P 06-16

ELECCIONS 4-M
JAVIER BARBANCHO

DIUMENGE
2 DE MAIG DEL 2021
NÚMERO 3773

2,50 EUROS

FINS A UN 30% D’ESTALVI

PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

AVUI

aradiumenge
Diumenge 2 de maig del 2021 #366

AYUSO
EL CAMÍ
DE L’OR
LA FALSA
FÀBRICA
DE SOMNIS
DEL SENEGAL
Alicia Petrashova, Pablo Parra i Toni Gárez

el nacionalisme
castís
Tres dècades de governs del PP han convertit Madrid en un
laboratori del populisme de dretes, que pot fer un salt el 4-M

P 34 P 36-37
EMPRENEM
Els sindicats ELS ALEMANYS
reclamen que es LIDL I ALDI ES
formi govern REINVENTEN
CCOO i UGT aprofiten Els dos súpers deixen enrere
el Primer de Maig per la guerra de preus i aposten
demanar un nou executiu per l’atenció al client
FELIP ARIZA
02
les claus del dia
NO US HO PERDEU!
ara diumenge
El camí de l’or senegalès
cap a Europa
Des de fa quatre dècades el Se-
negal viu una febre de l’or a cau-
sa del descobriment de grans
dipòsits d’aquest metall. Diver-
ses companyies internacionals
s’hi han establert i han atret
miners de tot el país. P. 04-08
emprenem
El primer Daurella que va
triomfar amb la Coca-Cola
José Daurella Franco, pare de
l’actual presidenta de Cobega,
va aixecar un imperi gràcies a la
iniciativa de demanar la llicèn-
cia per distribuir la Coca-Cola a
Espanya. P. 40
dietarivv
VICENÇ VILLATORO LAMOLLA
2 DE MAIG
Identitària
LA CANDIDATA AYUSO fa campa-
nya electoral a base de definir i de-
fensar el que anomena “una manera
madrilenya de viure”. Allò que en al-
tres circumstàncies definiríem com
una identitat madrilenya. Després
de molt de temps considerant que
identitat era una paraula pecamino-
sa o negligible, i d’acusar d’identita-
ri el nacionalisme català, ara es de-
uen adonar que el concepte és al
centre dels grans debats contempo-
ranis. Tota mena d’identitats, des de
la de gènere fins a la de les comuni-
tats i les minories. També les naci-
onals. Per tant, Ayuso s’hi apunta
per la porta del darrere, definint una
identitat madrilenya basada en les
canyes de cervesa, els embussos de
trànsit i el no trobar-te amb l’anti-
ga parella després d’una separació.
Li cal una identitat perquè s’adona
que és important. Però la necessita
banal i anecdòtica, perquè no pot
competir amb la potent de veritat,
l’espanyola, sinó ser-ne una peculi-
aritat simpàtica. Quan es va crear la
comunitat autònoma de Madrid, en
el cafè per a tothom, es van haver
d’inventar una bandera i un himne,
per no quedar enrere respecte dels
qui ja en tenien, consagrats per la his-
tòria i l’acceptació popular. Faltava
una identitat (subsidiària). Deu ser
per això que Ayuso ha esdevingut ba-
nalment identitària.
vistaltwitter
Marta Fernández (@mrtfernandez)
Periodista
“Avui és 1 de maig, però els autònoms
el celebrem d’aquí 60 dies”
Dani Cortijo (@AltresBcn)
Historiador i docent
“1 de maig. Dia per recordar que soc una per-
sona infinitament més feliç que fa uns anys. El
gran canvi en la meva vida no va ocasionar-lo
cap procés de creixement personal, coaching
motivacional, mindfulness ni frases de Paulo
Coelho sinó tenir feina estable. Així de senzill”
Joan-Lluís Lluís (@Joanlluislluis)
Escriptor
“El meu pare era fuster. Obrer de fusteria,
dic, a vegades. I com tants altres fusters de la
seva generació tenia dits escapçats per «acci-
dents laborals». El 1r de Maig existeix per a
gent com ell i, sí, qualsevol avenç en benefici
dels obrers és alhora just i poc. #1deMaig”
Tsarina_nu (@tsarina_nu)
Tuitaire
“Si tinc una germana que el dissabte que no li
toca treballar, després de tota la setmana
sense parar, decideix anar a vacunar
de 8 a 15 h es diu, s’aplaudeix i ja està!”
Andreu Orte (@AndreuOrte)
Expert en polítiques públiques
“Març: no relaxem mesures perquè la quarta
onada serà terrible; març-abril: molt malament
la Setmana Santa amb platges i carreteres ple-
nes; abril: no ha pujat com s’esperava però fins
que no es vacuni el 70% no fem res; maig: la
variant que ve de l’Índia, hem de ser prudents”
Júlia Olivé (@itsjuliaolive)
Periodista
“Tinc bastanta gent a insta que se’n va de
vacances a les Canàries. Aviam, ¿en quin
moment es pot anar a les Canàries
de vacances? ¿No se suposa que no es pot
sortir de Catalunya? Què m’he perdut?”
Álvaro M. (@AlvaroMunyoz)
Filòleg i corrector
“M’agrada la gent que camina sota la pluja sense
paraigua fingint que no plou, amb indiferència”
Oriol Malet (@OriolMalet)
Il·lustrador
“Gràcies a tots els tuits confirmant que plou per
ajudar-nos a estar segurs que el que veiem amb
els nostres propis ulls no són al·lucinacions”
CRISTINA CALDERER
Laia (@Laiaonis)
Tuitaire
“Esmorzar i tornar al llit és pecat?”
Paula Púa (@pppua)
Guionista i humorista
“Soc aquesta classe de persona que està
esmorzant i pensa en el sopar”
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
La valentia de denunciar haver
escrit un article sicari
EL ‘NEW YORK POST’ va convertir
en portada que un refugi californià
de menors immigrants regalava, a
expenses dels contribuents, còpies
del llibre de la vicepresidenta Ka-
mala Harris. “Milers d’exemplars”,
deia l’article. Però era fals: l’únic vo-
lum, el que apareixia fotografiat,
l’havia donat una entitat local que
havia recollit joguines i llibres entre
els veïns. Es tractaria de l’enèsima
fake news de la setmana, si no fos
que la reportera autora de la peça va
dimitir, després d’explicar per què
ho feia: “Per una història incorrec-
ta que em van obligar a escriure”,
deia. Els periodistes disposen d’una
RAONS
El temps
Q
uan els règims polítics
s’estabilitzen es fan pre-
visibles i els marges de
sorpresa són limitats. Pe-
rò les societats muten de
manera cada cop més accelerada, i les
estructures polítiques tenen una ri-
gidesa que els fa difícil adaptar-se. En
la modernitat, la innovació tecnolò-
gica impacta en el sistema econòmic
i hi provoca canvis d’envergadura.
Just sortíem de la gran sotragada de
la globalització –la crisi de 2008– i
ens hem trobat amb una inesperada
pandèmia que ha caigut com una
bomba sobre la gran transformació
en curs. I la política ha entrat en una
fase de desconcert general que al-
guns intenten dissimular per la via
d’un exhibicionisme desaforat.
A la política ja no li val parapetar-
se darrere la paraula mèdica. I se la
juga. S’han de prendre decisions en
unes societats molt tocades després
d’un any d’excepció sanitària, eco-
nòmica i moral. I ara és quan uns
s’engrandeixen i d’altres s’empeti-
teixen. Biden ho ha entès, Draghi en
part també. Aquí, entre la insegure-
tat i la falta de coratge, triomfa el so-
roll. L’exacerbació de les fractures
condueix la ciutadania als falsos di-
lemes, a escollir entre bons i dolents
JOSEP RAMONEDA
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
clàusula de consciència que els per-
met, en teoria, no signar aquelles in-
formacions que instàncies superi-
ors han alterat, si estan en desacord
amb les edicions aplicades. Però la
pressió per mantenir nom i cognom
és evident: un article no signat sem-
pre desprèn la ferum d’encàrrec
deshonest.
Que una reportera admeti que li
van exigir un treball sicari només
quan ja ha decidit que deixarà el
Post no deixa de ser eloqüent. El ro-
tatiu, esclar, va fer la rectificació de
rigor. O sigui, la mínima possible.
Aquella que amb prou feines trans-
cendeix, mentre que la portada en
qüestió va aconseguir que tota la
panòplia de mitjans conservadors
repetís el tema, escandalitzada. I
que senadors i altres líders dels re-
publicans s’esquincessin les vesti-
dures en públic. La polarització
s’opera a cop de notícia falsa en
portada i rectificació en un raconet.
Perquè, esclar, a cap dels mitjans
repetidors se li va acudir mirar si
efectivament el refugi estava satu-
rat de llibres de Kamala Harris.
Aquesta és l’altra derivada de les
fake news. És més fàcil repetir pira-
tejant que no pas comprovar. Es-
crius que X ha assegurat que plou
i llestos. Però no et molestes a obrir
la finestra, mirar el cel i parar la mà.
en lloc de parlar de com afrontar els
problemes. I així trobem un llistat
inacabable d’acudits ridículs, en què
Ayuso és campiona. O el desesti-
ment dels partits sobiranistes cata-
lans, que, com si no passés res, s’en-
tretenen perllongant les negociaci-
ons per formar govern. Resultat de
tot plegat: l’univers polític com una
superestructura cada cop més allu-
nyada de la realitat, que no fa més
que tensar-la quan el que tocaria és
el contrari, és a dir, estar amb la
ciutadania, debatre les condicions
perquè la vida de tots millori.
No m’estranya que paraules com
aquestes d’Íñigo Errejón rebentin les
xarxes: “Quan parlem de la desigual-
tat sembla que es parla en abstracte
i la desigualtat en la vida és el temps.
És si quan tornes a casa tens temps
per fer deures amb el teu fill o no. És
si trigues mitja hora de la feina a ca-
sa o una hora i mitja perquè les carre-
teres del sud estan embussades. La
desigualtat és si un dia tens angoixa
per un mal de genoll i tens diners per
pagar-te l’assegurança priva-
da o has d’esperar vuit me-
sos perquè t’atenguin”. És
tan rar que la política si-
gui capaç de parlar de la
vida que sorprèn.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
El centre còsmic madrileny
Q
uilòmetre zero de les infraestruc-
tures radials, bastió europeu de la
llibertat entesa com el consum
d’una canya amb tapa en pandèmia,
Espanya dins d’Espanya.
Madrid s’ha convertit avui en el nucli de
l’univers de l’ampli espectre de la dreta espa-
nyola. Si per a Dalí el centre còsmic era l’es-
tació de Perpinyà, el centre còsmic del na-
cionalisme i el populisme de la dreta casti-
za és avui la presidència de la Comunitat de
Madrid, que s’elegirà el dia 4.
El Madrid d’avui té un origen històric en la
construcció del Regne d’Espanya, és fruit del
franquisme, i la confusió de
l’Estat amb la capital ha con-
tinuat en democràcia. Tam-
bé és fruit de l’aznarisme i
dels esperancistes d’Aguirre,
de dècades de construcció
d’una capital hipertrofiada,
alternativa o bé punta de
llança neoliberal al govern
de l’Estat. Una dreta madri-
lenya que és una vella cone-
guda per a la resta d’Espanya
i que avui ha vist amb la con-
nexió amb la ultradreta i
amb un Ciutadans despullat
com s’amplia la base dels
seus aliats i reverberen les
seves idees, ancorades en el
passat però maquillades per
l’onada populista.
El Madrid que defensa
Ayuso és el de la liberalització
urbanística i d’horaris comer-
cials, el de la inversió en ense-
nyament i en sanitat més bai-
xa de la Península (3,7% del
PIB, davant del 5,6% de la
mitjana espanyola). El Madrid dels impostos
baixos, de la superconcentració de l’administra-
ció i dels organismes de l’Estat. Com escriu La-
ia Forès en el dossier d’avui, “la Comunitat, amb
6,6 milions d’habitants, només representa el
14% de la població espanyola, però el 80% dels
treballadors dels serveis centrals dels ministeris
són a Madrid”. El Madrid d’Ayuso ve de lluny pe-
rò també és herència del d’Aznar i la vella llotja
del Bernabéu, el de les grans empreses que viuen
a prop dels organismes reguladors i atreuen per-
sonal qualificat. El Madrid que té una gran atrac-
ció de població, de capitals i d’empreses i amb
L’OBSERVADORA
ESTHER VERA
DIRECTORA
una renda per càpita molt superior a la mitjana
espanyola. Un Madrid impulsat econòmicament
en bona mesura per l’efecte capitalitat, que per-
met que sigui la presència de l’Estat la que afavo-
reixi l’economia de la capital i s’ocupi, a més, de
determinades inversions.
UN ESCENARI TÒXIC
Madrid està “insuportable”, diu en privat més
d’un empresari dels que depenen del BOE, pe-
rò sobretot dels que no en depenen. Insupor-
table per la confusió entre la capital i l’Estat
i l’evidència que els ministeris no actuen amb
criteris de neutralitat econòmica.
Madrid està “insuportable” també per a
més d’un president autonòmic no sospitós de
catalanitat, preocupat pel control de la pandè-
mia, la lentitud de les vacunacions i la crisi eco-
nòmica galopant. Angoixat pel finançament
autonòmic en el segon any de caiguda de re-
captació d’impostos i amb una recuperació
que no s’albira.
INSUPORTABLE
El “Madrid insuportable” és aquell on Ayuso
regna i Monasterio fa de llebre ideològica d’una
dreta que va sobre l’onada de la comunicació
03
les claus del dia
política populista de Miguel Ángel Rodrígez, ex
mà dreta d’Aznar. Una propaganda capaç de
qualificar de “miracle madrileny” una de les
pitjors gestions del covid d’Europa, com expli-
ca Gemma Garrido Granger a l’ARA. Dades de
morts que no es comptabilitzen i que els mit-
jans madrilenys no comparen amb la gestió
d’altres territoris que han aplicat costoses me-
sures econòmiques però que han salvat vides.
Rodríguez ha impulsat la desimboltura
d’Ayuso fins a convertir-la en un personatge
i s’ha beneficiat de l’error d’Iván Redondo, as-
sessor de Pedro Sánchez després de ser-ho
d’Albiol, que, fent baixar el president del go-
vern al fang, ha contribuït a
donar respectabilitat o re-
coneixement polític a Ayuso
en detriment del candidat
socialista de Madrid.
NACIONALISME
CASTÍS
L’esquerra madrilenya no
sembla que hagi sabut con-
trarestar el discurs ideolò-
gic d’Ayuso i, encara
menys, el discurs naciona-
lista, i ha deixat la defensa
de la seva Espanya una i
homogènia com a única
expressió de l’estructura
de l’Estat. El federalisme
al PSOE el viuen amb re-
buig o amb poc convenci-
ment, acovardits per les
acusacions de traïdoria pa-
triòtica als mitjans de co-
municació de la gran majo-
ria de la premsa, incloent-
hi la que va ser expressió
MARI FOUZ
de la vella esquerra pro-
gressista però tan nacionalista espanyola
com la dreta castissa.
Una esquerra intel·lectual amb uns estàn-
dards democràtics que aplica a tot excepte a
Catalunya. Com aquell respectable periodis-
ta progressista de la intel·liguèntsia madrile-
nya que en una conversa encesa parlant de re-
volucions i transformacions socials acabava la
conversa precipitadament quan entrava en el
debat el referèndum català. I és que la distàn-
cia ideològica desapareix i la doble vara de me-
surar s’aplica quan la dreta i la major part de
l’esquerra parlen de la unitat d’Espanya.
04 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

