--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Protagonistes Carles Castellanos i Llorenç Activista independentista

NACIONAL. Planes 18 i 19
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1,50€

DISSABTE · 23 de gener del 2021. Any XLVI. Núm. 15611 - AVUI / Any XLIII. Núm. 14481 - EL PUNT

El 14-F, en marxa
Planes 4-8

Els partits assumeixen la imposició del TSJC i engeguen la campanya

El govern ja prepara els protocols sanitaris que han de garantir les votacions
Es volen fer tests d’antígens a les persones que estaran en meses electorals
Vot dividit en el TSJC, que no descarta l’ajornament
Vergés vol la
competència
per si cal un
confinament
domiciliari
Els indicadors de la
pandèmia baixen,
però puja la pressió
als hospitals
NACIONAL. Planes 14-15

L’Audiència
confirma
l’absolució
de Tamara
Carrasco
El tribunal exonera
l’activista, que havia
estat acusada de
terrorista
NACIONAL. Plana 10

Un home mostra un codi del seu mòbil conforme és lliure de Covid-19, en un control a Wuhan, ahir ■ ROMAN PILIPEY / EFE
Polèmica per
Wuhan, un any de l’inici de la pandèmia la vacunació
La primera ciutat a ser confinada ha recuperat la normalitat a generals
EUROPA-MÓN. Planes 20-21 EUROPA-MÓN. Plana 21

14-F Entrevista Laura Omella Candidata de Primàries Catalunya

ELECCIONS AL
PARLAMENT “La gent no vam tenir l’oportunitat de defensar la DUI”
2 | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

PUNT DE VISTA El Punt Avui expressa la seva opinió únicament

en els editorials. Els articles firmats exposen les
opinions dels seus autors.
Conselldelectors:
Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial
i els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.

Keep calm EDITORIAL

Salvador Cot
Votem-los,
malgrat ells
D esprés de mesos i
mesos de brega
familiar entre ERC i
JxCat, un cop s’han ex-
haurit tots els terminis
–i, de fet, un any més
tard que Quim Torra donés per acabat el
pacte i, per tant, la legislatura–, ara resul-
ta que es veu ben clar que l’estratègia de
l’Estat se centra a foragitar els indepen-
dentistes del govern. Des dels jutges fins
a Vox, tot l’unionisme està unànimement
compromès en una batalla a fons per
aconseguir que Salvador Illa sigui el prò-
xim president de la Generalitat. Bé,
doncs ja som al cap del carrer. Més val
tard.
Pere Aragonès ja ha dit, públicament,
que tot l’embolic de la data de les elec-
cions pretén desgastar el govern actual i
Les incerteses del 14-F
La decisió del Tribunal Supe-
rior de Justícia (TSJC) de man-
tenir cautelarment la data de les elec-
cions al Parlament el 14-F mentre no
decideix sobre l’ajornament decretat
pel govern provoca perplexitat. I no és
només pel fet insòlit que siguin els jut-
ges els qui prenguin aquesta decisió
contra la lògica de la separació de po-
ders i del normal funcionament de les
institucions democràtiques; també, i
sobretot, pel caos jurídic i emocional
que genera aquesta convocatòria,
anòmala i forçada, tant per la seva
provisionalitat com per la incertesa
sanitària que incidirà en tot el procés
electoral, tenint en compte el moment
crític de la pandèmia en què ens tro-
bem a Catalunya i a tot Europa i l’evi-
dència científica que cada dia reclama
més prudència i més restriccions.
El fet que la data no sigui definiti-
va o que el TSJC pugui canviar-la en
plena campanya amb milers de vots
emesos i congelats al servei de cor-
reus és una de les irregularitats a què
es veu sotmès aquest procés. Però
també hi ha les derivades de la situa-
ció sanitària, com ara la resposta dels
ciutadans cridats a formar part de les
meses contra totes les recomana-
cions sobre interacció social que fa
mesos que sentim i davant el risc evi-
dent de contagi. O bé, quina garantia
de seguretat es pot oferir dins els col-
legis electorals amb les mesures de
protecció previstes. Per no parlar de
les persones que renunciaran a exer-
cir el seu dret al vot per por de contra-
ure la malaltia o dels centenars de mi-
lers de ciutadans que avui no saben si
podran votar el 14-F degut a la possibi-
litat força versemblant d’un contagi o
una quarantena. En aquesta situació
és lícit preguntar-se si el govern espa-
nyol i el ministre de Sanitat estan prio-
ritzant un interès partidista per votar
a la protecció de la salut dels ciuta-
dans en ple pic de la tercera onada,
fins al punt de frenar els confina-
ments més durs que se’ls demana per
no entorpir el seu pla. El que no deixa
dubtes és que el senyor Illa no pot
mantenir ni un dia més el conflicte
d’interessos evident que li genera ser
alhora ministre de Sanitat i candidat.

La foto La frase del dia

que estem davant d’un seguit de deci-
sions que segueixen un patró orientat a
fer que el PSC derroti electoralment l’in-
dependentisme. Unes reflexions que és
ben possible que s’estiguin produint a
unes escasses tres setmanes de les prò-
ximes eleccions catalanes. És a dir, da-
vant del vertigen demoscòpic de diver-
ses enquestes que situen Salvador Illa al
capdavant de la llista més votada i amb
el bloc independentista a la baixa.
Ara, doncs, a ERC, JxCat i la CUP els Marta
queda al davant una cursa contra rellot-
ge per intentar convèncer els indecisos
Rovira
dubtosos i els abstencionistes enfadats SECRETÀRIA GENERAL D’ERC I EXILIADA
POLÍTICA
que la pròxima legislatura serà molt mi-
llor que aquesta. I que assumiran les res-
ponsabilitats que els pertoquin en el prò- “Passa el que el PSOE i
xim govern. Això, i que plantejaran una el PSC volen que passi
estratègia compartida i creïble per fer
que aquesta societat, més d’hora que
per guanyar. Ens diuen
tard, recuperi la iniciativa que es va per- que les eleccions han de
dre a finals d’octubre del 2017, just des- ser el 14-F perquè els va
prés de la gran victòria del referèndum. No canvia res a Palestina. Joves palestins llancen pedres contra soldats israelians armats millor”
Ens hi va molt. A tots. fins a les dents, en protesta contra els assentaments colons a Kafr Qadum (Cisjordània) ■ EFE

De set en set

P renent possessió com a presi-

dent dels EUA, Joe Biden ha
afirmat que “la democràcia ha
guanyat”. Tanmateix, a banda que
pugui reconfortar que Trump no se
n’hagi sortit amb els seus estratage-
mes, no puc evitar de preguntar-me
de quina democràcia parla Biden i
tants d’altres que constantment es
posen aquesta paraula a la boca. Que
pugui governar qui ha guanyat unes
eleccions és un principi democràtic
elemental, però què significa la demo-
cràcia per a aquells habitants dels
EUA (i a tot arreu del món amb rè-
gims democràtics o sense) que, a con-
seqüència de la desigualtat econòmi-
Democràcia ca i social, són exclosos d’una vida
amb un mínim de necessitats bàsi-
ques cobertes? Se senten tan exclo-
sos que ni exerceixen el seu dret a
vot. N’hi ha de tant exclosos que ni
mocràtica. Però, tanmateix, em pre-
gunto si el nostre vot serveix perquè
la política institucional actuï d’una
manera que contribueixi a una demo-
cràcia que no es redueixi al fet de vo-
poden votar. tar. No em refereixo només al cas pa-
Siguin el 14 de febrer o quan deci- radoxal de Catalunya, on, emparant-
deixi el TSJ, tornaré a votar en unes se en la llei, els jutges poden prendre
eleccions al Parlament de Catalunya, decisions que alteren els resultats
si no m’ho impedeix la Covid-19 o electorals. Em refereixo a fer possible
qualsevol altra fatalitat. Si més no, una justícia social, sense la qual no sé
per no renunciar a un dret democràtic si es pot parlar de democràcia. O, en-
també elemental que, de fet, pot sem- tre tantes altres belles paraules, de lli-
blar que sigui l’únic. No ignoro que la bertat, que sembla que només puguin
política no només la fan els polítics, si- exercir aquells que la tenen per enri-
nó que hi ha moltes formes de fer-ne quir-se a costa dels altres. Si el poder
Imma Merino que són en si mateixes una acció de- és d’uns pocs, hi ha democràcia?
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Punt de Vista | 3
HERMES COMUNICACIONS SA Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: Toni
President Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Edita: Hermes Comunicacions SA Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón
Villacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans: http://www.elpuntavui.cat (Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins
Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París. 972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona (Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

A la tres. Xevi Sala / xsala@elpuntavui.cat El lector escriu

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades

Que Vox no toqui l’escola

personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de
telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,
cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui es
reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran
cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos

N
s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat
o en parlem tant com dels admi-
rats sanitaris, però les escoles
també són trinxeres per als mes-
tres, infatigables servidors públics que
“ No en veureu
pas cap fent treball
tant, insisteix. Una companya seva va
escampant gel hidroalcohòlic damunt
la fusta del gronxador, llest perquè l’im-
pacient relleu hi torni a pujar. Aquest
El professor d’ètica
b “Per acabar, només digueu on
riureu avui.” El nostre professor
cada dia s’arremanguen per tal que pu- és l’autèntic dia a dia a les escoles, res a d’ètica de primer de batxillerat
guem assumir les obligacions laborals
amb la tranquil·litat que deixem els
de camp a prop de veure amb els electoralistes adoctrina-
ments imaginats pel triumvirat de Vox,
era un home peculiar. Mai havia
tendres descendents en bones mans. les escoles que tant PP i Cs, tres formacions capaces de
vist ningú que es fixés tant en la
quantitat i l’abundància del riure:
Per exemple, aquesta escola urbana de
barri obrer, pigallada amb el mestissat- critiquen, ja tenen el congriar adeptes que tan aviat podrien
niar al búnquer d’en Hitler com a la
sempre ens preguntava per l’últi-
ma vegada que havíem rigut i ens
ge de diferents continents. És l’hora del
pati. Al costat de la tanca se sent la mai-
relat preestablert tomba d’en Franco. No en veureu pas
cap fent treball de camp a prop de les
feia prometre que tornaríem a riu-
re abans no s’acabés el dia. Es
nada jugar en català i castellà mentre escoles que tant critiquen, no fos cas
passejava per l’aula mirant-nos fi-
les mestres esmorzen a peu dret, amb que la realitat els esgarrés el relat pre-
xament, formulant-nos qüestions
un ull a l’entrepà i l’altre al pati. Porten establert. Un de cada quatre centres ca-
mascareta, deu ser prou incòmode po- talans ja té almenys un grup d’alumnes que ja crèiem tenir contestades i
sar-la i treure-la a cada mossegada. El nenes es barregen amb naturalitat a les en quarantena per la Covid. Pobres multiplicant-nos les preguntes
recinte envoltat per la tanca es parteix dues zones de joc. Ves a saber si ara, en mestres, prou maldecaps tenen per ha- allà on abans només trobàvem
en dues zones, una per al futbol i l’altra aquesta estona d’esbarjo, passa el ma- ver de suportar al cim la demagògia que conviccions, però tot amb l’objec-
per als gronxadors i per a més activi- teix als segregacionistes centres con- el triumvirat tornarà a desfermar du- tiu de fer-nos créixer. Crec que
tats; és agradable comprovar que, a di- certats. Una de les mestres avisa un rant la nova campanya electoral, l’únic s’hauria de parlar més dels bons
ferència de quan nosaltres érem petits, grup de marrecs que formen un grupet període en què sembla preocupar-los professors, aquells que recordes
ara no hi ha monopoli sexista, nens i massa nombrós; no cal que s’ajuntin una escola que ni coneixen ni valoren. per molt que passin els anys i dels
quals les lliçons recobren sentit a
mesura que reculls experiències

Sísif
vitals.
De part meva els dono les grà-
Jordi cies.
Soler MARCEL RECASENS
Barcelona

Transgressors, no
delinqüents
b El fet de la pandèmia que ens
trasbalsa a tots, tant si patim la
malaltia en la pròpia pell com en
la pell dels altres, deixa en segon
De reüll.Maria Palau Les cares de la notícia pla altres temes que ens han afec-
tat molt des l’octubre del 2017.
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS
Solitud Joe Biden
Em refereixo a l’empresonament i
exili d’uns quants dels nostres po-
lítics catalans, representants de la
Posant distància amb Trump ciutadania.
En tots ells, i les seves famílies,

E l març del 2019, l’Oriol Pérez Treviño em va proposar El nou president nord-americà es va estrenar amb 17 el tema de la pandèmia també re-
percuteix moralment o física-
que féssim tots dos junts una entrevista a Josep
Maria Mestres Quadreny coincidint amb el seu 90è
-+= decrets que revoquen polítiques de Trump en migració,
pandèmia i multilateralisme, i ahir n’hi va afegir dos per ment, i és un sumand més a la du-
aniversari. Ens va rebre a casa seva i ens va meravellar augmentar l’ajut alimentari als més castigats pel virus i ra condemna que, com a càstig,
amb una conversa lúcida i rica d’idees. L’Oriol, gran amic per enfortir els drets socials dels empleats estatals. pateixen a les presons o lluny de
seu, ha signat aquesta setmana el millor article la seva terra. Per això, en aques-
necrològic que s’ha escrit arran de la seva mort, amb DRAMATURGA I DIRECTORA TEATRAL tes breus línies vull fer surar el te-
ma i demanar per a ells no l’in-
una necessària reflexió, que comparteixo, sobre la
febrada laudatòria que aquest país acostuma a tenir
Denise Duncan dult, sinó l’amnistia, com ho han

Mestres
quan els seus referents culturals
desapareixen després d’haver-los
La normalització racial fet personalitats d’arreu.
I perquè no van cometre cap
tingut poc presents, o directament La dramaturga i directora teatral fa càstings d’actors delicte en celebrar un referèn-
Quadreny menystingut, quan eren vius. dum, sinó tan solament una
només es va Mestres Quadreny no és l’excepció: -+= ignorant-ne el color de la pell i amb l’accent en la ‘cons-
ciència’ del color com a part d’una estratègia perquè transgressió de la llei; i una trans-
sentir entès per desgràcia, és la norma. En teatre, cinema i televisió siguin representatius del con- gressió no es pot equiparar, de
cap de les maneres, amb un delic-
pels artistes l’entrevista ens confessava que junt de la societat, dels colors i les races que la formen.
te, que mereixi unes penes tan
sempre s’havia sentit molt sol i que
plàstics els únics que realment havien PIANISTA I COMPOSITOR dures.
valorat la seva creació musical eren A més, va ser una transgressió
els artistes plàstics: Miró, Tàpies i Brossa, especialment. Marco Mesquida de la llei per ser obedients a les
“Ells van entendre el que jo entenc per música: la que exigències que emanen del res-
penetra i fa reflexionar qui l’escolta”, ens deia. Junt amb Tres concerts en un pecte als drets humans, drets que
Tàpies i Brossa, va crear una òpera, Cap de mirar, el dia 10 de desembre vam recor-
El compositor i pianista menorquí, resident a Barcelo-
pensada per al Liceu, però que encara ara és inèdita. De dar en la formulació definida com
fet, Mestres Quadreny s’havia fet la il·lusió que
s’estrenaria pels seus 90 anys. Aquesta sí que hauria
-+= na, ha ofert tres concerts amb músics i repertoris di-
ferents en una mateixa vetllada, una generosa de-
a Declaració Universal dels Drets
Humans, l’any 1948.
mostració d’un dels grans del jazz nacional, que va
estat una bona manera d’acomiadar-lo dignament i MARIA ÀNGELS MANÉN I FOLCH
ser premi Ciutat de Barcelona l’any passat
sincerament en vida. Barcelona
4 |
Nacional
Vot amb molts
condicionants
MESURES El govern fixa protocols per fer els espais segurs, però només pot
recomanar votar per franges horàries segons els grups de risc COST Xifra en vuit
milions el sobrecost de les mesures PROVES Es volen fer tests a les meses
Jordi Alemany
BARCELONA
Unes eleccions atípiques
com mai s’han vist, amb
molts condicionants. El
darrer a afegir-s’hi, el judi-
cial, està ara en mans del
que digui el Tribunal Su-
perior de Justícia (TSJC)
abans del 8 de febrer. Pel
que fa al més important,
el de la pandèmia, ja fa deu
mesos que el govern català
hi treballa, per poder ga-
rantir que els col·legis elec-
torals siguin “espais se-
gurs”, independentment
de la data en què s’acabin
fent els comicis, com insis-
tia ahir el conseller d’Acció
Exterior, Relacions Insti-
tucionals i Transparència,
Bernat Solé, als micròfons
de RAC1.
El director general de
Participació Ciutadana i
Processos Electorals, Is-
mael Peña-López, també
ho ha anat remarcant en
els darrers dies i en el seu
compte personal de Twit-
ter explicava algunes me-
sures recollides en els do-
cuments de protocol per a
l’adequació dels col·legis
electorals i per al procedi-
ment de vot, així com el
protocol de l’Oficina Co-
vid, que garantien haver
“minimitzat el risc d’anar
a votar”, i l’equiparaven a
“comprar el pa o anar a la
farmàcia”. I el dels mem-
bres de les meses, “molt
per sota de coses que fem
en el nostre dia a dia, espe-
cialment moltes feines”.
Les mesures acordades
per consens en la taula de
partits i pel pla territorial
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
266
persones amb discapacitat
visual han fet la sol·licitud
per rebre a casa l’equip de
vot en braille.
de Protecció Civil de Ca-
talunya (Procicat) del 28
de desembre es poden re-
visar encara i algunes es-
tan pendents d’acabar-se
de concretar conjunta-
ment amb el Departament
de Salut en una reunió
prevista per a aquest di-
lluns. Solé recordava, pe-
rò, que l’aposta acordada
per la data del 30 de maig
oferia més garanties de
seguretat, amb els indica-
dors de la pandèmia a la
baixa, que no pas el 14-F,
data en què, en plena
emergència sanitària, “no
és responsable” la mobi-
lització de 5,5 milions de
persones al carrer.
El fet, però, és que la da-
ta està fixada per ara el
14-F, i la maquinària elec-
toral ja està engegada. Ai-
xò suposa un pressupost
de 25 milions amb un so-
brecost extra de vuit mi-
lions, que d’entrada assu-
miran en part els ajunta-
ments i després els serà re-
tornat per la Generalitat,
per complir amb totes les
mesures de seguretat ar-
ran de la pandèmia que re-
cull el protocol, ja sigui per
l’increment de la neteja i
desinfecció dels locals du-
rant la jornada, la incorpo-
Transmissió
COVID-19
1,02
Dada anterior: 1,07
Els nous contagiats per
cada positiu no han de
superar l’1
69
candidatures hi haurà en
aquests comicis, 27 més de
proclamades respecte al 21
de desembre del 2017.
ració de personal –anome-
nats “responsables de se-
guretat sanitària”– o l’ad-
quisició de material de
protecció. Si finalment la
data electoral fos el 30 de
maig com va decretar el
govern, es podrien acabar
perdent cinc milions.
Aquestes són algunes
de les mesures del proto-
col específic del dispositiu
electoral per al 14-F:
Protecció per als
votants
b Durant tota la jornada,
els espais electorals esta-
ran senyalitzats, amb ven-
tilació adequada i desin-
fecció prevista dels espais,
així com de les taules per
recollir paperetes i sobres,
les taules en què s’emet el
vot i les cabines de votació.
—————————————————————————————————
Vacunar els
membres de la
mesa encara està
sobre la taula
—————————————————————————————————
Tothom haurà de portar
la mascareta i hi haurà
gel hidroalcohòlic en totes
aquestes zones i als ac-
cessos als recintes. Cada
Nous contagis
4.390
Dada anterior: 4,298
L’indicador hauria
d’estar en 1.000
contagis/dia
La frase
—————————————————————————————————
“La possibilitat de
vacunar els membres
de les meses és un
criteri estrictament
de Salut”
Bernat Solé
CONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR I
RELACIONS INSTITUCIONALS
ajuntament escollirà els
responsables de seguretat
sanitària en cada col·legi,
que s’encarregaran que els
votants compleixin totes
les mesures –neteja de
mans, circulació pels cir-
cuits fixats d’entrada i sor-
tida...–, que s’evitin aglo-
meracions i que les cues
mantinguin les distàncies
corresponents, entre al-
tres coses. A més, es prio-
ritzarà l’enviament de pa-
peretes i sobres als domi-
cilis perquè els votants pu-
guin arribar al col·legi i
posar el vot a l’urna sense
haver de tocar res. Només
hauran d’ensenyar el DNI
sense que els membres de
la mesa el toquin.
Tests a les meses
b És probable que als pre-
sidents i als dos vocals
se’ls faci un test d’antígens
abans de constituir-se les
meses electorals. Encara
s’ha d’acabar de concre-
tar, però ahir Peña-López
assegurava que, en cas de
sortir negatiu però ser po-
sitiu, voldria dir que la per-
sona no té prou càrrega
viral per contagiar ningú.
A tots se’ls prendrà la tem-
peratura i es recomana a
tothom que tingui símpto-
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Llits d’UCI
631
Dada anterior: 621
Les UCI haurien d’acollir un
màxim de 300 malalts
greus
Protocols de la jornada
Nombre de persones escollides en el
sorteig de les meses:
75.000
Es constituiran 8.000 meses electorals amb
1 president, 2 vocals i 2 suplents, que poden
marxar si es presenten els titulars.
La no compareixença podria suposar pena de
presó de tres mesos a un any o una multa de
6 a 24 mesos.
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
mes que truqui al centre escampats arreu del terri-
d’atenció urgent correspo- tori i el fet que s’hauria de
nent (CUAP) o al 061, que reprogramar la vacunació
en farà la valoració perti- d’altres col·lectius ho difi-
nent i emetrà una baixa culten. Si les eleccions es
per incapacitat temporal fessin el 30 de maig, la pro-
si fos necessari. La junta posta està feta.
electoral de zona, però, hi
Franges horàries
acabarà tenint l’última
paraula. La substitució de b El govern torna a fer una
membres es farà seguint el crida a l’autoresponsabili-
procediment que s’aplica
per llei a totes les convoca-
tat dels ciutadans i els re-
comana anar a votar per
tòries electorals. franges horàries segons la
situació sanitària perso-
Vacunacions nal, ja que la llei electoral
b El conseller Solé va des- no permet fer-ho obliga-
cartar poder vacunar tots tori. Els col·lectius de risc,
els membres de les meses a primera hora (entre les
perquè no és “viable”. La 9 h i les 12h), mentre que
disgregació de membres les persones en quarante-
 EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Nacional | 5
L’APUNT Només cal mirar l’hemeroteca per calibrar la fiabilitat
de les enquestes del CIS. En la gran majoria de les que
socialistes. En van ser 120. Ara, aquest organisme s’ha
tret de la màniga un sondeig que augura la victòria del
El CIS entra en ha fet els últims dos anys, s’observa la seva obstinació
per fer projeccions a l’alça de la perspectiva de vot del
PSC a les catalanes. Tot podria ser, per descomptat, pe-
rò un estudi demoscòpic on el 50% dels enquestats es
campanya PSOE, que després la realitat, tan tossuda ella, s’encar-
rega de desmentir. En les generals del novembre del
declaren indecisos, ja es veu quin marge d’error pot ar-
ribar a tenir. La propaganda política, com és el cas, és
Francesc Espiga 2019, per exemple, va vaticinar fins a 150 escons per als més que lícita. Però no pagada amb diner públic.

electoral del 14-F

8.00 h Obertura dels col·legis i
constitució de les meses
Mesures contra la pandèmia:
· Es pren la temperatura als membres de la mesa, que
ha de ser inferior a 37,5 graus. Si tenen símptomes,
abans d’anar al col·legi han de consultar el centre
d’atenció urgent corresponent (CUAP) o el 061, que en
farà la valoració corresponent i emetrà una baixa per
incapacitat temporal, si és necessari.
· Si cal, es farà un test d’antígens als membres de la
mesa i altre personal acreditat (de l’administració,
responsable de seguretat, interventors...)
· Als membres de la mesa se’ls donarà:
• 4 mascaretes per anar-les renovant al llarg del
dia. S’ha d’informar del temps màxim d’utilització
(hores) segons el tipus de mascareta facilitada.
• 1 pantalla facial.
• 1 mascareta FFP2 i guants d’un sol ús per al
moment del recompte.
• Gel hidroalcohòlic per a tot dia.
· Se situaran a una distància lineal lateral mínima
d’1,5 metres.
8.30 h Acaba la recepció i la
· Cada local ha de tenir responsables de seguretat
9.00 h Inici de la votació sanitària que controlin l’accés, organitzin les cues
Mesures contra la pandèmia: amb distància de seguretat i el flux de votants. Han de
garantir l’ús de la mascareta i la neteja de mans.
Recomanació segons tres franges:
· El vot: amb mascareta. Es mostra el DNI sense que
1.- Els col·lectius de risc votaran preferentment l’agafi cap membre la mesa, i tampoc tocaran els
durant les 3 primeres hores de la jornada electoral; és sobres de votació.
a dir, de les 9.00 h a les 12.00 h.
2.- Els votants no pertanyents als col·lectius de risc o
en quarantena votaran preferentment en la franja de 20.00 h Fi de la votació i inici de
les 12.00 h a les 19.00 h.
l’escrutini
3.- Els col·lectius de persones en quarantena
· Vot dels electors presents al local, dels membres de
—contagiats, contactes estrets i sospitosos— votaran
les meses i dels interventors, i incorporació del vot
durant l’última hora de la jornada electoral; és a dir,
de les 19.00 h a les 20.00 h. per correu.
En aquesta franja, als membres de la mesa se’ls Mesures contra la pandèmia:
facilitarà un equip de protecció individual d’alta
· Durant el recompte es farà ús de la mascareta FFP2
seguretat, que inclou: roba protectora, guants,
i de guants d’un sol ús.
màscara FFP2 i ulleres protectores. Es treballa amb
Salut i algú els assessorarà tècnicament ‘in situ’. · Es mantindrà la distància de seguretat.
Altres qüestions: · Sala amb un aforament de 2,5 m² per persona i una
distància mínima d’un metre.
· Hi ha d’haver una taula amb les paperetes amb un
punt d’higiene de mans amb gel hidroalcohòlic.
· Es facilitaran guants d’ús únic per a les persones que
tinguin al·lèrgia al gel hidroalcohòlic.
· Neteja i desinfecció de la taula i altres punts de
contacte amb la freqüència que determini l’autoritat
sanitària.

comprovació de les · Cabines de votació amb privacitat, però sense

credencials dels interventors
Mesures contra la pandèmia:
· Els interventors i apoderats mantindran la distància
de seguretat (mínim 1,5 metres) amb els votants i els
membres de la mesa en tot moment.
cortines, amb recorreguts d’accés i sortida, i neteja i
desinfecció.
· Meses de votació: a una distància mínima de 2
metres entre si. Caldrà posar elements que
impedeixin el pas i la circulació entre les meses.
Neteja i desinfecció constant.

na, ja siguin contagiats, protectores, perquè se’l Espais segurs tilació constant, amb pos-
contactes estrets o sospi- posin en la darrera franja b S’ha augmentat el nom- sibilitat de fer cues a l’ex- Ampliat el termini per al vot exterior
tosos, a darrera (de 19 h a horària de votació. Inicial- bre de col·legis electorals terior i amb punts d’entra- ———————————————————————————————————————————————————————————————————————

