Professional Documents
Culture Documents
(Soler Hubert, Frederic Serafí Pitarra ) Cantador, Lo
(Soler Hubert, Frederic Serafí Pitarra ) Cantador, Lo
Serafí Pitarra
PERSONATGES
-3-
Acte I
Escena I
LIBORI, MACARI, BALDIRI.
Surt lo primer ab un cistell al bras, que conté lo que á son temps
se veurá y crida per tots cantons:
Escena II
Lo CANTADOR, un SOLDAT y luego MADALENA.
La escena queda silenciosa un rato, lo cel s ha enfosquit un xich,
se posan á cantar las granotas comensant una, després dugas, y
aixís gradualment, fins que cantan totas, parant de repent per
sentirse puntejar una guitarra primer y després la veu
del CANTADOR que canta la parodia de una cansó castellana;
després d aixó s' obra la finestra del palau en que viu LEONOR,
treu ella lo cap y diu:
Escena III
Lo CANTADOR, lo SOLDAT.
SOLDAT ¿Senyor?
CANTADOR ¿Qué?
SOLDAT Son las nou luego.
CANTADOR Tens rahó, ja no hi pensaba.
SOLDAT Per ço veent que 'l temps passaba...
CANTADOR ¿Qué hi farás? L' amor es cego.
SOLDAT Penséu que si algú 'ns atrapa... 505
CANTADOR Pero ella vé...
(Escoltant passos.)
SOLDAT (¡Bona estrella!)
CANTADOR Mentres m' estich aquí ab ella,
tú, á n' allí, aguántam la capa.
(Li dona la capa, lo SOLDAT se la posa al brás, saluda
y se 'n va.)
Escena IV
Lo CANTADOR, LEONOR que surt ab precaució y per
tots cantons, fins que, veyent al CANTADOR, se tira als
seus brassos y segueix la escena ab gran passió.
LEONOR ¡Manrich!
CANTADOR ¡Leonor! ¡vida meva!
¡Estrella del firmament! 510
LEONOR No sé 'l meu cor lo que sent
sols al sentir la veu teva.
-16-
CANTADOR ¿Cóm, llavors, has tardat tant,
sabent que jo era al jardí?
LEONOR Per que t' he sentit qu' aquí 515
ab algú estabas parlant.
¿M' estimas?
CANTADOR Ja sabs que sí,
y, si de cas fos que no,
ó tindría poch d'aixó,
(Cervell.)
ó no tindría re aquí. 520
(Al cor.)
(Afectació.)
Quan se té una veu que zumba
com una armonía alegre,
y un cabell sedós y negre
com l' interior d' una tumba;
quan un cos, per doná xasco 525
á n als que de tot fan bromas,
se cimbreja com las plomas
del plumero del meu casco;
quan se té una boca hermosa
ahont hi ha cants dignes de merlas, 530
y rastelleras de perlas,
y fums de essencia de rosa;
si qui ho te no deixa encés
á n al qu' ho mira, Leonor,
ó no sab lo qu' es amor, 535
ó no te ni cor ni res.
LEONOR Tot aixó fa que jo crega
que per mí de amor suspiras.
CANTADOR ¡Quins ulls, Leonor! ¡Quan me miras
sempre m sembla que llampega! 540
LEONOR ¿Son tas paraulas formals?
CANTADOR Qu' ho digui l cor me decreta.
LEONOR ¡Ja 's coneix ben bé que ets poeta
premiat en los jochs florals!
CANTADOR De tal premi indigne só. 545
LEONOR Te diuhen damas rumbosas
lo Cantor de las hermosas,
y 'ls homes lo Cantadó.
Quan de tú jo 'm vaig prendar
encara 'm sembla que 't veig, 550
era un día, en un torneig,
que de tots vares triunfar.
Jo, reina, vaig dir severa:
-¡Pas al vencedor deixaune!-
Y 't presentas tot de llauna 555
que 'm vas semblá una fiambrera.
Te vas alsar la celada,
per jo la banda posarte,
y, al descubrirte y mirarte,
me vas deixá á mi admirada. 560
Mústich com un llus d' hostal,
romántich com un llauré,
los cabells á coll y bé,
y la barba de malalt.
Tú 'm vas veure, y, ab amor, 565
me vas doná una mirada,
jo vaig quedá enamorada
-17-
y es tota teva Leonor.
CANTADOR ¡Home més afortunat
no hi pót sé!
LEONOR Prou m' ho figuro. 570
CANTADOR Pero ¿'t passa algun apuro?
