(Lorenzo Gàcia, Francesc) Sota Els Fanals de París - Edith Piaf

Sota els fanals de Pars: Edith Piaf
Musical en dos actes
Francesc Lorenzo i Gcia
Toni Nern Toboso

Notes diverses
La veu dEdith Piaf s nica i inclassificable i per aquesta causa lautor recomana als responsables
de dirigir la biografia de la cantant que, quan arribin a la part cantbil, procurin que lactriu que
interpreta el paper de la Piaf, ho faci per mitj del sistema Playback.
No cal dir que les canons que a continuaci es detallen i que formen part daquest musical, es
troben a totes les cases importants que es dediquin exclusivament a la venda de discs.
Ttols Recomanats
Milord
Padam Padam
Hymne A lAmour
La Foule
La Vie En Rose
Sous Le Ciel De Paris
Non, Je Ne Regrette Rien
Mon Lgionaire
Les Trois Cloches
De totes maneres, malgrat que en aquest espai shi especifiquin uns ttols determinats, aix no vol
dir que el director o b el responsable dels efectes musicals, shagin de limitar a fer cantar noms
aquestes canons. La cantant francesa t prou ttols editats perqu els creadors daquest muntatge
escnic puguin escollir i posar aquelles canons que al seu criteri generin lambient ideal que lobra
requereix.
1
Personatges
Edith Cantant de cabaret
Piaf
Simone Germanastra de la
cantant
Louis Company sentimental

dEdith
Leple Amo del cabaret Le

Gernys
Guillau Comissari de policia
me
Raymon Lletrista de canons
Madame Mestressa de la boite

Vittesse
Mitty Amo del cabaret ABC
Rigaud Amo de la taverna

(bistrot)
Gausin Gendarme
Venedor de diaris i home

anunci alhora
Acci:
En una taverna o bistrot enclavada als barris baixos de Pars.
En un carrer dels barris baixos de Pars.
En un escenariet muntat damunt lescenari real.
A la taula dun cabaret.
A una cambra dhotel de tercera categoria.
poca:
Durant la dcada dels anys trenta, quaranta.
2
Acte Primer
Lescena estar dividida en tres espais ben definits. Al rac del prosceni corresponent al lateral
esquerre de lespectador hi veurem una tauleta daquelles que a principi de segle hi havia a tots els
cafs o sigui amb la part alta de marbre i les potes de ferro colat, voltada de tres cadires vulgars.
Aquest espai ens ha de recordar un rac de taverna (bistrot) enclavada en un dels barris baixos de
Paris. A laltra banda de prosceni hi tindrem una taula coberta amb un tapet, situada davant uns
cortinatges, que ens han de recordar que s una daquelles mltiples taules que omplen les sales de
cabarets de luxe; al seu voltant tamb hi haur unes cadires i, entre la taverna i el cabaret, al
centre de lescenari, ens quedar un espai que s, dacord amb lacci de lobra, unes vegades un
carrer dels barris baixos de Pars; daltres el farem servir com descenari i finalment el
transformarem, sempre segons les acotacions, en una cambra dhotel de tercera categoria. Un
fanal a primer terme ser el smbol de les canons que Edith cantar a la seva tnue claror. Som a
la dcada dels anys trenta.
Acci a la taverna
(EDITH i SIMONE estan assegudes davant la tauleta de la taverna. La primera de les noies, EDITH, t uns
divuit anys i la segona, SIMONE, voreja els quinze anys. Les seves figures sn tan minses que entre totes dues
no pesen gaire ms enll dels setanta quilos. Van vestides pobrament i molt brutes i no cal dir, per
descomptat que van despentinades i amb els cabells esllanguits i llardosos, els qual resten mig amagats sota
uns barretets atrotinats, de feltre, segurament recollits en unes deixalles de roba vella. Damunt la tauleta hi
ha dos gots gaireb buits, amb restes de vi negre. Al fons hi veurem els edificis, corresponents a un carrer
dels barris baixos de Pars.)
EDITH. Simone, quant has recollit aquesta nit mentre jo cantava?
SIMONE. Avui ens ha anat bastant b.
EDITH. Nhi haur prou, desprs de pagar el taverner, per pagar el lloguer endarrerit de la
cambra que ens t llogada la madame?
SIMONE. No, encara ens en falten, molt pocs, per ens en falten.
3
EDITH. Quant hem fet?
SIMONE. Aproximadament a prop de cent francs.
EDITH. Qu dius? A prop de cent francs? Que sha tornat boja la gent?
SIMONE. Ho semblava... Mentre tu cantaves hi ha hagut un tanoca que no tha deixat de mirar i
escoltar i quan li he posat el platet entre cap i coll, ell sol ens hi ha posat cinquanta francs. Qu et
sembla?
EDITH. Devia estar sonat. Mai ning no ens havia donat una quantitat aix.
SIMONE. Saps qu passa? Doncs que he descobert el secret perqu els homes siguin ms
generosos que les dones a lhora de fer el donatiu.
EDITH. De veritat? I quin s aquest secret?
SIMONE. Que quan allargo el platet a un home perqu hi dipositi diners els miro insistentment
els ulls i els aguanto la mirada una bona estona mentre faig soroll amb la xavalla dins la llauna.
Gaireb mai falla... (Transici.) Naturalment sempre hi ha algun malparit que sescorre per, en
general, si insisteixes, la majoria dhomes sn generosos... Ms que les dones.
EDITH. Ets meravellosa! Sense tu no s pas com mho faria perqu quan tu no venies amb mi i
anaves per les teves, encara no acabava de cantar tothom desfilava amb tanta pressa que jo no tenia
temps de passar el platet.
SIMONE. I jo, sense tu, que fas deturar la gent mentre cantes i escolten les teves canons, encara
faria menys. El parell de tombarelles acrobtiques que s tot all que em va ensenyar a fer el pare
abans dabandonar-me no interessa la gent encara que en fer-les ensenyis les cames i els culots als
homes.
EDITH. Escolta, Simone; s veritat el que em va dir aquest dia la teva mare quan ens vam
barallar amb ella perqu tu volies venir amb mi?
SIMONE. (Arronsant-se despatlles.) Si ella tho va dir, deu ser veritat. Ella sap millor que nosaltres
don vam sortir, no et sembla?
EDITH. Per tu creus possible que jo no sigui la teva germana?
SIMONE. I per qu no? El pare Gassion tenia una pila de fills i filles escampats per aquests barris
de Pars i tu devies ser una daquestes criatures que desprs va recollir per fer-los demanar caritat.
EDITH. (Nostlgica.) El pare Gassion! Qu se nhaur fet?
SIMONE. No ho s i fa tants anys que ens va abandonar que no ms en tinc un record vague.
(En aquests moments entra a la taverna en LOUIS. Decidit es dirigeix al taulell i hi posa una ampolla buida
al damunt mentre crida escandalosament.)
LOUIS. Ei, monsieur Rigaud, ompliu-me aix!
TAVERNER. (Desconfiat.) Com ests de patrimoni?
4
LOUIS. Dem us ho pagar. Aquest vespre, la mare encara no ha fet res.
TAVERNER. Es veu que la teva mare ja comena a fer-se vella i no interessa els passants.
LOUIS. A aquesta hora la gent t pressa. Fins ms entrada la nit els homes no es desperten per
anar al catre.
(Mentre el noi ha parlat, el TAVERNER ha canviat lampolla buida per una de plena i la hi allarga.)
TAVERNER. T, i amb aquesta ja men deus tres.
LOUIS. Dacord, monsieur Rigaud. Podeu estar segur que dem farem net.
TAVERNER. Ms val que sigui aix perqu si no ja pots dir a ta mare que no us fiar ms.
LOUIS. No passeu nsia per aix. Ms tard o ms dhora sempre fem net.
TAVERNER. Ms aviat tard que dhora!
(El noi agafa lampolla i inicia la sortida del local per en fer-ho sadona de les dues noies i fent un xiulet
dadmiraci es detura i parla amb aire dhome barrut. Porta al llavi inferior enganxada una cigarreta i la
gorra mig de gairell.)
LOUIS. Hola, meravelles del Sena!
EDITH. (Despectiva a SIMONE.) Tu, qui cony s aquest? El coneixes?
SIMONE. No, ni lhavia vist mai!
LOUIS. Don sou?
EDITH. Qu nhas de fotre?
LOUIS. Dona, vull dir que no sou del barri, perqu no us conec.
EDITH. (Agressiva.) Som del barri de Montimontant, qu passa?
LOUIS. Montimontant? I aix on cau?
EDITH. A laltra banda de Pars.
(El noi se la mira i li parla amb tota la barra.)
LOUIS. Veus? Magrades!
(Li toca la barbeta per ella, despectiva, li dna un cop a la m i el rebutja.)
EDITH. I com saps que tagrado si no mhas tastat?
LOUIS. B, doncs, deixa-mho provar i ho sabr. Qu et sembla, anem?
(Intenta estirar-la pel bra per ella li parla malagradosa.)
5
EDITH. Ei, calamitat. Tot aliment t un preu... Suposo que a la botiga no than donat mai menjar
sense pagar, oi?
LOUIS. B, doncs, quan vals?
EDITH. El que tu guanyes en una setmana.
LOUIS. Doncs anem tot seguit al llit de franc perqu estic a latur i no guanyo ni cinc.
(Alegre i decidit, agafa pel bra la noia i lestira per ella el rebutja amb gest enrgic.)
EDITH. Ep, nano, si no tens un clau qu cony hi fots aqu? Vinga, toca el pirand i vs a xuclar el
pit de ta mare.
LOUIS. Escolta, gateta, magradaria poder parlar una estona ms amb tu, per la mare espera el
seu pinso de mam i si no li porto aviat hi haur ball de bastons... Tardars molt a anar-ten?
EDITH. Qu nhas de fer?
LOUIS. Minteresses ms del que no et penses. Tal com em veus, jo somnio molt sovint i tu ets la
dona del meus somnis. Mesperars?
EDITH. Mentre tinguis aquest sou de milionari no minteressa perdre el temps esperant un
pelacanyes com tu.
LOUIS. No asseguris mai que no tagrada aquella menja que mai no has tastat i jo, tal com em
veus, sc un menjar exquisit.
EDITH. (Mofeta.) Has sentit, Simone? Diu que s un menjar exquisit amb les butxaques buides.
Aquesta s que s bona!
SIMONE. (Despectiva.) Es veu que encara no sha adonat amb qui parla!
LOUIS. Deixeu-vos de punyetes! Pujo aix a dalt i baixo de seguida. No us mogueu, eh? s
qesti dun segon!
(Surt desprs de fer una cabriola alegre i la SIMONE parla amb menyspreu.)
SIMONE. Aquest manso est ms sonat que una campana esquerdada.
EDITH. Per s simptic, no et sembla?
SIMONE. Qu et dir. No t ni un clau!
(EDITH pica amb el got buit damunt la taula mentre crida.)
EDITH. Ei, mestre! Un altre pinso!
TAVERNER. Ja s el tercer.
EDITH. Si pago no nheu de fer res, de quin sigui!
6
TAVERNER. (Desconfiat.) Encara no ho has fet amb aquestes dues rondes que heu pres. Un cop ho
hagis fet, en parlarem.
EDITH. (Despectiva.) Simone, paga a aquest orellut!
TAVERNER. (Disposat a cobrar.) Amb els que us posar sn sis gots; tres de teus i tres daquesta
mocosa.
(Allarga la m disposat a cobrar mentre la SIMONE es treu dos bitllets que portava amagats a la pitrera i en
separa un.)
SIMONE. Teniu!
TAVERNER. (Sorprs.) Caram, veig que el negoci rutlla!
EDITH. De quin negoci parles? Del teu o del meu?
TAVERNER. (Irnic.) Del teu, naturalment.
(Mentre els omple el got parla despectivament.)
No comprenc com alg sen pot anar al llit amb tanta merda com porten aquestes.
EDITH. Ei, mestre, que aquests cals no els faig anant al llit, sin cantant!
TAVERNER. (Sorprs.) Qu dius? Cantant? Aquesta s que s bona. No en volia sentir daltra.
EDITH. (Molestada.) S, s, canto, qu passa?
TAVERNER. No res, noia, no res. Ara comprenc perqu feu aquesta cara de pena.
SIMONE. Ei, mestre, quina hora teniu?
TAVERNER. Sn a prop de les onze.
SIMONE. (Esverada.) Caram, s que s tard. Edith, hem dafanyar-nos. Dins de poca estona la
gent sortir dels espectacles i ens hem de situar all al carrer si no volem que ens prenguin el lloc.
EDITH. S, tens ra. Anem!
(Amb presses es beuen el contingut del got i saixequen disposades a anar-sen per quan estan apunt de
sortir entra en LOUIS. El noi sha pentinat i empastifat el cabell amb brillantina i fins i tot sembla que sha
rentat la cara.)
LOUIS. Ja us nanveu?
SIMONE. (Despectiva.) Doncs qu et pensaves, que esperarem una ordre teva per fer-ho!
(Laparten per el noi les detura amb gest prepotent.)
LOUIS. Ei, on aneu ara?
EDITH. A cantar.
7
LOUIS. (Sorprs.) A cantar? Esteu de conya!
SIMONE. S, s, anem a cantar. Qu passa?
LOUIS. Cony! I aix de cantar dna molt?
SIMONE. Ms que no pas el teu ofici de gandul privilegiat. Vinga, deixans passar, que tenim
pressa!
LOUIS. Us acompanyo. Anem!
SIMONE. No necessitem la teva companyia.
LOUIS. (A EDITH.) Saps que tens una germana molt emprenyadora?
EDITH. (Despectiva.) No s pas la meva germana.
LOUIS. Doncs trobo que us assembleu molt.
SIMONE. (A part.) Aix aquest ho deu dir per la tinya.
LOUIS. No, per la figura.
SIMONE. Va, Edith, que s tard.
EDITH. Tens ra, anem!
LOUIS. Vinc amb vosaltres.
SIMONE. Malament rai. Ja veig que, com que no t ni cinc, li haurem de pagar el beure.
(En aquest moment la SIMONE, que ha mirat cap al lateral parla esverada.)
SIMONE. Mira, Edith, ja surten de Chez Lul. Afanyem-nos si no volem fer tard.
EDITH. S, anem!
(Surten amb presses de la taverna i al cap dun moment les veiem aparixer al centre de lescenari o sigui al
carrer.)
8
Acci al carrer
(EDITH se situa sota el fanal i sescura la gola disposada a cantar. LOUIS, amb indiferncia, es repenja a la
paret dels fons, naturalment sense deixar de fumar, i amb les mans a la butxaca; i la SIMONE prepara el pot
o b el platet disposada a demanar el donatiu que pugui fer el passavolant. Finalment, EDITH, cantar
MILORD i mentre canta creua lespai monsieur LEPLE per abans de desaparixer pel lateral oposat es
detura i escolta amb atenci la noia. Monsieur LEPLE s un home que voreja la seixantena i que vesteix
duna manera molt elegant. La SIMONE, que ha entrat i sortit pels laterals per demanar caritat a la gent que
suposem est escoltant, sadona de linters de lhome, sacosta a EDITH advertint-la amb un senyal que
aquell senyor lest escoltant i EDITH li dna a comprendre, tamb amb un gest vague, que ja se nha
adonat. Quan EDITH acaba la can aquell senyor se li acosta i li parla interessat.)
LEPLE. Menuda, el teu tipus no val res per la teva veu s una meravella.
(La SIMONE, prctica, se li acosta i fa sonar dins el pot la xavalla recollida mentre li parla desvergonyida.)
SIMONE. Ei, Milord, menys raspallar i ms cals!
LEPLE. Tens ra.
(Es treu un bitllet i el deixa caure dins el pot de llauna i quan SIMONE veu el bitllet parla convenuda.)
SIMONE. Carall, si que est borratxo aquest paio que no sap el diner que hi ha posat.
LEPLE. (A EDITH.) Com te dius?
EDITH. (Despectivament.) Per insinuar-me que men vagi al llit amb vs no hi ha cap necessitat de
saber el meu nom.
LEPLE. (Mofeta.) Com a dona no em fas pea perqu en tinc de millors i ms netes que tu, ara
b, si vols cantar a casa meva, jo tinc un cabaret al carrer Pierre Charron, Le Gernys. Si tinteressa
vine all que et farem una prova.
EDITH. (Illusionada.) Qu diu, que t un cabaret? (Transici i desconfiada.) Vost es fot de mi, oi?
LEPLE. Et parlo seriosament. Tespero all, dem. Adu!
(Inicia la sortida per EDITH reacciona i el detura, estirant-lo per la roba mentre li parla amb neguit)
EDITH. Ei, ei, monsieur, on ha dit que t aquest cabaret?
LEPLE. Al carrer Charron.
EDITH. (Nerviosa.) Apunti-mho sisplau en una punta daquest diari que porta a la butxaca.
(Lhome, comprensiu i somrient, es treu el diari de la butxaca i en una vora hi escriu ladrea del seu
cabaret i, un cop ho ha fet, nestripa el tros escrit i lallarga a EDITH.)
LEPLE. T, tespero dem al vespre. Vindrs?
EDITH. Ja ho crec. Grcies Milord!
9
(LEPLE surt de lescena cap al lateral i EDITH parla a SIMONE amb desconfiana.)
Oi, Simone, que aquest mha aixecat la camisa?
SIMONE. I tant!
(En aquests moments torna monsieur LEPLE i li crida des del lateral.)
LEPLE. Ei, tu, per no et presentis daquesta manera que sembles una bruixa. Canviat el vestit
i rentat la cara perqu si vns aix el porter no et deixar entrar. Entesos?
EDITH. (Illusionada.) Entesos Milord!
LEPLE. Adu, doncs, fins dem!
(Desapareix lateral enll i lEDITH parla com fascinada.)
EDITH. Noia, ara s que veig que aquest Milord parlava seriosament. Fins ha tornat per dir-me
que em renti la cara. T, guarda el paperet, Simone!
(Li allarga el retall de diari i la SIMONE el diposita dins el pot, amb la recaptaci. En LOUIS savana i
parla escptic.)
LOUIS. I te lhas cregut?
EDITH. B, provar no costar gaire. (Vacillant i gratant-se el cap.) Per... don traurem els vestits?
SIMONE. Si s per aix no et preocupis. Dem ja els rampinyar al mercat.
LOUIS. (Polls.) Jo no el conec aquest cabaret i el ms probable s que all sigui una casa de
putes.
EDITH. Si fos aix que tu dius mhauria dit que tinc molt bon tipus i no que tinc molt bona veu.
LOUIS. Per encara que es tingui molt bona veu es pot fer de puta.
SIMONE. Escolta tu, vols fotre el camp i no emprenyar-nos ms?
LOUIS. Ei, para el carro, merdosa. Me nanir per abans de fer-ho, esquitxeu aquests cals que
acabeu de fer.
EDITH. Ei, tu, qu thas cregut?
LOUIS. Que si no els esquitxeu us inflar els morros. Vinga, afluixeu la mosca!
(Mentre diu aix dna una empenta a la SIMONE, que s la que t els diners, i EDITH, nerviosa, intenta
defensar-la.)
EDITH. Deixa la meva germana tranquilla.
LOUIS. Porta aquest pot!
SIMONE. No em dna la gana. Qu thas cregut?

