ACTIVITATS PRONOMS FEBLES

PRONOMS FEBLES:

1. Reescriu les frases següents tot substituint els

complements subratllats
i indica’n la seua funció:
- Quan vosaltres anàveu al mercat, ells ja venien del mercat
- No conec Brussel·les, però aquest estiu aniré a Brussel·les
- Quan vam arribar al teatre, el públic ja era al teatre
- Si vas per la carretera de la platja, arribaràs abans. Jo sempre vaig per la
carretera de la platja
- Tranquil, tinc totes les coses a la motxilla. Ara trauré el plànol de la motxilla.
- Jo isc de l’institut a les dues i els meus amics ixen de l’institut a les tres
- Els ensenyava tot el que sabia
- M’ha explicat els temes de filosofia
- Li deixaré aquestes raquetes de tennis que ja no usem
- Renteu-vos la cara!
- S’ha afaitat la barba
- M’ha trencat els patins
- Els deixaré els apunts
- Passa la sal a Joan
- Deixa els llibres de Ciències a mi
- Deixa la bicicleta a Maria i a Joana
- Deixa el cotxe a Maria i a Joana
- Duré regals per a tu
- Duré regals per a les xiquetes
- Explicarem al jutge el que havia passat
- He alçat l’abric a l’armari
- He alçat la roba a l’armari
- Per favor, no us acostumeu a mentir
- Heu de penedir-vos dels errors comesos
- Et recordes del que et vaig dir?
- Ja s’ha adonat de la importància de tindre uns estudis
- Cada dia t’he de deixar el regle en la classe de tecnologia
- M’agrada posar-me les sabatilles noves per a córrer
- Deixa’ns els diners a mà
- Us dictaré unes frases
- Porta’ls la safata en acabar de dinar
- Voldria contar-vos uns contes
- Espere que us hageu après la cançó de memòria
 - Pots deixar la revista damunt de la taula?
- Encara no he agafat cap llibre de la biblioteca
- No entres a les palpentes a l’habitació
- He escrit un correu electrònic amb el teu ordinador.
- Per què no parles de videojocs a mi?
- Hem tornat de l’institut a les tres i quart
- Tenia molts amics a Elx
- Us donaré la notícia al matí
- Es compra els pantalons de l’estranger
- He vist el teu cosí en la piscina
- Treballa sense il·lusió
- No vull donar-te pa
- Ves-te’n a casa
- No parles així al teu germà
- Es posa colorets a la cara

2. Fes el mateix que a l’activitat anterior:

1. Agafa un full de paper blanc.

2. Col·loca el munt de fulls corregits a la dreta.

3. Per convertir-se en un conte perfecte del tot.

4. Impedeix que siga perfecte del tot.

5. Escriurà̀ tot el que sap.
6. Comprarà les flors.
7. Em tornaré boig.
8. Aquell home és client de l’oficina.
9. Va dir les preguntes a les seues amigues.
10. Parlaré de tots els assumptes.
11. No confies en les seues paraules.
12. Hem visitat els museus de la ciutat.
13. Hem visitat alguns museus de la ciutat.
14. Va contar la història a la seua millor amiga.

15. Va contar la història a la seua millor amiga.

16. Vam llogar eixe pis a Alacant.

17. Vam llogar eixe pis a Alacant.
18. Han vingut molts clients.
19. Està satisfet del seu comportament./ Està satisfet del seu comportament.
20. Ve de Dénia.
21. Va a l’hospital .
22. S’assembla als seus pares.
3. IDENTIFICA els pronoms febles que apareixen dins d’aquests
relats, INDICA’N la seua funció i a quin element del text fan
referència.

A tornajornals

Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no

ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la
sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la
seva estimada.

Pels volts del paller

Buscava en el comerç un bon forat per a la meva agulla, però al final va

resultar que només se’l podia fer ella mateixa. Per la por d’espuntar-la, la
vaig deixar nua tal com havia vingut al món.