LEONOR Vols dir...
CANTADOR Qu' avuy has plorat.
LEONOR ¿Cóm, si ara en mí tot sonriu.
póts coneixe qu' hi ha hagut plor?
CANTADOR Perque tinch per tú, Leonor, 575
un aucell que tot m' ho diu.
LEONOR Aixó sí que no ho crech pas.
CANTADOR Lo que 't dich no ho duptes gens.
LEONOR Donchs jo vull sabé hont lo tens.
CANTADOR No t' espantis, ja ho sabrás. 580
Antes digam que es aixó
qu' t' ha posat trista així.
LEONOR Es que 'l germá est dematí
se m' ha posat com un lleó.
CANTADOR ¿Qué dius ara?
LEONOR Que pretén 585
que 'm casi luego ab lo Conde,
ó bé á la celda mes fonda
me destina d' un convent.
CANTADOR ¿Y no ho deyas?
LEONOR Sols per ço
he baixat al jardí. 590
(Ell pensa.)
CANTADOR ¿Tú m'estimas?
(De repent, després d'un rato.)
LEONOR Sabs que sí.
CANTADOR ¿Vols fugí ab mí?
(De repent, inspirat.)
LEONOR ¿Per qué no?
CANTADOR Corrent donchs; avuy ets méva.
LEONOR Pero si no tornas luego
y á D. Guillém jo m' entrego, 595
ja no puch dema ser téva.
CANTADOR ¿Tan depressa vá 'l traidó?
LEONOR A las déu ell torna aquí;
ó á n' al Conde dich que sí,
ó 'm tanca allá y s' acabó. 600
CANTADOR Corrent.
LEONOR ¿Qué?
CANTADOR (Fermesa.)
A las déu vindré.
LEONOR ¿T' esperaré?
CANTADOR En mí confía.
LEONOR ¿Seré téva?
CANTADOR En sent de día.
LEONOR ¡Oh! ¡gracias!
(Apretant la má ab passió.)
CANTADOR (Gravetat cómica.)
No hi ha de qué.
Veyám si així l vil tirá 605
vindrá encara á perseguirte.
LEONOR Donchs, ja entesos, tinch de dirte
que á n' aquí no 'm puch está.
CANTADOR ¿Per qué?
LEONOR Perque, si ell venia
y dins casa no 'm trobava, 610
tot lo plan nos esguerraba.
-18-
CANTADOR Tens rahó; sospitaría.
Ves donchs y pensa en demá.
LEONOR Vindrá bé, que crech qu' es festa.
CANTADOR Nos casará en Vallonesta. 615
LEONOR ¿Quí vols dí?
CANTADOR Mossen Será.
LEONOR Donchs, Manrich...
CANTADOR D' aquí endavant
ja més Manrich no 'm diré;
dígam Nápols.
(Exajerat sempre.)
LEONOR ¿Y per qué?
CANTADOR ¡Perque aquí tinch un volcán! 620
(Al pit.)
LEONOR Ab ton amor y ben rica,
com só ditxosa veurás.
CANTADOR ¿Y si patisses per cas?
LEONOR Sarna con gusto no pica.
(Zalamera.)
CANTADOR ¡Adéu, donchs!
LEONOR ¡No hi ha ningú, 625
Manrich, ab més gran fortuna!
CANTADOR ¡Mírat; hasta surt la lluna
per despedirse de tú!
LEONOR ¡Adios!
(Anántsen cap al palau.)
CANTADOR ¡Adeu!
(L' agafa per la má y l' acompanya fins á l' escalinata
de casa d ella, sempre ab delicadesa y majestat.)
LEONOR Pensa bé
qu' aquí es lo punt de la cita. 630
CANTADOR Qui bé ama no ho necessita.
LEONOR A las deu.
CANTADOR (Fentli un petó á la má.)
No faltaré.
Escena V
Lo CANTADOR sol.
-19-
Escena VI
Lo CANTADOR, D. NUNYO.
Escena VIII
Dits, LEONOR, que obra la porta ab precaució, treu 'l cap y diu:
LEONOR ¡Manrich!
(Baix y gran passió.)
NUNYO (Apart á LIBORI.)
¿Sents?
LIBORI (Apart á D. NUNYO.)
¡Bé ho he sentit!
NUNYO ¿No es la Leonor?
LIBORI Sí, senyó';
-21-
una cosa com aixó.
NUNYO Doncas vesten tot seguit.
(Imperi.)
LIBORI (Está que ni un burro ab febre 715
quan se sent picat de moscas.)
