5.

Els estels FULL INFORMATIU

COM ES FORMEN ELS ESTELS?
Produeixen reaccio
En aquestes zones el gas i la pols
ns
termonuclears de fusió
es comprimeixen i creix la densitat.
Els estels pod
en viure entre
1.000 i
10.000 milions
d'anys.
Estan formats
principalment
per H i
He.

Joves--> ++ H i He

(elements lleugers).

Vells--> ++Si i Fe

A les nebuloses hi ha (elements pesats).

zones de major

densitat.

El núvol es contreu i

Quan la comença a girar.

temperatura és

suficientment alta i

es comencen a

produir reaccions

de fusió nuclear

s'anomena ESTEL. El gas i la pols de la nebulosa es concentren al

·
centre fins que col lapsen i formen un nucli molt

calent anomenat PROTOESTEL.

COM EVOLUCIONEN ELS ESTELS?
ÀJTIM LETSE S'expandeix fins a ser una gegant

vermella. Aquesta allibera les

capes superficials i el nucli es

Nan contrau formant els nans blancs.

blanc
Estel mitjà El procès pot durar 10.000 milions

Gegant vermella Nebulosa planetària d'anys.

S'expandeix fins a ser una

UISSAM LETSE

supergegant vermella i es contrau

Estel de

neutrons ràpidament. Allibera les capes

Nebulosa estelar
exteriors de manera explosiva

(supernova) i allibera una quantitat

Estel massiu
immensa d'energia. Segons la
Supergegant vermella Supernova
Forat negre quantitat de massa que queda al

nucli compactat, s'origina un estel

de neutrons o un forat negre.

formen

Reaccions nuclears Elements químics Fusió nuclear

Fusió nuclear

H Fusió nuclear

Els estels més joves tenen major H

He Fusió nuclear

quantitat d'hidrogen (H) i heli (He),

He C Fusió nuclear

C
que són elements més lleugers.
Ne Ne Fusió nuclear
Amb el temps, es produeixen O
major nombre de reaccions Si
Fe
O
nuclears i apareixen elements més

pesats com el silici (Si) o el ferro

+++ Si
(Fe).
Densitat
Fe
La composició de gasos ens pot

determinar l'edat d'un estel. -

5. Els estels PREGUNTES

Com explicaries la formació d'un estel?

Els estels s'originen a zones concretes de les galàxies, les nebuloses, on hi ha elevada quantitat de gas

(principalment hidrogen i heli) i pols còsmica. En punts on hi ha major densitat, el gas i el pols es

concentren formant un núvol dens que es contrau i comença a girar. El gas i el pols es concentren al

centre fins arribar al ·

col lapse, formant un nucli calent (protoestel). La temperatura augmenta i

considerem que s'ha format un estel quan és suficientment alta com per començar a produir reaccions de

fusió nuclear.

Quines diferències hi ha entre la formació d'un nan blanc i d'un forat negre?
Tant el nan blanc com el forat negre es formen a partir d'un estel. En ambdós casos, els estels originaris

·
han patit un procés d'expansió fins a formar una estructura estel lar més gran, i posteriorment un procés

de contracció en el què s'expulsen les capes superficials i els nuclis es concentren.

Tot i així, la formació del nan blanc parteix des de un estel mitjà que creix fins ser una gegant vermella.

Aquesta es comprimeix passant per un estat de nebulosa planetària fins a deixar el nucli dens anomenat

nan blanc.

En l'altre cas, el forat negre parteix d'un estel massiu (amb major quantitat de massa que el mitjà) i creix

·
fins a ser una supergegant vermella. Aquesta es comprimeix i es col lapsa violenta i ràpidament alliberant

les capes superficials i una quantitat immensa d'energia (supernova). El nucli restant és un punt dens amb

molta força d'atracció gravitatòria anomenat forat negre.

Com podem determinar si un estel és jove o vell?

El que ens determina si un estel és jove o vell és la composició dels seus gasos.

Sabem que l'element inicial i punt de partida és l'hidrogen (H), que si es sotmet a un seguit de reaccions

nuclears de fusió pot generar en aquest ordre heli (He), carboni (C), neó (Ne), oxigen (O), silici (Si) i ferro

(Fe).

Per tant, un estel amb gran quantitat d'hidrogen (H) o heli (He) serà més jove que un altre amb gran

quantitat de silici (Si) o ferro (Fe).