10
(Ell lengrapa i lluita per la possessi del pot i durant la lluita cauen algunes monedes per terra. El noi ara
atonyina la SIMONE i EDITH, espantada, li crida.)
EDITH. Simone, dnals-hi!
(Laltre finalment els hi pren i un cop ho ha fe sembutxaca la xavalla. Desprs parlar amenaador.)
LOUIS. I a partir dara, penseu que no esteu soles i que jo formo part del vostre negoci. (Sorprs.)
La veritat, no em creia que aix de cantar dons per tant! B, adu!
(Es posa les mans a la butxaca i surt de lespai xiulant la melodia de la darrera can que ha cantat EDITH,
mentre la SIMONE li crida amb rbia.)
SIMONE. Macarr, ms que macarr!
EDITH. Deixal estar, Simone.
SIMONE. Per no has sentit el que ha dit?
EDITH. No et preocupis; duna manera o altra ens el traurem de sobre. B, recollim els diners
que han caigut per terra.
(Es posen a buscar de quatre grapes i mentre ho fan EDITH parla esverada.)
Escolta, tu, on has guardat el tros de diari que hi ha ladrea que ens ha donat el Milord?
SIMONE. (Esverada.) ndia, quan aquest malparit lha buidat se lhaur endut.
EDITH. Potser s per aqu terra. Busquem, Simone, busquem!
(Es posen a buscar de quatre grapes i mentre ho fan EDITH parla dolguda.)
T, i jo que ja somniava comprar-me un cotxe blanc amb xofer negre amb els cals que faria
treballant en aquest cabaret!
(Cansada de buscar saixeca i parla resignada.)
Qu hi farem! El cotxe blanc a parir panteres!
(La SIMONE, que ara ha remenat dins el pot, parla entusiasmada.)
SIMONE. Mira, Edith, el cotxe blanc amb xofer negre s aqu!
(Amb gest de triomf ensenya el retall de diari que ha tret del pot.)
EDITH. (Illusionada.) A veure! A veure!
(Mira el paper i llegeix a la claror del fanal. Com que s semi analfabeta llegeix confegint difcilment els
mots.)
Cabaret Le Gernys, carrer Pierre Charron... monsieur Leple!
(De sobte mira cap un lateral i parla comercialment.)
11
Mira, Simone, ara la gent surt daquell altre espectacle. Hem de cantar perqu aquell malparit ens
ha deixat gaireb escurades i hem de pagar la cambra per poder anar a dormir.
(Es torna a situar sota el fanal i es posa a cantar PADAM, PADAM i a cada pausa sentim la veu cridanera
de SIMONE que crida mentre passa el platet pel suposat rotlle que lescolta des del lateral.)
SIMONE. Senyores i senyors, posin diners al pot per poder comprar un cotxe blanc amb un xofer
negre. (Fa sonar la xavalla dins el pot.) Grcies senyors, moltes grcies. El xofer negre us ho agrair
tota la vida perqu grcies al vostre donatiu li haurem pogut pagar la setmanada... (Cridant a un que
se li escapa.) Ei, ei, vost, no despisti! Collabori a la nostra obra social!
(Quan EDITH ha acabat de cantar parla amb neguit a SIMONE.)
Edith. Quan has fet? En tindrem prou per comprar-nos els vestits?
Simone. Malament rai; de moment noms hem fet per comprar- ne les mnigues i grcies.
Edith. Doncs saps qu? Anem a la sortida de la boite Eden i all arrodonirem la caixa. Anem!
(Lagafa per la m i se lemporta, gaireb corrents, i desapareixen lateral enll. Els llums van perdent
intensitat al carrer mentre que de mica en mica sillumina la taula del cabaret.)
Acci a la taula del cabaret
(Monsieur LEPLE saixeca i mirant cap al fons parla enutjat a unes persones que no veiem.)
LEPLE. Ei, tu, Condal, aixeca aquell cortinatge una mica; no veus que sarrossega massa per
terra?
(A un altre empleat que tampoc no veiem per que hem de suposar que treballa al fons de lescenari.)
I tu, Dupont, qui tha dit que aquesta catifa ha danar aqu on la poses? (Enrgic.) S, s, he dit all a
lentrada i no aqu! Tu, Salaud, encn aquell llum del vestbul... S, s, el de lentrada o s que tens
por que amb la claror set vegi la merda que portes al damunt? Vinga, fes el que et dic, sapastre...
(Mentre est donant ordres a gent que no veiem entra EDITH acompanyada de SIMONE. Van autnticament
disfressades. Tant luna com laltra porten els vestits que els pengen de tot arreu i de colors tan bigarrats i
ridculs que fan mal als ulls. Se situen al mig del pas i Monsieur LEPLE, sense ni mirar-les, les aparta
perqu fan nosa.)
Aparteu-vos, no veieu que feu nosa?
(Ara es torna a dirigir als treballadors que sn a linterior per que no veiem.)
Ei, tu, Dupont, dirigeix el focus cap al centre de lescenari... Mrius! Mrius! On s en Mrius?
Busqueu-lo i que vingui a parlar amb mi de seguida.
(Es gira i torna a topar amb EDITH i SIMONE, i els paria furis.)
I vosaltres, qu hi feu aqu; no veieu que feu nosa?
EDITH. (Deturant-lo.) Ei, ei, sc jo, monsieur Leple!
12
(En LEPLE es detura i li parla sorprs.)
LEPLE. I tu, qui ets?
EDITH. No em recordeu? Ahir a la nit, desprs de cantar all al carrer em vau donar aquest retall
de diari i em vau dir que us vingus a veure.
(Li ensenya el paper.)
LEPLE. Ah, s, ara men recordo. Noia, no et coneixia.
(Se la mira de dalt a baix i es posa a riure.)
Per criatura de Du, on vas disfressada aix?
EDITH. (Coqueta.) No us agrada? s nou i net, sense cap taca!
LEPLE. Tens ra, almenys no s estripat i brut com el que duies ahir! B, et vaig dir que et faria
una prova i te la far. Portes partitura?
EDITH. Aix de la partitura, qu s?
LEPLE. La msica que el pianista ha de tocar per acompanyar-te.
EDITH. (Pedant.) Jo no necessito piano. Quan canto, la meva veu s tan forta que sobrepassa els
sorolls dels clxons dels cotxes que passen pel carrer.
LEPLE. Per aix no s el carrer. Per cantar aqu, almenys es necessita anar acompanyada de
piano.
EDITH. Ui, ui, ja veig que no ens entendrem... (Transici i decidida.) Sabeu qu? Deixem-ho
crrer. (A la SIMONE.) Anem, noia, anem! Llstima de cals que thas gastat per comprar aquests
vestits.
SIMONE. Per aix no et preocupis, noms mhan costat un tip de crrer i prou... (Transici i
dinmica.) Saps qu? Si ens afanyem encara tenim temps de fer una ronda.
EDITH. Tens ra. Anem! (A LEPLE.) Adu-siau, mestre!
(Estira la SIMONE de la m i surten del cabaret mentre monsieur LEPLE les contempla i mou el cap donant-
les per impossibles.)
LEPLE. Quin parell de caps verds!
(Els llums del cabaret baixen dintensitat mentre que sillumina el fanal del carrer. Immediatament veiem
com entra EDITH acompanyada de SIMONE i se situa sota el fanal disposada a cantar.)
Acci al carrer
SIMONE. Mira, ara surten daquell cinema! Ja pots comenar a cantar!
EDITH. Dacord, per primer mhe descurar la gola.
13
(Desprs descurar-se la gola i escopir a terra, EDITH canta HIMNE A LAMOUR i monsieur LEPLE, que
estava dirigint a uns empleats que no veiem, quan sent la veu de la noia, escolta amb atenci. Finalment i en
un rampell surt a fora en el moment que SIMONE passa el platet per ell, com hipnotitzat, mirant EDITH, no
se nadona i la noia insisteix amb el platet obligant-lo que hi dipositi una moneda.)
SIMONE. Ei, Milord, no feu el despistat. Escoltar aquesta cantant que es vol comprar un cotxe
blanc amb un xofer negre, costa cals, encara que no sigui al vostre cabaret.
(En LEPLE, somrient, es treu un bitllet de la butxaca i desprs de fer-lo passar per davant del nas de la
noieta, com fent-li ensumar, el deixa caure ostensiblement dins el platet o el pot que la SIMONE li ha
allargat. Quan la noia veu aquell b de Du, crida a EDITH en el moment que aquesta acaba de cantar.)
Ei, Edith, no cal que cantis ms aquesta nit. Amb el que ens ha donat el Milord nhi ha per comprar
sis ampolles de negre. Mira!
(Li ensenya el bitllet i lEDITH, quan el veu, parla sorpresa.)
EDITH. ndia, aquest tio est sonat. Anem, anem, abans no es repensi i ens els pispi com ha fet
en Louis.
(Agafa SIMONE per la m i intenta endur-se-la carrer enll per monsieur LEPLE els barra el pas i els
parla somrient.)
LEPLE. Un moment, disfresses!
EDITH. Qu voleu, ara?
LEPLE. Llogar-te definitivament.
SIMONE. Vs en compte que tenredar una altra vegada com ha fet abans amb el truco de la
prostitura de msica.
LEPLE. Acostat!
(Laltra se li acosta una mica desconfiada.)
Com te dius?
EDITH. (Agressiva.) Edith Gassion; per qu?
LEPLE. Doncs dara en endavant treballars al meu cabaret i no et dirs Edith Gassion, sin
Edith Piaf.
EDITH. Que potser sou capell que podeu batejar la gent aix com aix i al mig del carrer?
LEPLE. S, sc capell del meu cabaret i batejo les cantants que hi actuen amb el nom que crec
que les ha de beneficiar i tu sers una de les meves cantants. (Autoritari.) Vine amb mi! (Lagafa pel
bra per ella sen desprn, desconfiada.)
EDITH. Ei, ei, Milord. Aneu en compte que sc molt delicada.
LEPLE. Vine i calla que tu i jo hem de fer un gran tracte.
14
(Lagafa pel bra i se lemporta en direcci al cabaret. Mentre LEPLE semporta EDITH, la SIMONE li crida,
malfiada i sense seguir-los.)
SIMONE. Edith, vs en compte que aquest vell impotent, al llit, et far fer coses estranyes. A la
millor tassassinar!
LEPLE. Seu!
EDITH. (Desconfiada.) Abans parlem-ne. El llit on el teniu?
LEPLE. Deixat estar de llit i escoltam b. Edith, siguem sincera; tagradaria cantar a casa
meva?
EDITH. Amb piano o sense?
LEPLE. Amb piano.
EDITH. No farem pas res, perqu jo no sabr seguir el piano. Bona nit!
(Decidida inicia la sortida per laltre la detura.)
LEPLE. Escolta, Edith. La teva germana, no fa gaire estona, quan li he fet caritat, mha dit que
volies comprar un cotxe blanc amb un xofer negre... s veritat que tagradaria comprar-lo?
EDITH. Home, sempre sexagera una mica. Amb una bicicleta tamb passaria.
LEPLE. B, doncs, si cantes per mi, jo et proporcionar cals, no per comprar una bicicleta,
sin un ciclomotor, i si les coses van b fins i tot un cotxe de segona m... Per sense xofer, eh?
EDITH. (Tossuda.) Haur de cantar amb piano, s o no!
LEPLE. Naturalment que s. El pblic exigeix que almenys hi hagi un piano dacompanyant o
b un acordi.
EDITH. Doncs la bicicleta a prendre pel cul. Adu-siau!
(Inicia la sortida molt decidida per monsieur LEPLE la detura i li parla molt persuasivament.)
LEPLE. Un moment i escoltam b! Tu cantes per tu i vas a la teva, com si no hi hagus

pianista, comprens? Ja mencarregar jo que sigui ell el que et segueixi en comptes dadaptar-te tu a
la msica del piano.
EDITH. (Gratant-se el cap.) Dacord... per jo cantar a la meva manera, eh? No fem punyetes!
LEPLE. S, s, a la teva manera!
EDITH. Si s aix, som-hi. Quan em donareu?
LEPLE. Cent francs per actuaci.
15
EDITH. Qu dieu? Cent francs? Per noms cantar, eh?
LEPLE. S, noms cantar.
EDITH. Doncs som-hi. Quan comeno?
LEPLE. La setmana que ve.
EDITH. Entesos. Em podeu avanar res a compte?
(Monsieur LEPLE, comprensiu, es treu un bitllet de la cartera i lhi allarga.)
LEPLE. T, per vull que vinguis a assajar durant aquests dies que falten per fer el teu debut.
EDITH. Jo no tinc necessitat dassajar. Jo no he assajat mai! Quan surto canto i prou!
LEPLE. (Murri.) Per cada assaig et donar un bitllet com aquest que tacabo de donar.
EDITH. (Rpida i illusionada.) A quina hora heu dit que he dassajar?
LEPLE. Cada dia a aquesta hora et vull aqu.
EDITH. Doncs podeu estar segur que cada dia a aquesta hora us vindr a buscar els cals. Adu-
siau!
LEPLE. Adu, petita!
(La noia surt corrents i es reuneix amb la SIMONE que lesperava al carrer, asseguda a terra, a sota el fanal,
mentre en LEPLE mou el cap no gaire convenut del negoci que ha fet. Els llums del cabaret baixen
lentament i noms queda illuminat lespai del carrer.)
Acci al carrer
SIMONE. Edith, qu ha passat?
EDITH. Res, noia, que aquest Milord est sonat, ben sonat. Mira! (Li ensenya el bitllet.) Qu et
sembla?
SIMONE. ndia! I no li has hagut de fer res al llit?
EDITH. Res! Mho ha donat noms per cantar la setmana que ve.
SIMONE. Carall, si que hi ha gent bstia en aquest mn!
EDITH. Saps qu? Ms val que anem a celebrar-ho!
SIMONE. Tens ra. Anem!
(Surten del carrer i al cap dun moment les veiem entrar a la taverna. Naturalment els llums del carrer
perden intensitat i pugen els de la taverna.)
Acci a la taverna
16
EDITH. Ei, monsieur Dupont, una de plena i dos gots!
(El TAVERNER, amb un gest dels dits, els fa gest que paguin per endavant.)
TAVERNER. Com esteu de capital?
SIMONE. Hem atracat un banc i en tenim prou per comprar el vostre bistrot.
TAVERNER. Magrada veure com sn els cals que la gent porta a sobre, encara que siguin
robats.
(La SIMONE es treu el bitllet de la pitrera i el llena ostensiblement damunt la tauleta.)
SIMONE. Dacord?
TAVERNER. Dacord. (Donant-se ordres ell mateix.) Dupont, una ampolla plena de negre i dos gots
per a les marqueses de la merda!
(Va darrera el taulell i en treu una ampolla de vi dos gots i mentre els colloca damunt la tauleta, parla amb
deferncia grotesca tot fent una reverncia.)
Ses majestats estan servides.
(LEDITH omple els gots i un cop plens brinda amb la SIMONE.)
EDITH. Pel cotxe blanc i el xofer negre!
SIMONE. Pels vells impotents que paguen sense anar-sen al llit amb tu!
(Els llums de la taverna baixen dintensitat i pugen els que donen al carrer. Tot seguit hi veiem com travessa
lescena un home camell, que porta sobre les espatlles un gran cartell que anuncia el debut dEDITH:
GRAN DEBUT DEDITH PIAF, EL ROSSINYOL DE PARS, AL CABARET GERNYS. Durant la fosca,
les noies hauran sortit de la taverna.)
(Immediatament sencenen els llums del cabaret.)
17
(Veiem LEPLE, vestit desmquing, que est fumant nervis i en aquests moments entren EDITH i SIMONE.
La noia va vestida i pintada com una meuca de les ms arrossinades que pullulen pels barris baixos de
Pars i hi va tant, que sembla una disfressa. Lescot del pit s ampli i ensenya gaireb els pits i els seus
braos prims surten dunes cises tan amples que per contrast semblen un esquelet. Quan LEPLE la veu
vestida aix li parla sever.)
LEPLE. Penses anar aix vestida per pujar a lescenari?
EDITH. (Inconscient.) No us agrada? (Fent de maniqu i illusionada.) Lhem comprat i aquesta