NUNYO (Vé per éll; potsé á las foscas
li podré dar gat per llebra.)
Escena IX
LEONOR, D. NUNYO, luego lo CANTADOR.
LEONOR ¡Manrich!
(Tirántseli als brassos.)
NUNYO (Apart ab goig.)
¡Ay!
LEONOR ¡Rey del meu cor!
Ja estaba mitj aturdida
quan has cantat tú, ma vida, 725
la cansó aquella d amor.
¡He tornat aquí á surtí,
per torná á véuret un rato!
Escena X
LEONOR, LIBORI.
Escena XI
LEONOR y luego D. GUILLEM.
Escena XII
D. GUILLEM, D. NUNYO.
(Mirant.)
¡Un coix qu' ha entrat! ¡Ah! D. Nunyo.
Escena XIII
Dits, LIBORI ab lo casco.
Escena XIV
Dits, MACARI, BALDIRI, MADALENA y soldats que la duhen
lligada en confusió y dantli empentas.
TOTS ¡Mateula!
ALTRES ¡Mateula!
NUNYO ¿Qué es?
MACARI Portém aquesta gitana 980
que, per fers' passar la gana,
robaba cols.
MADALENA ¡Mentiders!
NUNYO ¿Es vritat lo qu' aquest diu?
MADALENA No, senyor, jo no robaba;
no mes me las emportaba. 985
MACARI ¡Vaya un descaro!
LIBORI ¡Se 'n riu!
GUILLEM (Jo ho compondría á pallissas.)
BALDIRI També ha pres rahims.
MADALENA Perqué bermo.
NUNYO ¿Y donchs qué us penséu que fermo
los gossos ab llangonissas? 990
LIBORI (Me sembla qu aquesta cara
jo la he vista.)
(Per la gitana, observantla.)
NUNYO Responéu.
¿Cóm es qu' al meu jardí entréu
á robar, com feyau ara?
MADALENA Si 'm perdona, mi senyó, 995
li diré qu es per miseria.
NUNYO Aixó ja es cosa mes seria.
MADALENA ¡Perdónim!
NUNYO Dono 'l perdó.
LIBORI No, D. Nunyo.
NUNYO ¡No! ¿Y per qué?
LIBORI Perque ó jo molt m' haig d' errar 1000
ó ella 'l noy nos va robar.
NUNYO ¡Qué dius ara!
(Sorpresa general.)
(Tots retrocedeixen.)
GUILLEM Deixeulos.
NUNYO No; aquesta dona 1025
toca de dret al butxí.
Pero si ella descubreix
ahont se troba 'l meu jermá,
tot seguit deixeula aná
y que 's salvi avuy mateix. 1030
MADALENA Si jo no se hont es.
LIBORI Busquéuho.
MADALENA Pero ¿cap ahont?
LIBORI ¡A la porra!
NUNYO Vaja; aquí no vull camorra.
Ya us ho he dit; ab aixó, feuho.
(Al cel.)
¡Avuy t venja l butxí, 1035
angelet dels cabells rossos!
MADALENA ¡Li esquilo de franch los gossos
si 'm salva!
NUNYO (Ab veu terrible.)
Fora d aquí.
MADALENA (Ja m sembla que sento l paf.)
BALDIRI ¡Ay! ¡pobreta, ja estás fresca! 1040
-29-
Escena XV
D. NUNYO, D. GUILLEM, LEONOR, criadas del convent
y FILOMENA.
Al moment que han quedat sols los dos caballers, apareixen, per
la porta de casa D.ª LEONOR las deu criadas del convent,
arrenglaradas, vestidas com hermanas y ab un cabás cada una
d' anar á comprar, en los quals s hi veurá escarola, ápit ó sebas,
indicant que venen de comprar lo sopar. Detrás segueix D.ª
LEONOR plorant y apoyada en FILOMENA. Tot aixó molt
majestuós.
Escena XVI
Dits, lo CANTADOR y luego soldats.
-30-
GUILLEM ¡Soldats del Conde!
TOTS ¡Ah!
GUILLEM (¡Aquí hi ha bruixería!) 1070
FI DEL ACTE PRIMER
Acte II
Lo teatro representa l' interior d' una presó; en un cantó la gitana ajeguda
sobre un pelut, aprop d' una taula rústica ahont hi haurá una carbassa,
recado d' escriure, etc., etc.
Escena I
LIBORI, BALDIRI.
BALDIRI Endavant.
LIBORI (Entrant.)
Bon dia.