Les negociacions ERC-JxCat

necessiten un revulsiu Isabel Díaz
Ayuso
ues delegacions d’ERC i fa una setmana des de les pàgines formació del nou executiu. Però els L’actual presidenta de

D JxCat es van tornar a re- d’aquest diari que si el dia 1 de maig no dies passen i cada cop hi ha més in-
unir ahir per mirar de hi havia acord els republicans es veu- dicis que la falta d’acord té un cost
trobar un desllorigador rien obligats a explorar “vies alterna- per al país. Aquesta mateixa setma-
a les negociacions per tives” amb Junts. És improbable, pe- na, el secretari general de CCOO a
formar govern, però el pacte encara rò, que Junts accepti la via del Govern Catalunya, Javier Pacheco, alertava
sembla lluny. Tot i que amb la reunió en solitari d’ERC, i el més segur és que a l’ARA del perill que la planta de ba-
de Lledoners de dimarts es va donar els pròxims dies vegem una intensifi- teries elèctriques no s’instal·li a Ca-
la Comunitat de Ma-
drid, i favorita a les eleccions
de dimarts que ve, ha esta-
blert un estil de fer política
populista i nacionalista, amb
connexions amb el trumpis-
me, que ha polaritzat la soci-
una empenta a les converses i es va cació de les negociacions. Ara bé, és talunya. Els líders sindicals també etat madrilenya fins a ex-
obrir ja la carpeta final, la del repar- evident que, vista l’extrema lentitud van aprofitar el Primer de Maig per trems desconeguts. A més,
timent de conselleries entre les dues de les converses i la situació del país, urgir a la formació de govern. amenaça amb formar un go-
formacions, avui encara no L’argument que en vern amb l’extrema dreta de
s’ha arribat al punt en què es països com ara Bèlgica o Vox, amb qui comparteix bo-
pugui afirmar que la negocia- Cada cop hi ha més indicis que Holanda és habitual que na part del discurs. P. 06-16
ció està encarrilada i ja s’han el retard en la formació del nou les negociacions per for-
superat els obstacles princi- mar govern durin mesos
pals. Res més lluny de la re- Govern té un cost per al país, o anys no és aplicable al
alitat. Els principals obsta- i així ho van dir ahir els sindicats cas català, on l’impacte
cles, el paper del Consell per de la pandèmia obliga a
la República i l’estratègia in- tenir un Govern amb to-
dependentista, encara continuen que reclama a crits la formació d’un tes les atribucions i iniciativa política
sense resoldre’s a 25 dies del dia límit. Govern per posar en marxa tots els com més aviat millor. I, a més, els dos
Segurament és per això que ERC es mecanismes de la recuperació econò- partits feia precisament més d’un any
planteja traslladar en les pròximes mica, caldria un revulsiu que situés la que sabien que haurien d’abordar
hores a Junts la possibilitat de formar negociació en un altre pla. aquest escenari. Dos mesos i mig des-
govern en solitari, de moment i fins ERC espera que aquest revulsiu si- prés del 14-F no hi ha cap argument
que hi hagi un acord definitiu per a un gui la proposta del Govern en solita- que justifiqui el retard. I el que és pit- Valentina
executiu bipartit. Va ser el mateix vi- ri, mentre que Junts no es deixa im- jor: tampoc hi ha cap seguretat que
cepresident i candidat a la investidu- pressionar pels ultimàtums i segueix aquesta llarga negociació revertirà en Planas
ra, Pere Aragonès, el que va avisar ara aliena a les pressions per accelerar la un Govern més sòlid que l’anterior.
Juntament amb la seva
germana Júlia, Valenti-
na Planas ha fundat La Incor-
recta, una empresa que fa
MANEL FONTDEVILA marxandatge amb frases so-
bre la llengua catalana. Bosses,
samarretes i fins i tot mascare-
tes amb frases com “M’agra-
des més que la ce trencada”
s’han convertit en un dels fe-
nòmens de la temporada i re-
presenten una mirada fresca
sobre la llengua. P. 47

Aitana
Bonmatí
El Barça femení de fut-
bol es pot classificar
avui per a la final de la Cham-
pions si supera el PSG. La ju-
gadora Aitana Bonmatí expli-
ca en una entrevista a l’ARA
que se senten preparades per
superar les franceses i gua-
nyar, aquest cop sí, la seva pri-
mera Champions. Una de les
claus, segons explica, és la mi-
llora de l’apartat físic i també
mental. P. 53
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 05
PUBLICITAT
06 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara

Dossier
CAP AL 4-M

Radiografia de l’‘ayusisme’
La presidenta madrilenya és producte de més de 25 anys de governs ininterromputs del PP a la
comunitat, que han convertit la capital espanyola en un laboratori neoliberal de les polítiques
del PP i han creat un perfil inèdit com el d’Ayuso, que té opcions de seguir governant
MARIONA FERRER I FORNELLS ❊ MADRID

UNA IDENTITAT IDEOLÒGICA

Q
uè hi ha darrere del “viu-
re a la madrilenya” que
predica Ayuso? La Bea-
triz triga una estona a
contestar. Acaba de tor-
nar d’un míting a la plaça de Cham-
berí amb els seus pares i porta una de
les mascaretes de les joventuts del
PP, justament amb aquest lema. “És
la reacció a un any de relació entre la
Comunitat de Madrid i el govern es-
panyol sense precedents, fins al
punt que van imposar tancar Ma-
drid!”, explica. Ella treballa a Lon-
dres però porta uns mesos a Madrid
per poder “viure en llibertat”. La se-
va mare, la Teresa, creu que no cal
buscar tres peus al gat amb el discurs
d’Ayuso: “Libertad és el No pasarán
durant la guerra”.
Lluny de presentar una campanya
de propostes, la presidenta madrile-
nya ho ha fiat tot a aquesta paraula.
Llibertat, de fet, és l’única paraula es-
crita a la carta de propaganda electo-
ral que ha arribat a casa de tots els
censats per a les eleccions del 4 de
maig. Per a Sandra León, politòloga i
investigadora talent senior a la Uni-
versidad Carlos III de Madrid, el que
alguns ja anomenen el “fenomen
Ayuso” no és més que la capacitat de
consolidar una “identitat ideològi-
ca” i no pas nacional a través de les
polítiques del PP des del 1995, com la
de lliure elecció de centre educatiu o
de l’atenció sanitària.
El sociòleg i professor de ciència
política Ignacio Sánchez-Cuenca va
ser dels primers a alertar del perfil
d’Ayuso. Ja el maig del 2020 la va pre-
sentar com una “alumna avantatjada
de Trump a Espanya” i va avisar dels
riscos que podia suposar ridiculitzar-
la. “Ha sabut absorbir un discurs op-
timista mentre l’esquerra només diu
que cal ser més estricte amb tot”, as-
senyala. El resultat: un perfil que
“beu de l’herència de les polítiques
neoliberals del PP a Madrid des del
1995 i que ha sabut explotar molt bé
el nacionalisme espanyol”. León
també considera essencial per enten-
dre el poder de la presidenta madrile-
nya el fet que el votant del PP sigui
més centralista a la capital espanyola
que en altres llocs de l’Estat i que des
de l’inici de la pandèmia hagi fet po-
lítiques més pròximes als votants de
Vox que no pas als del PP.
Ignacio Sánchez-Cuenca
SOCIÒLEG I PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA
“Quan l’esquerra ridiculitza
Ayuso desperta la solidaritat.
Passava igual amb Trump”
Sandra León
POLITÒLOGA. INVESTIGADORA DE LA CARLOS III
De tardeo en un bar del centre de
“La resposta a la pandèmia ha Madrid amb una cervesa de suport
estat més pròxima als votants a Isabel Díaz Ayuso. JAVIER BARBANCHO
de Vox que als del PP”

