Adaptació al català de l'article:

Sánchez Llull, D. (2012). Burnout y prevención de riesgos laborales, seguridad y salud. Educació i
Cultura: revista mallorquina de Pedagogia, 23, 133-153. Retrieved from
http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/98596/264982-358974-1-SM.pdf?
sequence=1

1. Introducció

A mesura que el problema de les problemàtiques psicosocials (estrès, ansietat, burnout, mobbing,
assetjament...) a l'escola pública de les Illes Balears va cobrant importància pel fet que afecta cada
vegada més al col·lectiu de professionals encarregats de l'educació dels nostres joves i per extensió
al futur de la nostra societat, apareixen noves veus que intenten conèixer, quantificar i intentar
superar aquest greu problema, ja que el resultat de no fer res pot ser la incapacitat de desenvolupar
un projecte educatiu saludable i viable que es caracteritza per l'elevada aparició de problemàtiques
psicosocials entre els seus docents. D'aquesta manera, s'intentarà que la base teòrica d'aquesta
investigació es fonamenti en un pilar essencial i poc reconegut a nivell dels centres públics de
secundària de les nostres illes: la prevenció de riscos laborals, seguretat i salut

A partir d'aquí, la meva primera experiència amb les problemàtiques psicosocials a nivell escolar va
venir determinada de manera directa per la meva feina professional, veient com es cremaven molts
companys docents per l'aparició de problemes psicosocials derivats de l'estrès. Malgrat tot, gràcies a
l'orientació dels professors i tutor d'investigació vaig poder aprofundir en l'estudi d'aquesta
síndrome a partir de la prevenció dels riscos laborals, seguretat i salut en el treball, ja que en ser un
problema laboral, aquest en principi, hauria d'estar reconegut i inclòs dins d'una estratègia de
prevenció, guiada per una normativa.

Per tant, sorgeix la idea d'estudiar les problemàtiques psicosocials i determinar la seva prevalença
en els centres d'ensenyament públics de les Illes Balears a partir de la conceptualització que l'OMS i
altres organismes internacionals fan, seguida de l'estudi de la normativa sobre la prevenció dels
riscos laborals a nivell europeu i nacional, el qual fa referència a la necessitat d'elaborar un bon pla
de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut contra l'estrès i el burnout com a principal
problema psicosocial (Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, 2002) que han

1
d'afrontar els nostres treballadors europeus. L'objectiu final és conèixer les bases per les quals es
desenvolupen les problemàtiques psicosocials i les mesures de prevenció que s'han d'assumir per
poder desenvolupar un model d'escola el més saludable possible.

2. Problemàtiques psicosocials i les organitzacions internacionals

2.1 Problemàtiques psicosocials, burnout i l'Organització Mundial de la Salut (OMS)

El primer pas per començar aquest estudi sobre les problemàtiques psicosocials, no podria ser un
altre que analitzar els informes de l'Organització Mundial de la Salut i determinar la seva relació
amb els problemes psicosocials dels treballadors per aconseguir un entorn laboral més saludable, ja
que aquesta agència, forma part de l'Organització de les Nacions Unides i té com a objectiu actuar
com a autoritat coordinadora en temes de salut internacional. L'OMS està especialitzada a gestionar
polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial. Per tant i a partir d'aquí,
podem afirmar que els nostres fonaments investigadors queden clarament identificats amb la
finalitat de l'OMS. Actualment aquesta organització consta de gairebé dos-cents membres, un d'ells
Espanya, els quals dirigeixen aquesta organització a través de l'Assemblea Mundial de la Salut.
(Http://www.who.int/about/és/).

D'aquesta manera, des que es van detectar els primers problemes psicosocials relacionats amb
l'àmbit laboral, l'OMS ha prestat cada vegada més atenció a aquest tipus de problemes relacionats
amb la salut i el desenvolupament humà, ja que ocasionen problemes com el trastorn de
comportament i malalties psicosomàtiques. Fins al moment, els responsables de la prevenció dels
riscos laborals, seguretat i salut (empreses i administració pública), han donat poca importància o
cap, a conèixer quins són els problemes psicosocials que afecten a l'activitat laboral i en
conseqüència, tampoc s'han elaborat plans de prevenció i millora de la seguretat i salut laboral: «Els
problemes de salut mental dels treballadors han seguit considerant des del punt de vista dels quadres
clínics clàssics definits per la psiquiatria, els quals fan referència al seu tractament i rehabilitació
»(OMS, 1988, 9). Com a conseqüència de voler analitzar els problemes psicosocials a nivell laboral,
a la fi dels anys 80, l'OMS va publicar un estudi, «Els factors psicosocials en el treball i la seva
relació amb la salut», on s'esmentava la importància de tenir en compte l'estrès a l'hora de millorar
la salut en el treball. En aquest mateix estudi, es defineix el burnout com una resposta a l'estrès
emocional crònic amb tres factors que incideixen en el: cansament emocional / físic, descens de la

2
productivitat i notable despersonalització.