BALDIRI ¡Hola!
Libori, ¿qué dihém de bó?
LIBORI ¡Ay fill meu! ¿qué vols que diga?
qu' estich mort de l' ull de poll.
(Deixantse anar sobre una cadira fatigat.)
BALDIRI Te fesses lo calsat gran. 5
(Recalcantho.)
LIBORI Si ho es.
BALDIRI Donchs bé; no ho es prou.
LIBORI Ja 't dich jo qu' es un martiri
dels mes grossos qu' hi ha l mon.
BALDIRI Mira: agafa un trempaplomas,
feshi un tall, y s' acabó. 10
LIBORI ¿Que 't pensas potser que robo
per llensá així un calsat nou?
BALDIRI Y donchs, home, ¿que vols ferhi?
LIBORI Aguantarme.
BALDIRI No pas jo.
Pero digas.
LIBORI ¡Qué!
-32-
BALDIRI ¿Qué diuhen? 15
¿L' amo encara es tan rabiós?
LIBORI Justament ara ell m' envía.
BALDIRI ¿Y aixó, donchs, qué hi ha de nou?
LIBORI A veure si la gitana
y 'l seu fill, lo Cantador, 20
segueixen sens novetat.
BALDIRI Per ara digas que bons.
(Senyalantla.)
Ella dormint tot lo día
y fent uns ronchs que fa po;
ó, si 's desperta algun rato, 25
bebent mes tragos que 'l món.
Ell, allá, al seu calabosso,
que, per sort, no es gaire fosch,
ó bé escriu cada punt versos,
per l' estil dels qu' hi ha á n' als goigs, 30
ó bé canta ab la guitarra
cansons que trencan lo cor.
LIBORI ¿Y no 'n canta de bermellas?
BALDIRI ¿De bermellas?... psi... molt poch.
LIBORI Ya saber, també, que 'l pobre 35
no pot estar molt d humor.
BALDIRI Donchs, ab tot y aixó, Libori,
te dich que té un escrit bó.
Mírat, jo, com que tinch l' oncle
que ja sabs que 's diu Ramón, 40
y es passat demá 'l seu sant,
vaig dir que 'm fes lo favor
de ferm, per darli 'ls bons días,
una felicitació,
y ¡amigo! m va fé una décima 45
que faría enterní un mort.
LIBORI ¿Se pot sentí?
BALDIRI (A la butxaca.)
Aquí la porto.
Escolta bé.
(Trayentla y preparantse á llegir.)
LIBORI (Parant atenció.)
Vaja, donchs.
BALDIRI (Llegint.)
Con delicia verdadera
vuestro santo disfrutad, 50
y en esta festividad
sea vuestra dicha entera;
tal es la voz lisonjera
del alma, que esto le agrada,
y, si es del cielo escuchada 55
suplica al Señor, rendida,
que le dé dicha cumplida
para tan solemne diada.-
LIBORI ¡Si que amigo, es cosa bona!
BALDIRI ¿T' agrada, vritat?
LIBORI Y molt. 60
No mes qu' una cosa estranyo,
que te la dirá tothom.
¿Cóm es qu es en castanyola?
BALDIRI Perque així fa més senyor.
LIBORI Molt bé, molt be; pero, home, 65
¿sembla que l' empleo nou
te proba?
-33-
BALDIRI Mes que no 't pensas.
LIBORI ¡Si 't posas com un toixó!
BALDIRI No faig res en tot lo día...
LIBORI Fé 'l dropo proba á tothom. 70
No es tot hú lo teva vida
ó la de 'n Macari y jo.
BALDIRI Per çó vaig mirá, ab empenyos,
si tindría aquesta sort,
perque, entre se escarceller 75
y viure com un rector,
ó bé ser criat de D. Nunyo
esposantme á renys y cops,
vaig pensar: -Deixém al Conde
y preném l' empleo nou. 80
LIBORI ¡Y que vas ensopegarho!
BALDIRI Sí, sí, vaja, he tingut sort.
LIBORI Sobre tot ara que 'l Conde
cada día es mes rabiós.
BALDIRI Vaja: es un home terrible. 85
¡Sempre ab aquest mal humor!
LIBORI Jo no mes l' he vist alegre
quan vá agafá al Cantadó.
BALDIRI Sí; pero ell lo que voldría
es tenir Donya Leonor. 90
LIBORI Diuhen que ja 's va casar
quan va fugí ab lo traidó,
y, feya ja un mes que ho era,
quan aquí 'l pobre xicot,
per vení á salvá á sa mare, 95
va quedar pres.