EL MIRATGE DELS IMPOSTOS BAIXOS

i hi ha una promesa que ha en els més rics. Un mileurista no hi gua-

S repetit Ayuso en campanya

ha sigut la de fer “les baixa-
des d’impostos més grans de
la història” –una promesa
que ja va fer el 2019 abans de ser elegi-
da presidenta–. Madrid es vanta de te-
nir la política impositiva més baixa.
Però realment és així? En un intent de
defensar la seva fiscalitat, l’equip de la
presidenta madrilenya ha difós
aquesta setmana una calculadora que,
tanmateix, demostra que els impostos
baixos –en aquest cas dels trams
Terrasses obertes sense limitacions a la plaça Mayor. PABLO BLÁZQUEZ / GETTY d’IRPF autonòmics– només benefici-
nya res en comparació amb una altra co-
munitat, mentre que algú que guanyi
150.000 euros anuals s’estalvia fins a un
10,5% respecte a comunitats governades
pels socialistes, uns 3.000 euros.
“És una mostra més de les polítiques
neoliberals del PP destinades als trams
més rics de la població”, destaca el cate-
dràtic d’economia aplicada i exrector de
la Universidad Complutense Carlos
Berzosa. De fet, detalla que segons els
estudis més recents l’eliminació de pa-
trimoni i successions i, amb menys im-
portància, la reducció de l’IRPF, només
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
50.000 Són els vots que el PSOE estima que els calen a les esquerres
per superar la suma de la dreta a les eleccions del 4 de maig. A principis de
campanya Podem estimava que està en joc la mobilització de 100.000 vots.
S
ón les set de la tarda d’un di-
mecres i el carrer Ponzano co-
mença a omplir-se. Situat al
cor de Chamberí, és la Meca
del popular tardeo madrileny i
també el barri on ha crescut la presiden-
ta madrilenya i candidata a la reelecció,
Isabel Díaz Ayuso. Cinc companyes de
màster “celebren la vida” –ballant reg-
geaton– amb un gintònic a la mà a l’in-
terior d’un dels locals que ofereixen la
nova cervesa artesana de moda entre
vells i nous votants del PP: ¡La Caña de
beneficien el 7% de la població. “El crei-
xement de Madrid no es deu als impos-
tos baixos, és per l’efecte de la capitali-
tat i el talent”, assegura. Però segons el
seu parer amb aquest relat “s’ha creat
una nova classe mitjana, un nou ric, poc
informat i encantat amb les polítiques
poc redistributives” de la regió.
L’economista José Carlos Díez apun-
ta en la mateixa direcció i nega que Ma-
drid sigui qui està sortint millor de la cri-
si del coronavirus. Posa d’exemple el tu-
risme de negocis i de cap de setmana –on
ha patit la caiguda més forta de tot l’Es-
tat–. Berzosa també diu que “s’ha volgut
salvar l’economia en detriment de la sa-
lut, però tampoc s’han obtingut dades
positives en l’evolució econòmica”.
España! Curiosos de tota mena entren
al local per tastar-la, brindar amb la ca-
ra d’Ayuso a l’etiqueta i endur-se l’am-
polla a casa, assegura la cambrera del
bar La Lianta de Ponzano.
“Cal seguir vivint. Jo soc una ayu-
ser!”, diu la Laura (nom fictici), i ense-
nya un braçalet amb la bandera d’Espa-
nya. Una de les seves amigues, l’Anto-
nia, reconeix que mai s’ha considerat de
dretes però que té clar que votarà el PP:
“Madrid és una comunitat boicotejada
i Ayuso s’hi ha atrevit”. Dos locals més
Carlos Berzosa
EXRECTOR DE LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE
“El creixement de Madrid no
es deu als baixos impostos, és
per l’efecte de la capitalitat i el
talent. S’ha creat un nou ric
poc informat i manipulable”
José Carlos Díez
ECONOMISTA. PROF. UNIVERSITAT D’ALCALÁ
“Ayuso ha agafat la bandera
d’Esperanza Aguirre,
és aguirrista. En termes
econòmics tot el que diu és fals,
excepte algunes coses”
69 Són els escons necessaris per a la majoria absoluta a l’Assemblea de
Madrid. Ayuso aspira a aconseguir-los ella sola, però la majoria d’enquestes
apunten que li caldrà sumar amb Vox i que l’esquerra té poques possibilitats.
Antonia González
ESTUDIANT DE MÀSTER MADRILENYA
“No soc de dretes però votaré
el PP. Madrid és una comunitat
boicotejada i Ayuso s’hi ha atrevit”
Roberto
PROPIETARI DEL BAR LOLAMENTA A CHAMBERÍ
“Votaria qualsevol que hagués
deixat els bars oberts. Tinc amics
catalans bojos per venir cap aquí”
Protestes en cotxe en contra de la nova llei educativa. JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS
UNA EDUCACIÓ MOLT DESIGUAL
L
a desigualtat a nivell d’im-
postos també es tradueix
en desigualtat educativa.
Si hi ha un col·lectiu en el
qual el PP ha aconseguit
adeptes els últims mesos és, a més
del de l’hostaleria, el de les famílies
que porten els fills a l’escola concer-
tada (Madrid és justament, amb el
País Basc, la comunitat amb menys
presència d’escola pública, un 55%
enfront d’un 30% de la concertada i
un 15% dels centres privats). Són les
16.30 h i un grup de quatre mares es-
peren que surtin els fills del col·legi
Nuestra Señora de las Delicias, al
barri d’Arganzuela. Totes asseguren
que el 4-M està en joc que els seus
fills hi puguin continuar anant i s’han
mobilitzat activament com a part de
la marea taronja en contra de la llei
Celaá, que reverteix la llei Wert i
estableix que cal garantir places
sempre prioritzant l’escola pública.
A Madrid hi ha possibilitat d’elec-
ció de centre, independentment de
la proximitat. Ara bé, això només
passa si hi ha places lliures. El PSOE
admet que bona part de la nova llei
educativa es va fer per acabar amb
pràctiques de la Comunitat de Ma-
drid, on el pes de l’escola pública ha
caigut un 5% des que governa el PP.
María Elena Vaquero, coordinadora
de CCOO Ensenyament i membre
de la Marea Verda, recorda com el
PP ha cedit sistemàticament sòl pú-
07
dossier
enllà, el Roberto fa números. És el
propietari del Lolamenta i ha deci-
dit estampar la imatge d’Ayuso en
un dels vidres del local. Si no fos per
ella diu que ja hauria tancat i, en
canvi, manté un 80% de la factura-
ció. Amb una concentració de 72
bars en un quilòmetre, Ponzano en-
carna el nacionalisme madrileny
del qual treu pit la candidata del PP.
Però l’ayusisme és molt més: és el
resultat de 25 anys de governs inin-
terromputs del PP a la Comunitat.
blic a escoles concertades, mentre
que Madrid s’ha convertit en la co-
munitat que menys inverteix per
alumne: 4.727 euros l’any, la meitat
que Euskadi. Suposa un 2,25% del
PIB de Madrid; la mitjana estatal se
situa en un 4,27%.
Les escoles catòliques de Madrid
han fet campanya als seus centres i
Emilio Díaz, el seu portaveu, assegu-
ra que “el 4-M perilla el model de
concertada si guanyen les esquer-
res”. Rebat amb vehemència que
aquest model creï més desigualtat,
mentre que Vaquero branda l’últim
informe de Save the Children, que si-
tua Madrid com la regió amb més es-
coles gueto de l’OCDE després de
Turquia. “Estem vivint com es tre-
uen línies a escoles públiques per
donar-les a la concertada i Ayuso
ha promès continuar amb aquest
model”, conclou.
Emilio Díaz
PORTAVEU D’ESCOLES CATÒLIQUES DE MADRID
“El 4-M perilla el model
d’escola concertada
si guanyen les esquerres”
María Elena Vaquero
COORDINADORA DE CCOO ENSENYAMENT
“Madrid és la regió amb més
escoles gueto de l’OCDE
després de Turquia”
08
dossier
L’Hospital Zendal és ara un centre de vacunació. MARTA FERNÁNDEZ / EUROPA PRESS
LA INVERSIÓ MÉS BAIXA EN SANITAT
A
la inversió en educació
més baixa de l’Estat s’hi
suma també la inversió
més baixa en sanitat. La
gestió dels hospitals ma-
drilenys és el resultat d’anys d’in-
tents de privatització i privatitzaci-
ons encobertes, així com de políti-
ques immobiliàries per crear grans
centres sanitaris desposseïts des-
prés de pressupost per al dia a dia.
L’expresidenta madrilenya Espe-
ranza Aguirre va impulsar la cons-
trucció de vuit hospitals que va re-
partir entre les vuit grans construc-
tores espanyoles. Avui en dia alguns
no treballen a ple rendiment, com
l’Infanta Sofia de l’eixample de Va-
llecas, que té una planta buida. Per
això diferents col·lectius de la Marea
Blanca van posar el crit al cel quan
Ayuso va anunciar la creació de
l’Hospital Enfermera Isabel Zendal
sense aclarir qui hi treballaria –al fi-
nal ha acabat manllevant metges
d’altres centres.
Madrid dona la possibilitat d’es-
collir metge, centre de salut i hospi-
tal. Per al PP és un dels grans trets
d’identitat de la capital espanyola.
Però darrere aquesta decisió, segons
Mar Noguerol, metge d’atenció pri-
mària i membre de l’Associació de
Metges Especialistes de Madrid, hi
ha la intenció de “fomentar la deri-
vació a centres privats” després de
l’intent frustrat per la justícia de pri-
L’
ayusisme no té només
a favor per guanyar 25
anys d’herència de po-
lítiques del PP, sinó
també un ampli alta-
veu mediàtic conservador d’aval a la
seva estratègia. Com destaca Berzo-
sa, l’esquerra ha quedat relegada als
mitjans digitals. La capital espanyo-
la, de fet, no té cap diari regional, ai-
xí que tots s’hi converteixen. “Hi ha
un suport incondicional de la prem-
sa al nacionalisme espanyol i això és
la palanca perquè la gent voti el PP,
Vox i Cs”, detalla Sánchez-Cuenca.
Segons el sociòleg, el fet que “in-
CAP AL 4-M
vatitzar sis hospitals per part del
conseller Javier Fernández-Las-
quetty, que Ayuso va rescatar l’any
passat per al seu equip. Si un hospi-
tal públic està col·lapsat, el pacient
acaba optant per una clínica privada
amb menys cua d’espera.
El resultat, explica Fátima Cortés,
portaveu de l’Associació Madrilenya
de Salut Pública, és la “retallada pro-
gressiva de pressupost i que no s’ha-
gin reforçat les plantilles”. “No hi ha
un programa clar per part del PP pel
que fa a la sanitat malgrat la pandè-
mia”, exclama. Mentrestant, no han
deixat de créixer les assegurances
privades durant l’any del covid. Gai-
rebé 4 de cada 10 madrilenys ja en te-
nen i només els supera Catalunya, tot
i que el creixement està sent més fort
a la capital espanyola, que només de-
dica un 3,7% del PIB a sanitat –la
mitjana espanyola és del 5,6%.
Fátima Cortés
PORTAVEU AS. MADRILENYA SALUT PÚBLICA
“Ayuso diu que té la millor
sanitat, però el PP no ha fet
més que retallar el pressupost”
Mar Noguerol
AS. DE METGES ESPECIALISTES DE MADRID
“La llibertat d’elecció a Madrid
es va fer per fomentar la
derivació a centres privats”
UN VENTILADOR MEDIÀTIC CONSERVADOR
tel·lectuals consagrats hagin abandonat
les conviccions socialdemòcrates per les
neoliberals” ha donat un gran impuls al
PP. Posa l’exemple de Fernando Sava-
ter, que, com el socialista Leguina, ha de-
manat el vot per a Ayuso després d’haver
passat de ser un antisistema a donar su-
port a UPyD i Cs. De fet, Savater i Ma-
rio Vargas Llosa seran els protagonistes
d’un col·loqui organitzat per l’Associa-
ció de Premsa de Madrid (l’equivalent al
Col·legi de Periodistes de Catalunya)
justament el dia de reflexió sota el títol
d’“Expressió de llibertat”.
Paradoxalment, Ayuso ha girat l’es-
quena a la seva tele pública: Telema-
UNA CAPITAL PARTIDA EN DOS
P
erò si l’empremta de les
polítiques neoliberals del
PP ha quedat plasmada en
un lloc és en el paisatge
urbanístic madrileny. La
capital espanyola no té cap marc re-
gulador –tampoc en els horaris co-
mercials–. De fet, el principal segell
d’Ayuso és “l’absència” de normati-
ves. Crida l’atenció que l’única llei
que ha aprovat en dos anys de legis-
latura abans de convocar les elecci-
ons sigui la polèmica modificació de
la llei del sòl. Es tracta d’una norma
que, entre altres coses, permet su-
primir la majoria de llicències i libe-
ralitzar el sector urbanístic.
Alberto Laboreiro es va jubilar fa
poc, però va ser subdirector regional
de Planificació de la Comunitat de
Madrid durant els cinc anys de go-
vern del socialista Joaquín Leguina
–que ara demana el vot per a Ayuso–
i durant 25 anys del PP. En la seva te-
si doctoral sobre ordenació del ter-
ritori, del 2015, assegurava que “el
model d’ocupació del territori” de la
comunitat en les últimes dues dèca-
des “ha obeït a factors d’oferta del
mercat i no de les necessitat de la po-
blació”. Constatava també una “so-
breexplotació insostenible” del sòl
en una regió amb poc territori desti-
nat a l’agricultura i la ramaderia i
molt d’espai per créixer.
Això ha portat a un creixement
dispers, de baixa intensitat, perifè-
Madrid és una ciutat on el cotxe té molt de protagonisme. DENIS DOYLE / GETTY
Luis Lombardo
PRESIDENT COMITÈ D’EMPRESA DE TELEMADRID
“Ayuso vol fer de Telemadrid el
que era en l’etapa d’Aguirre: una
eina al seu servei. Com que no ho
és, l’està deixant sense diners”
Ignacio Sánchez-Cuenca
SOCIÒLEG I PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA
“Hi ha un suport incondicional
de la premsa al nacionalisme
espanyol i això és la palanca
perquè la gent voti PP, Cs i Vox”
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
ric i que provoca un augment de l’ús
del cotxe en detriment del transport
públic. La conseqüència més direc-
ta és que Madrid és la ciutat amb
més morts directes per contamina-
ció de diòxid de nitrogen en un estu-
di recent que engloba 585 ciutats.
Ayuso assegurava durant la cam-
panya del 2019 que “les cues de cot-
xes són una senya d’identitat de Ma-
drid”. La capital espanyola és de les
poques on l’ús del vehicle ha aug-
mentat respecte del transport públic
des dels anys 90. Alhora, també s’ha
anat eixamplant la desigualtat entre
el nord (cada cop més ric) i el sud (ca-
da cop més pobre). “No cal entrar en
un gueto per veure com la ciutat es va
degradant quan vas cap al sud. Hi ha
hagut un abandonament de la perifè-
ria obrera, que té també la pitjor qua-
litat ambiental”, explica Eva García,
arquitecta urbanista.
Alberto Laboreiro
EXSUBDIRECTOR DE PLANIFICACIÓ DE LA CAM
“El model d’ocupació del
territori ha obeït al mercat i no
a les necessitats de la població”
Eva García Pérez
ARQUITECTA URBANISTA
“No cal entrar en un gueto per
veure com la ciutat es degrada
quan vas del nord al sud”
drid. Periodista de formació, creu
que és l’única presidenta que “té una
TV que li és crítica” i tot just va tre-
pitjar-la per primer cop abans de
l’inici de la campanya. El president
del comitè d’empresa, Luis Lombar-
do, denuncia que Ayuso vol, com va
fer Aguirre, una “eina al seu servei”
i per això de moment els està ofegant
econòmicament. Si la presidenta
madrilenya aconseguís aquesta pe-
ça i seguís governant, allargaria el
mandat de qui va ser la seva mento-
ra. D’aquesta manera encaixaria to-
tes les peces per seguir consolidant
el seu nacionalisme castís.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 09
PUBLICITAT
10 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
dossier