Aquest estrès emocional crònic pot derivar-se en: cansament físic, cansament emocional i menor
eficàcia en el treball. D'aquesta manera, ja tenim la primera definició i simptomatologia de la
problemàtica psicosocial més significativa a nivell educatiu: el burnout, definició que com veurem i
amb petites matisacions, ens ha acompanyat durant tota aquesta investigació. A partir d'aquí, aquest
informe dóna molta importància a l'eficàcia professional, ja que el que més preocupa a les empreses
i per extensió a les administracions públiques, és la variació del rendiment professional. El
rendiment laboral, afirma l'OMS, està directament relacionat amb l'eficàcia de l'organització i per
tant està més vinculat als seus interessos que les altres conseqüències de l'estrès.

Per tant podem concloure que hi ha una estreta relació entre el rendiment professional i el model
organitzatiu d'escola saludable, o el que és el mateix, com més gran és la incidència del burnout en
l'entorn laboral, pitjor és el model d'organització havent-hi una disminució del rendiment
professional.

2.2. La Xarxa Mundial de Salut Ocupacional (GOHNET) i l'estrès crònic

La Xarxa Mundial de Salut Ocupacional (GOHNET), la qual depèn de l'OMS, intenta enfortir la
formació i investigació sobre la seguretat i salut laboral. L'objectiu general de la GOHNET és
afavorir l'intercanvi d'informació sobre els perills laborals i els problemes de salut que poden
derivar-se de les característiques de la feina, desenvolupant un pla de prevenció de riscos laborals
que doni suport a les activitats de formació i investigació en un entorn laboral sostenible
(GOHNET, 2001). Aquesta xarxa el 2001, parla del burnout com a principal problema psicosocial i
ens esmenta que: «la síndrome de desgast abasta les tres dimensions següents: extenuació
emocional; despersonalització i falta de realització personal» (GOHNET, 2001, 5).

• L'extenuació emocional: faria referència quan la persona sent que no li queda res per donar
als altres, apareixent sentiments d'impotència, desesperació, depressió, còlera, impaciència,
irritabilitat, augment de la tensió i conflictes. L'extenuació emocional també condueix a
l'aparició de signes físics i símptomes com la hipoactividad1, cansament crònic, astenia,
augment de la vulnerabilitat a les malalties, cefalees, nàusees, tensió muscular i diverses

3
 malalties somàtiques i trastorns del son.

• La despersonalització: aquesta característica causa un sentiment d'alienació amb una visió

negativa cap als altres.

• Manca de realització personal: descriu la sensació de manca de superació personal, que els
resultats del treball no valen la pena, derivant el subjecte a una manca de capacitat
d'autoavaluació real.

Aquest informe també analitza el procés pel qual apareix el burnout. D'aquesta manera, el burnout
es desenvolupa de manera gradual començant per nivells alts i prolongats d'estrès, els quals
provoquen una sobrecàrrega laboral a la persona afectada. Per tant, els treballadors que pateixen
aquesta síndrome desenvolupen actituds que culminen amb un mecanisme de defensa que es
caracteritza per una desconnexió psicològica del treball, tornant-se apàtics, escèptics i intransigents
(Cherniss, 1980). D'altra banda, s'afirma que aquesta problemàtica depèn de la interrelació de
diversos factors com ara els individuals, organitzatius i de l'entorn o context.

Finalment esmentar un aspecte totalment rellevant per a la nostra investigació i és que la GOHNET
mitjançant un article de Maslach i Goldberg de 1998, reconeix el burnout com un risc professional
per a treballs dirigits al públic com ara: l'atenció sanitària, l'educació i els serveis públics. D'aquesta
manera, la voluntat d'aquest investigador d'estudiar el burnout des d'una perspectiva educativa
queda novament recolzada, ja que és la principal problemàtica psicosocial.

2.3. L'Organització Internacional del Treball (OIT)

L'OIT és la institució mundial responsable de l'elaboració i supervisió de les Normes Internacionals

del Treball, la qual forma també part de l'ONU i té com a objectius principals promoure els drets
laborals, fomentar oportunitats de treball decents, millorar la protecció social i enfortir el diàleg dels
agents socials i laborals. http://www.ilo.org/global/about-the-ilo/lang-es/index.htm. Per tant, el pas
següent en la nostra investigació va ser determinar si l'OIT, com a organització més important a
nivell laboral, feia algun esment sobre el burnout com a primera problemàtica psicopsocial. En no
trobar una resposta directa i clara sobre el tema que ens ocupa, impulsem una altra cerca, centrada a
intentar trobar informació sobre l'estrès i els riscos psicosocials, trobant la següent manifestació:

4
«En l'actualitat, els factors psicosocials s'han reconegut en general com qüestions mundials que
afecten tots els països, professions i treballadors. La major flexibilitat i precarietat del treball, la
intensificació del treball, i les relacions de treball, en què entren en joc l'assetjament i la intimidació,
són alguns dels factors que afavoreixen l'increment dels trastorns causats per l'estrès relacionat amb
el treball. Si bé cal realitzar més investigacions per comprendre plenament les seves conseqüències,
també està acceptat que aquests factors poden tenir efectes considerables en la salut, l'absentisme i
el rendiment dels treballadors». (OIT. Riscos emergents i nous models de prevenció en un món de
treball en transformació. 2.010,14).

