Text 2: Eiximenis, F. (2005). Llibres, Mestres i Sermons, Bacelona: Barcino.

- Expliqueu en tres línies una síntesi del text.

Eiximenis, que defensava la superioritat moral i intel·lectual de l’home enfront a la dona,
demostra amb les seves opinions que pertany a un món dominat per un fort corrent
antifeminista.
En els seus llibres reflecteix costums i vicis de la seva època. Critica la dona que besa i
abraça, malgrat reconèixer que sense dones el món no faria res. Teoritza que el plor
dels homes en néixer sona “A” (d'Adam) i el de les dones “E” (d'Eva). També critica els
vestits i les modes. Per allunyar tots aquest vicis dels seus lectors, els ironitza i
ridiculitza. Ell creu que és més fàcil desarrelar una cosa ridiculitzant-la que no pas
raonant-la. La finalitat d'Eiximenis és acostar els seus llibres al poble, fer-los palesos a
gent inculta, no docta. Però, potser, el lector que té present és el burgès. La seva
mentalitat burgesa el fa odiar els pagesos i la gent de camp.

- Expliqueu l’escolàstica i els posteriors canvis que es van produir.

L’escolàstica és la filosofia que va créixer a partir de l’ensenyament que s’impartia en les
escoles monàstiques; una filosofia cristiana que tenia com a tasca ordenar d’una manera
comprensible el conjunt de dogmes que els Pares de l’Església ja havien elaborat. Els
escolàstics protagonitzaren la cristianització del centre d’Europa i van fer possible la
configuració de l’actual Europa occidental.
Els escolàstics estaven convençuts que ja posseïen la veritat i no tenien com a objectiu
buscar la veritat amb les millors eines intel·lectuals. La veritat ja es posseïa i qualsevol hi
podia accedir: era la veritat sagrada de la revelació divina. El que cercaven era
fonamentar aquesta veritat i interpretar-la mitjançant el pensament racional. Els
escolàstics es proposaven aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe per mitjà
de la raó, sistematitzant els continguts de la veritat sagrada mitjançant un mètode
filosòfic. També intentaven rebatre amb arguments filosòfics les objeccions que contra
aquesta veritat sagrada poguessin sorgir de la raó mateixa.
Aquests objectius es van dur a la pràctica seguint uns mètodes determinats,
especialment el mètode de contraposar els arguments a favor i en contra d’una
determinada qüestió, la qual cosa implicava llargues discussions acuradament
argumentades. Aquest mètode es designava amb l’expressió “pro et contra”, o bé “sic et
non”, expressió que coincidia amb el títol de l’obra d’un eminent escolàstic, Pere
Abelard.
Posteriorment, l’escolàstica va entrar en decadència i hi va haver la renovació del
pensament duta a terme per Occam. El final de l’Edat Mitjana és el temps en el qual el
feudalisme entrà en un període de crisi, una crisi que va afectar el segle XIV i la primera
meitat del segle XV. Uns segles en els quals va anar desapareixent la forma feudal
medieval però no l’organització senyorial de la societat; és a dir, es mantingué una
monarquia centralitzada, un Estat en el qual tots els seus membres eren súbdits a mercè
del monarca de torn. Va ser el moment de la formació de les nacionalitats.
El segle XV és el segle de l’enfonsament d’un ideal gairebé mil·lenari, el de la Cristiandat
com a societat perfecta: papa i emperador conjuntament preocupats pel bé comú, tant
espiritual com temporal. Començaren greus conflictes entre el món religiós o poder
eclesiàstic i el món secular o poder polític: es perdé l’harmonia de poders del segle XIII.
L’any 1309, per influència del rei de França Felip IV, el papa Joan XXII traslladà la cort
papal de Roma a Avinyó, al sud de França. Aquesta decisió va comportar el gran Cisma
d’Occident, en què la Cristiandat dividida arribà a tenir tres papes simultàniament. El
Cisma se superà finalment amb el concili de Constança, però l’efecte del conflicte fou la
debilitació de poder del papat.
El segle XIV també fou el segle d’un cert desvetllament de la consciència “democràtica”.
El mateix Cisma d’Occident en fou un factor estimulador: els concilis o reunions de
cardenals es van multiplicar per fer front al Cisma i, en conseqüència, l’autoritat del papa
minvà.
D’altra banda, els parlaments començaven a oposar-se a l’autoritat del rei i al seu poder
absolut, i tot això en uns moments en què s’enfonsava el sistema feudal i a les ciutats
creixia el nombre d’habitants.
També s’inicia un procés d’afirmació de la pròpia individualitat, la qual començà a pesar
més que no pas el llinatge familiar.
En el fons de la crisi política, social, econòmica i religiosa s’hi agita una profunda crisi
ideològica. En poques paraules, és el final de l’Edat Mitjana.
- Com creieu que influencia aquest text en l’educació actual?
Les seves obres Suposen una valuosa referència per a conèixer la societat i la cultura
catalana dels segles XIV i XV i, especialment, la influència que van tenir conceptes
escolàstics en la literatura catalana d'aquella època. El seu valor dins de la literatura
catalana resideix en la qualitat de la seva prosa, en el seu exercici de recreació del
llenguatge popular i com a narrador d'exemples i escenes costumistes.