Professional Documents
Culture Documents
Que Moguda La Daquella Nit 0
Que Moguda La Daquella Nit 0
PERSONAGES
MIQUEL, famós productor i empresari del mon cinematografic. Té
vora els trenta sis anys. Està divorciat. Es un home molt fanfarro,
que té una alta estima de si mateix. Es considera i es comporta com
un Tenorio
VANESSA, chica jove de molt bon vore, d'uns vint i pocs anys,
Actriu en vies de desenroll. Moderna i en ganes de triumfar en la
seua carrera. El seu afa per pujar lo mes pronte possible a lo mes
alt, passa per embolicar-se en Miquel.
ANNA, estrela cinematografica. Molt ben situada economicament.
De la mateixa edat que Miquel, es a dir trenta i tants. Al poc de
contraure matrimoni abandonà la seua professio d´actriu en el
millor moment.
J. J., Juanjo o segons el seu nom artistic “Jean Claude”. Chic jove
d'uns 25 anys. Aspirant a actor. Te molta ilusio de treballar davant
la camera, mes com no te padri ho te cru, aixina que mai es menja
una “rosca” cinematografica.
HONORAT, a punt de complir els sisanta. Es l’amo i tambe el
conserge del motel “El Palmito”. Té un gran defecte i es que,
ademes de ser molt despistat, pert la memoria a velocitat
supersonica.
MABEL, es la cambrera de l’hotel. Jove i molt diligent, llevant-ho
tot del mig.
FOTOGRAF/A I REPORTER/A, este paper ho pot fer tant un home
com una dona, segons convinga al director. Es un personage de
redó.
1
PRESENTADOR/A TELEVISIU, este personage tambe es optatiu.
La seua aparició en escena es produix a traves d´una pantalla de
televisio en un espai d´alvanç de noticies.
ESCENARI:
L'acció o moguda transcurre en Valencia, en el motel de carretera “El
Palmito”.
Mobiliari de l’acte primer:
Situat a la dreta de l´escenari en segon terme hi ha un mostrador,
damunt d´ell un cartell en l´inscripcio de “RECEPCIÓ” i una
campaneta. Adossat a la paret del fondo i darrere del mostrador un
casiller ple de claus. Disseminats per la resta de l´espai escenic hi ha
ademes un sofà, plantes, un espill i qualsevol atre objete propi
d´estos locals. Situada en el forum centre hi ha una porta en dos
fulles que dona pas al menjador. La pujada a les habitacions es fa per
mig de l´ascensor, porta practicable del primer terme del lateral
esquerre. En el lateral opost, el dret darrere del mostrador, hi ha una
porta practicable que conduix a les dependencies privades del
conserge. L'acces al motel des del carrer pel pati de butaques.
Acte segon:
L´escena s´ha transmutat en el menjador de l´esta-bliment hoteler.
Seguix estant present el mostrador, situat en el mateix lloc, pero
transformat, per ad esta ocasio, en una tipica barra americana. Situats
davant de la mateixa es troben un parell de taburets alts. La resta de
l'escena està decorada com correspon al salo-menjador d´un hotel
qualsevol. En el mig de l´escenari, hi ha un biombo que dividix
l'escena en dos. En cada u dels espais resultants està disposta, una
taula rodejada per dos o tres cadires. Ha desaparegut el sofa i en son
lloc s´ha colocat un moble en televisio. L'entrada al menjador es fa
des d´una doble porta situada en el forum que comunica directament
en la recepcio. Atra porta practicable a la dreta, darrere de la barra,
2
conduix a la cuina. Per ultim situades en el lateral esquerre dos portes
mes donen pas als quartos de bany.
Epoca, actual. Pont de Semana Santa. Quan comença l'acció son vora
les 8 del Divendres Sant.
Dreta i esquerra, les de l´actor.
Desbarat comic en dos actes, dividits en dos escenes o mogudes i un
epilec final.
Acte I
Comença la moguda
Escena I
A telo tancat i en el salo a fosques, nomes uns focs allumenant
cap el telo es produix la primera part d´esta escena, en la que els
efectes especials son els interprets absolubts de la mateixa.
Primer s´escolta el sorroll d´una impressionant frenada
produida per una moto de gran cilindrada. A continuacio
s´escampa per tot arreu l´inequivoc so de la sirena d´una
ambulancia acostant-se primer i despres alluntant-se poc a poc.
De sobte deixa d´escoltar-se qualsevol so.
Mentres lentament s´obri el telo, l´escena està en semi penombra.
Abans de que els actors entren pel pati de butaques i comencen
el seu dialec s´escolten en tota claretat els sorolls de trons i llamps
aixina com tambe el d´una frenada procedent d´una moto, la
mateixa d´abans, i un atra d´un coche. Un foc allumena cap els
personages mentres alvancen pel pati de butaques.
