Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

BIOLOGIA TEMA 2: ELS GLÚCIDS

Els glúcids
Els glúcids són biomolècules formades bàsicament per carboni, hidrogen i oxigen.
Químicament:

 Polihidroxialdèhids: tots els carbonis de la molècula presenten un grup hidroxil

(OH) tret el carboni terminal que duu un grup aldehid (-CHO).
 Polihidroxicetona: tots els carbonis de la molècula presenten un grup hidroxil
(OH) tret d’un carboni d’enmig de la cadena que duu un grup cetona (-C=O).

Classificació dels glúcids

 Monosacàrids: Una sola unitat estructural. Constitueixen els monòmers dels

glúcids. No es poden hidrolitzar amb d’altres més senzills.
 Oligosacàrids: Formats per la unió de 2 a 10 monosacàrids. Els més importants
són els disacàrids (unió de monosacàrids).
 Polisacàrids: Són els glúcids formats per la unió de més de 10 monosacàrids.
També hi ha compostos formats per la unió de glúcids i altres substàncies no
glucídiques.
Carbonis asimètrics
Un àtom de carboni és asimètric quan estableix els quatre enllaços amb radicals
diferents.

Isomeries
Dos compostos són isòmers quan tot i tenir la mateixa fórmula molecular, tenen una
disposició diferent dels àtoms en l’espai. El carboni 2 del gliceraldehid és asimètric.

1
Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

Si el grup -OH queda a la dreta, és el D-gliceraldehid, si és a l’esquerra, el

L-gliceraldehid.

D-gliceraldehid L-gliceraldehid
Dihidroxicetona

Monosacàrids
Estan formats per una sola cadena polihidroxicetònica de tres a set àtoms de carboni.
Com a propietats físiques, tenen que són sòlids cristal·lins, de color blanc,
hidrosolubles i de gust dolç. I com a propietats químiques, tenen la capacitat d’oxidar-
se (perdre electrons davant d’altres substàncies que els accepten) i gràcies a això, els
glúcids són la font bàsica d’energia a les cèl·lules.

 Les trioses: Són glúcids formats per

tres àtoms de carboni. Hi ha dues
trioses: una que té grup aldehid i una
altra que té un grup cetona.
L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid, i
la cetotriosa s’anomena
dihidroxiacetona. La forma empírica
de totes dues és C3H6O3. Són
metabòlits intermediaris de la
degradació de la glucosa.

 Pentoses: Són monosacàrids amb cinc carbonis. Cal destacar les

aldopentoses D-ribosa, en l’ARN, i la D-2-desoxiribosa, en l’ADN. També cal
destacar la cetopentosa D-ribulosa, que és la molècula que, durant la
fotosíntesi, reacciona amb el diòxid de carboni, que així passa de ser matèria
inorgànica a constituir matèria orgànica.
En les pentoses, l’estructura molecular més estable és la cíclica. Això es degut
a que, com els enllaços entre els àtoms de carboni formen angles, a partir dels
cinc carbonis la cadena tendeix a tancar-se i forma una estructura pentagonal
semblant a una molècula anomenada furan, raó per la qual reben el nom de
furanoses. Així, trobarem que les dues aldoses reben el nom de ribofuranosa
(ribosa) i desoxiribofuranosa (desoxiribosa).

2
Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

 Hexoses: Són els monosacàrids més abundants en els éssers vius. Tenen sis
àtoms de carboni. A causa dels angles que formen els enllaços químics dels
carbonis entre si, l’estructura més freqüent de les hexoses es la cíclica, al igual
que les pentoses.
L’aldohexosa més abundant és la glucosa, i la cetohexosa més freqüent en els
vegetals és la fructosa.


Glucosa. És el glúcid més important perquè aporta la major part
de l’energia que necessitem en les cèl·lules. S’uneix per
formar polímers, i com a resultat es formen polisacàrids amb
funció de reserva energètica, com el midó dels vegetals i el
glicogen dels animals.
En dissolució, la seva estructura lineal és tan inestable que
no arriba al 5% del total. La resta presenta forma cíclica. El
cicle es forma entre el carboni 1 i el carboni 5, i presenta una forma
hexagonal. En la forma cíclica, el primer carboni, anomenat carboni
anomèric, ha passat a ser asimètric i, per tant, apareixen dues estructures
possibles, els anòmers, segons on estigui situat el seu radical hidroxil: la α-
glucopiranosa, si el radical -OH està situat al costat oposat del pla on hi ha
el radical -CH2OH; i la β-glucopiranosa, si aquests dos radicals són al
mateix costat del pla.

 Fructosa. Es troba en forma cíclica pentagonal, per la

qual cosa rep el nom de D-fructofuranosa. Associada amb
la glucosa, forma la sacarosa. La fructosa és α si el
radical -OH del segon carboni està situat a l’altre costat
del pla on hi ha el radical -CH2OH del sisè carboni, i és β
si aquest dos grups són al mateix costat del pla.

 Galactosa. La seva forma molecular és idèntica a la

de la glucosa: C6H12O6, però difereix en el fet que el
grup -OH del carboni 4 es troba cap a l’esquerra en
a forma lineal o cap amunt en la forma cíclica. És un
monosacàrid que es troba a la llet, i les glicoproteïnes
i els glicolípids de les membranes cel·lulars, sobretot
de les cèl·lules del teixit nerviós.