20 h). La recomanació per a
la resta és de les 12 h a les
19 h. L’executiu assegura
que el risc de contagi és gai-
rebé inexistent en cas que
algú no respecti la franja
que li correspon si se seguei-
xen els protocols establerts.
Equips de
protecció
b Als membres de la mesa
també se’ls donarà un
equip de protecció indivi-
dual d’alta seguretat, amb
roba protectora, guants,
mascareta FFP2 i ulleres
ment estava previst entre-
gar-los un manual per
explicar com s’han de po-
sar i treure l’equipament
de manera segura, però
el Departament de Salut
estudia posar personal
als col·legis electorals per-
què els ensenyin a fer-ho
correctament, atesa la
complexitat de la tasca.
També ho podrien decidir
aquest dilluns. Durant el
recompte de vots, es farà
ús de la mascareta FFP2
i de guants d’un sol ús,
mantenint sempre la dis-
tància de seguretat.
i les característiques d’al-
guns també canvien, ja que
s’adequaran pavellons que
permetin complir amb un
aforament mínim de baixa
densitat, és a dir, de 2,5 m²
quadrats per persona. No
es poden utilitzar centres
sanitaris ni residencials,
ni espais que facin servir
col·lectius vulnerables. On
sigui possible, es buscaran
espais alternatius als cen-
tres educatius, que només
seran viables si es garan-
teix una neteja i desinfec-
ció acurades. Els espais es-
collits hauran de tenir ven-
da i sortida diferenciats.
Les meses hauran d’estar
separades a una distància
mínima de dos metres,
amb elements que impe-
deixin el pas i la circulació
entre cadascuna.
Demandes
b La Junta Electoral Cen-
tral (JEC) va denegar en-
viar la tramesa de ma-
terial electoral abans als
residents exteriors i tam-
bé la petició per excloure
la població de risc de més
de 60 anys de les meses
electorals. ■
La Junta Electoral Central
(JEC) va decidir atendre la
petició del Departament
d’Acció Exterior, Relacions
Institucionals i Transparència
i ampliar fins al dia 26 de ge-
ner el termini dels residents
de manera permanent a l’ex-
terior (CERA) i dels residents
temporals a l’estranger (ER-
TA) per sol·licitar el vot per
correu. Així ho va decidir un
cop revisats els escrits de
l’Oficina del Cens Electoral i
de Correus en què posa en re-
lleu les circumstàncies extra-
ordinàries fruit de la pandè-
mia i el fet que el govern va
deixar sense efecte la convo-
catòria del 14-F que ara el
TSJC ha acabat reactivant.
A més, amplia el termini d’en-
viament de la documentació
electoral per part de la Dele-
gació Provincial de l’Oficina
del Cens Electoral fins al 2
de febrer i el marge per a l’en-
viament per correu als con-
solats del vot dels electors
inscrits al CERA fins al dis-
sabte 13 de gener. Els resi-
dents a l’estranger podran
votar als consolats fins al 14
de febrer a les vuit del vespre.
 |
6 Nacional | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

Aragonès veu una “operació Les frases

—————————————————————————————————

“Es pot arribar a

d’estat” perquè guanyi el PSC

sospitar que hi ha una
operació d’estat en què
uns, el PSC, apunten i
uns altres fan la feina”
Pere Aragonès
VICEPRESIDENT DEL GOVERN
a El gros de partits catalans donen per fet que les eleccions no s’ajornaran i ja posen a punt la seva —————————————————————————————————

maquinària de campanya a Calvo assenyala un ajust de mínims en l’executiu estatal per la marxa d’Illa “Hi ha una operació
d’estat totalment
electoralista, similar a
F. Espiga la que es va produir en
BARCELONA els comicis del 21-D”
L’espiral de retrets, decla- Marta Rovira
SECRETÀRIA GENERAL D’ERC
racions, rèpliques i acusa- —————————————————————————————————

cions diverses sobre quan

“Tot és una farsa.
s’acabaran fent les elec-
cions catalanes i qui és
La justícia espanyola
el responsable, o respon- ha decidit que es vota
sables, de la situació d’in- el 14-F i els és igual
certesa que s’ha generat al què facis”
voltant de la cita electoral Elsa Artadi
VICEPRESIDENTA DE JXCAT
no només està lluny de re- —————————————————————————————————

metre, sinó que s’aviva per

moments. Ahir va ser el vi-
cepresident del govern en
funcions de president, i al-
hora candidat d’ERC, Pere
Aragonès, l’encarregat de
afegir llenya al foc quan,
aprofitant una entrevista
a TV3, va assenyalar l’exis-
tència d’una “operació
d’estat” per afavorir una
victòria del PSC. Segons la
seva tesi, en aquesta tessi-
tura, els socialistes serien
els encarregats de dictar
l’estratègia a seguir, com
ara la impugnació judicial
del decret d’ajornament,
mentre “uns altres fan la
feina”, una referència que
perfectament podria anar
adreçada al TSJC. Per la
seva banda, la consellera
de la Presidència, Merit-
xell Budó, va centrar la se-
va crítica en la situació de
provisionalitat que ha sus-
citat la resolució d’aquest
mateix tribunal. “La cam-
panya comença la setma-
na que ve, sense cap ga-
rantia sobre la data de les
eleccions. I això és una vul-
neració del dret a la parti-
Pere Aragonès, en la seva compareixença del dia 20, després de decretar l’ajornament de les eleccions ■ ACN
cipació”, va manifestar.
Enmig del soroll, els par-
tits polítics ja tenen del tot
interioritzat que es votarà
el 14 de febrer i, per tant,
ja treballen en aquest es-
cenari de cara a tenir a
punt equips i dispositius de
campanya. “Estem prepa-
rats i centrats en aquesta
data”, va admetre també
ahir la vicepresidenta de
la formació, Elsa Artadi,
que no veu cap tipus de re-
corregut a la possibilitat
que el TSJC s’esmeni a si
mateix. “Tot és una farsa.
La justícia espanyola ha
decidit que es vota el 14-F i
els és igual què facis”, hi va
afegir. Aquest cap de set-
mana mateix, i per escalfar
motors, JxCat ja ha mobi-
litzat els seus 6.000 asso-
ciats per fer una primera
encartellada.
A ERC també volen
anar per feina. La seva se-
cretària general, Marta
Rovira, també va donar
per fet que les eleccions no
s’endarreriran –“no tenim
alternativa, ho hem d’as-
sumir”, va dir–, i es va
expressar en els mateixos
termes que Aragonès a
l’hora de descriure el con-
text actual, que va compa-
rar amb els comicis convo-
cats el 2017 pel govern es-
panyol després d’aplicar
l’article 155. “És una ope-
ració d’estat electoralista
com la d’aleshores”, l’ob-
jectiu de la qual, segons va
reflexionar Rovira, seria
descavalcar l’independen-
tisme del govern, amb Sal-
vador Illa fent el paper que
en aquella data va fer Inés
Arrimadas com a catalit-
zador del vot unionista.
Justament des de Ciuta-
dans, el seu cap de llista,
Carlos Carrizosa, també va
assumir ahir que no hi hau-
rà canvi de data i, davant
d’això, va voler llançar el
missatge que la seva for-
mació ho té tot a punt per
a la contesa. “Sortim a gua-
nyar”, va proclamar, i alho-
ra va criticar amb duresa el
govern català per haver-se
negat a fer un nou decret
que no sigui objecte d’es-
mena als jutjats. Pel líder
de la formació taronja,
això respon a la voluntat
d’obrir un nou conflicte po-
lític amb l’Estat, motiu pel
qual va anunciar que no as-
sistiran a una nova reunió
de la taula de partits. “No
anirem a cap trobada que
doni una excusa de desobe-
diència o discrepància res-
pecte al que diuen els tribu-
nals [...]. Si el govern no
acata la decisió ni modifica
res, nosaltres no tenim res
a debatre en la taula de par-
tits”, va reblar.
Arribats a aquest punt,
la vicepresidenta primera
del govern espanyol, Car-
men Calvo, va deixar anar
que quan el ministre Salva-
“No anirem a cap
reunió que doni una
excusa de discrepància
respecte al que diuen
els tribunals”
Carlos Carrizosa
CAP DE LLISTA DE CIUTADANS
—————————————————————————————————
“El nostre candidat
farà campanya sense
cap càrrec, quan la
resta segurament no”
Carmen Calvo
VICEPRESIDENTA PRIMERA DEL
GOVERN ESPANYOL
dor Illa renunciï al seu càr-
rec per dedicar-se a la cam-
panya, el president Pedro
Sánchez es limitarà a fer
un “ajust puntual” del ga-
binet. Hi va afegir que el
titular de Sanitat deixarà
l’executiu “quan hi hagi da-
ta definitiva per a les elec-
cions”, moment en què es
dedicarà completament a
la campanya ja “sense te-
nir cap càrrec”, a diferèn-
cia del que, remarcava, fa-
ran els candidats d’altres
partits, que “segurament”
mantindran els seus. ■

Les juntes electorals cuses relacionades amb la Covid-19,

de zona aprovaran les
baixes per la Covid-19
“La celebració de les eleccions en un
context de pandèmia constitueix
una circumstància que indefectible-
ment afectarà el desenvolupament
del procés”, admetia ahir la Junta
Electoral Central (JEC) en una reso-
lució, en la qual acorda que les juntes
electorals de zona, que segons la Lo-
reg ja són les encarregades de valo-
rar les baixes per formar part d’una
mesa electoral, el dia de les elec-
cions, també siguin les encarrega-
des de validar o no l’acreditació d’ex-
com ara ser positiu. “Delimitarà el ti-
pus concret de prova sanitària en
què s’ha de fonamentar el certificat
mèdic” per no poder assistir com a
membre, indica. Pel que fa a l’ex-
trem que no es pugui constituir una
mesa electoral, ni amb els dos su-
plents ni amb electors que hi assis-
teixin a votar, la JEC reprodueix el
que precisa la llei: si la mesa no es pot
constituir, una hora després del le-
galment establert, es comunicarà a
la junta electoral de zona, la qual
“convocarà per a una nova votació
de la mesa, en els dos dies següents”;
ho farà d’ofici, i s’informarà en una
nota al centre de votació.
Què passa si no es
presenta un membre
d’una mesa electoral
Hi ha persones que, davant el cons-
tant creixement de la xifra de conta-
gis de la Covid-19, tenen por d’anar a
votar o de formar part d’una mesa
electoral. El fet de no assistir a la me-
sa electoral per a la qual una persona
ha estat elegida com a president o
suplent, sense causa justificada, im-
plica una sanció penal.
En concret, no comparèixer el dia
de les eleccions és constitutiu d’un
delicte electoral previst i penat en
l’article 143 de la llei orgànica
5/1985, la qual castiga amb penes
de tres mesos a un any de presó i
multa de sis a vint-i-quatre mesos, a
més de la inhabilitació per votar. La
llei també castiga amb les mateixes
penes el particular que vulneri els
tràmits del vot per correu.
Precisament, l’Audiència de Bar-
celona ha de jutjar la setmana vi-
nent diverses persones per no haver
anat a les meses de les generals del
2019 per a les quals van ser elegits.
Hi ha el cas d’un veí, suplent segon
de president d’una mesa, per al qual
la fiscalia demana sis mesos de pre-
só, 720 euros de multa i un any d’in-
habilitació especial per a l’exercici
del dret de sufragi passiu.
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Publicitat | 7

170841-1236067L
 |
8 Nacional | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

El TSJC blinda el
14-F si no hi ha
un confinament
domiciliari
a Sosté que ara hi ha “precarietat institucional” i per això no
s’han de demorar les eleccions a Un dels set jutges discrepa
i manté que se n’hauria de permetre l’ajornament

Mayte Piulachs el confinament domicilia- representa la ciutadania, i

BARCELONA
“Aquesta decisió no impli-
ca que el tribunal obligui a
votar irreversiblement el
14 de febrer, ni el tribunal
ha fixat aquesta data”,
afirma la secció cinquena
de la sala contenciosa ad-
ministrativa del TSJC, en
la resolució d’ahir que,
com ja va avançar dijous,
manté la celebració de les
ri, faria impossible exercir
el dret a vot, que no s’elimi-
na mai. Decisió en mans
del govern espanyol, com
van recordar ahir des de la
Generalitat.
Un dels set magistrats
de la secció ha emès un vot
particular, en el qual de-
fensa que el tribunal hau-
ria d’haver acceptat la sus-
pensió de les eleccions da-
vant la situació epidemio-
la majoria dels quals van
estar d’acord a ajornar les
eleccions, tot i que no en la
data.
El parer de la majoria
del TSJC, però, és que no
s’ha de demorar l’exercici
del dret de sufragi, espe-
cialment perquè no hi ha
president de la Generali- La taula de partits, reunida divendres passat al Parlament ■ ACN
tat, el Parlament està dis-
solt i la convocatòria alter-
nativa és “tres mesos i mig Les frases
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

eleccions en “la data que lògica, en considerar que després”, el 30 de maig. Hi

les va convocar l’autoritat
competent, en la resolució
del 21 de desembre pas-
sat”, és a dir el 14-F. Da-
vant les crítiques rebudes,
el tribunal sosté que farà
una resolució definitiva
abans del 8 de febrer, en-
mig de la campanya, i afe-
geix que “si hi ha canvis
substancials, tant en les
normes reguladores de
l’estat d’alarma com en
l’àmbit sanitari, derivats
de l’evolució negativa de
l’epidèmia, podria justifi-
car un altra decisió de les
autoritats competents
adoptada conforme a
dret”. És a dir, si es decreta
cal prioritzar el dret a la
salut, a més que la por al
contagi pot “fer reduir la
participació”. Hi afegeix
que jurídicament es po-
dria encaixar quan la llei
electoral (Loreg) preveu la
suspensió de la votació per
força major. “La pandèmia
internacional constitueix
un supòsit de força major,
en ser un fet imprevisible,
extraordinari, irresistible
i inevitable, en els termes
de la jurisprudència ac-
tual”, afirma el magistrat
José Manuel de Soler Bi-
gas, que també destaca
que dels recurrents cap és
un grup parlamentari, que
afegeix que en el fet de
mantenir les eleccions el
14-F “s’ha valorat que hi
ha un interès públic molt
intens en la celebració de
les eleccions suspeses,
perquè si no se celebren
s’obre un període prolon-
gat de provisionalitat que
afecta el normal funciona-
ment de les institucions
democràtiques”. En la re-
solució s’insisteix força en
la situació política actual,
que qualifica de “bloqueig i
precarietat institucional
que afecta la legitimació
del govern, fet que és relle-
vant amb la crisi sanitària
que obliga a adoptar deci-
“L’interès públic en la
celebració d’eleccions
s’incrementa des del
moment que es
produeix una situació
de vacant en la
presidència”
sions d’enorme transcen-
dència” i sosté que per ai-
xò és tan cabdal “una pau-
ta urgent de renovació
electoral, designant una
data precisa i inamovible”.
També precisa que s’ha va-
lorat que la llei (Loreg) no
preveu la suspensió d’unes
eleccions ja convocades.
Pel que fa a la greu si-
“Això no significa que
es puguin donar
canvis substancials
d’aquí al 14-F, tant en
normes de l’estat
d’alarma com en
l’àmbit sanitari”
tuació sanitària, el TSJC
indica que al desembre, en
convocar-se les eleccions,
ja s’estava en estat d’alar-
ma, en vigor des del març
passat, i a l’alça en conta-
gis, mentre que en el cas
de Galícia i el País Basc va
haver-hi “un canvi de
marc normatiu” per la
pandèmia i per això es va
“Ni tan sols és segur
que les eleccions se
celebrin el 30 de maig,
segons el text
impugnat”
Secció 5 Contenciós. TSJC
RESOLUCIÓ
canviar la data. Hi afegeix
que el govern ha elaborat
diversos protocols per ga-
rantir el dret a vot, i per
tant “no és cert que el prin-
cipi democràtic estigui en
risc”, com argumenta la
Generalitat, malgrat que
el tribunal admet que hi
haurà “un percentatge
d’electors afectats”. ■

Per què el TSJC laríssima (sense escoltar les parts) i

dictarà sentència en
mig de la campanya?
Per a moltes persones és incom-
prensible com per un fet tan cabdal
com la convocatòria d’unes elec-
cions no hi hagi una resolució ferma
avui mateix i no cautelarment. Tot
procediment judicial esta regulat
amb una normativa clara i amb ter-
minis per a les parts, tot i que no és
taxativa per als tribunals. Una de-
manda en defensa de drets fona-
mentals, com la que té el TSJC, és
excepcional quan demanen que
s’aprovi una petició de forma caute-
cautelar, com ha fet ara.
En la resolució d’ahir, el ponent, el
magistrat Francisco José Sospedra,
detalla que escurçaran els terminis
per provocar menys enrenou. Així,
les parts tenen ara quatre dies i no
vuit com marca la llei per presentar
els seus arguments de fons. I el TSJC
es compromet a fer pública la sentèn-
cia el 8 de febrer, enmig de la campa-
nya i a sis dies del dia de votació. La re-
solució habitual d’aquestes deman-
des és d’uns tres mesos. Pel magis-
trat José Manuel de Soler, en el vot
particular, aquesta rapidesa és insu-
ficient i crea “incertesa” sobre si
s’haurà de votar de nou el 30-M.
Què passa amb el vot
per correu? I amb els
ja emesos?
La reactivació del 14-F també re-
prèn el vot per correu. Uns 35.000
electors ja l’havien formalitzat i els
seus vots seran vàlids. Una opció és
votar presencialment a Correus,
fins al 12 de febrer. L’altra, demanar
el vot per correu, que s’acaba el 5 de
febrer (14.00 h). Se sol·licita a les
oficines de Correus, mostrant el
DNI, el passaport o el carnet de con-
duir, o per internet mitjançant un
certificat digital (com el DNI elec-
trònic i l’idCAT) al web Cor-
reos.com. Per obtenir el DNI digital
cal demanar cita prèvia a una de les
entitats que l’atorguen, omplir i en-
viar un formulari i descarregar o ins-
tal·lar en un ordinador personal el
fitxer amb el document. Un funcio-
nari lliurarà el certificat d’inscripció
en el cens, una papereta de votació
de cada candidatura, un sobre de vo-
tació, un sobre adreçat al president
de la seva mesa i un full explicatiu
del procediment. El dret a vot es pot
exercir en el mateix moment en què
es rep la documentació. L’elector
lliura el sobre al treballador de Cor-
reus mantenint el secret. El funcio-
nari li emetrà un justificant que
acreditarà que ja ha votat.
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Publicitat | 9