vegada no lhem rampinyat, oi momone? Lhem comprat als encants i s net. Mireu, ni una taca! Ni
una!
LEPLE. (Desconcertat.) Escolta, tu, que em prens el pl o qu? A qui se li acut comprar-se un
vestit sense mnigues i amb un escot que sembla una barca tenint com tens uns bracets que semblen
escuradents i uns davants de gallina esmirriada? No tadones que si surts aix tothom es mofar de
tu?
EDITH. La Frehel, que t molt xit, b ho ensenya tot!
LEPLE. Per ella hi t carn i els t molsuts, tant que conviden a mossegar-los mentre que si
alg mossegava els teus braos o la teva carcanada shi trencaria les dents. (Amonat.) Au, vs, vs a
canviar-te el vestit de seguida i fes-ho abans de mitja hora o sigui abans que el pblic comenci a
envair la sala.
EDITH. Aquest s lnic que tinc sense taques i encara perqu lhe comprat.
LEPLE. Qu dius? Que no en tens cap ms? Per no tadones que aix no pots sortir?
EDITH. De net no, no en tinc cap ms!
LEPLE. Per que no ho comprens? Avui, amb motiu del teu debut hi haur la crema de la crtica
de Pars, la fauna dels intellectuals ms famosos i, el que s pitjor, tamb hi hauran les altres
cantants envejoses que esperen i preguen a Du que la teva presentaci sigui un fracs...
EDITH. (Esverada.) Qu dieu? Que entre el pblic hi haur tota aquesta colla de tibats?
(Decidida.) Saps qu? Anem, Simone, anem! Aix no fa per mi!
(Lestira de la m i intenta emportar-se-la cap al carrer per monsieur LEPLE la frena violentament.)
LEPLE. On vas, estpida?
EDITH. Men vaig a cantar al carrer. Vost es pensa que jo puc cantar davant aquesta gent tan
distingida? Ca barret, vost a mi no menreda.
LEPLE. I per qu no ho pots fer?
EDITH. Perqu ells sn grans i famosos i si canto es riuran de mi i de les meves pretensions.
LEPLE. Tu tamb un dia arribars a ser famosa com ells.
18
EDITH. (Temorosa.) No, tinc por, molta por! Molta! (Suplicant.) Deixeu-me tornar al carrer,
monsieur Leple. All la gent em comprn i semociona amb les meves canons mentre que la gent
daqu es mofar de mi! Deixeu-me marxar, sisplau!
LEPLE. (Paternalment.) Escolta, Edith. A fora hi ha una cartellera amb el teu nom. Mhe gastat
molts francs per fer la teva propaganda i tinc encarregades i venudes totes les taules del meu
cabaret, no ho comprens? Tu no pots deixar-me a lestacada!
SIMONE. No et deixis enredar, Edith. Anem al carrer i encara tindrem temps de fer una passada i
recollir cals per anar al bistrot.
EDITH. S, s, tens ra. Anem!
(Inicia la sortida i LEPLE li parla amb picardia.)
LEPLE. Edith, al garatge de la cantonada hi ha un cotxe blanc amb un xofer negre que espera
que alg el pugui comprar... Tu et creus que cantant al carrer el podrs comprar mai?
(Ella es detura i sense girar-se escolta el que li diu monsieur LEPLE.)
Petita, les grans illusions noms saconsegueixen desprs de lluitar aferrissadament contra
ladversitat i sempre sofrint molt!
EDITH. (Dolorosament.) No tinc vestit...
LEPLE. Ten comprar un aqu, a la botiga del davant...
EDITH. Aquesta hora estar tancada...
LEPLE. Conec lamo i per vendre-tel lobrir...
EDITH. Tinc por de cantar davant aquesta gent tan important...
LEPLE. Aquests que et vnen a sentir i potser a criticar, abans de ser importants no eren ning,
o et creus que ja van nixer famosos? Si han arribat fins on han arribat, ha estat grcies a la lluita
que han hagut de portar a terme contra ladversitat i les enveges...
EDITH. (Suplicant.) Monsieur Leple; el cor dells els bategava amb tanta violncia com a mi em
batega en aquests moments?
LEPLE. Pots estar-ne segura.
EDITH. Escolteu-lo, s com un timbal! No sentiu els seus batecs? Top-top, top-top, top-top, top-
top, top-top, top- top, top-top... I em fa mal!
LEPLE. (Molt dolament.) Edith, quan cantes la teva veu s trgica i la teva figura s la dun
ocellet frgil que sembla que no tingui prou fora per lluitar contra ladversitat. Quin ser hum es
pot riure de la teva veu dolorosa i de la teva figureta minsa i desemparada si quan cantes ho fas
espontniament i amb el cor a la m? Canta, Edith, canta i digues a tots ells, amb les teves canons,
que ets la petita ms gran que mai no ha trepitjat lescenari dun cabaret.
(LEPLE sacosta a la noia i agafant-la per les espatlles la fa girar de cara a ell i li parla suplicant.)
19
Oi que cantars?
(Ella sabraa a lhome mentre li parla emocionada.)
EDITH. Oh, monsieur Leple! Per qu jo no he tingut la sort de tenir un pare com vs?
LEPLE. Petita, jo tamb mhauria agradat tenir una filla com tu per estimar-la. Per ja ho veus!
Totes aquestes dones atractives que menvolten no em poden servir de filles, sin damants. Tu ets
diferent! Ets un ocellet i no una garsa, com elles! (Transici.) Apa, vs a la botiga daqu al davant i
li dius a lamo que hi vas de part meva i pots estar segura que tel vendr. T, diners! (Li allarga
diners.)
EDITH. (Illusionada i dinmica.) Anem, Simone, acompanyam!
SIMONE. (Eufrica.) S, i comprarem un daquells vestits platejats que amb la claror dels focus
enlluernar als espectadors.
LEPLE. (Bondads.) No, petita, no! Vull que et compris un combinat de pullver i faldilla de
color marr fosc. Vull que sigui senzill com les teves canons, seris com les teves canons i
espontani com les teves canons. Au, vs, vs a comprar-te luniforme que presidir el teu triomf
daquesta nit!
(En un impuls espontani, la noia es llena als braos de monsieur LEPLE i el besa.)
EDITH. Grcies, pap Leple. (Transici i esverada.) Perdoneu! Em permeteu que us digui pap
Leple?
LEPLE. S, i a partir dara digam pap Leple... Au, vs a comprar-te el vestit! Corre, que es fa
tard!
EDITH. S, pap Leple! Anem Simone!
(Estira SIMONE per la m i se lemporta a fora de lescena mentre els llums perden intensitat fins a as solir
la fosca total.)
Fosc Total
20
Acci a lescenari
(Mentre haur durat lobscuritat el decorat del carrer haur desaparegut tapat per uns cortinatges que ens
recordaran la boca dun escenariet, prpia dels cabarets. Un focus illuminar aquest espai. Tot se guit
monsieur LEPLE entra a dins aquest espai i es dirigir al pblic. Ho fa duna manera transcendental.)
LEPLE. Senyores, senyors, tinc la satisfacci de poder-vos presentar una cantant nova, sense
estudis musicals de cap mena, tota ingenutat i tot cor! No us demano pas que li tingueu compassi
per la seva innocncia artstica i que sigueu indulgents amb ella per la seva procedncia del raval.
Noms us demano que sigueu uns crtics justos. No vull pas lanlisi pedant dels intellectuals que
tornen de tot ni la compassi sentimentaloide, amb sentiments de portera compassiva, sin que us
demano que feu servir les vostres orelles per escoltar les seves canons, que estic segur que
commouran el rac ms pregon del vostre cor. Senyores i senyors, tinc el plaer de presentar-vos
EDITH PIAF, la cantant que procedint del carrer avui puja a lescenari del Gernys.
(Va fins al lateral i estira EDITH per una m.)
Endavant, Edith!
(EDITH, una mica espantada, savana i canta LA FOULE. Quan acaba de cantar sentim els aplaudiments
al fons acompanyats dalgun bravo. Ella, commoguda, saluda i surt de lescenari. Desprs, ms tard, la
veiem aparixer on hi ha la taula del cabaret on SIMONE sha situat.)
EDITH. Simone! (Labraa i la besa emocionada.)
SIMONE. Hem triomfat, Edith, ho hem aconseguit!
EDITH. No podem cantar victria tan aviat.
SIMONE. S, en pots estar segura. All al vestbul, he tafanejat i he sentit dir a en Chevalier que
ets un fenomen de la naturalesa. I tots aquells savis que lenvoltaven hi estaven dacord.
(Entra monsieur LEPLE i escolta amb aire dhome satisfet.)
21
EDITH. (Malfiada.) Vols dir que tot aix de fenmen de la naturalesa no ho ha dit irnicament
referint-se al meu tipus sec, petit i desnarit?
LEPLE. (Bondads.) No ho creguis. Ho han dit perqu saps cantar i perqu a la teva veu i a les
teves canons hi ha marcat el misteri de les misries i de les illusions frustrades que es couen als
barris baixos de Pars.
(Es treu uns bitllets de la butxaca i els hi allarga.)
T, aix s limport tractat i si les coses van b, com sembla que a partir dara hi aniran, ten podr
donar molts ms.
(EDITH mira els diners i no gosa agafar-los democionada que est.)
EDITH. (Vacillant.) Simone, agafals tu, no fos cas que jo, al contacte daquesta fortuna,
magafs un atac de cor i dem no pogus cantar.
SIMONE. (Decidida.) Porteu, pap Leple. Jo sc la seva administradora.
(Mentre agafa els diners parla amb illusi.)
Quina cara de ttila hi posar la portera quan li paguem les setmanes endarrerides que li devem, oi
Edith?
EDITH. (Dinmica i alegre.) Tens ra! Ja la veig plantada a la porta, sense deixar-nos entrar i
cridant, tenint les mans posades a la cintura.
(La SIMONE es posa les mans a la cintura i imita all que suposen que passar quan arribin a casa seva.)
SIMONE. (Cridant amenaadora.) Ei, vosaltres dues! No podeu entrar. Tinc ordres de lamo que si
no pagueu per endavant les setmanes endarrerides no us deixi pujar a la vostra cambra.
(LEDITH, amb gest agressiu, parla com si es baralls amb la suposada portera.)
EDITH. Spiga, senyora portera, que a dalt hi tenim els nostres vestits de nit i les joies guardades
en una arqueta dor que hi ha al tocador de marbre rosa situat al fons de la nostra luxosa suite.
SIMONE. (Malcarada.) Res! Totes les vostres pertinences serviran per pagar els mesos endarrerits
que ens deveu.
EDITH. (Suplicant cmicament.) Sisplau, senyora portera, deixins passar almenys aquesta nit a la
nostra fastuosa cambra plena de xinxes i escarabats.
SIMONE. Res, ni pensar-ho i si no marxeu de seguida, cridar la policia.
EDITH. (Dolorosament.) Noms deixeu-me anar a buscar labric de vis que tinc a larmari, aquell
armari que t incrustacions de nacre.
SIMONE. No, mai! Mai de la vida! Qu thas cregut? (Imponent de gest.) Fora! Fora daqu,
maleda vagabunda! Fora!
EDITH. Sou una mala puta! No voleu que el vagi a buscar per qu labric de vis penseu quedar-
22
vos-el per vs!
SIMONE. (Com un gall.) Spigues, mala puta, que jo sc una dona honrada!
EDITH. Honrada tu? Bah, no fotis comdia. Tu ten vas al llit amb lamo de la finca. Et penses
que no us he clissat?
SIMONE. B, pagueu o no pagueu?
EDITH. Per no veieu que no en tinc ni cinc! Tota la meva fortuna la t la Simone i encara no ha
tingut els diners a la pitrera sha escapat amb el marqus de la casa cremada.
(Transici i crida amb alegria, gaireb fora de to.)
Ei, visca la vida! (Abraa la. SIMONE) Simone, sc la dona ms feli del mn!
(LEPLE, que ha estat escoltant la pardia que han fet les dues noies, parla amb admiraci.)
LEPLE. Sou fantstiques! Mira si en passen de tipus estranys pel meu cabaret; Molts sn
extravagants, sonats o genials, per mai no mhavia trobat amb cap com vosaltres.
EDITH. (Emocionada.) Jo, cantant per tots els barris baixos de Pars mai no he trobat una persona
tan humana com vs, pap Leple.
(Labraa emocionada.)
Grcies, pap Leple!
LEPLE. B, ara aneu a dormir. Cuidat, petita, cuidat molt i pensa que la veu no vol sotragades.
EDITH. Si teniu por que per aquesta causa la perdi, no us preocupeu. La meva veu s feta de
sotragades i per aix, quan canto, sobrepassa els sorolls que fa el trnsit de Pars! (Amb molta
tendresa.) Bona nit, pap Leple!
LEPLE. Adu, petita!
(Les noies surten del cabaret i monsieur LEPLE sasseu davant la taula i encn un cigarret i mentre ho fa
veiem com els llums baixen dintensitat fins a arribar a la fosca total. Mentre ha durat lobscuri tat shauran
fet crrer les cortines de lescenariet deixant al descobert el decorat que significa un carrer dels barris
baixos de Pars. En fer-se la claror veiem en LOUIS, repenjat al fanal, amb les mans a la butxaca, el cigarret
penjant del llavi i la gorra de costat, espera les noies. Finalment entren EDITH i SIMONE i quan el noi les
veu, es redrea i parla mofeta.)
LOUIS. Hola, Edith!
EDITH. (Sorpresa.) Tu una altra vegada? Qu vols?
LOUIS. (Amb posat de tant se men dna.) Estava all fora i he sentit dir als que sortien que has
tingut un xit esclatant i, com s natural, tot all que es refereix a tu, minteressa com a cosa prpia,
no et sembla? (Transici i irnic.) Vas molt mudada! Des que ens vam separar sembla que les coses
et van b! Ms que abans!
EDITH. Si, no em puc queixar. Des que ens vam separar les coses em van molt ms b!
23
(Decidida.) Anem, Simone!
LOUIS. Esperat, marquesa. (La detura.) Sembla que ara remenes cal llarg, oi? Es veu que un
cabaret dna ms que el carrer!
EDITH. S, i aix vol dir que el cal que tinc s per a nosaltres dues i no per tu, que quan vas
veure que el meu negoci no era tan fabuls com et pensaves vas tocar el pirand i et vas buscar una
altra euga ms plena de carns que cagus ms cals que jo! (Decidida.) Vinga, anem, Simone!
(Estira la SIMONE per una m per el! la detura mentre li parla mofeta.)
LOUIS. Ei, esquitx, no corris tant. No veus que corrent et podries trencar una cama?
EDITH. (Decidida.) B, quan vols?
LOUIS. Tot el que portes! Com abans, com sempre!
EDITH. Doncs amb el que porto al damunt poca cosa podrs fer perqu no en porto ni cinc. (Li
ensenya les mans buides.) Com pots veure, per no portar res, no porto ni porta-monedes. Qu et
sembla?
LOUIS. Ah, s, ara recordo que Simone s el teu banquer.
(Amb gest rpid agafa la SIMONE i li fica la m per lescot i la noia es defensa mentre crida.)
SIMONE. Ei, tu, malparit, que tocar els meus pits costa cals... Auxili! Auxili!
(EDITH es llena contra el noi i el pega amb rbia, mentre crida escandalosament.)
EDITH. Pap Leple! Ens estan atracant!
(Monsieur LEPLE, que estava fumant tranquillament assegut davant la taula del cabaret, en sentir els crits
saixeca esverat i desapareix lateral enll disposat a defensar les noies. Mentre, en LOUIS impotent de
dominar les dues noies que es defensen a puntades de peu, es treu una navalla i els parla amenaador,
agafant EDITH pels cabells i posant-li larma al coll.)
LOUIS. Ja nhi ha prou de comdia! Edith, digues a la Simone que em doni els diners que porta!
EDITH. (Espantada.) Dnals-hi, Simone!
(La SIMONE, malcarada, es treu els diners de la pitrera i els llena a terra mentre li crida.)
SIMONE. T, almenys guanya-tels ajupint lesquena, macarr de merda!
(Ell, furis, agafa la SIMONE pel coll i lamorra a terra al costat dels diners, obligant-la a collir-los, per
ella, tossuda, resisteix.)
LOUIS. Jo no doblego lesquena per una merdosa com tu, qu cony thas cregut? Cull-los!
SIMONE. No em dna la gana!
LOUIS. The dit que els cullis!
24
SIMONE. No, no ho far!
(Mentre la t amorrada a terra apareix monsieur LEPLE, el qual, en veure que en LOUIS maltracta la noia,
va fins on s ell i li clava una empenta.)
LEPLE. Deixa tranquilles aquestes noies.
(Monsieur LEPLE recull els diners i quan en LOUIS veu que s laltre el que t els diners, parla fora de si.)
LOUIS. Porteu aix! s meu! Doneu-mho!
LEPLE. No! Sho han guanyat elles! Elles i no tu!
(En LOUIS, es llena contra monsieur LEPLE i lluiten i durant la lluita ell li dna una punyalada. LEPLE,
ferit, sorprs, es mira el noi amb terror i recula tentinejant mentre es tapa la ferida amb la m.)
Qu has fet, desgraciat?
(La SIMONE reacciona rpida i surt corrents carrer enll mentre crida esporuguida.)
SIMONE. Auxili! Auxili! Han matat pap Leple! Auxili! Auxili!
(En LOUIS posa el ganivet al coll DEDITH mentre li diu amenaador.)
LOUIS. Si em denuncies, tant tu com la Simone, hi deixareu la pell! I ja saps que jo no amenao
mai en va! Entesos?
(Recull els diners de terra, que durant la lluita havien caigut i surt corrents. Mentre pap LEPLE sha
desplomat, ferit de mort, i quan EDITH se nadona se li llena al damunt i li parla dolorosament. Al fons
sentim uns xiulets dalarma.)
EDITH. Pap Leple! Pap Leple!
LEPLE. (Amargament.) Ja ho veus petita... tot ha estat un joc estpid... ell... jo... la vida... tu....
tots, tot s estpid, tot, quan per un forat a la pell sescapa tot un munt dillusions...
EDITH. (Desesperada.) No em deixeu, pap Leple! No em deixeu! Ara que tot em somreia sense
vs tornar a ensorrar-me al lloc don he vingut!
LEPLE. No tinguis por! (Acaronant-la.) La teva veu, dara endavant tindr un registre ms. Ja no
solament explicar la tragdia dels desheretats que viuen als barris baixos de Pars, sin la tragdia
de perdre estpidament un sser estimat... perqu tu mestimes, oi?
EDITH. (Dolorosament.) S, pap Leple. Us he estimat com un pare! Com a lautntic pare que
mai no he tingut.
LEPLE. Adu, petita!
(La m que acaronava la noia cau inerta a terra i EDITH crida desesperada.)
EDITH. Pap Leple! Pap Leple, no em deixis! Qu far sense tu? Qu ser de mi i de les
meves illusions sense la teva ajuda?
25
(Plora sobre el cos de lhome i en aquests moments apareix un gendarme acompanyat de SIMONE que en
veure EDITH plorant damunt el cos del mort se li acosta i li parla esverat.)
GENDARME. Nom de Du! Qu has fet, desgraciada?
EDITH. No, no he estat pas jo! Podeu estar segur que no he estat pas jo!
(El GENDARME lagafa pel bra mentre li parla molt sever.)
GENDARME. Vine! Sembla mentida que un cos tan petit hagi pogut matar el seu macarr.
EDITH. (Resistint-se a seguir-lo.) No, no, us juro que no lhe matat jo! Us ho juro!
GENDARME. Calla i segueix-me.
EDITH. Com podeu pensar que jo hagi matat lhome que sha comportat amb mi com si hagus
estat el meu pare? (Dirigint-se dolorosament al mort.) Pap Leple, digueu-li que no s veritat que jo
us hagi matat! Parleu, sisplau! Parleu, pap Leple! Parleu!
GENDARME. (Molt enrgic.) Vinga anem! (A la SIMONE.) I tu tamb, vine!
(Finalment se lemporta gaireb arrossegant mentre els llums del carrer baixen dintensitat fins a fer-se fosc
del tot. Ara, un focus illuminar al venedor de diaris que irrompir dins lescena tot cridant escan-
dalosament.)
VENEDOR DE DIARIS. Le Journal! Darreres notcies! ltima hora! Aquesta matinada una cantant
de cabaret ha assassinat, per gelosia, el seu empresari! Darreres notcies! Le Journal! Un crim
passional! Darreres notcies!
(Mentre el VENEDOR DE DIARIS es perd carrer enll veiem com el COMISSARI GUILLAUME sasseu a la taula
del cabaret. Immediatament entra el GENDARME empenyent EDITH seguida de la SIMONE. Quan el
COMISSARI veu la parella de noies parla amenaador.)
GENDARME. Aqu la teniu, senyor Comissari.
GUILLAUME. (Per SIMONE.) I aquesta, qui s?
EDITH. La meva germana.
GUILLAUME. Quants anys t?
EDITH. Quinze.
GUILLAUME. (Al GENDARME.) Gausin, lliura-la a la patrulla que hi ha aqu fora i diguels que la
portin al Bon Pastor o b al reformatori de menors, mentre jo prenc declaraci daquesta.
GENDARME. Quin motiu hem dallegar per poder-la portar all?
GUILLAUME. Que s menor dedat i demanava caritat pels carrers de la ciutat a les dues de la
matinada.
26
EDITH. No s pas veritat! Actualment jo guanyava prou per qu ella no hagus de pidolar pel
carrer.
GUILLAUME. (Sever.) Gausin, fes el que et dic!
GENDARME. S, senyor comissari. (A la noia.) Vine!
(Lagafa disposat a emportar-se-la per SIMONE es desprn dell i es llena als braos dEDITH.)
SIMONE. No, Edith, no deixis que mhi portin! Jo no vull anar all! No hi vull anar!
EDITH. Simone meva, no ploris. Quan tot aix shagi aclarit, et juro que et vindr a buscar.
GUILLAUME. (Enrgic.) Emporta-te-la!
GENDARME. S, senyor comissari!
(La SIMONE, desesperada, sarrapa a EDITH per el GENDARME les separa sense miraments i se lemporta a
fora de lescena. Aleshores el COMISSARI parla a EDITH. Ho fa persuasivament.)
GUILLAUME. Petita, jo ja suposo que no has estat tu aquella que ha matat Leple, per tu estaves
present i has vist aquell que ho ha fet...
EDITH. Jo no he vis res! Res! Us ho juro!
GUILLAUME. Escolta, petita, tu no ets estpida i et prego que no em facis perdre el temps.
Digues la veritat de com han anat les coses i si dius la veritat pots estar segura que no et passar res!
Digues, com han anat els fets?
EDITH. Ja us ho he dit abans. Jo sortia del cabaret amb la meva germana quan un subjecte sens
ha presentat demanant-nos els diners que havia cobrat i com que mhi he negat i mhi he resistit ell
mha atacat per prendre-mels. Aleshores, en sentir els nostres crits dauxili, ha sortit pap Leple
per defensar-nos i ha estat apunyalat per lassass.
GUILLAUME. I qui era ell, lassass?
EDITH. (Vacillant.) No ho s, no el conec! Us juro que no el conec!
GUILLAUME. S que ho saps i estic segur que tu el coneixes.
Edith. I per qu lhavia de conixer?
GUILLAUME. Perqu tu te nhas anat al llit amb tots els pinxos dels barris baixos de Pars i els
coneixes tots, tots, sense excepci... He fet gestions i s que vas viure molt de temps amb un
macarr. (Es dirigeix cap al lateral i crida autoritari.) Ei, tu, Gusin! Fes-lo entrar!
(El GENDARME empeny en LOUIS i lencara amb la noia, davant per davant.)
El coneixes?
EDITH. (Temorosa davant la mirada dell.) S, per fa ms de quatre mesos que no lhavia vist ni li
havia parlat.
27
GUILLAUME. (Acusadorament.) Deixat estar de punyetes! No s ell que ha matat Leple? Digues,
no s ell? Parla estpida!
EDITH. Aquell rac era fosc i no he pogut veure la cara de lassass per... (Vacillant.) podeu
estar segur que no era ell! Almenys a les fosques no el vaig distingir!
GUILLAUME. Quan et va demanar diners b li devies sentir la veu, no?
EDITH. (Mirant-se el noi amb temor.) La veu daquell que em va demanar els diners, no era la
seva... Estic segura!
GUILLAUME. (Resignat.) B, no crec que tu lhagis pogut matar. Ets massa poca cosa fsicament
per fer-ho. Gausin, deixa-la sortir!
EDITH. Puc anar-men, doncs?
GUILLAUME. De moment s, pots anar-ten! Per no tallunyis de Pars, entesos?
EDITH. S, senyor comissari.
(Surt decidida i el gendarme parla al COMISSARI referint-se a LOUIS.)
GENDARME. I dell, qu en faig?
GUILLAUME. De moment portal a la comissaria i all li farem un interrogatori a fons.
GENDARME. (A LOUIS.) Passa!
(Lagafa pel bra i se lemporta, donant-li empentes, cap a fora de lescena. Immediatament els llums del
cabaret baixen dintensitat i un focus illuminar el carrer.)
Acci al carrer
(Illuminat pel focus veiem com el VENEDOR DE DIARIS irromp a lescena i crida fent voleiar la seva
mercaderia.)
VENEDOR DE DIARIS. Le Journal! ltimes notcies! Edith Piaf s alliberada per falta de proves
per els empresaris de cabaret de Pars no la volen contractar per temor a lescndol. Le Journal!
ltimes notcies! Le Journal!
(Desapareix pel lateral i la seva veu es perd cap al fons. Encara no sha perdut leco de la veu del Venedor
veiem que SIMONE, que estava amagada surt del seu amagatall i mira amb impacincia cap un lateral.
Finalment entra a lescena EDITH i en veure la seva germanastra parla sorpresa.)
EDITH. Simone!
SIMONE. Edith!
(Sabracen amb illusi i emocionades.)
EDITH. Com s possible? Aquell dia no et van portar al Bon Pastor?
SIMONE. S, per quan mhi portaven em vaig escapar. I ara, tu, qu fas?
28
EDITH. Torno a cantar pel carrer.
SIMONE. I com et va?
EDITH. Malament. Mentre canto la gent satura per quan acabo i passo el platet tot el rotlle que
sha fet al voltant meu per escoltar-me es desf en un no-res, com en un encantament i poca cosa
puc recollir.
SIMONE. Quan allargues el platet, ja els mires els ulls amb insistncia?
EDITH. Si sen van com gent empaitada del diable, com vols que els miri els ulls? (Suplicant.)
Em fas molta falta, Simone, molta falta!
SIMONE. I tu tamb a mi! (Entusiasmada.) Vinga, comencem com fiem abans? (Decidida.) Vine!
(Lestira per la m i la situa a sota el fanal.) I ara, canta, Edith, canta! Fes-ho com abans ho feies i
veurs com tornarem a fer diners.
EDITH. (Illusionada.) S, tens ra! Com abans!
(EDITH, que sha situat sota el fanal canta LA VIE EN ROSE i mentre ho fa la SIMONE entra i surt de
lescena demanant caritat.)
Senyores i senyors! Aquesta s la gran Edith, la millor cantant del mn!
(Cridant a un que se li escapa de pagar.)
Ei, vost, no despisti i dipositi una moneda al meu barretet... Vinga senyors, no siguin garrepes que
una veu com aquesta no la podran sentir mai ms per una almoina de merda! Ei, vost, no faci el
viu! Buidi la butxaca aqu!
(Quan EDITH acaba la can la SIMONE se li acosta i li ensenya la recaptaci que ha fet, que ha estat ge-
nerosa.)
Edith, mira!
EDITH. (Entusiasmada.) Ets fantstica! Ets la meva providncia i sense tu mhauria mort de gana.
SIMONE. I jo, sense tu, sense la teva veu que fa deturar els vianants, no nhauria fet ni cinc. Els
meus salts acrobtics no interessen ning! (Decidida.) Vinga, anem a celebrar-ho al bistrot de
monsieur Rigaud. La nostra trobada es mereix celebrar-la amb uns quants gots de vi negre, no et
sembla? Anem!
(Lestira per la m per EDITH la detura i li parla seriosament.)
EDITH. No, Simone, aix ja no pot ser!
SIMONE. (Sorpresa.) I ara, per qu no?
EDITH. Perqu estic prenyada i els diners que fem han de servir per comprar roba pel meu fill i
no per beure.
SIMONE. (Illusionada.) Qu dius? Que tu... que tu... (Riu feli.)
29
EDITH. S, daquells mesos que vaig conviure amb en Louis...
SIMONE. (Labraa amb alegria.) Edith meva! La meva Edith est prenyada!
(Mirant cap als pisos alts i cridant esbojarradament.)
Ei, gamarussos! No ho heu sentit? La meva Edith est prenyada! La meva mitja germana est
prenyada! Est preeeeeeenyaaaaaadaaaaaaa!
EDITH. Calla, escandalosa!
SIMONE. Vine aqu, estimada, i deixa que tabraci. Tindrem una momone, Edith! una momone!
EDITH. La tindr jo!
SIMONE. (Boja.) No, totes dues i a partir dara, tots els diners que fem, en comptes de gastar-los
en disbauxes amb la colla del barri com fiem abans, serviran per comprar els vestits ms fabulosos
que hi hagin al mercat per al nostre fill. (Transici.) Escolta, Edith, ser nen o nena?
EDITH. I jo qu s?
SIMONE. Doncs saps qu? Comprarem un vestit de color blau cel per si s nen i un de color de
rosa per si s nena, no et sembla?
EDITH. I quan neixi, de laltra vestit que ens sobrar, qu en farem?
SIMONE. El regalarem a una mare pobra daquelles que demanen caritat.
EDITH. Nosaltres no som pas tan riques.
SIMONE. Que no? Mentre hi hagi carrers a les ciutats i voravies als carrers de Pars, nosaltres
som milionries. (Ballant i cridant.) Ei, ei, gamarussos! Edith Piaf ha de tenir un fill... Ei, ei,
desperteu-vos, sapastres i escolteu la bona nova! Edith ha de tenir un fill! Ei, que no em sentiu?
Edith ha de tenir un fill!
(Se sent una veu que crida malhumorada.)
VEU. Ens voleu deixar dormir duna vegada?
SIMONE. Llanceu-nos uns quants sous i us deixarem dormir felios.
(Cauen un grapat de monedes i tant luna com laltra shan posat les mans al cap per evitar el cop de les
monedes que cauen. Un cop les han recollit la SIMONE parla dinmica.)
SIMONE. Ho veus, Edith, com som la gent ms rica del mn?
EDITH. Ets la persona ms fantstica que la sort ha portat al meu costat. Apa, anem a la nostra
cambra dabans. Amb el que hem fet ja la podrem pagar.
SIMONE. S, anem!
(La SIMONE agafa EDITH per la cintura, amb molt de compte, mentre li parla persuasivament.)
30
Vs en compte de no ensopegar, no fos cas que el nano, amb la sotragada sorts abans dhora:
EDITH. Si passava aix no faria res ms que seguir la tradici de la meva famlia. Jo tamb vaig
nixer al mig del carrer i sota un fanal.
SIMONE. Per aix el carrer s teu! Per aquesta causa s el nostre amic, el nostre amant, el nostre
estimat... Canta, Edith, canta! Canta al carrer i digues-li tot el que sents per ell!
(EDITH canta SOUS LE CIEL DE PARIS i mentre ho fa sen va cap al fons, carrer enll, fent-se mestressa
de la nit de la seva ciutat mentre els llums baixen lentament dintensitat.)
Final de lActe Primer
31
Acte Segon
En aixecar-se el tel veiem Edith i Simone assegudes davant la tauleta de la taverna amb un got de
vi mig buit al damunt. Se les veu aclaparades i encara ms brutes, si s possible, que mai.
Acci a la taverna
EDITH. Simone, quan hem fet?
SIMONE. Noms vint francs.
EDITH. Noms? Doncs desprs de fer aquest got de negre, tornarem al carrer. La nostra filla no
pot passar un dia sense endrapar res com a vegades hem hagut de fer nosaltres.
SIMONE. Si almenys deixs de ploure! Aquest malet temps fa que la gent no saturi per escoltar-
te. T pressa i fuig de la mullena.
(En aquests moments entra en RAYMOND Asso portant limpermeable completament mullat. Va vestit com
anaven els poetes del seu temps: cabells llargs, llacet en comptes de corbata, barret dales amples i una pipa
a la m que quan parla, fa servir, gesticulant, per afirmar o negar el contingut del seu discurs.)
RAYMOND. Uix, quin temps!
(Sacosta a les noies i els parla assenyalant la cadira buida que hi ha al seu costat.)
Puc seure?
EDITH. (Despectivament.) Suposo que no necessites la nostra ajuda per apuntar el cul a la cadira.
(En RAYMOND sasseu i crida autoritari al TAVERNER.)
RAYMOND. Ei, un de negre!
TAVERNER. Tot seguit!
(Mentre espera el servei parla a EDITH amb una certa confiana, com si ja la conegus de temps.)
RAYMOND. Edith, no fa gaire estona que the sentit cantar al carrer, sota la pluja.
EDITH. (Donant-se importncia.) S, magrada assajar sota la pluja, a laire lliure abans de
presentar-me al cabaret on canto. (Pedant.) s, com tho diria jo? s com una mena dentrenament
que faig cada nit per escalfar la gola, saps?
RAYMOND. (Mofeta.) Ah, ja! Aix tu cantes en un cabaret, oi?
EDITH. (Fent la desmenjada.) S, per no et pensis pas que s un cabaret de laltre mn...
(Convenuda.) Per Du nhi do! Daltres nhi ha de pitjors. (A la SIMONE.) Oi tu?
SIMONE. (Pedant.) I tant!
RAYMOND. (Mofeta.) Aix s interessant... I com es diu aquest cabaret?

