Biologia tema 3: els lípids

Els lípids

Els lípids són un grup molt heterogeni de substàncies. Estan constituïts bàsicament
per carboni i hidrogen. També poden contenir oxigen, fòsfor, nitrogen i sofre.

Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars i són solubles en dissolvents

orgànics o no polars.

A més, presenten una densitat inferior a la de l’aigua, i són les biomolècules més
apropiades per emmagatzemar energia, ja que tenen més enllaços entre C i H que els
glúcids i les proteïnes i per tant, s’allibera més energia.

Tenen diverses funcions:

 Reserva energètica: Teixit adipós, llavors

 Estructural: Components de la membrana cel·lular, consistència i protecció i
aïllant tèrmic.
 Protectora
 Biocatalitzadora
 Transportadora
 Missatger químic

Poden ser:

 Saponificables: contenen àcids grassos units a altres molècules i poden fer

reacció de saponificació.
 Insaponificables: no contenen àcids grassos i, per tant, no poden fer la reacció
de saponificació.

Els àcids grassos

Són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada lineal, amb un nombre
parell d’àtoms de carboni, el darrer dels quals forma un grup carboxil (-COOH).

Els àcids grassos són poc abundants en estat lliure, però són un dels principals
constituents d’alguns lípids, com per exemple els greixos. S’obtenen a partir d’aquests
per mitjà de la ruptura dels enllaços interns per hidròlisi. Es poden classificar en:

 Àcids grassos saturats: Són els àcids grassos que només tenen enllaços
simples entre els àtoms de carboni. A causa d’això les cadenes
hidrocarbonades són lineals. El nombre d’àtoms de carboni sol ser parell i està
entre 12 i 20. (Àcid esteàric i àcid palmític).
 Àcids grassos insaturats: Són els que tenen un o més enllaços dobles entre
els carbonis de la cadena hidrocarbonada. Per això les seves molècules no són
rectilínies sinó que presenten colzes en els llocs on hi ha dobles enllaços. Els
que tenen un únic enllaç doble s’anomenen monoinsaturats (àcid oleic), i si en
tenen més es diuen poliinsaturats (àcid linoleic).
Les propietats químiques dels àcids grassos

Les reaccions més importants en les que intervenen els àcids grassos són:

 Esterificació: Reacció d’un àcid gras amb un alcohol que dona lloc a un èster i
a una molècula d’aigua.

 Saponificació: Reacció d’un

àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que dona lloc a una sal d’àcid
gras, anomenada SABÓ.

Propietats físiques dels àcids grassos

 Solubilitat: En ambient aquós i a pH fisiològic (7,4), els àcids grassos lliures

són molècules amfipàtiques:
 Cua hidrocarbonada apolar (insoluble en aigua; hidròfoba; lipòfila).
Aquestes cues mostren tendència a establir enllaços de Van der Waals amb
altres cadenes hidrocarbonades.
 Regió polar (soluble en aigua; hidròfila; lipòfoba). L’extern carboxil es troba
ionitzat, amb una càrrega negativa COO-, amb tendència a establir ponts
d’hidrogen amb altres molècules polars com l’aigua.

Com que la regió apolar d’un àcid gras és molt més gran que la regió polar, els
àcids grassos no es dissolen en aigua.

En medi aquós els caps hidròfils dels àcids grassos s’orienten cap a les
molècules d’aigua, mentre que les cues hidròfobes s’allunyen d’ella.

A l’aigua formen diferents estructures com pel·lícules superficials, micel·les i

bicapes lipídiques.
  Punt de fusió: El punt de fusió dels àcids grassos augmenta amb la llargària
de la cadena hidrocarbonada i disminueix amb el grau d’insaturació d’aquesta.
Els punts de fusió dels àcids grassos insaturats són més baixos que els dels
saturats de pes molecular semblant.

Àcid gras insaturat

Àcid gras saturat

Lípids amb àcids grassos o saponificables

Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos, les molècules
necessàries per fabricar sabó.

Tots els lípids saponificables són èsters, és a dir, són el producte de la unió d’un àcid
gras i un alcohol.