801175-1236487Q
 |
10 Nacional | EL PUNT AVUI
Candidata de Primàries Catalunya
LAURA OMELLA
“La gent no vam
tenir l’oportunitat
de defensar la DUI”
OBJECTIU · “Primàries Catalunya vol fer la independència, no gestionar el mentrestant”
TSJC · “Quina casualitat: el CIS dona avantatge al PSC i el TSJC fa fer les eleccions el 14-F”
Mireia Rourera
BARCELONA
L
a Laura Omella va ser una
de les moltes persones
que es va mobilitzar en
contra de la sentència del
judici del procés, l’octubre del
2019, i va sortir al carrer. Com
molts joves, va viure els fets de
la plaça Urquinaona, per això
fem la foto en aquest punt, per
recordar “que aquells dies es va
plantar cara a la repressió”.
Què et sembla que el TSJC hagi
anul·lat el decret del govern
que ajornava les eleccions?
Per un cantó veig que el recurs
el va presentar una persona in-
dividual perquè els partits deien
que ja els anava bé l’ajorna-
ment... Ara, quina casualitat
que, després que el TSJC anul·li
el decret del govern, el CIS tre-
gui una enquesta molt favorable
al PSC i que immediatament
l’alt tribunal dictamini que les
eleccions han de ser el 14-F.
Darrere de tot això jo hi veig
conveniència política i interes-
sos. Potser si el govern no ha-
gués fet un nyap judicial amb el
decret no hagués passat....
El decret dius que va ser un
nyap, però com valores que es
decidís fer per ajornar les elec-
cions?
Va ser un nyap, però la realitat
és que amb aquest decret el que
va fer el govern va ser desobeir
les lleis espanyoles per suspen-
dre les eleccions, perquè no era
un ajornament, era una suspen-
sió. Com que els catalans no te-
nim llei electoral pròpia, resulta
que amb aquell decret el govern
va actuar de manera sobirana.
Em va fer gràcia.
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Amb Primàries no fragmenteu
Coneix Primàries a la xarxa més el vot independentista?
Per què hauríem d’estar frag-
mentant el vot independentista
La Laura Omella Gonzàlez diu que sempre li havia costat escollir qui votar nosaltres? Jo crec que qui frag-
i mai acabava votant els mateixos i que, en les successives eleccions, més menta és qui no compleix les se-
que un partit en concret acabava votant l’opció que en aquell moment ves promeses electorals. És qui
determinat creia que era millor per al país. “Quasi sempre votava partits no compleix el que provoca que
d’esquerres” –admet– i ara manté: “Estic oberta a votar qui s’hagi de vo- la gent que no se sent represen- Per començar, per fer la inde-
tar per guanyar”, en el benentès que guanyar és, per ella, declarar la inde- tada necessiti d’un moviment o pendència has de voler fer-la...
pendència de Catalunya. Va conèixer Primàries Catalunya a través de les d’un partit, en aquest cas un mo-
xarxes socials quan el filòsof Jordi Graupera, creador del moviment tot i viment, per poder anar a votar. Pel que dius, el que va passar és
que ara ja no hi té cap càrrec, es va presentar per ser alcalde de Barcelo- Jo el meu vot no el regalaré a algú que no la van voler fer...?
na. Mentre Graupera feia campanya es va fer una convenció al Teatre Vic- perquè sí, no donaré un xec en No la van voler fer, efectiva-
tòria i la Laura hi va anar. Va ser allà on, explica, va començar a participar blanc. Això ja ho he fet i no fun- ment, perquè, si haguessin vol-
en algunes petites reunions i en assemblees. Durant les eleccions munici- ciona. Per què he de continuar gut, ja l’haurien fet. Les coses es
pals passades va fer de voluntària i reconeix que fins i tot va anar “a posar votant els mateixos si no funcio- fan fent-les. La fas, la declares i,
publicitat a les bústies”, una feina que, diu, “no tothom volia fer”. Ara és la na? Crec que és millor presentar primer de tot, dones a la gent la
candidata per Barcelona de Primàries Catalunya després que el mes de una alternativa, que a més per- oportunitat de poder defensar
desembre va obtenir 2.170 vots en un procés de primàries. A la demarca- met que no hi hagi divisió perquè aquesta declaració, una oportu-
ció de Girona el candidat és Marc Rossinyol Casals; a Lleida, Sergi Torren- qui vulgui s’hi pot presentar, obli- nitat que nosaltres no vam te-
te Justribó, i a Tarragona, Carles Prats Cot. dar-se per un moment de les si- nir. Érem allà, al carrer, tots es-
gles del partit i escollir un candi- coltant; de cop i volta declaren
dat amb un objectiu: el mandat la independència i en no res la
Per què et va fer gràcia? centrar-nos en el que toca? de l’1 d’octubre. Aquest sistema suspenen. I apa, cap a casa.
Doncs perquè era per pregun- que permet la fiscalització: si les
tar-los: “Ara sí que podeu des- No teniu un líder. persones escollides no segueixen Què hauria passat si s’hagués
obeir?” Resulta que inhabiliten El reglament de Primàries esta- el reglament i es dediquen a fer declarat i no suspès? Perquè
el president Torra de manera il- bleix que quan es fan les primà- autonomisme, per exemple, en ara hi ha presos i exiliats!
legal i són els primers d’acatar i ries per escollir els candidats comptes de la independència, els Jo crec que hi ha presos i exi-
no fer-hi res... i resulta que per aquestes es poden fer en dues o electors podem esmenar aquella liats per no haver tirat enda-
ajornar les eleccions sí que po- tres voltes. A la tercera volta, persona. vant el resultat de l’1 d’octubre.
den incomplir la llei? Aleshores que és la que nosaltres no hem Si s’hagués tirat endavant i
vol dir que durant molt de fet, és quan s’escull el presiden- Els principals partits indepen- s’hagués deixat als catalans de-
temps ens han venut hipocresia ciable. De moment no hem tro- dentistes fan autonomisme? fensar el resultat, controlar el
perquè el que ens han dit que no bat la necessitat de tenir aques- Alguns estan parlant de gestio- territori i fer el que ha fet tota la
es podia fer sí que es podia. ta figura, no tenim necessitat nar el mentrestant. I el men- vida qualsevol poble que ha vol-
de presentar una persona, de trestant no sé com el volen ges- gut declarar la independència...
Parla’m de vosaltres. Què és personalitzar. A les nostres llis- tionar si fa anys que sabem que potser no tindríem presos polí-
Primàries Catalunya? tes hi ha 135 candidats. hi ha un espoli fiscal brutal que tics. Et dic una cosa perquè és
És un moviment participatiu en no ens permet gestionar-lo. Tu un fet i no una falta de respecte:
el qual pot participar tothom i Aleshores heu escollit un candi- fas una llei i al cap de dos dies te els presos van anar a Madrid.
que posa sobre la taula que tot dat per a cada demarcació. Tu la tomben. Què vols gestionar?
el problema que tenim de parti- per Barcelona. I si traieu repre- L’única opció que tenim és fer la Què vols dir?
disme es podria resoldre si fés- sentació al Parlament? independència i, després, ges- A ells no els van anar a buscar a
sim una llista única i que l’únic Aleshores podríem fer la terce- tionar un programa per fer un casa; ells van anar a respondre
que calgués fos escollir el candi- ra volta de primàries i es faria nou estat. davant d’un tribunal espanyol.
dat. Què hi ha millor que un mo- entre els dos primers candidats
viment que dona l’oportunitat de cada demarcació. Seria una Com es fa la independència? Tu no hi hauries anat?
de deixar de banda les sigles i volta entre vuit persones. Perquè ja es va intentar... Jo no hi hauria anat. Si hi vas
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
❝ ❝
Qui fragmenta el vot
independentista és
qui no compleix les
seves promeses
electorals
estàs donant la raó a qui et de-
mana explicacions, admets que
tu tens alguna cosa que expli-
car. Tu, a qui has d’explicar les
coses és al teu poble, que és qui
t’ha votat i a qui has fet una pro-
mesa. Per què t’escapes de res-
pondre davant del teu poble i
te’n vas a contestar a Madrid?
No té cap sentit.
Creus que, si s’hagués declarat
la independència, algun país
europeu o del món ens hauria
donat suport?
Personalment penso que el su-
port te’l donaran un cop facis el
que has de fer per poder obtenir
aquest suport. Un dels errors
malauradament ha estat espe-
rar que ens donin aquest suport
abans de nosaltres fer les coses.
El món no funciona així. Tots
els països tenen interessos i es-
tic segura que qualsevol perso-
na que estigui a la conselleria
d’Exteriors serà capaç d’arribar
a un acord per entendre que
Si s’hagués tirat
endavant la DUI no
tindríem presos
polítics. Ells se’n van
anar a Madrid....
primer va la democràcia i des-
prés, la resta. No m’imagino els
països girant-nos l’esquena. Hi
haurien hagut alguns països
que ens haurien donat suport,
potser d’altres no... Però, si no
fem res, què vols que ens do-
nin?
És culpa nostra que no es de-
clarés la independència
El suport social hi era. La culpa
no és només dels polítics, també
és nostra, és una mica de tot-
hom. Uns, per no dir la veritat i
els altres, per no busca-la... Que-
dar-nos allà plantats després que
se suspengués la DUI. Jo crec que
aquell moment ens va fer perdre
moltíssima credibilitat. Tinc
molts amics de fora que quan
van veure això i com abaixàvem
el cap no van entendre-hi res. I
em deien els meus amics: “Heu
marxat a casa i no heu sortit a
cremar-ho tot?, com és possi-
ble?”. I t’adones que no tenim
una cultura combativa.
❝
Quan es va
desactivar la DUI ens
en vam anar a casa.
Vam perdre molta
credibilitat
... No la tenim?
No. També perquè no ha inte-
ressat explicar les coses. No ens
han explicat que una declaració
unilateral d’independència té
conseqüències, tampoc quines
conseqüències tenia no fer la
DUI. I així estem, als llimbs.
El vostre programa electoral té
gairebé un únic punt: fer la in-
dependència.
Exacte: respectar la democrà-
cia i el mandat popular. Si vo-
lem ser un país s’ha de comen-
çar per una base democràtica.
Si comencem dubtant: hem de-
cidit això però primer fem una
altra cosa... malament.
Quins altres punts teniu en el
programa electoral?
Estem en el procés de recollida
de propostes. És una mica es-
trany fer un programa electoral
per gestionar un país no inde-
pendent quan estem dient que
aquesta situació no és sosteni-
Laura Omella a Urquinaona,
escenari de les protestes juvenils
contra la sentència del
procés ■ JUANMA RAMOS
ble. Però, tot i així, s’han de fer
polítiques socials i hi estem tre-
ballant.
Qui ho està elaborant?
Els que estem dins de l’organit-
zació com a candidats, càrrecs
orgànics, les assemblees popu-
lars... Imagina’t que Plataforma
per la Llengua ens vol demanar
que ens adherim al seu mani-
fest... Doncs Plataforma hi po-
dria participar i la seva propos-
ta seria sotmesa a vot, com ho
vam fer per a les municipals.
Us assembleu a la CUP?
No perquè la CUP té una ideolo-
gia molt clara i nosaltres hem
optat per deixar la ideologia
més de banda perquè creiem
que és més important declarar
la independència que centrar-
nos en si volem ser més de dre-
tes o d’esquerres. No té sentit...
Quines polítiques socials vols
aplicar tal com està el panora-
ma? No podem fer absoluta-
ment res! Una altra diferència
és el sistema participatiu, com
s’escullen els candidats. Això a
la CUP no existeix. A Primàries
Catalunya no has de militar en-
lloc, ni pagar cap quota... Et
pots inscriure, votar, i el teu vot
queda registrat.
Això de dir-vos Primàries Cata-
lunya la gent ho entén?
Per presentar-nos a les elec-
cions i aconseguir els avals ens
vam registrar com a partit. Ens
presentem amb el nom de Movi-
ment Primàries per la Indepen-
dència de Catalunya.
A quins partits donaríeu suport
després de les eleccions?
Només donarem suport a aquell
que es dediqui a declarar la in-
dependència. Ho tenim clar. Su-
port pel dia a dia, pel mentres-
tant, per fer política autonomis-
ta... no en donarem.
D’on traieu els diners.?
De moment no ens hem gastat
ni un duro. Tots els que treba-
llem, que hi ha molta gent, som
voluntaris. Els webs, el màrque-
ting, la cerca d’avals... tot ho
hem fet des de la voluntarietat.
Ara mateix hi ha molta gent
desencantada amb els partits
tradicionals. Creus que a vosal-
tres us podria beneficiar?
Hi ha dos tipus de votants, els
que et volen votar i et voten i els
que et voten perquè no volen vo-
tar la resta. Crec que sí que es
poden donar perfectament les
dues opcions. Nosaltres anem a
les eleccions amb la mentalitat
de treure diputats. Volem fer
una bona campanya i entrar al
Parlament. ■
| Nacional | 11
Deu coses que
no sabies...
Criminologia. Després
d’acabar el batxillerat va
obtenir una beca per estu-
diar criminologia a la Uni-
versitat Europea de Ma-
drid, però per motius fami-
liars no la va poder aprofi-
tar i es va posar a treballar.
Londres. Abans del 2008,
“amb la ràbia aquella de no
haver pogut anar a la uni-
versitat”, va decidir provar
sort a Londres i, com a mí-
nim, diu, “aprendre anglès”.
Programari i alimenta-
ció. Va començar treballant
en una empresa que venia
programari i, després, en
una cadena alimentària.
8 anys. Com que aquí la
crisi era molt forta, es va
quedar a Londres 8 anys.
“Vaig conèixer gent de tot el
món, una manera totalment
diferent de viure, de men-
jar...”, explica.
Cursos. Al cap de poc
temps de treballar a Lon-
dres en una cadena de
menjar ràpid, li van donar
responsabilitats, cosa que li
va donar l’oportunitat de fer
alguns cursos, “una espècie
de cicles formatius per sa-
ber gestionar empreses
d’hostaleria i de manipula-
ció d’aliments”.
Capacitat de lideratge.
Amb uns companys de la
feina a Londres van crear un
sindicat: “I vam aconseguir
que la junta directiva de
l’empresa es reunís periòdi-
cament amb nosaltres per
saber les nostres queixes i
com solucionar-les.”
Càrrecs de responsabili-
tat. El 2016 torna a Barce-
lona. Va treballar quatre
anys a Webhelp per a un
projecte de Hewlett-Pac-
kard Enterprise i després
per a un de Deliveroo. En
aquestes dues empreses va
ser cap de vendes.
Executiva. Ara és executi-
va de vendes en una empre-
sa emergent americana del
sector de l’hostaleria.
Cosir i restaurar mobles.
Li agraden les manualitats,
cus i restaura mobles. “Si
em trobo unes potes d’un
armari pel carrer no dubtis
que les agafaré i en faré al-
guna cosa.” Aquest Nadal ha
cosit moltes coses de deco-
ració per a la casa.
Patinet. Per Barcelona es
mou sempre en patinet.
 |
12 Nacional | EL PUNT AVUI
L’Audiència
confirma
l’absolució
de Tamara
a El tribunal, força crític amb les
mobilitzacions, sosté que l’activista
de Viladecans no va incitar a fer res
Mayte Piulachs
BARCELONA
L’Audiència de Barcelona
ha confirmat l’absolució
de l’activista de Viladecans
Tamara Carrasco, detin-
guda i acusada inicialment
per terrorisme per les ac-
cions dels CDR, i absolta, el
desembre passat, del delic-
te d’incitació als desordres
públics arran d’un àudio
seu de WhatsApp sobre
mobilitzacions el 26 i el 27
de març del 2018 contra la
detenció de l’expresident
Puigdemont. “L’anàlisi del
contingut de l’àudio que
l’acusada va remetre al seu
cercle tancat d’amics reve-
la que no va passar de
transmetre’ls informació
sobre decisions o acords
que s’executarien”. La fis-
calia podria ara —ho ha
d’anunciar en un termini
de cinc dies— presentar
recurs de cassació al Tri-
bunal Suprem, contra l’ab-
solució, tot i que limitat a
al·legar una infracció de
llei.
Precisament, en la reso-
lució, coneguda ahir, la
secció segona de l’Audièn-
Vox denuncia Arran a la fiscalia
pel manual d’ocupació “delictiu”
Redacció
BARCELONA
Vox ha denunciat Arran a
la fiscalia per “apologia del
delicte” d’acord amb l’ar-
ticle 18 del Codi Penal per
haver elaborat i difós un
manual sobre com s’ocupa
un pis per combatre la crisi
d’habitatge entre els joves.
El llibret de l’organització
juvenil de l’esquerra inde-
pendentista explica com
cia de Barcelona exposa
que només pot analitzar
l’aplicació jurídica de l’ab-
solució, ja que el fiscal va
donar per vàlids els fets
provats, dictats per la ma-
gistrada del jutjat penal 25
de Barcelona, sobre els
quals el tribunal expressa
la seva discrepància en
una part, però no la pot
modificar.
En concret, el tribunal
exposa que la magistrada
afirma que els fets que van
succeir el 26 i el 27 de març
del 2018, amb els quals el
fiscal vincula l’àudio de
Carrasco, no són delicte en
no haver-hi violència con-
tra les persones i les coses.
Pel tribunal, sí que hi va
haver violència. “Els dies
26 i 27 de març del 2018 hi
va haver situacions de vio-
lència sobre les persones i
les coses, ja que no es pot
arribar a cap altra conclu-
sió quan es tira oli, com es
va fer en vies principals, i
es cremen bales de palla, o
quan es tallen vies fèrries i
s’envolta l’estació de tren i
de metro de Sants, com es
va fer. És cert que una sim-
ple protesta davant d’un
s’organitza l’entrada a un
pis buit, i detalla com
s’obren diversos tipus de
panys, com es poden con-
nectar a la xarxa elèctrica
de manera il·legal i quins
delictes els poden imputar.
En un comunicat, Vox fins
i tot va exigir com a diligèn-
cia urgent que “s’adoptin
totes les mesures necessà-
ries per impedir” la presen-
tació del manual, prevista
per ahir, i que se n’acordi la
Tamara i Adrià en l’acte d’anunci de la tornada a Catalunya d’ell, l’11 de gener ■ ORIOL DURAN
La frase
—————————————————————————————————
“L’acusada només va
transmetre informació
a un grup d’amics. No
hi ha una difusió
pública de l’àudio”
Audiència de Barcelona
SENTÈNCIA
organisme oficial, sense
concreció, no comporta
cap acció violenta, però en
els actes apuntats, sí.”
Per contra, el tribunal
comparteix amb la magis-
trada i la defensa de Car-
rasco, exercida pel pena-
“cancel·lació”.
Per la vicesecretària ju-
rídica del partit ultradretà,
Marta Castro, “es tracta
d’una clara instigació a de-
linquir” i és aplicable el que
recull l’article 18 del Codi
Penal i que es castiga en
relació amb els delictes de
robatori, extorsió, estafa i
apropiació indeguda. Per la
lletrada del partit de San-
tiago Abascal, el que fa
el manual d’ocupació és
La xifra
—————————————————————————————————
5
dies, fins al 29 de gener, té de
termini la fiscalia per anun-
ciar si presenta una recurs de
cassació al Suprem.
lista Benet Salellas, que
l’àudio que va enviar per
WhatsApp a un grup d’a-
mics no es pot considerar
una difusió pública, ja que
no es tracta d’una xarxa
social oberta a tothom, i en
el relat Carrasco tampoc
oferir “el manual del per-
fecte delinqüent”, perquè
“ensenya amb evident pe-
dagogia pràctica i legal a co-
metre altres delictes” com
ara el d’usurpació (article
254 del Codi Penal), danys
(263 i següents), estafa
(248 i següents), atemptat
contra l’autoritat i desobe-
diència (550 i següents) i
desordres públics (557 i se-
güents). Vox no ha ocultat
mai que té la il·legalització
de l’independentisme com
a objectiu, però al Congrés
va quedar sol al setembre
quan la seva proposició de
llei no va rebre ni el sí del PP
i Cs, que es van abstenir. ■
incita ningú a fer cadena i
difondre’l.
En l’àudio, hi afegeix el
tribunal, Carrasco també
informa de mobilitzacions
que es podrien fer a l’aero-
port de Barcelona i Merca-
barna, “parla en futur,
com a accions en el pensa-
ment programàtic dels
CDR, un fet que fa inviable
sostenir que es va incitar a
fer res, ja que no passava
de ser un projecte, i el fiscal
tampoc les hi va relacio-
nar”, clou.
“Ara, sí que sí: absolució
ferma”, piulava Carrasco
ahir, prop de tres anys des-
prés del malson. ■
Ignacio Garriga és candidat
de Vox al Parlament ■ EFE
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Cuixart
proclama que
l’indult “no és
la solució”
Redacció
BARCELONA
En el transcurs de la seva
assemblea general, cele-
brada ahir al CCCB, Òmni-
um Cultural va difondre
un vídeo del president de
l’entitat, Jordi Cuixart, en
què es mostra convençut
que ni ell, ni la resta de
condemnats pel Suprem
van entrar a la presó “per
lluitar per sortir-ne”, sinó
per “defensar el dret de
Catalunya d’exercir l’auto-
determinació”. En aquest
context, hi afegeix, no hi
ha marge ni per a “renún-
cies, ni penediments, ni
tampoc reformes parcials
del Codi Penal ni encara
menys indults com a solu-
ció” a la situació que estan
patint. Cuixart torna a de-
fensar, en canvi, l’amnis-
tia com a “inici de la solu-
ció al conflicte polític”. Du-
rant l’assemblea es va
acordar la renovació de
part de la junta nacional
d’Òmnium, d’on destaca la
renúncia de la fins ara vi-
cepresidenta segona de
l’entitat, Marina Llansa-
na, així com del tresorer,
Pere Carles, i dels mem-
bres de la junta Jordi
Bosch, Roser Sebastià i
Umair Dar. S’incorporen
com a nous vocals la perio-
dista Mònica Terribas així
com el politòleg Jordi Mu-
ñoz, el doctor en filosofia i
professor de la Universitat
Ramon Llull Àngel Casti-
ñeira i l’especialista en im-
plantació de projectes es-
tratègics i relacions insti-
tucionals Jordi Arca-
rons. ■
Serret
substituirà
Solé a ERC
Redacció
BARCELONA
Meritxell Serret, exiliada
a Brussel·les i actual dele-
gada de la Generalitat da-
vant la UE, serà la número
dos d’ERC per Lleida en
substitució del conseller
d’Exteriors, Bernat Solé,
inhabilitat pel Tribunal
Superior de Justícia de Ca-
talunya per la participació
en l’1-O com a alcalde. ■
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Autors: Meri Sitjà i Mateu Butinyà | Publicitat | 13

1.195 dies a la presó - 1.178 dies a la presó - 1.037 dies a la presó

En aquesta plana publiquem cada dia una obra que reivindica la llibertat per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i per
als membres del govern i del Parlament de Catalunya Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva,
Dolors Bassa, Josep Rull i Carme Forcadell, empresonats injustament.
Si voleu aportar-hi el vostre original, envieu-lo a presospolitics@elpuntavui.cat
801175-1237695Q
 |
14 Nacional | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

Els efectes del coronavirus

Evolució de la pandèmia a Catalunya

Velocitat
Velocita
at d
de
e pro
propagació
opagació ((Rt)
Rt) p
per
er m
municipis
unicipis E
Evolució
volució del
del nombre
nombre de
de pacients
pacients a lles
es U
UCI
CI
eell 18/01/2021
18/01/2
/2021 1.600
1.600
1.528
6/04/20
1.400

1.200

1.000

631
800
21/1/21

594
800
10/11/20

Velocitat de 400
propagació (Rt)
200

0
4/ 0
19/ 2020
/4/ 0
7/5 020
16/ 2020

5/2 0
3/6 020
12/ 2020
21/ 2020
/6/ 0
9/7 020
18/ 2020
27/ 2020
5/8 020
8 0
8/2 0
1/9 020
9/ 0
19/ 2020
/9/ 0
7/1 2020
10/ 0
10/ 20
3/1 2020
11 0
1 0
/11 0
9/1 2020
12 0
12/ 0
5/1 020
14/ 2021
1
02
10/ /202

28 02

25/ 202

30 /202

14/ /202
23/ /202

10/ /202

28 /202

16/ /202

12/ /202
21/ /202
30 1/202

18/ /202
27/ /202
25/ 20

1/2
4/2
2

7/2

2
/
/
5/

/
6/

/
7/

/
9

0
6
1/4

2
1
Vergés demana “eines” per
no ha posat sobre la taula
aquesta petició. Però ahir
la consellera Alba Vergés
va reiterar la seva “preocu-

si cal un confinament total

a La consellera manté que no és el seu objectiu, però exigeix les competències per poder decidir si
la situació empitjora a Els indicadors continuen baixant mentre la pressió als hospitals puja
Virtudes Pérez
BARCELONA
Fa un parell de dies que el
govern està aixecant la veu
d’alarma i està equiparant
l’onada actual amb la pri-
mera dels mesos de març i
abril, en lloc de fer-ho amb
la segona d’octubre i no-
vembre. Sempre es preci-
sa que és des del punt de
vista assistencial, però
ningú sap com evoluciona-
rà ara per ara la pandèmia
amb els contagis desbo-
cats a Europa i Espanya, i
sense poder valorar la inci-
dència de la nova soca bri-
tànica i altres variants.
Amb aquest panorama i
tot i que les dades epide-
miològiques continuen a la
baixa, ahir van ser diver-
ses les veus que van dema-
nar un confinament total
per intentar evitar el te-
mut col·lapse sanitari. En-
tre les quals la de l’expresi-
dent Quim Torra, que con-
sidera necessari “una res-
tricció absoluta fora dels
serveis essencials”, o el
president del Col·legi de
Metges de Barcelona, Jau-
me Padrós, que va sol·lici-
tar al govern estatal que
permeti “un confinament
curt i intens”.
No és el primer cop que
els experts advoquen per
un confinament domicilia-
ri, i el govern català sem-
pre ha dit que no està en els
seus plans. Ahir el vicepre-
sident del govern i presi-
dent en funcions, Pere
Aragonès, va tornar a re-
cordar que per poder de-
cretar un confinament to-
tal cal que l’Estat central
modifiqui l’estat d’alarma
ja que tal com està actual-
ment Catalunya no té
competències per poder
fer-ho. “Si des del Departa-
ment de Salut se’ns diu
que hem d’avançar cap a
un confinament domicilia-
ri, ho estudiarem i ho pon-
Argimon ordena vacunar tot el personal sanitari
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El secretari de Salut Pública
de Catalunya, Josep Maria
Argimon, ha ordenat vacunar
“tots els professionals dels
centres assistencials”, inclo-
sos els comandaments, per-
sonal d’administració o ser-
veis i altres col·lectius essen-
cials. L’objectiu és evitar
brots intrahospitalaris i acon-
seguir, segons una carta en-
viada als centres, que els hos-
pitals “siguin centres segurs”.
En el protocol del Ministeri de
Sanitat només figuren com a
prioritaris en aquesta prime-
ra fase de vacunació els pro-
fessionals que estan a prime-
ra línia. Els directius, per ex-
derarem”, va afegir Arago-
nès. La portaveu del go-
vern, en funcions, Merti-
xell Budó, també va adme-
tre que el govern no preveu
ara per ara un confina-
emple, no hi apareixen. Però
Argimon va voler deixar clar
que “cal posar fi a les tempta-
cions de fer demagògia sobre
si comandaments (directius),
personal d’administració i
serveis i altres col·lectius es-
sencials per al funcionament
dels centres han de rebre la
vacuna”.
Per Argimon, és una “prio-
ritat” vacunar tots els profes-
sionals dels centres assisten-
cials, comandaments inclo-
sos. L’objectiu és que el virus
“no entri per la comunitat”
als dispositius sanitaris, que
és l’única manera, segons ha
repetit Argimon diverses ve-
ment domiciliari, tot i que
es va mostrar convençuda
que l’Estat haurà de decre-
tar el confinament domici-
liari “a curt termini”, ja si-
gui en general o per terri-
gades, de protegir tant pa-
cients com professionals de
“possibles brots”.
Argimon ha explicat que
l’objectiu principal d’aquesta
fase és vacunar les persones
que treballen als centres sa-
nitaris “el més ràpid possible
i començant pels que estan a
primera línia”.
“Tinc confiança que tot-
hom està aplicant el millor
criteri possible a cada mo-
ment per obtenir la tan desit-
jada immunitat als centres
sanitaris de la mateixa mane-
ra que ho estem fent també a
les residències”, ha afegit el
secretari de Salut Pública. ■
toris. “No sé què estan es-
perant a fer-ho”, va sen-
tenciar Budó en una entre-
vista a Ser Catalunya.
La veritat és que fins ara
el Departament de Salut
pació perquè aquesta ter-
cera onada des del punt de
vista assistencial s’assem-
bla més a la primera”, i va
demanar obertament a
l’Estat poder “tenir les
competències perquè en
cas que els nostres experts
ho aconsellessin es pugui
fer un confinament domi-
ciliari”. Tot i que va voler
precisar que ara per ara un
confinament total “no és
l’objectiu”, Vergés va de-
manar “poder tenir totes
les eines per poder actuar
si la situació es descontro-
lés”.
Tal com va explicar el di-
rector del Servei Català de
la Salut, Adrià Comella, el
sistema té ara capacitat
per a 1.300 UCI, de les
quals un miler ja estan
ocupades, 631 de les quals
per malalts Covid, segons
Salut. La preocupació del
departament és poder ar-
ribar a superar aquesta ca-
pacitat, la qual cosa, se-
gons Comella, “desborda-
ria el sistema”. Però no per
falta de llits, i més tenint
en compte que amb els
hospitals polivalents que
s’estan construint la capa-
citat creixerà en 500 llits
més, sinó per falta de per-
sonal sanitari. “Això té un
límit que no dona més de
 EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Nacional | 15

El nou Joan XXIII de

Casos
C asos confirmats
confi
firrmats p
per
er P
PCR
CR Risc
Risc de
de rebrot
rebrot Tarragona entrarà en
Per 100.000 habitants Risc de rebrot Alt Moderat
M erat
Mod Baix
Baixx
500 1.000
1.0488
827,35
8 27,355
servei l’any 2026
444,
444,6 369,58
9, 8 23/10/20
900 13/1/21
13
3/1
/ /211
27/10/20
7/10/ 0 13/1/21
3/ /2 V.P. rant el 2026, i en una sego-
TARRAGONA na fase s’abordarà la cons-
trucció d’equipaments de
400 800
Salut engegarà a final docència i recerca des
d’any les obres d’ampliació d’una visió de campus hos-
700 i reordenació de l’hospital pitalari. Salut presenta el
Joan XXIII de Tarragona, projecte del nou Joan
que es preveu que costin XXIII com “el més impor-
300 600
449,92 170 milions d’euros i s’en- tant” i “ambiciós” dels pro-
151,62
51 62 20/3/20 llesteixin la primavera del pers anys.
29/3/20
29 3/ 500 2025, segons va anunciar Les obres del nou Joan
ahir la consellera Alba XXIII, que havien de co-
Vergés. El centre està pre- mençar el 2020, no s’ini-
200 400 vist que entri en funciona- ciaran fins al desembre vi-
ment l’any 2026. nent. El nou edifici, amb
El departament ha de- una superfície construïda
300
cidit concentrar les fases de 78.873 metres qua-
inicials de construcció per drats, inclourà una àrea
100 200 guanyar agilitat i reduir d’hospitalització per a 252
l’impacte sobre el normal pacients, un bloc quirúr-
funcionament del centre, gic amb 14 quiròfans, el
100 que guanyarà 50.000 me- 70% de l’hospital de dia
tres quadrats d’espai as- amb 58 punts d’atenció,
0 0
sistencial. Equipar les no- 20 sales de radiodiagnòs-
ves àrees costarà uns 50 tic i 125 consultes exter-
21/3/20 0
31/3/20 0
10/ /20 0
20 4/2020
30 4/2020
10/4/20 0
20 5/2020
30 5/2020
/5 20
19/ /20 0
29 6/20 0
/4 20
19/ /20 0
29 7/20 0
8/8/2020
18/ /20 0
28 8/2020
/8 20
17/ /2020
29 9/20 0
7/1 9/20 0
17/ 0/2020
29 0/2 20
6/ /20 0
16/11/2020
26 11/2020
6/ 1/20 0
16/12/2020
26 12/2 20
/ 0
15/1/2020
1/2 1
1

3 20
10/4/20 0
19/4/20 0
28 4/2020
/4/ 20
16/5/20 0
25/5/20 0
5 20
12/ /20 0
21/6/20 0
30 4/2020
/4/ 20
18/7/20 0
27/7/20 0
7 20
14/ /20 0
23/8/2020
8 20
10/9/20 0
19/9/20 0
28 9/2020
/9/ 20
16/10/2 20
25/10/2 20
3/1 /20 0
12/ 1/2020
21/11/2020
30 11/2020
9/ 1/20 0
18/12/2020
27/12/2020
12/ 20
14/1/20 0
1/2 21
1
02

02
2
2
2

/ 2

9/6/202
2
9/7/202
2
/7 2

7/9/202

/ 2

/10 02

/1 2

/12 02
5/ 202

1/ /202
2

7/ 202
2
3/6/202
2

9/ 202
2
5/8/202

1/ /202
2

10 02

/1 2

5/ 202
11/3/20

23/3/20

7/ 20
0

nes i gabinets. ■
3

milions addicionals du-

/
1/

14/
1

si, i no és una qüestió d’es-
pais sinó de personal”, va
aclarir ahir Comella, que
estima que en aquesta
onada el nombre de ma-
lalts de Covid que ingressa-
ran a les UCI superarà els
900.
631 persones a les UCI
Tot i que ahir es van notifi-
car 4.390 nous casos con-
firmats i 131 morts, la qual
cosa eleva ja el nombre de
morts per la pandèmia a
Catalunya a 18.484 perso-
nes, els principals indica-
dors van a la baixa en bona
part, segons defensen des
del Departament de Salut,
per les restriccions aplica-
des el 7 de gener i que es
mantindran vigents fins al
7 de febrer. Ahir el risc de
rebrot va tornar a dismi-
nuir per cinquè dia conse-
La xifra
—————————————————————————————————
631
persones hi havia ahir in-
gressades a les UCI, fet que
representa més del 60% de
les unitats ocupades.
cutiu i es va situar en 664
punts, i la velocitat de con-
tagi (Rt) va baixar fins a
1,02.
Per contra, la situació
assistencial, la principal
preocupació en aquests
moments de Salut, es con-
tinua tensionant. Ahir va
créixer el nombre de per-
sones ingressades: ja són
2.886, de les quals 631 són
a les UCI, 37 més que en el
pic màxim de la segona
La frase
—————————————————————————————————
“Hem de tenir totes
les eines per poder fer
el confinament si els
nostre tècnics així ho
aconsellen”
Alba Vergés
CONSELLERA DE SALUT
onada, però quasi 700 per-
sones menys que en el
punt més àlgid de la prime-
ra onada.
Tot i les alarmes del De-
partament de Salut, una
comparativa ràpida de les
tres onades, amb les difi-
cultats que comporta ana-
litzar les dades de la prime-
ra perquè no hi ha totes les
xifres, permet observar
que l’ocupació de llits UCI
està lluny de les xifres de
març i abril (vegeu gràfic
adjunt).
La gravetat de la situa-
ció tampoc és comparable
perquè el sistema sanitari
està molt més preparat
per tractar els pacients Co-
vid. Amb tot, les gràfiques
de la segona i la tercera són
similars, i fins i tot pel que
fa a nombre de casos en el
pic màxim de les onades la
incidència de casos confir-
mats amb PCR per
100.000 habitants és ma-
jor que la tercera. En la pri-
mera onada el pic màxim
d’ocupació de les UCI es va
produir una setmana des-
prés del pic màxim de con-
tagis, i més de dues setma-
nes després del pic del mà-
xim de risc de rebrot. En la
segona onada, el pic de les
UCI es va produir dues set-
manes després del pic de
contagis i tres setmanes
després del màxim del risc
de rebrot. D’acord amb
aquesta tendència, el pic
de contagis s’hauria de
produir entre dues setma-
nes i tres setmanes des-
prés del pic de contagis
d’aquesta onada, que va
ser el 13 de gener amb
369,52 casos confirmats
per 100.000 habitants i un
risc de rebrot de 827,37,
més baix que els 1.048
punts de risc de rebrot de
la segona onada.
Sis dosis per vial
Pel que fa a la campanya de
vacunació, la consellera de
Salut, Alba Vergés, va as-
segurar ahir que la reduc-
ció del subministrament
de vacunes de Pfizer con-
tra la Covid que s’ha pro-
duït aquesta setmana no
afectarà el programa de
vacunació a Catalunya,
perquè es compensa en ex-
treure sis dosis en lloc de
cinc com es feia al comen-
çament de cada vial. Ver-
gés va negar que s’hagin
perdut algunes dosis per
aquest canvi de criteri com
han denunciat alguns fa-
cultatius.
Pel que fa a la segona
etapa de vacunació, en la
qual està previst que s’ad-
ministri la vacuna a les
persones de més de 80
anys, Vergés va afirmar
que no pot concretar en-
cara quan començarà ni
com es durà a terme, ja
que tot dependrà de la “dis-
ponibilitat de les dosis”
que hi haurà, tant de Pfi-
zer com de Moderna o d’al-
tres que es vagin autorit-
zant i arribant. ■

MÉS CORONAVIRUS
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Vacunat el gerent
del Consell del
Solsonès
El Consell Comarcal del Sol-
sonès defensa la vacunació
del seu gerent, Marc Carrera,
perquè ho és també del Cen-
tre Sanitari del Solsonès, i diu
que la vacuna inclou tot el
personal del centre sanitari.
La UPC alerta dels
contagis a les
Terres de l’Ebre
El grup de Biologia Computa-
cional de la UPC alerta que la
regió sanitària de les Terres
de l’Ebre registra el major
creixement de positius del
país. Alcaldes del Montsià cri-
den a restringir les activitats.
L’import de la
subhasta d’obres
cau un 23%
L’import de la subhasta
d’obres a Catalunya va caure
un 23% el 2020 per la crisi de
la Covid. Amb 1.501,8 milions
d’euros, es tracta del registre
més baix des del 2016, que va
ser de 1.130,5 milions,
Santa Eulàlia i el
carnestoltes
seran telemàtics
L’Ajuntament de Barcelona ha
suspès el Festival Llum i les
activitats presencials de San-
ta Eulàlia i l’arribada de Car-
nestoltes. El festival s’ajorna a
la tardor, i Santa Eulàlia i l’arri-
bada seran virtuals.
La diada castellera de Santa
Eulàlia, a Sant Jaume ■ J.R.
Un 25% de les
escoles tenen algun
grup confinat
Un de cada quatre centres
educatius té algun grup esco-
lar confinat, ja que 1.304 es-
coles i instituts tenen algun
cas. Ahir estaven aïllats
61.547 alumnes, un 4,27 %
del total, i 3.064 docents.
 |
16 Nacional | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

