la carretera de la costa».
c) «Ha augmentat el número de cotitzants a la Seguretat Social».
d) «El comerç minorista redueix les vendes a l’estiu».
e) «El preu de l’habitatge nou augmenta un 10 %».
f) «El Govern valora molt positivament la rebaixa de l’atur».
Solució:
a) Normativa.
b) Positiva.
c) Positiva.
d) Positiva.
e) Positiva.
f) Normativa.
27. Raoneu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions:

a) «Tots anem escanyats, però uns menys escanyats que altres.»
b) «Tots els diners són capital, però no tot el capital són diners.»
c) «Els costos irrecuperables influeixen sempre en les noves decisions.»
d) «Els regals no tenen cost d’oportunitat per a qui els rep.»
© McGraw-Hill 15
SOLUCIONARI
Solució:
a) Veritat. La primera part de l’afirmació fa referència a l’escassetat universal que patim
tots mentre que la segona fa referència al fet que les disponibilitats són diferents per a
casa persona o país.
b) Veritat. Fa referència a que els diners pertanyen a la categoria de béns de càpita. En
canvi, existeixen altres béns de capital com per exemple les màquines, ordinadors, naus
industrials... que no són diners sinó equips i instal·lacions.
c) Fals. Normalment és veritat en el cas de les decisions errònies, però depèn en última
instància de la racionalitat de les persones el deixar-se influir per les decisions del
passat, hagin estat errònies o no.
d) Fals. El tenen en la mesura que haver rebut un regal A faci que no s’hagi pogut rebre un
regal B o qualsevol altra regal.
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem… dades econòmiques
Qüestions:
1. A partir de les gràfiques, quines raons observeu que semblen associades a una
major despesa en personal, més impostos i major dèficit públic? Compartiu- les
amb els vostres companys. Heu arribat a les mateixes conclusions?
Solució:
El que observem és que no importa el signe del partit governant, sinó el fet que es governi
en minoria.
Resposta oberta. Abans d'aprofundir en els arguments que sustenten les respostes el
professor en pot demanar diverses per així entrar directament en els motius que entengui
interessants com a punt de debat o de reflexió: major control per part de l'oposició en ser
necessaris els seus vots, la necessitat de gastar més per acontentar les polítiques de tots
dos partits, més assessors i càrrecs polítics per a tots dos partits...
2. Quina diferència existeix entre correlació i causalitat? Per què és tan

important per als economistas diferenciar entre les dues?
Solució:
Correlació és un paral·lelisme o associació que es pot establir entre dos fets diferents
mentre que causalitat es refereix a l'efecte-causa, és a dir, que un fet (causa) sigui
conseqüència d'un altre previ (efecte). És important diferenciar entre les dues perquè si es
tracta d'una causalitat és possible identificar un patró de resultats, analitzar-los des d'un
punt de vista científic, crear un model de comportament, establir fórmules... per així
realitzar càlculs que serviran per anticipar situacions futures. En canvi, si es tracta d'una
© McGraw-Hill 16
SOLUCIONARI
correlació no té sentit estudiar-la i analitzar-la perquè no es produirà el patró de resultats

necessari que permeti anticipar situacions similars en el futur.
3. Com ho fa l’economista per estar segur que les relacions que observa són
causals i no simplement correlacions?
Solució:
La manera de tractar d’evitar la confusió entre correlació i causalitat és comparar
situacions en les quals, per alguna raó casual, l’única diferència entre les dues són les
variables de les quals volem estudiar la seva interrelació. Concretament, en aquest cas
s’han comparat impostos i despesa pública entre ajuntaments on el partit que governa ha
aconseguit o perdut la majoria absoluta per un sol regidor.
El dilema: sanitat universal o a la carta?

Guia de treball:
Alguns arguments a favor d’una sanitat privada podrien ser: com paguen directament de la
seva butxaca, els assegurats seran més exigents. A més, les mútues competiran entre si per
oferir millors serveis. Ambdós circumstàncies han de traduir-se en que els recursos sanitaris es
gestionaran de manera més eficient. Els arguments en contra giraran sobre tot al voltant del
problema d’equitat que suposa que les persones tinguin accés a molt diferents qualitats
d’atenció mèdica. També es pot fer referència a problemes d’”asimetria informativa”.
Finalitzat el debat, el professor pot exposar les virtuts del sistema sanitari espanyol; el seu
caràcter universal, l’èxit dels programes de transplantaments i la alta esperança de vida que
tenim com a resultat de tot això. Igualment pot comentar els principal problemes als que cal
fer front, com el consum excessiu de medicaments, la falta de graduats en medicina, o els
problemes de finançament derivats de l’envelliment de la població i el cost de les malalties
cròniques.
Proposta de cinema: Nàufrag
Qüestions:
1. Si una definició d’economia és «administrar la casa», quina creieu que seria

la que elaboraría Chuck, el protagonista, d’acord amb la seva aventura?
Solució:
Seria «administrar l’illa».
2. Quin tipus de necessitats són les que afronta Chuck a l’illa?
Solució:
Chuck ha de fer front a necessitats de tipus primari: sostre, roba, aliments …
© McGraw-Hill 17
SOLUCIONARI
3. Identifiqueu els béns de consum i de capital que utilitza Chuck a l’illa.

Solució:
Béns de consum són els aliments mentre que alguns exemples de béns de capital són
les trampes, els ossos, les espines o els mecanismes rudimentaris desenvolupats per
Chuck per satisfer les seves necessitats.
4. Quins factors de producció ajuden Chuck a sobreviure a l’illa?

Solució:
Per a un nàufrag la iniciativa empresarial és forçosa per sobreviure. Els recursos
naturals i les matèries primeres com els cocos, l’aigua, els peixos, la fusta o les fulles
dels arbres són abundants. La feina de Chuck és imprescindible per caçar, pescar o
fabricar els béns de capital (que ja s’han mencionat anteriorment).
5. Simplifiqueu el flux circular de la renda per adaptar-lo a la situació descrita a

la pel·lícula.
Solució:
Podria ser el següent:
Cocos, peixos, carn, Béns i serveis
cabana, vestits de fulles...
Chuck Chuck
empresari consumidor
Factors de producció Trenes de fibra vegetal com xarxes, ossos

(hams per pescar), trampes per caçar, espines
(per cosir), fusta (per la cabana)...
6. Amb quins béns creieu que podria comerciar Chuck amb l’hipotètic nàufrag
d’una altra illa deserta?
Solució:
Hauria de comerciar aquells articles que no hagués aconseguit produir l'altre.
© McGraw-Hill 18
SOLUCIONARI
UNITAT 2. Creixement i organització
REFLEXIONEU
1. Imagineu que sou pagesos a l’antic Egipte i que el nilòmetre marca set
metres. Indiqueu possibles motius d’alegria i també de tristesa.
Solució:
El nivell del Nil indica que la collita serà bona, però com els impostos depenen d’ella,
també seran més alts els impostos que caldrà pagar.
2. Penseu ara en tres coses que el faraó podria fer per vosaltres amb els vostres
impostos.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu: millorar els canals de rec, jubilació als 50 anys,
assistència mèdica gratuïta, subvencions pels agricultors més pobres, educació
gratuïta, etc.
3. Descriviu com variaria la vostra vida i l’economia de l’antic Egipte en

cadascuna de les següents situacions:
a) Els escribes del faraó descobreixen com cultivar blat al desert.
b) El faraó ha estat derrocat i els pastors de camells són ara els governants.
c) El faraó ha conquerit noves terres cultivables a l’est.
Solució:
a) Gràcies a la innovació que suposa poder cultivar blat al desert s’incrementarien
les possibilitats de producció d’Egipte.
b) Canviarien les lleis i les prioritats del país com ara voler impulsar el comerç en
detriment de l'agricultura.
c) En aquest cas l’increment de les possibilitats de producció d’Egipte sorgeix com a
conseqüència de l’augment de la dotació de terres cultivables.
© McGraw-Hill 19
SOLUCIONARI
ACTIVITATS
1. Quina relació té la tecnologia amb els recursos productius? Poseu un exemple

de tecnologia artesanal i un altre de tecnologia que fa servir més capital que
mà d’obra.
Solució:
Les diferents combinacions de recursos productius donaran lloc a diferents tecnologies. A
títol orientatiu: la tecnologia artesanal típica són els oficis artesanals, mentre que les
tecnologies que utilitzen més capital que mà d’obra són aquelles on predominen les
màquines.
2. Com es relacionen la producció potencial i l’eficiència?

Solució:
Es relacionen directament perquè la producció potencial s’assoleix mitjançant l’eficiència,
però no sempre és el cas.
3. Quines limitacions presenta el model de l’FPP?

Solució:
El model de la FPP presenta limitacions pròpies de qualsevol model econòmic: es tracta de
representacions simplificades que únicament representen dues variables.
4. Per que creus que a la pràctica cap país assoleix els punts òptims de l’FPP?
Solució:
A la pràctica cap país assolirà els punts òptims de la FPP perquè sempre existeixen
recursos ociosos: població desocupada, fàbriques ineficients, instal·lacions obsoletes,
terres sense conrear...
5. En relació amb l’FPP i el vostre rendiment acadèmic, demaneu al company o a

la companya que teniu davant, en termes de notes, quin creu que és el vostre
potencial, els vostres punts ineficients i els vostres punts inassolibles.
Solució:
Resposta oberta. Es busca que l'alumne estableixi un paral·lelisme entre la FFP dels països
i el seu rendiment acadèmic.
El company haurà de dibuixar una gràfica en la qual cada eix representi la nota en una
assignatura, de 1 a 10. Després dibuixarà la FPP que representi el màxim potencial que
creu que té el seu company. Les notes por sota de la FPP significaran que no s’ha esforçat
prou i que podria haver-ho fet millor. I els punts per sobre representaran notes
inassolibles.
© McGraw-Hill 20
SOLUCIONARI
6. Què és el creixement econòmic? Com es mesura? Com milloren les

possibilitats de producció dels països.
Solució:
El creixement econòmic és l’increment del valor de la producció de béns i serveis d’una
societat en un període de temps determinat. Es mesura a través del PIB. Els països
milloren les seves possibilitats de producció incrementant els seus recursos o factors
productius o millorant la seva productivitat.
7. En què consisteixen les mesures més habituals per a incrementar la

productivitat?
Solució:
Les mesures més habituals per incrementar la productivitat són formar als treballadors i
implantar avenços tecnològics que facin possible una major producció o un major estalvi
de costos.
8. Quin paral·lelisme podem establir entre la mecanització del camp i el

creixement econòmic de les societats modernes?
Solució:
El paral·lelisme que podem establir entre la mecanització del camp i el creixement
econòmic de les societats modernes és que l’excedent laboral del camp gràcies a les
màquines va permetre incrementar la dotació de mà d’obra a les feines més productives
per la societat.
9. Quina és la diferència entre producció i productivitat? Expliqueu-ho amb un

exemple sobre una afició que teniu i a la qual dediqueu temps totes les
setmanes.
Solució:
La producció és major quantes més unitats es produeixin, però per una mateixa producció
pot donar-se més o menys productivitat en funció dels mitjans utilitzats.
Si una persona que juga a bàsquet és capaç d’anotar 10 triples enlloc de 5 ha incrementat
la seva producció, però si ha aconseguit els 10 triples amb 20 intents i 5 triples amb 10
intens, la seva productivitat/efectivitat seguirà sent la mateixa, concretament del 50 %. En
canvi, si aconsegueix els 10 triples amb 15 intents la seva efectivitat ha pujat al 66,67 %.
10. Per què el creixement econòmic acostuma a representar-se en forma de

percentatge i en sèries temporals?
Solució:
El creixement econòmic normalment es representa en forma de percentatge per expressar
la seva variació respecte a un període anterior de manera que permet determinar la
milloria o empitjorament del mateix, així com efectuar comparacions entre diferents
països. Les sèries temporals permeten identificar tendències positives o negatives en el
temps, així com els canvis en les tendències.
© McGraw-Hill 21
SOLUCIONARI
11. Preneu com a orientació la pregunta c) de l’Activitat resolta 3 i assenyaleu

altres mesures o tècniques d’estudi indicant també si suposen un increment
dels recursos productius o si constituirien una millora de la productivitat.
Solució:
Es tracta de que l’alumne estableixi un paral·lelisme entre la millora de la productivitat
personal i la dels països al temps que té ocasió de conèixer i reflexionar sobre els seus
mètodes d’estudi, així com que la classe conegui els seus propis.
12. Si durant el 2019 el PIB d’un país va ascendir a 90.000 milions d’euros, quin
va ser el PIB de l’any següent, si el creixement el 2020 va ser del 3 %?
Solució:
 PIB2019 + (%creixement · PIB2019) = PIB2020
 90.000 + (0,03 · 90.000) = 92.700 milions €
13. Per què la justícia no ha d’estar en mans privades?

Solució:
La justícia no ha d’estar en mans privades perquè per garantir el bon funcionament de la
democràcia i l’interès general han de ser gestionats sense atendre objectius com obtenir
beneficis, que és la raó de ser les empreses privades.
14. Per què el mercat es regula sol encara que les empreses actuen segons els
propis interessos?
Solució:
El mercat es regula a si mateix perquè si una empresa cobra massa, no paga salaris justos
o no produeix el que la societat demanda, seran altres empreses les que ho produiran.
15. Raoneu per què existeixen pocs parcs, tot i que es tracta d’un tipus de bé
sobre el qual existeix consens en què hauria d’haver-n’hi més.
Solució:
No existeixen suficients parcs perquè no són rendibles de tal manera que són oferts per
l’Estat, ja que l’empresa privada no els subministra davant la dificultat de rendibilitzar-los
o d’impedir l’accés als usuaris que no estan disposats a pagar pel seu gaudi.
16. Com obtenen les empreses informació fiable del mercat? Raoneu la
respuesta.
Solució:
Les empreses obtenen informació fiable del mercat a través dels preus i les vendes, els
quals parlen per si sols fent innecessària la comunicació entre consumidors i empreses.
© McGraw-Hill 22
SOLUCIONARI
17. A la llista de béns la producció dels quals s’encomana a l’Estat en una

economia de mercat no figuren, per exemple, la sanitat o l’educació. Quina
creieu que n’és la causa?
Solució:
En l’economia de mercat pròpiament dita, la intervenció de l’Estat es limita a
establir el marc jurídic-institucional i subministrar el béns i serveis públics bàsics.
18. Per què la publicitat pot arribar a ser un problema en les economies de
mercat?
Solució:
La publicitat pot resultar finalment un problema a les economies de mercat, l'abús
de la mateixa pot arribar a ocasionar necessitats artificials en els consumidors.
19. Per què l’economia de planificació centralitzada no está subjecta a la

inestabilitat cíclica de l’economia de mercat? Raoneu la vostra resposta.
Solució:
L’economia de planificació centralitzada no està subjecta a la inestabilitat cíclica de
l’economia de mercat perquè el que ocasiona és la variabilitat de la iniciativa
privada que està en mans d’empreses i famílies.
20. Quins avantatges i inconvenients considereu que es deriven del fet que és
l’Estat el que pren totes les decisions en un sistema d’economia de
planificació centralitzada? Justifiqueu la resposta.
Solució:
Els avantatges estan relacionats amb la possibilitat d’eliminar alguns de
inconvenients més grans de les economies de mercat, com la inestabilitat cíclica, la
desocupació, i reduir d’altres com la desigualtat. Els inconvenients són la falta
d’incentius pels agents econòmics, l’excés de burocràcia i la dificultat de realitzar
previsions en absència de les senyals econòmiques que proporciona el mercat.
21. Per què els inconvenients del sistema d’economia mixta són més o menys
accentuats? De què depèn?
Solució:
Els inconvenients del sistema d’economia mixta són més o menys accentuats
depenent de la intervenció del sector públic. Més intervenció suposa més planificació
centralitzada i patir més els efectes d’aquest sistema mentre una menor intervenció
apropa més el sistema al sistema d'economia de mercat i per tant als defectes
d’aquest sistema.
© McGraw-Hill 23
SOLUCIONARI
22. En què es diferencien la intervenció del sector públic en els sistemes

d’economia de mercat i d’economia mixta?
Solució:
En el sistema d’economia mixta la intervenció del sector públic és més gran: no
només amplia la gamma de serveis públics que proporciona a la societat, sinó que a
més redistribueix la renda i tracta de suavitzar la inestabilitat cíclica.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. El potencial d’un ciclista anomenat Alejandro
Resistent, disciplinat, competitiu i amb una excel·lent velocitat punta, Alejandro

Valverde és un ciclista espanyol que participa en una gran varietat de curses per
etapes. Ha estat el primer en moltes curses al llarg dels anys, però el Campionat
del Món en Ruta se li resistia tot i que, des d’un inici, les seves qualitats eren les
més convenients per a guanyar-lo. Havia obtingut dues medalles de plata i
quatre de bronce en aquest campionat al llarg de més de 15 anys de carrera
profesional (és professional des del 2002), però va a ver d’esperar fins la
competició del 2018 a Innsbruck per a aconseguir l’or. Amb 38 anys es va
convertir en el segon ciclista més veterà de la història en guanyar aquest
campionat que se celebra des del 1927. En canvi, i també el 2018, Valverde va
quedar segon a la Fletxa Valona, una altra prova importantísima de Ciclisme en
Ruta, on era primer des del 2014.
Reflexioneu:
a) Al llarg de l’any se celebren moltes proves, i un ciclista profesional ha de

decidir en quines centra els seus esforços. Com representaríeu en una FPP els
resultats de Valverde al Campionat del Món i a la Fletxa Valona?
b) El 2017, Valverde va patir contratemps de salut que el van obligar a retirar-se

en diverses proves ciclistes. Els seus resultats per a aquell any estarien a la FPP?
Raoneu la vostra resposta.
Solució:
a) Mentre que el primer lloc del Campionat del Món figuraria a la FPP, el segon lloc de la
Valona reflectiria un punt per sota de la FPP en la mesura que el rendiment ha estat
menor del potencial contrastat ja per Valverde.
b) No, aquests resultats no estarien en la FPP. Igual que el segon lloc de la Valona. La
retirada de les proves ciclistes figuraria per sota de la FPP en la mesura que
il·lustren un rendiment per sota del potencial de Valverde.
PERISCOPI 2. L’evolució del PIB com a indicador

Els alumnes mesuren els seus progressos acadèmics respecte de les notes
passades; els països també. És molt habitual expresar el creixement o
© McGraw-Hill 24
SOLUCIONARI
decreixement d’un país en termes de percentatge respecte d’un període anterior,

normalment un any. El criteri per a procedir és el mateix que el seguit per a
expresar les notes. Un notable pot ser, per si mateix, una bona nota, però ja no
ho és tant si l’anterior qualificació ha estat un excel·lent.
En definitiva, la informació és més completa quan expressa l’evolució en el
temps i no es presenta només com una dada aïllada. Expressar el PIB respecte
de l’any anterior aporta molta més informació i té molt més sentit, perquè per al
PIB no existeix una escala de referència que marca aprovats o suspensos. A part
d’avaluar el desenvolupament en el temps, un altre avantatge que té expressar
el creixement en termes de percentatges és que permet efectuar comparacions
entre diversos períodes de temps i també entre països.
Reflexioneu:
a) Pel que fa al PIB i en els anys descrits, com ha fet els deures Espanya en
comparació amb Alemanya i amb el món en general? Sabent que, per terme
mitjà un alemany guanya 1,5 vegades més que un espanyol, matisaríeu la vostra
resposta anterior?
b) Al gràfic s’aprecien caigudes i augments. Quines conclusions caldria establir
respecte de l’evolució que presenten? Tenint en compte que en el gràfic
s’aprecien certes tendències en anys consecutius, és possible predir l’evolució
del PIB en els següents anys?
c) El PIB espanyol del 2017 havia crescut un 3,05 % respecte del 2016. Quin va
ser el PIB espanyol del 2017 si en l’any 2016 havia ascendit a 1.118.522 milions
d’euros? I quin va ser el del 2015, sabent que el PIB del 2016 va tenir una taxa
de creixement anual del 3,28 %?
d) Ha estat positiva o negativa l’evolució del PIB espanyol entre el 2016 i el
2017?
Solució:
a) En general, Espanya creix econòmicament més que Alemanya i el món en general qual
l’economia va bé. En canvi, en els temps de crisis s’ha comportat pitjor. El matís que
és possible introduir en atenció a la major capacitat riquesa d'Alemanya és que, en
tractar-se d'un país més ric amb més recursos, gestiona millor les crisis econòmiques.
© McGraw-Hill 25
SOLUCIONARI
b) És possible concloure que les fases de caiguda i pujada són alterns en el temps. En
general sí que és possible predir l’evolució en els anys consecutius sobretots els canvis
de cicle.
c) PIB espanyol:
(PIB2016) + (0,0305 · PIB2016) = PIB2017
1.118.522 + (0,0305· 1.118.522) = 1.152.636,92 milions d’euros
(PIB2015) + (0,0328 · PIB2015) = PIB2016
(PIB2015) + (0,0328 · PIB2015) = 1.118.522
(1,0328 PIB2015) = 1.118.522
PIB2015 = 1.118.522 / 1,0328
PIB2015 = 1.082.999,61 milions d’euros
Evolució: L'evolució ha estat positiva en la mesura que s'ha incrementat en un 3,05%.
d) De 2016 a 2017 l'evolució del PIB a Espanya ha estat negativa.
PERISCOPI 3. Sistemes econòmics a la pràctica: les dues Corees

Com a ciència social que és, l’economia no pot experimentar-se en laboratoris,
però la història ha proporcionat diversos exemples reals de països que es van
partir a causa de la guerra i van adoptar sistemes econòmics radicalment
oposats.
Després de la Segona Guerra Mundial, a l’Alemanya Occidental (RFA) i a Àustria
va funcionar l’economia de mercat, i unes dècades després estaven entre les
nacions més desenvolupades i pròsperes del món. Mentrestant, part dels seus
antics territoris, Alemanya Oriental (RDA) i Hongria (anteriorment unida a
Àustria sota l’Imperi Austrohongarès), es van empobrir sota el sistema de
planificació centralitzada. El detonant que va destapar les contradiccions
econòmiques d’aquests i altres països de l’Europa Oriental va ser la caiguda del
Mur de Berlín el 1989.
Un altre exemple de país dividit amb sistemes econòmics enfrontats és l’antiga
Corea, encara dividida en dos països diferents: Corea del Nord i Corea del Sud.
Compareu les dades dels dos països de la taula 2.4.
© McGraw-Hill 26
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Quin és el valor del que produeix per habitant cadascuna de les dues Corees?
b) Assenyaleu algunes diferències entre els dos països que són indicatives del
diferent nivell o tipus de vida.
c) Investigueu al web: com eren de rics el nord i el sud de Corea abans de la
divisió del país al 1955?
Solució:
a) PIB habitant Corea del Nord: 11.636.000.000/24.000.000 = 484 € per habitant
PIB habitant Corea del Sud: 983.021.000.000/51.000.000 = 19.274,92 € per
habitant
b) Resposta oberta sobre els ítems de la taula. A títol orientatiu podrien ser objectiu
d’atenció al nombre de carreteres pavimentades o les línies de telefonia mòbil.
Abans de la divisió els coreans del nord i del sud vivien en un país empobrit per
l’ocupació japonesa des de 1900 i depenent de l’agricultura. Tanmateix, el nord de
Corea abans de la divisió del país estava més habitat i desenvolupat que el sud.
PERISCOPI 4. Els incentius en funció del sistema econòmic

Un ambaixador de l’antiga Unió Soviètica al Regne Unit (la Unió Soviètica va
ser un dels països que durant el segle XX van implementar el sistema de
planificació centralitzada) va preguntar una vegada: «Qui s’ocupa del
subministrament de pa, a Londres?». La resposta, que el va deixar aterrit, va
ser: «Ningú».
Reflexioneu:
a) El fet que ningú s’ocupi del subministrament de pa, per què sorprèn a
l’ambaixador? Raoneu-ho en termes de sistemas econòmics.
b) Com garanteixen els londinencs, o els espanyols, que la quantitat i la
qualitat del pa són les adequades?
Solució:
© McGraw-Hill 27
SOLUCIONARI
a) Sorprèn a l’ambaixador que ningú s’ocupi del subministrament del pa perquè a

l’antiga Unió Soviètica, sota el règim de planificació centralitzada, la producció de
totes les empreses era dirigida i controlada pel sistema burocràtic del règim.
b) La quantita i la qualitat del pa queda a criteri dels forners. Si no compleixen uns
mínims i/o encerten amb el que vol la societat llavors no vendran i s'arruïnaran. És
per això que la quantitat i la qualitat del pa està garantida perquè els forners
subministraran la quantitat que demana la societat i a un preu adequat per poder
seguir en el negoci.
PERISCOPI 5. Un segle d’economia mixta i planificació centralitzada

Amb ajuda del que heu estudiat a l’apartat i la cronologia que presentem aquí
(taula 2.6), busquem resposta a diverses preguntes.
© McGraw-Hill 28
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Quin gran inconvenient es posa de manifest cada cert temps en les
economies de mercat? Identifiqueu dates i esdeveniments que hi estan
associats.
b) Què pretén l’economia mixta? Com es relaciona amb l’estat del benestar?
Quan neix en els països europeus?
c) Quins són els avantatges de l’economia de planificació centralitzada? En
quins països i en quines dates va triomfar?
d) Identifiqueu com van evolucionar els països que van adoptar el sistema de
planificació centralitzada. Quins trets comuns assenyalaríeu entre ells?
Indiqueu les raons per les quals la Xina sembla que n’ha estat l’excepció.
Solució:
a) L'inconvenient que es posa de manifest de tant en tant en les economies de mercat

són les crisis o fases de recessió.
- 1929. Primera gran crisi econòmica.
- 1973. Crisi mundial per l'embargament petrolier de l'OPEP.
- 2000. Crisi mundial pel punxada de la bombolla tecnològica.
- 2008. Crisi mundial pel punxada de la bombolla immobiliària.
L'economia mixta pretén maximitzar els avantatges de cada sistema econòmic i
minimitzar-ne els inconvenients. L’estat del benestar perquè és una forma
d’economia mixta caracteritzada per un alt grau de protecció social. L’estat del
benestar en els països europeus es gesta a finals dels anys 50.
b) Les avantatges de l’economia de planificació centralitzada són cobrir amb èxit les
necessitats bàsiques de la població en matèria d’ocupació, sanitat i educació. Va
triomfar a Rússia (1922), la Xina (1945), Corea (1955) i Cuba (1957).
c) Evolució:
- Rússia (enfonsament i canvi a l'economia de mercat després de 60 anys).
- Corea del Nord (manté l’ideari comunista tot i la pobresa)
- Cuba (ha emprès reformes que han suposat una lleugera millora econòmica)
- Xina (les reformes li han permès compatibilitzar comunisme i mercat al punt que
ja és una potència econòmica mundial).
Característiques comunes dels països que van adoptar el sistema de planificació
centralitzada:
a) El sistema es va imposar després de revolució i guerra.
b) Aquells que han introduït mesures pròpies de l'economia de mercat han aconseguit
una millora econòmica, lleugeres en el cas de Cuba i notables en el de la Xina. Els
que no ho han fet s'han ensorrat (Rússia) o s'han empobrit (Corea).
© McGraw-Hill 29
SOLUCIONARI
c) Xina sembla haver sigut l’excepció econòmica entre les economies de planificació
centralitzada perquè ha sigut el país que ha introduït mesures pròpies de l’economia
de mercat més nombroses i profundes.
TEST DE REPÀS
1 d 2 d 3 c 4 c 5 d 6 a 7 c 8 b 9 c 1 b
0
EXERCICIS
Les possibilitats de producció.
1. Per què es diu que l’FPP il·lustra el concepte de cost d’oportunitat en una
economia?
Solució:
Tot i no ser aplicable a la pràctica, en l’àmbit teòric el model econòmic de la FPP és molt
important perquè són molts els conceptes econòmics que il·lustra. En concret.
— L’escassetat de recursos: els recursos o factors de producció són limitats de tal
manera que condicionen la quantitat d’unitats produïdes.
— El cost d’oportunitat: només podem obtenir quantitats addicionals de producte
transferint recursos des de la producció d’un bé a un altre. No és possible estar «a
dues coses al mateix temps».
— La producció potencial: és la producció màxima que una economia és capaç
d’obtenir amb uns recursos i un nivell tecnològic donat, sempre que els faci servir de
manera eficient.
2. Com s’incrementen les possibilitats de producció dels països?

Solució:
Les possibilitats de producció dels països s’incrementen augmentant la dotació de factors
disponibles (quantitat) o millorant l’aprofitament des que ja hi ha (qualitat), és a dir,
millorant la productivitat.
3. Què vol dir que un treballador és més productiu que un altre?

Solució:
© McGraw-Hill 30
SOLUCIONARI
Vol dir que un treballador realitza les mateixes feines (la mateixa producció) que un altre
en menys temps o amb més qualitat.
4. Quines circumstàncies expliquen que la producció real d’un país no acostuma a

coincidir amb la producció potencial?
Solució:
Els factors o circumstàncies que expliquen que la producció real d’un país normalment no
coincideixi amb la producció potencial és l’existència de factors ociosos (aturats, terres
sense conrear, fàbriques aturades...) o infrautilitzats (instal·lacions antigues o deficients,
treballadors mal formats...).
5. Pel què fa a les possibilitats de producció:

a) Què condiciona les possibilitats de qualsevol país?
b) Com s’explica que existeixen països rics, tot i que pobres en recursos naturals, i
viceversa?
Solució:
a) Les possibilitats de producció estan condicionades per la seva dotació de factors de
producció.
b) Hi ha països rics en capital o treball (encara que no en recursos naturals) com per
exemple Japó o Suïssa. Altres països són rics en recursos naturals (però no en capital
o treball) com per exemple Iran, Iraq o Veneçuela, rics en petroli i altres recursos,
però amb deficiències clares en altres factors, comparativament parlant.
6. Raoneu cap a on es desplaçaria l’FPP d’un país en els següents casos:

a) Invenció de nous mètodes de producció que permeten estalvi de matèries
primes.
b) Envelliment de les instal·lacions empresarials.
c) Increment de la força laboral a causa de la immigració.
d) Descobriment de jaciments de petroli.
Solució:
Desplaçament Raonament
Invenció de nous mètodes de Dreta Major productivitat.
producció que permeten estalvi
de matèries primeres.
Envelliment de les instal·lacions Esquerra Menor productivitat.
empresarials.
Increment de la força laboral a Dreta Major dotació del factor treball.
causa de la immigració.
Descobriment de jaciments de Dreta Major dotació del factor recursos
petroli. naturals.
© McGraw-Hill 31
SOLUCIONARI
7. Ecolàndia és un país que fa servir tots els recursos disponibles per a produir dos
béns: automòbils i ordinadors.
A B C D E
Automòbils 0 10 20 30 40
Ordinadors 1.000 750 500 250 0
a) Quin és el cost d’oportunitat de produir un automòbil?

b) Representeu gràficament l’FPP d’aquesta economia.
c) En quins punts de la gràfica assoleix Ecolàndia la producción potencial?
d) Assenyaleu algun punt ineficient a la gràfica i comenteu quines poden
ser les causes del no assoliment de la producció potencial.
e) Expliqueu per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i
assenyaleu-les a la gràfica.
f) Utilitzant l’FPP d’aquest exemple com a referència, expliqueu als
companys els següents conceptes econòmics: escassetat de recursos,
cost d’oportunitat i producción potencial.
Solució:
a) El cost d'oportunitat de produir un automòbil són 25 ordinadors en el punt C.
b) A partir d’aquestes dades cal elaborar la representació gràfica.
Ordinadors
Automòbils
c) La producció potencial o producció màxima a què pot arribar un país s'aconsegueix a

la frontera de possibilitats de producció (FPP).
d) Qualsevol punt per sota de la FPP (per exemple, V) representa una combinació de
produccions ineficient. Són múltiples els factors que expliquen la falta d’eficiència de
les economies (falta de productivitat, atur, recursos ociosos, etc.).
e) Certes combinacions són inabastables pel fet que la dotació de recursos productius o la
tecnologia no permeten assolir-les.
f)
© McGraw-Hill 32
SOLUCIONARI
— Hi ha escassetat de recursos perquè Ecolandia no podria produir, per exemple,

1.000 ordinadors i 40 automòbils al mateix temps, ja que no compta amb recursos
suficients.
— El cost d’oportunitat d’una FPP és allò que es deixa de produir quan es produeix
una cosa diferent; concretament i en aquest cas per cada 10 automòbils es deixen
de produir 250 ordinadors.
— La producció potencial és la que s'obté sobre la pròpia FPP. Concretament i per al
punt B, quan Ecolandia aprofita de manera òptima els seus recursos arriba la seva
producció potencial amb 10 automòbils i 750 ordinadors.
El creixement econòmic.
8. De quins factors depèn el creixement econòmic d’un país?

Solució:
Els factors de que depèn que un país creixi econòmicament són; la dotació de recursos o
factors productius i la productivitat.
9. Expliqueu els avantatges que suposa expressar el PIB en termes de variació

respecte d’un període anterior.
Solució:
1.º Contrastar la variació respecte al període anterior i tendència en el temps.
2.º Comparar períodes diferents de temps i països.
10. Una fornera treballa sis dies a la setmana i necesita vuit hores al dia per a
elaborar 48 pastissos al dia. Quina és la producció setmanal? Quina és la
productivitat per cada hora de treball?
Solució:
— La producció setmanal de la fornera ascendeix a 288 pastissos (48 pastissos / dia · 6
dies).
— La productivitat s’obté relacionant el número de pastissos obtinguts (288) amb els
recursos aplicats (les 48 hores treballades). Productivitat per cada dia: 288/48 = 6
pastissos/hora.
11. Donada la següent taula que il·lustra la variació del PIB d’Ecolàndia respecte
de l’any immediatament anterior:
Any 19 20 21 22 23 24
Percentage d’evolució del PIB -3% 1% 5% 4% 2% 3%
© McGraw-Hill 33
SOLUCIONARI
a) Quin va ser el PIB de l’any 21 si el de l’any 20 totalitza 50.000 milions

d’euros? I el de l’any 19?
b) Representeu en un gràfic els percentatges de la taula i determineu, a falta
d’altres dades, què s’ha d’interpretar sobre la marxa de l’economia a
Ecolàndia.
Solució:
a) PIB20 + 5 % PIB20 = PIB21; PIB21 = 50.000 + 0,05 · 50.000 = 52.500 milions d’euros.
PIB19 + 1 % PIB19 = PIB20; PIB19 + 0,01 · PIB19 = 50.000; 1,01 PIB19 = 50.000;
PIB19 = 50.000/1,01= 49.504,95 milions d’euros.
b)
PIB Ecolandia
0.06 5%
0.04 4%
2% 3%
0.02 PIB Ecolandia
1%
0
19 20 21 22 23 24
-0.02
-3%
-0.04
-0.06
Ecolandia sembla haver sortit d'una crisi bastant severa amb una fase d'expansió entre
els anys 19, 20 i 21, any aquest últim que marcaria el canvi de cicle amb creixements
més moderats a partir d'aquest any. L'any 23 sembla indicar un nou canvi de cicle cap a
una nova fase d'expansió. L'any 25 serà decisiu per conèixer la tendència.
12. La taula següent reflecteix el treball desenvolupat per dos treballadors en un taller
artesanal de ceràmica. La jornada laboral al mes d’octubre era de quatre hores al
dia:
Octubre
Peces fabricades al dia
Nora 24 peces
Pau 20 peces
a) A quantes unitats ascendeix la producció diària d’aquest taller?

b) Calculeu la productivitat per hora de cadascun dels treballadors.
c) El novembre, l’empresa va ampliar el contracte a la Nora, que va passar a
treballar vuit hores diàries, mentre que el Pau va continuar amb la mateixa
© McGraw-Hill 34
SOLUCIONARI
jornada de treball. Aquell mes, la Nora va elaborar 32 peces de ceràmica al

dia, i el Pau, 24. Confeccioneu una taula similar a l’anterior i calculeu la
producció i la productivitat del mes de novembre per a aquests dos
treballadors.
d) La producció del mes de novembre va créixer respecte de la del mes d’octubre.
Quins factors poden explicar aquest creixement?
e) Com va variar la productivitat de la Nora a l’augmentarse-li la jornada laboral?
Quin concepte econòmic il·lustra aquest canvi?
Solució:
a) La producció diària del taller ascendeix a 44 peces (24 + 20).
b) La productivitat de Nora és de 6 peces/hora (24 peces / 4 hores) i la de Pau és de 5
peces / hora (20 peces / 4 hores).
c)
Noviembre
Peces/dia Productivitat
Nora 32 peces 32/8 = 4 peces/hora
Pablo 24 peces 24/4 = 6 peces/hora
d) El creixement de la producció s’explica, per una banda, per l’increment dels factors de
producció emprats (el número d’hores que treballen la Nora i el Pablo) i, per l’altre,
per l’increment de la productivitat (encara que la Nora ha perdut productivitat, la del
Pablo ha augmentat).
e) La productivitat de la Nora va passar de 6 peces/hora a 4 peces/hora. La productivitat
de la Nora disminueix a causa de la llei de rendiments marginals decreixents, aquest
és el concepte econòmic que il·lustra aquest canvi. En augmentar la seva jornada
laboral, la seva productivitat hora es redueix, perquè les hores de treball addicionals
són menys productives que les primeres, en trobar-se més cansada.
13. Ordeneu de major a menor importància, seguint el vostre criteri personal, les
següents mesures per a impulsar el creixement econòmic.
a) Impartir cursets de formació als treballadors.
b) Fomentar inversions que permetin l’obtenció o la implantació d’avenços
tecnològics.
c) Subscriure acords amb altres països per a explotar els recursos naturals que
tenen.
d) Afavorir la immigració de mà d’obra qualificada.
e) Atraure a inversors estrangers amb la possibilitat d’obtenir beneficis alts.
Contrasteu la resposta amb la de diversos companys i després traieu conclusions
pròpies sobre els problemes als quals s’enfronta qualsevol Govern per a impulsar el
creixement econòmic del país.
Solució:
Activitat cooperativa.
© McGraw-Hill 35
SOLUCIONARI
Resposta oberta. L'alumnat ha de proporcionar respostes diferents segons el seu criteri i

això precisament és el que pretén l'exercici: que els alumnes siguin conscients de les
dificultats a què s'enfronta el Govern de qualsevol país a l'hora d'impulsar el seu
creixement econòmic.
La resposta té un element subjectiu «A el teu criteri», així que diferents respostes poden
ser igualment vàlides. La part més didàctica de l’exercici es troba precisament en el
contrast amb les respostes dels companys.
No obstant, la resposta a l’apartat b) podria estar generalment situada entre les primeres
(en el món global la innovació tecnològica és una clau de la competitivitat), i la resposta a
l’apartat c) podria estimular un debat ètic entre els alumnes sobre els avantatges i
desavantatges que països del primer món cedeixin la seva tecnologia per explotar recursos
en països del món en desenvolupament.
Els sistemes econòmics.
14. Per què els sistemes econòmics estableixen fórmules de repartiment amb les
quals satisfer les societats? A quines qüestions ha de respondre qualsevol
sistema econòmic?
Solució:
Els sistemes econòmics estableixen fórmules de repartiment amb els quals satisfer-les
societats perquè els recursos són escassos i en conseqüència cal administrar-los i
gestionar-los d'acord amb uns criteris predeterminats d'acord amb el sentir de la societat.
Les qüestions a les que ha de contestar qualsevol sistema econòmic són: Què produir i en
quina quantitat? Com produir? Per a qui produir?
15. Als sistemes econòmics moderns, per què el sector públic afronta el
subministrament de béns poc rendibles, assumint fins i tot grans pèrdues?
Solució:
En els sistemes econòmics moderns el sector públic afronta el subministrament dels béns
poc rendibles, assumint fins i tot grans pèrdues, per raons d’interès general, tenint
presents valors com l’equitat o la solidaritat.
16. Al sistema de planificació centralitzada, per què es van cometre errors de

previsió, tot i que es van realizar planificacions acurades i assignacions de
recursos?
Solució:
En el sistema de planificació centralitzada es van cometre errors de previsió, tot i realitzar-
se planificacions amb cura i assignacions de recursos, perquè davant de l’absència de
senyals econòmiques reals (com passar amb els preus o les vendes en el sistema
d’economia de mercat), els planificadors no disposaven d’informació fiable sobre la marxa
de l’economia, amb la qual cosa, no sempre encertaven en les seves previsions i
© McGraw-Hill 36
SOLUCIONARI
assignacions de recursos. Això es va traduir en una falta d’adaptació a la realitat i en una

escassa capacitat de reacció.
17. Llegiu atentament el text sobre la mà invisible de l’apartat 3.1 i contesteu les
següents preguntes:
a) Per a Adam Smith, quines són les veritables motivacions que estimulen
les persones a prendre decisions?
b) Com s’harmonitzarien l’interès públic i el privat per a aquest pensador?
c) En què consisteix el concepte de «mà invisible» que descriu?
d) Un dels grans inconvenients del sistema d’economia de mercat és l’abús
de poder de certes empreses. Creieu que la «mà invisible» també actuaria
en aquests casos? Justifiqueu la vostra resposta.
Solució:
a) Segons Smith, la verdadera motivació és l’interès personal. Es pot entendre com
egoisme en la mesura que preval l'interès individual sobre el col·lectiu.
b) Deixant que cada un (l'interès privat) s'ocupi dels seus propis assumptes, això
redundaria en benefici de tots (interès públic).
c) La «mà invisible» és el procés que porta a la fixació d'un preu en el qual es concilien
els desitjos de compradors i venedors.
d) No. Aquest axioma només funciona en els mercats on les empreses no tenen cap
poder per influir sobre el preu. Un exemple il·lustratiu i molt proper és el monopoli de
la distribució del tabac a Espanya, a càrrec en exclusiva de l’empresa estatal, Altadis.
18. En relació amb la taula 2.3, assenyaleu:
a) Quin sistema econòmic mira de ser el més igualitari?

b) Pel que fa a aquells que gaudeixen dels avantatges del sistema, quin
avenç va suposar el capitalisme enfront dels sistemes previs?
c) Com va propiciar el mercantilisme l’aparició del capitalisme?
d) En termes econòmics, quines similituds es poden establir entre els
esclaus i vassalls de l’antiguitat i l’edat mitjana i els assalariats de
l’actualitat?
© McGraw-Hill 37
SOLUCIONARI
Solució:
a) El sistema que tracta de ser el més igualitari és el de planificació centralitzada perquè
tracta de produir per a tots.
b) Respecte als sistemes previs, el capitalisme afavoreix a aquells que poden pagar, amb
independència de la classe social.
c) El mercantilisme va propiciar l’aparició del capitalisme perquè, alhora, va generar les
primeres acumulacions de capital que després serien determinants per que la
Revolució Industrial fos un èxit.
d) La similitud que cal establir és que són la mà d'obra necessària per sustentar els
diferents sistemes econòmics encara que amb diferent retribució: res els esclaus, una
part de la collita dels vassalls i un sou dels assalariats.

a) L’FPP reflecteix el cost d’oportunitat, i també la productivitat d’una
economia.
b) Un increment de la producció no té per què suposar un increment de la
productivitat.
c) El PIB de qualsevol país sempre està per sota de l’FPP.
d) En qualsevol cas, la mà invisible promou l’interès general millor que les
institucions públiques.
e) En les economies mixtes, les decisions es reparteixen entre les empreses i
l’Estat.
Solució:
a) Fals. Encara que il·lustra el cost d'oportunitat no així la productivitat, encara que si les
possibilitats de producció les quals són susceptibles de millorar amb la productivitat
que porten amb si les noves tecnologies, per exemple.
b) Fals. L'increment de producció pot obeir a l'increment de la dotació de factors
productius disponibles a més de a la millora de la productivitat.
c) Veritable. Cap país aconsegueix la seva producció potencial a causa de l'existència de
recursos ociosos així que el PIB, que reflecteix la producció real, està per sota de la
FPP.
d) Fals. En les economies de mercat la mà invisible ordena el mercat millor que les
institucions públiques, però no l'interès general i és que els interessos de la societat no
tenen per què coincidir amb el de les empreses privades o els particulars.
e) Fals. En les economies les decisions es reparteixen entre tots els agents econòmics,
és a dir, empreses, Estat i famílies.
20. El següent text il·lustra la forma de vida de les tribus germàniques en temps
de Juli Cèsar, en el segle I a.C.
«Randolf va deixar de treballar i es va recolzar en l’arada mentre contemplava els camps que
l’envoltaven. Un any més, la terra havia estat generosa, però potser aquest any no tindria
tanta sort en el sorteig. I és que cada any des de temps immemorials, la tribu de Randolf feia
un sorteig de les terres comunals entre tots els membres de la comunitat i ell ja portava tres
© McGraw-Hill 38
SOLUCIONARI
anys de bona sort. Randolf era cumplidor, mai deixava de fer les ofrenes a l’arbre sagrat, i per
això els déus el premiaven guiant-li sàviament la mà a l’hora de treure la bola correcta del sac
màgic de Taumaturg, el bruixot. Tots els membres de la tribu feien una mica de tot, però igual
que a altres se’ls donava bé cuidar el bestiar, caçar o pescar, a Randolf se li donava molt bé el
camp: era molt hàbil amb l’arada, com li havia ensenyat el seu pare i ell ensenyaria als seus
fills. Però aquest any podia ser diferent. Randolf sabia que altres integrants de la tribu li
miraven les terres amb enveja i que havien complert les obligacions a l’arbre sagrat tant o
més que ell. Si li tocaven males terres hauria de dependre de l’habilitat amb la javelina, l’arc i
la fona, i Randolf sabia que no era tan destre com altres. Disposar de poques mercaderies
limitava molt les possibilitats d’intercanvi amb altres membres de la tribu, i a més sempre
calia comptar amb el fet que un podia no tenir el que a l’altre li feia falta i viceversa. Tot i així,
en el pitjor dels casos sempre podria recórrer al fons comú de la tribu,
però aquella era una opció arriscada: el repartiment de la collita comuna es feia en funció de
les necessitats i hi havia famílies amb més fills que la seva. Comerciar tampoco era una opció,
perquè la majoria de les tribus amigues produïen el mateix que ells».
Anxo Penalonga: Sistemes econòmics antics
a) Les tribus a les quals es refereix el text, què produïen i en quina

quantitat? Com produïen? Per a qui?
b) Segons el text, quins problemes planteja l’intercanvi?
c) Se us acut algun inconvenient no descrit en el text?
d) En què difereix l’organització econòmica descrita en el text amb l’actual
en la qual viviu vosaltres?
e) Amb l’arribada de Juli Cèsar, els romans fundarien una petita ciutat a les
rodalies. Quines noves oportunitats podria oferir això als membres de la
tribu?
Solució:
a) Les tribus germàniques produïen productes agrícoles o relacionats amb la natura,
utilitzant mètodes artesanals, gairebé tot factor treball, i produïen per a ells mateixos.
b) Segons el text, el problema de l’intercanvi estava en què tots disposaven dels
mateixos béns i serveis de tal manera que no tenien res a oferir-se que no tinguessin
els altres.
c) Altres problemes que planteja l’intercanvi són, per exemple, carregar amb mercaderies
pesades, no trobar amb qui realitzar els canvis o no estar d’acord en les quantitats.
d) A les societats modernes es produeixen tot tipus de béns i serveix combinant factor
treball i factor capital per a qui pugui pagar el preu establert per ells.
e) La ciutat obriria noves possibilitats de comerç i intercanvi, tant a la ciutat com a la
tribu.
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem… L’Índex Mundial d’Innovació
Qüestions:
© McGraw-Hill 39
SOLUCIONARI
1. Com es troba situada Espanya, en termes d’innovació tecnològica, en relació amb

els països del nostre entorn? I les nostres empreses?
Solució:
Espanya està en el grup de països europeus amb menor índex d'innovació tecnològic. Les
empreses espanyoles també es troben endarrerides en termes d'innovació tecnològica pel
que fa a les altres empreses europees.
2. Examineu les empreses que més inverteixen en investigació al món. Quins trets
tenen en comú?
Solució:
Es tracta de grans multinacionals punteres en el seu camp i moltes d’elles relacionades
amb les noves tecnologies.
3. Coneixeu alguna de les 10 innovacions que mencionem a la taula (Innovació al

segle XXI)? D’entre elles, escolliu aquella que creieu que més camviarà la vida de
les persones. Per què creieu que serà així?
Solució:
Resposta oberta. L’alumne ha d’argumentar la resposta i aprofundir en les característiques
i utilitats de la mateixa.
El dilema: mercat o comunisme?

Guia de treball:
Cada grup representa de forma genèrica una forma d'organització econòmica. L'opció A
representa una economia centralitzada, l'opció B una economia liberal i la C una organització
d'economia mixta. En general, els alumnes que tinguin menys bestiar o finques tendiran a
preferir l'opció A, mentre que els que en tenen més preferiran un lloc B. No obstant això,
alguns d'ells poden introduir raons d'equitat per a preferir les opcions A, o d'eficiència per
justificar la seva preferència per B.
El professor pot concloure el debat fent veure que la opció d’economia mixta «B» és la que
tracta de conciliar les dues anteriors i que reflexa el model que seguim les economies mixtes
d’Occident.
Proposta de cinema: Good Bye, Lenin!
Qüestions:
1. Quins sistemes econòmics es donaven en cadascuna de les Alemanyes

dividides pel Mur?
© McGraw-Hill 40
SOLUCIONARI
Solució:
Els sistemes en qüestió eren el de mercat en l’Alemanya de l’Oest i el de planificació
centralitzada en l’Alemanya de l’Est.
2. Commoguda per l’obstinació de l’Alex, la mare no li revela que sap la veritat.

Què hauríeu fet vosaltres en el seu lloc?
Solució:
Resposta oberta. El normal és que els alumnes s’identifiquin amb el protagonista per
la seva joventut i humanitat de tal manera que l'interessant de la resposta, tant si
aproven com no l'actitud de la mare, és la seva justificació.
3. Quines crítiques es formulen als diferents sistemes econòmics?

Solució:
- Crítiques al sistema d’economia de mercat: consumisme i falta de valors.
- Crítiques al sistema de planificació centralitzada: corrupció i burocràcia.
4. Proposeu un altre títol per a la pel·lícula.

Solució:
Resposta oberta. Per exemple: Del comunisme al Burger King, Tot per la meva mare,
Un mur de consumisme, etc.
© McGraw-Hill 41
SOLUCIONARI
UNITAT 3. La producció
REFLEXIONEU
1. Heu viatjat en el temps fins el 1908 i coneixeu les idees de Henry Ford abans
que ell mateix. Però desafortunadament el vostre capital només us arriba per
muntar una fàbrica de patinets. Descriviu en un petit text amb detall com
aplicaríeu les idees de Ford.
Solució:
Resposta oberta. Per exemple: muntar els patinets utilitzant una línia d'acoblament on
el que es mou són les peces i components, no els treballadors.
2. Què creieu que significa que els obrers de Ford eren «més productius» que
els d’altres empreses?
Solució:
Resposta oberta. Encara que en les unitats 2 i 3 s'ha abordat la diferència entre
producció i productivitat ara es pretén determinar si l'alumne ha assimilat els dos
conceptes. Concretament i tornant al text, vol dir que la producció dels obrers de la
Ford era superior a la d'altres empreses encara treballant el mateix nombre d'hores i
en les mateixes condicions.
3. Henry Ford va ser un empresari avançat al seu temps. Identifiqueu a altres

empresaris que avui en dia també ho són i assenyaleu per què creus que ho
són.
Solució:
Resposta oberta. Es valoraran els motius en els quals l'alumne ha sustentat la seva
elecció. A títol orientatiu: Amancio Ortega-Inditex (moda en temps real), Steve Jobs-
Apple (tecnologia d'avantguarda), Bezos-Amazon (venda en línia), Schultz-Starbucks
(cafè i oci), etc.
ACTIVIDADES
1. La divisió del treball és pròpia de tota activitat humana. Descriviu les tasques
que es reparteixen per a un millor funcionament:
a) Jugadors d’un esport d’equip que practiqueu o conegueu.
b) Els professors del vostre institut.
Solució:
© McGraw-Hill 42
SOLUCIONARI
a) Resposta oberta. A títol orientatiu i en el bàsquet: base (dirigir l'equip i controlar el

ritme del partit), alers (anotar llarga distància) i pivots (controlar els rebots i anotar a
curta distància).
b) Professors (donar classes), tutors (relacions amb famílies, evolució acadèmica i
convivència a la classe), directius (director/dirigir centre, cap d’estudi/disciplina,
vicedirector/activitats extraescolars...).
2. Descriviu la utilitat que reporten les activitats productives següents: un

supermercat, una conservera de peix, un parc infantil i un web de notícies
esportives.
Solució:
 Supermercat: concentrar, apropar i distribuir productes d’ús quotidià a les famílies
 Conservera de peix: distribució de peix preparant pel seu consum.
 Parc infantil: lloc d'esplai i reunió de famílies amb nens petits.
 Web de notícies esportives: informar als interessats en activitats esportives.
3. Raoneu per què, per progressar tecnològicament, les patents són necessàries
per a les empreses.
Solució:
Les patents són necessàries perquè les empreses progressin tecnològicament perquè així
poden protegir els drets econòmics de les seves invencions.
4. Quines són les diferents categories dels factors de producció?

Solució:
Les diferents categories dels factors de producció, com vam estudiar a la Unitat 1, són
recursos naturals (terra), treball, capital i iniciativa empresarial.
5. Expliqueu la diferència entre eficiència i productivitat fent servir l’exemple

dels rellotges que mostrem a l’apartat 2.B.
Solució:
La utilització de tecnologia eficient permet l’obtenció del nivell de producció desitjat mentre
que la productivitat és la relació entre la producció obtinguda i els factors emprats en la
seva obtenció.
Les tecnologies B i C són eficients perquè arriben a la producció desitjada de 100 rellotges.
La productivitat de la tecnologia B és de 50 rellotges/màquina i 4 rellotges/hora de treball.
La productivitat de la tecnologia C és de 100 rellotges/màquina i 2 rellotges/hora de
treball.
© McGraw-Hill 43
SOLUCIONARI
6. Quins són els criteris que segueixen les empreses per a escollir la tecnologia
amb la qual fabriquen els seus productes?
Solució:
 Primer (eficiència): escollir les tecnologies més eficients.
 Segon (econòmic): escollir la tecnologia més econòmica de les tecnologies eficients
disponibles.
7. En general, quina relació pot establir-se entre noves tecnologies i

productivitat?
Solució:
La relació que pot establir-se entre noves tecnologies i productivitat és que, en general,
quan més nova o moderna és la tecnologia major és la seva productivitat.
8. Pel que fa a l’Activitat resolta 2:

a) Calculeu la productivitat dels recursos treball i capital de les tecnologies B i
C.
b) Suposant que la tecnologia C és menys neta i ecològica que la tecnologia A,
seguiria sent l’escollida? Per què?
Solució:
a) Productivitat dels recursos de treball i capital de les tecnologies B i C.
Tecnologia B:
producció (Q) 10
Productivitat del treball 0
= = 20 raquetes/hora
(PL) = unitats de treball 5
(L)
producció (Q) 10
Productivitat del capital 0
= = 50 raquetes/màquina
(PK) = unitats de capital 2
(K)
Tecnologia C:
producció (Q) 10
Productivitat del treball 0
= = 25 raquetes/hora
(PL) = unitats de treball 4
(L)
Productivitat del capital producció (Q) = 10 = 50 raquetes/màquina
(PK) = 0
© McGraw-Hill 44
SOLUCIONARI
unitats de capital 2
(K)
b) Resposta oberta. Aquesta pregunta tracta d'introduir ja la reflexió sobre continguts

curriculars que s'abordaran amb profunditat en les unitats 7 i 16 i que no són altres
sinó que ha d'existir equilibri o conciliació entre producció, rendibilitat i medi ambient.
A títol orientatiu, i en relació amb la RSC que es veurà posteriorment en aquesta
mateixa unitat, un argument molt empresarial per part de l'alumnat seria assenyalar
que, abans de pronunciar-se, caldria estudiar fins a quin punt els usuaris de les
raquetes New Seal valorarien la producció de les mateixes de manera respectuosa
amb el medi ambient.
9. Per què per a les empreses l’objectiu principal acostuma a ser l’obtenció de
beneficis?
Solució:
Per les empreses, l’obtenció de beneficis és una qüestió de supervivència perquè, si no els
obtenim, es veuran obligats a cessar la seva activitat productiva i tancar. Per molt lloables
i lògics que resulten altres objectius, aquests no poden seguir-se ni desenvolupar-se si
l’empresa no obté uns beneficis mínims que assegurin la seva continuïtat.
10. Per què els empresaris prefereixen maximitzar els beneficis en comptes dels
ingressos?
Solució:
Els beneficis s'obtenen per diferència entre ingressos i costos. Tot i que els ingressos
siguin alts els costos poden ser-ho molt més de tal manera que l'empresa tindria pèrdues.
En canvi i en maximitzar els beneficis el que es pretén és augmentar al màxim la
diferència entre ingressos i despeses.
11. En què es diferencien els costos fixos dels variables?

Solució:
Els costos fixos es diferencien de les variables en que són els mateixos amb independència
del nivell de producció.
12. Amb les dades de l’Activitat resolta 3, representeu gràficament els costos i
ingressos totals de la Informàtica Gomà corresponents al mes d’octubre.
Solució:
Costos/ingressos
© McGraw-Hill 45
SOLUCIONARI
ordinadors
13. Expliqueu amb paraules pròpies la llei dels rendiments decreixents.

Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu, la resposta podria ser que «quant més s’estira, tot
acaba per declinar», «els rendiments acaben per esgotar-se», etc.
14. Quina relació tenen els costos amb les economies d’escala?
Solució:
Quan una empresa aconsegueix reduir els seus costos de producció podrà en conseqüència
millors preus. Les empreses aconsegueixen arribar a les economies d'escala repartint els
costos entre majors quantitats de producte. Quan més produeixen menys costos tenen.
Una gran empresa compra molt i pot ajustar preus amb proveïdors, d'aquesta manera
s'obtenen a millor preu la matèria primera. Les grans empreses solen ser més rendibles
que les petites i mitjanes empreses a causa principalment a les seves economies d'escala.
L'abaratiment dels costos de producció és concepte clau amb l'economia d'escala, un
concepte fonamental tant en l'economia mundial com en la local.
15. Com ajuda el rendiment marginal a determinar el volum de producció de les

empreses?
Solució:
El rendiment marginal ajuda a determinar el volum òptim de producció de les empreses
perquè analitza, en termes d'unitats monetàries, el rendiment que proporciona l'increment
d'una unitat addicional. Mentre sigui positiu, compensa incrementar la producció i
viceversa quan és negatiu.
16. A l’Activitat resolta 4 un cinquè dependent hauria suposat incrementar la

venda de samarretes fins les 173 unitats i els costos variables fins els 100 €.
Us demanem:
a) Que reformuleu la taula 3.1 i la figura 3.10.
© McGraw-Hill 46
SOLUCIONARI
b) Que n’interpreteu els resultats.

Solució:
a)
Trabajo Qv CT IT Bfº Cme
Depen- Cami- Rma
dientes setas CF CV CF + CV P · Qv IT - CT CT/Qv Ima Cma Rma total
0 0 100 0 100 0 -100 0,00 0 0 0,00 0
1 50 100 20 120 250 130 2,40 5 0,40 4,60 230
2 110 100 40 140 550 410 1,27 5 0,33 4,67 280
3 150 100 60 160 750 590 1,07 5 0,50 4,50 180
4 170 100 80 180 850 670 1,06 5 1,00 4,00 80
5 173 100 100 200 865 665 1,16 5 6,67 -1,67 -5
300
280
250
200 170 173

150180
150 Samarretes
Camisetas
100 110 Rma
Rmatotal
total
80
50 2350
0 0 -5
0 1 2 3 4
-50
b) Amb el cinquè dependent, el rendiment marginal es torna negatiu. En conseqüència,

no interessa la incorporació d'aquest cinquè treballador a la plantilla. El nombre
d'empleats òptim és de 4, tot i que a partir del tercer el rendiment ja disminueix
notablement.
17. Suposeu que esteu enfront d’una empresa de videojocs capdevantera. Quins
objectius us marcaríeu? Quin seria l’ordre de prioritat dels objectius?
Solució:
Els objectius generals són els que figuren a la Taula 3.2 de la unitat. Tractant-se
d'una empresa líder en el mercat se suposa que té beneficis i ja ha crescut i s'ha
estabilitzat, fins i tot pot haver generat ocupació i riquesa en la seva zona
d'influència. En conseqüència, la prioritat podria ser millorar el benestar de la
societat amb millors jocs o videoconsoles. En tot cas el rellevant d'aquesta pregunta
és l'argumentació de l'alumne per justificar la seva prioritat d'objectius. És valorable
que pel seu compte, l'alumne exposi i justifiqui un altre tipus d'arguments com
millorar la qualitat, guanyar quota de mercat a la competència, ser la líder en preu,
etc., etc.
© McGraw-Hill 47
SOLUCIONARI
18. Com hem vist, les empreses tenen diversos objectius, i de vegades poden
entrar en conflicte entre ells. Suposeu que una empresa que mira de créixer
practica una política de preus baixos. Amb quins altres objectius dels que
hem estudiat podria entrar en conflicte? I una empresa que, en la recerca del
benefici màxim, substitueix els proveïdors locals per altres d’internacionals?
Solució:
Una empresa que practiqui una política de preus baixos pot comprometre els seus
beneficis de tal manera que podria posar en perill la supervivència de la pròpia
empresa. Per part seva, la recerca del màxim benefici pot suposar un problema
perquè l'empresa creixi i es consolidi si és que no aconsegueix prou quota de
mercat com per sobreviure.
19. Com arriben les empreses a convertir-se en generadores d’ocupació i de

riquesa en la zona on tenen influència?
Solució:
És freqüent que les grans empreses industrials creïn ocupació i realitzin processos
de subcontractació, preferentment a la zona on exerceixen la seva influència. Solen
subcontractar les tasques de neteja, seguretat, manteniment de màquines o
assessorament fiscal, entre moltes altres.
20. En termes de costos i personal, quins avantatges presenta per a una empresa
subcontractar tasques com la seguretat o la neteja?
Solució:
Les empreses que subcontracten estalvien els costos de personal que suposa tenir
treballadors específics en plantilla tot l'any per realitzar tasques com la seguretat o
la neteja.
21. Què és el que porta les empreses a adoptar voluntàriament l’RSC?

Solució:
En adoptar voluntàriament la responsabilitat social corporativa, les empreses
inverteixen en el seu futur i esperen que el compromís que adopten voluntàriament
contribueixi a incrementar la seva rendibilitat.
22. A l’actualitat, quin tipus de preocupacions integren l’RSC?

Solució:
En l'actualitat, les preocupacions o àmbits d'actuació de la RSC són: drets humans,
pràctiques de treball i ocupació, protecció de la salut, qüestions mediambientals,
lluita contra el frau i la corrupció, interessos dels consumidors, imatge corporativa.
© McGraw-Hill 48
SOLUCIONARI
23. Utilitzeu una sola paraula per a definir cadascun dels sectors econòmics.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu:
 Primari: matèries primeres
 Secundari: transformació
 Terciari: serveis.
 Quaternari: alta tecnologia.
24. Per què el major percentatge de població ocupada de les societats

occidentals està en el sector terciari?
Solució:
En les societats occidentals el major percentatge de població ocupada està en el
sector terciari perquè la mecanització dels sectors primari i secundari ha provocat
un transvasament de mà d'obra cap a aquest sector.
25. Què suposa per Espanya ser dels països de la UE que menys inverteix en
I+D+i?
Solució:
El pagament d'elevats costos en concepte d'utilització de tecnologia estrangera
causa de l'escassa capacitat de generar-se per si mateixa.
26. Què vol dir que les activitats del sector quaternari generen un alt valor
afegit?
Solució:
Vol dir que es tracta d'activitats que reporten una utilitat que és molt valorada per
la societat i per tant de preu alt.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. Objectius empresarials a la vostra ciutat o comunitat autònoma

Els objectius empresarials són importants, però també la manera de portar-los a
terme. A l’actualitat, cada vegada és major el número d’empreses que dissenyen
estratègies de responsabilitat social en resposta a la influència i a les pressions
socials i mediambientals que reben per part de la societat.
Reflexioneu:
a) Identifiqueu una empresa del vostre voltant que contribueix a la creació de
riquesa o ocupació en l’entorn de la vostra ciutat o comunitat autònoma.
© McGraw-Hill 49
SOLUCIONARI
b) Busqueu informació sobre aquesta empresa (vendes, número de treballadors,

etc.) i alguna notícia recent relacionada amb ella.
Solució:
a) Resposta oberta. Es valorarà que l’alumne defensi la seva resposta amb dades que
l’avalin.
b) Resposta oberta. Es valorarà la qualitat de la font utilitzada per l’alumne, així com
l’actualitat de la notícia seleccionada.
PERISCOPI 2. RSC a la vostra ciutat o comunitat autònoma
Us proposem identificar tres empreses que desenvolupen mesures de

responsabilitat social corporativa, preferiblement en l’entorn de la vostra ciutat
o Comunitat Autònoma.
Reflexioneu:
a) Per a cada empresa, enumereu les diverses mesures d’RSC, el grup
objectiu i l’àrea temàtica.
b) Imagineu que sou els propietaris d’una d’aquestes empreses i voleu
aportar un benefici social que encara no té o no ofereix en una mesura
suficient. Quines mesures adoptaríeu per ser encara més responsables
socialment? Quins beneficis i costos tindria aquesta responsabilitat social
adicional per a la vostra empresa?
Solució:
a) Resposta oberta. Es valorarà el detall i la qualitat de la mateixa.
b) Resposta oberta. La resposta pretén mesurar la sensibilitat social de l'alumnat. En
general els beneficis haurien de ser millor ambient laboral i productivitat mentre que
els costos solen ser de tipus econòmic de tal manera que les mesures podrien suposar
un descens dels beneficis si és que la productivitat generada per la mesura en qüestió
no és la força.
PERISCOPI 3. Procesdos de deslocalització i similars

La deslocalització d’empreses és un procés que han experimentat totes les
economies del nostre entorn, i que suposa la marxa a altres països d’activitats
com la fabricació de joguines, la impressió de llibres o la producció de teixits.
Però també va suposar a la década del 1960 la implantació d’activitats a
Espanya, com plantes de muntatge d’automòbils.
Reflexioneu:
a) Identifiqueu una empresa nascuda a la vostra ciutat o comunitat autònoma
que s’ha deslocalitzat totalment o parcialment a un altre país. Per quines
raons creieu que s’ha traslladat?
b) Ara identifiqueu una altra empresa estrangera que s’ha deslocalitzat a la
vostra ciutat o comunitat autònoma. Quins motius creieu que han portat
aquesta empresa a instal·lar-se a la vostra terra?
© McGraw-Hill 50
SOLUCIONARI
c) Imagineu que sou un governant. Mireu de pensar algunes mesures que

afavoriran la instal·lació d’empreses d’altres països a la vostra terra. Creieu
que aquestes mesures tindrien també algun cost per als vostres ciutadans?
Solució:
a) Resposta oberta. Allò que és normal és que les raons del trasllat siguin l'estalvi de
costos.
b) Resposta oberta. Allò que és normal és que les raons tinguin el seu origen en
avantatges o exempcions fiscals, subvencions, exclusivitat d'explotació...
c) Resposta oberta. Actualment, Espanya és un dels països més rics del món de tal
manera que els costos laborals han deixat de ser un avantatge perquè empreses
d'altres països s'instal·lin a Espanya. En conseqüència, l'habitual és oferir
avantatges com les exposades en la resposta a la pregunta 2, les quals, per
descomptat tenen el seu cost d'oportunitat: els diners que s'utilitza per atreure
aquestes empreses són diners que es deixa d'aplicar a altres fins.
PERISCOPI 4. Història de l’ocupació per sectors a Espanya
Claus:
– Autarquia (1940-1950). Autoabastiment a causa de l’aïllament internacional
al qual va ser sotmesa la dictadura del general Franco.
– Industrialització (1960-1975). Creixement industrial basat en subvencions i
inversions públiques. Formació del cinturó industrial de les grans ciutats.
– Mecanització agrària (1965- 1980). Incorporació a gran escala de maquinària
en les labors del camp.
© McGraw-Hill 51
SOLUCIONARI
– Reconversió industrial (1981-1995). Desmantellament de la indústria pública

a causa de l’escassa rendibilitat, accelerat per la incorporació d’Espanya a la
UE.
Reflexioneu:
Descriviu els canvis d’ocupació experimentats per la població espanyola a causa
dels processos històrics descrits a la columna de la dreta.
Solució:
Esdeveniments clau i conseqüències sobre la proporció de població ocupada en
l'industrial:
 Industrialització (1960-1975). Les subvencions i inversions públiques industrials
motiven el creixement de població ocupada en el sector secundari.
 Mecanització agrària (1965-1980). La mecanització del camp provoca un
transvasament de població des del sector primari al sector terciari i, sobretot, al
secundari donada la industrialització que afrontava Espanya en aquella època.
 Desmantellament de la indústria (1981-1995). L'escassa rendibilitat del sector
industrial provoca el tancament de nombroses empreses, la qual cosa propicia un
important transvasament de mà d'obra des del sector secundari al terciari.
TEST DE REPÀS
1 c 2 c 3 b 4 a 5 a 6 d 7 d 8 d 9 a 1 d
0
EXERCICIS
La funció de producció
1. Per què s’associa la divisió del treball a font de riquesa?

Solució:
La divisió del treball s'associa a font de riquesa perquè ha propiciat l'especialització dels
treballadors. I, al seu torn, l'especialització ha permès augmentar la productivitat, la qual
cosa s'ha traduït en majors salaris i, en definitiva, en la creació de riquesa.
2. Un forner ven pastissos a 50 € cadascun. Per a elaborar cada unitat fa servir:

• Matèries primeres, com farina, sucre i cacau, per un valor total de 15 € per
unitat de producte.
© McGraw-Hill 52
SOLUCIONARI
• Estima el cost salarial en 10 €/h, si bé a cada pastís li dedica 15 minuts.

• Subministres (llum, aigua i gas) per valor de 3 € per unitat de producte.
Definiu la producció des de les perspectives utilitària i tècnica.
Solució:
• Perspectiva utilitària. Per si soles, les matèries primeres (la farina, el sucre, el
cacau) no serveix per alimentar-se. Cal que hi hagi l'activitat productiva del forner per
donar-los aquesta utilitat. Així, mitjançant la producció, a aquests béns se'ls afegeix
un valor addicional al que tenien per separat. L'activitat productiva és el valor afegit, i
resulta quantificable econòmicament. En vendre cada pastís per un preu de 50 €, el
forner està afegint 22 € de valor en cadascuna, a unes matèries primeres que li havien
costat 15 €, un cost salarial de 10 € i subministraments per 3 €.
• Perspectiva tècnica. El forner combina mà d’obra, matèries primeres i capital (forn i
estris de fleca) aplicant diferents procediments i tècniques. Bàsicament es tracta d’una
tecnologia artesanal.
Com produir?
3. Palomo del Sur és una empresa que pot fabricar caragols amb les tecnologies A, B i
C, d’acord amb el que está exposat a la taula següent:
Tecnologia Treball Capital Caragols

(hores) (màquines)
A 6 4 10.500
B 4 6 10.500
C 6 6 10.500
a) Raoneu quines d’aquestes són les tecnologies més eficients tècnicament.
b) Calculeu el cost total per a cadascuna de les tecnologies, sabent que el cost del
treball ascendeix a 500 €/ hora i el de les màquines, a 800 €/hora.
c) Indiqueu quina de les tecnologies anteriors és la més eficient des del punt de
vista econòmic.
Solució:
a) Les tecnologies A i B són més eficients que la C perquè la A utilitza menys màquines i
la B menys hores de treball.
b) Productivitat del treball (PL) = Producció (Q) / unitats de treball (L)
PL = Q/L (mesurat en unitats físiques per treballador)
PL = 10.500 / 6 = 1.750 cargols per treballador
Productivitat del capital (PK) = Producció (Q) / unitats de capital (K)
PK = Q/K (mesurat en unitats físiques per màquina)
PK = 10.500/4 = 2.625 cargols per màquina
© McGraw-Hill 53
SOLUCIONARI
Cost de cada tecnologia:

Cost del
Treball Capial Cargols treball Cost del capital
Tecnologia Cost total
(hores) (màquines) (unitats) (800 €/màquina)
(500 €/hora)
A 6 4 10.500 3.000 3.200 6.200
B 4 6 10.500 2.000 4.800 6.800
c) Des del punt de vista tècnic, les tecnologies A i B arriben l'eficiència tècnica ja que
arriben al mateix nivell de producció. En canvi, des del punt de vista econòmic, la
tecnologia seleccionada seria la A, ja que arriba al mateix nivell de producció que la B
però amb menor cost.
Costos, ingressos i beneficis
4. Indiqueu si són fixos o variables els següents costos mensuals que corresponen a
un taller mecànic:
• El lloguer del local.
• El gas.
• El salari dels mecànics.
• La llum.
• La pintura, l’oli i altres consumibles.
• L’aigua.
• Les màquines.
•Les peces de recanvi.
Solució:
 Fixos: lloguer, salari, màquines.
 Variables: gas, llum, aigua, pintura, oli, altres consumibles, peces de recanvi.
5. Un taller de costura ven 10 camises diàries a 40 €/unitat. Calculeu el benefici diari i

el benefici per camisa, donats els següents costos: salaris diaris (100 €), materials
(150 €) i lloguer (30 €).
Solució:
 Ingressos: 10 · 40 € = 400 € diaris.
 Costos: 100 + 150 + 30 = 280 € diaris.
 Benefici = Ingressos – Costos = 400 – 280 = 120 € diaris.
© McGraw-Hill 54
SOLUCIONARI
 Benefici per camisa = 120 / 10 = 12 € per camisa.
6. Utilitzant com a exemple la recollida de la fruita en temporada, expliqueu com

podria arribar a produir-se la llei dels rendiments decreixents.
Solució:
La llei dels rendiments decreixents es produiria a mesura que els temporers es
destorbessin en el seu treball en una extensió agrària limitada. La llei dels rendiments
decreixents no es produiria si augmentessin els temporers i en la mateixa mesura
l'extensió agrària de treball.
7. Respecte de les economies d’escala:

a) En què consisteixen?
b) Poden aconseguir-les totes les empreses?
c) Quina relació existeix entre la internacionalització de les empreses i les
economies d’escala?
Solució:
a) Les economies d’escala consisteixen en l’obtenció de majors beneficis com a
conseqüència del repartiment dels costos entremès unitats de producte.
b) No, fan falten grans volums de producció per aconseguir-los.
c) La internacionalització de les empreses respon a la idea d’aconseguir majors volums
de producció (i venda) per, alhora, aconseguir les economies d'escala.
8. Expliqueu com aconsegueixen les economies d’escala els fabricants d’automòbils.