BALDIRI Bé ho sé prou.
LIBORI Qui está també que rabía
es D. Guillem.
BALDIRI Y té rahó,
perque al últim li es germana
y no li fá molt favor. 100
LIBORI ¿Y ella no se sab ahont para?
BALDIRI Ningú la pot trobá en lloch.
LIBORI Deu está en algun castell
del Comte d' Urgell.
BALDIRI Y donchs.
LIBORI Pero ¡ah! quan ella sápiga 105
qu' han de matá al seu xicot!
BALDIRI ¿Vols dir?
LIBORI Vaya; y á sa mare.
BALDIRI Donchs hi haurá bona funció.
LIBORI Jo sols pel xicot ho sento.
BALDIRI Jo també.
LIBORI ¡Pobre xicot! 110
¿Vritat que sembla impossible
que li siga mare aixó?
Jo no ho crech.
BALDIRI ¿Qué?
LIBORI No ho sé, vaja,
per mí hi ha un misteri gros.
Y després, ¿si fos fill d' ella 115
-34-
sabría tant?
BALDIRI Sí; sab molt.
LIBORI En fí; siga lo que vulga,
jo no m hi fico per çó.
BALDIRI ¡Ah! sí, sí, es clar, que s' arreglin!
LIBORI ¿Pero y tú, Baldiri, hont dorms? 120
BALDIRI A n' al quarto de la escala.
LIBORI ¡Bah! Ja es bona habitació.
BALDIRI Sino que hi ha moltas ratas
y es molt humida.
LIBORI ¡Jo 't foll!
¡Deu me 'n guart jo de dormirhi! 125
BALDIRI Per las ratas sobre tot.
LIBORI ¿Que vols dir que son molt grossas?
BALDIRI ¿Si ho son, dius? Pitjor que lleons.
Mira, aquesta nit passada
se m van menjá uns sabatots. 130
LIBORI Pero bé; aixó es culpa teva.
¿Per qué no las treus?
BALDIRI ¿Y cóm?
LIBORI Ab pansas enmatzinadas;
es lo sistema millor.
BALDIRI Per ço que jo, ab la ratera, 135
ja ho he probat, y no 's pot.
LIBORI ¡Ah! no, no; sent així grossas,
va molt bé com te dich jo.
Compras unas quantas pansas
y un xich d' arsénich, molt poch... 140
Ja veurás, val mes que ho fassi
jo mateix.
BALDIRI Sí; es lo millor.
LIBORI Jo te las duré arregladas,
tú las tiras pe 'ls recons
ans d' aná al llit, y al llevarte, 145
ja las tens mortas.
BALDIRI Bé donchs,
si 'm fas lo favor de ferho,
t' ho estimaré.
LIBORI ¡Per qué no!
¡Ay, ay, ay!...
(Sentint dolor al alsarse.)
BALDIRI ¿Qué?
LIBORI Aixó mata.
¡Ves ara jo com me moch! 150
BALDIRI ¿Me vols creure á mí?
LIBORI ¿Qué?
BALDIRI Pósat
la sabata á retaló.
LIBORI ¿Vols dir?
BALDIRI Vaya.
LIBORI Doncas femho.
(Posántseli.)
¡Ah!...
(Respirant.)
BALDIRI ¿Qué tal?
LIBORI Ja es un consol...
Donchs bé, me 'n vaig xano, xano, 155
que m' espera 'l majordóm.
BALDIRI Pensa en alló de las ratas.
-35-
LIBORI ¿Lo qué?
BALDIRI Las pansas.
LIBORI ¡Ah! Prou.
BALDIRI Vejám.
LIBORI Mira, per pensarhi:
fém un nús al mocador. 160
(Se treu lo mocador de la butxaca y ho fa. Se 'n vá
y queda la porta oberta.)
Escena II
MADALENA, BALDIRI, luego 'l COMTE.
Escena III
BALDIRI y MADALENA, que, al anarsen D. NUNYO, 's
desperta fregantse 'ls ulls.
Escena IV
MADALENA y luego LEONOR y LIBORI.
MADALENA Ara aquest, com qu' es un ase, 385
explicará al Conde aixó,
-40-
y ja no podrá matarme
per que jo no mati 'l noy.
Si ells sabían tant que 'l buscan,
lo qu' ara 'l tenen aprop... 390
¡Primer morir! Si 'l prenían...
¿cóm, de qué viuría jo?
-43-
Escena VI
MADALENA, LEONOR, D. NUNYO.