S’amplia la Nivells retributius Catalunya/Estat espanyol

(mitjana en euros)

bretxa salarial
Catalunya Estat espanyol % diferència
Directius 88.450 86.257 +2,5%
Comandaments intermedis 44.105 43.056 +2,4%
Empleats 24.323 23.531 +3,4%

entre directius Rànquing de territoris amb retribucions més altes:

(mitjana en euros)

Directius

i empleats 1 Madrid

2 Catalunya
3 Astúries
91.394
88.450

85.520

a La diferència anual entre executius i treballadors 4 País Basc 85.022

supera els 64.000 euros a Els experts proposen revisar 5 Aragó 84.724

les polítiques retributives i apostar per la productivitat Comandaments intermedis

1 Madrid 46.620

M. Moreno
BARCELONA
L’evolució dels salaris du-
rant el 2020 deixa una
imatge poc falaguera, ja
que les incerteses associa-
des a la pandèmia van limi-
tar el creixement de les re-
tribucions quan tot just co-
mençaven a remuntar des-
prés de l’última crisi. Un
estudi amb visió panorà-
mica sobre els últims anys
elaborat per la consultoria
ICSA i Eada Business
School confirma que la
bretxa salarial entre direc-
tius i empleats s’eixampla i
ara mateix ja és, de mitja-
na, de més de 64.000 euros
pandèmia sobre els sous
encara han d’arribar, se-
gons Ernesto Poveda, pre-
sident d’ICSA Group, i el
professor d’estratègia
d’Eada Jordi Assens, els
responsables de l’estudi.
Mostra àmplia
L’informe es basa en la re-
collida d’informació d’una
mostra de més de 80.000
dades salarials d’arreu de
l’Estat entre el juliol del
2019 i el mateix mes del
2020, i indica també que
en l’evolució salarial les
que en surten més malpa-
rades, en totes les catego-
ries, són les petites i mitja-
nes empreses, probable-
necessitat de canviar la po- 2 Catalunya 44.105
lítica retributiva, “que té
molt potencial de millora”, 3 Astúries 42.688
i substituir-la per una de 4 País Basc 42.439
més “intel·ligent”, tal com
va assenyalar el president 5 Aragó 42.291
d’ICSA, per avançar en
“l’equilibrament de les ren- Empleats
des salarials i les de capi- 1 Navarra 25.351
tal”.
Entre les propostes que 2 Madrid 24.933
van introduir els dos ana-
3 Catalunya 24.323
listes per reduir la bretxa
hi ha la d’identificar els sec- 4 Astúries 23.330
tors més productius i
desenvolupar-los perquè 5 País Basc 23.195
tinguin un pes més gran en FONT: ICSA I EADA BUSINESS SCHOOL / GRÀFIC: EL PUNT AVUI
l’economia. “Cal augmen-
tar la productivitat, buscar
activitats fortes en innova- Enginyers, analistes i informàtics, els més demanats
ció i coneixement, que in- ————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

bruts anuals a Catalunya.
És a dir, que la distància
entre executius i treballa-
dors rasos supera els 5.300
euros bruts al mes. L’única
circumstància que ha ju-
gat a favor del manteni-
ment del poder adquisitiu
en l’últim any ha estat que,
també precisament per la
crisi sanitària i econòmica,
el 2020 s’ha saldat amb
una inflació negativa. Per
acabar-ho d’adobar, els
efectes més negatius de la
ment perquè, segons els
experts, en general les pi-
mes tenen menys recursos
tecnològics en comparació
amb el valor afegit que po-
den presentar els grans
grups. Alhora, sectors com
el turisme o el comerç,
molt presents en el teixit
empresarial català i força
danyats per la crisi sanità-
ria, també consten entre
els menys remunerats.
Tant Poveda com Assens
van posar de manifest la
corporin intel·ligència arti-
ficial, robòtica, etc.”, va
afirmar Assens. A més de
potenciar la participació de
les dones en posicions tèc-
niques i de decisió, caldria,
segons el parer dels titulars
de l’informe, més inversió
en educació i en salut. “Mi-
llors salaris paguen més im-
postos, eleven la recaptació
i aquesta es tradueix en
més inversió i crea un cicle
virtuós”, va concloure l’ex-
pert d’ICSA. ■
Enginyer, analista de gestió i
especialista en bases de da-
des i xarxes informàtiques
van ser les tres ocupacions
més sol·licitades en el mercat
de treball català el 2020. Se-
gons l’informe publicat per
l’Observatori del Treball i Mo-
del Productiu de la Generali-
tat, aquestes tres professions
obtenen una puntuació igual
o superior a set en l’índex em-
prat en la classificació. L’índex
té en compte variables com la
contractació laboral (té un
pes del 40%), la qualitat dels
contractes (35%) i el nombre
de demandants al SOC i el
temps que s’hi estan (25%).
Altres perfils altament sol·lici-
tats són els d’analistes de sis-
temes (obtenen 6,94 punts
sobre deu) o els tècnics
d’operacions en sistemes in-
formàtics (6,85). Tancant la
llista dels deu oficis més co-
titzats, hi ha els analistes i dis-
senyadors de programari
(6,83 punts), professionals de
la salut (6,82), peons agrope-
cuaris (6,82), programadors
informàtics (6,81) i professio-
nals de vendes TIC (6,76). Hi
ha força heterogeneïtat se-
gons els territoris. Per zones,
les ocupacions més reclama-
des són enginyers (Barcelo-
nès), instructors d’autoescola
(Gironès), pescadors fluvials i
de litoral (Tarragonès) i ins-
tal·ladors de línies elèctriques
(Segrià).

Detenen un fugitiu buscat per la

violació d’una anciana a França
Tura Soler
CASTELLDEFELS
La Policía Nacional va de-
tenir dijous a Castelldefels
François Di Pasquali, de 48
anys, que estava buscat
per la violació d’una dona
de 84 anys el 2009 a Saint-
Genest-Lerpt. L’agressor
es va acostar amb el cotxe
fins a la casa de la víctima,
li va demanar si li podia do-
nar alguna cosa per beure,
ella va accedir i, un cop a
dins de la casa, l’home la va
violar. La policia va poder
agafar mostres d’ADN del
violador de l’anciana, però
no va ser fins al 2012 que
es va poder comprovar que
el perfil genètic correspo-
nia al de Di Pasquali, i va
ser després que la seva
companya el denunciés
per violència domèstica.
Se li va agafar una mostra
genètica i va saltar la coin-
cidència als arxius. Però Di
Pasquali, que el 2016 va
ser condemnat a 10 anys
de presó en rebel·lia, es va
evadir de la justícia i va aca-
bar formant part de la llista
Most Wanted de l’Europol,
dels criminals més buscats
d’Europa. Fins que aques-
ta setmana la policia fran-
cesa va passar informació
que Di Pasquali es podria
estar amagant a Catalu-
nya. Ho feia sota la identi-
tat falsa de Fabrizio Camo-
nani i fins i tot s’havia reno-
vat la documentació perso-
nal amb aquest nom. Ha
passat a disposició de l’Au-
diencia Nacional. Di Pasquale a la foto de la fitxa de l’Europol.
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Un fogonada amb forts
vents, llamps, calamarsa
i pluja escombra mig país
a El bombers van haver de fer més de 600 sortides per incidències provocades
per la tempesta ‘Hortense’ a Les ventades van arribar a superar els 100 km/h
Marta Membrives
BARCELONA
Mig Catalunya es va veure
sorpresa ahir a primera
hora del matí per una fogo-
nada, una línia frontal que
va portar fortes ratxes de
vent, activitat elèctrica,
pluja i calamarsa. La tem-
pesta Hortense va ser
breu però intensa. En poc
més de dues hores, va en-
trar per l’oest i va afectar
les comarques de Lleida,
les de Tarragona i va arri-
bar fins a la costa de Barce-
lona, on va anar perdent
intensitat i ja estava força
desgastada quan va fer el
pas per les comarques de
Girona.
Tot i que hi havia activa-
da una alerta per forts
vents, la intensitat de la
tempesta va sorprendre
fins i tot els meteoròlegs.
L’aparell elèctric que la va
acompanyar, amb abun-
dants llamps i trons, es do-
na amb molt poca fre-
qüència durant els mesos
d’hivern, com reconeixia
ahir el Servei Meteorolò-
gic de Catalunya. En nom-
brosos punts es van regis-
trar ratxes de vent per so-
bre dels 80 km/h i, pun-
tualment, van superar els
100 km/h. El cop màxim
registrat va ser de 117
km/h al Montsec d’Ares, al
Pallars Jussà, a 1.572 me-
tres d’altitud. A Terrassa
(Vallès Occidental) es va
180177-1237209L
Vidres trencats a Sabadell, arbres caiguts a Argentona i parades malmeses al mercat d’Olesa
de Montserrat són alguns dels rastres que ha deixat la fogonada ■ ACN / PEP FAMADAS / AJ. OLESA
arribar als 114,8 km/h i a
Alguaire (Segrià) i Cerve-
ra (Segarra) els cops de
vent van assolir els 107,6
km/h. La rapidesa del pas
del front va fer que les
quantitats de pluja recolli-
des fossin molt menors i
no van arribar al 10 l/m²
en cap indret, en alguns,
en forma de calamarsa.
Fins a les sis de la tarda,
els bombers van atendre
614 avisos, més de la mei-
tat, a la regió metropolita-
na nord. A Cervera la tor-
bonada va provocar la cai-
guda de la paret d’una nau
industrial. A Concabella
(Segarra), els bombers
van haver de fer el saneja-
ment d’un cobert esfon-
drat. El vent també va
tombar arbres centenaris
a Àger (Noguera) i a Ar-
gentona (Maresme) i en va
fer caure a sobre de cotxes
en diversos municipis. Es
van haver de retirar els vi-
dres de l’aparador d’una
botiga a Sabadell (Vallès
Occidental), on també van
volar les banderes de la
ciutat i d’Espanya a l’edifi-
ci de l’ajuntament. A Olesa
de Montserrat (Baix Llo-
bregat) les ventades van
causar destrosses al mer-
cat setmanal. ■
Voluntaris de La Caixa fent activitats al menjador social El
Tupí, a Vic, en una imatge d’arxiu ■ EPA
ECONOMIA
CaixaBank destina
44,8 milions d’euros
a projectes socials
CaixaBank, a través del pres-
supost cedit per la Fundació
La Caixa, ha destinat 44,8 mi-
lions d’euros a projectes so-
cials locals durant l’any 2020,
la qual cosa ha permès des-
envolupar més de 8.500 ini-
ciatives amb prop de 7.000
entitats socials de l’Estat es-
panyol canalitzades a través
de la xarxa d’oficines de Cai-
xaBank. L’entitat presidida per
Jordi Gual i dirigida per Gon-
zalo Gortázar ha definit el
2020 com “un any marcat pel
suport econòmic a accions
ECONOMIA
BBVA revisa a la baixa la
previsió de creixement
El servei d’estudis de BBVA ha
revisat a la baixa la previsió de
creixement de l’economia ca-
talana durant el 2021, des d’un
6% o un 6,5% estimat el de-
sembre passat, fins a un 5,9%
previst ara per a aquest exerci-
ci. En un comunicat, ha revisat
a la baixa el creixement en to-
tes les comunitats, per un di-
namisme una mica menor de
l’esperat inicialment del con-
sum estatal i les exportacions, i
| Nacional | 17
per pal·liar els efectes de la
Covid-19”. A Espanya, el banc
és present al 100% de les po-
blacions de més de 10.000
habitants i en el 94% de les
de més de 5.000. En 229 mu-
nicipis, és l’única entitat finan-
cera. Aquesta àmplia distribu-
ció permet detectar necessi-
tats socials d’àmbit local, així
com conèixer els projectes
d’entitats que poden pal·liar
aquestes situacions i aconse-
guir suport econòmic del
pressupost cedit per la Funda-
ció La Caixa. ■ REDACCIÓ
una recuperació una mica més
tardana del turisme, una activi-
tat amb molta importància a
Catalunya.
Per contra, estima que la
caiguda del PIB el 2020 serà
una mica menys profunda del
que s’esperava, de manera que
si fa un mes pronosticava un
descens d’entre un 11,5% i un
12%, ara redueix la caiguda
fins a un 11,2% i un descens
d’un 11% a l’Estat. ■ REDACCIÓ
 |
18 Nacional | EL PUNT AVUI
Protagonistes ACTIVISTA INDEPENDENTISTA
Carles Castellanos i Llorenç
“Abans que el
moviment
independentista,
petaran ells”
Òscar Palau
BARCELONA
A
caba de publicar ‘Reviure els
fets. Memòries polítiques’ (Edi-
cions del 1979), però més que
una biografia, és una història de
l’independentisme dels últims 60 anys.
Sí, és això. És el que volia justament, per-
què veia una separació entre l’independen-
tisme dels anys vuitanta i el de més enllà
del 2000, i amb el llibre he volgut buscar
els aspectes de continuïtat que hi ha en
aquest procés. El meu objectiu era fer tot
l’itinerari sencer, sense oblidar les coses
importants que va haver-hi al segle XX.
Coneixem força el moviment antirepres-
siu i catalanista en ple franquisme, però
sovint sembla que l’independentisme
hagués desaparegut, quan vostè el 1969
ja va ser un dels fundadors del PSAN...
Això és el que s’explica des de posicions
que eren majoritàries als mitjans: des del
PSUC, CDC… Per a ells no existíem, però
ens coneixíem. Havia tingut contactes
amb gent del PSUC i en els meus escrits i
relacions els tractava críticament. Eren
comunistes amb una pàtina de catalanis-
me cultural per quedar bé, però a la pràcti-
ca no eren pas catalanistes. Justament
prohibien parlar català a les assemblees.
En tot cas la repressió era per a tots igual.
Durant el franquisme tothom rebia de ma-
nera semblant, sí, i fins i tot durant la tran-
sició, tot i que sempre s’hagi dit que va ser
modèlica. Jo, de fet, he rebut més després
de la transició que abans. De tortures en
vaig rebre més a partir dels vuitanta.
De fet, al llibre en descriu algunes…
Sí, això entra en les pràctiques encara cor-
rents en molts països, és un problema de la
repressió dels estats. Primer et torturen i
després diuen que no tenen cap fonament
per haver-te detingut. És una contradicció
bastant bèstia, però ha passat molt sovint.
I encara passa, potser no amb els polítics
que tenen més influència, però sí amb els
joves detinguts en manifestacions o que
són en CDR. També els cauen unes pallis-
ses impressionants i després diuen que no
ha passat res.
I impunement, perquè poc s’investiga...
S’han fet alguns recursos, i el Tribunal
d’Estrasburg ha condemnat l’Estat espa-
nyol per no haver investigat prou les tortu-
res, perquè en alguns casos hi havia un fo-
nament molt sòlid, com el 1992, quan van
detenir una seixantena de persones i van
torturar a la majoria. No ho van investigar,
es va dur a Europa i allà es va condemnar
l’Estat espanyol. I a l’Estat li va relliscar.
Però, és clar, arriba un punt que de tant re-
lliscar-li aquests tribunals ja el consideren
com Turquia o Hongria. No fa cas de les
crítiques regularment, però té un cost polí-
tic. La monarquia està tocada de mort, ells
no ho veuen potser però ho demostren
amb el tipus de reaccions que tenen.
Aquest règim no aguantarà gaire, potser
una mica més que jo, però té cara de caure.
S’assembla a l’última època del franquis-
me: no s’aguanta tanta arbitrarietat i abús
sistemàtic, com si tots fóssim en una ca-
serna de la Guàrdia Civil.
Ara ho fa més la justícia que la policia…
La ideologia és la mateixa: anar abusant i
abusant fins que peti. I, abans que el movi-
ment independentista, petaran ells, per-
què estan creant una mena d’hostilitat
contra tot el sistema polític que els perju-
dica directament. Arribarà un moment
que veuran que estan sols i seran els pri-
mers a demanar una treva. Mirat de fora
és una situació molt estranya.
De ser majoritari abans de la guerra, en
acabar el franquisme l’independentisme
era residual. Per què? Per la repressió?
Ferides de la guerra? Baralles internes?
És resultat del franquisme, que va influir
moltíssim en la ideologia de la gent, i a
més molts partits ajudaven en la idea de
no considerar important la qüestió cata-
lana. La gent més vàlida, els més prepa-
rats, els van matar o es van haver d’exi-
liar: els polítics més conscients, profes-
sors… Van treure mig milió de persones
de l’escena política, i és normal que al po-
ble li costés refer-se i adonar-se’n. I la
transició va ser un gran engany, perquè
parlaven de democràcia però van liqui-
dar l’Assemblea de Catalunya, van pac-
tar amb els franquistes abans de fer una
proposta que satisfés la nació catalana,
van acceptar unes noves lleis socials i la
separació dels Països Catalans...
Un gran engany de l’Estat espanyol, però
també del mateix catalanisme…
En podríem dir de l’antifranquisme, on hi
havia un sector important, en un moment
potser majoritari, que era espanyolista. Ni
de federació parlaven... El catalanisme va
ser més tardà, el que es va organitzar al
voltant de CDC no va tenir influència fins
als anys vuitanta. Als seixanta i setanta,
qui tallava el bacallà era el PSUC; ERC ha-
via estat molt perseguida, en quedaven
restes i no tenia res a veure amb el que ha-
via estat: la meitat de dirigents es van exi-
liar, a alguns els van matar… Va tenir la
pèrdua de molts sectors importants.
Al llibre esmenta la “traïció”, en paraules
de Xirinacs, dels polítics en la Transició.
Llavors ho deia poca gent, però avui tot
el sobiranisme parla de “règim del 78”...
Sí, ara s’està veient. Perquè la gent se
n’adonés calia que el règim actual fes una
mena de striptease, que demostrés que
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
era un règim franquista recobert de parla-
mentarisme monàrquic. Ha estat el ma-
teix règim el que ha ensenyat que la tran-
sició era un engany, però fins ara ens ha-
vien mantingut en aquesta mentida.
Vostè diu que el retorn de Tarradellas va
frenar l’aspiració d’autodeterminació...
Tarradellas era un polític en tot el sentit
de la paraula. Té una imatge, però amb la
seva presència va passar una altra cosa: va
intervenir en un moment que el sector
més combatiu i socialitzant del moviment
popular català estava pujant molt, fins i
tot en les eleccions, i a l’Estat i a ell els inte-
ressava que no pugés tant, i van fer servir
la seva figura. Va aconseguir la recupera-
ció de la Generalitat, però de seguida li van
girar la truita i la van posar al mateix nivell
que els estatuts regionals espanyols. I el
fet que la restauració es fes independent-
ment del moviment polític del moment, es
pot considerar una intromissió. Per això
la meva crítica. I per això faig un adverti-
ment, i és que ara podria passar una cosa
semblant: també hi ha un moviment anti-
monàrquic i algú podria sortir a muntar
una república i muntar-nos un pastitxo
per quedar igual. Només poso en relleu
aquest paper contradictori, no és una crí-
tica a un fet concret o al personatge global-
ment.
El 79 es crea Terra Lliure, com a resposta
a què? Per què no durant el franquisme?
Terra Lliure és un producte de la situació
social que es va crear als seixanta i setan-
ta. Hi havia una efervescència molt gran,
la gent se sentia amb més capacitat de fer
coses i si la reprimien es revoltava. De re-
sultes d’això van aparèixer focus de lluita
armada i Terra Lliure n’és un, perquè ja
n’hi havia hagut abans, als setanta.
Vostè no va militar mai a Terra Lliure?
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Sempre ho he dit, i si fos que sí ho diria
igualment, no me n’amagaria: no hi he
estat mai. La policia sempre m’ho ha
atribuït, com fan amb alguns bascos a
qui diuen que són d’ETA encara que ja no
existeixi. Amb mi van fer això: atribuir-
me coses quan no hi havia cap fonament.
On sí que es va implicar va ser en la fun-
dació del Moviment de Defensa de la
Terra (MDT). En volia ser el braç polític?
Érem dos moviments que es complemen-
taven, però no hi havia una transmissió di-
recta; un braç és el que executa ordres!
Tenien el mateix objectiu polític però no
hi havia una relació orgànica.
Tot i l’intent de l’MDT d’unificar l’indepen-
dentisme, a final dels vuitanta es torna a
dividir, i una part va a l’ERC d’Àngel Colom.
Va ser una manera d’aigualir-lo?
La crisi de l’independentisme és de creixe-
ment, i s’hauria pogut resoldre d’altres
maneres. Ve del fet que teníem una crisi
orgànica perquè hi havia gent que volia
portar l’independentisme només cap a
una mena de front patriòtic i buidar-lo de
continguts socials. I és clar, la majoria de
la gent de l’MDT s’havia format en lluites
socials al territori i no ho veia clar. Va ser
una mena de desviació que al final s’ha vist
que als anys 1990 i 2000 va anar a parar a
ERC, una reorientació parlamentària, de
crear un equip de polítics convencional,
cosa que no ens convencia ni em convenç
ara com a instrument per arribar a la in-
dependència, perquè si et mous només
dins les estructures del parlamentarisme
del règim monàrquic és impossible que es
pugui fer. Si vols combatre el poder des de
dins, t’empaperen judicialment. És una
trampa, tot això.
Vostè diu que les detencions del 1992
van tenir un efecte contrari al buscat, ja
que volien posar fi a l’independentisme i
el van amplificar més que mai…
Sempre passa això. En tots els moviments
d’alliberament nacional arriba un punt
que la repressió és tan forta que genera
una resposta popular. L’Estat actua de
manera cega, va clavant cops i es passa de
la ratlla. El 92 potser no va ser general, pe-
rò a Girona va ser percebut com un abús
molt escandalós, perquè van anar a trobar
gent als diaris, o persones molt conegudes
i valorades per la societat... Ja hi havia un
desencís social arreu, però aquí va comen-
çar la gran desconfiança, on va ser públic
va ser a Girona.
Sorprèn que en el llibre situï l’impuls
fort a l’última etapa en el 2006 i no en el
2010 amb la sentència del TC…
Ho poso en funció del control dels partits
polítics. Abans del 2006 qualsevol gran
manifestació catalana que es fes, si no la
convocava el PSC-PSOE o CiU, no es podia
fer perquè no hi havia prou força social.
En canvi el 2006 ja es fa una convocatòria
amb el lema Som una nació i tenim dret a
decidir i hi ha centenars de milers de per-
sones. Aquesta per mi és la ruptura políti-
ca més important, més que el 2010, tot i
que també ho és. Hi ha dues ruptures: una
de l’emancipació del moviment de masses
que s’escapa del control dels grans partits,
i l’altra de decidir anar obertament cap a
la independència.
Algú que du 60 anys en l’independentis-
me, que era residual fins fa un decenni...
Com viu l’esclat d’aquests últims anys?
Sobretot l’1-O va ser un salt endavant. El
sol fet de resistir, la persistència del movi-
ment, és importantíssim. És un canvi glo-
bal perquè en aquell moment el moviment
estava sota el poder de la repressió que po-
dia aturar-lo, perquè detenint un centenar
de persones ho tenien arreglat. En canvi
L’activista Carles Castellanos,
fotografiat dijous a prop de casa
seva, a Barcelona ■ ORIOL DURAN
Seixanta anys militant
Ara a Poble Lliure, Carles
Castellanos (Barcelona,
1942) porta seixanta anys
com a activista
independentista, formant-se
a través d’entitats socials de
Sant Andreu i de la
universitat. Ha estat en la
fundació de forces com el
PSAN i l’MDT, també
vicepresident a l’ANC, però
mai ha estat en un càrrec
públic, si bé, puntualitza, no
ha defugit funcions de
responsabilitat en la seva
altra gran passió i ocupació,
les llengües, com a director
del Departament de
Traducció i Interpretació a la
UAB, i de l’Observatori
Català de la Llengua
Amaziga. Tot i que tampoc
l’han jutjat ni condemnat
mai, ha hagut de buscar
“refugi” fora i l’han acusat
falsament, empresonat i
torturat diverses vegades.
Tot plegat ho recopila ara en
un llibre de memòries que
va més enllà i esdevé un
recull històric comentat de
l’independentisme, sovint en
primera persona, per
reivindicar-ne a més unes
arrels que són profundes.
| Nacional | 19
❝
Perquè la gent se n’adonés
calia que el règim actual fes
una mena de ‘striptease’. És
ell qui ha ensenyat que la
transició va ser un engany
❝
Abans érem sota el poder
de la repressió, perquè
detenint un centenar de
persones ho tenien
arreglat. Ara ja no poden...
ara no poden fer-ho ja, qualsevol cop fort
que faci l’Estat espanyol anirà contra ell, i
això ja és una gran conquesta. El que pas-
sa és que un moviment que neix tan com-
plex i amb tants sectors socials i en tan
pocs anys, requereix encara uns anys de
maduració política perquè la gent vegi les
equivocacions fetes, què es podia fer d’una
altra manera…
Tot i la seva vasta trajectòria en l’acti-
visme, mai s’ha presentat a uns comicis.
Ho hauria pogut fer als anys 1990 o 2000,
que tenia l’edat bona, però llavors l’inde-
pendentisme només es presentava a les
municipals, i mai vaig entrar en aquest
cercle. No hi ha cap més raó. Al llibre expli-
co que a l’independentisme d’esquerres
del moment li va costar molt acceptar la
participació política més enllà dels muni-
cipis: el 1988 ja es parlava de la possibili-
tat, però vam trigar 24 anys a madurar-la,
fins que la CUP es va presentar al Parla-
ment! I em va agafar potser tard.
El procés és en un atzucac des del 2017:
desorientació, baralles... Com se’n surt?
No tinc la solució màgica, però sí idees de
per on hauria d’anar. Caldria relativitzar
la participació en les institucions, que és
important perquè no es poden perdre les
institucions representatives, ja que llavors
podrien anar en contra nostra, però una
part de l’acció s’ha de fer lliure dels cons-
trenyiments del règim monàrquic actual. I
cal potenciar més una acció republicana,
que posi en evidència la monarquia i creï
una nova esperança; potser això no s’ha
fet prou. És cert que ja hi ha molts nuclis,
però no creen una dinàmica nova que vagi
ensorrant la monarquia, que és el que con-
vindria. ■
왁 L’entrevista sencera, a
www.elpuntavui.cat
20 | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

Europa - Món
El segon judici Els demòcrates
polític a portaran
Trump l’‘impeachment’ al
s’accelera Senat la setmana
vinent

Salut Les conseqüències de la Covid-19

Un any en estat
d’alerta pel
coronavirus
ORIGEN El món va ser testimoni de l’inici del primer confinament, que va fer
saltar totes les alarmes ÈXIT Wuhan ha tornat quasi a la normalitat i la Xina en
surt reforçada DESBORDATS Europa i Amèrica pateixen una tercera onada

Josep lons de ciment i vigilància major nombre de casos en Els governs de diversos pa-
Solano policial per impedir qual- mesos i nous importants ïsos europeus han imposat
sevol intent de sortida. brots en diverses ciutats, novament restriccions als
Tòquio
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – En aquell moment, al fins i tot a Pequín, on s’han viatges, tancat fronteres i
La ciutat xinesa de Wuhan món van començar a sal- tancat barris sencers, la llocs de treball i escoles, i
commemora avui un any tar les alarmes per les du- Xina n’ha acabat sortint han confinat les famílies a
des que el govern xinès va res restriccions i la rígida relativament poc afectada casa seva. A més, innom-
decidir passar a l’acció i aplicació del tancament i fins i tot reforçada en l’as- brables empreses, des de
tancar literalment la ciu- amb què la ciutat va ser se- pecte econòmic. botigues de barri fins a lí-
tat, on es creu que hi va ha- gellada quasi hermètica- Segons dades de l’OMS, nies aèries internacionals,
ver l’origen del coronavi- ment de la resta del país. d’un any enrere ençà el co- es troben en una situació
rus, en un ferri confina- Tot i les crítiques que han ronavirus ha provocat la molt complicada, l’atur
ment que va durar fins al emergit aquesta setmana ————————————————————————————————— augmenta i les economies
mes de juny i al qual des-
prés es van afegir altres
d’un panel d’experts co-
missionats per l’Organit-
La Covid ha causat occidentals es mantenen
gràcies als estímuls fiscals Gent amb mascareta
ciutats. Un missatge al zació Mundial de la Salut la mort de més de i econòmics dels seus go-
camina per un carrer
dos milions de comercial de Wuhan ■ EFE
mòbil a les dues de la mati- (OMS) en què es criticava verns. Fins i tot els Estats
nada va anunciar als ciuta- la inacció de la Xina i la ma- persones al món Units –el país amb un
dans d’aquesta ciutat que teixa OMS per no haver ac- —————————————————————————————————
nombre més alt de casos i
l’aeroport i les estacions de tuat de manera més pri- de morts del planeta–, Per la seva banda, un guer de gent que prepara
tren i autobús quedarien merenca, l’estratègia xine- mort de més de dos mi- amb l’acabat de nomenar any després del confina- els regals i les celebracions
tancades fins a nova ordre sa ha demostrat ser un mè- lions de persones i n’ha in- president, Joe Biden, han ment, la vida sembla que del cap d’any xinès, i els jo-
a partir de les deu del matí i tode d’èxit per combatre el fectat gairebé 100 milions iniciat una estratègia de gairebé ha tornat a la nor- ves ja fa setmanes que gau-
posteriorment es van tan- virus. Malgrat que aques- més, i moltes d’aquestes guerra per contenir la malitat a Wuhan. Els car- deixen de tots els serveis
car tots els accessos a la tes darreres dues setma- encara tenen problemes pandèmia amb diverses rers i les botigues de la ciu- d’oci nocturn, fins i tot les
ciutat, fins i tot posant pi- nes el país hagi registrat el de salut mesos després. mesures. tat tornen a ser un formi- discoteques.