Solució:
Els fabricants d'automòbils creen les economies d'escala a mesura que augmenten les
seves vendes. El cost es reparteix entre poques unitats al principi, però a mesura que
augmenta la producció, amb la fàbrica ja construïda, el cost es reparteix entre major
nombre d'unitats de tal manera que s'assoleixen les economies d'escala.
9. Per cada deu gerros que elabora, un ceramista fa servir 2 kg de fang, que compra a
0,40 €/kg, i 2 hores de treball assalariat, que paga a 5 €/hora. Durant el mes de
gener va fabricar 300 gerros a un preu de venda al públic de 12 €, i en va vendre
100. En el mes de febrer va abaixar el preu a 11 € i la producció a 210 gerros, tot i
que només en va vendre 80. En el mes de març, al guanyar un certamen artístic, el
ceramista va apujar el preu a 15 € i va vendre 120 unitats, tot i que en va produir
400. Sabent que el ceramista paga un lloguer mensual de 600 €, calculeu per a
cada mes:
a) Els costos totals.
b) Els ingressos totals.
c) El benefici empresarial.
d) Representeu en la mateixa gràfica els costos i ingresos totals del mes de març i
interpreteu-ne els resultats.
Solució:
© McGraw-Hill 55
SOLUCIONARI
a), b) i c)
Gener Febrer Març
Costos c/u Prod. Total c/u Prod. Total c/u Prod. Total
Variables Fang 1 · 0,2 · 0,40 300 24 € 1 · 0,2 · 0,40 210 16,8 € 1 · 0,2 · 0,40 400 32 €
Salari 1 · 0,2 · 5,00 300 300 € 1 · 0,2 · 5,00 210 210 € 1 · 0,2 · 5,00 400 400 €
Fixos Lloguer 600 € 600 € 600 €
Costos totals 924€ 826,8 € 1.032 €
Ingressos totals 100 · 12,00 = 1.200 € 80 · 11,00 = 880 € 120 · 15,00 = 1.800 €
Beneficis 276 € 53,20 € 768 €
d)
Costos/ingressos
març
ceràmiques
El punt on es creuen les diagonals de costos i ingressos representa el punt a partir del
qual el ceramista comença a obtenir beneficis.
10. Reflexos, S. L. es dedica a fabricar miralls, i aquest any n’ha venut 45.000
unitats. Si el preu de venda ha estat de 240 € per mirall, els seus costos fixos de
3.000.000 € i el cost variable unitari de 125 € per mirall:
a) Quin ha estat el seu benefici?
b) Representeu gràficament els costos i ingressos i interpreteu-ne els resultats.
Solució:
a)
 Ingressos: 45.000 · 240 = 10.800.000 €
 Costos fixos = 3.000.000 €
 Costos variables = 45.000 · 125 = 5.625.000 €
 Benefici = 10.800.000 – 8.625.000 = 2.175.000 €
© McGraw-Hill 56
SOLUCIONARI
b)
Costos/ingressos
miralls
El punt on es creuen les diagonals de costos i ingressos representa el punt a partir del
qual el ceramista comença a obtenir beneficis.
11. Les vendes de llibres de l’editorial Asimov, així com les despeses en concepte de
pagaments de comissions, dietes i material de promoció, augmenten a mesura que
contracta més comercials, segons el ritme que figura a la taula següent:
Comercials 1 2 3 4
Llibres venuts 500 1.000 1.500 20.000
Costos variables 9.500 19.000 28.000 38.500
Si el preu de venda de cada llibre és de 40 € i les despeses de l’empresa
ascendeixen a 600 €:
a) Representeu en una taula els costos fixos (CF), els costos variables (CV), els
costos totals (CT) i els costos mitjans (Cmi), així com els ingressos totals (IT),
el benefici total (BT), l’ingrés marginal (Ima), el cost marginal (Cma) i el
rendiment marginal per unitat (Rma).
b) Representeu gràficament la producció i el rendiment marginal total de
l’editorial.
c) Interpreteu els resultats d’acord amb la llei dels rendiments decreixents.
d) Assenyaleu les possibles causes per les quals creieu que podria haver-se
produït la llei dels rendiments decreixents.
Solució:
a)
Treball Qv CT IT Bfº Cme
Rma
Llibre Im
Comercials s CF CV CF+CV P·Qv IT-CT CT/Qv a Cma (Ima – Cma) Rma total
0 0 600 0 600 0 -600 0,00 0 0 0,00 0
10.00 19,0
1 500 600 9.500 10.100 0 -100 20,20 20 0 1,00 500
19.00 20.00 19,0
2 1.000 600 0 19.600 0 400 19,60 20 0 1,00 500
© McGraw-Hill 57
SOLUCIONARI
28.00 30.00 18,0

3 1.500 600 0 28.600 0 1.400 19,07 20 0 2,00 1.000
38.50 40.00 21,0
4 2.000 600 0 39.100 0 900 19,55 20 0 -1,00 -500
b)
2500
2000 2000
1500
1500
1000 1000
1000
Llibres
Libros
500 Rma total
500 500 Rma total
0 0
Venedor
0 1 2 3 4
-500 -500
-1000
c) D’acord amb la llei dels rendiments decreixents, l’increment unilateral d’un sol factor de
producció, com en aquest cas el treball, ha portat inicialment un increment significatiu de
la producció però ha acabat per declinar, i fins i tot ser negatiu.
d) Com motius de l'entrada en funcionament de la llei dels rendiments decreixents i a títol
orientatiu és possible citar: l'esgotament del mercat, friccions en l'equip comercial,
majors despeses com a conseqüència de majors comissions, majors despeses de
desplaçament, etc.
12. Llegiu aquest text i responeu les preguntes que es plantegen a continuació:
«A finals dels seixanta, Freixenet havia efectuat fortes inversions per a millorar la
producció de cava (dipòsits refrigerats per a controlar la fermentació del most i contenidos
de decantació que removien les ampolles tot alhora) i havia d’aconseguir vendre més cava
per tal d’accedir a les economies d’escala. Tot i això, el mercat espanyol estava consolidat i
es feia realment difícil d’aconseguir increments significatius de clientela en un mercat en el
qual ja competia amb altres vins escumosos. El gran mercat estava a l’exterior, i als anys
setanta, Freixenet va intensificar les gestions per arribar als mercats internacionals. El
1974, l’ampolla de vidre negre esmerilat, amb la qual segueix embotellant el cava Cordón
Negro, ja era líder d’exportació. El 2000 Freixenet va vendre uns 48 milions d’ampolles,
entorn al 80% del cava que es consumeix al món. Avui en dia, el grup Freixenet exporta a
més de 130 països del món i és la marca de vi escumós de qualitat de qualsevol origen més
gran del món, inclòs el xampany.»
a) Per què Freixenet necessitava vendre més cava per a aconseguir una economia
d’escala?
b) Per què no es compleix la llei dels rendiments decreixents en aquest tipus
d’empreses?
c) La diferenciació dels seus productes ha estat un factor decisiu per a l’èxit de la
marca Freixenet. A què ens estem referint?
© McGraw-Hill 58
SOLUCIONARI
d) En el passat, els caves espanyols etiquetaven el producte sota la denominació

xampany. Sabeu per què ho van deixar de fer?
Solució:
a) L'eficiència productiva de les empreses és tal que arriba un moment en què els costa
el mateix produir 5.000 o 6.000 unitats, però cal donar sortida a aquestes unitats.
Freixenet necessitava vendre més cava per poder repartir els seus costos entre més
ampolles i així augmentar els seus beneficis.
b) La llei dels rendiments decreixents no es compleix perquè augmenten les quantitats de
tots els factors de producció, no només les d'un.
c) Un producte diferenciat de la competència és fonamental en un mercat competitiu
com el del cava. L'ampolla esmerilada en negre associada al Cordó negre va
aconseguir aquest efecte per Freixenet.
d) Tot i que el mètode de producció de vi escumós és pràcticament el mateix (es digui
cava o xampany), els interessos comercials van portar als productors francesos a
portar el tema als tribunals per entendre que aquesta denominació els corresponia en
exclusiva per ser els seus inventors i associar-se al vi escumós francès, no al d'altres
regions encara que utilitzessin el mateix mètode de producció.
Els objectius de les empreses
13. Segons la taula 3.2 de la unitat, indiqueu quins objectius persegueix l’empresa
tecnològica Apple en els casos següents:
a) L’invent de l’iPhone el 2007.
b) La compra de microprocessadors a empreses més petites.
c) La transformació de components elèctrics, memòria, pantalles tàctils i similars
en mòbils de luxe com l’iPhone.
d) La fabricació d’iPhone i ordinadors per a atendre la demanda mundial.
Solución:
a) L’invent de l’iPhone l’any 2007. Millorar el benestar de les societats.
b) La compra de microprocessadors a empreses més petites. Generar ocupació i riquesa
a la zona d'influència.
c) La transformació de components elèctrics, memòria, pantalles tàctils i semblants en
mòbils de luxe com l'iPhone. Maximitzar el benefici.
d) La fabricació d’iPhone i ordinadors per atendre la demanda mundial. Estabilitzar-se i
créixer.
La responsabilitat social corporativa (RSC)
14. Classifiqueu les mesures dins de la corresponent área d’actuació de l’RSC:

a) Període de baixa maternal per a les treballadores superior al que marca el
conveni col·lectiu del sector.
b) Treballar únicament amb proveïdors locals.
© McGraw-Hill 59
SOLUCIONARI
c) Destinar una part dels beneficis a una ONG escollida pels clients.
d) Invertir en panells solars per a generar energia elèctrica.
e) Emetre butlletins informatius d’RSC a premsa i particulars.
f) Treballar únicament amb fusta certificada procedent de fonts controlades.
g) Repartir part del benefici entre els treballadors.
Solució:
a) Drets dels treballadors
b) Pràctiques de feina i ocupació. Qüestions mediambientals.
c) Imatge corporativa.
d) Qüestions mediambientals.
e) Imatge corporativa.
f) Qüestions mediambientals.
g) Drets dels treballadors
15. Feu recerca a Internet:

a) Casos d’empreses que han creat ocupació recentment a la vostra ciutat o
comunitat autònoma.
b) Empreses que desenvolupen activitats de voluntariat o d’interès social a la
vostra ciutat o Comunitat Autònoma.
c) Investigueu les mesures principals d’RSC de dos grans empreses escollides
per vosaltres.
Solució:
Activitat de treball cooperatiu
Resposta oberta. Es valorarà el detall, importància de l'empresa i actualitat de la
informació reportada per l'alumne.
a) i b)
La resposta a aquestes dues primeres preguntes òbviament depenen de la CCAA
d'elecció. Es pot suggerir als alumnes que realitzin la recerca per la pestanya de
«notícies» de Google en lloc del cercador general. Poden utilitzar termes com «empresa
inverteix en X» (X = la seva CCAA), i «empresa projecte social a X».
c) Una coneguda podria ser per exemple la Fundació Infantil Ronald McDonald, de la
multinacional McDonald 's, la missió social és l'ajuda a les famílies de nens malalts que
es troben hospitalitzats lluny de les seves famílies. Un altre exemple molt conegut
podria ser la Caixa que, entre moltes altres missions socials, atorga beques d'estudis.
A nivell local als estudiants els serà molt senzill trobar empreses que fomenten i donen
suport a l'esport amateur mitjançant patrocinis.
© McGraw-Hill 60
SOLUCIONARI
Els sectors econòmics
16. Classifiqueu les següents activitats empresarials dins del seu sector productiu i
imagineu una innovació tecnológica per a cadascuna que podrà reduir la mà
d’obra necessària per a produir-les:
a) Un locutori de telèfons.
b) La construcció d’habitatges.
c) L’ensenyament.
d) La recol·lecció de taronges.
e) La fabricació de ceràmica.
f) La pesca.
g) La biomedicina.
Solució:
a) Un locutori de telèfons: sector terciari.
b) La construcció d’habitatges: sector secundari.
c) L’ensenyament: sector terciari.
d) La recol·lecció de taronges: sector primari.
e) La fabricació de ceràmica: sector secundari.
f) La pesca: sector primari.
g) Biomedicina: sector quaternari.
La segona part de l’exercici és de resposta oberta; es valoraran positivament aquelles que
parteixin d'un coneixement bàsic del procés productiu en cada sector i d'una reflexió d'en
quins punts de la mateixa es produeix la major necessitat de mà d'obra.
17. Raoneu si les afirmacions següents són veritables o falses.

a) Una empresa serà tècnicament més eficient que una altra si utilitza una
tecnologia més barata.
b) El cost total varia en relació directa amb el volum de producció.
c) El nivell de producció potencial amb el qual l’empresa maximitza beneficis
coincideix amb les possibilitats de producció.
d) El rendiment marginal representa la unitat adicional amb la qual les empreses
obtenen beneficis.
e) Les àrees d’actuació de l’RSC varien d’acord amb les preocupacions de la
societat.
Solució:
© McGraw-Hill 61
SOLUCIONARI
a) Fals. L'eficiència fa referència al nivell de producció, no al seu cost. Emprant iguals

tecnologies, una empresa serà tècnicament més eficient que una altra si produeix més
béns emprant menys recursos o, en tot cas, més barats.
b) Cert. Si augmenta la producció també ho faran els costos totals.
c) Fals. No necessàriament. Les possibilitats de producció depenen de la quantitat de
factors de producció emprats i la tecnologia aplicada. Moltes vegades les empreses no
són capaços de produir més, encara que això li suposi augmentar els seus beneficis.
d) Fals. El rendiment marginal no mesura unitats físiques sinó monetàries, concretament
la diferència entre ingressos i costos marginals.
e) Cert. Les empreses són éssers que es nodreixen de les societats que les envolten i en
la mesura que canvien les preocupacions d’aquesta, canvien les de l’empresa.
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem… la productivitat
Qüestions:
1. Què vol dir que la taxa de variació d’hores treballades a Espanya va ser del 3,5 %
en el període 1995-2004?
Solució:
Vol dir que per cada 100 hores que es treballaven abans a Espanya, en el període 1995-
2004 es van treballar 103,5 hores.
2. Quins són els avantatges i inconvenients del fet que Espanya depèn de sectors que
requereixen mà d’obra poc qualificada com el turisme o la construcció?
Solució:
L'avantatge és que, en temps de bonança, és possible incrementar substancialment la
dotació de mà d'obra poc qualificada en poc temps. En canvi, és temps de crisi, és difícil
reciclar aquesta mà d'obrar poc qualificada.
3. No és contradictori que, en temps de crisi, la productivitat augmenti a Espanya?

Expliqueu-ho.
Solució:
No, no és contradictori ja que la reducció de treballadors és més significativa que la de la
producció. En conseqüència i com els treballadors que continuen treballant s'ocupen de
major producció que abans, la productivitat augmenta.
© McGraw-Hill 62
SOLUCIONARI
4. Per quina raó es mesura la productivitat total dels factors? En què es

diferencia aquest tipus de productivitat de l’anomenat «creixement dur»?
Solució:
La productivitat total dels factors s'utilitza per determinar fins a quin punt el progrés tècnic
contribueix al creixement de la productivitat. La diferència amb el creixement dur és que
aquest mesura l'aportació amb origen en l'acumulació de tot tipus de capital.
El dilema: Límit màxim per al lloguer?

Guia de treball:
El dilema gira al voltant de la conveniència de limitar o no les pujades dels lloguers. Arguments
a favor d'aquesta limitació podrien ser que aquest límit mantindria en el centre de les ciutats a
segments de la població que, d'una altra manera, haurien de marxar a barris més barats,
mantenint barris més plurals i diversos. I també es pot apuntar que les famílies que ocupen
aquests habitatges es veurien beneficiades.
Arguments en contra podrien ser que les famílies que, en limitar preus, crearem un excés de
demanda, i algunes famílies es quedaran sense habitatge, fins i tot podent pagar el preu que
es demana per elles. També que apareixerà molt probablement un mercat negre amb
pagaments «B» a preu de mercat, amb perjudici per als propietaris i que desincentivarà
l'oferta en establir preus més baixos, de manera que l'oferta de pisos serà menor del que seria
en cas d'absència de regulació.
Proposta de cinema: Temps moderns
Qüestions:
1. Quins aspectes industrials i socials mostra la pel·lícula?

Solució:
Mostra el treball mecanitzat, la producció en cadena, l'estrès, l'opressió, la fam, la
pobresa i la injustícia social que viu la societat nord-americana, principalment la classe
baixa i més vulnerable dels Estats Units.
2. Tot i que aparentment és una comèdia, què és el que critica la pel·lícula?

Solució:
La pel·lícula és una crítica al sistema capitalista. La pel·lícula posa l'accent en la forma
com el maquinisme i el capitalisme li treuen la humanitat als treballadors.
3. Quin tipus de conflictes hi ha en el context de la pel·lícula?

Solució:
El principal tipus de conflicte de la pel·lícula són els de tipus social, derivats de les
condicions econòmiques i laborals pròpies de l'època.
© McGraw-Hill 63
SOLUCIONARI
4. La desesperació per a trobar una ocupació porta els treballadors a acceptar

unes condicions laborals impensables avui en dia. Descriviu els avenços
laborals experimentats des del 1929, any en el que transcorre l’acció de la
pel·lícula.
Solució:
Resposta oberta. Es pretén que l'alumne tracti d'identificar fins a quin punt han
millorat les condicions laborals: equips de protecció, mesures de seguretat, jornada
laboral de 8 hores, etc.
© McGraw-Hill 64
SOLUCIONARI
UNITAT 4. El mercat
REFLEXIONEU
1. Quin efecte va tenir l’arribada dels italians al campament?

Solució:
L’arribada de nous compradors i venedors amb els seus corresponents paquets de la
Creu Roja.
2. Amb les dades del text, sabríeu dir quins productes eren els favorits dels italians?
Com ho heu deduït?
Solució:
A jutjar per l'increment de preus fruit al seu torn de l'increment de la demanda el
producte favorit era el formatge.
3. El text afirma que «als llocs de venda mai hi va faltar de res». Quin paper creieu
que van fer els canvis en els preus per que tot seguís igual?
Solució:
La corba de la demanda és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual
al seu torn indica les quantitats de bé que els compradors estan disposats a adquirir a
cada preu.
ACTIVITATS
1. Quins tres elements necessita tot mercat per a funcionar com a tal?
Solució:
Els tres elements són: compradors, venedors i producte.
2. En la corba de la demanda, per què preu i quantitat es comporten de manera

inversa?
Solució:
Preu i quantitat es comporten de manera inversa perquè la quantitat demandada és major
quant menor és el preu, i viceversa.
3. Com es relacionen la funció i la corba de la demanda?

Solució:
© McGraw-Hill 65
SOLUCIONARI
La corba de la demanda és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual

alhora indica les quantitats de bé que els compradors estan disposats a adquirir a cada
preu.
4. A l’Activitat resolta 1:
a) Quin factor impulsa el consum d’amanides?
b) Com influeixen els entrepans a la demanda de sandvitxos?
Solució:
Aquesta pregunta pretén, emprant l'Activitat resolta 1, anticipar conceptes que es
desenvolupen en els següents apartats
a) La moda per una dieta equilibrada
b) El preu dels entrepans pot condicionar el consum de sandvitxos ja que són substitutius
d'aquests. A major preu dels entrepans, més sandvitxos es consumiran, i viceversa.
5. Indiqueu un bé complementari i un altre de substitutiu per a cadascun dels
béns següents: una consola de videojocs, un telèfon intel·ligent
(smartphone), unes lentilles, unes ganivetes d’afaitar i un llum de peu.
Solució:
Complementari Substitutiu
Consola de videojocs Jocs Ordinador
Smartphone Carcassa protectora Smartwatch
Lentilles Líquid netejador Ulleres
Fulles d'afaitar Escuma d’afaitat Màquina d'afaitar
Llum Bombeta Flexo
6. Citeu tres exemples per a cadascuna de les categories següents de béns: inferiors,
normals i de luxe.
Solució:
Inferiors Normals De luxe
Metro Taxi Cotxe esportiu
Roba de segona mà Roba Roba de marca exclusiva
Menjar escombraries Menjar en restaurants Restaurants de luxe
7. Indiqueu gràficament com queda afectada la corba de la demanda dels cotxes

dièsel en els casos següents:
a) Un augment de preu dels cotxes dièsel.
b) Un augment de preu de la gasolina.
c) Es posen de moda els cotxes elèctrics.
d) S’aprova una legislació antidièsel.
Solució:
© McGraw-Hill 66
SOLUCIONARI
a) Moviment al llarg de la corba (cap amunt).

b) Desplaçament de la corba a la dreta.
c) Desplaçament de la corba a l’esquerra.
d) Desplaçament de la corba a l’esquerra.
8. A la corba de l’oferta, no és contradictori si la quantitat augmenta com més alt és el

preu? Poseu-ne un exemple.
Solució:
No és contradictori perquè, des del punt de vista de les empreses, interessa incrementar la
quantitat que s’ofereix com més gran és el preu perquè més gran serà el benefici. Si, per
exemple, es posa de moda un determinat producte augmenta de preu de tal manera que
les empreses augmenten la producció per atendre la demanda i al mateix temps
augmentar elles els seus beneficis.
9. Expliqueu de quina manera influeixen els objectius empresarials a l’hora d’oferir un

producte al mercat.
Solució:
Els objectius empresarials influeixen a l’hora d’oferir perquè condicionen les inversions, els
preus i la quantitat que s’ofereix. Per exemple, una empresa que créixer per sobre de
maximitzar el seu benefici, probablement realitzarà majors inversions i llançarà més
producció al mercat, encara que això porti els preus a la baixa.
10. Com queda afectada la corba de l’oferta quan disminueix el cost dels factors de
producció?
Solució:
Quan disminueix el cost dels factors de producció les empreses estan en condicions d’oferir
els productes a menor preu (desplaçament al llarg de la corba) o d’oferir major quantitat
(desplaçament de la corba a la dreta).
11. A finals del segle xx, i amb la intenció de fer-se amb el mercat de les
calculadores de butxaca, l’empresa Casio va portar a terme inversions
multimilionàries orientades a la reducció de costos. La idea era que el mercat
seguiría creixent prou com per a poder recuperar, més endavant, la inversió
feta. El temps va donar la raó a la marca japonesa: tot i que va aconseguir
menors beneficis al principi, a llarg termini la corba d’experiència li va
conferir major avantatge en costos i va acabar convertint-se en la líder del
sector. Expliqueu les decisions de Casio en termes d’oferta.
Solució:
Quan Casio pren les seves decisions d'inversió orientades a la reducció de costos el
potencial de mercat era tan gran que, amb el temps, es va fer amb el mercat gràcies als
seus preus baixos. La seva oferta estava condicionada al creixement del mercat: a curt
© McGraw-Hill 67
SOLUCIONARI
termini va aconseguir menys beneficis a causa de les seves inversions, però a llarg termini
va copar el mercat gràcies als seus baixos costos. Es tracta, en definitiva, l'estratègia de
Casio va respondre a objectius empresarials no a costos de producció.
12. Com reaccionen els productors davant d’un excés d’oferta d’un determinat
producte?
Solució:
En períodes de rebaixes els compradors aprofiten que els venedors baixen els preus per a
realitzar les seves compres.
13. Per què desapareixen els articles sobrants en un mercat en el qual la llei de
l’oferta i la demanda funciona lliurement? Relacioneu la resposta amb els
períodes de rebaixes.
Solució:
En períodes de rebaixes els compradors aprofiten que els venedors baixen els preus per a
realitzar les seves compres.
14. Expliqueu amb les vostres paraules quan es diu que el mercat està en equilibri.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu: «quan compradors i venedors es posen d’acord»,
«quan les parts acorden preu», etc.
15. En relació amb l’Activitat resolta 3, a quins preus té lloc l’excés d’oferta? Com
es comporta el mercat quan el preu del sandvitx és de 2 €?
Solució:
L'excés d'oferta té lloc a 4 € i 5 €. El mercat es troba en excés de demanda a 2 € de tal
manera que els preus pugen fins als 3 € que és on compradors i venedors assoleixen
l'equilibri.
16. Per què és important per a un empresari l’estudi de l’elasticitat-preu de la

demanda?
Solució:
L'estudi de l'elasticitat-preu de la demanda és important per a un empresari perquè
analitza en quina mesura es veuen afectats els ingressos a causa de variacions en la
quantitat que demanden els consumidors davant variacions en el preu.
17. Com relacionaríeu els béns de luxe amb els béns elàstics? Poseu-ne un exemple.
Solució:
© McGraw-Hill 68
SOLUCIONARI
Els béns de luxe són béns elàstics, és a dir, és major la variació que experimenta la
quantitat demandada que la variació en el preu que l’origina. Normalment són
objectes de símbol o estatus: si baixen de preu, molta gent voldrà adquirir-los per
fer gala d'ells, mentre que si pugen només aquells realment interessats els
adquiriran. Succeeix així per exemple amb els cotxes esportius, bosses de marca,
rellotges d'or...
18. En relació amb l’Activitat resolta 4, representeu gràficament la corba de la

demanda del menú ranxer (R) i calculeu l’elasticitat-preu de la demanda del
menú normal (N), si davant d’un augment de preu del 20 % les vendes
descendeixen en 30 unitats.
Solució:
Representació gràfica de la corba de la demanda del menú ranxer (R).
Corba demanda
Menú R
Menú N (pujada de preu del 20% i descens de les vendes en 30 unitats):

• Variació preu = 2,40 – 2 = 0,40 €.
• Variació vendes = 60 – 90 = -30.
• Variació preu (%) = (2,40 – 2)/2 = 0,20 · 100 = 20%.
• Variació vendes (%) = (60 – 90)/90 = –0,33 · 100 = –33 %.
• Elasticitat-preu de la demanda:
| Variació vendes (%) / Variació preu (%)| = |–0,33/0,20| = 1,65.
19. Quin sentit té restringir l’oferta per part de les empreses?

Solució:
La restricció de l’oferta per part de les empreses pretén intencionadament crear
escassetat d’oferta per elevar els preus.
20. Com calculen les empreses la quantitat addicional que ofereixen al mercat
quan puja el preu?
Solució:
© McGraw-Hill 69
SOLUCIONARI
Les empreses calculen la quantitat addicional que ofereixen al mercat quan puja de
preu a través de l'elasticitat-preu de l'oferta, fixant la quantitat exacta on
maximitzen els seus beneficis.
21. Per què els béns substitutius són elàstics?

Solució:
Els béns substitutius són elàstics perquè si un d'ells s'encareix, es produeix un
efecte «fugida» dels consumidors cap als que tenen la mateixa funció o utilitat.
22. Quina relació hi ha entre l’elasticitat i la proporció de la renda?

Solució:
Com més gran és la proporció que es gasta en un bé, més afecta una pujada del
preu. En conseqüència, més dràstica és la reducció del consum d'aquest bé i, per
tant, més elàstica és la seva demanda.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. L’excepció que compleix la regla: els béns Giffen
Els béns Giffen contravenen la llei de la demanda (com més alt és el preu, menor
és la demanda), perquè la demanda augmenta a mesura que creix el seu preu, a
causa de la disminució de la capacitat adquisitiva real. A l’augmentar el preu, la
capacitat d’elecció es veu restringida de tal manera que augmenta encara més la
quantitat demandada d’aquest producte. L’exemple per excel·lència dels béns
Giffen són els aliments més barats que sostenen l’alimentació de les famílies
amb menys recursos.
Reflexioneu:
a) Expliqueu què passaria amb la demanda d’aquestes famílies si augmenta el

preu del producte que mengen sempre perquè és la base de l’alimentació que
segueixen.
b) Per què els béns Giffen només existeixen per a cert tipus de consumidors?
Solució:
a) La quantitat demandada d’aquest producte base augmentaria perquè com tenen la
seva capacitat adquisitiva molt restringida a certs béns no poden prescindir de ell
per ser la base de la seva alimentació.
b) Els béns Giffen només existeixen per als consumidors que tenen limitades les seves
opcions d’elecció, és a dir, aquells amb menor poder adquisitiu.
PERISCOPI 2. El mercat de l’art
© McGraw-Hill 70
SOLUCIONARI
Normalment, com més escàs és un bé, més valuós resulta. El mercat d’obres
d’art n’és un bon exemple. Així, quan mor un artista com, per exemple, un
pintor, els seus quadres es revaloren, i no necessàriament per la qualitat
artística, que ja acostuma a estar contrastada.
Reflexioneu:
a) Expliqueu en termes d’oferta i demanda per què els quadres d’un artista
adquireixen major valor en el moment de la seva mort.
b) Busqueu un quadre que s’ha venut a un preu rècord. Per quins motius creieu
que el comprador va decidir gastar-s’hi tants diners?
c) Els quadres acostumen a vendre’s en subhastes. Quins avantatges ofereix
aquest sistema de venda per a aquest tipus de productes?
d) En quin cas podria passar que, per a un artista, pintar més quadres es
tradueixi en menors beneficis?
Solució:
a) Amb la mort de l’artista, els seus quadres es converteixen en béns limitats (en la
mesura que l’artista ja mai podrà incrementar l’oferta) i, per tant, són més valuosos.
b) Resposta oberta. A títol orientatiu el motiu apuntat més lògic hauria de ser la inversió.
c) L'avantatge és que els compradors coneixen en temps real les ofertes dels altres.
d) Un artista obtindria menys beneficis en cas de que en incrementar la seva producció de
quadres es crearà una situació d’excés d’oferta que fes disminuir el valor dels quadres.
PERISCOPI 3. L’elasticitat canviant en el temps

El petroli és un dels béns més imprescindibles del planeta, així que és fàcil
deduir que es tracta d’un bé de demanda inelàstica. A més, com que no és
renovable i està cridat a esgotar-se, el més normal és que augmenta de preu, i
no baixa. En efecte, resulten freqüents les notícies als Mitjans de comunicació
sobre l’encariment del fet d’omplir els dipòsits dels nostres cotxes o de la
calefacció. Tot i l’escassetat, donat que a l’actualitat el subministrament sembla
garantit, creiem que hi ha interessos comercials o ocults darrera de cada
augment. Amb independència de quina n’és la causa, de vegades és tan senzilla
com que els països productors i exportadors de petroli (OPEP) es posen d’acord
per a reduir-ne la producció i oferir menys barrils al mercat. Així creen una
situació puntual d’escassetat d’oferta que part del mercat no pot ignorar a curt
termini, perquè es tracta d’un bé de demanda inelàstica (fig. 4.16).
© McGraw-Hill 71
SOLUCIONARI
Fig. 4.16. Demanda de petroli a curt termini. Amb

la reducció de la quantitat oferida, l’equilibri es
desplaça i, com a conseqüència, augmenta el preu i
es redueix la quantitat venuda. Com que la corba de
la demanda és inelàstica, l’augment del preu
compensa amb escreix aquesta disminució de les
vendes, de tal manera que l’ingrés dels productes
augmenta.
Però a llarg termini la situació davant l’encariment canvia (fig. 4.17) a causa de
diversos factors:
• Es tornen rendibles extraccions que abans no ho eren, de tal manera que
apareixen nous productors no alineats a l’OPEP que ofereixen el seu producte
al mercat.
• Els consumidors miren de reduir la dependència (per exemple, compren
cotxes més petits, elèctrics o híbrids o substitueixen el gas per combustibles
sòlids).
• Els països importadors utilitzen les reserves i busquen proveïdors alternatius.
Fig. 4.17. Demanda de petroli a llarg termini. Les

corbes de la demanda i de l’oferta es tornen més
elàstiques, de manera que la decisió de reduir
l’ocasiona un augment de preus molt menor que el que
es produeix a curt termini. En conseqüència,
l’increment del preu no compensa la caiguda de les
vendes, de tal manera que l’ingrés total dels
productors disminueix.
Reflexioneu:
a) Per què diversos països productors de petroli es podrien posar d’acord per a
restringir la producció? Representeu-ho gràficament.
b) En relació amb la pregunta anterior, què passaria llavors amb els preus del
petroli a curt termini? I a llarg termini? Per què?
c) Com explicaríeu les diferències entre els resultats a curt i a llarg termini
d’elasticitat?
d) Creieu que els països productors de béns estratègics tenen dret a posar-se
d’acord per a restringir l’oferta? En tot cas, quin risc corren a llarg termini?
© McGraw-Hill 72
SOLUCIONARI
Solució:
a) Diversos dels països productors de petroli podrien posar-se d'acord per a restringir la
seva producció per així crear escassetat artificial i propiciar un excés de demanda
que elevi els preus.
b) A curt termini el normal és que augmentessin els preus, però no a llarg termini. A
llarg termini la situació davant l'encariment canvia a causa de diversos factors:
 Es tornen rendibles extraccions que abans no ho eren, de tal manera que
apareixen nous productors no alineats a l'OPEP que ofereixen el seu producte
al mercat.
 Els consumidors tracten de reduir la seva dependència (per exemple, compren
cotxes més petits, elèctrics o híbrids o substitueixen el gas per combustibles
sòlids).
 Els països importadors utilitzen les seves reserves i busquen proveïdors
alternatius.
c) Amb la reducció de la quantitat oferta, l’equilibro es desplaça i, en conseqüència,
augmenta el preu i es redueix la quantitat venuda. Com que la corba de la
demanda inelàstica, l'augment del preu compensa amb escreix aquesta disminució
de les vendes, de manera que l'ingrés dels productors augmenta. Però a llarg
termini les corbes de la demanda i de l'oferta es tornen més elàstics, de manera
que la decisió de reduir la producció ocasiona una pujada de preus molt menor que
la que es produiria si la corba fora inelàstica. En conseqüència, l'increment del
preu no compensa la caiguda de les vendes, de manera que l'ingrés total dels
productors disminueix.
d) Resposta oberta. És possible un debat que bàsicament es posicionarà al voltant de
dues postures argumentables i defensables: d'una banda, el petroli és un bé bàsic i
per tant és raonable que tothom pugui accedir-hi però per l'altra, la majoria dels
països productors no són rics i tenen tot el dret de vendre-ho al preu que estimin
oportú i més quan és un recurs cridat a esgotar-se.
TEST DE REPÀS
1 a 2 c 3 b 4 a 5 d 6 b 7 a 8 d 9 c 1 b
0
EXERCICIS
El mercat i la demanda
1. Quina és la diferència principal entre els mercats tradicionals i el mercat

d’Internet?
Solució:
© McGraw-Hill 73
SOLUCIONARI
La gran diferència entre els mercats tradicionals i el mercat d’Internet és que en els
primers podem tocar i provar els productes, a més d’interaccionar amb el venedor i en els
segons no.
2. Per què creieu que es diu que l’oferta i la demanda són els «vents que mouen la
vela dels mercats»?
Solució:
Es diu que l’oferta i la demanda són els «vents que mouen la vela dels mercats» perquè
per que aquests funcionin és necessària l’afluència de compradors i venedors interessats
en l’intercanvi de productes.
3. Imagineu que us toca la Grossa de Nadal. Raoneu com afectaria el vostre consum
habitual de béns el fet que us veiéssiu agraciats amb un premi tan substanciós.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu, el normal és que l’alumne compari alguns béns de luxe
(cotxes, joies, caixes, roba exclusiva...) i augmentarà notablement el consum de béns
normals (oci, alimentació...). També prescindiria dels anomenats béns inferiors (metro,
pa...).
4. Indiqueu quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la corba de la

demanda del cafè com a conseqüència de les variacions següents. Copieu la taula al
vostre quadern i completeu-la.
Solució:
Moviment Moviment Desplaçament Desplaçament
Variacions
amunt avall esquerra dreta
Augmenta el preu del cafè X
Disminueix el preu del te X
Augmenta el preu de la llet X
Una campanya publicitària a

X
favor de cafè
Una campanya publicitària a

X
favor de te
Disminució de la renda
X
disponible
Disminució del preu del cafè X
© McGraw-Hill 74
SOLUCIONARI
L’oferta
5. Quin paper té la tecnologia en la quantitat que ofereixen les empreses al mercat?

Solució:
La utilització d'una tecnologia o una altra condiciona els costos de producció i en
conseqüència la quantitat que les empreses poden oferir al mercat.
6. Per a les empreses, a l’hora d’oferir al mercat quantitats d’un producte que
interessa, quin tipus de relació existeix entre preu i quantitat? Expliqueu-lo.
Solució:
La relació que existeix és directament proporcional perquè a major preu major quantitat
ofereixen els empresaris al mercat i viceversa.
7. Representeu gràficament la corba de l’oferta de cert producte conforme la taula

següent:
Gener Febrer Març

Quantitat oferta 300 210 400
Preu 10 8 12
Solució:
P
(Preu)
Març
Corba d'oferta d'atuells

Gener
Febrer
Qo (Quantitat ofertada)
8. Quina relació té la corba de l’oferta amb les possibilitats productives de l’empresa?

Solució:
Un dels factors que influeixen sobre la corba de l’oferta són els costos de producció. En
aquest sentit, tot el cost dels factors de producció com el de la tecnologia emprada
influeixen sobre la quantitat que estan disposats a oferir els empresaris.
9. Enumereu en dues columnes els factors que influeixen sobre l’oferta i la demanda.
© McGraw-Hill 75
SOLUCIONARI
Solució:
Factors que influeixen en l'oferta Factors que influeixen en la demanda
 Preu del bé.  Preu del bé.
 Costos de producció.  Preu de béns complementaris.
 Objectius empresarials.  Preu de béns substitutius.
 Renda disponible.
 Preferències.
10. Llegiu amb atenció aquest text i contesteu les preguntes que es plantegen a
continuació:
Al Pedro Canal Eto sempre l’havia impressionat el preu al qual es venien al mercat de l’art les
obres de grans mestres com Van Gogh o Picasso, així que un bon dia va decidir convertir-se en
pintor de quadres. Durant els dos primers anys de la vida com a artista, només va aconseguir
vendre un parell de quadres al seu germà, però la fortuna va canviar quan les obres abstractes
del Pedro Canal van començar a ser utilitzades en la decoració d’ascensors.
Aquesta moda sorprenent li va permetre canviar el seu nivell de vida i el va portar a ingressar
fins a 20.000 € per cada obra, enfront dels 50 € o menys que cobrava al principi. Fins i tot la
revista Hola li va dedicar una portada i el va presentar com el precursor d’un nou corrent
artístic: l’«abstrascensor».
Entregat al pinzell, eren dies feliços per al Pedro Canal Eto, a qui la nova situació econòmica li
permetia viure folgadament: es desplaçava en taxi, quan abans ho feia en metro, i anava totes
les setmanes al cinema, en lloc de fer-ho un cop al mes.
Amb la finalitat d’incrementar la producció artística, el Pedro es va tancar durant diversos
mesos a les golfes que tenia a la part alta de la ciutat. Era visitat freqüentment per clients i
marxants d’art, i les obres abstractes que feia seguien venent-se fàcilment. Només interrompia
la feina per menjar i comprar pinzells, olis i llenços.
No obstant això, a mesura que passava el temps i s’imposava l’abstrascensor, cada vegada eren
més els pintors que imitaven l’estil de les obres del Pedro, de tal manera que, al cap d’un any, va
haver d’abaixar el preu de les obres que feia per poder-los donar sortida. Com que semblava que
venien mals temps, el Pedro va optar per prendre’s unes setmanes de descans per reflexionar
sobre el seu futur. Havia de sospesar que no només hi havia una saturació del mercat d’obres
d’abstrascensor fetes amb pinzell, sinó que, a més a més, havia nascut una nova tècnica
d’abstrascensor que feia servir carbonet en comptes de pinzell. Les primeres obres d’aquest nou
corrent estaven aconseguint preus astronòmics i, sens dubte, eren el futur.
a) Quin factor explica el valor econòmic incalculable de les obres de genis com
Van Gogh o Picasso?
b) Per què va augmentar el preu dels quadres del Pedro Canal Eto?
c) Des del punt de vista de l’increment de la renda, quin tipus de servei és el
metro? I el cinema? Raoneu vostres respostes.
Solució:
a) El factor que explica l’incalculable valor de genis de la pintura com Van Gogh o Picasso és
la peculiaritat del mercat de l’art. Es tracta d’una situació d’excés de demanda on els
venedors (els pintors en aquest cas) no podran produir més unitats.
© McGraw-Hill 76
SOLUCIONARI
b) El preu dels quadres d’en Canal Eto pugen degut a l’excés de demanda dels seus
quadres.
c) Per en Canal Eto el metro és un bé inferior perquè es prescindeix d'ell davant un
augment de la renda. El cinema és un bé normal perquè s'incrementa la seva utilització
en fer-ho també la renda.
d) Els preus de les obres d’en Canal Eto disminueixen degut a l’augment de l’oferta.
e) Pel que fa als pinzells, el carbonet és un bé substitutiu.
f) El factor que influeix en l’oferta i que podria motivar els esforços d’en Canal Eto són les
expectatives empresarials.
11. Indiqueu quin tipus de moviment o desplaçament experimenta la corba de l’oferta

dels fabricants de bolígrafs com a conseqüència de les variacions següents:
disminución del preu de la tinta, augment dels salaris, millora de la tecnologia
productiva, disminució del preu dels bolígrafs, estratègia per a captar el màxim de
mercat possible i disminució del preu del plàstic.
Solució:
• Disminució del preu de la tinta: desplaçament a la dreta.
• Augment dels salaris: desplaçament a l’esquerra.
• Millora de la tecnologia productiva: desplaçament a la dreta.
• Disminució del preu dels bolígrafs: moviment a baix.
• Estratègia per captar el màxim de mercat possible i disminució del preu del plàstic:
desplaçament a la dreta.
L’equilibri de mercat
12. Com es comporten consumidors i empreses en una situació d’excés d’oferta?

Solució:
13. Per què augmenten els preus quan es produeix excés de demanda? Com reaccionen
les empreses?
© McGraw-Hill 77
SOLUCIONARI
Solució:
En una situació d'excés de demanda els preus pugen perquè molts consumidors queden
sense satisfer, alguns dels quals estan disposats a pagar un major preu. Animades pels
possibles beneficis, les empreses augmenten l'oferta i pugen el preu.
14. Pel que fa a l’oferta i la demanda, quan arriben a l’equilibri de mercat?

Solució:
El mercat assoleix l'equilibri quan tant compradors com venedors estan satisfets amb el
preu i amb la quantitat intercanviada.
15. Raoneu la veracitat o falsedat de les afirmacions següents:

a) Els canvis en la renda influeixen sobre la corba de l’oferta.
b) Un augment en el preu dels béns relacionats motiva un desplaçament de la
corba de la demanda cap a la dreta.
c) Les expectatives de futur són un factor que pot condicionar l’oferta.
d) En augmentar la renda disponible s’incrementa la quantitat demandada de tot
tipus de béns.
e) Quan el mercat està en equilibri no hi ha abundància ni escassetat de producte.
Solució:
a) Fals. Els canvis en la renda influeixen sobre la corba de demanda
b) Fals. Dependrà del tipus de bé relacionat. Els complementaris provoquen el
desplaçament a l’esquerra i els substitutius a la dreta.
c) Cert. L’expectativa de benefici és un factor que condiciona la quantitat oferida al
mercat.
d) Fals. Quan augmenta la renda, no augmenta la quantitat demandada de tots els tipus
de béns en la mateixa proporció. Per exemple, descendeix substancialment la dels
béns inferiors.
e) Cert. A l'equilibri s'arriba quan els empresaris han disminuït el preu (davant
l'abundància de producte) o han augmentat el mateix (davant l'escassetat de
producte).
16. «Només un neci confon valor i preu» és una cita d’Antonio Machado. Què vol dir en
realitat aquesta frase?
Solució:
El preu tracta de quantificar el valor dels béns i serveis, però no sempre es corresponen.
De fet i fins que es produeix la transacció el preu només és la mesura de valor per al
venedor. El comprador pot pagar o no el preu del venedor en la mesura que entengui que
el preu es correspon o no amb el valor del bé.
17. Al mercat dels discos de vinil, els plans dels consumidors i de les empreses
discogràfiques són els que es recullen a la taula següent:
© McGraw-Hill 78
SOLUCIONARI
Preu en euros 20 15 10 5 3
Quantitat demandada de discos 100 20 300 40 550
0 0
Quantitat oferida de discos 500 40 300 10 0
0 0
a) Descriviu el comportament de consumidors i empreses a mesura que
augmenta o baixa el preu dels discos.
b) A quins preus té lloc l’excés de demanda? I l’excés d’oferta?
c) Com es comporta el mercat quan el preu del disc és de 15 €? I quan és de
5 €? I de 10 €?
d) Representeu gràficament la situació del mercat en equilibri dels discos de
vinil amb les dades citades.
Solució:
a) Pel que fa a la quantitat oferta a mesura que puja el preu augmenta la quantitat oferta
per les empreses. Pel que fa a la quantitat demandada aquesta s'incrementa quan
disminueix el preu i viceversa.
b)
Excés d’oferta: 20€, 15€
Excés de demanda: 3€, 5€
c)
Preu en Quantitat Quantitat oferta Situació del mercat Resposta dels
€ demandada de CD de CD per preus
per setmana setmana
20 100 500 Excés d’oferta Baixen
15 200 400 Baixen
10 300 300 Equilibri Neutra
5 400 100 Excés de demanda Pugen
3 550 0 Pugen
A 15 € hi ha excés d’oferta de manera que els preus baixen.

A 5 € hi ha excés de demanda de manera que els preus pugen.
A 10 € hi ha equilibri en el mercat.
d) Representació gràfica del mercat en equilibri:
© McGraw-Hill 79
SOLUCIONARI
P (preu en € per CD)
Abundància o
excés d’oferta
Equilibri (PE,
QE)
Escassetat o excés
de demanda
Q (CD per
L’elasticitat-preu
18. Per què es diu que l’elasticitat-preu mesura la sensibilitat de compradors i

venedors?
Solució:
L'elasticitat-preu mesura la sensibilitat resposta del mercat davant variacions en el preu.La
19. Relacioneu els titulars següents extrets de la prensa econòmica amb

conceptes econòmics estudiats al llarg d’aquesta unitat:
a) «La mala collita de blat anticipa canvis en els preus.»
b) «Un polític posa de moda estiuejar a Lugo.»
c) «El petroli torna a augmentar de preu.»
Solució:
a) «La mala collita de blat anticipa canvis en els preus.» El concepte en qüestió és
l'escassetat d'oferta, que segurament ocasionarà excés de demanda i probablement
una pujada de preus.
b) «Polític posa de moda estiuejar a Lugo.» El concepte en qüestió és la moda o
preferències dels consumidors, factor que influeix en la demanda.
c) «El petroli torna a pujar de preu.» El concepte en qüestió és el cost de producció, que
afecta a l’oferta.
20. Totes les setmanes un comerciant ven quinze caixes de bombons a 2 €/unitat i
100 litres d’aigua a 0,30 €/ litre.
a) Calculeu la variació percentual dels preus i de les quantitats demandades, i
l’elasticitat-preu i els ingressos que li reporten al comerciant les opcions
següents:
© McGraw-Hill 80
SOLUCIONARI
• A l’abaixar el preu de les caixes de bombons a 1,8 €/unitat, es venen 18

caixes. Si redueix el preu del litre d’aigua a 0,27 €/litre, es venen 104
litres.
• A l’augmentar el preu de les caixes de bombons a 2,40 €/unitat, es venen
11 caixes. Si augmenta el preu del litre d’aigua a 0,33 €/litre, es venen 96
litres.
b) Raoneu quin dels dos productes podria augmentar de preu el comerciant
sense afectar significativament les vendes.
Solució:
a)
A B
Quant. Quant. Quant. Quant.

Variació % Elasticitat Variació % Elasticitat
original nova original Nova
Bombons
Qd 15 18 +3 +20% 15 11 -4 -26,6 %
2 1,33
P 2,00 1,80 -0,20 -10% 2,00 2,40 +0,20 +20%
Ingressos 30,00 32,40 30,00 26,40
Aigua
Qd 100 104 +4 +4% 100 96 -4% +4%

0,36 0,4
P 0,30 0,27 -0,03 -11% 0,30 0,33 +0,03% +10%
Ingressos 30,00 28,08 30,00 31,68
b) A jutjar per les dades obtingudes de la taula, el comerciant podria variar de preu
l'aigua sense que això afectés significativament a les vendes per que es tracta d'un bé
inelàstic. Això vol dir que el consum d'aigua amb prou feines varia encara que variïn
els preus. En canvi la variació de preus dels bombons sí que afecta significativament a
les vendes; es tracta clarament d'un bé elàstic de manera que el consum si es
clarament influït per la variació dels preus.
21. Les entrades al cinema d’estiu a l’aire lliure costen 10 €, preu que paguen
unes 200 persones que hi assisteixen. El propietari del cinema vol augmentar
els ingresos modificant el preu de les entrades un 30 %. Sabent que
l’elasticitat-preu de la demanda és d’1,2, li recomanaries augmentar o
abaixar el preu de les entrades?
Solució:
Preu original = 10 €
Venda inicial = 200 entrades
Pujada de preu Baixada de preu
© McGraw-Hill 81
SOLUCIONARI
Variació de preu + 3 (0,30 · 10) -3 (0,30 · 10)

Preu de venda 13 7
Variació de venda -72 (0,36 · 200) +72 (0,36 · 200)
d’entrades
Venda d’entrades 128 272
Ingressos 1.664 (128 · 13) 1.904 (272 · 7)
La recomanació seria no modificar el preu de les entrades ja que a 10 € els seus ingressos
totalitzen 2.000 € (200 · 10), opció més beneficiosa que la pujada o baixada del 30 %.
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem… els preus agrícoles
Qüestions:
1. La patata, és un bé inferior, normal, o de luxe?

Solució:
La patata és un bé inferior: en general el seu consum disminueix quan augmenta la renda.
2. Segons les característiques que té, quin tipus d’elasticitatpreu creieu que presenta
la demanda de patata? Com afecta això les variacions en els preus?
Solució:
L’elasticitat-preu de la demanda és inelàstica. Es tractad d’un bé bàsic de manera que les
variacions en els preus quasi no modifiquen la quanitat demandada.
3. Per què pot resultar contraproduent per als agricultors tenir una bona collita?
Solució:
Per als agricultors pot resultar contraproduent tenir una bona collita perquè aleshores pot
donar-se una situació d’excés d’oferta de manera que els preus baixen per donar sortida
als excedents.
4. Per què, fins i tot quan hi ha una mala collita, els preus no augmenten gaire?
Solució:
Quan hi ha una mala collita fins i tot és possible que els preus no pugin massa, perquè la
demanda és atesa important patata d'altres zones o països.
© McGraw-Hill 82
SOLUCIONARI
5. De vegades els productors de patates regalen part de la collita per a aconseguir

beneficis, com s’explica aquesta contradicció?
Solució:
Reivindicacions a part, la idea és que el preu que es pugui obtenir per la collita no
destruïda compensi la destrucció de part de la collita.
Les patates són peribles, de tal forma que, amb independència de la quantitat produïda,
cal donar-los sortida en un curt termini de temps, si no es vol perdre tota la collita.
6. Imagina que alguns grans productors de patates s’associen per a poder exportar el
seu producte a l’Asia. Si tenen èxit, com podria afectar la seva iniciativa al «cicle
infernal» de la patata?
Solució:
Tot i que en principi es podria pensar que l'exportació podria resoldre el tema dels
excedents, els mercats asiàtics reaccionarien de la mateixa manera que els europeus i
importarien la patata més barata possible sense importar la procedència en la mesura que
es tracta d'un cultiu barat que creix en qualsevol lloc del món.
El dilema: regular el preu dels medicaments?

Guia de treball:
El dilema en aquesta unitat gira al voltant de si es deuen o no regular els preus dels
medicaments en els països rics. Com a arguments a favor estarien, naturalment, que la seva
reducció els faria més accessibles al sistema de la Seguretat Social, de manera que major
percentatge de pacients podrien beneficiar-se'n. També es podria utilitzar com a argument el
fet que les empreses farmacèutiques solen tenir beneficis alts. Pfizer, per exemple, supera
amb facilitat uns beneficis d'uns 10.000 milions de dòlars.
Els arguments en contra podrien anar dirigits a que regular els preus pot no atacar l'origen del
problema, que podria residir a problemes de competència o de captura del regulador. També
es pot argumentar que els alts beneficis de les farmacèutiques estimula a noves empreses a
introduir-se al mercat i a iniciar projectes de recerca arriscats i cars, el que afavoreix que es
puguin trobar cures per a malalties complexes com el càncer o les d'origen en falles del
sistema immune.
Proposta de cinema: Trading places
Qüestions:
1. Com pensaven els magnats fer-se amb el mercat del suc de taronja?
Solució:
Els magnats pretenen fer-se amb el mercat del suc de taronja acaparant l’oferta.
© McGraw-Hill 83
SOLUCIONARI
2. En termes d’oferta i demanda, com frustren els protagonistes els plans dels
magnats alhora que es fan rics?
Solució:
Jugant amb l'avantatge que els confereix saber que els magnats comprarien les
accions de suc taronja a qualsevol preu, els venen a preu d'or unes accions que
prèviament havien comprat barates.
3. Veient la pel·lícula, què és el que fa falta per a enriquir-se a la borsa de

valors?
Solució:
La informació privilegiada és el factor que es revela com decisiu en aquest cas. Els
magnats s'haguessin fet amb el mercat del suc de taronja de ser veritable l'informe.
Per la seva banda els protagonistes s'aprofiten de saber que els magnats, influenciats
per l'informe fals, compressin a qualsevol preu les accions.
© McGraw-Hill 84
SOLUCIONARI
UNITAT 5. Tipus de mercat
REFLEXIONEU
1. Hi ha alguns mercats de productes en els quals existeix molta publicitat, com

el de les companyies telefòniques, mentre que en altres, com el mercat dels
enciams, a penes n’hi ha. Per què diríeu que passa això?
Solució:
Resposta oberta. En general la societat viu tan bombardejada per la publicitat que és
molt probable que l'alumne no hagi reparat en el que s'exposa en l'enunciat. Es pretén
que, a mesura de bestreta del que es va a trobar a la unitat, la pregunta desperti el
seu interès.
2. Sou els amos d’una de les dues úniques discoteques d’un poble. Esteu
pensant en llançar una campaña publicitària per guanyar clientela, però és
bastant cara. Quines altres alternatives se us ocorren per augmentar la
vostra clientela o els vostres guanys?
Solució:
Resposta oberta. Alternatives vàlides són: organitzar festes, baixar els preus, millorar
les instal·lacions, contractar personal...
3. Creieu que el seguiment que les xarxes socials fan dels vostres hàbits de
navegació envaeixen la vostra privacitat o penseu que és un avantatge per
rebre, així, publicitat del que us interessa més?
Solució:
Resposta oberta. Aquesta pregunta pot servir de base a un debat per establir els límits
entre la privacitat personal i l’agressivitat de les campanyes publicitàries de les
empreses.
ACTIVITATS
1. Per què els economistes anomenen «perfectes» certs tipus de mercat si són
tan escassos?
Solució:
Els economistes denominen com «perfectes» aquells mercats que funcionen d'acord
amb la llei de l'oferta i la demanda en la mesura que els entenen com aquells on els
més beneficiats són els consumidors ja que cap empresa és bastant gran com per
influir sobre el preu.
2. Quina és la diferència fonamental entre els mercats de competència perfecta

i els de competència imperfecta?
© McGraw-Hill 85
SOLUCIONARI
Solució:
La diferència fonamental entre els mercats de competència perfecta i els de
competència imperfecta és el poder de les empreses per influir sobre el preu, més
gran com menys empreses hi hagi al mercat.
3. Què vol dir que una empresa que produeix i distribueix pa té una quota de
mercat del 16 %?
Solució:
La quota de mercat es calcula dividint les vendes de l'empresa entre les vendes totals;
el resultat així obtingut es multiplica per 100 per expressar el resultat en forma de
percentatge. Una quota de mercat del 16% vol dir que per cada 100 caixes de galetes
que es venen al mercat, 16 són de l'empresa en qüestió.
4. Penseu en productes de tres marques que utilitzeu habitualment. Expliqueu

per què preferiu els productes d’aquestes marques a d’altres.
Solució:
Resposta oberta. El normal és que en principi l'alumne no tingui molt clar el per què
utilitza una marca o una altra però, després de reflexionar, hauria de concloure que hi
ha certs elements que fan que els utilitzi sobre altres: el prestigi de la marca, el
disseny, l'envàs, el tipus de publicitat...
5. Quina relació tenen les economies d’escala amb l’obtenció d’avantatges en

costos?
Solució:
Les economies d'escala estan relacionades amb l'obtenció d'avantatge en costos en la
mesura que per obtenir aquestes últimes cal operar a gran escala, normalment en
mercats internacionals.
6. Colax és una empresa de refrescos de cola amb sabor de cirera que vol fer-se
un forat en el mercat. Com podría aconseguir la fidelització del client?
Solució:
El mercat dels refrescos de cola és molt competitiu encara que està dominat per dos
gegants com són Coca Cola i Pepsi Cola. Aconseguir la fidelització del client requereix
posar l’accent en l’element que el fa diferent davant dels altres refrescos, en aquest
cas el sabor a cirera.
7. En els últims trenta anys s’ha reduït el número d’empreses automobilístiques

que operen a nivell mundial. A què creieu que és degut en termes de barreres
d’entrada?
Solució:
El mercat automobilístic és un oligopoli on en els últims anys s'ha reduït
significativament el nombre d'empreses a nivell mundial a causa de l'absorció/fusió
© McGraw-Hill 86
SOLUCIONARI
d'empreses així com a l'existència de fortes barreres d'entrada en termes d'inversions

de capital.
8. Mai us heu preguntat per què en un carrer on sis mesos abans hi havia tres
salons de perruqueria ara hi ha tres solàriums? O per què hi ha botigues de
delicadeses on abans hi havia pizzeries? Les que un dia semblaven grans
oportunitats, al cap de poc temps es converteixen en mals negocis.
a) Quines característiques tenen els mercats on són freqüents les entrades
i sortides de noves empreses?
b) Per què els tendeixen a desaparèixer ràpidament els beneficis?
Solució:
a) Els mercats on són freqüents les entrades i sortides de noves empreses són les de
competència perfecta.
b) En els mercats de competència perfecta tendeixen a desaparèixer ràpidament els
beneficis perquè els nous venedors imiten les empreses ja establertes.
9. Pel que fa al mercat de la competència perfecta:

a) Per què es diu que les empreses són preuacceptants?
b) Si, igual que en altres sectors empresarials, cal realizar inversions, per
què es diu que no hi ha barreres d’entrada?
c) Quines alternatives existeixen quan baixen els beneficis?
d) Per què les empreses no realitzen publicitat de les marques que tenen?
Solució:
a) En un mercat de competència perfecta, les empreses són preu-acceptants perquè
només poden decidir quina quantitat produir en funció del preu que els
consumidors estan disposats a pagar.
b) No és que les inversions siguin baixes, sinó que les que cal fer són de les més
baixes que cal realitzar en comparació amb altres sectors o tipus de mercats.
c) En els mercats de competència perfecta, en disminuir els beneficis, les empreses
tracten de readaptar els seus processos productius per produir/distribuir més
barat o buscar noves fórmules que els diferenciïn dels seus competidors per tal de
poder continuar en el mercat. L'última decisió de l'empresa és abandonar el
mercat.
d) Les empreses no realitzen publicitat de les seves marques perquè el producte que
venen és tan homogeni que la marca no és rellevant per al consumidor.
10. Utilitzeu un exemple per a explicar la diferència entre la competència

perfecta i la competència monopolista.
Solució:
El que diferencia la competència monopolística de la perfecta és que a la primera els
productes estan diferenciats, el que permet als productors actuar com si de
© McGraw-Hill 87
SOLUCIONARI
monopolistes es tractés doncs compten amb la fidelitat dels seus clients. Exemples de
competència perfecta i monopolística són el vi de taula i el vi de denominació d'origen
Albariño, respectivament.
11. Per què no es veu publicitat dels bons restaurants o dels bons comerços?
Solució:
Perquè no la necessiten. Es tracta d'empreses de competència monopolística. Les
empreses de la competència monopolística que no fan publicitat són les d'àmbit local
perquè es recolzen en el boca a boca dels seus usuaris o en què es troben en llocs
idonis per desenvolupar les seves activitats.
12. A l’oligopoli, quin problema presenta la política comercial d’anticipació?

Solució:
En el mercat oligopolista, la política comercial d’anticipació obliga a les empreses a un
clima d’incertesa constant, ja sigui tractant d’anticipar els moviments dels seus
competidors o tractant d’evitar ser imitats si es que decideixen donar el primer pas.
13. Quines empreses dels mercats oligopolistes es veuen afavorides quan hi ha

guerra de preus?
Solució:
Les «guerres de preus» en els mercats oligopolistes no afavoreixen a les empreses
participants en ell, sinó als consumidors.
14. A quin dilema s’enfronten les empreses del mercat oligopolista?

Solució:
El dilema a què s'enfronten les empreses del mercat oligopolista és senzill: competir
legalment guanyant menys diners o cooperar il·legalment guanyant més diners.
15. Per què creus que el “Programa de clemència” contra la col·lusió s’anomena
popularment “el petó de Judes”?
Solució:
Perquè persegueix que una de les empreses trenqui el pacte col·lusori, creant
incentius perquè operi l'anomenat «dilema del presoner».
16. De Beers és una empresa sud-africana que controla una gran part de l’oferta
mundial de diamants.
a) Quines són les conseqüències de l’existència del monopoli de De Beers
per a qui compra diamants? I per a altres empreses més petites que
distribueixen diamants?
b) Per què emmagatzema De Beers part de la seva producción de diamants?
c) En la mesura que és el distribuïdor més gran del món, a quines lleis
s’enfronta De Beers per aquest tipus de pràctiques?
© McGraw-Hill 88
SOLUCIONARI
d) Com pot haver influenciat l’existència d’un monopoli en

el fet que els diamants sintètics s’han convertit en alternatives als
naturals?
Solució:
a) Els que compren diamants han de suportar les condicions que imposa De Beers en
quantitat, qualitat i preu. Altres empreses més petites, si és que volen competir,
s'hauran d'adaptar a les condicions que marqui l'empresa líder.
b) De Beers emmagatzema part de la seva producció de diamants per crear una
situació d'escassetat artificial que li permeti incrementar els preus.
c) Per aquest tipus de pràctiques, que són contràries a les lleis en defensa de la lliure
competència encoratjades per la majoria dels països, De Beers s'enfronta a les
lleis antimonopoli.
d) Un monopoli de productes cars i escassos encoratja l'aparició de productes
alternatius més assequibles per als consumidors.
17. Expliqueu com hauria hagut de procedir legalment Isaac Peral, un científic
espanyol del segle XIX, per poder-se beneficiar econòmicament d’haver
inventat el submarí.
Solució:
Per beneficiar-se econòmicament d’haver inventat el submarí, Isaac Peral hauria
d’haver patentat el seu invent.
18. Utilitzeu com a exemple la recollida de residus urbans per explicar en què
consisteix una concessió administrativa.
Solució:
És l'Ajuntament qui, per atribució municipal, gestiona la recollida de residus urbans de
manera que cedeix l'explotació d'aquesta atribució a una empresa privada a canvi d'un
pagament i que es compleixin una sèrie de condicions que garanteixin el bon
funcionament de la recollida. Per optar a l'elecció per part de l'Ajuntament, l'habitual
és que les empreses privades concorrin en concurs públic presentant plecs de
condicions de servei i econòmiques en sobre tancat i l'Ajuntament triï la més
convenient.
19. Com influeix el tipus de demanda d’un bé sobre el preu dels productes dels
mercats monopolistes?
Solució:
El tipus de demanda influeix sobre el preu dels productes dels mercats monopolistes
perquè com menys inelàstica és major és el poder de l’oligopolista per pujar el preu
del seu producte sense perdre usuaris o clients.
20. Amb la oferta en mans d’una única empresa, els ingresos depenen de la
demanda, de tal manera que les vendes augmenten quan més baix és el preu,
però també pot ser que interessarà vendre poques unitats a un preu alt en
© McGraw-Hill 89
SOLUCIONARI
comptes de moltes unitats a un preu baix. Assenyaleu com actuarà una

empresa monopolista sobre els preus per a augmenta els beneficis en el cas
dels productes següents:
a) El tabac, un bé de demanda inelàstica amb molt pocs substitutius.
b) Els segells postals, un bé de demanda elàstica amb molts substitutius,
com per exemple els WhatsApp, els missatges de text, les trucades
telefòniques o les fotografies a través del telèfon mòbil.
Solució:
a) Les tabaqueres, en la mesura que venen un producte de demanda inelàstic amb
molt pocs substitutius poden augmentar el preu significativament sense per això
perdre usuaris.
b) En canvi, quan es tracta de productes inelàstics amb molts substantius, les
variacions de preus afecten significativament a la quantitat venuda de manera
que, encara que són monopolis, han de trobar el punt òptim on maximitzant els
beneficis, això és, el nivell de vendes que maximitza beneficis i que, al mateix
temps compensa la pèrdua dels usuaris.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. Compètencia i Internet

Hotels, llibres, viatges, assegurances, recanvis, peces de vestir, música,
ordinadors... Avui en dia accedim a temps real a gran quantitat d’informació
sobre els productes que ens interessen gràcies a Internet. Tot i això, qui ens
serveix són els buscadors d’Internet. I és sabut que les empreses paguen els
propietaris dels buscadors per aparèixer les primeres als resultats de les
recerques.
Reflexioneu:
a) Com afavoreix i al mateix temps perjudica Internet el grau de competència
dels mercats?
b) Com afectaria els consumidors i les empreses que apareguessin al mercat
diversos buscadors d’Internet amb potencia i prestacions similars a Google?
Solució:
a) Internet afavoreix la competència donant a conèixer en temps real i amb molta
rapidesa els preus que ofereixen totes les empreses del mercat. El desavantatge és
que qui fa servir la informació són els cercadors d'Internet els quals es mouen per
interessos ocults o privats.
b) Per a consumidors i empreses seria un avantatge que augmentés la competència en
els cercadors d'Internet perquè tant uns com els altres tindrien més opcions de
triar. Per la seva banda els cercadors oferirien millors preus i serveis a causa de la
competència entre ells.
PERISCOPI 2. El lideratge en costos a Ryanair
© McGraw-Hill 90
SOLUCIONARI
Ryanair és la companyia aèria de baix cost més famosa del món i ven bitllets
d’avió barats perquè produeix barat: és la líder de costos del sector aeri.
Ryanair compra a un únic proveïdor, i per tant en grans quantitats, els
consumibles i serveis de manteniment dels seus avions. També estalvia costos
formant tots els seus treballadors de manera homogènia.
En relació amb la seva estratègia comercial, Ryanair disposa d’una plataforma de
comerç electrònic potent que evita personal a facturació i estalvia costos
d’intermediació.
I finalment, separa el vol de tots els aspectes complementaris (equipatge,
menjades, reserves de plaça...) i així dona opció als clients més adinerats a
pagar-los si així ho desitgen.
Reflexioneu:
a) Ryanair compra en bloc els seus avions a Airbus o Boeing. Això suposa un
problema a o un avantatge a l’hora de negociar ne el preu? Per què? Quines
altres estratègies per a estalviar segueix Ryanair?
b) Quan vens un producte al mateix preu a tots els clients, tots en paguen el
mateix, independentment que alguns estarán disposats a pagar-ne més
diners que altres. És aquesta l’estratègia de Ryanair?
c) Quines de les mesures de l’estratègia de Ryanair poden significar barreres a
l’entrada de nous competidors?
d) En els trajectes curts, l’amenaça per a Ryanair no són les altres companyies
aèries, sinó el tren d’alta velocitat. Per què?
Solució:
a) La compra en bloc és un avantatge perquè en ser més gran el volum de l'operació es
poden negociar descomptes que d'altra manera no s'obtindrien. Altres estratègies
d'estalvi de costos són la formació homogènia, la utilització d'una plataforma digital i la
separació del vol dels aspectes complementaris.
b) No. Com Ryanair desglossa el preu entre el servei principal (el vol) i els
complementaris de tal manera que el client tria "a la carta" quins serveis vol pagar a
part del principal.
c) Les mesures que constitueixen barreres a l’entrada de nous competidors són les
relacionades amb l'avantatge en costos que té Ryanair.
d) En els trajectes curts, l'amenaça per Ryanair és el tren d'alta velocitat perquè el seu
cost és similar al dels vols.
PERISCOPI 3. La negociació en la competència perfecta

Els mercats locals de roba, menjar i altres articles són exemples excel·lents del
funcionament de competència perfecta. En aquests minimercats on els venedors
competeixen amb productes no diferenciats el més habitual és negociar perquè
el fonamental és el preu. El comprador es beneficia de l’avantatge que li
proporciona conèixer tots els preus existents i acut al millor postor. Com que el
venedor sap que una vegada que el comprador adquireix l’article a la
competència ell no vendrà el seu, regateja per assegurar-se l’èxit.
© McGraw-Hill 91
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Quina capacitat té normalment un comerciant en un mercat per apujar els
preus per sobre dels dels seus competidors? Per què?
b) Imagineu que a la plaça hi ha molts comerciants de roba o menjar, però
només dos venen segells i cromos. En què és diferent la situació que tenen
ells respecte de la dels altres?
c) Imagineu que sou venedors de roba al mercat. Què faríeu per a diferenciar-
vos dels competidors?
d) L’Ajuntament ha decidit limitar la mida del mercat local, i obliga els
comerciants a obtener unes llicències que estaran molt restringides i que
seran atorgades per sorteig. Com podria afectar aquesta mesura els
comerciants i els clients?
Solució:
a) Un comerciant en un mercat no té capacitat per pujar els seus preus per sobre dels
seus competidors perquè hi ha transparència total de preus. Tant comerciants com
clients saben el preu a què venen uns i altres. D'altra banda, en un mercat les
compres són puntuals: tots els comerciants saben que un cop assolida la venda per
part d'un d'ells la resta no vendrà.
b) Aquells que tenen menys competència gaudeixen de major influència sobre el preu
complint-se així un dels axiomes sobre els tipus de mercat.
c) Resposta oberta. El rellevant és que res triomfaria: qualsevol «diferenciació» que
tingués èxit seria ràpidament imitada per la resta dels comerciants.
d) Dues serien les conseqüències: augmentarien els preus per dues raons: primer, els
comerciants haurien d’afrontar els costos de les llicències i, segon, al reduir-se la
competència disminuiria la varietat i augmentaria la influència dels comerciants
sobre els preus.
PERISCOPI 4. Restriccions publicitàries

La Llei general de publicitat espanyola prohibeix expressament la publicitat que
atempta contra la dignitat de la persona o vulnera els valors i drets
(especialment pel que fa a la infància, la joventut i la dona), la publicitat
enganyosa, la publicitat deslleial, la publicitat subliminal, la publicitat de certs
productes o la que infringeix allò relatiu a certs productes específics.
Reflexioneu:
a) Per què creieu que està prohibida la publicitat de productes com l’alcohol o el
tabac?
b) A Espanya, i a diferència d’altres països, no està permesa la publicitat
comparativa que no respon a criteris objectius o mesurables. En
conseqüència, no és possible dir «A és millor que B», però sí que «A val 1 €
menys que B». Us sembla lògic? Per què?
c) Sabeu què és la publicitat subliminal? Investigueu a la xarxa sobre el seu
significat i inventeu un exemple per a una marca imaginària de refrescos.
© McGraw-Hill 92
SOLUCIONARI
Solució:
a) La publicitat de productes com l’alcohol o el tabac està prohibida degut als seus efectes
nocius sobre la salut i a nivell social.
b) Resposta oberta. La restricció sobre la publicitat comparativa es va adoptar a Espanya
pel fet que el mercat espanyol, després de dècades de dictadura i poc aperturisme, es
considerava poc madur en relació amb els d'altres països on la publicitat era habitual
des de feia diverses dècades. En conseqüència, s'entenia que el consumidor espanyol
era més vulnerable i d'aquí la protecció contra criteris subjectius.
c) Publicitat subliminal és aquella que no és percebuda pels sentits, però si pel
subconscient. A títol orientatiu, i per a una marca imaginària de refrescos podrien ser
imatges subliminals d'estiu i calor en els espots publicitaris per incitar la set de
l'usuari.
PERISCOPI 5. La recerca de la diferenciació

El 1978, Casa Tarradellas era una masia catalana famosa pels seus embotits. La
distribución que feien era limitada i havia de competir amb altres masies de la
zona que també oferien productes artesanals procedents de la matança del porc.
Per diferenciar-se en aquest mercat tan competitiu, el seu fundador, Josep
Tarradellas, sabia que necessitava un producte exclusiu que no tinguessin la
resta de les masies catalanes. En paraules del propi Tarradellas, «l’objectiu era
aportar alguna cosa diferent del que ja hi havia a les botigues». Tot i que
Casademont, una empresa càrnica de Girona, liderava el mercat del fuet,
Tarradellas va fabricar un tipus especial de fuet elaborat amb una part diferent
de les tripes del porc que, al doblegar-lo, es partia produint un so únic que va
anomenar ‘espetec’. Va patentar el nom i així ningú més el podria utilitzar i es va
llançar a vendre’l en un petit camió. De seguida, l’espetec es va convertir en el
producte distintiu de Casa Tarradellas. Aquest i altres encerts empresarials van
portar aquesta companyia a facturar més de 1.000 milions d’euros el 2017,
mentre que fa tan sols quaranta anys era una petita masia a 80 km de Barcelona
on es podia menjar i comprar algun producte típic de la zona.
Reflexioneu:
a) En els seus orígens, en quin tipus de mercat competia Casa Tarradellas?
b) Per què considerava Tarradellas que era tan important diferenciar- se dels
seus competidors?
c) Com ho va aconseguir finalment?
d) Imagineu que sou un altre productor de la zona, competidor de Casa
Tarradellas, a finals dels anys setanta. Com hauríeu mirat de respondre a la
seva estratègia de diferenciació?
Solució:
a) En els seus orígens Cassa Tarradellas competia en un mercat de competència
perfecta.
b) Tarradellas considerava que era important diferenciar-se dels seus competidors per
aconseguir avantatge respecte als seus competidors.
© McGraw-Hill 93
SOLUCIONARI
c) Ho va aconseguir finalment patentant la utilització del nom espetec per un producte

fabricat amb una part de les tripes del porc que es partia fent un espetec.
d) Resposta oberta. El més lògic hauria estat buscar, com Tarradellas, un element que li
conferís diferenciació o poder monopolístic com ara patentar un altre producte,
registrar una marca, buscar originalitat en els envasos o presentació dels productes...
PERISCOPI 6. El dilema del presoner

S’anomena dilema del presoner la situació en la qual, a l’escollir racionalment,
les persones prenen l’opció que no és l’òptima. Imaginem que a la Bonnie i el
Clyde, dos sospitosos d’haver atracat un banc, se’ls interroga per separat i la
policia els informa de la seva situació: no hi ha proves materials, així que, si no
s’aconsegueix una confessió, només podran acusar-los de tinença d’armes i
aniran un any a la presó (casella A de la taula 5.2). Si un delata l’altre,
s’assegura que ell queda lliure i a l’altre li cauran deu anys (caselles B o C). En
canvi, si els dos assenyalen que l’altre és l’autor, les autoritats els prometen una
pena de només cinc anys a cadascun (casella D). Les alternatives són les que es
mostren a la taula 5.2.
Els dos sospitosos actuen de manera perfectament racional, tot i això passen
cinc anys a la presó en comptes d’un de sol. Així es comporten les grans
empreses. Suposem que Coca-Cola i Pepsi són dues empreses que controlen el
mercat. D’acord amb la taula 5.3, si aquestes empreses acorden vendre els seus
productes sense alterar la despesa publicitària, les dues tindrien un benefici
similar (casella A). Trencar l’acord emprenent una campanya de publicitat sense
que ho faci l’altra suposaria incrementar el benefici i reduir el de la competidora
(caselles B o C). Si les dues empreses trenquen l’acord i augmenten la despesa
publicitària, els seus beneficis es reduiran (casella D). Això últim passa perquè
normalment les empreses imiten les campanyes publicitàries dels altres
oligopolistes. En conseqüència, la despesa publicitària augmenta, però no els
ingressos: com que les campanyes es neutralitzen, ningú guanya usuaris a costa
de la competència.
© McGraw-Hill 94
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Si fóssiu la Bonnie o el Clyde, confessaríeu o no?
b) En els mercats oligopolistes, què porta les empreses a imitar- se campanyes
publicitàries? Sou capaços de citar tres exemples de la vida real?
c) Les dues rostisseries de pollastres d’una localitat estan pensant a millorar la
rendibilitat del seu negoci invertint en un rostidor de llenya. Construïu una
taula de dilema del presoner. Què creieu que passarà? Quina situació seria
més favorable per a les empreses? I per als consumidors?
Solució:
a) Resposta oberta. La idea és que l'alumne s'enfronti al dilema moral de trair o no al seu
còmplice per salvar-se.
b) Imiten les campanyes per si de cas els competidors tinguessin èxit i els guanyessin
una quota de mercat significativa.
c) Si un dels rostidors inverteix en un rostidor de llenya i l'altre no, el més lògic és que el
primer li guanyi una quota de mercat significativa al segon. La situació més favorable
per a les empreses seria la casella A doncs s'estalvien els costos de la inversió. En
canvi i per als consumidors la més avantatjosa és la D.
Inversió en rostidor de llenya de Y

SÍ NO
100.000 € benefici X 120.000 € benefici X
SÍ A B
Inversió en 100.000 € benefici Y 60.000 € benefici Y
rostidor de
llenya de X 60.000 € benefici X 80.000 € benefici X
NO C D
120.000 € benefici Y 80.000 € benefici Y
(Beneficis orientatius)
PERISCOPI 7. Cal castigar Google?