32
EDITH. Oh, si ets daqu no el coneixers pas perqu s a laltra banda de Pars... Per la gent
que hi va s bastant escollida, oi Simone?
SIMONE. Ja ho crec, molt escollida.
RAYMOND. (Sempre mofeta.) Suposo que no thi deus presentar aix vestida, tal com vas ara...
EDITH. Oh, no, de cap manera. Com que plou mhe posat aquests parracs per estalviar els altres
vestits de gala. Tu ja ho saps, la pluja malmet els vestits.
RAYMOND. Ah, ja! s clar, els vestits amb la pluja es malmeten.
EDITH. I tu, de qu fas?
RAYMOND. (Sempre irnic.) Sc fabricant de canons... ms ben dit, faig lletres per canons.
EDITH. Carall quina gana deus passar.
RAYMOND. Menys que tu. Maria Dubas canta les meves canons.
SIMONE. Recony, quina cara! Qu ms voldries tu que la Dubas cants les teves canons.
RAYMOND. No us ho creieu?
EDITH. (Mofeta.) I ara? I per qu ho hem de dubtar, oi Simone? Jo tamb sc la Frehel, la cantant
de moda de lABC.
RAYMOND. (Seris.) No, tu ets millor que la Frehel i la Dubas, per molt millor.
EDITH. (Sorpresa.) I com ho saps?
RAYMOND. Abans de lescndol del crim et vaig sentir cantar al Gernys i em vas interessar per
de resultes dall vas desaparixer del mercat i no he sabut res ms de tu fins aquesta nit. Quan me
nanava a dormir he sentit la teva veu com esqueixava laire i travessant la cortina de pluja ha ferit
les meves orelles... per aix sc aqu.
EDITH. (Molestada.) Has dit ferit les orelles?
RAYMOND. S, ferit! La teva veu trgica, quan cantes, penetra a les orelles com un ganivet i amb
la seva fulla esmolada amb la mola aspra del carrer, les traspassa i els hi fa sentir el dolor de la sang
quan s vessada i de la misria don emergeix.
EDITH. (Amargament.) s que la meva veu ha nascut entre la podridura dels barris baixos de
Pars.
RAYMOND. Tens ra i per aix el teu crit s pattic; s el crit de la fam i de la impotncia; del
drama que samaga darrera les parets de cada cambra bruta i vella daquesta ciutat; s una queixa
feta de decepcions i damargors, desperances i fracassos; dillusions truncades per un ambient
hostil i a caigudes dabismes insondables on regna la fam, la misria i la desesperaci.
SIMONE. (Desconfiada.) Edith, vs en compte. Aquest home parla massa b per ser un fabricant
de canons i tenredar.
33
EDITH. Com vols que menredi si no porto ni un sou a la butxaca? (Transici.) B, them de
deixar! Simone, anem a fer la ronda a veure si encara som a temps de recollir uns quants francs per
poder comprar llet per a la nostra petita.
(Saixeca decidida i inicien la sortida per es detura quan sent que en RAYMOND, sense moures de la
cadira, li dir amb intenci.)
RAYMOND. Edith, abans de desaparixer del mercat, o sigui abans del crim, vaig escriure una
lletra de can pensant en tu i ja, aleshores, te la volia oferir...
EDITH. (Despectiva.) Ests de conya! Si s veritat que tens una lletra de can, per qu no
lofereixes a la Frehel o la Dubas... ei, suposant que no sigui una gotlla, aix que mhas dit que
escrius canons per elles.
RAYMOND. Si no els hi he ofert s perqu tu, pel contingut daquesta lletra, ets millor que elles,
molt millor.
SIMONE. (Desconfiada.) Anem, anem, abans no ens portin a la comissaria, perqu aquest tipus no
em fa gens de grcia. (Despectiva.) Amb la pipa a la m i la gavardina mullada, fa cara de policia
malparit.
EDITH. S, tens ra. A sant de qu un lletrista de la Dubas pot haver escrit la lletra duna can
per a mi? Anem, Simone, anem!
(Ara s en RAYMOND aquell que saixeca i la detura agafant-la pel bra mentre li parla persuasivament.)
RAYMOND. Esperat i escolta. Et parlo seriosament, tant, que a casa hi tinc la lletra de la can
musicada per Margarida Monnot. Si macompanyes fins a casa, te la tocar al piano i en sentirs la
melodia.
EDITH. (Desconfiada.) Ei, tu, que no tens gata que emportar-te al llit de franc aquesta nit de
pluja?
RAYMOND. Com ho podria fer per convncert que el que et dic s veritat? Mhas de creure,
Edith, mhas de creure! Et parlo duna can com mai ning no nha cantada cap digual.
(Davant la vacillaci DEDITH, la SIMONE li parla decidida.)
SIMONE. Encara tensarronar.
RAYMOND. (A SIMONE.) Tu calla i no thi fiquis. (A EDITH.) B, macompanyes?
EDITH. (Decidida.) No, no penso venir! Els carrers de Pars sn per mi ms atractius que la teva
can.
(En aquests moments entra en LOUIS i parla a la noia amb neguit.)
LOUIS. Edith!
EDITH. Encara no nhe fet ni cinc i no memprenyis!
LOUIS. (Seris.) No, avui no vinc per aix. La mare de Simone mha vingut a buscar per dir-me
34
que la teva filleta, la Marcella, est malalta i lhan hagut de portar a lhospital. T meningitis!
EDITH. (Sorpresa.) Qu dius? Que la meva Marcella est malalta? (Desvalguda.) I jo, avui, sense
diners! (Decidida.) A quin hospital est?
LOUIS. Al Sagrat Cor. Sort que la mare de Simone lha anat a veure i se nha adonat que si no en
aquests moments ja shauria mort.
EDITH. (Decidida.) Anem, Simone!
(Inicia la sortida per en RAYMOND la detura i li parla compassivament.)
RAYMOND. Edith, si no tens diners per afrontar aquesta malaltia jo et puc proporcionar un
contracte per anar a cantar a Nia que et podr proporcionar els diners que necessites.
EDITH. Quan paguen per actuaci?
RAYMOND. Cent francs.
EDITH. (Amb pressa.) Compta amb mi! No vull que tinguin abandonada la meva filla en un rac
dhospital per falta de diners... Anem, Louis!
(Surten descena decidits per en RAYMOND els crida quan ja sn lluny.)
RAYMOND. Ei, Edith, on ens podem trobar per concretar la gira?
EDITH. (De lluny.) Dem aqu mateix i a la mateixa hora. Adu!
RAYMOND. Doncs fins dem!
(Surt decidit de la taverna i immediatament els llums baixen dintensitat fins a aconseguit la fosca total. Ara
un focus potent illuminar el carrer.)
Acci al carrer
(Tot seguit entra dins el pla focal un HOME ANUNCI que portar entre esquena i pit un gran cartell amb la
inscripci segent:
LA MME PIAF, S UNA ASSASSINA? VOSALTRES HO SABREU SI AQUEST VESPRE ASSISTIU A LA