NUNYO (Falta sols estendre un auto
y que 'l portin á la mort.)
LEONOR ¡Comte! ¡Comte!
NUNYO (Salt de sorpresa.)
¡Ah! ¡Leonor!
¡M' heu deixat estupeflauto!
LEONOR ¿No sabéu per qué he vingut? 520
NUNYO Sí, Leonor; prou que m' ho penso.
LEONOR Donchs á demanar comenso
que no siguéu tant tossut.
NUNYO ¿Y á n' aixó, has vingut, ingrata?
¡A implorar per un rival! 525
¡Per un rival! ¡insensata!
So D. Nunyo del Parpal.
LEONOR ¿Aquesta resposta estranya
qué vol dir, quan no he duptat?
NUNYO Primer que ma voluntat 530
se tors un tinter de banya.
LEONOR ¡Comte! ¡Ah! ¡per mor de Deu!
Deya que no us estimaba,
pero jo m' equivocaba.
Vos estimo, si 'l salvéu. 535
NUNYO ¿Es cert, Leonor?
(Ab goig.)
LEONOR Vos ho juro;
salveulo á n' ell de seguida
y disposéu de ma vida.
NUNYO ¡No 'm veig pas en poch apuro!
¡Cóm quedo ara ab aquells gansos! 540
LEONOR ¿Vos agrade 'l tracta ó no?
Responeume.
NUNYO Lo pitxó
es que ja he fet fé 'ls romansos.
LEONOR ¡Aixó qué hi fa!
NUNYO ¡No pas poch!
perdo un grapat de diners. 545
LEONOR ¡Pero á vos aixó qué us es,
Comte y senyor d' aquest lloch!
NUNYO Es lo meu amor molt gran;
fora negarho, negarme;
pero no puch resignarme 550
may, Leonor, á perdre tant.
LEONOR ¡Per pietat!
(Arrodillantse.)
NUNYO (Patint.)
¡Ah!
LEONOR No ho puch créurer.
NUNYO ¡Vos dich que no!
LEONOR Si será.
NUNYO Sí, sí; ja podéu xiulá
si es que l' ase no vol béurer! 555
LEONOR ¡Quí mes ditxós! Vos y jo,
en sent salvats fugirém,
y lluny nos estimarém
ab acendrada passió.
-44-
NUNYO ¡Leonor, delicia inmortal! 560
LEONOR En premi ell ser lliure espera.
NUNYO Femho donchs d' una manera
que no 'm pari á mí tan mal.
LEONOR De esperá aquest plan me canso;
deu á l' ansia algun estalbi. 565
NUNYO Es qu' encara qu' ell se salvi,
jo per ço vendré 'l romanso.
LEONOR Si no passa lo qu' hi ha escrit...
NUNYO A n' al cap de vall, s' escriu
que lo que 'l romanso diu 570
no es vritat qu' hagi succehit.
LEONOR Bueno donchs.
NUNYO Quedém entesos:
salvéuli ara vos la vida,
que s en vagi, y, desseguida,
fugím tots dos com promesos. 575
LEONOR ¡A! sí, sí; així tot s' acaba
y no us dará més molestia.
MADALENA ¡Ah! ¡la bestia!
(Somiant.)
NUNYO ¿Qué?
MADALENA (Somiant.)
¡La bestia!
NUNYO (Me pensaba que 'm cridaba.)
LEONOR Sento pasos.
NUNYO Ell, que ve 580
aquí un rato cada día.
LEONOR Tot plegat, se sorpendría:
d' aquí un instant tornaré.
NUNYO Vos vindré á buscá á las nou.
LEONOR Ja podéu anar refiat. 585
NUNYO (Es que gat escarmentat,
ab aigua tebia 'n te prou.)
(Se 'n va.)
Escena VII
MADALENA, CANTADOR, BALDIRI.
Se sent que 'l segon obra la porta per dintre dels bastidors.
Luego surt y fent pas al CANTADOR, diu:
BALDIRI Entréu.
CANTADOR ¿La vols despertá?
BALDIRI (¡Com ronca! ¡Mal llamp la empestia!)
¡Ep!
(Sacsejant á la gitana.)
MADALENA (Horror.)
La bestia! ¡La bestia! 590
BALDIRI Só jo, dona.
MADALENA Donchs, ¿qué hi ha?
BALDIRI Lo vostre fill qu' es aquí.
MADALENA ¡Ah! ¿ets tú? acóstat fill meu.