L’estiu del 2018, la Comissió Europea va ordenar a Google el pagament de 5.000
milions de dòlars per impulsar injustament l’aplicació Android per consolidar el
domini del seu motor de recerca per Internet, boicotejant així els seus
competidors i perjudicant els usuaris dels telèfons intel·ligents.
© McGraw-Hill 95
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Quines lleis creieu que van invocar les autoritats europees per a imposar
aquesta sanció a Google?
b) Per què entén la Comissió Europea que l’estratègia de Google perjudica els
usuaris?
c) Quina característica del mercat dels buscadors d’Internet afavoreix l’aparició
de monopolis naturals?
Solució:
a) Van ser les lleis de defensa de la lliure competència.
b) La Comissió Europea entén que l'estratègia de Google perjudica els usuaris perquè
limita les opcions d'elecció dels usuaris.
c) La característica del mercat dels cercadors d'internet que afavoreix l'aparició de
monopolis naturals és el fet que els usuaris només utilitzen un per les seves recerques
a través de la xarxa i, una vegada que s'acostumen, és difícil que canviïn.
TEST DE REPÀS
1 c 2 a 3 b 4 d 5 c 6 a 7 d 8 b 9 b 10 c
EXERCICIS
El mercat i la competència.
1. Quina relació existeix entre el número d’empreses que operen en un mercat i

els preus d’aquest?
Solució:
Com menys empreses existeixen en un mercat més significativa és la influència que
poden exercir sobre les condicions de venda, sobretot els preus. I viceversa.
2. Per què la publicitat d’empreses com Danone, El Corte Inglés o Levi’s se

centra principalment en mantenir la fidelitat dels seus clients?
Solució:
La publicitat d’empreses com Danone, El Corte Inglés o Levi’s es centra principalment
en mantenir la fidelitat dels seus clients perquè com són líders en els seus sectors ja
concentren a la majoria dels usuaris en els seus respectius mercats.
© McGraw-Hill 96
SOLUCIONARI
3. Quan diem que Ikea, la multinacional sueca de mobles, és la líder de costos

del seu sector, a què ens referim?
Solució:
Ens estem referint a que és l'empresa que produeix més barat del sector i que cap és
capaç de imitar-la. En conseqüència és la líder del sector.
4. Donats els mercats o productes següents, identifiqueu l’element que li

confereix diferenciació respecte dels seus competidors: Central Lechera
Asturiana, Zara, El Corte Inglés, Rayo Vallecano, NCT (banda de música).
Solució:
Mercat o producte Element diferenciador
CLAS Llet ecològica
Zara Disseny a preus assequibles
Corte Inglés Atenció al client i servei postvenda
Rayo Vallecano Club de barri i combatiu
NCT Boy Band multinacional (xinesa-coreana-
japonesa)
5. Per què les empreses protegeixen legalment les marques amb les quals
operen en el mercat?
Solució:
Les empreses protegeixen legalment les marques amb les que operen en el mercat
per operar en exclusiva amb elles sense que altres empreses puguin aprofitar-se o
beneficiar-se.
6. En algunes ocasions es veuen a la televisió anuncis publicitaris en els quals

no s’anuncia cap marca en concret sinó un producte o servei de manera
general. A quin tipus de mercat pertanyen els qui paguen aquest tipus de
publicitat? Per què no anuncien les pròpies marques?
Solució:
Pertanyen al mercat de competència perfecta. No anuncien les seves marques perquè
no són rellevants per al consumidor en la mesura que aquest tipus de mercat és
homogeni.
7. Busqueu als mitjans de comunicació o a Internet un exemple real d’empresa

associada a cada un dels tipus de barrera d’entrada a un mercat que s’han
citat a la unitat: avantatge en costos, diferenciació del producte o inversions
de capital.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu: avantatge en costos (Intel), diferenciació del
producte (Coca-Cola) i inversions de capital (Seat).
© McGraw-Hill 97
SOLUCIONARI
El mercat de competència perfecta.
8. Donats els mercats de consoles, pasta de dents i forns de la vostra localitat,

identifiqueu les característiques de la mateixa manera que vam fer a
l’Activitat resolta 3 a propòsit del mercat dels tomàquets.
Solució:
Consoles Pasta de dents Forns
Molt poques empreses Poques empreses Moltes empreses
Gran capacitat per influir Alguna capacitat per influir Empreses preu-acceptants
en preu en preu
Mercat diferenciat Mercat diferenciat Mercat no diferenciat
Poca competència Bastant competència Forta competència
Transparència de preus Transparència de preus Transparència de preus
Fortes barreres d'entrada Barreres d'entrada Llibertat d'entrada i
(tecnologia, marca) (marca) sortida
9. Per què a llarg termini no és possible aconseguir grans beneficis en un

mercat de competència perfecta?
Solució:
En els mercats de competència perfecta els beneficis tendeixen a desaparèixer a llarg
termini perquè els processos de producció són fàcilment imitables i, en no existir
barreres d'entrada o sortida, és molt alt el nombre de competidors.
10. Llegiu el text següent i responeu les preguntes que es fan a continuació:
«Als anys vuitanta, es va popularitzar un sistema de venda minorista totalment

nou. A diferència dels Establiments tradicionals especialitzats en la venda d’un
determinat tipus d’articles amb una àmplia diversitat de preus, els “Tot a cent” van
adoptar el plantejament contrari: vendre molts tipus d’articles a un únic preu.
L’oferta era variada i sorprenent: material escolar, coberts, articles de regal, eines,
cassets o bijuteria. Gairebé tot es venia a cent pessetes. L’èxit va ser devastador i,
sense cap mena de dubte, els primers empresaris que es van arriscar amb una
oferta tan original van aconseguir grans beneficis. Com és lògic, la competència va
començar de seguida; atrets pels guanys i els costos escassos en comparació amb
els necessaris per a emprendre altres negocis, van entrar nous venedors al mercat
per satisfer la demanda d’aquest tipus d’establiments i productes. L’afluència de
noves empreses va ser enorme i, en un mateix carrer podia haver-hi dos o tres “Tot
a cent”. Davant de l’increment de la competència i, per tant, de l’oferta d’aquest
tipus de producte, els altres venedors van haver de baixar encara més els preus.
Posteriorment, es van adoptar fórmules similars ampliant la banda de preus (“Tot a
cinc-centes”, “Tot a mil”, etc.) o oferint més varietat de productes (joguines,
material informàtic), però també van ser imitades. Finalment, per saturació del
mercat, els beneficis es van convertir en pèrdues i moltes empreses van haver de
sortir del mercat i dedicar-se a una altra activitat. Això va facilitar la supervivència
de les empreses que no havien abandonat el mercat, que van recuperar la clientela i
els beneficis al disminuir l’oferta i aturar-se les guerres de preus.»
© McGraw-Hill 98
SOLUCIONARI
a) Quina va ser la fórmula en la qual es va basar l’èxit dels establiments

«Tot a cent»?
b) Per què els empresaris van haver de baixar el preu quan va augmentar la
competència?
c) Identifiqueu les diverses fases que van marcar l’evolució d’aquest tipus
de negoci.
d) En aquest cas concret, en què va consistir la llibertat d’entrada i sortida
del mercat?
e) Avui en dia, quin tipus d’empreses han substituït la majoria de les
descrites en el text?
Solució:
a) La fórmula en la qual van basar el seu èxit els «Tot a cent» va ser la novetat de la
proposta: un lloc on tots els articles eren barats i hi havia una gran varietat.
b) Els empresaris van haver de baixar el preu a causa de l'augment de la
competència, el que va donar lloc a una situació d'excés d'oferta en la qual, a
causa de l’excés de quantitat oferta, els preus baixen per donar-li sortida a les
existències emmagatzemades.
c) Les fases d’evolució seguides pels «Tot a cent» s'enquadren dins de l'esquema
d'evolució que segueixen els mercats de competència perfecta: creixement,
saturació, estancament i estabilització.
d) La llibertat d'entrada en aquest tipus de mercat va venir donada, en comparació
amb un altre tipus de negocis, per la naturalesa de la inversió que es necessita
realitzar: un local comercial cèntric a poder ser, mobiliari, gènere barat i la
contractació d'un parell de dependents. Pel que fa a les barreres de sortida no
existeixen: un local comercial és un tipus d'inversió fàcilment reciclable.
e) Avui dia, les empreses que han substituït la majoria de les descrites en el text són
els basars orientals.
La competència monopolística.
11. A la unitat anterior hem estudiat que l’elasticitatpreu de la demanda mesura

la variació de la quantitat demandada o oferta davant de variacions del preu.
Pot el venedor d’un mercat de competència monopolista variar el preu sense
la repercussió en gran mesura sobre les vendes? A quin tipus d’elasticitat-
preu correspon aquest comportament?
Solució:
El venedor d'un mercat de competència monopolística té cert marge per variar el preu
sense que repercuteixi massa en els seus ingressos, ja que l'elasticitat-preu de la
demanda dels productes del seu nínxol de mercat és relativament baixa.
L’oligopoli.
© McGraw-Hill 99
SOLUCIONARI
12. Què entenem per col·lusió? Quina relació té aquest concepte amb el mercat
oligopolista?
Solució:
La col·lusió o absència de competència es concreta aconseguint acords per fixar un
preu, distribuir-se el mercat o limitar la producció, de manera que les empreses
operen a la pràctica com si fossin un monopoli. L'absència de competència és típica en
els mercats oligopolistes, en els que les empreses participants operen així per no
veure reduïts els seus marges de beneficis.
13. Com ha d’estar configurat un mercat oligopolista per aconseguir que les
empreses participants segueixin una estratègia de lideratge de preus?
Solució:
Per que les empreses d'un mercat oligopolista segueixin una estratègia de lideratge de
preus ha d'existir una d'elles que ocupi una posició dominant respecte a les altres.
14. Després d’haver llegit atentament aquest text, contesteu les preguntes
següents:
«A Econolàndia, el sector del transport aeri de passatgers està format per tres
empreses que ofereixen bitllets d’avió amb condicions i preus similars. Des de fa
anys, existeix entre elles un acord tàcit pel qual l’empresa Averia és la que marca
la pauta al mercat, mentre que les altres dues imiten les seves decisions. Una
d’aquestes empreses, Airspan, ha decidit abaixar per sorpresa el preu dels bitllets
d’avió per la campanya de Setmana Santa d’aquest any.»
a) Com definiríeu el mercat del transport aeri de passatgers d’Econolàndia?

Raoneu la resposta.
b) És legal l’acord tàcit que mantenien aquestes empreses? Com es
denomina?
c) Davant el canvi d’estratègia d’Airspan, com creieu que actuaran les altres
empreses?
d) Quina creieu que seria la resposta de la resta de les empreses si fos
l’empresa Averia la que incomplís el pacte?
e) Creieu que seria legal un acord en el qual l’empresa Averia i les altres
línies aèries pactessin una baixada conjunta de preus? Per què?
f) Si Airspan, en lloc d’abaixar els preus, decidís competir mitjançant
publicitat, podria mencionar el seu rival Averia?
Solució:
a) El mercat de transport de viatgers de Econolandia és un oligopoli.
b) No, l’absència de competència és sanciona ble per part de les autoritats
competents i es denomina càrtel.
c) Segurament l’estratègia d’Airspan serà imitada a la major brevetat per part de les
restants empreses.
d) La mateixa que en el cas c). En els mercats oligopolistes les empreses s’imiten les
unes a les altres per evitar perdre quotes de mercat significatives.
© McGraw-Hill 100
SOLUCIONARI
e) No és legal. Les empreses han de competir, no pactar.

f) Airspan podria menciona a Averia però només amb dades objectives.
15. Imagineu que dos països són els únics productors mundials de velotè, un
mineral que podria triplicar la velocitat dels microprocessadors actuals.
a) Què podrien fer per mantenir alt el preu?
b) Quins efectes tindria això sobre els consumidors?
c) Què podrien fer els països importadors per mirar d’evitar això?
Solució:
a) El més habitual és acaparar o limitar la producció per crear escassetat.
b) Els consumidors es veurien obligats a pagar els preus que marqués el mercat,
condicionat al seu torn pels alts preus generats per la situació d'escassetat.
c) Els països importadors podrien imposar mesures legals o econòmiques (barreres
proteccionistes, sancions, prohibicions...)
16. Els integrants del vostre grup de treball formeu l’oligopoli de la telefonia
mòbil de tal manera que cadascun de vosaltres representa una empresa. La
Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) us ha obert un
expedient informatiu perquè sospita que heu pactat els preus i competiu
només amb publicitat entre vosaltres. En bloc amb els vostres companys i
companyes, heu de consensuar una llista d’arguments que expliquen la raó
del fet que els vostres preus són coincidents, així com aquells que entengueu
que poden demostrar la vostra innocència.
Solució:
Resposta oberta. Serà valorable per part del professor l'argumentació, si bé l'alumnat
hauria de posar l'accent en l'absència de proves així com que en el fet que no es
competeix amb els preus perquè ja estan rebaixats al màxim. Per nota són valorables
dues qüestions:
1.º Si algun dels grups confessa i delata als altres per haver pactat els preus pot
guanyar una valoració positiva, no pel fet en si, sinó per haver estudiat la llei
actual de Competència i detectar que la CNMC perdona el delator.
2.º La valoració positiva pot ampliar-se a tots els grups si consensuen els arguments i
actuen en bloc, que és l'estratègia més habitual entre les empreses oligopolistes
quan són acusades per Competència.
De cara al treball col·laboratiu, una llista d'arguments "plausibles" podria ser:
 «Tenim els mateixos preus perquè compartim costos similars, i fixem un preu amb
un marge sobre costos.»
 «En realitat, ningú més ha vist junts parlant sobre preus.»
 «La casualitat existeix.»
© McGraw-Hill 101
SOLUCIONARI
Ningú baixa els preus més perquè aleshores els altres el baixarien també, i entraríem
en una guerra de preus en la que tots ens arruïnaríem. Però no hi ha cap acord.
El monopoli.
17. En què s’assembla i en què es diferencia una patent d’una concessió

administrativa?
Solució:
Una patent és una forma de protecció legal mitjançant la qual es reconeix, a qui hagi
realitzat un nou invent aplicable a la indústria, el dret a la seva explotació en exclusiva
durant un temps determinat. Es diferencia en què en una concessió administrativa és
el sector públic qui té el dret a produir un determinat bé o prestar un servei concret.
S'assembla a la mesura que en els dos casos protegeixen drets legals, uns de
titularitat privada (en el cas de la patent) i els altres de titularitat pública (en el cas de
la concessió).
18. Imagineu que sou capaços d’inventar un remei contra la calvície, com
hauríeu de procedir per a beneficiar-vos econòmicament de la vostra
invenció?
Solució:
Per poder beneficiar-te econòmicament de la teva inversió hauries de patentar-la.
19. Què vol dir que «l’Ajuntament renovarà la concessió a Parking, S. A.,
l’empresa que gestiona els parquímetres municipals»?
Solució:
Vol dir que l'Ajuntament té en exclusiva el dret a regular els aparcaments en el seu
consell mitjançant parquímetres o altres fórmules, i que renova temporalment
l'explotació d'aquest dret a Pàrquing SA a canvi d'un pagament i que es compleixin
una sèrie de condicions que garanteixin el bon funcionament de l'activitat.
20. Donades les marques següents identifiqueu el tipus de mercat al que

pertanyen i com creen l’anomenada «escassetat artificial», d’acord amb allò
estudiat a l’Activitat resolta 5, els fabricants dels productes següents:
Playstation edición limitada (videoconsola), Booking (reserva d’hotels en
línia), Champions League (competició esportiva), Ferrero Rocher (bombons),
Harley-Davidson (motocicletes).
Solució:
Empresa Producte Tipus de mercat Creació d'escassetat
artificial
Playstation Videoconsola Oligopoli Limitació en el temps
edició limitada
Booking Reserva hotels Competència Limitar quantitat de places
online monopolística disponibles
Champions Competició Oligopoli Limitació a un calendari
League esportiva curt
© McGraw-Hill 102
SOLUCIONARI
Ferrero Rocher Bombons de Competència Venda només a l'hivern

qualitat monopolística
Harley-Davidson Motocicletes Oligopoli Llista d’espera
21. A quin model de mercat creieu que pertanyen els productes o serveis
següents a Espanya?: automòbils, taronges, telèfons mòbils, distribució del
tabac, vi amb denominación d’origen Ribera del Duero, transport aeri de
viatgers, refrescos de tònica, sistemes operatius per a ordinadors, llibres de
text, petroli, joguines, televisió en streaming.
Solució:
 Monopoli: el tabac, sistemes operatius per ordinadors.
 Oligopoli: telèfons mòbils, transport aeri de viatgers, els refrescos de tònica, el
petroli i televisió per streaming.
 Competència monopolística: automòbils, vi amb denominació Ribera del Duero, els
llibres de text.
 Competència perfecta: taronges, joguines.
22. Raoneu si les afirmacions següents són veritables o falses:

a) «Si són molts els venedors en un determinat tipus de mercat, cap d’ells és
capaç d’exercir una influència significativa sobre el preu.»
b) «En el mercat oligopolista les empreses miren d’anticipar-Se a les
reaccions dels consumidors.»
c) «Els drets d’autor dels quals gaudeix l’escriptor d’un llibre li confereixen
una situació de monopoli.»
d) «Tots els productes diferenciats pel consumidor són no homogenis, però
no tots els productes no homogenis són diferenciats pel consumidor.»
e) «En el mercat de competència perfecta són els consumidors els que fixen
el preu.»
Solució:
a) Fals. Encara que en la competència perfecta cap venedor és capaç d'influir sobre el
preu, no succeeix així en la competència monopolística.
b) Fals. Les empreses d’un mercat oligopolista tracten d’avançar-se a la competència.
c) Cert. Els drets d'autor protegeixen legalment a qui gaudeixi dels mateixos de tal
manera que qualsevol reproducció o còpia, sense consentiment exprés, són
il·legals.
d) Cert. La no homogeneïtat fa referència al fet que certs productes presenten
diferències respecte als seus competidors, però no per això són apreciades pels
consumidors fins a constituir un factor de diferenciació.
e) Fals. Qui fixa el preu és el lliure joc de l'oferta i de la demanda.
23. Formeu frases coherents unint al vostre quadern els elements de la primera
columna amb els de la segona.
© McGraw-Hill 103
SOLUCIONARI
Solució:
Parelles: (a,5) (b,6) (c,4) (d,7) (e,1) (f,3) (g,2)
24. Relacioneu els titulars següents, extrets de la prensa econòmica amb

conceptes econòmics estudiats al llarg d’aquesta unitat.
a) «Segueix augmentant la publicitat en horari infantil.»
b) «Competència estudia sancions a les petroleres.»
c) «Renfe anuncia un augment de preus als bitllets de tren.»
d) «Competència multa les línies aèries per pactar els preus durant la
Setmana Santa».
Solució:
a) Titular sobre les campanyes de publicitat de les empreses en els mitjans de
comunicació. Els nens són un públic especialment sensible als missatges
publicitaris però, tot i que s'adopten mesures legals per protegir-los, és difícil
filtrar els continguts quan estan davant del televisor una mitjana de cinc hores o
més al dia.
b) Titular sobre les actuacions de Competència per defensar la lliure competència en
el sector corresponent. En aquest cas es refereix a una possible actuació
sancionadora en el sector de les petrolieres per col·lusió o acords il·legals com
repartir-se el mercat o pactar preus, per exemple.
c) Titular d’una empresa pública monopolista que assumeix unilateralment la
modificació de les condicions de venda del seu producte. Davant de l’absència de
competència, el consumidor haurà d’acceptar les noves condicions o deixar
d’utilitzar el servei en qüestió.
d) Titular sobre l’actuació de l’administració pública en defensa dels interessos dels
consumidors. En un mercat oligopolista, com és el de les petrolieres, l’actuació de
les empreses participants és de prop per l’administració per determinar si,
efectivament, existeix competència entre elles.
© McGraw-Hill 104
SOLUCIONARI
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem... la competència monopolística
Qüestions:
1. D’acord amb el que heu estudiat a la unitat, quin tipus de mercat diríeu que
és el de les productores d’animació? Per què?
Solució:
D’acord amb el que s’ha estudiat a la unitat el tipus de mercat és el de la competència
perfecta.
2. Per què existeixen ara tantes empreses dedicades a l’animació, en lloc

d’algunes de molt grans?
Solució:
Existeixen tantes empreses dedicades a l'animació a causa de la llibertat d'entrada
(baixes inversions en comparació amb les necessàries per entrar en altres sectors) i la
llibertat de sortida (els ordinadors i equips de digitalització són fàcilment reciclables a
altres tipus de tasques).
3. Quin percentatge de la facturació mundial tenen les empreses espanyoles?

Què té d’interessant el sector de l’animació enfront d’altres, si pensem en
termes de creixement econòmic?
Solució:
El percentatge de facturació mundial és del 2,73% ((510/18.700)*100). Es tracta d'un
sector en auge (12% de creixement anual) i que genera un alt valor afegit d'aquí el
seu interès davant d'altres sectors empresarials.
4. Observeu la fitxa d’Abano, l’empresa de la Chelo i la Lola. Quines tècniques

d’animació utilitza? Es dirigeix al mercat de videojocs o al de cinema?
Localitzeu i visioneu a Internet almenys un dels seus treballs. Comenteu el
que us ha cridat l’atenció.
Solució:
Abano utilitza tota mena de tècniques, des de 2D fins a Stop Motion. De fet, sembla
ser el seu un dels seus elements diferencials fins al punt que li dóna nom a l'empresa:
Abano significa 'ventall' (de tècniques) en gallec.
Es dirigeix al mercat del cinema.
Resposta oberta. És valorable que l'alumne argumenti encertadament allò que hagi
cridat la seva atenció tant en un sentit positiu com negatiu.
El dilema: qui és el culpable?
© McGraw-Hill 105
SOLUCIONARI
Guia de treball:
Arguments a favor de la llei espanyola podrien ser:
• És més senzill vigilar a pocs que a molts.
• No pots convertir en delicte una cosa que fan milions de persones.
• Salvaguarda la llibertat dels usuaris sense entrar en la seva privacitat.
Arguments a favor de la llei alemanya podrien ser:
• Perseguir als usuaris ajuda a crear un canvi de mentalitat en contra de la pirateria.
• Si hi ha demanda, hi haurà oferta. I, per tant, és necessari tallar d’arrel el problema.
• Els proveïdors de continguts pirates podrien estar fora del país i ser impossibles de
perseguir. En canvi els consumidors nacionals estan aquí.
Propuesta de cinema: El show de Truman
Qüestions:
1. Per què el protagonista vol escapar d’una vida aparentment perfecta?

Solució:
El protagonista vol escapar de la seva vida aparentment perfecta perquè comença a
ser conscient que la ciutat i els esdeveniments giren entorn d'ell.
2. Com es finança el Show d’en Truman?

Solució:
El show de Truman és finançat per les televisions per cable que emeten la vida del
protagonista en temps real i per les marques publicitàries que apareixen al llarg del
reality.
3. Com és que part dels actors que participen al xou volen boicotejar-lo?
Solució:
Part dels actors volen boicotejar el reality perquè consideren injusta la situació de
Truman, protagonista inconscient d’un reality seguit per milions d’espectadors. El que
es qüestiona és que la vida privada del protagonista és objecte d'exposició pública per
a lucre de la productora de televisió, sense el consentiment de Truman.
© McGraw-Hill 106
SOLUCIONARI
UNITAT 6. El mercat de treball
REFLEXIONEU
1. Segons el text, què s’entén per supertreballador?

Solució:
Un súper treballador és aquell que no té competència en el seu lloc.
2. Treballar ens costa esforç a tots. Tanmateix, hi ha persones que obtenen per
la feina que fan salaris molt més elevats que els d’altres professions. Quins
factors diríeu que influeixen pel fet que en una professió es cobren majors
salaris que en una altra?
Solució:
Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén anticipar conceptes que es veuran a la
pròpia unitat i és que el treball és un bé diferenciat en atenció a diferències de: talent,
formació, el context de la feina...
3. En una entrevista de treball d’aquí a uns anys, què creieu que respondreu a la
pregunta que tanca el text?
Solució:
Resposta oberta. Es tracta de que l’alumne reflexioni sobre les dificultats dels itineraris
professionals i potser el seu propi.
ACTIVITATS
1. Com influeix el nivell de salaris sobre l’oferta i la demanda laboral?

Solució:
Pel que fa a l'oferta laboral i, en general, quan més gran és el salari, major quantitat
de població està disposada a treballar o a treballar més hores i viceversa. Pel que fa a
la demanda (els empresaris), si pugen els salaris, els costos augmenten i les
empreses estaran disposades a contractar menys treballadors, i viceversa.
2. Quina relació té el preu al qual venen les empreses els seus productes amb la
contractació de treballadors?
Solució:
La relació que existeix és directa: quan més alt sigui el preu al que les empreses
poden vendre els seus productes, més compensarà contracta a nous treballadors per
incrementar la producció.
© McGraw-Hill 107
SOLUCIONARI
3. Quina funció tenen els convenis col·lectius en la fixació dels salaris?

Solució:
Els convenis col·lectius (acords entre empreses i treballadors en funció de la professió
i el sector) fixen salaris mínims, però han de respectar el SMI.
4. El gràfic següent representa la taxa de desocupació del 2018 d’alguns països.

Amb aquestes dades, responeu les preguntes que s’indiquen:
a) Què vol dir que al Regne Unit la taxa de desocupació és del 4 %, mentre a
Espanya és del 15 %?
b) Si Espanya és més rica, com s’explica que Portugal tingui menys
desocupació?
c) Alguns economistes entenen que les altes taxes europees d’atur són el
resultat de polítiques públiques amb salaris mínims alts i prestacions
d’atur elevades. A què es refereixen exactament?
Solució:
a) Vol dir que per cada 4 persones que hi ha a l’atur al Regne Unit hi ha 15 a
Espanya (encara no s’ha definit la taxa d’atur, aquesta pregunta pretén anticipar
aquest concepte que serà analitzat en el següent apartat).
b) Resposta oberta. Es tracta de que igualment l’alumne intueixi algun dels conceptes
que s’exposen en els següents apartats. A títol orientatiu les respostes haurien de
ser de l’estil de «hi ha més factor productius a part del treball», «no només
compte la quantitat de treball sinó també la qualitat (productivitat)».
c) Es refereix al fet que, degut a la política pública proteccionista en forma d’alts
salaris mínims i elevades prestacions per desocupació, aquestes no motiven que el
treballador vulgui treballar o retornar aviat al mercat laboral.
5. Com afavoreix la R+D+I la productivitat dels treballadors?

Solució:
El I+D+i afavoreix la utilització de nous o millors equips productius. Aquest rendiment
repercuteix alhora en una major productivitat dels treballadors.
© McGraw-Hill 108
SOLUCIONARI
6. A què fa referència el concepte capital humà?

Solució:
El capital humà és el conjunt de coneixements, capacitats i actituds que acumulen les
persones gràcies a la seva formació i experiència.
7. Quina relació directa és possible establir entre la productivitat, el capital

humà i la riquesa de país?
Solució:
Quan més gran és el capital humà més gran és la productivitat i més gran és la
riquesa del país.
8. Quina opinió us mereix la bretxa salarial? Com la resoldríeu?

Solució:
Resposta oberta. Aquesta pregunta es planteja com un punt de reflexió i possible
debat d’una qüestió d’actualitat i que també es planteja en una nota que reflexiona al
marge d’aquest epígraf. Com l’alumnat es posicionarà en contra de la bretxa salarial,
és un moment ideal per que elles i ells proposin mesures per reduir-la i eliminar-la. En
tot ca, haurien de ser conscients que, sent com són la generació del futur, estarà a les
seves mans aconseguir-ho.
9. Quin tipus d’atur és el menys preocupant? I el que més? Per què?

Solució:
El tipus d'atur menys preocupant és el friccional mentre que el més preocupant és
l'estructural. El friccional preocupa poc perquè es tracta d'atur voluntari (no forçat),
mentre que l'estructural és molt preocupant perquè tendeix a perdurar en el temps
atès que principalment respon a desajustos per inadequada formació dels treballadors
o en l'excés de sol·licitants.
10. El turisme és una de les «locomotores» de l’economia espanyola, però com a

activitat estacional que és, genera la desocupació del mateix nom. Quines
solucions es proposen per a combatre aquest tipus de desocupació?
Solució:
Les solucions que es proposen per combatre la desocupació friccional és diversificar
l’estructura productiva per no dependre excessivament de les activitats estacionals
11. Les teories que miren d’explicar les causes de la desocupació són radicalment
oposades. Citeu i descriviu els punts de desencontre.
Solució:
Teories Descripció Recomanacions

Neoclàssica L'atur desapareixeria si funcionés lliurement Flexibilització laboral, és a
© McGraw-Hill 109
SOLUCIONARI
la llei de l'oferta i la demanda. Davant dir, eliminar les traves i

d’un excés d’oferta de mà d’obra, els salaris costos per a contractar i
baixarien i les empreses contractarien al acomiadar. El sector públic
treballadors sobrants. Però el mercat laboral ha d'intervenir el menys
no fluctua lliurement, sinó que està possible.
intervingut per raons d'interès públic: per
una banda, els Governs estableixen un
salari mínim interprofessional (SMI) per
evitar els abusos dels empresaris i, per
altra, els sindicats fixen salaris mínims
segons el tipus de professió mitjançant els
convenis col·lectius. A més, l’existència de
costos d’acomiadament actuaria com una
barrera per reemplaçar als treballadors
menys productius.
Keynesiana El problema està en què les societats no El sector públic ha d’invertir
demanen els suficients béns i serveis com en l’economia per crear
per donar feina a tots els treballadors ocupació.
disponibles.
12. Per què la majoria dels països fomenten la discriminación positiva en matèria
laboral?
Solució:
La majoria dels països fomenten la discriminació positiva en matèria laboral, perquè
aquest sector és molt competitiu i no atén a consideracions ètiques. En canvi,
l’organització política moderna per excel·lència, la democràcia, sí si presta atenció a
valors com ara la justícia, la igualtat o l'equitat. Com determinats grups de persones
pateixen una situació de greuge respecte a les altres, les lleis les afavoreixen
expressament. És el que s'anomena discriminació positiva.
© McGraw-Hill 110
SOLUCIONARI
13. El gràfic següent representa l’evolució de la taxa de desocupació a

Espanya des del 1975 fins el 2017. A partir d’aquest, responeu les preguntes
següents:
a) Per què va augentar l’atur després de la caiguda de la dictadura?
b) Com va contribuir la construcció a pal·liar el problema de l’atur?
c) Quins efectes va tenir sobre l’ocupació la recuperació del PIB a partir del
2012?
Solució:
a) Per la crisi econòmica de 1973 i per la primera reconversió industrial.
b) La construcció va crear llocs de feina que van absorbir l'increment de la
desocupació de les dècades anteriors.
c) Va suposar una reducció progressiva de les taxes de desocupació.
14. De les estadístiques d’ocupació mencionades, quina creieu que és més

determinant per a la sostenibilitat de les pensions i de l’Estat Social? Raoneu
la vostra resposta.
Solució:
Les xifres d’afiliació a la Seguretat Social, ja que amb elles es paguen les pensions.
15. D’entre les dades del SEPE i de l’EPA, quina ens donarà una major taxa de
desocupació? Per què?
Solució:
El SEPE registra menys taxa d'atur perquè requereix la inscripció per part dels que
volen treballar. L'EPA, en canvi, es basa en enquestes a famílies i engloba tant a
registrats com a no registrats.
16. Quin sentit té incentivar les activitats relacionades amb les noves tecnologies
per a combatre l’atur estructural?
Solució:
© McGraw-Hill 111
SOLUCIONARI
Té sentit perquè l’atur estructural està molt relacionat amb el canvi tecnològic.
Incentivant les activitats productives que es poden quedar desfasades a causa dels
avenços tecnològics és possible regenerar el teixit productiu sense que es vegi
afectada l'ocupació. Evitant el desfasament o tancament d'aquestes activitats s'evita
al mateix temps l'atur estructural.
17. Assenyaleu si les mesures següents sobre política d’ocupació incideixen

sobre l’oferta o la demanda laboral: creació d’oficines d’ocupació,
subvencions per a creació d’empresa, bonificacions per a contractar, afavorir
les jubilacions, prestacions d’atur, bonificacions per a convertir contractes
temporals en fixos, cursets de formació i flexibilització laboral.
Solució:
 Oferta laboral: la creació d’oficines d’ocupació, afavorir les jubilacions, prestacions
de l'atur, cursets de formació.
 Demanda laboral: bonificacions per contractar, bonificacions per convertir
contractes temporals en fixos, flexibilització laboral, subvencions per creació
d’empreses.
18. Classifiqueu les mesures següents d’atenció a la desocupació en funció del

tipus de política, dels seus destinataris i dels objectius: ampliar
l’obligatorietat d’estudiar fins els 18 anys, cursets d’informàtica per a les
persones aturades majors de 55 anys, incentius fiscals per a la contractació
de joves i ajuts a famílies sense recursos.
Solució:
Tipus de Destinatari Objetiu
política
Ampliar l’obligatorietat Ocupats i Reduir la població
Activa
d’estudiar fins als 18 anys aturats activa
Cursets d’informàtica per les Millorar la situació
persones parades majors de Passiva Parats econòmica i laboral
55 anys dels aturats
Incentius fiscals per la
Potenciar l’activitat
contractació de joves i ajudes Activa Empreses
econòmica
a famílies sense recursos
19. A l’hora de detectar oportunitats d’ocupació, per què són importants les
tendències d’ocupació a llarg termini?
Solució:
Les tendències d’ocupació a llarg termini són importants perquè ajuden a identificar
les demandes de la societat i, per tant, són jaciments d’ocupació potencial.
20. Quines característiques ha de tenir un tipus de treball per a ser considerat un

filó d’ocupació?
Solució:
© McGraw-Hill 112
SOLUCIONARI
Per ser considerat un jaciment d’ocupació un lloc de treball ha de tenir les següents
característiques:
 Cobrir necessitats socials insatisfetes.
 Que existeixi demanda i sigui molt més alta que l’oferta.
 Tenir un àmbit de producció o prestació local.
 Posseir un alt potencial en la generació de llocs de treball.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. Salaris, nivell d’estudis i desocupació
Les dues gràfiques següents relacionen el nivell d’estudis amb el salari i la

desocupació.
Reflexioneu:
a) Quin nivell d’estudis han aconseguit els treballadors amb menor i major
tram salarial?
b) Quin tipus de relació sembla que existeix entre el nivell d’estudis i el salari
mensual? I amb la taxa d’atur?
c) A més del salari, quines altres diferències diries que existeixen entre els
treballs amb menor i major qualificació?
d) Com mostra la gràfica, hi ha treballadors amb molta qualificació, però amb
salaris baixos. Per què creieu que passa això?
Solució:
a) El nivell d’estudis majoritari en el tram inferior de salari mensual és la secundària
bàsica mentre que en el tram superior ho són els estudis superiors.
b) En general i com més gran és el nivell d'estudis més gran és el salari mensual i
menor és la taxa d'atur.
c) Resposta oberta. Responsabilitats, estudis requerits, nivells d'exigència, hores de
dedicació...
© McGraw-Hill 113
SOLUCIONARI
d) Per si sola una alta qualificació no és garantia de salaris alts. Aquesta pregunta
pretén anticipar els conceptes associats al capital humà que treballarem més
endavant.
PERISCOPI 2. La controvertida flexibilització laboral

Alguns empresaris són partidaris de la flexibilització laboral, perquè eliminar les
traves per a acomiadar o contractar més barat els permetria, afirmen, reduir
costos i millorar la productivitat. La millora consegüent de la situació
empresarial gràcies a l’augment de la competitivitat faria possible, segons ells,
contractar més treballadors dels que haurien acomiadat anteriorment.
Reflexioneu:
a) A quina teoria sobre la causa de la desocupació pertany aquest argument? Per
què els treballadors no estan d’acord amb la flexibilització laboral?
b) Escolliu un país europeu on us plantejaríeu treballar. Quin és el seu salari
mitjà? I el seu salari mínim? Quant costa allà acomiadar un treballador?
Compareu els resultats de la vostra investigació amb els d’Espanya i
comenteu-los.
Solució:
a) Aquesta teoria pertany a la teoria neoclàssica segons la qual el mercat laboral
funcionaria millor sense la intervenció pública.
b) Els treballadors no estan d’acord amb la flexibilització perquè no confien que els
empresaris utilitzin els beneficis que els reporti la flexibilització per crear més llocs de
treball que els que destrueixen, sinó en el seu propi profit.
c) Resposta oberta. Encara que en la mitjana dels països europeus el SMI el salari mitjà i
els costos d'acomiadament són superiors a l'espanyol, també ho és el cost de la vida.
PERISCOPI 3. Desocupació, globalització i salaris

En els últims anys, ha augmentat la diferència de salari real entre els
treballadors qualificats i els no qualificats (fig. 6.7). Això està causat perquè com
que els mercats s’han globalitzat (són internacionals en comtpes de nacionals o
locals), la competència ha augmentat notablement, i això ha repercutit, al seu
torn, en un augment d’especialització i, per tant, de la productivitat.
© McGraw-Hill 114
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) La globalizació implica més especialització. Però, què suposa
l’especialització en termes de quantitat i qualitat de la producció?
b) Abans de la globalització i del comerç internacional, el salari real en els
sectors de la maquinària i del calçat coincidien. Què han suposat aquests
fenòmens per als treballadors dels dos sectors?
c) Com creieu que ha canviat la globalització les condicions del treballador
tèxtil? I les dels programadors? Argumenteu la vostra resposta a partir del
que heu après sobre els treballadors de maquinària i sabates.
Solució:
a) En termes de quantitat i qualitat de la producció l’especialització reporta major
productivitat.
b) Globalització i comerç internacional han suposat que augmenti la diferència salarial
entre els treballadors qualificats i no qualificats. Els treballadors no qualificats
perden terreny davant de la competència planetària que existeix actualment.
c) Els treballadors del tèxtil competeixen actualment amb les empreses i productes de
tot el món i quan menor és la qualificació major és la competència perquè és major
el número de persones que poden accedir a aquest coneixement. En canvi, la
programació requereix major coneixement tècnic de manera que, en termes
comparatius, hi ha menys oferents amb els mateixos coneixements i per això els
seus sous són més grans.
PERISCOPI 4. Salaris, càrrecs i sectors d’ocupació

A l’actualitat, l’estructura de salaris segons el sector d’ocupació i el càrrec es
calcula per sexes, amb mostres suficientment representatives (taula 6.10).
© McGraw-Hill 115
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Què tenen en comú els càrrecs i sectors d’ocupació de la part alta de les
taules? I de la part baixa?
b) Les activitats artístiques es troben al tram més baix d’ingressos salarials, tot
i que sovint requereixen un período d’aprenentatge llarg. Tanmateix, no
falten persones disposades a fer-les. Com és possible aquesta contradicció?
c) Escolliu el sector d’ocupació i càrrec en el qual us agradaría treballar. Què
hauríeu d’estudiar per arribar-hi?
Solució:
a) Tenen en comú que els treballadors guanyen més que les dones amb independència
del tipus d’ocupació o el càrrec.
b) La contradicció es dóna perquè hi ha un alt component de subjectivitat en les activitats
artístiques de manera que molta gent és capaç de desenvolupar-les o creu que és
capaç. Com que són pocs els artistes als quals se'ls valora la seva feina, la mitjana
d'ingressos salarials és més baixa que la de les d'altres ocupacions.
c) Resposta oberta. Es pretén que l'alumne realitzi l'elecció i sàpiga associar-la a la seva
corresponent itinerari formatiu.
TEST DE REPÀS
1 d 2 b 3 d 4 a 5 c 6 c 7 d 8 d 9 a 1 c
0
© McGraw-Hill 116
SOLUCIONARI
EXERCICIS
El mercat de treball.
1. Qui són els oferents i demandants en el mercat de treball?

Solució:
En el mercat de treball els demandants són les empreses i els oferents són els
treballadors.
2. En relació amb altres mercats on funciona la llei de l’oferta i la demanda,

quines peculiaritats presenta el funcionament del mercat laboral?
Solució:
El mercat laboral presenta dos grans peculiaritats: per una banda està intervingut pel
sector públic i, per l’altra, el treball és un bé diferenciat, és a dir, és personal i no
intercanviable.
3. El SMI existeix per a garantir un nivell de vida digne per als treballadors. Però
la quantia de moltes pensions (jubilació, incapacitat, viudetat…) són molt
inferiors a la del SMI. Què opineu sobre aquest fet?
Solució:
Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén servir de reflexió i possible debat a una
qüestió que en realitat és purament econòmica. No és que ningú sigui menys digne
que ningú, sinó que senzillament el «pot» de l’Estat no dóna per acontentar a tothom i
posats a acontentar a uns o a uns altres, els treballadors poden causar greus trastorns
econòmics al país i els pensionistes no.
4. Per què els treballadors negocien col·lectivament les condicions de treball en

comptes de fer-ho individualment?
Solució:
Negociant en bloc les condicions dóna més poder de negociació i és la forma que es
garanteixin les mateixes condicions laborals per fer la mateixa feina amb
independència de l'empresa o la persona.
5. Com influeix el SMI sobre el mercat de treball? Quin problema pot suposar el
SMI per a qui vol accedir per primera vegada al mercat de treball?
Solució:
El SMI marca un salari mínim amb independència de la professió de manera que el joc
de l’oferta i la demanda només funciona per sobre d’aquest mínim. Per aquells que
accedeixen per primer cop al mercat laboral el SMI actua com una barrera. Donat que
© McGraw-Hill 117
Salari Oferta de treball
Demanda de treball
SOLUCIONARI
La meitat de la població
Tota la població
les empreses no poden contractar per sota d’aquest mínim
Ocupacióels novells tenen difícil
aconseguir experiència o demostrar vàlua encara que vulguin treballar per sota del
que marca el SMI.
6. A Norlàndia tothom voldria treballar per 3.000 € al mes, però només la meitat
ho faria per 1.500 €. Tanmateix, les empreses contractarien tothom per 1.500
€, però només la meitat de persones per 3.000 €.
a) Representeu l’oferta i la demanda de treball suposant que són línies
rectes.
b) Quin seria el salari d’equilibri?
c) Imagineu que el Govern norlandès estableix un salari mínim de 2.000 €.
Quin efecte tindria sobre l’ocupació? I si és de 2.500 €?
Solució:
a)
Demanda de treball
1/2 població Tota Ocupació

població
b)
Demanda de treball
3/4 població Ocupació
© McGraw-Hill 118
SOLUCIONARI
c) En el primer cas es generaria desocupació, però no en el segon, ja que el salari

mínim coincidiria amb el d’equilibri.
Demanda de treball
Població Ocupació
contractada Desocupació
Productivitat i salaris
7. Per què els avenços tecnològics condueixen a una reducció dels salaris dels
treballadors menys qualificats?
Solució:
Els avenços tecnològics condueixen a una reducció dels salaris menys qualificats
perquè a causa de que els salaris són menors per la baixa productivitat, es redueix la
seva demanda (són substituïbles per màquines) i augmenta la demanda de
treballadors qualificats.
8. Observeu detingudament la figura 6.2 de la unitat i contesteu les preguntes

següents:
© McGraw-Hill 119
SOLUCIONARI
a) A quina edat un nivell d’estudis qualsevol supera el nivell d’estudis

universitari?
b) Per què els ingressos decreixen a partir de certa edat?
c) A quin nivell d’estudis pertanyen aquells que veuen aumentar els seus
ingressos més ràpidament?
Solució:
a) Això no passa.
b) A partir de certa edat els ingressos decreixen perquè assolit cert nivell els
treballadors prefereixen oci a seguir incrementant els seus ingressos.
c) Al nivell més elevat, el dels universitaris.
9. Per què la productivitat és un factor important per a les empreses a l’hora de

contractar treballadors?
Solució:
La productivitat és un factor important per les empreses a l’hora de contractar
treballadors perquè les empreses decideixen si els compensa la contractació de
treballadors en funció de la producció que obtenen gràcies a ells.
10. Indiqueu a quin factor o factors responen les diferències salarials en els
casos següents:
a) El Sadurní, que treballa de guàrdia de seguretat a la nit, enfront del Lluís,
que realitza el mateix treball, però només de dia.
b) L’Antígona, que treballa d’executiva de comptes en una multinacional,
però rep un salari molt superior a la Mitjana de l’economia.
c) La Carla, que té el mateix nivell d’estudis i el mateix tipus de treball que
l’Òscar, però que guanya un 25 % menys.
© McGraw-Hill 120
SOLUCIONARI
d) L’Artur, metge amb trenta anys d’experiència, enfront del Marc que acaba
de començar a la professió.
e) La Patrícia, periodista al Marca, enfront del Pep, que treballa de reposador
a la botiga de queviures de la cantonada.
f) El Lluc, futbolista de Primera Divisió, enfront del Juli, que treballa de
caixer en un supermercat.
Solució:
a) Diferències compensatòries.
b) Salaris d’eficiència.
c) Diferències de col·lectius (bretxa salarial).
d) Diferències en el capital humà.
e) Diferències en el capital humà.
f) Diferències en les habilitats.
La desocupació.
11. Amb independència de les catacterístiques productives que té, quin tipus
d’atur va lligat a les ratxes de l’economia? Per què? Creieu que la formació
que rebeu augmenta les probabilitats d’obtenir una ocupació millor i un salari
millor?
Solució:
El tipus d'atur lligat a les ratxes de l'economia és el cíclic. Aquest atur augmenta
notablement durant les èpoques de recessió, mentre que disminueix en les etapes
d'expansió.
12. Expliqueu la lògica de les mesures següents per a combatre els tipus d’atur
que s’indiquen:
a) Incentivar les activitats no estacionals per a combatre l’atur estacional.
b) Incentivar la contractació en èpoques de crisi per a combatre l’atur
conjuntural.
c) Fomentar la contractació indefinida per a combatre l’atur friccional.
d) Fomentar la formació polivalent per a combatre l’atur estructural.
Solució:
a) Reduint les activitats estacionals també es redueix l’atur associat a aquest tipus
d’activitats.
b) La contractació en èpoques de crisi redueix l’atur conjuntural que és el propi de les
economies quan entren en recessió.
c) La contractació indefinida disminueix els incentius per canviar de feina.
© McGraw-Hill 121
SOLUCIONARI
d) El reciclatge i la versatilitat laboral són decisives perquè els treballadors es

reubiquin laboralment en uns temps on els avenços tecnològics són constants i
poden deixar obsoletes ocupacions i sectors d'un dia per l'altre.
13. En quin tipus de desocupació classificaríeu les persones següents?

a) La Marta, que a la tardor treballa a una fàbrica de torrons, i la resta de
l’any no treballa.
b) El Quico, treballador de l’alumini a l’atur a causa de la crisi.
c) La Beatriu, que ha deixat la feina per a cursar el cicle superior
d’Administració i Finances.
d) El Gregori, a l’atur a causa dels seus problemes amb els idiomes.
Solució:
- Marta: desocupació estacional.
- Quico: desocupació cíclica.
- Beatriz: desocupació friccional.
- Gregorio: desocupació estructural.
Estadístiques d’ocupació.
14. Quina és la finalitat de les estadístiques d’ocupació?

Solució:
Les estadístiques d’ocupació són fonamentals per articular mesures per combatre
l’atur.
15. Què diferencia la taxa d’activitat de la taxa d’atur?

Solució:
La taxa d’activitat mesura la força laboral, això és, tots els que poden treballar en el
país. Mentre que l’atur informa d’aquells que desitgen treballar i no tenen feina.
16. Per què creieu que preocupa especialment l’anomenat atur «desanimat»?
Solució:
L'atur desanimat preocupa especialment perquè en no estar registrat es desconeix el
seu volum i característiques i per tant no és possible prendre mesures per combatre'l.
17. D’acord amb allò estudiat sobre els grups de población segons la relació amb
el mercal laboral, classifiqueu les persones següents:
a) El Joan, llicenciat en Història que vol treballar, tot i que no busca feina.
© McGraw-Hill 122
SOLUCIONARI
b) La Carla, llicenciada en Dret i que dedica tot el temps que té a opositar a

Notaries.
c) L’Anna, que treballa a l’ONG Metges Sense Fronteres.
d) El Marko, immigrant amb targeta de residència que treballa a la
construcció.
e) La Paula, estudiant del cicle mitjà de perruqueria, inscrita a l’atur.
f) L’Albert, futbolista professional amb una baixa temporal per trencament
de menisc.
g) El Xavier, estudiant de Batxillerat que encara no treballa.
Solució:
- Inactives: Carla, Xavier i Joan.
- Actives: Anna, Albert, Paloma i Marko.
18. Donada la taula següent que correspon a les dades de l’EPA per al segon
trimestre d’un any determinat:
EPA 2º Trimestre (miles de personas)

Total Hombres Mujeres
Población en edad de trabajar 38.835,4 18.884,1 19.951,3
Activos 22.834,1 12.202,2 10.631,9
• Ocupados 19.344 10.528,3 8.815,7
• Parados 3.490,1 1.673,9 1.816,2
Inactivos 16.001,3 6.681,9 9.319,4
a) Calculeu i interpreteu la taxa d’activitat del conjunt de la població

espanyola en el segon trimestre.
b) Calculeu i interpreteu la taxa d’atur masculí en el segon trimestre.
c) Calculeu i interpreteu la taxa d’ocupació de les dones en el segon
trimestre.
d) Calculeu la variació percentual de la població activa del segon trimestre
respecte del primer, sabent que la població activa en aquell trimestre era
de 21.455.000 de persones.
Solució:
a) Taxa d’activitat total, 2T: per cada 100 persones del total de la població, 58 són
població activa:
22.834,1
( )
Ta ambos sexos , 2T =
38.835,4
×100 =58,80 %
© McGraw-Hill 123
SOLUCIONARI
b) Taxa d’atur dels homes, 2T: per cada 100 homes de la població activa, 14 estan a
l’atur
1.673,9
( )
Tp hombres , 2T =
12.202,2
100 =13,72 %
×
c) Taxa d’ocupació de les dones, 2T: per cada 100 dones de la població total, 44
tenen feina:
8.815,7
To ( mujeres ) , 2T = ×100 =44,19 %
19.951,3
d) Variació percentual de la població activa del 2T respecte del 1T: per cada 100
persones actives que hi havia al 1T, hi ha sis més en el 2T:
Paro 2T – Paro 1T 22.834,2 – 21.455
Paro, 1T - 2T = = ×100 =6,43 %
Paro 1T 21.455
19. Istària i Arèsia són dos països veïns enclavats en la mateixa serralada.
Tanmateix, Arèsia és molt més rica que Istària, i els seus habitants viuen
molt millor. Saps per què? Expliqueu-ho ajudant-vos de la taula següent:
Istària Arèsia
Homes Dones Homes Dones
Majors de 16 (millers) 6.100 6.800 1.800 1.900
Actius 3.200 1.100 950 1.000
Aturats 600 300 200 250
Solució:
Actius = Ocupats + Aturats;

Ocupats = Actius – Aturats
Istària Ocupats = 4.300 – 900 = 3.400
Taxa ocupació = Població ocupada/Més de 16 = (3.400/12.900) · 100 = 26%
Taxa d’atur = Població desocupada/Població activa = (900/4.300) · 100 = 21%
Actius = Ocupats + Aturats;
Ocupats = Actius – Aturats
Arèsia Ocupats = 1.950 – 450 = 1.500
Taxa ocupació = Població ocupada / Més de 16 = (1.500/3.700) · 100 = 40,5%
Taxa atur = Població desocupada/Població activa = (450/1.950) · 100 = 23%
Tot i que les taxes d'atur són similars (fins i tot és una mica més gran la d’Aresia), la
taxa d'ocupació d’Aresia dobla la d’Istaria.
Les polítiques d’ocupació.
© McGraw-Hill 124
SOLUCIONARI
20. En relació amb les diferències laborals per gèneres, quines diferències trobeu
pel que fa a salaris a la taula 6.10? I pel que fa a les taxes de desocupació,
segons la gràfica següent?
Solució:
A la Taula 6.10 s'observa una diferència sistemàtica de salari en favor dels homes.
Aquesta és més acusada en activitats professionals, administratives i altres serveis.
D'altra banda, la gràfica mostra que la desocupació femenina és sempre més gran que
la masculina. Tot i que la bretxa entre les dues taxes d'atur s'havia tancat durant
l'agreujament de la crisi (que va destruir molta ocupació en sectors fortament
masculinitzats, com la construcció), el descens de la desocupació des de 2013 ha
reinstaurat la diferència en les taxes d'atur entre homes i dones.
21. Classifiqueu les mesures següents d’atenció a la desocupació en funció del

tipus de política, els seus destinataris i l’objectiu perseguit: construir
carreteres, anticipar el cobrament de tota la prestació per a crear noves
empreses i fomentar el treball a temps parcial.
Solució:
© McGraw-Hill 125
SOLUCIONARI
Tipus Destinatari Objectiu

política
Fomentar el treball parcial Activa Ocupats i aturats Reduir la població activa
Anticipar el cobrament de
Millorar la situació econòmica i
la tota la prestació per Passiva Aturats
laboral dels aturats
crear noves empreses
Construir carreteres Activa Empreses Potenciar l’activitat econòmica

a) El salari fluctua lliurement segons la llei de l’oferta i la demanda.
b) Els avenços tecnològics incrementen la demanda de treballadors no
substituïbles per màquines.
c) La desocupació cíclica té l’origen en la formació inadequada dels
treballadors.
d) El capital humà depèn del nivell d’estudis aconseguit pel treballador.
e) El nivell dels salaris depèn de la productivitat dels treballadors.
Solució:
a) Fals. Existeix un topall mínim que s’ha de respectar.
b) Cert. Els treballadors no qualificats són substituïbles per màquines fruit alhora dels
avenços tecnològics, de manera que augmenta la demanda dels qualificats o dels
no substituïbles per màquines.
c) Fals. El cíclic té el seu origen en les ratxes de l'economia.
d) Fals. El capital humà engloba un ampli ventall de capacitats, coneixements i
actituds.
e) Cert. És un dels factors que condicionen el nivell de salaris i és que quan més gran
és la producció obtinguda, més esforç salarial estaran disposats a assumir les
empreses.
Evolució del mercat laboral.
23. Quins àmbits són els assenyalats com a filons d’ocupació?

Solució:
• Indústria de l’oci. La incorporació de les noves tecnologies ha generat una
reducció de les hores de treball que, alhora, ha incrementat la demanda de la
indústria de l'oci.
• Economia verda. És creixent la demanda i la inversió en productes i serveis
ecològics, amb la consegüent expansió d'indústries i llocs de treball directament
vinculats amb el sector del medi ambient.
• Economia circular. Es creu que l'economia circular --el conjunt dels sistemes
d'aprofitament dels recursos on prima la reducció del seu consum, la reutilització i
el reciclatge-- pot arribar a generar fins a tres milions de llocs de treball a la UE el
2030, 160.000 dels quals serien a Espanya.
© McGraw-Hill 126
SOLUCIONARI
• Serveis de cures. La digitalització produeix també, com a conseqüència de la

demanda induïda, efectes positius en feines de baix contingut tecnològic, però
amb un alt component «humà».
• Qualitat de vida. L’increment de la renda i el nivell cultural de les societats
desenvolupades, fruit en molts casos de la productivitat relacionada amb la
tecnologia, genera noves oportunitats d’ocupació, sobretot en els entorns urbans.
24. En relació amb la taula 6.9, contesteu les preguntes següents:

a) Quina tendència d’ocupació de les citades a la unitat diríeu que és la que
crearà més quantitat de llocs de treball en els propers anys? Per què?
b) Assenyaleu una ocupació relacionada amb aquesta tendencia a la que us
agradaria dedicar-vos i informeu-vos a Internet sobre la formació i
titulació que necessitaríeu per a desenvolupar-la, en els cicles o a una
carrera universitària.
c) Quin curset podríeu estudiar, o quin tipus de treball podríeu desenvolupar
ara per a conèixer el funcionament d’aquesta ocupació?
Solució:
Activitat de treball cooperatiu.
a) Resposta oberta. Es pretén que l’alumne realitzi una elecció, però sobretot que
sàpiga justificar i argumentar la seva resposta. Per nota que l'alumne realitzi una
elecció fora de la taula i sàpiga justificar-la adequadament. De totes les activitats
proposades en l'informe Delors és possible que aquelles relacionades amb el servei
de cures a les persones, sigui la que més ocupació pugui crear. Una raó per això
és que són activitats poc intensives en capital i molt intensives en mà d'obra.
Aquestes comprendrien atenció geriàtrica, infantil, de persones dependents i altres
de la mateixa naturalesa.
b) Resposta oberta. Es pretén que l'alumne realitzi una elecció i sigui capaç
d'associar-la a un itinerari formatiu. Es podria indicar, per exemple, que se sent
certa inclinació per l'educació infantil i cura de nens de 0 a 3 anys, que en els
pròxims anys podria convertir-se en un servei ofert gratuïtament per l'Estat en
molts països.
c) Resposta oberta. La formació reglada prepara per a l'exercici d'una professió, però
mentre es desenvolupa és possible realitzar activitats que suposin un plus o
complement ideal d'acord amb les característiques i capacitats de l'alumne. A títol
orientatiu: treballar en empresa familiars, treballar durant les vacances, treballar a
temps parcial, cursets d'idiomes o informàtica, voluntariat, participació activa en
activitats associatives... L'alumne podria oferir-se com mainader o mainadera al
seu barri, així com col·laborar voluntàriament en activitats extraescolars o de
clubs esportius amb nens petits.
25. Relacioneu cadascun dels titulars següents extrets de la premsa econòmica

amb un concepte estudiat al llarg d’aquesta unitat.
a) «S’actualiza el SMI amb l’augment del cost de la vida.»
© McGraw-Hill 127
SOLUCIONARI
b) «Segueix baixant la demanda de treballadors no qualificats.»

c) «La UE adverteix que a Espanya els salaris estan augmentant més que la
productivitat.»
d) «L’augment de l’esperança de vida obre noves oportunitats laborals.»
e) Creix l’afiliació a l’hostaleria i disminueix a la construcció.
f) «El Govern segueix incentivant la contractació per a suavitzar el canvi de
cicle.»
g) «Disminueix l’atur juvenil, però augmenta la temporalitat.»
Solució:
a) Titular relacionat amb la intervenció pública del mercat de treball. Actualitzar el
SMI és fonamental perquè el treballador no perdi capacitat adquisitiva.
b) Titular relacionat amb la desocupació estructural. En les economies més
avançades és especialment important potenciar la formació i reciclatge dels
treballadors.
c) Titular relacionat amb la productivitat. Si els salaris augmenten més que la
productivitat l’increment dels costos no compensa la producció obtinguda de
manera que pot ser un problema.
d) Titular relacionat amb les tendències d’ocupació. La major esperança de vida a
Europa constitueix una oportunitat en termes laborals per proporcionar serveis i
cures a un col·lectiu cada vegada més nombrós i amb alt poder adquisitiu.
e) Titular relacionat amb les estadístiques d’ocupació, en aquest cas amb les
característiques de l’ocupació que es crea i es destrueix.
f) Titular relacionat amb la política d’ocupació, en aquest cas una mesura activa per
potenciar l'activitat econòmica.
g) Titular relacionat amb el mercat laboral i les estadístiques i indicadors que el
mesuren.
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem… les estadístiques laborals

Qüestions:
1. La vostra Comunitat Autònoma té una taxa d’atur per sobre o per sota de la
mitjana espanyola? I com són els salaris?
Solució:
A jutjar per la gràfica, la taxa d’atur és molt superior a la mitjana a Extremadura i
Andalusia i superior a la mitjana a Castella-La Manxa. Similar a la mitjana a Galícia,
València i Múrcia. I per sota de la mitjana a la resta.
© McGraw-Hill 128
SOLUCIONARI
A jutjar per la gràfica, els salaris són molt superiors a la mitjana al País Basc i Madrid,
superiors a la mitjana a Astúries, Navarra i Catalunya. Inferiors a la mitjana són a
Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa i València. Gairebé a la mitjana estan la resta
de CCAA.
2. La Carla vol estudiar una Enginyeria elèctrica, el Màrius un grau en

Estadística i Empresa i el Robert vol ser auxiliar administratiu. Segons la
informació de la qual disposeu a les taules, creieu que les perspectives
salarials que tenen són bones? Per què?
Solució:
Les taules indicades són les que mesuren la relació activitats/guanys. Amb les dades
actuals les millors perspectives són les de la Carla (el subministrament d’energia i
altres és l’activitat més ben pagada) seguides per les del Mario que podria treballar en
la segona o tercera activitat més ben pagada. El Robert és el que pitjors perspectives
té i és que les activitats administratives auxiliars són de les que presenten menors
guanys mitjans anuals.
3. D’acord amb la distribució de salaris, quin seria el teu salari brut mensual si
resulta que és el més habitual? I si és el de la mitjana?
Solució:
El salari brut més habitual seria de 1.400 € mensuals aproximadament, mentre que el
de la mitjana rondaria els 1.900 € mensuals.
4. Quants autònoms o treballadors per compte propi hi ha a Espanya? Us heu

plantejat ser el vostre propi cap?
Solució:
El nombre aproximat és de 3 milions. Resposta oberta, es pretén que l'alumnat
reflexioni sobre el fet de treballar per compte propi o aliè.
5. Deixaríeu la vostra ciutat per a guanyar més diners en una altra Comunitat
Autònoma?
Solució:
Resposta oberta. Es pretén que l'alumne exposi fins on està disposat a arribar per
progressar laboralment i el canvi de domicili normalment és una decisió difícil per a
qui, en general, s'ha educat en el mateix lloc on va néixer.
El dilema: i si un dia ja no hi hagués res a fer?
Guia de treball:
© McGraw-Hill 129
SOLUCIONARI
En el dilema d’aquesta unitat es planteja la conveniència o no de prohibir el

desenvolupament de robots que poden substituir a l’ésser humà en treballs avançats, com
pilotar cotxes o avions, conduir trens, traduir textos, entre altres moltes ocupacions.
Alguns arguments favorables a aquesta prohibició podrien ser; en una societat sense
treballadors, totes les rendes serien del capital i estarien, per tant, molt desigualment
distribuïdes. Viuríem en un món d'extrems, on els propietaris dels robots acumularien tota
la riquesa i els treballadors viurien en la misèria. D'altra banda, també es podria defensar
que una societat sense feina seria potser una societat moralment més pobre, on les
persones viurien esperant que tot els fos donat per l'Estat en lloc de preocupar-se per
aconseguir-les elles mateixes.
Pel que fa a arguments en contra d'aquesta prohibició, es podrien defensar; no té sentit
haver de treballar en alguna cosa que podríem obtenir sense esforç, és com prohibir els
camions per poder portar pedres a l'esquena. D'altra banda, aquesta situació no és
històricament nova, ja que totes les revolucions tecnològiques van implicar que molts
oficis desapareguessin per donar lloc a altres i la situació resultant sempre va ser millor.
Simplement, ens haurem d'adaptar als canvis.
Proposta de cinema: Los lunes al sol.
Qüestions:
1. La pel·lícula està ambientada en una de les reconversions industrials que van tenir
lloc a Espanya als anys vuitanta. Quin tipus d’atur va generar aquesta classe de
mesures?
Solució:
El tipus d'atur que acostumen a generar les reconversions industrials és estructural:
sol ser difícil reciclar o recol·locar treballadors molt especialitzats.
2. Per què els protagonistes afronten amb escepticisme les entrevistes de treball?
Quines mesures de política d’ocupació resultarien ser les més adequades per a
reintroduir-los en el món laboral?
Solució:
Els protagonistes no confien en les seves possibilitats: saben que la seva formació és
limitada o inadequada o que són molt grans: el col·lectiu per sobre dels 45 anys és un
dels més castigats per l’atur. Les mesures de política d’ocupació indicades per aquest
tipus d’ocupació és la formació i el reciclatge en la mesura que es planteja reorientar
als treballadors a sector amb més demanda.
3. Si hipotèticament teniu una empresa en aquell moment, contractaríeu els

protagonistes?
Solució:
© McGraw-Hill 130
SOLUCIONARI
Els protagonistes són càlids i entranyables (és normal que els alumnes empatitzin amb
ells) però també es tracta de treballadors veterans que demostren poca capacitat per
reciclar-se o formar-se i en algun cas poc interés en retornar al mercat laboral.
© McGraw-Hill 131
SOLUCIONARI
UNITAT 7. El paper de l’Estat
REFLEXIONEU
1. L’Estat espanyol intervé per assegurar-se que l’educació es proveeix de

manera universal i gratuïta. Què canviaria si no ho fa?
Solució:
Si no ho fes els nivells educatius serien més diferenciats entre les persones amb
diferent nivell de renda i això redundaria a llarg termini en una major desigualtat,
pèrdua de talent, menor cohesió social, menys igualtat d'oportunitats.
2. En realitat, quant paga una família per l’educació d’un fill, si és que fa els
seus estudis en un centre privat?
Solució:
Paga dos cops. Un per l’educació pública que paga a través dels seus impostos i que
no utilitza i l’altre per l’educació que paga de la seva pròpia butxaca.
3. Des d’un punt de vista econòmic, en què es diferencia la llum d’un far d’una
classe del vostre profesor d’economia?
Solució:
La llum d’un far és un bé públic pur que no es sotmet a congestió i pot ser
«consumida» per un nombre il·limitat de persones. En canvi, a les aules, un excés
d’alumnes disminueix la qualitat del servei rebut pels altres. Hi ha un problema de
«congestió». Es tracta d’un bé públic impur.
ACTIVITATS
1. Quina relació té l’assignació dels recursos disponibles amb els errors del
mercat?
Solució:
Existeixen errors de mercat perquè el mercat en alguns casos condueix a situacions
indesitjables, com les desigualtats social, la posició dominant de certes empreses, la
contaminació o els abusos que pateix la classe treballadora.
2. Quines són les raons per les quals l’Estat subministra béns públics?
Solució:
L’Estat subministra béns públics per compensar la falta de béns que tenen demanda
però que les empreses privades no proveeixen en quantitat suficient degut a la seva
© McGraw-Hill 132
SOLUCIONARI
falta de rendibilitat. També per oferir a tots els ciutadans béns que produeixen
externalitats positives i fomenten la igualtat d’oportunitats.
3. Classifiqueu els elements següents d’acord amb els quatre criteris exposats a
la taula 7.1 (rival / no rival, excloïble / no excloïble): una posta de sol, la
sanitat pública, el sistema operatiu Windows de Microsoft.
Solució:
Una posta de sol és un bé no excloïble sense rival en el consum, l'educació pública és
un bé no excloïble però rival en el consum i el programa Microsoft de Windows és una
patent i per tant un bé excloïble sense rival en el consum.
4. Elaboreu, amb paraules pròpies, una definició d’externalitat.

Solució:
Resposta oberta. Exemple: una externalitat podria ser alguna cosa de la que se’n
deriven efectes a externs o terceres persones.
5. Identifiqueu les externalitats positives associades a cadascun dels casos

següents: al vostre barri hi ha un institut excel·lent, un veí amb insomni i un
músic de carrer amb talent.
Solució:
Cas Externalitat positiva

Institut excel·lent Pujada de preu dels pisos del barri (per als propietaris actuals)
Veí amb insomni Consum de llum i altres productes i serveis (per a la companyia
elèctrica)
Músic de carrer amb talent Majors beneficis per als comerciants propers
6. Entre les mesures proposades a l’apartat per a lluitar contra la contaminació,

escolliu la que, sota el vostre criteri, presenta menys inconvenients.
Solució:
La resposta depèn del criteri de l'alumne, però el que realment pretén la pregunta és
que l'alumne s'adoni que cap de les mesures està lliure d'inconvenients. És valorable
per part del professor que l'alumne contesti directament el que s'ha apuntat. Una
resposta menys reflexionada assenyalaria alguna de les següents mesures:
Mesura Inconvenient
Llindars màxims Elevat cost d'implantació i per controlar a les empreses
Impostos unitaris Elevat cost de personal especialitzat e independent a cada empresa
Llicències de Tot i que sigui amb permís permeten la contaminació
contaminació
© McGraw-Hill 133
SOLUCIONARI
7. Seleccioneu un titular de premsa relacionat amb un desastre ecològic i

comenteu amb els companys quines mesures preventives l’haurien pogut
evitar.
Solució:
Resposta oberta. La idea és que l’alumne contrasti fins a quin punt són aplicables o
efectives les mesures legals per protegir el medi ambient.
8. Expliqueu com justifica el sector públic la intervenció que fa per mirar de

corregir la distribució desigual de la renda.
Solució:
L’Estat tracta de reduir les desigualtats en la distribució personal o geogràfica de la
renda, transferint-la dels que tenen més als que tenen menys, d'acord amb el principi
d'equitat. D'acord amb el principi d'equitat, el sosteniment de les despeses que fan
possible l'acció correctora de l'Estat ha de finançar-se pels seus ciutadans d'acord amb
la seva capacitat econòmica.
9. Quina relació té la funció redistribuïdora de la renda amb els Pressupostos

Generals de l’Estat (PGE)?
Solució:
Els PGE estan directament relacionats amb la funció redistribuïdora de la renda perquè
la reducció de les desigualtats en la distribució personal o geogràfica de la renda,
establint lleis i mesures per redistribuir-la, s'articula principalment a través de la
política fiscal, la qual s'expressa cada any en els pressupostos generals de l'Estat
(PGE).
10. Què són els cicles econòmics? Per què es considera la inestabilitat econòmica
un dels errors principals del mercat?
Solució:
En la mesura que afecta directament al nombre i característiques dels llocs de treball
d'un país, es considera a la inestabilitat cíclica de l'economia el més important dels
errors de mercat. Efectivament, la disminució de l’activitat econòmica en les fases de
recessió incideix sobre el salari, la principal i moltes vegades única font d’ingressos
per la majoria de les famílies. I és que quan arriben «mals temps» i les empreses es
veuen obligades a reduir els seus costos degut a la reducció de les vendes, el treball o
mà d’obra és el primer factor productiu del que prescindeixen els empresaris.
11. Per què creieu que la Unió Europea va promoure la desaparició dels grans
monopolis públics dels seus Estats membres? Creieu que la mesura és justa
en tots els casos?
Solució:
La Unió Europea va promoure la desaparició dels grans monopolis públics perquè
actuaven recolzats pels estats membres, amb tot el que això suposava en contra de la
lliure competència.
© McGraw-Hill 134
SOLUCIONARI
Resposta oberta. Es demana a l’alumne que, indirectament, es pronunciï sobre si el

grau d'intervenció de l'Estat en l'economia i de la societat a través de les empreses
públiques ha d'arribar o no al 100%. Lògicament i tot i que tots es pronuncien sobre la
conveniència de que certs serveis essencial siguin gestionats pel sector públic, es pot
generar un debat interessant sobre els serveis no essencials. En aquest sentit i per
contextualitzar seria convenient recordar a l’alumnat algunes de les empreses que van
operar en el seu dia com a monopolis públics (Repsol, Iberia, Telefónica...) i les que
van sobreviure sota el paraigua públic per no ser rendibles (Correos o Renfe).
12. En una època de recessió econòmica, quines alternatives té el sector públic?