L'OIT, manifesta en aquesta mateixa publicació que els treballadors estan exposats a nous riscos (en
aquest cas psicosocials) generats per les característiques laborals que estan en continu canvi.
L'establiment d'un sistema de gestió de la seguretat i salut en el treball, permetrà assegurar que els
factors psicosocials s'avaluïn i gestionin de manera apropiada igual que succeeix amb altres riscos
laborals. D'aquesta manera, és necessari establir mesures preventives amb l'objectiu de reduir les
conseqüències potencials de les problemàtiques psicosocials relacionades amb l'àmbit laboral i crear
un entorn laboral més saludable.

D'altra banda, les primeres referències directes sobre el burnout les trobem en el: «Document
d'informació tècnica sobre les malalties que plantegen problemes per a la seva possible inclusió en
la llista de malalties professionals que figura com a annex de la Recomanació sobre la llista de
malalties professionals, 2002». En aquest document es manifesta que el burnout és una de les
síndromes clíniques més importants relacionades amb les condicions de treball i fan referència a les
investigacions de Maslach i Jackson (1981) per referir-se a aquesta síndrome com un estrès crònic
laboral. Finalment assenyalar que en el programa i pressupost per al 2013 (OIT, 2011) es posa de
manifest que en els últims anys, s'ha observat un fenomen nou que porta com a conseqüència,
l'augment de les despeses derivades per les problemàtiques psicosocials relacionades amb l'activitat
laboral com ara el burnout, estrès, ansietat, depressió, mobbing i que aquest es tractarà a l' «Informe
sobre el Treball en el Món de 2013 ». També, apareixen recopilades una sèrie de malalties que
intentessin inserir en la llista de malalties professionals del 2013. Per acabar i intentant resumir la
visió que té l'Organització Internacional del Treball sobre la problemàtica objecte d'estudi, podem
afirmar que aquesta organització, cada vegada més, té en compte les malalties psicosocials
derivades de l'estrès i analitza el burnout com una síndrome a tenir en compte per elaborar els plans
de prevenció de riscos laborals, ja que aquest incideix sense cap mena de dubte, en la salut dels
treballadors i en conseqüència, en seus resultats laborals.

5
2.4. Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA)

L'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) constitueix un dels òrgans
més importants de la política social de la Unió Europea i té com a objectiu detectar nous riscos en
matèria de salut i seguretat en el treball amb la finalitat d'augmentar la seva eficàcia i el
desenvolupament de mesures preventives (http: //osha.europa.eu /). Tenint com a referència el tema
que ens ocupa, l'OSHA defineix el burnout com una síndrome caracteritzada pel cansament
emocional, l'alienació i una reduïda capacitat laboral http://osha.europa.eu/en/faq/what-is-burnout-
and-how-to-prevent-it/what-is-burnout.

Segons aquesta agència, les persones que pateixen burnout pateixen sovint un canvi negatiu en els
sentiments, actituds i expectatives, el qual incideix a nivell laboral i personal. D'altra banda
relaciona dos tipus de causes per a l'aparició d'aquesta síndrome:

• Factors interns, relacionats amb la persona. Ve determinat per característiques relacionades

amb la il·lusió de la feina, l'ambició personal i del manteniment d'un equilibri psíquic
personal.
• Factors externs, relacionats amb el treball. Farien referència al tipus de treball, organització i
situació de la persona a nivell laboral.

D'altra banda, l'OSHA dóna molta importància a les mesures de prevenció i així ho manifesta en la
publicació de 1996 «Fer d'Europa un lloc de treball més segur, saludable i productiu» on s'esmenta
que la missió de l'Agència és fer dels llocs de treball europeus, llocs més saludables, segurs i
productius amb una cultura de la prevenció efectiva. Per tant, es van definint els punts d'actuació
d'aquesta Agència i ja en la publicació «Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball»
de 2002 es torna a parlar, entre d'altres, de la prevenció de l'estrès i com aquest actua sobre la
síndrome del burnout en els professors. D'aquesta manera i parlant d'estrès, l'Agència Europea per a
la Seguretat i la Salut en el Treball ha elaborat diferents FACTS on s'esmenta la importància de
l'estrès a la feina i com aquest incideix negativament sobre la salut dels treballadors i les seves
organitzacions (Estrès en el treball, 2000).

Així en el FACTS (L'estrès relacionat amb la feina, 2002) es menciona que les causes de l'estrès
poden venir d'una banda per l'acumulació de diferents riscos psicosocials com el disseny,
organització i gestió del treball i per una altra per a l'aparició de riscos físics. Aquest mateix butlletí

6
diu que la UE ha pres les mesures necessàries per garantir la seguretat i salut dels treballadors i ens
deriva cap a la Directiva Europea 89/391 sobre salut i seguretat en el treball.