6
MIQUEL .- M illor tindries que preguntar que no vaig fer... Ens
casarem en un dia preçios, o aixo em paregue en el primer moment,
perque despres d´eixir de la cerimonia tot ana de mal en pijor. Fins
arribi a pensar que algu m´havia fet mal d´ull. (Pausa.) Ara que el
remat font la nit, va ser un autentic desastre. Com l´ascensor estava
estropejat, no hague mes remei que pujar per les escales… A punt
d´aplegar al segon pis, vaig tindre la mala fortuna d´enredrar-me el
peu en el maleit vel de novia... Com a conseqüencia d´allo em vaig
capgirar el peu i roidí escales abaix fins aplegar al replanell... En
l´estiro casi deixi calva a la meua dona... El vel va quedar pel arrastre
i yo fet un cromo...
VANESSA.- ¿Poc mes o manco com ara, no?
MIQUEL .- ¡Fes el favor de no burlar-te, vols!
VANESSA.- Perdona´m, pero es que sempre te passen unes coses
tan inverosimils.
7
VANESSA.- (Fent un gest de fastidi.) Encara no se per qué, mes
comence a sospitar que el colp tambe te deu haver afectat unes atres
coses…
MIQUEL .- (Enujat pel comentari.) ¿Quínes coses bonica? ¿No
estaras insinuant que estic de baixa forma?
VANESSA.- Yo no insinue res, pero reconeixeras en mi que no
actues normalment... Per lo general sempre estas damunt de mi en
mes braços que un polp.
8
es guarda en la cartera i gira el llibre cara a d´ell.) Per favor firme
voste aci.
MIQUEL .- (Agafa el boligraf primer en la ma dreta i despres
fent filigranes logra agafar-lo en la ma estropejada. Al moment
comença a riure´s en to nervios, pero no perque tinga cap de
gracia lo que ha dit el conserge, sino perque per a caramull de
totes les seues desgracies ell es esquerrer, es a dir que la majoria
de les coses, incloent escriure, acostuma a fer-les en la ma
esquerra. Dominant la seua angoixa deixa caure el boligraf
damunt el mostrador.) Lo que´m faltava per al chavo… Escolte, no
seria lo mateix que li dibuixara una creueta com fan els que no saben
esciure… El cas es que per a la meua desgracia acostume a escriure
en la ma esquerra, i com ara la tinc un poc averiada… En sinceritat,
en tant de ferro com porte no puc dominar-la.
HONORAT.- Puix la veritat es que mai m´havia passat algo
semejant pero em pense que no té per qué tindre importancia. (Li
oferix de nou el boligraf que MIQUEL intenta agafar de nou en
la ma esquerra. Davant l´impossibilitat de fer-ho acava per
agafar-lo en la dreta, i clar com la te molt menys entrenada,
despres d´intentar inultiment escriure el seu nom, bufant opta al
fi per dibuixar una creu i de mala gaita deixar el boligraf
damunt del mostrador) ¡Un moment! Acabe de tindre una idea per
a que tot siga molt mes legal… (Aço ho diu al mateix temps que
trau de debaix del mostrador un coixinet en tinta, d´eixos que
s´empleen pels segells. I ni curt ni pereos, agafant en una ma el
coixinet i en l´atra el dit gros de la ma dreta del hoste, estampa
en el llibre de registre la senyal feta al pressionar en la molla del
dit.) ¡Aixina es perfecte!
MIQUEL .- (Protestant pel poc tacte demostrat per aquell que
li ha embrutat el dit.) ¡Aço es un abus! ¿Es que acas pensa voste
que me´n vaig a anar sense pagar? (El conserge s´encull de muscles,
segur de que ha complit com calia en el seu deute.)
9
VANESSA.- Deixa-ho estar, M iqui, no et disgustes. Anem a
l´habitacio. (Agafa les bosses que va deixar en terra al entrar,
aixina com els cascs.)
HONORAT.- Aci te voste la seua clau, senyor “Oliveiros”...
(Rectificant en rapidea.) ¡Vullc dir Oliver! Es la “suite romana”
està en el segon pis, numero 222. (La parella agafa la clau i es
dirigix fins la porta de l´ascensor.) Un moment per favor, oblidava
dir-los que el salo menjador estarà obert fins les once i mija…
¡Gracies…! (Abans de pujar a l´ascensor, una vegada mes, el
conserge els dete.) I per favor, senyor Oliveria, li pregue
encaridament que tinga voste molt de mirament on fica el braç, els
llançols del llit de la “suite” son de ras... i en tant de clau es podrien
esgarrar... (M IQUEL, bufant li llança una mirada fulminant i
abans de que decidixca fer alguna barbaritat VANESSA l´agafa
pel braç escayolat arrosegant-lo en totes les seues forces dins de
l´ascensor.)
MIQUEL .- (Desapareix, proferint crits de dolor i improperis.)
¡Ai! ¡Ai! ¡Ai! ¡Fotre, amolla´m! ¡Amolla´m, punyetera! ¡Vas a
deixar-me baldat per a tota la vida…!