Solució:
En moments de recessió, el sector públic pot no intervenir, confiant en que el mercat
surti per sol de la crisi i l’activitat econòmica torni a expandir-se o intervenir,
consumint o produint béns i serveis. Amb aquesta darrera actuació, l’Estat fa créixer
artificialment els nivells d’activitat econòmica per compensar la falta de demanda
privada de béns i serveis i, alhora, estimula amb la seva actuació a empresaris i
consumidors.
13. Què distingeix una mesura de política macroeconómica conjuntural d’una de

caràcter estructural?
Solució:
El que fa diferent una mesura política macroeconòmica conjuntural d’una de caràcter
estructural és la temporalitat de la mateixa, les primeres són a curt termini i les
segones a llarg termini.
14. Per què és important per a Espanya controlar directament la política fiscal?
Passa el mateix en altres països europeus?
Solució:
La gestió de la política fiscal és important per Espanya perquè, amb la monetària i
l’exterior en mans de la UE, és el principal instrument per intervenir en la seva
economia.
15. Per què la nacionalització d’una empresa pot ocasionar una pèrdua de
confiança en el Govern que la fa?
Solució:
La nacionalització d’una empresa pot ocasionar una pèrdua de confiança en el Govern
que la realitza si s’executa per la força o pagant per sota del valor de mercat, això pot
ocasionar la marxa d’altres empreses, la fugida de capital a l’estranger i la pèrdua de
confiança en el Govern.
16. Quina relació té la UE amb la política macroeconòmica dels seus països

membres?
Solució:
© McGraw-Hill 135
SOLUCIONARI
La política macroeconòmica dels països de la UE es troba subjecta a disposicions que

tracte de coordinar-la, com el Pacte d’Estabilitat i Creixement i el Pacte Fiscal.
17. En què es diferencia l’estudi de la microeconomia del de la macroeconomia?

Solució:
La macroeconomia s’ocupa de l’economia en el seu conjunt, mentre que la
microeconomia estudia el comportament de les parts d’aquest conjunt.
18. Pel que fa als indicadors econòmics:

a) Quina relació tenen amb les variables macroeconòmiques? Quina utilitat
tenen?
b) Quina funció compleixen per al Govern d’un país?
c) Quin tipus de comparacions permeten establir?
Solució:
a) Els «termòmetres» o indicadors econòmics (com el PIB, l’IPC, els tipus d’interès o
les taxes d’activitat, atur i ocupació) mesuren les variables macroeconòmiques i
són de gran utilitat, ja que permeten quantificar numèricament el comportament
de famílies, empreses i sector públic, comparar la situació de diferents comunitats
o països, orientar la política macroeconòmica dels Governs i analitzar la seva
evolució en el temps.
b) Per al Govern d'un país els indicadors econòmics orienten la política
macroeconòmica dels Governs, en la mesura que aquests tracten d'influir sobre els
indicadors un cop analitzats.
c) Els indicadors econòmics permeten establir comparacions en el temps mesurant la
variació de les mateixes.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. Els consumidors paràsits
A les persones que no estan disposades a pagar per la utilització de béns o

serveis col·lectius que les beneficien se les anomena consumidors paràsits o
polissons. La característica del consumidor paràsit és que no paga el consum
d’un bé perquè, com que no pot ser exclòs del servei, prefereix aprofitar-se del
pagament que fan els altres, els quals, en conseqüència, resulten parasitats.
Aquests consumidors paràsits, polissons o «aprofitats», distorsionen el mercat
perquè aconseguiran que els altres, sovint a través de l’Estat, actuaran en
benefici seu, al consumir la provisió de béns col·lectius en la producció dels quals
no han contribuït.
Imagineu un forest on la majoria de propietaris està d’acord a contribuir per

finançar una pista asfaltada, excepte dos que, tot i que estan interessats en la
© McGraw-Hill 136
SOLUCIONARI
pista, saben que no se’ls pot excloure si aquesta s’acaba construint. Finalment, a
instància dels veïns, la Diputació provincial intervé expropiant els terrenys
necessaris i es fa càrrec de les obres.
Reflexioneu:
a) Quin error de mercat es planteja inicialment en el cas de la pista asfaltada?
b) Com intervé l’Estat per a solucionar l’error de mercat?
c) Qui hi perd si al final és la Diputació provincial la que construeix la pista?

Solució:
a) L’error de mercat que es planteja és l’escassetat d’un bé no rendible, tot i que amb
demanda com és el cas de la pista asfaltada.
b) L’Estat intervé amb la seva provisió de béns col·lectius públics.
c) Perd la societat en general i és que els recursos emprats en construir la pista dels
veïns podrien haver-se dedicat a altres fins més necessaris.
PERISCOPI 2. Les empreses davant la contaminació

Consulteu el gràfic següent en el qual es presenten les decisions a les quals
s’enfronten les empreses a l’hora d’encarar la contaminació:
Reflexioneu:
a) Expliqueu el gràfic en termes de cost d’oportunitat.
b) Si arribeu a saber que una empresa contamina, seguiríeu comprant els seus
productes? Promouríeu i firmaríeu una campaña de protesta a les xarxes
socials?
Solució:
a) En termes de cost d’oportunitat els que contaminen s’arrisquen al pagament d’una
multa, però els que decideixen ser ecològic han de fer front a un segon dilema. Els
que incorporen al preu dels seus productes el cost d’una llicència de contaminació
veuran disminuir els seus beneficis en baixar les vendes, mentre que els que no
repercuteixin en el preu el cost de la llicència de contaminació seguiran venent igual
però el seu marge de benefici serà més petit perquè hauran augmentat els seus
costos de producció.
b) Resposta oberta. Es tracta de mesurar el grau de compromís de l’alumnat i és que és
© McGraw-Hill 137
SOLUCIONARI
previsible que la gran majoria de l’alumnat, per no dir la seva totalitat, afirmarà deixar
de comprar els productes de l’empresa contaminant.
PERISCOPI 3. Informació asimètrica

Quan en una relació d’intercanvi una de les parts té menys informació que l’altra,
la primera acostuma a sortir perjudicada perquè fa eleccions que possiblement
no faria en cas de disposar de la informació completa.
Un exemple clàssic seria el mercat de tallers mecànics de vehicles. Quan tenim
una averia, portem el cotxe a un taller, però gairebé sempre ens manquen els
coneixements necessaris per a valorar tant la gravetat de l’averia com la qualitat
de la reparació. Com que els tallers coneixen la nostra ignorància, ens podem
trobar que ens fan reparar averíes més complexes i cares que les que realment
necessita el nostre cotxe o se’ns empeny a fer reparacions que no consideraríem
necessàries amb el coneixement adequat. Molts clients, conscients del seu
desavantatge en coneixements i informació, prefereixen acudir als tallers dels
concessionaris oficials, generalment més cars, perquè els pressuposen més
fiables.
Asimetries d’informació similars passen en molts altres mercats, com l’atenció
mèdica, el mercat de la borsa, les reparacions domèstiques i un llarg etcètera.
Reflexioneu:
a) Per què la informació asimètrica suposa un error de mercat?
b) Quin paper tenen els títols acadèmics atorgats per l’Estat a l’hora de superar
els problemes d’informació asimètrica? Poseu-ne un exemple concret.
c) Com ajuda Internet a esquivar l’error de mercat que suposa l’asimetria
d’informació? Citeu-ne tres exemples concrets.
Solució:
a) La informació asimètrica suposa un error de mercat perquè una de les parts té menys
informació que l’altra, de manera que l’altra normalment surt perjudicada perquè
realitza eleccions que probablement no realitzaria en cas de disposar de la informació
completa.
b) Els títols acadèmics tracten de superar el problema de la informació asimètrica
certificant (per una autoritat superior i neutral, en principi l’Estat) els coneixements
del titulat i així atorgar certes garanties a aquells que confiïn en aquest professional.
En aquest sentit i per exemple, en general és més «fiable» un lampista amb un cicle
formatiu que algú que no tingui cap titulació.
c) Internet ajuda a corregir l’error de mercat que suposa l’asimetria d'informació, perquè
ofereix, en poc temps i amb facilitat, multitud d'alternatives i informació. Per exemple,
els preus d'hotels, bitllets d'avió o electrodomèstics.
PERISCOPI 4. Les fases del cicle econòmic
© McGraw-Hill 138
SOLUCIONARI
Observeu la gràfica següent que mostra l’evolució del PIB espanyol entre els
anys 2006-2017.
Reflexioneu:
a) Per què varia el comportament de la gràfica d’un any per l’altre?
b) Quin tipus d’error de mercat il·lustra la primera gràfica?
c) Quina fase de cicle econòmic es va iniciar a Espanya el 2008?
d) Identifiqueu les diverses fases del cicle econòmic.
e) Quin tipus de despesa social creieu que és la que més creix en temps de crisi?
f) Pel que fa a la intervenció de l’Estat espanyol en l’economia, diríeu que és
neoliberal o neokeynesiana?
g) Ha recuperat Espanya els nivells de producción previs a les crisis? A quin
problema s’enfronta Espanya actualment?
h) Segons la teoria econòmica, en quina fase de cicle es troba Espanya
actualment?
Solució:
a) El comportament varia a causa de la variació de la producció (primera gràfica), però
també a causa de la diferent utilització del deute per part del Govern espanyol (segona
gràfica).
b) El tipus d’error que il·lustra aquesta gràfica és la inestabilitat dels cicles econòmics.
c) L’any 2008 Espanya va iniciar una fase de recessió.
d) Les fases del cicle econòmic són quatre: expansió, auge, recessió, fons.
© McGraw-Hill 139
SOLUCIONARI
e) Les despeses socials que més creixen en temps de crisi són les prestacions per atur.
f) Resposta oberta. No es tracta tant de polemitzar sobre quina és la més indicada, sinó
com ho percep l’alumnat. En tot cas, es tracta d’una economia mixta «a la europea» i
un espectre bastant ampli de l’estat del benestar així que és possible afirmar que, en
general, i amb molts matisos és més neokeynesià que lliberal.
g) Espanya ha recuperat els nivells de producció previs a la crisi, però a costa d’un fort
endeutament. El problema al que s’enfronta ara és el pagament d’interès i devolució
d’un deute públic que quasi igual el que guanya el país en tot un any.
h) La fase de cicle espanyola sembla ser una fase d’expansió (en el moment de
tancament de l’edició a principis de 2019).
PERISCOPI 5. Canvis en el sistema de pensions

Fins el 2012 l’edat de jubilació era de 65 anys. Però cada any a partir del 2013
s’incrementa un mes l’edat necessària, i en dos mesos a partir del 2020. Aquest
increment gradual es completarà el 2027, any a partir del qual caldrà tenir 67
anys per a accedir a la jubilació i a la corresponent pensió si s’ha cotitzat el
número d’anys mínim que marca la llei.
Reflexioneu:
a) Quin tipus de mesura i en quin tipus de política s’enquadra una reforma del
sistema de pensions com aquest?
b) Quin sentit té aquesta mesura en un context en el qual cada vegada preocupa
més que no hi hagi diners suficients per a garantir el pagament de pensions
en el futur?
Solució:
a) La mesura és una reforma bàsica i és una política de tipus estructural.
b) La mesura tracta de garantir el pagament de pensions des d'un doble front (fa falta
més edat que abans per accedir a la jubilació i alhora durant aquest interval de temps
se segueix cotitzant), justificat des d'un punt de vista econòmic però qüestionable en
la mesura que suposa empitjorar les condicions de jubilació pel que fa a generacions
anteriors.
PERISCOPI 6. Les receptes econòmiques no són universals

Per què no és possible aplicar als països pobres les mesures econòmiques que
han funcionat als països rics? A diferència de la medicina, no hi ha receptes
universals, i el més normal és que el que funciona en un país no funciona en un
altre. A la pràctica, són molts els factors no econòmics de tot tipus (culturals,
religiosos, polítics, etc.) que condicionen el creixement econòmic. Per exemple,
la dedicació al treball com a font d’autorealització personal ha portat el Japó, un
país amb recursos naturals escassos, a ser una de les economies més poderoses
del món. Aquesta concepció japonesa del treball deriva del seu peculiar
desenvolupament històric, religiós i cultural. Per això, no és un problema per als
japonesos treballar de sol a sol, fins el punt que moltes empreses han d’obligar
els seus treballadors a fer les vacances.
© McGraw-Hill 140
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Busqueu a Internet vídeos sobre la cultura i els costums japonesos.
Identifiqueu els trets culturals, més enllà de la realització personal a la feina,
que poden haver influenciat positivament en el seu desenvolupament
econòmic. En el mateix sentit, citeu costums o usos a Espanya que ens han
ajudat a desenvolupar l’economia.
b) Un famós economista va afirmar que «es podria calcular la riquesa de
qualsevol país només mesurant el percentatge de conductors i vianants que
respecten els semàfors». A què creieu que es referia? Hi esteu d’acord?
Solució:
a) Resposta oberta. Es pretén contrastar les dues cultures per que l’alumnat reflexioni
sobre els elements que originen el desenvolupament econòmic. A títol orientatiu i com
a característiques culturals japoneses podem citar la disciplina, l’esforç i el treball en
equip. Com a característiques culturals espanyoles podem citar la sociabilitat, molt
important per al desenvolupament d’activitats com el turisme.
b) Resposta oberta. La cita sobre conductors i vianants tracta de ser un reflex del civisme
i l’educació de la societat, igual que es podria haver utilitzat qualsevol altre similar. En
aquest sentit l’economista tracta d’establir una relació entre civisme/educació i riquesa
parafrasejant a Galbraith que va afirmar que no existeixen pobles analfabets rics ni
pobles educats pobres.
Correspon a l’alumne jutjar la bondat o idoneïtat de la cita, així com justificar la seva
resposta.
TEST DE REPÀS
1 b 2 c 3 d 4 c 5 d 6 a 7 c 8 b 9 a 10 c
EXERCICIS
Els errors de mercat.
1. Per què a certs béns públics també se’ls denomina «no rendibles»?
Solució:
Als béns públics se'ls denomina no rendibles perquè, en general i amb poques
excepcions, no són rendibles per a l'empresa privada, perquè és molt difícil impedir
l'accés als mateixos dels que no han pagat per ells. En conseqüència, és l'Estat qui
s'encarrega que hi hagi quantitat suficient dels mateixos.
© McGraw-Hill 141
SOLUCIONARI
2. Què s’entén per desenvolupament sostenible? Quina relació té amb les

externalitats?
Solució:
El desenvolupament sostenible és «aquell que satisfà les necessitats actuals de les persones
sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves». Es
relaciona directament amb les externalitats negatives i concretament amb la contaminació
perquè actualment s'entén que el deteriorament mediambiental pot haver arribat a nivells
que comprometen la qualitat de vida de les generacions futures.
3. Si les mesures de política mediambiental són molt clares respecte dels límits de les
emissions contaminants, per què és tan difícil combatre la contaminació?
Solució:
És molt difícil combatre la contaminació per l’elevat cost del personal especialitzat i el control
del compliment de la normativa.
4. Si per a empreses que ja estan produint i contaminant el cost d’instal·lar un procés

respectuós amb el medi ambient és de 75.000 €, quin import de multes imposaríeu
a aquestes empreses per contaminar?
Solució:
L’import de les multes per contaminar no hauria de ser inferior a 75.000 € per fer entendre a
les empreses de que és preferible instal·lar un procés respectuós amb el medi ambient que
contaminar.
5. Per què els impostos unitaris són els més justos en relació amb la contaminació, tot
i que també són els més difícils d’aplicar?
Solució:
Els impostos unitaris són més justos (perquè aquells que contaminen són els que més
paguen), tot i que realment aquests impostos són poc viables per costosos, ja que es
necessari personal especialitzat i independent a cada empresa per mesurar les
contaminacions.
6. A grans trets, en què s’assemblen i en què es diferencien els llindars màxims i les
llicències de contaminació?
Solució:
Els dos tipus de mesures contra la contaminació són semblants per ser mesures pal·liatives i
costoses i es diferencien perquè els llindars fixen límits mentre que amb les llicències es paga
més quan més es contamina.
7. Com contribueixen els anomenats impostos progressius al sosteniment del sector

públic? Quin principi hi ha darrera d’aquest finançament desigual?
© McGraw-Hill 142
SOLUCIONARI
Solució:
Els impostos progressius contribueixen al sosteniment del sector públic recaptant fons dels
ciutadans amb més capacitat econòmica. El principi que està darrere d'aquest finançament
desigual és el d'equitat.
8. Com utilitza l’Estat els PGE per a redistribuir la renda?

Solució:
L’Estat utilitza els PGE per redistribuir la renda captant fons (ingressos públics) dels
ciutadans amb major capacitat econòmica per redistribuir-los (en forma de despeses
públiques) entre els més desfavorits.
9. Citeu tres pràctiques habituals contràries a la lliure competència.

Solució:
Resposta oberta. L'alumne hauria de saber contestar-les en atenció al que ha estudiat a la
Unitat 5. A títol orientatiu: repartir-se el mercat, arribar a acords pel que fa als preus,
realitzar publicitat enganyosa, la imposició de condicions a altres empreses aprofitant una
posició dominant en el mercat.
10. Descriviu com contribueixen les empreses a recuperar l’activitat econòmica durant
la fase d’expansió del cicle econòmic.
Solució:
Durant la fase d’expansió del cicle econòmic les empreses contribueixen a recuperar
l’activitat econòmica realitzant inversions en equips productius. L’increment de renda propicia
la recuperació del consum. El consum, alhora, genera més inversions i major consum i
inversions.
11. Pel que fa a les externalitats, què significa que el mercat «no informa
correctament» els consumidors sobre els costos reals de producció?
Solució:
El mercat no informa correctament a consumidors i consumidores de quins són els costos
reals de producció del bé en qüestió, ja que només s’han tingut en compte els costos interns
i s’ha prescindit dels externs.
12. Feu una llista amb, almenys, cinc serveis públics i classifiqueu-los d’acord amb els
criteris de la taula 7.1.
Solució:
Excloïble / no excloïble Rival/no rival
Enllumenat públic No excloïble No rival en consum
Correus Excloïble Rival en el consum
Parc públic No excloïble No rival en consum
© McGraw-Hill 143
SOLUCIONARI
Clavegueram Excloïble No rival en consum

públic
13. A quins problemes s’enfrontaria l’Administració pública si vol privatitzar una

carretera nacional per a millorar el ferm i fer-ne el manteniment? I si vol privatitzar
el servei de bombers?
Solució:
Si l’Administració pública volgués privatitzar una carretera nacional per millorar el seu ferm i
manteniment seria pràcticament inviable pels costos que hauria d’assumir per evitar l’accés
als consumidors paràsits. La privatització d’un servei com els bombers també serà molt
inviable perquè sota la gestió d’una empresa privada posarien per davant interessos
econòmics o de rendibilitat davant dels públics.
14. En els mercats que funcionen d’acord amb la lliure competència:

a) Com influeix el número d’empreses en la competitivitat?
b) Per què són font de progrés tecnològic?
c) Com es veuen afavorits els treballadors?
d) Per què augmenta el número de clients potencials?
Solució:
a) Quan major és el nombre d’empreses major és la intensitat de la competència.
b) Aquest tipus de mercats són font de progrés tecnològic perquè busquen mitjans més
eficients per competir que acaben per traduir-se en avenços tecnològics.
c) Els treballadors es veuen afavorits perquè guanyen capacitat adquisitiva i es crea
ocupació en augmentar el nombre d’empreses.
d) El nombre de clients potencials augmenta atrets per les contínues rebaixes en preu i
l’augment de qualitat i prestacions dels productes.
15. Per què l’asimetria d’informació pot constituir un problema en les relacions
comercials?
Solució:
L'asimetria de la informació pot constituir un problema en les relacions comercials, perquè
quan en una relació d'intercanvi una de les parts té menys informació que l'altra, la primera
normalment surt perjudicada perquè realitza eleccions que possiblement no realitzaria en cas
de disposar de tota la informació.
16. Per a cadascuna de les mesures següents:

• Construcció d’una autovia.
• Subvencions per contractació a causa de l’inici d’una crisi econòmica.
• Modificació de les lleis del salari mínim, establint-ne un augment.
• Ensenyament universitari gratuït.
• Rebaixa d’impostos.
• Jornada laboral de 35 hores per a tots els treballadors.
© McGraw-Hill 144
SOLUCIONARI
• Obligatorietat de l’ús de l’etiqueta ecològica per a vehicles.

• Sanció econòmica a empreses per pràctiques monopolistes.
Identifiqueu:
a) L’error de mercat relacionat.
b) El tipus de funció (proveïdora, reguladora, estabilitzadora o redistribuïdora)
que fa l’Estat.
c) Intervenció del sector públic.
Solució:
a) b) c)
Error de mercat Funció de l’Estat Intervenció del
relacionat sector públic
Construcció d’una autovia. Escassetat de béns no Proveïdora Subministrament
rendibles de béns públics
Subvencions per Inestabilitat dels cicles Estabilitzadora Suavitzar les
contractació causa de l'inici econòmics transicions entre
d'una crisi econòmica. els cicles
Modificació de les lleis del No és un error Reguladora Reguladora
salari mínim, establint una
pujada d'aquest.
Ensenyament universitari No és un error Reguladora Reguladora
gratuïta.
Rebaixa d'impostos Distribució desigual de Redistribuïdora Corregir les
la renda diferències
socioeconòmiques
Jornada laboral de 35 hores No és un error Reguladora Reguladora
per a tots els treballadors.
Obligatorietat de l'ús de Les externalitats Reguladora Procurar un
l'etiqueta ecològica per a (negatives) de la desenvolupament
vehicles producció
sostenible
Sanció econòmica a La competència Reguladora Defensa de la lliure
empreses per pràctiques imperfecta competència
monopolístiques.
17. Quin tipus d’error de mercat pretén corregir la intervención del sector públic en els
casos següents?
a) Augmentar els impostos del gasoil per a vehicles dièsel.
b) Ampliar la xarxa viària nacional.
c) Actualitzar les pensions dels jubilats.
d) Investigar les línies aèries per a pactar els preus.
e) Construir un passeig marítim.
f) Incrementar la quantia de les beques d’estudi.
© McGraw-Hill 145
SOLUCIONARI
g) Abaixar els impostos per a reactivar l’economia.

h) Obligar els bancs a augmentar la informació que proporcionen als clients.
Solució:
a) Pujar els impostos del gasoil per a vehicles dièsel. Les externalitats negatives de la
producció i utilització de vehicles a motor.
b) Ampliar la xarxa viària nacional. La insuficiència de béns no rendibles però demandats
com és el cas de les carreteres.
c) Actualitzar les pensions dels jubilats. La redistribució de la renda cap als que ja han
contribuït laboralment a la societat.
d) Investigar les línies aèries per pactar els preus. La competència imperfecta (el mercat de
les línies aèries és un oligopoli).
e) Construir un passeig marítim. La insuficiència de béns no rendibles però demandats com
és el cas dels passejos marítims.
f) Incrementar la quantia de les beques d’estudi. La redistribució de la renda cap als que
desitgen estudiar.
g) Baixar els impostos per reactivar l’economia. L’inestabilitat dels cicles econòmics.
h) Obligar als bancs a augmentar la informació que proporcionen als seus clients.
Competència imperfecta (foment de la transparència de les seves actuacions i
responsabilitat davant de la societat).
18. Dels parells d’afirmacions següents, raoneu quina de les dues us

sembla més correcta. A continuació, defenseu la vostra postura davant un
company que opina el contrari:
Parella d’afirmacions 1:
a) L’Estat ha d’intervenir en l’activitat econòmica regulant el comportament
dels cicles econòmics.
b) L’Estat ha de limitar al màxim les funcions, i ha de deixar per al mercat la
resolució dels problemes derivats del desenvolupament de les activitats
econòmiques.
Parella d’afirmacions 2:
a) Els impostos contribueixen a la redistribució de la renda.
b) Els impostos limiten el creixement econòmic, perquè la obligatorietat del
pagament desincentiva els agents econòmics més competitius.
Solució:
Els dos parells d’afirmacions tenen per objecte mostrar als alumnes la dificultat de
trobar una solució equilibrada en economia que acontenti a tothom, ja que cada
afirmació, tot i ser certa, té avantatges i inconvenients.
― Primer parell d’afirmacions: il·lustra la vella confrontació entre neoliberals i
neokeynesians a propòsit de la intervenció de l'Estat en l'economia. L’alumne
defensor de la postura a) pot argumentar que els cicles suposen un error de
© McGraw-Hill 146
SOLUCIONARI
mercat, creant atur cíclic, desajustos entre sectors, i afectant més a grups de
població més vulnerables, per la qual cosa l’Estat ha d’intervenir amb major
despesa pública per compensar-los o aminorar-los si és possible. L’alumne partidari
de la postura b) podria al·legar que és una ingenuïtat creure que el Govern
intervindrà con el cicle utilitzant els recursos públics de manera eficient. I que,
donat que és relativament neutral als estímuls de mercat, el Govern podrà utilitzar
aquests recursos en inversions ruïnoses o improductives però que donen un major
nombre de vots a curt termini, com repartir rendes en forma de prejubilacions a
persones que podrien treballar o invertir en obres faraòniques públiques
innecessàries.
― Segon parell d’afirmacions: planteja un altre problema de sobres conegut pels
economistes: sense impostos no hi ha redistribució de la renda però, al mateix
temps, els impostos frenen el creixement econòmic ja que minven els beneficis
empresarials i la renda dels més treballadors productius, impedint a les empreses
ser més competitives o crear nous llocs de treball a les primeres i desincentivant als
segons per treballar més. L'equitat, la justícia social, no són mitjans, són fins. No
necessiten per tant estar sotmesos a criteris d’«eficiència» com altres inversions.
Tot el que l'Estat faci, ha de conduir a la seva realització. I els impostos progressius
són el principal mitjà per a aconseguir-ho. Un argument a favor de la postura b)
podria ser que, quan cobres impostos a una empresa que té beneficis per a desviar-
los als que no en tenen, estem traient recursos dels que són competitius, als que no
ho són. I el resultat final serà ineludiblement una societat que produeix menys
riquesa, és a dir, una societat més pobra. I una societat més pobra al final, no
tindrà res a repartir.
La política macroeconòmica.
19. Definiu amb paraules pròpies les diverses polítiques conjunturals.

Solució:
Aquesta pregunta pretén que l'alumne faci una definició, amb les seves pròpies paraules, de
polítiques de les que ja ha sentit parlar en els mitjans de comunicació o que li «sonen».
A títol orientatiu:
Política fiscal La política relacionada amb els impostos i les despeses públiques.
Política monetària Política que controla el preu i la quantitat de diners.
Política exterior Política que guarda relació amb el comerç internacional.
Política de rendes Política que controla els preus i els salaris.
20. Considereu que aconseguir una feina estable o ben pagada d’aquí a deu anys
és un pla de creixement a llarg termini, i com a tal podria ser considerat una
política estructural. Quins objectius i prioritats inclouríeu en la vostra
planificación indicativa per a aconseguir aquest objectiu? Detalleu-ne també
dates, terminis i llocs d’execució.
Solució:
© McGraw-Hill 147
SOLUCIONARI
Resposta oberta. Es demana a l’alumne que reflexioni sobre el seu futur i estableixi els
passos i fases que el portaran a la consecució d'una ocupació estable i ben pagada. Variaran
en funció del que l'alumne entengui per una ocupació estable i/o ben pagada, si bé i en
general les alternatives, amb els seus corresponents objectius intermedis, són tres:
funcionariat (finalitzar estudis i preparar una oposició), empresa privada (finalitzar estudis i
accedir de seguida al mercat laboral) i treball per compte propi (finalitzar estudis i muntar un
negoci).
21. Classifiqueu les decisions següents del Govern en termes de política

macroeconòmica (mesura i tipus de política):
a) Crear el Pla 2025 per a la reducció de consum de combustibles fòssils.
b) Restringir la circulació de diner.
c) Reestructurar el sector de les drassanes navals.
d) Incentivar l’exportació de maquinària.
e) Augmentar el sou als funcionaris.
f) Nacionalitzar les línies aèries.
g) Modificar l’IVA.
h) Invertir en infraestructures a les comunitats autònomes que es troben per sota
d’un determinat nivell de renda.
Solució:
Mesura Tipus de política
a) Crear el Pla 2025 per la reducció de consum Planificació Estructural
de combustibles fòssils. indicativa
b) Restringir la circulació de diners. Política monetària Conjuntural
c) Reestructurar el sector de les drassanes Modernització Estructural
navals. sector
d) Incentivar l’exportació de maquinària. Política exterior Conjuntural
e) Pujar el sou als funcionaris. Política de rendes Conjuntural
f) Nacionalitzar les línies aèries. Privatització Estructural
d’empreses
g) Modificar l’IVA. Política fiscal Conjuntural
h) Invertir en infraestructures a CCAA per sota Política fiscal Conjuntural
d'un determinat nivell de renda
22. Com aconsegueixen els països millorar la productivitat?

Solució:
Com es va estudiar a la Unitat 2 a llarg termini els països tracten de créixer
econòmicament, incrementant la seva productivitat o el nombre de factors.
© McGraw-Hill 148
SOLUCIONARI
La perspectiva macroeconòmica.
23. Quines són les variables i els indicadors econòmics que mesuren l’evolució de
l’economia?
Solució:
Veure figura 7.5 de la unitat.
24. Relacioneu els titulars següents, extrets de la prensa econòmica, amb les
variables macroeconòmiques i indicadors estudiats al llarg d’aquesta unitat.
a) «El país surt de la crisi.»
b) «Les hipoteques pugen al febrer.»
c) «Sortir a sopar és, més car que fa un any.»
d) «Descendeix l’atur juvenil.»
Solució:
Les respostes per part de l’alumnat seran vàlides sempre que les argumenti
degudament. En tot cas i a nivell orientatiu:
Variable Indicador
a) Producció PIB
b) Preu del diner Tipus d’interès
c) Preus (cistella compra) IPC
d) Ocupació Taxes d’activitat, atur i ocupació
© McGraw-Hill 149
SOLUCIONARI
25. Argumenteu si les afirmacions següents són veritables o falses:

a) «Tot i l’eficiència del mercat, aquest pot proveir una quantitat de béns
inferior a la que demanda el mercat.»
b) «El preu de venda sempre informa del cost real de la producció d’un bé o
servei, i deixa un marge raonable de benefici per a l’empresa.»
c) «Les externalitats generen costos que l’Estat ha de mirar d’evitar.»
d) «Des d’un punt de vista econòmic, una despesa elevada en protecció
social és un factor que afavoreix el creixement econòmic perquè
incentiva els treballadors a incrementar la seva productivitat.»
e) «Les polítiques estructurals busquen l’estabilització de l’economia.»
Solució:
a) Cert. L’exemple palpable d’aquesta afirmació és l’existència de béns públics.
b) Fals. Moltes vegades el preu de venda no informa de costos externs com la
contaminació.
c) Cert. Tot i que és cert que l’Estat es pot implicar de moltes maneres per resoldre-
les
d) Fals. Els increments de la productivitat tenen el seu origen en la major destresa
dels treballadors per contribuir en el procés productiu. La protecció social no
guarda cap relació amb aquest aspecte de la prestació laboral.
e) Fals. És la política conjuntural la que cerca suavitzar les transicions entre els
diferents cicles econòmics.
26. Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que es formulen a continuació:
«Al llarg de la història, les etapes que ha travessat la intervenció de l’Estat en

l’economia han estat les següents:
• L’Estat proteccionista. Al llarg del segle XVIII va serpreponderant la política
proteccionista, l’anomenat mercantilisme. En aquesta època, s’associava el
poder econòmic a l’acumulació de metalls preciosos. No obstant això, les traves
que s’imposaven al lliure comer reduïen l’eficiència i la creació de riquesa.
• L’Estat no protagonista. Bàsicament, consisteix en què l’Estat deixa plena
autonomia al mercat i així aquest es regula sol, es manté en un paper
secundari, cobrint algunes necessitats col·lec tives bàsiques que el mercat no
satisfà (sanitat, educació, justícia, regulació d’ocupació, ordre cívic, etc.), o
aquelles que necessiten grans inversions (ferrocarril, energia elèctrica,
subministrament d’aigua, etc.).
• L’Estat protagonista. Després de la crisi que va haver- hi durant la Gran
Depressió dels anys trenta del segle XX, i de la mà de les teories de
l’economista Keynes, l’Estat intervé per evitar les crisis cícliques de l’economia
de lliure mercat. En moments de crisi, l’Estat s’ocupa del fet que hi haurà
despesa suficiente per a compensar la falta de demanda privada de béns i
serveis.
© McGraw-Hill 150
SOLUCIONARI
• L’economia mixta. A l’actualitat, els sistemes economics predominants són els

de l’economia mixta. Aquest sistema mira de combinar els avantatges del
mercat com a assignatari de recursos amb l’equilibri i benestar que aporta la
intervenció de l’Estat. Els errors del mercat són els factors que condicionen el
grau d’intervenció del sector públic, però en general els plantejaments són dos:
el neoliberal, que defensa una intervenció de l’Estat el màxim de reduïda, i el
neokeynesià, que abunda precisament en el contrari.»
a) Quina nova funció va atorgar el keynesianisme al sector públic?

b) Com es concreta la intervenció de l’Estat en les èpoques de crisi
econòmica?
c) En què es diferencia el sistema d’economia mixta del de planificació
centralitzada, estudiat a la Unitat 2?
Solució:
a) La nova funció que va atorgar el keynesianisme a l'Estat va ser la intervenció de
l'economia per suavitzar les fluctuacions dels cicles econòmics.
b) En èpoques de crisi, l'Estat s'ocupa que hi hagi prou despesa per compensar la
manca de demanda de la iniciativa privada.
c) En els sistemes d’economia mixta, la intervenció del sector públic no és tan
accentuada com en els sistemes de planificació centralitzada, sistema aquest últim
on no hi ha lloc per la iniciativa privada.
27. Identifiqueu el tipus de despesa dels PGE per a cadascun dels ítems
següents, indicant el beneficiari, si és el cas:
a) Subvenció per conversió de contracte temporal a indefinit.
b) Construcció de ports.
c) Pensió per incapacitat.
d) Despesa en subministraments d’edificis públics.
e) Pagament a funcionaris interins.
f) Subvenció per inversió en I+D+i.
Solució:
Despesa Tipus de despesa Beneficiari
a) Subvenció per conversió de Transferència Empreses
contracte temporal en indefinit.
b) Construcció de ports. Real El país en general
c) Pensió per incapacitat. Transferència Famílies
d) Despeses en subministraments Real El país en general
d’edificis públics.
e) Pagament a funcionaris interins. Real El país en general
f) Subvenció per inversió en I+D+i. Transferència Empreses
© McGraw-Hill 151
SOLUCIONARI
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem... el cicle econòmic.
Qüestions:
1. Quina relació trobeu entre la gràfica del PIB i la taxa d’atur? I entre la gràfica del
PIB i el número d’aturats? Interpreteu els resultats.
Solució:
Hi ha una relació inversament proporcional: a mesura que augmenta el PIB baixa la taxa
d'atur i l'inrevés. La relació entre el PIB i el nombre d'aturats és similar però no vol dir el
mateix. I és que per exemple pot haver crescut el nombre d'aturats, però no la taxa d'atur si
és que ha variat significativament la població activa del país. Els resultats il·lustren que, a
Espanya, la recuperació de la crisi de 2018 no ha vingut acompanyada de creació d'ocupació
que millorés els nivells previs a la crisi. Quant a l'anàlisi de la taxa d'atur no hi ha hagut
emigracions ni immigracions significatives que alteressin la població activa i, per tant, que
distorsionin la interpretació de les dades de l'ocupació en relació amb el PIB.
2. Quina relació hi ha entre el dèficit públic i el deute públic? I entre el dèficit públic i
el PIB?
Solució:
A mesura que augmenta el dèficit públic, augmenta també el deute. Això es deu al fet que
s'ha recorregut a emetre títols de deute per finançar el dèficit públic. També s'observa una
correlació entre l'evolució del PIB i la del dèficit públic: aquest ha augmentat a mesura que el
PIB es deteriorava, per l'activació dels estabilitzadors automàtics de l'economia.
3. Al començar la crisi, la temporalitat en l’ocupació va començar a descendir. A què

creieu que es pot deure?
Solució:
La temporalitat en l'ocupació va començar a baixar perquè el treball temporal és del primer
que es prescindeix ja que les indemnitzacions són més assumibles que les dels treballadors
indefinits. Alhora es ressent la contractació de nous treballadors temporals perquè les
empreses recorren a treballadors temporals que ja tenen en plantilla.
4. A què es refereix el reportatge quan es parla de punt d’inflexió del cicle?

Solució:
Es refereix al fet que aquest punt indica el punt que marca la fi d'un cicle i el començament
d'un altre, en aquest cas el de la sortida del cicle dolent o de recessió i el començament del
cicle bo o d'expansió.
© McGraw-Hill 152
SOLUCIONARI
El dilema: prohibició dels dièsel?

Guia de treball:
En el dilema d'aquesta unitat es planteja la conveniència o no de restringir la circulació
dels vehicles dièsel, donada la contaminació que produeixen.
Els arguments a favor d'aquesta mesura podrien girar al voltant de la reducció d'emissions
de contaminants, però també al fet que la mesura, fet i fet, incentivaria el canvi dels vells
vehicles dièsel per altres menys contaminants.
Pel que fa a arguments en contra d'aquesta mesura, es podria defensar, entre altres, que
fabricar un cotxe nou pot suposar tantes emissions de CO 2 a l'atmosfera com les que
realitzaria durant bona part de la seva vida útil.
Proposta de cinema: El dilema

Qüestions:
1. Quin tipus de mercat formen les tabaqueres?

Solució:
Les tabaqueres formen en aparença un oligopoli col·lusiu, amb llargs períodes en què
els preus no varien o ho fan de manera concertada, seguits de breus i molt ocasionals
períodes de guerra comercial.
2. Quin error de mercat està present en els sectors empresarials en els quals es
desenvolupa l’acció de la pel·lícula?
Solució:
L’error de mercat present en tots ells és la falta de competència.
3. A quin dilema s’enfronta l’excientífic? I la cadena de televisió?

Solució:
El dilema central es troba entre la línia editorial de la cadena de televisió i els seus
interessos financers.
© McGraw-Hill 153
SOLUCIONARI
UNITAT 8. Indicadors i equilibri

macroeconòmic
REFLEXIONA
1. Descriviu amb paraules pròpies en què consisteix la «roda de l’economia».

Solució:
Resposta oberta. Es tracta de que l’alumne identifiqui el funcionament de l’economia:
consum i inversió es retroalimenten generant més consum i inversió i, per tant, més
riquesa i benestar per tots.
2. Tot i que el PIB és un indicador molt important, hi ha realitats que poden

repercutir sobre el nostre benestar col·lectiu i que no hi apareixen reflectides.
En podríeu posar algun exemple?
Solució:
Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén anticipar les limitacions del PIB. Per
exemple, que no mesura la contaminació, les activitats no remunerades com el treball
domèstic o la qualitat de vida.
3. Si els grans números del PIB ens donen tanta informació sobre com seran les
nostres vides, per què creieu que la major part de les persones els paren tan
poca atenció?
Solució:
Resposta oberta. Donada la seva quantia ens semblen xifres molt allunyades de la
nostra realitat econòmica.
ACTIVITATS
1. Responeu les preguntes següents en relació amb la figura 8.1:

a) Si al País Basc el PIB per habitant és superior al de la Comunitat
Valenciana, això vol dir que el País Basc produeix més?
b) Està millor repartida la renda a la Comunitat de Madrid que a Andalusia?
c) En termes de percentatge i respecte d’un espanyol, què vol dir que un
aragonès guanya el 110 %?
Solució:
© McGraw-Hill 154
SOLUCIONARI
a) No, de fet produeix més la Comunitat Valenciana, però com aquesta té més
habitants que el País Basc el repartiment del PIB per habitant és menor.
b) El PIB per habitant no mesura la distribució de la renda sinó la mitjana per
habitant.
c) Vol dir que, en termes mitjans, per cada 100 € que guanya un espanyol, un
aragonès guanya 110 €.
2. Indiqueu si el PIB mesura les activitats següents: allò produït per una
empresa sueca a Espanya, el volant que forma part d’un cotxe, el voluntariat
a una ONG, el contraban de tabac, allò produït per una empresa espanyola a
Portugal, un pantaló fabricat a Itàlia però venut a Espanya.
Solució:
 Allò produït per una empresa sueva a Espanya. Sí, perquè es produeix a l’interior
de les fronteres d’Espanya.
 Un cotxe en una cadena de muntatge. No, fins que es finalitzi és un bé intermedi.
 El voluntariat en una ONG. No, perquè no passa pel mercat.
 El contraban de tabac. No, perquè és una activitat il·legal no susceptible de
mesurament.
 Allò produït per una empresa espanyola a Portugal. No, pertany al PIB portuguès
perquè es produeix a l’interior de les seves fronteres.
 Un pantaló fabricat a Itàlia, però venut a Espanya. No, perquè es tracta d’una
importació.
3. L’amortització mesura el desgast dels equips productius. Com més

desgastats estan, més antiquats estaran, menys productius seran i més a
prop estaran de ser reemplaçats. Sabent això, i que el PNN és la
macromagnitud que precisamente té en compte aquest desgast, per què
creieu que és important conèixer el valor que han perdut els equips
productius del país?
Solució:
És important conèixer el valor que han perdut els equips productius d’un país per
diverses raons:
a) Per mesurar el desgast en relació amb la quantitat produïda i així determinar la
seva productivitat.
b) Conèixer el desgast dels equips possibilita preveure quan seran reemplaçats.
c) La quantitat de desgast es comptabilitza com una despesa empresarial i, per tant,
el benefici serà menor. En conseqüència, l'empresa pagarà menys impostos i
repartirà menys entre els accionistes de tal manera que podrà estalviar per
reemplaçar els equips arribat el final de la seva vida útil.
© McGraw-Hill 155
SOLUCIONARI
4. En què es diferencia el Producte Nacional Brut del Producte Interior Brut?

Solució:
El Productes Nacional Brut es diferencia del Producte Interior Brut en que el criteri per
mesurar el produït és la nacionalitat no les fronteres del país. Mentre el PNB mesura el
produït per les empreses d'una determinada nacionalitat amb independència d'on
estiguin, el PIB mesura el produït a l'interior del país amb independència de la
nacionalitat.
5. Per què es deflacta el PIB nominal? Com es calcula?

Solució:
El PIB nominal es deflacta per eliminar la inflació dels preus del PIB. Per a això es
multipliquen les quantitats produïdes de l'any corresponent amb les d'un determinat
any base.
6. Al mercat d’Irislàndia es van vendre, el primer any, 500.000 kg de peix a una

mitjana de 10 €/kg. El segon any es va vendre la mateixa quantitat de peix,
però a 12 €.
a) Calculeu el PIB nominal i el PIB real dels dos anys utilitzant com a base
el primer any.
b) Quant han variat els preus entre el primer any i el segon? I el PIB real?
Solució:
a) PIB nominal i PIB real:
PIB nominal PIB real (base any 01)

Any 01 500.000 · 10 = 5.000.000 € 5.000.000 €
Any 02 500.000 · 12 = 6.000.000 € 500.000 · 10 = 5.000.000 €
b) Els preus han pujat un 20%:

12 - 10
Incremento precio = ×100 =20%
10
El PIB real no ha variat perquè l'increment nominal de l'any 02 va respondre a
l'increment de preus, no al de la quantitat produïda.
7. Fa 20 anys els televisors eren grans «caixes» amb definició d’imatge mitjana
i en els quals només es podien veure canals de televisió i costaven el doble
que els actuals. Utilitzeu aquest exemple per a explicar que el PIB no mesura
la qualitat de la producció.
Solució:
Actualment es poder fer moltes més coses amb els televisors (connectar jocs, realitzar
enregistraments sense aparells accessoris, veure canals de tele per cable o streaming,
© McGraw-Hill 156
SOLUCIONARI
navegar per Internet...) que fa vint anys, però aquests televisors valen la meitat que
abans. Fa 20 anys qualsevol televisor sumava molt més al PIB que avui, encara que
les seves prestacions estaven molt lluny de les actuals.
8. Per què l’economia submergida és un problema que afecta tothom?

Solució:
Perquè no genera ingressos per l’Estat i, per tant, no contribueix al sosteniment
d’infraestructures i serveis essencial de la societat. Els que la practiquen, tanmateix, sí
tenen accés a molts d’aquests serveis, el que produeix un problema de «consumidor
paràsit».
9. Expliqueu les utilitats i limitacions del PIB per càpita.

Solució:
Utilitat. El PIB per habitant serveix per proporcionar una mesura del benestar d’un
territori geogràfic en atenció a la renda.
Inconvenient. Però no mesura el repartiment d'aquesta renda. Tot i que el PIB per
càpita fora relativament alt, podria resultar en la pràctica que la distribució fos molt
desigual, és a dir, que uns pocs fossin molt rics i molts altres, molt pobres.
10. Quina diferència hi ha entre la demanda agregada i la demanda

microeconòmica estudiada a la Unitat 4?
Solució:
La demanda agregada o macroeconòmica no explica el funcionament d’un mercat
aïllat, sinó que dóna compte del funcionament del conjunt de l’economia, és a dir, es
tracta de la demanda de béns i serveis en general, agregant o sumant les quantitats
demandades individuals formulades per els diferents agents econòmics.
11. En què es diferencia la corba de l’oferta agregada de la corba de l’oferta

microeconòmica?
Solució:
L’oferta agregada o macroeconòmica no explica el funcionament d’un mercat aïllat,
sinó que dóna compte del funcionament del conjunt de l'economia, és a dir, es tracta
de l'oferta de béns i serveis en general, afegint o sumant les quantitats ofertes
individuals formulades per els diferents agents econòmics.
12. Per què a les empreses els interessa conèixer l’evolució de la demanda
agregada?
Solució:
A les empreses els interessa conèixer l’evolució de la demanda agregada per ajustar la
seva producció a allò que desitja el mercat.
© McGraw-Hill 157
SOLUCIONARI
13. Expliqueu com condiciona el nivell mitjà de preus la demanda i l’oferta

agregades?
Solució:
De la mateixa manera que els preus condicionen l'oferta i la demanda
(microeconòmiques), igual passa amb el nivell mitjà de preus el qual condiciona
l'oferta i la demanda agregada per al conjunt de l'economia.
14. Com es relacionen els cicles de l’economia amb l’equilibri macroeconòmic?

Per què és inevitable la intervenció de l’Estat a l’economia tot i que moltes
vegades l’equilibri macroeconòmic és satisfactori?
Solució:
Els canvis en l’equilibri macroeconòmic informen sobre l’evolució de l’economia. Els
desplaçaments de la corba de la demanda agregada a l’esquerra informen sobre un
cicle de recessió, atur i descens de la producció, de manera que també l’oferta
agregada es desplaçarà a l’esquerra. I viceversa quan estem davant d'un cicle
d'expansió.
La intervenció de l'Estat en l'economia es fa inevitable per dues raons: l'existència de
recursos escassos i el fet que l'equilibri aconseguit, per satisfactori que sigui, és
temporal.
15. Per què el consum de les famílies és la clau de l’activitat econòmica dels
països desenvolupats?
Solució:
El consum de les famílies és la clau de l'activitat econòmica dels països desenvolupats
a causa de que constitueix al voltant de dues terceres parts del PIB amb tot el que
això suposa per a dinamitzar l'activitat econòmica.
16. Indiqueu com es veuen afectats els plans de consum davant les situacions
següents:
a) Un premi a la loteria nacional.
b) L’increment de l’edat de jubilació fins els 70 anys.
c) Aprovar una oposició a la funció pública després de diversos anys a l’atur.
d) Ser contractat indefinidament després d’un temps amb contractes
temporals.
Solució:
a) Un premi de la loteria nacional. D’acord amb la teoria de la renda permanent els
plans de consum no patiran una alteració significativa.
b) L’increment de l’edat de jubilació fins els 70 anys. D’acord amb la hipòtesi del cicle
vital algunes persones ajustaran els seus plans d’estalvi per poder consumir de
manera uniforme al llarg de tota la seva vida.
© McGraw-Hill 158
SOLUCIONARI
c) Aprovar una oposició a la funció pública després d’algunes anys a l’atur.

S’incrementarà notablement el consum d’acord amb la teoria de la renda
disponible.
d) Ser contractat indefinidament després d’un temps amb contractes temporals. Es
tendeix a consumir bona part de l’increment de la renda d’acord amb la teoria de
la renda permanent.
17. Quin paper fan les famílies en les inversions empresarials?

Solució:
L’estalvi de les famílies és el que possibilita les inversions empresarials.
18. Aquest llibre està protegit de còpia pels drets d’autor. Expliqueu de quina
manera aquests formen part de la inversión empresarial igual que passa amb
un cotxe o amb un llum de peu.
Solució:
Els drets d'autor són part de la propietat intel·lectual d'un país. Són valorables en
diners i percebuts pels autors d'una obra artística, literària o científica com a
participació en els beneficis que produeix la seva difusió, publicació o reproducció.
Suposen una inversió en la mesura que els autors els generen mitjançant recursos,
temps i esforç intel·lectual.
19. Determineu el comportament de la inversió per a cadascun dels casos

següents:
a) Instal·lacions a ple rendiment quan no existeixen recursos
ociosos.
b) Augment de béns de consum.
c) Augment d’impostos.
d) Fase d’expansió de l’economia.
e) Descens del preu del diner.
Solució:
a) Instal·lacions a ple rendiment sense que hi hagi recursos ociosos. Increment per
atendre demanda.
b) Augment de béns de consum. Increment per atendre demanda.
c) Augment d’impostos. Reducció, perquè disminueixen el nombre d’inversions
rendibles.
d) Fase d’expansió de l’economia. Increment per tractar d’aprofitar la bonança
econòmica.
e) Descens del preu dels diners. Increment perquè en baixar els interessos a pagar
augmenta el nombre d’inversions rendibles.
20. Quina part de la vostra paga setmanal estalvieu? Si és una quantitat fixa,
assenyaleu quin és el vostre PMC i el vostre PME.
© McGraw-Hill 159
SOLUCIONARI
Solució:
Resposta oberta. Si la paga setmanal de l'alumne o alumna fos de 20 € i el seu PMA
fos del 25%. Llavors estalviaria el 25% i consumiria el restant; això és, el 75%. En
aquest cas la quantitat estalviada seria de 5 € i la consumida de 15 €.
21. A casa vostra, algú estalvia per algun dels motius citats al requadre
Important de la pàgina anterior? Per quin dels motius assenyalats a la citada
taula iniciaríeu vosaltres un pla d’estalvi?
Solució:
Resposta oberta. Amb aquesta pregunta es pretén cercar referències en el context
familiar o pròxim de l’alumne. Quant als motius de l'alumne el normal és que, si en
dóna algun, sigui fer front a possibles despeses com alguna compra, vacances, etc.
22. Quina relació existeix entre l’estalvi, el consum i la inversión empresarial?

Solució:
Consum i estalvi es relacionen directament perquè allò que no es consumeix s’estalvia
i viceversa. I la inversió empresarial està condicionada per l’estalvi.
23. Per què les famílies amb rendes baixes no estalvien més per poder sortir de
la situació en la qual es troben?
Solució:
Perquè no poden. Els seus ingressos són tan baixos que les necessitats bàsiques
s’emporten pràcticament la totalitat de la renda. En conseqüències, quasi no tenen
capacitat per generar estalvi.
24. En que consisteix el cicle de la inversió?

Solució:
Es tracta del procés pel qual els estalvis es converteixen en inversió que genera un
benefici, el qual és convertit novament en estalvi i inversió.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. El PIB per habitant o PIB per capita
El PIB per habitant, també anomenat PIB per capita, és el resultat de dividir el
PIB entre el número d’habitants d’un país. El 2017 el PIB per habitant a Espanya
va ser de 25.000 € per habitant, que es correspon al 100 % a la figura 8.1. La
majoria de les comunitats autònomes queden per sota de la mitjana, però altres
la superen.
Reflexioneu:
© McGraw-Hill 160
SOLUCIONARI
a) Segons el gràfic, quin va ser el PIB per habitant de la vostra comunitat

autònoma?
b) Quin va ser el PIB espanyol total si el número d’habitants era de 46.548.342?
c) Esbrineu l’últim PIB per habitant d’Espanya, també el de la vostra Comunitat

Autònoma, i determineu si el nivell de vida general ha millorat o ha
empitjorat respecte allò establert a la figura 8.1.
Solució:
a) Resposta oberta. A títol orientatiu, el d'Andalusia és de 18.499,26 € (74% de 24.999
€) i el de Madrid de 33.748,65 € (135% de 24.999 €).
b) PIB Espanya = 46.548.342 x 24.999 = 1.163.662.001.650 euros; 1,16 bilions d'euros
aproximadament.
c) Resposta oberta: dependrà de la Comunitat Autònoma i de l'any en qüestió. El
professor ha de recomanar consultar les estadístiques de l'INE o, si escau, de l'institut
d'Estadística de la Comunitat Autònoma.
PERISCOPI 2. Índexs alternatius al PIB

L’Índex de Desenvolupament Humà, IDH, és només un de tants indicadors
alternatius al PIB. Existeixen altres índexs alternatius que també posen l’èmfasi
en factors menys econòmics, com per exemple la felicitat o l’ecologia. Però la
felicitat és una cosa relativa i els beneficis mediambientals són difícils de
mesurar, a més d’incerts i a llarg termini.
Reflexioneu:
a) Busqueu a Internet un indicador alternatiu al PIB. Redacteu un text
explicant el seu funcionament i comenteu algún dels seus resultats. Per
què us sembla adequat aquest indicador?
b) Inventeu el vostre propi índex alternatiu al PIB i mesureu el seu valor per
a tres països: l’Equador, Espanya i Dinamarca.
Per a construir-lo, consulteu les dades que necessiteu al web del Banc
Mundial (https://datos.bancomundial.org/ indicador). Quines variables
heu decidit utilitzar? Quins percentatges els heu assignat en la vostra
fórmula? Quin nom original li heu posar al vostre índex?
Solució:
© McGraw-Hill 161
SOLUCIONARI
a) Resposta oberta. A títol orientatiu hem escollit un totalment subjectiu com és la

Felicitat Interior Bruta (FIB) per que serveixi de contrapunt al PIB per incidir en que
molts béns materials no impliquen major felicitat. Definit per Bután aquest indicador té
en compte l’assistència sanitària, el temps disponible per la família i els amics, la
conservació dels recursos naturals i el gaudi de l’art.
b) Resposta oberta. Es valorarà el nombre d'indicadors escollits, així com les justificacions
a les ponderacions triades i que el nom triat per l'alumne sigui adequat alhora que
original.
PERISCOPI 3. Descomposició del PIB espanyol

En aquesta taula teniu el PIB real espanyol del 2017, a preus de mercat del
2010, en milions d’euros.
Reflexioneu:
a) Calculeu el valor del PIBpm segons l’oferta i la demanda. Quin valor
obteniu en tots dos? Per què?
b) Per què per a calcular el PIB segons l’oferta a preu de mercat li sumem el
valor dels impostos indirectes?
c) Sabent que els turistes que van venir a Espanya van consumir per valor de
51.587 milions d’euros, quina va ser l’aportació que van fer al PIB?
Solució:
a) Tots dos valors coincideixen perquè les empreses (l'oferta) venen el que les famílies
compren (la demanda).
• (Demanda) PIBpm = 658.488 + 227.699 + 246.141 + 400.216-366.225 =
= 1.166.319 M €
• (Oferta) PIBcf = 31.335 + 190.375 + 64.751 + 771.006 = 1.057.467
• PIBpm = PIBcf + Impostos indirectes = 1.057.467 + 108.852 = 1.166.319 M €.
b) Al PIB segons l’oferta a preu de mercat sumem el valor dels impostos indirectes
perquè la producció de les empreses no té en compte els impostos, per la qual cosa a
aquest PIB se l’anomena PIB cf. En canvi i quan la producció de les empreses arriba al
mercat s’afegeixen els impostos indirectes com per exemple l’IVA. I per aquesta raó i
en aquest cas el PIBcf es converteix en el PIBpm en afegir els impostos indirectes.
c) Si el PIB total va ser 1.166.319 M € i els turistes van consumir per valor de 51.587
milions d’euros podem mesurar la seva aportació en forma de percentatge:
© McGraw-Hill 162
SOLUCIONARI
51.387
Aportación turistas = ×100 =4,39%
1.166.319 [Trad.: Aportació turistes]
Això vol dir que 4,39 de cada 100 € té el seu origen en el turisme.
PERISCOPI 4. El multiplicador al segle XXI

El model del multiplicador aplicat a la inversió va ser desenvolupat per Keynes a
la dècada dels anys trenta, i és vàlid també per a moltes altres variables de
l’economia, com, per exemple, les despeses de l’Estat o les explotacions.
Aquestes idees van ser portades a la pràctica amb èxit durant la segona meitat
del segle XX, però ara ja estan en desús.
Reflexioneu:
a) Com va propiciar l’auge de les multinacionals al segle XXI la pèrdua de
vigència del model del multiplicador?
b) En tot cas, com podria afectar el multiplicador de la inversión la falta de
confiança de les empreses en el futur de l’economia?
Solució:
a) El model del multiplicador va perdre vigència per la internacionalització de les
activitats de les grans empreses, de manera que els efectes en cadena del
multiplicador marxaven a altres països.
b) La pèrdua de confiança fa que les empreses siguin més prudents amb les seves
inversions perquè si l'economia no acompanya, la rendibilitat baixa i és més difícil
recuperar l'invertit, això si no s'entra en pèrdues.
PERISCOPI 5. Les locomotores econòmiques

A l’efecte de l’arrossegament o de la dependència respecte d’una unitat
propulsora és al que es refereixen els economistes quan diuen que un país o un
sector és una «locomotora econòmica». S’utilitza aquesta expressió perquè són
moltes les empreses o «vagons» que depenen exclusivament de la salut de
sectors determinats. La paraula locomotora també s’aplica a la primera potència
econòmica d’un grup de països.
Reflexioneu:
a) Quins sectors creieu que actuen com a locomotores de l’economia espanyola?
Repassa el que has estudiat a l’apartat 6 de la Unitat 3, sobre sectors
econòmics.
b) Quins països creieu que actuen com a locomotores de la UE? I a nivell
mundial?
Solució:
a) Les locomotores econòmiques espanyoles són el turisme, l’alimentació, el sector de
l’automòbil i les semimanufactures no químiques.
b) Els països que actuen com a locomotores normalment són els més forts
econòmicament: França i Alemanya a la UE i Xina i EE.UU. a nivell mundial.
© McGraw-Hill 163
SOLUCIONARI
TEST DE REPÀS
1 a 2 d 3 d 4 a 5 c 6 b 7 c 8 d 9 d 1 b
0
EXERCICIS
Creixement i producció.
1. Donada la taula següent amb magnituds econòmiques de l’any 02 en milions

d’euros (M€):
a) Calculeu el valor del PIBpm de l’any 02.

b) Si l’any 01 el PIBpm va ser de 12.310 milions d’euros, quina és la variació
que ha experimentat la producció?
Solució:
a) PIBpm = 6.500 + 2.000 + 2.000 + (3.000 – 1.007) = 12.493 milions d’euros
b) VAR. PIB 02 – 01 = [(12.493 – 12.310) / 12.310] · 100 = 1,49 %
2. Quina és la finalitat de la Comptabilitat Nacional?

Solució:
La Comptabilitat Nacional permet als responsables del Govern comprovar si els
resultats de les seves mesures econòmiques responen a les expectatives, així com
corregir possibles desviacions o errades i establir noves previsions.
3. Per què no coincideixen el PIBcf amb el PIBpm?

Solució:
© McGraw-Hill 164
SOLUCIONARI
El PIBpm no coincideix amb el PIB cf per la intervenció del sector públic, que es concreta
en dos aspectes: primer, perquè l'empresa rep les subvencions públiques per finançar
part del seu procés productiu i, segon, perquè els preus de mercat inclouen impostos
indirectes com per exemple l'IVA.
4. Per què la Renda Personal Disponible no coincideix amb el que guanyen els
ciutadans?
Solució:
Perquè no és el mateix el que guanyen les famílies que els diners dels que disposen en
realitat degut a la funció redistributiva de l’Estat: impostos directes (Id), beneficis no
distributius (Bnd), contribucions a la Seguretat Social (Css) i TE (Transferències de
l’Estat, com pensions, ajudes...).
5. Donada la taula següent en milions d’euros (M€):
a) Calculeu el valor del PIBpm i el PIBcf.

b) Per què coincideix el PNN a cost de factors amb la RN?
Solució:
a) PIBpm = 6 000 + 3 000 + 1 300 + (1 000 – 300) = 11 000 milions d’euros
PIBcf = Rendes percebudes per les famílies = 5 000 (salaris) + 1000 (lloguers) +
2000 (interessos) + 2 000 (dividends) = 10 000 milions d'euros
b) La renda nacional (RN) coincideix amb el PNN cf perquè no es tenen presents les
rendes de factors estrangers a l’interior del país, les rendes nacionals obtingudes a
l’estranger i les amortitzacions.
6. Un país produeix taronges i llimones. Durant els anys 01, 02 i 03 es van

vendre, respectivament, 100.000, 120.000 i 150.000 quilos de taronges a 1,
1,20 i 1,50 €/quilo, mentre que les vendes de llimones en aquells tres anys
ascendien a 60.000, 70.000 i 80.500 quilos, venuts a 0,80, 0,90 i 1,10
€/quilo. En els anys ressenyats, calculeu:
© McGraw-Hill 165
SOLUCIONARI
a) La producció per a cadascun dels diversos productes.

b) El PIB nominal.
c) El PIB real respecte de l’any 01.
d) La variació del PIB real entre els anys 01 i 03.
Solució:
a), b), c)
Taronges Llimones
Any Preu Quantita Total Preu Quantita Total PIB nominal PIB real
t t
01 1 100.000 100.000 0,80 60.000 48.000 148.000 148.000
02 1,20 120.000 144.000 0,90 70.000 63.000 207.000 176.000
03 1,50 150.000 225.000 1,10 80.500 88.550 313.550 214.400

d) VAR. PIB real 01-03 = [(214 400 – 148 000) / 148 000] · 100 = 44,86 %
7. Donada la taula següent en milions d’euros (M€):

PIBpm 90.000 M€
Impostos directes (IRPF) 11.600 M€
Cotizacions a la Seguretat Social 10.900 M€
Renda de factors nacionals a l’estranger 16.000 M€
Amortitzacions 12.000 M€
Renda de factors estrangers en territori nacional 12.000 M€
Impostos indirectes 8.000 M€
Subvencions oficials 2.000 M€
a)Calculeu el PNBpm, el PNNpm, i la RN.

b) Quina és la renda per habitant si el territori té 700.000 habitants?
Solució:
a) PNBpm = 90 000 + 16 000 - 12 000 = 94.000 milions d'euros
PNNpm = 94.000 - 12 000 = 82 000 milions d'euros
PNNcf = RN = 82 000 - 8 000 + 2 000 = 76 000 milions d'euros
b) Renda per habitant = PIBpm / nombre d’habitants = 90 000 000 000 / 700 000 =
128 571,43 €/habitant.
8. L’únic empresari autònom d’un país compra els propis productes per 1.210 €
(IVA del 21 % inclòs). Sabent que l’IVA és un impost indirecte, a quant
ascendeix el PIBpm d’aquest país? I el PIBcf?
Solució:
El PIBpm en aquest país seria de 1.210 €
© McGraw-Hill 166
SOLUCIONARI
El PIBcf seria:
PIBpm = PIBcf + Ii
PIBcf = PIBpm – Ii = 1210 -210 = 1.000 €
9. Hi ha algun cas pel qual un país podria no créixer a pesar d’augmentar el seu
PIB?
Solució:
Sí, quan el PIB augmenta degut a la inflació dels preus i no a l’increment de la
producció.
10. Suposeu que a Econolàndia només hi ha dues empreses: una que produeix
farina amb el mateix blat que planta i recol·lecta, i una altra que produeix pa.
La farinera ven el seu producte a la panificadora per 20 milions d’euros, i
aquesta, al seu torn, ven pa per 50 milions d’euros als consumidors finals,
que compren el pa. Tots els diners que circulen per aquesta economia sumen
50 milions d’euros, fruit de les vendes de la farina i el pa.
Aquesta quantitat es reparteix així: 40 milions d’euros per a pagar els salaris
dels treballadors i 10 milions de benefici que es reparteixen els propietaris de
les empreses de farina i de pa.
Calculeu el valor del que produeix aquesta economia pels mètodes de la
despesa, la renda, les vendes de les empreses i el valor afegit. Comenteu els
resultats.
Solució:
Empresa Empresa Consumidors Salaris Beneficis de PIB
farinera panificadora finals les (producció)
empreses
Despesa — — 5€ — — 75 €
Renda — — — 60 € 15 € 75 €
Vendes 50 € 75 € — — — 125 € (*)
Valor 50 € 25 € — — — 75 €
afegit
Pel mètode del valor afegit, l'empresa farinera va afegir 50 milions d’euros a la
producció, mentre que la panificadora va afegir 25 milions d’euros (vendre per 75 el
que va comprar per 50). El procediment que comptabilitza les vendes de les empreses
per determinar el valor del produït revela la seva falta d'idoneïtat pel fet que es
produeix doble comptabilitat.
11. Per què no és vàlid sumar les vendes de les empreses per a calcular el PIB?
Poseu-ne un exemple.
Solució:
El mètode de les vendes no és vàlid per calcular el PIB perquè solapa la producció de
les empreses. A títol orientatiu, i per exemple, un llenyataire, una fàbrica de mobles i
una botiga desenvolupen activitats econòmiques diferents. Si per produir un moble
© McGraw-Hill 167
SOLUCIONARI
que ha estat venut per 1.500 € han tingut unes vendes per valor de 500, 800 i 1.000
€ respectivament, les vendes totals han estat de 2.300 € mentre que el moble s'ha
venut a 1.500 €. El mètode de les vendes no té en compte que tant el llenyataire com
la fàbrica han incorporat el valor de la seva producció a la de la botiga.
12. Contesteu les preguntes següents relacionades amb la Comptabilitat

Nacional:
a) Què són els béns de capital? Com influeixen en la Comptabilitat Nacional?
b) En què creieu que s’assemblen i es diferencien la Comptabilitat Nacional i
l’empresarial?
c) Expliqueu com afecten a la Comptabilitat Nacional els impostos directes i
indirectes.
Solució:
a) Els béns de capital (màquines, ordinadors, elements de transport...) són aquells
necessaris per la producció de béns i serveis. Aquest tipus de béns satisfan
necessitats humanes, però de manera indirecta, a diferència de les de consum que
ja estan llestes per ser gaudides o utilitzades.
b) Comptabilitat nacional i empresarial s'assemblen en què actuen com a notaris
d'una determinada realitat, registrant informació sobre el que esdevé per a ser
analitzada i prendre les decisions oportunes. Es diferencien en que la primera
informa sobre la marxa de l'economia en el seu conjunt i la segona, sobre les
empreses.
c) Els impostos suposen un augment del valor del PIB segons es tingui o no en
compte en el seu càlcul. Per tant, poden augmentar la xifra del PIB sense que això
es degui a un augment de l'activitat econòmica.
L’economia en conjunt.
13. Què és el nivell mitjà de preus?

Solució:
El nivell mitja de preus és la mesura ponderada del conjunt de béns i serveis d’una
economia.
14. Per què es torna més pronunciat el pendent de la corba de l’oferta agregada
a mesura que un país incrementa la producció?
Solució:
La pendent de la corba d’oferta agregada es fa més pronunciada a mesura que la
capacitat productiva s’apropa als nivells de plena utilització. És a dir, per molt que
pugi el preu i, per tant, les expectatives empresarials d’obtenir beneficis més grans,
arriba un moment en que a les empreses els resulta molt difícil incrementar la seva
producció perquè ja estan a ple rendiment.
© McGraw-Hill 168
SOLUCIONARI
15. De quins factors depenen els moviments o desplaçaments de la corba de la

demanda agregada? I els de la corba de l’oferta agregada?
Solució:
Els factors que, entre altres, influeixen sobre la demanda agregada són el nivell mitjà
de preus, la quantitat de diners en circulació, el nivell de renda dels agents econòmics
i els impostos.
El comportament de la corba de l’oferta agregada depèn dels costos de producció, el
nivell mitjà de preus i les expectatives empresarials.
Els factors que, entre altres, influeixen sobre la demanda agregada són el nivell mitjà
de preus, la quantitat de diners en circulació, el nivell de renda dels agents econòmics
i els impostos.
16. Per què la demanda agregada i el PIB acaben per expressar les mateixes
xifres?
Solució:
La demanda agregada parla d’expectatives de despesa i el PIB de fets consumats, allò
realment gastat. Les dues quantitats acaben per expressar el mateix perquè en una
economia de mercat on les empreses estan disposades a produir tot allò que
demanden els agents econòmics, quantitat demandada i produïda, la quantitat de
béns i serveis que es demanda és la mateixa que es produeix, una vegada que les
empreses ajusten la seva producció a allò que demanden els diferents agents
econòmics.
17. Raoneu quines repercussions tindrien sobre el PIB els fets següents:
a) Un abaratiment dels processos de producció.
b) Un increment del nivell mitjà de preus a causa de la inflació.
c) Un descens de la despesa pública.
d) Un augment de les exportacions.
e) Un descens en el cost de les matèries primeres.
f) Una baixada del preu del diner.
g) Un increment de les importacions.
h) Un augment del preu del petroli.
i) Una baixada d’impostos.
j) Una disminució de la inversió de béns d’equip.
Solució:
A continuació s’apunta, per cada apartat, la solució curta, seguida d’una explicació
causal que el professor pot utilitzar de guia per facilitar i avaluar l’activitat en grup.
a) Un abaratiment dels processos de producció desplaçaria a la dreta la corba
d’oferta agregada, incrementant oferta agregada.
b) Un increment del nivell mitjà de preus a causa de la inflació, quan aquesta és
excessiva, genera incertesa i redueix la inversió productiva afectant negativament
al PIB, provocant un descens de la demanda agregada. No obstant això, una taxa
reduïda d'inflació del voltant del 2% podria fins i tot resultar beneficiosa en
© McGraw-Hill 169
SOLUCIONARI
augmentar discretament els marges de les empreses i mantenir lluny el fantasma

de la deflació.
c) Un descens de la despesa pública provoca un descens de la demanda agregada.
La despesa de l’Estat en béns públics que generen externalitats positives pot a
llarg termini tenir un efecte net positiu sobre el PIB. Per exemple, invertir en tenir
millors professors, o una xarxa de transport de mercaderies per ferrocarril pot
conduir a llarg termini a l’economia nacional a ser més competitiva i produir més
béns i serveis. Malauradament, quan això no és així, l’efecte sobre el PIB és
negatiu. Encara que pugui estar justificat per raons d’equitat i redistribució de la
renda.
d) Un augment de les exportacions provoca un increment de la demanda agregada.
Un augment de les exportacions, romanent tota la resta constant, augmenta el
PIB. Donat que la producció nacional haurà augmentat per poder satisfer aquesta
demanda exterior.
e) Un descens en el cost de les matèries primeres incrementa l’oferta agregada, la
producció i el PIB.
f) Una baixada del preu dels diners produeix un increment de l’oferta agregada. Una
baixada en els tipus d’interès impulsaria la inversió i, per tant, el PIB, encara que
també augmentaria el risc de fomentar un major endeutament de famílies,
empreses i Estat.
g) Un increment de les importacions provoca un descens de la demanda agregada.
Un increment de les importacions, romanent tota la resta constant, significaria una
reducció del PIB, ja que estem emprant una major part de la nostra renda en
consumir béns i serveis que no hem produït en el nostre territori.
h) Un augment del preu del petroli causa un descens de l’oferta agregada. Un
increment del preu del petroli significa un augment dels costos de producció i, per
tant, una menor oferta agregada, i un menor PIB.
i) Una baixada d’impostos causarà un increment de l’oferta agregada, així com de la
demanda agregada. Una menor càrrega impositiva, romanent constant la despesa
pública, deixa més renda en mans de famílies i empreses, el que afavoreix que
augmenti el PIB. Tanmateix, això només és possible reduint el superàvit fiscal o
incorrent en major deute públic.
j) Una disminució de la inversió de béns d’equip causarà un descens de la demanda
agregada.
18. Representeu gràficament la variació de la corba de la demanda agregada com

a conseqüència de l’augment de la despesa d’algun dels agents econòmics.
Com afecta aquest canvi l’equilibri macroeconòmic si l’oferta agregada no
varia?
Solució:
En desplaçar-la corba de la demanda agregada cap a la dreta el normal és que pugin els preus
(excés de demanda) en tant les empreses no atenen adequadament la quantitat demandada.
© McGraw-Hill 170
SOLUCIONARI
Nivell de preus
Quantitat de producció
El consum. La inversió. L’estalvi.
19. Per què es considera que la variació d’existències és una forma d’inversió?
Solució:
La variació d'existències es considera una altra forma d'inversió ja que en
emmagatzemar la producció en lloc de vendre-la, les empreses s'asseguren la
disponibilitat de productes llestos per vendre o consumir en períodes posteriors al de
la seva producció.
20. Pel que fa a l’estalvi:

a) Si el que és recomanable és estalviar entorn un 10 %, compliu o no
aquest objectiu?
b) Per a quin tipus d’emergències us agradaria disposar d’estalvis?
c) Teniu un compte bancari en el qual dipositeu els estalvis?
d) Tot i que no practiqueu l’estalvi amb regularitat, hi ha alguna cosa per la
que creieu que val la pena estalviar?
Solució:
a) Resposta oberta. Es proposa al docent que demani a mà alçada la resposta a
aquesta pregunta i així contrastar el resultat entre l’alumnat.
b) Resposta oberta. El normal és que l’alumne no s’hagi plantejat estalviar per
imprevistos perquè sap que aquest tipus de contingències les resoldran a casa.
L’objectiu d’aquesta pregunta és que reflexioni sobre aquest aspecte pensant que
no sempre altres resoldran els seus problemes.
21. Per què la inversió empresarial és important per a aconseguir el creixement

econòmic a llarg termini?
Solució:
La inversió empresarial es centra en béns de capital (màquines, ordinadors,
infraestructures, etc.) que constitueixen el teixit industrial que al seu torn s'ocupa de
la producció de béns i serveis. Sense aquest teixit no és possible dotar de valor afegit
als productes i, per tant, créixer econòmicament.
© McGraw-Hill 171
SOLUCIONARI
22. Com es relacionen consum i riquesa?

