You are on page 1of 65

Lo cantador

Serafí Pitarra
PERSONATGES

D.ª LEONOR, dama de la Reina.


D.ª FILOMENA, sa cambrera.
MADALENA, gitana vella.
D. NUNYO DEL PARPAL, compte de la Pruna.
D. GUILLÉM DELS PRESSECHS, caballer noble.
D. MAN-RICH, lo Cantador.
MACARI, criat aixerit.
LIBORI, criat vell.
BALDIRI, criat tonto.
LO BUTXÍ, home lleig.
LA LLUNA.
Dos ó tres gats.
Estrellas.
Granotas.
Caballers.
Soldats del Compte y del Cantador.
Poble.
Municipals d'aquell temps.
Lacayos.

La acció se suposa en lo sigle XV y durant lo regnat de D. Fernando


d'Antequera. La escena passa en qualsevol punt.

-3-

Acte I

Lo teatro representa'l jardí del castell del COMTE; á la dreta la fatxada, ab


finestras á l' altura d' un primer pis y portal gran. A la esquerra un altre
edifici del mateix gust, ahont viurán D. GUILLÉM y sa germana. Al fondo la
presó ab torreons. Una tapia ó reixat voltará 'l jardí, al qual s' hi entrará
per portas que 's suposan no veurers. Lo jardí tot plé de desmays y arbres
frondosos, formará quadros de mongeteras, tomaqueras, alls, y altras
plantas poéticas. Baranas de balustres formant capritxosos dibuixos
ostentarán com gerros de mármol, gibrells y ollas emblanquinadas, ahont s'
hi veurán cols verdas, bróquils y las mes preciosas flors d' aquells temps
ditxosos. En primer terme, banchs y tauletas rústicas que 's pugan
transportar. La acció comensa una hora avans de ferse fosch.
-4-

Escena I
LIBORI, MACARI, BALDIRI.
Surt lo primer ab un cistell al bras, que conté lo que á son temps
se veurá y crida per tots cantons:

LIBORI ¡Macari! ¡Baldiri!


MACARI (De dintre.)
¿Qué?
LIBORI ¡Au! Desseguida á brená,
que á mi ja m roncan.
MACARI (Encara de dintre.)
¡Ja va!
LIBORI ¡Vaya un forat que hi faré!

(Sobre una tauleta rústica que hi haurá al mitx de la escena, va


posant los objectes que treu del cistell, los quals consisteixen en
tres plats, tres cuberts, una olleta, una carbassa y tres gots de
llauna.)

BALDIRI ¿Donchs que ja ho tens tot aquí? 5


(Surtint ab una regadora molt grossa que deixa en un
recó.)
LIBORI ¿No ho veus?
MACARI ¡Hola! ¿Cóm va aixó?
(Surtint ab un cávech al coll que també deixa en un
recó.)
BALDIRI Ja está llest.
MACARI ¡Donsas milló!
LIBORI ¿Breném?
(Després d' arreglar la taula.)
MACARI y Breném.
BALDIRI (Prenent cada hu un banquet y assentantse entorn la
taula.)
LIBORI (Assentantse satisfet.)
¡Ah!
MACARI ¿Qué es aixó?
(Pe 'l menjar que reparteix LIBORI.)
LIBORI Ja ho pots pensar;
escudella rescalfada. 10
BALDIRI ¡Que no sabs que no 'ns agrada!
LIBORI Es que ha quedat de dinar.
MACARI Bé; brena y fora soroll.
BALDIRI Es qu' ell... es molt gata maula.
LIBORI ¡Ay!
(Ab un crit dolorós y agafantse 'l peu.)
BALDIRI ¿Qué?
LIBORI Per sota la taula 15
m' heu trepitxat l' ull de poll.
(Mentrestant menjan, abocan ví de la carbassa,
etc.)
MACARI ¡Vols anar bufó de peu!...
LIBORI ¡Ca, home!
BALDIRI ¡Prou!
(No creyentlo.)
LIBORI No us enganyo.
Si duch sabatas de panyo
desd' ahí.
BALDIRI ¡Ah sí!
LIBORI (Alsant un peu grossíssim.)
Miréu. 20
(Calsat com diu.)
-5-
MACARI ¿No sentíu quína calor?
(Esbufegant.)
BALDIRI ¡Jo ho crech!
LIBORI No 's pot resistí:
per xó he dut tot aixó aquí
qu' es fresch y 's brena millor.
BALDIRI ¡Pero si 'l Conde ho sabía, 25
ja estabam llestos!
MACARI ¡Jo ho crech!
Li daba un atach 'l ofech,
que potsé s' hí quedaría.
BALDIRI ¡Qué dimoni! ¿per tan poch?
LIBORI Sí, jugueuhi, ja ho veuréu... 30
MACARI ¿Vols dir?
LIBORI ¡Uy!... no 'l coneixéu.
MACARI ¡Ay, Baldiri, qu' estás groch!
(Aixó ho diu MACARI veyentlo encantat ab la
forquilla plena de menjar á la vora de la boca.)
BALDIRI ¡Home, si m' heu espantat!
LIBORI ¿Pero no veus que aixó fora
si ara ho vejés, y ell fa un hora 35
que es al llit pe 'l costipat?
MACARI Y després ¿quí li ha de dí?
(Tornant en sí y continuant la conversa.)
BALDIRI Es clar que per xó ningú...
Pero digas, ¿no sabs tú
cóm es que 'l Conde está així? 40
LIBORI ¿Així?
MACARI Sí; ab aquest humor
que tot ho envía á la porra
y per res arma camorra.
LIBORI ¡Prou!
(Dantse importancia.)
MACARI Donchs fesnos lo favor
de contarho.
LIBORI (Tenintne ganas.)
¡No pot sé! 45
BALDIRI ¡Sí, Libori!
MACARI Cuyta, home.
LIBORI Pero no vull que 'n feu broma.
BALDIRI No.
LIBORI Donchs ara ho contaré.
(Tots han acabat de menjar, acóstan encara mes los
tamborets á la taula y comensa LIBORI la seva
historia. Tot lo que segueix, misteriós y exagerat.)
-Fa ja prop de cinquanta anys
que vaig tenir la fortuna 50
de que 'ls Condes de la Pruna
premiessen bé 'ls meus afanys.
Poch després d' estar jo aquí,
lo Conde 's va encapritxar
ab D.ª Agna, 's van cassar 55
y dos xicots van tení.
Lo primer, va ser lo qui ara
nos es amo.
MACARI (Descubrintse 'ls tres.)
Y per molts anys.
LIBORI Que Deu lo guardi de danys.
Va eixir pastat á son pare. 60
Lo segon, va fer promesa
-6-
d' un ciri, si fos guapet,
y, amigo, del dit al fet:
¡escupit á la Condesa!
BALDIRI ¿Donchs que potsé era molt guapa? 65
LIBORI ¡Vaya... una galán senyora!
(Conmogut.)
¡Tothom qui l' ha vist la plora!
BALDIRI (Veyentho.)
Mírat; fins á tú t escapa!
LIBORI Escoltéu bé tot aixó
y advertiume si hi ha cap falta: 70
Ben plantada, prima, y alta
com un estrenyinadó.
Un cabell negre com sutje,
uns llabis vermells com mangra
blanca com un que 's desangra, 75
y seria 'l mateix que un jutje.
MACARI ¡Tot aixó ab un vestit bó!...
LIBORI ¡Tot era un pa d' anticuelas!
BALDIRI ¡Ya debía costar pelas!
MACARI ¡Ells ray, no estan pas per xó! 80
LIBORI Era una senyora excelsa
que us dich que feya aturdir.
MACARI ¿Y 's sab de qué va morir?
LIBORI Diuhen de un mal á la melsa.
Lo Conde com fa tothom, 85
quant un disgust atropella,
ve, y se 'ns mort darrera d' ella.
BALDIRI ¿Y diuhen de qué?
LIBORI Del brom.
Los noys, sens pare ni mare
y cuidats pe 'ls marmessors, 90
dormían sempre tots dos
al quartet que tú dorms ara.
Cóm que 'ls vetllava la Juana...
MACARI ¿La cambrera?
LIBORI Sí; una nit
repara, prop del petit, 95
que s' hi estaba una gitana.
BALDIRI ¿Pero cóm diable hi va entrar?
LIBORI Ningú ho va poder saber.
La cambrera, sens dir re,
va volerla allí observar. 100
Diu qu' anaba tota fluixa
del vestit, estripadota,
y que era bastant vellota.
MACARI ¿Vellota y gitana? bruixa.
(Sentenciós.)
LIBORI La xicota, ab gran paciencia 105
va seguir notant las manyas,
fins que veent cosas extranyas,
tot plegat crida asistencia.
Surt la gent per tot arreu,
corra ella com no 's pot creure, 110
y al últim la varem treure
d' aquí á puntadas de peu.
MACARI ¿Y no li vau da una surra?
LIBORI Mes aviat nos va fer pena.
BALDIRI ¿Y era lletxa?
-7-
LIBORI ¡Uy!... Morena 115
com la panxa d' una burra.
Al cap de un quant temps d' aixó,
reparém que, aixís que va ixa,
nos había pres la mixa,
que era un gatás com un lleó. 120
La busquém tots per quests vols,
y la trobém...
MACARI Pero 'l gat!
LIBORI ¡Ja 'l tenía allí guisat
ab una truyta ab cargols.
Lo noyet ab la carn fluixa, 125
mentrestant flach se posava.
Y era que...
BALDIRI ¿Qué li passaba?
LIBORI Anyoraba á la marruixa.
MACARI ¡Ay, pobret, qué delicat!
BALDIRI (Tothom estima á n' als seus.) 130
LIBORI A n' aixó van corre veus
de que ella 'l 'bía embruixat.
Lo majordom, qu' era un ase,
ho creu, la fa aná á agafá
y la crema, com qui fa 135
una costella á la brasa.
MACARI ¡Jesús María Joseph!
BALDIRI ¡Verge santa de l' Aglá!
LIBORI Lo noyet se va adobá
tot seguit ab un julep 140
y s va torná á posar gras.
MACARI Com ja era morta la vella.
LIBORI ¡Pero tots, pensant en ella,
menjar ni dormir! ¡Qu' es cas!
MACARI ¿Y aixó donchs? ¿Qué vos succehía? 145
LIBORI Que quan tots eram al llit
y en sent per llá á mitxa nit,
la seva ánima 'ns surtía.
BALDIRI ¡Ay quina pó!
MACARI ¡Ja! ¡ja! ¡ja!
LIBORI ¿Qué te 'n rius?
MACARI ¿Donchs qu' haig de fé? 150
LIBORI Es que ho pots creure ben bé.
MACARI May m' ho he pogut empassá!
BALDIRI ¿No creus ab ánimas?
MACARI No.
BALDIRI Donchs jo penso que h' hi ha alguna.
MACARI Home, mira: jo 'n tinch una 155
dintre de cada botó.
LIBORI ¡Sempre 'm vens á n' aquí ab broma!
BALDIRI Si fos de tú no ho contaba
per tromparlo.
MACARI Vaja, acaba.
¡Per ço no t' enfadis, home! 160
LIBORI Andemés... s' apareixía
sempre ab formas molt extranyas;
un cop nos sortía ab banyas,
un altre cop no 'n tenía.
-8-
La empaytabam ab la escombra, 165
surtíam tots los de casa,
y ¡pam! Se tornaba un ase.
MACARI Potsé es que us veyau la sombra.
LIBORI Passant temps, després de molt,
esquivarla habíam lograt, 170
quan un dia, tot plegat.
nos falta 'l noy del bressol.
BALDIRI ¿Qué dius ara?
MACARI ¡No pot sé!
LIBORI Podent ó no, va se així.
MACARI ¿Y may mes vos va surtí? 175
LIBORI May mes n' hem sapigut re!
Si 'n vam moure de soroll
buscant tots per quí y per llá...
Mira á mí, de tant buscá,
es que 'm va eixir l' ull de poll. 180
Veyeus aquí perque l Conde
sempre está de mal humor;
com qu' al germá deya amor,
no té la llaga molt fonda.
BALDIRI ¡Vaya, vaya, home, quín cas! 185
LIBORI ¡Ja ho pots dir! si sembla un sómit!
MACARI Donchs jo, si 'l Conde es indomit,
creya que 's pe 'l que sabrás.
LIBORI ¿Jo?
MACARI ¡Si, home!
LIBORI No t' entench.
MACARI Creya que no fós l amor 190
que porta á D.ª Leonor.
LIBORI Macari, tú...
(Posantse un dit al nas.)
MACARI Jo no ofench;
no mes dich que penso aixó.
BALDIRI Donchs jo també m' ho temía.
LIBORI Fos pel Jané ho compendría; 195
pero ara...
MACARI ¡Bah! ¿y per qué no?
LIBORI Perque no ho crech.
MACARI Donchs jo sí
y sino, ¿á n' á qué vindrá
que hagin vingut á habitá
ella y D. Guillem aquí? 200
LIBORI Com que 's dama de la Reyna
y ha vingut ara la cort,
lo Conde, per un favor,
y per estalviarlos feyna,
los cedeix aquesta part 205
de palacio.
(Senyalantla.)
MACARI Ja está entés;
¿pero creus que no hi ha mes?
LIBORI ¡Cá!... Y després... ja fora tart.
MACARI ¿Qué potsé es casada?
LIBORI No,
donzella... vull dir..., soltera. 210
BALDIRI ¿Donchs per qué has dit que tart era?
LIBORI Perque estima al Cantadó.
-9-
MACARI ¿Vols dir?
LIBORI Vaya.
MACARI ¿Y ho sabs bé?
LIBORI Tan cert com tú 't dius Macari.
MACARI ¿No dius qu' es un perdulari? 215
LIBORI Perdulari... Jo t diré.
A la cuenta es capitá
del Conde d' Urgell.
MACARI ¿De veras?
BALDIRI Es que tú sempre ns enceras.
LIBORI Si voléu ho puch probá. 220
MACARI ¿Y es cert que canta tan bé?
LIBORI ¡Ah! Aixó sí... y prou vegadas
hi ha pres lo Conde enrabiadas.
MACARI Potsé es de celos que té.
LIBORI Lo que té, es qu ell lo desperta 225
y 'l bon senyó vol dormí;
perque alguna nit qu' aquí
déu trobar la porta oberta,
entra y 's posa á cantar.
BALDIRI ¿Y es cert qu ell se las escriu? 230
LIBORI D' aquí ve que, per motiu,
se diu Cantador.
MACARI Es clar.