GALA QUE ELLA FA A LA BOITE VITTESSE DE NICE
LHOME ANUNCI, desprs de travessar lescena es perd pel fons mentre els llums baixen dintensitat fins a
aconseguir la fosca total. Durant lobscuritat es correran les cortines que han de donar la sensaci que
aquell espai central s un escenari. A la taula del cabaret hi veiem la mestressa de la Boite Vittesse que est
fumant un gros cigar mentre que amb un joc de cartes fa el solitari. Tot seguit entra EDITH feta una fria i li
parla desafiadorament. Perqu lespectador es faci crrec que lacci passa en un altre cabaret i en un altre
escenari diferent de lanterior, shauran canviat els colors dels cortinatges i el tapet de la taula.)
35
EDITH. (Furiosa.) Qui us ha donat perms per fer aquesta odiosa propaganda?
MADAME. (Sense deixar de fer el solitari i impassible.) No tenfadis, momone Piaf. Aix far que
molta gent que shauria quedat a casa, vingui a veuret. Ja ho saps, el pblic s morbs i encara que
noms sigui per contemplar de prop una criminal, segur que omplir la sala.
EDITH. Sou fastigosa. I si no traieu ara mateix aquesta propaganda que heu posat a lentrada, no
sortir!
MADAME. (Indiferent i jugant.) s intil que et resisteixis. Has signat un contracte i no tinteressa
que et denunci a la policia per incompliment de contracte, entesos?
EDITH. Sou una miserable que us aprofiteu de les dificultats que una passa per beneficiar-vos-en,
per amb mi us heu equivocat.
MADAME. (Punyent.) Jo encara no he matat ning, momone, ning i en canvi hi ha qui ho ha fet!
EDITH. Doncs en aquestes condicions, no cantar!
MADAME. (Indiferent.) No diguis bestieses i cantars, ja ho crec que cantars.
(Ara para de jugar i saixeca mentre li assenyala la sala plena de gent.)
Mira, la sala s plena de gent i tu cantars de la millor manera que saps i si no ho fas vull recordar-
te que a Nia, el comissari de policia s molt amic de la casa i li agradar molt fer reviure el crim
del meu amic Leple. (Pausa.) B, qu em dius? Prefereixes cantar o anar a la pres?
EDITH. (Venuda.) Dacord, cantar, per em podreu avanar els cent francs que mheu de
pagar?
MADAME. (Desconfiada.) Cantars?
EDITH. Si mels avanceu, en podeu estar segura. Els necessito de seguida.
(La mestressa, una mica desconfiada, es treu els cent francs de la butxaca i els hi allarga.)
MADAME. T, no vull embolics amb retrancos com tu!
(Quan la noia t els diners es dirigeix a la SIMONE que shavia quedat a la porta per escoltar i li allarga els
diners que acaba de cobrar.)
EDITH. T, Simone. Agafa el tren i ves a Pars i dna aquests diners a lhospital perqu la tinguin
en una cambra especial. no vull que la meva filla mori abandonada en un rac de lhospital per falta
de diners. Corre, Simone, corre!
SIMONE. No et preocupis. Ja veurs com la salvarem!
(Li fa un pet i surt corrents cap a fora de lescena mentre la MADAME parla severa a EDITH.)
36
MADAME. I ara, canta, Edith, canta, si no vols que la policia hi hagi dintervenir.
EDITH. Cantar, per no per por de la policia sin per poder salvar la meva filla amb els diners
que guanyar.
MADAME. Sents, ara et toca a tu! Ves a lescenari!
EDITH. S, madame!
Acci a lescenari
(Un focus illumina lescenari i immediatament hi apareix EDITH. La seva silueta petita i esquifida, vestida
amb roba de color fosc, no negre, pren un relleu inusitat entre les cortines. Cantar NON, JE NE
REGRETTE RIEN. Quan acaba la can hem de sentir a travs dels micrfons els bravos que li dediquen
els suposats espectadors que omplen la Boite Vittesse. Desprs de saludar, EDITH es dirigeix cap on hi ha la
taula del cabaret on la madame, que no sha mogut dall durant tota la representaci, lest esperant.)
MADAME. Edith, aqu tinc preparat un contracte per tres setmanes a cent francs per actuaci.
Tinteressa?
EDITH. S, amb la condici que mavanceu cinc-cents francs.
MADAME. Dacord. (Escriu uns nmeros al final del contracte.) Ara, signa aqu sota.
EDITH. Abans vull els diners.
(La mestressa li allarga els cinc-cents francs mentre li parla mofeta.)
MADAME. Ets desconfiada!
EDITH. Els necessito per salvar la meva filla. Fins ara no he tingut mai res meu i ella s lnica
cosa meva, ben meva que tinc i no la vull perdre, comprn? No la vull perdre! No la puc perdre!
(Els llums de la taula del cabaret baixen dintensitat mentre pugen els que donen al carrer.)
Acci al carrer
(Com s natural les cortines shauran enretirat. Quan es fa la claror veiem a SIMONE que, repenjada al
fanal est fumant i com de sobte la seva figura es redrea en veure que alg, conegut, sacosta. Al cap duna
estona entra EDITH que parla amb angoixa.)
EDITH. Simone, com est!
SIMONE. (Amb tristesa.) Ja s morta. Per aix the enviat a buscar.
EDITH. (Trasbalsada.) Qu dius? Morta? No, no s possible! Tu menganyes. Aix que dius no s
possible. No, no ho s!
SIMONE. s la realitat. Aquest mat lhem enterrat!
EDITH. I on s enterrada?
37
SIMONE. A la terra de ning. All on senterren els captaires, els miserables i els desgraciats.
EDITH. I el seu pare?
SIMONE. Ning lha vist ni lhem trobat.
(LEDITH, capolada pel dolor, saclofa a terra recolzant el seu cos contra el fanal i all plora
desconsoladament mentre es queixa.)
EDITH. Com s possible que la desgrcia shagi apoderat de mi amb tanta crueltat en aquests
darrers temps robant-me tot all que ms he estimat? Primer ha estat pap Leple i ara la meva filla,
la meva petita Marcella... (Dolguda.) I lhan enterrat com una pidolaire quan jo sempre havia somiat
fer-la anar vestida com una princesa! (Rebellant-se.) No, no, aix no s just! No ns!
SIMONE. (Consolant-la.) Estimada, ja no hi podem fer res! Cal conformar-se!
(EDITH, en una transici enrgica i rebel, parla decidida.)
EDITH. Conformar-se? (Amb odi.) No, no! Vull rebellar-me contra la desgrcia! Vull destruir
aquesta mala sort que em persegueix, vull trencar amb tot... Vull oblidar, comprens? Necessito
oblidar, atordir-me, si no vull llanar-me de cap contra les llambordes del carrer! Vine!
(Lestira per la m i se lemporta a fora de lescena, carrer enll i al cap duns moments les veiem entrar a
la taverna.)
Acci a la taverna
EDITH. (Cridant.) Ei, tu, taverner! Una ampolla de negre... Ei, qu fas parat? De pressa, una
ampolla de negre!
TAVERNER. Est b, dona, est b, no cridis que no sc sord!
(El TAVERNER posa damunt la tauleta una ampolla i dos gots i EDITH, nerviosa, shi aboca el lquid i beu
vidament. Ho fa amb fria, sense contemplacions de cap mena, de tal manera que el lquid li rellisca per la
boca i li regalima el vestit. La SIMONE intenta deturar-la mentre li parla espantada per aquella fallera de
beure.)
SIMONE. Edith, prou! Prou! No beguis ms!
EDITH. (Obtusa.) No, no nhi ha prou! Vull beure fins a rebentar per veure si aix aconsegueixo
expulsar del meu cos la desgrcia que darrerament shi ha allotjat...
(Nerviosa, es torna a omplir el got i brinda mirant cap a lespai.)
Per Marcella! Per la meva petita Marcella perqu s que all on s, lluny daquesta merda de vida,
deu ser feli!
(Obcecada, beu i SIMONE intenta deturar-la mentre li parla persuasivament.)
SIMONE. Prou, Edith maca! Has de lluitar per refer-te daquest cop. No ho comprens? Ja no hi ha
res a fer!
EDITH. (Dolorosament.) s que no ho has ents? Jo volia tenir una nina a qui poder estimar, a qui
38
poder acaronar i abocar damunt della tot el meu afecte... Jo necessito estimar i sentir dins de mi
com una onada de tendresa sescapa del meu cos i es diposita damunt alg i, Marcella, aquella
criatura petita que es movia entre els meus braos com un animal suau i tendre era el meu somni
daurat. s per aix que ara volia canviar de vida i lluitar per ella... (Venuda.) I sense ella, per qui
lluitar, Digues, per qui?
SIMONE. (Dolguda.) Em tens a mi!
EDITH. (Amb amor.) Tens ra. Sc injusta. Et tinc a tu i amb tu puc parlar de les meves penes, de
les meves illusions de la meva desesperaci i dels meus sofriments i tu sofreixes i tillusiones al
comps dels meus desitjs i aspiracions, mentre que ella no comprenia res del que em passava i les
meves carcies li relliscaven sense emocionar-la... S, s, Simone, encara et tinc a tu i reconec que he
estat injusta, molt injusta...
(Saboca ms vi al got i la SIMONE li parla amb amor.)
SIMONE. No beguis ms, Edith! Recorda que en Raymond, quan ha sabut que tornaves de Nia
ens ha citat aqu i estic segura que no li agradar trobar-te borratxa.
EDITH. (Borratxa.) En Raymond sen pot anar a fer punyets! Au, beu, Simone, beu!
(Li omple el got i mentre ho fa li parla engargussadament.)
Aix les penes ens arriben trboles, desdibuixades, imprecises, com si fossin dun mn al qual no
pertanyem... Saps? (Transici i amargament.) S, tu ho saps tan b com jo perqu sempre has viscut al
meu costat i al meu costat has conegut totes les meves ambicions, illusions i fracassos...
(Transcendental.) Jo, Edith Gassion... (Transici i dubtant.) Em dic Gassion s o no, momone? Oh, no,
no, no; jo sc Edith Piaf! Edith Piaf, un ocellet que va pretendre arribar al sol quan no t forces ni
per arribar, volant, a la capada dun arbre daquestos que poblen el bosc de Bolnia... (Saixeca i
brinda teatralment.) Jo, Edith Piaf, la divina, cantar la can ms bella que mai no ha cantat una
cantant... Jo... (Transici i dolorosament.) Momone, quina can puc cantar si la meva nima est
trista i tinc ganes de plorar?
SIMONE. (Fent-la seure.) Seu, Edith, seu, no veus que no taguantes dreta?
EDITH. (Borratxa del tot.) B, masseur amb la condici que tu macompanyis a beure.
(Sasseu i crida escandalosament.)
Ei, tu, taverner, una altra ampolla! Una ms!
(En aquests moments, entra en RAYMOND i en veure que el TAVERNER va per servir una ampolla de vi a la
noia, el detura amb un gest de la m. Quan el TAVERNER senretira, ell parla dinmic a les noies.)
RAYMOND. Hola! Fa estona que mespereu?
EDITH. (Borratxa.) Hola, Raymond! Beu! Tu tamb has de celebrar la mort de la meva
Marcella...
RAYMOND. Ests borratxa, com sempre!
EDITH. (Rebel.) S, s, estic borratxa. Qu passa?
39
RAYMOND. Ets una desgraciada!
(Lagafa enrgicament per una m i la fa aixecar de la cadira.)
RAYMOND. Vinga, anem!
EDITH. (Rebutjant-lo.) Deixam estar! (Cridant.) Ei, taverner, the demanat una altra ampolla! Qu
fas parat?
RAYMOND. (Sacsejant-la.) Per no tadones, estpida, que amb el teu procedir llences per la
borda lesdevenidor ms brillant que mai cap cantant no ha tingut? No ho comprens? Tens lxit a la
teva gola, aqu, aqu! (Lagafa pel coll i la sacseja.) Aqu, mentens? I tu el destrueixes de la manera
ms estpida i ms barroera que una cantant pot fer!
EDITH. (Amargament.) Lxit? I qu s lxit? Una ombra que sallunya quan sembla que la pots
abastar amb les mans, una silueta que se tescapa entre els dits com si fos un floc de boira, una
figura desperfilada que al contacte de la realitat es perd voltada de no-res! (Despectivament.)
Deixam estar tranquilla i no memprenyis! (Al TAVERNER.) Ei, tu, taverner, ms mam! Ms mam!
Vull ms mam!
RAYMOND. (Molt enrgic.) Ja nhi ha prou! Jo the de fer triomfar i ho aconseguir malgrat tu i
contra tu. Jo far que el teu nom sigui fams i que les cartelleres dels cabarets, les botes i els
escenaris ms prestigiosos del mn sofereixin perqu hi cantis. (Amb rbia i sacsejant-la.) Edith, has
de reaccionar! Cal que reaccionis!
EDITH. (Venuda i plorant.) Marcella! La meva petita Marcella! On s?
RAYMOND. Edith, si em creus, la teva filla ser dins les teves canons, darrera la teva veu
trgica; sorgir dentre els cortinatges dels escenaris de tot el mn perqu tu, dara en andavant,
noms cantars lamor! Edith, maca, reacciona! Sigues tu mateixa! La noia coratjosa sorgida del
carrer i que fins ara ha venut amb un somriure als llavis, totes les dificultats que se li han presentat.
(EDITH, venuda, repenja el cap damunt el pit de RAYMOND i plora dolament. Lhome li parla amb amor
mentre lacarona.)
I ara, Edith, cal anar a dormir! Anem! Au, anem!
(Agafada per la cintura se lemporta a fora de la taverna i al cap duna estona els veiem com passen pel
carrer per abans de sortir de lescena ell es detura i parla com si de cop i volta li hagus vingut una idea
al cap.)
Acci al carrer
RAYMOND. Un moment! Se mha ocorregut una idea! No vull que torneu a la vostra cambra del
carrer Orfila. Sabeu qu? Us reservar una cambra a lHotel Picadilly, a Pigalle, i dara endavant
anirs a viure all i all mesperars i all assajarem les canons i all et far canviar de vida en
viure lluny de la trepa de perdularis que tenvolten i et dominen i et fan gastar els pocs diners que
fas... (Persuasiu.) Edith, si em creus, jo et garanteixo que a partir daquests moments no coneixers
la misria i el teu nom anir de boca en boca per tots els cenacles artstics del mn...
(Ell sadona que EDITH est borratxa i li parla sacsejant-la.)
Edith, has ents el que the dit? Digues, Edith, malgrat la borratxera que portes, mhas ents?
40
EDITH. (Borratxa.) S, tentenc perfectament. Dius que ser milionria! No s aix el que has dit?
RAYMOND. S per per ser-ho mhas de seguir. Vine amb mi!
EDITH. I on em portes?
RAYMOND. A dormir en una cambra que llogar a lhotel Picadilly, a Pigalle, ara mateix...
EDITH. A dormir? (Divertida.) Ei, tu, Simone, aquest diu que anem a dormir a lhora que hi van
les gallines, qu et sembla? A lhora de les gallines.
RAYMOND. Au, anem, anem, que no taguantes dreta.
EDITH. (Cridant amb alegria i mirant els pisos alts de les cases del carrer.) Ei, ei, vosaltres, dormiu
de gust. Edith Piaf va a fer nonetes. Aquesta nit ja no us emprenyar amb els meus cants.
(En RAYMOND lestira cap a una banda i ella li parla fent-li una mica de resistncia.)
Un moment! Pigalle, s cap all? (Assenyala la dreta.) o b cap all, cap aquella banda. (Assenyala
lesquerra.)
RAYMOND. (Rotund.) El cam de la fama s cap all, cap al centre de Pars i no cap als barris
baixos. Vine amb mi que jo thi acompanyar! Anem!
(Lestira i se lemporta cap a fora de lescena seguits per SIMONE. Ara els llums baixaran dintensitat fins a
assolir la fosca total. Quan es fa la claror veiem que lespai corresponent al centre de lesce nari sha
transformat en una cambra dhotel de tercera categoria. Un gran sof presideix lhabitaci i mig ajaguda hi
veiem EDITH mentre la SIMONE escura un pot de conserva amb golafreria. A terra i en un lloc ben visible i
ha una pila de pots de conserves buits i variats, fent entendre que entre totes dues els han buidat.)
Acci a la cambra de lhotel
SIMONE. En vols?
EDITH. I s clar que en vull, qu thas cregut?
(La SIMONE li allarga el pot i EDITH menja la resta i mentre ho fa parla somniadora.)
41
Simone, saps el que ms magrada den Raymond?
SIMONE. Qu?
EDITH. (Sospirant.) Els seus ulls blaus.
SIMONE. (Sorpresa.) Qu has dit?
EDITH. (Convenuda.) Els seus ulls blaus, clars i transparents, com un cel de primavera.
SIMONE. Per si els t foscos i brillants com els dun moro-mussa!
EDITH. (Sorpresa.) Ah, els t foscos? Ves quina cosa, mai, mai no me nhavia adonat... Per quan
parla i em mira amb aquells ulls tan blaus...
SIMONE. (Rectificant-la.) Tan foscos...
EDITH. (Molestada.) s igual; siguin com siguin... (tornant-se a posar romntica.) Quan em mira fit
a fit amb aquells ulls tan... tan...
SIMONE. Foscos...
EDITH. Aix mateix, tan foscos, sem fa un nus a la gola... (Somiadora.) En Raymond s
meravells, oi, momone?
(Mentre ha parlat ha buidat la llauna de conserves i un cop ho ha fet, amb gest displicent, la llena a terra,
a la pila on hi ha les altres.)
SIMONE. S, i si el creus, pots estar segura que triomfars.
EDITH. Mira si el creur que si em mana llenar-me de cap a una tina de vi mhi llenar sense
vacillar i aix que no s nadar... (Transici.) Ah, per cert, ara que parlo de vi. No ens en queda gens?
SIMONE. S, per he amagat lampolla perqu si ell ve dimprevist no ens la trobi. Ja saps que
sempre rondina i ell est a punt de venir.
EDITH. Deixat estar de punyetes i treu-la!
(De sota un coix la SIMONE en treu una ampolla mig buida de vi i lensenya amb aire triomfal a EDITH,
per en aquells moments se senten passos al passads i parla esverada.)
SIMONE. Sento la porta i em penso que s ell!
EDITH. S, s, s ell! Amaga aix, de pressa! Afanyat!
(La SIMONE torna a amagar lampolla sota el coix i tant luna com laltra fan el posat de desmenjades.
Immediatament entra en RAYMOND i EDITH labraa amb illusi per ell va per feina i mira la cambra
desordenada i en veure-la plena de pots de conserva, crida furis.)
RAYMOND. Qu signifiquen aquest pilot de llauna buides de conserva aqu? No us doneu