HONORAT.- (S ´entrete dotorejant el casiller i deixa les ulleres
en u dels compartiments.) M ira que la gent es mal agraida… Total
perque m´he confos al dir el seu llinage... ¿Pert cert cóm ha dit que li
dien? (Pensant.) ¿Olivera? ¿Oliver? No, no, estic segur que era
Oliveral... (Dubtant.) Va qué mes dona la cantitat d´olives... Lo ben
cert es que començava per “Oli”… (Desapareix uns segons per la
porta que hi ha darrere del mostrador.) Fina, ¿a qué no saps qui
està aci? Aquell home de l´accidentada nit de bodes… “Oliveia”…
(Ix i, mentres continua interpretant comença a buscar les
ulleres.) ¿Cóm dius? Aixo, ¡Oliver!. ¡Sí l´hagueres vist! Està mes
averiat que llavors, i té molta mes mala gaita… (Troba allo que està
buscant.) Vaja ¿qué fan aci? (Consulta una vegada mes el llibre de
registres mentres proseguix monologant.) Ha vengut acompanyat
d´una dona que sospite que no es la seua. Si mal no recorde aquella
era tota una senyora… I ésta d´ara es molt bonica, pero en eixa
10
vestimenta de cuiro negre du pinta d´anar buscant ad algu, com la
“mamelluda” eixa de l´anunci de la colonia i la moto… (Guarda el
llibre i s´acosta cap a la porta del forum.) ¡M abel! Vine un
moment per favor.
MABEL .- (Al moment ix a la recepcio.) ¿M ´havia cridat?
HONORAT.- M abel, ¿saps on s´ha clavat Toni? L´equipage dels
de la convencio està a punt d´aplegar i hi ha que pujar-lo a les
habitacions…
MABEL .- ¿Toni? Està en Sevilla.
HONORAT.- ¡La Sevilla andalusa! ¿Es pot saber qué fa alli?
MABEL .- Li demanà permis per agafar el fi de semana lliure i ha
anat a passar la Semana Santa.
HONORAT.- ¿Qué he fet qué? Pero chiqueta estas be del perol…
En la de faena que hi ha com anava a dir-li que… (La cambrera
s´encull de muscles i despres fa mutis per on ixque. El conserge
una vegada mes aguaita per la porta de la dreta.) Escolta Fina…
M abel acava de dir-me que li he donat a Toni el fi de semana lliure…
(Torna a eixir marmolant.) Esta dona no està be del cap, puix no
diu tambe que fon yo qui li digue que podia anarse´n tranquilament a
Sevilla… ¡Che, che! No recorde haver-ho fet… (Dubta apenes uns
segons.) Segur que he oblidat pendre les pindoles que´l meche em
receptà per al rec sanguini… (Les busca pel mostrador i pel
casiller.) ¡Rejudes! Per aci no estan… (Decidit va cap a la dreta.)
Fina, ¿has vist les meues pindoles? ¿Cóm quines pindoles? (Negant
en el cap.) ¡Aço es la caraba! Entre tots conseguireu tornar-me foll…
Ara resulta que no en prenc cap pindola perque mai he anat al
mege… (Parlant en direcio a la porta.) M ira, Fina tinc el cap pijor
que una atraccio de fira, me´n vaig a pendre l´aire… (Estranyat.)
¿Qeué me por-te les peres? Dona, ara no en tinc fam… ¿Que no son
per a mengar? ¡Che, Fina! ¿de quines peres em parles? ¡Ah, eixes
peres! Per a canviar les que s´han fos del rotul… (Entra un moment
pel lateral dret i inmediatament reapareix carregat en una caixa
de ferramentes i una bosa de peres electriques. Ix de darrere del
11
mostrador i alvança cap a l´escala que comunica la recepcio en el
pati de butaques, per on fa mutis.) Nomes em faltava per al reuma
que banyar-me… En lo roïna que es l´aigua per fora i per dins… (Al
mateix temps que ell baixa els escalons, les llums decreixen
d´intensitat sumint de nou la recepcio en una grata
semipenombra.)
Escena II
12
ANNA .- (Una miqueta ofesa.) Escolta, no vullc que penses que
vinc aci molt asovint… No vages a creure que tinc per costum
enrrollar-me en el primer home que s´acosta a mi... T´asegure que
una cosa es que yo tinga ganes de marcha, i un atra molt diferent que
me gite en qualsevol.
J. J.- ¡Che, para el carro! No tens perque donar-me explicacions de
cap classe. No te les he demanades i ademes no me fan falta… Saps
que m´agradares des del primer moment... Lo que mai vaig tindre
massa clar, fins que ahir ens topetarem per sorpresa, es si arribariem
a ser algo mes que bons amics. (Transicio.) Te jure que m´alegrà
molt trobar-te en aquell pub. Feia molt de temps que no es veem i no
sabia res de tu.
ANNA .- Tens tota la rao… Hem vengut a passar-ho be, i aixo es lo
que anem a fer… Ara per a ixir-nos redo tansols falta que tinguen
habitacions lliures.
J. J..- ¿No digues que no has fet reserva?
ANNA .- Puix no ho dic, pero no et preocupes… Com tu has dit
ades aço està prou alluntat de la ciutat… No crec que tingam cap de
problema… Es mes, ya voras com si es precis, la qüestio quedara
resolta nomes en mostrar un billet dels grans.
14
J. J..- ¡Vinga home! Casi no apleguen a ser totes… Veja voste a
vore si hi ha alguna disponible, a ser possible en "Jaquzzi"...