(Se sent un toch de campana.)

BALDIRI Sembla qu' aquell ja repica.


LIBORI Donchs fiquém aquí 'ls trastets.
(Van ficant dintre 'l cistellet tot lo de menjar.)
MACARI Y en tornant á está un xich quiets 235
tornará á haberhi palica.
LIBORI Ara aném sense soroll.
BALDIRI ¿Y tú?
LIBORI Jo ja vinch detrás.
Estich que no puch da un pas
d aquest diable d' ull de poll. 240

(S en van los altres dos criats, davant, y detrás LIBORI coixejant


y ab lo cistell, per lo portal del palau del COMTE.)

Escena II
Lo CANTADOR, un SOLDAT y luego MADALENA.
La escena queda silenciosa un rato, lo cel s ha enfosquit un xich,
se posan á cantar las granotas comensant una, després dugas, y
aixís gradualment, fins que cantan totas, parant de repent per
sentirse puntejar una guitarra primer y després la veu
del CANTADOR que canta la parodia de una cansó castellana;
després d aixó s' obra la finestra del palau en que viu LEONOR,
treu ella lo cap y diu:

LEONOR Diu que sempre pensa en mí!


¡Ay! ¡no sab quant jo l' anyoro!
Entra ja, que per tú 'm moro;
entra, Cantadó, al jardí!
-10-

(Torna á tancar la finestra, y desapareix, mentres lo COMTE,


que n' ha obert una de las sevas, treu 'l cap ab estrenyacaps y
aixugantse 'ls ulls, diu:)

COMPTE Ja tením lo dropo aquí 245


á cantar per la que adoro;
pero, si ell entra, ó jo moro,
ó 's recordará de mí.

(Tanca la finestra, torna á quedar la escena sola y entra


lo CANTADOR ab capa, una guitarra y un SOLDAT que l
acompanya.)

SOLDAT Som ja dins, com vos voliau.


CANTADOR Donchs deixeume está aquí sol. 250
SOLDAT Ja que 'l meu capitá ho vol...
CANTADOR Y no entréu si res sentiau.
GAT ¡Marramau!
(Fort y prolongat.)
CANTADOR ¡Ah! ¿qué es aixó?
SOLDAT Un gat.
CANTADOR Allí vé una dona.
SOLDAT (Si que l' habem feta bona!) 255
CANTADOR Veste á amagá á n' el recó.

(Lo SOLDAT saluda y se 'n vá, lo CANTADOR s' embossa, y al


passar MADALENA ab un sach, ahont se suposa que hi du un
gat, lo CANTADOR l'atura.)
CANTADOR ¿Ahónt anéu?
MADALENA (Espantada.)
¡Ah! ¿quí 'm detura?
No he fet cap mal ¿qué voléu?
CANTADOR ¡Vos, mare! vos! ¡Tró de Deu!
MADALENA (¡Lo noy aquí! ¡Verge pura!) 260

(Lo primer d aquets dos versos lo diu


lo CANTADOR desembossantse y alsant la celada. Lo segon lo
diu MADALENA apart y cayentli 'l sach, d' assombrada.)

CANTADOR ¿Qué es lo que duhéu aquí dins?


(Pe 'l sach.)
-11-
MADALENA Quatre cols per 'quí cullidas.
CANTADOR No 'm vingueu ab mes mentidas
perque entench los vostres fins.
MADALENA Donchs, si t' haig de parlá en plata... 265
CANTADOR Ja no cal.
MADALENA ¿Potsé ho sabs ja?
CANTADOR Vos aposto que lo qu' hi ha
es un gat.
MADALENA Paga, que 's gata.
CANTADOR ¡No es per ventura 'l mateix!
(Cremat.)
MADALENA Perdona.
CANTADOR ¿Qué es lo ser richs, 270
si així á n' als meus enemichs
aneu sempre donant greix?
Dirán, es clar, tots plegats,
que, pelon y mort de gana,
só lo fill d una gitana 275
que de nit va á robar gats.
MADALENA Si m' agradan ¿qué hi faré?
CANTADOR Estéusen, qu' aixó es un vici.
MADALENA ¡Es tan gran lo sacrifici
que no sé si may podré! 280
CANTADOR Estripat, com sabeu ja,
y descals, pe 'l món captaba,
fins qu' un noble, que cassaba,
per pietat me va ampará.
Va fer per mí quant podía, 285
me vá fé home y caballé,
y, al morirse, per mes bé,
me va dar tot quan tenía.
Vaig vení y vos vaig dir: -Mare,
ja só algo, aquí van diners, 290
pero no feu may res mes
que m fassi abaixar la cara.-
Vos vau prometre que no;
jo, capitá del d Urgell,
vaig aná á la guerra ab ell, 295
y, al torná, us trobo ab aixó.
Ja veyéu que, ab tals musicas
vení ara y darme aquest xasco,
es prou per agafá el casco
y ferne trenta mil micas. 300
MADALENA ¿Donchs es dir que, perque tú ets
gran capitá del d' Urgell,
jo no mes puch menjá anyell
y algun platillo ab bolets?
CANTADOR Podéu menjá 'l que volguéu. 305
MADALENA ¿Donchs quíns gustos tinch privats?
CANTADOR Lo del ví, 'l del cassar gats,
y 'l de vestir com anéu.
MADALENA ¿No vaig prou bé com vaig ara?
CANTADOR No, perque jo tinch de lluhí, 310
y, mentres anéu així,
tinch de negar que 'm sou mare.
MADALENA ¿Y per qué?
CANTADOR Perque no 's medra
-12-
si en darse tó no s' atina,
y vull ser persona fina. 315
MADALENA Untat ab sabó de pedra.
CANTADOR Jo vos vaig deixar diners,
perque, anant vos de senyora,
pogués jo dir quan fos hora;
-La meva mare, aquesta es.- 320
Ab aixó acabém la fressa;
demá marxéu á Bellcaire
y allí compréu á un drapaire
tot un vestit de condesa.
MADALENA Jo he vist ja, desde molt xica, 325
al meu pare y als seus mossos,
matar gats, esquilar gossos,
y tota aquesta musica.
He anat sempre espellifada,
may he volgut semblar fina, 330
y, quan no he tingut gallina,
m' he menjat una arengada.
Si 't faig mal, me 'n aniré
d' aquí prop sens moure fressa;
pero, vestirm de condesa... 335
ni vull ferho, ni ho puch fé.
CANTADOR ¿Y per qué?
MADALENA Pe 'l qu' he contat
y perque als nobles tinch rabia.
¡Ells van cremá á la teva avia!
CANTADOR (¡Recort terrible y pesat!) 340
MADALENA Van fé un foch dintre d un vuit,
ab encenalls y algo mes,
com los que fan los fusters
per escalfar l' aigua-cuit.
Un cop fet, lo gran desastre 345
se vá fé allí ab tal catxassa,
com quan ab paper d' estrassa
se socarrima un pollastre.
¡Ella, fent visions estranyas,
cridaba allí! ¡tothom reya! 350
y, ab lo mateix flam que feya,
molts hi torraban castanyas.
¡Al últim va aná espirant,
y, encesa y cremant com palla,
saltaba el foch l' quitxalla 355
com fa en la nit de Sant Joan!
Pero, un xich ans de morí,
ja, ab la cara mitx torrada,
vá cridar desesperada:
-¡Vénjam, noya, vénjam!...
CAN Sí. 360
Pero ha de sé una venjansa
terrible y com ells traidora.
MADALENA No viuría jo ni un' hora
si ara 'n perdés la esperansa.
Per ço 'ls robo gats y gatas, 365
sempre per darlos molestias,
perque, sense aquestas bestias,
-13-
no podrán viure de ratas.
Per ço enmatzina hi posat
per tots los camps d' aquí fora, 370
y així, si 'l bestiá pastora,
se mor tot enmatzinat.
Aixó passa, y ningú aquí
sab quí es la má qu' ho prepara
y, que s' esperin, que encara 375
lo mes grós ha de vení.
CANTADOR ¿Pero no es molt mes senzill
qu' á mí 'm digueu quí ho va fé?
MADALENA Lo dirtho á tú, no 'm convé.
CANTADOR ¿Per ventura no us só fill? 380
MADALENA Justament no puch per ço.
CANTADOR ¿Per qué?
MADALENA Perque, si ho sabias,
per matal, t'esposarias,
y, si tú morts ¿cóm visch jo?
Antes, anaba passant; 385
pero ara las estisoras
no manejo com llavoras
y no guanyo re esquilant.
Ab aixó, sense 'ls diners
que tú guanyas y m sols dar, 390
tinch talment d aná á captar
per las plassas y carrers.
CANTADOR Acabém d'una vegada
y escoltéu lo que us diré;
feuho, si vos sembla bé, 395
y si no, m responéu: -Nada.-
Vaig comensá á ser soldat
del d' Urgell y ara so que fa;
jo so 'l seu teja maneja,
y 'm té sempre al seu costat. 400
Com sab ell que no tinch nom,
jo dich que la meva mare
va sé enganyada pe l pare,
pero que tots nobles som.
Aquesta historia mateixa 405
li va moure l' interés,
y ara, no sé jo com es,
que diu que vos vol coneixe.
Ab aixó, ó allá á la cort
vos presento ben vestida, 410
ó me 'n hi vaig deseguida,
per fora embulls, dihent qu' heu mort.
MADALENA ¿Y, encara que ara m vestís,
no coneixes, gran pabana,
que veurá que so gitana 415
ab lo meu coló estantís?
CANTADOR Si vos seguiu bé la beta
ja os jugo jo que no ho troba,
perque he dit que ja de jove
sempre heu estat moreneta. 420
MADALENA ¡Prou que 'm veig jo á n' mirall
que soch lletxa com un cástich!
-14-
CANTADOR No, dona, no, 'l que fa fástich
es que aneu com un fregall.
Figuréus, ara com ara, 425
quí us veurá que no tremoli;
bruta, y una olor de alls y oli
que no s' hi pót tenir cara.
MADALENA ¡Ay!, ay! ay! noy! qu' estém frescos!
¿qué potsé haig de menjar rosas? 430
CANTADOR No; pero hi ha altras cosas.
MADALENA Donchs jo all y oli y rumescos.
¡No has tornat poch cicatero
ab lo temps que vius allí!
CANTADOR ¡Lo tení una mare així... 435
la vritat, no fa guerrero!
MADALENA Poch á poch, estrafalari;
jo podré du alguna solfa,
pero no so cap marcolfa.
CANTADOR (¡Quin parlar mes ordinari!) 440
¿Es dir que no hi ha esperansa
de durvos ben neta allá?
MADALENA No, perque ni 'm vull mudá
ni vull deixar la venjansa.
CANTADOR Si es per ço, no tingueu pó; 445
viviu vos tranquilament,
y, al morí, en lo testament,
diguéu quí es, y us venjo jo.
MADALENA ¡Y vols que fins allavoras!...
CANTADOR ¡Si no m' ho voleu dir ara! 450
MADALENA ¡L' animeta de la mare
m' eixiría á totas horas;
m' eixiría, dant molestias,
ab cua, com las serpents!
CANTADOR Veig qu' á vos tots 'ls parents 455
sempre os ixen semblant bestias.
¿Sabeu qué es? Lo traguejar
que us posa 'l cap com un bombo.
MADALENA (Senzill.)
No ho crech; si no mes me 'n tombo
cinch porrons cada menjar. 460
CANTADOR ¡Després vos troban per quí
beguda y mitj adormida!
MADALENA ¡Ay, Déu meu, quína mentida!
Ningú m' hi ha vist desd' ahí.
CANTADOR ¡Ja no 's pot arribá á més! 465
¡Tenir mare del baix poble
tenint un pensar tan noble!
MADALENA (¡Ah! ¡Si ell sabía qu' ho es!)
CANTADOR Sé obscur com qualsevol payo,
quan á mí tant m' interessa 470
tractar no mes qu' ab noblesa.
MADALENA Aixó ray; feste lacayo.
CANTADOR ¡Vejám per qué no haig de ser
un Alvar... un duch de Osuna!
MADALENA (Ab intenció.)
O bé 'l Comte de la Pruna. 475
CANTADOR ¡No! Aquest no; morir primer!
MADALENA ¿No es molt noble y molt senyor?
CANTADOR Ja ho sé; pero, ans de ser d' ell,
-15-
primé agafava un pinzell
y 'm feya emblanquinador. 480

(Una campana petita toca quarts.)

MADALENA ¿Tocan quarts?


