Text 6: Locke, J. (1991): Pensaments sobre l’Educació, Vic: Eumo editorial.

- Situeu cronològicament Locke en la història.

Locke va néixer l’any 1632 a Wrington, prop de Bristol. Fill d’un home de lleis, va viure en un
ambient crític i poc conservador que el va influenciar en la seva educació. Va estudiar a la
Universitat d’Oxford no tan sols filosofia, sinó també ciències naturals com física, química o
medicina.
El 1667 Locke entaula amistat amb lord Ashley, comte de Shaftesbury, una amistat i
col·laboració que perduraran fins a la seva mort el 1704. L’elevada posició social del comte
(va arribar a ser canceller d’Anglaterra) li va obrir les portes dels ambients socials, polítics i
intel·lectuals més prestigiosos d’Anglaterra. Ara bé, aquesta situació que tants beneficis li
comportà també li va ocasionar greuges quan lord Ashley va entrar en desgràcia a causa de
les seves idees polítiques. L’oposició a l’absolutisme reial dels Stuart i el suport a un
Parlament fort i amb competències el van dur a l’exili.
El 1688, amb caiguda definitiva dels Stuart i l’arribada de Guillem d’Orange, que encarnava
uns ideals i plantejaments polítics molt més liberals, Locke va tornar a Anglaterra. La
Revolució gloriosa, tal com es coneix aquest esdeveniment, va ser un cop definitiu contra el
poder absolut dels monarques i va comportar un enfortiment definitiu del Parlament. L’obra
política de Locke, sobretot el seu Assaig sobre el govern civil, es pot interpretar com una
justificació o legitimació d’aquest canvi liberal que s’havia cobrat al tron d’un monarca.

- Quina influència va deixar el seu pensament? Què va aportar a l’educació?

Locke exposa les bases del seu pensament sobre l'educació a la seva obra Alguns
pensaments sobre l’educació (1693). Aquesta obra va ser escrita com una sèrie de consells
per educar el fill d'un amic aristòcrata, ja que pensava que la dona o els nens de classe baixa
requerien un altre tipus de formació.
L'home per a ell neix amb la ment en blanc i a través de l'educació arriba a desenvolupar la
seva personalitat. És important respectar els gustos de l'infant en la mesura de possible, ja
que les vivències de les primeres edats tenen una gran influència en la vida adulta.
Una correcta educació combina el desenvolupament de la intel·ligència, exercici físic i
l'aprenentatge dels valors morals considerats desitjables. També ha d'ensenyar com raonar
correctament i proporcionar bons hàbits vitals, de tal manera que esdevinguin adults al més
aviat possible.
- Compareu l’educació dels escolapis amb els jesuïtes i la idea que proposa Locke.
Pel que fa als jesuïtes, la seva estricta formació de més de 10 anys (estudien filosofia i
teologia, a més a més de realitzar "pràctiques" en àmbits molt diversos i estudiar diferents
llengües) els va convertir durant més de quatre segles en els líders intel·lectuals del
catolicisme. Des de la seva fundació s'han dedicat especialment al camp de l'ensenyament en
els primers temps als fills de les classes benestants. Aquest fet els va fer a vegades
impopulars (jesuïtisme es va fer sinònim d'hipocresia). Van ser educats pels jesuïtes Molière,
Descartes, Blaise Pascal o Voltaire entre d'altres.
Els jesuïtes realitzen els tres vots habituals de la vida religiosa (obediència, pobresa i
castedat), però a més a més, afegeixen un vot extra d'obediència al Papa de Roma.
Destaquen també pels Exercicis Espirituals, pràctica de recès i meditació periòdica sobre la
seva vocació. Aquests exercicis els ofereixen també a laics i alumnes.
El lema dels jesuïtes és AMDG (Ad Majorem Dei Gloriam). Un dels seus símbols és IHS,
abreviatura de Jesús.
En cavi, la ideologia de l'Escola Pia es resumeix en el seu lema, Pietat i Lletres, que deixa
veure els principals objectius de Sant Josep de Calassanç en fundar aquesta nova obra.
Busca que el nen exploti el seu màxim potencial intel·lectual i espiritual a través d'una
educació de qualitat i d'una espiritualitat sempre molt ben fonamentada en la moral de
l'Església. En l'actualitat, les escoles tant masculines com femenines dels escolapis estan
repartides per tot el món.