MÉS CORONAVIRUS
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Johnson diu que la soca Portugal no França demanarà una PCR

obrirà les escoles
britànica és més mortífera fins al març per entrar en avió al país
El primer ministre britànic, ronavirus, segons va admetre Portugal té des d’ahir tots els França demanarà a partir de Unió Europea, als quals es
Boris Johnson, va anunciar el ministre de Medi Ambient. centres educatius tancats, dilluns una prova PCR negati- demana també fer una qua-
ahir que hi ha evidències que El Regne Unit va vetar fa poc una mesura que durarà quin- va feta 72 hores abans del rantena d’una setmana. Els
la variant identificada al Reg- tots els vols procedents de ze dies i que va ser presa per desplaçament a tots els viat- treballadors fronterers i els
ne Unit està associada a un Portugal i de catorze països l’augment descontrolat dels gers europeus que vulguin viatgers que es desplacen en
nivell mé gran de mortalitat. d’Amèrica Llatina, arran de contagis, que ahir van marcar entrar en avió al país. Segons transports terrestres no esta-
El govern ha considerat la l’aparició d’una soca brasile- un nou rècord de morts. Des ha anunciat l’Elisi, s’estén així ran obligats a presentar una
possibilitat de tancar les ra, i exigeix a tots els viatgers de guarderies fins a universi- als viatgers europeus una PCR negativa, ni tampoc les
fronteres arran de l’aparició que entrin al país un test ne- tats han tancat les portes, i Un carrer de Lisboa, buit mesura que fins ara s’aplica- persones que viatgin per mo-
de diferents variants del co- gatiu de la Covid. no es farà res a distància. per les restriccions ■ EFE va només als de fora de la tius essencials.
 EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Europa - Món | 21
L’APUNT Macron sempre parla clar. I dir el que penses genera
polèmica. Aquesta vegada ha acusat els francesos de
tari al canvi”. Des de l’esquerra han criticat Macron per-
què no accepta la crítica popular. Comparteixo la visió
Macron parla clar i ser desconfiats, d’actuar com a fiscals... I li han baixat
clatellots de tots costats. L’extrema dreta l’ha acusat
del president, la de que tothom comet errors, la de que
qui no fa res no avança, però són paraules dites en un
no agrada de vilipendiar per activa i per passiva els francesos. I és
que en el seu mandat també els ha reprovat que odiïn
moment delicat en el qual els francesos, igual que els
ciutadans de tot el món, viuen molt angoixats per
Pilar Esteban les reformes i ha ironitzat sobre el seu caràcter “refrac- aquesta crisi sanitària que fa un any que dura.

Escàndol en l’exèrcit espanyol

———————————————————————————————————————————————————————————————————————

La ministra de Defensa espa- forme per conèixer el proto-

nyola, Margarita Robles, va
demanar un informe al cap
de l’Estat Major de la Defensa
(Jemad), el general Miguel
Ángel Villarroya, després
d’haver-se fet públic que ell,
juntament amb altres alts co-
mandaments de l’exèrcit es-
panyol, ha rebut la primera
dosi de la vacuna contra la
Covid-19. Robles va assegurar
que no coneixia la informació
fins que l’ha vist publicada en
diversos mitjans de comuni-
cació i que ha demanat un in-
col que s’ha seguit per esta-
blir les prioritats de vacuna-
ció dins el Jemad. Fonts de
l’Estat Major de Defensa van
explicar que les forces arma-
des disposen de la seva prò-
pia quota de vacunes dins el
repartiment del Ministeri de
Sanitat, i que es va redactar
un protocol que prioritza el
personal sanitari, els mem-
bres de les missions interna-
cionals i la cadena de coman-
dament seguint un criteri
d’edat.

neta de tota la història de són capaços de reduir i

A l’altra cara de la mo-
neda hi trobem Corea del
Sud o el Japó, que aquests
dies han viscut els pitjors
moments de la pandèmia,
o els països occidentals,
que preveuen un hivern
catastròfic amb noves so-
ques que propaguen amb
més celeritat la malaltia.
Els mitjans estatals xi-
nesos han volgut fer sang
amb el fracàs dels governs
occidentals a l’hora de
combatre el virus, contra-
stant el caos a l’estranger
amb la normalització de la
Xina. Segons els mitjans
del règim, aquest èxit re-
presenta la prova de la su-
perioritat del model polític
autoritari de Pequín.
Fe en les medicines
La pandèmia de coronavi-
rus ha suposat el més im-
portant desafiament per
als científics de tot el pla-
la humanitat. Els investi-
gadors han estat treba-
llant intensament per tro-
bar una vacuna que pugui
resultar eficaç contra la
malaltia, però també bus-
cant medicaments que pu-
guin ajudar a guarir el mà-
xim nombre de persones.
Dilluns passat, la multi-
nacional catalana Grífols
va anunciar l’inici d’un as-
saig clínic amb un fàrmac
que podria proporcionar
immunitat immediata
contra el coronavirus.
Aquest medicament, que
s’administra de forma
subcutània, es diferencia
de les vacunes que s’estan
administrant actualment
pel fet que aquest ofereix,
segons la hipòtesi de l’es-
tudi, una protecció imme-
diata després de l’exposi-
ció al virus.
Tot i que l’OMS no reco-
mana cap medicament es-
pecífic per tractar la Co-
vid, hi ha dos fàrmacs que
fins i tot eliminar la malal-
tia: l’Avigan i la dexameta-
sona. L’antigripal japonès
Avigan actua contra un
gran nombre de virus i ja
havia estat emprat amb
èxit contra l’ebola. I tot i
que estudis recents indi-
quen que el fàrmac pot es-
curçar la durada de la Co-
vid, els efectes secundaris
són molt forts i poden pro-
vocar pneumònia.
Per la seva banda, la de-
xametasona és capaç de
reduir la mortalitat en pa-
cients dependents de ven-
tilació mecànica i la condi-
ció infecciosa dels quals
s’allarga durant més de set
dies.
Tot i que l’Organització
Mundial de la Salut reco-
manen l’ús del medica-
ment en aquests casos
més greus, les autoritats
sanitàries recomanen que
la dexametasona no s’uti-
litzi en pacients amb
símptomes lleus. ■

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Investiguen La Covid deixa Madrid endureix mesures i AstraZeneca anuncia

l’opacitat en la
compra de vacunes
La Defensora del Poble Euro-
peu ha començat una investi-
gació sobre queixes que ha
rebut denunciant “l’opacitat”
de la Comissió Europea en la
compra de les vacunes i so-
bre el rebuig de l’executiu eu-
ropeu a donar accés als con-
tractes signats amb les far-
macèutiques.
milers de morts
col·laterals a Mèxic
Tenir una malaltia diferent de
la Covid ha estat per a molts
mexicans una sentència de
mort, a causa de la falta
d’atenció mèdica, després
que bona part dels hospitals
del país tinguessin com a
prioritat atendre els malalts
de coronavirus i deixessin de
banda la resta.
avança el toc de queda
La comunitat de Madrid va
endurir ahir les restriccions
per la pandèmia i ha avançat
el toc de quedar de les 11 de la
nit a les 10 de la nit i el tanca-
ment de l’hosteleria i establi-
ment no essencials de les 10
a les 9 del vespre. Les mesu-
res entraran en vigor dilluns
que va i estaran vigents fins
almenys dues setmanes. En-
tre els canvis també destaca
la prohibició de celebrar re-
unions entre persones que no
viuen juntes. A més, han de-
manat als madrilenys que es
moguin només el que sigui
imprescindible i ha animat les
empreses a promoure el tele-
treball.
retards en l’entrega de dosis
AstraZeneca va informar ahir
a la Comissió Europea que no
podrà entregar inicialment la
quantitat de dosis previstes
de la seva vacuna, que ja ha
estat aprovada per l’Agència
Europea del Medicament. La
farmacèutica va anunciar
que hi hauria retards en l’en-
trega de vacunes respecte de
la previsió inicial, però no va
precisar de quines quantitats
es tracten. La Comissió Euro-
pea i els Estats membres van
expressar la seva “profunda
insatisfacció” per aquest re-
tard. La UE ha encarregat per
avançat 300 milions de dosis
d’aquesta vacuna, amb opció
a uns altres 100 milions més.
 |
22 Europa - Món | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

El judici polític contra Trump

parar-se. “Necessitem un
procés complet i just en
què l’expresident pugui
organitzar la seva defensa

comença la setmana vinent

i el Senat pugui considerar
adequadament les pre-
guntes factuals, legals i
constitucionals que hi ha
en joc”, va dir el conserva-
dor.
a Els demòcrates enviaran dilluns al Senat l’acusació d’incitació a la insurrecció de l’expresident Pelosi no va comprar
l’argument i va respondre
dels EUA a Els republicans havien proposat que el segon ‘impeachment’ arrenqués a mitjan febrer que “l’expresident haurà
tingut el mateix temps per
preparar-se per al judici”
que els representants de la
cambra baixa. El Congrés
entra en una negociació
contra rellotge per ajustar
el calendari del judici con-
tra un Donald Trump que
divendres a la matinada,
finalment, va aconseguir
trobar un advocat que li-
deri el seu equip de defen-

La frase
—————————————————————————————————

“Els senadors hauran

de decidir si Donald
John Trump va incitar
a la insurrecció contra
els Estats Units”
Chuck Schumer
LÍDER DE LA MAJORIA DEMÒCRATA AL
SENAT

sa, després de rebre mol-

tes negatives.
Patrick Leahy, el senador més veterà dels Estats Units, parla amb els periodistes, al Capitoli, a Washington ■ SAMUEL CORUM / EFE Ajornar uns quants dies
l’inici del procés tampoc
Víctor americà a ser condemnat Els demòcrates de la està tan mal vist pels sena-
Sancho pel Congrés. Cambra de Represen- Fauci se sent “alliberat” dors demòcrates: molts
“Hi haurà un judici i, tants, que actuaran com a ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
temen que començar el ju-
Washington
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – quan el judici acabi, els se- fiscals de la causa, ho te- No ho diu explícitament, però tacte de l’anterior adminis- dici d’impeachment serà
Donald Trump no s’esca- nadors hauran de decidir nen tot enllestit. “Estem a l’epidemiòleg Anthony Fauci tració de la situació de des- un entrebanc per a la prio-
parà del judici polític al Se- si Donald John Trump va punt per començar”, va és una de les persones més confiança i politització de la ritat actual, que és perme-
nat, un procés que està incitar a la insurrecció dir Pelosi en un comuni- felices pel canvi d’adminis- ciència que, en part, van pro- tre que Biden tingui un ga-
previst que comenci la set- contra els Estats Units”, cat. No obstant això, no és tració. Les seves recomana- vocar que la pandèmia esti- binet operatiu i aprovar
mana vinent. La presiden- va dir Chuck Schumer, lí- segur que el procés s’iniciï cions tornen a ser rellevants gui descontrolada als EUA. les primeres lleis.
ta de la Cambra de Repre- der d’uns demòcrates que tan de pressa, i encara hi al govern, i fins i tot va confes- El president Biden conti- El procés contra
sentants, la demòcrata acaben de recuperar la ha marge de maniobra per sar sentir-se “alliberat” pel nua amb una agenda plena: Trump, a banda de ser un
Nancy Pelosi, va anunciar majoria al Senat. Segons modificar les dates i que es fet que, per fi, la ciència tor- ahir va presentar mesures judici a l’expresident, és
ahir que dilluns enviarà a la Constitució, el judici posposi alguns dies. nava a tenir cabuda en la pre- econòmiques per pal·liar els una prova de foc per saber
la cambra alta l’acusació hauria de començar im- Els republicans, lide- sa de decisions. Fauci va ex- efectes del coronavirus i llui- el nou destí dels republi-
per incitació a la insurrec- mediatament després de rats pel senador Mitch pressar que algunes declara- tar contra la pobresa, i va te- cans: votar o no a favor de
ció contra l’expresident, i rebre els documents d’im- McConnell, havien dema- cions de l’expresident Trump, nir els primers contactes ofi- condemnar-lo definirà qui
donarà el tret de sortida peachment, fet que con- nat que el judici no comen- basades en teories sense fo- cials amb líders mundials, co- està en favor de mantenir
oficial del judici polític que vertirà la cambra alta dels cés fins a mitjan febrer per nament, el feien sentir “incò- mençant pel primer ministre el trumpisme en el partit i
podria convertir-lo en el EUA en un tribunal per se- donar temps a l’equip de- mode”, i va culpar la falta de canadenc, Justin Trudeau. qui vol inhabilitar-lo per
primer mandatari nord- gona vegada en un any. fensor de Trump per pre- sempre. ■

Entra en vigor el tractat

ble que cap potència atòmi-
ca s’hi uneixi aviat. De fet,
totes les potències nuclears

contra les armes nuclears

Redacció vat en més de dues dèca-
NOVA YORK des. En el text, els signants
es comprometen a no des-
El Tractat de Prohibició de envolupar, adquirir, em-
les Armes Nuclears, apro- magatzemar, usar o ame-
vat el 2017 a l’ONU, va en- naçar amb usar armes nu-
trar oficialment en vigor clears o altres dispositius
ahir després de ser ratifi- explosius nuclears. El do-
cat per mig centenar de pa- cument inclou, a més, pro-
ïsos. Es tracta del primer cediments perquè els pa-
tractat multilateral de des- ïsos amb armes nuclears
armament nuclear apro- que vulguin afegir-s’hi de-
clarin i destrueixin els seus
arsenals.
L’entrada en vigor arri-
ba 90 dies després que el
nombre de països que l’han
ratificat arribés a 50. Dels
més de 120 estats que van
participar en l’aprovació,
86 han signat el document
i 51 l’han ratificat.
Els impulsors del tractat
admeten que no és proba-
van boicotejar les negocia-
cions del tractat, tant les
reconegudes oficialment
en el Tractat de No Prolife-
ració de 1968 i que són els
cinc membres permanents
del Consell de Seguretat de
l’ONU com la resta de pa-
ïsos que se sap que dispo-
sen de bombes atòmiques
(Corea del Nord, el Pakis-
tan, l’Índia i Israel). Tam-
poc van participar en les
negociacions els membres
de l’OTAN, tret d’Holanda,
que sí que ho va fer però que Monument a la primera bomba de la Unió Soviètica, a la
no s’ha afegit al Tractat. ■ plaça Fedora Poletaieva, a Moscou ■ MAXIM SHIPENKOV / EFE
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Europa - Món | 23
ESTAT ESPANYOL
Borsa www.elpuntavui.cat/borsa
Cifuentes admet que ni troba treballs
del seu màster ni tampoc hi assistia IBEX-35

L’expresidenta de la Comuni- trobat cap”, “probablement 8.036,40 1,06% l

tat de Madrid Cristina Cifuen-
tes (PP) va negar ahir davant
l’Audiència de Madrid haver
demanat a ningú que falsifi-
qués l’acta amb què va inten-
tar acreditar un treball de final
de màster, a la Universitat Rey
Juan Carlos. La fiscalia dema-
na per a ella tres anys i tres
mesos de presó per haver in-
duït a una falsificació docu-
mental. “Mai he dit ni dema-
nat a ningú que falsifiqui cap
document”, va assegurar ahir
en la declaració com a acusa-
da en el judici. I hi va afegir:
“Vaig actuar de bona fe do-
nant per bo el document en-
cara que jo no l’havia dema-
nat”, ha assegurat.
La política del PP va adme-
tre que no va defensar el tre-
HONDURES
L’expresidenta de la Comunitat de Madrid, declarant ahir
al tribunal que la jutja per falsificació documental ■ EFE
ball de final de màster com és
preceptiu, sinó que va expli-
car-ne “les línies generals” en
un “acte informal”. L’expresi-
denta de Madrid també ha ex-
plicat que no conserva cap
treball del màster, al qual va
reconèixer que mai havia as-
sistit presencialment: “L’he
estat buscant però no n’he
RÚSSIA
els vaig destruir”, va dir, per-
BARCELONA MADRID
què per a ella “no tenia cap in-
terès” conservar-los. Cifuen-
tes va afirmar que feia els tre- 1,40% l 1,06% l
balls a mà i els entregava en
paper directament a l’exdirec- NOVA YORK FRANKFURT LONDRES
tor de l’Institut de Dret Públic 30.996,90 13.873,97 6.695,07
de la universitat, mort fa un
parell d’anys, i va assegurar -0,57% -0,24% -0,30%
que ell era l’única persona PARÍS ZURIC TÒQUIO
amb qui tenia contacte, però
sempre telefònic. Cifuentes va 5.559,57% 10.930,81 28.635,45
carregar la responsabilitat en -0,56% +0,16% -0,42%
la universitat, insistint que no
tenia “cap motiu en aquell
moment per pensar que la fir- COMENTARI
ma era falsificada”. L’autora
material de la falsificació, la
directora del màster, va decla-
Al ritme de les soques
rar dilluns que ho va fer per- Les mesures que limiten la mobilitat a la UE i l’advertència
què va rebre amenaces del de les autoritats sobre l’expansió de les noves soques, que
seus superiors. ■ REDACCIÓ ha fet empitjorar el nombre de contagis, es va deixar sentir
ahir a les borses. Una onada de pessimisme va recórrer els
mercats europeus i hi va haver retallades significades. En-
tre d’altres, l’Íbex 35 va davallar ahir per sota dels 8.100,

Prohibeixen l’avortament, Detenen els ajudants de després de baixar del 2,3% durant la setmana.

sense cap ni una excepció l’opositor Aleksei Navalni IBEX-35 Font: Infobolsa
Mín. Màx. Var. Var.
Nom. Títols d’ahir d’ahir Últim dia % any % Negociats
El Parlament d’Hondures va en països com El Salvador en- La policia russa ha detingut hi ha molt bones persones
aprovar, ahir, una llei que pro- cara es castiga amb penes els ajudants estrets del líder que m’ajudaran.” Avui hi ha 1,00 Acciona 127,10 129,40 128,80 0,00 10,09 83.435
hibeix de forma absoluta d’entre dos i vuit anys de pre- opositor Aleksei Navalni, que convocada una manifestació 0,25 Acerinox 9,28 9,58 9,38 -2,88 2,05 701.322
l’avortament, blindant un arti- só per a qui el practiqui o con- també està entre reixes des- en suport seu a Moscou. La 0,50 ACS 26,60 27,11 27,00 -0,66 -1,53 1.030.430
cle de la Constitució que ja re- senti, i hi ha hagut condemnes prés d’haver estat detingut policia ha amenaçat que les 10,00 Aena 129,70 132,10 130,70 -1,13 -9,11 207.478
0,00 Amadeus 53,72 54,98 54,84 -0,76 -9,68 814.638
fusava aquest dret de les do- de fins a 40 anys de presó en diumenge, quan tornava de manifestacions no autoritza-
1,00 ArcelorMittal 18,42 18,91 18,63 -2,10 -2,77 534.091
nes. Es consolida així en el ser castigat com a homicidi. Berlín a Moscou. Navalni, que des seran “immediatament
0,12 B. Sabadell 0,36 0,38 0,37 -4,99 1,19 69.240.017
grup de solament sis estats Hondures té unes de les taxes era a Alemanya recuperant-se suprimides”. Entre els detin-
1,00 Bankia 1,40 1,45 1,40 -3,94 -3,58 2.353.026
llatinoamericans que el pena- d’embarassos adolescents de l’atac per enverinament guts hi ha la portaveu de Na-
0,30 Bankinter 4,86 4,99 4,93 -1,06 11,43 3.768.459
litzen en tots els supòsits. Al més altes de Llatinoamèrica, amb un producte nerviós que valni, Kira Yarmish, i un dels
0,49 BBVA 3,96 4,07 4,00 -0,82 -1,77 19.037.719
continent i amb el recent pre- amb un 25% de mares de va estar a punt de matar-lo, va seus advocats, tots acusats
1,00 CaixaBank 2,05 2,13 2,05 -3,93 -3,80 18.516.859
cedent de l’Argentina, que l’ha menys de 19 anys. Organitza- emetre ahir un comunicat: “El de violar les lleis antiprotes-
0,25 Cellnex Telecom 48,47 50,32 50,32 3,88 0,74 1.485.808
despenalitzat, el dret a l’avor- cions dels drets humans i fe- meu estat psicològic i emo- tes. Ara, s’enfronten a multes
0,25 Cie Automotive 21,52 21,86 21,56 -2,00 -3,14 139.880
tament comença a obrir-se ministes consideren la nova llei cional és totalment estable. o a condemnes de presó cur- 0,10 Dia 0,12 0,12 0,12 -0,17 1,12 3.091.127
pas lentament. Malgrat això, “condemnable”. ■ REDACCIÓ Tinc la certesa que aquí fora tes. ■ REDACCIÓ 1,50 Enagás 17,75 18,03 17,90 -0,67 -2,11 935.205
1,20 Endesa 21,62 21,94 21,92 0,74 -2,97 1.013.305
FRANÇA BRASIL 0,20 Ferrovial 19,97 20,30 20,18 -0,98 -11,22 707.504

El president Macron Bolsonaro retalla 0,17 Gamesa

1,00 Gas Natural
34,81
19,08
36,87
19,40
35,74
19,28
-0,61
-1,00
9,70 862.663
1,21 713.756
esbronca els ciutadans: el pressupost 0,25 Grífols 24,53 25,48 24,60 -3,61 2,46 750.994
mediambiental al 0,50 IAG 1,67 1,74 1,70 -3,68 -8,15 28.885.070
“Som una nació de 66 nivell del 2000 0,75 Iberdrola 11,59 11,72 11,66 -0,34 -0,68 9.911.424
milions de fiscals” El consorci d’organitzacions
0,15 Inditex
0,20 Indra
25,41
7,20
26,09
7,31
25,59
7,30
-1,50
-0,75
-3,03 1.802.444
3,48 788.589
El president de França, Emmanuel Macron, va ecologistes Observatori del 2,50 Inm. Colonial 7,76 7,91 7,87 0,00 -2,12 459.107
carregar ahir contra el que va anomenar un cli- Clima, en el qual hi ha Green- 0,50 Mapfre 1,53 1,56 1,53 -1,55 -4,91 3.737.804
ma de “desconfiança francesa” dels ciutadans, peace i WWF, entre d’altres, ha 0,50 Mediaset 4,39 4,57 4,43 -0,98 2,79 329.436
que es concretaria en “la recerca incessant de denunciat que el pressupost 0,20 Melia Hotels 5,56 5,70 5,58 -3,04 -4,21 953.979
l’errada”. Durant un discurs sobre l’estratègia de nacional per al 2021 destrueix 1,00 Merlín Properties 7,65 7,76 7,68 -0,26 -0,90 653.921
la tecnologia quàntica, el president va acusar les polítiques ambientals. El 0,50 Red Eléctrica Esp. 15,64 15,90 15,90 0,47 -5,92 1.221.063
els conciutadans de dedicar-se a veure la biga president Bolsonaro va pro- 1,00 Repsol YPF 8,27 8,50 8,45 -1,38 2,00 7.678.660
en l’ull dels altres, en lloc de dedicar-se a inves- metre que desmuntaria el mi- 0,50 Santander 2,55 2,61 2,58 -2,23 0,23 45.124.210
tigar, a risc d’equivocar-se: “Hem esdevingut en nisteri de Medi Ambient, però 0,10 Técnicas Reunidas 10,55 11,04 10,77 -2,09 1,03 286.917
una nació de 66 milions de fiscals. No és així finalment les pressions de di- 1,00 Telefónica 3,61 3,70 3,64 -1,03 11,19 8.079.094
com s’afronten les crisis ni s’avança. Tot el món versos sectors li ho han impe- 0,30 Viscofán 57,50 58,65 57,80 -1,53 -2,20 99.592
comet errades tots els dies. I qui no ho fa és dit. Dos anys després, aposta
que no busca o no fa res. O fa mecànicament el per fer-ho indirectament apro- Sectors Barcelona Font: Infobolsa
mateix que el dia anterior.” L’alliçonament de vant el menor pressupost en Anterior Actual Variació %
Macron ha causat polèmica i, en plena crisi polítiques ambientals dels Elèctriques 2.000,21 1.989,52 -10,69
pandèmica, li ha estat rebatut per tota l’oposi- darrers 21 anys (318,5 milions Bancs comercials 543,99 530,56 -13,43
ció. “Som en una situació extremament difícil... de dòlars), denuncia l’Obser- Químiques - - -
Hi ha molta angoixa i el president els esbronca. vatori. Solament en polítiques Ciments, constr. i imm. 1.167,07 1.156,18 -10,89
No està a l’altura de la seva responsabilitat”, li forestals i de combat dels in- Siderúrgiques i miner. 716,65 706,62 -10,03
han respost els Verds. Els conservadors consi- cendis, la retallada de fons Aliment., agrícoles i forestals - - -
deren que “la crítica a la seva acció [de Ma- d’enguany és del 27%. Això Tèxtil i papereres 1.250,84 1.230,49 -20,35
cron] no és la dels fiscals, sinó la de ciutadans després de dos anys d’impor- Comerç i finances 118,59 115,33 -3,26
il·lustrats i lliures. L’esperit republicà és accep- Macron ha respost a les crítiques dient tants incendis i desforestació Serveis i diversos 1.636,79 1.635,43 -1,36
tar la crítica popular”. ■ REDACCIÓ que és positiu innovar, a risc d’error ■ EFE a l’Amazònia. ■ REDACCIÓ
24 | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

Cultura i Espectacles
El repte de representar tothom en les produccions de ficció

‘El combat del segle’, de Denise Duncan, que es va

veure a la Sala Beckett. A la dreta, a dalt, les sèries
‘Bridgerton’ i ‘Small axe’. A sota, els films ‘La increíble
historia de David Copperfield’ i ‘Molt soroll per no
res’ ■ KIKU PIÑOL / NETFLIX / BBC / SEARCHLIGHT / RENAISSANCE

Càstings que ignoren el color de la pell i l’accent posat en la ‘consciència’ del color
són estratègies diferents cap a la normalització racial a l’audiovisual i el teatre

Lluita per la diversitat

Bernat Salvà
BARCELONA
“Els referents són molt
importants i han de ser di-
versos. No pot ser que hi
hagi sempre un model físic
determinat que, a més, no
reflecteix en cap cas la rea-
litat.” Malgrat la complexi-
tat del tema, la dramatur-
ga i directora teatral Deni-
se Duncan té les idees i els
conceptes ben clars pel
que fa a la necessitat que
teatre, cinema i televisió
siguin representatius del
conjunt de la societat, de
totes les races i els colors
que la formen. Fa poc més
de dos anys, va estar entre
els fundadors del Col·lec-
tiu Tinta Negra, Actrius,
Actors i Creadors de la
Diàspora Negra a Catalu-
nya, que aplega una vinte-
na d’artistes. Va néixer ar-
ran de la polèmica perquè
un personatge negre del
muntatge Àngels a Amèri-
ca que es va fer al Teatre
Lliure estava interpretat
per un actor blanc, Quim
Vila. “Va ser una mala no-
tícia que després es va
transformar en bona”, re-
corda Denise Duncan, que
valora “positivament” els
efectes de la protesta: “El
Grec 2021 està dedicat a
Àfrica i l’afrodescendèn-
cia i ja hem tingut tres re-
unions amb ells. Tenim la
voluntat de no només re-
clamar i dir les coses que
estan malament, sinó ser
un col·lectiu que proposa.”
Aquest episodi de Cata-
lunya és una reivindicació
arreu del món, en dife-
rents formes: el reflex de
la diversitat racial i cultu-
ral de les societats en les
seves representacions a la
ficció. És particularment
present al món anglosaxó i
en els darrers anys s’ha
vist reflectida als Oscar en
films com 12 anys d’escla-
vitud, Moonlight o Green
book.
La sèrie estrenada fa
poc amb èxit Bridgerton
(Netflix) i la pel·lícula La
increíble historia de Da-
vid Copperfield (Filmin/
“No pot ser que
hi hagi sempre
un model físic
determinat que
no reflecteix la
realitat”
Movistar+) posen el tema
damunt la taula amb una
estratègia que no és nova
(Kenneth Branagh, per
exemple, ho va fer el 1993
amb Molt soroll per no
res), però que pot resultar
sorprenent, l’anomenat
colour-blind casting: s’es-
cullen els actors sense te-
nir en compte el color de la
pell, ignorant si es corres-
pon amb la raça del perso-
natge. Així, David Copper-
field és interpretat per
Dev Patel, actor londinenc
d’ascendència índia, quan
es tracta d’un personatge
d’inspiració autobiogràfi-
ca de l’escriptor Charles
Dickens. O hi ha dames i
cavallers negres a l’alta so-
cietat britànica de princi-
pis del segle XIX a la sèrie
de Netflix Bridgerton. El
rigor històric és sacrificat
en favor de la diversitat,
una estratègia amb bones
intencions però que ha ge-
nerat controvèrsia als paï-
sos anglosaxons.
Denise Duncan (Costa
Rica, 1979) reconeix que
n’han parlat al col·lectiu
Tinta Negra, d’aquests te-
mes, però a l’entrevista
que ens ha concedit no-
més expressa la seva opi-
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Cultura i Espectacles | 25
L’APUNT La poesia catalana se’ns ha omplert de rimaires. Es-
colto en un fòrum les crítiques d’uns joves aprenents
dogmàtics i, com la Falange, no admeten altres formes
de pensament. L’altre dia un d’aquests intransigents
Els rimaires i els de poeta que es queixen del conservadorisme d’al-
guns de la meva generació, i em permeto d’intervenir
escrivia bajanades d’aquest estil sobre una traducció:
“...s’ha hagut de sacrificar la rima, però el resultat està
versos ben fets per pregar que no ataquin Carner, que ataquin qui ha-
gin d’atacar, però no algú que no es pot defensar i, a
escrit en vers, i això és el mínim que es pot demanar:
versos catalans ben fets.” Fa riure, però és d’un article
David Castillo més, és mort i ben enterrat. El rimaires són, a més, d’un diari seriós. També fa pena llegir tanoques.