Solució:
Es relacionen a través de l’efecte riquesa. Disposar de riquesa de «reserva» per
consumir condiciona les decisions de consum.
23. Quina ha estat la inversió inicial que ha donat lloc a un increment total de la
despesa de 23.000 € en una economía en la qual la propensió marginal a
l’estalvi és del 7 %?
Solució:
Inversió:
Δ total de la despesa = Despesa inicial (1/1 – PMC)
23.000 = Despesa inicial (1/1-0,93)
23.000 = Despesa inicial (1/0,07)
Despesa inicial = 1.610 €
24. En un país la propensió marginal al consum del qual és del 95 %, una

empresa demanda béns d’inversió per valor de 40.000 €.
a) Calculeu quin seria l’increment total de la despesa que experimenta
aquesta economia.
b) Suposeu que, com a màxim, s’ha de pagar un impost del 10 % en
cadascuna de les compres o adquisicions, com afectaria aquesta mesura
del sector públic a la despesa total?
Solució:
a)
― Δ total de la despesa = Despesa inicial (1/1 – PMC)
― Δ total de la despesa = 40 000 (1/1 - 0,95)
― Δ total de la despesa = 800 000 €
b) Davant la presència d'impostos, la despesa és menor ja que el 10% de les

compres és detret pel sector públic. En conseqüència:
― Δ total de la despesa = Despesa inicial (1/1 – PMC)
― Δ total de la despesa = [40 000 – (0,10 · 40 000)] (1/1 – 0,95)
― Δ total de la despesa = 720 000 €
25. Relacioneu els titulars següents extrets de la prensa econòmica amb

conceptes econòmics estudiats al llarg d’aquesta unitat:
a) «L’alta inflació mina el PIB».
b) «Segueix augmentant el preu de l’habitatge nou».
c) «Segueix sense aflorar el treball en negre».
d) «L’economia s’estanca».
e) «L’economia creix un mes més gràcies a la confiança de les empreses».
© McGraw-Hill 172
SOLUCIONARI
Solució:
a) Titular referit a la influència de la inflació sobre el PIB o el que és el mateix, al PIB
nominal i PIB real. Quan la inflació és alta, el PIB sembla créixer però no
augmenta la producció sinó el preu dels mateixos productes i serveis que ja es
produïen.
b) Titular sobre l’habitatge i en conseqüència sobre la marxa de la construcció a
Espanya. L’increment de preu de l’habitatge nou denota pujades en la demanda i
per tant el normal és que les constructors incrementin la seva inversió en planta i
béns d'equip relacionats amb aquesta activitat.
c) Titular sobre l'economia submergida (una de les limitacions del PIB que és incapaç
de mesurar-la) i l'existència de treballs no declarats que existeixen però no
computen legalment de tal manera que no generen ingressos per a l'Estat ja sigui
com cotitzacions socials o impostos directes.
d) Titular sobre la producció. En parlar de l'economia se sol fer referència a ella en
termes de producció o de creixement econòmic (existència o absència del mateix).
Un estancament sol indicar l'assoliment de valors productius similars als de
períodes passats, de tal manera que, aparentment, l'economia sembla entrar en
recessió.
e) Titular sobre el paper de la confiança o les expectatives. La confiança és
fonamental perquè empreses i famílies incrementin els seus plans de consum i
inversió respectivament. Al seu torn creixen l'ocupació i els beneficis empresarials
propiciant més consum i inversió de manera que augmenta la producció i els
països creixen econòmicament.

a) La Renda Nacional és el que guanya un país després de descomptar els impostos
directes i les cotitzacions socials.
b) El PIB real sempre és major que el PIB nominal.
c) Els avenços tecnològics afavoreixen el desplaçament de la corba de l’oferta
agregada cap a l’esquerra.
d) Com més desenvolupat és un país, més alta acostuma a ser la propensió marginal
a estalviar.
e) Un increment de la despesa pública pot generar un augment de la despesa molt
superior en el conjunt de l’economia d’un país.
Solució:
a) Fals. La Renda Nacional és allò que guanya un país abans de descomptar els
impostos directes i les cotitzacions socials.
b) Fals. El PIB nominal és sempre major perquè està «inflat» degut a la inflació.
c) Fals. El desplaçament de la corba de l’oferta agregada es produiria a la dreta.
© McGraw-Hill 173
SOLUCIONARI
d) Cert. Són les persones i els països més rics els que més estalvien perquè tenen
més capacitat per atendre les seves necessitats de manera que els resulta més
senzill crear excedents i estalvis.
e) Cert. L’efecte multiplicador de la inversió podria generar un increment de la
despesa superior si és que els efectes en cadena de la inversió es queden en el
propi país.
27. Analitzeu si, en general, augmenten o disminueixen el consum, la inversió i l’estalvi

amb els fets següents:
a) Disminueix el nivell mitjà de preus.
b) Augmenta el preu del diner.
c) Milloren les expectatives de futur.
d) El Govern aprova una baixada d’impostos.
e) La inflació augmenta un 5 %.
Solució:
a) Disminueix el nivell mitjà de preus: Augmenta/Augmenta/Disminueix.
b) Puja el preu del diner: Disminueix/Disminueix/Augmenta.
c) Milloren les expectatives de futur: Augmenta/Augmenta/Disminueix.
d) El Govern aprova una baixada d'impostos: Augmenta/Augmenta/Disminueix.
e) La inflació augmenta un 5%: Disminueix/Disminueix/Augmenta.
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem… els Comptes Nacionals.
Qüestions:
1. Qui són els qui «atrauen» el PIB a Espanya? I quin és el sector empresarial
que més aporta al PIB?
Solució:
Els agents econòmics que més estiren del PIB a Espanya són les famílies a través del
consum. El sector empresarial que més aporta al PIB és el sector serveis.
2. A quant ascendeix la intervenció del sector públic espanyol en l’economia?

Solució:
La intervenció del sector públic en l'economia ascendeix al 18%, la qual cosa vol dir
que 18 de cada 100 € que es gasten a Espanya tenen el seu origen en el sector públic.
3. Quina va ser l’aportació de la construcció al PIB el 2016?
© McGraw-Hill 174
SOLUCIONARI
Solució:
Si el PIBcf de 2017 va ascendir a 104.729,58 € i l'aportació de la construcció va ser del
5%, la quantificació en euros és de 5.236,48 M €. Si aquesta magnitud ha baixat un
10% respecte a 2016, llavors i si anomenem X al valor afegit per a la construcció
aquest any:
x – 0,10 x = 5.236,48
x = 5.236,48/0,90 = 5.818,31 M €
4. Per què creieu que va descendir el nivell d’inversió a partir del 2008?
Solució:
El nivell d'inversió va baixar a partir de l’any 2008 a causa dels indicis de crisi que
definitivament van cristal·litzar en la crisi mundial de l’any 2010.
5. Què ha passat amb la capacitat de finançament de les famílies entre el 2016 i

el 2017? I amb la de les Administracions públiques?
Solució:
La capacitat de finançament de les famílies ha empitjorat: mentre que l’any 2016 van
demostrar autosuficiència l’any 2017 van necessitar recórrer a finançament extern. En
canvi, la de les administracions públiques va millorar en reduir les seves necessitats
de finançament extern possiblement a causa de menor pagament d'interessos de
deute públic, contenció en la despesa...
El dilema: treballar en negre, sí o no?

Guia de treball:
En el dilema d'aquesta unitat es planteja si el treball «en negre» està completament
injustificat o pot justificar-se en virtut de determinades circumstàncies.
Arguments en contra de l’economia en negre podrien ser:
 Suposen una competència deslleial. Els que contribueixen es veuen «castigats» davant
dels que no ho fan i han de competir en els mercats en inferioritat de condicions. És
injust i econòmicament ineficient.
 L’economia en negre pot fer insostenible l’Estat Social.
 Saltar-se les lleis té un efecte «contagi». La persona que obté avantatge enfront
d'altres per saltar-se una norma fiscal pot sentir-se més fàcilment temptada a saltar-se
altres normes encara que no siguin fiscals. És un mal exemple per a tots.
Arguments a favor de treballar en negre podrien ser:
• El Govern no pot regular per complet i de manera perfecta totes les situacions
particulars. En algunes circumstàncies és just que una persona pugui treballar en
negre. Per exemple, quan els seus ingressos no arriben per viure, o per pagar les
cotitzacions socials.
• L’economia en negre sovint ajuda a iniciar petites activitats que posteriorment creixen,
tenint èxit i s’incorporen a l’economia «legal».
© McGraw-Hill 175
SOLUCIONARI
Proposta de cinema: Que bonic és viure.
Qüestions:
1. Identifiqueu el context històric en el qual es desenvolupa l’acció de la

pel·lícula?
Solució:
El context de la pel·lícula (crisi bancària i posterior depressió) es correspon amb la
Gran Depressió de la dècada dels 30 als EUA.
2. Quina ciutat sembla més puixant econòmicament, Pottersville o Bedford

Hills? En quina preferiríeu viure?
Solució:
Des d'un punt de vista econòmic Pottersville sembla una ciutat que genera major
producció. Resposta oberta a la preferència de ciutat.
3. Amb quines limitacions del PIB relacionaríeu la pel·lícula?

Solució:
Les limitacions del PIB amb què es relacionaria la pel·lícula són dos: d'una banda, que
no mesura la qualitat de vida de Bedford Hills (on regna bon ambient i els seus
habitants s'ajuden els uns als altres) ni la humanitat i sacrifici del protagonista (seria
l'equivalent al voluntariat o treballs no remunerats que són una altra limitació del PIB
ja que no els mesura) que resulta tan bon veí (a part del seu treball en la companyia
d'emprèstits) que la ciutat sencera hauria estat molt diferent sense ell, com té ocasió
el protagonista de comprovar a través de la seva visió.
© McGraw-Hill 176
SOLUCIONARI
UNITAT 9. Els comptes de l’Estat
REFLEXIONEU
1. Com resumiríeu la política fiscal en poques paraules?

Solució:
Les paraules bàsiques són ingressos i despeses públiques.
2. Si el Govern inicia una política fiscal expansiva, com us afectaria a vosaltres

personalment? Poseu-ne exemples concrets. I si inicia una política
restrictiva?
Solució:
Una política fiscal expansiva suposa més serveis públics i més diners a les butxaques
dels ciutadans de manera que és possible que vegis augmentada la teva paga, hi hagi
millors vacances o millors regals d’aniversari o Reis. Una política restrictiva té els
efectes contraris.
3. Per què diem que després d’una política fiscal expansiva ve una política fiscal
restrictiva si l’economia no creix? Què passaria si l’economia creix
suficientment?
Solució:
Si l’economia no creix després d’una política fiscal expansiva (més despeses i menys
impostos) és molt probable que el país s’hagi endeutat de manera que siguin les
generacions futures les que paguin les despeses de les anteriors. I el que és lògic és
que ho facin estalviant i amb contenció de despesa, és a dir, amb una política fiscal
restrictiva.
ACTIVITATS
1. Per què la política fiscal és l’instrument principal de l’Estat per a invertir en la

pròpia economia?
Solució:
La política fiscal és el principal instrument de l’Estat per intervenir en la seva pròpia
economia perquè la política monetària i l’exterior estan en mans de la Unió Europea.
2. Com influeix la variació del tipus impositiu dels impostos sobre la capacitat
adquisitiva de les famílies i les empreses??
© McGraw-Hill 177
SOLUCIONARI
Solució:
Una variació dels tipus de certs impostos modifica la quantitat de diners disponible de
famílies o empreses per consumir o invertir, cosa que, alhora, repercuteix en la
demanda agregada i, per tant, en els nivells de producció i ocupació del país.
3. Pel que fa a la manera d’operar, què diferencia les polítiques fiscals

discrecionals dels estabilitzadors automàtics?
Solució:
Les polítiques fiscals discrecionals cal activar-les ja que no estan reglades i tenen com
a objectiu mantenir el to de l’activitat econòmica. En canvi, els estabilitzadors
autonòmics actuen quan creix o decreix el nivell de producció augmentant o
disminuint els ingressos o les despeses públiques.
4. Què diferencia el tipus impositiu dels impostos proporcionals del tipus dels
impostos progressius?
Solució:
El primer no canvia amb el nivell de renda, mentre que el segon augmenta amb el
nivell d’ingressos de qui paga l’impost.
5. Dels estabilitzadors automàtics es diu que funcionen «com un amortidor»,

tant quan l’economia va bé com quan va malament. Què es pretén dir en
realitat amb això?
Solució:
El que es pretén dir és que, en fases d’expansió econòmica, augmenta la producció i,
en conseqüència, l’ingrés en concepte d’impostos (com l’IVA), i viceversa. També en
les fases d’expansió hi ha més persones en actiu, el que implica una major cotització i,
per tant, a més de pagar la sanitat i les pensions, s’acumula excedent per pagar els
subsidis per desocupació quan arribi la fase de recessió. Arribada aquesta, els subsidis
per desocupació minimitzar la precària situació econòmica dels que forçosament es
troben aturats.
6. Com influeix una política fiscal restrictiva sobre la producció, l’ocupació i els
preus?
Solució:
La política fiscal restrictiva (per reducció de la despesa o augment dels impostos)
redueix els nivells de renda, amb la qual cosa es contrauen el consum i la inversió.
Això redueix la demanda agregada, així com la producció, l'ocupació i els preus.
7. Què passa quan el Govern augmenta la despesa pública?

Solució:
© McGraw-Hill 178
SOLUCIONARI
Un augment de la despesa pública provoca un augment en els nivells de renda, de

manera que s'expandeixen el consum i la inversió. Això incrementa la demanda
agregada, així com la producció, l'ocupació i els preus.
8. Com contribueix un treballador a «estabilitzar l’economia» quan cobra l’atur

després de diversos anys de cotitzar mentre treballava?
Solució:
El treballador «estabilitza l’economia» perquè l’atur que rep durant la fase de recessió
després de cotitzar anys durant la fase d’expansió suavitza la transició entre els dos
cicles fent-la més estable.
9. En què es diferencien les despeses corrents de les despeses d’inversió? I les

transferències de les subvencions?
Solució:
Les despeses corrents són les despeses generals destinades a proporcionar a la
societat serveis públics com la sanitat, l’educació, la justícia, la defensa nacional i un
llarg etcètera. En canvi, les despeses d’inversió són les destinades a mantenir i
ampliar la capacitat productiva del país. Les transferències són les percepcions de les
persones i les subvencions són les de les empreses.
10. Classifiqueu les partides següents de despeses extretes dels Pressupostos

Generals de l’Estat:
a) La construcció d’un nou pavelló esportiu al vostre institut.
b) Els salaris dels professors.
c) Les compres a empreses privades de material administratiu d’un sol ús per
a la secretaria.
d) Una subvenció pública a una empresa per contractació de personal.
e) La pensió de jubilació d’un professor.
Solució:
a) La construcció d’un nou pavelló esportiu al teu institut. Inversió
b) Els salaris dels professors. Despeses corrents
c) Les compres a empreses privades de material administratiu d’un sol ús per
secretaria. Despeses corrents
d) Una subvenció pública a una empresa per contractació de personal. Transferències
i subvencions
e) La pensió de jubilació d’un professor. Transferències i subvencions
11. Quins trets caracteritzen els impostos directes enfront dels indirectes? Què
diferencia els impostos de les taxes?
Solució:
© McGraw-Hill 179
SOLUCIONARI
Els impostos directes recauen directament sobre les persones o sobre les empreses,
perquè s’ha obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que es posseïa. En canvi, els
impostos indirectes són els que es paguen quan s'adquireix un producte o s'utilitza un
servei. Els impostos són pagaments exigits per les administracions sense que el
contribuent rebi res a canvi, és a dir, no proporciona un benefici immediat a qui els
paga mentre que, les taxes, són pagaments a canvi de la utilització d'un servei públic
o d'una activitat que proporciona un benefici directe a l'usuari (l'entrada a una
exposició pública, la matrícula d'una universitat pública, etc.).
12. Per què l’Impost sobre les begudes alcohòliques es classifica com un impost
indirecte?
Solució:
L’Impost sobre Begudes Alcohóliques es classifica com a indirecte perquè es paga per
adquirir aquest tipus de begudes sense tenir en compte la identitat o circumstàncies
personals de qui les compre.
13. Quina relació existeix entre el fet i la base imposable dels tributs?
Solució:
La base imposable és la quantificació econòmica del fet imposable, és a dir, el que és
objecte de gravamen degut a la realització de determinat acte per part del
contribuent.
14. Com es relacionen els PGE amb els errors de mercat i amb la redistribució de
la renda?
Solució:
Els PGE es relacionen amb els errors de mercat perquè la redistribució de la renda que
efectuen els governs a través dels PGE té el seu origen en la distribució desigual de la
renda que és un dels principals errors de mercat.
15. Poseu exemples de despesa pública que contribueixen a incrementar el PIB

en contraposició a les despeses de transferència.
Solució:
Resposta oberta. L’alumne hauria de citar despeses com per exemple la sanitat,
l’educació, la justícia, l’exèrcit... és a dir, partides no relacionades amb la redistribució
de la renda.
16. Quines dues variables del PGE són les que indiquen el tipus de política fiscal
que vol aplicar el Govern d’un país?
Solució:
Les dues variables del PGE que indiquen el tipus de política fiscal que vol aplicar el
Govern d’un país són la quantia de despesa i el saldo pressupostari.
© McGraw-Hill 180
SOLUCIONARI
17. Què vol dir l’índex de Gini si és de 0,45 als EUA, 0,35 a Espanya i 0,27 a
França?
Solució:
Vol dir que la riquesa està més ben repartida a França que a Espanya i a Espanya
millor que als EE. UU. a causa de que com més proper és a zero aquest índex, més
repartida està la riquesa i viceversa quan aquest índex dóna valors propers a la unitat.
18. Per què no s’entén el dèficit cíclic com un problema? Raoneu la vostra
resposta.
Solució:
El dèficit cíclic no s'entén com un problema perquè té un caràcter temporal i sorgeix
«a cavall» de les fases de recessió dels cicles econòmics, de manera que l'Estat
s'endeuta per reactivar l'economia i recuperar la confiança dels agents econòmics.
19. Quan es converteix el dèficit cíclic en estructural?

Solució:
El dèficit cíclic es converteix en estructural quan es manté fins i tot en situacions
properes a la plena ocupació.
20. Què pretenen els Estats quan s’endeuten?

Solució:
En endeutar-se els Estats pretenen realitzar despeses i inversions que estableixin les
bases per a la recuperació econòmica del país de manera que es generi prou activitat
econòmica com perquè el país emprengui la fase d'expansió i pugui pagar amb escreix
el deute pendent.
21. Una regla no escrita sobre els augments dels impostos és que els Governs els
afronten al començar el seu mandat, mai al final. Per què creieu que és així?
Solució:
Els governs afronten les pujades d'impostos en començar el seu mandat perquè són
impopulars i el realitzar-les a prop de les eleccions perjudica seriosament les
possibilitats d'una reelecció.
PERISCOPIS
© McGraw-Hill 181
SOLUCIONARI
PERISCOPI 1. Quant costa sostenir els serveis públics?

La pressió fiscal és el resultat de dividir els ingressos que obté l’Estat en forma
d’impostos i cotitzacions socials entre el PIB, és a dir, la relació que existeix
entre el que un país paga per a sostenir l’Estat i el que produeix/guanya aquest
país.
Si preguntem a la nostra mare, al nostre pare o a les nostres amistats,

segurament coincidiran en què es paguen molts impostos. Hauríem obtingut la
mateixa resposta en qualsevol altre país. Poc importa que ho preguntem als
francesos que, comparativament, en paguen més que nosaltres, o als irlandesos,
que en paguen menys. Les persones contribuents són iguals a tot arreu del món:
saben que han de sacrificar un percentatge dels seus ingressos en concepte
d’impostos, però, com que no sempre en reben directament els beneficis, no
tenen gens clar si se’ls està donant un bon ús. En tot cas, els impostos
progressius (com, per exemple, l’IRPF, on el tipus impositiu és més gran com
més gran és la capacitat econòmica del contribuent) són els que permeten
recaptar més diners entre les capes socials més afavorides i després redistribuir-
los millor entre les persones més desafavorides.
Reflexioneu:
a) A Espanya el 2017 la pressió fiscal va ser del 33,9 %. Com s’interpreta
aquest percentatge?
b) Si a Espanya la pressió fiscal és menor que a França i altres països
europeus, per què els espanyols es queixen dels impostos que paguen?
c) Quin tipus de política fiscal s’associa a una pressió fiscal menor?
d) Quins efectes té sobre el consum i la inversió una pressió fiscal menor? I
sobre la redistribució de la renda?
Solució:
a) Aquest percentatge vol dir que per cada 100 € que guanya cada espanyol, 33,9 €
són en concepte d’impostos i cotitzacions per sostenir l’Estat.
b) Resposta oberta. Els contribuents no estan contents de pagar impostos enlloc.
Aquesta pregunta tracta que l'alumne reflexioni sobre la necessitat de pagar
impostos per raons d'interès general i donar-li l'ocasió d'adoptar un enfocament
positiu sobre aquesta qüestió
c) Una pressió fiscal menor suposa impostos més baixos que és el que correspon a una
política fiscal expansiva.
d) Una pressió fiscal menor implica que els ciutadans tenen més renda per consumir o
invertir. Un altra cosa és la redistribució de la renda i és que en baixar els impostos
l’Estat perd l’oportunitat de recaptar més i, per tant, l’ocasió de reassignar els
corresponents ingressos a redistribuir la renda a través de les despeses socials.
© McGraw-Hill 182
SOLUCIONARI
PERISCOPI 2. Interpretació i evolució de les partides de despesa

La classificació de les despeses que acabem d’estudiar és la més senzilla, però
també la més generalista. Un altre criteri consisteix a classificar les despeses en
funció del seu destí, és a dir, per polítiques o per serveis bàsics. Alguns són:
Les diverses partides s’expressen en forma de percentatge respecte del total del
pressupost i també respecte del percentatge de variació en relació amb l’any
anterior. D’aquesta manera, és possible conèixer amb rapidesa el pes que té
cada partida sobre el total i també l’evolució de cada partida d’any en any.
El pes de cada partida permet establir comparacions entre els pressupostos de
diferents països. L’evolució de les partides d’un any per l’altre revela les
intencions i prioritats del Govern.
Reflexioneu:
a) Quina és la partida que s’emporta la major part del pressupost? I la que
menys?
b) Quina va ser la variació en educació entre els dos anys? A quant ascendiria la
despesa en educació el 2019 si el Govern manté el mateix percentatge
d’increment?
c) Quina política ha estat la prioritària si mirem l’increment experimentat
respecte de l’any anterior?
d) Què revela la disminució de la partida assignada a l’atur?
© McGraw-Hill 183
SOLUCIONARI
e) Identifiqueu quines despeses són reals i quines són de transferència.

Solució:
a) La partida que s’emporta la major part del pressupost és la de les pensions. I la que
menys l’accés a l’habitatge.
b) La variació en Educació entre els dos anys va ser un increment del 3 %
c) La política amb un increment major respecta l’any anterior ha estat Defensa.
d) La disminució de la partida assignada a desocupació revela, en principi, la disminució
de l'import a pagar en concepte de prestacions d'atur.
e) Totes les despeses reals amb excepció de les partides de pensions, altres prestacions
econòmiques, serveis socials, foment de l’ocupació, desocupació i accés a l’habitatge
que són despeses de transferència.
PERISCOPI 3. El paraigües de la Seguretat Social

La Seguretat Social és com un fons que proporciona prestacions a tota la
població. Els cotitzadors principals d’aquest «pot» són les empreses i la població
treballadora, però no només se’n beneficien ells. En funció de les persones
beneficiàries, és possible distinguir tres grups de prestacions: universals,
contributives i socials.
El finançament per a totes aquestes prestacions procedeix, per una banda, de les
cotitzacions socials de la població treballadora i, per una altra, dels impostos que
paguem totes les persones.
Reflexioneu:
a) Tenint en compte qui són els beneficiaris, indiqueu el grup de prestacions al
qual pertanyen: la sanitat, el subsidi d’atur, l’educació, la pensió per jubilació
i els menjadors socials.
b) En general, cada vegada és més gran el termini necessari de cotització per a
accedir a una prestació contributiva. Per què creieu que és així?
Solució:
a)
 Universal (educació i sanitat)
 Cotitzants (atur i pensió per jubilació)
 Pobres (menjadors socials)
© McGraw-Hill 184
SOLUCIONARI
b) Cada vegada és més gran el termini necessari de cotització per accedir a una prestació
contributiva a causa de les dificultats de l'Estat per atendre-les. En conseqüència i en
augmentar el termini de contribució es generen dos efectes: d'una banda, l'Estat
«triga» més temps que abans a pagar-les i, de l'altra, l'Estat recapta més fons abans
de començar a pagar-les.
PERISCOPI 4. L’indicador de la desigualtat s’anomena Gini

L’índex de Gini mesura les desigualtats econòmiques dins d’un país segons el
repartiment dels ingressos entre la població. La diagonal de perfecta igualtat
(vegeu el gràfic) representa un repartiment perfecte: el 20 % de la població rep
el 20 % dels ingressos, el 40 % de la població rep el 40 % dels ingressos, i així
successivament fins arribar al 100 %. Quan la diagonal es converteix en una
corba (anomenada de Lorenz), augmenta la desigualtat segons creix l’àrea A i
disminueix l’àrea B, i viceversa. Per a cada país, l’índex de Gini està entre el 0 i
l’1. Números propers al 0 indiquen que la riquesa està més repartida, i per tant,
l’àrea A és molt més petita que la B. En el cas extrem contrari, amb un país on
l’índex de Gini és igual a 1, coincidiria amb la línia de total desigualtat en el
gràfic, i significaria que una sola persona té tots els diners del país i no existeix
l’àrea B.
Reflexioneu:
a) Respecte la desigualtat, quines conclusions és possible establir per a Espanya
i la zona euro?
b) Si la sèrie (1) indica el que rep la renda disponible després d’impostos més
pensions i la sèrie (2), el mateix, però afegint la resta de les prestacions
socials, com, per exemple, atur, incapacitat o habitatge, què es pot deduir
sobre el nivell de protecció social?
Solució:
a) Pel que fa a la desigualtat i l'índex de Gini ha més desigualtat a Espanya que a la zona
euro.
b) El que es dedueix és que el nivell de protecció social és més gran a la zona euro que a
Espanya.
© McGraw-Hill 185
SOLUCIONARI
PERISCOPI 5. L’aigua que omple l’embassament del deute

Una metàfora adequada per a no confondre deute i dèficit podria ser
l’embassament d’un riu. L’aigua que flueix dia a dia pel riu cap a l’embassament
seria el dèficit, mentre que el total d’aigua que s’acumula a l’embassament seria
el deute. Si els països mesuren el que guanyen mitjançant el PIB, l’embassament
representaria la capacitat de cada país per assumir
el deute, i la seva mida té molt a veure amb el PIB. Tanmateix, aquest
embassament pot arribar a veure’s desbordat per l’aigua, si no és que es va
pagant el deute.
Reflexioneu:
a) Quina repercussió tindria una sequera prolongada per al dèficit i el deute?
b) Des del punt de vista econòmic, què estaria fent un país si obre les
comportes de l’embassament?
c) En termes de PIB, dèficit i deute, què vol dir que l’«embassament» alemany
és més gran que l’espanyol? Si el nivell de l’aigua puja tant que
l’embassament es desborda i les parets comencen a esquerdar-se, què està
passant amb el deute i amb la capacitat del país per a pagar-lo?
Solució:
a) La sequera suposa absència de dèficit i, per tant, de deute.
b) Des del punt de vista econòmic obrir les comportes de l’embasament és igual a pagar
el deute.
c) L’«embassament» alemany té més capacitat que l'espanyol, perquè Alemanya té
més capacitat econòmica que Espanya. Com el seu embassament (PIB) és més gran
també ho és la seva capacitat per emetre i assumir deute.
d) Si la capacitat de pagament que suposa el PIB es veu superat pel deute el país
podria fer fallida com va passar a la Unió Europea en els darrers anys de manera que
va ser necessari amb Grècia, Irlanda, Xipre, Portugal i, d’alguna manera, Espanya (el
rescat bancari, realment, va ser un rescat). Aquesta pregunta pretén servir
d’avançament a qüestions que s’abordaran amb més profunditat a les unitats 12 i
13.
TEST DE REPÀS
1 a 2 d 3 a 4 c 5 b 6 d 7 b 8 a 9 d 1 d
0
© McGraw-Hill 186
SOLUCIONARI
EXERCICIS
La política fiscal.
1. A quin instrument de política fiscal discrecional pertanyen les mesures següents

adoptades per l’Estat?
a) Construcció d’un hospital.
b) Augment del tipus impositiu de l’IRPF.
c) Cursets de formació per a treballadors en actiu.
d) Pagament del subsidi d’atur.
e) Ampliació d’un aeroport.
f) Baixada del tipus impositiu a les pimes.
g) Augment de les pensions de jubilació.
Solució:
a) Construcció d’un hospital. Programes d’obres públiques.
b) Pujar el tipus impositiu de l’IRPF. Modificació dels tipus impositius.
c) Cursets de formació per a treballadors en actiu. Plans d’ocupació i formació.
d) Pagament del subsidi per desocupació. Programes de transferències.
e) Ampliació d’un aeroport. Programes d’obres públiques.
f) Baixada del tipus impositiu a les pimes. Modificació dels tipus impositius.
g) Augment de les pensions de jubilació. Programes de transferències.
2. Què vol dir que a Alemanya la pressió fiscal és del 49 %?

Solució:
Vol dir que, de mitjana, a cada alemany li costa 49 € de cada 100 € sostenir l'Estat en
concepte d'impostos i cotitzacions.
3. Què passaria si l’Estat no mira de millorar la distribución de la renda?

Solució:
Sense el sector públic no tractes de millorar la distribució de la renda, el mercat accentuaria les
diferències entre aquells que tenen més i aquells que tenen menys.
4. Quan el Govern decideix disminuir la despesa pública o augmentar els impostos:

a) Com es denomina aquest tipus de política fiscal?
b) Quins efectes en cadena es produeixen a l’economia?
c) Per què pot arribar a ser un problema si s’estanquen o disminueixen els preus?
Solució:
a) Aquest tipus de política fiscal es denomina restrictiva.
© McGraw-Hill 187
SOLUCIONARI
b) Veure la taula 9.3. Els efectes en cadena que es produeixen en l'economia quan el
Govern decideix disminuir la despesa pública apujar els impostos és la disminució
de la renda, descens del consum i de la inversió, descens de la demanda agregada
i, finalment, descens de la producció, l'ocupació i potser els preus.
c) L’estancament o descens dels preus constitueix un problema perquè empreses i
famílies gasten menys confiant en que els preus baixin encara més i s’alenteixi
encara més l’activitat econòmica.
5. Si precisament és en temps de crisi quan les despeses socials són més

necessàries, per què es fan llavors altres tipus de despeses, com, per
exemple, el desenvolupament de programes d’obres públiques?
Solució:
A part de dotar el país d'infraestructures, les despeses en obres públiques
incrementen la producció i l'ocupació del país de manera que poden establir les bases
per reactivar i recuperar l'economia.
Els Pressupostos Generals de l’Estat.
6. Digueu a quin grup de despesa (corrent, inversió o transferències i

subvencions) pertanyen les mesures següents adoptades per l’Estat:
a) Pagament de les pensions de viudetat.
b) Construcció d’obres públiques.
c) Despesa en material sanitari.
d) Beques d’estudis.
e) Subvenció per a creació d’ocupació.
f) Contractació de funcionaris.
g) Subsidi d’atur.
h) Ajut a la creació d’ocupació.
Solució:
 Corrent: contractació de funcionaris, gestió de subvencions procedents de la Unió
Europea, despeses en material sanitari (si es tracta d'elements d’un sol ús).
 Inversió: construcció d’obres públiques, despeses en material sanitari (si es tracta
de màquines i instrumental que no és d’un sol ús).
 Transferència/subvenció: subsidi per desocupació, subvenció per creació
d’ocupació, beques d’estudi, pagament de pensions de viudetat.
7. De quina manera manifesten els Pressupostos Generals de l’Estat quines

àrees són prioritàries per al Govern?
Solució:
Els PGE manifesten quines àrees són les prioritàries per al Govern per l'evolució de
diners assignats a les mateixes respecte a l'any anterior.
© McGraw-Hill 188
SOLUCIONARI
8. Emparelleu al vostre quadern els conceptes del primer bloc amb les
definicions del segon:
Solució:
Parelles: (a,9) (b,4) (c,3) (d,8) (e,6) (f,7) (g,5) (h,1) (i,2).
9. Amb quins tributs de la taula 9.7 de la unitat relacionaríeu els fets o

operacions següents?
a) Proveir-se en una gasolinera.
b) L’obtenció de renda en forma de lloguers o interessos per part d’un
particular.
c) Consumir un refresc en una terrassa.
d) L’obtenció de beneficis per part d’una empresa.
e) Viatjar en un autobús públic urbà.
f) La firma davant del notari de la compra d’un pis.
g) La possessió de nombroses propietats immobiliàries.
Solució:
a) Repostar en una gasolinera. Impostos especials
b) L'obtenció de renda en forma de lloguers i interessos per part d'un particular. IRPF
c) Consumir un refresc a una terrassa. IVA
d) L’obtenció de beneficis per part d’una empresa. IS
e) Viatjar en un autobús públic urbà. Taxa
f) La signatura davant de notari de la compra d’un pis. ITPAJD
g) La possessió de nombroses propietats immobiliàries. IP
© McGraw-Hill 189
SOLUCIONARI
10. Què és el deute públic? Quin és el cost d’oportunitat per a un país que ha de
finançar-se amb deute públic?
Solució:
Són préstecs emesos pels estats que atorguen als prestadors el dret a la devolució
dels diners més un interès fix pactat. En finançar-se amb deute públic, els Estats
perden els possibles efectes que es derivarien de les altres alternatives viables per
finançar les seves activitats com ara emetre diners o apujar els impostos. Però,
sobretot, es veuen obligats a destinar al pagament d'interessos quantitats que es
podrien haver emprat en altres fins.
11. Per què els països són molt cautes a l’hora de finançar les activitats que
porten a terme mitjançant l’emissió de diner?
Solució:
Els països són molt previnguts a l'hora de finançar les seves activitats mitjançant
l'emissió de diners perquè l'augment dels diners en circulació pot ocasionar inflació.
12. A la majoria dels països rics, els impostos sobre les rendes més altes ronden
el 50 %. Per què creieu que aquest percentatge no és més alt? Raoneu la
resposta.
Solució:
En la majoria dels països els impostos sobre les rendes no superen el 50% perquè
superat aquest percentatge, el contribuent paga més a l'Estat del que guanya ell
mateix de tal manera que molts preferiran disposar de més oci.
13. Per què els Governs prefereixen augmentar els impostos en les fases
expansives del cicle econòmic?
Solució:
Els governs prefereixen pujar els impostos a les fases expansives del cicle econòmic
perquè l'activitat econòmica és més gran que en les fases de recessió de tal manera
que la recaptació ha de ser major i, a més, perquè és menys impopular que fer-ho
quan hi ha crisi i per tant els contribuents en general tindrien més problemes per fer
front a la pujada d'impostos.
14. Creieu que la política fiscal aconsegueix sempre una millor distribució de la
renda? Quina relació té la capacitat econòmica de les persones amb la
redistribució que efectua l’Estat?
Solució:
La política fiscal tracta de millorar la distribució de la renda però els efectes no sempre
són els desitjats. La capacitat econòmica de les persones està relacionada amb la
redistribució que efectua l'Estat perquè d'acord amb el principi d'equitat al
sosteniment de l'Estat es realitza d'acord amb la capacitat econòmica dels seus
ciutadans.
© McGraw-Hill 190
SOLUCIONARI
15. Els impostos s’adapten per a suavitzar les transicions entre els cicles
d’expansió i recessió de l’economia. Expliqueu com es comporten per a
aconseguir aquest efecte.
Solució:
En fases d'expansió econòmica, augmenta la producció i, en conseqüència, l'ingrés en
concepte d'impostos (com l'IVA), i viceversa. També en les fases d'expansió hi ha més
persones en actiu, la qual cosa implica una major cotització i, per tant, a més de
pagar la sanitat i les pensions, s'acumula excedent per pagar els subsidis per atur
quan arribi la fase de recessió. Arribada aquesta, els subsidis per atur procuren
minimitzar la precària situació econòmica de qui forçosament es trobin aturats.
16. Imagineu que sou el proper Ministre o Ministra d’Economia i teniu com a
objectiu aconseguir una redistribució de la renda millor. A quin problema us
enfrontareu si només podeu modificar el tipus impositiu dels impostos
proporcionals?
Solució:
El problema a què t'enfrontaries és que és la modificació del tipus impositiu dels
impostos proporcionals no és massa eficaç per aconseguir una millor redistribució de
la renda perquè no permet actuar sobre trams concrets, sinó que l'aplicació dels tipus
impositius es realitza sobre el total de la renda de tal manera que no és possible una
actuació selectiva.

a) El dèficit pressupostari no té per què ser negatiu per a l’economia.
b) La política fiscal expansiva pot ocasionar inflació.
c) La diferència principal entre els impostos i les taxes és que en els primers
les persones contribuents reben alguna cosa a canvi, mentre que en els
segons, no.
d) La despesa pública que figura als PGE és un dels components de la
demanda agregada.
e) Una baixada de la despesa pública pot motivar que perdeu el vostre lloc de
treball.
f) El dèficit zero, en la mesura que no es gasta més del que s’ingressa,
sempre és beneficiós.
Solució:
a) Cert. El dèficit conjuntural és de tipus temporal i pretén reactivar l’economia en la
fase de recessió del cicle econòmic.
b) Cert. Un dels efectes indesitjats de l'increment de la despesa o la reducció
d'impostos és l'augment dels preus. Succeeix quan les empreses no poden produir
tot el que la societat demana (la demanda agregada) i, per tant, es produeix una
situació d'excés de demanda.
c) Fals. És com el pagament de taxes quan el contribuent rep directament el gaudi
d’una activitat.
d) Fals. La despesa pública engloba a la despesa real i la de transferència/subvenció.
Aquest últim no constitueix una despesa pròpiament dita de la demanda agregada,
ja que únicament canvia els diners de lloc.
© McGraw-Hill 191
SOLUCIONARI
e) Cert si el lloc de treball en qüestió depèn d’alguna manera de les partides de fons
procedents de l’administració pública.
f) Fals. En el dèficit cero, despeses són iguals a ingressos, no hi ha beneficis ni
pèrdues.
18. Raoneu per què acostumen a ser notícia d’actualitat els titulars relacionats
amb els temes que hem vist en aquesta unitat didàctica:
a) «El Govern abaixa el tipus impositiu a les pimes.»
b) «Tornen a augmentar els impostos del tabac.»
c) «Augmenta la pressió fiscal a Espanya.»
d) «El Govern incrementa la despesa per a recuperar l’economia.»
e) «Les noves emissions de deute públic llastren els PGE.»
Solució:
Els titulars indicats són actualitat perquè:
a) Té molta repercussió i afecta molts autònoms en un país on més del 90% de les
empreses són pimes.
b) Es tracta d'una mesura que penalitza el consum d'una substància addictiva de
manera que els usuaris tindran complicat sostreure a evitar el pagament de
l'impost deixant de consumir i molts poden veure a la pujada una simple intenció
recaptatòria.
c) Afecta a tots els contribuents. Si la pressió fiscal puja és senyal que el contribuent
paga més impostos que abans i/o cotitza més que abans amb tot el que això
suposa per a la butxaca: serveis públics més cars i menys diners per gastar.
d) Quan hi ha crisi l'alternativa a gastar més per reactivar l'economia és estrènyer-se
el cinturó. Optar per una política fiscal expansiva és una mesura amb certa
continuïtat en el temps de manera que empreses i famílies saben que, si més no,
el descens de l’activitat econòmica s'alentirà a causa de la injecció de diners en
forma de despesa per part del Govern.
e) Es tracta d'una decisió de molt important, perquè condiciona les possibilitats de
recuperació o socials del país perquè el que es gasta en el pagament d'interessos
no s'utilitza ni en inversions que ajudin a recuperar l'economia ni en prestacions
d'atur per alleujar els problemes del país.
19. Investigueu a Internet:

a) Després d’esbrinar quines són les partides de despeses i ingressos
principals dels PGE de l’any en curs, poseuvos al lloc de la Ministra
d’Economia i:
• Comenteu d’on procediran els ingressos, posant especial atenció en els
més importants.
© McGraw-Hill 192
SOLUCIONARI
• Argumenteu davant els vostres companys i companies les raons que han
impulsat el Govern a incrementar o disminuir determinades partides de
despeses.
• Emuleu el Congrés dels Diputats, i defenseu els PEG davant els
companys que sostenen crítiques i opinions contràries.
b) Busqueu informació als mitjans de comunicació sobre els diversos
programes d’obres públiques que s’estan desenvolupant a la vostra
comunitat autònoma.
Solució:
a) Resposta oberta. Mentre que qui defensa els PGE ha de maximitzar els seus
aspectes positius i minimitzar les retallades, qui fa d’”oposició” ha de fer el
contrari. Els alumnes han d’identificar que els ingressos més importants
procedeixen de les cotitzacions socials, l’IRPF i l’IVA.
• En el primer punt, un increment en la despesa de pensions podria justificar-se
en la solidaritat intergeneracional i l’envelliment de la població. El mateix
argument podrà utilitzar-se per justificar l’increment en despesa sanitària. Un
pressupost més gran en educació podria explicar-se per la necessitat de
millorar la competitivitat de la nostra mà d’obra o afavorir la igualtat
d’oportunitats i la mobilitat social. Més despesa en defensa podria explicar-se
en base a compromisos internacionals i presencia de conflictes bèl·lics a prop
de les nostres fronteres. Més despesa en satisfer el deute públic en enfrontar
una pujada dels tipus d'interès internacionals, etc.
• En el segon punt, l’alumne pot centrant-se en vàries d’aquestes partides de
despesa pública més controvertides i exposar els seus arguments, deixant
després un temps per que els companys rebatin les seves idees. I donant
aleshores un últim torn de resposta al ponent. És important que el nombre
d’intervencions i el temps d’aquestes estigui mesurat, de manera que el debat
estigui sota control, a no ser que el professor decideixi un altra cosa.
b) Resposta oberta. Es tracta de que l’alumne s’informi sobre quines són les
inversions que realitza l’Estat a la seva CCAA. Es valorarà la qualitat i detall de la
resposta, així com l’actualitat de la mateixa.
20. La Carla guanya 32.000 € a l’any i tributa per l’IRPF, mentre que New Deal
S. A. obté la mateixa quantitat en forma de beneficis, però tributa per l’IS.
Suposant que aquestes són les úniques dades disponibles, calculeu quant
haurien de pagar la Carla i New Deal S. A. en concepte d’impostos d’acord
amb la taula següent:
© McGraw-Hill 193
SOLUCIONARI
Solució:
Descomponem la renda de la Carla en tants trams com necessitem per arribar a
l'import total:
Renda Tipus
Entre 1 i 18.000 € 18.000 10% 1.800 €
Entre 18.001 i 30.000 € 12.000 15% 1.800 €
Entre 30.001 i 48.000 € 2.000 25% 500 €
32.000 Total 4.100 €
New Deal SA. No hi ha trams. Apliquem directament el tipus impositiu sobre la renda
total.
Benefici Tipus
32.000 25% 8.000 €
21. Poseu dos exemples que deixaran clara la diferencia entre les despeses
corrents i d’inversió, per una banda, i les transferències i subvencions, per
una altra.
Solució:
Resposta oberta. És valorable que l’alumne busqui exemples originals o, en tot cas,
diferents dels que apareixen en el llibre o altres activitats. Les despeses corrents són
les que mantenen la capacitat operativa d’inversions passades com per exemple la
despesa en els salaris dels funcionaris mentre que la despesa en inversions fa
referència a inversions que s’estan realitzant com la construcció de carreteres o
edificis públics com jutjats, centres de salut o escoles. En les subvencions els
destinataris de diners són les empreses com és el cas d'una subvenció per creació
d'empresa mentre que en el cas de les transferències els destinataris dels diners són
les persones.
22. Dins del capítol «Altres ingressos», que pertany al seu torn a la categoria
d’«Ingressos públics», en quina categoría classificaríeu els ingressos
següents per a l’Estat?
a) Fons de la UE per a carreteres en determinades regions d’Espanya.
b) La venda o privatització de Correos.
c) La recaptació de les multes de Trànsit.
© McGraw-Hill 194
SOLUCIONARI
d) Els beneficis de la xarxa ferroviària de l’AVE.

e) Fons de la UE per a cursets de formació a Espanya.
Solució:
a) Fons de la UE per carreteres en determinades regions d’Espanya. Transferències
de capital
b) La venda o privatització de Correos. Ingressis patrimonials
c) La recaptació de les multes de Trànsit. Transferències corrents
d) Els beneficis de la xarxa ferroviària de l'AVE. Ingressos patrimonials
e) Fons de la UE per cursets de formació a Espanya. Transferències corrents
23. A finals de l’any 1, Peninsulàndia va entrar en crisi i es va veure obligada a

emetre deute públic per valor de 30.000 milions d’euros a un 5 % d’interès
anual, amb el qual va realitzar inversions, l’any 2, i va aconseguir 230.000
milions d’euros d’ingressos l’any 3. Aquell any mateix va utilizar el superàvit
per a pagar el deute públic.
Interpreteu l’evolució del deute i el superàvit dels diferents anys partint d’un
pressupost equilibrat de 200.000 milions d’euros l’any 1.
Pressupostos Generals
Any Ingressos Despeses
1 200.000 € 200.000 €
2 200.000 € 228.500 €
3 230.000 € 200.000 €
Solució:
Pressupostos Generals Solució:
Ingresso Despeses Dèficit Superàvit Deute Pagament
Any
s públic deute
1 200.000 200.000 30.000
- 28.500
2 200.000 228.500 - 1.500 (2)
(1)
3 230.000 200.000 30.000 30.000
© McGraw-Hill 195
SOLUCIONARI
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem... els Pressupostos Generals de l’Estat.
Qüestions:
1. Què vol dir que les pensions s’emporten el 40 % dels PGE?

Solució:
Vol dir que 40 de cada 100 € de despesa pública que hi ha als PGE és per les
pensions.
2. Pel que fa als ingressos per impostos, quin percentatge suposa l’IRPF sobre
el total?
Solució:
Per calcular el percentatge dividim la partida en qüestió o IRPF (82.056.000 €) entre
el total d'ingressos per impostos (210.016.000 €). El resultat és el 39%.
3. Determineu quina va ser la inversió de l’any 2017 a la vostra comunitat

autònoma.
Solució:
Resposta oberta. L'article informa dels totals d'inversió de cada comunitat autònoma
per l’any 2018 així com el percentatge de variació respecte a l'any anterior. A títol
orientatiu es calcula la inversió de les Illes Canàries:
Inversió2017 = x; Inversió2018 = y
x + (% · Inversió2017) = y
x + (0,037 · Inversió2017) = 281.543
1,037 x = 281.543
x = 281.543 / 1,037 = 271.497, 59 milions d’euros.
4. Quina seria la inversió el 2019 a la vostra comunitat autònoma si el Govern

manté el mateix percentatge de l’increment que el 2018?
Solució:
Resposta oberta. L'article informa dels totals d'inversió de cada comunitat autònoma
per l’any 2018. Si el percentatge de variació entre els anys 2018 i 2019 fos el mateix
que per als anys 2017 i 2018 llavors i seguint amb l'exemple de les Illes Canàries:
Inversió2018 = x; Inversió2019 = y
x + (% · Inversió2018) = y
281.543 + (0,037 · 281.543) = y
y = 281.543 +10.417,09 = 291.960,09 milions d’euros.
© McGraw-Hill 196
SOLUCIONARI
El dilema: amnistia fiscal?

Guia de treball:
En el dilema d'aquesta unitat es planteja si s'han de dur a terme iniciatives d'amnistia
fiscal.
Arguments a favor de l'amnistia fiscal podrien ser els següents:
• És realista. En un món global on els capitals poden moure’s amb llibertat per tot el
món no fer-ho només redundarà en què aquests capitals romanguin fora de les
nostres fronteres indefinidament sense contribuir a la nostra economia.
• A més, permet mesurar i dóna visibilitat a un problema que d’un altra manera
romandria invisible.
Arguments en contra de l’amnistia fiscal podrien ser els següents:
• En crear un precedent podria augmentar el frau, ja que els agents podrien entendre
que el fet podria repetir-se. I, per tant, seria rendible defraudar ara, evitant el cost
fiscal, i esperar a ser amnistiat demà.
• És injust, crea un mal exemple, trenca la confiança dels ciutadans i contribuents en
l'equitat i eficiència del sistema fiscal.
Proposta de cinema: John Q
Qüestions:
1. Qui paga els tractaments mèdics en el sistema sanitari que mostra la

pel·lícula? I al sistema espanyol?
Solució:
Als EUA és el pacient qui contracta un sistema de cobertura de la seva salut d'acord
amb les seves necessitats i disponibilitats. En canvi, en el sistema espanyol la sanitat
és universal, en la mesura que tots paguem una quota fixa per ella.
2. Quina crítica fa, en realitat, la pel·lícula?

Solució:
En realitat, la pel·lícula critica que en el sistema nord-americà prima el capital del
pacient per sobre el propi pacient.
3. A la vida real, hi ha més persones que necessiten un trasplantament que

òrgans disponibles. Això ha fomentat, en alguns països, el sorgiment de
mercats d’òrgans. Per què creieu que la venda d’òrgans humans és il·legal?
Solució:
Es planteja aquesta pregunta per si el professor creu que la qüestió mereix un debat.
© McGraw-Hill 197
SOLUCIONARI
© McGraw-Hill 198
SOLUCIONARI
UNITAT 10. El diners i la política monetària
REFLEXIONEU
1. Mireu d’imaginar quins efectes tindria sobre l’economia si un Govern una

mica peculiar pren les mesures següents:
a) A partir d’ara els diners consistiran en tovallons.
b) En tot el país hi haurà tants bitllets com habitants, ni un més.
c) Tots els bitllets tindran valors diferents; un serà de 4,25 €, un altre de
11,38 €, i no hi haurà dos bitllets iguals en tot el país.
Solució:
a) Els diners serien tan abundants que perdrien ràpidament el seu valor degut a
l’excés d’oferta.
b) Els diners serien tan escassos que degut a l’excés de demanda augmentarien
ràpidament el seu valor.
c) La multitud de canvis a causa del diferent valor dels bitllets provocaria que no fos
àgil utilitzar-los com a mitjà de canvi i perdrien una de les seves tres funcions
fonamentals.
2. A partir d’aquest text, creieu que històricament va ser fàcil per a la humanitat
arribar a tenir els diners en forma de bitllets? Per què? Quines formes de
diners diríeu que s’utilitzaven antigament?
Solució:
No, perquè la humanitat necessitava que els diners tinguessin valor tant en si
mateixos com a mercaderia. Formes de diners típiques de l'antiguitat van ser la sal, la
cervesa, l'or, la plata i moltes altres.
3. Imagineu que governeu una societat on només circulen monedes d’or. Com
aconseguirieu implantar la utilització de bitllets superant la desconfiança de
la gent?
Solució:
L’aconseguiria recolzant els bitllets amb les monedes d'or. Els primers actuarien com
vals o títols representatius dels segons.
© McGraw-Hill 199
SOLUCIONARI
ACTIVITATS
1. La sal o el blat van funcionar com a diners en algunes èpoques de la història. Per
què creieu que no va arribar a consolidar-se l’ús d’aquestes mercaderies com a
diners?
Solució:
L’ús de la sal o el blat no van arribar a consolidar-se com a diners a causa del seu caràcter
perible i de la dificultat del seu transport.
2. Disposeu de 50 € per a passar un dia al centre comercial. Podeu estalviar els diners
o gastar-los en veure una pel·lícula o convidar a dinar als vostres amics i amigues
(que costa el doble que el cinema). Quines funcions compleixen els diners en
cadascuna de les alternatives?
Solució:
Les funcions que compleixen els diners són: dipòsit de valor (estalviar els diners), mitjà de
canvi (gastar), unitat de compte comuna (les diferents alternatives per gastar-lo informen
que si vol convidar els amics li resultarà el doble de car que anar al cinema amb la seva
parella).
3. Expliqueu per què a un funcionari públic li és més fàcil aconseguir un préstec que a
un treballador eventual.
Solució:
A un funcionari públic li resulta més fàcil aconseguir un préstec que a un treballador

eventual, perquè tenint estabilitat labora i un salari fix el risc de l’operació és molt menor.
4. Quines conclusions extrauríeu del fet que els productes no varien de preu d’un any
per l’altre?
Solució:
Si els productes no varien de preu d'un any per l'altre no ha existit inflació i la conclusió més
òbvia és que pot haver estancament de l'economia a causa de la manca de demanda per part
dels agents econòmics ja que no s'han incrementat els costos de producció.
5. Identifiqueu el tipus d’inflació que poden generar les situacions següents:

a) La moda pels productes italians.
b) Un augment del cost de la producció de la farina.
c) L’acaparament de mantega per part dels magatzems per abastir els mercats.
d) L’augment del salari de tots els treballadors un 20 %.
e) L’emissió de diner sense control per part de les autoritats monetàries.
Solució:
a) La moda pels productes italians. Inflació de demanda per part de les famílies.
b) Un augment del cost de producció de la farina. Inflació de costos per l’estancament dels
recursos naturals.
© McGraw-Hill 200
SOLUCIONARI
c) L'acaparament de mantega per part de magatzemistes per desproveir els mercats.

Inflació de costos amb origen en el poder del mercat.
d) L’augment del salari de tots els treballadors en un 20 %. Inflació de costos degut a
l’espiral salaris-preus.
e) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats monetàries. Inflació
monetària.
6. Com és possible que la inflació beneficiï a qui importa vedella escocesa però
perjudiqui a qui exporta vedella gallega?
Solució:
És possible perquè si a Galícia existeix inflació, però no a Escòcia, els preus a Escòcia són
més assequibles que a Galícia de manera que pot arribar a interessar importar la vedella
escocesa. Per la seva banda, els exportadors de vedella gallega veuen perjudicat el seu
negoci degut a que l’alça dels preus fa el seu producte menys competitiu que els preus dels
productes d’altres països on no existeix inflació.
7. Sabeu que la inflació pot generar incertesa en l’economia. Citeu tres exemples en
els quals la inestabilitat en els preus genera incertesa.
Solució:

 La inestabilitat del preu de la benzina generaria incertesa entre els transportistes sobre
els encàrrecs que els serien rendibles i els que no.
 La inestabilitat del preu de la carn o el peix, per ser productes bàsics, motivaria incertesa
entre les famílies sobre com arribar o no a final de mes.
 La inestabilitat del preu de l’habitatge generaria incertesa entre aquells que en desitgen
un.
8. En relació amb l’Activitat resolta 1:

a) Elaboreu una definició de les clàusules de revisió salarial amb paraules pròpies.
b) Què passaria amb la capacitat adquisitiva de la Lluïsa si al final la inflació de
l’any que ve és de l’1 %?
Solució:
a) Resposta oberta. Es tracta de que l’alumne pensi pel seu compte per que sigui conscient
de la seva importància. A títol orientatiu: clàusula que protegeix la capacitat adquisitiva
dels salaris.
b) Si a la Luisa li pugen el sou un 4% i els preus només pugen un 1%, l'increment real del
seu salari, i, per tant, de la seva capacitat adquisitiva, serà del 3% (4% - 1%)
9. Quina relació té la cistella de la compra amb l’IPC? Com es confecciona la cistella

de la compra?
Solució:
© McGraw-Hill 201
SOLUCIONARI
L'IPC indica l'evolució dels preus de la cistella de la compra. La cistella es confecciona amb
una selecció de productes representatius de la despesa dels espanyols en cada grup bàsic de
consum.
10. Per què és necessari ponderar les despeses que les famílies destinen a cada grup
bàsic de consum?
Solució:
És necessari ponderar les despeses que les famílies destinen a cada grup bàsic de consum
degut a que és diferent el percentatge de renda que les famílies destinen a cada partida de
despesa.
11. D’acord amb les dades que es mostren a la taula 10.5:
a) Quins grups concentren les despeses principals dels espanyols?

b) Citeu productes que creieu que pertanyen als grups mencionats en la resposta anterior.
Solució:
a) Els grups que concentren les principals despeses dels espanyols són l’alimentació,
l’habitatge, el transport i l’hostaleria.
b) Resposta oberta. Alimentació (pa, carn d’au, oli, llet...), habitatge (lloguer, gas,
electricitat, mobles...), transport (automòbils, carburants, manteniment i reparacions,
transport per ferrocarril), hostaleria (restaurants, bars, cafeteries, hotels...).
12. A partir de l’Activitat resolta 2, suposeu que l’any 02 el valor de la cistella és el següent:
refrescos 1,3 €, pizza: 5 €, bitllets d’autobús: 1,2 €, llibres: 30 €. Utilitzant aquestes noves
dades, calculeu un nou IPE per a l’any 02, i també la taxa de variació de la cistella entre els
anys 01 i 02.
Solució:
a) IPE
© McGraw-Hill 202
SOLUCIONARI
Consum 01 02
Producte
(unitats) P/u Ptotal P/u Ptotal
Refrescos 20 1,1 22 € 1,3 26
Pizza 6 7 42 € 5 30
Bitllets bus 10 1,2 12 € 1,2 12
Llibres 1 24 24 € 30 30
Cistella de l’estudiant (P) 100 € 98 €
IPE01 IPE02
b) Taxa de variació del període 01-02:

98 - 100
Tasa de inflación 02-01 = ×100 =- 2%
100
13. Poseu un exemple que deixi clar que l’IPC no serveix per a mesurar la qualitat dels
béns i serveis.
Solució:
L'IPC mesura la taxa de variació dels preus dels articles de la cistella de la compra
espanyola. Si per exemple un article pertanyent a aquesta cistella com la carn de porc
augmenta en un 2% aquest increment no ha de tenir el seu origen en una major qualitat de
la carn, sinó que pot ser degut a múltiples causes: des l'encariment del cost del transport a
una moda per les hamburgueses de carn de porc passant per l'increment dels salaris del
sector o un brot de grip aviària.
14. En què es diferencia la inflació general de la subjacent?

Solució:
La inflació general és el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia
mentre que la inflació subjacent és la inflació reflectida per l'índex de preus al
consum (IPC) quan aquest no té en compte ni els productes energètics ni els
alimentaris sense elaborar, per ser els últims productes els preus pateixen grans
fluctuacions a causa de conflictes internacionals, males collites, etc.
15. Per què s’utilitza l’IPC harmonitzat? Per què és important en el cas d’Espanya?
Solució:
L'IPC harmonitzat s'utilitza per proporcionar una mesura comuna de la inflació que permeti
realitzar comparacions internacionals. L'IPCH és molt important en relació amb la UE, ja que
és el referent vàlid per comparar la inflació dels diferents països de l’Eurozona i determinar,
per exemple, quins països estan duent a terme de manera exitosa polítiques en matèria de
contenció de preus.

16. Per què diferenciem entre un preu oficial del diner i un altre que no ho és?
© McGraw-Hill 203
SOLUCIONARI
Solució:
Diferenciem entre un preu oficial i un altre que no ho és per diferenciar entre el preu (oficial)
amb el qual neixen els diners en el BCE i assigna a la banca privada i el preu dels diners que,
al seu torn, cobra la banca privada a les famílies i empreses.

17. Quina relació té la quantitat de préstecs que concedeix el banc central d’una
economía amb la del diner en circulació?
Solució:
La relació que guarda és de tipus directe i és que com més gran és la quantitat de préstecs
que concedeix el banc central més gran serà els diners que circula per una economia.
18. Què implica que Espanya formi part del SEBC i l’Eurosistema?
Solució:
Espanya pertany al SEBC donada la seva pertinença a la Unió Europea i l'Eurosistema amb
els països que, igual que Espanya, tenen com a moneda l'euro.
19. Pel que fa al diner, quines són les variables que manipula el BCE per aconseguir els
seus objectius econòmics?
Solució:
Les variables que manipula el BCE per aconseguir els seus objectius econòmics són el preu
oficial del diner i la quantitat de diners en circulació.
20. Quin sentit té el fet que és el BCE qui autoritza la quantitat de bitllets que poden
emetre els Estats membres?
Solució:
El BCE és qui autoritza la quantitat de bitllets que poden emetre per assolir els objectius
desitjats en els estats membres de l'Eurozona. En ser l'euro moneda comuna per a la
immensa majoria dels estats de la UE les decisions han de ser úniques i conjuntes. Si cada
país actués d'acord amb les seves necessitats seria impossible aconseguir els resultats
desitjats i, a més, les decisions d'uns afectarien els altres.
21. Suposeu que el preu oficial del diner a la UE és de l’1 %. Com es forma aquest
preu? En quin cas la banca privada concediria un préstec a un particular per sota
d’aquest tipus d’interès? Per què?
Solució:
El preu oficial del diner es forma a través de les subhastes de préstecs que concedeix el BCE
a la banca privada en les operacions de mercat obert. En cap, perquè la banca privada
perdria diners: per rendibilitzar les seves operacions ha de cobrar més interès del que li
cobren a ella.
© McGraw-Hill 204
SOLUCIONARI
22. Com injecten o retiren liquiditat de les economies els bancs centrals dels països de
la Unió Europea?
Solució:
A través de les facilitats permanents, un instrument del SEBC que dota de cert marge
d'actuació als bancs centrals de cada país. Amb l'autorització prèvia al BCE per exemple i a
un sol dia poden retirar o ingressar diners a la banca comercial per a operacions puntuals.
23. Quins efectes tindria sobre l’economia d’un país una política monetària que pretén
alentir el creixement econòmic? Raoneu la resposta i, a continuació, representeu-la
mitjançant una gràfica.
Solució:
Una política monetària que pretengui alentir el creixement econòmic seria de tipus restrictiu:
en pujar el preu del diner o disminuir la quantitat de diners en circulació disminuiria el
consum i la inversió i, per tant, la demanda agregada. En conseqüència, disminuiria també la
producció i l'ocupació.
PERISCOPIS
PERISCOPI 1. criptomonedes: els diners del futur?

Les criptomonedes són monedes virtuals que poden ser intercanviades i amb les
quals es pot operar com amb qualsevol altra moneda tradicional, però que no
han estat emeses ni estan controlades per Governs o institucions financeres. Són
generades digitalment per particulars, o «miners», que les obtenen com a
recompensa per la desencriptació d’algoritmes complexos.
Reflexioneu:
a) Segons els tipus de diner que acabem de veure, en quin classificaríeu les
criptomonedes?
b) Invertiríeu els vostres estalvis en criptomonedes? Per què?
Solució:
a) Les criptomonedes són diners des del moment en que les persones entenem que
poden ser utilitzades com a mitjà de pagament/cobrament universal, però no són ni
diners legals (la immensa majoria dels països no els reconeixen) ni bancaris.
b) Resposta oberta. Actualment és certament arriscat invertir en una moneda sense
recolzament legal i sotmesa a alta volatilitat per motius poc clars.
PERISCOPI 2. Tipus d’inflació

En funció de la intensitat de la inflació, és possible distingir entre deflació (< 0
%), inflación moderada (3 % aproximadament), inflació galopant (10 %-99 %) i
hiperinflació (> 100 %). Aquest últim tipus és el més preocupant: la gent confia
tan poc en els diners, que els gasten immediatament abans de perdre més valor,
© McGraw-Hill 205
SOLUCIONARI
cosa que, al seu torn, genera més i més inflació. La hiperinflació s’associa a
moments de crisi generalitzada de l’economia.
Reflexioneu:
a) Busqueu a Internet un cas d’hiperinflació històrica. On i quan es va produir?
Investigueu com van evolucionar els preus d’alguns béns o serveis en aquella
època.
b) Busqueu a Internet la foto d’un bitllet amb el major número de zeros
possibles. Als països on existeix hiperinflació és habitual eliminar zeros dels
bitllets cada cert temps. Per què creieu que es procedeix d’aquesta manera?
c) En una espiral hiperinflacionista, el vostre veí decideix gastar tots els seus
diners comprant llenties i emmagatzemant-les. Què creieu que pretén en fer
això?
Solució:
a) Resposta oberta. Es valorarà la qualitat i detall de la resposta. El cas més típic i més
documentat a Internet és el de la hiperinflació de la república alemanya de Weimar
posterior a la Primera Guerra Mundial.
b) Resposta oberta. Es pot valorar la recerca de l’alumne que aconsegueixi trobar el
bitllet amb el major nombre de ceros possibles i que estigui en circulació.
c) A causa de la constant alça dels preus el que pretén el veí és especular en la confiança
de vendre les llenties més cares en el futur.
PERISCOPI 3. La variació de la capacitat adquisitiva

Allò rellevant en els diners és la quantitat i la qualitat dels béns i dels serveis
que podem adquirir amb ells. Al mateix temps, aquesta quantitat de béns i
serveis que adquirim dependrà del preu que aquests tenen i del nivell de la
nostra capacitat adquisitiva. Relacionant, en períodes diferents, el preu dels
béns i dels serveis amb el del nivell de salaris, podem veure com canvia el cost
de la vida.
Si els salaris creixen tant com els preus, les persones mantindran el seu poder
adquisitiu, però no acostuma a ser així. La diversa variació de preus i salaris
modifica la capacitat adquisitiva. Si, per exemple, ompliu en el vostre quadern la
taula següent amb les dades d’aquest any, podrem determinar si resulta més car
o més barat beure una Coca-Cola®, prendre una aspirina o llegir un diari que en
l’any 1976.
Reflexioneu:
© McGraw-Hill 206
SOLUCIONARI
Per què creieu que uns béns canvien més de preu que altres? Citeu un bé actual
que creieu que d’aquí a 50 anys serà molt més car i un altre que creieu que serà
més barat, almenys en termes relatius. Per què creieu que els preus canviaran
d’aquesta manera?
Solució:
Resposta oberta. L’evolució de la tecnologia o l’abundància/escassetat dels mateixos
haurien de ser les respostes majoritàries.
Pel que fa als béns que mencioni l’alumne com a cars o barats dintre de 50 anys i abans
que l’alumne argumenti la seva resposta seria interessant demanar a altres companys de
classe que exposin els seus exemples, d’aquesta manera el professor podrà escollir el més
originals i així captar l’atenció de la classe.
PERISCOPI 4. Salaris, inflació i productivitat

Després de diversos anys de creixement ininterromput de l’economia espanyola,
empresaris i sindicats han acordat fomentar revisions salarials del 2 % anual
com a mínim, i tendir a un 1 % addicional condicionat a objectius tals com la
productivitat (obtenir més / millor producció amb les mateixes / menys hores
treballades) o els beneficis empresarials.
Reflexioneu:
a) Què significa que la productivitat laboral puja un 1 %? Si la productivitat
puja un 1 % i els salaris un 2 %, què significa això per a l’empresa?
b) Ara imagineu que la productivitat i els salaris pugen un 2 %. Però la inflació
puja un 3 %. Quines repercussions tindria per als treballadors?
c) Els salaris han d’augmentar segons la inflació o segons la productivitat?
Raoneu la resposta.
Solució:
a) Significa que per cada 100 € que es guanyaven abans de la pujada ara es guanyen
101 €. Si la productivitat puja un 1 % i els salaris un 2 %, significa que l'empresa
perd competitivitat perquè els seus costos de producció augmenten més del que els
treballadors afegeixen a la producció (productivitat).
b) Els treballadors perdrien capacitat adquisitiva perquè el cost de la vida ha pujat un 3
% mentre que l’actualització del salari només ha sigut del 2 %.
Resposta oberta. Tant si l'alumne argumenta una opció com una altra el professor ha
de qüestionar la mateixa. En aquest sentit ha de recordar que les pujades d'acord
amb la inflació solen ser bones per a l'empresa i dolentes per al treballador en les
fases d'expansió (les taxes de productivitat solen ser més altes que les de la inflació
en temps de bonança i viceversa. En temps de crisi les taxes de productivitat solen
ser més baixes que les de la inflació de tal manera que les pujades segons la inflació
beneficien al treballador i perjudiquen a l'empresa.
PERISCOPIO 5. L’Euríbor
© McGraw-Hill 207
SOLUCIONARI
L’Euríbor és un índex que es fixa segons el preu del diner en els 57 bancs més
importants de la zona euro, els quals, igual que la resta de bancs de la zona
euro, han aconseguit préstecs del BCE. La banca privada presta posteriorment
aquest diner a famílies i empreses a un interès lleugerament superior al que ha
de pagar al BCE. La diferència entre el tipus d’interès que paguen al BCE i el que
cobren a empreses i famílies és el marge de benefici objectiu de la banca
comercial. La Federació Bancària Europea observa quin interès maneguen
aquests 57 bancs per a diversos períodes de temps i obté la Mitjana aritmètica
per a cada període. Finalment, el publica i tot el sistema bancari l’utilitza com a
referència. Per exemple, el tipus d’interès d’un préstec hipotecari (que acostuma
a concedir-se a interès variable) pot ser el següent: Euríbor a un any + 1,95 de
diferencial amb revisió anual. Si l’Euríbor a un any està en l’1 % en el present
any, el tipus d’interès que hauria de pagar un particular seria de 2,95 % durant
12 mesos. Si en la revisió de l’any següent l’Euríbor marca un 1,5 %, el tipus a
pagar seria del 3,45 % en els 12 mesos següents, i així successivament durant la
vida del préstec.
Reflexioneu:
a) Busqueu en un portal de venda de pisos per Internet (per exemple,
www.idealista.com) un habitatge en el qual us agradaria viure i anoteu-ne
la ubicació i el preu.
b) Busqueu un crèdit hipotecari referenciat a l’Euríbor anunciat a Internet.
c) Ara imagineu que utilitzeu aquest crèdit per a finançar l’habitatge al 100 %
durant 20 anys. Quin seria l’import de la mensualitat que hauríeu de pagar
durant aquest any? I durant l’any següent després de la primera revisió?
Utilitzeu per a calcular-lo algun simulador d’hipoteques d’Internet.
d) Què passaria amb el valor de les vostres quotes hipotecàries si l’Euríbor
augmenta tres punts? I si amortitzeu la hipoteca en 10 anys en comptes de
fer-ho en 20?
Solució:
a) Pel que fa a aquesta pregunta al portal escollit pot ser un altre, tot i que sí que es
suggereix que el professor orienti la ubicació per que les respostes dels alumnes
siguin comparables.
b) Es valorarà la quantitat de crèdits hipotecaris aportats com a resposta.
c) Resposta oberta. Igualment, per que les respostes siguin comparables el professor
pot suggerir la utilització del mateix simulador per a tots com ara el del Banc
d'Espanya (bde.es).
d) El valor de les quotes hipotecàries puja en la mateixa mesura que ho faci l'Euríbor i
viceversa. En escurçar el termini de la hipoteca les quotes "s'agrupen", de tal manera
que són més elevades en els terminis curts que en els llargs.
PERISCOPI 6. La política monetària en la pràctica.

Quan l’economia va bé, els instruments convencionals són suficients per a
conduir la política monetària cap als objectius desitjats. Però en temps de crisi,
el més habitual no funciona i tot és urgent. Mentre la política monetària
© McGraw-Hill 208
SOLUCIONARI
restrictiva és l’habitual en temps de bonança, a causa del fet que conté la

inflació, la política monetària expansiva acostuma a utilitzar-se per a combatre
les crisis, perquè reactiva el consum i la inversió.
Com que és conegut que augmentar el diner en circulación acostuma a provocar
inflació, el que és habitual és abaixar el preu oficial del diner. Si no hi ha marge
per abaixar-lo, s’imposa emetre diner mirant de no descontrolar la inflació. Però
precisament perquè als països desenvolupats el preu oficial del diner ronda el 0
%, es va fer necessari recórrer constantment a l’emissió de diner per a estimular
l’economia amb mesures d’expansió quantitativa (QE) o de tipus
intervencionista. Al segle XXI, aquests plans d’estímuls o intervencions
(injeccions de liquiditat, en definitiva) han estat la mesura principal per a
combatre la crisi en tot el món, tot i que amb diversos matisos, donades les
característiques de cada economia.
Reflexioneu:
a) Llegiu atentament la taula 10.8 i guieu-vos per la fila «Intenció» per mirar
de determinar què passaria si els plans d’estímul no funcionen en cadascun
dels quatre casos citats.
© McGraw-Hill 209
SOLUCIONARI
b) Per què a Espanya l’esclat de la bombolla immobiliària va afectar els bancs?

c) Què significa: «Espanya va rescatar la majoria dels bancs i caixes d’estalvi»?
Quins costos té fer-ho? Quins riscos té no fer ho?
d) En el cas del Japó, quina era la intenció de concedir préstecs a particulars en
condicions molt beneficioses?
e) Examineu ara algun dels altres problemes als quals les polítiques monetàries
van mirar de fer front i compareu-lo amb el problema espanyol. En què
s’assemblen? En què són diferents?
f) Grècia, un país de l’eurozona, va haver de ser rescatada quan els tipus
d’interès del deute públic es van disparar. Per què creieu que va ser
necessari fer-ho?
Solució:
a) El fracàs dels plans citats hauria pogut causar:
 El pànic bancari i la fallida del sistema financer als EE.UU., el Regne Unit i Espanya.
 La fallida de països com Gràcies, Irlanda o Portugal.
 Un estancament o deflació dels preus al Japó.
b) A Espanya la punxada de la bombolla immobiliària va afectar els bancs per les
hipoteques que tenien subscrites amb aquestes entitats els propietaris dels
habitatges.
c) Significa que la major part del sistema bancari va tenir problemes a causa de que
havien concedit massa hipoteques sense sospesar els riscos.
d) La intenció era estimular el consum interior dels japonesos facilitant-los l'accés a
préstecs barats.
e) S'assemblen en què el sector públic va intervenir injectant diners per resoldre un
problema que hauria pogut causar greus conseqüències a l'economia i es diferencien
en que en cada cas els diners va tenir destinacions diferents, el rescat i reorganització
bancari en el cas d'Espanya. Encara que als EUA i al Regne Unit també hi va haver
rescat bancari a Espanya va tenir característiques peculiars perquè, en compartir
moneda amb altres països de la UE, va haver de fer-se des de la UE i perquè va ser
necessari agrupar les entitats bancàries (sobretot les caixes d'estalvis (en general
molt més petites que els bancs)) en altres més grans amb major capacitat per
afrontar els impagaments de les hipoteques.
f) Resposta oberta. No es pretén aprofundir, sinó anticipar qüestions que seran tractades
també en unitats posteriors. A títol orientatiu, un deute públic elevat a qualsevol país
de la zona euro compromet la capacitat de pagament del país en qüestió, així com la
credibilitat i solvència de la moneda comú.
TEST DE REPÀS
1 b 2 b 3 c 4 a 5 c 6 c 7 b 8 c 9 b 1 a
0
© McGraw-Hill 210
SOLUCIONARI
EXERCICIS
Els diners.
1. El diner afavoreix l’especialització de països i persones. De quina manera?