vergonya de viure com clochards en una cambra dhotel?
EDITH. (Molestada.) No pretendrs pas que tamb ens mengem les llaunes.
42
RAYMOND. Jo noms pretenc que no mengeu a la vostra cambra sin a baix, al restaurant daqu
sota i assegudes en una taula, com Du mana.
SIMONE. I com ho saps que en aquell temps Du va manar que es mengs en una taula?
EDITH. Aix, aix, i com ho saps?
RAYMOND. (Malhumorat.) No has vist mai un quadre del Sant Sopar?
EDITH. Veus, en aix tens ra. Els dotze apstols mengen asseguts en una taula. (Renyant a
SIMONE.) Simone, que sigui la darrera vegada que em portis llaunes de conserva al sof. Dara en
endavant comprarem una taula i les menjarem damunt la taula, entesos?
RAYMOND. (Fora de si.) Damunt una porra!
EDITH. Com quedem?
RAYMOND. Vull que mengeu en un restaurant i no aqu dins! I prou conserves i prou merdes
daquestes! No veus que aquests menjars perjudiquen lestmac i espatllen la gola?
EDITH. (Molestada.) Ei, ei, tu, que no ens mengem pas les llaunes, sin el que hi ha a dintre.
RAYMOND. (Pacientment i persuasiu.) Escolta, estimada, escolta: tu vols triomfar? Siguem

franca: tu vols triomfar?
EDITH. I s clar que s que vull triomfar.
RAYMOND. Doncs si ho vols fer aix no pot continuar aix, no ho comprens? Per triomfar has de
plantejar-te la vida de diferent manera de com ho fas ara. (Sever.)
EDITH. (Agressiva.) Qu vols dir amb aix?
RAYMOND. Que el conserge de lhotel mha dit que aquesta nit tu i una colla de trinxeraires com
tu heu fet una gatzara tan gran que tota la clientela sha queixat.
EDITH. (Rebel.) B, s, i qu? No els paguem la cambra? Doncs si la paguem podem fer-hi tot
all que ens vingui de gust.
RAYMOND. Per s que et creus que perqu pagues tens el dret de molestar tothom?
EDITH. Mira, noi, a mi no memprenyis. Jo sc com sc i no vull ser com els altres volen que
sigui.
RAYMOND. Doncs si vols triomfar has de canviar... I has de canviar de pensar, de vestir i fins i
tot de parlar.
EDITH. I qu en tens de dir de mi, del meu vestit i de tot all que em critiques? Digues, qu?
RAYMOND. (Perdent els estreps.) Que qu en tinc que dir? Doncs que vesteixes com una pidolaire,
vas plena de tanques de merda, parles com una ptula i et pintes com una puta arrossinada i el pitjor
s que un infant de sis anys sap llegir millor que tu. I amb aquest bagatge pretens triomfar,
estpida?
43
EDITH. (Furiosa.) A mi no memprenyis. Ja estic farta de tu fins al moll dels ossos.
RAYMOND. (Furis.) I jo de tu en tinc els collons plens. No tadones que tota aquesta trepa de
companys teus que aquesta nit han passat aqu i shan emborratxat amb tu, et xuclen la sang i et fan
llenar els pocs diners que guanyes cantant al carrer?
EDITH. Sn els meus amics.
RAYMOND. No! Sn els teus enemics. Per culpa dells no ets res ms que un cul de carrer, una
borratxa, una puta!
EDITH. (Agressiva.) S, s, sc una puta, qu passa?
RAYMOND. Tens ra, no passa res i no s perqu em trenco les banyes per civilitzar-te. Ara
madono que fer de tu una cantant de cabaret de categoria s tan estpid com fer que la lluna nova
illumini un paisatge en plena nit!
EDITH. Vs a la merda!
RAYMOND. s el que far. S, s, me nanir a la merda i et deixar amb lamargor de pensar que
tu, que ho tens tot per triomfar, daqu uns quants anys no tindrs res, ni per menjar.
(Despectivament.) Au, vs al carrer i moret de gana com una ptula qualsevol. Adu!
(Inicia la sortida decidit per ella espantada se li arrapa al cos mentre crida amb desesperaci.)
EDITH. No, no, Raymond, no em deixis. Ajudam! Et juro que far i aprendr tot all que tu
vulguis, per no em deixis! No mabandonis, sisplau! No ho facis perqu jo testimo, saps? Jo
testimo i sense tu ara no sabria viure!
(Sha arrapat a ell com una llagasta i ell, desprs duna transici li parla compassivament.)
RAYMOND. La meva petita Edith! Miram! Aix! Si s veritat aix que acabes de dir et far la
cantant ms famosa del mn per mhas de jurar que em creurs amb tot i per tot! Ho fars?
EDITH. Ho far! Tho juro! (Es creua els dits i els besa.)
RAYMOND. Doncs escoltam b. Jo avui havia vingut per dir-te que dem al migdia estem
invitats a un dinar al qual assistiran gent de teatre, intellectuals famosos i empresaris destacats que
et poden ajudar a situar-te dins la teva carrera, per mhas de fer quedar b.
EDITH. Dacord. I qu vols que faci per fer-te quedar b?
RAYMOND. Que et comportis com una persona civilitzada o sigui que durant lpat, quan mengis
la sopa, no vull que facis amb la boca aquell soroll que feies durant el sopar amb Maurice
Chevalier, Jean Cocteau i els crtics del Journal.
EDITH. O sigui que vols dir que no faci aix, oi?
(Fa xarrupets amb la boca imitant aquell que absorbeix la sopa amb una cullera. No cal dir que ho fa
sorollosament i exagerada.)
RAYMOND. Aix mateix. Ho has de fer suaument, saps? Molt suaument, sense fer soroll.
44
EDITH. Aix?
(Imita xuclar la sopa duna cullera inexistent. Ho fa amb gestos de dona aristocrtica i ridcula.)
RAYMOND. S, aix! Ho has fet divinament i desprs procura menjar amb la boca closa.
EDITH. Ei, ei, i com es pot menjar amb la boca closa? No pots pas posar-te el menjar pel nas.
RAYMOND. (Pacient.) Vull dir amb la boca closa quan ja hi tens el menjar a dintre.
EDITH. Ah, aix ja s una altra cosa. I qu ms he de fer?
RAYMOND. No dir aquests renecs tan recargolats que engegues a tort i a dret perqu quan els
llances en una reuni daquesta mena sonen com canonades a les orelles decents.
EDITH. Collons, vols dir que sonen tan fort?
RAYMOND. S, i sobretot vesteix b, com una senyora!
EDITH. (Decidida.) En aix del vestit no hi ha pega. Mira!
(Dinmica sen va fins on hi ha la maleta i desprs dobrir-la en treu una brusa i unes faldilles que sem blen
un parrac.)
Qu et sembla aquesta combinaci de pullver i faldilla?
RAYMOND. Que aix s un autntic parrac.
EDITH. Tho sembla perqu els veus arrugats per ja els planxar.
RAYMOND. No, llenals!
EDITH. Aleshores haur danar amb els pits enlaire perqu s lnica cosa per vestir que tinc i
amb aquesta roba que porto, plena de taques de sucs de conserves, no hi puc anar.
RAYMOND. Tens ra, encara s pitjor que els de la maleta.
(Decidit es treu diners de la butxaca i els allarga a la SIMONE.)
T, Simone. Ves aqu al davant i compra el vestit que porta el maniqu que hi ha a laparador i que
abans de venir cap aqu ja mhe mirat perqu sabia el que passaria.
SIMONE. (Servicial.) De seguida, Raymond!
(Decidida agafa els diners i inicia la sortida per abans de passar la porta es gira i parla dinmica a
EDITH.)
Edith, ara que surto, vols que de passada et porti una ampolla de negre? Ja saps que noms ens en
queda mitja.
EDITH. S, aix mateix i aix desprs no haurs de tornar a baixar.
(En RAYMOND crida furis.)

45
RAYMOND. No! No! Porta aquests diners, ja hi anir jo a comprar aquest vestit. (Li pren els
diners.) Sou una parella dinconscients... (A la SIMONE.) I tu, ms que ning! (Decidit.) Torno de
seguida!
(Surt decidit de lescena per anar a comprar el vestit.)
SIMONE. Manoi, i quin mal carcter que t aquest home.
EDITH. Qu hi vols fer? Es veu que els poetes que escriuen lletres per canons, tots sn ximples.
SIMONE. (Amb picardia.) Ei, tu, ara que s fora ho podem aprofitar per fer un pinso, no et
sembla?
(Treu lampolla de sota el coix.)
EDITH. Vols dir que no senfadar?
SIMONE. No ho ha pas de saber. (Dinmica.) Vinga dona, no tinguis manies!
(Beu a morro una glopada de vi i un cop ho ha fet allarga lampolla a EDITH i aquesta brinda amb lenvs a
la ma.)
EDITH. Pel meu cotxe blanc amb xofer negre!
(Quan t el broc de lampolla a la boca apareix pel fons en LOUIS. Com sempre porta la gorra de costat, la
cigarreta penjada al llavi inferior i les mans a la butxaca. Cansat de no fer res, es repenja contra el marc de
la porta mentre contempla EDITH i SIMONE amb una certa indiferncia, com si all no ans per ell.)
LOUIS. Hola!
(Quan EDITH el veu, parla resignada.)
EDITH. T, la fama a fer punyetes. (Cansada.) B, qu vols?
LOUIS. Estimar-te.
EDITH. No en tinc ni cinc!
LOUIS. Aleshores, per qu cony the destimar? (Savana i parla autoritari a la SIMONE.) Ei, tu,
rebrec del diable, desperta les xinxes que tens amagades entre la brusa i els pits.
SIMONE. Ja the dit que no hi tinc res.
LOUIS. Ja tens ra, ja! Ni pits!
(Ara, en no trobar diners al pit de SIMONE, tafaneja la cambra i parla admirat.)
Magradaria saber don treieu aquest luxe tan espaterrant! Una cambra dhotel, un sof... (Pels pots
de conserva buits.) menjar a dojo... Don surt tot aix?
EDITH. Ho paga el meu representant artstic.
LOUIS. Qui s? Aquest que se nacaba danar?

46
EDITH. S, precisament aquest.
LOUIS. Caram, quina ganga. Saps que el teu representant s molt interessant? Magradar parlar
amb ell personalment.
EDITH. (Irnica.) No s perqu per em fa lefecte que s ell aquell a qui agradar parlar amb tu.
I si em vols creure, potser ms val que tesfumis abans que ell no torni.
LOUIS. (Cmicament.) Ui, quina por!
EDITH. Pel teu bon govern et vull fer saber que no s vell com pap Leple, que no s un nyicris
com nosaltres i que a ms s molt ben plantat.
LOUIS. (Fent veure que tremola de por.) Ui, quina por!
EDITH. Ha estat legionari i t una medalla del valor per haver enviat a laltre barri, una colla de
moros, all al Marroc. Mira, per cert, ara estem assajant una can que parla de la seva gesta de
legionari. Precisament la lletra s dell!
SIMONE. (Amb picardia.) Per qu no li recites, Edith?
EDITH. Tens ra i em penso que li pot interessar. Mira, la lletra s aquesta:
(Recita.)
Oh, la, la, la bella histria
duns soldats de la legi!
All baix, en un fort
i sota un sol cobert de glria
batut pel vent oneja un bander.
SIMONE (Saluda militarment.)
s el bander de la legi!
EDITH
tres valents sn al fort
amb el pit ple de ferides
lluitant contra lenemic.
SIMONE (Transcendental.)
Sense pa ni un got de vi!
47
EDITH
No poden cridar victria;
els han pres el bander!
SIMONE (Saluda militarment.)
Que s lhonra de la legi!
EDITH
de tres braus, de tres soldats
que amb el pit ple de ferides
reprenen el bander
mentre al cor hi neix un crit
que penetra linfinit!
SIMONE I EDITH
Som la legi! Som els valents
que lluiten fins a morir!
EDITH. Oh, la, la, la bella histria! Qu et sembla, Louis?
SIMONE. I un daquests tres valents s el que daqu a poca estona entrar per aquella porta.
LOUIS. (Cmic.) Ui, quina por!
EDITH. Doncs em sembla que el sento venir, S, mira, aqu el tens!
(Entra en RAYMOND amb un paquet a la m i en veure en LOUIS parla despectivament.)
RAYMOND. (A en LOUIS.) Tu? (A les noies.) Qu hi fa aquest aqu?
EDITH. (Irnica.) Aquest s en Louis, aquell del qual the parlat moltes vegades o sigui aquell
que ens ploma molt sovint.
RAYMOND. (Mofeta.) Ah, ja! Magrada trobar-te aqu perqu tu i jo hem de parlar molt, per molt
seriosament.
LOUIS. (Cnic.) Les meves orelles estan al teu servei!
RAYMOND. Aquest angelets... (Per les noies.)
48
EDITH. Exagerat...
RAYMOND. ... mhan dit que de tant en tant les vens a emprenyar...
RAYMOND. (Indiferent.) Ho faig perqu vull i puc i perqu em rota pels collons!
(Es treu una navalla i amb la punta sescura les ungles. Ho fa com aquell que no vol la cosa. En RAYMOND,
tamb amb indiferncia, agafa lampolla que les noies han deixat damunt el sof i es mira el seu contrincant
amb esguard mofeta. La SIMONE parla esverada.)
SIMONE. Raymond, vs en compte que encara hi queda una mica de mam.
(Quan en RAYMOND t lampolla a ta m parla ser, per amenaador.)
RAYMOND. Escolta, misria. Ara fa dos anys, quan encara era a la Legi, en els bistrots dall al
Marroc, tot sovint em trobava amb rabs matons com tu i mai cap dells no em va convncer que
ells eren els que tenien ra. Sempre la vaig tenir jo i la prova s que estic aqu i no en un cementiri
com alguns dells... Qu et sembla, trenco lampolla?
SIMONE. No fotem, que encara hi ha una mica de vi i vessar.
LOUIS. (Transigint.) Home, si tho has de prendre aix ser millor que parlem, no et sembla?
RAYMOND. (Mofeta.) Tens ra, parlant la gent sentn. (Molt suaument.) I jo ser aquell que
parlar primer! (Amb un crit que fereix les orelles.) Fot al camp daqu! (Transici i molt calmat.) Ja he
parlat i ara si vols pots parlar tu!
LOUIS. (Acovardit.) B, home, b, no tenfadis per s que estic pelat com una rata. No em
podries ajudar?
RAYMOND. Aix ja s una altra cosa.
(Es treu uns francs de la butxaca i els llena a terra.)
Quan em demanen, si puc, faig caritat. T, i pensa que aquests seran els ltims que obtindrs
delles. Entesos?
LOUIS. Simone, vols collir-los i donar-mels?
RAYMOND. (Sever.) Simone, et prohibeixo que els cullis. Si els vol, que ho faci ell.
SIMONE. Ja ho veus, noi. Els seus desitjos sn ordres per mi. Et recomano que per primer cop a
la teva vida dobleguis lesquena si vols tenir diners.
(En LOUIS recull els francs i en RAYMOND li parla molt sever.)
RAYMOND. En el cas que tornis a emprenyar-les denunciar a la policia qui s lassass de

Leple. No oblidis que tinc testimonis de primera vista i que no han parlat per por, per jo no et tinc
por.
LOUIS. No oblidis que aquests testimonis els puc fer desaparixer quan vulgui.
RAYMOND. Fer-ne callar un s fcil, per tres, havent-hi jo pel mig, s difcil i si no tho creus,
49
prova-ho!
SIMONE. Oh, la, la, la bella histria...
EDITH. (Amb veu de mascle.) Som la Legi, som els valents que lluiten fins a morir!
RAYMOND. Adu, Louis!
LOUIS. Ms endavant en parlarem.
RAYMOND. Per tu noms hi ha un passat o sigui que no hi ha un ms endavant respecte a elles.

Tingueu-ho ben present!
LOUIS. Ho veurem!
(Surt decidit i EDITH es llena als braos de RAYMOND.)
EDITH. Grcies, Raymond!
(En RAYMOND sen desprn i li ensenya el vestit que li ha comprat.)
RAYMOND. Anem al gra! Mira, aquest s el vestit que portars dem i vull que el guardis per
assistir a aquestes festes de comproms.
EDITH. (Mirant-lo despectiva.) No magrada.
RAYMOND. No tha pas dagradar a tu sin a mi! posa-tel!
EDITH. (Resignada.) Com vulguis!
(La noia es posa el vestit i sel mira de dalt a baix mentre se lallisa amb la m.)
EDITH. Vols dir que no semblo una viuda?
RAYMOND. Pel teu tipus i pel contingut de les teves canons el negre s el color que et va ms b
i no les samfainades que a tu tagraden portar.
EDITH. (Rebel.) Est b, per pel carrer portar aquell que jo vulgui!
RAYMOND. Per com s possible que tagradin aquestes coloraines que sempre portes?
EDITH. s que aix no shi veuen les taques, saps?
RAYMOND. Doncs aix danar disfressada com vas, sha acabat. Vull que quan la gent et vegi no
et confongui amb el que no ets. Sha dacabar que et qualifiquin com una ignorant, un rebrec de
carrer i una barjaula...
EDITH. Aix de barjaula vol dir puta, oi?
RAYMOND. (Cridant exasperat.) Doncs s, s, vol dir puta!
EDITH. (Rebel.) Doncs encara que es pensin aix de mi, no em vestir de negre, qu thas cregut?
50
(Despectiva i convenuda.) No, no, no cal que tesforcis perqu no penso vestir-me de viuda!
RAYMOND. Si mestimes ho fars i si no mestimes no s perqu cony he de perdre el temps