15
ANNA .- Eres un bromiste… (Mentrimentres ella comença a
dirigir-se cap l´ascensor, ell rubrica en el llibre de registres.)
FI DE L´ACTE PRIMER
16
Acte II
Segix la moguda
Escena I
18
ANNA .- ¡Gracies! Pero no cregues que vaig dispondre de moltes
eleccions. La marcha de Ferran va ser u dels primers passos que
m´alluntà del mon del cine. Encara que l´artifex definitiu fon
l´impresentable del meu “ex”. En aquell moment deuria haver-me
rebelat contra les seues exigencies.. ¡Vaig ser una ilussa! M es llavors
encara el volia, i aixo fon la meua perdicio... Mentres mon marit,
ajudat per les meus influencies, es consolidà com u dels mes
poderosos productors d´espectacles, a mi ana condenant-me a
l´ostracisme… En esta vida sempre hi ha erros que has de pagar…
(Apesarada.) El meu ho fiu molt car, puix el preu fon abandonar la
meua carrera com actriu, o lo que representà lo mateix haver de
renunciar a “ma propia vida”…
J. J..- Allo va ser una crueltat per la seua part... Degueres passar-ho
malament.
ANNA .- M olt pijor de lo que te pugues imaginar. (Pausa.) El meu
marit era excesivament zelos i, com no soportava vore´m en
situacions compromeses en ningun actor, me vaig a vore obligada a
renunciar a molts papers perque al meu “censor” particular tot li
pareixia pecaminos... Aixina que, poc a poc, deixaren d´oferir-me
cap de treball. A la fi ell guanyà, se va eixir en la seua i me deixà
sense lo que mes m´importava en el mon, el meu treball.
J. J..- ¡M enut canalla! I damunt totes les vostres desavenencies
vingueren per part del teu marit, o al menys aixo tinc entes.
ANNA .- Aixina va ser. Despres de deixar d´actuar, tinguerem una
bona epoca. Em va ser fidel durant algun temps, mes aixo durà mol
poquet. Ell sempre ha segut i s´ha comportat com un “Don Joan”,
tant que no se yo si no desbancaria al verdader si s´enfrontaren els
dos. Hi ha que tindre en conte que el seu treball li posava a les
chiques molt a ma, i al dir aço no estic ni molt manco disculpant-ho.
J. J.- (En to ironic.) I tan a ma. Per a mi vullguera yo un treball
aixina, productor d´espectacles, un caçatalents en "bazooka".
ANNA .- (Amagant una rialla.) Des de sempre la caça de carn
fresca se li ha donat de maravella. Ell es pensava que yo em chuplava
19
el dit, i a lo millor aixina haguera segut al menys, durant un temps.
Fins que la meua amiga Tania em va llevar la vena dels ulls i me
posà sobre avis. Encara que yo ya tenia les meues propies sospites.
Una dona s´apercebix d´eixes coses. Sobre tot quan l´home al que
estas lligada comença a passar, cada vegada, menys temps en tu i,
que quan t´acostes ad ell en intencio de fer l´amor te rebuja, fen-te
sentir menyspreada... (En amargura.) Si trobava el sexe fora de casa
quan li apetia, i cada vegada en uns braços diferents… ¿per a qué em
necessitava?
J. J..- ¡Tranquilisa´t! (Pausa.) I si estaves tan segura de que et fora
infidel, ¿per qué no et divorciares d´ell?
20
evadir-me d´aquell malsom. I ani caent i afonant-me, cada vegada
mes, en una espiral encara mes perillosa que la de sentir-me
rebujada. L´alcohol i els tranquilizants me convertiren en una ombra
que ya no aprofitava per a res... Ell m´abandonà a la meua sort abans
que l´escandal puguera salpicar-li... Llavors, me degradi encara mes,
i buscant l´exida ad aquella desesperacio, intenti suïcidar-me.
MABEL .- (Per la porta del forum entra en el salo la cambrera i
es coloca darrere de la barra del bar.) Perdonen els senyors.
¿Voldrien pendre alguna cosa?
J. J..- Puix tenies mes raons que un sant per a pagar-li al teu marit
en la mateixa moneda.
ANNA .- Si, aixo ya ho se. Pero, ironies de la vida yo continuava
sent-li fidel en tant que ell s´encarregava d´adornar-me el front en
banyes cada vegada mes grans.
J. J..- La veritat es que si el "cornut" haguera segut ell, segur que
t´hauria despajat mes pronte.
ANNA .- Tens rao, pero si arribe a ser-li infidel, estic segura que la
seua reaccio haguera resultat molt mes drastica...
21
J. J..- Estas insinuant que...
J. J..- En fi, qué te pareix si, deixem de recordar temps roïns, i ens
dediquem a gojar d´este moment que tansols ens pertany als dos.
ANNA .- Tens rao, necessite oblidar-me d´ell i del meu passat. Pero,
despres tens que contar-me mes de ta vida i del teu “treball”...
MABEL .- (Porta varies minutes en la ma. Deixa algunes
damunt de la barra i s´acosta als comensals portant-los un
parell.) Aci tenen els senyors. No dubten en cridar-me quan ho
tinguen decidit.