3. Organismes i normatives que desenvolupen la prevenció dels riscos laborals

3.1 La Comissió Europea i la prevenció dels riscos laborals

La Comissió Europea és l'òrgan executiu de la Unió Europea i representa els interessos del conjunt
d'Europa. http://ec.europa.eu/index_es.htm. L'any 2007 aquesta comissió va presentar una estratègia
per promoure la salut i la seguretat a nivell laboral a la UE de 2007 fins al 2012: «Millorar la
qualitat i la productivitat en el treball: estratègia comunitària de salut i seguretat en el treball (2007-
2012)» la qual esmentava entre altres conceptes que: «la salut i la seguretat en el treball són en
l'actualitat un dels aspectes més importants i desenvolupats de la política de la UE relativa a
l'ocupació i als assumptes socials. L'adopció i l'aplicació concreta d'un ampli corpus de textos
legislatius comunitaris han permès millorar les condicions laborals en els estats membres de la Unió
Europea i aconseguir progressos considerables en la reducció dels accidents i les malalties
relacionats amb la feina ». D'aquesta manera, el seu principal objectiu és: «aconseguir una situació
en la qual el treball incrementi la salut i el benestar personal » mitjançant la reducció dels accidents
i malalties laborals, per tal de fonamentar les bases d'un model laboral de qualitat. D'altra banda, els
estats membres tenen el deure de garantir la legislació comunitària o el que és el mateix, el bon
desenvolupament d'aquesta, dependrà del cas que faci o no cada país, mitjançant les seves pròpies
estratègies, d'acord amb la normativa comunitària. És important esmentar que la Comissió insisteix
molt en les condicions laborals i la seva organització, afirmant que si es donen males condicions
laborals, aquestes poden produir problemes de salut i al llarg del temps, provocar malalties
professionals si no es detecten a temps mitjançant mecanismes de prevenció. La vigilància de la
salut dels treballadors és un dels principals instruments de prevenció i la Comissió anima a els
Estats membres i a les empreses i en el nostre cas a l'Administració a posar en marxa mecanismes
sistemàtics de recollida i anàlisi de dades amb l'objectiu de reforçar la prevenció dels riscos
laborals.

D'altra banda, la Comissió no fa referència de manera directa al burnout, però sí esmenta que és
important prioritzar la investigació cap a els nous riscos psicosocials com l'estrès i els models
d'organització laboral. Per altra banda, en l'apartat set d'aquesta estratègia: «Identificació de nous

7
riscos», posa de manifest que hi ha certs tipus de malalties que estan augmentant com les
alteracions derivades de pressions psicològiques.

3.2. La Directiva Europea 89/391 sobre salut i seguretat en el treball

El 1989 s'aprova la Directiva Europea sobre la seguretat i salut en el treball. Aquesta directiva
vinculant a tots els membres, garanteix uns requisits mínims en matèria de salut i seguretat i permet
als Estats membres mantenir aquests mínims o establir mesures més restrictives.
http://osha.europa.eu/es/legislation/directives/the-osh-frameworkdirective. D'aquesta manera i
revisant aquesta directiva, podem extreure informació molt útil que fonamenti la nostra
investigació. En primer lloc, l'àmbit d'aplicació d'aquesta directiva seran tots els sectors d'activitats
públiques o privades com ara: activitats industrials, agrícoles, comercials, administratives, de
serveis i educatives. (Article 2. Àmbit d'aplicació). D'altra banda, l'article 3 defineix conceptes tan
importants com:

• Treballador: qualsevol persona emprada per un empresari, inclosos els treballadors en

pràctiques i els aprenents
• Empresari: qualsevol persona física o jurídica que sigui titular de la relació laboral amb el
treballador i tingui la responsabilitat de l'empresa i / o establiment
• Prevenció: conjunt de disposicions o de mesures adoptades o previstes en totes les fases de
l'activitat de l'empresa, per tal d'evitar o disminuir els riscos professionals.

Si revisem l'article 6 d'obligacions generals dels empresaris, es manifesta que els empresaris han
d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors,
incloses les activitats de prevenció dels riscos professionals, d'informació i de formació.

D'altra banda, els principis generals de prevenció han de fer referència entre altres a:
• evitar riscos laborals
• avaluar els riscos que no es puguin evitar
• combatre els riscos en el seu origen
• planificar la prevenció buscant un conjunt d'actuacions coherent que integri tècnica,
organització del treball, condicions de treball, relacions socials i influència dels factors

8
 ambientals

4. Legislació espanyola i organismes nacionals sobre la prevenció de els riscos laborals,

seguretat i salut

4.1. Introducció

És important determinar quins són els drets intrínsecs de tot treballador d'acord amb la seva
seguretat i salut en el treball, independentment de la tasca que es desenvolupi, ja sigui a un institut
públic de secundària o en qualsevol altre treball, ja que aquests drets han d'incidir en polítiques
socials com la de prevenció de riscos laborals o estratègies per a la millora de la seguretat i salut en
l'àmbit laboral. Des de la nosi els centres educatius són un entorn laboral saludable des del punt de
vista dels problemes psicosocials i especialment del burnout i quins elements ha de presentar a
nivell de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut el nostre centre. D'altra banda, ens hem de
preguntar si la legislació espanyola recull totes les propostes, alguna d'elles vinculants, per part de
les organitzacions internacionals com l'OMS o l'OIT i especialment de la UE, les quals donen molta
importància a la prevenció dels riscos laborals, seguretat i salut, donant una importància rellevant
als riscos psicosocials com el burnout. Així per començar a investigar posarem el punt de mira en la
Constitució Espanyola de 1978.