Podem observar dos tipus:

 Els lípids simples: són èsters formats exclusivament per àcids grassos i un
alcohol. Comprenen dos grups de lípids: els acilglicèrids i els cèrids.
 Els acilglicèrids: són lípids simples formats per l’esterificació d’una, dues o
tres molècules d’àcids grassos amb una molècula d’alcohol, anomenada
glicerina. Són molècules insolubles en aigua, sobre la qual floten perquè
tenen una baixa densitat.
Els greixos són acilglicèrids amb funció de reserva energètica en
l’organisme. En els animals els greixos s’emmagatzemen en els adipòcits
del teixit adipós.
Segons el nombre d’àcids grassos que formen la molècula dels
acilglicèrids, reben el nom de monoacilglicèrids (una molècula d’àcid gras),
diacilglicèrids (dues molècules d’àcid gras) i triacilglicèrids (tres molècules
d’àcid gras).
Els acilglicèrids que tenen com a mínim un àcid gras insaturat, a
temperatura ambient, són líquids i s’anomenen olis.
Si tots els àcids grassos són saturats, a temperatura ambient, els
acilglicèrids són sòlids i s’anomenen sèu o greixos.
Si es fa reaccionar els acilglicèrids amb bases fortes es dona una reacció
de saponificació, obtenint-se una sal d’àcid gras que s’anomena sabó i
glicerina.
Les seves funcions són: reserva energètica, aïllament tèrmic, coixí mecànic.
 Els cèrids o ceres: Són lípids que s’obtenen per l’esterificació d’un alcohol
de cadena llarga i una molècula d’àcid gras. Tenen un caràcter lipòfil als
dos extrems de la molècula. Són sòlides i dures a temperatura ambient
degut a les llargues cadenes hidrocarbonades que les formen. Originen
làmines impermeables que protegeixen l’epidermis i les formacions
dèrmiques dels animals i la superfície de molts òrgans vegetals.
 Els lípids complexos: Són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i un
tercer tipus de molècules. Són les principals molècules constitutives de la doble
capa lipídica de les membranes plasmàtiques, per la qual cosa també
s’anomenen lípids de membrana.
Així com els sabons, aquests lípids també tenen un comportament amfipàtic.
Ens contacte amb l’aigua, els lípids complexos es disposen formant bicapes, en
les quals les zones hidrofòbiques queden a la part interior i les zones hidròfiles,
a l’exterior, en contacte amb les molècules d’aigua.

Es divideixen en tres grups:

 Els fosfoglicèrids: Són esters formats per dos àcids grassos, una
glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol. Generalment l’alcohol és un
aminoalcohol, és a dir, porta un grup amino (-NH2).
El glicerol fa enllaç èster amb dos àcids grassos (un saturat i un insaturat),
el tercer hidroxil del glicerol fa enllaç èster amb un àcid fosfòric, el qual,
molt sovint, és unit a alcohols o a aminoalcohols.
L’àcid fosfòric i el grup amino s’ionitzen i constitueixen el grup polar de la
molècula. Els fosfoglicèrids són les molècules més abundants a la
membrana plasmàtica.
 Els fosfoesfingolípids: Són èsters formats per la unió d’un àcid gras, una
esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga), un grup fosfat i un
aminoalcohol. També presenten comportament amfipàtic. Els podem trobar
en les membranes plasmàtiques, especialment en les beines de mielina.
Segons quin sigui el grup polar es classifiquen en:
 Fosfoesfingolípids: La molècula polar és un àcid fosfòric esterificat
amb un aminoalcohol.
 Glicoesfingolípids: La molècula polar és un glúcid.
  Els glicoesfingolípids: Són èsters formats per la unió d’un àcid gras, una
esfingosina i un glúcid. No presenten grup fosfat i es troben a les bicapes
lipídiques de les membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules. Se situen a
la cara externa de la membrana, on fan la funció de receptors de molècules
externes.
Se’n diferencien dos tipus:
 Els cerebròsids presenten un únic monosacàrid o un oligosacàrid senzill
de menys de quinze monosacàrids.
 Els gangliòsids presenten un oligosacàrid complex en el qual sempre hi
ha una molècula anomenada àcid siàlic.

Els lípids sense àcids grassos o insaponificables

Els lípids insaponificables són els que no presenten àcids grassos en la seva
composició.

 Els esteroides: Són els lípids derivats de l’esterà. N’hi ha de dos tipus:
 Esterols: Són els esteroides que tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i
una cadena alifàtica al carboni 17. Els més importants són:
 El colesterol
 Els àcids biliars
 Les vitamines D
 L’estradiol
 Hormones esteroides: Són els esteroides que tenen un àtom d’oxigen unit
al carboni 3 per mitjà d’un doble enllaç. Se’n diferencien dos grups:
 Entre les hormones suprarenals hi ha l’aldosterona i el cortisol.
 Entre les hormones sexuals hi ha la progesterona, que prepara els
òrgans sexuals femenins per a la gestació, i la testosterona,
responsable dels caràcters sexuals masculins.