22
menjador apareixen MIQUEL i VANESSA. Ella s´ha mudat de
roba.)
MIQUEL .- (Igual de reginyos que abans no deixa de protestar
per tot.) Ai! Agafa´m en delicadea que tot me fa mal. T´havia dit
ben clar que volia descansar i no m´has deixat parar en torreta.
ANNA .- La veritat es que hi ha molta gent rara solta pel mon. Pero
lo millor es que cadascu faça lo que mes l'agrade, i aixina tots
estarem contents. ¿Bo, i conta´m, despres del casting eixe al que
t´envià Tania que has fet fins ara?
J. J..- Poca cosa dins del mon del cine, que es realitat a lo que
desige dedicar-me. Com t´he dit abans he treballat en tot lo que ha
caigut en les meues mans, perque cal mengar... Inclus ultimament he
tengut, bo encara tinc un treball prou especial.
ANNA .- (Molt interessada.) ¿Especial? ¿Cóm d´especial?
J. J..- Puix mira te done una pista i a vore si l´endevines. Estic
rodejat de moltes dones...
ANNA .- (Rient-se molt divertida.) No seras massagista en un
gimnasi femeni... (Posant-se molt melosa i agafant-li les mans.)
Perque la veritat es que tens unes mans molt suaus per a donar
massages...
J. J..- No, no es aixo precisament. A vore te vaig a donar un atra
pista... (De nou son ells els que ara permaneixen dialogant en beu
baixa.)
MABEL .- (Acostant-se a la taula de la dreta.) ¿Que desigen
pendre els senyors?
24
VANESSA.- (En rotunditat.) ¡Champany, vullc champany!
MIQUEL .- Un atra botella. ¿Que no has pres prou abans en
l´habitacio?
25
vullc una sessio en exclusiva. (En este moment ix la cambrera de
la cuina. En quant la veu li fa senyes per a que s´acoste.)
MABEL .- (Ix carregada en una champanyera i dos copes.
Diligentment ho deixa tot damunt de la taula de la dreta i
despres se dirigix cap la taula ocupada pels atres comensals.) ¿Ya
ho tenen decidit?
J. J..- Si, pendrem els plats combinats numero quatre i cinc, i per a
beure aigua mineral. (La cambrera assentix, replega les cartes i
desapareix de nou per la porta de la cuina. La resta de la
conversacio dels comensals queda, com en les ocassions
anteriors, en segon pla.)
MIQUEL .- (Mentres tant, inutilment, ha estat intentant obrir
la botella sense conseguir-ho.) Ya podies haver demanat una “Pepa
Cola”:
26
l´ensenye a este monyicot, en l´unica ma lliure que em queda, el meu
llinage a colps.
VANESSA.- (Deixa la botella damunt de la taula i tracta de
subjetar-ho com millor pot.) Tranquilisa´t, home que ya te torna a
pujar la bilirrumina. (A part.) Encara que a lo millor es bona senyal
que comence a pujar-li qualsevol cosa.
MIQUEL .- (S ´alça de la cadira, bramant i bufant com un
bou.). ¿S´ha enterat? M iquel Oliver… Ni Oliva, ni Olivar, ni res que
se li parega. ¿Està clar?... ¡Oliver…! (Fuiros, i tractant de
contindre´s per a no menjar-se al conserge, lletreja el seu llinage
a veu en crit.) O – ele – i – ve – e .- ere.
ANNA .- (Nomes sentir el llinage del comensal de l´atra banda
del biombo, el seu rostre s´ha demudat. Titubejant i en veu
apenes audible, intenta reaccionar.) ¿Ha dit... Oliver, veritat?
M iquel Oliver...
28
VANESSA.- (Continua donant-li el massage.). ¿Ya te trobes
millor?
29
MIQUEL .- (En furia creixent.) I per a no chafar al gosset,
m´espachurrares a mi contra l´asfalt, com si fora una
"hamburguesa"... (Pausa per tractar de recuperar la calma.) Sort
que gracies a la meua “bona estrela”, m´he lliurat d´estar ad estes
hores en l´atre mon, fent-li companya a Sant Pere
VANESSA-. (Empleant un to sarcastic.) Tens rao. Segur que ha
segut la teua “bona estrela”, la que t´ha lliurat de patir un accident
molt mes greu. (Ell li llança una mirada fulminant, i ella a modo
d´excusa prega la seua clemencia juntant les mans en gest de fals
arrepenediment. Continuen despres a dialogar sense veu
audible.)
ANNA .- (A pessar de tots els seus esforços no pot oblidar que
alli molt prop, separat nomes que pel biombo està el seu
abominable "ex" com li diu ella.) ¿Sents algo de la seua
conversacio?
30
VANESSA.- ¿De veres creus que el whisquy t´ajudarà? Yo he
sentit dir que el alcohol, ho deixa tot per terra...