El duet suma electrònica, instruments

analògics i diverses veus convidades

b1n0: binaris i
orgànics

b1n0 són Emili Bosch i Malcus Codolà ■ LLUÍS TUDELA

Xavier Castillón grup, es va llançar el de- plans, com ara l’actuació

nió personal: “Hi ha una
trampa darrere d’això.
Quan dius colour-blind,
sobre el paper sona molt
bé, perquè vols dir que no
estem mirant el color de la
pell de ningú. Però per mi
és més important intro-
duir un altre concepte que
és el colour-conscious
[“conscient del color”],
perquè si no veus els co-
lors, tampoc veus les
opressions que hi ha dar-
rere una pell determina-
da. Es tracta més aviat de
ser-ne conscient. Per mi és
un pas endavant més
gran.” Posa com a exem-
ple Romeu i Julieta: “His-
tòricament, totes les Julie-
tes han estat blanques.
Puc trobar una persona
amb característiques dife-
rents que no sigui la rossa
normativa? No es tracta
d’ignorar el color, com
proposa el colour-blind
casting, sinó de pensar si
pot ser una cosa més di-
versa, i obrir així un ven-
tall més gran. Entenc que
de vegades no és el que es-
tà més a l’abast, però la ri-
quesa cultural d’aquest
país ha de ser també a l’es-
cenari. Si no fem aquest
pas, estarem sempre a la
casella de sortida.”
Històries oblidades
Un altre camí cap a la di-
versitat és abordar histò-
ries i personatges sovint
oblidats a la ficció. El ci-
neasta Steve McQueen en-
capçala aquesta opció
amb títols com 12 anys
d’esclavitud o la sèrie
Small axe, cinc històries
sobre el racisme patit pels
negres al Londres dels sei-
xanta, setanta i vuitanta.
Aquest és el camí escollit
per Denise Duncan, auto-
ra resident de la Sala Bec-
kett la temporada 2019-
2020, que hi va estrenar El
“Els anglosaxons
porten més anys
reflexionant
sobre aquests
temes”, diu
Denise Duncan
combat del segle. “Tenia a
veure una mica amb això
–explica–. Del personatge
principal, Jack Johnson,
mai se n’ha parlat, i és de-
terminant per al món de la
boxa. Sense ell, Moham-
mad Ali no hauria existit,
perquè la seva manera de
boxejar era la mateixa.
L’obra és una tornada a
aquests referents.”
Denise Duncan diu que
“els anglosaxons porten
més anys reflexionant so-
bre aquests temes, i si els
hem de copiar alguna cosa,
que siguin les bones”. És
partidària, mentre no s’ar-
ribi a la normalitat, de me-
sures com les que planteja
l’Acadèmia de Hollywood
als Oscar: “Crec molt en les
accions afirmatives i repa-
ratives. No és ideal que ha-
gin d’existir, però com que
cal avançar encara... Ho
veig com un acte molt va-
lent de la indústria de cine-
ma nord-americana.” I
creu: “Aquí encara som
una mica lluny d’això, però
com a mínim hem de co-
mençar a diversificar.” ■
GIRONA
Més notícies sonores des
de la Bisbal d’Empordà,
una de les localitats amb
més músics inquiets per
càpita. Connectats fa un
parell d’anys a Barcelona,
a través de la passió comu-
na per les primeres gra-
vacions del britànic James
Blake, Emili Bosch i Mal-
cus Codolà es van decidir
a crear junts una música
electrònica diferent i van
posar en marxa b1n0, un
nom que juga amb el con-
cepte binari i es pronuncia
simplement bino. Bosch
havia tocat abans amb Ac-
ció i Codolà, amb Macro-
bukkake, entre altres for-
macions. “El nostre propò-
sit era fer música electrò-
nica, però fent servir tam-
bé instruments analògics i
altres artefactes sonors. A
més, utilitzem la veu com
si fos un instrument més.
Per això anem canviant de
cantants i de vegades les
cançons no tenen lletra”,
explica Bosch. El seu pri-
mer àlbum, titulat com el
sembre del 2019, publicat
per Foehn Records. En
el disc van col·laborar els
cantants Núria Graham,
Phoac (Pau Vehí, de North
State) i Adriano Galante
de Seward, o “4dr14n0
64l4n73 d3 53w4rd”, com
apareix identificat en els
crèdits d’aquest disc, en
què les cançons tenen tam-
bé títols que combinen lle-
tres i números. K0rnul0v3
i F33l, per exemple.
El 10 de gener del 2020,
pocs dies després de la sor-
tida del disc, b1n0 es va
presentar en públic a la
Sala 2 de l’Apolo barceloní,
amb un ple que feia vatici-
nar un gran any per al
grup. La pandèmia va tras-
tocar alguns dels seus
Avui actuaran
a l’Auditori de
Girona, dins del
festival Neu!,
amb Núria
Graham i Phoac
al Sónar. “Però no ens po-
dem queixar: hem pogut
tocar en el BAM dins la Mo-
del, en el Sala BCN/Curt-
circuit i en diversos esce-
naris de tot Catalunya.”
L’any passat van publicar
un nou single (acab) i ara
acaben de llançar Dance
dance decadence V1, amb
Joan Pons (El Petit de Cal
Eril). Per a abans de l’es-
tiu, preparen un EP amb
quatre veus diferents, gra-
vat, com tota la música de
b1n0, a l’estudi Cardamo-
mo de la Bisbal. Anna Cor-
nudella s’encarrega de les
portades i, fent equip amb
Frank Lucas, també dels
videoclips del grup.
Avui, b1n0 actua a l’Au-
ditori de Girona dins del
Festival Neu! (20 h, 14 eu-
ros), amb Núria Graham,
Phoac i Galante. En direc-
te, el grup es reforça amb
Eduard Frigola (saxo, te-
clats, llums i projeccions
en dues pantalles de LED)
i Àlex Almirall (baixos).
“En els concerts ho to-
quem tot nosaltres, no dis-
parem res pregravat.” ■
 |
26 Cultura i Espectacles | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
CINEMA
Neix a Terrassa el
Crònicamúsica festival de cinema
Sex Education
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Mezquida: visca el nuvi!

“Acte heroic”,
en paraules de
Joan Anton Ca-
rarach, director
artístic del Fes-
tival de Jazz de
Guillem Barcelona, el
Vidal d’esquivar tots
els impedi-
Barcelona
——————————————————— ments del món i
anar de concert en temps pandè-
mics, i acte heroic, sens dubte, el
que va protagonitzar, dijous a la
Sala Barts, el pianista Marco Mez-
quida: presentació de tres dels
seus projectes més robusts,
amb una formació, i un repertori,
diferent per a cadascun, en
dues hores cronometrades de
concert. Si algú, després de 23
discos com a líder i 58 discos
com a sideman, a més de con-
certs en 37 països, encara dubta-
va del tarannà lliure, inquiet i po-
lièdric d’aquest menorquí amb
inqüestionable fusta d’artista, a
All about Marco –nom que va re-
bre l’experiment– en va tenir la
prova més irrefutable.
Amb Talismán, un projecte,
segons el va presentar, “d’idees
senzilles amb músics portento-
sos”, el pianista va posar de mani-
fest el seu encaix perfecte amb
Martín Meléndez al cello i Aleix
Tobias a les percussions. Un tema
de ressonàncies ibèriques dedi-
cat al músic Eliseo Parra, repesca
d’un moviment per a quartet de
corda de Ravel que el trio havia
Marco Mezquida, dijous en el 52è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona ■ JORDI CALVERA
gravat en el seu primer treball, i
peces, com per exemple Carpe
diem, en què el plaer no única-
ment entrava per l’oïda sinó tam-
bé per la vista: impressionant
veure Mezquida, mig dempeus,
dialogant a través de la mirada
amb els seus dos socis.
Beethoven’s collage, a conti-
nuació, va presentar-nos l’aproxi-
mació jazzística que Mezquida ha
fet de l’obra del geni alemany, a qui
va definir, sense manies, com un
“Jimi Hendrix dels seus temps”,
cosa que revelava també la dificul-
tat que, a diferència de Ravel, té
Beethoven en ser passat pel sedàs
del jazz. Els resultats, més lleu-
gers, no van ser el més espectacu-
lar de la vetllada, però la solidesa
de la banda (tres sidemen amb el
cul pelat: David Xirgu a la bateria,
Masa Kamaguchi al contrabaix i
Pablo Selnik a la flauta) va quedar
palesa ja en la primera nota. Una
sorpresa per a l’interludi (ni més ni
menys que Sílvia Pérez Cruz, amb
qui Mezquida ha assaltat els grans
escenaris i a qui va acompanyar
a La llorona) i fi de festa amb la se-
va celebrada i premiada aliança
amb el guitarrista Juan Gómez,
Chicuelo (i el percussionista Paco
de Mode), amb els quals va evi-
denciar com de rodat, després de
dos discos i quatre anys de conei-
xença, està el projecte. “Això és
com estar a la meva pròpia bo-
da...”, va concloure el menorquí,
complagut d’aquesta exaltació de
l’art... i l’amistat. Visca el nuvi,
doncs. I per molts anys. ■
El Sex Education Film Festival
celebra la seva primera edició
al cinema Catalunya de Ter-
rassa, dedicat al paper de
l’educació sexual en la forma-
ció integral de les persones, a
través d’una proposta que
pretén ser un punt de trobada
per a cineastes del sector, in-
centivant la convivència entre
creadors i públic, un lloc “on
es puguin compartir idees, hi
hagi conversa i convidar els
directors de festivals”. En
aquesta primera edició, que
va començar ahir i continua
avui, l’organització ha rebut
180 curtmetratges de 30 pa-
ïsos, dels quals se n’han pre-
seleccionat 29. ■ REDACCIÓ
ARQUEOLOGIA
El MAC exposa
virtualment els
orígens de l’art
El Museu d’Arqueologia de
Catalunya (MAC) estrena la
versió en línia de la mostra
que explora els orígens de
l’art, titulada Art primer. Artis-
tes de la prehistòria, que ha
estat recentment nominada
als Global Fine Art Awards
(GFAA). La mostra vol explicar
també l’art rupestre llevantí,
una de les expressions artísti-
ques més originals sorgides,
tant a Catalunya com a la res-
ta de la Mediterrània peninsu-
lar, fa més de 7.000 anys. La
proposta virtual s’estructura
en cinc àmbits expositius, que
contenen textos, imatges i ví-
deos. ■ REDACCIÓ

Educació, la clau per

transformar el món
Un documental
mostra els reptes de
l’ensenyament vistos
per una adolescent
Bernat Salvà
BARCELONA
Amb només 16 anys, Mar-
ta Borrell, protagonista del
documental Una luz en la
oscuridad, va fer un dis-
curs sobre l’educació als
països en vies de desenvo-
lupament a la seu de l’ONU
a Nova York. “Venint de ca-
sa i de veure discursos com
el de DiCaprio, que em van
cridar tant l’atenció, seu-
re’m allà al mig em va im-
pressionar –recorda, en
una entrevista a El Punt
Avui–. Però vaig pensar
que havia d’aprofitar l’oca-
sió i fer tot el possible per-
què se m’escoltés a mi i a
tots els nens, ja que no n’hi
havia cap d’assegut allà a la
sala.”
El discurs és el punt cul-
minant d’aquest docu-
mental, estrenat ahir als
cinemes, que fa un recor-
regut per nombrosos pa-
ïsos. Està dirigit pel cineas-
ta català establert a Sevilla
Josep Maria Borrell (Bar-
celona, 1966). La seva tra-
jectòria com a documenta-
lista l’ha portat a interes-
sar-se pel tema de l’educa-
ció: “En 15 anys he estat
treballant en molts docu-
mentals, per al Banc Mun-
dial, l’Unicef, alguns go-
verns... He tractat temes
com ara el de l’organització
de les ciutats, el canvi cli-
màtic, l’empoderament de
les dones... i m’he adonat
que quan vas a una comu-
nitat demanes quins mit-
jans tenen per a l’educació i
tens les respostes a tot.”
La filla, protagonista Marta Borrell, protagonista del documental, visita una escola de Moçambic ■ GONDOLA
Els fills de Josep M. Borrell
sempre s’havien interes- “Els meus fills, Marta i ta hi va anar i, quan vam aconseguir rebaixar els ín-
sat per la feina, i va tenir la Àlex, sempre han estat al decidir fer un documental dexs d’analfabetisme al
idea de fer un documental, meu costat quan editava sobre l’educació, li vaig de- món el 2030. En fer un do-
amb experts d’arreu del documentals, i em feien manar si volia venir i seure cumental sobre l’educa-
món i viatges a molts pa- moltes preguntes. Com als pupitres dels nens.” ció, em vaig preguntar qui-
ïsos, explicat des del punt que vivim a Sevilla, es fan L’elecció tenia una lògi- na edat tindrà la meva filla
de vista de la seva filla ado- viatges de final de curs al ca, per al cineasta: “Hi ha el 2030? Qui estarà treba-
lescent, Marta Borrell. Ai- Marroc i és un impacte un pla molt ambiciós de llant llavors en l’educació
xí ho explica el director: cultural molt fort. La Mar- l’ONU i la Unesco per serà la seva generació.” ■
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Cultura i Espectacles | 27
Avançament editorial
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

que quan l’estiu següent el planter de les

‘Trenes d’herba dolça’ tomaqueres digui “alimenta’m”, jo pugui

fer-ho. I quan faig un petó de comiat a les
noies a la porta de casa, els cavalls reni-
llen a la tanca demanant la galleda de gra
i les mallerengues criden des de la menja-
dora buida: “Alimenta’m a mi a mi a mi.
Alimenta’m a mi a mi a mi.” La falguera
de l’ampit de la finestra deixa caure les
frondes en una petició muda. Quan poso
la clau per a engegar el cotxe, comença a
piular: “Alimenta’m.” Cosa que faig. Es-
colto la ràdio pública tot el camí fins a la
facultat i dono gràcies que no sigui la set-
mana de la solidaritat.
Recordo les meves nenes al pit, la pri-
mera alletada, la xuclada llarga i profun-
da que bevia del meu pou més pregon,
que es tornava a omplir una vegada i una
altra, amb la mirada que ens intercanvià-
vem, la reciprocitat de mare i filla. Supo-
so que jo hauria d’agrair la llibertat de to-
ta aquella alimentació i preocupació, pe-
rò ho enyoro. Potser la bugada, no; però
la proximitat d’aquelles mirades, la pre-
sència del nostre amor recíproc són co-
ses a què costa dir adeu.
Comprenia que part de la meva tristor
TRENES D’HERBA DOLÇA per la partida de la Linden era perquè jo
Autor: Robin Wall Kimmerer. no sabia qui seria quan ja no fos conegu-
Editorial: Cossetània. da com “la mare de la Linden”. Però vaig
Pàgines: 414. tenir una mica d’alleujament d’aquella
Preu: 23.00 €. crisi, atès que també soc justament fa-
Robin Wall Kimmerer, mare, científica,
mosa per ser “la mare de la Larkin”. Però
professora universitària reconeguda i això també passarà.
membre activa de la nació de ciuta- Abans que marxés la meva filla petita,
dans Potawatomi. ‘Best-seller’ a ‘The la Larkin, ella i jo vam fer una darrera fo-
New York Times’ i a ‘The Washington guera de campament al costat de l’estany
Post’, i un dels deu millors assaigs de i vam mirar com sortien les estrelles.
la dècada, segons Literary Hub. – “Gràcies per tot això” –va xiuxi-
uejar–. L’endemà al matí tenia el cotxe
tot atapeït amb accessoris per al dormi-
tori i material d’estudi. El cobrellit que li
Com a botànica, Robin Wall havia fet abans que nasqués apareixia
L’autora nord-americana Robin Wall Kimmerer ■ COSSETÀNIA per un dels grossos cofres de coses im-
Kimmerer ha rebut formació

A
per respondre a preguntes bans que me n’adonés, i molt
abans que l’estany estigués a
sobre la natura amb les punt per a nedar-hi, havien mar-
eines de la ciència. Com a xat. La meva filla Linden va triar
deixar el petit estany i posar els peus a
membre de la nació l’oceà en una universitat de Redwoods,
Potawatomi, abraça la idea lluny de casa. Vaig anar a veure-la aquell
que les plantes i els animals primer semestre i vam passar una man-
drosa tarda de diumenge admirant les ro-
són els nostres mestres de ques a la platja Agate a Patrick’s Point.
més edat. A ‘Trenes d’herba Passejant per la platja, vaig veure un
palet verd i llis trenat de cornalina, igual
dolça’, Kimmerer uneix que una pel costat de la qual havia passat
aquestes lents del un moment abans. Vaig tornar enrere,
tot buscant per la platja fins que la vaig
coneixement per demostrar tornar a trobar. Vaig reunir els dos palets
que el despertar d’una i vaig deixar que jaguessin junts, brillant
consciència ecològica més molls al sol fins que la marea tornés i els
separés, alhora que n’allisava les vores
àmplia exigeix el rodolant i reduint els cossos. Tota la plat-
reconeixement i la ja era així per a mi, una galeria de bonics
palets separats els uns dels altres i de la
celebració de la nostra platja. L’actitud de la Linden a la platja
relació recíproca amb la era diferent. També ella redistribuïa, pe-
rò el seu mètode era situar el gris amb el
resta del món viu. Perquè basalt negre i el rosa al costat dels ovals
només quan podem sentir verd pi. La seva vista trobava noves pare-
les llengües d’altres éssers lles; la meva buscava les velles.
Ho havia sabut des de la primera vega-
som capaços de da que la vaig tenir als braços: a partir
comprendre la generositat d’aquell instant, la seva creixença l’allu-
nyaria de mi. La injustícia fonamental de
de la terra, i aprendre a ser pares és que, si fem bé la feina, el lli-
donar els nostres regals a gam més profund que rebem sortirà per
la porta tot fent adeu amb la mà. Pel camí
canvi. agafem una bona formació. Aprenem a
dir “passa-t’ho bé, amor” mentre ens mo-
rim per arrossegar-los a la seguretat un
altre cop. I contra tots els imperatius evo-
lucionistes de protegir el nostre patrimo-
ni genètic, els donem les claus del cotxe. I
la llibertat. És la nostra feina. I jo volia ser
una bona mare.
Estava contenta per ella, és clar, pre-
parada per a l’inici d’una nova aventura,
però estava trista per mi, mentre supor-
tava la tortura d’enyorar-la. Les amigues
que ja havien afrontat aquest tràngol
m’aconsellaven que recordés les parts
que no enyoraria gens ni mica de viure en
una casa plena de filles. M’alegraria reti-
rar-me de les nits de preocupació quan
les carreteres estan nevades, tot espe-
rant el so de pneumàtics al camí exacta-
ment un minut abans del toc de queda,
de les feines de la casa a mig acabar i de la
nevera que es buida misteriosament.
Hi havia dies que em llevava al matí i
els animals havien arribat a la cuina
abans que jo. La gata carei cridava des de
la seva perxa: “Alimenta’m!” I jo ho feia.
El de pèl llarg estava en silenci al costat
del seu bol amb mirada acusadora. La
gossa es llançava contra les meves cames
tota feliç i feia cara d’expectació. “Ali-
menta’m!” I jo ho feia. Tirava grapats de
civada i de nabius en un pot i remenava
cacau calent en un altre. Les noies baixa-
ven amb ulls de son i demanant aquell
treball de deures d’ahir a la nit. “Alimen-
ta’m!”, deien. I jo ho feia. Abocava les res-
tes a la galleda del compost de tal manera
prescindibles. Quan tot el que necessita-
va estigué entaforat al darrere, aleshores
va ajudar-me a carregar les meves coses a
la baca.
Després que descarreguéssim i deco-
réssim el dormitori de la residència i sor-
tíssim a dinar com si no passés res, vaig
saber que era el moment de la meva par-
tença. La meva feina estava enllestida i la
d’ella començava.
Vaig veure noies que acomiadaven els
pares amb un moviment dels dits, però la
Larkin va acompanyar-me fins a l’apar-
cament de la residència, on els ramats de
furgonetes encara buidaven les càrre-
gues. Sota la mirada de pares deliberada-
ment animats i mares amb expressió an-
guniejada, vam tornar a abraçar-nos i
vam vessar unes quantes llàgrimes som-
rients que totes dues pensàvem que ja
havíem exhaurit. En obrir la porta del
cotxe, ella va començar a allunyar-se i va
cridar fort:
—“Mama, si et poses a plorar incon-
trolablement a l’autovia, si us plau atura
el cotxe!”
L’aparcament sencer va posar-se a
riure, i aleshores tots vam quedar allibe-
rats.
No em van caldre Kleenex ni el carril
d’emergència. Al capdavall, no me n’ana-
va a casa. Podia gestionar el fet de dei-
xar-la a la universitat, però no volia tor-
nar a una casa buida. Ni tan sols els ca-
valls hi eren, i la vella gossa de la família
havia mort aquella primavera. No hi hau-
ria cap comitè de benvinguda [...].
28 | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

Apunts 23 Dissabte
23 de gener del 2021
Sants
Beat Francesc Gil de Frederic, màrtir;
Idelfons, arquebisbe de Toledo; Severià,
màrtir, i Emerenciana, verge i màrtir.

El temps www.elpuntavui.cat/serveis/eltemps Efemèrides Jordi Soler i Toni Strubell

SURT ES PON NOVA CREIXENT PLENA MINVANT

8.10 h 17.55 h 11 febrer 20 gener 28 gener 4 febrer

El temps d’avui Demà Temperatures i pluges

Temperatures Pluges (l/m2 )
Abans-
Màx. Mín. Ahir
ESTACIÓ d’ahir
Amposta 17.5 9 0.9 0
Banyoles 15.1 7 2.9 0
Barcelona
Barcelon 15.7 8.1 5.3 0
Berga 6.3 2.1 13.2 0
Cabrils 15.2 8.2 6.5 0
El Perelló 15.4 8.2 3.2 0
El Vendrell 15.5 6.6 7.7 0.1
Girona 15.5 5 0.8 0
La Bisbal d’Empordà 15.3 6.1 2.7 0
Isobàric d’avui La Seu d’Urgell 9.5 2.7 6 0.5
al migdia Lleida 10.8 5.2 5.8 0.2
980 Òdena 12.2 3.8 3.5 0.1
985 왘1922. Insulina contra la diabetis. A la ciutat canadenca
Olot 12.2 4.9 7 0
990 de Toronto, Leonard Thompson (a la fotografia) es va convertir en
Roses 15.6 8.8 2.9 0
el primer ésser humà que rebia una injecció d’insulina per com-
D Sabadell
Sabad 12.8 8.1 5.4 0 batre la diabetis. Sis mesos abans, els científics canadencs Frede-
D Tarragona
Tarragon 15.4 7.4 5.6 0
99

1000
rick Banting i Charles Best havien obtingut d’animals de laborato-
0

D A
Tàrrega 11.8 4.3 2.9 0 ri la proteïna del pàncrees que causa els símptomes de la diabe-
D
100 1000
5
Ulldemolins 11.7 4.7 3.1 0 tis, la insulina. Aplicant-la a animals malalts, es van curar, i es va
1010 Vallirana 13.4 6.7 4.9 0 demostrar així que la manca d’insulina, responsable de metabo-
1015
10 Vielha 7.6 -0.1 12.7 0 litzar els sucres, provocava la diabetis. El 1923, aquesta proteïna ja
l’Alguer 20
5
102

Vila-rodona 13.1 6 5.9 0 era un producte fàcil d’adquirir. / Imatge: www.setcelebs.com

Alacant 21 8 왘1516. Mor a Madrigalejo (Extremadura) Ferran II el Catòlic,

Temperatures més baixes Andorra

Castelló de la Plana
2
14
-3
7
rei de Catalunya-Aragó.
왘1641. Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya,
Palma
accepta la sobirania del rei Lluís XIV de França.
Fins a darrera hora del matí el cel estarà serè o poc ennuvolat per núvols alts, tret del vessant 17 11
sud del Pirineu i el Prepirineu Occidental, on estarà mig o puntualment molt ennuvolat. A 왘1896. A Würzburg (Alemanya), Wilhelm Röntgen pronuncia
Perpinyà 12 4
partir de llavors la nuvolositat augmentarà progressivament d’oest a est i quedarà molt en- una conferència davant de la Societat de Física i Medicina per
València 21 12
nuvolat o cobert. Fins al migdia no es descarta precipitació feble al vessant sud del Pirineu divulgar el descobriment dels raigs X. En el transcurs de la
Berlín 11 2 conferència, Röntgen fa una radiografia a la mà de l’anatomis-
occidental. A partir de llavors se n’espera a la meitat oest, sobretot al nord, i és possible a la Brussel·les 9 2 ta Albert von Kölliker. És immediatament revelada i presenta-
resta del territori. Temperatures entre lleugerament i moderadament més baixes.
Londres 8 -1 da als assistents, i genera una gran sorpresa. La notícia
La mar: Forta maror amb àrees de maror a tota la zona marítima. Madrid 11 4 d’aquest sensacional descobriment és transmesa ràpida-
Demà: De matinada la nuvolositat minvarà ràpidament i al matí quedarà serè o poc ennuvo- París 9 4 ment a tot el món.
lat per algun núvol alt i prim. Malgrat això, durant tota la jornada es mantindrà mig o a esto- Praga 12 1 왘2001. Entra en vigor a l’Estat espanyol la nova llei d’estran-
nes molt ennuvolat al nord-oest. Per altra banda, a partir de mitja tarda la nuvolositat aug-
Roma 15 12 geria.
mentarà de sud-oest a nord-oest i deixarà el cel mig o molt ennuvolat arreu. Fins al migdia és 왘2013. El Parlament de Catalunya aprova la declaració de
possible alguna precipitació al Pirineu. Temperatura mínima similar i màxima semblant o sobirania que obre un procés cap a l’autodeterminació a tra-
lleugerament superior. Temperatures d’ahir i precipitacions vés d’un referèndum.
d’abans-d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores.