CAP AL 4-M

Un cinturó roig que perd color,

feu i esperança de l’esquerra
El PSOE, Més Madrid i Podem fien la victòria als nuclis del sud, que han perdut l’essència obrera

OT SERRA DIFERÈNCIES NORD-SUD A MADRID 1 Tetuán 5

Carabanchel
MADRID Districtes de Madrid i municipis perifèrics de més de 50.000 habitants 15.180 / 52,5% 10.988 / 54,5%
amb les rendes netes personals més i menys elevades de la comunitat (2017) Chamartín Usera
i percentatge de vot a les eleccions autonòmiques del 26 de maig del 2019. 2 26.267 / 71,34% 6
Amb bata blanca, tres sanitàries 9.552 / 60,9%
surten del centre de salut Abrantes,
al districte de Carabanchel, on hi ha Vot d’esquerres 3 Chamberí 7 Puente de Vallecas
MADRID 22.897 / 64% 9.706 / 68,5%
una cua considerable. Interrompen CIUTAT
un acte de la candidata de Més Ma- 4 Salamanca 8 San Blas-Canillejas
24.683 / 70,4% 13.559 / 53,2%
drid, Mónica García, per protestar Vot de dretes Fuencarral-El Pardo
contra l’abandonament de les insti- 9 Coslada
18.661 12.029 / 57,3%
tucions, després de set mesos mani- 60%
festant-se cada dijous perquè falten Las Rozas
reforços. La inversió en sanitat pú- 19.202 Alcobendas
blica és una de les principals prome- 68,4% 18.925 / 54,7%
San Fernando
ses de les tres formacions progres- de Henares* Alcalá de Henares
sistes que es presenten el 4-M, pe- 12.099 12.097
rò als districtes i municipis més hu- 56,3% 50,5%
mils veuen com les mancances més Majadahonda Torrejón
19.282 / 69,8% de Ardoz**
bàsiques es cronifiquen, governi qui Moncloa- 1 2
governi. Són nuclis del sud i l’est de 11.159
Aravaca:
46,7%
Madrid que conformen l’anomenat Pozuelo 22.792
Boadilla del Monte 62% 3
cinturó roig, tradicional feu socia- de Alarcón 4 8 9
lista on les esquerres s’han bolcat 20.103 / 72,2% 25.903
per intentar treure de l’abstencio- 73%
*Municipi de menys de 50.000
nisme part dels seus habitants. És la Vicálvaro habitants (39.566 el 2020).
clau per vèncer Isabel Díaz Ayuso. Latina 11.941
5
12.370 7 59% **Municipi de l'anomenat corredor
Alcorcón 51,6% 6 de l'Henares, però on la dreta es va
12.437 imposar el 2019
Villa de Vallecas
Promeses 53%
Villaverde 12.114
Transport, equipaments i Móstoles Leganés
9.875 60,1%
61% Rivas-Vaciamadrid
serveis públics són mancances 11.004 11.546 14.002
53,3%
que es cronifiquen 58,4%
Getafe
61,6%
12.250 Arganda del Rey
“El 4-M es decideix als barris 58,1% 10.646
Fuenlabrada
49,4%
obrers”, es pot llegir en una pancar- 10.062
ta que Comissions Obreres ha pen- 60,5%
Pinto
jat d’un pont que travessa l’A-42, 11.957
l’autovia que connecta Madrid amb Parla 54,1%
els districtes del sud. A cada míting 9.004
del PSOE, Més Madrid i Podem 57,5%
s’han sentit els noms de “Caraban-
Font: INE i elaboració pròpia / Gràfic: Esther Utrilla
chel, Villaverde, Usera, Vallecas, Al-
corcón, Móstoles, Leganés, Getafe,
Fuenlabrada, Parla, el Corredor del La perifèria del sud i est de Ma-
Henares...” i s’hi han prioritzat es- drid es va començar a caracteritzar
forços. Com si es tractés de les elec- durant el desarrollismo franquista
cions als EUA –demòcrates i repu- amb el model econòmic del fordis-
blicans seleccionen els estats en què me. Grans fàbriques de la indústria
hi ha opcions i descarten els altres–, de l’automòbil, ferroviària, me-
especialment el PSOE i Unides Po- tal·lúrgica i metamecànica van do-
dem han celebrat grans actes no- nar feina a locals i immigrants d’al-
més en aquestes zones. Els mítings tres punts d’Espanya i aquests nu-
finals són la prova definitiva. clis van començar a créixer amb la
És l’evidència de la dialèctica construcció d’habitatges elevats
nord-sud que es viu i es pateix a Ma- propis del paisatge obrer.
drid, amb diferències socioeconò- Tal com explica el professor de
miques que posen xifra a les desi- sociologia de la Universidad Com-
gualtats [vegeu el gràfic]. “El nivell plutense i autor del llibre Ciudad
de renda és inferior, hi ha més taxa Periferia: el “fracaso” de la reconver-
d’atur, feines menys qualificades, sión industrial madrileña, Pablo Ló-
menys nivell d’estudis... La fotogra- pez Calle, aquests municipis són els
fia és coneguda”, resumeix Vicente que han viscut de primera mà la ter-
Pérez, portaveu de la Federació Re- ciarització de l’economia i la deslo-
gional d’Associacions de Veïns de calització de les empreses. “El tre-
Madrid. A les eleccions autonòmi- ballador de coll blau passa a ser de
ques i municipals del 26 de maig del coll blanc”, sintetitza, per explicar
2019, l’esquerra va resistir, però els com la indústria es transforma en
últims anys el PP ha aconseguit al- feines de logística i distribució. La
guna alcaldia i el PSOE ja no domi- reconversió implica pèrdua de
na com ho feia en dècades anteriors. Pablo Iglesias, Ángel Gabilondo i Mónica García ahir junts per primer cop en campanya a llocs de treball i, progressivament,
El cinturó roig està perdent color. la manifestació de l’1 de maig a Madrid. ALEJANDRO MARTÍNEZ VÉLEZ / EUROPA PRESS la deixadesa d’aquests polígons.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
A diferència dels districtes i mu-
nicipis del nord, el sud queda com
un pol poc atractiu. De fet, entre Vi-
lla de Vallecas i Rivas-Vaciamadrid
hi ha Valdemingómez, una gran in-
cineradora. La Luisa, de l’Associa-
ció de Veïns Barrio Centro de Lega-
nés i d’Ecologistes en Acció, denun-
cia que continua havent-hi quilò-
metres d’abocadors, com n’hi havia
als 80 en zones que es van conver-
tir en barris. Per exemple, a Zarza-
quemada, a tocar del centre comer-
cial Parque Sur. Les grans superfíci-
es formen part, precisament, del
nou skyline del cinturó. “Per què no
s’hi podria instal·lar, per exemple, la
fabricació del vehicle elèctric?”, es
pregunta Jesús Santos, candidat
d’Unides Podem i tinent d’alcaldia
a Alcorcón.
Ascens a classe mitjana?
A principis de segle la bonança eco-
nòmica va propiciar alts nivells
d’endeutament que van conduir a
un cert ascens social. En aquests
municipis industrials van aparèixer
barris de cases unifamiliars, coinci-
dint amb grans canvis demogràfics:
immigració de fora de l’Estat i
transferències de població com a
conseqüència del preu de l’habitat-
ge. López Calle cita una “contradic-
ció” que es produeix a Coslada: el
Parc de Carlos Marx és un exemple
del canvi urbanístic enfocat a la vi-
da de classe mitjana, i famílies que
s’hi han traslladat ara lloguen el pis
obrer a immigrants romanesos.
Raons
L’abstencionisme ve donat,
en part, pel desengany amb
governs municipals socialistes
“Tinc la sensació que vivim una
lluita dels últims contra els penúl-
tims”, reflexiona la Luisa, que hi veu
una possible explicació de l’auge de
les tesis conservadores. L’aprima-
ment industrial també té un efecte
electoral: si hi ha menys sindicalis-
me, hi ha menys mobilització polí-
tica, i això les associacions de veïns
també ho estan notant. El sentit de
comunitat es perd i té un efecte en
la politització.
Les veus consultades coincidei-
xen a dir que el vot progressista és
més exigent que el de la dreta i que
això passa factura a qui sempre ha
governat en aquests municipis.
“Molta gent es queda a casa perquè
no els sedueix la gestió que s’ha fet
des de l’esquerra”, admet l’alcalde
de Leganés, Santiago Llorente. “Soc
autocrític: alguna cosa no fem bé.
Que l’esquerra no vagi a votar és
problema que el que transmetem no
ho sabem fer arribar”, s’hi afegeix
l’alcalde de Fuenlabrada, Javier
Ayala, també del PSOE. Les man-
cances en transport, equipaments i
serveis públics perduren i la ciuta-
dania “no hi entén, de qui té les
competències”, apunta Santos.
El professor de l’Autónoma de
Madrid José Rama té clar que par-
lar de com vota el cinturó roig és
“cada cop més complicat” i avisa
que, com ha passat a França, la dre-
ta comença a seduir els que se sen-
ten abandonats per l’esquerra.e
Pobresa i desigualtat:
les ales de l’extrema dreta
La pandèmia ha revifat l’aparició de grups neofeixistes als barris més humils
NÚRIA RIUS MONTANER
MADRID
“El Parlament és l’agonia de la pà-
tria”. Aquest és un dels lemes dels
quals fa bandera el grup juvenil ne-
ofeixista Bastión Frontal. El movi-
ment va néixer a Madrid ara fa un
any, aprofitant el context de crisi so-
cioeconòmica provocada per la pan-
dèmia, i ho va fer allà on les seves
conseqüències van impactar de ma-
nera més abrupta: als barris humils,
del sud, que al mateix temps aple-
guen més població migrant. Llocs
on han trobat el caldo de cultiu –po-
bresa i descontentament– per pro-
pagar i instal·lar missatges d’odi, ca-
muflats molts cops sota un llenguat-
ge que busca arrabassar les banderes
socials de l’esquerra.
Bastión Frontal es defineix com
a “socialpatriota” i assegura defen-
sar “els treballadors, les millores la-
borals i l’eliminació dels privilegis
fiscals de les comunitats”, com ha
mostrat a Twitter, un discurs que
acompanya d’accions socials com la
recollida i el repartiment d’ali-
ments, l’última al barri de Caraban-
chel. “Molts cops són estratègies
per desmarcar-se d’organitzacions
Manifestants d’ultradreta protagonitzant aldarulls amb la policia. PABLO BLÁZQUEZ / GETTY
neoliberals com Vox”, apunta el pe-
riodista especialitzat en extrema
dreta Miquel Ramos. Ara bé, “com-
peteixen amb els projectes socials
des d’una posició excloent, que aca-
ba sent una pàgina més del feixisme
ja coneguda”, afegeix. Tant la retò-
rica com les accions van acompa-
nyades sempre d’un “només a espa-
nyols” que treu a la llum el discurs
racista antiimmigratori.
Així, grups com Bastión Frontal,
que al·leguen defensar els drets in-
dividuals, promouen en el fons
l’opressió a grups concrets –les per-
sones migrants, el feminisme, les
minories religioses o sexuals–, als
quals ataquen des d’una retòrica
“centrada en el marc securitari”, ex-
plica Ramos. És a dir, els criminalit-
zen i assenyalen com a grups de de-
linqüents que alteren la seguretat,
i ho atribueixen a qüestions cultu-
rals, amb la qual cosa propaguen un
discurs de la por entre els veïns que,
sumat a un escenari de crisi, dona
lloc a un “campi qui pugui”. “Una
guerra entre el penúltim i l’últim”,
apunta l’eurodiputat Miguel Urbán.
Però Bastión Frontal no és l’únic
grup neofeixista. Hacer Nación va
néixer també a Madrid el juliol pas-
sat. Tots dos segueixen les mateixes
11
dossier
estratègies. Ramos explica que
Ideari situen com a “camp de batalla”
Bastión l’àmbit local, per bé que Hacer
Nación ha intentat proliferar
Frontal “sense gaire força” a escala esta-
criminalitza tal. En aquest sentit, a Urbán li
la immigració preocupa l’estratègia dels dife-
i les minories rents governs del PP a Madrid de
sexuals desmantellar el teixit associatiu,
així com “l’atomatització de les
polítiques neoliberals”. Només
els primers mesos d’aquest 2021
l’Espai Eva, la Casa de la Cultura
de Chamberí i l’associació Spa
Maravillas, que es defineixen
com a “dic de contenció” davant
aquesta extrema dreta, han sigut
desallotjats.
Hogar Social: l’embrió
Els que fa anys que militen en
moviments socials de l’esquerra
madrilenya recorden que pràcti-
ques com les de Bastión Frontal
no són tan desconegudes. L’em-
brió el trobem al 2014, amb el
naixement de l’organització neo-
feixista Hogar Social Madrid, en
ocàs des del 2019. Primer es va
instal·lar a Tetuán, un barri hu-
mil i amb un alt índex de població
migrant, però va acabar fracas-
sant. Després ho va fer al barri de
Salamanca. “La resposta dels ve-
ïns va provocar-ne el desallotja-
ment i ja no van intentar tornar-
hi a entrar”, recorda Urbán. Ara
bé, ni el que Hogar Social va fer en
el seu moment ni el que intenta
fer ara Bastión Frontal és cap in-
novació. Totes dues organitzaci-
ons s’inspiren en els neofeixistes
italians de Casa Pound, així com
en els grecs Alba Daurada.
Si bé Bastión Frontal com a
moviment neofeixista a Madrid
no és nou, això no elsresta impor-
tància en un moment en què
“Vox normalitza, difon i amplifi-
ca discursos d’odi, que són la ga-
solina política que legitima la vi-
olència d’ultradreta”, alerta l’eu-
rodiputat, que explica que ha
augmentat a tot el món. De fet,
Bastión Frontal ha propagat
aquesta setmana un atac contra
el rebost solidari del barri de
Fuencarral, com va denunciar el
centre social El Barco. Per a
Urbán curtcircuitar les seves lò-
giques i aquesta guerra entre po-
bres no només s’ha de fer
apel·lant a la democràcia, sinó
també “acabant amb les cues de
la fam”. “Això és construir anti-
feixisme”, afegeix. Precisament,
el filòsof Jason Stanley, al seu úl-
tim llibre, Fatxa (Blackie Books,
2020), diu que “creure que la de-
mocràcia pot prosperar en condi-
cions de desigualtat és d’il·lusos”,
i afegeix que “la política feixista
sobreviu i prospera en un estat
d’ansietat i por constants”.e
12 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
dossier

CAP AL 4-M

Miguel Ángel
Rodríguez
Càrrec
Director del gabinet d’Isabel
Díaz Ayuso Iván
Edat Redondo
57 anys
Càrrec
Lloc de naixement Cap de gabinet de Pedro
Valladolid Sánchez

Trajectòria Edat
Portaveu de José María Aznar 40 anys
al govern de Castella i Lleó i a
la Moncloa Lloc de naixement
Sant Sebastià

Trajectòria
Abans de Sánchez va
assessorar Xavier García
Albiol, Antonio Basagoiti i
José Antonio Monago