3
Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

Disacàrids
Són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids i, tal i com passa amb els
monosacàrids, també són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços.
L’enllaç que uneix els dos monosacàrids rep el nom d’enllaç O-glicosídic. En aquesta
unió, el grup hidroxil (-OH) del carboni carbonílic del primer monosacàrid s’uneix a un
radical hidroxil (-OH) del segon monosacàrid. En la reacció es desprèn una molècula
d’aigua i els monosacàrids queden enllaçats per un àtom d’oxigen.

Hi ha dos tipus d’enllaç O-glicosídic:

 Enllaç monocarbonílic: S’estableix entre el carboni carbonílic del primer

monosacàrid i un carboni normal del segon monosacàrid. Com el carboni
carbonílic del segon monosacàrid queda lliure, el disacàrid resultant té poder
reductor.
 Enllaç dicarbonílic: S’estableix entre el carboni carbonílic del primer
monosacàrid i el carboni carbonílic del segon. No queda lliure cap carboni
carbonílic, per tant el disacàrid que es forma no té poder reductor.
L’enllaç O-glicosídic s’anomena α-glicosídic si el primer monosacàrid és α, i
β-glicosídic si el primer monosacàrid és β.

Disacàrids que cal conèixer

4
Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

 Maltosa. Disacàrid format per dues molècules de D-glucopiranosa unides per

mitjà de l’enllaç α (1 => 4).

 Cel·lobiosa. Disacàrid format per

dues molècules de D-glucopiranosa
unides per mitjà de l’enllaç β (1 => 4).

 Lactosa. Disacàrid format per una

molècula de D-galactopiranosa unida
a una de D-glucopiranosa per mitjà
d’un enllaç β (1 => 4).


Sacarosa. Disacàrid format per una
molècula de D-glucopiranosa i una
altra de D-fructofuranosa unides per
mitjà d’un enllaç α (1 => 2). L’enllaç
O-glicosídic es fa entre el -OH del
carboni anomèric del primer
monosacàrid i el -OH del carboni
anomèric del segon monosacàrid. A causa d’això, és l’únic disacàrid dels
esmentats que no té poder reductor sobre el reactiu de Fehling.

Polisacàrids
Són glúcids formats per la unió de molts monosacàrids. S’uneixen mitjançant enllaços
O-glicosídics amb pèrdua d’una molècula d’aigua per cadascun dels enllaços.
Propietats:

 No tenen pesos moleculars molt elevats.

 No tenen gust dolç.
 Poden ser insolubles, com la cel·lulosa, o formar dispersions col·loidals, com el
midó.
 No són capaços de reduir el reactiu de Fehling.
 Poden exercir funcions estructurals o de reserva energètica.
 Els polisacàrids que fan una funció estructural presenten l’enllaç β-glicosídic.
 Els que duen a terme una funció de reserva energètica presenten l’enllaç α-
glicosídic.
Es diferencien dos tipus de polisacàrids:

 Homopolisacàrids: Són polímers d’un sol tipus de monosacàrid. Es classifiquen

segons el tipus de monosacàrid que es repeteix i també segons el tipus
d’enllaç.
 Heteropolisacàrids: Són polímers formats per més d’un tipus de monosacàrid.

5
Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

Homopolisacàrids Heteropolisacàrids

Presenten enllaç α Presenten enllaç β Presenten enllaç α

(Funció de reserva energètica) (Funció estructural)

Midó Cel·lulosa Pectina

Agar

Glicogen Quitina

Goma aràbiga

Homopolisacàrids

 El midó: És el polisacàrid de reserva energètica propi dels vegetals. S’acumula

en forma de grànuls de midó dins la cèl·lula vegetal. Es troben unides milers de
molècules de glucosa, com no estan dissoltes en el citoplasma no influeixen en
la pressió osmòtica interna de la cèl·lula.
 El glicogen: Polisacàrid de reserva energètica en els animals.  En el fetge,
com a reserva energètica de tot l’organisme. En els músculs, com a reserva
energètica exclusiva dels músculs.
 La cel·lulosa: Polisacàrid amb funció esquelètica propi dels vegetals. És la
biomolècula més abundant en la natura, i l’element més important de la paret
cel·lular.
 Quitina: Component essencial de l’exoesquelet dels artròpodes.
Heteropolisacàrids

 Pectina: A la paret cel·lular dels teixit vegetals. Capacitat gelificant que

s’utilitza per preparar melmelades.
 Agar: S’extreu de les algues vermelles. Hidròfil i s’utilitza en el medi de cultiu.
 Goma aràbiga: Secretada per les plantes que els serveix per tancar ferides.
S’utilitza com a goma d’enganxar.
Glúcids associats a altres tipus de molècules

 Peptidoglicans: A la paret dels bacteris.

 Proteoglicans:
 Àcid hialurònic (en la matriu extracel·lular)
 Heparina: anticoagulant.
 Glicoproteïnes: Són molècules formades per una petita fracció glucídica i una
gran fracció proteica, que s’uneixen mitjançant enllaços covalents.
 Glicolípids: Estan constituïts per monosacàrids o oligosacàrids units a lípids.
Es troben a la membrana cel·lular, i molts d’ells actuen com a receptors
específics de membrana.

6
Biologia 1r Batxillerat 2n Trimestre

Funcions dels glúcids

 Glúcids amb funció energètica: Glucosa, glucogen i midó.

 Glúcids amb funció estructural: Enllaç β-glicosídic, cel·lulosa, quitina,
peptidoglicans.
 Funció generadora d’especificitat en la membrana: Glicoproteïnes i
glicolípids.