A D
Sol Clarianes Núvols alts Ruixats Pluja Ennuvolat Tempesta Pedra Neu Vent fluix Moderat Fort Calitja Boirina Boira Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta maror Càlid Oclús Fred Anticicló Depressió El joc
GROSSA DV. ONCE BONOLOTO
L’horòscop www.elpuntavui.cat/serveis/horoscop Sorteig 22 de gener Sorteig 22 de gener Sorteig 22 de gener
09643 67023 04 20 28
ÀRIES 21/03-20/04 TAURE 21/04-20/05 BESSONS 21/05-21/06 CRANC 22/06-22/07 número
09643 ............................. 50.000
euros Sèrie 099
número euros
39 41 45
Complementari Reintegrament
Ara mateix necessites sentir Recordaràs algú amb qui Sovint et comportes de ma- Aixecaràs passions, però vigi- 09642 ................................ 5.000 67023 sèrie 099 ...... 9.000.000
que t'estimen. Al costat de la temps enrere no et vas por- nera egoista en l'amor. Això la: pots enamorar-te d'una 09644 ................................ 5.000 67023 ............................. 30.000 10 3
terminacions euros 7023.......................................... 500 Guanyadors euros
teva parella no tindràs cap tar gaire bé. Encara ets a avui et pot portar a discutir persona molt complicada 9643 ......................................... 500 023 ............................................... 50 6 0 Pot
dubte dels seus sentiments. temps de posar-hi remei. amb la persona estimada. que et pot desordenar la vida 643 ............................................... 50 23 ...................................................... 6 5+C 0 0,00
43 ..................................................... 6 3..........................................................3 5 50 5.224,80
3 (1r reintegrament) ...................3 Números addicionals (amb 4 3.495 39,45
LLEÓ 23/07-23/08 VERGE 24/08-23/09 BALANÇA 24/09-23/10 ESCORPIÓ 24/10-22/11 1 (2n reintegrament)...................3 la seva sèrie) premiats 3 67.840 4,00
Deixa't guiar pels que t'esti- Et capfiques massa en tu i els El que senti el teu cor que ho Noves il·lusions en el terreny 7 (3r reintegrament)...................3 amb 100.000€:
20916 sèrie 091 30809 sèrie 047
men. No et tanquis als can- teus problemes. Observa bé expressi la teva boca, veuràs sentimental poden omplir el 43157 sèrie 099 66644 sèrie 065
vis, et portaran a créixer com al teu voltant i veuràs que hi que aquella persona ho teu cor. Intenta portar la ini- TRIO 70824 sèrie 056 96820 sèrie 036
a persona. ha moltes coses bones. agraeix i t'ho recompensa. ciativa i evita la vergonya. Sorteig 22 de gener Premis de 600€ a les cinc PRIMITIVA
647 xifres sense sèrie
Sorteig 21 de gener
SAGITARI 23/11-21/12 CAPRICORN 22/12-20/01 AQUARI 21/01-18/02 PEIXOS 19/02-20/03 EL GORDO 08 14 31
EUROMILLONES
Prepara una reunió familiar. Dia per revisar l'estat dels Trobaràs l'estabilitat que et Mostra interès per la persona Sorteig 17 de gener 42 43 44
Els teus tenen moltes de ga- teus estalvis. Si no controles cal al costat de la teva parella. que t'agrada, si no, tot s'aca- Sorteig 22 de gener 07 08 10 Complementari Reintegrament
nes de passar una llarga es- les teves despeses pots tenir Això et donarà tranquil·litat i barà. Fes un esforç i tingues 08 16 42 17 24 20 4
tona amb tu. problemes econòmics. et farà sentir molt feliç. un detall romàntic amb ella. 44 47 Reintegrament Jòquer: 8514098
Estrelles 6-7 1 Guanyadors euros
Guanyadors euros Guanyadors euros 6+R 0 Pot
5+2 1 80.566.353 5+1 0 Pot 6 0 Pot
5+1 1 797.451,00 5+0 3 44.851,90 5+C 4 62.992,30
5+0 2 93.188,72 4+1 29 843,61 5 151 3.615,45
4+2 35 1.658,63 4+0 342 83,46 4 9.479 93,04
4+1 722 148,11 3+1 1.189 27,43 3 190.862 8,00
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021 | Apunts | 29
Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Sudoku Nekane Igande

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Encreuats Miquel Sesé (10.255) www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Solucions d’ahir
Horitzontals: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Verticals: Sudoku
1. Moure la ban- 1. Tapis o tanquis
dera a dreta i a 1 algun conducte.
esquerre. Ple de Habitant blau del
cara. 2. Conjunt 2 desert. 2. Ingenu
de cartes juga- 3 estil pictòric. Inci-
des en una volta. tant o posant en
Batudes agríco- 4 acció. Article ben
les. Algun de femení. 3. El con-
vosaltres. 3. És 5 tracta a preu fet.
entre tac i tac. 6 Van ser membres
Torna a dir o a d’ETA. 4. Just ara
fer. Adorador 7 mateix. Retribu-
d’altres déus. 4. ció a percebre.
Pompes, osten- 8 Sistema de filoso-
tacions. Perdíem fia hindú. 5. La
la nostra vida. 5.
9 primera. Impreg-
Mig diàmetre. 10 nant de iode per
Van sobre rodes tot arreu. La més
sense cap difi- 11 popular. Un dit
cultat. La dolça amputat. 6. El
companya del 12 descrigui exacta-
mató. Zero. 6. El 13 ment. Mol bonica
càrrec d’imam. per la cara. Miler
Consonant que 14 de romans. 7. Una
fa befa. El déu corda gruixuda
romà casolà. 7. d’espart. Perdrà
Arriben de sobte. Mancat de justícia. S’aferra a les el seu equilibri. Vocals que ens criden l’atenció. 8.
faldilles de sa mare. 8. Un dels rumbs de la famosa Cotxe britànic inassequible de preu. M’ho conec
rosa. Cridòria. Exèrcit republicà irlandès. 9. La ma- molt bé. Seguíssim les instruccions. 9. L’únic
mella de ma germana gran. Sèrie de sons harmò- home sense melic. Ho fa, sí, realitzi. Text inacabat.
nics. Prefix repetitiu. 10. Alguna a les tretze hores. 10. La segona a classe de música. Bosc d’oms. Pro-
Progenitor. Períodes històrics. 11. Pati interior por- var de trobar o de descobrir. 11. Bastant desplaent
ticat. Privar d’òrgans reproductors. Inicial del al tacte. Revinguda de les aigües. Pronom català o
burro. 12. Tanca el bar. Invent que va sortir rodó. O cognom xinès. 12. Pàrquing. Abandonar en una
sense aigua o sense quilos. Oficial turc. 13. Escollí illa deserta. Nascuts a Riad. 13. Trineu només apte
Encreuats (10.254)
per a un fi determinat. Emblanquinat, pintat de per a les baixades. Es diu a banda, al teatre. Pot
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
blanc. 14. Difusor de trama de fil. Actua sense dir ni ser noble, rar o inert. 14. Em causa un viu plaer de 1 C E P A D E S E S C AM P
piu. Disminueixi la superfície lliure de les veles. veure. Es tregui totes les puces del damunt. 2 O G I V A I E N A T E A
3 S O C A R R A R P L A T O
4 T A L I E M A I L A R

6 diferències Soler Escacs Joan Segura (18.654)

5 O I R E V E N T U A L O
6 S O AM E S U R A T I S
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
7 A D E U L A V A A R N A
8 A R R E L I C O N E S
Blanques juguen i guanyen. El rei negre al 9 A N O T I C A P O D A R
10 U T S N U I A T R I A
centre no es troba en condicions de resistir 11 R I MA N T A D A C U B
l’atac letal de l’adversari. però les blanques 12 T O V A T A B A R D S I
13 A B E L L E R G A E L I C
han de jugar amb precisió per evitar la 14 R I S S A T P I S C I N A
reacció de les negres.
Escacs (18.653)

尷居尻居尯居 居
1.DxP + - RxD;
2.T5T mat.

居屃就 居屃尲
6 diferències
屃居 居屃居屃居
居 居 尽 居
居 尾局居屃尵
居 居 居 居
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi
ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al
屄层屄居 居 居 A la secció de serveis del web
www.elpuntavui.cat/serveis/e
ntreteniments.html, dins
9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetir
tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
居 尮尸居尸居 Entreteniments, hi trobareu
més jocs interactius

tv locals
Betevé
08.00 Catakrac. 09.50 Va passar
aquí. 10.20 Deuwatts. 10.50
Selecció btv notícies 73. 11.15
#aranèsoc. 11.25 Ciutadà Novell.
12.10 Cròniques de Barcelona.
La pesta negra a Barcelona. 12.40
Slow BTV. 13.00 Arxiu BTV. 14.00
BTV Notícies migdia. 14.25 Va
passar aquí. 14.50 La cartellera.
15.25 Cinefílies. El séptimo sello.
116737-1236384L
20.25 BTV Esports. 21.15 La família dia: L’entrevista. 12.00 L’Ebre Triple. 11.30 Aventura’t. 12.00 l’Eix. 22.00 Temporada impossible.
Barris. 22.15 Última sessió. Solo notícies cap de setmana. 12.30 Gaudeix la festa. 12.30 La mar de 23.30 Teló de fons. 00.00 Torna-la a
el fin del mundo. Després de dotze L’Ebre al dia: L’entrevista. 13.00 bé. 13.00 Saló de plens. 13.45 tocar, Sam. 00.30 Gaudeix la festa.
anys d’absència, un escriptor torna L’Estret de Magallanes: L’agenda. Eix27. 14.00 La setmana. 15.00 01.30 Aventura’t.
al seu poble natal per anunciar a la 14.00 El mirador. 15.30 L’Ebre Auditori. 16.00 Som-hi. 17.00 Dorsal
seva família que s’està morint. 23.50 notícies cap de setmana. 16.00 12. 18.00 Bàsquet en joc. 20.30
Barcelona... i acció. El Lobo. Narra The Weekly Mag. 18.00 En joc. CV Som-hi. 21.30 La mar de bé. 22.00 Lleida TV
la història de Mikel Lejarza, àlies el Roquetes-CV Aula. 19.30 L’Estret La setmana. 23.00 Saló de plens. 08.00 Diari de Nit-Notícies. 09.00
Lobo, un agent dels serveis secrets de Magallanes: L’agenda. 20.30 23.45 Eix27. 00.00 Auditori. Diari de Nit-La tertúlia. 10.00
que va aconseguir infiltrar-se en la NEX Cap de setmana. 21.00 L’Ebre Sindicats. 10.30 ... i bona lletra.
banda terrorista ETA, entre 1973 i notícies cap de setmana. 21.30 11.30 Territori contemporani.
El 9 TV

Després de 10 anys a Terra Santa,
un cavaller torna a la seva pàtria
acompanyat del seu escuder i d’una
presència estranya, la mort. 17.00
La historia del cine: una odisea.
El triunfo del cine americano. 18.05
Slow BTV. 18.25 Deuwatts. 18.55
Feeel. 19.25 Doc’s. 20.00 BTV
Notícies vespre. 20.20 El temps.
1975. 01.55 La cartellera. Fem salut. 22.00 El mirador. 23.30 12.00 Torna-la a tocar, Sam. 12.30
L’Ebre digital. 00.00 Misteris. 02.00 09.00 Angle obert. 10.00 El 9 Gaudeix la festa. 13.00 Diari de
En joc. CV Roquetes-CV Aula. Informatiu/El 9 magazín. 12.30 ... i Nit-Magazine. 14.00 Teló de fons.
Canal Terres de l’Ebre bona lletra. 13.30 Camins de l’Eix. 14.30 DiS. 15.00 El debat de Lleida
09.00 Fem salut. 09.30 Tot 14.00 Torna-la a tocar, Sam. 14.30 activa. 16.00 The Weekly Mag.
l’esport. 10.00 L’Ebre notícies cap TAC12 Sant Vicenç a Prats de Lluçanès. 18.00 Bàsquet en joc. 20.00 Estiu
de setmana. 10.30 L’Ebre al dia: 08.00 Notícies 12. 08.30 Saló de 15.30 Teló de fons. 16.00 The Weekly 2020. 20.30 NEX Cap de setmana.
L’entrevista. 11.00 L’Ebre notícies plens. 09.15 Eix27. 09.30 Gaudeix Mag. 18.00 Bàsquet en joc. 20.30 21.00 The Weekly Mag. 23.00
cap de setmana. 11.30 L’Ebre al la festa. 10.00 La setmana. 11.00 Notícies en xarxa. 21.30 Camins de Bàsquet en joc.
 |
30 Apunts | EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021