Una partida d’escacs entre bambolines

Rere la batalla del 4-M hi ha la pugna entre Redondo i MAR, caps de gabinet de Sánchez i Ayuso
GERARD PRUNA
BARCELONA
Aficionat com és als escacs, el direc-
tor del gabinet de la presidència del
govern espanyol, Iván Redondo,
acostuma a recórrer a metàfores re-
lacionades amb el joc de taula quan
vol parlar de política. Tot i que a ell
li agrada parlar de si mateix –i dels
assessors en general– com un dels
peons, en realitat fa temps que ac-
tua com el jugador que mou totes les
peces del tauler. El protagonista
d’una partida que el 10 de març pas-
sat el va portar a posar en marxa una
moció de censura a Múrcia de la mà
de Ciutadans, un moviment que ha-
via de trencar el bloc de la triple dre-
ta i obrir una nova sintonia entre el
PSOE i el partit taronja a l’Estat pe-
rò que va ser respost des de l’altra
banda de l’escaquer amb la convo-
catòria d’eleccions anticipades a
Madrid. L’adversari de Redondo
aquest cop era ni més ni menys que
Miguel Ángel Rodríguez, ex mà dre-
ta de José María Aznar en els seus
primers anys a la Moncloa i ara as-
sessor àulic de la presidenta de
Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
Redondo i Rodríguez –conegut
popularment com a MAR des de la
seva etapa de polèmic portaveu del
govern espanyol– són les dues figu-
res que s’amaguen rere les bambo-
lines de la partida que va desembo-
car en les eleccions de Madrid. “Po-
drien ser el germà gran i el petit”,
opina un veterà exdirigent del PP
que ha treballat amb tots dos i que
hi veu similituds però també algu-
nes diferències capitals: “El Miguel
Ángel no es crema en les decisions
del dia a dia, això li permet agafar
perspectiva i pensar a mitjà termi-
ni. A Redondo, en canvi, li agrada ser
a totes les batalles, és molt curtter-
minista i sempre busca els cops
d’efecte”, explica a mode de resum.
També les seves trajectòries i la
concepció de la seva feina són dife-
rents. Redondo l’encara des d’un ves-
sant més professionalitzat –forma
part de la generació que s’ha amarat
de la manera de fer de la política
nord-americana– i que posa l’estra-
tègia per damunt de la ideologia, com
demostra el fet d’haver pogut treba-
llar amb l’alcalde de Badalona, Xavi-
er García Albiol, i l’expresident ex-
tremeny José Antonio Monago –tots
dos del PP– abans de convertir-se en
la mà dreta de Pedro Sánchez.
Badalona i la immigració
Igual que ara amb el president es-
panyol, amb Albiol i Monago també
va ser capaç de teixir una capacitat
d’influència directa sobre el candi-
dat que incomodava la resta de
membres dels equips. “Té instint i
és agosarat”, recorda un company
seu en aquelles campanyes de Ba-
dalona en què Albiol –assessorat di-
rectament per Redondo– va co-
mençar a vincular sense escrúpols
immigració i inseguretat. “Amb ai-
Precedents xò guanyaràs les eleccions”, xiuxi-
Abans de uejava aleshores Redondo a l’orella
d’un Albiol que protagonitzaria la
Sánchez, precampanya d’aquelles eleccions
Redondo havia municipals del 2007 amb un vídeo
assessorat titulat Siete minutos –que encara es
Albiol i pot trobar a YouTube– i que va ser
Monago qualificat per la resta de grups de
xenòfob i racista. Albiol va obtenir
set regidors. Faltaven quatre anys
Passat per fer realitat la profecia de Re-
Rodríguez va dondo, que el 2011 ja feia temps que
havia marxat de Badalona a la re-
deixar el 1998 cerca d’altres desafiaments. Nous
la Moncloa reptes que va trobar a Extremadu-
víctima de la ra després d’un pas breu per la po-
incontinència lítica basca amb el candidat del PP
verbal Antonio Basagoiti. Amb Monago, a
qui també va aconseguir portar fins
a la presidència, Redondo va acabar
de perfilar aquesta aurèola de supe-
rassessor que guanyava poder i in-
fluència al mateix temps que gene-
rava suspicàcies i enemics. Encara
faltaven uns anys per unir el seu
camí a l’home amb qui va fer el salt
definitiu: Pedro Sánchez.
Miguel Ángel Rodríguez, en canvi,
no té aquesta mal·leabilitat. La seva
carrera va lligada només al PP i, més
concretament, a José María Aznar.
És Aznar qui el va fitxar quan era un
jove periodista d’El Norte de Castilla
perquè fos el portaveu del seu govern
a Castella i Lleó. L’aposta va durar
només un any. Prou temps perquè
Rodríguez demostrés la seva condi-
ció de polemista que ja no l’abando-
naria. El 1989 Aznar el va cessar, pe-
rò cinc mesos després el va recuperar
per fer el salt a Madrid i disputar la
presidència al PSOE. De MAR és la
cèlebre frase “Váyase, señor Gonzá-
lez” amb què Aznar va fer fortuna
davant un PSOE corcat pels anys al
poder i els casos de corrupció.
Caiguda i rescat de MAR
Amb l’arribada a la Moncloa el 1996,
Aznar va nomenar Rodríguez secre-
tari d’estat de Comunicació i porta-
veu del govern espanyol. Aquest cop
va durar dos anys. El 1998 va dimitir,
víctima un cop més de la seva incon-
tinència verbal. Mig país havia de-
manat el seu cap després de conver-
tir les rodes de premsa dels diven-
dres després del consell de ministres
en una batalla campal. Mantindria la
bel·ligerància després com a tertulià
–amb condemnes per injúries inclo-
ses–, però seria una altra col·lisió la
que li faria tocar fons el 2013, quan
va topar contra tres cotxes un vespre
tornant a casa begut i quadruplicant
la taxa permesa d’alcohol al volant.
El viacrucis de MAR s’acabava el
2019, quan Isabel Díaz Aysuo –a qui
havia conegut el 1996 quan ella estu-
diava periodisme i feia una tesi sobre
la comunicació d’Aznar– el va reclu-
tar per al govern de Madrid. Allà ha
recuperat la influència, ara lluny
dels micròfons i amagat a les bambo-
lines, des d’on continua jugant una
partida d’escacs contra Redondo
que no s’acabarà el 4 de maig.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 13
PUBLICITAT
14
dossier
Madrid, l’efecte capital que
atrau inversions i empreses
Concentra el 80% dels funcionaris dels ministeris i el 44% de les multinacionals
LAIA FORÈS
MADRID
Si Madrid té els impostos més bai-
xos i una renda per càpita molt su-
perior a la mitjana estatal i concen-
tra gairebé la meitat (44,5%) de les
grans empreses és gràcies, en bona
mesura, a l’efecte capitalitat. Un
model d’estat centralitzat, on tots
els ministeris i gairebé totes les ins-
titucions i administracions públi-
ques estatals es concentren a Ma-
drid, fa que la regió tingui una enor-
me capacitat d’atracció de capitals,
empreses i població que li atorga
avantatges econòmics. “L’estat es-
panyol històricament ha sigut un
estat centralitzat”, apunta Ernest
Reig, investigador de l’Institut Va-
lencià d’Estudis Econòmics (Ivie).
“Des de la xarxa viària i l’AVE, que
respon a una voluntat d’articular
el territori amb un punt central,
fins a la concentració d’institucions
públiques”, sosté.
A diferència del model d’Alema-
nya, amb seus d’organismes públics
repartits per diferents ciutats, Espa-
nya té tots els ministeris a Madrid.
La comunitat, amb 6,6 milions d’ha-
bitants, només representa el 14% de
la població espanyola, però el 80%
dels treballadors dels serveis cen-
trals dels ministeris són a Madrid.
La ciutat també acull una llarga llis-
ta d’entitats públiques: organismes
reguladors, el poder legislatiu i judi-
CAP AL 4-M
cial, les institucions polítiques i cul-
turals, els centres d’investigació. Despesa
“És una força de concentració molt Madrid és
poderosa”, subratlla Reig.
la comunitat
Treballadors qualificats que gasta
La concentració d’institucions i de menys en
grans empreses fa que Madrid atre- sanitat i
gui treballadors amb salaris elevats educació
i un alt poder adquisitiu. Segons un
estudi de l’Ivie coordinat per Reig
sobre l’efecte capitalitat de la ciutat,
a Madrid 45 de cada 100 treballa-
dors ocupen llocs de treball alta-
ment qualificats. No és casualitat,
doncs, que la renda per habitant
LA CAPITAL ESPANYOLA, EN XIFRES
1 4%
Madrid, comunitat autònoma
uniprovincial, només representa el
14% de tota la població espanyola.
Hi viuen 6,5 milions de persones
44,5%
Gairebé la meitat de les 1.000 grans
empreses espanyoles tenen la seu
a Madrid. Els seus ingressos
representen el 56% del total
madrilenya sigui la més elevada de
totes les comunitats autònomes:
gairebé 36.000 euros anuals, un
36% més que la mitjana espanyola.
La ciutat també destaca per ser un
pol d’atracció de capital. El 75,2% de
la inversió estrangera de tot l’Estat va
anar a parar a Madrid l’any passat, se-
gons dades de la consultora SIdfi.
L’estudi de l’Ivie afirma que es deu al
“caràcter radial de les comunicaci-
ons, el seu desenvolupament finan-
cer i la seva condició de lloc on s’adop-
ten moltes decisions econòmiques”.
El mateix estudi revela que un 60%
de les licitacions del sector públic que
150.000
És el nombre de treballadors del
sector públic estatal que treballen a
Madrid. El percentatge de funcionaris
dobla el pes de la població madrilenya
3,4%
Madrid és a la cua de la despesa
en sanitat. Segons dades del 2019,
és la comunitat que hi dedica un
percentatge del PIB més petit
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Gratacels amb oficines a
Madrid en una imatge
d’arxiu. GETTY
s’adjudiquen a companyies espanyo-
les són a empreses amb seu a Ma-
drid. “La falta de neutralitat territo-
rial de les decisions econòmiques
del sector públic és innegable”, con-
clou l’estudi. “Com més es regula des
de l’Estat, més necessites ser a Ma-
drid. Tot passa per Madrid”, resumeix
l’economista Albert Carreras.
Política fiscal agressiva
Gràcies a aquests avantatges, Ma-
drid es pot permetre una política
fiscal agressiva, amb impostos molt
reduïts, especialment per a les ren-
des altes i grans fortunes. Madrid
“sacrifica una part de l’oferta de ser-
veis públics en el terreny de la sani-
tat i l’educació a canvi d’un model
fiscal d’impostos baixos que és
atractiu per a un determinat tipus
de persones”, afirma Reig. La Co-
munitat de Madrid és la regió que
menys diners inverteix en Sanitat
(3,6% del PIB) i la que menys inver-
teix per alumne en educació. Per a
Albert Carreras, “que la comunitat
autònoma més rica faci dúmping és
molt insultant i és inadmissible: té
una posició de privilegi derivada
exclusivament de la capitalitat”.
El govern regional qualifica l’efec-
te capitalitat de “mite” i “falsedat”. Al
febrer va publicar un informe per in-
tentar desmuntar la idea. Sosté que
el fet de concentrar grans empreses
no aporta més recaptació perquè els
impostos que tributen són estatals i
assegura que el creixement econò-
mic es deu al “model liberal”, que té
un “efecte riquesa”. També parla del
sorpasso a Catalunya: “Encara que la
població madrilenya és un 13% més
baixa que la de Catalunya, el seu PIB
per habitant ja és un 15% més elevat”.
El conseller d’Hisenda de la comuni-
tat, Javier Fernández-Lasquetti, va
insistir en la presentació de l’infor-
me –obviant tots els estudis– que
“no té sentit plantejar que l’efecte
capitalitat beneficia Madrid”.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
Ayuso, contra tothom per mantenir els privilegis fiscals
Madrid té els impostos més baixos de l’Estat però la Moncloa planeja una harmonització entre comunitats
L.F.
MADRID
“Seré el pitjor malson de qui toqui
la butxaca dels contribuents madri-
lenys”. La presidenta de la Comuni-
tat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso,
deixava clar fins i tot abans d’entrar
en campanya electoral que estava
disposada a lluitar contra els plans
del govern espanyol d’harmonitzar
alguns impostos autònomics. Ma-
drid vol mantenir els seus privile-
gis, que li permeten tenir una polí-
tica econòmica de fiscalitat molt
baixa i que suposen una clara com-
petència deslleial per a la resta de
comunitats autònomes. La presi-
denta n’ha fet bandera. “No per-
metrem això que en diuen har-
monització fiscal i que suposa
apujar els impostos a tots els ma-
drilenys. Serem a totes les batalles
per impedir-ho”, ha promès.
L’harmonització fiscal entre les
comunitats autònomes no és un te-
ma nou, però ha tornat a situar-se
al centre del debat polític arran de
l’acord entre ERC i el govern de Pe-
dro Sánchez per als pressupostos
de l’Estat. Els republicans van do-
nar suport als comptes a canvi que
l’executiu es comprometés a posar
fi “al paradís fiscal muntat per la
dreta” a Madrid. L’acord ha posat
en peu de guerra Díaz Ayuso, però
el govern espanyol no sembla dis-
posat a fer marxa enrere. Té el su-
port de Catalunya, de les comuni-
tats governades pel PSOE i també
d’algunes, amb menys entusiasme i
molts matisos, del PP.
Recel dels ‘barons’ populars
La presidenta madrilenya està
pràcticament sola en la guerra fis-
cal. Com a excepció, el candidat del
PSOE a les eleccions de la Comuni-
tat de Madrid de dimarts vinent,
Ángel Gabilondo, que ha promès
–com a part de la seva estratègia
electoral– no apujar impostos, en
contra del criteri dels socialistes.
Ayuso té el suport de la direcció es-
tatal del PP però els barons popu-
lars també recelen del dúmping fis-
cal de Madrid, si bé en públic s’ex-
pressen amb moderació. El presi-
dent de la Xunta de Galícia, Alberto
Núñez Feijóo, ha dit més d’una ve-
gada que no s’oposa a una harmo-
nització fiscal, si bé matisa que
hauria de ser a la baixa. “Harmo-
nitzar no ha de voler dir que
s’apugen els impostos”, sosté, en
La presidenta madrilenya en funcions i candidata a
la reelecció, Isabel Díaz Ayuso. DAVID FERNÁNDEZ / EFE
15
dossier
la mateixa línia que altres dirigents
territorials populars.
La ministra d’Hisenda, María Je-
sús Montero, assegura que “no és
just” que mentre algunes comuni-
tats –en clara al·lusió a Madrid– “fan
dúmping fiscal” n’hi hagi d’altres
que no només no poden abaixar im-
postos, sinó que es veuen obligades
a apujar-los perquè el nivell de ren-
da dels seus habitants és més baix.
“Parlo d’algunes comunitats gover-
nades pel PP: Andalusia, Castella i
Lleó o Múrcia”, afirmava Montero
en un dels últims debats al Congrés.
Fiscalitat per a rics
Ayuso es vanta de tenir “la fiscalitat
més baixa d’Espanya”, però el mo-
del beneficia sobretot les classes al-
tes. Segons un informe de l’Institut
Valencià d’Estudis Fiscals, els con-
tribuents de Madrid amb rendes
superiors als 60.000 euros repre-
senten el 7% del total però es bene-
ficien del 42% de les reduccions de
l’IRPF. Els madrilenys tampoc pa-
guen l’impost de patrimoni gràci-
es a la bonificació del 100%, i el de
successions i donacions és molt
baix. Les diferències impositives
amb altres comunitats autònomes
són abismals.e
16 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
dossier