32
“punyeter”… (Pausa.) Esta be, procurare tranquilisar-me, pero no et
promet res… M es a la proxima inconveniencia per la seua part agafe
la meua moto i “si t´he vist, no me´n recorde”. Te jure que´l deixe
mes plantat que un ninot de falla… ¡Fins ara! (Guarda el telefon
dins de la seua bossa de ma.)
HONORAT.- (Ix per la porta de la dreta. La que conduix cap
a la cuina, i es dirigix cap a la taula ocupada per la jove.) ¿Està
tot al seu gust, senyoreta? (Repara en la absencia del cavaller.)
¡Ui! ¿Acas el senyor Olivenza, es troba pijor?
33
MIQUEL .- (Els dos homens tornen junts del bany.) Agrait, molt
agrait… Si no arriba a ser per la seua inestimable ajuda me tire la
resta de la nit intentant pujar-me… la… la... cremallera.
J. J. .- No ha segut res, estes coses ya se sap. Encara que lo pijor deu
ser gitar-se en el braç aixi, ¿no?
MIQUEL .- ¡Gitar-se! No me nomene el llit. He vengut aci en una
amigueta, que es un bombó, i està tota encabotada en que practiquem
el "Kama Sutra" desde el index fins l´ultima pagina… I ya veu voste,
per a fer numeros de contorsionisme estic yo. Ara, en confiança, si
m´arriba a pillar en atre moment, s´enrecorda d´esta nit per a tota la
seua vida. No es que vullga presumir, pero u es tot un home.
J. J..- Yo no ho he dubtat ni un tant aixi. (Fa la senyal que
s´acostuma fer en estos casos i es que no es un atra que la de
juntar els dits polze e index.) De totes formes encara que siga
incomodo, i espere que aço no li parega una indiscreccio per la meua
part… El cas es que com les nostres “suites” son contigües… Fa un
ratet estavem vostes molt afaenats. ¿De qué es tractava? (Sense
deixar parlar a l´atre aprofita per a continuar en to ironic.) No,
no em diga res… Segur que estaven vostes practicant algun numeret
de masoquisme… Perque procedents de la seua habitacio
s´escoltaven uns gemecs que ya, ya...
MIQUEL .- M aso... ¿qué? Voste deu estar un poc sonat. Els crits
que yo donava no eren precisament de plaer, sino de dolor, perque no
podia estar en lo llit de cap de les formes imaginables.
J. J..- ¿Vol dir voste, que? (El actor ha de fer un gest molt
expresiu, el que millor li convinga, per a donar a entendre que ha
34
compres perfectament que a l´home que te davant li ha fallat la
seua homenia. L´atre per la seua part assentix fet pols.) Puix res,
home. L´acompanye en el sentiment.
VANESSA.- (Que s´ha percatat de la presencia de MIQUEL.
molt impacient el crida.) ¡M iqui! ¿Vens, o que?
35
sarcastic. Talla un tros de carn del plat d´ell i solicita li l´ oferix.)
Va “chiquet” ¿Vols que la “tata” et done un atra punjadeta.?
MIQUEL .- (Calent d´orella.) Estic fins el capell dels teus
comentaris. Eres insofrible… (Rapidament l´accio passa a l´atra
taula.)
J. J..- Aixina que com t´he dit, el teu “ex” està per a poques festes,
(En changla i rient-se.) Al “locomotora”, l´aparat que mes s´estima
no li funciona a ple rendiment… (Extranyat i fijant-se en la seua
vestimenta.) ¿Escolta, i podries dir-me, a que be eixa gavardina?
ANNA .- (Molt satisfeta per la confidencia que li acava de fer el
seu companyer.) Esta gavardina, junt a lo que m´acabes de contar, i
lo que yo he tramat formen part del numeret que tu i yo anem a
montar, per a que eixe pocavergonya taste una bona cullerada de la
seua propia medicina… (S ´alça de la cadira i s´obri un poc la
gavardina.)
J. J..- (Alucinat.) ¡Pero, chica! ¿Que ara vas a ser tu la que faça el
numeret dels vels o la dansa del ventre? (Divertit.) Escolta que aci el
del striptease, soc yo.
ANNA .- No es aixo… Voras, tota esta parafernalia la necessite per
a possar en practica la meua venjança. Perque esta nit es la meua. Per
fi a aplegat l´ocasio que he esperat tant de temps.
J. J..- ¿D´on has tret eixa roba?
ANNA .- La roba pertany a l´equipaje dels de la convencio… Ells
encara no han aplegat. Les seues maletes estaven apilades en
consergeria, aixina que ningu va tirar en falta cuatre draps que he
agafat.
J. J. .- ¿L´has furtada?
ANNA .- ¡Pero que dius! Nomes l´he pres per a una bona causa…
Una dona ha de dispondre dels recursos necessaris per a lograr
l´objetiu marcat, i si aixo passa per “despullar-me” per a l´enemic…
J. J. .- (Fora de joc.) Estic perdut, no m´entere de res… Lo del
numeret eixe del striptease davant de no se quin enemic, ¿per a quan
dius que es?