4.2. Constitució Espanyola de 1978

Per començar a analitzar la Constitució Espanyola des del punt de vista de la nostra investigació,
hem buscat articles que facin referència a l'àmbit laboral, seguretat i salut. Així en l'article 35 de la
Constitució Espanyola es manifesta que: «Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al
treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració
suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer
discriminació per raó de sexe». Per tant la Constitució deixa ben clar que cada espanyol té dret a la
feina. Però com seran les condicions laborals d'aquest treball? Hem d'arribar en l'article 40.2 de la
Constitució Espanyola per conèixer els aspectes relacionats amb la prevenció, seguretat i salut
laboral, ja que aquest article manifesta que: «Els poders públics fomentaran una política que
garanteixi la formació i readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i higiene en el treball i

9
garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances
periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats». Com hem dit anteriorment, la
Constitució fa menció que els poders públics vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball, és
més, en l'article 43 diu explícitament: «Es reconeix el dret a la protecció de la salut. Correspon als
poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les
prestacions i serveis necessaris. La llei establirà els drets i deures de tothom en aquest punt». A
partir d'aquí es desenvoluparan diverses lleis amb l'objectiu de desenvolupar aquest article: Llei
14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat i Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos
laborals. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, donarà pas a diferents
reials decrets com el de Serveis de Prevenció, el de títol de tècnic superior en riscos laborals, el de
prevenció laboral en dones embarassades i el de prevenció en l'Administració General de l'Estat.

4.3. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

De la presència d'Espanya a la Unió Europea es deriva la necessitat d'harmonitzar la política del

nostre país amb la comunitària cap a la prevenció de riscos laborals, la qual està cada vegada més
preocupada per l'estudi i prevenció dels riscos derivats del treball. Per tant, aquesta llei té com a
objectiu promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant mesures i el desenvolupament
d'activitats necessàries per a la prevenció de riscos derivats del treball (Llei 31/1995, de 8 de
novembre, de Prevenció de Riscos Laborals). Per evitar interpretacions equivocades, la mateixa llei
defineix clarament els conceptes de prevenció, risc laboral, dany derivat del treball i risc laboral
greu i imminent entre d'altres.

• Prevenció: conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes per l'empresari per tal
d'evitar o disminuir els riscos derivats del treball.
• Risc laboral: possibilitat que un treballador pateixi un determinat d'any derivat de la seva
feina.
• D'any derivat del treball: Malalties, patologies o lesions sofertes.
• Risc laboral greu i imminent: és aquell que resulta probable en un futur immediat i pot
suposar un d'any greu per a la salut dels treballadors.

És important manifestar que aquesta llei no tindrà aplicació en activitats com la policia, forces

10
armades, duanes o qualsevol activitat que per la seva naturalesa ho impedeixi. Per tant, aquesta llei
no exclou de manera directa o indirecta els centres educatius, és més, podem afirmar que qualsevol
centre d'ensenyament ha de regir-se per l'aplicació d'aquesta normativa, ja que l'article 5 exposa que
la política en matèria de prevenció tindrà per objecte la promoció de la millora de les condicions del
treball amb l'objectiu de millorar les condicions de seguretat i salut laboral dels treballadors i
textualment esmenta que «L'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats
autònomes i les entitats que integren l'Administració local es prestaran cooperació i assistència per a
l'exercici eficaç de les seves respectives competències a l'àmbit del qual preveu aquest article».

D'altra banda es manifesta que: «aquesta norma també s'aplicarà a l'àmbit de les administracions
públiques, raó per la qual la llei no només posseeix el caràcter de legislació laboral, sinó que
constitueix, en els seus aspectes fonamentals, una norma bàsica del règim estatutari dels funcionaris
públics, dictada a l'empara del que disposa l'article 149.1.18 de la Constitució». Finalment,
esmentar que l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma inclourà també: «els treballadors vinculats per una
relació laboral en sentit estricte, el personal civil amb una relació de caràcter administratiu o
estatutari al servei de les administracions públiques». D'aquesta manera, podem extreure que tant
els funcionaris, interins com els treballadors laborals que treballin en els centres d'ensenyament
públics estan vinculats amb aquesta normativa, independentment del tipus de contracte que tinguin
amb l'administració pública. D'altra banda, aquesta llei incidirà en l'aparició de diferents reials
decrets:

• Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis de
Prevenció.
• Reial Decret 1161/2001, de 26 d'octubre, el qual fa referència al títol de Tècnic superior en
Prevenció de Riscos Professionals.
• Reial Decret 298/2009, de 6 de març, que parla del reglament dels Serveis de Prevenció en
relació a les treballadores embarassades.
• Reial Decret 67/2010, de 29 de gener, que inclou l'adaptació de la legislació de Prevenció de
Riscos Laborals en l'Administració General de l'Estat.
stra perspectiva com investigadors i tenint en compte els objectius proposats, ens hem de preguntar

4.4. Manual Informatiu de Prevenció de Riscos Laborals. Malalties Professionals. Unió General de

11
Treballadors

La UGT defineix la malaltia professional com un d'any per a la salut dels treballadors que es
produeix per interacció d'aquests amb un entorn laboral caracteritzat per unes condicions
inadequades. Els motius més freqüents de visita al metge per motius laborals són segons la UGT:
Mal d'esquena, mal de coll, estrès i dolor de cap. Trobem de nou l'estrès com un dels motius més
importants que poden incidir en la seguretat i salut laboral però lamentablement no apareix a la
llista de malalties professionals del Reial Decret 1299/2006, de 10 de Novembre, pel qual s'aprova
el quadre de malalties professionals. BOE nombre. 302 de 19 de Desembre. La pregunta és òbvia:
¿Com hem d'actuar davant d'aquest tipus de problema?, segons aquest manual, les malalties que no
estan incloses a la llista de malalties professionals d'aquest Reial decret, es poden qualificar
erròniament com accidents de treball, augmentant negativament les estadístiques d'accidents i
impedint l'adopció de mesures preventives, ja que aquestes malalties no són considerades malalties
professionals.