CANTADOR Serán de nou.
MADALENA Bueno donchs; quedém així.
CANTADOR ¿Seguint ab mal viure?
MADALENA (Agafant lo sach.)
Sí:
ja ho he dit un cop y prou.
Vull beure ví, cassar gats, 485
aná estripadota, fluixa
y ser gitana y ser bruixa.
Jo m riuré de tots plegats.
CANTADOR Donchs, ja que no hi ha remey,
no digueu may que 'm sou mare. 490
MADALENA No 't faré abaixar la cara.
CANTADOR Jo us donaré 'l que es de lley.
No us faltará res per viurer
y 'l silenci en pago espero,
perque jo soch un guerrero 495
y no m agrada fer riurer.
MADALENA Bé; donchs Deu te fassi bó.
(Anantsen, per sí.)
Tot passant per la taberna
beuré un trago y mitxa cuerna.
(Se 'n va.)
CANTADOR ¡Deu meu, Deu meu, quín baldó! 500

Escena III
Lo CANTADOR, lo SOLDAT.
SOLDAT ¿Senyor?
CANTADOR ¿Qué?
SOLDAT Son las nou luego.
CANTADOR Tens rahó, ja no hi pensaba.
SOLDAT Per ço veent que 'l temps passaba...
CANTADOR ¿Qué hi farás? L' amor es cego.
SOLDAT Penséu que si algú 'ns atrapa... 505
CANTADOR Pero ella vé...
(Escoltant passos.)
SOLDAT (¡Bona estrella!)
CANTADOR Mentres m' estich aquí ab ella,
tú, á n' allí, aguántam la capa.
(Li dona la capa, lo SOLDAT se la posa al brás, saluda
y se 'n va.)

Escena IV
Lo CANTADOR, LEONOR que surt ab precaució y per
tots cantons, fins que, veyent al CANTADOR, se tira als
seus brassos y segueix la escena ab gran passió.

LEONOR ¡Manrich!
CANTADOR ¡Leonor! ¡vida meva!
¡Estrella del firmament! 510
LEONOR No sé 'l meu cor lo que sent
sols al sentir la veu teva.
-16-
CANTADOR ¿Cóm, llavors, has tardat tant,
sabent que jo era al jardí?
LEONOR Per que t' he sentit qu' aquí 515
ab algú estabas parlant.
¿M' estimas?
CANTADOR Ja sabs que sí,
y, si de cas fos que no,
ó tindría poch d'aixó,
(Cervell.)
ó no tindría re aquí. 520
(Al cor.)
(Afectació.)
Quan se té una veu que zumba
com una armonía alegre,
y un cabell sedós y negre
com l' interior d' una tumba;
quan un cos, per doná xasco 525
á n als que de tot fan bromas,
se cimbreja com las plomas
del plumero del meu casco;
quan se té una boca hermosa
ahont hi ha cants dignes de merlas, 530
y rastelleras de perlas,
y fums de essencia de rosa;
si qui ho te no deixa encés
á n al qu' ho mira, Leonor,
ó no sab lo qu' es amor, 535
ó no te ni cor ni res.
LEONOR Tot aixó fa que jo crega
que per mí de amor suspiras.
CANTADOR ¡Quins ulls, Leonor! ¡Quan me miras
sempre m sembla que llampega! 540
LEONOR ¿Son tas paraulas formals?
CANTADOR Qu' ho digui l cor me decreta.
LEONOR ¡Ja 's coneix ben bé que ets poeta
premiat en los jochs florals!
CANTADOR De tal premi indigne só. 545
LEONOR Te diuhen damas rumbosas
lo Cantor de las hermosas,
y 'ls homes lo Cantadó.
Quan de tú jo 'm vaig prendar
encara 'm sembla que 't veig, 550
era un día, en un torneig,
que de tots vares triunfar.
Jo, reina, vaig dir severa:
-¡Pas al vencedor deixaune!-
Y 't presentas tot de llauna 555
que 'm vas semblá una fiambrera.
Te vas alsar la celada,
per jo la banda posarte,
y, al descubrirte y mirarte,
me vas deixá á mi admirada. 560
Mústich com un llus d' hostal,
romántich com un llauré,
los cabells á coll y bé,
y la barba de malalt.
Tú 'm vas veure, y, ab amor, 565
me vas doná una mirada,
jo vaig quedá enamorada
-17-
y es tota teva Leonor.
CANTADOR ¡Home més afortunat
no hi pót sé!
LEONOR Prou m' ho figuro. 570
CANTADOR Pero ¿'t passa algun apuro?
LEONOR Vols dir...
CANTADOR Qu' avuy has plorat.
LEONOR ¿Cóm, si ara en mí tot sonriu.
póts coneixe qu' hi ha hagut plor?
CANTADOR Perque tinch per tú, Leonor, 575
un aucell que tot m' ho diu.
LEONOR Aixó sí que no ho crech pas.
CANTADOR Lo que 't dich no ho duptes gens.
LEONOR Donchs jo vull sabé hont lo tens.
CANTADOR No t' espantis, ja ho sabrás. 580
Antes digam que es aixó
qu' t' ha posat trista així.
LEONOR Es que 'l germá est dematí
se m' ha posat com un lleó.
CANTADOR ¿Qué dius ara?
LEONOR Que pretén 585
que 'm casi luego ab lo Conde,
ó bé á la celda mes fonda
me destina d' un convent.
CANTADOR ¿Y no ho deyas?
LEONOR Sols per ço
he baixat al jardí. 590
(Ell pensa.)
CANTADOR ¿Tú m'estimas?
(De repent, després d'un rato.)
LEONOR Sabs que sí.
CANTADOR ¿Vols fugí ab mí?
(De repent, inspirat.)
LEONOR ¿Per qué no?
CANTADOR Corrent donchs; avuy ets méva.
LEONOR Pero si no tornas luego
y á D. Guillém jo m' entrego, 595
ja no puch dema ser téva.
CANTADOR ¿Tan depressa vá 'l traidó?
LEONOR A las déu ell torna aquí;
ó á n' al Conde dich que sí,
ó 'm tanca allá y s' acabó. 600
CANTADOR Corrent.
LEONOR ¿Qué?
CANTADOR (Fermesa.)
A las déu vindré.
LEONOR ¿T' esperaré?
CANTADOR En mí confía.
LEONOR ¿Seré téva?
CANTADOR En sent de día.
LEONOR ¡Oh! ¡gracias!
(Apretant la má ab passió.)
CANTADOR (Gravetat cómica.)
No hi ha de qué.
Veyám si així l vil tirá 605
vindrá encara á perseguirte.
LEONOR Donchs, ja entesos, tinch de dirte
que á n' aquí no 'm puch está.
CANTADOR ¿Per qué?
LEONOR Perque, si ell venia
y dins casa no 'm trobava, 610
tot lo plan nos esguerraba.
-18-
CANTADOR Tens rahó; sospitaría.
Ves donchs y pensa en demá.
LEONOR Vindrá bé, que crech qu' es festa.
CANTADOR Nos casará en Vallonesta. 615
LEONOR ¿Quí vols dí?
CANTADOR Mossen Será.
LEONOR Donchs, Manrich...
CANTADOR D' aquí endavant
ja més Manrich no 'm diré;
dígam Nápols.
(Exajerat sempre.)
LEONOR ¿Y per qué?
CANTADOR ¡Perque aquí tinch un volcán! 620
(Al pit.)
LEONOR Ab ton amor y ben rica,
com só ditxosa veurás.
CANTADOR ¿Y si patisses per cas?
LEONOR Sarna con gusto no pica.
(Zalamera.)
CANTADOR ¡Adéu, donchs!
LEONOR ¡No hi ha ningú, 625
Manrich, ab més gran fortuna!
CANTADOR ¡Mírat; hasta surt la lluna
per despedirse de tú!
LEONOR ¡Adios!
(Anántsen cap al palau.)
CANTADOR ¡Adeu!
(L' agafa per la má y l' acompanya fins á l' escalinata
de casa d ella, sempre ab delicadesa y majestat.)
LEONOR Pensa bé
qu' aquí es lo punt de la cita. 630
CANTADOR Qui bé ama no ho necessita.
LEONOR A las deu.
CANTADOR (Fentli un petó á la má.)
No faltaré.

Escena V
Lo CANTADOR sol.

Després de mirar per hont se 'n va LEONOR.

CANTADOR ¡Ja no estich en sa presencia!...


¡Ja es fora!... ¡Ja se n' anat!...
Pero ab tal magnificencia, 635
qu' hasta ha deixat una essencia
com de llum d' oli apagat.
Per ella sols lo cor sent
ser gitano y ser qui só;
mes, ans d' anar per la gent 640
qu' ha de salvarla, un moment
repetirem la cansó.
(Agafa la guitarra qu' ha quedat en un recó, s'
assenta en un pedrís que vé s ta de la finestra de D.
NUNYO y s posa á cantar la cansó del principi ó
un' altre que, tant allavoras com ara podrá servir,
mentres siga vulgar, mes aviat de pinxos y de un tó
sentimental. Al moment d' acabar l'
acompanyament de la guitarra, surt D. NUNYO á
la finestra.)

-19-

Escena VI
Lo CANTADOR, D. NUNYO.

NUNYO ¡Arri allá al diable á cantar!

(Y tot plegat li tira una gran gibrella d' aigua.


Lo CANTADOR al veurer s mullat fa un salt, y, llansant la
guitarra diu desesperat:)

CANTADOR ¡Cóm m' ha posat! Tro de Deu!


NUNYO ¡Y ara torneuhi...
(Rihentsen.)
CANTADOR (Amenassantlo ab furor.)
¡Baixéu! 645
NUNYO ¿Per qué?
CANTADOR Probéu de baixar.
¡Poca vergonya! ¡indecent!
NUNYO ¡Miréu que soch un guerrero!
CANTADOR ¡Apa donchs, aquí us espero;
baixéu si sou tan valent! 650
NUNYO Donchs ara, sols perque 's vegi,
vaig á baixar.
CANTADOR No m' atrapa;
aniré á buscar la capa
que no 'm convé que 'm coneixi.
Escena VII
LIBORI luego D. NUNYO.

LIBORI Marruixa, psi, psi, psi, psit. 655


(Buscant pe 'ls recons.)
¡Ay dimont i de marruixa!
¡Sembla qu hi hagi alguna bruixa!
Psi, psi, psi. Vaja: ha fugit.

(En aquest moment surt D. NUNYO tot vestit de guerrero ab


estrenya caps, la espasa nua, y adelantantse cap á LIBORI, diu
ab furor:)

NUNYO ¡Apa donchs; treyéu la espasa!


LIBORI ¡Ay ay! ¡D Nunyo! ¿y per qué? 660
(Terror.)
NUNYO ¡Perque aquí vos matare!
LIBORI ¡Carau! ¡no! ¡no sigui ase!
NUNYO ¡Ah! ¿ets tú?
LIBORI Sí, home, ¿y donchs?
NUNYO ¿Y no l has trobat per quí?
LIBORI Ara 'l busco, psi, psi, psi. 665
NUNYO Respónme prompte, talós.
LIBORI Lo majordom la demana
per darli un xich de sopar.
NUNYO ¡Que potser li deu menjar!
LIBORI Donchs ¿cóm viuría?
NUNYO ¡Pabana! 670
¡Vos dono á tots quatre natas
si may mes li donéu res!
LIBORI Bé, bé; miri: d' aquí un mes
no s podrá viure de ratas.
NUNYO ¿Per qué?
LIBORI Perque se las menja, 675
-20-
y, si are aquí 's mor de fam,
vés cóm s' arregla.
NUNYO (¡Mal llamp!
¡Y un home així al punt no es penja!)

(Durant los aparts, LIBORI buscará 'l gat.)

Pot tirá 'l de Urgell bravatas


dihent que 'ls séus homes son grans, 680
si 'ls séus primers capitans
venen aquí á menjá ratas.
LIBORI (¡No 's veu en tot lo jardí!)
NUNYO Libori, escolta.
LIBORI ¿Senyó?
NUNYO L' haig de veure primer jo 685
si acás se troba per 'quí.
LIBORI ¡Ay, ay!...
NUNYO ¡No hi ha mes ay, ay!
Lo que 't mano ho tens de fe.
LIBORI Donchs bueno, bueno; l duré.
NUNYO Y á mí no 'm repliquis may. 690
Sols perque sou criats antichs
us perdono aquestas y altres.
Pero ¡ay, si may mes vosaltres
déu res als méus enemichs!
LIBORI Si hasta de vegadas veya 695
que 'l tenían á la falda.
NUNYO ¡No sé cóm un cop no 't balda!
LIBORI Si tothom, veyentho, hi reya.
NUNYO Jo sí que, sentinte, rich,
y penso ja que m' apuras. 700
¡Vés si jo faré posturas
á n' al meu gran enemich!
LIBORI ¡Pero!
NUNYO ¡Basta!
(Veu de tró.)
LIBORI ¡Es que ja!
NUNYO ¡Prou!
(Crit mes terrible, que aturdeix enterament
á LIBORI.)
Lo portarás si aquí 's troba.
LIBORI ¿Me mana cap cosa nova? 705
NUNYO Per ara no res de nou.
(Se posa, sens voler, la má al cap, y 's trova ab lo
estrenya caps. La lluna 's tapa.)
¡Ah! Sí, vés, pórtam lo casco,
que, anant tant atrafagat,
á sobre 'l llit l' he deixat.
LIBORI Molt bé diu.
NUNYO (¡Si 'm veu, quin xasco!) 710

Escena VIII
Dits, LEONOR, que obra la porta ab precaució, treu 'l cap y diu:

LEONOR ¡Manrich!
(Baix y gran passió.)
NUNYO (Apart á LIBORI.)
¿Sents?
LIBORI (Apart á D. NUNYO.)
¡Bé ho he sentit!
NUNYO ¿No es la Leonor?
LIBORI Sí, senyó';
-21-
una cosa com aixó.
NUNYO Doncas vesten tot seguit.
(Imperi.)
LIBORI (Está que ni un burro ab febre 715
quan se sent picat de moscas.)
NUNYO (Vé per éll; potsé á las foscas
li podré dar gat per llebra.)

(LIBORI segueix anantsen y buscant pe 'ls recons: LEONOR s'


acosta buscant ab molta precaució, y, si convé, fent volta per
arribar á son temps á prop de D. NUNYO.)

NUNYO (Ja s' acosta... sí... ja vé.


¡Es guapa ¡ay! ¡com ella sola!) 720
LIBORI (¡Ara vés, pobra bestiola,
qué li deurá volgué' fé!)
(Se 'n vá.)