L’exprés

Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de
maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni
estació.

No se sap mai

De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la
bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a
tots.

Balanç

Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué
al pou.

Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la
seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de
manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.

Forats negres
L’amic era d’aquells que s’animen en les converses de sobretaula, a l’hora del
cafè. Va posar-me suaument la mà damunt el braç i em digué:

—No ens enganyem, tu. Nosaltres som l’esdevenidor del passat i, alhora, el
passat del futur…

I, engolant la veu, va afegir:

—Per molt estrany que sembli, l’home no ha tingut mai present.

L’hora en punt

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat

hora.

—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort.

—No sempre, no sempre… —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda
plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a
quarts de cinc, i quedarem per una data.

—És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran

senyora.

—Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—.
Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual.
En canvi, jo tinc compromisos inajornables.

I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n
avenir. No li havia passat mai.

Els bons costums

El cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el

cavaller caigué en mala posició. El genet es va trencar una cama i el cavall,
convençut que complia un deure pietós, va rematar-lo amb una forta guitza a
la nuca.

Ars poètica
Li va sortir una rima preciosa, d’aquelles que poden salvar un poema. Però
havia nascut vídua, abandonada de parella que la justifiqués, i es va quedar
sola a final de ratlla, sense que cap llei mètrica acudís al seu socors. Si no s’hi
troba remei, coses així ens amargaran la vida.

Prescripció facultativa

El metge va ésser taxatiu. Cal que sigui així, no podem pas criticar aquests
professionals, perquè quan es mostren severs ho fan pel nostre bé.

Va dir-li:

—Des d’ara mateix, un canvi total de règim. Oblidi’s de les coses que li
agraden i comenci a acostumar-se a aquelles altres que li desplauen. Si em
creu a mi, encara podrà viure una colla d’anys.

Sortí del consultori amb l’ànima als peus, perquè acomiadar-se dels bells
moments sempre convida al pessimisme, ni que sigui a canvi de la promesa
de durar més.

Travessà el carrer a les palpentes, sense reparar en el semàfor, i una

furgoneta de la Tintoreria Esperança el va aixafar.
Un d’aquests transeünts que hi corren de seguida va provar d’assistir-lo, i
recollí unes paraules balbucejants de l’accidentat:

—Per aquest viatge no necessitava alforges…

—Què diu? —volgué saber el benemèrit ciutadà que el socorria.

—…sobretot —afegí el ferit—, quan algú m’acaba de buidar les alforges.

—Què vol dir? —insistí l’home diligent.

Però ja no obtingué resposta, perquè el malalt greu acabava de morir d’una

altra cosa.

Val més no tocar-ho

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va

aconseguir.

I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a
dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.
 Muts i a la gàbia

—Tu hi creus en les paraules definitives?

—Què vols dir?

—Vull dir quan s’arriba en aquell moment solemne en el qual un dels

membres de la parella declara a l’altre: «Ara és l’hora de parlar d’allò que
m’he callat sempre!».

Els dos amics es van quedar silenciosos, fins que un d’ells reprengué la
conversa:

—No. No hi crec. Callar no és mai sobrer, sobretot a mesura que posem anys.
Si algú s’ha aguantat fins «aleshores», és una imprudència jugar-s’ho tot en
una de les cartes de la conversa…

—I doncs? Què faries, tu?

—Si la cosa fos tan greu, me n’aniria sense donar cops de porta. I saps per
què?

—No.

—Doncs perquè em faria molta por haver d’escoltar allò que l’altre, amb tota
seguretat, també callava.

Contes de Pere Calders extrets dels reculls Invasió subtil i altres

contes (Barcelona: Edicions 62, 1978), Tot s’aprofita (Barcelona: Edicions 62,
1983), De teves a meves. 32 contes que acaben més o menys bé(Barcelona:
Laia, 1984) i L’honor a la deriva (Barcelona: Edicions 62, 1992).