BALDIRI Anéu depressa y penséu
(Anantsen.)
que luego vindrá 'l butxí. 595
-45-
Escena VIII
MADALENA, CANTADOR.
Escena IX
MADALENA, CANTADOR, LEONOR.
LEONOR ¡Manrich!
CANTADOR ¡Ah! ¡Es ilusió!
¿Ets tú, Leonor?
LEONOR Sí, Manrich.
Jo, qu' al teu costat estich
per calmarte l' aflicció.
CANTADOR Sí, tú sola 'l meu deliri 700
podrás, hermosa, calmar;
vina, donchs, á consolar,
amorosa, mon martiri.
LEONOR ¿No 't diu re 'l meu cor quan calla?
CANTADOR Que m' estimas me diu massa. 705
LEONOR Fuig depressa, que 'l temps passa
Manrich, y la Joana balla.
CANTADOR ¿Qué fugi, dius?
LEONOR ¡Sí, sí, ves,
surt de aquesta presó fonda!
CANTADOR ¡Y so lliure!
LEONOR Sí... ja 'l Conde... 710
CANTADOR ¡Leonor! ¡Lo conde!!... ¡Aixó mes!
¿Tú implorar pe 'l meu amor
als peus del Conde has pogut?
¡Si molt convé li has venut
la teva má y 'l meu cor! 715
¡Antes que tal llibertat,
d' estar pres aquí m' alabo!
LEONOR ¡No val la vida!...
CANTADOR ¡Ni un xavo!
¡Fesme matar, per pietat!
Esmola be un ganivet 720
á la pedra d' una aiguera,
y així mátam, trapassera,
antes que ser tú d' aquet.
¡La vida! ¿Qué es, d' ella eixint,
si de viurer ja m' afarto? 725
¡Qué es la vida! ¡Per un quarto
venen la de don Crispin!
LEONOR ¡Fuig, fuig; lo temps es preciós
y, no ignoris, si ho vols fer,
que del Comte no puch ser. 730
CANTADOR Donchs bé; fugirém tots dos;
la mare també vindrá.
LEONOR Tú solament.
CANTADOR ¡Ah! ¡Aixó no!
LEONOR Cuita, vésten.
CANTADOR ¡Y sol jo!
LEONOR ¡Potsé algú 'ns ha observat ja! 735
-48-
CANTADOR No hi fa re, aquí 'm quedaré.
¡Nos quedarém, mare meva!
Ab tú menjarém pa y seba
y per tot estarém bé.
LEONOR Val més menjar llus ó reig 740
y salvarte.
CANTADOR ¡Tant t' apura!
LEONOR ¡Es perque se m' figura
que tú mort has de ser lleig!
¡Manrich, ay!
CANTADOR ¡Ja no hi ha amor!
¡Cupido, ets un embustero! 745
¡Qu t' ha fet aquest guerrero
per destrossarli així 'l cor!
LEONOR ¡Si vejesses com pateixo
quan m' estás tractant així!...
¡amor meu! fesho per mí 750
per lo que per tú sufreixo.
Los nervis... ara... si... no erro;
me tiban tots. Tú no 'm nombras...
Só una figura de sombras
que li arrencan los fil-ferros. 755
Bé sé qu' ara 't vaig á fer
mes mal que al llautó una llima;
pero sabrás quant t' estima
la que tú no has comprés bé.
Mentres cridant t' enragullas, 760
jo 'm sento en aquest indret,
(Costat.)
com si fos un coixinet
y m' hi clavessen agullas.
Jo 't dich, ja qu' aixís me matas,
omplint lo meu cor d' espinas, 765
qu' he menjat ab enmatzinas
las pansas de matar ratas.
CANTADOR (Veyent la paperina.)
¡Ah! ¡las pansas! ¡Y es vritat!
¡Y jo la tractava així
quan moría ella per mí! 770
LEONOR ¡Ah!
CANTADOR ¡Las pansas!
LEONOR ¡Per pietat!
CANTADOR (¡Me mata!)
LEONOR ¡Ay, jo 'm moro ja!
CANTADOR ¡Leonor meva!
LEONOR L' pló 'm ve aquí,
y no se 'm volen obrí
las aixetas de plorá. 775
Y després d' aquests treballs
en que may la sort diu: -Basta.-
encara haurém donat pasta
per fer dramas y ventalls.
(De repent.)
¡Mira, Manrich, 'l butxí! 780
Venen á buscarte ja;
no 't moguis, no; 't vull trobá
al meu costat, al morí.