36
ANNA .- No es tracta d´un striptease… Acosta´t mes prop que de
seguida t´ho explique, perque tu tambe estas implicat en el meu pla
per a desacreditar i deixar en evidencia a eixe… (Senyalant en
direccio a M IQUEL.) “Tramvia de via estreta”. (Mentres ell escolta
atentament el relat que li fa ANNA i que naturalment el public
no ou perque ho fa en veu baixa. L´accio passa a l´atre costat del
biombo, on l´atra parella està aplegant al llimit del seu aguant.
Els dos estan mes que farts, o siga refarts.)
VANESSA.- Puix si tu estas fins el capell, yo estic mes que farta
d´esta situacio d´opereta.
39
MIQUEL .- (A part, i fent-se-li la boca aigua.) ¡Perfecte! ¡Ai,
Zoraida! Reina de les mil i una nit. (Diringuint-se ara ad ella,
mirant-la descaradament de dalt a baix.) Si tu vols esta velada
potser per a tu… (A part.) I per a mi clar està, maravellosa… M e
tens atontat en eixos ulls, en eixes mans i en eixe cos teu tan exotic.
(A part.) I ple de curves.
ANNA .- (Fent-se la desentesa.) Moi ne compre pas tres bien que
tu decir.
MIQUEL .- Puix està mes clar que la llet desnatada. Lo que vullc i
desige es tindre l´oportunitat d´estar en tu en l´intimitat de la meua
habitacio. Per ad eixe modo parlar-te d´este inmens “amor” que per
moments està creixent dins del meu “cor”...
Escena II
41
“amigues” sempre ha segut molt puntual... ¡El lladre! Encara que està
prou lisiat no pert ocasio de fer conquista... Pero si resulta ser cert tot
lo que m´ha dit Juanjo, en una espenteta mes potser que perga les
ansies de "fornici" per a molt de temps. (S´acosta cap a la porta per
escoltar si aplega "el tenorio". Al moment es retira
apresuradament. Abans d´apareixer M IQUEL pel forum
s´escolta un fort colp, com si s´haguera entropeçat, que es
precisament lo que ha fet.) ¡Espai! Em pareix que ya està aci.
(Alvança fins el centre de l´escena des de on interpreta utilisant
un to prou melodramatic.) "La venjança" escena primera i ultima.
Camera… ¡Accio! (Apaga la llum i despres pren assent en una de
les cadires que rodegen les taules.)
MIQUEL .- (Ix a escena refregant-se la cama.) Repunyeta, puix
si que està aço a fosques. Un poc mes i em trenque lo poquet que me
queda sa. (Buscant a palpes pel salo.) ¿On estarà el maleit
interruptor? (Per fi el troba i encen la llum, al fer-ho se dona conte
de la presencia de la seua conquista.) M ora de la moreria ¿qué fas
aci a fosques? (Anant cap on ella es troba.) ¿Has tengut que
esperar-me molt, filla d´Alà? Tant te consumia l´impaciencia, per
tornar a vore´m que has aplegat abans que yo. (Per la seua part ella
s´ha llimitat a assentir menejant el cap cada volta que ell li ha fet
una pregunta. M IQUEL envalentonant-se, cada vegada mes, en
les seues paraules continua la seua perorata.) Puix ara, moreta
meua prepara´t, perque vas a pujar al septim cel...
ANNA .- (Aguantant-se les ganes de riure. A part.) ¡Sera cregut
el molt cinic!
MIQUEL .- ¿Qué fas? ¿Parles a soles? (A part.) Clar l´emocio l´ha
trastornat, segur... I es que aço del amor es lo meu. (Es troba ya al
seu costat. Ella està en actitut de meditacio.) ¿Qué te succeix?
¿Estas resant?
ANNA .- Je ne suis pas tranquila. Moi pedir a mon pere Alà
pourquoi jamai ne pas couche avec “un hombre”.
42
MIQUEL .- (Sorpres.) ¡Un moment! A vore si t´he entes be. ¿Tot
eixe parlament ininteligible d´abans vol dir, que eres verge, donzella
o com se diga en el teu idioma, moreta de les meues entreteles?
ANNA .- (A part. Al mateix temps que torna a assentir.) Sera
coent el "porrito" este. (Dissimulant.) M e oui! J´ai beaucoup de
peur, “miedo”.
44
J. J..- (Cridant en veu atronadora.) ¡Alà, es mi fuerza i mi
venganza.! ¡Yo acabar con el infiel!
MIQUEL .- Si, senyor "M ojame". Encara res de res… De llit rien
de rien, com diu la canço… Tan sols volia parlar en sa germana. Yo
no... no he fet res.
ANNA .- Rien de rien. Voila, nous allons dejà a son habitacion.
J. J.- ¡Infame cristiano! Allors, querer robar honor de Zoraida. Moi
castigar pourquoi tu querer forzar a mi hermana. (De baix de la
seua roba trau una espasa descomunal.) Toi ser castigado dejà!...
En mi pais los ladrones ser castigados immediatement… M oi
cortar… ¡Una mano!
MIQUEL .- (Esglayat.) Si yo tan sols volia ensenyar-li la... la
lluna. De Valencia… Aixo no es cap delit. (L´arabic inicia l´accio
d´anar cara ad ell amenaçant-li espasa en alt. MIQUEL suplicant
s´agenolla.) No per favor… Li ho suplique… per Alà o per qui
vullga, no em tallle res mes. Que no veu que ya estic prou averiat.