4.5. Responsabilitats en matèria de prevenció de riscos laborals

El principal responsable de la prevenció dels riscos laborals és l'empresari (Manual Informatiu de

prevenció de riscos laborals. Malalties Professionals. UGT, 2008). Recordar que empresari pot ser
qualsevol persona física o jurídica que sigui titular de la relació laboral amb el treballador i tingui la
responsabilitat de l'empresa i / o establiment i que aquest ha d'adoptar les mesures necessàries per a
la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, incloses les activitats de prevenció dels riscos
professionals, d'informació i de formació. (Directiva Europea 89/391 sobre salut i seguretat en el
treball) D'altra banda, l'Administració General de l'Estat, les administracions de les Comunitats
autònomes i les entitats que integren l'Administració local es prestaran cooperació i assistència per a
l'exercici eficaç de les seves competències respectives a l'àmbit del que preveu aquest article (Llei
31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals). Partint d'aquí, empresaris i entitats
públiques tenen l'obligació de desenvolupar els plans de prevenció de riscos laborals.
L'incompliment d'aquestes obligacions establertes en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de
Prevenció de Riscos Laborals porta com a conseqüència incórrer en diferents responsabilitats
administratives, penals, civils i en Seguretat Social (UGT-Madrid, 2008):

• Responsabilitats administratives. Aquestes responsabilitats derivades dels incompliments de

12
 la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals es regulen mitjançant la
Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social (LISOS), i més concretament en els articles 11,
12 i 13 que parla d'infraccions lleus, greus i molt greus en prevenció de riscos laborals.

• Responsabilitats penals. Les responsabilitats penals vénen determinades quan l'empresari

comet una falta o delicte en referència a la prevenció de riscos laborals, sempre que siguin
determinades per actituds doloses o imprudents (Articles 316 i 317 del Codi Penal).

• Responsabilitats civils. L'incompliment per part de l'empresari, de les obligacions dels plans
de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, el converteix en responsable dels danys
físics i psíquics ocasionats als seus treballadors. D'aquesta manera estarà obligat a reparar-
mitjançant el pagament d'una indemnització econòmica. (Article 1101 del Codi Civil)

• Responsabilitats en Seguretat Social. Podem distingir quatre tipus diferents de

responsabilitat en Seguretat Social relacionats amb els riscos laborals, seguretat i salut:

1. Per accident laboral o malaltia professional per causa d'una infracció greu l'empresari
en matèria de prevenció de riscos laborals. En aquests casos la prestació a la qual té
dret el treballador serà pagat entre un 30 a 50% pel mateix empresari.
2. Per ordre de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a causa de l'existència d'un risc
greu i imminent. En aquests casos la prestació a la qual té dret el treballador serà
pagat plenament pel mateix empresari.
3. Per incompliment dels reconeixements mèdics. En aquests casos la prestació a la
qual té dret el treballador serà abonat també plenament pel mateix empresari.
4. Per incompliment reiterat de les obligacions en matèria de riscos laborals, seguretat i
salut. Podrà incrementar fins a un 20% les primes d'accidents laborals o malalties
professionals.

5. Pla de prevenció dels riscos laborals, seguretat i salut en els instituts

És evident que tanta normativa i tan ben definida, ens portarà a desenvolupar un pla de prevenció
laboral, seguretat i salut que almenys tingui en compte els riscos més importants que puguin afectar
el treballador, en el nostre cas els docents i que compleixi amb les directrius tant espanyoles com
comunitàries en aquest tema. Vegem per tant les directrius que envia la Conselleria d'Educació i

13
Cultura als centres educatius, en aquest cas de secundària recollides en la següent publicació:
«Instruccions per a l'Organització i el Funcionament dels centres docents Públics d'educació
secundària per al curs 2011-12» en les quals apareixen una sèrie d'apartats relacionats amb el tema
que ens ocupa i que exposem a continuació:

1.6.2. Pla d'emergència i evacuació del centre

1.6.3. Pla d'autoprotecció dels centres
1.6.4. Accidents escolars i responsabilitat civil dels professors
1.6.5. La farmaciola
1.6.6. Administració de medicaments
1.6.7. Absències i símptomes de malaltia

De tots aquests apartats, el que més es podria vincular al pla de prevenció de riscos laborals, seria el
que parla d' «Absències i Símptomes de Malaltia», quedant totalment descartat quan aprofundim en
el, ja que només parla de les absències i malalties dels discents. Veiem per tant, clarament que
aquestes directrius s'enfoquen l'alumnat i no al treballador i que van dirigides bàsicament a
l'evacuació del centre i a l'administració de medicaments.