Escena IX
LEONOR, D. NUNYO, luego lo CANTADOR.

LEONOR ¡Manrich!
(Tirántseli als brassos.)
NUNYO (Apart ab goig.)
¡Ay!
LEONOR ¡Rey del meu cor!
Ja estaba mitj aturdida
quan has cantat tú, ma vida, 725
la cansó aquella d amor.
¡He tornat aquí á surtí,
per torná á véuret un rato!

(A n' al segon vers s' ha destapat la lluna, la escena ha quedat


clara y ha apareput lo CANTADOR embossat detrás dels dos,
que fins ara no ha pogut parlar de sorprés.)

CANTADOR (¡La veig així y no la mato!


Escoltém un xich aquí!) 730
LEONOR ¡No vols fé ni un trist petó
á la má dé quí t'adora!
(Lo COMPTE l fa. Lo CANTADOR al véureu fa un mohiment
adelantantse, y ensopega, fentla rodolar ab la regadora
que MACARI haurá deixat en siti apropósit. Sorpresa general y
quadro.)

CANTADOR ¡Malviatge la regadora!


LEONOR ¡Manrich! ¡Ah!
NUNYO (Apart ab rabia.)
¡Lo Cantador!
(Pausa.)
CANTADOR ¡Així á l' ánima 's desgarra 735
que tantas penas li costas!
LEONOR ¡Manrich del cor!
CANTADOR (Agafantla del recó.)
¡Si t' acostas
te clavo un cop de guitarra!
NUNYO Vos us ne guardaréu prou.
CANTADOR ¡Faré l que 'm dongui la gana! 740
LEONOR ¡Manrich!
(Suplicant.)
CANTADOR ¡Apártat, villana!
LEONOR Es un engany lo que t cou.
CANTADOR ¡Encara 't vols atreví!...
LEONOR No; pero hi pensat, errada,
que tú ab veu d' olla esquerdada, 745
cansons cantabas aquí.
Ab l' aura qu' ara fá fé
-22-
dolsos murmulls á la parra,
he sentit una guitarra,
tocada que ni un barbé! 750
(Gran passió.)
M' ha semblat que 't distingía
desd allí dins ab la Munda,
y á la lluna moribunda
lo plomero 't descubría.
M' ha semblat véurert aquí 755
ab un coll de mitja cana,
que, ó feyas badalls de gana,
ó suspirs d'amor per mí.
Y sentirme una ardó fonda,
com si hagués menjat llagosta, 760
baixo aquí, l traidor s acosta,
y 'm trobo ara qu es lo conde.
NUNYO (¡Me causa á fé de Deu rissa!)
CANTADOR Jo sé l que he vist y res més.
NUNYO (Cremat.)
¡Y bueno! No hauréu vist rés 765
que no hagi estat á missa.
CANTADOR ¡Ja us he dit un altre cop
que muxoni!
NUNYO ¡Tens poch pel!
LEONOR ¡T' ho juro pe l Deu del cel!
NUNYO Donchs corrent: ell rebrá drop. 770
LEONOR Totas aquellas protestas
(Abrassantlo.)
eran per tú, vull qu' ho creguis.
CANTADOR Ara ja ho crech, no 'm maseguis.
¿No veus que vaig de las festas?
NUNYO ¡Ja sou felís, sent així! 775
CANTADOR Y, si ho fos, diguéume ¿qué hi ha?
NUNYO Que podriau combregá
hasta ab rodas de molí.
CANTADOR ¿Per qué?
NUNYO Vaja: prou m' agrada
dirvos lo que habéu vist ja. 780
Perque ella m' ha dat la má
y aquí mateix l' hi besada.
LEONOR ¡Mentida!
NUNYO Y vos apretabau.
CANTADOR Era una equivocació...
NUNYO Pero ella...
CANTADOR ¡No us diu que no! 785
NUNYO M' ha dit...
CANTADOR Perque ho escoltabau.
NUNYO Tú cúidat de tú, gandul.
LEONOR ¡Ay Manrich!
CANTADOR ¡Cuidado, mestre;
no volgueu armar palestra
ó us clavo un tanto!
NUNYO Taul. 790
CANTADOR Si á n' á mí 'l treball m' espanta,
no us dona á vos desespero.
¡Vejám quí ha vist un guerrero
que 's lleva quan lo porch canta!
NUNYO Mes m' estimo dormí aixins 795
y engreixarme com molts gansos,
-23-
qu' escriure com vos romansos
y aucas de redolins.
CANTADOR Perque no 'n sabeu, pabana.
NUNYO Y després veníu aquí 800
per véurer si del jardí
alguna seba s' afana,
LEONOR ¡Verge santa de la Gleva!
CANTADOR ¡Moriréu!
(Accés de furor.)
LEONOR ¡Ah!
NUNYO ¡Aixó pot sé!
LEONOR ¡Deixau corre!
CANTADOR ¡Donchs per qué 805
me ve ara á treure la seba!
NUNYO Y no es la seba tan sols,
sino que, igual que las gatas,
veniu á menjar las ratas
que corren entre las cols. 810
CANTADOR ¡Mentida!
NUNYO Tot se sab ja.
CANTADOR Donchs no es cert.
NUNYO Y hasta m' han dit
que á la cuyna, cada nit,
los criats vos donan sopá.
CANTADOR ¡Faltaba aquest insult ara! 815
NUNYO Ja veyéu vos, lo d' Urgell
quíns homes te ¡votoanell!
CANTADOR ¡Millors que 'ls vostres!
NUNYO ¡No encara!
¡Cobart!
CANTADOR ¡Cobart habéu dit!
LEONOR ¿Qué feu?
CANTADOR (Treyentlas.)
¡Fora las espasas! 820
LEONOR ¡No us matéu! ¡no siguéu ases!
NUNYO ¿Cap hont anéu, atrevit?
CANTADOR Al camp, y allí en un recó
que sabréu, don Nunyo, espero,
que, si vos sou un guerrero, 825
un guerrero també só.
(D. NUNYO vacila.)
¿Per qué la espasa teniu?
NUNYO ¡Cantador! no m insultéu
si en res la vida estiméu!
CANTADOR ¡D. Nunyo, prompte, surtíu! 830
(Se 'n van los dos.)

Escena X
LEONOR, LIBORI.

LEONOR ha lluytat pera destorbarho, pero ha sigut retxassada


per tots dos y al moment que, sola, va á cridar surt LIBORI ab lo
casco de D. NUNYO.
LEONOR ¡Ay! ¡Libori! ¡cuita, corre!
LIBORI ¡Y aixó!
LEONOR ¡Que 's van á matar!
LIBORI ¿Y per qué?
LEONOR Prou preguntar.
LIBORI Donchs hont vaig?
-24-
LEONOR ¡Vés á la porra!
LIBORI Veuré si sentho soroll. 835
LEONOR Segueixlos darrera, ruch.
LIBORI Bueno.
(Anantsen poch á poch.)
LEONOR ¡Corre!
(Crit de l' ánima.)
LIBORI ¡Oh! no puch.
Malviatge jo y l' ull de poll.
(Se 'n va.)

Escena XI
LEONOR y luego D. GUILLEM.

LEONOR ¡Ja qu' en tú, Deu meu pensém,


fes al meu Manrich triunfá! 840
GUILLEM Leonor.
(Surtínt pe 'l palau de LEONOR.)
LEONOR (¡Ah! Lo meu germá.
Valor y dissimulém.)
GUILLEM ¿Se pot sabé á n' aquesta hora
per qué t' estás al jardí?
LEONOR Perque penso estarme aquí 845
fins á la radiant aurora.
¡Goso tant y tant de veras
entre aquestas flors preciosas!
GUILLEM ¡Vaya unas flors mes hermosas!
¡Bróquils, alls y tomaqueras! 850
¡Oh! ¡Tens gustos ben dolents
si ab semblants olors disfrutas!
LEONOR «Contra gustos no hay disputas.»
GUILLEM Ab aixó quedém corrents.
Pero, ara qu' estém ben sols 855
y no 'ns sent per quí ni un gat,
digas qué has determinat.
¿Vols á n' al Conde ó no 'l vols?
LEONOR Ja us he dit, Guillem, que no,
al parlarne al dematí. 860
GUILLEM ¿Y tot per quell altre?
LEONOR Sí.
GUILLEM T' haig de comprá un sí senyó.
LEONOR ¡Com sou tant fí y elegant
podéu reptar, poca pena!
GUILLEM ¿Quí ho diu?
LEONOR Jo y la Filomena. 865
GUILLEM ¡La bestia sempre al devant!
LEONOR ¡Veyáu, Guillem, de tractarme
com correspón á una dama!
GUILLEM Deshonrant la meva fama,
vos sou qui vol insultarme. 870
No teníu en tant com jo
no, 'l brillo de vostra cuna,
quan deixéu á n' al de Pruna
per un pobre cantadó.
LEONOR ¡L' estimo y l' haig d' estimar 875
perque es tot d' ell lo meu cor!
GUILLEM ¡Donchs prepareuvos, Leonor,
perque l' hauréu d' olvidar!
LEONOR ¡Primé 'l llanto 'm sumerjeixi
-25-
com dintre 'l mar una sonda! 880
GUILLEM La noble passió del Conde
t' omplirá 'l buit qu' ell te deixi.
LEONOR ¡Impossible!
GUILLEM Basta ja.
Dech al conde grans favors
ell ha sentit per tú amors, 885
y jo res li puch negá.
Ab aixó, l' oncle canonje
ya sab com ho té de fe;
ó á las deu ja tú hi vens be,
ó 't ve á buscar per ser monja. 890
LEONOR ¡Menos aixó l meu cor sent!
GUILLEM Donchs, quan vagin á comprar,
te passarán á buscar
las sis criadas del Convent.

(LEONOR se 'n va.)

Escena XII
D. GUILLEM, D. NUNYO.

GUILLEM ¡Del mando ja 'l bastó empunyo 895


y tot aquí ha d' anar dret!
Pero algú soroll ha fet.
(Molts murmulls per fora.)

(Mirant.)
¡Un coix qu' ha entrat! ¡Ah! D. Nunyo.

(Surt D. NUNYO ab estrenyacaps.)

NUNYO ¡Jo, que trech foch pe 'ls caixals!


GUILLEM ¿Y aixó donchs, qué us ha succehit? 900
NUNYO ¡Qu' estich del tot aburrit
d' aquests criats animals!
Figuréus que ja roncaba
per curarme 'l constipat,
quan me sento, tot plegat, 905
qu' aquí 'l Cantador cantaba.
Li tiro una gibrellada
per veure si se 'n n' iría;
ell, cremat, me dessafía,
y jo li contesto: -Nada; 910
¡al camp, á matá ó morí!-
Mes sent distret, com se sab,
duya encara estrenyacap,
y aném á batrerns així.
Ell té estocada que no erra; 915
comensém; per baix m' amida,
y m' ha fet una ferida
al dit xich del peu esquerra.
GUILLEM Si qu' heu estat desgraciat.
NUNYO ¡Aixo ray, tant se m' en dona! 920
GUILLEM ¿Donchs qué?
NUNYO Esperéus una estona
y sabréu cóm ha acabat.
Coixejant m' en vaig d' allí,
ab l' estrenyacaps 'm vehuen
uns xicots, que so boig creuhen, 925
y 'm cridan: -¡De setse 'l ví!
GUILLEM ¡Quina quitxalla mes ase!
-26-
NUNYO Pero com qu' ab rahó era,
ab aixó, tronxos y fuera,
m' han acompanyat á casa. 930
GUILLEM ¡Y tot per 'quest Cantador!
NUNYO La ferida; pero 'l criat
que 'l casco no m' ha portat
té culpa de lo pitxor.
GUILLEM Si 'm passa á mí, no crech ja 935
que ara estrenyacaps dugués.
NUNYO Es que, fill, si me 'l tragués
me podría constipá.
Pero parlém, D. Guillem,
sols de la vostra germana. 940
GUILLEM Diu que no li dá la gana
de casarse com volém.
NUNYO ¿No us agradaría á vos
lo poderme ser parent?
GUILLEM ¡Estaría mes content, 945
Conde, qu' un gos ab un os!
Pero ella ja está obcecada
en que ab l' altre 's vol casar,
y la vindrán á buscar
á las deu, per ser tancada. 950

Escena XIII
Dits, LIBORI ab lo casco.

LIBORI Ja no hi he trobat á ningú.


NUNYO ¿Ahónt?
LIBORI (Coneixentlo.)
¡Ah! (Ara 'm pensaba
que ab donya Leonor parlaba.)
¡Senyor!
(Treyentse la gorra.)
NUNYO ¡Hola! ¿á qué vens tú?
LIBORI Donya Leonor m' ha enviat, 955
dihentme que ab algú 's mataban,
á mirá al camp si 'ls trobavan,
pero en lloch los he trobat.
NUNYO ¡Sempre vens á missas ditas!
GUILLEM (¡Quan fou mort lo combregaren!) 960
NUNYO ¡Gandul del diable!
(Cremat.)
LIBORI (Apart com pensant: ara ve lo fort.)
¡Preparen!
NUNYO ¡Ah! ¡quín bastó necessitas!
¿No t' he demanat lo casco?
LIBORI Aquí l té.
(Presentantli.)
NUNYO ¡També á bona hora!
LIBORI ¡Com quan l' he dut era fora!... 965
NUNYO Per tú m' he vist ab un xasco.
Si torna á succehir may mes,
te fico al cep quatre días.
GUILLEM Si fos ab mí ja hi serías.
NUNYO Ara dom lo casco y vés. 970
(Se treu l' estrenyacaps, que 'l dona á LIBORI, y 's
posa 'l casco. LIBORI s' en va coixejant.)
NUNYO ¡Libori!
(Cremat.)
LIBORI ¿Qué?
-27-
NUNYO (Dant passos, coix.)
Vina aquí.
¿Tant si vaig coix com si no,
á tú qué t' importa?
LIBORI ¡Jo!
NUNYO ¡Donchs per qué 't burlas de mí!
GUILLEM Mes drop y menos palica. 975
NUNYO ¡Poca vergonya!
LIBORI ¡Ay jo 't foll!
¿No veyéu qu' es l' ull de poll
que ab 'quest temps me crucifica?