CAP AL 4-M

SITUACIÓ DE LA PANDÈMIA A LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Rànquings de tres indicadors clau per entendre la situació amb el covid-19 des de l’inici de la pandèmia

Morts per cada 100.000 habitants Percentatge de morts en residències Contagis per cada 100.000 habitants
Dades de Sanitat fins al 30 d’abril En percentatge respecte a la població resident. Dades validades per Sanitat fins al 30 d’abril
Informe d’impacte del virus de l’ISCIII (fins a l’11 d’abril)

Castella-la Manxa 286 Madrid 14,6% Madrid 10.116

Castella i Lleó 281 Catalunya 10,6% La Rioja 9.371
Aragó 258 Castella-la Manxa 10,5% Castella i Lleó 9.291
La Rioja 241 La Rioja 10,5% Navarra 9.119
Madrid 222 Castella i Lleó 9,7% Castella-la Manxa 9.061
Astúries 191 Aragó 9,6% Aragó 8.897
Euskadi 191 Navarra 9,4% Euskadi 8.486
Catalunya 185 Mitjana espanyola 9,2% País Valencià 7.767
Navarra 176 Andalusia 8,9% Catalunya 7.646
Extremadura 169 País Valencià 8,6% Mitjana espanyola 7438

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Eduard Forroll

Mitjana espanyola 165 Extremadura 7,2% Múrcia 7.361
País Valencià 145 Euskadi 7,1% Extremadura 6.965
Andalusia 114 Astúries 6% Andalusia 6.497
Múrcia 105 Múrcia 5,7% Astúries 4.979
Cantàbria 96 Balears 5,2% Cantàbria 4.939
Galícia 88 Cantàbria 4,8% Balears 4.896
Balears 68 Galícia 3,8% Galícia 4.515
Canàries 33 Canàries 0,9% Canàries 2.354