Solució:
Gràcies als diners es va superar l’intercanvi i és possible el comerç a gran escala. Tant
persones com països hem pogut especialitzar-nos per ser més productius.
2. Quina funció del diner es veu perjudicada per la inflació?

Solució:
La funció dels diners que es veu perjudicada per la inflació és la de depòsit de valor i és que
aquest disminueix amb el pas del temps.
3. En què es diferencien el diner legal i el bancari? Quins tipus de diner bancari

coneixeu? Poseu un exemple de cadascun.
Solució:
Els diners legals són els bitllets i monedes de curs legal emesos pels bancs centrals dels
diferents països, mentre que el bancari només existeix virtualment. Les formes bàsiques de
diner bancari són els dipòsits a la vista (o d’estalvi) i els dipòsits a llarg termini.
4. Quins són els criteris que té present un prestador bancari quan concedeix un
préstec? Expliqueu en què consisteix cadascun.
Solució:
Els criteris que té presents un prestamista bancari quan concedeix un préstec són el risc, la
liquiditat i la durada.
5. El diner ha tingut diferents formes al llarg de la història. La forma més primitiva va

ser el diner mercaderia, el va seguir el diner paper i ha culminat a l’actualitat amb
el diner fiduciari o de confiança. Busqueu a Internet un exemple de cada forma de
diner, el seu context històric, i els avantatges i inconvenients de cadascuna.
Solució:
Resposta oberta. Es pot pautar proposant omplir una taula com la següent:
Formes de diners
Tipus Diners mercadería Diners signe
Exemple Ramat Diners paper Diners fiduciaris
© McGraw-Hill 211
SOLUCIONARI
Sal Rebuts dels orfebres Diners legals (monedes i bitllets)

Diamants Diners dels bancs centrals Diners bancaris (dipositats en
Metalls preciosos bancs i caixes d’estalvis)
6. En relació amb els agregats monetaris:

a) Quin és el criteri per a establir les diverses agrupacions?
b) Per què s’utilitzen aquests agregats?
c) Si s’estima que un agregat monetari ha de ser estable per a proporcionar
informació fiable, raoneu quin agregat monetari creieu que utilitza el BCE
principalmente com a referència per a prendre decisions.
Solució:
a) El criteri per establir les diferents agrupacions dels agregats monetaris és el grau de
liquiditat (els M1 són els més líquids i els ALP els menys líquids passant pels M2 i els
M3).
b) Els agregats monetaris s’utilitzen per analitzar l’oferta monetària, això és, els diners que
circulen per l’economia.
c) Els diners més estables són aquells que es mantenen com a diners bancaris durant més
temps i aquest són els dipòsits bancaris a termini perquè es veuen penalitzats si el públic
disposa d’ells abans de temps. En conseqüència, l’agregat monetari que utilitza el BCE
per prendre decisions és el M2.
Preus i inflació
7. Tindria sentit si un prestador només exigeix com a pagament d’interessos l’equivalent a

l’augment de la inflació?
Solució:
És el mínim que hauria d'exigir per assegurar que els diners que deixa tinguin la mateixa
capacitat adquisitiva quan siguin retornats.
8. Com perjudica la inflació a una empresa que té un saldo pendent de cobrament de

l’Administració pública?
Solució:
L'empresa es veu perjudicada perquè quan l'Administració Pública li pagui els diners
pendents haurà perdut valor a causa de la inflació de manera que els diners cobrats tindrà
menys capacitat adquisitiva.
9. Per què a certs processos de l’economia se’ls anomena espirals?

Solució:
A certs processos de l'economia se'ls denomina espirals perquè generen un efecte bucle
d'acord amb el procés que s'alimenta a si mateix, com si es tractés d'un cercle viciós.
10. Imagineu que heu dipositat 100 € en un compte bancari pel qual us han pagat 3 €
d’interessos després d’un any.
© McGraw-Hill 212
SOLUCIONARI
a) Heu mantingut la capacitat adquisitiva dels vostres estalvis si la inflació ha estat

del 2 %?
b) I si la inflació ha estat del 5 %?
Solució:
a) Sí, la capacitat adquisitiva s’ha mantingut perquè la rendibilitat dels estalvis (3%) és
superior al de la inflació (2%)
b) En aquest cas, la capacitat adquisitiva es ressent perquè la rendibilitat dels estalvis (3%)
és inferior a la de la inflació (5%).
11. Identifiqueu el tipus d’inflació que poden generar les situacions següents:
a) L’augment del preu del petroli.
b) Un fort augment dels salaris de tancaments metàl·lics a Madrid a causa de la
pressió sindical.
c) L’increment de la construcció d’obres públiques per part del Govern.
d) Un increment en la demanda dels equips de les constructores a causa del
repunt dels preus dels pisos.
e) Un augment del preu del diner.
Solució:
a) L’augment del preu del petroli. Inflació de costos (per l’encariment dels recursos
naturals).
b) Una forta pujada dels salaris de fusteria metàl·lica a Madrid a causa de la pressió
sindical. Inflació de costs (espiral salaris-salaris).
c) L’increment de la construcció d’obres públiques per part del Govern. Inflació de demanda
en el sector públic
d) Un increment en la demanda dels equips de les constructores a causa del repunt dels
preus dels pisos. Inflació de demanda en les empreses.
e) Una pujada del preu dels diners. Inflació de costos (variacions del preu dels diners).
12. Si la inflació anual va ser del 6 %, expliqueu com es veuen afectades les persones i
empreses següents:
a) Un jubilat la pensió del qual es va actualitzar un 7 %.
b) Sabaexport S. A., empresa que exporta sabates a la UE, on la inflació mitjana
va ser del 2 %.
c) El Joan, funcionari públic el sou del qual està congelat.
d) Un client d’una caixa d’estalvis, que té dipositats els estalvis al 4 % d’interès.
e) El Vàzquez, un morós que va retardar 12 mesos el pagament d’un deute de
10.000 €.
Solució:
© McGraw-Hill 213
SOLUCIONARI
a) El jubilat no veu reduïda la seva capacitat adquisitiva, sinó lleugerament augmentada, ja

que la taxa d’actualització (7%) és superior a la taxa del cost de la vida (6 %).
b) Si l'alça dels preus a la UE és inferior a la del país de Zapaexport SA, aquesta empresa
podria veure perjudicades les seves exportacions perquè el normal és que la inflació del
6% també hagi afectat als seus costos.
c) Si els preus han pujat un 6% però en Joan segueix cobrant el mateix, disminueix la
capacitat adquisitiva del Joan.
d) El creixement dels estalvis (4%) és inferior al de la inflació així que aquest client perd
capacitat adquisitiva.
e) La inflació beneficia a Vázquez, perquè el valor dels 10.000 € que tornarà és inferior al
dels diners que va rebre prestats fa 12 mesos.
13. Fins l’Edat Mitjana, la religió prohibia el pagament d’interessos, perquè el temps (i
per tant la generació d’interessos en el temps) només pertanyia a Déu. Si presteu
50 € a un amic i tarda sis mesos a tornar-vos-els:
a) Quin és el perjudici per a vosaltres si la inflació durant aquest període ha estat
del 2 %?
b) Per què el vostre amic en surt beneficiat?
c) Què justifica a l’actualitat el cobrament d’interessos per prestar diners?
Solució:
a) El perjudici per al prestador és que els diners que se li retornen 6 mesos després val un
2% menys que quan els va prestar, així que perd capacitat adquisitiva. Concretament i
en aquest cas perd el 2% de 50 €, és a dir 1 €.
b) El teu amic surt beneficiat perquè paga el seu deute amb uns diners que valen menys
que quan li van ser prestats de manera que també li costa menys reunir-los.
c) Actualment, el cobrament d'interessos associats als préstecs es justifica en terme de cost
d'oportunitat. Qui presta els diners perd l'oportunitat de utilitzar-los de tal manera que el
prestatari li compensa amb el pagament d'interessos, devolució dels diners a part.
Els indicadors de la inflació.
14. De quina manera estan relacionats l’IPC i la taxa de variació dels preus?
Solució:
L'IPC és la taxa de variació dels preus de la cistella de la compra espanyola.
15. Donada la següent cistella de la compra d’un estudiant:

Denominació Despesa (%) Cistella any 1 Cistella any 2
Aliments 55 % 4.000 € 4.100 €
Llibres 40 % 800 € 1.000 €
Transport 5% 120 € 120 €
© McGraw-Hill 214
SOLUCIONARI
Calculeu l’Índex de Preus de l’Estudiant (IPE) per als anys 1 i 2, i també la taxa de
variació de la cistella entre els dos anys.
Solució:
IPE1 =4.000 ×0,55+ 800 ×0,40 +120 ×0,05 =2.526
IPE1 =4.100 ×0,55 +1.000 ×0,40 +120 ×0,05 =2.661
Taxa de variació del període 01-02:

2.661- 2.526
Inflación1- 2 = ×100 =5,3%
2.526
Del 01 al 02 els preus han pujat un 5,3%. En conseqüència, la taxa d'inflació del IPE
per a l'interval 01-02 ha estat del 5,3%. Adquirir en el 02 els productes de la cistella
de l'estudiant costa un 5,3% més que en el 01.
16. Raoneu per què acostumen a ser notícia d’actualitat els titulars relacionats amb els
temes següents:
a) L’actualització de les pensions dels jubilats.
b) La variació de l’IPC respecte del mes o de l’any anterior.
c) L’augment de preu del petroli.
d) La variació de l’Euríbor.
e) La variació del preu oficial del diner.
f) L’actualització del salari mínim interprofessional (SMI).
Solució:
a) L'actualització de les pensions és una notícia que informa fins a quin punt la gent gran
veurà equiparades les seves pensions al cost de la vida (al març de 2019 eren gairebé 6
milions a Espanya).
b) La importància d'aquest titular rau en que informa sobre la variació del cost de la vida
respecte al mes o any anterior. La variació en qüestió informa del percentatge en què
s'ha encarit o abaratit la vida.
c) Es tracta d'una matèria primera bàsica que està present en la immensa majoria de la
base productiva de moltes empreses de tal manera que una pujada en el seu preu
segurament incrementarà al preu de molts altres productes. Tot això sense comptar que
la gasolina és un producte refinat del petroli i ens afecta com a consumidors a l'hora
d'omplir el dipòsit dels nostres cotxes.
d) L’Euríbor és el referent bàsic pels bancs per fixar els préstecs variables de les famílies de
manera que les variacions condicionen el que paguen les famílies mensualment per les
seves hipoteques.
e) El preu oficial dels diners és el preu en origen dels diners que fixa el BCE als bancs
europeus. La seva variació condiciona, alhora, el preu dels diners que els bancs fixen e
empreses i particulars.
© McGraw-Hill 215
SOLUCIONARI
f) Es tracta d’una mesura que afecta a tots els que cobren el SMI i, en la mesura que
s’entén com el mínim per dur una vida digna, és una notícia important per als
treballadors que el cobren saber quant millorarà el seu salari.
17. En un país de la Unió Europea el salari mínim mensual el 2012 era de 600 €, mentre
que a l’actualitat és de 800 €. En funció dels següents preus de productes de l’any
2012, determineu si a l’actualitat ha augmentat o ha baixat el poder adquisitiu per
a un ciutadà d’aquest país.
Llaminadures iPhone Moto Hamburguesa

2012 0,60 € 1.000 € 600 € 1€
Actual 1€ 800 € 1.000 € 2€
Solució:
La resposta depèn de la composició concreta de la cistella de consum. En tot cas, veiem que
les llaminadures s'han encarit un 67% i, encara que l'iPhone s'ha abaratit un 20%, la moto
s'ha encarit un altre 67% i l'hamburguesa un 100%, mentre que el salari ha crescut un 33%.
Per tant, cal esperar que el poder adquisitiu del salari haurà caigut.
18. La clàusula de revisió salarial estableix que les condicions econòmiques pactades
no pateixen pèrdua de poder adquisitiu si l’IPC és superior als increments
percentuals dels salaris pactats. Si un treballador sense clàusula de revisió salarial
guanyava 1.000 € al mes l’any passat i ha pactat un augment de 40 € al mes per al
present any:
a) Ha negociat bé l’augment si l’IPC ha pujat un 5 %? Per què?
b) Quin sou hauria d’haver pactat per no perdre capacitat adquisitiva?
c) Com actuen les clàusules de revisió salarial per a proteger la capacitat
adquisitiva dels treballadors?
Solució:
a) No, ha negociat malament, la pujada de l'IPC ha estat del 5% i ell ha negociat un 4%:
(1.040 / 1.000) · 100 = 4%
b) El sou que hauria d'haver pactat per no perdre capacitat adquisitiva hauria d'haver estat
de 1.050, és a dir una pujada del 5%.
c) L'objectiu de la clàusula de revisió social és garantir que els treballadors no perdin
capacitat adquisitiva a causa de l'increment de l'IPC, objectiu que aconsegueix aplicant
als sous el mateix increment percentual de l'IPC.
19. La Marta ha buscat informació sobre dades d’inflació publicades per l’INE
en diversos mitjans de comunicació: Antena 1 ha dit que la inflació mensual d’abril
de l’any era d’un quart de punt, Tele 2 ha xifrat l’acumulada anual d’aquest mateix
any en dos punts i 3Tube ha afirmat que la interanual ascendia al 4 %.
Representeu en un diagrama de línia temporal l’interval al qual es refereix cada
informació i expliqueu l’aparent contradicció entre les notícies sobre la inflació. (En
© McGraw-Hill 216
SOLUCIONARI
llenguatge econòmic un quart de punt equival a 0,25 % i un punt és igual a un 1

%).
Solució:
No hi ha tal contradicció perquè les dades no són incompatibles. La inflació d'abril ha estat de
0,25% mentre que l'acumulada de l'any des de gener a abril ha estat del 2%. La acumulada
de l'any, és a dir, la corresponent a 12 mesos d'abril a abril, ha estat del 4%.
20. Investigueu a Internet quina ha estat l’evolució a Espanya dels indicadors següents
durant l’últim any:
a) La inflació general.
b) La inflació subjacent.
c) El preu oficial del diner.
d) Interpreteu si els resultats obtinguts són favorables per a la marxa de
l’economia espanyola.
Solució:
Resposta oberta. Es tracta de que l'alumne sàpiga demanar la informació i interpretar-la per
les repercussions dels esmentats indicadors sobre aspectes fonamentals per a l'economia: la
cistella de la compra (la inflació general), la cistella de la compra sense la influència
d'elements altament volàtils com l'energia o els aliments sense processar (la inflació
subjacent) i el cost dels préstecs o crèdits per a empreses o famílies (el preu oficial dels
diners).

La política monetària. El BCE: objectiu i tasques
21. Un dels objectius principals és controlar la inflació? A què creieu que es deu?
Solució:
A la UE un dels principals objectius és controlar la inflació en tots els països membres,
perquè si els preus es descontrolen en un d'ells, això tindrà conseqüències en els altres
membres del mercat comú.
22. Quins indicadors utilitza el SEBC per a decidir la política monetària? Quines són les
funcions d’aquest organisme?
Solució:
El SEBC tracta de mantenir sota control les masses dels principals agregats monetaris: M1,
M2, M3 i ALP.

23. Sobre quines variables actua el BCE per a influir sobre l’economia de la zona euro?
Solució:
Les variables sobre les que actua el BCE per influir sobre l'economia de l’Eurozona són la
quantitat de diners en circulació i el preu oficial del diner.
© McGraw-Hill 217
SOLUCIONARI
24. Busqueu una noticia relacionada amb el BCE o el preu del diner i comenteu els
possibles efectes per a les famílies i empreses espanyoles.
Solució:
Resposta oberta. Serà valorable la qualitat de l'article escollit, així com la interpretació del
mateix per part de l'alumne.
Política monetària en acció
25. Descriviu com manipularia el BCE els instruments de política monetària convencional per a
augmentar la quantitat de diner en circulació per al conjunt de la UE.
Solució:
Per augmenta la quantitat de diners en circulació utilitzant els instruments de política

monetària convencional, tres són les vies: disminuir el coeficient legal de caixa, autoritzar els
bancs centrals dels països membres a injectar liquiditat i incrementar el nombre de
subhastes en el mercat obert.
26. Quin tipus de mesures adoptaríeu per a frenar la inflación si sou els responsables de
política monetària?
Solució:
Per frenar la inflació cal aplicar una política monetària restrictiva, és a dir, reduir la quantitat
de diners en circulació i pujar el preu oficial dels diners.

27. Com afecta el mecanisme de reserves mínimes a la quantitat de diner en circulació?
Solució:
El mecanisme de reserves mínimes afecta la quantitat de diners en circulació en la mesura

que fixa, mitjançant el coeficient legal de caixa, la quantitat de diners que ha de mantenir
inactiva els bancs. En conseqüència, la quantitat de diners en circulació és el que els bancs
no han de mantenir inactiu.
28. Quins són els efectes en cadena d’una política monetària restrictiva a la zona euro?
Solució:
Disminució de la quantitat de  Producció descendeix
diners en circulació
 Consum descendeix  Ocupació descendeix
Increment del preu oficial del
 Inversió descendeix  (Possible estancament dels preus
diner
fins i tot deflació)

a) «Qualsevol cosa pot ser utilitzada com a diner, si és acceptada per tothom.»
b) «El preu del diner al carrer és el mateix per a totes les persones.»
© McGraw-Hill 218
SOLUCIONARI
c) «El valor del diner no té relació amb el nivell general dels preus.»
d) «La inflació perjudica d’igual manera els prestadors i els prestataris, perquè en
aquest cas el diner perd valor per a tothom.»
e) «Una variació en el preu oficial del diner sempre crea inflació.»
f) «La modificació de les reserves mínimes per part del BCE influeix sobre el
consum, la inversió i la despesa pública.»
Solució:
a) Cert. La qualitat principal dels diners és funcionar com un mitjà de cobrament pagament
universal acceptat per tots.
b) Fals. El que és igual per a tothom és el preu oficial dels diners. En canvi, cada persona
rep préstecs en funció de la seva capacitat econòmica.
c) Fals. El que és rellevant dels diners és la capacitat adquisitiva de tal manera que si els
preus varien també variarà el valor dels diners per adquirir béns i serveis.
d) Fals. La inflació perjudica els prestataris, però beneficia els prestadors. A causa de l'alça
dels preus, els primers tindran menys capacitat adquisitiva quan els sigui retornat el
prestat. En canvi, als segons els serà més fàcil tornar el prestat.
e) Fals. Les variacions poden ser positives o negatives.
f) Fals. La modificació de les reserves mínimes per part del BCE influeix sobre el consum i
la inversió.
30. En grup, i sobre continguts de la unitat, haureu de proposar i elaborar una

llista de tres preguntes de tipus test de quatre opcions (amb només una opció
correcta) el màxim de difícils possible, que hauran de ser revisades pel professor.
Una vegada aprovades dues preguntes per grup, el professor les agruparà totes i
les distribuirà per a ser contestades en secret i per separat per cadascun dels
grups. El guanyador serà el grup que més respostes encertarà.
Solució:
Resposta oberta. El professor pot valorar tant la qualitat individual de les preguntes
formulades pel grup com el nombre de respostes encertades pel grup.
Es tracta d’una competició, així que els alumnes es sentiran estimulats. El professor pot crear
els grups a l’atzar, per exemple, agrupant als alumnes per mes de naixement. D’aquesta
manera s’aconseguiran grups més homogenis i que el joc estigui més igualat.
31. Quina relació existeix entre el número de préstecs concedits pel BCE i el preu oficial del
diner?
Solució:
La relació és de tipus inversa: quan més alt és el preu oficial dels diners (més cars són els
préstecs) menys préstecs es concedeixen i viceversa.
© McGraw-Hill 219
SOLUCIONARI
32. Feu un esquema que il·lustrarà una operació de mercat obert de la UE on intervenen el BCE,
la banca privada i les empreses/famílies. Preu oficial del diner: 1 %. Preu del diner de la
banca privada: 5 %.
Solució:
1 5
ECONOMIA EN ACCIÓ
Interpretem... la inflació.
Qüestions:
1. Si avui és 1 de març i la inflació ha augmentat a raó de dues dècimes els últims 12 mesos,
expresseu en forma de percentatge la inflació mensual, la inflación corresponent a aquest
any i la inflació interanual.
Solució:
La inflació mensual ha estat del 0,2% al febrer; la corresponent a aquest any ha estat del
0,4% i per fi la interanual ascendeix al 2,4%.
2. Quant valdrà ara un litre de gasolina que valia 1 € abans de les dades exposades?
Solució:
Si la taxa mensual de combustibles líquids és del -2,3%, els preus de la gasolina han baixat
de tal manera que 1 litre de gasolina que valia 1 € ara valdrà 0,977 € (1-,023).
3. A la taula s’observa que els preus de l’electricitat han augmentat un 2,5 %, menys que els
dels paquets turístics, que han arribat a un 3,3 %. Tanmateix tenen major repercussió a
l’IPC, 0,087 enfront 0,060. Per què passa això?
Solució:
Succeeix això per la diferent ponderació d'ambdós articles en la cistella de l'IPC.

L'electricitat té major ponderació pel fet que és un bé d'ús habitual a diferència dels
paquets turístics.
El dilema: liquiditat o austeritat?

Guia de treball:
En el dilema d'aquesta unitat es planteja si s'han de continuar les polítiques d'austeritat o
de liquiditat davant de la crisi.
Els arguments a favor d'una política monetària restrictiva tenen fonamentalment a veure
amb els riscos que comporten les polítiques monetàries expansives:
© McGraw-Hill 220
SOLUCIONARI
 En una política monetària expansiva, en expandir-se la massa monetària i el crèdit,

l'endeutament públic i privat augmenten.
 A més, s'estimula la formació de bombolles, atès que els diners són molt barats i,
ràpidament, els inversors poden iniciar un cicle de compres que creï una falsa
sensació de que una determinada inversió (construcció, borsa) és més «productiva» i
rendible, tot i que no ho és.
 Finalment, tota bombolla acaba en una pèrdua de riquesa, i en possibles pèrdues per
al sector financer que l'ha finançat amb els seus crèdits que el contribuent podria
acabar rescatant amb els seus diners.
Els arguments a favor d'una política monetària expansiva poden orientar-se al voltant de
l'exemple nord-americà, de la seva eficàcia a curt termini, i que ens permet guanyar
temps fins que el cicle canviï de signe i la recuperació econòmica es consolidi. A més,
estem observant que l'abaratiment del crèdit no està tenint riscos inflacionistes i, per tant,
podria dir-se, que «ens ho podem permetre».
Proposta de cinema: Els falsificadors

Qüestions:
1. Com pretenien els nazis crear inflació en les economies dels seus enemics?
Solució:
Els nazis pretenien crear inflació incrementant la quantitat de diners en circulació.
2. Pel que fa als efectes, amb quin tipus de política monetària té similitud el pla nazi?
Solució:
El pla nazi pretenia aconseguir l'efecte desitjat de la política monetària expansiva però
sobredimensionat, és a dir, que es descontrolessin els preus.
3. Per què els jueus boicotegen el resultat de la feina que fan? Hauríeu fet com ells en cas
d’estar al seu lloc? Argumenteu en un sentit o en l’altre.
Solució:
Els jueus boicotegen el resultat del seu treball per dues raons: primer, per considerar
immoral ajudar als nazis a guanyar la guerra i, segon, per entendre que si ajudaven als nazis
a guanyar la guerra, serien prescindibles i per tant els assassinarien tal com sabien que
estava succeint amb la resta dels jueus.
Resposta oberta. En general la classe s'ha de pronunciar sobre si haurien obrat pensant en
salvar les seves vides o en el bé general.
© McGraw-Hill 221
SOLUCIONARI
UNITAT 11. El sistema financer. La borsa
REFLEXIONEU
1. Si tothom alhora vol comprar alguna cosa, per exemple, or, què passaria amb
el seu preu?
Solució:
Quan tot el món vol comprar alguna cosa entre en joc la llei de la demanda: el preu
puja.
2. Suposeu que un company o companya de classe ha comprat or per a

especular y guanyar diners, i per a poder fer-ho ha demanat diners prestats al
banc. Quin risc corre? Quin risc corre el banc si la garantia de pagament no és
el propi or?
Solució:
El teu company corre el risc de perdre diners si és que el preu de l'or baixa i en
conseqüència el seu valor és inferior al del préstec que ha d'afrontar. Si la garantia de
pagament no és el mateix or, el banc exigirà el pagament del préstec al company. El
risc que afronta el banc és la possible insolvència del company, però el banc
normalment estudia la solvència (capacitat de pagament) dels seus clients abans de
concedir un préstec.

3. Què podria passar si milions de persones i desenes de bancs estan fent el
mateix que vostre company o companya i el seu banc?
Solució:
Si milions de persones i desenes de bancs procedeixen de la mateixa manera, podria
succeir que part dels que han invertit en or comencessin a vendre per recuperar la
seva inversió, els preus donarien la volta i fins i tot podrien caure en picat si es
produeix una allau de vendes. Aquells que no haurien venut a temps es trobarien amb
inversions devaluades i sense poder vendre molt diner. Per la seva banda, els bancs es
trobarien amb que molts dels seus clients podrien tenir problemes per pagar els seus
préstecs. El risc que assumirien dependria de fins a quin punt haguessin estudiat la
capacitat de pagament dels seus clients abans de concedir els préstecs.
© McGraw-Hill 222
SOLUCIONARI
ACTIVITATS
1. En què es diferencien els intermediaris financers bancaris dels no bancaris?

Solució:
El que diferencia els intermediaris financers bancaris dels no bancaris és la seva
capacitat per crear recursos financers que funcionen com a mitjans de pagament.
Mentre que els primers poden crear-los, els segons no.
2. Heu comprat alguna vegada alguna cosa a terminis a casa vostra? Expliqueu amb
un exemple el funcionament de les financeres de consum. Si és necessari, acudiu
a una superficie comercial per buscar informació sobre la compra a terminis de,
per exemple, un televisor.
Solució:
En el text s'enuncia en què consisteixen les financeres de consum però no el seu
funcionament així que la resposta a aquesta pregunta exigeix per part de l'alumne un petit
treball d'investigació ja sigui preguntant a casa, buscant a Internet o presentant-se en
persona en una superfície comercial, mètode aquest últim que és el recomanat per
constituir en si mateix una experiència d'aprenentatge personal. Serà valorable per part del
professor l'esforç realitzat per l'alumne per recollir informació sobre el funcionament de les
financeres de consum (detall de la resposta, presentació de fullets d'una o diverses
financeres...). En qualsevol cas, l'alumne hauria d'identificar les fases rellevants: sol·licitud
de compra de la TV, demostració de la capacitat de pagament normalment mitjançant una
nòmina o avaladors si fos el cas, aprovació i signatura del contracte de compra, pagament
fraccionat durant els terminis pactats.
3. Quin tipus de contracte d’assegurances coneixeu? Com protegeixen aquests

contractes el patrimoni de les persones?
Solució:
En el text s'enuncia en què consisteixen les asseguradors però no els diferents tipus així que
la resposta a aquesta pregunta exigeix per part de l'alumne un petit treball d'investigació ja
sigui preguntant a casa o buscant a Internet. Serà valorable per part del professor la varietat
de la resposta de l’alumne. Per nota ja seria que sabés en què consisteixen les assegurances
que identifiqui ja que el normal és que es limiti a copiar una llista o mencionar les que li
sonen. A títol orientatiu:
Els contractes d'assegurança protegeixen el patrimoni de les persones perquè a canvi del
cobrament d'una prima, l'assegurador s'obliga, a indemnitzar, dins dels límits pactats, els
danys que pateixi l'assegurat.
© McGraw-Hill 223
SOLUCIONARI
Assegurances de danys o patrimonials Assegurances de prestació de serveis
- Assegurances d'automòbil - Assegurances d'assistència en viatge

- Assegurances d'enginyeria - Assegurances de decessos
- Assegurances multirisc - Assegurances de defensa jurídica
- Assegurances de crèdit i caució Assegurances personals
- Assegurances de pèrdues pecuniàries diverses - Assegurances de vida
- Assegurances de robatori - Assegurances d'accidents personals
- Assegurances de transports - Assegurances de salut o malaltia
- Assegurances d'incendis - Assegurances de dependència
- Assegurances de responsabilitat civil
4. Tot i que va néixer en el món empresarial, el leasing ha acabat per funcionar

també en alguns serveis per a particulars, com, per exemple, el leasing de cotxes.
Expliqueu el seu funcionament si us decidíssiu per aquesta fórmula per a gaudir
d’un automòbil.
Solució:
A títol orientatiu, l'alumne hauria d’assenyalar que es gaudiria el cotxe en règim de lloguer
per un determinat temps, després es podria reemplaçar el vehicle per un altre model en
condicions similars, comprar-lo per un preu fixat per endavant o desistir del lloguer.
5. Què és la reserva fraccionària? Descriviu amb paraules pròpies què és el que

expressa aquest concepte a la pràctica.
Solució:
És la fracció de dipòsits en diners que mantenen inactius els bancs per fer front a la
possible retirada dels dipòsits. Es pretén que l'alumne descrigui amb les seves pròpies
paraules la reserva fraccionària perquè sigui capaç d'extrapolar-ho a un plànol persona,
concretament al concepte d'estalvi, reserva o guardiola: en definitiva, una quantitat que
s'estalvia per precaució o per afrontar imprevistos.
6. Repasseu la Unitat 10 i contesteu les següents preguntes:

a) Quina relació té el coeficient legal de caixa amb la política monetària?
b) Quin tipus de política monetària practica el BCE quan augmenta el coeficient
legal de caixa? I quan el disminueix?
c) Descriviu, per a cadascuna de les polítiques monetàries que heu identificat a
l’apartat anterior, els seus efectes sobre el conjunt de l’economia.
Solució:
a) La relació que hi ha entre tots dos conceptes és que és el BCE qui fixa el coeficient legal
de caixa per a tota la zona euro amb la intenció d'assolir uns objectius determinats de
política monetària.
b) Quan augmenta el coeficient legal de caixa el BCE està practicant una política monetària
restrictiva. I expansiva quan el disminueix.
c) Veure la figura 10.11, unitat 10.
© McGraw-Hill 224
SOLUCIONARI
7. Quina diríeu que és la funció bancària principal per a les famílies avui en dia i en
què consisteix?
Solució:
Avui dia (superada la funció tradicional de salvaguardar físicament els diners), la principal
funció dels bancs és la intermediació financera que consisteix a fer d'intermediari entre els
que necessiten diners i els que tenen diners.
8. Indiqueu fins a quin punt estan relacionats els següents serveis bancaris amb la
intermediació financera.
a) Retirada de fons mitjançant targetes de dèbit o crèdit.
b) Contractació d’assegurances de la llar.
c) Custòdia de diners, títols i pertinences en caixes de seguretat.
d) Pagament d’impostos i multes.
e) Concessió d’hipoteques.
Solució:
a) Aquest servei proporciona als clients una forma de retirada dels dipòsits dels
estalviadors. La facilitat i condicions d'ús de les targetes condicionen, al seu torn, la
captació d'estalviadors, els quals constitueixen la base de la intermediació financera, en
la mesura que possibiliten posteriorment als bancs la concessió de préstecs als que
necessiten diners.
b) La contractació d’assegurances és un servei no bancari accessori que els bancs presten
a aquells que desitgen protegir-se davant de possibles contingències a la seva llar. El
volum de negoci d’aquest servei no bancari ha crescut exponencialment en els darrers
anys perquè els bancs concedeixen bonificacions en les condicions de les hipoteques
que concedeixen als seus clients.
c) La custòdia de diners, títols i pertinences en caixes de seguretat era fa un temps el
negoci en origen dels bancs, eren temps en els que la inseguretat estava a l’ordre del
dia. Es tracta d’un tipus de servei que no constitueix part de la intermediació bancaria.
d) En el pagament d'impostos i multes els bancs actuen d'intermediaris entre els
contribuents o els que han comès una infracció i l'administració pública corresponent.
Sense ser part de la intermediació típica bancària el banc també actua d’intermediari
efectuant el pagament en nom del client i proporcionant constància documental de la
transacció.
e) La concessió d'hipoteques és un servei bancari característic de la intermediació bancària
en la mesura que es tracta d'un préstec amb la característica especial que està subrogat
a la compra d'habitatge.
© McGraw-Hill 225
SOLUCIONARI
9. Suposem que en un país on el coeficient legal de caixa que s’aplica al sistema

bancari és del 5 %, es produeixen dipòsits bancaris per valor de 5.000.000 €.
a) Calculeu l’increment total de diner bancari que experimenta el sistema bancari
d’aquesta economia si tots els prestataris (els que reben els diners) ingressen,
al seu torn, els diners en un banc.
b) Quin seria l’increment si tots els prestataris en lloc de dipositar la totalitat dels
diners, retenen un 4 % per a atendre les despeses pròpies més directes?
Solució:
a) Δ Diners bancaris = 5 000 000 · (1/0,05) = 100.000.000 €
b) Δ Diners bancaris = 5 000 000 · (1/(0,05 + 0,04)) = 55.555.555,55 €
10. Ordeneu els següents productes financers per liquiditat, risc i rendibilitat:
a) Accions.
b) Lletres del Tresor.
c) Dipòsits bancaris a la vista.
d) Obligacions del Tresor.
Solució:
De menor a major
Liquiditat Risc Rendibilitat
Dipòsits bancaris Accions Accions
Lletres Lletres Obligacions
Obligacions Obligacions Lletres
Accions Dipòsits bancaris Dipòsits bancaris
11. Com pot ser que el que per a una persona és un actiu per a una altra és un
passiu? Feu servir un exemple per a explicar-ho.
Solució:
Un exemple típic per explicar aquesta aparent contradicció són els préstecs. Mentre que
per a qui el concedeix (el prestador) el préstec representa un dret de cobrament o actiu
per a qui el rep (el prestatari) és una obligació de pagament o passiu.
12. Quins drets té un inversor al comprar accions d’una empresa? I el que

compra bons?
Solució:
Els drets d'un accionista són econòmics (dividends) i de gestió, mentre que en el cas
de qui compra bons només són econòmics (els interessos pactats).
© McGraw-Hill 226
SOLUCIONARI
13. La taula següent recull el tipus d’interès que ofereixen els bons a 10 anys
en diversos països, així com la qualificació que atorga l’agència Standard &
Poor’s a aquests instruments de deute.
A partir de les dades anteriors:

a) Calculeu les primes de risc dels països respecte d’Alemanya.
b) Creieu que existeix alguna relació entre la prima de risc i la qualificació atorgada
per Standard & Poor’s als bons? Raoneu la vostra resposta.
Solució:
a) La prima de risc, també coneguda com a risc país, és el sobre cost que se li demana al
deute sobirà d'un país en comparació amb la d'un altre, considerat el de menor risc del
mercat en aquest cas l'alemany. En conseqüència i per diferència entre el bo alemany i
els esmentats, la prima de risc calculada en punts d'interès és de: Espanya (109 punts),
França (34 punts), Grècia (412 punts), Mèxic (759 punts) i Argentina (1.789 punts).
b) En general sí que hi ha relació entre la prima de risc i les qualificacions les quals en la
pràctica funcionen com un cercle viciós. Per exemple, altes primes de risc propicien
males qualificacions però, al seu torn, les males qualificacions penalitzen les primes de
risc.
14. Definiu amb paraules pròpies què són els bons i les accions.
Solució:
Resposta oberta. L'alumne hauria d'identificar a bons i accions com a títols que confereixen
drets al seu posseïdor encara que de diferent tipus. Mentre els bons només confereixen
drets econòmics i són menys rendibles però més segurs, les accions confereixen drets
econòmics i poden arribar a proporcionar més rendibilitat però assumint més risc.
15. Quina és la raó per la qual una prima de risc d’un país de la Unió Europea, com
per exemple l’espanyola, és més o menys alta?
Solució:
© McGraw-Hill 227
SOLUCIONARI
La prima de risc de qualsevol país de la UE depèn d'Alemanya en la mesura que el seu bo

és el més segur del mercat europeu i, per tant, constitueix la referència per als restants
països de la UE incloent Espanya.
16. Establiu una analogia entre els mercats d’emissió i negociación d’accions i la
compra de cotxes nous i usats.
Solució:
Accions Cotxes
Sortida per Mercat primari Concessionari

primera vegada al
mercat
Revenda Mercat secundari Mercat de segona mà
17. Quins factors condicionen la pujada o baixada del preu de les accions en les
borses?
Solució:
Els factors que condicionen la pujada o baixada del preu de les accions a les borses són les
expectatives de rendibilitat, el preu del diner i l'evolució de l'economia.
18. Quan els mitjans de comunicació anuncien que les borses «han tancat amb
descensos», què és el que realment baixa?
Solució:
Quan els mitjans de comunicació anuncien que les borses han tancat amb descensos, en
realitat es refereixen als principals índexs borsaris, ja que aquests registren l'evolució de
les cotitzacions dels títols més representatius.
19. Per què l’IBEX-35 és la referència de la borsa de valors espanyola?

Solució:
L'IBEX-35 és la referència de la borsa de valors espanyola perquè representa als 35 valors
més representatius de la Borsa espanyola en atenció al seu grau de liquiditat.
20. Raoneu per què titulars com els següents acostumen a ser notícia d’actualitat:
a) «La variació del preu del diner castiga la borsa.»
b) «El preu del deute sobirà de Grècia dispara les alarmes.»
c) «Les qualificadores es van equivocar amb Islàndia.»
d) «Diverses empreses aplacen la sortida a borsa a causa de la situació
© McGraw-Hill 228
SOLUCIONARI
econòmica.»
e) «Wall Street obre a la baixa.»
Solució:
En general, els titulars en qüestió són notícia d’actualitat a causa de les següents raons:
a) Les inversions de les famílies a la Borsa perden valor.

b) El preu dels bons grecs es paga en euros de manera que la moneda comuna es pot veure
perjudicada de manera que les relacions que s'adoptin en relació amb ella o les
conseqüències d'un impagament ens afecten a tots.
c) En general les qualificadores encerten, però si fallen en el diagnòstic d’un problema tan
important com per exemple va ser en el seu dia el d’Islàndia la seva fiabilitat es pot veure
compromesa i, alhora, la d’altres diagnòstics.
d) L'evolució de l'economia marca el signe de moltes decisions. Les empreses ajornen la
seva decisió de sortir a la Borsa quan creuen que, a causa dels símptomes econòmics, no
reuniran prou finançament per les seves activitats.
e) Wall Street és el mercat financer més gran del món de manera que és la referència per a
totes les altres Borses, tant en un sentit com en un altre.
21. Avui en dia a les borses és habitual suspendre la cotització d’un valor quan
Baixa massa en una sola sessió. Per què creieu que es fa?
Solució:
Avui dia a les Borses és habitual suspendre la cotització d'un valor quan baixa massa en
una sola sessió per evitar el pànic entre els inversors, tant en aquells que posseeixen
accions del valor en qüestió com d'altres que es poden veure afectats per contagi.
PERISCOPIS
PERISCOPO 1. La importància del sistema financer

El sistema financer és, a la pràctica, un mercat de l’estalvi. Agents econòmics
que tenen més diners dels que han d’utilitzar fan arribar els seus estalvis a
altres que necessiten més diners dels que disposen. I ho fan a través de la
compravenda d’actius financers. L’estalviador «compra» un actiu financer: el
demandant d’estalvi «el ven». Així, gràcies al sistema financer, l’estalviador no
es limita a guardar els seus diners «en un mitjó», sinó que es converteix en un
inversor, perquè, comprant aquests actius financers, mira de rendibilitzar els
seus estalvis.
I si els dipòsits bancaris són l’instrument d’estalvi més conegut i fet servir pel
públic en general, cada any els fons d’inversió col·lectius (fons d’inversió i fons
de pensions en conjunt) guanyen terreny. Els fons d’inversió col·lectius agrupen
milions de petits inversors de tot el món, mouen bilions d’euros cada any i
operen en qualsevol part del món.
La importància dels fons d’inversió col·lectius és tanta que manegen sumes de
diners que superen diverses vegades el que guanyen en un any països de la
© McGraw-Hill 229
SOLUCIONARI
dimensió d’Espanya o Alemanya. Els fons d’inversió col·lectius són manejats per
gestories que inverteixen en cistelles de valors amb major o menor risc d’acord
amb el perfil dels seus inversors. I perquè tot flueixi sense sobresalts, els
organismes públics estableixen les regles del joc i vetllen pel bon funcionament
del sistema.
Reflexioneu:
a) Ets un inversor si guardes els teus diners sota el llit per que ningú te’ls
prengui? Per què?
b) Imagineu que obriu la vostra caixa amagada plena de diners. Què pot fer per
vosaltres un fons d’inversió col·lectiu?
c) Els fons d’inversió poden arribar a ser molt poderosos. Per a examinar aquest
fet, escolliu un dels dos temes d’investigació següents i realitzeu una
presentació a classe.
• Com ajuden a finançar els fons d’inversió les campanyes electorals dels
candidats presidencials nord-americans?
• Busqueu un gran fons d’inversió internacional: qui són els estalviadors?;
quin tipus d’actius financers compren preferentment?; qui dirigeix el
fons?
Solució:
a) No. És un inversor qui utilitza els seus estalvis per fer negocis amb la intenció de
guanyar diners.
b) Els fons d’inversió col·lectius proporcionen rendibilitat d’acord amb el perfil i les
necessitats de cada inversor.
c) La primera pregunta tracta d’obrir un debat sobre les relacions entre interessos
econòmics i política.
Resposta oberta. Es recomana contrastar diverses respostes perquè l'alumne tingui
ocasió d'apreciar l'existència de diferents fons en funció del perfil dels inversors,
però que en general estaran formats per renda fixa quan més conservadors siguin i
per renda variable quan major rendibilitat busquin. En tot cas el que és comú és
que la direcció dels fons recaigui en gestores privades.
PERISCOPI 2. El pànic bancari

La transformació dels bancs en bancs de reserves fraccionàries en va portar
molts a fer fallida. Quan la rendibilitat de les inversions no responia a les
expectatives previstes i el banc es veia incapaç de cobrir els dipòsits dels seus
clients, van ser moltes les persones que van perdre els seus estalvis.
El problema que hi ha quan un banc realitza inversions arriscades no és tan
important com quan el pànic s’estén a tot el sistema bancari quan algún banc
presenta problemes de liquiditat; perquè quan un dipositant té problemas per a
recuperar els seus diners, els altres dipositants temen pels seus i es presenten
en massa a retirar-los. I no importa si les inversions que ha realitzat el banc són
adequades o prudents. Cap banc, prudent o no, pot suportar una demanda
massiva i instantània de dipòsits. Per exemple, en el pànic bancari de 1929 que
va precedir la Gran Depressió, només als Estats Units van caure en fallida... més
de 4.000 bancs! Les Administracions Públiques van haver d’intervenir en
© McGraw-Hill 230
SOLUCIONARI
l’activitat bancària, i van crear un organisme, el banc central, amb competències

en matèria de control i supervisió del sistema bancari. A l’actualitat, els pànics
bancaris són més estranys perquè les autoritats actuen ràpidament per a
recuperar la confiança dels clients dels bancs. A més, existeix una assegurança
subscrita per tots els bancs que garanteix el reintegrament d’una part dels
dipòsits.
Reflexioneu:
a) Un dia us desperteu i veieu per la finestra que el caixer del Banc Just, on
guardeu els estalvis, té una fila enorme de gent nerviosa mirant de retirar els
seus diners. Què pensaríeu? Què faríeu?
b) Ara poseu-vos al lloc del banquer. A la vostra oficina, llegiu al diari que el
Banc Just està a la ruïna. Vosaltres sabeu que la notícia és falsa. Però llavors
arriba un client per treure tots els seus diners del vostre banc. Després
n’arriba un altre, i un altre... Mireu de convèncer-los, però és inútil. Tancaríeu
el banc al públic? Per què?
c) Per últim, imagineu que sou empresaris que necessiteu renovar un crèdit per
a pagar l’anterior que venç en uns dies. Aneu al Banc Just a última hora del
matí. Descriviu què passaria.
d) Investigueu a internet i citeu les raons per les quals hagin succeït tres pànics
bancaris al llarg de la historia.
Solució:
a) Resposta oberta. A títol orientatiu, seria normal pensar que el banc té problemes i
que, per prudència, el millor seria retirar els diners.
b) Resposta oberta. Seria normal tancar el banc al públic per evitar que s’esgotés el
disponible. Si no es fes, els clients que no poguessin retirar els diners donarien
credibilitat al rumor i el fals pànic bancari a causa del rumor podria convertir-se en
verdader.
c) Resposta oberta. El professor valorarà el grau de detall i l’actualitat de la resposta.
d) Resposta oberta. El professor pot proporcionar orientacions per assegurar que les
respostes es centrin en els aspectes econòmics.
PERISCOPI 3. Les bombolles especulatives

El terme ‘bombolla’ té el seu origen en la pujada especulativa que va envoltar la
sortida a borsa de les accions d’una nova companyia naviliera al segle XVIII que
tenia el monopoli del comer amb l’Amèrica espanyola. Tot i la seva escassa
rendibilitat (només era possible enviar un vaixell a l’any), les accions van
augmentar com l’escuma a causa de les expectatives creades, i al fet que tenia el
suport del Govern anglès. Quan van sorgir altres companyies no protegides que
també prometien grans beneficis, el Govern anglès les va il·legalitzar mitjançant
l’anomenada «Acta de la Bombolla», en al·lusió a la condició marítima d’aquella
companyia, les accions de la qual van aumentar i van disminuïr
espectacularment en només uns mesos. D’aquí que posteriorment s’ha anomenat
«bombolles» aquests i altres fenòmens especulatius.
Reflexioneu:
Busqueu a Internet algunes grans bombolles especulatives de la història, així
com el producte que les va causar.
© McGraw-Hill 231
SOLUCIONARI
Solució:
Bombolles econòmiques més conegudes:
a) Tulipomania (especulació amb les tulipes holandesos al segle XVII).
b) Bombolla dels mars del Sud.
c) Febre d'Or.
d) Crack del 1929.
e) Bombolla immobiliària xinesa (2005-2011).
f) Crisi econòmica de 2008.
g) Bombolla immobiliària a Espanya.
PERISCOPI 4. Les agències de qualificació

Standard & Poor’s, Moody´s i Fitch Ratings (les tres agencies qualificadores
principals a l’actualitat) van néixer a principis del segle XX per a qualificar
emissions privades o públiques en mercats tan diversos com França, el Japó o
l’Argentina. El seu paper ha acabat sent fonamental per al desenvolupament dels
mercats financers perquè qualifiquen amb la mateixa vara de mesurar les
diverses alternatives d’inversió. Tots els valors o títols són analitzats conforme a
criteris objectius, com, per exemple, solvència, situació dels països, evolució de
l’economia, etc. Les qualificacions van des de l’AAA (seguretat i confiança
màximes) fins a la C (desconfiança total).
Reflexioneu:
a) Busqueu la qualificació creditícia del deute d’Espanya i dela vostra Comunitat
Autònoma al web de https://datosmacro.expansion.com. Per a buscar dades
dins d’una página concreta a través del buscador Google, introduïu els termes
«site:datosmacro.expansion.com calificación crediticia» més el nom de la
vostra Comunitat Autònoma. Quina qualificació creditícia tenen? Què
significa? A la part inferior del web podreu veure una taula amb el significat
de cada qualificació per a cada agència de risc.
b) Escolliu ara un país del món el nom del qual comença per la primera lletra del
vostre nom. Quina qualificació crediticia té? Formuleu en forma de notícies
econòmiques tres raons per les quals alguna agència qualificadora li ha
assignat aquesta qualificació.
© McGraw-Hill 232
SOLUCIONARI
c) Què passa quan les agències de qualificació de risc s’equivoquen?

d) Qui qualifica les agències de qualificació?
Solució:
a) Resposta oberta. El professor valorarà el grau de detall i l’actualitat de la resposta.
b) Resposta oberta. A títol orientatiu, Argentina té, en el moment del tancament d’aquest
edició i segons Standard & Poors, qualificació creditícia B. Notícies econòmiques que
es podrien formular a partir del comunicat on dita agència justifica la seva qualificació:
- El gra argentí marcarà la recuperació del país a partir del segon trimestre.
- El mercat castiga el bo argentí a casa dels revessos del pla d’ajustament.
- A pesar dels revessos de l’ajustament Argentina afronta un any estable.
c) En la mesura que les agències de qualificació de risc són la manera de mesurar per a
molts inversors les seves equivocacions solen traduir-se en pèrdues per als inversors
que confien en ells.
d) Com la resposta és ningú, es pretén amb aquesta pregunta obrir un debat sobre el
fet que bona part dels inversions del planeta es guien pels criteris d'agències de
qualificació que no són infal·libles i els interessos no es guien per l'interès general, en
la mesura que són empreses privades.
PERISCOPI 5. Relació entre els mercats de valors i les inversions empresarials

A les borses de valors, les empreses emeten accions a canvi de diners i de la
cessió d’un percentatge de propietat sobre elles. Quan procedeixen d’aquesta
manera perden autonomia, perquè cedeixen un percentatge de propietat als
nous propietaris, però obtenen els diners que necessiten per a les activitats
pròpies.
No obstant això, les inversions, normalment en béns de capital, poden tardar
diversos anys en donar els seus fruits, si és que al final en donen. Per als
inversors podria ser un inconvenient esperar diversos anys per a recuperar els
seus diners. Però gràcies als mercats secundaris, aquests poden revendre la
participació a altres que sí que poden esperar. A l’existir una quantitat
permanent i raonable d’inversors interessats, les inversions empresarials poden
fructificar, i amb això dinamitzar la producció i l’ocupació. Majors beneficis per a
les empreses i més salaris per als treballadors incrementen el consum de les
famílies i estimulen noves inversions empresarials.
Reflexioneu:
a) L’empresa La Molinera, S. A. decideix emetre noves accions per a aconseguir
diners. Imagineu que sou milionaris i decidiu comprar-les totes. A algun dels
antics accionistes sembla que no li agrada gaire la vostra operació. Per què
podría ser?
b) Què passaria amb la cotització en Borsa d’aquesta empresa si durant diversos
anys opta per no repartir dividends per a seguir creixent?
c) Ara imaginem que el govern decideix prohibir el mercat secundari. En què us
afecta a vosaltres?
© McGraw-Hill 233
SOLUCIONARI
Solució:
a) El percentatge de dret de vot (i de gestió en el seu cas) és directament proporcional al
percentatge d'accions adquirit. En conseqüència, si l'emissió de noves accions es
concentra en un sol propietari aquesta persona pot constituir-se en un rival dels antics
accionistes a l'hora de prendre decisions a l'empresa.
b) El mercat secundari proporciona liquiditat a aquells que desitgen desfer-se de les
seves inversions. No podries desfer-te de la inversió a Molinera SA.
c) Si l'empresa no repartís dividends durant diversos anys la cotització podria ressentir-
se davant la falta de rendibilitat immediata. Per nota: no obstant això no hauria de ser
així si els inversors valoressin com justificada la retenció dels beneficis i pont per
cobrar més dividends en el futur.
TEST DE REPÀS
1 c 2 a 3 b 4 b 5 a 6 b 7 d 8 a 9 c 1 d
0
EXERCICIS
El sistema financer
1. Tenint en compte que a Espanya destinem part de les nostres nòmines a la

Seguretat Social per tenir dret a una jubilació procedent de l’Estat, per què els
fons de pensions privats tenen un desenvolupament important?
Solució:
Els fons de pensions privats tenen un important desenvolupament a causa de dues raons:
el desig de complementar la pensió pública (els imports són inferiors als que es perceben
estant actiu laboralment) i la preocupació creixent que en el futur es redueixi la quantia de
les pensions públiques.
2. Per què diem que el Banc d’Espanya no és un banc pròpiament dit?

Solució:
El Banc d’Espanya és un intermediari financer atípic en la mesura en que el seu
finançament no està dirigida a empreses o famílies sinó al sector públic o a les altres
entitats financeres.
© McGraw-Hill 234
SOLUCIONARI
3. Una empresa té 10.000 € en concepte de drets pendents de cobrament

materialitzats en diverses factures. Quines conseqüències implicaria vendre els
seus drets de cobrament a una empresa de factoring que cobra el 20 % pels seus
serveis?
Solució:
En vendre els drets pendents de cobrament al factor (companyia de factoring),
l'empresa rep per avançat una part dels diners de les factures a canvi de pagar una
determinada comissió al factor, en aquest cas de 2.000 €. Mitjançant aquesta
transacció, serà el factor qui assumeixi el risc d'impagament d'aquestes factures.
4. Una empresa finança diversos dels seus vehicles de transport mitjançant el

sistema de leasing. Expliqueu en què consisteix aquest sistema.
Solució:
Mitjançant el sistema de leasing, l'empresa lloga els vehicles de transport a l'empresa
de leasing a canvi d'una quota durant un període de temps determinat. Al final
d'aquest termini pactat, l'empresa pot exercir l'opció de compra, és a dir, efectuar un
pagament únic per quedar-se en propietat amb els vehicles de transport.
Els intermediaris financers bancaris
5. Quina relació té el Banc Central Europeu amb la quantitat de reserves que

mantenen inactiva els bancs de la Unió Europea?
Solució:
El Banc Central Europeu està relacionat directament amb la quantitat de reserves que
mantenen inactiva els bancs de la Unió Europea perquè una de les seves potestats és fixar-la
obligatòriament a través de l’anomenat coeficient legal de caixa.
6. Ajudeu-vos de l’Activitat resolta 1 per a realitzar un esquema amb la

intermediació del banc A entre estalviadors i prestataris d’acord amb les dades
següents:
• Diners dels estalviadors dipositats al banc A: 100 €.
• Reserva fraccionària: 20 %.
• Coeficient legal que marca el banc central: 30 %.
• Tipus d’interès que reben els estalviadors: 1 %.
• Tipus d’interès que rep el banc A pels seus préstecs: 5 %.
• Diner prestat pel banc A: 70 €.
Solució:
© McGraw-Hill 235
SOLUCIONARI
7. Com afavoreix la reserva fraccionària l’execució de l’activitat bancària?

Solució:
La reserva fraccionària afavoreix l'exercici de l'activitat bancària perquè, en la mesura que
suposa mantenir inactiva i en concepte de reserva una fracció del total de dipòsits,
possibilita la concessió de préstecs per part dels bancs als que necessiten diners, aspecte
aquest últim que constitueix un aspecte fonamental de l'activitat bancària.
8. Per què creus que al procés de creació de diner bancari se l’anomena també
«expansió múltiple dels dipòsits»?
Solució:
Al procés de creació de diners bancaris se l’anomena també “expansió múltiple dels
dipòsits” perquè sempre que es realitzen operacions bancaries on els diners no surtin del
sistema bancari es crearan diners bancaris i en conseqüència els dipòsits bancaris
s’expandeixen molt més que els diners físics que els originen.
© McGraw-Hill 236
SOLUCIONARI
9. El banc A li ha concedit al Pere una hipoteca de 80.000 € per adquirir un

habitatge. En comptes de donar-li els diners en efectiu, el banc A obre un compte
bancari a nom del Pere amb els 80.000 €, import que el Pere transfereix al
compte bancari de la Diana, la venedora. Al seu torn, el banc B, que és amb el
qual treballa la Diana, dedueix aquests diners del seu compte, perquè ella els
devia per un préstec personal.
Descriviu com ha canviat la situació econòmica del Pere i de la Diana tot i que no
s’ha creat diner físic en cap cas.
Solució:
Mitjançant la compra de l'habitatge en Pere es converteix en propietari d'un habitatge per
valor de 80.000 € i al mateix temps en creditor d'un deute de 80.000 €. Per la seva banda
la Diana i abans de la transacció, tenia un habitatge valorat en 80.000 € i un deute de
80.000 € també. Després de la venda del pis va deixar de ser propietària d'un habitatge
valorat en 80.000 € però també va deixar de deure-li diners al banc per aquest import.
En cap moment els diners han sortit del banc però la situació econòmica (patrimonial) d’en
Pedro i la Diana ha canviat substancialment. En Pere té ara un actiu (80.000 €, l'habitatge)
i un passiu (-80.000 €, la hipoteca). La Diana, que tenia abans un actiu (80.000 €,
l'habitatge) i un passiu (-80.000 €, el préstec personal) ara no té ni una cosa ni l'altra.
Una representació gràfica pot ajudar al professor a introduir conceptes com el patrimoni i
els balanços a l’alumnat
ABANS DESPRÉS
Actiu Passiu Actiu Passiu
Pere 0 0 Habitatge 80.000 Hipoteca 80.000
Diana Habitatge 80.000 Préstec 80.000 0 0
Banco Préstec 80.000 0 Hipoteca 80.000 0

Diana (*) Pere (*)
(*):Un préstec o una hipoteca representen un passiu o obligació de pagament per a un particular però un actiu o dret de
cobrament per a una entitat bancària.
10. Suposem que en un país on el coeficient legal de caixa que s’aplica al sistema
© McGraw-Hill 237
SOLUCIONARI
bancari és del 6 % es produeixen dipòsits bancaris per valor de 6.000.000 €.

a) Calculeu l’increment total de diner bancari que experimenta el sistema bancari
d’aquesta economia si tots els prestataris (els que reben els diners) ingressen,
al seu torn, els diners en un banc.
b) Quin seria l’increment si tots els prestataris, en comptes de dipositar tots els
diners, retenen un 5 % per a atendre les despeses pròpies més directes i
converteixen un altre 5 % en dòlars?
Solució:
a) Δ Diners bancaris = 6 000 000 · (1/0,06) = 100 000 000 €
b) Δ Diners bancaris = 6 000 000 · [1/(0,06+0,05+0,05)] = 37 500 000 €
11. A quant han ascendit els dipòsits realitzats en el sistema bancari d’un país si
l’increment del diner bancari ha estat de 100 milions d’euros i el coeficient legal de
Caixa és d’un 4 %? I si els usuaris de bancs i caixes retenen, a més, un 2 % per a
les despeses en efectiu?
Solució:
Δ Diners bancaris = x · (1/0,04)
100 000 000 € = x · (1/0,04)
100 000 000 € = 25 x
x =4 000 000 €
Los productos financieros

12. Descriviu, per a cadascun dels següents intermediaris, quin tipus de producte
financer o inversió creen quan capten els diners dels estalviadors:
a) Borsa de valors.
b) Bancs.
c) Fons d’inversió.
d) Asseguradores.
Solució:
a) Valors de renda fixa o variable.
b) Depòsits bancaris.
c) Cistelles de valors i fons de pensions.
d) Pòlisses d'assegurances
13. Expliqueu el tipus de relació que existeix entre la rendibilitat i la liquiditat dels
productes financers. I entre rendibilitat i risc? Amb quin dels parells de conceptes
citats associaríeu la renda fixa i la renda variable?
Solució:
La relació que existeix entre la rendibilitat i la liquiditat dels productes financers és de
tipus invers. Major rendibilitat implica menor liquiditat i viceversa. En canvi, la relació és
© McGraw-Hill 238
SOLUCIONARI
directa entre rendibilitat i risc (major rendibilitat implica major risc i viceversa). Els dos
conceptes amb que s’associa la renda fixa i la variable és el segon: major rendibilitat-
major risc és propi de la renda variable i viceversa la renda fixa.
14. Elaboreu una taula en dues columnes en la qual queden definides les diferències
entre les obligacions i les accions.
Solució:
Títol Acció Obligació
100% De propietat D'un préstec
Drets Sí No
Remuneració Indeterminada (dividends) Fixa (interessos pactats)
15. Classifiqueu de major a menor liquiditat els valors següents:

a) Bons del Tresor Espanyol.
b) Accions de renda variable d’Inditex.
c) Dipòsit bancari a termini fix a Caixabank.
d) Accions d’una nova empresa coreana amb alt valor de creixement.
e) Bons del Banc de Santander.
f) Participacions en un fons d’inversió de renda variable.
Solució:
Liquiditat de més a menys (els productes ombrejats en el mateix color són similars):

1.º Dipòsit bancari a termini fix en Caixabank.
2.º Bons del Tresor Espanyol.
3.º Bons del Banc de Santander.
4.º Participacions en un fons d'inversió de renda variable.
5.º Accions de renda variable d'Inditex.
6.º Accions d'una nova empresa coreana amb alt valor de creixement.
16. Reformuleu l’activitat anterior utilitzant com a criteri el risc i, després, utilitzant
com a criteri la possible rendibilitat.
Solució:
Risc de més a menys Rendibilitat de més a menys
(Els productes ombrejats són indeterminades)
Accions d'una nova empresa coreana amb alt valor de Accions d'una nova empresa coreana amb alt valor de
creixement. creixement.
Accions de renda variable d'Inditex. Accions de renda variable d'Inditex.
Participacions en un fons d'inversió de renda variable. Participacions en un fons d'inversió de renda variable.
Bons del Banc de Santander. Bons del Banc de Santander.
Bons del Tresor Espanyol. Bons del Tresor Espanyol.
Dipòsit bancari a termini fix en Caixabank. Dipòsit bancari a termini fix en Caixabank.
17. Per què els préstecs dels clients són un actiu per als bancs on estan dipositats?
© McGraw-Hill 239
SOLUCIONARI
Solució:
Els préstecs dels clients són un actiu per als bancs on estan dipositats perquè per a
aquests últims representa un dret de cobrament.
Els mercats o borses de valors.
18. Quines fases travessa el títol-acció d’una empresa des que aquesta l’emet per a
captar finançament fins que cotitza conforme a la llei de l’oferta i la demanda en la
borsa de valors?
Solució:
Les dues fases són les que corresponen al mercat primari i al secundari. En el primari les
empreses capten finançament i en el secundari les accions cotitzen conforme a la llei de
l’oferta i de la demanda.
19. Quina funció compleix el mercat secundari de la borsa de valors per a qui no pot
esperar a recollir els beneficis de la inversió?
Solució:
Els mercats de secundaris de les Borses de valors proporcionen liquiditat, és a dir la
possibilitat de deixar les seves inversions als que no poden esperar a recollir els beneficis.
20. Per què els fons de valors són una bona alternativa per a qui no vol assumir gaire
riscos?
Solució:
Els fons de valors són una bona alternativa per aquells que no volen assumir masses riscos
perquè el risc es reparteix entre diferents valors.
21. Llegiu el text següent i després contesteu les preguntes:
La dècada dels anys vint del segle XX va ser testimoni del fabulós auge dels mercats de
valors, on tothom comprava i venia accions. Es feien fortunes milionàrie d’un dia a l’altre i
tots volien provar sort en les borses. Com que per a poder obtenir grans beneficis es
requeria la inversió de grans quantitats, i no tothom podia desemborsar les en efectiu, la
majoria de les compres s’efectuaven amb préstecs bancaris, i les accions acabades de
comprar quedaven com a garantia de pagament. La gent firmava gairebé a cegues els
préstecs per a adquirir les accions. Què podia importar pagar un interès del 15 % anual si
les accions podien augmentar aquest percentatge mateix en un sol dia? Amb el temps, les
accions van arribar a estar sobrevalorades, és a dir, no es corresponia el que se’n pagava
amb els beneficis que podien obtenir les empreses en qüestió. Els inversors estaven pagant
preus molt alts per les accions. No pensaven en els beneficis que podien obtenir les
empreses, sinó en el que podien obtenir ells mateixos venent les accions a un preu més alt.
Es va formar així el que es coneix amb el nom de bombolla especulativa, un procés en el
qual els preus pugen sense parar a causa de l’excés de demanda (no perquè augmenten els
possibles beneficis que poden repartir les empreses), que acaba amb un ajustament brusc
© McGraw-Hill 240
SOLUCIONARI
dels preus quan el mercat s’adona que ha viscut un miratge. Efectivament, amb els preus
pels núvols, va arribar un moment en el qual la gent volia vendre, però ningú comprava. El
preu va començar a baixar, però seguien sense aparèixer compradors. Davant el temor de
majors baixades, altres accionistes van posar a la venda els seus títols i el preu de les
accions va caure encara més. En molt pocs dies, el valor de les accions es va desplomar i es
van comptar per milions els inversors que es van trobar totalment arruïnats.
a) Per què els compradors d’accions no van pensar que podien baixar de valor?
b) Quina va ser la responsabilitat del sistema bancari en els esdeveniments
narrats?
c) Creieu que el sistema d’admetre les accions adquirides com a garantia de
pagament dels préstecs concedits per a comprar-les segueix sent el més utilitzat
avui en dia? Per què?
d) En què consisteix una bombolla especulativa? Descriviu com evoluciona el preu
d’una acció quan es produeix aquest fenomen.
e) Pregunteu al vostre banc quin és el procediment per a adquirir accions a la borsa
espanyola.
Solució:
a) Els compradors d'accions confiaven cegament en què el valor dels títols de les
accions pugés.
b) En permetre cobrir part de l'adquisició de les accions amb préstecs garantits per
les pròpies accions, els bancs van proporcionar a molts inversors el finançament
necessari per accedir a una compra que no hauria tingut lloc si no hi ha aquest
finançament.
c) No, tot i que encara existeix el sistema descrit per finançar la compra de certs
valors (considerats segurs per l'entitat bancària que realitza el préstec) no és el
més habitual avui en dia. Totes les operacions de compra a la Borsa de Valors
s'efectuen contra el compte bancari de l'adquirent.
d) Una bombolla especulativa és la confiança d'un determinat bé en que el seu preu
pujarà, amb independència que hi hagi o no raons reals que sustentin aquesta
pujada. Les fases d'evolució del preu d'una acció serien les següents: l'existència
d'un determinat preu de partida, un augment desorbitat i constant del preu, un
preu límit que marca el moment en què la bombolla esclata i després una
caiguda en picat del preu (normalment molt més ràpida en el temps que el seu
ascens) fins a nivells fins i tot inferiors al preu de partida.
e) Resposta oberta. És valorable per part del professor el grau de detall de la
resposta així com l'esforç realitzat per l'alumne per a demanar la mateixa. En tot
cas, l'alumne hauria de ser informat de la necessitat d'un compte bancari des del
qual transferir fons per a la compra, l'existència de despeses i l'obertura d'un
contracte de valors on figurarien les accions. Alhora, els que operen a la borsa
han de signar obligatòriament un manifest legal en què reconeixen haver estat
informats sobre la complexitat i funcionament dels mercats de valors.

a) Els fons d’inversions proporcionen més rendibilitat que les accions.
© McGraw-Hill 241
SOLUCIONARI
b) Tots els productes financers, com per exemple els dipòsits bancaris, poden ser
utilitzats com a mitjans de pagament.
c) A l’emetre accions, les empreses obtenen diners amb els quals desenvolupen
les activitats, tant en el mercat primari com en el secundari.
d) Els països assignen als seus bons el tipus d’interès que més els convé.
e) Les expectatives econòmiques acostumen a ocasionar la baixada dels preus de
cotització de les accions als mercats de valors.
Solució:
a) Fals. En general les accions proporcionen més rendibilitat que els fons d’inversions, però
són més arriscades. No obstant això, cada inversió a títol individual té la seva pròpia
rendibilitat la qual no té per què seguir la tendència general. En conseqüència hi ha fons
d'inversions que són més rendibles que les accions. Serà valorable per part del professor
la segona part de la resposta.
b) Fals. Encara que els dipòsits bancaris sí són utilitzats com a mitjans de pagament hi ha
altres productes financers que no tenen entre les seves característiques funcionar com a
tals.
c) Fals. Les empreses obtenen els diners per les seves activitats únicament en el mercat
primari.
d) Fals. Els països estan en mans dels mercats pel que fa a interès del seu deute perquè no
poden fixar un interès més baix del preu al qual ja s'estan pagant els bons d'emissions
passades.
e) Fals. Només la meitat de l’afirmació és certa, perquè si les expectatives econòmiques són
bones l’efecte normalment és contrari.
23. Imaginem que la taula següent ens dona información sobre l’emissió de deute
sobirà de l’any 1 per part de Portugal i a tornar en 10 anys.
A partir de la taula anterior, determineu:

a) La rendibilitat de la inversió per al João.
b)El João va vendre els seus bons a l’Amaral en el mercat secundari per 198 €
durant l’any 2. Quina és la rendibilitat per a l’Amaral?
c) Si a l’any 2 Portugal necessita realitzar una segona emissió de bons, quin seria
el tipus d’interès mínim d’aquesta nova emissió?
d) Si l’interès del bo alemany està a l’1,50 % en el momento de l’emissió i a
l’1,35 % en el moment de la segona emissió per part de Portugal a l’any 2 al
seu límit mínim, quina seria la prima de risc en tots dos casos?
Solució:
a) La rendibilitat de la inversió per en Joao és del 3%.
© McGraw-Hill 242
SOLUCIONARI
b) Per l’Amaral la rendibilitat serà del 4%.

Invertit Pactat Rentabilitat potencial
Joao 200 206 200 + (200 · 0,03) = 206 x = 3%
Amaral 198 206 198 + (200 · x) = 206 x = 4%
Rendibilitat potencial de l'emissió de deute sobirà portuguès de l'any 01.
c) Si Portugal necessités fer una segona emissió de bons a l'any 02 el tipus d'interès
mínim seria el 4%. Ningú compraria bons per sota del 4% perquè aquest tipus
d'interès és el que pot aconseguir qualsevol inversor en el mercat secundari.
d) En el primer any la prima de risc seria de 150 punts (3,00% -1,50%) i de 265 en el
segon any (4,00% -1,35%).
ECONOMIA EN ACCIÓ
INTERPRETEM... LES NOTICIES DE LA BORSA
Qüestions:
1. Sabent que heu de mesurar les variacions en valors percentuals, quina de les
dues borses ha variat més, l’IBEX 35 o el Dow Jones?
Solució:
La variació experimentada per l'IBEX-35 (-0,32%) és superior a la del Dow Jones (-
0,10%).
2. Què costa més, una acció del Santander, o una d’Abengoa?

Solució:
Segons l'última cotització del dia costa més una acció d'Abengoa (2,837 €) que una del
Santander (2,390 €).
3. Si teniu accions d’una empresa de les que apareixen a la taula del mercat continu,
amb quina hauríeu guanyat més diners aquest any? Basant-vos només en
aquestes dades, quina inversió té millors expectatives per al futur? Per què?
Solució:
El BBVA és l'empresa que més dividends ha repartit, concretament un 4,65%, és a dir
4,65 € per cada 100 invertits. En canvi, a llarg termini, la més interessant és l'empresa
que més beneficis està generant (amb independència que reparteixi beneficis o no) i per
tant amb major potencial és Acciona amb un PER de 22,93.
EL DILEMA: RESCAT O FALLIDA?

Guia de treball:
© McGraw-Hill 243
SOLUCIONARI
Preneu partit per una de les quatre opcions (països de la UE que donen suport al rescat, països
de la UE contraris al rescat, poble grec i Govern grec) i argumenteu la vostra posició en un
grup de cinc. La resolució del grup es defensarà en un debat davant un altre grup on hagi
prevalgut una altra opció.
PROPOSTA DE CINEMA: WALL STREET
1. Què opineu dels valors de Geeko? I dels de Bud? Amb quin dels dos faríeu
negocis?
Solució:
Resposta oberta. Es pretén que l'alumne es posicioni moralment i prengui consciència de
fins a quin punt té ètica dels negocis. La pel·lícula és una mica tendenciosa en la mesura
que des del principi en Geeko és presentat com un tauró sense escrúpols --el dolent--
mentre que es presenta a en Bud com algú sense experiència que comet un error i després
es revela contra el seu cap per salvar el seu pare --el bo--. Seria fàcil prendre partit per en
Bud perquè fa d'heroi enfrontant-se a l’immoral Geeko però en realitat cap és de fiar: en
Bud sap fins a quin punt és immoral en Geeko i, tot i això, li dona informació privilegiada
sobre la companyia del seu pare per guanyar punts en el seu nou treball. Encara que
rectifica, no ho fa perquè entengui que hagi obrat malament, sinó perquè el seu pare pot
perdre la companyia.

2. Bud s’enfronta primer a la possibilitat que el seu pare pot perdre la companyia i,
després, pot passar molt de temps a la presó. Què hauríeu fet al seu lloc?
Solució:
Resposta oberta. Un cop més s’enfronta l’ètica de l’alumne. En Bud assumeix la
responsabilitat del seu error i assumeix les conseqüències. Tot i les coses dolentes, en Bud
es redimeix. Seria lògic que l’alumne manifestés que faria el mateix encara que només fos
des del punt de vista teòric i és que a la seva edat resultaria molt difícil que prengués una
decisió semblant a la pràctica que li servís com a referent per saber què faria en realitat.
3. Quines diferències trobeu entre el context social de la pel·lícula i el vostre?

Solució:
Resposta oberta. Encara que segurament i en general el món financer és desconegut per
l’alumne i il·lustra una forma de pensar anterior al naixement de l’alumne (es va estrenar
l’any 1987) és fàcil col·legir que la pel·lícula il·lustra un món descarnat on tot val per fer
diners. En conseqüència es demana a l’alumne que es pronunciï sobre l'opinió que li
mereix aquesta forma de pensar en relació amb la seva pròpia.
© McGraw-Hill 244
SOLUCIONARI
UNITAT 12. El comerç internacional
REFLEXIONEU
1. Per què resulten perjudicats els consumidors quan existeixen aranzels?