Escena XIV
Dits, MACARI, BALDIRI, MADALENA y soldats que la duhen
lligada en confusió y dantli empentas.

TOTS ¡Mateula!
ALTRES ¡Mateula!
NUNYO ¿Qué es?
MACARI Portém aquesta gitana 980
que, per fers' passar la gana,
robaba cols.
MADALENA ¡Mentiders!
NUNYO ¿Es vritat lo qu' aquest diu?
MADALENA No, senyor, jo no robaba;
no mes me las emportaba. 985
MACARI ¡Vaya un descaro!
LIBORI ¡Se 'n riu!
GUILLEM (Jo ho compondría á pallissas.)
BALDIRI També ha pres rahims.
MADALENA Perqué bermo.
NUNYO ¿Y donchs qué us penséu que fermo
los gossos ab llangonissas? 990
LIBORI (Me sembla qu aquesta cara
jo la he vista.)
(Per la gitana, observantla.)
NUNYO Responéu.
¿Cóm es qu' al meu jardí entréu
á robar, com feyau ara?
MADALENA Si 'm perdona, mi senyó, 995
li diré qu es per miseria.
NUNYO Aixó ja es cosa mes seria.
MADALENA ¡Perdónim!
NUNYO Dono 'l perdó.
LIBORI No, D. Nunyo.
NUNYO ¡No! ¿Y per qué?
LIBORI Perque ó jo molt m' haig d' errar 1000
ó ella 'l noy nos va robar.
NUNYO ¡Qué dius ara!

(La gitana s aterrorisa.)

(D. NUNYO dona un salt d espant, de modo que figuri que ha


trepitxat l ull de poll de LIBORI, 'l qual s' agafará 'l peu y
saltará á peu coix dant mostras de dolor.)

GUILLEM (¡No pot sé!)


BALDIRI (A MACARI.)
En sent gitanas y vellas
no n' he vist may cap d' honrada.
LIBORI ¡Caráu, quína trepitjada!... 1005
¡M' ha fet véurer las estrellas!
-28-
NUNYO ¿Y per qué ho pots suposar?
GUILLEM (¡Vaya una cosa mes rara!)
LIBORI Perque es la mateixa cara
de la que varen cremar. 1010
Ab aixó li deu ser filla,
y es fácil que, per venjarla...
NUNYO Tens rahó; donchs á tancarla.
MACARI A la galera, pubilla.
MADALENA ¡Ay, senyor, soch inocenta! 1015
NUNYO Aixó dieuho al tribunal.
BALDIRI (¡Ja 'm jugaría jo un ral
que li costa la corpenta!)
MADALENA ¡Ay! ¡perdó per mor de Deu!
NUNYO De seguida á la presó. 1020
MADALENA (Cridant.)
¡Manrich! ¡Fill meu! ¡Cantadó!

(Sorpresa general.)

NUNYO ¡Vos la mare d' aquell jueu!


UNS ¡Que mori!
(Abalansantse á n' ella.)
ALTRES (Fent lo mateix.)
¡Que mori!
NUNYO (Prolongat é imponent.)
¡Pssi!
Espereuvos una estona.

(Tots retrocedeixen.)

GUILLEM Deixeulos.
NUNYO No; aquesta dona 1025
toca de dret al butxí.
Pero si ella descubreix
ahont se troba 'l meu jermá,
tot seguit deixeula aná
y que 's salvi avuy mateix. 1030
MADALENA Si jo no se hont es.
LIBORI Busquéuho.
MADALENA Pero ¿cap ahont?
LIBORI ¡A la porra!
NUNYO Vaja; aquí no vull camorra.
Ya us ho he dit; ab aixó, feuho.
(Al cel.)
¡Avuy t venja l butxí, 1035
angelet dels cabells rossos!
MADALENA ¡Li esquilo de franch los gossos
si 'm salva!
NUNYO (Ab veu terrible.)
Fora d aquí.
MADALENA (Ja m sembla que sento l paf.)
BALDIRI ¡Ay! ¡pobreta, ja estás fresca! 1040

(Se 'n van portantsen á MADALENA lligada, y LIBORI, que l


segueix coixejant, diu anantsen:)

LIBORI ¡Mare de Deu, quína gresca!


Sembla 'l mercat de Calaf.

-29-

Escena XV
D. NUNYO, D. GUILLEM, LEONOR, criadas del convent
y FILOMENA.

Al moment que han quedat sols los dos caballers, apareixen, per
la porta de casa D.ª LEONOR las deu criadas del convent,
arrenglaradas, vestidas com hermanas y ab un cabás cada una
d' anar á comprar, en los quals s hi veurá escarola, ápit ó sebas,
indicant que venen de comprar lo sopar. Detrás segueix D.ª
LEONOR plorant y apoyada en FILOMENA. Tot aixó molt
majestuós.

NUNYO ¿Qué es aquesta professó?


GUILLEM Son las criadas qu' ara ja
venen de comprá 'l sopá 1045
y se 'l enduhen.
LEONOR (En sent á mitx teatro.)
¡Senyó!
(Apart y al cel.)
¡Feu qu' arribi en lo moment
de salvarme!
NUNYO (Apart á D. GUILLEM.)
Obligueula.
GUILLEM D. Nunyo, per mí deixeula;
ó us pren á vos ó al convent. 1050

(Aquí la professó s' atura. D. GUILLÉM s' adelanta cap á D.ª


LEONOR.)

GUILLEM Ara qu' encara aquí es hora,


Leonor, triéu y remenéu.
LEONOR M' heu dat temps fins á las deu.
GUILLEM Es que ja son á la vora.

(En aquest instant tocan las deu pausadament; moment de


ansietat general.)

LEONOR (¡No ve, m' enganya 'l traidor!) 1055


GUILLEM ¿Qué havéu triat?
LEONOR (Ab un esfors.)
Ser monja.
GUILLEM (Rabiós.)
¿Sí?
Donchs en marxa.

Escena XVI
Dits, lo CANTADOR y luego soldats.

CANTADOR (Presentantse de repent.)


No. ¡Alto aquí!

(Sorpresa general, á las criadas 'ls cauhen los cabassos, los


caballers quedan horrorisats y LEONOR dona una mirada al
cel, de gratitut.)
GUILLEM ¡Sant Antoni!
NUNYO (¡'L Cantador!)
CANTADOR Vinch á salvá á l' inocenta.
GUILLEM ¡Jo, Conde, estich com glassat! 1060
(Apart al CONDE.)
NUNYO (¡Com si m' haguessen tirat
una olla d' aigua bullenta!)
CANTADOR Leonor, aném.
(Abrassantla per endúrsela.)
NUNYO (Treuhen tots las espasas.)
Primer morta.

(Lo CANTADOR, ab LEONOR als brassos, se bat ab los dos,


reculant, fins que ells, veyent que 'ls fuig cridan:)

-30-
GUILLEM ¡Soldats del Conde!

(Surt una partida de soldats.)

NUNYO ¡Au á ell!


CANTADOR ¡A mí, soldats del d' Urgell! 1065

(Surten los soldats del CANTADOR que 's baten ab los


del CONDE, fins que lo CANTADOR desapareix entre 'ls seus.
Las criadas, aixís que veuhen espasas, tractan de fugir: pero
veyent que no poden, s'acorralan en un cantó esporuguidas.)

CANTADOR Lo primé es passar la porta.


(Desapareix ab LEONOR.)
NUNYO ¡Ha fugit!
GUILLEM (Desesperat.)
¡Oh! ¡villanía!
NUNYO ¡Agaféulo mentres vinch!
(Cridant fort.)
LIBORI (Cridant desde dins.)
¡Ja 'l tinch, D. Nunyo, ja 'l tinch!

(Al sentir aquest crit de LIBORI, 'ls soldats paran la pelea:


tothom espera ab gran ansietat, fins que surt LIBORI ab un sach
treu de dintre un gat agafat pe 'l clatell l ensenya ben alt, y
tothom retrocedeix horrorisat, las criadas fan un xisclet. Rápit.)

TOTS ¡Ah!
GUILLEM (¡Aquí hi ha bruixería!) 1070
FI DEL ACTE PRIMER
Acte II

Lo teatro representa l' interior d' una presó; en un cantó la gitana ajeguda
sobre un pelut, aprop d' una taula rústica ahont hi haurá una carbassa,
recado d' escriure, etc., etc.

Escena I
LIBORI, BALDIRI.

Lo segon, ab un gran manyoch de claus obra la porta á n' al


primer, qu entra coixejant.

BALDIRI Endavant.
LIBORI (Entrant.)
Bon dia.
BALDIRI ¡Hola!
Libori, ¿qué dihém de bó?
LIBORI ¡Ay fill meu! ¿qué vols que diga?
qu' estich mort de l' ull de poll.
(Deixantse anar sobre una cadira fatigat.)
BALDIRI Te fesses lo calsat gran. 5
(Recalcantho.)
LIBORI Si ho es.
BALDIRI Donchs bé; no ho es prou.
LIBORI Ja 't dich jo qu' es un martiri
dels mes grossos qu' hi ha l mon.
BALDIRI Mira: agafa un trempaplomas,
feshi un tall, y s' acabó. 10
LIBORI ¿Que 't pensas potser que robo
per llensá així un calsat nou?
BALDIRI Y donchs, home, ¿que vols ferhi?
LIBORI Aguantarme.
BALDIRI No pas jo.
Pero digas.
LIBORI ¡Qué!
-32-
BALDIRI ¿Qué diuhen? 15
¿L' amo encara es tan rabiós?
LIBORI Justament ara ell m' envía.
BALDIRI ¿Y aixó, donchs, qué hi ha de nou?
LIBORI A veure si la gitana
y 'l seu fill, lo Cantador, 20
segueixen sens novetat.
BALDIRI Per ara digas que bons.
(Senyalantla.)
Ella dormint tot lo día
y fent uns ronchs que fa po;
ó, si 's desperta algun rato, 25
bebent mes tragos que 'l món.
Ell, allá, al seu calabosso,
que, per sort, no es gaire fosch,
ó bé escriu cada punt versos,
per l' estil dels qu' hi ha á n' als goigs, 30
ó bé canta ab la guitarra
cansons que trencan lo cor.
LIBORI ¿Y no 'n canta de bermellas?
BALDIRI ¿De bermellas?... psi... molt poch.
LIBORI Ya saber, també, que 'l pobre 35
no pot estar molt d humor.
BALDIRI Donchs, ab tot y aixó, Libori,
te dich que té un escrit bó.
Mírat, jo, com que tinch l' oncle
que ja sabs que 's diu Ramón, 40
y es passat demá 'l seu sant,
vaig dir que 'm fes lo favor
de ferm, per darli 'ls bons días,
una felicitació,
y ¡amigo! m va fé una décima 45
que faría enterní un mort.
LIBORI ¿Se pot sentí?
BALDIRI (A la butxaca.)
Aquí la porto.
Escolta bé.
(Trayentla y preparantse á llegir.)
LIBORI (Parant atenció.)
Vaja, donchs.
BALDIRI (Llegint.)
Con delicia verdadera
vuestro santo disfrutad, 50
y en esta festividad
sea vuestra dicha entera;
tal es la voz lisonjera
del alma, que esto le agrada,
y, si es del cielo escuchada 55
suplica al Señor, rendida,
que le dé dicha cumplida
para tan solemne diada.-
LIBORI ¡Si que amigo, es cosa bona!
BALDIRI ¿T' agrada, vritat?
LIBORI Y molt. 60
No mes qu' una cosa estranyo,
que te la dirá tothom.
¿Cóm es qu es en castanyola?
BALDIRI Perque així fa més senyor.
LIBORI Molt bé, molt be; pero, home, 65
¿sembla que l' empleo nou
te proba?
-33-
BALDIRI Mes que no 't pensas.
LIBORI ¡Si 't posas com un toixó!
BALDIRI No faig res en tot lo día...
LIBORI Fé 'l dropo proba á tothom. 70
No es tot hú lo teva vida
ó la de 'n Macari y jo.
BALDIRI Per çó vaig mirá, ab empenyos,
si tindría aquesta sort,
perque, entre se escarceller 75
y viure com un rector,
ó bé ser criat de D. Nunyo
esposantme á renys y cops,
vaig pensar: -Deixém al Conde
y preném l' empleo nou. 80
LIBORI ¡Y que vas ensopegarho!
BALDIRI Sí, sí, vaja, he tingut sort.
LIBORI Sobre tot ara que 'l Conde
cada día es mes rabiós.
BALDIRI Vaja: es un home terrible. 85
¡Sempre ab aquest mal humor!
LIBORI Jo no mes l' he vist alegre
quan vá agafá al Cantadó.
BALDIRI Sí; pero ell lo que voldría
es tenir Donya Leonor. 90
LIBORI Diuhen que ja 's va casar
quan va fugí ab lo traidó,
y, feya ja un mes que ho era,
quan aquí 'l pobre xicot,
per vení á salvá á sa mare, 95
va quedar pres.
BALDIRI Bé ho sé prou.
LIBORI Qui está també que rabía
es D. Guillem.
BALDIRI Y té rahó,
perque al últim li es germana
y no li fá molt favor. 100
LIBORI ¿Y ella no se sab ahont para?
BALDIRI Ningú la pot trobá en lloch.
LIBORI Deu está en algun castell
del Comte d' Urgell.
BALDIRI Y donchs.
LIBORI Pero ¡ah! quan ella sápiga 105
qu' han de matá al seu xicot!
BALDIRI ¿Vols dir?
LIBORI Vaya; y á sa mare.
BALDIRI Donchs hi haurá bona funció.
LIBORI Jo sols pel xicot ho sento.
BALDIRI Jo també.
LIBORI ¡Pobre xicot! 110
¿Vritat que sembla impossible
que li siga mare aixó?
Jo no ho crech.
BALDIRI ¿Qué?
LIBORI No ho sé, vaja,
per mí hi ha un misteri gros.
Y després, ¿si fos fill d' ella 115
-34-
sabría tant?
BALDIRI Sí; sab molt.
LIBORI En fí; siga lo que vulga,
jo no m hi fico per çó.
BALDIRI ¡Ah! sí, sí, es clar, que s' arreglin!
LIBORI ¿Pero y tú, Baldiri, hont dorms? 120
BALDIRI A n' al quarto de la escala.
LIBORI ¡Bah! Ja es bona habitació.
BALDIRI Sino que hi ha moltas ratas
y es molt humida.
LIBORI ¡Jo 't foll!
¡Deu me 'n guart jo de dormirhi! 125
BALDIRI Per las ratas sobre tot.
LIBORI ¿Que vols dir que son molt grossas?
BALDIRI ¿Si ho son, dius? Pitjor que lleons.
Mira, aquesta nit passada
se m van menjá uns sabatots. 130
LIBORI Pero bé; aixó es culpa teva.
¿Per qué no las treus?
BALDIRI ¿Y cóm?
LIBORI Ab pansas enmatzinadas;
es lo sistema millor.
BALDIRI Per ço que jo, ab la ratera, 135
ja ho he probat, y no 's pot.
LIBORI ¡Ah! no, no; sent així grossas,
va molt bé com te dich jo.
Compras unas quantas pansas
y un xich d' arsénich, molt poch... 140
Ja veurás, val mes que ho fassi
jo mateix.
BALDIRI Sí; es lo millor.
LIBORI Jo te las duré arregladas,
tú las tiras pe 'ls recons
ans d' aná al llit, y al llevarte, 145
ja las tens mortas.
BALDIRI Bé donchs,
si 'm fas lo favor de ferho,
t' ho estimaré.
LIBORI ¡Per qué no!
¡Ay, ay, ay!...
(Sentint dolor al alsarse.)
BALDIRI ¿Qué?
LIBORI Aixó mata.
¡Ves ara jo com me moch! 150
BALDIRI ¿Me vols creure á mí?
LIBORI ¿Qué?
BALDIRI Pósat
la sabata á retaló.
LIBORI ¿Vols dir?
BALDIRI Vaya.
LIBORI Doncas femho.
(Posántseli.)
¡Ah!...
(Respirant.)
BALDIRI ¿Qué tal?
LIBORI Ja es un consol...
Donchs bé, me 'n vaig xano, xano, 155
que m' espera 'l majordóm.
BALDIRI Pensa en alló de las ratas.
-35-
LIBORI ¿Lo qué?
BALDIRI Las pansas.
LIBORI ¡Ah! Prou.
BALDIRI Vejám.
LIBORI Mira, per pensarhi:
fém un nús al mocador. 160
(Se treu lo mocador de la butxaca y ho fa. Se 'n vá
y queda la porta oberta.)