domant una salvatge. (Transici i persuasiu.) Escolta, Edith, maca, escolta: dem et vindr a buscar a
les dotze per anar a aquest dinar del qual the parlat. Vull que portis posat aquest vestit i que a ms
thagis rentat la cara, el coll i les orelles, per ben rentades, eh?
EDITH. (Sorpresa.) I les orelles tamb?
RAYMOND. (Furis.) S, i les orelles tamb.
EDITH. La setmana passada ja me les vaig rentar.
RAYMOND. Doncs dem ho tornes a fer, entesos?
EDITH. (Calmant-lo.) Escolta, escolta Raymond, vols dir que aix de netejar-se tant no s una
malaltia?
RAYMOND. No i no mho facis repetir. Dem et presentar els millors empresaris daquest pas i
vull que vagis ms neta que una patena.
EDITH. Est b, home, est b, no tenfadis que no nhi ha per tant!
RAYMOND. s que amb les teves ingenutats perverses i primitives em fas sortir de polleguera.
(Transici.) B, ara me nhe danar i no toblidis de tot el que the dit.
EDITH. Vs-ten tranquil i perqu vegis que vull donar un tomb a la meva vida ara vaig a donar
ordres oportunes a la Simone. (La SIMONE, sorpresa, aixeca el cap i EDITH parla amb autoritat de
mestressa.) Ei, tu, Simone!
SIMONE. Qu vols?
EDITH. Llena al lavabo el negre que queda a lampolla.
SIMONE. (Sorpresa.) Qu?
EDITH. (Autoritria.) The dit que llencis al lavabo aquesta merda que queda a lampolla.
(La SIMONE agafa lampolla i es mira el contingut amb pena.)
SIMONE. (Resignada.) Quina llstima! B, qu hi farem!
(Sen va cap al fons on hem de suposar que i ha el lavabo mentre en RAYMOND parla desesperat.)
RAYMOND. Tan inconscient s luna com laltra! Recony, quin panorama! No s pas com em
vaig poder enredar amb vosaltres! (Transici i decidit.) B, Edith, dem al migdia et vindr a buscar i
et prohibeixo que tastis el vi.
EDITH. Vs-ten tranquil. No has vist les ordres que he donat a la Simone?
RAYMOND. S, i estic orgulls de tu! B adu!
51
EDITH. Adu!
(La besa i surt molt decidit de lescena i encara no ha passat la porta, la SIMONE treu el cap i parla amb
picardia.)
SIMONE. Ja s fora?
EDITH. S, ja la pots portar.
(La SIMONE, que duia amagada lampolla darrera lesquena, ara lensenya amb gest triomfant.)
SIMONE. Mira-la!
(Immediatament es posa a beure a morro per laltra la hi pren i beuen fins que no queda ni un glop.
Finalment en veure que era poca la quantitat que hi havia al recipient, parla preocupada.)
EDITH. Simone, encara et queda algun caleret daquells que vam fer ahir a la nit cantant
damagat daquest set- cincies que se nacaba danar?
SIMONE. S, els justos.
(Va fins a sota del coix i en treu uns bitllets.)
EDITH. Doncs qu fas parada?
SIMONE. S, tens ra. (Donant-se ordres ella mateixa.) Simone, a comprar mam! Endavant,
Simone!
(Es posa lampolla buida a lespatlla com si fos un fusell i surt decidida marcant el pas en direcci cap al
carrer.)
Simone, a latac! Endavant, Simone, endavant! Un- dos, un-dos, un-dos, un-dos, un-dos, un-dos...
(Surt de lescena marcant el pas i tot seguit els llums comencen a baixar dintensitat fins a assolir la fosca
total. Mentre dura la fosca sha de fer crrer les cortines a fi i efecte que la part central, entre la ta verna i la
taula del cabaret, es transformi en un escenari. Ara, per, les cortines seran de diferent color que les
anteriors donant a comprendre, amb aquest canvi, que aquest espai pertany a un altre cabaret. Tamb es
canviar el color del tapet que cobreix la taula.)
(En fer-se la claror veiem que MITTY assegut davant la taula del cabaret est fumant un gros cigar. Tot
seguit entra en RAYMOND i li parla amb dinamisme desbordant.)
RAYMOND. Hola, Mitty!
MITTY. Ah, ets tu? Qu et porta per aqu?
RAYMOND. Et porto una bomba. Tinc una cantant tan bona que quan la sentis quedars parat.
Mira, s tan bona, tant, que pots estar segur que la gent es barallar per sentiria cantar.
MITTY. Caram, quina ganga! I com es diu aquesta meravella?
52
RAYMOND. (Convenut.) Edith Piaf!
(En sentir aquest nom en MITTY fa una gran riallada, tan gran, que sha daguantar la panxa.)
MITTY. La Piaf? No em facis riure! Tu em vols aixecar la camisa! No veus que s un pend? Ja
saps que a Nia es va barallar amb la mestressa a causa de les borratxeres que agafava?
RAYMOND. Tasseguro que ha canviat i que ja no s la dabans.
MITTY. Aquesta mossa no pot canviar. s una ptula de carrer i ms val deixar-la al carrer, que
s el seu ambient.
RAYMOND. (Persuasiu.) Escolta, Mitty, tu no la pots jutjar ara perqu fa temps que no lhas vist
per tasseguro que ha canviat molt, per molt!
MITTY. Res, noi, res; per molt que hagi canviat sempre ser una dona bruta i malparlada i que en
el meu cabaret, lABC, que est concorregut per una clientela distingida, no hi pot encaixar.
RAYMOND. (Molt persuasiu.) Escolta, escolta, Mitty. Lhas de sentir cantar ara... Jo lhe domat i
sense sentir-la cantar actualment no la pots jutjar tan lleugerament.
MITTY. Per si lhe sentida bramar per aquests barris de Du ms de cent vegades! (Convenut.)
S, s, reconec que t una veu molt especial i interessant, per el seu fer personal i els seus renecs
recargolats em farien fugir la clientela que freqenta el meu local.
RAYMOND. (Suplicant.) Sisplau, Mitty, escolta-la! Fes-ho per mi i si un cop lhas sentida cantar
no tinteressa, em fots una puntada de peu al cul i tan amic com abans. Oi que s, que lescoltars?
MITTY. (Resignat.) Est b! Fes-la venir dem a la tarda i li far una prova per no tasseguro el
resultat.
RAYMOND. (Dinmic.) No cal esperar dem. s aqu fora esperant que jo la cridi.
(Va fins al lateral i la crida.)
Edith, vine!
(Entra EDITH acompanyada de la SIMONE i quan en RAYMOND veu aquesta ltima li parla severament.)
No, Simone, tu esperat all la carrer!
EDITH. (Rebel.) No vull que sen vagi!
RAYMOND. (Molt server.) Edith, com hem quedat abans de sortir de casa?
EDITH. (Engallada.) Jo...
RAYMOND. (Molt enrgic.) Com hem quedat?
EDITH. (Resignada.) S, tens ra. (A la SIMONE.) Simone, esperat all fora, sota el fanal, que quan
acabi ja et vindr a buscar.
53
SIMONE. (Despectiva.) Com vulguis.
(La SIMONE surt de lescena per abans de fer-ho fa llengotes a en RAYMOND i davant la mirada severa dels
dos homes els fa botifarra i surt del local. En MITTY es mira EDITH amb desconfiana i parla mofeta.)
MITTY. Veig que almenys va neta i polida i el vestit negre li va b a la cara. Quan vulguis,
Raymond, podem comenar.
(En RAYMOND es treu la partitura de la butxaca.)
RAYMOND. Dacord. Puc anar fins al piano per acompanyar-la?
MITTY. Tu mateix, noi. (A la noia.) I tu, passa a lescenari. Minteressa veure com ho fas per
omplir-lo amb aquesta silueta esquifida i depauperada.
(En RAYMOND desapareix per un lateral i ella surt a lescenariet. Immediatament sentim les notes tocades
pel piano i EDITH, desprs de mirar cap al lloc don ve la msica es posa a cantar.)
Acci a lescenari
(EDITH canta MON LGIONNAIRE i quan acaba entra en RAYMOND a lescenari i labraa entusiasmat.)
RAYMOND. Molt b, Edith, molt b! Has estat sensacional. Vine!
(Lestira per la m i la fa entrar on hi ha la taula del cabaret.)
RAYMOND. Qu et sembla, Mitty, tenia ra?
MITTY. (Fredament.) No, no ho ha fet malament per abans de concretar i de signar res amb
aquesta, cal que tu i jo parlem seriosament.
RAYMOND. Com vulguis. (A EDITH.) Edith, vols esperar-me un moment all fora, amb la
Simone?
EDITH. (Rebel.) Escolta, tu, aqu qui canta, tu o jo?
RAYMOND. (Persuasiu.) Fes el que et dic, sisplau!
EDITH. s que ja comeno a estar emprenyada que sem tingui al marge de tot.
RAYMOND. (Bondads.) Sisplau, Edith, creu-me. Si em creus tu hi sortirs guanyant. Au,

esperam all fora! Vs, vs, creu-me!
(Mentre li ha parlat lha acompanyat suaument fins a la porta de sortida.)
EDITH. (Molestada.) Est b, tu guanyes, com sempre!
(Surt de lescena amb el posat de dona molestada.)
RAYMOND. B, Mitty, parlem-ne! Qu men dius?
54
MITTY. La mossa s bona per amb el seu carcter anrquic em portar moltes complicacions si
laccepto.
RAYMOND. En canvi et pot donar a guanyar molts francs i potser, precisament pels escndols
que aixecar. B, concretem. Tinteressa s o no?
MITTY. (Dubtant.) Qu et dir?... (Transigint.) B, de tota manera he de confessar-te que la seva

veu i la seva manera de cantar s original i per tant interessant...
RAYMOND. S s aix, per qu no li dnes una oportunitat?
MITTY. Ho far, per amb una condici.
RAYMOND. Laccepto per endavant, sempre i quan la deixis cantar a lABC. Explicat.
MITTY. Que aquesta ptula borratxa que sempre va amb ella, aquesta Simone busca-raons, no
entri mai a casa meva, no vull que aquest drap brut posi els peus en el meu cabaret.
RAYMOND. Aix deixa-ho estar per mi. Precisament ja fa temps que entra en els meus clculs
desempallegar-me della. Si vols que et sigui franc, a mi tamb em fa nosa i et puc assegurar que ja
tinc un pla per treure-me-la del damunt. Aix s tot?
MITTY. No, encara no i aix que et vaig a dir s molt important. Jo noms vull tractar amb tu.
Daquesta Edith i dels seus macarrons no en vull saber res, per res, mentens? Res! I et faig
responsable de tots els escndols que ella pugui promoure. I aquesta condici la far constar al
contracte. Entesos?
RAYMOND. Accepto!
MITTY. Tanta fe tens a dominar aquest diable polls i mal parlat?
RAYMOND. Tinc fe en les seves facultats i nhi tinc tanta, tanta, que fins s que el pblic, sentint-
la cantar, li perdonar tots els seus defectes i vicis.
MITTY. B, doncs, anem a omplir el contracte. Per vuit dies, et va b?
RAYMOND. S, per taconsello que nhi preparis un altre per renovar-lo per tres mesos ms.
MITTY. Que ests enamorat della perqu et faci dir aquestes bestieses?
RAYMOND. Estic enamorat de la seva veu trgica, que s nica!
MITTY. Al capdavall no s res ms que una veu sense estudis ni impostaci.
RAYMOND. Per aix s meravellosa. (Somiador.) s primitiva i en ella hi batega lessncia dels
barris baixos de Pars. (Entusiasmat.) No thi has fixat la seva veu s clida i trgica alhora; s
humana i cruel; dola i rebel i els seus aguts sn dolorosos com la misria que pullula per aquells
ravals on ella ha viscut la seva infantesa miserable...
MITTY. Tant de bo que el pblic distingit que freqenta el meu cabaret pugui descobrir-hi la veu
que tu tan admires... (Decidit.) B, anem a signar el contracte!
55
(Surten de lescena i immediatament baixen els llums del cabaret i sillumina lespai corresponent a la
taverna.)
Acci a la taverna
(La SIMONE est asseguda davant la tauleta del bistrot amb un got buit damunt la taula. Immediatament
entra en RAYMOND i li parla una mica distant.)
RAYMOND. Hola, Simone.
(En RAYMOND sasseu amb gest pausat mentre la SIMONE li respon amb indiferncia.)
SIMONE. Hola! (Pausa.) Be, per qu mhas citat duna manera tan reservada? s que el que
mhas de dir no ho podies fer all a la nostra cambra i davant dEdith?
RAYMOND. No, perqu aix s un assumpte entre nosaltres dos sols.
SIMONE. B, explicat!
RAYMOND. (Preocupat.) Simone, no s com comenar perqu all que the de dir s molt difcil
dassimilar per tu i per mi!
SIMONE. (Despectiva.) Si s difcil no mho diguis. Tu ja saps que les coses difcils no les entenc.
RAYMOND. B, doncs, procurar fer-ho fcil. (Amb dolcesa.) Escolta, Simone, tu estimes Edith?
SIMONE. s la meva germana... (Vacillant.) B, ho era fins que vaig descobrir que noms mera
mitja germana... per a qu ve aquesta pregunta?
RAYMOND. Jo s que el que et vaig a dir et cour per si volem que Edith triomfi com a cantant,
cal que tu desapareguis de la seva vida...
SIMONE. Ei, ei, no enredem la troca. Qu hi t a veure la meva presncia amb la vida artstica
dEdith?
RAYMOND. Encara que et sembli estrany, la teva influncia i la teva estimaci la perjudiquen.
SIMONE. Aquesta s que s bona! Mai no havia sentit dir que lestimaci perjudiqus les
persones.
RAYMOND. En el teu cas, s, perqu sempre ests voltada de pinxos i vividors que provenen dels
barris ms podrits de Pars i lambient de disbauxa que genereu a la cambra de lhotel que vaig
llogar per a Edith sembla una casa de meuques i no la cambra duna cantant.
SIMONE. (Agressiva.) Escolta, tu, oi que no et sc simptica?
RAYMOND. Al contrari. La teva inconscincia em fa pena i quan es t pena duna persona, no se

li pot tenir antipatia.
SIMONE. (Rebel.) Jo no the demanat aquesta pena, ni la vull, ni la necessito, aix s que no cal
que men tinguis, qu cony thas cregut?
56
RAYMOND. (Contundent.) B, doncs, no ten tindr i precisament per aquesta causa des daquests
moments et prohibeixo que tacostis a Edith.
SIMONE. (Estupefacta.) Qu dius? Que em prohibeixes que macosti a Edith? I qui ets tu per a
prohibir-mho?
RAYMOND. Sc el seu protector, aquell que vol treure-la de lambient podrit on s immersa, el
que la vol fer triomfar en aquest mn tan difcil de lespectacle i mentre tu estiguis al seu costat i
sota la teva influncia, fracassar.
SIMONE. Tu ests pet, quan dius aix!
RAYMOND. No, no ho creguis. S el que dic. El teu exemple deixatat, insolent i desvergonyit, no
lajuda gens a sortir del femer on est abocada.
SIMONE. s lambient que sempre ens ha voltat i ni tu ni ning ens en podr apartar.
(En RAYMOND canvia de tctica i ara suplica dolament.)
RAYMOND. Escolta, Simone, escolta, i escoltam b. Jo, aqu a la butxaca, hi tinc un contracte
fabuls per ella i de la renovaci daquest contracte depn la seva manera de comportar-se. Pensa
que si vol triomfar i ho pot fer, cal que oblidi don ve i que spiga on va i tu ets el seu. passat. Amb
tu al seu costat el seu passat sempre ser a primer pla, no ho comprens? Tu ets el seu passat i si et
quedes, fracassar.
SIMONE. No penso apartar-men i ni tu ni ning men far apartar, qu thas cregut?
RAYMOND. (Amenaador.) No? Doncs escoltam b. He agafat una cambra per ella i per mi.
(Recalcant-ho.) Noms per ella i per mi en un hotel installat al centre de Pars. I all hi viurem junts
i sols, sense tu, i jo dormir al seu costat i per tant tu no tindrs oportunitat dacostar-thi perqu jo
hi ser present totes les hores del dia i la vigilar sempre, entesos?
SIMONE. Ho veurem.
RAYMOND. (Amenaador.) Escolta, rebrec! Ets menor dedat i no tens ofici ni benefici. Si
tacostes et denunciar a la policia perqu et porti a un reformatori de menors. No ho facis si no vols
anar a parar al Bon Pastor.
SIMONE. (Suplicant.) Raymond, per qu ets tan cruel amb mi?
RAYMOND. Perqu vull fer dEdith la millor cantant de cabaret del mn i per aconseguir-ho,
destruir sense compassi de cap mena tot all que ho impedeixi. I si cal, et destruir a tu!
SIMONE. (Agressiva.) Ella ho sap?
RAYMOND. S i hi est dacord.
SIMONE. No et crec. Primer, abans de separar-me della vull anar a la nostra cambra i parlar-li.
RAYMOND. Edith ja no s a la teva cambra. (Es mira el rellotge.) De de fa ms duna hora ja viu
en una cambra corresponent a un hotel ms luxs, situat al centre de Pars, lluny del teu ambient i
de la teva influncia.
57
SIMONE. s igual, tard o dhora la trobar.
RAYMOND. El conserge t ordres de no deixar pujar cap perdulari i tant tu, com els teus amics,
per ms que us empolaineu, sempre fareu pudor de barri baix.
SIMONE. Daix que no la podr veure en parlarem.
RAYMOND. Per mi ja est tot parlat!
(Decidit, inicia la sortida de la taverna per quan s a la porta s gira i parla amenaadorament.)
Simone, no oblidis que veure-la et pot costar anar a un centre protector de menors.
SIMONE. Vs a la merda!
RAYMOND. Adu!
(Laltre sen va decidit i llavors ella saixeca i des de la porta li crida escandalosament.)
SIMONE. Tant de bo que tentrebanquis i et trenquis una cama... no, no, una, sin les dues i que a
ms et pelis el nas. Cornut, ms que cornut.
(Li fa llengotes i desprs es gira i parla malhumorada al TAVERNER.)
Ei, tu, posam un altre got de negre!
TAVERNER. (Mofeta.) Com ests de capital?
SIMONE. En aquests moments estic a les escapces per ja tho pagar dem. Ja saps que sempre
them pagat els endarreriments.
TAVERNER. Pel que acabo de sentir, malament rai. Sense lespantaocells de la teva germana que
no deixa dormir els vens amb els seus brams, poca cosa fars. (Insinuant.) Ara b, si tu vols, all al
rebost hi tinc un catre, que no est gens malament per rebolcar-shi...
SIMONE. (Despectivament.) Per un got de vi? Ests de conya.
TAVERNER. Amb una ampolla farem?
SIMONE. Dacord! Portam lampolla!
TAVERNER. (Mofeta.) Sempre es paga desprs de la feina.
SIMONE. Ets molt desconfiat.
TAVERNER. Fa temps que ens coneixem, oi, Simone? Vinga, anem i deixat estar de punyetes!
(Li clava grapada i se lemporta cap a dins el rebost. Immediatament els llums de la taverna perden in -
tensitat fins a arribar a lobscuritat total en aquest espai. Tot seguit pugen els de la taula del cabaret i all,
assegut, hi veiem en MITTY, que amb el seu etern cigar a la boca i visiblement nervis, est a lexpectativa.
Immediatament entra en RAYMOND.,)
58
RAYMOND. Mitty, com va aix?
MITTY. Ja ho veus, tot s ocupat i ms taules hi haguessin hagut. Thi has fixat? a aquesta gala
hi assisteixen les primeres figures dels espectacles de Pars, els crtics teatrals ms prestigiosos de
Frana i els intellectuals ms exigents que volten per aqu. Vols que et sigui franc? Tot aquest
enrenou amb regust desdeveniment artstic em fa por perqu si es fracassa lescndol ser sonat.
(Tusta lesquena den RAYMOND.) Tu tamb ests nervis, oi?
RAYMOND. S, i no et puc negar que jo tamb estic espantat perqu Edith s una dona
imprevisible. Com que no t el sentit de la responsabilitat mai ning no sap per on sortir, i tinc por!
Tho juro, tinc por!
MITTY. Call, que ara comena!
(Desprs duns compassos de msica, EDITH apareix a lescenariet. Va vestida amb roba negra i canta amb
el posat de la dona que sofreix all que descriu el contingut de la can que canta. En RAYMOND sha
assegut al costat den MITTY per escoltar la cantant.)
Acci a lescenari
(EDITH canta LES TROIS CLOCHES i quan acaba la can sentim al fons els bravos que li dedica el
pblic i desprs de saludar desapareix pel lateral.)
MITTY. Et felicito, noi! Lliga-la ben fort que aix s ms que un diamant en brut. s un diamant
que ja brilla amb llum prpia i aix que no s polit.
RAYMOND. Amb el temps ja la polir.
MITTY. Taconsello que no ho facis. Aix t ms valor perqu s un producte ms natural; s tal
com ha sortit de la mina. (Gaireb incrdul.) Noi, aquesta mossa s una troballa! (Transici.) B, men
vaig a complimentar els savis de torn i a veure com han reaccionat els envejosos de la glria dels
altres. Fins ara!
(Surt de lescena i al cap duna estona entra EDITH que, illusionada, abraa en RAYMOND.)
EDITH. Raymond!
RAYMOND. Has triomfat, Edith estimada, has triomfat! A partir dara la porta dels cabarets ms
famosos del mn sobriran per a tu i els empresaris ms destacats es barallaran per obtenir un
contracte teu. I saps qu significa aix? Doncs la fama i la fortuna!
EDITH. Grcies, Raymond. Sense tu encara estaria cantant pels carrers dels barris baixos de
Pars. Grcies!
(El besa dolament i en aquests moments sentim com el venedor de diaris crida a fora, al carrer.)
VENEDOR DE DIARIS. Ha esclatat la guerra! Els alemanys han envat Polnia! El govern
mobilitza dues lleves i dna ordres als mobilitzats que es presentin immediatament a les casernes!
Mobilitzaci general! Ha esclatat la guerra! Ha esclatat la guerra!
(Als crits del VENEDOR DE DIARIS shauran Jet crrer les cortines que emmarcaven lescenariet i als nostres
59
ulls hi apareixen les faanes de les cases del carrer i veiem el VENEDOR DE DIARIS a sota el fanal cridant la
seva mercaderia, anunciant la guerra.)
60
RAYMOND. Sents? Ha esclatat la guerra?
(Deixa la noia i surt precipitadament al carrer i crida el Venedor que ja sallunyava.)
Acci al carrer
Ei, tu, porta un diari!
(El Venedor torna enrera i li allarga un diari.)
VENEDOR. Ha esclatat la guerra! Els alemanys han envat Polnia!
(Cobra i surt de lescena cap al fons cridant les notcies. EDITH, que ha seguit en RAYMOND, per que
arriba endarrerida, li parla amb neguit.)
EDITH. (Suplicant.) Estimat, no hi vagis! Si te nhi vas i em deixes, qu ser de mi?
RAYMOND. Petita, no ho comprens? Mhe de presentar! s el meu deure!
EDITH. Amagat! Creu-me, amagat, perqu si hi vas et mataran!
RAYMOND. (Amb orgull.) Sc un soldat de la Legi i un legionari no deserta mai! Mai!
(Se senten clxons de cotxe i crits de multitud mentre que per damunt del xivarri se sent molt al fons una
orquestra que toca La Marsellesa i en RAYMOND parla enfervorit.)
Sents? s la naci que es desperta i jo no puc dormir el son dels indiferents. Anem Edith, anem a
sumar-nos al gran moviment del poble.
EDITH. S, anem!
(Agafats per la cintura sen van carrer enll i EDITH, safegeix als cants de la multitud cantant La
Marsellesa.)
Final de lObra
61
Canons
Milord
Allez venez, Milord
Vous asseoir ma table
Il fait si froid dehors
Ici, cest confortable
Laissez-vous faire, Milord
Et prenez bien vos aises
Vos peines sur mon cur
Et vos pieds sur une chaise
Je vous connais, Milord
Vous ne mavez jamais vue
Je ne suis quune fille du port
Une ombre de la rue
Pourtant, je vous ai frl