Solució:
El consumidors resulten perjudicats perquè a causa de la seva existència la
competència es veu perjudicada: els productors estrangers veuen els seus productes
encarits per accedir al mercat nacional mentre que els productors locals tenen menys
incentius per millorar la qualitat i preu de les seves samarretes a causa de que se
saben protegits pel seu Govern.
2. 2. Imagineu ara que eliminem els aranzels sobre les samarretes per a
afavorir els nostres consumidors, però el nostre país veí i soci comercial
principal incrementa els de les sabatilles al doble per a afavorir les indústries
locals pròpies.
a)Com afectaria aquesta mesura a les nostres empreses? I a les del país veí?
b)Tindria algun efecte sobre les famílies del nostre país? I sobre els
consumidors del nostre país veí?
c) Si sou el president o presidenta del Govern, què faríeu en aquesta
situació?
Solució:
a) Els productors del país veí podrien oferir les seves samarretes al nostre mercat
sense restriccions, però els productors locals haurien de pagar un aranzel per
accedir al mercat veí. Per les empreses locals seria difícil exportar, ja que la
rendibilitat seria molt baixa un cop pagat l’aranzel. En canvi i per a les empreses
del país veí, tant la mesura presa per ell com per la presa pel nostre seria
beneficiosa.
b) Amb el temps, les famílies del nostre país podrien accedir a més i millors
samarretes així com més barates a causa de la competència entre les empreses
del país local i les del veí. En canvi i al país veí, les samarretes no serien tan bones
ni tan barates com a casa nostra perquè són subministrades pels seus propis
productors els quals no tenen incentius per millorar les prestacions ni els preus del
seu producte perquè estan protegits pels aranzels front a la competència
estrangera.
c) Resposta oberta. Dues són les mesures possibles sent més valorable la segona. La
primera consistiria a imitar les mesures aranzelàries del país veí perquè ni ells ni
nosaltres poguéssim beneficiar-nos de la inexistència d'aranzels. La segona seria
© McGraw-Hill 245
SOLUCIONARI
subscriure un acord per eliminar els aranzels. Aquesta última és la mesura més
aconsellable perquè és la que afavoreix els consumidors d'ambdós països.
ACTIVITATS
1. En general, per què comercien els països? Quan es diu que un país importa
mercaderies? I quan diem que les exporta?
Solució:
En general els països comercien per obtenir aquells béns i serveis dels que no
disposen. Un país importa mercaderia quan la rep de l’exterior de les seves fronteres o
territoris duaners. I viceversa pel que fa a l’exportació.
2. Com es tornen els països més productius?

Solució:
Fonamentalment, mitjançant l'accés a tecnologies més avançades, tot i que també
juga un paper la mida del mercat i l'accés a recursos, en la mesura que permeten
beneficiar d'economies d'escala.
3. Com s’explica que avui en dia als mercats tot l’any hi ha fruita que abans
només hi era quan n’era la temporada?
Solució:
Avui dia en els mercats hi ha fruita tot l'any, mentre que abans només hi havia quan
era de temporada. Això passa gràcies al comerç internacional el qual possibilita el
subministrament de fruita d'arreu del món durant tot l'any.
4. En Joan produeix càntirs. Per què no ha aconseguit vendre’ls a escala

internacional si és el millor del món en el seu camp?
Solució:
No n'hi ha prou amb ser el millor a l'hora de produir un article sinó que aquest ha
d'interessar en els mercats internacionals.

5. Pel que fa a les teories de Heckscher-Ohlim i a la nova teoria del comerç:

a) Com millora la primera la teoria de l’avantatge comparatiu a l’hora
d’explicar les diferències internacionals en matèria de comerç
internacional? I la segona?
b) En definitiva, qui són els beneficiats segons la primera teoria? I en la
segona?
Solució:
a) El model de Heckscher-Ohlin millora la teoria de l'avantatge comparatiu a l'hora
d'explicar les diferències internacionals en matèria de comerç internacional,
perquè té en compte les diferents dotacions de factors de producció dels països
així com els preus dels mateixos en els mercats internacionals. Per la seva banda,
© McGraw-Hill 246
SOLUCIONARI
la nova teoria del comerç té present la competència imperfecta o desigual que es

deriva del fet que per les multinacionals dels països rics és més fàcil aconseguir les
economies d'escala així com dominar els mercats internacionals a causa de les
seves posicions de privilegi.
b) Segons el model de Heckscher-Ohlin els beneficiats són els països rics a causa del
seu avantatge en productes amb alt valor tecnològic. I segons la segona els
beneficiats són les multinacionals dels països rics a causa de la posició de privilegi
de què gaudeixen gràcies a haver estat les primeres o la mida que han acumulat.
6. Per què s’ha quedat antiquada la teoria de l’avantatge comparatiu?

Solució:
La teoria de l’avantatge comparativa s’ha quedat antiquada a causa de l’existència de
costos de transport, barreres comercials, diferents monedes, la mobilitat del capital
entre països o la diferenciació de productes.
7. Citeu i expliqueu breument els arguments a favor del lliure comerç.

Solució:
El professor valorarà la concreció en la pregunta. Resposta orientativa:
 Millora el preu i la qualitat dels productes a causa de l’increment i foment de la
competència.
 La major varietat i quantitat de béns i serveis.
 L'assoliment d'economies d'escala com a resultat de l'ampliació de mercats amb
l'estalvi de costos que això suposa.
 El major aprofitament dels factors de producció a causa de l’especialització en
productes apreciats en el mercat internacional.
8. Als anys seixanta del segle XX Espanya va descobrir el seu potencial per al
turisme, que definitivament va enlairar- se amb l’adhesió a la UE el 1986, i
amb l’entrada en circulació de l’euro el 2002. Avui en dia és una referencia
mundial en el sector, amb desenes de milions de visitants l’any. Expliqueu, en
termes de lliure comerç, com ha arribat a convertir-se el turisme en font
d’ocupació i riqueza per a Espanya.
Solució:
Espanya gaudeix d'avantatge comparatiu en el turisme gràcies a la seva
especialització en aquest sector propiciat per la seva privilegiada dotació de recursos
per a l'explotació d'aquest servei, concretament per les seves bones condicions
climàtiques, platges, costes i fins i tot alta muntanya. Els serveis derivats del turisme,
entre ells l'hostaleria i la restauració, han creat ocupació i riquesa en la mesura que el
turisme i les seves activitats derivades és un servei del sector terciari amb forta
demanda i amb potencial per crear alt valor afegit.
© McGraw-Hill 247
SOLUCIONARI
9. Per què la majoria dels països miren de conservar una industria

armamentística pròpia a pesar que poden aconseguir les armes més barates
als mercats internacionals?
Solució:
La majoria dels països tracta d'aconseguir una producció mínima d'armes tot i que pot
aconseguir-les fins i tot més barates en els mercats internacionals per protegir
indústries considerades estratègiques per a l'interès públic. Concretament i en aquest
cas és la defensa nacional.
10. Què és un aranzel? Expliqueu el funcionament dels aranzels específics i ad

valorem utilitzant com a exemple una partida de 1.000 microprocessadors
coreans valorats en 200 €/unitat.
Solució:
Un aranzel és un impost de duanes sobre les importacions. Un aranzel específic
gravaria cada unitat de processador, com ara. 5 € la unitat. Així, l'import a pagar per
l'importador seria de 5.000 € en total. Un aranzel ad valorem grava proporcionalment
la mercaderia, com per exemple, un 5% sobre el total importat. D'aquesta manera,
l'import a pagar seria de 10.000 € en total (200.000 0,05).
11. Sou el primer ministre de Cronopia, un país amb déficit comercial (té més
importacions que exportacions) on ha guanyat les eleccions un govern
favorable a augmentar les barreres proteccionistes per tal d’ajudar la
indústria nacional. Elaboreu un discurs breu i argumentat a favor de les
mesures del vostre president. El vostre company, en canvi, haurà d’exercir de
líder de l’oposició, criticant-les durament.
Solució:
Resposta oberta. L’alumne defensor del lliure comerç haurà de maximitzar els
avantatges i minimitzar els inconvenients en atenció a la figura 12. I viceversa.
12. A la balança de pagaments, com és possible comprovar que s’han fet bé els
càlculs matemàtics?
Solució:
En la balança de pagaments és possible comprovar que s'han realitzat bé els càlculs
matemàtics perquè, si s'han anotat correctament les transaccions, el saldo ha de ser
zero.

13. Bàsicament, en què consisteix la tècnica de la partida doble?
Solució:
Resposta oberta. S'imparteix i insisteix en aquest concepte perquè l'alumne sàpiga
que ha de anotar dues vegades cada operació de la balança de pagaments.
Bàsicament la tècnica de la partida doble consisteix a anotar dues vegades la mateixa
transacció, d'una banda el valor de la mercaderia i per un altre el dels diners.

© McGraw-Hill 248
SOLUCIONARI
14. Descriviu què són la balança per compte corrent i per compte de capital i
poseu exemples per a cadascuna de les subbalances que les integren.
Solució:
La balança per compte corrent registra els intercanvis de béns, serveis, rendes (ús de
patents o marques, dividends, salaris per a empreses estrangeres) i transferències
(donacions i remeses d'emigrants).
La balança per compte de capital registra transaccions de diners i inversions (fons
europeus per a inversions, condonació de deutes, compres de terres, mines, patents,
marques...).
15. Podria un país tenir durant dècades un saldo de variació de reserves sempre
negatiu? Per què?
Solució:
Un saldo de variació de reserves negatiu indica que el país necessita finançament
d'altres països (préstecs principalment) o utilitzar les seves reserves per pagar les
seves operacions. Un país que tingués durant dècades un saldo de variació de
reserves negativa hauria de tenir unes reserves immenses o estar finançat
constantment per altres països.
16. Recalculeu tota l’Activitat resolta 4 suposant ara que la despesa total de
turistes a Ecolàndia ha estat de 122.000 €.
Solució:
a) Ingressos Pagaments (P) Saldo (I-P)
(I)
COMPTE CORRENT (CC)
1. Béns 5.000 (1) - 5.000 €
2. Serveis 122.000 (2) 9.000 (3) +113.000 €
3. Rendes secundàries +3.000 (6) -3.000 €
SALDO CC +111.000
COMPTE DE CAPITAL (CK) 10.000 (4) 55.000 (7) -45.000
SALDO (CC + CK) +166.000
(VNP) (VNA) Saldo (VNP-VNA)
COMPTE FINANCERA (CF)
c) Altres inversions 12.000 (5) -12.000 €
Variació de reserves +122.000 -5.000 (1)
(2) -9.000 (3)
+10.000 -12.000
(4) (5)
+3.000 -55.000
(6) (7)
Saldo variació de reserves + 54.000 -54.000 €
SALDO CF -66.000 €
Errors i omissions
SALDO BALANÇA DE PAGAMENTS 0
b) El saldo de reserves és positiu concretament de 54.000 € de manera que han

entrat més euros dels que han sortit. Ecolàndia no ha hagut d'emprar reserves
d'altres anys per atendre les seves operacions.
c) El saldo per Compte Corrent i Compte de Capital (CC + CK) de Ecolàndia és de
superàvit. Ecolàndia ha finalitzat les seves operacions internacionals amb saldo
© McGraw-Hill 249
SOLUCIONARI
positiu de divises, per tant ha finançat a altres països de manera que la seva
posició és creditora respecte als altres països.
17. A l’hora d’expressar el seu valor, quina és la peculiaritat de les divises pel
que fa al seu tipus de canvi?
Solució:
La peculiaritat de les divises pel que fa al seu tipus de canvi i a l’hora d’expressar el
seu valor és el fet que sempre cotitza en relació amb un altra divisa i viceversa.
18. Si parleu de divises, en què s’assemblen i es diferencien l’apreciació i la

depreciació? I la revaluació respecte de la devaluació?
Solució:
L'apreciació és la pujada de valor d'una divisa (i per tant baixada de tipus de canvi)
respecte a una altra a causa del lliure joc de l'oferta i de la demanda. I viceversa la
depreciació.
La revaluació és la pujada de valor d'una divisa (i per tant baixada de tipus de canvi)
respecte a una altra causa de la intervenció de les autoritats monetàries. I viceversa
la devaluació.
19. Expliqueu com és possible que a l’apreciar-se l’euro baixarà el seu tipus de
canvi respecte del dòlar.
Solució:
A l'apreciar l'euro i per tant pujar de valor respecte al dòlar el seu tipus de canvi baixa
perquè com és més valorat cal lliurar menys euros que abans a canvi del mateix dòlar.
Per exemple i si la cotització euro/dòlar és 1:1 i l'euro de cop i volta és més valorat
llavors fins els 0,90/1, un europeu haurà de donar només 0,90 € per 1 dòlar quan
abans havia de lliurar 1 €.
20. Expliqueu com afecta a una divisa una pujada del preu del diner a la zona
monetària que li correspon.
Solución:
Si augmenta el tipus d’interès que els intermediaris financers paguen pels dipòsits en
una determinada divisa, aquesta moneda serà més atractiva als ulls dels inversors
estrangers, cosa que farà augmentar la seva demanda, de manera que puja el valor i,
en conseqüència, disminueix el seu tipus de canvi.
21. Definiu amb paraules pòpies què s’entén per sistema monetari.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu podria ser: "normes que regulen l'actuació de les
autoritats monetàries pel que fa al mercat de divises".
22. Per què augmenta el tipus de canvi d’una divisa quan hi ha excés d’oferta en
el mercat de divises?
Solució:
© McGraw-Hill 250
SOLUCIONARI
El tipus de canvi d’una divisa puja quan hi ha excés d’oferta al mercat de divises
perquè en tornar-se abundant en relació amb un altre divisa, perd el valor i per tant
cal entregar més unitats per l’altra divisa que abans.
23. Per què es diu que el sistema monetari ajustable és mixt?

Solució:
Es diu que el sistema monetari ajustable és mixt perquè combina aspectes del sistema
de flotació lliure i del sistema de flotació bruta.
24. Utilizant com a referència l’Activitat resolta 7, descriviu els efectes de

l’apreciació de l’euro enfront del dólar nord-americà.
Solució:
Per una banda, s’abarateixen les importacions, però les exportacions s’encareixen en
haver-se depreciat les altres divises. Financerament, es produeix un efecte crida de
capitals d’altres divises (els inversors les converteixen a euros perquè s’han tornat
més rendibles).
PERISCOPIS
Periscopi 1. L’avantatge comparatiu entre els treballadors
L’Ainhoa és advocada i té d’ajudant el Màrius, que s’ocupa dels papers i de

portar l’agenda del despatx. El Màrius acaba d’acabar la carrera i estava a l’atur,
raó per la qual ha acceptat treballar com a ajudant de l’Ainhoa fins adquirir
experiència. En el seu dia, l’Ainhoa també va ser ajudant i era molt més
competent que el Màrius, fins al punt que ella feia el treball en la meitat de
temps que ell. L’Ainhoa té avantatge com a advocada i ajudant, però el Màrius té
avantatge comparatiu com a ajudant: ell no renuncia a res per ser-ho
(l’alternativa era estar a l’atur), mentre que l’Ainhoa hauria de renunciar a més
(la diferència entre el que cobra com a advocada i el que cobraría com a
ajudant). L’Ainhoa i el Màrius guanyen 60 i 10 € / hora, respectivament.
Reflexioneu:
© McGraw-Hill 251
SOLUCIONARI
a) Si l’Ainhoa és més competent fent la feina del Màrius, per què no l’acomiada?
Solució:
L’Ainhoa té avantatge com a advocada i ajudant, però en Mario té avantatge
comparatiu com a ajudant: ell no renuncia a res per ser-ho (l'alternativa era estar a
l'atur), mentre que l’Ainhoa hauria de renunciar a més (la diferència entre el que
cobra com a advocada i el que cobraria com a ajudant).
b) En quin cas li compensaria a l’Ainhoa tornar a treballar d’ajudant?

Solució:
A l’Ainhoa li compensaria tornar a treballar d'ajudant si el treball que exercís, ja sigui
com a advocada o una altra professió, li suposés més de 60 €/hora.
c) Expliqueu per què els dos surten guanyant en la relació laboral que tenen.
Solució:
Tots dos surten guanyant amb la seva relació laboral perquè exerceixen la millor de
les alternatives possibles. Encara que l’Ainhoa sigui millor ajudant que en Mario no li
compensa exercir com a tal perquè guanya molt més com a advocada.
Periscopi 2. L’asimetria del comerç internacional

Les exportacions principals del Marroc són tèxtils, components electrònics,
fertilitzants, fruites cítriques i vegetals; les seves importacions principals són
petroli cru, equips de telecomunicacions, blat, gas i electricitat.
Reflexioneu:
a) A l’hora de comerciar internacionalment, amb quins inconvenients s’enfronta
el Marroc?
b) El Marroc té com a veïns Algèria i Mauritània. Tanmateix, gairebé tot el
comerç el fa amb Espanya i França. Per què creieu que passa això?
c) D’acord amb la teoria de Heckscher-Ohlin, els països tendeixen a
especialitzar-se en aquells béns per a la producción dels quals tenen factors
productius més abundants. En el cas del Marroc, quins serien aquests
factors?
d) Al Marroc només una de quatre dones pertany a la población activa (la meitat
que a Espanya). I tanmateix moltes d’elles tenen estudis universitaris. Com
afavoriria l’economia i el comerç del Marroc la incorporació de més dones al
mercat laboral?
Solució:
a) A l'hora de comerciar internacionalment, el Marroc s'enfronta amb l'inconvenient, els
productes en què té avantatge comparatiu tenen baix preu en els mercats
internacionals
b) Marroc realitza gairebé tot el seu comerç amb Espanya i França perquè, com són
països més rics, estan en condicions de pagar més i millor per les exportacions
marroquines.
© McGraw-Hill 252
SOLUCIONARI
c) El factor productiu més abundant al Marroc és la mà d'obra. I encara que el Marroc

estigui ben servit de capital pel que fa a Algèria i Mauritània no ho està en relació amb
França i Espanya. Però en aquests dos últims països la mà d'obra és molt més cara,
de la mateixa manera que la mà d'obra és més cara al Marroc que a Algèria i
Mauritània.
d) Si el Marroc incorporés més dones al mercat laboral augmentaria la quantitat de mà
d'obra i amb això les possibilitats de producció de tal manera que això acabaria per
traduir-se en creixement econòmic.
Periscopi 3. Economies d’escala i comerç internacional

Inditex, Freixenet, Iberdrola, Lladró o Seat són algunes de les empreses que
aprofiten amb èxit les economies d’escala donades les característiques dels seus
processos productius. A l’obrir-se als mercats mundials, poden vendre més. Al
vendre més, poden créixer, i al créixer, poden produir més barat i reduir preus.
En això consisteixen les economies d’escala.
Reflexioneu:
a) Escolliu una de les marques mencionades i busqueu a Internet una foto d’un
dels seus productes en un país estranger, el més exòtic que trobeu.
b) Què creieu que hauria pogut passar si hipotèticament aquestes empreses no
es globalitzen i no s’obren als mercats mundials?
c) Si les economies d’escala, que normalment s’assoleixen mitjançant processos
d’internacionalització, són tan beneficioses, per què no hi ha més empreses
que hi accedeixen?
Solució:
a) Resposta oberta. És valorable per part del professor el nombre de cerques,
l’originalitat de les mateixes i el grau de detall.
b) L’alternativa a no competir en els mercats mundials és que siguin altres productes els
que es globalitzin, es facin forts en els mercats locals i acabin per posar en perill la
supervivència de les empreses que competeixen a aquests mercats.
c) Tot i ser contrastats els beneficis de les economies d'escala no totes les empreses
poden emprendre processos d'internacionalització causa petita grandària de les seves
empreses i a les necessitats de finançament que es requereixen.
Periscopi 4. Afectats per les mesures proteccionistes

Els productors nord-americans de motocicletes, com, per exemple, la mítica
Harley-Davidson, una marca molt estimada entre els aficionats al motor,
suporten un aranzel del 25 % sobre el preu dels seus productes per a accedir als
mercats de la UE.
Reflexioneu:
a) Raoneu com afecta la mesura proteccionista citada als collectius implicats
següents: els productors nord-americans de motocicletes, els productors
europeus de motocicletes i els moters europeus.
© McGraw-Hill 253
SOLUCIONARI
b) Imagineu que la UE augmenta al 50 % l’aranzel sobre les motocicletes nord-

americanes. Com podria respondre aquest país si considera que aquest
augment és abusiu? Com ens afectaria als europeus?
Solució:
a) Productors nord-americans de motocicletes: veuran perjudicades les seves
exportacions a Europa a causa del encariment de les motocicletes.
Productors europeus de motocicletes: milloraran les seves vendes perquè poden
competir en preu enfront dels productors nord-americans.
Motards europeus: veuen limitades les seves opcions de compra de motocicletes
perquè les nord-americanes es tornaran més cares en relació amb les europees.
D'altra banda, en saber-se protegits, els productors europeus no tenen per què
intentar millorar les prestacions de les seves motos mentre puguin competir en preu
amb les nord-americanes.
b) Encara que l'aranzel suposi el cobrament de diners als productors nord-americans per
introduir les seves motos a UE el normal és que els EUA estableixi mesures
aranzelàries recíproques pel que fa a altres exportacions europees als EUA.
Periscopi 5. Poder adquisitiu i tipus de canvi

La paritat del poder adquisitiu (PPA) és el tipus de canvi al qual una moneda es
converteix en una altra per a equiparar el poder adquisitiu de les dues, eliminant
les diferències de preus als països respectius. En un món ideal sense fronteres,
si el mateix cotxe Cadillac costa 20.000 $ a Detroit i 15.000 € a Madrid, 1 $
compraria 0,75 €. Però a la pràctica aquesta relació ideal entre poder adquisitiu i
tipus de canvi no es compleix, raó per la qual es diu que les monedes estan
sobrevalorades o infravalorades respecte de les altres. Seguint amb l’exemple, si
el tipus de canvi és 1 $ / 0,70 €, direm que el dòlar està infravalorat i l’euro
sobrevalorat (1 $ només compra 0,70 € quan, d’acord amb els preus del Cadillac,
hauria de comprar 0,75 €).
Reflexioneu:
Si el mateix iPhone costa 1.000 £ a Londres i 1.100 € a Sevilla:
a) Quantes lliures podríem comprar amb 1 € utilitzant com a referència els
preus de l’iPhone?
b) Si el tipus de canvi és 1 € / 0,85 £, quina divisa està sobrevalorada i quina
infravalorada d’acord amb el preu de l’iPhone?
c) Imagineu que voleu guanyar diners comerciant amb iPhone entre Londres i
Sevilla. Com ho podríeu fer?
Solució:
a) Regla de tres: si 1000 lliures esterlines valen 1100 euros, quantes lliures podem
comprar amb 1 €? 0,91 lliures esterlines.
b) D'acord amb el preu de l'iPhone, 1 € val 0,91 £ però si el seu tipus de canvi en el
mercat de divises és 1 € / 0,85 £ llavors la lliura esterlina està infravalorada respecte
a l'euro (el qual estaria sobrevalorat) perquè la veritat és que, d'acord al preu de
© McGraw-Hill 254
SOLUCIONARI
l'iPhone, 1 € és capaç de comprar més lliures esterlines que les que indica el tipus de
canvi oficial.
c) La forma més òbvia seria tractar d'aprofitar la momentània superioritat adquisitiva de
l'euro sobre la lliura esterlina. Un sevillà podria comprar un iPhone a Sevilla per 1.100
€ i vendre-ho a Londres per 1.000 £. Tot seguit podria canviar les 1.000 £ a euros a
un canvi d'1 € / 0,85 £ en aquest cas aconseguiria 1.176,47 €. És a dir, sense costos
de canvi i per un sol iPhone, el sevillà aconseguiria 76,47 € de benefici (1.176,47 –
1.100).

Periscopi 6. El sistema de flotació ajustable a la pràctica
El govern d’Icslàndia ha fixat un tipus de canvi per a la moneda pròpia (l’ics) de
1:1 amb el dòlar. En els últims temps, el tipus de canvi de la moneda d’Icslàndia
ha variat ràpidament, tal com mostra la gràfica i ha originat situacions diferents
(E1, E2 i E3), cosa que ha obligat a actuar al Banc Central Icslandès.
Reflexioneu:
a) Fixeu les bandes de fluctuació sabent que són del 20 % sobre el tipus de
canvi fixat pel Govern.
b) Analitzeu quines operacions de compravenda de divises hauria de fer el Banc
Central Icslandès en els escenaris E1, E2 i E3 per a mantenir el valor de la
moneda pròpia dins de les bandes de fluctuació planejades.
Solució:
a) El tipus de canvi s'ha fixat en 1x:1 $ de tal manera que les bandes de fluctuació del
20% fixen els límits màxim i mínim en 1,20x/$ i 0,80x /$ respectivament.
b)
 A l’escenari D1 (0,70x/$) el Banc Central Icslandés haurà demandat ics a canvi de
dòlars per augmentar el valor d’ics i tornar-lo als límits de la banda de fluctuació
(0,80-1,20).
 A l’escenari D2 (1,15/$) ics està dins de la banda de fluctuació de manera que el
Banc Central Icslandés hauria deixat que el seu valor segueixi variant d’acord amb
la llei de l’oferta i la demanda.
© McGraw-Hill 255
SOLUCIONARI
 A l’escenari D3 (1,25x/$) el Banco Central Icslandés haurà ofert ics a canvi de

dòlars per disminuir el valor d’ics i tornar-lo als límits de la banda de fluctuació
(0,80-1,20).
TEST DE REPÀS
1 d 2 a 3 d 4 b 5 a 6 c 7 b 8 a 9 d 10 c
EXERCICIS
El comerç internacional.
1. Com influeixen els costos de producció en el comer internacional? I les preferències

dels consumidors?
Solució:
Els costos de producció influeixen en el comerç internacional perquè els països tenen
diferents dotacions de recursos i tecnologies que condicionen la producció de béns i serveis.
Les preferències dels consumidors també influeixen en el comerç internacional en la mesura
que determinen la importació de béns dels quals l’oferta resulta insuficient.
2. Si Espanya ven cotxes a Itàlia, i Itàlia ven maquinària a Espanya:

a) Qui està important cotxes i qui està exportant maquinària?
b) Es tracta d’operacions de comerç internacional o exterior? I si la venda de cotxes
és a Suïssa?
Solució:
a) És Itàlia qui importa cotxes i també exporta maquinària.
b) Es tracta d’operacions de comerç exterior perquè tenen lloc en el mateix territori duaner.
Si la venda de cotxes anés a Suïssa es tractaria de comerç internacional ja que aquest
país no pertany a la UE.
3. La Bea té una bona velocitat punta, però en general aguanta molt més temps
corrent que les amigues que té. A la Irene, en canvi, li agrada córrer durant molt de
temps, però és més ràpida que totes les altres en les distàncies curtes. Les dues són
amigues i decideixen apuntar-se a curses d’atletisme. En quin tipus de proves
haurien d’inscriure’s cadascuna per a actuar d’acord amb els seus avantatges
comparatius? Per què?
Solució:
© McGraw-Hill 256
SOLUCIONARI
D'acord amb els seus avantatges comparatius i per fer valer les seves millors capacitats en
relació amb els altres, la Bea s’hauria d’inscriure en carreres de fons i l’Irene en carreres de
velocitat. Les dues semblen capaces de competir en ambdós tipus de proves però destacaran
més en aquelles en què, comparativament, són millors que les altres.
4. Per què es diu que l’avantatge comparatiu consisteix a especialitzar-se, però «de
forma intel·ligent»? Com aplicaría aquesta teoria algú que vol ser músic i ha
d’escollir instrument per a iniciar els seus estudis de conservatori tot i saber que no
en toca cap millor que els altres?
Solució:
Es diu que l'avantatge comparatiu consisteix en especialitzar-se de manera intel·ligent,
perquè no només consisteix en especialitzar-se, sinó també en tenir en compte en quines
coses un és millor que els altres. Algú que volgués ser músic però que sap que no destaca en
cap instrument sobre els altres hauria de triar aquell en el qual tingués menys competència,
és a dir, un instrument minoritari.
5. On posen èmfasi els models de comerç internacional que complementen la teoria de

l’avantatge comparatiu?
Solució:
El model de Hecksner-Ohlin posa l'accent en les diferents dotacions de producció (i els seus
preus) mentre la nova teoria del comerç ho fa en les diferents posicions de privilegi dels
països rics i les multinacionals en el context internacional.
6. Si Portugal és un bon productor de vins i Anglaterra ho és en la producció de draps,

expliqueu en termes de cost d’oportunitat en quin cas els interessa a tots dos
especialitzar-se en aquests productes per a comerciar després internacionalment.
Solució:
A Portugal li interessa especialitzar-se en vins per ser el més eficient possible per poder
intercanviar amb avantatge el seu producte i obtenir de manera avantatjosa els draps que ha
renunciat a produir per especialitzar-se en el vi. El mateix raonament és aplicable a
Anglaterra i a la producció de draps, país que renunciaria a produir vi per obtenir-lo
intercanviat pels draps en què s'hauria especialitzat

7. Donades les dades de la taula següent, que mostra les possibilitats de producció per
als països i els productes indicats:
a) Determineu la producció resultant per als dos països repartint les hores de
treball per igual entre barrets i llums de peu.
© McGraw-Hill 257
SOLUCIONARI
b) Quina és la relació d’intercanvi barrets / llums de peu a Alemanya? I a Corea?

c) Identifiqueu quina seria la producció si els dos acorden comerciar i
s’especialitzen en un sol producte.
d) Demostreu els avantatges que reporta l’especialització ajudant-vos d’una taula.
Solució:
a) Repartint les 6 hores, a Alemanya s'elaboren 27 barrets en 3 hores i 9 làmpades en les
altres 3 hores. A Corea es reparteixen també les 12 hores disponibles: 24 barrets a 6
hores i 12 làmpades en les altres 6 hores (veure fila A).
b) A Alemanya s’intercanvia 1 làmpada per cada 3 barrets. A Corea la relació és de 1
làmpada per cada 2 barrets.
c) Si els dos països comercien, i Alemanya s'especialitza en barrets i Corea en làmpades,
podrien fabricar 54 barrets (Alemanya, 9 x 6 hores) i 24 làmpades (Corea, 2 x 12 hores)
(veure fila C).
d) Amb el comerç, tots sortiran guanyant: Corea en té prou amb lliurar 11 làmpades a
Alemanya per obtenir 33 barrets, mentre que en el seu propi territori només rebria 22
barrets. Alhora, Alemanya també es beneficia, perquè a Corea obté cada làmpada per
dos barrets quan en el seu propi país n’ha de lliurar 3. A Corea li queden per tant 13
làmpades (24 produïdes-11 lliurades). Si Alemanya lliura a Corea 22 barrets, obté 11
làmpades (2 per cada barret), quedant 32 (54 produïts-22 lliurats) (veure fila D). El
resultat final és que els dos guanyen, comparant la situació abans (veure fila B) i després
del comerç (veure fila D).
Corea Alemanya
Barrets Làmpades Làmpades Barrets

Sense Produeix 24 12 9 27 A
comerç Té 24 12 9 27 B
Amb Produeix 0 24 0 54 C
comerç Té 33 13 11 32 D
El lliure comerç. El proteccionisme
8. Indiqueu de quin tipus és cadascuna de les mesures aranzelàries següents:

a) Limitar el número de cotxes indis d’importació.
b) Ajudar la indústria de robòtica naixent.
c) Un impost del 20 % sobre el preu de la mercaderia que s’importa.
d) Els ajuts als productors de lli perquè així aquest cultiu no desapareixerà.
e) Exigir per a totes les joguines el segell de qualitat de la UE.
f) Un impost fix de 5 € per a cada unitat importada.
Solució:
Mesura aranzelària Tipus
a) Limitar el nombre de cotxes indis d'importació. Quotes o contingents
b) Ajudar a la indústria de robòtica naixent. Política per a afavorir a les indústries nacionals
c) Un impost del 20% sobre el preu de la mercaderia que Aranzels ad valorem
es import.
d) Les ajudes als productors de lli perquè aquest cultiu no Política per a afavorir a les indústries nacionals
© McGraw-Hill 258
SOLUCIONARI
desaparegui.
e) Exigir que totes les joguines tinguin el segell de qualitat Barreres no aranzelàries
de la UE.
f) Un impost fix de 5 € per cada unitat importada. Aranzels fixos
9. Qui són els beneficiaris principals de les mesures aranzelàries? I els més
perjudicats? Raoneu la resposta
Solució:
Els principals beneficiaris de les mesures aranzelàries són els productors del país que
estableix els aranzels perquè no tenen incentius per millorar el seu producte en qualitat,
prestacions o preu en saber-se protegits. Els més perjudicats són els consumidors del país
que estableix els aranzels perquè tenen menys a triar, de pitjor qualitat i més preu del que
correspondria de no existir els aranzels.
La balança de pagaments
10. Feu un esquema amb l’estructura de la balança de pagaments i indiqueu a l’última

columna i per a cada fila com s’obtenen els diversos saldos de les subbalances i
comptes.
Solució:
Resposta oberta. A títol orientatiu hauria de ser un esquema més o menys resumit prenen
com a referència la figura 12.6. Estructura de la balança de pagaments. A la última columna i
per cada fila els saldos totals són calculats per diferència entre la columna d'ingressos (I) i la
de pagaments (P).
11. Pel que fa a la balança de pagaments, què vol dir que la posició d’un país és
deutora respecte dels altres països?
Solució:
La posició d’un país és deutora en relació amb els altres països quan el país ha finalitzat les
seves operacions exteriors amb saldo negatiu de divises, així que necessita finançament
d’altres països o utilitzar les seves reserves de divises d’anys anteriors.
12. Quina relació existeix entre les operacions d’exportació i importació i la demanda
agregada d’un país?
Solució:
La relació és la que es dedueix de la Figura 12.7. El producte interior brut o la demanda
agregada que es produeix a l'interior de les fronteres d'un país està condicionada, entre
altres factors, per les despeses i inversions dels estrangers a l'interior del país, del qual cal
deduir les despeses i inversions realitzades per els nacionals a l'estranger.
13. Considereu les operacions següents al comptat entre Espanya i la resta del món:
• Exportació de cotxes.
• Compra de patents estrangeres.
• Pagaments de drets per utilització de patents estrangeres.
© McGraw-Hill 259
SOLUCIONARI
• Fons europeus de cohesió.

• Inversions a l’exterior.
• Inversions estrangeres a Espanya.
• Interessos per inversions estrangeres al país.
• Remeses d’emigrants nacionals.
• Compra d’accions a l’estranger.
• Dividends d’accions a l’estranger.
• Enviament d’ajuda a països del Tercer Món. Per a cadascuna de les operacions
anteriors:
a) Indiqueu si constitueixen una entrada o sortida de divises.
b) Assenyaleu a quina subbalança o compte de la balança de pagaments
pertenanyen.
Solució:
Entrada/ Compte de la balança Subbalança
Sortida
• Exportació de cotxes. Entrada Compte corrent (CC) Béns
• Compra de patents estrangeres. Sortida Compte de capital (CK)
• Pagaments de drets per utilització Sortida Compte corrent (CC) Rendes primàries
de patents estrangeres.
• Fons europeus de cohesió. Entrada Compte de capital (CK) Rendes secundàries
• Inversions a l'exterior. Sortida Compte de capital (CK)
• Inversions estrangeres a Espanya. Entrada Compte de capital (CK) Rendes primàries
• Interessos per inversions Entrada Compte corrent (CC) Rendes secundàries
estrangeres al país.
• Remeses d'emigrants nacionals. Entrada Compte corrent (CC) Rendes secundàries
• Compra d'accions a l'estranger. Sortida Compte financer (CF) Inversions en
cartera
• Dividends d'accions a l'estranger. Entrada Compte corrent (CC) Rendes primàries
• Enviament d'ajuda a països del Sortida Compte corrent (CC) Rendes secundàries
Tercer Món.
14. Donades les operacions següents al comptat d’Espanya:

• Una empresa ubicada a Espanya ha efectuat una compra a una
multinacional de la informàtica amb seu al Japó per valor de 2.000 €.
• Els turistes anglesos van gastar 5.000 € durant les vacaces a Espanya.
• Un grup d’angolenys residents a Espanya envia al seu país diners per valor
de 4.000 €.
• Un banc amb seu a Espanya concedeix un crèdit a cinc anys a una empresa
domiciliada a l’Argentina. El principal d’aquest crèdit és de 20.000 €.
• Una empresa espanyola cobra al comptat 4.000 € en concepte de nòlits a
una altra amb seu a la Xina.
• Espanya va rebre fons de cohesió de la UE per valor de 60.000 €.
• Uns emigrants espanyols residents a l’Argentina van obrir comptes
bancaris a Espanya per valor de 10.000 €.
Es demana:
a) Complimenteu tota la balança de pagaments.
b) A quant ascendeix el seu saldo de variació de divises? Com és possible
© McGraw-Hill 260
SOLUCIONARI
aquest resultat?
c) Pel que fa a l’anàlisi del seu saldo de Compte Corrent i de Capital, quina
posició presenta respecte d’altres països?
Solució:
a) Ingressos (I) Pagaments (P) Saldo (I-P)
COMPTE CORRENT (CC)
1. Béns 2.000 (a) – 2.000 €
2. Serveis 5.000 (b) 9.000 €
4.000 (e)
4. Rendes secundàries 4.000 (c) –4.000 €
SALDO CC +3.000 €
COMPTE DE CAPITAL (CK) 60.000 (f) +60.000 €
SALDO (CC + CK) +63.000 €
(VNP) (VNA) Saldo (VNP-
VNA)
COMPTE FINANCERA (CF)
d) Altres inversions 100.000 (g) 20.000 (d) 80.000 €
Variació de reserves 5.000 (b) -2.000 (a)

4.000 (e) –4.000 (c)
60.000 (f) –20.000 (d)
100.000 (g)
Saldo variació de reserves 143.000 € –143.000 €

SALDO CF –63.000 €
Errors i omissions
SALDO BALANÇA DE 0
PAGAMENTS
b) El saldo de reserves és positiu, concretament, de 143.000 €, de manera que han

entrat més euros dels que han sortit. Espanya no hagut d'emprar reserves d'anys
passats.
c) El saldo per Compte Corrent i Compte de Capital (CC + CK) d'Espanya és de
superàvit. El país ha finalitzat les seves operacions internacionals amb saldo
positiu de divises, per tant, ha finançat a altres països de manera que la seva
posició és creditora respecte als altres països.
Aquesta activitat permet discutir en equip, amb una plantilla de la balança de
pagaments a la vista, la naturalesa de cada partida, per poder imputar-la
correctament.
El mercat de divises
15. Per què un euro és una divisa al Japó però no a Espanya? Si Espanya ven
mòbils al Japó, en quina divisa seria habitual fixar l’operació? I si es fa al
revés?
Solució:
L'euro és una divisa al Japó però no a Espanya perquè es considera com a tal la que
no és pròpia del país o territori. Com al Japó la moneda oficial és el ien japonès es
consideren divises l'euro i també les restants monedes d'altres països o territoris
© McGraw-Hill 261
SOLUCIONARI
duaners. Si Espanya ven mòbils, la moneda triada seria l'euro perquè l'habitual és
fixar l'operació en la moneda del país exportador. Si fos a l'inrevés la moneda triada
seria el ien japonès.

16. Expliqueu com varia el tipus de canvi de l’euro en relació amb el dòlar en funció de
l’oferta i la demanda.
Solució:
Si augmenta la quantitat demandada d'euros en relació amb el dòlar o augmenta la
quantitat oferta en dòlars en relació amb l'euro, l'euro es torna escàs en relació amb
el dòlar i llavors l'euro s'aprecia (puja el seu valor baixa el seu temps de canvi ) i el
dòlar es deprecia. I viceversa.

17. Si parlem de divises, en què s’assemblen i es diferencien la revaluació i la

devaluació? I la devaluació respecte de l’apreciació?
Solució:
Revaluació i devaluació són processos de variació del tipus de canvi i valor d'una
divisa respecte a una altra causa de l'actuació de les autoritats monetàries encara que
de signe contrari perquè l'apreciació implica pujada de valor i la depreciació el
contrari.
Apreciació i depreciació són processos de variació del tipus de canvi i valor d'una
divisa respecte a una altra a causa del lliure joc de l'oferta i de la demanda encara que
de signe contrari perquè la revaluació implica pujada de valor i la devaluació el
contrari.
18. En què es diferencia el sistema monetari de flotació lliure del de flotació bruta? I el
de flotació bruta de l’ajustable?
Solució:
El sistema monetari de flotació bruta i el de flotació lliure s'assemblen en què es deixa
actuar al mercat, però es diferencia en que, en el primer cas i en determinats casos,
l'autoritat monetària intervé comprant divises estrangeres a canvi de la pròpia per
devaluar, i viceversa. El sistema de flotació bruta s'assembla al sistema de flotació
lliure, regit per l'oferta i la demanda, en el qual de vegades s’intervé en el mercat. La
diferència és que aquesta intervenció està limitada a uns límits mínims i màxims
prèviament fixats.
19. Si al gener un euro s’intercanviava per 1,10 $ i el juny el canvi va variar a 0,95 $, es
veuran afavorides les exportacions espanyoles als EUA? I les importacions? Raoneu-
ho.
Solució:
Al juny un euro compra menys dòlars que al gener de manera que les importacions es
veuran perjudicades mentre que les exportacions espanyoles als EUA es veuran
afavorides perquè el mateix dòlar compra més euros.
20. Si una hamburguesa Big Mac val 4,40 $ a Nova York i 4 € a Mallorca:
a) Quants dòlars podríem comprar amb 1 € utilitzant com a referència els
preus de les Big Mac?
© McGraw-Hill 262
SOLUCIONARI
b) Si el tipus de canvi és 1 €/ 1,15 $, quina divisa està sobrevalorada i quina

infravalorada d’acord amb els preus de les Big Mac?
Solució:
a) Regla de tres: si 4 euros valen 4,40 dòlars, quants dòlars podem comprar amb 1
€? 1,10 dòlars.
b) D'acord amb els preus dels Big Mac, 1 € val 1,10 $. Però si el seu tipus de canvi
en el mercat de divises és 1 €/1,15 $ llavors el dòlar està sobrevalorat respecte a
l'euro (el qual estaria infravalorat), perquè la veritat és que, d'acord amb els preus
dels Big Mac, 1 € és capaç de comprar menys dòlars que els que indica el tipus de
canvi oficial.
21. Un euro cotitza a 1,20 $, i posteriorment ho fa a 1,30 $. Representeu gràficament

aquesta evolució del tipus de canvi €_/ $ i indiqueu com ha variat el tipus de canvi.
Solució:
Tipus de canvi €/$
Quantitat de €
L'euro s'ha depreciat respecte al dòlar si és a causa del lliure joc de l'oferta i de la
demanda. En canvi parlaríem de devaluació si la pèrdua de valor s'ha produït a causa
de l'actuació de les autoritats monetàries.
22. Quin efecte tindran els fets següents sobre el tipus de canvi de l’euro als
països de la UE en termes d’apreciació (A) o depreciació (D)? Raoneu la
resposta.
a) Un augment de la taxa d’inflació.
b) Un augment del preu del diner.
c) Un augment de les exportacions.
d) Previsions d’una fase de recessió del cicle econòmic.
Solució:
a) Un augment de la taxa d'inflació. (D)
b) Una pujada del preu dels diners. (A)
c) Un augment de les exportacions. (A)
© McGraw-Hill 263
SOLUCIONARI
d) Previsions d'una fase de recessió del cicle econòmic. (D)
23. Com s’explica que l’augment o la baixada del tipus de canvi d’una divisa és inversa a
la del seu valor?
Solució:
La pujada o baixada del tipus de canvi d'una divisa és inversa a la del seu valor
perquè quan més gran és el seu valor més baix és el nombre de divises que es poden
aconseguir a canvi d'una altra divisa i viceversa.
24. Raoneu quin sistema monetari creieu que és el més adequat donades les
circumstàncies següents:
a) La divisa pròpia no inspira confiança.
b) No es creu necessària o oportuna la intervenció de l’autoritat monetària.
c) S’entén que només seran necessàries actuacions puntuals per part de
l’autoritat monetària.
d) S’entén que serà necessària l’actuació de les autoritats monetàries però
supeditada a unes regles clares.
Solució:
Circumstància Sistema monetari
a) La divisa pròpia no inspira confiança. Fix
b) No es creu necessària o oportuna la intervenció de l'autoritat Flotació lliure
monetària.
c) S'entén que només seran necessàries actuacions puntuals per Flotació bruta
part de l'autoritat monetària.
d) S'entén que serà necessària l'actuació de les autoritats Ajustable
monetàries però supeditada a unes regles clares.
25. Els anys seixanta del segle XX, durant l’època prèvia als mesos d’estiu,
Espanya oferia pessetes a canvi de divises europees en els mercats
internacionals. Per tant:
a) La pesseta, es devaluava o revaluava en relació amb altres divises?
b) A falta d’altres dades, en quin dels sistemes monetaris enquadraríeu la
manera de procedir del Govern espanyol de l’època?
c) A quin sector de la indústria creieu que buscava afavorir aquesta manera
de fer per part de les autoritats monetàries espanyoles?
Solució:
a) La pesseta es devalua a causa de l’actuació de les autoritats monetàries
espanyoles.
b) Sense més dades, el sistema monetari més similar és el de flotació bruta.
c) La idea era afavorir el sector turístic espanyol. l.
© McGraw-Hill 264
SOLUCIONARI
ECONOMIA EN ACCIÓ
Intepretem... el comerç internacional
Qüestions:
1. Quines economies del món afavoreixen més el lliure comerç? Quines menys? Quin
organisme internacional s’encarrega de vetllar per la bona salut del comerç?
Solució:
D'acord amb el criteri MFN d'aranzels mitjans, els països que més afavoreixen el comerç
serien EE.UU., Canadà, Austràlia, Ucraïna i Perú, mentre que Turquia, l'Índia, Egipte i
diversos països africans es comptarien entre els que menys l’afavoreixen. L'organisme
internacional que vetlla per la bona salut del comerç és l'OMC.

2. En els últims temps s’està parlant d’un posible augment dels aranzels i barreres al
comerç. Quins països estan mirant d’implementar polítiques proteccionistes? Quina
repercussió podria tenir sobre la pobresa al món?
Solució:
A partir del 2016, els EE.UU van començar a implementar polítiques proteccionistes en
diversos sectors, que, així mateix, van ser contestades pels seus socis comercials amb
mesures proteccionistes. Els efectes sobre la pobresa en el món poden ser negatius en la
mesura que s'impedeixi l'accés dels mercats més desenvolupats als productors dels països de
baixos ingressos.

3. El comerç mundial travessa diversos punts de pas crítics on es concentren un
número enorme de vaixells, com el canal de Panamà. Sabríeu identificar altres llocs
de pas estratègics?
Solució:
L'Estret de Gibraltar, el Canal de Suez, el Cap de Bona Esperança, els Estrets de la Sonda,
l'Estret de TEU-Shima i l'Estret d'Ormuz es troben entre ells.
4. Visiteu la pàgina www.shipmap.org, feu-ne una captura de pantalla en qualsevol

moment del vídeo, imprimiu-la i porteu-la a classe. Mireu si els vostres companys
poden endevinar de quina zona de comer es tracta.
Solució:
Resposta lliure. Dependrà del moment del vídeo en el que es faci la captura de pantalla.
© McGraw-Hill 265
SOLUCIONARI
El dilema: subvencionem els nostres agricultors o perjudiquem els de la

resta del món?
Guia de treball:
En el dilema d'aquesta unitat es planteja si cal continuar o no subvencionant als nostres

agricultors.
Arguments a favor de la protecció aranzelària de l’agricultura europea podrien ser:
 Ajudarà a mantenir la renda i la població a les zones rurals, en especial, d’aquelles
regions més muntanyoses o àrides que, d’un altre manera, no podrien competir en un
mercat obert.
 Mantenir els nostres recursos humans i naturals productius, encara que sigui amb ajuda
estatal, és molt millor que tenir-los ociosos; camps abandonats i població aturada.
Arguments en contra de la protecció aranzelària de l’agricultura europea podrien ser:
 Suposa més impostos i preus més alts dels béns de primera necessitat.
 Perjudica als agricultors del món en desenvolupament que veuen dificultat el seu accés
al nostres mercats i que s’enfronten a preus internacionals més baixos en absència de
protecció estatal a la producció europea.
Proposta de cinema: Or negre

Qüestions:
1. Heu pensat mai d’on procedeix el cafè que consumim?

Solució:
Resposta oberta. Es tracta d'un producte que consumim tan habitualment que el més normal
és que no es tingui present el seu origen.
2. Per què els petits productors d’Etiòpia abandonen les collites si podrien cultivar un
dels millors cafès del món?
Solució:
Els petits productors d’Etiòpia abandonen les seves collites, encara que podrien conrear un
dels millors cafès del món, a causa de les constants fluctuacions a la baixa del preu del cafè
als mercats internacionals des de l’any 2000.
© McGraw-Hill 266
SOLUCIONARI
3. Què pretén el líder de la cooperativa quan mira d’evitar el sistema de comerç

internacional?
Solució:
La cooperativa tracta d’evitar el sistema de comerç internacional per aconseguir un preu més
just per als productors.
© McGraw-Hill 267
SOLUCIONARI
UNITAT 13. Unió Europea i globalització
REFLEXIONEU
1. Com ha propiciat la globalització la creació d’un mercat mundial?

Solució:
La globalització ha propiciat la creació d’un mercat mundial gràcies a Internet i a les
noves tecnologies que han deixat antiquades les fronteres polítiques entre països.
2. El text assenyala com a aspecte positiu que la pobresa mundial s’ha reduït les
últimes dècades. Quins altres efectes creieu que ha portat la globalització?
Són tots positius?
Solució:
Altres efectes positius han estat la possibilitat d’accedir a productes i serveis en temps
real i de qualsevol part del món. No tots els efectes són positius, un dels més negatius
és el fet que, encara que es redueixi la pobresa, aquesta reducció s’està produint de
forma desigual i àmplies capes de la població mundial segueixen sotmeses a la
pobresa.
3. La globalització és un fenomen que sobretot s’ha accelerat amb l’arribada del

segle XXI. Tanmateix, els vostres pares van anar a col·legi probablement
molt de temps abans. Com ha canviat la globalització la vida d’un estudiant
des de llavors? Pregunteu-los-ho, si no sabeu què respondre.
Solució:
Resposta oberta. El professor valorarà l’amplitud i treball de la resposta. A títol
orientatiu, és mencionable que fa 30 anys: els treballs es realitzaven a mà, els
alumnes recorrien als llibres i biblioteques per documentar els seus treballs, pocs
alumnes tenien ordinadors o impressores i un llarg etcètera.
ACTIVITATS
1. A la Unitat 10 hem dit que avui en dia els diners són una mera qüestió de
confiança. Què vol dir això?
Solució:
Es refereix a que actualment la qualitat fonamental dels diners és la confiança per tots
de ser acceptat com a mitja de cobrament-pagament universal.
© McGraw-Hill 268
SOLUCIONARI
2. Com perjudica el dúmping als productes que no el practiquen i als

consumidors en general?
Solució:
El dumping és una forma de competència deslleial, perquè vendre la producció per
sota del cost de producció perjudica o elimina a altres productors més eficients.
Alhora, l’eliminació de la competència redueix els incentius per millorar la qualitat o
abaratir preus de manera que al final els perjudicats són els consumidors en general.
3. Feu un esquema amb els principis bàsics o objectius de l’OMC, l’FMI i el BM.
Solució:
OMC FMI BM
Comerç sense discriminació Aconseguir l’estabilitat dels tipus de Concedir préstecs
canvi i de les paritats de les divises internacionals
Accés previsible i creixent als Assegurar la liquiditat internacional
mercats mitjançant la creació d’un sistema
multilateral de pagaments
Promoció d’una competència

deslleial
Foment del desenvolupament i de
la reforma econòmica
FMI B
4. Investigueu a Internet el paper que fa Espanya en les institucions
internacionals de cooperació internacional següents: FMI, BM, OMC i G20.
Solució:
FMI Espanya és membre de l'FMI des del dia 15 de setembre de 1958. Participa en el Directori
Executiu compartint representació ("cadira") amb Mèxic, Veneçuela, Colòmbia,
Guatemala, El Salvador, Costa Rica i Hondures. Atès que els membres del Fons són els
governs, el màxim representant espanyol, la Governadora titular d'Espanya davant l'FMI,
és la ministra d'Economia i Empresa. El Governador Suplent és el Governador del Banc
d'Espanya.
BM Espanya es va unir al Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF) –el Banc
Mundial—en 1958 i va ser prestatari fins el 1977. Espanya és també membre de
l’Associació Internacional de Foment (AIF), l’Organisme Multilateral de Garantia
d’Inversions (MIGA), la Corporació Financera Internacional (IFC) i el Centre Internacional
d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI).
OMC Espanya pertany a l’OMC des de l’any 1995 representa per la Unió Europea i per
la Representació Permanent Adjunta per Assumptes Comercials de la Missió Permanent
d’Espanya davant dels Organismes Internacionals (RPAAC).
Les reunions de l'OMC vénen precedides d'una reunió de coordinació comunitària, en la
qual participen la Comissió i els Estats membres i on segons l'assumpte que es tracti es
vota per majoria qualificada o unanimitat.
G20 El G20 va començar com un fòrum de ministres de Finances i presidents de bancs
centrals. Va ser creat l’any 1999 per les set majors economies del món (G7) al qual es va
unir posteriorment Rússia convertint-se així en el G8. A aquest grup es va convidar
posteriorment als 12 països emergents del món. Espanya és convidat permanent del G-20
des 2008.
© McGraw-Hill 269
SOLUCIONARI
5. Per què els països miren d’integrar-se econòmicament? Expliqueu en què

s’assemblen i en què es diferencien una unió duanera i una àrea de lliure
comerç.
Solució:
Els països tracten d’integrar-se econòmicament per formar mercats més competitius i
eficients que els d’origen. Una unió duanera i una àrea de lliure comerç s'assemblen
en que als països de les dues fórmules d'integració s'han eliminat els aranzels entre si
i es diferencien en què, a més, la unió duanera té un aranzel comú enfront de tercers
països.
6. Per què les empreses d’un país es tornen més competitives quan
comparteixen mercat amb les d’altres països?
Solució:
Les empreses d’un país es tornen més competitives quan comparteixen mercat amb
els altres països perquè en suprimir les barreres aranzelàries, hi ha més empreses que
competeixen en el mateix mercat, de manera que s'intensifica la competència. En
conseqüència i per qüestions de supervivència, les empreses es tornen més eficients i
milloren la qualitat dels productes, alhora que redueixen els seus preus.
7. La figura 13.3 mostra els blocs principals de comerç existents a l’actualitat.

Troba a Internet les modificacions que poden haver-s’hi produït. En cas
d’existir nous blocs de comerç, identifiqueu el tipus d’integració econòmica
que n’ha resultat.
Solució:
La resposta està en funció de la investigació que faci l’alumne.
8. Quina és la funció dels tractats de la UE?

Solució:
La funció dels tractats de la UE és vincular als països signants en l'assoliment de certs
objectius, encara que deixant llibertat sobre la manera d'aconseguir-los.
9. Per què a Espanya són les Comunitats Autònomes les unitats bàsiques de
l’ordenació territorial europea?
Solució:
A Espanya les Comunitats Autònomes són les unitats bàsiques de l’ordenació territorial
europea perquè la seva dimensió menor, en relació amb les nacions en què es troben,
permet conèixer millor la realitat en què es mouen per prendre mesures més
adequades que corregeixin els desequilibris entre regions.
10. Quin és l’objectiu principals dels fons europeus?

Solució:
© McGraw-Hill 270
SOLUCIONARI
El principal objectiu dels fons europeus és cohesionar les diferents regions o nacions
de la UE, és a dir, equiparar el nivell de vida i de desenvolupament econòmic.
11. El Periscopi 4 mostra el PIB per capita d’alguns països de la UE. Busca a
Internet si el PIB per capita espanyol ha millorat o empitjorat des de llavors
respecte d’altres països membres. Per què el PIB per capita és una mesura
relativa del nivell de riquesa dels països?
Solució:
La resposta està en funció de la investigació que realitzi l'alumne (es valorarà que hagi
utilitzat la dada més recent que pugui ser trobada amb un cercador d'Internet i també
que la font de la dada sigui directament una administració pública).
12. Ordeneu de menor a major els ingressos del pressupost de la UE segons la

quantia.
Solució:
De menor a major importància, les fonts de finançament de la UE són: els
reemborsaments d'excepcions, les quotes sobre l'IVA, els drets de duanes i quotes
sobre el PIB.
13. Com es relaciona el Pacte d’Estabilitat i Creixement amb la supervisió

multilateral?
Solució:
Mentre que el Pacte d'Estabilitat i Creixement són els acords consensuats en política
pressupostària, la supervisió multilateral és la vigilància i control que, els uns dels
altres, fan del mateix els països signants del mateix.
14. Per què va néixer el Pacte Fiscal Europeu?

Solució:
El Pacte Fiscal Europeu va néixer com a conseqüència de la insuficiència del Pacte
d’Estabilitat i Creixement per resoldre els problemes creats per la crisis mundial que
va esclatar l’any 2008, i la crisi de l’Eurozona a partir de l’any 2010.
15. Com afecta la resta de països de la UE si un d’ells té un deute elevat?

Solució:
Si un país de la zona euro tingués un deute elevat, això tindria efectes negatius sobre
tots els altres, perquè debilita l'euro. Enfortir l'euro pels problemes d'algun país
suposaria prendre mesures que afecten tots els països de tal manera que, encara que
els solucionés en aquest país, podria crear problemes en altres.
© McGraw-Hill 271
SOLUCIONARI
16. Descriviu l’evolució d’Espanya en els àmbits polític, social i econòmic des de
la incorporació a la UE el 1986.
Solució:
Àmbits
Polític La integració en les institucions democràtiques europees ha suposat el reforç de les
institucions democràtiques espanyoles.
Social Espanya ha creat i consolidat un estat del benestar que, per una banda, ha
universalitzat serveis públics bàsics, com la sanitat i l’educació i, per altre,
proporciona un ampli ventall de prestacions públiques.
Econòmic Millora econòmica notable
Modernització empresarial.
Adaptació polítiques internes de la UE
17. A quins reptes creieu que s’enfronta Espanya en el si de la UE a l’actualitat?

Solució:
A la pèrdua o reducció de fons estructurals per al període 2021-2026, perquè els
indicadors econòmics d'aquests països són més baixos que els espanyols.
La posició estratègica d'Espanya a l'extrem sud-oest del continent europeu, afavoreix
el seu paper de mediació entre la UE i els àmbits mediterrani i atlàntic, sobretot per
les tradicionals relacions històriques que manté amb els països llatinoamericans.
18. Respecte de la pesseta, què va suposar per a Espanya l’adopció de l’euro, la

moneda comuna?
Solució:
Pel que fa a la pesseta, per a Espanya l'adopció de l'euro, la moneda comuna, va
suposar més estabilitat perquè implicava recolzar-se en la fortalesa de les economies
dels membres més forts de la UE.
19. Per què es veu condicionada la capacitat de decisió d’Espanya en el si de la

UE?
Solució:
Espanya veu condicionada la seva capacitat de decisió a la UE per la seva baixa
densitat demogràfica davant altres països més poblats.
20. Per què la tecnologia afavoreix la globalització?

Solució:
El progrés de la informàtica, especialment d'Internet, ha afavorit la globalització en
possibilitar i abaratir la realització instantània de comunicacions i transferències
econòmiques arreu del món. També el desenvolupament dels transports ha contribuït
a reduir notablement els costos i els temps necessaris per mobilitzar mercaderies i
© McGraw-Hill 272
SOLUCIONARI
persones. La tecnologia també propicia l’estandardització de nous productes i serveis

en la mesura que constitueixen vanguardia.
21. El número de restaurants de menjar ràpid McDonald’s, o el d’establiments

d’Ikea, és utilitzat com a barem per l’Índex de Globalització KOF (vegeu la
taula 13.7) per a mesurar la globalització dels països. En quin àmbit i grup
d’indicadors creieu que tenen cabuda aquestes dades?
Solució:
L’àmbit és el social i el grup d’indicadors al que pertany aquest barem és la proximitat
cultural.
22. Expliqueu els avantatges que reporta la globalització a les empreses en

termes de costos de producció.
Solució:
De la mateixa manera que es globalitzen els béns i serveis el mateix passa amb la
producció. Avui dia les empreses traslladen la producció a altres països on les
legislacions o els costos els permeten incrementar els seus beneficis.
23. La Mar, el Taiso i el Tom queden tots els dies en sortir de l’institut. La Mar és
una fanàtica del manga, el Taiso menja paella espanyola en un restaurant del
seu barri sempre que pot i el Tom no es perd un partit de la Lliga Espanyola.
Tots vesteixen texans, veuen sèries a Netflix i queden cada dia per a jugar a
Fortnite després de classe. I això que la Mar viu a Madrid, el Taiso a Tòquio i
el Tom a Nova York. Les barreres entre cultures es difulminen, les modes
viatgen a la velocitat de les xarxes socials i resulta difícil imaginar què no
podríem fer a l’altra punta del planeta que no fem ja en la nostra pròpia
ciutat.
a) Com afecta les empreses la globalització cultural?
b) Esmenteu un aspecte positiu i un altre negatiu que al teu judici té aquest
fenomen.
Solució:
a) Per les empreses la globalització cultural és positiva perquè si s’unifiquen gustos a
tot el planeta alhora poden vendre a tot el planeta i unifica les seves campanyes
de publicitat.
b) Resposta oberta. A títol orientatiu i com a positiu es podria citar poder compartir
gustos i aficions amb persones de tot el planeta. Com a aspecte negatiu és
destacable que aquests gustos i aficions ens facin perdre altres coses o es
produeixin com a conseqüència de la publicitat de les grans empreses.
24. Per què diem que la globalització sobredimensiona els errors de mercat?
© McGraw-Hill 273
SOLUCIONARI
Solució:
La globalització sobredimensiona els errors de mercat perquè es produeixen a nivell
multinacional a tot el planeta, no només a un sol país.
25. Pel que fa als efectes de la globalització, per què l’accentuació de les
desigualtats internes constitueix en major mesura un problema en un país
pobre que en un ric?
Solució:
L'accentuació de les desigualtats constitueix un problema més gran en un país pobre
que en un ric perquè compta amb menys recursos i prestacions que els països rics per
corregir-les.
26. Quan té lloc una crisi econòmica, en què consisteixen les mesures dels països
per a intentar sortir-ne? Tenen tots els Estats la mateixa capacitat per a
sobreposar-se a les crisis?
Solució:
Les mesures dels països per tractar de sortir d’una crisi, com per exemple mesures de
política fiscal expansiva, van ser estudiades a la unitat 9. Passa que els països rics
tenen més mitjans i capacitat per aplicar-les que els països pobres.
PERISCOPIS
Periscopi 1. Organismes internacionals i globalització

L’OMC, l’FMI i el BM funcionen a través de representacions dels diferents països
que integren aquestes institucions amb les corresponents fronteres polítiques.
En general, la missió d’aquestes institucions és mirar de regular l’economia
global i ajudar els països més necessitats. Però la globalització, a la práctica un
mercat mundial sense fronteres on empreses i capitals es mouen sense
restriccions al llarg del món, escapa a la regulación i al control pretesos.
Reflexioneu:
a) Investigueu sobre els antics directors de l’FMI, el BM i l’OMC. D’acord amb la
nacionalitat que tenen, quines granseconomies tenen o han tingut més
representació?
b) Les institucions internacionals condicionen els seus ajuts econòmics als
països més pobres a la realització d’ajustos importants, entre els quals és
habitual exigir l’obertura dels mercats, és a dir, l’eliminació de les
restriccions a l’entrada de productes estrangers, o dit d’una altra manera, i a
la pràctica, connectar aquell país amb el mercat gegantí que és la
globalització. Quins avantatges i inconvenients creieu que presenta aquest
aspecte?
© McGraw-Hill 274
SOLUCIONARI
c) Com creieu que la qüestió anterior podria limitar l’eficàcia dels organismes
estudiats per a regular i controlar l’economia global?
Solució:
a) Històricament, el director gerent de l'FMI sempre ha estat europeu i el president del
Banc Mundial, així com el segon al comandament a l'FMI, sempre han estat nord-
americans. Pel que fa a l'OMC es refereix i de 9 directors entre 1968 i l'actualitat, 6
han estat europeus, un de Nova Zelanda, un altre de Tailàndia i un brasiler a data de
tancament de l'edició en 2019.
b) L’ avantatge és que els consumidors d'aquest país tindran més on triar en qualitat i
preu en augmentar la competència empresarial. L’inconvenient és que les empreses
estrangeres normalment són més competitives que les locals a causa de que aquestes
operen sota el proteccionisme que els atorgaven les restriccions a la importació.
c) L’absència de restriccions geogràfiques propicia la internacionalització de les activitats
de les empreses i operar a tot el món de manera que és difícil el control i regulació de
les mateixes.
Periscopi 2. La importància d’ampliar mercat

A principis del segle XX, un obrer nord-americà empleat a la fábrica Ford en
tenia prou de treballar sis mesos per a guanyar els diners suficients amb què
adquirir un automòbil de la fábrica en la qual treballava. En canvi, un operari
francès de la Renault trigava dos anys a guanyar el salari que li permetia
adquirir un automòbil de prestacions similars al nord-americà. El mercat sense
fronteres internes dels Estats Units possibilitava a Ford repartir el cost unitari
entre un major nombre d’unitats sense els problemes del pagament d’aranzels
que existien entre els països europeus.
Reflexioneu:
a) Com s’anomena el procés que permetia a Ford abaratir costos en un mercat
major?
© McGraw-Hill 275
SOLUCIONARI
b) Quin tipus de costos suportaven els europeus que no tenien els nord-
americans? Com afecta això la possibilitat d’aconseguir economies d’escala?
c) Quin procés econòmic i polític va permetre a la indústria europea apropar-se
als estàndards americans?
d) Busqueu a Internet el salari mitjà a Espanya i el preu del vostre cotxe
preferit. Quant de temps hauríeu de treballar amb aquest salari per a poder
comprar aquest cotxe?
Solució:
a) El procés que permetia a Ford abaratir costos en un major mercat és la coneguda
cadena de muntatge.
b) Els costos que suportaven els europeus i no els nord-americans són els d'exportació i
tipus de canvi de divises així com publicitat diferenciada en funció del país. Com més
alts són els costos més difícil és arribar a les economies d'escala en ser necessari
repartir major quantitat de cost entre la producció total.
c) La integració econòmica dels països europeus en un mercat comú coneguda en el seu
dia com la CEE i en l'actualitat com UE.
d) Resposta oberta. A títol orientatiu un salari mileurista trigaria més de dos anys en
comprar un cotxe de 12.000 € si és que aconseguís estalviar la meitat del seu sou.
Periscopi 3. Els blocs de comerç a la pràctica

El 2017 va entrar en vigor el CETA, un acord de lliure comer entre el Canadà i la
Unió Europea que reduirà en un 98 % els aranzels recíprocs. Entre altres apor
tacions, suposa la possibilitat per a les empreses de la UE d’optar a contractes
públics canadencs, el reconeixement de les titulacions europees al Canadà i la
prohibició de vendre imitacions de 143 productes europeus amb denominació
d’origen protegida.
Reflexioneu:
a) Quines són les conseqüències per a les exportacions de la UE a Canadà? I per
a les importacions?
b) Com ha afectat el CETA a la possibilitat de professionals, com els arquitectes,
enginyers i comptables, per a podertreballar lliurement en un o altre lloc?
c) Què suposa el CETA per als productors de vi amb denominación d’origen
Rioja?
Solució:
a) En tractar-se d'una àrea de lliure comerç la UE podria exportar sense restriccions a
Canadà i viceversa.
b) Obre la possibilitat de treballar en un o altre lloc sense necessitat d'homologacions,
adaptacions o convalidacions doncs les titulacions serien reconegudes
automàticament.
c) Suposa que al Canada no es podran vendre imitacions de vi amb denominació d’origen
Rioja.
© McGraw-Hill 276
SOLUCIONARI
Periscopi 4. PIB per habitant europeu

Tot i amb totes les limitacions que té el PIB per habitant, és el millor indicador
per a mesurar el nivell de vida en regions i també en països. En els últims anys,
Espanya s’ha apropat a la mitjana, però a aquest fet també ha contribuït la
incorporació d’altres països d’Europa de l’Est, en els quals el nivell de vida és
inferior al d’Espanya.
Reflexioneu:
a) Calculeu el PIB per capita de Luxemburg, Espanya i Grècia. Quines dades
necessiteu?
b) Quantes vegades guanya un luxemburguès el que guanya un espanyol? I un
espanyol el que guanya un grec?
c) Què passaria amb la posició espanyola respecte de la mitjana si es produiex
la sortida de la UE d’un dels països que a l’actualitat hi estan per sobre?
Solució:
a) Les dades necessàries són el PIB mitjà europeu (27.274 €) així com el percentatge
de cada un dels països en relació a la mitjana europea que constitueix el 100 %.
 PIB habitant Luxemburg = 27.174 · 253/100 = 68.752,75 €
 PIB habitant Espanya = 27.174 · 92/100 = 25.001 €
 PIB habitant Grècia = 27.174 · 67/100 = 18.207,25 €
b) Un luxemburguès guanya 2,75 vegades el que guanya un espanyol (68.752,75 /
25.001). I un espanyol guanya 1,37 vegades el que guanya un grec (25.001 /
18.207,25).
c) Espanya milloraria la seva posició ja que la mitjana europea baixaria.
© McGraw-Hill 277
SOLUCIONARI
Periscopi 5. Balanç econòmic espanyol de pertinença a la UE

A partir de les dades de la taula següent que resumeixen els més de 30 anys de
pertinença d’Espanya a la UE:
Reflexioneu:
a) Convertiu les dades de la taula en tres gràfiques que indicaran l’evolució de
la inflació, la taxa d’atur i el PIB per habitant en aquest període.
b) Quin percentatge guanyava un espanyol el 1986 respecte d’un europeu? I a
l’actualitat?
c) D’aquests tres paràmetres, quin segueix sent l’assignatura pendent per a
l’economia espanyola?
d) Com han evolucionat els preus des de la nostra incorporación a la UE?
Solució:
a)
© McGraw-Hill 278
SOLUCIONARI
b) L’any 1986 un espanyol guanyava poc més de la meitat que un europeu. Des de
llavors el percentatge ha pujat fins a un 78%.
c) L’assignatura pendent de l’economia espanyola és l’atur.
d) Els preus s’han estabilitzat i evolucionen al mateix temps que els de la UE.
Periscopi 6. Multinacionals contra paísos

Les companyies multinacionals entren i surten dels països en funció dels seus
interessoseconòmics. El seu poder s’ha vist augmentat amb els anys gràcies al
mercat mundial sense fronteres que constitueix la globalització; fins i tot
algunes d’elles disposen de majors recursos que molts països de mida mitjana.
Reflexioneu:
a) Quines empreses són les que superen en vendes el PIB o producció
d’Hongria?
b) Què creieu que implica que Amazon està a la taula per davant de Guatemala,
Croàcia o el Nepal?
c) La suma de les vendes de totes les empreses d’aquesta taula és
aproximadament igual al PIB espanyol. Què significa això a la pràctica?
Solució:
a) Walmart i la Royal Dutch Shell són les multinacionals d'aquesta taula que superen la
producció d'Hongria.
b) Implica que Amazon, una sola multinacional, factura més que qualsevol d'aquests
països.
© McGraw-Hill 279
SOLUCIONARI
c) Vol dir que 7 multinacionals són capaces de produir tant com Espanya, un dels països
més rics del món.
Periscopi 7. Els moviments antiglobalització

Les reunions dels grans organismes internacionals econòmics, com el G20, l’FMI
o l’OMC, acostumen a tenir un «convidat incòmode»: els manifestants
antiglobalització. Agrupats sota diferents sigles o idees, es tracta de moviments
sense portaveus, líders, ni manifestos finals, que es relacionen a través de les
xarxes socials d’Internet per coordinar-se i
difondre les idees que tenen. Molt heterogenis en la composició, la majoria
essencialment es declaren antisistema, anticapitalistes i antiestatals.
I és que, encara que sovint no són gaire constructius en les aportacions
pràctiques que fan, els grups antiglobalització són símptoma d’una realitat; la de
que la globalització, tot i haver portat la major etapa de prosperitat en la història
humana, també té víctimes, perdedors, i detractors.
Reflexioneu:
a) Busca a l’apartat de notícies de Google l’última concentració
antiglobalització. On es van manifestar? Quants eren? Quines eren les
principals reivindicacions que feien?
b) Quin paper tenen les noves tecnologies en la visibilitat i èxit d’aquests grups
antisistema?
c) Alguns grups antisistema i personatges populars com l’exagent de la CIA
Edward Snowden han denunciat fins i tot que la globalització pot amenaçar
les llibertats democràtiques i personals de què gaudim avui a Occident. A què
es refereixen amb això?
Solució:
a) Resposta oberta. A data de tancament de l’edició la darrera concentració
antiglobalització a tenir lloc a l’Argentina al novembre de 2018. Desenes de milers de
persones es van manifestar en contra del G20 i van reivindicar el cessament de les
mesures d’ajustament en contra de l’Argentina, així com les seves queixes contra el
que consideraven una injusta opressió per part dels països d’aquest grup amb EUA al
capdavant.
b) Les xarxes socials són el canal per relacionar-se, coordinar les seves accions i difondre
les seves idees.
c) Es refereixen per exemple, a les invasions da la privacitat dels ciutadans per part dels
Governs amb el pretext de garantir la seguretat ciutadana.
TEST DE REPÀS
1 d 2 d 3 a 4 b 5 a 6 c 7 d 8 c 9 b 10 d
© McGraw-Hill 280
SOLUCIONARI
EXERCICIS
Cooperació econòmica internacional.
1. Quines raons s’apunten en el text com a desencadenants de la Segona Guerra

Mundial? Quines mesures es van prendre per a evitar la repetició d’alguna cosa
així?
Solució:
Les raons que s’apunten com a desencadenants de la segona guerra mundial són
dues: per una banda, la falta de cooperació internacional i, per altra, els efectes de la
crisi econòmica dels anys trenta.
2. Amb quins objectius va néixer l’OMC? Quins són els instruments normatius que
utilitza l’OMC per a aconseguir els seus fins?
Solució:
L’ Organització Mundial del Comerç (OMC) és un organisme que va sorgir al gener de
1995 amb la intenció de convertir-se en la referència mundial del comerç
internacional. Els instruments normatius dels que es val l'OMC són:
• Acord general sobre mercaderies.
• Serveis i drets de propietat intel·lectual.
• Procediments per solucionar diferències entre països.
• Examen de les polítiques comercials dels països.
3. Per què durant el segle XX es va declarar la no convertibilitat del dòlar a canvi d’or?
Solució:
L’afluència de dòlars als mercats internacionals va ser tan àmplia que aviat van superar les
reserves americanes d’or, per la qual cosa el seu canvi es va fer impossible.
4. Quan un país acusa un altre de fer dúmping, a què es refereix exactament?