Escena II
MADALENA, BALDIRI, luego 'l COMTE.

BALDIRI Aixó es un home com cal.


¡Sempre ho dich, me caso ab ronda!
Pero pujan... Hola, 'l Conde.
(Mirant per la porta.)
Vaja, qu ha sigut puntual.
NUNYO ¿Estem ben sols?
BALDIRI (Descubrintse.)
Sí senyó; 165
no hi ha mes qu' ells dos á casa.
NUNYO Posat la gorra, tros d' ase.
BALDIRI Favor que 'm fá.
NUNYO ¿Cóm va aixó?
BALDIRI Per ara va molt bé tot.
NUNYO Sobre tot has de pensá' 170
en alló del meu germá.
BALDIRI No n' hi puch treure ni un mot.
Li tocaba ahí certs punts
per veure si aixís parlaba
y ¿sabeu que 'm contestaba? 175
NUNYO ¿Qué?
BALDIRI Que demá som dillúns.
NUNYO ¡Tró de Déu! Y si no enrahona
tinch perdut al meu germá!
BALDIRI ¡No mes pensa en traguejá!
Per ço dorm tant, dorm la mona. 180
NUNYO Si que, amigo, 'n treurem poch.
BALDIRI Sempre sentiréu qu' exclama
somiant: -¡La bestia! ¡La flama!
y diu que lluny veu un foch.
NUNYO Ja l veurá, y aviat, de veras. 185
BALDIRI ¿Per qué?
NUNYO Morirá cremada.
BALDIRI Ja ha de sé' una mort pesada.
NUNYO Ningú ha vist may morts llaujeras.
BALDIRI ¡D. Nunyo! ¡per Déu no ho digui!
Jo mes m hauria estimat 190
morí com l avi, penjat.
(D. NUNYO riu.)
¡Home! Per mes que se 'n rigui!
NUNYO Ben mirat, tot es prou mal.
BALDIRI Tot te 'ls seus inconvenients;
peró n hi ha de més dolents 195
y, aixó del foch, es fatal.
NUNYO Per lo que l teu vot s hi empenya,
no voldrias tú tal mort.
BALDIRI Menos que tingués l' honor
de que 'm fesseu vos de llenya. 200
-36-
NUNYO Bé; parlém d' un' altre cosa.
BALDIRI Diguéu.
NUNYO Luego en sa presencia
los llegirán la sentencia,
y tú á n' aquí farás nosa.
BALDIRI Molt bé diu; me 'n aniré. 205
NUNYO Primer la dirán al fill
y ho vull véurer sense perill.
¿No podré ferho?
BALDIRI Y molt bé.
A sobre 'l seu calabosso
hi ha una reixa molt petita, 210
s' hi pot guaytá, y així evita
que 'l vegi ell.
NUNYO ¡Lo bon mosso!
¡Vejám, ja que res l' espanta,
si l espantará l morí!
BALDIRI (No ho crech.)
NUNYO Bueno; vaig allí. 215
BALDIRI ¿Tanta pressa porta?
NUNYO ¡Y tanta!
Lo tribunal no s espera
y fá rato ja qu' hi ha anat.
BALDIRI No l' he vist pas.
NUNYO Es qu' ha entrat
per la porta del darrera. 220
BALDIRI Pero 'ls jutjes son molt gansos.
NUNYO ¡Ca!
BALDIRI ¿Y es cert que morirá?
NUNYO Mira si es cert, qu ara ja
he manat fer los romansos.
BALDIRI ¡Sembla que se n' han de véndrer, 225
perque ell es molt conegut!
NUNYO Per ço 'l negoci he volgut
pe 'l meu compte.
BALDIRI Ja ho va enténdrer.
¿Pero y si ell se sab girá
y pot lograr, que l perdoni 230
lo Rey?
NUNYO Deixa que s' enrahoni;
lo Rey no 'l perdonará.
Per aterrá la traició,
jo faig obrá aquí la lley,
y, mentres fora es lo Rey, 235
jo só lo Rey de Aragó.

(A una senya imperiosa de D. NUNYO, obra BALDIRI una


porteta per la qual desapareix lo COMTE.)

Escena III
BALDIRI y MADALENA, que, al anarsen D. NUNYO, 's
desperta fregantse 'ls ulls.

MADALENA ¿Quí es lo qui ara surt... vejám?


¿Quí ha sortit, Baldiri, digas?
BALDIRI ¡Vaya un tip de pesar figas
-37-
que vos feu!
MADALENA Acosta 'l mam. 240
(BALDIRI li dona la carbassa y ella beu.)
BALDIRI ¡Aixó es saber xarricá!
¡Y qué dura!... ¡au, au, així!...
Miréu qu' un se va morí
ab la carbassa á la ma.
MADALENA ¿Ahont es lo noy?
BALDIRI (Senyala.)
Al seu quarto. 245
(Potsé ara ab tota paciencia
s' está escoltant la sentencia.)
MADALENA Jo aquí de dormir m' afarto.
¿Vos habéu esmorsat ja?
BALDIRI ¡Uy, uy, no fa pas poch rato! 250
MADALENA ¿Y heu menjat?
BALDIRI Molt bo y barato:
un bunyol de bacallá.
MADALENA ¿Ab algú altre?
BALDIRI (Impacient.)
No; tot sol.
MADALENA ¡Quín orgull! ¡Sembla que vos
ja teníu un rey al cos! 255
BALDIRI Lo que hi tinch es un bunyol.
MADALENA Vaja; aixó no pot durar;
(Remenantse.)
jo estich mitj morta y cruixida.
BALDIRI (Avuy la veig aixerida
y la podré fer cantar.) 260
MADALENA ¡Fins quan durará 'l martiri!
BALDIRI Fins que, un día que volguéu
vos aquell cas nos contéu.
MADALENA ¿Y es cert?
BALDIRI A fé de Baldiri.
MADALENA ¿Y si sou un mala púa 265
que 'm volguesseu enganyar?
BALDIRI Vos juro que us puch salvar
si 'm dihéu la vritat núa.
MADALENA Núa no; fa massa fret
y l' anar nú es molt poch fí. 270
BALDIRI Bueno donchs la podéu dí
ab camisa y calsotets.
MADALENA Me promets que no ho dirás?
BALDIRI ¡Qué haig de dir, santa cristiana!
MADALENA Jo, encare que só gitana, 275
no só bruixa.
BALDIRI No ho dich pas.
MADALENA Pero aixó ningú ho vol créurer,
y, si ho dich, tothom se 'n riu.
BALDIRI ¡Ah! es clar; es alló que s diu:
-Ten fama y clavat á jéurer.- 280
MADALENA Se va dí aixó de la mare,
perque molts hó van pensar,
y la varen fer cremar
quan jo era molt xica encare.
La venjansa mes segura 285
es la que may re perdona,
y un cop jo vaig se una dona
vaig robá aquella criatura.
BALDIRI ¿Lo germá del Conde?
-38-
MADALENA Sí.
Me 'l ne vaig emportá á casa, 290
y l meu home, qu era un ase,
corría ab lo noy per llí.
BALDIRI ¿Quín noy?
MADALENA Un qu' era fill meu.
Vaig encendrer luego un foch
y li tiro al cap de poch. 295
BALDIRI ¿Al del Conde?
MADALENA ¡Ah! ¡Prega á Deu!
Pero 'm vaig equivocar
amohinada ab lo tropell,
y, en lloch de tirarhi 'l d' ell,
lo meu fill hi vaig tirar. 300
BALDIRI Donchs diguéu que 'l Cantadó
es lo noy que busquém ara.
MADALENA ¡Qué ha de ser! ¡Quí sab hont para!
(Dissimulant.)
BALDIRI Diguéu donchs; ¿cóm va aná aixó?
MADALENA Jo, á mes del que vaig cremar, 305
tenía aquest, qu' es l' héreu.
BALDIRI ¿Y del altre, donchs qué 'n feu?
MADALENA A l' altre l vaig amagar.
BALDIRI ¿Y l Cantador, tan guapet,
es fill vostre? ¡quína sort! 310
MADALENA ¡Oh! ¡Tu haguesses vist al mort!
Aquell era aixeridet.
Estava tant gras, tant bo,
que, quan va se un xiquet gran,
un cop va aná ab un sant Joan 315
de bé, en una professó.
Tothom miraba, fent guinyos,
los seus rissos llarchs y rossos,
y molts ne volían trossos
per fe perrucas per ñiños. 320
Las donas ja estaban fartas
de besarlo cada rato,
y hasta un li va fe 'l retrato
per ferne fe reys de cartas.
BALDIRI Ja ha de se un trastorn ben gros, 325
tení un fill així y matarlo.
MADALENA Jo no faig sino plorarlo.
BALDIRI ¡No 'm feu riurer! ¿plorar vos?
MADALENA De pensarhi, ja ho faig ara.
BALDIRI Donchs á fé ls plors no us escauhen. 330
MADALENA Y unas llágrimas que 'm cahuen
grossas com anís de frare.
BALDIRI Lo millor que podéu fe
per acabar tot aixó
es aná ab lo Cantadó 335
y viure tranquils y bé.
MADALENA ¿Y aixó jo com vols qu ho fassi?
BALDIRI Dihent ahont es aquest germá
que l Conde us va demaná.
MADALENA No tingas po qu' ell 'm cassi. 340
Després que tingués lo noy,
si molt convé 'm mataría
-39-
BALDIRI Prometentho, ho cumpliría.
MADALENA Ho vaig jurá á sant Eloy.
Si no 'm mata 'l noy viurá, 345
pero si com ell va dí,
mata al Cantador y á mí,
també 'l seu noy morirá.
BALDIRI Vamos, bé; digueume hont es
y deixeuvos de musica. 350
MADALENA ¡No teníu poca palica!
BALDIRI ¿Voléu dirho?
MADALENA ¡Ca!
BALDIRI ¿Y després?
MADALENA Després veurém; ara no.
BALDIRI (No se 'n treu ni una paraula.)
MADALENA Porta 'l ví d' aquí la taula. 355
BALDIRI ¿Ja hi torném?
(Dantli.)
MADALENA (Acabant de béurer.)
¡Ay! ¡si es tan bó!
¿Sabs cóm es que 'l noy no ve?
BALDIRI Teníu rahó, veig que no ha entrat.
MADALENA ¿Y per qué?
BALDIRI Estará ocupat.
(¡Si tú sabías en qué!) 360
MADALENA ¡Ay lo fill meu del meu cor!
¡Per salvarme s ha perdut!
BALDIRI Ell va voler ser tossut.
MADALENA Ara 'm sento mal de cor.
¿Tens préssechs ó alguna nespra? 365
BALDIRI Quan n' hi había no 'n volíau.
MADALENA ¿Y salsitxas?
BALDIRI ¡No teníau
mala salsitxa ahir vespre!
¿No sabéu qu' ara no 's mata?
MADALENA ¡Ah! ¡tens rahó!
BALDIRI ¡Qué fastigosa! 370
MADALENA Donchs dom algun altra cosa.
BALDIRI No tinch re.
MADALENA Aixó es parlá en plata.
BALDIRI Fins que 'm dihéu ahont es lo noy
jo no us donaré cap gust.
MADALENA Ja hi pensaba, ara tot just. 375
BALDIRI Y qu' hauréu de dirho.
MADALENA (Burlantsen.)
¡Sí, oy!
BALDIRI Com que jo explicaré á l' amo
tot lo que vos m' heu contat.
MADALENA (¡Ah ximple! Jo li he explicat
perque així 'l salvarme tramo.) 380
BALDIRI Avuy tot se li dirá.
MADALENA L' espieta del portal nou
cada dia guanya un sou.
BALDIRI Sí, sí; ja podéu canta...
(Se 'n va.)