Així, el següent pas va ser analitzar algun centre de secundària, sabent que la responsabilitat de
l'elaboració del pla de prevenció de riscos laborals, seguretat i salut recau sobre la Conselleria
d'Educació i Cultura, però i potser pel principi d'independència dels instituts, aquests elaboressin els
seus propis plans de prevenció. D'aquesta manera, seleccionant un centre a l'atzar, en aquest cas
l'IES Emili Darder i revisant el seu pla de prevenció de riscos laborals, ens adonem que aquest
centre seguia les instruccions bàsiques de la Conselleria d'Educació i Cultura, apareixent dins de la
seva normativa, apartats dedicats entre d'altres a:

DC070301 Pla d'emergència

NM070301 Normes farmaciola
NM070305 Normes actuació Davant emergències
MD070305 Extintors

De nou la seva normativa s'enfocava a l'alumnat i no al treballador i bàsicament a l'evacuació del

centre i a l'administració de medicaments. D'aquesta manera, i al veure que les directrius per
elaborar un pla de prevenció de riscos laborals eren tan deficitàries, ens plantejam que potser, no

14
eren necessàries i que no es donava cap tipus de problema amb els treballadors de secundària. No
obstant això, cal recordar que l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball
manifestava que l'estrès era a la UE el segon problema de salut més important i aquest es donava
quan les demandes del treball excedien a les capacitats del treballador per fer-los front o controlar-
les. D'altra banda l' ESEN (Enquesta europea d'empreses sobre regs troba nous i emergents, 2010)
de l'OSHA, manifesta que han aparegut una sèrie de problemes emergents derivats d'un món social i
econòmic en continu canvi que exigeix al treballador contínues adaptacions i això pot derivar en
problemes psicosocials. Seria important determinar si es donen aquests tipus de problemes
psicosocials als instituts. Acudint a la investigació de Sánchez (2011,112), aquest autor ens
manifesta que: «Tenint en compte els objectius d'aquesta investigació, hem de dir que s'ha trobat
nivells moderats de burnout en la mostra de professors dels instituts de secundària de les Illes
Balears. Com a resultats directes de la investigació tenim un percentatge important de professors i
professores que són susceptibles de desenvolupar la malaltia o ja la pateixen (33%
aproximadament).

Pel que fa a les dimensions que incideixen en aquesta patologia, Sánchez (2014) manifesta que el
33,04% de la població pateix Cansament Emocional, el 32,16% de la mostra presenta problemes de
Despersonalització i un 33,16% té poca Realització personal. Per tant veiem que també es dóna
aquest tipus de patologies en els centres públics d'ensenyament secundari de les Illes Balears.

6. Conclusió

D'acord amb l'estudi de les organitzacions més importants a nivell internacional sobre la seguretat,
salut i prevenció de riscos laborals, hem de dir que totes elles han manifestat d'una manera o altra,
la importància del burnout com a problemàtica psicosocial emergent que afecta la salut dels
treballadors i en conseqüència al seu rendiment. Podem afirmar que per a la majoria
d'organitzacions internacionals, el burnout ve determinat per un gran esgotament emocional,
despersonalització i falta de realització personal. D'altra banda, no és d'estranyar que la majoria
d'organitzacions internacionals manifestin la necessitat de prestar més atenció als problemes
psicosocials que afecten l'activitat laboral, ja que aquests incideixen en el rendiment laboral, el qual
està directament relacionat amb l'eficàcia de l'organització. Com pitjor és el model organitzatiu,
pitjors són les mesures de prevenció i això pot incidir en l'aparició de problemes psicosocials i en
conseqüència una disminució del rendiment professional. És a dir, hi ha una estreta relació entre el

15
model organitzatiu de l'empresa / administració, prevenció de riscos laborals, seguretat i salut,
problemes psicosocials i rendiment laboral. El problema d'avui en dia és que s'intenta, en la majoria
d'ocasions, actuar davant la problemàtica sense tractar l'arrel del problema, és a dir, una mala
organització, la qual no té en compte la prevenció de riscos laborals com mana la legislació
internacional i comunitària, pot incidir en l'aparició de problemes psicosocials com l'estrès crònic
laboral, ansietat, depressió... els quals, evidentment, estan relacionats amb un pobre rendiment
laboral que en el cas que ens ocupa afectaria directament als professors però indirectament als
alumnes amb un alt índex de fracàs escolar. En referència a la normativa espanyola sobre la
prevenció dels riscos laborals, seguretat i salut, podem concloure que ja en la Constitució Espanyola
de 1978 es manifesta que els poders públics vetllaran per la seguretat i higiene en el treball i
garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances
periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats. A partir d'aquí es desenvoluparan diverses
Lleis com ara la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat i Llei 31/1995, de 8 de novembre, de
prevenció de riscos laborals, les quals tenen com a objectius més importants, impulsar estudis
epidemiològics per tal de crear un sistema de prevenció de riscos laborals que tingui en compte els
problemes de seguretat i salut amb la màxima eficàcia possible. D'altra banda, l'Institut Nacional de
Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), mitjançant els seus informes tècnics, ens manifesta la
importància del burnout i com aquesta síndrome està relacionat amb els problemes psicosocials i
organitzatius de l'entorn laboral. Per tant, veiem clarament com la normativa i organitzacions
espanyoles, no només recullen de manera vinculant tots els preceptes de les institucions
internacionals i europees sinó que desenvolupen tot un seguit de normatives on es manifesta, entre
altres, la necessitat de crear un pla de prevenció de riscos laborals que tingui en compte els riscos
psicosocials com l'estrès i el burnout. Malgrat l'aparició de tantes directrius, aquestes no han quallat
en el nostre models educatiu i a priori, el model de prevenció dels riscos laborals, seguretat i salut
en els centres educatius públics de les Illes Balears, és severament millorable, ja que no té en
compte les recomanacions dels organismes internacionals com l'OMS, OIT, ni de la Unió Europea
ni tan sols la Llei espanyola de prevenció de riscos laborals. Per no tenir, no té en compte ni als
treballadors, ja que es basa en l'evacuació del centre i l'administració de medicaments.