La televisió www.elpuntavui.cat/canals/generes/televisio

La graella Pel·lícula Esports

TV3 Cinema a casa w Sense qualificar / H Dolenta / HH Regular / HHH Bona / HHHH Molt bona 8TV
PEL·LÍCULA HORA CADENA CRÍTICA PÚBLIC GÈNERE DIRECTOR INTÈRPRETS
07.02 RAC1. 09.52 Televenda. 12.59 Robin
06.00 Notícies 3/24
Food. 15.50 Barcelonautes. 16.22 Cine. César
11.25 Adolescents XL. Amb Roger Una pandilla alucinante (1987) 09:56 Param. HHH HHH Terror Fred Dekker Andre Gower, Robby Kiger y Cleopatra. 18.38 Cine. Cómo sobrevivir a la
Carandell i Juliana Canet.
Dos superpolicías (1977) 11:35 Param. HH HH Comèdia Enzo Barboni Terence Hill, Bud Spencer familia. 20.30 Tatort: la inspectora Lindholm.
Selecció de les entrevistes
Tigre negro, leones blancos. 22.02 Los pequeños
més destacades i els millors Dos superpolicías (1977) 11:35 Param. HH HHH Comèdia Enzo Barboni Terence Hill, Bud Spencer asesinatos de Agatha Christie . El misterioso
moments del programa Gran duelo al amanecer (1972) 12:45 Trece HH HH Western Giancarlo Santi Lee Van Cleef, Alberto Dentice caso de Styles / Albert Major hablaba demasiado.
que s’emet diàriament a 01.25 Televenda.
l’emissora de Catalunya Más fuerte, muchachos (1972) 13:50 Param. HH HH Comèdia Giuseppe Colizzi Terence Hill, Bud Spencer
Ràdio La niña de la selva (2011) 14:45 Trece HH HH Drama Roland S. Richter S. Kunkat, T. Kretschmann LA1
12.20 Clipping. El realitzador Jordi Zathura. Una aventura... (2005) 15:10 #0 HH HH Aventura Jon Favreau Tim Robbins, Josh Hutcherson
Lops, el bandautor El Petit 06.00 Noticias 24 horas. 10.15 MasterChef
de Cal Eril i el periodista Súper Papá Oso (2019) 15:25 Clan HH HH Animació Wang Qi Junior. 13.30 Audiencia abierta. 14.00
Jordi Nopca són tres dels Año uno (2009) 15:30 Neox HH HHH Aventura Harold Ramis Jack Black, Michael Cera L’informatiu. 14.30 Corazón. 15.00 Telediario
protagonistes del programa Contact (1997) 15:30 laSexta HH HH Ciència ficció Robert Zemeckis J. Foster, M. McConaughey 1. 16.00 Sesión de tarde. Se busca niñera 17.30
d’aquesta setmana Sesión de tarde. Los médicos y yo 19.00 Cine
12.55 Batalla monumental.
Turbo (2013) 15:40 Disney HHH HHH Animació David Soren de barrio. Esto es un atraco 21.00 Telediario 2.
Concurso amb Roger de Els crims de Split. El... (2016) 15:40 TV3 HH HH Drama Michael Kreindl N. Rahmanian, L. Kudrjawizki 21.30 Informe semanal . Biden frente al legado
Gràcia. Col·laboran Candela Timeline (2003) 15:45 Cuatro HH HHH Ciència ficció Richard Donner Paul Walker, Frances O’Connor de Trump / Memoria y leyenda de Berlanga. 22.00
Figueras i Ivan Medina Cine. La buena esposa. 23.30 Cine. Mr. Holmes.
Hollywood, Departamento... (2003) 15:50 Param. HH HH Comèdia Ron Shelton Harrison Ford, Josh Hartnett 01.05 Cine. La fiesta de Hanna.
13.50 Zona zàping
14.30 Telenotícies migdia Se busca niñera (2018) 16:00 La 1 HH HH Romàntica Heidi Kranz Ruby O. Fee, Marc Schöttner
15.40 Tarda de cine. Els crims de Cambiadas al nacer (2020) 16:00 Antena 3 HH HH Thriller Ben Meyerson Lindsay Hartley, Hannah Barefoot
LA2
Split. El dimoni de Split.
César y Cleopatra (1945) 16:22 8tv HH HHH Històrica Gabriel Pascal Claude Rains, Vivien Leigh 08.00 Los conciertos de La 2. 09.25 Odiseas
Quan apareix un cadàver volcánicas. Las puertas del infierno. 09.55
al port de Split, tot indica ¡Por fin solos! (2012) 16:47 #0 HH HH Comèdia Lawrence Kasdan Diane Keaton, Kevin Kline
Agrosfera. 10.25 Para todos La 2. 11.00 La
que es tracta d’un intent de Los médicos y yo (2014) 17:30 La 1 HH HH Comèdia Oliver Schmitz Dana Golombek, Nina Gummich 2 express. 11.25 El hombre y la tierra: fauna
robatori
Doble embarazo (2015) 17:40 Antena 3 HH HH Thriller Lee Friedlander Mollee Gray, Brittany Curran ibérica. 12.25 Jara y sedal. 12.55 Tendido cero.
17.15 Tarda de cine. Adolescent 13.40 Perseguint cognoms. 14.10 5 dies a....
i desapareguda. Una La iglesia de Paloma ... (2014) 17:45 Trece HH HH Western Bob Thielke Tom Berenger, Greyston Holt
14.35 Noms propis. 15.05 Espacios naturales:
adolescent desapareix durant El mosquetero (2001) 17:50 Cuatro HH HH Aventura Peter Hyams J. Chambers, C. Deneuve huellas trashumantes. La Cañada de las Merinas.
una festa
Juego de asesinos (2011) 18:05 Param. HH HH Acció Ernie Barbarash JC Van Damme, S. Adkins De las montañas. 15.35 Saber y ganar fin de
18.45 No tenim vergonya semana. 16.20 Grandes documentales . Italia
19.05 Persona infiltrada. David Cómo sobrevivir a la familia (1992) 18:38 8tv HH HH Comèdia Ted Kotcheff Tom Selleck, Don Ameche
salvaje. Los grandes depredadores / Italia salvaje.
Fernàndez és el famós Fiesta de empresa (2016) 18:45 Neox HHH HHH Comèdia Josh Gordon Jennifer Aniston, Jason Bateman Los grandes depredadores. 17.55 Jardines con
convidat en aquest El caso del bebé... (2017) 19:20 Antena 3 HH HH Thriller Andreas Senn R. Wiesnekker, M. Droste historia. Tenerife. Jardín de Aclimatación de La
programa Orotava. 18.30 Las rutas d’Ambrosio. Comarca
20.00 Atrapa’m si pots El virginiano (2014) 19:30 Trece HH HH Western T. Makowski Trace Adkins, Brendan Penny
vaqueira. 19.25 8 días que marcaron la historia
21.00 Telenotícies vespre. El patrullero: Patrulla... (2008) 20:05 Param. HH HH Acció Isaac Florentine JC Van Damme, S. Lord de Roma. El renacimiento de Roma. 20.15
Amb Ramon Pellicer i Noche loca (2010) 20:30 Neox HHH HHH Comèdia Shawn Levy Steve Carell, Tina Fey España entre el cielo y la tierra . El refugio del
Cristina Riba. Esports: Artur sol / La dama del Mediterráneo. 21.55 El cine
Peguera. The Salvation (2014) 20:45 Trece HH HHH Western Kristian Levring Mads Mikkelsen, Eva Green
de La 2. Todo pasa en Tel Aviv 23.30 La noche
22.05 Preguntes freqüents. Amb Las vacaciones de Mr. Bean (2007) 21:21 Disney HH HH Comèdia Steve Bendelack R. Atkinson, S. Pemberton temática . Poder y paranoia en el Tercer Reich /
Cristina Puig. Col·laboran Animals united (2010) 21:30 Clan HHH HHH Animació Reinhard Klooss, Holger Tappe Hitler en París. 01.30 Los bots del dinero. 02.30
Quico Sallés i Pilar Rahola. El nacimiento de Charlot. 03.30 Cine. American
Anàlisi de la realitat catalana Todo pasa en Tel Aviv (2018) 21:55 La 2 HHH HHH Comèdia Sameh Zoabi Kais Nashif, Lubna Azabal
Jesus. 04.20 Postcards & Memories.
que combina la informació Colombiana (2011) 22:00 Param. HHH HHH Acció Olivier Megaton Zoe Saldana, Jordi Mollà
més rigorosa amb l’humor i xXx (2002) 22:00 #0 HH HHH Acció Rob Cohen Vin Diesel, Asia Argento ANTENA3
l’entreteniment, i que dona
veu als protagonistes
La buena esposa (2016) 22:00 La 1 HHH HHH Drama Björn Runge Glenn Close, Jonathan Pryce 06.00 Minutos musicales. 07.00 Pelopicopata
01.30 Notícies 3/24 La intervención (2019) 22:00 Cuatro HH HH Acció Fred Grivois Alban Lenoir, Olga Kurylenko 08.30 Los más.... 12.30 Cocina abierta con
04.00 Rumba a l’estudi Intocable (2011) 22:10 Neox HHH HHH Comèdia Olivier Nakache François Cluzet, Omar Sy Karlos Arguiñano. 13.50 La ruleta de la suerte.
05.00 Folc a l’estudi 15.00 Antena 3 Noticias 1. 15.45 Deportes. 15.55
Northmen. Los vikingos (2014) 22:30 Trece HH HH Acció Claudio Fäh Ed Skrein, Charlie Murphy El tiempo. 16.00 Multicine. Cambiadas al
Mr. Holmes (2015) 23:30 La 1 HHH HHH Drama Bill Condon Ian McKellen, Milo Parker nacer 17.40 Multicine. Doble embarazo 19.20
SUPER 3 / 33 La sombra del reino (2007) 23:55 Cuatro HH HH Acció Peter Berg Jamie Foxx, Chris Cooper Multicine. El caso del bebé desaparecido 21.00
Antena 3 Noticias 2. 21.45 Deportes. 21.55 El
08.10 La Franny i les sabates La dama de Shanghái (1947) 23:58 #0 HHH HHH Drama Orson Welles Rita Hayworth, Orson Welles tiempo. 22.10 El juego de los anillos. 03.00
màgiques
08.32 El Mic i els seus amics
Van Damme’s inferno (1999) 00:00 Param. HH HH Acció John G. Avildsen JC Van Damme, P. Morita Live Casino. 03.45 Play Uzu Nights.
09.00 Manduka El martillo de los dioses (2013) 00:00 Trece HH HH Acció Farren Blackburn Charlie Bewley, Clive Standen CUATRO
09.20 Perduts a Oz El negociador (1997) 00:20 Neox HH HHH Acció Thomas Carter Eddie Murphy, Kim Miyori
10.02 El Pat Noel 07.00 Mejor llama a Kiko. 07.30 El zapping de
La fiesta de Hanna (2008) 01:05 La 1 HH HH Drama Peter Weissflog D. Körner, D. Hollinderbäumer
10.25 Pat, el gos: el Caputxet surferos: lo mejor. 08.30 Malas pulgas 10.05
10.30 Pat, el gos 1911 (2011) 01:35 Param. HH HH Acció Li Zhang, J. Chan Jackie Chan, Winston Chao Fogones lejanos. Taiwán. 11.00 Callejeros
11.00 La família del Super3 viajeros 12.00 Planes Cuatro. 12.45 Viajeros
11.26 Oddbods Cuatro. Moscú y San Petersburgo. 14.00 Cuatro al
12.01 Els germans Kratt día. 15.00 Noticias Deportes Cuatro. 15.20 Deportes
12.44 Els pingüins de Madagascar Cuatro. 15.30 El tiempo. 15.45 Home cinema.
13.29 Robin Hood, el trapella de Timeline 17.50 Home cinema. El mosquetero
Sherwood 19.50 Cuatro al día. 20.50 Deportes Cuatro.
14.14 La Pantera Rosa 21.10 El tiempo. 21.20 First Dates. 22.00 El
14.51 El xai Shaun blockbuster. La intervención 23.55 Cine Cuatro.
15.30 Herois amb cua La sombra del reino 01.45 Callejeros
La 1 22:00h La 2 21:55h
15.55 Sam Fox: Aventures
extremes TELE5
16.20 Spirit, cavalcant en
06.00 I love TV: lo mejor. 07.05 Mejor llama a
llibertat
Kiko. 07.35 Love is in the air. 11.30 Más que
17.06 Jo, Elvis Riboldi
coches. 12.20 Got Talent España. Momentazos.
17.40 Quin crac, l’Angelo!
13.30 Socialité. 15.00 Informativos Telecinco.
18.10 L’Alícia i en Lewis
15.40 Deportes. 15.50 El tiempo. 16.00 Viva
18.55 Prodigiosa: Les aventures
la vida. 21.00 Informativos Telecinco. 21.45
de Ladybug i Gat Noir
Deportes. 21.55 El tiempo. 22.00 Sábado deluxe.
19.38 Pat, el gos
02.30 El horóscopo de Esperanza Gracia.
20.13 Gos pudent
20.38 Mike el magnífic LA SEXTA
21.27 La Pantera Rosa La buena esposa Todo pasa en Tel Aviv
21.55 Còmics. 09.00 Crea lectura. 09.15 Zapeando. 10.45
Regne Unit, Suïssa, Estats Units, 2016. D: Björn Runge. I: Glenn França, Bèlgica, Luxemburg , Israel, 2018. D: Sameh Zoabi. I: Kais
Amb Joan Gracia, Carles Equipo de investigación. 14.00 La Sexta noticias
Close, Jonathan Pryce. Nashif, Lubna Azabal.
Sans i Paco Mir, el Tricicle 1ª edición. 15.00 La Sexta deportes. 15.15 La
23.05 De bon humor Darrere de Joe Castleman, un prestigiós novel·lista, El Salam, de 30 anys, que viu a Jerusalem, treballa Sexta meteo. 15.30 Cine. Contact. 18.00 Cine.
00.45 Rumba a l’estudi hi ha Joan Castleman, una bona esposa. Joan fa en el set de la famosa telenovel·la palestina Crema Aterrizaje forzoso. 19.00 Cine. Cerberus. 20.00
01.45 Còmics quaranta anys que sacrifica els seus somnis pel Tel Aviv. Cada dia, per arribar als estudis de televi- La Sexta noticias 2ª edición. 20.45 La Sexta
02.50 De bon humor seu matrimoni, però ha arribat al límit. sió, ha de passar per un estricte control israelià. meteo. 20.55 La Sexta deportes. 21.00 La Sexta
04.30 Rumba a l’estudi Noche. 02.30 World Poker Tour.
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
Les necrològiques
Aiguafreda
Hortènsia Brunet Casals. 97
anys. Avui, a 2/4 de 12 del matí, a la
parròquia de Santa Maria.
Artés
Luís Jiménez Martínez. 64
anys. Avui, a les 12 del migdia, a la
parròquia.
Badalona
Antonia Escudero Pérez.
Avui, a 3/4 de 10 del matí, al tanatori.
Carme García Vidal. Avui, a 3/4
d’1 del migdia, a l’oratori del tanatori.
José Jiménez Fernández.
Avui, a 2/4 de 4 , al tanatori.
Joan Manich García. Avui, a 1/4
de 3 de la tarda, al tanatori.
Araceli Quintana Herrera.
Avui, a 2/4 d’11 del matí, al tanatori.
Bartolomé Ramírez Pérez.
Avui, a les 12 del migdia, al tanatori.
Manuel Romera Domínguez.
Avui, a les 9 del matí, al tanatori.
Benigna Santibáñez Mohe-
dano. Avui, a 2/4 de 2 del migdia, a
l’oratori del tanatori.
Barberà del Vallès
Carmen Castellanos Machu-
ca. 85 anys. Avui, a 2/4 de 4 de la tar-
da, a la parròquia de Santa Maria.
Barcelona-Collserola
Perfecto Prada Casanova. 67
anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.
Barcelona-les Corts
Joana Araujo Ruiz. 87 anys.
Avui, a 2/4 de 9 del matí.
Jordi Fàbregas Canadell. 69
anys. Avui, a les 2 de la tarda.
Juanmi Fernández Villar. 54
anys. Avui, a 1/4 de 9 del matí.
Carme Gil Pagès. 84 anys. Avui,
a les 11 del matí.
Matilde Lascorz Bres. 100
anys. Avui, a 2/4 de 2 del migdia.
Mauricio Moreno Molina. 83
anys. Avui, a 2/4 de 10 del matí.
Antonio Pérez Chillón. 90
anys. Avui, a 2/4 d’1 del migdia.
Concepció Pombo Patino. 85
anys. Avui, a la 1 del migdia.
Ramon Rodríguez Montoliu.
84 anys. Avui, a 2/4 de 12 del matí.
Joaquina Soler Hernández.
90 anys. Avui, a les 10 del matí.
Antònia Tudela Romero. 82
anys. Avui, a 2/4 de 3 de la tarda.
Rosa Turró Oviedo. 78 anys.
Avui, a les 12 del migdia.
Agustí Ventura i Parcerisa.
96 anys. Avui, a les 09.10 del matí.
BCN-Ronda de Dalt
Antonio Arias Manzaneque.
67 anys. Demà, a les 11 del matí.
Ana Bonet Serrano. 58 anys.
Demà, a les 4 de la tarda.
Francisca Castillero Gallar-
do. 96 anys. Avui, a 2/4 de 5 de la tar-
da.
M. Teresa García Domínguez.
74 anys. Demà, a les 12 del migdia.
Antonio Gil Lama. 67 anys. Avui,
a la 1 del migdia.
Antero Gil Ortega Parraga.
88 anys. Demà, a les 10 del matí.
Antonia Godoy Carmona. Va
morir als 85 anys. Sense cerimònies.
Amparo Granero Cebrián. 96
anys. Avui, a les 10 del matí.
Ana Hermosa García. 96 anys.
Demà, a 2/4 d’1 del migdia.
Edelmiro López Arias. 77 anys.
Avui, a 2/4 d’11 del matí.
Gerardo López López. 76 anys.
Avui, a 2/4 de 2 del migdia.
Piedad López Muñoz. 88 anys.
Demà passat, a 2/4 de 12 del matí.
Rosario López Toiran. 61 anys.
Avui, a les 11 del matí.
Andrés Martínez García. 90
anys. Demà, a 2/4 de 2 del migdia.
Aurelio Martínez Guerrero.
88 anys. Demà, a 2/4 de 12 del matí.
Juan Manuel Mena Fernán-
dez. Va morir als 83 anys. Sense ce-
rimònia.
Antonia Morales Rojas. 83
anys. Avui, a 2/4 de 4 de la tarda.
Isabel Oñate San Nicolas. 95
anys. Avui, a les 3 de la tarda.
Joana Pérez Castillo. 94 anys.
Avui, a les 4 de la tarda.
Dolors Puig Mestres. 94 anys.
Avui, a 2/4 de 10 del matí.
Jaume Ramon Abulí. 65 anys.
Demà passat, a 2/4 de 10 del matí.
Carmen Sánchez Rubio. 56
anys. Demà, a les 9 del matí.
Rosa Solduga Sabatè. 89 anys.
Avui, a les 9 del matí.
Laureana Vera Pareja. 80
anys. Demà, a la 1 del migdia.
BCN-Sancho de Ávila
Josep Lluís Agüerri Navarro.
77 anys. Avui, a la 1.50 del migdia.
Maria Berroy Fernández. 70
anys. Avui, a les 11.10 del matí.
M. Montserrat Bieto Puig. 90
anys. Avui, a 2/4 d’1 del migdia.
Ascensión Carrasco Real. 91
anys. Avui, a 3/4 d’1 del migdia.
Antonio Cebollero Cebollero.
83 anys. Avui, a la 1.25 del migdia.
Juan Cilveti Lecumberri. 90
anys. Exèquies, avui, a les 09.20 del
matí, a Sant Lluís Gonçaga.
Magdalena Fabregó Serra.
Va morir als 76 anys. Sense cerimònia.
Francesc Fabrés Puig. 82 anys.
Avui, a 3/4 d’11 del matí.
Esperança Hospital Fontana.
Va morir als 104 anys. Sense cerimò-
nia.
Isaac Iglesias Ananin. 48 anys.
Avui, a 2/4 de 3 de la tarda.
Ana Maria Macias González.
Va morir als 69 anys. Sense cerimònia.
Nina Makharadze. Sense ceri-
mònia.
Toni Martín Grácia. 74 anys.
Avui, a les 10.05 del matí.
Pere Martínez Sánchez. 85
anys. Avui, a les 11.50 del matí.
Trinidad Milán Vela. Va morir
als 60 anys. Trasllat a Mollet del Va-
llès.
Carmen Rodrigo García. 93
anys. Avui, a les 09.50 del matí.
Enriqueta Roma Rafael. 87
anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí.
Jordi Subirats Ballesteros.
69 anys. Avui, a 1/4 de 3 de la tarda.
Ángel Tarriño Rosado. 87 anys.
Avui, a la 1.10 del migdia.
Rafael Vallespín Ros. 98 anys.
Avui, a les 09.25 del matí.
Arturo Vázquez Rius. 77 anys.
Avui, a les 09.10 del matí.
BCN-Sant Gervasi
Joaquín Arola Pérez. 80 anys.
Avui, a les 12 del migdia.
Carmen de Val Almau. 95 anys.
Avui, a les 2 de la tarda.
Calella
Carlos Gómez García. 89 anys.
Avui, a les 12 del migdia, a la parrò-
quia de Santa Maria i Sant Nicolau.
Antonio Mellado Sánchez. 80
anys. Avui, a les 4 de la tarda, a la par-
ròquia de Santa Maria i Sant Nicolau.
Cambrils
Manuel Benito Cid. 93 anys. De-
mà, a les 11 del matí, a la parròquia.
Cerdanyola del
Vallès
Juana Cunillera Ángulo. 76
anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí, al tana-
tori de Ripollet.
Telèfon 972 186 400
Josefa Pujol Juventeny. 91
anys. Avui, a 2/4 de 10 del matí, a
l’oratori del tanatori de Ripollet.
Cornellà de
Llobregat
Antonio Diz Núñez. 74 anys.
Avui, a 3/4 de 12 del matí, al tanatori.
José Luis Salvatierra Loren-
zo. 66 anys. Avui, a les 5 de la tarda,
a l’oratori del tanatori Servisa.
Pedro Tascones Parra. 78
anys. Demà, a la 1 del migdia, a l’ora-
tori del tanatori.
Gavà
Manuel Carmona Garre. 66
anys. Avui, a les 12 , al tanatori.
Ana Maria Verdegay Fernán-
dez. 73 anys. Avui, a la 1 del migdia,
a l’oratori del tanatori Ponent.
Ignacia Vila Solà. 94 anys. Avui,
a les 10, a la parròquia de Sant Pere.
Granollers
Rafael Calderón Dorado. 82
anys. Avui, a les 10, al tanatori.
Francesc Gaza Pagés. 92 anys.
Avui, a les 9 del matí, al tanatori.
Francisco Piris Morato. 81
anys. Avui, a 2/4 de 5, al tanatori.
L’Hospitalet de
Llobregat
Eduardo Arias Martínez. 86
anys. Avui, a les 11 del matí, al tanatori
de Santa Eulàlia-Gornal.
Magda Pedreño Haro. 82 anys.
Avui, a 2/4 de 12 del matí, al tanatori
Hospitalet Ronda.
L’Hospitalet de
Llobregat-Gran Via
Juana Conesa Almansa. 84
anys. Avui, a les 5 de la tarda.
Martina López Gallardo. 94
anys. Demà, a la 1 del migdia.
Mónica Luque Trillo. 41 anys.
Avui, a les 12 del migdia.
Severina Martínez Pérez. 78
anys. Avui, a les 7 del vespre.
Josep Pastor Pastor. 84 anys.
Avui, a les 9 del matí.
Antonio Prados López. 76
anys. Avui, a les 4 de la tarda.
Manuela Roy Catalán . 75 anys.
Demà, a les 10 del matí.
Igualada
Florian Granado Hernández.
94 anys. Demà, a les 10 del matí, al ta-
natori de la Funerària Anoia.
Josep Maria Segués Palau. 76
anys. Avui, a les 10 del matí, a l’oratori
del tanatori de la Funerària Anoia.
Manresa
Juan de Dios Garrucho Mu-
ñoz. 82 anys. Avui, a les 11 del matí,
al tanatori de Mémora-Fontal.
Genoveva Ramon Sallent. 95
anys. Avui, a les 12 del migdia, a la sa-
la Montserrat d’Àltima-Fontanova.
Matadepera
Pau Solé Torrell. 87 anys. Avui, a
les 4 de la tarda, a la parròquia de
Sant Joan Baptista.
Mataró
Joaquim Maria Bartra Soler.
92 anys. Avui, a les 10 del matí, a la
basílica parroquial de Santa Maria.
Valentín Luque Jiménez. 81
anys. Avui, a 2/4 de 6, al tanatori.
Juan Muñoz de Andrés. 61
anys. Avui, a 2/4 de 5, al tanatori.
Molins de Rei
Francisca Fèlix Blesa. 68 anys.
Avui, a les 11 del matí, al tanatori.
Montcada i Reixac
Salvador Blanch Loriente. 84
anys. Avui, a 2/4 de 4 de la tarda, a la
parròquia de Santa Engràcia.
Dissabtes i diumenges a partir de les 18 h. necros@elpuntavui.cat
Palau-solità i
Plegamans
Jaume Solà Sans. 89 anys. Avui,
a les 12 del migdia, a la parròquia de
Santa Maria.
El Perelló
José Rebull Carreres. 87 anys.
Avui, a les 10 del matí, a l’oratori del
tanatori del Perelló.
El Prat de Llobregat
Antonia Mohedano García.
86 anys. Demà, a 2/4 de 10 del matí, al
tanatori del Prat de Llobregat.
Reus
Joan Ciurana Carreté. 84 anys.
Avui, a la 1 del migdia, a la parròquia
de Sant Francesc.
Florentina Hidalgo de Solà.
80 anys. Avui, a les 3 de la tarda, a
l’oratori del tanatori.
Pablo Perales Perea. 87 anys.
Avui, a les 4 de la tarda, al tanatori.
Andreu Rodríguez Figuerola.
Va morir als 97 anys. Sense cerimònia.
Rosa Vives Llari. 82 anys. Avui, a
les 10 del matí, a l’oratori del tanatori.
Manuel Vizuete Tabla. 54 anys.
Avui, a les 5 de la tarda, al tanatori.
Ripollet
Manuel Martínez Marina. 77
anys. Avui, a les 5 de la tarda, a l’ora-
tori del tanatori.
Rubí
Antonio Grácia Pérez. 90 anys.
Avui, a 3/4 de 4 de la tarda, a la parrò-
quia de Sant Pere.
Joaquín Travé Porcel. 88 anys.
Avui, a les 5 de la tarda, al tanatori.
Sabadell
Manuel Cortés Sabalete. 58
anys. Demà, a 1/4 de 10 del matí, a
l’oratori del tanatori.
Marc Espín Gassó. 47 anys. Avui,
a 1/4 de 10 del matí, al tanatori.
Eduardo Gabarrón Aranda.
56 anys. Avui, a 3/4 d’11 del matí, a
l’oratori del tanatori.
Diego García Cazorla. 72 anys.
Avui, a 1/4 d’1 del migdia, al tanatori.
Francisca Ginesta Maranges.
Va morir als 91 anys. Sense cerimònia.
Manuel Lecina Garcés. Va mo-
rir als 90 anys. Sense cerimònia.
Francisca Vila Joan . 94 anys.
Demà, a 1/4 d’1 del migdia, al tanatori.
Sant Boi de
Llobregat
Victoriano Iglesias Carrete-
ro. 64 anys. Demà, a les 4 de la tar-
da, a l’oratori del tanatori.
José Marín Mateo. 80 anys. De-
mà, a 3/4 d’1 del migdia, al tanatori.
Isabel Pino Vázquez. 97 anys.
Avui, a 2/4 de 4 de la tarda, a l’oratori
del tanatori.
Joaquín Tobias Pérez. 86 anys.
Avui, a les 10 del matí, al tanatori.
Ye Zhenxing. 70 anys. Demà, a les
9 del matí, a l’oratori del tanatori.
Sant Cugat del Vallès
Rosario Casellas Riba. 82 anys.
Avui, a les 12 del migdia, al tanatori.
Sant Feliu de
Llobregat
Ana María Hernández Sán-
chez. Avui, a les 11 del matí, a l’ora-
tori del tanatori.
Sant Joan Despí
Elias Puig Ribas. 86 anys. Demà,
a 2/4 d’11 del matí, al tanatori.
Sant Just Desvern
Pedro Mir Barraguer. 84 anys.
Avui, a 2/4 d’11 del matí, a l’oratori del
tanatori.
Francisco Ventura Guillen. 80
anys. Avui, a les 12, al tanatori.
Sant Pere de Ribes
Carmen Contreras Jaén. 96
anys. Avui, a les 11 del matí, a la parrò-
quia de Santa Eulàlia de les Roquetes.
Sant Vicenç de
Castellet
Joan Clarà Vendrell. 89 anys.
Avui, a les 11 del matí, a la parròquia.
Santa Coloma de
Gramenet
Vicenç Barberan Pérez. 82
anys. Avui, a 3/4 d’1 del migdia, a
l’oratori del tanatori.
Crescencio Bayo Acevedo. 75
anys. Avui, a les 12 del migdia, a l’ora-
tori del tanatori.
Dulcina González Méndez. 91
anys. Avui, a 1/4 de 12 del matí, a l’ora-
tori del tanatori.
Jaime Marín Hernández. 66
anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí, a l’ora-
tori del tanatori.
Ana Parra Garrido. 93 anys.
Avui, a 2/4 de 2 del migdia, al tanatori.
Santa Perpètua de
Mogoda
Ángel Fernández Morato. 77
anys. Avui, a les 10, a la parròquia.
Jesús Redondo Soto. Va morir
als 72 anys. Sense cerimònia.
Sitges
Rosa Sánchez Giménez. 89
anys. Avui, a les 10, al tanatori.
Tarragona
Carmen Bernacho Isus. 84
anys.
Ana Maria Cantero Jiménez.
91 anys. Avui, a 2/4 de 4, a la parrò-
quia de Santa Maria (Bonavista).
Antonio Moreno Hornero. 83
anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí, a la par-
ròquia de Sant Josep Obrer.
Jaime Ortiz de Pinedo Men-
diluce. 90 anys. Avui, a les 12 del
migdia, a la parròquia de Sant Pau.
Carmen Torcuato García. 88
anys. Avui, a les 4 de la tarda, a la par-
ròquia de Santa Clara.
Terrassa
Carmen de Haro Larios. 92
anys. Demà, a les 9 del matí, al Temple
del Cementiri.
Juana Espinoso Barbero. 94
anys. Avui, a les 11 del matí, al Temple
del Cementiri.
Julián Fernández Galera. 75
anys. Avui, a les 4 de la tarda, al Tem-
ple del Cementiri.
Francisco Gris Ferra. 74 anys.
Avui, a 2/4 de 10 del matí, al Temple
del Cementiri.
Jordi Fàbregas i Canadell
Creu de Sant Jordi
El Govern
de la Generalitat de Catalunya
expressa el seu dol
| Apunts | 31
María León García. 86 anys.
Avui, a les 9, al Temple del Cementiri.
Juan López Martínez. 82 anys.
Avui, a 2/4 d’11 del matí, al Temple del
Cementiri.
Ana Martínez Quesada . 91
anys. Avui, a les 10 del matí, al Temple
del Cementiri.
Felicidad Negre Bou. 97 anys.
Demà, a 3/4 d’11, al tanatori Altregara.
Francisco Perales Cáceres. 76
anys. Avui, a les 3 de la tarda, al Tem-
ple del Cementiri.
Rajesh Prem Karani. 50 anys.
Avui, a les 12, al Temple del Cementiri.
Ignacio Quilez Arroyo. 85 anys.
Avui, a 2/4 d’1, al tanatori Altregara.
Nuri Roig Alves. 49 anys. Demà,
a les 11, al Temple del Cementiri.
Montserrat Soler Salas. 57
anys. Avui, a 2/4 de 12 del matí, al
Temple del Cementiri.
M. José (Pepa) Ucero Zam-
petti. 74 anys. Avui, a 2/4 d’11 del
matí, a l’oratori del tanatori Altregara.
Tona
Mercedes Horno Linares. 82
anys. Avui, a les 12 del migdia, a la
parròquia de Sant Andreu.
Ulldecona
Emilio Palacios Gimeno. 82
anys. Avui, a les 11, a la parròquia.
El Vendrell
Juan Llenas Ferré. 98 anys.
Avui, a les 12 del migdia, a la parrò-
quia del Vendrell.
José Manuel Pérez Leiva. 58
anys. Avui, a les 11 del matí, a l’oratori
del tanatori del Vendrell.
Teresa Regordosa Gaya. 73
anys. Avui, a 2/4 d’11 del matí, a la par-
ròquia del Vendrell.
Viladecans
José Suárez Recio. 64 anys.
Avui, a les 7 del vespre, al tanatori.
Vilafranca del
Penedès
Ramona Badia Sanahuja. 96
anys. Avui, a les 12, al tanatori.
Josep Benach Figueras. 87
anys. Avui, a les 10, al tanatori.
Jaume Ferré Lluch. 90 anys.
Avui, a les 11 del matí, al tanatori.
Aquilina García Montero. 84
anys. Avui, a les 5 de la tarda, a l’ora-
tori del tanatori.
Domingo Raventós Llop. 86
anys. Avui, a les 4 de la tarda, a l’ora-
tori del tanatori.
Vilanova i la Geltrú
Antonio Pérez Dorado. 89
anys. Avui, a les 7 del vespre, a l’orato-
ri del tanatori.
 |
32 Punt de Vista | DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2021
El voraviu Joan Vall Clara
joanvallclara@elpunt.info
Vacuna per la pàtria
Imagineu com aniran 140.000 milions
si per la vacuna es colen els de l’olla?
Tribuna Laura Pinyol. Periodista @laurapinyol
Causa general sense aturador
A l Tribunal Supe-
rior de Justícia
de Catalunya
(TSJC) van ben aque-
ferats. Dijous van con-
demnar el conseller
Bernat Solé per desobediència greu per
haver facilitat la celebració del referèn-
dum de l’1-O quan era alcalde d’Agramunt.
La pena implica un any d’inhabilitació i
una multa de 16.800 euros, que, tot i que la
pot recórrer al Tribunal Suprem, a la pràc-
tica li impedeix de ser el número dos a la
llista d’ERC per la demarcació de Lleida.
LA SENTÈNCIA és una nova intromissió en
la política catalana flagrant i preocupant.
Ho és perquè Solé és el conseller d’Exte-
riors, Relacions Institucionals i Transpa-
rència i, per tant, el responsable de l’orga-
nització de les eleccions; comicis que tam-
bé s’han resolt a les dependències del
TSJC, que ara també és competent per de-
cidir quan es convoquen. Inhabilitant-lo,
el TSJC condiciona l’acció de govern i ad-
verteix a la resta d’alcaldes amb causes
obertes –Solé ha estat el primer dels con-
demnats– del preu d’haver fet l’1-O.
L’1-O SEGUEIX SENT el gran os de la política
espanyola. És l’estella a l’orgull ferit del PP,
que no va poder-lo evitar ni a cops de porra.
Però ho és també per al PSOE, que un dia
es vanta d’haver guanyat el Judici amb les
tesis de l’Advocacia de l’Estat, i un altre ha
d’empassar saliva i mantenir els malabars
amb Podemos i el seu relat: reconèixer
Puigdemont com a exiliat polític i liderar la
causa pels indults i la reforma del Codi Pe-
nal. L’1-O és el gran catalitzador de les con-
tradiccions espanyoles: un Estat que s’en-
tén a ell mateix com un estat nació, forjat
en un patriotisme nacionalista de germen
autoritari, i una articulació constitucional
R egidors, alcaldes, consellers de Sani-
tat de comunitats i ciutats autòno-
mes i els militars amb més llauna al pit.
Tots els de l’olla, diria l’àvia Neus. Tots els
que manen. Aquí es cola tothom quan pot,
amb una excusa o una altra, si l’una és friki,
l’altra encara més. Va haver-hi un moment
que vaig estar a punt de creure’m el con-
seller de Sanitat de Múrcia. Plorava i tot,
l’home! Que fotut si ja no et pots refiar ni
d’un home que plora en públic! Ha vacu-
nat tot el seu gabinet i la dona! Quina con-
“Les eleccions, siguin
quan siguin, són l’única
palanca incontestable per
mantenir viu el pols d’un
moviment legítim que
aspira a resoldre el
conflicte polític a les urnes
que dona cabuda a nacionalitats històri-
ques que tanta nosa li fan i que només tro-
ben aspiració en els diferents moviments
sobiranistes, que creixen elecció rere elec-
ció. I segueix planant com l’amenaça d’una
explosió nuclear perquè és la gran desau-
torització a l’Estat i a tots els seus esta-
ments; una taca a l’expedient de la gestió
judicial d’Espanya a Europa, que només
acumula frustracions, i la constatació que
els conflictes no se solucionen decapitant
la cúpula política amb inhabilitacions i pe-
nes llarguíssimes de presó.
PERÒ LLUNY D’ACTIVAR un escenari pro-
pens per a la taula de diàleg, tots els braços
de l’Estat segueixen propulsant la maqui-
nària repressiva que va sola i funciona com
una piconadora, sense concessions, sense
malbaratar cap ocasió per a l’escarment.
Solé és una baula més en la immensa cade-
na de represaliats de l’independentisme
des de la tardor del 2017. A banda dels 12
condemnats amb sentència ferma al judici
del Suprem (nou dels quals segueixen a la
presó, després de veure com se suspenia el
tercer grau i el 100.2), les 9 persones que
es troben a l’exili i el president Torra inha-
bilitat, la xifra supera les 2.850 persones
investigades. Segons un recompte d’Òm-
nium Cultural, hi ha 29 alts càrrecs de la
cepció tenim del servei a la ciutadania? Fa
feredat. Som tan i tan a prop de la picares-
ca castissa i mesetaria de finals de l’edat
mitjana! I ara surt la ministra Robles i diu
que ha quedat sorpresa quan ha sabut
que els militars de graduació també han
començat per dalt esquivant tots els pro-
tocols del mateix exèrcit, que, en aquest
tema, com en tants d’altres, menja a part, i
hi afegeix que ja demanarà un informe, o
que farà una investigació o no sé què carai
diu de com ens vol distreure, quan és més
Generalitat investigats pel Tribunal de
Comptes, una trentena més que tenen
causes obertes al jutjat número 13 de Bar-
celona, més de 700 alcaldes investigats
per la fiscalia per haver facilitat la celebra-
ció del referèndum. Però també n’hi ha
d’altres que són docents, bombers o infor-
màtics que van ajudar a replicar els webs
clausurats que cridaven a votar.
EL RETRAT DE LA REPRESSIÓ té dos lectures,
al meu entendre. És una causa general i
aplica el criteri que com més són els pro-
cessats per l’1-O menys impacte té la re-
pressió. Lluny de les manifestacions que
ens van treure al carrer i a les places de les
ciutats durant l’any 2018 i 2019, el pas del
temps només apaivaga la indignació. Sí
que la tardor del 2019, després que es co-
negués l’abast de les condemnes dels an-
tics membres del govern, la presidenta
Forcadell i els presidents d’Òmnium i l’As-
semblea, els carrers van inflamar-se. Però,
després, el clamor popular s’ha anat es-
vaint. La pandèmia i el gir del focus de l’ac-
tualitat han fet la resta.
PER AIXÒ LA CONDEMNA de Bernat Solé no
és una anècdota i s’ha de subratllar com
una gran anomalia democràtica. Una le-
gislatura marcada per les ingerències judi-
cials amb un govern que no va poder ser
restituït, un president que ha estat inhabi-
litat i un conseller inhabilitat per haver es-
tat part activa en un referèndum declarat
il·legal. Una causa general orquestrada
contra l’independentisme que maniobra
per arraconar-lo a cop de sentències. No
perdem de vista, doncs, que les eleccions,
siguin finalment quan siguin, és l’única pa-
lanca incontestable per mantenir viu el
pols d’un moviment legítim i democràtic
que sempre ha aspirat a resoldre el conflic-
te polític a les urnes.
que evident que hi ha distintius que són a
l’ADN i que per això surten quan surten.
Se’n foten, de les cues; vacunarem tard,
molt tard, i malament, molt malament (el
conseller de Sanitat andalús explica en seu
parlamentària que han perdut un 20% de
les dosis perquè les xeringues que van
comprar no eren les adequades i en sobra-
va “un culet”). Imagineu què passarà amb
140.000 milions si per la vacuna es colen
els de l’olla? Us estranya que la UE pressio-
nés i pressionés perquè no se’n refia?
Raça humana
Carme Vinyoles Casas
Que se salvi
qui pugui!
Q uin país! Des-
prés de l’espe-
rança generada pel
descobriment de les
vacunes contra la
Covid, resulta que la
manca de previsió, l’abús d’influències i
una particular interpretació dels de-
crets, s’infiltren dins d’un procés d’im-
munització que hauria de ser exemplar.
No importa que les autoritats sanitàries
hagin dissenyat un calendari determi-
nant quines han de ser les primeres per-
sones a rebre la medicació, s’entén que
per protegir d’entrada les que es troben
en situació de més risc; uns quants es-
pavilats s’ho passen pel folre i sense cap
mena d’escrúpol. Polítics de diferents
formacions i nivell de responsabilitat,
militars –la cúpula de l’exèrcit–, gerents
d’hospitals, funcionaris, capellans, fami-
liars de treballadors de residències o
empresaris d’aquests centres, han utilit-
zat la seva posició de poder o els seus
contactes per aprofitar l’ocasió. Alguns
com el conseller de Sanitat de Múrcia,
Manuel Villegas, han estat obligats a di-
mitir –fins a 466 càrrecs del seu depar-
tament implicats en el frau–. Altres com
Sergi Pedret, alcalde de Riudoms; Fran
López, de Rafelbunyol; Carolina Vives,
dels Poblets; Ximo Coll, del Verger, o Jo-
sé Luis Cabrera, d’Alcaracejos, han argu-
mentat que sobraven dosis i no es po-
dien perdre. El més imaginatiu? Javier
Guerrero, conseller de Sanitat de Ceuta,
Dipòsit legal: B20.249-1976
a qui no li agraden les vacunes però com
que si ell no se la posava els seus tèc-
nics tampoc, s’ha hagut de sacrificar.
Representants de la nova/vella picares-
ca que en temps de dificultats i turbu-
lències llancen el missatge –i alguns ho
fan des de les institucions– que se salvi
qui pugui.
Amb el suport:
3 6
0
1
2
1 0 0 0 2 9
4 2 7 9 5 5
8