com els confinaments de les àrees

GEMMA GARRIDO GRANGER
BARCELONA
Madrid ha presumit de ser un oasi
enmig del malson del covid: una ciu-
tat oberta a Europa i protectora
amb l’economia que, sorprenent-
ment, aconsegueix mantenir el vi-
rus a ratlla. A partir de l’estiu la
premsa europea va començar a par-
lar del miracle madrileny: a la capi-
tal espanyola, deien, la gent fa vida
pràcticament normal, mentre que a
la resta de països –i altres zones de
l’Estat– lluiten per contenir l’auge
de contagis. “Com s’ho fan?”, es
qüestionava. Segons els epidemiò-
legs, no s’ho fan de cap manera.
“Madrid no té cap motiu per presu-
mir”, afirma el coportaveu de l’As-
sociació Madrilenya de Salut Públi-
ca Fernando García. Tot plegat és
un miratge, fum, mera propaganda
difosa per la seva presidenta, Isabel
Díaz Ayuso. Ho demostren les da-
des epidemiològiques i assistenci-
als: una transmissió elevadíssima
durant mesos, amb hospitals i cen-
tres d’atenció primària sobrepas-
sats, i amb una estela macabra de
víctimes mortals.
Madrid és la comunitat que acu-
mula més defuncions per covid, se-
gons dades del ministeri de Sanitat,
un total de 14.994, el 19,1% de les
morts verificades a Espanya. Els nú-
meros reals, però, s’estimen molt
més elevats: el govern madrileny xi-
fra en 23.781 les víctimes mortals
del virus. També el Sistema de Mo-
nitoratge de la Mortalitat Diària
(MoMo), que radiografia l’excés de
defuncions sense tenir en compte la
causa de la mort, constata que Ma-
drid ha perdut 18.720 persones més
de les esperades coincidint amb la
pandèmia: 14.150 entre març i juny
del 2020; 1.459 entre juliol i setem-
bre; 1.253 entre octubre i desembre,
i 1.858 entre gener i abril del 2021.
Amb 6,7 milions d’habitants, Ma-
drid concentra 222 víctimes mor-
L’excés de morts bàsiques de salut, que afecten so-
bretot barris desfavorits. O l’estra-
tègia de fer tests d’antígens mas-
i contagis desmunta sius, defensada a Catalunya per
l’infectòleg Oriol Mitjà. Fins ara
s’han fet un milió d’aquestes proves
i només un 0,5% han donat positiu.
el ‘miracle madrileny’ “Són una eina per aparentar que es
preocupa per la gent, però no ajuden
a fer aïllaments o a reduir la taxa de
positivitat”, explica García.
Ayuso va abandonar els geriàtrics i ha animat la
“Trumpisme sanitari”
població a “fer vida normal” tot i tenir les UCI plenes Ayuso també s’ha enorgullit diver-
sos cops de controlar els contagis
sempre que es disparen, tot i que a
tals per cada 100.000 habitants, una l’epidemiòleg del Centre Nacional vegades es tractés d’una falsa sensa-
xifra que el converteix en el cinquè d’Epidemiologia Javier del Águila. ció de control derivada de la deci-
territori més castigat pel covid. Oficialment, 6.243 persones han sió de no fer PCR als contactes. Les
Tot i que Castella-la Man- mort a les residències madrilenyes dades la refuten: la incidència més
xa, Castella i Lleó, entre març del 2020 i abril del 2021, baixa que ha registrat Madrid des de
l’Aragó i la Rioja te- Fernando però se sospita que hi ha moltes de- l’estiu passat ha sigut de 191 casos
nen unes taxes bru- García funcions indocumentades. A les re- per 100.000 habitants al desembre
tes més elevades, Epidemiòleg sidències s’han viscut escenes dra- i ara, en plena quarta onada, la taxa
són territoris amb màtiques: l’exèrcit va trobar perso- acumulada és de 388 diagnòstics.
una població més “Madrid no té cap motiu nes grans convivint amb morts, i el Madrid és, a més, la comunitat
envellida, cosa per presumir: la gestió és Palacio de Hielo es va haver de con- amb més llits de crítics ocupats
que sobreestima desastrosa, la política vertir en un dipòsit de cadàvers. (45%) per covid. “Ayuso fa trumpis-
la seva mortalitat sempre s’ha imposat “Ayuso va negar en tot moment que me sanitari: gasta recursos ingents
perquè el virus fossin competència seva –denuncia en lluir-se, construint un hospital
s’acarnissa amb els
als criteris Del Águila–, la seva gestió és de la monogràfic per a epidèmies –l’Isa-
més grans de 60. No- científics” pitjor talla social i ètica”. bel Zendal–, però manté l’hostaleria
més Castella-la Manxa Després d’una horrorosa prime- oberta”, critica Del Águila. Els epide-
–considerada una conurba- ra onada, Madrid no ha tornat a miòlegs subratllen que hi ha al-
cio de facto de Madrid– la supera en patir pics de mortalitat menys vint estudis revisats arreu del
nombre de morts. Javier sobtats. Ara bé, la món que demostren que el tanca-
transmissió és sem- ment de bars i restaurants és una de
Gent gran exclosa dels hospitals del Águila pre tan elevada que les mesures més efectives per dismi-
La Comunitat de Madrid també és Epidemiòleg el degoteig de víc- nuir la incidència i la mortalitat.
el territori amb més mortalitat per times és impara- “Però ha subestimat tant el risc que
covid de les zones amb més població “Ayuso subestima el risc: ble: la corba de les aquesta actitud ha acabat calant en
–Andalusia (114 casos per 100.000 gasta recursos ingents en defuncions s’ac- el comportament de la població”, la-
habitants) i Catalunya (185)– i, de lluir-se, construint un celera o es conté, menta, en referència a les imatges de
fet, el risc de morir a la capital es- hospital de zero, però però mai baixa. terrasses i locals plens de gom a gom.
panyola és quatre vegades superior manté oberta Els epidemiò- García qualifica de “desastrosa”
al de la resta de l’Estat. Amb tot, la legs atribueixen la gestió d’Ayuso perquè, assegura,
major part de la mortalitat es va l’hostaleria” aquesta dinàmica al sempre s’ha imposat la confronta-
concentrar durant la primera ona- fet que la presidenta ma- ció política als criteris científics: “Si
da “a costa de la població de residèn- drilenya no aplica restricci- els epidemiòlegs acabem al bàndol
cies, que va ser abandonada, amb ons que limitin la interacció social. anti-Ayuso, no és perquè tots si-
l’ordre expressa de no derivar-los I les mesures que desplega, diuen, guem d’esquerres, sinó perquè no
als hospitals públics”, com explica tenen un “efecte qüestionable”, actua basant-se en la ciència”.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 17
PUBLICITAT
18
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès (ERC), va tornar a insistir ahir en la necessitat de tancar un acord “imminent” amb JxCat. QUIQUE GARCÍA / EFE
Venç l’ultimàtum a JxCat i ERC
ja pensa en l’opció de governar sola
La nova reunió d’ahir a Lledoners no ha estat suficient perquè s’albiri un acord de forma imminent
QUIM BERTOMEU
BARCELONA
77 dies després de les eleccions,
ERC i JxCat encara no han trobat el
desllorigador per pactar un Govern
i fer que la legislatura arrenqui. No
només això, sinó que en l’horitzó hi
ha més interrogants que certeses.
Els republicans fa temps que adme-
ten que tenen “pressa” per investir
el seu candidat, Pere Aragonès, i
ahir, 1 de maig, va vèncer l’ultimà-
tum per arribar a un pacte que des
de les pàgines de l’ARA el mateix
Aragonès havia llançat als de Carles
Puigdemont. “Si l’1 de maig no hi ha
acord haurem d’explorar vies alter-
natives amb Junts”, va proclamar fa
just una setmana. Vençut el termi-
ni, i ara què? Ha arribat el moment
de “les alternatives”.
Els republicans es guarden una
penúltima carta per intentar que
Junts mogui fitxa, i la podrien jugar
Política
LA NOVA LEGISLATURA
de forma imminent. Es tracta d’ofe-
rir als de Puigdemont que, davant la
manca de sintonia i per no demorar
més la configuració del nou Govern,
s’avinguin a donar suport a un exe-
cutiu monocolor d’ERC. A més, la
porta quedaria oberta per si JxCat,
més endavant, vol sumar-s’hi. Di-
vendres la CUP, tercer actor en dis-
còrdia, ja va beneir la idea, que, de
fet, va sorgir de JxCat quan el seu se-
cretari general, Jordi Sànchez, la va
posar sobre la taula en una entrevis-
ta a La Vanguardia.
D’entrada, la fórmula és innova-
dora a Catalunya. En 41 anys des de
la restauració del Parlament no hi
ha hagut mai un executiu monoco-
lor (excepte els últims mesos del
2015 amb el trencament de CiU). La
principal contraindicació que es
trobaria ERC per governar en soli-
tari és que, amb només 33 dels 135
diputats del Parlament, es podria