Escena IV
MADALENA y luego LEONOR y LIBORI.
MADALENA Ara aquest, com qu' es un ase, 385
explicará al Conde aixó,
-40-
y ja no podrá matarme
per que jo no mati 'l noy.
Si ells sabían tant que 'l buscan,
lo qu' ara 'l tenen aprop... 390
¡Primer morir! Si 'l prenían...
¿cóm, de qué viuría jo?

(Las últimas paraulas se van debilitant, fins que queda


enterament adormida, y entran LIBORI y LEONOR tota negra y
cuberta ab un vel.)

LIBORI Aquest es lo calabosso.


LEONOR ¿No sents, Libori, quíns ronchs
tan terribles?
LIBORI ¡Prou que 'ls sento! 395
LEONOR ¿Y quí es?
LIBORI Sa mare que dorm.
LEONOR ¿Ell fill d' aquesta donota?
Pensarhi sols ja 'm fa po.
LIBORI Aixó sol, ja es per fe caurer
totas las alas del cor. 400
LEONOR Quan ell, pobret, va explicarmho,
me va da á mí tal trastorn,
que 'm pensaba que m moría.
LIBORI Qui s' ha trastornat soch jo,
que 'm creya qui sab ahont erau, 405
quan me sento á n' aquí un cop,
me giro bé, y ¡votoalisto!
veig que sou donya Leonor.
LEONOR ¡Donya Leonor que aquí arriba
sols per salvá al Cantador! 410
LIBORI Lo qu' ara he fet no ho faría
per ningú sino per vos.
¡Sabent lo qu hi ha hagut ab l' amo
guiarvos fins á las presons!...
¡Pobre de mí si ho sabían! 415
LEONOR No ho sabrán, no tingas pó...
LIBORI Jo vos he acompanyat
perque, demanantmho vos,
impossible es re negarvos.
LEONOR Perque 'm dus, Libori, amor. 420
Lo primer que fe ara ns toca
es pensá en salvarlo.
LIBORI Aixó;
per ara ell s' está aquí dintre.
(Senyala 'l quarto.)

LEONOR No hi será demá ja, no.


LIBORI Demá plourá.
LEONOR ¿Per qué ho pensas? 425
LIBORI Perque 'm fíbla l' ull de poll.
LEONOR Déixam sola.
LIBORI (Aixó 'l que busco.)
LEONOR Veuré si á n' aquí 'l veig jo.
Vésten y que Deu t' ho pagui.
LIBORI Pero m' heu de fe un favor. 430
LEONOR ¿Quín?
LIBORI Doná aixó á n' en Baldiri
aixís que 'l vejéu.
-41-
(Dantli una paperina de paper d estrassa, d' aquestas
d' embolicar fideus, plena de pansas.)
LEONOR (Prenentho.)
¿Qué son?
LIBORI Pansas per matar las ratas.
LEONOR ¿Ab enmatzinas?
LIBORI ¡Y donchs!
Cuidado á tastarne ni una 435
perque es un verenu fort.
LEONOR Ho guardaré á la escarcela.
(Ho fa.)
Y tú, Libori, té aixó.
(Dantli una cosa.)
LIBORI ¿Donchs qué m déu?
(Desplegantlo.)
LEONOR Un bergansi
pe 'l noy xich del teu xicot. 440
LIBORI ¡Ay, pobret! Quan veu á l avi
ja sembla que s torna boig.
Moltas gracias.
LEONOR No es regalo;
es pago sols de favors,
y he pensat que, tenint nét, 445
comprarte aixó es lo millor.
LIBORI Jo ho crech, dona, us ho aprecio.
LEONOR Ja pots anarten si vols.
LIBORI Mira, noy, que 't porta l' avi!
¡Mira, nen, ¡oh! ¡oh! ¡oh! 450
(Se 'n va content, ensenyant la cadena y com fent
festas á una criatura.)
Escena V
LEONOR, MADALENA.

LEONOR Aixó es la presó: aquí está,


y, malehint la seva sort,
déu está esperant la mort,
que pot ser no tardará.
Precís es ¡ay, qu' ell pateixi; 455
sempre sol, sempre tancat,
y al mitj de tanta humitat
qu' hasta es fácil que 's floreixi.
¿Per qué així 'l vaig estimar?
¡Infelís! ¿per qué, Deu meu, 460
sent un pelon, com se veu,
tant amor li vaig posar?
L' amor l' ha perdut, l' amor.
Jo 'l meu carinyo maleheixo;
pero ó ara lliure 'l deixo 465
ó por ell moro ab valor.
Si volentlo jo estimar
volgués lo Conde cedí...
falto... es cert, pero jo així
lo puch tal volta salvar. 470
¡Per salvarte! sí, no es broma!
tant so capassa de fé.

(Se sent al carrer una esquella de matxo de un toch


trist, y una veu de xicot que diu:)

VEU «Caritat, per dirne bé


-42-
per l' ánima de aquest home.»
LEONOR ¡Qué he sentit! ¡es cert aixó! 475
(Espolsántselas.)
¡No duch cotó á las aurellas!
¡Oh! ¡he sentit bé las esquellas!
Vas á morir, Cantador.
No, Manrich; t' has enganyat;
l' amor logra quant demana. 480
DINTRE ¡Ah!
(Badall prolongat.)
LEONOR ¡Aquest badall de gana!
¡Si molt convé no ha esmorsat!
(Al volessen anar se sent puntejar una guitarra.
Un moment després MANRICH canta de dintre:)
MANRICH «Despacio viene la muerte,
que está sorda á mi clamor;
para quien morir desea 485
despacio viene por Dios.
¡Ay! adios, Leonor,
¡Leonor!»
(L' actor podrá cantar aquesta cansó ó un altra
qualsevol, mentres digui que va á morir.)
LEONOR ¡Ell es ¡ay! y vol morí,
mentre aixó á mí m' horripila!
¡Cada hu per llá hont la enfila! 490
Tot lo del món es així.

(MANRICH canta la segona estrofa.)

LEONOR ¡Que no plori! ¡y aixó esperas,


quan de ferho tant m' apuro,
que algun cop fins me figuro
que soch un sostre ab goteras! 495
Si ara tú á n' aquí vinguesses,
á Leonor veyent aquí,
de l' amor que cab en mí
no crech ja que may duptesses.
Aquí 't busco, entre afliccions 500
y llansant suspirs al aire,
ab l' afany ab que un drapaire
busca drapets pels recons.
Si creyas tú qu' era broma,
qu' es cert ara 't probaré. 505

(Se sent la esquella y la veu:)

VEU «Caritat per dirne bé


per l' ánima d' aquest home.»
LEONOR No, no morirás; jo ho sé.
Buidaré del plor la copa,
y, mullat com una sopa 510
á n' al Conde deixaré.
Per ço, del amor la sonda
trobará dins mí, virtut.
¿Tems encara ab inquietut?
(Ab la mateixa paperina 's buida las pansas á la
boca.)
Ja no puch ser may del Conde. 515

-43-

Escena VI
MADALENA, LEONOR, D. NUNYO.
NUNYO (Falta sols estendre un auto
y que 'l portin á la mort.)
LEONOR ¡Comte! ¡Comte!
NUNYO (Salt de sorpresa.)
¡Ah! ¡Leonor!
¡M' heu deixat estupeflauto!
LEONOR ¿No sabéu per qué he vingut? 520
NUNYO Sí, Leonor; prou que m' ho penso.
LEONOR Donchs á demanar comenso
que no siguéu tant tossut.
NUNYO ¿Y á n' aixó, has vingut, ingrata?
¡A implorar per un rival! 525
¡Per un rival! ¡insensata!
So D. Nunyo del Parpal.
LEONOR ¿Aquesta resposta estranya
qué vol dir, quan no he duptat?
NUNYO Primer que ma voluntat 530
se tors un tinter de banya.
LEONOR ¡Comte! ¡Ah! ¡per mor de Deu!
Deya que no us estimaba,
pero jo m' equivocaba.
Vos estimo, si 'l salvéu. 535
NUNYO ¿Es cert, Leonor?
(Ab goig.)
LEONOR Vos ho juro;
salveulo á n' ell de seguida
y disposéu de ma vida.
NUNYO ¡No 'm veig pas en poch apuro!
¡Cóm quedo ara ab aquells gansos! 540
LEONOR ¿Vos agrade 'l tracta ó no?
Responeume.
NUNYO Lo pitxó
es que ja he fet fé 'ls romansos.
LEONOR ¡Aixó qué hi fa!
NUNYO ¡No pas poch!
perdo un grapat de diners. 545
LEONOR ¡Pero á vos aixó qué us es,
Comte y senyor d' aquest lloch!
NUNYO Es lo meu amor molt gran;
fora negarho, negarme;
pero no puch resignarme 550
may, Leonor, á perdre tant.
LEONOR ¡Per pietat!
(Arrodillantse.)
NUNYO (Patint.)
¡Ah!
LEONOR No ho puch créurer.
NUNYO ¡Vos dich que no!
LEONOR Si será.
NUNYO Sí, sí; ja podéu xiulá
si es que l' ase no vol béurer! 555
LEONOR ¡Quí mes ditxós! Vos y jo,
en sent salvats fugirém,
y lluny nos estimarém
ab acendrada passió.
-44-
NUNYO ¡Leonor, delicia inmortal! 560
LEONOR En premi ell ser lliure espera.
NUNYO Femho donchs d' una manera
que no 'm pari á mí tan mal.
LEONOR De esperá aquest plan me canso;
deu á l' ansia algun estalbi. 565
NUNYO Es qu' encara qu' ell se salvi,
jo per ço vendré 'l romanso.
LEONOR Si no passa lo qu' hi ha escrit...
NUNYO A n' al cap de vall, s' escriu
que lo que 'l romanso diu 570
no es vritat qu' hagi succehit.
LEONOR Bueno donchs.
NUNYO Quedém entesos:
salvéuli ara vos la vida,
que s en vagi, y, desseguida,
fugím tots dos com promesos. 575
LEONOR ¡A! sí, sí; així tot s' acaba
y no us dará més molestia.
MADALENA ¡Ah! ¡la bestia!
(Somiant.)
NUNYO ¿Qué?
MADALENA (Somiant.)
¡La bestia!
NUNYO (Me pensaba que 'm cridaba.)
LEONOR Sento pasos.
NUNYO Ell, que ve 580
aquí un rato cada día.
LEONOR Tot plegat, se sorpendría:
d' aquí un instant tornaré.
NUNYO Vos vindré á buscá á las nou.
LEONOR Ja podéu anar refiat. 585
NUNYO (Es que gat escarmentat,
ab aigua tebia 'n te prou.)
(Se 'n va.)

Escena VII
MADALENA, CANTADOR, BALDIRI.
Se sent que 'l segon obra la porta per dintre dels bastidors.
Luego surt y fent pas al CANTADOR, diu:

BALDIRI Entréu.
CANTADOR ¿La vols despertá?
BALDIRI (¡Com ronca! ¡Mal llamp la empestia!)
¡Ep!
(Sacsejant á la gitana.)
MADALENA (Horror.)
La bestia! ¡La bestia! 590
BALDIRI Só jo, dona.
MADALENA Donchs, ¿qué hi ha?
BALDIRI Lo vostre fill qu' es aquí.
MADALENA ¡Ah! ¿ets tú? acóstat fill meu.
BALDIRI Anéu depressa y penséu
(Anantsen.)
que luego vindrá 'l butxí. 595

(Lo CANTADOR queda pensatiu. La gitana beu un trago.)

-45-

Escena VIII
MADALENA, CANTADOR.

CANTADOR (¡Morí al fí! ¡Fatal estrella


me segueix desde 'l bressol!
Mes callém, que 'l desconsol
no alcansi á la pobre vella.)
(Parlant ab lo CANTADOR, que se li acosta.)
MADALENA Noy, aquells sómits estranys 600
cada nit mes se m' allargan.
CANTADOR (Apartantla.)
Cada día cols, amargan;
aixó ja dura massa anys.
(Queda lo CANTADOR pensatiu; MADALENA l'
agafa pe 'l bras.)
MADALENA (Com ab horror.)
Sempre, al está endormiscada.
una bestia lletxa avansa, 605
es la teva avia. «¡Venjansa!»
me crida ab veu rovellada.
Quan, lo cos dormint, reposa,
me torna á sortir de nou...

(Lo CANTADOR surt del seu ensopiment.)


CANTADOR Bé, bé, mare; ja n' hi ha prou. 610
(Sembla la cansó enfadosa.)
MADALENA Aquí ab tanta soletat,
me succeheix molt mes sovint.
CANTADOR No estesseu sempre dormint.
MADALENA ¡Es tant trist estar tancat! 615
Fugim, noy; no estiguém mansos.
CANTADOR No trobo cap medi.
(Rumiant.)
MADALENA ¿No?
¿Donchs voldría saber jo
de qué 't serveix fer romansos?
¿De qué 't serveix que, ab la ploma, 620
sápigas fer tanta historia?
¿Potsé has perdut la memoria?
CANTADOR Calléu, que no estich de broma.
Res podém ferhi; ja es tart.
MADALENA Si no ho procuras, es clá. 625
CANTADOR Creguéume, mare; es en va.
MADALENA ¡No t' has tornat poch cobart!