CANTADOR Millor donchs; ja trobo estrany
com no venen á buscarme: 785
-49-
que 'm portin luego á matarme
y... tal día fará un any.
LEONOR Dom la má, Manrich, ¡ay!
CANTADOR (Dantli.)
Té.
LEONOR Ja se 'm va acostant la mort.
(Posantli la má.)
¿No sents quín trip trap lo cor? 790
CANTADOR ¡Sembla un molí paperé!
LEONOR ¡Ah! Luego aquest castell gótich
la meva tumba será.
CANTADOR ¡Ay quín fret! ¡quín tremolá!
(Fa mes ulleras que un óptich.) 795
LEONOR ¡Manrich!
CANTADOR ¿Qué?
LEONOR ¡Estémnos tots dos!
Ja se 'm va acabant la vida...
Adéu, ja...
CANTADOR Abur, querida.
LEONOR Jo so morta... ¡Adios! adios.
(Mor, pausa.)
CANTADOR ¡Adios per sempre, Leonor! 800
¡Ja no viu; ja l' he perduda!
(Aixugant una llágrima.)
¡L' última gota espremuda
de la munyeca del cor!
(Per LEONOR.)
¡La que á tothom socorría,
l' ángel pur de la modestia! 805
¿No sabeu quí era?
-50-
MADALENA (Somiant ab veu grossa:)
¡La bestia!
Escena X
Dits, D. NUNYO, D. GUILLEM, LIBORI, BALDIRI, MACARI,
soldats, lo BUTXÍ y poble.
NUNYO ¡Leonor!
CANTADOR Mireula estirada. 820
GUILLEM ¡La meva germana!
(Cayenthi al costat.)
LIBORI (Reparantho.)
¡Oy!
GUILLEM ¡Portéu oli!
(Cridant.)
CANTADOR (A BALDIRI veyent que no ho sent.)
¡¡Oli!!
BALDIRI Voy.
(Se 'n va corrents.)
CANTADOR Ha mort aquí enmatzinada.
NUNYO Ja en vos lo crímen se pinta.
MACARI (Sí; no está del tot alegre.) 825
CANTADOR Es que tinch l' humor molt negre.
LIBORI (Si fos d' ell ne feya tinta.)
GUILLEM (Tocantla.)
Sí. Sí. ¡Está freda!
MACARI (Rihent y reparantho.)
¡Ay jo 't foll!
GUILLEM ¡Leonor!
CANTADOR ¡Ah!
MACARI (Rihent.)
¡Mírat aquell
qué sembla tot de vermell! 830
NUNYO ¡Tro de Déu!
(Desesperat.)
LIBORI (Sentintse fiblar.)
¡Uy! ¡l' ull de poll!
CANTADOR (¡Horrorós, terrible pas!)
MACARI (A LIBORI.)
¡Mira tú!
(No 's pot contení veyent al BUTXÍ.)
LIBORI (Al BUTXÍ rihent.)
¡Mestre, si qu' anéu vermell!
¿Que us ha surtit sanch del nas? 835
NUNYO (Al CANTADOR.)
Ja está preparada 'l eyna.
CANTADOR ¡Leonor! ¡ab! 'l cor se 'm travessa.
BUTXÍ (Cremat.)
¡Vagin un xiquet depressa,
qu' al escorxador tinch feyna!
CANTADOR ¡Mareta meva! Hasta luego. 840
(Se 'n va desesperat, seguit del BUTXÍ y dels
guardias.)
LIBORI ¡Ay!
(Per l' ull de poll.)
MACARI ¿No ho dus á retaló?
LIBORI ¡Davant del Conde!
(Li fa molt mal.)
-51-
MACARI Tens rahó.
MADALENA (Despertant.)
¿Toquém las de Villadiego?
LIBORI ¡Bah! deixam lo ganivet.
(MACARI li dona.)
COMPTE (Agafantla.)
¡Perduda, veníu aquí! 845
MADALENA ¡Oh!
(Xisclet.)
MACARI (Apart al sentí 'l cop.)
Bona nit.
MADALENA ¡¡Es ton germá!!
TOTS ¡Ah!
MADALENA (A D. NUNYO.)
¡Mal cor!
NUNYO ¡Qué habéu dit, bruixa malvada!
MADALENA ¡Mare meva! ¡estás venjada!
NUNYO ¡Tró de Deu!
(Rebatent la gitana per terra.)
MADALENA (Ageyentse.)
¡Déixam fe 'l mort! 855
MACARI (¡Sembla un sómit y ha passat!)