J. J..- Es la ley d´Alà… ¡Su voluntad! M oi cortar cualquier otro
miembro. (Aço ultim ho diu llançant-li una mirada carregada
d´intencio cap les seues parts nobles. Una vegada mes alça
l´espasa i en determinacio es dirigix cap ad ell.)
MIQUEL .- (Aterrorisat fuig per l´escena. Al mateix temps per
la porta del forum apareix un fotograf camera en ma, que
discretament es situa per a obtindre el angul correcte per a
efectuar el seu treball.) Pero home d´Alà, sino fa falta. Si yo ya no
funcione. Ni encara que em posen piles alcalines em sent capaç
d´alçar ni… ni la mà. (Sense mediar paraula el reporter dispara
la seua camera un parell de vegades i torna a desapareixer per
on entra. MIQUEL desconcertat i cegat a conseqüencia dels
flashs cau assentat en una cadira o agenollat en terra.
Mentrimentres ANNA per la seua part, aprofitant el rebombori,
ha conectat l´aparat de televisio.)
45
PRESENTADOR .- (Procedent del televisor es sent una
musica de capçalera com les que anuncien que d´inmediat se va a
escoltar una noticia d´ultima hora. A continuacio la image i el so
d´un presentador/a de televisio comença a expondre l´avanç
informatiu.). "Bona nit senyores y senyors, interrompem la nostra
programacio per a donar-los un comunicat de ultima hora. Fonts molt
fidelignes han fet arribar ad esta redaccio la següent informacio:
Famos productor i empresari del mon cinematografic, conegut per
tota la “jet” en el nom de M iquel Oliver i baix el malnom del
"locomotora". Ha descarrilat esta vespadra, quan viagava de paquet,
en una moto "Harley Davidson". L´accident ha succeit en la carretera
nacional M adrid-Valencia. A conseqüencia de l´incident s´ha trencat
el braç esquerre i s´ha fet pols part de l´homenia. Un reporter de la
nostra redaccio s´ha traslladat al hotel on s´hospedà, despres de eixir
de l´hospital, per a recollir mes dates. I ara per via telefonica podem
escoltar els ultims acontenyiments. Avant companyer...
REPORTER .- Bona nit. Aci Chus Daviria, Intentant recavar
informacio al respecte de l´accident patit esta mateixa vesprada pel
famos productor cinematografic ens hem traslladat a l´hotel on està
hospedat… A pesar del deplorable estat en que queda despres de
l´incident el conegut empresari ha protagonisat, fa tan sols uns
moments un escandal, del que he segut testic d´excepcio, i que podria
tindre repercusions internacionals... El reputat productor es trobava
intentant seduir a una filla d´Alà, en el salo de l´hotel “El Palmito”,
quan irrumpé en ell el germa de Zoraida, nom de la mora en qüestio,
qui espasa en ma amenaçà al senyor Oliver, per macular l´honor de la
seua familia, en tallar-li lo poquet que li quedarà de home despres de
l´accident... Gemecant i suplicant per la seua “homenia” l´empresari
ha fugit corrent perseguit pel moro i la seua descomunal espasa… I
aço es tot fins el moment Segons aplegue mes informacio
continuarém la cronica d´esta noticia.
PRESENTADOR .- ¡Gracies companyer! Senyores i senyors
com ya han escoltat, fins una proxima conexio despedim este avanç
de noticies. Molt bona nit a tots. (Per a indicar el fi d´este
46
informatiu una vegada mes musica de noticies. ANNA
desconecta la televiso.)
MIQUEL .- (Que fins ara ha estat escoltant en cara d´espant tot
lo que ha transmes la caixa “boba”, no sap ni on es troba ni
tampoc si tot allo es veritat o està sent victima d´un malson.
Incredul, es refrega els ulls i acaba per compendre que tot es
realitat quan veu que l´arabic està alli davant d´ell i en l´espasa
en la ma dispost a fer lo que ha promes. S´alça tot esglayat i
corrent pel salo, com anima que porta el dimoni, se dirigix cap la
porta del forum perseguit pel moro i cridant.) No, no per favor no
ho tornaré a fer mai mes, pietat, pietat. (Mutis cami de la recepcio i
del carrer.)
J. J..- (Perseguint-li per tot l´escenari.) ¡El nom d´Ala i el de
Zoraida seran venjats! (Fa mutis darrere d´ell perseguint-lo en to
amenaçador.)
ANNA .- (S atisfeta pel resultat del seu pla, riu divertida.) Ha
triunfat la meua "Venjança" i intentant parodiar a Don M endo, he
conseguit que mi menda, en este cas yo, li asestara al menda del meu
"ex" un colp on mes mal podia fer-li… Dema quan ixquen les fotos
en tots els periodics, i revistes del cor, el “senyor Oliver” es
convertirà en el ninot dels seus “amics”.
J. J..- (Entrant pel forum.) Bo, ya està fet. ¿Pero tu no creus que
ens hem passat una miqueta?
Epilec
49