Quand vous passiez hier
Vous ntiez pas peu fier
Dame, le ciel vous comblait
Votre foulard de soie
Flottant sur vos paules
Vous aviez le beau rle
On aurait dit le roi
Vous marchiez en vainqueur
Au bras dune demoiselle
Mon Dieu, quelle tait belle
Jen ai froid dans le cur
Allez venez, Milord

Vous asseoir ma table
Il fait si froid dehors
Ici, cest confortable
Et prenez bien vos aises
Vos peines sur mon cur
Et vos pieds sur une chaise
Je vous connais, Milord
Je ne suis quune fille du port
Une ombre de la rue
Dire quil suffit parfois

Quil y ait un navire
Pour que tout se dchire
Quand le navire sen va
Il emmenait avec lui
La douce aux yeux si tendres
Qui na pas su comprendre
Quelle brisait votre vie
Lamour, a fait pleurer
62
Comme quoi lexistence
a vous donne toutes les chances
Pour les reprendre aprs
Allez venez, Milord

Vous avez lair dun mme
Venez dans mon royaume
Je soigne les remords
Je chante la romance
Je chante les milords
Qui nont pas eu de chance
Regardez-moi, Milord
Mais vous pleurez, Milord
a, je laurais jamais cru
Eh, bien voyons, Milord

Souriez-moi, Milord
Mieux que a, un petit effort
Voil, cest a!
Allez riez, Milord
Allez chantez, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Mais oui, dansez, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Bravo, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Encore, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
63
Padam... Padam...
Cet air qui mobsde jour et nuit
Cet air nest pas n daujourdhui
Il vient daussi loin que je viens
Tran par cent mille musiciens
Un jour cet air me rendra folle
Cent fois jai voulu dire pourquoi
Mais il ma coup la parole
Il parle toujours avant moi
Et sa voix couvre ma voix
Padam, padam, padam

Il arrive en courant derrire moi
Padam, padam, padam
Il me fait le coup du souviens-toi
Padam, padam, padam
Cest un air qui me montre du doigt
Et je trane aprs moi comme une drle derreur
Cet air qui sait tout par cur
Il dit: "Rappelle-toi tes amours

Rappelle-toi puisque cest ton tour
Ya pas draison pour qutu npleures pas
Avec tes souvenirs sur les bras"
Et moi je revois ceux qui restent

Mes vingt ans font battre tambour
Je vois sentrebattre des gestes
Toute la comdie des amours
Sur cet air qui va toujours
Padam, padam, padam

Des "je taime" de quatorze-juillet
Padam, padam, padam
Des "toujours" quon achte au rabais
Padam, padam, padam
Des "veux-tu" en voil par paquets
Et tout a pour tomber juste au coin dla rue
Sur lair qui ma reconnue
coutez le chahut quil me fait

Comme si tout mon pass dfilait
Faut garder du chagrin pour aprs
Jen ai tout un solfge sur cet air qui bat
Qui bat comme un cur de bois
64
Hymne A Lamour
Le ciel bleu sur nous peut seffondrer,
Et la terre peut bien scrouler,
Peu mimporte. Si tu maimes,
Je me fous du monde entier.
Tant qulamour inondra mes matins,
Tant que mon corps frmira sous tes mains,
Peu mimporte les problmes,
Mon amour, puisque tu maimes.
Jirais jusquau bout du monde,

Je me ferais teindre en blonde,
Si tu me le demandais.
Jirais dcrocher la lune,
Jirais voler la fortune,
Je renierais ma patrie,
Je renierais mes amis,
On peut bien rire de moi,
Je ferais nimporte quoi,
Si un jour la vie tarrache moi,

Si tu meurs, que tu sois loin de moi,
Peu mimporte, si tu maimes,
Car moi je mourrais aussi.
Nous aurons pour nous lternit,
Dans le bleu de toute limmensit,
Dans le ciel, plus de problmes.
Mon amour, crois-tu quon saime?
Dieu runit ceux qui saiment.
65
La Foule
Je revois la ville en fte et en dlire
Suffoquant sous le soleil et sous la joie
Et jentends dans la musique les cris, les rires
Qui clatent et rebondissent autour de moi
Et perdue parmi ces gens qui me bousculent

tourdie, dsempare, je reste l
Quand soudain, je me retourne, il se recule
Et la foule vient me jeter entre ses bras
Emports par la foule qui nous trane

Nous entrane
crass lun contre lautre
Nous ne formons quun seul corps
Et le flot sans effort
Nous pousse, enchans lun et lautre
Et nous laisse tous deux
panouis, enivrs et heureux
Entrans par la foule qui slance

Et qui danse
Une folle farandole
Nos deux mains restent soudes
Et parfois soulevs
Nos deux corps enlacs senvolent
Et retombent tous deux
panouis, enivrs et heureux
Et la joie clabousse par son sourire

Me transperce et rejaillit au fond de moi
Mais soudain je pousse un cri parmi les rires
Quand la foule vient larracher dentre mes bras
Emports par la foule qui nous trane

Nous entrane
Nous loigne lun de lautre
Je lutte et je me dbats
Mais le son de ma voix
Stouffe dans les rires des autres
Et je crie de douleur, de fureur et de rage
Et je pleure
Entrane par la foule qui slance

Et qui danse
Une folle farandole
Je suis emporte au loin
Et je crispe mes poings, maudissant la foule qui me vole
Lhomme quelle mavait donn
Et que je nai jamais retrouv
66
La Vie En Rose
Des yeux qui font baisser les miens
Un rire qui se perd sur sa bouche
Voil le portrait sans retouche
De lhomme auquel jappartiens
Quand il me prend dans ses bras

Il me parle tout bas
Je vois la vie en rose
Il me dit des mots damour

Des mots de tous les jours
Et a me fait quelque chose
Il est entr dans mon cur

Une part de bonheur
Dont je connais la cause
Cest lui pour moi, moi pour lui dans la vie

Il me la dit, la jur pour la vie
Et ds que je laperois
Alors je sens en moi
Mon cur qui bat
Des nuits damour ne plus en finir

Un grand bonheur qui prend sa place
Des ennuis, des chagrins, seffacent
Heureux, heureux en mourir
Quand il me prend dans ses bras

Il me parle tout bas
Je vois la vie en rose
Il me dit des mots damour

Des mots de tous les jours
Et a me fait quelque chose
Il est entr dans mon cur

Une part de bonheur
Dont je connais la cause
Cest toi pour moi, moi pour toi dans la vie

Il me la dit, la jur pour la vie
Et ds que je taperois
Alors je sens dans moi
Mon cur qui bat
67
Sous le ciel de Paris

Senvole une chanson
Hum hum
Elle est ne daujourdhui
Dans le cur dun garon
Marchent des amoureux
Hum hum
Leur bonheur se construit
Sur un air fait pour eux
Sous le pont de Bercy

Un philosophe assis
Deux musiciens quelques badauds
Puis les gens par milliers
Jusquau soir vont chanter
Hum hum
Lhymne dun peuple pris
De sa vieille cit
Prs de Notre Dame

Parfois couve un drame
Oui mais Paname
Tout peut sarranger
Quelques rayons
Du ciel dt
Laccordon
Dun marinier
Lespoir fleurit
Au ciel de Paris

Coule un fleuve joyeux
Hum hum
Il endort dans la nuit
Les clochards et les gueux
Les oiseaux du Bon Dieu
Hum hum
Viennent du monde entier
Pour bavarder entre eux
Et le ciel de Paris
A son secret pour lui
Depuis vingt sicles il est pris
De notre Ile Saint Louis
Quand elle lui sourit
Il met son habit bleu
Hum hum
Quand il pleut sur Paris
68
Seeest quil est malheureux
Quand il est trop jaloux
De ses millions damants
Hum hum
Il fait gronder sur nous
Son tonnerre clatant
Mais le ciel de Paris
Nest pas longtemps cruel
Hum hum
Pour se faire pardonner
Il offre un arc en ciel
69
Non, je ne regrette rien

Non, rien de rien, non, je ne regrette rien
Ni le bien quon ma fait, ni le mal
Tout a mest bien gal
Cest pay, balay, oubli, je me fous du pass
Avec mes souvenirs jai allum le feu

Mes chagrins, mes plaisirs
Je nai plus besoin deux
Balay les amours avec leurs trmolos
Balay pour toujours
Je reparts a zro

Ni le bien quon ma fait, ni le mal
Tout a mest bien gal
Car ma vie, car mes joies
Aujourdhui a commence avec toi
70
Mon lgionnaire
Il avait de grands yeux trs clairs
O parfois passaient des clairs
Comme au ciel passent des orages
Il tait plein de tatouages
Que jai jamais trs bien compris
Son cou portait: "Pas vu, pas pris."
Sur son cur on lisait: "Personne"
Sur son bras droit un mot: "Raisonne"
Jsais pas son nom, je nsais rien dlui

Il ma aime toute la nuit
Mon lgionnaire!
Et me laissant mon destin
Il est parti dans le matin
Plein de lumire!
Il tait minc, il tait beau
Il sentait bon le sable chaud
Mon lgionnaire!
Y avait du soleil sur son front
Qui mettait dans ses cheveux blonds

De la lumire!
Bonheur perdu, bonheur enfui

Toujours je pense cette nuit
Et lenvie de sa peau me ronge
Parfois je pleure et puis je songe
Que lorsquil tait sur mon cur
Jaurais d crier mon bonheur
Mais je nai rien os lui dire
Javais peur de le voir sourire!
Jsais pas son nom, je nsais rien dlui

Il ma aime toute la nuit
Mon lgionnaire!
Et me laissant mon destin
Il est parti dans le matin
Plein de lumire!
Il sentait bon le sable chaud
Mon lgionnaire!
On la trouv dans le dsert

Il avait ses beaux yeux ouverts
Dans le ciel, passaient des nuages
Il a montr ses tatouages
En souriant et il a dit
Montrant son cou: "Pas vu, pas pris"
Montrant son cur: "Ici, personne."
Il ne savait pas, je lui pardonne
71
Jrvais pourtant que le destin
Me ramnrait un beau matin
Mon lgionnaire
Quon sen irait seuls tous les deux
Dans quelque pays merveilleux
Plein de lumire!
On la mis sous le sable chaud
Mon lgionnaire!
Qui mettait dans ses cheveux blonds
De la lumire!
72
Les Trois Cloches

Village au fond de la valle
Comme gar, presquignor
Voici quen la nuit toile
Un nouveau-n nous est donn
Jean-Franois Nicot il se nomme
Il est joufflu, tendre et ros
lglise, beau petit homme
Demain tu seras baptis
Une cloche sonne, sonne

Sa voix, dcho en cho
Dit au monde qui stonne:
"Cest pour Jean-Franois Nicot
Cest pour accueillir une me
Une fleur qui souvre au jour
peine, peine une flamme
Encore faible qui rclame
Protection, tendresse, amour"

Loin des chemins, loin des humains
Voici quaprs dix-neuf annes
Cur en moi, le Jean-Franois
Prend pour femme la douce Elise
Blanche comme fleur de pommier
Devant Dieu, dans la vieille glise
Ce jour, ils se sont maris
Toutes les cloches sonnent, sonnent

Leurs voix, dcho en cho
Merveilleusement couronnent
La noce Franois Nicot
"Un seul cur, une seule me"
Dit le prtre, "et, pour toujours
Soyez une pure flamme
Qui slve et qui proclame
La grandeur de votre amour"

Des jours, des nuits, le temps a fui
Voici quen la nuit toile
Un c?ur sendort, Franois est mort
Car toute chair est comme lherbe
Elle est comme la fleur des champs
Epis, fruits mrs, bouquets et gerbes
Hlas! vont en se desschant
Une cloche sonne, sonne

Elle chante dans le vent
Obsdante et monotone
Elle redit aux vivants:
73
"Ne tremblez pas, c?urs fidles
Dieu vous fera signe un jour
Vous trouverez sous son aile
Avec la vie ternelle
Lternit de lamour"
74

(Lorenzo Gàcia, Francesc) Sota Els Fanals de París - Edith Piaf

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

(Lorenzo Gàcia, Francesc) Sota Els Fanals de París - Edith Piaf

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sota els fanals de Pars: Edith Piaf

Musical en dos actes

Francesc Lorenzo i Gcia

Toni Nern Toboso

Sous Le Ciel De Paris

Non, Je Ne Regrette Rien

Les Trois Cloches

Edith Cantant de cabaret

Louis Company sentimental

Leple Amo del cabaret Le

Guillau Comissari de policia

Raymon Lletrista de canons

Madame Mestressa de la boite

Mitty Amo del cabaret ABC

Rigaud Amo de la taverna

Venedor de diaris i home

EDITH. Simone, quant has recollit aquesta nit mentre jo cantava?

SIMONE. Avui ens ha anat bastant b.

SIMONE. Aproximadament a prop de cent francs.

EDITH. De veritat? I quin s aquest secret?

EDITH. Per tu creus possible que jo no sigui la teva germana?

EDITH. (Nostlgica.) El pare Gassion! Qu se nhaur fet?

LOUIS. Ei, monsieur Rigaud, ompliu-me aix!

TAVERNER. (Desconfiat.) Com ests de patrimoni?

TAVERNER. T, i amb aquesta ja men deus tres.

TAVERNER. Ms aviat tard que dhora!

LOUIS. Hola, meravelles del Sena!

EDITH. (Despectiva a SIMONE.) Tu, qui cony s aquest? El coneixes?

SIMONE. No, ni lhavia vist mai!

LOUIS. Don sou?

EDITH. Qu nhas de fotre?

EDITH. (Agressiva.) Som del barri de Montimontant, qu passa?

LOUIS. Montimontant? I aix on cau?

EDITH. A laltra banda de Pars.

(El noi se la mira i li parla amb tota la barra.)

LOUIS. Veus? Magrades!

(Li toca la barbeta per ella, despectiva, li dna un cop a la m i el rebutja.)

EDITH. I com saps que tagrado si no mhas tastat?

LOUIS. B, doncs, deixa-mho provar i ho sabr. Qu et sembla, anem?

(Intenta estirar-la pel bra per ella li parla malagradosa.)

LOUIS. B, doncs, quan vals?

EDITH. El que tu guanyes en una setmana.

EDITH. Qu nhas de fer?

SIMONE. Aquest manso est ms sonat que una campana esquerdada.

EDITH. Per s simptic, no et sembla?

SIMONE. Qu et dir. No t ni un clau!

(EDITH pica amb el got buit damunt la taula mentre crida.)

EDITH. Ei, mestre! Un altre pinso!

EDITH. Si pago no nheu de fer res, de quin sigui!

EDITH. (Despectiva.) Simone, paga a aquest orellut!

TAVERNER. (Sorprs.) Caram, veig que el negoci rutlla!

EDITH. De quin negoci parles? Del teu o del meu?

TAVERNER. (Irnic.) Del teu, naturalment.

(Mentre els omple el got parla despectivament.)

EDITH. (Molestada.) S, s, canto, qu passa?

SIMONE. Ei, mestre, quina hora teniu?

TAVERNER. Sn a prop de les onze.

EDITH. S, tens ra. Anem!

(Laparten per el noi les detura amb gest prepotent.)

LOUIS. Ei, on aneu ara?

SIMONE. S, s, anem a cantar. Qu passa?

LOUIS. Cony! I aix de cantar dna molt?

LOUIS. Us acompanyo. Anem!

SIMONE. No necessitem la teva companyia.