(Al sentir MANRICH la paraula cobart se reanima


y diu ab entussiasme:)

CANTADOR ¡¡Cobart!! Porteume á n' al camp


de batalla, y ¡viva Déu!
allí matant me veuréu 630
ab la vivesa del llamp.
Deixeumhi anar; y, ab la malla
de sanch d' altres sanguejant,
me veuréu quedar triumfant,
sol, sobre 'l camp de batalla. 635
Dihéu que per la porta aquella
(La entrada.)
lo de Pruna entri aquí dins,
y us lo deixo fet bossins
que 'l mes gros será l' aurella.
Pero arrancá aquestas massas 640
-46-
de ferro, pedra y morter,
mare meva, aixó es volguer
qu' un roure fassi carbassas.
MADALENA Creume; apura el teu senderi
per véurer si 's pot fugí, 645
perque, per passarla així,
en lo món, val mes no serhi.
Allavors, com algun día,
no exposarém gens la pell,
y en algun poblet d' Urgell 650
plantém una barberia.
Per plantarla, no m amohina
res, qu' he fet lo pensament
de que 'l teu casco tant lluent
nos pot servir de bassina. 655
Del sabre 'n fem ganivetas,
la falda es pentinador,
la celada escarpidor,
y la llansa, unas forquetas.
La escarcela, 'ns servirá 660
per recullirhi 'l cabell,
será 'l cinturón la pell
per navajas afiná.
Tú ab guitarra, y jo ab pandero,
passarém felís lo día, 665
y 's dirá la barbería:
«Barbería del guerrero.»
Vindrá gent de tot l' entorn...
CANTADOR ¿Pero, y la corassa sola...
MADALENA Servirá de casserola 670
per traginá 'l gall al forn.
CANTADOR Deixéus d' enrahonar mes,
mare, qu' aixó son brams d' ase.
La espasa, que 's quedi espasa,
y la corassa lo qu' es. 675
MADALENA Prou que de callar m' afarto;
permétem ara garlar.
CANTADOR Donchs ja podéu enrahonar
que jo me 'n torno al meu quarto.
MADALENA Manrich.
(MADALENA va adormintse.)
CANTADOR ¿Qué?
MADALENA Jo vull que 'm digas 680
tant al teu quarto ¿qué hi fas?
CANTADOR Escrich. Aneu cap al jas,
que veig qu' estéu pesant figas.
(Lo CANTADOR acompanya á MADALENA al jas, l'
ajeu, y ell se li arrodilla al costat.)
Dormiu mes que 'l guix.
MADALENA ¿Qué vols
que fassi, pobre de mí? 685
Enrahonar, menjá y dormir.
(Adormintse.)
Aquets son los meus consols.
(Queda adormida.)
CANTADOR Dormiu, dormiu nit y día,
mentres jo vos vetllo 'l son,
encar que, per vos, al món 690
no hi ha pena ni alegría.
-47-
¡Al menos ¡ay! no m' amohino
sentint explicá ab veu bronca
que us surt la bestia. ¡Cóm ronca!
¡Pobreta! Sembla un tocino. 695

Escena IX
MADALENA, CANTADOR, LEONOR.

LEONOR ¡Manrich!
CANTADOR ¡Ah! ¡Es ilusió!
¿Ets tú, Leonor?
LEONOR Sí, Manrich.
Jo, qu' al teu costat estich
per calmarte l' aflicció.
CANTADOR Sí, tú sola 'l meu deliri 700
podrás, hermosa, calmar;
vina, donchs, á consolar,
amorosa, mon martiri.
LEONOR ¿No 't diu re 'l meu cor quan calla?
CANTADOR Que m' estimas me diu massa. 705
LEONOR Fuig depressa, que 'l temps passa
Manrich, y la Joana balla.
CANTADOR ¿Qué fugi, dius?
LEONOR ¡Sí, sí, ves,
surt de aquesta presó fonda!
CANTADOR ¡Y so lliure!
LEONOR Sí... ja 'l Conde... 710
CANTADOR ¡Leonor! ¡Lo conde!!... ¡Aixó mes!
¿Tú implorar pe 'l meu amor
als peus del Conde has pogut?
¡Si molt convé li has venut
la teva má y 'l meu cor! 715
¡Antes que tal llibertat,
d' estar pres aquí m' alabo!
LEONOR ¡No val la vida!...
CANTADOR ¡Ni un xavo!
¡Fesme matar, per pietat!
Esmola be un ganivet 720
á la pedra d' una aiguera,
y així mátam, trapassera,
antes que ser tú d' aquet.
¡La vida! ¿Qué es, d' ella eixint,
si de viurer ja m' afarto? 725
¡Qué es la vida! ¡Per un quarto
venen la de don Crispin!
LEONOR ¡Fuig, fuig; lo temps es preciós
y, no ignoris, si ho vols fer,
que del Comte no puch ser. 730
CANTADOR Donchs bé; fugirém tots dos;
la mare també vindrá.
LEONOR Tú solament.
CANTADOR ¡Ah! ¡Aixó no!
LEONOR Cuita, vésten.
CANTADOR ¡Y sol jo!
LEONOR ¡Potsé algú 'ns ha observat ja! 735
-48-
CANTADOR No hi fa re, aquí 'm quedaré.
¡Nos quedarém, mare meva!
Ab tú menjarém pa y seba
y per tot estarém bé.
LEONOR Val més menjar llus ó reig 740
y salvarte.
CANTADOR ¡Tant t' apura!
LEONOR ¡Es perque se m' figura
que tú mort has de ser lleig!
¡Manrich, ay!
CANTADOR ¡Ja no hi ha amor!
¡Cupido, ets un embustero! 745
¡Qu t' ha fet aquest guerrero
per destrossarli així 'l cor!
LEONOR ¡Si vejesses com pateixo
quan m' estás tractant així!...
¡amor meu! fesho per mí 750
per lo que per tú sufreixo.
Los nervis... ara... si... no erro;
me tiban tots. Tú no 'm nombras...
Só una figura de sombras
que li arrencan los fil-ferros. 755
Bé sé qu' ara 't vaig á fer
mes mal que al llautó una llima;
pero sabrás quant t' estima
la que tú no has comprés bé.
Mentres cridant t' enragullas, 760
jo 'm sento en aquest indret,
(Costat.)
com si fos un coixinet
y m' hi clavessen agullas.
Jo 't dich, ja qu' aixís me matas,
omplint lo meu cor d' espinas, 765
qu' he menjat ab enmatzinas
las pansas de matar ratas.
CANTADOR (Veyent la paperina.)
¡Ah! ¡las pansas! ¡Y es vritat!
¡Y jo la tractava així
quan moría ella per mí! 770
LEONOR ¡Ah!
CANTADOR ¡Las pansas!
LEONOR ¡Per pietat!
CANTADOR (¡Me mata!)
LEONOR ¡Ay, jo 'm moro ja!
CANTADOR ¡Leonor meva!
LEONOR L' pló 'm ve aquí,
y no se 'm volen obrí
las aixetas de plorá. 775
Y després d' aquests treballs
en que may la sort diu: -Basta.-
encara haurém donat pasta
per fer dramas y ventalls.
(De repent.)
¡Mira, Manrich, 'l butxí! 780
Venen á buscarte ja;
no 't moguis, no; 't vull trobá
al meu costat, al morí.
CANTADOR Millor donchs; ja trobo estrany
com no venen á buscarme: 785
-49-
que 'm portin luego á matarme
y... tal día fará un any.
LEONOR Dom la má, Manrich, ¡ay!
CANTADOR (Dantli.)
Té.
LEONOR Ja se 'm va acostant la mort.
(Posantli la má.)
¿No sents quín trip trap lo cor? 790
CANTADOR ¡Sembla un molí paperé!
LEONOR ¡Ah! Luego aquest castell gótich
la meva tumba será.
CANTADOR ¡Ay quín fret! ¡quín tremolá!
(Fa mes ulleras que un óptich.) 795
LEONOR ¡Manrich!
CANTADOR ¿Qué?
LEONOR ¡Estémnos tots dos!
Ja se 'm va acabant la vida...
Adéu, ja...
CANTADOR Abur, querida.
LEONOR Jo so morta... ¡Adios! adios.
(Mor, pausa.)
CANTADOR ¡Adios per sempre, Leonor! 800
¡Ja no viu; ja l' he perduda!
(Aixugant una llágrima.)
¡L' última gota espremuda
de la munyeca del cor!
(Per LEONOR.)
¡La que á tothom socorría,
l' ángel pur de la modestia! 805
¿No sabeu quí era?

-50-
MADALENA (Somiant ab veu grossa:)
¡La bestia!

(Lo CANTADOR dona un salt, pero quan veu qu' es sa mare,


diu:)

CANTADOR ¡Ah! La mare que somía.


(Pausa.)
(Contemplantla.)
Aquí está; deume un llaut,
obriu la porta una estona,
y us cantaré 'l qu' era mona; 810
pero heu de tení quietut.
Una corona d' arbustos
poseuli, pe 'l qu' era atenta,
y á mí, deume aigua de menta,
que diu qu' es bona pe 'ls sustos. 815
Deumho y 'm veuréu passar
per la porta que 'm detura.
Mes ¡ploréu sa desventura
como á mí 'm veyéu plorar!

Escena X
Dits, D. NUNYO, D. GUILLEM, LIBORI, BALDIRI, MACARI,
soldats, lo BUTXÍ y poble.

NUNYO ¡Leonor!
CANTADOR Mireula estirada. 820
GUILLEM ¡La meva germana!
(Cayenthi al costat.)
LIBORI (Reparantho.)
¡Oy!
GUILLEM ¡Portéu oli!
(Cridant.)
CANTADOR (A BALDIRI veyent que no ho sent.)
¡¡Oli!!
BALDIRI Voy.
(Se 'n va corrents.)
CANTADOR Ha mort aquí enmatzinada.
NUNYO Ja en vos lo crímen se pinta.
MACARI (Sí; no está del tot alegre.) 825
CANTADOR Es que tinch l' humor molt negre.
LIBORI (Si fos d' ell ne feya tinta.)
GUILLEM (Tocantla.)
Sí. Sí. ¡Está freda!
MACARI (Rihent y reparantho.)
¡Ay jo 't foll!
GUILLEM ¡Leonor!
CANTADOR ¡Ah!
MACARI (Rihent.)
¡Mírat aquell
qué sembla tot de vermell! 830
NUNYO ¡Tro de Déu!
(Desesperat.)
LIBORI (Sentintse fiblar.)
¡Uy! ¡l' ull de poll!
CANTADOR (¡Horrorós, terrible pas!)
MACARI (A LIBORI.)
¡Mira tú!
(No 's pot contení veyent al BUTXÍ.)
LIBORI (Al BUTXÍ rihent.)
¡Mestre, si qu' anéu vermell!
¿Que us ha surtit sanch del nas? 835
NUNYO (Al CANTADOR.)
Ja está preparada 'l eyna.
CANTADOR ¡Leonor! ¡ab! 'l cor se 'm travessa.
BUTXÍ (Cremat.)
¡Vagin un xiquet depressa,
qu' al escorxador tinch feyna!
CANTADOR ¡Mareta meva! Hasta luego. 840
(Se 'n va desesperat, seguit del BUTXÍ y dels
guardias.)
LIBORI ¡Ay!
(Per l' ull de poll.)
MACARI ¿No ho dus á retaló?
LIBORI ¡Davant del Conde!
(Li fa molt mal.)
-51-
MACARI Tens rahó.
MADALENA (Despertant.)
¿Toquém las de Villadiego?
LIBORI ¡Bah! deixam lo ganivet.
(MACARI li dona.)
COMPTE (Agafantla.)
¡Perduda, veníu aquí! 845

(Lo CONDE arrastra á MADALENA cap á la reixa, per hont se


suposa que 's veu lo patíbul. D. GUILLEM plora ajonollat prop
de LEONOR. LIBORI está buscant un punt per hont estriparse
la sabata ab la punta del ganivet, y 'ls demés fan quadro.)

MADALENA May me deixarán dormí.


(Veyent lo quadro.)
¡Ah! ¡Manrich! Noy ¿qué t' has fet?
NUNYO Que ningú fassi burgit.
Obriu la reixa ¿qué féu?
(A n' als de dintre.)
MADALENA ¡No 'l matéu, no: no 'l matéu! 850
NUNYO Miréusel.

(Se sent un cop terrible.)

MADALENA ¡Oh!
(Xisclet.)
MACARI (Apart al sentí 'l cop.)
Bona nit.
MADALENA ¡¡Es ton germá!!

(Sorpresa general, menos LIBORI, que segueix en sa taleya.)

TOTS ¡Ah!
MADALENA (A D. NUNYO.)
¡Mal cor!
NUNYO ¡Qué habéu dit, bruixa malvada!
MADALENA ¡Mare meva! ¡estás venjada!
NUNYO ¡Tró de Deu!
(Rebatent la gitana per terra.)
MADALENA (Ageyentse.)
¡Déixam fe 'l mort! 855
MACARI (¡Sembla un sómit y ha passat!)

(Surt BALDIRI corrent ab un setrill d' oli.)

BALDIRI Aqui está 'l setrill del oli.


GUILLEM ¡Ja es tart!
(Sentiment inmens.)
(En aquest moment se sent un rach, que 'l fa un gran estrep
que LIBORI 's fa á la sabata.)

MACARI (A LIBORI veyent lo que ha fer.)


No crech que t' amoli.
LIBORI Aixís tot s' haurá acabat.

You might also like