Solució:
Es refereix al fet que està venent la seva producció per sota del preu de cost la qual cosa
normalment perjudica greument els productors nacionals perquè l'habitual és que aquests no
puguin adoptar mesures similars sense arruïnar-se.
5. Busqueu a Internet o a la premsa econòmica notícies sobre l’OMC, l’FMI, el BM, G8 i

el G20 i poseu-les en relació amb els continguts de la unitat.
Solució:
Resposta oberta. Es valorarà a aquells que, havent triat encertadament notícies relacionades
amb els continguts de la unitat, hagin triat les que estiguin més d'actualitat
© McGraw-Hill 281
SOLUCIONARI
La integració econòmica.
6. Per què els processos d’integració econòmica afavoreixen una major especialització
dels països?
Solució:
Els processos d’integració econòmica afavoreixen una major especialització dels països
perquè són barreres proteccionistes, resulta més fàcil desenvolupar o potenciar els
avantatges comparatius de què disposa un país en relació amb els altres amb els quals forma
la integració econòmica, ja que no cal preocupar-se per aranzels ni enutjosos tràmits
d'exportació, que la encareixen i la dificulten, respectivament.
7. Què té un mercat comú que no té una unió duanera i una àrea de lliure comerç?
Solució:
La lliure circulació de mercaderies i/o persones és una característica diferenciada dels
mercats comuns davant de les unions duaneres i les àrees de lliure comerç.
8. En què s’assemblen i en què es diferencien el TLCAN americà i la UE?

Solució:
El TLCAN és una àrea de lliure comerç de tal manera que, de la mateixa manera que la UE,
no té aranzels entre els països membres, però a diferència de la UE no té un aranzel comú
davant de tercers ni existeix lliure circulació de mercaderies i/o persones.
9. Quina és la diferència fonamental entre la cooperació i la integració econòmica?

Solució:
A diferència de la cooperació, qualsevol grau d’integració econòmica afecta a la sobirania
nacional dels països.
10. Inditex és una empresa tèxtil espanyola que un dia va aprofitar les economies
d’escala que li va reportar l’adhesió d’Espanya a la UE. A què ens referim en
realitat?
Solució:
Ens referim al fet que en ser major el mercat de la UE, Inditex va aconseguir major
eficiència, va incórrer en menys costos i abaratir la seva producció perquè va repartir els
costos entre més unitats de producte.
11. Identifiqueu quin grau d’integració correspondria en cada cas:

a) Un grup de països que acorden eliminar els aranzels entre ells i n’adopten un de
comú enfront de tercers.
b) La CAN, si els seus integrants tornen a establir aranzels individuals enfront de
tercers.
c) L’EFTA, si adopten aranzels comuns enfront de tercers ila lliure circulació de
mercaderies.
© McGraw-Hill 282
SOLUCIONARI
d) Un acord de reducció d’aranzels entre el Mercosur i diversos països del Carib.

Solució:
a) Un grup de països que acordessin eliminar els aranzels entre si i adoptar un de comú
davant de tercers. Unió duanera
b) La CAN, si els seus integrants tornessin a establir aranzels individuals enfront de tercers.
Àrea de lliure comerç
c) La EFTA, si adoptés aranzels comuns enfront de tercers i la lliure circulació de
mercaderies. Mercat comú
d) Un acord de reducció d’aranzels entre el Mercosur i diversos països del Carib. Cooperació
econòmica
La Unió Europea
12. Què són les polítiques comunes de la UE? Per què són importants la regional i
l’econòmica?
Solució:
Per política comuna europea entenem les accions conjuntes dutes a terme pels països de la
Unió Europea sobre sectors complets d'activitat i que té com a objectiu l'establiment d'unes
normes comunes, la defensa dels sectors productius i la millora de la competitivitat. La
regional és important per estar relacionada amb el desenvolupament econòmic i el nivell de
vida de les regions, i la segona per ser essencial per al bon funcionament de la UE, atès que
afecta qüestions clau, com el dèficit públic o el preu del diner.

13. Quins són els objectius de la política regional comunitària? Quin és el seu
instrument principal?
Solució:
Els objectius de la política regional comunitària són:
• Impuls del creixement econòmic.
• Competitivitat regional.
• Creació d’ocupació.
• Cooperació territorial europea, mitjançant iniciatives locals i regionals conjuntes.
14. Què s’entén per convergència a la UE?

Solució:
Per convergència a la UE s'entén l'aproximació dels índexs econòmics dels diferents països de
la UE a uns mínims consensuats que suposen un punt de partida homogeni.
15. En què s’assemblen i es diferencien els fons estructurals dels de cohesió?

Solució:
Tots dos tipus de fons tracten d'equiparar el nivell de vida i de desenvolupament econòmic
en les diferents regions i països, però mentre els estructurals tenen àrees d'actuació
assignades des d'un principi (rural, pesca, desenvolupament regional i fons social) i són a
© McGraw-Hill 283
SOLUCIONARI
llarg termini, els de cohesió es centren en actuacions puntuals i a curt termini, normalment
en infraestructures i medi ambient.

16. D’on procedeixen els ingressos de la UE? Com és posible que la UE funcioni
econòmicament si la quantia del seu pressupost representa com a molt el 21
% del PIB del conjunt dels seus països membres?
Solució:
Els ingressos de la UE procedeixen principalment de quatre fons resultant els tres
primers els més importants en volum: quotes sobre el PIB, els drets de duanes, les
quotes sobre l'IVA, i els reemborsaments d'excepcions. La UE funciona
econòmicament tot i ser el seu pressupost com a molt del 2% del PIB dels seus estats
membres perquè la majoria de les despeses derivades de la intervenció pública
(defensa, seguretat, educació, sanitat ...) segueixen sent assumits pels Estats
nacionals.

17. Donades les dades macroeconòmiques següents (en milions d’euros) de
quatre països de la UE, identifiqueu el possible incompliment d’un o diversos
dels punts bàsics del Pacte Fiscal Europeu, i també el límit de la posible
multa:
Déficit
Deuda Déficit Deuda
País estructural PIB
pública público pagada
anual
E 0,8% 500.000 100.000 5% 20.000
F 1% 1.000.000 500.000 2% 100.000
G 0,9% 700.000 350.000 3% 10.000
H 0,7% 3.000.000 2.100.000 3% 120.000
Solució:
Dèficit
Deute Dèficit Deute Límit
País estructural PIB Incompliment
públic públic pagat multa
anual
E 0,8% 500.000 100.000 5% 20.000 Dèficit públic 500
F 1% 1.000.000 500.000 2% 100.000 Ningú 1.000
G 0,9% 700.000 350.000 3% 10.000 Deute pagat 700
H 0,7% 3.000.000 2.100.000 3% 120.000 Dèficit estructural 3.000
18. Pel que fa a la política econòmica pressupostària de la UE:

a) Quins tipus d’impostos constitueixen la partida principal dels drets de
duanes? Quins tipus hem estudiat a la Unitat 12?
b) Quines són les partides principals de despesa?
c) Què es pretén al supervisar les polítiques pressupostàries a mitjà termini
dels països membres?
d) Quines àrees són objecte de supervisió multilateral a la UE?
e) Raoneu en termes d’inflació com afecta la resta de països de la UE si un
país gasta més del que ingressa.
f) Com es corregeix un dèficit excessiu, si és que arriba a produir-se?
© McGraw-Hill 284
SOLUCIONARI
g) Com es relaciona el Pacte d’Estabilitat i Creixement amb el Pacte Fiscal

Europeu?
h) En general, sobre quines matèries versa el Pacte Fiscal Europeu?
Solució:
a) Els impostos que constitueixen la partida principal dels drets de duanes són els
aranzels dels quals poden ser específics o ad valorem.
b) Les principals partides de despesa són la política agrària comú (PAC) i els fons
estructurals i de cohesió.
c) Supervisant les polítiques pressupostàries a mig termini dels països membres es
pretén aconseguir situacions pressupostàries pròximes a l'equilibri o de superàvit.
d) Les àrees que són objecte de supervisió multilateral a la UE són el pressupost a
mig termini, les mesures correctores i els dèficits excessius.
e) Si un país gasta més del que ingressa està incrementant la seva demanda de béns
i serveis de manera que pot generar inflació de demanda si és que es produeix per
sobre de la capacitat productiva del propi país. Sobrepassat aquest són altres
països els que atenen la demanda podent-se produir en ells també la inflació de
demanda. I aquests països són generalment els de la UE perquè mantenen bones
relacions comercials entre ells i operen amb la mateixa moneda.
f) Si arriba a produir-se un dèficit excessiu ha de ser corregit tan aviat com sigui
possible. Incórrer en un dèficit excessiu, fixat en un 3% del PIB, pot suposar
sancions per a l'Estat infractor.
g) El Pacte d'Estabilitat i Creixement es relaciona amb el Pacte Fiscal Europeu en la
mesura que aquest va néixer per completar el primer, ja que aquest va demostrar
ser insuficient per afrontar la crisi mundial de l’any 2008 i la de l'Eurozona de l’any
2010.
h) El Pacte Fiscal Europeu s’ocupa de les següents àrees: el dèficit estructural anual,
el deute públic, el dèficit públic, els mecanismes automàtics de correcció i les
sancions.
Espanya a la Unió Europea.
19. En relació amb la taula 13.6, contesteu les preguntes següents:

a) Quin va ser el germen de la Comunitat Econòmica Europea (CEE),
precedent al seu torn de l’actual Unió Europea?
b) Per què es va alentir la supressió de barreres prevista en el Tractat de
Roma?
c) Sabent que les negociacions d’adhesió d’Espanya a la UE es van obrir el
1960, per què creieu que Espanya no es va incorporar a la Unió Europea
fins el 1986?
d) Quin va ser el tractat que va donar lloc al naixement de l’actual Unió
Europea i de l’euro?
e) Quin era l’objectiu del Tractat Constitucional del 2004? Per què va
fracassar?
© McGraw-Hill 285
SOLUCIONARI
f) A què van obligar en matèria pressupostària les crisis de 2008 i 2010?

g) En els últims anys, quin succés ha suposat el major revés a la construcció
europea?
h) En línies generals, i si s’ha de jutjar per la taula, raoneu si Espanya és
euroescèptica o no ho és.
i) Busqueu tres notícies recents que, al vostre entendre, il·lustren en quin
estat es troba actualment la construcción de la UE.
Solució:
a) L’origen de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va ser la CECA (Comunitat
Econòmica del Carbó i l'Acer).
b) La supressió de barreres prevista en el Tractat de Roma es va alentir a causa de les
successives ampliacions internacionals i a altres esdeveniments internacionals com
ara la crisi econòmica mundial de l’any 1973.
c) Espanya no es va incorporar a la Unió Europea fins al 1986 a causa, en principi, del
seu règim polític i posteriorment a les negociacions des de l’any 1975.
d) El Tractat que va donar lloc al naixement de l'actual Unió Europea i l'euro va ser el
Tractat de Maastricht de 1993.
e) L’objectiu del Tractat Constitucional de Roma de 2004 era reemplaçar els diferents
Tractats i unificar legislació.
f) Les crisis de 2008 i 2010 van obligar a subscriure al Pacte Fiscal Europeu
g) En els últims anys, el succés que ha suposat el major revés a la construcció
europea ha estat el Brexit, la sortida d'un dels socis més importants en població i
força econòmica.
h) En general i tal com es dedueix de la taula, Espanya no és euroescèptica. No només
ha ratificat en consulta popular els tractats europeus sinó que els moviments
euroescèptics no tenen l'acceptació ni el seguiment que en altres països.
i) Resposta oberta. Es valoraran les notícies que millor reflecteixin l’estat de la
construcció de la UE, així com l’actualitat de les mateixes.
20. Si la representació i presa de decisions en les institucions de la UE depèn de

la densitat de població, a quin problema s’enfronta Espanya?
Solució:
Donada la seva baixa densitat de població Espanya s'enfronta al problema que hi ha
diversos països molt més poblats de tal manera que sempre tindrà molt menys
capacitat de vot i gestió que aquests últims (a data de tancament de l'edició
Alemanya, Itàlia i França).
21. En els més de 30 anys de pertinença d’Espanya a la UE:

a) Com ha consolidat Espanya l’Estat del benestar?
b) Com han evolucionat les empreses espanyoles?
c) Per què creieu que la moneda va guanyar estabilitat amb l’entrada en
circulació de l’euro i la desaparició de la pesseta?
d) Quines adaptacions de tipus institucional ha hagut de fer Espanya?
Solució:
© McGraw-Hill 286
SOLUCIONARI
a) Espanya ha consolidat l'Estat del benestar que, d'una banda, ha universalitzat

serveis públics bàsics, com la sanitat i l'educació, i, de l'altra, proporciona un ampli
ventall de prestacions públiques.
b) Les empreses espanyoles s'han modernitzat per guanyar en qualitat, costos,
productivitat i cura mediambiental. Entre altres mesures difícils, han estat
necessàries nombroses reconversions industrials i ha calgut desprendre dels
monopolis públics.
c) La moneda ha guanyat estabilitat, sobretot quan la pesseta va deixar pas a l’euro.
d) Espanya ha adaptat la seva economia a la comunitària i ha adaptat les polítiques
comunes internes de la UE sobre agricultura, pesca, indústria, medi ambient,
transports, etc.
22.L’ampliació de la UE suposarà la pèrdua de fons estructurals que actualment

es destinen a Espanya. Intercanvieu opinions sobre aquesta qüestió i debateu
amb els vostres companys quines mesures creieu que hauria de prendre el
Govern espanyol sobre aquest tema.
Solució:
El professor podria derivar aquesta pregunta a un debat sobre qüestions morals i
pràctiques. Espanya va rebre els fons estructurals perquè els seus indicadors
econòmics eren pitjors que els d'altres països i, al seu torn, és just que ara els rebin
altres que ara estan pitjor que Espanya.
La globalització.
23. Quines són i en què consisteixen els àmbits de la globalització?

Solució:
Veure Figura 13.9:
© McGraw-Hill 287
SOLUCIONARI
24. Trieu una sèrie de TV, un grup de música, un tipus de menjar, una peça
de vestir i una pel·lícula que cregueu que estan de moda o que són els més
habituals. En grups, compareu les vostres eleccions amb les dels vostres
Companys i trieu les majoritàries. Un cop recollides les dades de totes les
classes i nivells, el professor realitzarà una posada en comú i determinarà els
productes guanyadors de la «globalització cultural» al vostre institut. Si el
vostre grup ha encertat almenys tres dels productes guanyadors, el professor
podria fer una valoració positiva.
Solució:
El que és rellevant del joc és que els alumnes saben que guanyar consisteix a encertar
tres dels productes guanyadors però a nivell d'institut no només de la pròpia classe.
En conseqüència, hauran d'optar per consignar els seus propis gustos o els que saben
(o investiguin) que són majoritaris. Es recomana al professor que desenvolupi el joc el
mateix dia a les diferents classes o nivells o, almenys, en un termini de temps el més
curt possible per evitar estratègies entre alumnes de diferents classes.

Cada grup ha d’escollir el menjar, roba, pel·lícula i grup més popular. Finalitzades les
respostes i després de premiar al grup ha escollit les més comunes entre els
companys es poden fer reflexions com: Creieu que aquesta elecció seria la mateixa
l'any que ve? Per què són tan canviants les modes? Si uns alumnes a Portugal o
França fessin la mateixa activitat, en què canviarien i en què no les vostres respostes?
25. Indica per a cada un dels titulars de premsa següents amb quin error de la
globalització pot estar relacionat:
a) «Els tifons tornen a arrasar el sud-est dels EUA.»
b) «França escala posicions en la classificació mundial de riquesa, mentre Burundi
repeteix en l’últim lloc.»
© McGraw-Hill 288
SOLUCIONARI
c) «Apple és l’empresa que més ha augmentat de valor des de 2009.»

d) «Els països de la UE apunten senyals de recuperació econòmica, mentre
Argentina i Brasil segueixen en recessió a causa del baix preu de les matèries
primeres.»
e) «Microsoft és acusada de pràctiques monopolistes a la UE.»
f) «Els pols de la Terra se segueixen descongelant.»
g) «Baixen els índexs de pobresa a l’Àfrica, però augmenta la bretxa amb la resta
del món.»
h) «El baix preu del petroli llasta la recuperació económica de Veneçuela.»
Solució:
Titular de premsa Error de la globalització

a) Els tifons tornen a arrasar el sud-est d'EE. UU. Degradació mediambiental del planeta
b) França escala posicions en el rànquing mundial de riquesa, Augment de les possibilitats
mentre Burundi repeteix en l'últim lloc.
c) Apple és l'empresa que més ha augmentat de valor des de Major poder de les multinacionals
2009.
d) Els països de la UE apunten senyals de recuperació Major exposició dels països a les crisis
econòmica, mentre Argentina i Brasil segueixen en recessió a
causa del baix preu de les matèries primeres.
e) Microsoft és acusada de pràctiques monopolistes a la UE. Major poder de les multinacionals
f) Els pols de la Terra segueixen descongelant. Degradació mediambiental del planeta
g) Baixen els índexs de pobresa a l'Àfrica, però augmenta la Augment de les possibilitats
bretxa amb la resta del món.
h) El baix preu del petroli llasta la recuperació econòmica de Major exposició dels països a les crisis
Veneçuela.
27. El Carlo és espanyol i viu a Copenhaguen (Dinamarca), tot i que treballa a

Malmö (Suècia), on es desplaça cada dia amb tren a través del pont
internacional d’Øresund. Compra els bitllets a la taquilla fent servir un codi
de barres que li ha proporcionat l’empresa sueca. A Malmö menja
diàriament en un restaurant mexicà, on paga amb una tarjeta d’empresa. El
Carlo compra i ven accions a la Borsa de Frankfurt a través del seu mòbil en
temps real. Per no tenir costos de canvi amb les corones daneses i les
sueques té obert un compte bancari en una entitat que té sucursals a tots
dos països, que li gestiona també un fons d’inversions asiàtic.
Identifiqueu factors de la globalització presents a la vida del Carlo.
Solució:
Liberalisme Inversions en bosses estrangeres, fons d'inversions asiàtics... fa anys era

econòmic impensable realitzar operacions internacionals sense necessitat de complexos
tràmits i costos.
Oportunitats de Avui dia és possible treballar amb entitats bancàries de qualsevol país per
finançament aprofitar els avantatges que puguin oferir com és el cas de l'entitat bancària que
opera a Suècia i Dinamarca.
Tecnologia Internet ha creat un món "hiperconnectat" que funciona en temps real, com és el
cas de la compra i venda d'accions en la borsa de Frankfurt.
Igualació de El gust pel menjar mexicana només és un dels molts que compartim amb altres
necessitats i persones en el món.
gustos
Generalització Els mòbils, les targetes, els bitllets de tren, els codis de barres... són molts els
(de productes) productes d'ús i característiques idèntiques a tot el planeta.
© McGraw-Hill 289
SOLUCIONARI
27. Quines implicacions creieu que té la contínua liberalització en matèria de

comerç?
Solució:
Resposta oberta per demanar opinió a l'alumne. A títol orientatiu, hauria de deduir
que la contínua liberalització en matèria de comerç no només afavoreix processos
econòmics com l'expansió del mercat, sinó també altres de tipus cultural, com
l'homogeneïtzació de gustos i pautes de vida.
Les respostes han de girar al voltant dels avantatges i desavantatges de liberalització
econòmica. En resum, diríem que aquesta incrementa l’especialització, la
productivitat, la interdependència entre els països i la producció global. D'altra banda
es pot plantejar si la liberalització dels mercat incrementa la desigualtat dins dels
països entre aquells que guanyen o perden amb el lliure comerç, els riscos per al medi
ambient del creixement i el problema dels països que "es queden fora" perquè no
aconsegueixen competir, relacionant-lo amb les migracions.
Alguns arguments comuns en contra de la liberalització econòmica tan mateix són
estadísticament falsos. Mai en la història de la humanitat hi ha hagut menys guerres o
menys fam que ara. Una gràfica amb «morts per guerres» o nombre de fams al llarg
dels anys pot il·lustrar fàcilment aquesta realitat.
28. Per què s’assenyala com un error de la globalització el deteriorament del

medi ambient, quan no afecta tots els països per igual?
Solució:
El deteriorament del medi ambient s'assenyala com una error de la globalització
perquè els principals causants d'aquest no són els que més pateixen les conseqüències

a) L’Acta Única Europea va suposar la consolidació de la unió duanera europea.
b) En pagar un refresc en un bar, esteu finançant a la UE.
c) Els països de la UE amb un deute superior al 60 % del PIB tenen l’obligació de
reduir-lo en una vintena part l’any.
d) La funció principal de la política regional és corregir els desequilibris entre els
països.
e) Els Estats membres de la UE contribueixen al pressupost comunitari amb un
percentatge que ronda el 75 % del seu PIB.
f) El fet que a causa de la globalització hi ha més bretxa entre els països rics i
pobres no vol dir que els països pobres són més pobres que abans.
Solució:
a) Fals. L’Acta Única Europea va revitalitzar el mercat comú impulsant la lliure
circulació de persones, capitals i mercaderies.
b) Cert. La quota sobre l'IVA és una de les fonts de finançament de la UE.
c) Cert. És una de les mesures del Pacte Fiscal Europeu.
d) Fals. Com indica el seu nom la principal funció de la política regional és corregir els
desequilibris entre les regions.
e) Fals. El que constitueix el 75 % és la part d’ingressos que procedeixen de les
aportacions en funció del PIB.
© McGraw-Hill 290
SOLUCIONARI
f) Cert. Les dues afirmacions no són incompatibles, ja que, alhora que s'observa que
els països més pobres experimenten creixement econòmic, augmenta la seva
bretxa respecte als més rics.
ECONOMÍA EN ACCIÓN
Interpretem… el pressupost comunitari
Qüestions:
1. Quines dues partides i en quin percentatge s’emporten la major part de la despesa

comunitària? Us semblen les més importants?
Solució:
La PAC [(420/1087) · 100 = 38,64%] i els fons estructurals i de cohesió [(371,4 / 1087) ·
100 = 34,17%] són els que s'emporten la major part de la despesa comunitària. Queda a
criteri de l'alumnat la pertinència de la importància de totes dues despeses.
2. Què vol dir que Malta és el país que menys contribueix en quota sobre el PIB?
Solució:
Vol dir que Malta és el país que menys aporta perquè el seu PIB és el més petit dels països
membres de la UE.
3. Si el 6 % anual és el sostre de despesa comunitaria en administració i la meitat són

sous de funcionaris, a quant pujarien els salaris un any en què el pressupost és de
160.000 milions d’euros?
Solució:
La meitat del 6% anual és el 3% així que el sostre dels salaris de funcionaris seria de 4.800
milions d'euros si el pressupost fos de 160.000 milions d'euros.
El dilema: pernils a la conquesta del món

Guia de treball:
En el dilema d'aquesta unitat es planteja protegir o no el sector del porc ibèric enfront de
la competència exterior.
Arguments a favor de la protecció aranzelària del pernil ibèric podrien ser:
 Ajudaria a mantenir la renda i el poblament de les zones on es produeix, frenant el
despoblament i la pèrdua de formes de vida tradicionals.
 A més de la recaptació que suposaria cobrar majors aranzels, es reduiria la sortida de
divises a l'exterior.
Arguments en contra de la protecció del pernil ibèric podrien ser:
© McGraw-Hill 291
SOLUCIONARI
 Sense competència exterior, el pernil s'encariria per als consumidors espanyols.

 Els aranzels podrien desincentivar la modernització del sector a Espanya, el que
causaria una pèrdua major de competitivitat i la necessitat de pujar encara més els
aranzels.
Proposta de cine: ¡Bienvenido, Mister Marshall!
Qüestions:
1. Per què els habitants del poble li donen a la localitat una aparença andalusa?
Solució:
Els habitants del poble li donen a la seva localitat una aparença andalusa perquè pensen que
és el que esperen veure els americans.
2. Quina opinió us mereix el fet que els habitants del poble elaboren una llista de
desitjos com quan es fa la carta als Reis Mags?
Solució:
Resposta oberta. Des del punt de vista econòmic la llista de desitjos és una plasmació escrita
d'un aspecte essencial de la realitat econòmica: no es pot tenir tot el que es desitja de
manera que cal prioritzar. En realitat la llista de desitjos són els d'una Espanya insatisfeta i
pobra que no pot accedir al que desitja si és que no cau del cel.
3. Els hauria avançat els diners l’amic de l’alcalde per a altres despeses més
necessàries?
Solució:
L'amic de l'alcalde els avança els diners en l'esperança de recuperar-los amb beneficis quan
arribi la subvenció dels americans. Donat el caràcter empresarial d'aquesta persona es fa
difícil pensar que els anticiparia sense ànim de lucre.
4. Al vostre parer què és el que critica la pel·lícula? Quina és per a vosaltres la lliçó de
la pellícula?
Solució:
La genialitat de la pel·lícula en el seu dia va ser haver estat capaç de disfressar sota una
llista de desitjos a un tercer aliè a la realitat espanyola, una crítica a la dictadura militar de
l'època que no permetia als seus ciutadans més que somiar amb coses que no podien
aconseguir. I tot això malgrat que creativitat, imaginació i treball no faltava com vol posar de
manifest el fet que el poble es lliurés amb tanta energia i ganes a l'obstinació de semblar el
que no eren. La moralitat constitueix una resposta oberta per a l'alumne per al qual pot ser
difícil entendre el missatge de la pel·lícula sense haver viscut el context polític de l'època o
almenys el de la Transició. Pot ser interessant en aquest sentit contrastar la resposta de
diversos alumnes.
© McGraw-Hill 292
SOLUCIONARI
© McGraw-Hill 293
SOLUCIONARI
UNITAT 14. Desequilibris de l'economia

mundial
REFLEXIONEU
1. Quin origen tenien els espanyols que emigraven fa cent anys? Quin nivell
educatiu i econòmic tenien? I els que emigren ara?
Solució:
Eren d’origen predominantment rural, no tenen estudis i el seu nivell de renda era
molt baix. Ara són d’origen fonamentalment urbà, sovint amb estudis superiors.
2. Trobeu alguna semblança amb les circumstàncies que porten avui altres
persones a emigrar al nostre país?
Solució:
La població migrant que rep Espanya és variada pel que fa al seu origen, nivell
d’ingressos i estudis, però inclou una fracció que s’assembla molt a aquells que van
emigrar d’Espanya a inicis del segle xx, en la mesura que tenen baix nivell de renda i
no tenen estudis.
3. Per què és tan important la immigració, per a sostenir el nostre Estat Social?
Solució:
Perquè els immigrants, en treballar, paguen impostos i cotitzacions socials que
contribueixen al sosteniment de l’Estat del benestar.
ACTIVITATS
1. Quina relació té el creixement econòmic amb la renda nacional?

Solució:
Com més gran és el creixement econòmic, és a dir, la producció, més gran és el valor
de la renda nacional o el que és el mateix, el valor dels ingressos que reben els factors
de producció.
2. Pel que fa a les conseqüències del creixement econòmic, quines han estat les
característiques del repartiment de la riquesa que propicia? I quines han
estat les repercussions sobre el medi ambient?
Solució:
En les últimes dècades i a nivell mundial el creixement econòmic s'ha repartit de
forma molt desigual. Mentre els països tradicionalment desenvolupats com Espanya
© McGraw-Hill 294
SOLUCIONARI
experimentaven creixements moderats, en altres països com la Xina, Rússia, Índia,

Brasil, Sud-àfrica i gran part del sud-est asiàtic, el creixement ha estat extraordinari i
ha tret a milions de persones de la pobresa.
Les repercussions sobre el medi ambient són bàsicament dues:
 El desmesurat consum de recursos naturals.
 Els greus costos mediambientals en els quals se segueix incorrent, que han
compromès la quantitat i qualitat dels recursos restants.
3. En què es diferencien creixement econòmic i desenvolupament?

Solució:
El PIB només mesura la dimensió econòmica d'un país. Per completar al PIB, s'empra
el desenvolupament, un conjunt de variables que integra diversos àmbits a part de
l'econòmic com els polítics i els socials.
4. Com contribueixen la inversió de capitals i el lliure comer al

desenvolupament econòmic?
Solució:
Les inversions de capital són essencials per desplegar la capacitat productiva dels
països mentre que l'eliminació d’obstacles al comerç internacional àmplia els mercats,
millora l'eficiència productiva i afavoreix la competitivitat de les empreses.
5. Per què no van triomfar els models exògens per a aconseguir el

desenvolupament econòmic si les claus per a aconseguir- ho són conegudes?
Solució:
Les raons que ho expliquen, factors propis de cada país a part, són que la tecnologia
no sempre és accessible a causa de la propietat intel·lectual, les inversions que
possibiliten la capacitat productiva no sempre flueixen a causa de la debilitat dels
drets de propietat o la inestabilitat política i la mà d'obra ha d'estar qualificada per ser
productiva.
6. Com aconseguirien els països l’equiparació económica d’acord amb la

hipòtesi de la convergència?
Solució:
Segons la hipòtesis de la convergència les economies dels països menys
desenvolupats arribaran a les de major desenvolupament a causa de l'acció de la llei
dels rendiments decreixents.
7. Quines són les característiques dels models de desenvolupament endogen?

Solució:
Les seves característiques són:
© McGraw-Hill 295
SOLUCIONARI
Paper de
En general Desenvolupament Dimensions Indicadors
l’Estat
Potenciant
capacitats internes
Econòmic, polític i Important i Econòmica,
Endògens posant l'accent en IDH
social selectiu social, política
les innovacions
tecnològiques
8. Com aboca al subdesenvolupament l’estructura productiva dels països

pobres?
Solució:
El desenvolupament de l'estructura productiva dels països pobres condueix al
subdesenvolupament perquè normalment es tracta d'una estructura productiva
primària. En conseqüència, la producció es concentra, principalment, al voltant de
l'agricultura, la ramaderia o la mineria, el que converteix el dèficit de les seves
balances de pagaments en una cosa crònica, ja que exporten matèries primeres
barates i importen productes manufacturats i tecnologia a preus alts.
9. Pel que fa al cercle viciós de la pobresa dels països subdesenvolupats:

a) Per què és difícil generar estalvi?
b) Quina relació té l’estalvi amb la inversió? I la inversió amb la
productivitat?
c) Per què són baixos els ingressos en aquests països?
Solució:
a) Es difícil estalviar perquè com les necessitats bàsiques s’emporten pràcticament la
totalitat d’una renda que ja és baixa per ella mateixa.
b) L'estalvi és la llavor de la inversió; sense estalvi els països no poden generar
l'excedent necessari per desplegar capacitat productiva. Si les inversions són
escasses i en entorns difícils llavors la producció és baixa. En conseqüència, la
relació entre el que s'ha treballat i el que s’ha produït, és a dir, la productivitat,
també és baixa.
c) Els ingressos en aquests països són baixos perquè a causa del poc estalvi i
inversió la productivitat és baixa i, per tant, els ingressos.
10. Per què la inestabilitat política és un fre per als països subdesenvolupats?
Solució:
La inestabilitat política és un fre per als països subdesenvolupats perquè la debilitat de
les institucions públiques (corrupció, falta de mitjans, inseguretat, etc.) genera
incertesa a l'hora d'atraure empreses i garantir les inversions.
11. Quina influència té la formació cultural i social en el subdesenvolupament?

Solució:
© McGraw-Hill 296
SOLUCIONARI
La formació cultural i social condicionen el subdesenvolupament perquè sense

l’adequada formació tècnica i cultural d’una part important de la població, no és
possible que fructifiquin les inversions necessàries per impulsar el creixement
econòmic.
12. Per què són més pronunciades les desigualtats a l’interior dels països pobres
que als països rics?
Solució:
Les desigualtats s’han incrementat en tots els països, però són més acusades les que
es produeixen a l’interior dels països pobres: com no tenen la capacitat i els recursos
dels països rics no poden corregir les desigualtats amb la mateixa eficiència.
13. Com es relaciona la globalització amb l’emigració?

Solució:
La globalització, amb l’abaratiment i millora dels mitjans de transport, així com la
difusió dels mitjans de vida a través dels mitjans de comunicació, ha sigut el gran
artífex dels gran fenòmens migratoris de finals del xx i principis del xxi.
14. Què s’entén per factors d’atracció en matèria de migracions?

Solució:
S'entén l'atracció que exerceix una vida de major benestar que al país d'origen.
15. Per què l’OIT recomana per als països d’origen d’emigració i els països
receptors fixar un sistema de categories migratòries amb finalitat
d’ocupació?
Solució:
Els sistemes de categories migratòries amb fins d'ocupació pretenen donar resposta a
les necessitats legítimes i reals de cada país evitant així emigracions descontrolades
que no resolguin problemes a totes les parts implicades. I és que, per exemple, i de
no realitzar-se així el més probable és que: es creïn bosses d'emigrants sense feina
adequada als països de destinació, els països d'origen es quedin sense treballadors
vàlids i els emigrants no compleixin les seves expectatives pel que fa a les condicions
de treball si és que en tenen.
16. Si està clar qui són els principals països contaminadors, per què no prenen
mesures conjuntes per a reduir o combatre la contaminació?
Solució:
Per les característiques del canvi climàtic: l'abast és planetari, i, per tant, és difícil
determinar qui contamina i quins són els contaminats, la distribució desigual de
beneficis i costos ja que uns recullen els beneficis i altres suporten els costos, la
dificultat de preveure els efectes del canvi climàtic i que fa que és afrontar costos
© McGraw-Hill 297
SOLUCIONARI
immediats per collir beneficis mediambientals que són incerts i a llarg termini.
17. Per què energies com la solar o l’eòlica es postulen com a solucions al canvi
climàtic?
Solució:
Energies com la solar o l'eòlica es postulen com a solucions al canvi climàtic, perquè
són energies renovables i netes, a diferència de la basada en la que proporcionen els
combustibles fòssils.
18. Per a cadascuna de les mesures descrites a la columna de l’esquerra,

identifiqueu al quadern l’agent econòmic responsable d’aplicar-la i a quin
grup de solucions pertany, tal com es mostra en l’exemple:
Solució:
Mesura Agent Grup de solucions
econòmic
Ecoetiqueta que indica que la Empreses Ocupació de recursos naturals sense
fusta procedeix de boscos comprometre la seva disponibilitat
sostenibles futura.
Piles recarregables Famílies Reutilitzar
Curs de sensibilització Sector públic Educació ambiental
ambiental a l'ESO
No deixar córrer l'aigua de Famílies Reduir
l'aixeta inútilment
19. Per a aconseguir el desenvolupament sostenible, per què l’economia circular

va més enllà que el model de les 3R?
Solució:
Tots dos models s'assemblen en què proposen reutilitzar, reciclar i reduir productes i
residus per solucionar els problemes mediambientals, però l'economia circular va més
enllà perquè implica també a empreses i sector públic (no només a famílies) i afegeix
una quarta R (la de reparar).
20. Com es relacionen el present i el futur a través del desenvolupament

sostenible?
Solució:
El desenvolupament sostenible es relaciona en el temps ja que és aquell que permet
satisfer les necessitats presents sense comprometre les necessitats de les generacions
futures.
21. Busqueu a Internet, algun conveni o protocol internacional en matèria de

medi ambient signat recentment. Citeu els acords assolits, l’horitzó temporal
d’aplicació i el grau de vinculació al qual s’han obligat els diferents països
incloent Espanya.
© McGraw-Hill 298
SOLUCIONARI
Solució:
A data de tancament de l’edició aquesta pregunta pretén propiciar un debat sobre el
grau de compromís tant a nivell internacional com nacional sobre diferents qüestions
mediambientals.
22. Dissenyeu i argumenteu l’aplicació de cinc mesuresmediambientals i

sostenibles que aplicaríeu si algun dia sou el ministre o ministra de Medi
Ambient. Després, consensueu en grup una llista única. Els resultats de cada
grup s’anotaran a la pissarra, i la classe haurà d’efectuar una votació secreta
per a determinar les millors mesures.
Cada participant votarà cinc mesures, que en cap cas podran ser les
proposades pel seu grup de treball. El grup guanyador serà aquell que
aconseguirà el major nombre de vots. En cas de repetició de les propostes
d’alguns grups, figurarà a la pissarra aquella que haurà rebut el suport del
major nombre de propostes individuals en el primer grup.
Solució:
Resposta oberta. Es tracta d'una activitat que pretén posar en relleu no tant la
dificultat d'aprovar mesures mediambientals vàlides sinó que siguin efectives en la
pràctica.
Algunes mesures que es poden plantejar podrien ser:
 Mesures que s'encareixin o limitin l'ús d'envasos plàstics.
 Donar suport a projectes de recerca en renovables, bateries, i altres tecnologies
que redueixen el consum d'hidrocarburs.
 Suport al transport públic.
 Foment d'urbanisme més eficient en l'ús d'energia.
 Política forestal expansiva.
 Acords amb països en desenvolupament per a la protecció de majors espais de
selva i jungla tropical.
 Majors impostos a les gasolines.
És important que el professor posi de manifest que “res és gratuït” i que qualsevol
mitjà que es proposi suposa algun tipus de “cost” que hem d’identificar i reconèixer.
PERISCOPIS
Periscopi 1. Renda i riquesa
En general, la riquesa es tradueix en renda, l’una deriva en l’altra. Al seu torn, la

renda propicia major riquesa. Els conceptes de renda i riquesa són extrapolables
a les persones i és que en el fons, els països són conjunts de persones. La renda
és el que una persona guanya, mentre que la riquesa o patrimoni és el que
aquesta mateixa persona té.
© McGraw-Hill 299
SOLUCIONARI
Reflexioneu:
a) Identifiqueu la renda i la riquesa per a cadascun dels casos següents: els

coneixements d’un advocat i els seus honoraris, un hort i la fruita que
genera, els diners que teniu dipositats al vostre compte bancari.
b) Com relacionaríeu els vostres coneixements i la vostra paga setmanal amb

riquesa i renda si posem per cas que els vostres ingressos depenen de les
vostres notes?
Solució:
a)
 Renda: Honoraris, fruita.
 Riquesa: Coneixements, horts, diners en compte bancari.
b) Els coneixement, que són la riquesa, haurien de traduir-se en rendiment acadèmic,
que són les notes, i en conseqüència, en més o menys paga setmanal.
Periscopi 2. L’Índex de Desenvolupament Humà

Hi ha molts indicadors que il·lustren el desenvolupament d’una societat, però el
que gaudeix de major acceptació és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH),
un indicador alternatiu elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al
Desenvolupament (PNUD) que mesura la qualitat de vida dels habitants d’un
país en termes de salut (esperança de vida), riquesa (mesura pel PIB) i formació
(nivell educatiu).
Reflexioneu:
a) Quins paràmetres es tenen en compte per a determinar l’IDH?
b) Se us ocorre alguna variable important relacionada amb el desenvolupament
humà que l’IDH no ha tingut en compte?
© McGraw-Hill 300
SOLUCIONARI
c) Assenyaleu un país que no sabíeu que tenia un IDH molt alt i un altre amb un
IDH baix que igualment us ha sorprès. Comenteu els motius de la vostra
elecció.
Solució:
a) Els paràmetres que es tenen en compte per a determinar l'IDH són (esperança de
vida), riquesa (mesura pel PIB) i formació (nivell educatiu).
b) Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén motivar una reflexió sobre el que es
considera benestar i com mesurar-lo, així com sobre el caràcter convencional dels
indicadors econòmics i les seves limitacions.
c) Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén contrastar la idea que té l’alumnat en
relació a allò que pot aparèixer en el mapa. Per nota que l’alumne investigui les raons
per la que l’IDH d’un país és molt alt o molt baix.
Periscopi 3. Sense formació no hi ha desenvolupament

La formació és un factor fonamental per a consolidar el desenvolupament
econòmic. Després de la Segona Guerra Mundial, països com Alemanya, el Japó o
Itàlia es van recuperar econòmicament molt abans del que s’esperava a causa de
l’alt nivell d’educació de la població. En canvi, altres països amb índexs
d’analfabetisme elevats han quedat endarrerits, fins i tot havent rebut ajudes
econòmiques importants. El fet és que, actualment, els països industrialitzats del
nord inverteixen una mitjana anual de 5.000 dòlars en l’ensenyament obligatori
de cada alumne, quantitat que ronda els 50 dòlars als països africans amb
menors ingressos.
Reflexioneu:
a) Quina és la relació entre l’educació i el desenvolupament econòmic?
b) L’informe PISA mesura el rendiment acadèmic d’estudiants de 15 anys de tot
el món, per a avaluar la qualitat del sistema educatiu de cada país. Consulteu
sobre aquest informe a Internet. Quins països estan en els 10 primers llocs?
En quin lloc està Espanya? Quines conclusions extraieu d’aquesta
classificació?
Solució:
a) A jutjar per la pràctica els països amb major nivell educatiu són els que major
desenvolupament econòmic aconsegueixen.
b) L'alumne ha de demanar a l'últim disponible a Internet. A data de tancament de
l'edició (PISA 2018) les qualificacions espanyoles estaven a l'altura dels països de
l'OCDE, però per sota de països top com el Japó, Estònia o Finlàndia. Només en
lectura s'equilibren els resultats dels alumnes espanyols als de la resta de la Unió
Europea.
Periscopi 4. La «trampa dels recursos naturals»

Hi ha trets generals que propicien el subdesenvolupament, com és el cercle
viciós de la pobresa, però, a més, hi ha altres fets o circumstàncies menys
freqüents que condemnen els països pobres, als quals els economistes
© McGraw-Hill 301
SOLUCIONARI
anomenen «trampes», perquè és molt difícil sortir-ne. En aquest sentit, resulta

fàcil entendre que una guerra civil, un mal govern o el parany del «tancament»
(un país sense sortida al mar) generen problemàtiques difícils de superar, però
hi ha una quarta trampa que sí que mereix explicació, i és que a més pot derivar
en alguna de les altres trampes. La «trampa dels recursos naturals» és com es
coneix la contradicció que pot suposar per a un país pobre descobrir grans
reserves de recursos naturals: en lloc de traduir-se en major riquesa per als seus
habitants, això els condemna, perquè, si els dirigents són corruptes, aquests
tenen, encara, més oportunitats d’enquistar-se en el poder.
Reflexioneu:
a) Imagineu un exemple concret sobre com la corrupció dels governants pot
empobrir un país.
b) A més dels polítics, creieu que la corrupció pot produir-se en altres àmbits
socials i econòmics? Poseu-ne un exemple concret.
c) Per què l’abundància de recursos naturals valuosos pot fer més difícil la lluita
contra la corrupció?
d) Quin paper creieu que fa la formació com a factor de disminució de la
corrupció?
Solució:
a) Resposta oberta. Es valorarà positivament que l’alumne busqui i documenti un
exemple real.
b) Sí, en realitat la classe política és corrupta si la societat de la qual es nodreix ho és. I
això és aplicable tant a les capes socials com a les econòmiques.
c) L’abundància de recursos naturals valuosos fa més difícil la lluita contra la corrupció perquè
els corruptes es valen dels diners que proporcionen els recursos per seguir en el poder.
d) Resposta oberta. Major educació és sinònim de major capacitat i, per tant i en principi, les
persones poden escollir entre fer valer els seus coneixements o robar. Es dir, com més gran
és l'educació menor és l'incentiu per defraudar però això no garanteix que algunes persones
no siguin corruptes.
Periscopi 5. El cost de l’emigració per als països

El Joan és un batxiller d’humanitats que va cursar tots els seus estudis en
l’ensenyament públic espanyol. Els seus estudis de Primària, Secundària i Batxillerat
van costar a les arques públiques un total de 92.000 €. Amb 19 anys va emigrar, i
actualmente treballa en l’hostaleria a Alemanya, país on paga els impostos i
cotitzacions corresponents.
Reflexioneu:
a) Quins costos té per a Espanya l’emigració de molts joves qualificats?
b) Imagineu que heu acabat els vostres estudis i que us sorgeix l’oportunitat d’anar a
treballar i viure durant dos anys en un país del món que comença per la mateixa
lletra que el vostre nom. Quins avantatges i inconvenients creieu que podria tenir
aquesta experiència per a vosaltres i per la vostra carrera professional?
© McGraw-Hill 302
SOLUCIONARI
c) Coneixeu algú que està treballant fora d’Espanya? En què treballa? Per què se’n va
anar? Què li agrada més i què li agrada menys d’haver-se’n anat?
Solució:
a) El cost per Espanya són dos: d'una banda l'invertit en la seva formació (92.000 €) i el
que deixa d'ingressar en termes de cotitzacions i impostos.
b) Resposta oberta. La pregunta pretén que l’alumne reflexioni sobre el seu futur laboral.
A títol orientatiu les avantatges podries ser viatjar, conèixer altres cultures persones i
els idiomes. Els inconvenients serien el distanciament de la parella, família i amics.
c) Resposta oberta. Si l’alumnat no coneix a ningú que estigui emigrat (es pot preguntar
a mà alçada abans de realitzar l’exercici) sí que és probable que conegui a algú de la
seva pròpia família que hagi treballat en el passat fora d’Espanya.
Periscopi 6. Inmigrants invisibles i irregulars

Ningú pensa en l’argentí Leo Messi o en el portuguès CristianoRonaldo com a
immigrants perquè són multimilionaris i destaquen en el que fan, de tal manera
que ningú es planteja substituir- los a l’hora de fer gols. Messi o Ronaldo són
casos extrems, com també ho són els immigrants irregulars. Però mentre que als
primers no se’ls considera immigrants, els segons no passen tan desapercebuts
en la seva condició de competència directa per als treballadors ja establerts. I és
aquí on radica una altra queixa dels nadius poc formats: si hi ha escassetat de
mà d’obra per a cobrir aquests oficis en els quals ells no desitgen treballar,
potser deixaran d’estar tan mal retribuïts i, per tant, potser es plantejarien
cobrir-los.
Reflexioneu:
a) Per què no se sol pensar en Messi o Ronaldo com a immigrants, tot i ser-ho?
b) Quins treballadors nadius, d’acord amb el seu nivell educatiu, tendeixen a
sentir-se més amenaçats per la immigració?
c) Quins efectes creieu que té l’arribada de nova mà d’obra per a les empreses
nacionals?
d) En termes d’oferta i demanda, per què s’equivoquen els qui pensen que
podria millorar la retribució dels oficis que requereixen poca preparació?
Solució:
a) Normalment no pensem en Messi o Ronaldo com a immigrants perquè els que omplen
els titulars dels mitjans de comunicació són els irregulars o sense papers, a diferència
dels esmentats que són immigrants legals.
b) Els treballadors natius que tendeixen a sentir-se amenaçats per la immigració són els
de baixa qualificació.
c) L’arribada de nova mà d’obra augmenta la competència amb els immigrants ja
establers i la població local.
d) Aquesta pregunta pot respondre’s de vàries maneres. Per exemple, es pot argumentar
que aquests oficis proporcionen «serveis inferiors», que són cada vegada menys
© McGraw-Hill 303
SOLUCIONARI
demandats a mesura que augmenten la renda i la disponibilitat de tecnologies que

estalvien treball.
Periscopio 7. L’illa d’escombraries del Pacífic

L’illa d’escombraries del Pacífic és un remolí de milions de tonelades de plàstic
que ocupa una superfície equivalent a Europa occidental. Tot i que és la més
gran, és només una de les moltes que hi ha repartides pels oceans i que
contamina les aigües i enverina els animals marins.
Reflexioneu:
a) Amb quins problemes citats en l’apartat es relaciona aquesta illa
d’escombraries?
b) A quin país competeix solucionar aquest problema?
c) Què implica per als sers humans que el plàstic ja formi part de la dieta dels
animals marins?
Solució:
a) El problema associat al continent de plàstic és l’acumulació de residus.
b) L'illa d'escombraries es troba en aigües internacionals i encara que estigués en les
aigües marítimes d'un país seria difícil que aquest país es fes càrrec ja que són els
corrents marins els que porten els residus de tot arreu del planeta.
c) Vol dir que la humanitat, en alimentar-se dels peixos, està ingerint el mateix plàstic
que llança al mar. És probable que això derivi en malalties per a les persones o que,
directament, s’hagi de prohibir el peix com a font d'alimentació.
Periscopi 8. Metes i objetius dels ODS 2015-2030

Els ODS 2015-2030 es subdivideixen en subobjectius o metes per a delimitar
millor el que es pretén fer i mesurar de manera apropiada el seu grau de
compliment.
Reflexioneu:
Classifiqueu les metes següents dins dels cinc objectius relacionats directament
amb el medi ambient:
a) Augmentar el suport mundial a la lluita contra la caça furtiva i el tràfic
d’espècies protegides.
Objectiu 15
b) Augmentar considerablement la proporció d’energia renovable en el conjunt
de fonts energètiques.
Objectiu 7
c) Millorar l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional
respecte de la mitigació del canvi climàtic.
Objectiu 13
d) Aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable a un preu assequible
per a tothom.
Objectiu 6
© McGraw-Hill 304
SOLUCIONARI
e) Facilitar l’accés dels pescadors artesanals als recursos marins i els mercats.
Objectiu 14
TEST DE REPÀS
1 d 2 a 3 b 4 d 5 d 6 d 7 a 8 c 9 c 1 c
0
EXERCICIS
Les conseqüències del creixement. Creixement i desenvolupament.
1. Quina relació hi ha entre creixement, ocupació i qualitat de vida?

Solució:
Com més gran és el creixement econòmic més treballadors es necessiten per
participar en la producció. I com més gran és la renda dels treballadors major
benestar i, per tant, qualitat de vida.
2. Per què hi ha major benestar i riquesa quan es produeix creixement

econòmic?
Solució:
Perquè augmenta la dotació de béns de capital de les empreses i, per tant, la
capacitat productiva i l’ocupació.
3. Per què el desenvolupament econòmic és una variable més completa que el

PIB per a mesurar la qualitat de vida dels països?
Solució:
Perquè el desenvolupament engloba a més del PIB, variables socials i polítiques.
4. Com es relacionen la productivitat amb el creixement i el desenvolupament

econòmic?
Solució:
Increments puntuals de la productivitat generen creixement però només si aquests
increments es tradueixen en alguna cosa permanent en el temps es produeix el
desenvolupament econòmic.
5. Quin paper fa l’estabilitat política per a aconseguir el desenvolupament

econòmic?
© McGraw-Hill 305
SOLUCIONARI
Solució:
Cap dels altres factors (productivitat a llarg termini, inversió de capitals, lliure comerç)
prospera sense un sistema de poders públics que possibiliti activitats econòmiques
ben regulades i contínues en el temps.
6. En què es diferencia una organització económica moderna d’una tradicional?

Solució:
Productivitat a llarg termini (relacionat amb)
Organitzaci Tècniques Especialització Tecnologia Qualificació Inversi Lliure Sistema
ó d'explotació en el treball capital ó de comerç polític
econòmica en el sector humà capitals
primari
Tradicional Bàsiques Poca Rudimentàri Escassa Escassa Reduït Inestabl
a e
Moderna Intensives Molta Puntera Alta Alta Alta Estable
Característiques de l'organització econòmica moderna. Aquest tipus d'organització,

entesa com un mitjà per aconseguir el creixement econòmic associat al
desenvolupament, només ha tingut èxit en determinats països. Això és així perquè les
receptes per aconseguir el desenvolupament econòmic no són extrapolables, i cada
país ha de trobar la seva per créixer econòmicament.
7. Quins tipus de variables impulsen els models exògens? I els endògens?

Solució:
Els models de desenvolupament exògens combinen la tecnologia, la capacitat
productiva i la mà d’obra per generar coneixement.
Per la seva banda, els models de desenvolupament endògens emfatitzen la
importància de la innovació tecnològica, la iniciativa empresarial i el desenvolupament
del capital humà, tot això tutelat i afavorit per polítiques governamentals adequades.
8. Per què hi ha fórmules econòmiques que funcionen en un país, però no en un

altre?
Solució:
Els països són molt heterogenis en variables econòmiques, polítiques, socials,
culturals, religioses, etc., de manera que no hi ha formules universals, cada país ha de
trobar la seva pròpia.
El subdesenvolupament.
9. Per què uns països són més «febles» financerament que altres tot i que
aquests tenen més deute extern?
Solució:
© McGraw-Hill 306
SOLUCIONARI
Uns països són més febles financerament que altres tot i que aquests tenen més deute
extern a causa de que tenen menys capacitat financera tant per aconseguir préstecs
com per pagar els interessos dels préstecs que ja tenen.

10. Relacioneu els titulars de premsa econòmica següents amb algun dels trets
del subdesenvolupament:
a) «Burundi repeteix l’últim lloc com a país més pobre del planeta.»
b) «Hondures augmenta en 1.500 milions de dòlars els seus pagaments per
deute extern.»
c) «El mal estat de les infraestructures dificulta el retorn dels emigrats a
Síria.»
d) «Nigèria segueix en el top dels països més corruptes del món.»
e) «Falten almenys 180.000 persones per alfabetitzar a Bolívia.»
Solució:
Burundi repeteix l'últim lloc com a
Baixa renda per càpita.
país més pobre del planeta
Hondures augmenta el 1500 milions
de dòlars seus pagaments per deute Debilitat financera
extern
El mal estat de les infraestructures
dificulta el retorn dels emigrats a Nivell d'estructures deficient
Síria
Nigèria segueix en el top dels països
Inestabilitat política
més corruptes del món
Falten almenys 180.000 persones per
Escassa formació cultural i social.
alfabetitzar a Bolívia
11. Són sempre un problema les altes taxes de creixement demogràfic? Raoneu
la resposta.
Solució:
No, no tenen perquè ser-ho si el creixement econòmic és capaç de generar un nivell
acceptable de renda per a la població.
12. En la I UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i

Desenvolupament), portada a terme el 1964, es va aprovar que els països
rics haurien de realizar una aportació mínima de l’1 % del seu ingrés net en
concepte d’ajuda al desenvolupament. D’aquesta quantia, un 0,7 % havia de
constituir l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Aquest percentatge no es
cobreix en la majoria dels països i, segons els últims informes, el volum dels
ajuts s’allunya cada vegada més de l’objectiu del 0,7 %.
a) Busqueu a Internet les quantitats i percentatges del PIB que destinen els
països desenvolupats, Espanya inclosa, a l’Ajuda al Desenvolupament.
b) Seria millor eliminar les nostres barreres comercials als productes dels
països en desenvolupament que donar ajuts al desenvolupament a
aquests països?
Solució:
a) Resposta oberta: depèn de l'últim any disponible de l'estadística. Es tracta de
comparar xifres i il·lustrar l'evolució d'aquest tipus d'ajuda. És possible aprofitar
per muntar un debat amb aquest tema.
© McGraw-Hill 307
SOLUCIONARI
b) Resposta oberta. Encara que l'Ajuda al Desenvolupament és un noble fi,

l'assignació d'aquest tipus de fons no està exempta del joc polític. Per només citar
un exemple conegut i contrastat, EUA va condonar el seu deute extern amb Egipte
en recompensa pel suport rebut durant la guerra del Golf.
L’emigració.
13. Quina és la influència dels fluxos de capital sobre les migracions?

Solució:
Els fluxos de capital propicien les migracions ja que les persones segueixen als diners.
Els fluxos de capitals generen un efecte immediat de creació/destrucció d'ocupació
(segons entri o surti de certs països) que promourà un flux de treball seguint al
capital.
14. Per què les elits migratòries passen desapercebudes en els països receptors?
Solució:
Les elits migratòries passen desapercebudes en els països receptors perquè generen
alts ingressos i solen tenir menys competència en l'activitat professional que
desenvolupen.
15. Si els emigrants envien diners als seus països d’origen, com és possible que
aquest fet propiciï major desigualtat en aquests països?
Solució:
Les remeses dels que han emigrat no compensen l'efecte de la «fugida de cervells» i
aguditza les diferències econòmiques entre qui les reben i qui no.
16. En relació amb les recomanacions de l’OIT (Organització Internacional del

Treball) amb les emigracions, expliqueu com se solucionaria:
a) El tràfic il·legal d’immigrants.
b) L’ocupació irregular de nadius i immigrants.
c) La cohesió social entre nadius i immigrants.
Solució:
a) Gestionar les migracions recolzades en les normes.
b) Establiment de normes mínimes d'ocupació.
c) Aplicació de plans contra la discriminació i la xenofòbia així com la participació de
tots els interlocutors.
Economia i medi ambient. El desenvolupament sostenible.
17. Quines són les funcions del medi ambient des d’un punt de vista econòmic?
Solució:
© McGraw-Hill 308
SOLUCIONARI
• Proveir de recursos per al consum i la producció.

• Subministrar serveis d'oci.
• Proveir suport vital.
• Actuar de receptor de residus.
18. Definiu amb les vostres paraules els conceptes següents:

a) Desenvolupament econòmic.
b) Organització econòmica moderna.
c) Deute extern.
d) Efecte hivernacle.
e) Política mediambiental.
f) Desenvolupament sostenible.
Solució:
a) Desenvolupament econòmic: la capacitat de països o regions per crear riquesa a fi
de promoure i mantenir la prosperitat o benestar econòmic i social dels seus
habitants.
b) Organització econòmica moderna: organitzacions amb alt nivell de benestar assolit
gràcies a l'aplicació de les tecnologies modernes.
c) Deute extern: és la suma dels deutes que té un país amb entitats estrangeres.
d) Efecte hivernacle: és un procés en el qual la radiació tèrmica emesa per la
superfície planetària és absorbida pels gasos d'efecte hivernacle atmosfèrics.
e) Política mediambiental: és el conjunt dels esforços polítics per conservar les bases
naturals de la vida humana i aconseguir un desenvolupament sostenible.
f) Desenvolupament sostenible: aquell desenvolupament que és capaç de satisfer les
necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures
generacions.
19. Relacioneu els titulars següents extrets de la prensa amb conceptes estudiats
al llarg d’aquesta unitat:
a) «Els països africans segueixen a la cua en matèria de
desenvolupament».
b) «L’augment del nivell del mar farà desaparèixer diverses illes del Pacífic
i del Carib en els propers anys».
c) «L’ONU estima que 5,6 milions de persones van fugir de Síria a altres
països a causa del conflicte».
Solució:
a) Titular directament relacionat amb el subdesenvolupament i la desigualtat en el
repartiment de la riquesa.
b) Titular relacionat amb les conseqüències del canvi climàtic.
c) Titular relacionat amb l'agudització dels fenòmens migratoris a causa dels
conflictes bèl·lics.
© McGraw-Hill 309
SOLUCIONARI
20. Per a cadascuna de les mesures dirigides a tenir cura del medi ambient
descrites a continuació, identifiqueu l’agent econòmic responsable d’aplicar-
la i a quin grup de solucions pertany:
a) Portar bosses pròpies per a fer les compres.
b) Incrementar els impostos de la gasolina.
c) Substituir motors de combustió per motors elèctrics.
d) Convertir residus orgànics en llits de compost per al bestiar.
e) Emprar tècniques artesanals de pesca.
f) Subvencionar la compra de cotxes híbrids o elèctrics.
Solució:
Agent Grup de solucions
econòmic
a) Portar bosses pròpies per Famílies Reutilitzar
realitzar les compres.
b) Incrementar els impostos de Sector públic Establir impostos i multes
la gasolina.
c) Substituir motors de Empreses Reduir les emissions
combustió per motors
elèctrics
d) Convertir residus orgànics en Empreses Minimitzar residus
llits de compost per al
bestiar.
e) Emprar tècniques artesanals Empreses Utilitzar recursos naturals
de pesca sense comprometre
disponibilitat futura
f) Subvencionar la compra de Sector públic Fomentar energies
cotxes híbrids o elèctrics alternatives
21. Classifiqueu les metes següents dins dels cinc objectius relacionats
directament amb el medi ambient, pertanyents als ODS 2015-2030:
a) Vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyosos, inclosa la seva
diversitat biològica.
b) Donar suport i enfortir la participació de les comunitats locals en la millora
de la gestió de l’aigua i el sanejament.
c) Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, estratègies
i plans nacionals.
d) Duplicar la taxa mundial de millora de l’eficiència energètica.
e) Prevenir i reduir significativament la contaminación marina de tot tipus.
Solució:
a) 15.
b) 6.
c) 13.
d) 7.
e) 14.

a) «Com més riquesa, major renda» és un axioma que es compleix sempre.
b) La productivitat és decisiva per a aconseguir el desenvolupament
econòmic.
© McGraw-Hill 310
SOLUCIONARI
c) Tots els immigrants competeixen amb els treballadors nadius dels països
receptors.
d) Reciclar consisteix en reutilitzar un producte o residu.
Solució:
a) Fals. La riquesa no sempre es tradueix en major renda. L'abundància de recursos
naturals no ha de correspondre amb alts lloguers per exemple.
b) Cert. És el factor més important per aconseguir el desenvolupament econòmic.
c) Fals. Certes elits d'emigrants no competeixen amb els treballadors nadius perquè
no tenen competència en el desenvolupament d'una activitat professional com, per
exemple, futbolistes de primera divisió.
d) Fals. El reciclatge es realitza únicament a partir de residus.
23. Tot i que són els que més pateixen els efectes del canvi climàtic, alguns
països en vies de desenvolupament també són reticents a adoptar mesures
per a solucionar el problema perquè ho entenen com un greuge respecte dels
països que ja s’han desenvolupat. Com s’explica això?
Solució:
Els països en vies de desenvolupament entenen com un greuge adoptar mesures
contra el canvi climàtic perquè això perjudicaria les seves opcions d'aconseguir un
creixement econòmic ràpid, restricció a la qual no es van haver d’enfrontar en el seu
moment els països ja desenvolupats que van aconseguir un creixement econòmic
sense reparar en costos mediambientals.
24. Per què es diu que el benefici mediambiental és incert?

Solució:
Es diu que el benefici mediambiental és incert perquè qualsevol de les mesures
mediambientals que es proposi té costos immediats i, sovint, elevats, però els
beneficis mediambientals són incerts i es produeixen a llarg termini.
25. Per què creieu que, entre les mesures per a lluitar contra la pobresa al món,
es considera la de frenar el canvi climàtic?
Solució:
Entre les mesures per lluitar contra la pobresa en el món figura frenar el canvi
climàtic, perquè aquest tipus de països, amb menys recursos que els rics, estan
menys preparats per adoptar mesures preventives per fer front a les conseqüències.
26. Llegiu el text i responeu a les preguntes que es formulen a continuació:
«El 1976, la Sufiya era una dona extremadament pobre de la regió de Yobra, a
Bangla Desh, que malvivia de la fabricació de tamborets de bambú. Com que la
Sufiya no tenia diners per a comprar, es veia obligada a demanar prestats els 5
taka (0,10 €, aproximadament) que costaven les canyes de bambú. A canvi, es
comprometia a vendre al prestador els tamborets fabricats al ridícul preu de 5,50
taka. Els interessos eren tan abusius que el marge de benefici obtingut amb prou
© McGraw-Hill 311
SOLUCIONARI
feines permetia sobreviure la Sufiya, però ella no tenia més remei que acudir a
un usurer, prestador oportunista o tauró, perquè no podia accedir al crèdit
normal d’un banc a causa de la incapacitat que tenia per oferir garanties. El seu
cas il·lustra bé per què un sistema d’usura és una forma subtil d’esclavitud: el
marge de benefici és tan petit que resulta impossible estalviar per a comprar
matèria primera, així que les “Sufiyas” queden condemnades a tornar a l’usurer
per produir la següent remesa de tamborets.
Muhammad Yunus i els seus alumnes de la propera Universitat de Chittagong van
fer un llistat de 42 persones que fabricaven artesanies, però no tenien diners per
a comprar la matèria primera. El resultat va ser sorprenent: aquestes 42
persones solucionarien la dependència que tenien dels usurers amb un préstec
total... de 27 dòlars! Yunus els va donar els diners de la pròpia butxaca i els
artesans van vendre els seus productes al millor postor. Tots van tornar el
préstec. Convençut d’haver trobat la pedra filosofal, Yunus els va explicar als
bancs i a les autoritats el que havia passat. Va ser inútil. “Els bancs només
presten diners als que no ho necessiten” és una frase que resumeix bé la
resposta amb la qual es va topar. Originalment, la frase va ser pronunciada a la
pel·lícula El raïm de la ira, protagonitzada per Henry Fonda i basada en la novel·la
homònima de John Steinbeck, quan un camperol li demana un préstec al banc i li
és denegat per la falta d’avals o riqueses que serveixen de garantia.
Yunus va perseverar i, per fi, un banc va alliberar crèdits per a tot el llogaret de
Yobra, si bé el professor va a ver de signar com a avalador de tots i cadascun
dels préstecs. Un cop més, es va produir l’aparent miracle: tots van tornar la
quantitat prestada. La fórmula es va trasladar amb èxit a cent llogarets més i,
només dos anys després, el 1976, es fundava el Banc Grameen (‘rural’, en
català), una institució sense ànim de lucre de la qual es pot afirmar sense cap
dubte que ha salvat de la miseria centenars de milers de persones.
El Banc Grameen funciona a peu de carrer i concedeix préstecs a 7,5 milions de
persones a Bangla Desh, dels quals el 96 % són dones pobres. La taxa de
devolució és del 97 %. Però l’activitat creditícia no s’ha aturat aquí: des del seu
naixement, el banc ha prestat més de 10.000 milions de dòlars entre els més de
quaranta països en els quals opera.»
a) Com es converteixen la usura o els préstecs abusius en formes

d’esclavitud?
b) Per què creieu que la majoria dels destinataris dels microcrèdits són
dones?
Solució:
a) La usura es converteix en esclavitud des del moment en què els alts interessos
impedeixen al prestatari un marge raonable que li permeti evitar demanar prestat
novament a l’usurer.
b) Resposta oberta. En paraules de Yunus: "--He comprovat que, per ajudar realment
als pobres, hem de prestar especial atenció a les dones, ja que elles són les que
experimenten la pobresa i la fam de forma més intensa. És la mare la que pateix
la traumàtica experiència de no poder alimentar els seus fills durant els dies de
fam o escassetat. Per això normalment és més lluitadora que l'home, administra
millor els diners, mira pel bé dels seus fills i està disposada a fer grans sacrificis ".
Les respostes dels alumnes poden servir per muntar un debat sobre el paper de la
dona al Tercer Món.
© McGraw-Hill 312
SOLUCIONARI
ECONOMÍA EN ACCIÓN
Interpretem… la distribució de la riquesa
Qüestions:
1. Segons les dades d’Oxfam, al començament del 2018 el 10 % més ric de la

població espanyola concentrava el 53,8 % de la riquesa total (i l’1 % més ric,
concentrava el 25,1 %). Calculeu com es distribuiría la riquesa a Espanya si
només hi ha 100 habitants i la riquesa total és d’1 milió de dòlars.
Solució:
Extrapolant les dades, resulta que en mans de 10 persones s'acumularien 538.000
dòlars i una sola acumularia 251.000 dòlars. Les restants 89 persones es repartirien
211.000 dòlars.
2. Elaboreu una classificació de riquesa per continents de major a menor.

Solució:
Per ordre de major riquesa a menys: Amèrica, Europa, Oceania, Àsia i Àfrica.
3. Quines conclusions és possible establir pel que fa a l’evolució de la riquesa

per persona el període 2000-2023?
Solució:
És menor el percentatge de persones que guanyen per sota de 10.000 dòlars, però els
percentatges són més grans en les altres franges analitzades. A falta de més dades és
possible col·legir un increment de la riquesa en general.
4. A Espanya hi ha actualment 1.690 ultramilionaris (persones amb un

patrimoni superior a 50 milions de dòlars), però s’espera que aquest número
s’incrementarà en un 36 % el 2023. Quants ultramilionaris hi haurà a
Espanya el 2023?
Solució:
El nombre de ultra milionaris per l’any 2023 el calculem incrementant el nombre
existent.
U2023 = 1690 + (1690 ·0,36) = 1690 + 608,4 = 2.298,40 ultra milionaris l’any 2023.
El dilema: un pas endavant, o esperem tothom?

Guia de treball:
El debat gira al voltant d'això que la literatura anomena la «tragèdia dels comuns», o la
dificultat de prendre mesures col·lectives necessàries quan l'interès particular de cada un
dels participants està en sentit contrari.
Alguns arguments en contra serien els següents:
© McGraw-Hill 313
SOLUCIONARI
• El principal productor d'emissions de CO2 és la Xina. No serveix de res que nosaltres

prenguem mesures per a la reducció d'emissions, que encareixin els costos de la
nostra indústria i els permetin a ells competir en millors condicions. Només deixant
clar que no actuarem sols convencerem a la Xina de fer-ho amb nosaltres.
• En qualsevol cas, a nivell global no es farà res fins que la situació sigui desesperada.
Així que és millor assumir-ho i preparar-se per quan arribi el moment.
Entre els arguments a favor poden trobar els següents:
• La responsabilitat d'altres no ens eximeix a nosaltres de la nostra. La supervivència de
tot el planeta es juga en evitar un col·lapse ecològic. La nostra obligació és fer tot el
possible per evitar-ho, independentment del que facin els altres.
• Actuar primers, donarà a Europa una major autoritat moral i credibilitat internacional.
Millorarà la nostra influència en el món.
Proposta de cinema: L’hora 11
Qüestions:
1. A través de quins fenòmens es presenta el moment climàtic actual?

Solució:
“L'hora 11” és una mirada sobre la crisi ecològica actual, concretada en fenòmens com
la sequera, la fam, les inundacions o la pluja àcida, entre altres seqüeles que el
planeta sofreix a causa del canvi climàtic.
2. Quin és el problema principal?

Solució:
El principal problema són les conseqüències del canvi climàtic.
3. Quines solucions pràctiques es presenten per a ajudar a restaurar els

ecosistemes del planeta?
Solució:
Accions o mesures
Governamentals Personals
 Canviar tècniques agrícoles intensives  Utilitzar energies renovables a casa.
per altres sostenibles.  Estalviar energia utilitzant transport
 Fomentar les 3R (reducció, reutilització i públic, regulant la calefacció, aïllant bé
reciclatge). la casa i comprant aparells eficients.
 Substituir materials i processos  Combatre la pèrdua de boscos evitant
contaminants. les situacions de risc que puguin
 Reducció de gasos efecte hivernacle. provocar incendis, plantar arbres,
 Canviar energies fòssils per energies comprar productes de fusta o paper
renovables. certificats amb el segell FSC.
 Substituir transport privat per públic.
 Crear edificis ecològics.
 Aturar la desforestació.
© McGraw-Hill 314

U00 Sol 001 443162

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

U00 Sol 001 443162

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SOLUCIONARI

UNITAT 1. Economia: la ciència de les

1. Seria necessària l’economia si tinguéssim de tot, tal com es descriu en

Resposta oberta. En principi, la resposta és que no, no seria necessària. L'economia és la

2. Classifiqueu les següents necessitats en primàries o secundàries: vestir a la moda,

3. Té l’escassetat el mateix significat des del punt de vista de l’economia que en

4. Amb quins conceptes relacionaríeu les següents decisions?

6. Per què es considera la iniciativa empresarial com un factor de producció?

7. Com es relaciona la renda amb els factors de producció?

9. En què es diferencia la producció de les empreses privades de la realitzada per

10. De què depenen les despeses que realitzen les famílies?

11. Segons el flux circular de la renda, com es complementen famílies i empreses?

14. Per què és controvertida l’economia normativa?

15. Què representen els models econòmics?

PERISCOPI 1. Equitat i eficiència a la pràctica

b) Resposta oberta. Aquesta pregunta pretén determinar si l'alumne ha entès

PERISCOPI 2. La intervenció del sector públic a la pràctica

PERISCOPI 3. La controvertida economia normativa

estudia el comportament d’una macromagnitud estadística, com és el nivell

4. Indiqueu al vostre quadern el tipus de cadascun dels següents béns i serveis,

6. Descriviu el cost d’oportunitat que es produeix quan estalvieu per comprar-vos

9. Quin és el cost d’oportunitat de les següents decisions?

econòmic addicional addicional

Decisors, decisions i recursos

19. Si comparéssim la mateixa empresa a l’actualitat i fa quaranta anys, quins canvis

22. Identifiqueu quina branca de l’economia (microeconomía o macroeconomia)

23. Què diferencia la microeconomia de la macroeconomia? I l’economia positiva de la

b) A partir de la informació redacteu un titular d’economia positiva i dos

25. Utilizant la premsa o Internet, seleccioneu tres notícies relacionades amb:

27. Raoneu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions:

Interpretem… dades econòmiques

2. Quina diferència existeix entre correlació i causalitat? Per què és tan

correlació no té sentit estudiar-la i analitzar-la perquè no es produirà el patró de resultats

El dilema: sanitat universal o a la carta?

Proposta de cinema: Nàufrag

1. Si una definició d’economia és «administrar la casa», quina creieu que seria

3. Identifiqueu els béns de consum i de capital que utilitza Chuck a l’illa.

4. Quins factors de producció ajuden Chuck a sobreviure a l’illa?

5. Simplifiqueu el flux circular de la renda per adaptar-lo a la situació descrita a

Factors de producció Trenes de fibra vegetal com xarxes, ossos

UNITAT 2. Creixement i organització

3. Descriviu com variaria la vostra vida i l’economia de l’antic Egipte en

1. Quina relació té la tecnologia amb els recursos productius? Poseu un exemple

2. Com es relacionen la producció potencial i l’eficiència?

3. Quines limitacions presenta el model de l’FPP?

5. En relació amb l’FPP i el vostre rendiment acadèmic, demaneu al company o a

6. Què és el creixement econòmic? Com es mesura? Com milloren les

7. En què consisteixen les mesures més habituals per a incrementar la

8. Quin paral·lelisme podem establir entre la mecanització del camp i el

9. Quina és la diferència entre producció i productivitat? Expliqueu-ho amb un

10. Per què el creixement econòmic acostuma a representar-se en forma de

11. Preneu com a orientació la pregunta c) de l’Activitat resolta 3 i assenyaleu

13. Per què la justícia no ha d’estar en mans privades?

17. A la llista de béns la producció dels quals s’encomana a l’Estat en una

19. Per què l’economia de planificació centralitzada no está subjecta a la

22. En què es diferencien la intervenció del sector públic en els sistemes

PERISCOPI 1. El potencial d’un ciclista anomenat Alejandro

Resistent, disciplinat, competitiu i amb una excel·lent velocitat punta, Alejandro

a) Al llarg de l’any se celebren moltes proves, i un ciclista profesional ha de

b) El 2017, Valverde va patir contratemps de salut que el van obligar a retirar-se

PERISCOPI 2. L’evolució del PIB com a indicador

decreixement d’un país en termes de percentatge respecte d’un període anterior,

PERISCOPI 3. Sistemes econòmics a la pràctica: les dues Corees