16
Referències bibliogràfiques

-BOE. Butlletí Oficial de l'Estat. (1986). LLEI 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat. BOE del
29 d'abril de 1986, nº 102.
- (1995): Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. BOE del 10 de novembre
de 1995, núm 269.
- (1997): Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis de
Prevenció. BOE nº 27.
- (2001): Reial Decret 1161/2001, de 26 d'octubre, pel qual s'estableix el títol de Tècnic superior en
Prevenció de Riscos Professionals i les corresponents ensenyaments mínims. BOE de 21 de
novembre 2001 nº 279.
- (2009): Reial Decret 298/2009, de 6 de març. Reglament dels serveis de prevenció,en relació amb
l'aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la
treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància .. BOE 7 de març de
2009, núm 57.
- (2010): Reial Decret 67/2010, de 29 de gener, d'adaptació de la legislació de Prevenció de riscos
laborals a l'Administració General de l'Estat. BOE de 10 de febrer de 2010 nº 36.
- (1994): Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny. Ministeri Treball i Seguretat Social. BOE
de 29 juny 1994, núm 154.
- Cherniss, C. (1980): Staff burnout: job stress in the human service. Beverly Hills, CA.
-Comissió de les Comunitats Europees (2007): Millorar la qualitat i la productivitat en el treball:
estratègia comunitària de salut i seguretat en el treball (2007-2012). Brussel·les COMISSIÓ
EUROPEA. Pàgina visitada a 2012:
-CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CULTURA (2011): «Instruccions per a l'Organització i el
Funcionament dels centres docents Públics d'educació secundària per al curs 2011- 12 ». CAIB
-CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978): Dins http://www.boe.es/aeboe/consultas/enlaces/
documents / ConstitucionCATALAN.pdf
-GOHNET (2001): «Xarxa Mundial de Salut Ocupacional. GOHNET: Una Xarxa Mundial de Salut
Ocupacional per enfortir la formació i la recerca en matèria de salut
en el treball. »Núm. 1.
-INSHT. INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL (2001): Estrès
Laboral. Documents Divulgatius. Madrid: Ministeri de Treball i Afers Socials.
- (2006): NTP 704: Síndrome d'estar cremat per la feina o «burnout» (I): definició i
procés de generació.

17
- (2007): Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball.
- (2007): NTP 705: Síndrome d'estar cremat per la feina o «burnout» (II): conseqüències,
avaluació i prevenció
- (2007): NTP 732: Síndrome d'estar cremat per la feina o «burnout» (III): Instrument
de mesurament
-Maslach, C. i GOLDBERG J. (1998): «Prevention of burnout: New perspectives». Applied
Preventive Psychology.
-Maslach, C. i JACKSON, S. I. (1981): «The measurement of experience burnout». Journal of
Ocupational Behavior, 2, 99-113.
-OIT (1993): Organització Internacional del Treball. El treball en el món, cap. 5, Ginebra
- (2009): Organització Internacional del Treball. Document d'informació tècnica sobre les malalties
que plantegen problemes per a la seva possible inclusió en la llista de enfermedadesprofesionales
que figura com a annex de la Recomanació sobre la llista de malalties professionals, 2002.
- (2010): Organització Internacional del Treball. Riscos emergents i nous models de prevenció en un
món de treball en transformació.
- (2011): Organització Internacional del Treball. Programa i Pressupost per a 2012-2013.
-OMS. Organització Mundial de la Salut (1988): Els factors psicosocials en el treball i la seva
relació amb la salut.
-Burnout i prevenció de riscos laborals, seguretat i salut, 153
- (2004): Organització Mundial de la Salut. L'organització de la feina i l'estrès.
- Organització Mundial de la Salut. Pàgina visitada a 2012: http://www.who.int/about/es/ OSHA.
-Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (1996): Fer d'Europa un indret de treball
més segur, saludable i productiu.
- (2000): Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. FACTS: Estrès en el
treball.
- (2002): Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. FACTS: L'estrès
relacionat amb la feina.
- (2002): Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Setmana Europea per a
la Seguretat i la Salut en el Treball.
- (2005): Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball Pàgina visitada a 2012:
http://osha.europa.eu/es/topics/stress
- (2012): Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. http://osha.europa.eu/
és / riskobservatory
-Sánchez Llull, D. (2011): «burnout ALS centres Públics d'ensenyament secundari de les Illes

18
Balears ». Anuari de l'educació de les Illes Balears.
-UGT. Unir General de Treballadors (2008): Manual Informatiu de Prevenció de Riscos Laborals.
Malalties Professionals.

19