convertir en un calvari aprovar
qualsevol iniciativa –lleis, decrets i
mocions–. El principal element a fa-
Possibilitats vor és que els republicans contro-
Els republicans larien tots els ressorts del poder i no
tindrien problemes per tenir un
no creuen que executiu cohesionat. A més, inter-
Junts acabi preten que hi ha una part de Junts
acceptant a la qual ja li aniria bé no entrar a la
quedar fora Generalitat perquè considera que
del Govern en el context actual és millor que-
dar-se a l’oposició i marcar perfil
propi. L’opció sembla poc viable,
Escenari però podria ser una carta, com a mí-
nim, per sacsejar la negociació.
Tothom
“Creiem que no voldran quedar fo-
garanteix que ra del Govern ni repetir eleccions,
no vol noves però amb ells mai se sap”, apunta
eleccions una veu republicana.
però ningú Aquest escenari encara no es va
les descarta posar sobre la taula en la reunió que
van mantenir ahir ERC i Junts, la se-
gona de la setmana que van fer a Lle-
doners, on també va participar Ara-
gonès. Ara bé, els republicans preve-
uen plantejar una “alternativa” a un
Govern de coalició amb Junts si no
hi ha un acord en els propers dies,
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
com expliquen fonts de la direcció
del partit. “El temps s’acaba”, insis-
teixen. I l’alternativa passaria, pre-
cisament, per un govern en solitari
d’Esquerra. De moment, fonts de la
formació van explicar després de la
reunió d’ahir que “espremeran les
últimes hores amb converses” amb
el partit de Puigdemont i també amb
reunions internes, i que fins avui o
dilluns no es pronunciaran.
Els dos grans esculls
La negociació que porten setmanes
practicant els dos partits té ara ma-
teix dos grans esculls. El primer té
a veure amb com es repartiran les
conselleries i, tot i que sempre és
una qüestió delicada, ja tenen expe-
riència amb els pactes del 2016 i del
2018. El segon és de més difícil solu-
ció: el paper que ha de tenir el Con-
sell per la República a l’hora de fixar
l’estratègia del Procés. ERC inter-
preta que JxCat vol donar massa
preponderància a aquest òrgan que
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
EL PSC INSTA Mentre JxCat i ERC no arriben a un acord per
ERC A FER formar govern, ahir la portaveu del PSC, Eva
PRESIDENT ILLA Granados, va tornar a instar el vicepresident,
Pere Aragonès, a obrir-se a conformar un
lidera Puigdemont, amb l’objectiu
de controlar des de fora el rumb que
marqui la nova Generalitat. “I no ac-
ceptarem tuteles a Aragonès”, avisa
una font de la direcció republicana.
Una partida enverinada
Amb tots aquests elements sobre el
tauler, el perill que tot salti fet mi-
ques és latent. Aquesta setmana, als
passadissos del Parlament més d’un
diputat ja parlava de les enquestes
internes i trackings que fan anar
discretament algunes formacions
per saber quines perspectives tin-
drien en uns eventuals comicis.
¿Hi ha possibilitats reals de tor-
nar a les urnes? El problema princi-
pal que ho fa tot inestable és que, en
aquest partida de dos, tothom pen-
sa que té millors cartes que el con-
trincant i, per tant, més possibilitats
de guanyar. JxCat està convençut
que ERC acabarà cedint perquè es-
tà a les portes d’investir un presi-
dent de la Generalitat per primera
vegada en quasi 90 anys i no gosarà
posar-ho en perill anant de nou a
eleccions. En canvi, ERC considera
que serà JxCat qui acabarà donant
el braç a tòrcer perquè després de
perdre el lideratge independentista
a les urnes –per un escó de marge–
i trobar-se immers en el procés de
construcció del partit no es voldrà a
arriscar a tornar a les urnes. Falten
només 24 dies per a la data límit per
arribar a un acord. Cada cop queda
menys temps, fins i tot, per fixar
nous ultimàtums.e
govern d’esquerres presidit per Salvador Illa.
“Aparti’s i deixi que hi hagi un Govern
d’esquerres liderat per Salvador Illa”, va dir-li
ahir Granados des de la manifestació del
L’home de Junts que pilota
la negociació des de la pantalla
“Estrateg” i “metòdic”, Jordi Sànchez marca el rumb del partit des de la presó
Perfil
NÚRIA ORRIOLS GUIU
BARCELONA
es reunions de negociació
L entre JxCat i ERC al Par-
lament transcorren mi-
rant una pantalla de la sa-
la de reunions del grup re-
publicà. Jordi Sànchez Picanyol hi
apareix per videoconferència des de
Lledoners i porta la veu cantant.
Nascut a Barcelona el 1964 i politò-
leg, el secretari general de Junts ha
agafat les regnes del partit en la ne-
gociació i això té una implicació di-
recta en com es desenvolupen les
converses amb ERC. Tot i venir de
l’ANC, Sànchez no és només un ac-
tivista. “D’entre els presos, és el més
polític de tots”, resumeix un diri-
gent que el coneix bé.
El Pica, com li deien de petit a
l’Institut Mare de Montserrat –cen-
tre públic de Sarrià Sant-Gervasi–,
és un negociador “estratègic”, “me-
tòdic”, i té “un full de ruta clar” del
que vol, descriu un expolític que el
tracta des de fa més de trenta anys.
Ara bé, és difícil que comparteixi el
que busca. És “hermètic” i només
un nucli molt reduït –principal-
ment Carles Puigdemont– coneix la
pel·lícula sencera. “És una persona
reservada i, si no el coneixes bé, fins
i tot pots interpretar que desconfi-
ada”, resumeix qui l’ha vist en acció.
“És capaç de disseccionar i raciona-
litzar tots els escenaris”, explica un
exconseller que el visita sovint. “És
intel·ligent, hàbil i fred”, afegeix un
excompany, mentre que un altre li
reconeix “contundència” en el cos a
cos però també capacitat d’arribar a
acords i complir-los: “No és sectari
i facilita els marcs unitaris”.
A Sànchez li agrada treballar amb
discreció i controlar el tempo. En les
converses amb ERC ha posat dues
condicions: que abans del reparti-
ment de conselleries s’abordés
l’estratègia i el programa, i no ne-
gociar a través dels mitjans –una
decisió que incomoda veus de
Junts que voldrien combatre el
relat d’ERC–. Puigdemont li ha
confiat la cuina i el detall de la
negociació, mentre ell es reser-
va en el pla general. Aquesta bi-
cefàlia ja funciona al partit.
“Tots dos tenen una personali-
tat política forta, però comple-
mentària”, coincideixen els
consultats. Mentre Sànchez es
dedica a l’organització i guanya
en el tu a tu, Puigdemont marca el
rumb i té el lideratge per al gran pú-
blic. “A tots dos els va bé així”, resu-
meixen. El tàndem ja va entrar en
acció el 2017. “Sànchez es va conver-
tir en l’home imprescindible de
Puigdemont per fer el referèndum”,
observa un dirigent que ho va viure.
També ho va ser el 2015 per a Artur
Mas, juntament amb Muriel Casals,
per forjar JxSí. S’ho va fer venir bé
dins l’ANC per pressionar en aquest
sentit i eliminar altres opcions que
no veia viables, com la llista civil sen-
se polítics –idea del futur president,
Quim Torra– o les llistes separades
que volia ERC. Per tot això, i la seva
posició després de l’1-O, va tenir ad-
versaris dins l’ANC: li retreuen la de-
fensa de les eleccions des de Soto del
Real la nit del 25 d’octubre –va fer
arribar el missatge a través del sín-
dic de greuges, de qui és amic– i no
pressionar per la proclamació de la
República. “Per a ell era clau no per-
dre les regnes de la Generalitat”, diu
un present.
D’esquerres i pragmàtic
Sànchez ha descobert les
novel·les a la presó.
“La política sempre
ha sigut la seva afi-
ció i el seu principal
interès”, narra un
excompany d’ins-
titut, que explica
que llavors ja pro-
vava de mobilitzar
estudiants des de
Jordi Sànchez
19
política
Primer de Maig a Barcelona. A la concentració
també hi havia el president d’Unides Podem al
Congrés, Jaume Asens, que va urgir a formar
un Govern efectiu per fer front a la crisi.
col·lectius independentistes. L’acti-
Procés visme va continuar a la Crida a la So-
Va forjar la lidaritat, amb Àngel Colom i Carles
Riera, actual diputat de la CUP.
relació amb També és llavors quan Sànchez apa-
Puigdemont drina a la Crida un David Madí de
per fer l’1-O només disset anys –encara hi con-
com a mà
dreta seva
serva amistat–, que després farà el
seu propi camí com un dels homes
més influents de CDC.
“És d’espais transversals”, soste-
nen. ¿Però Sànchez és de dretes o
d’esquerres? Qui coneix la seva tra-
jectòria el situa a l’esquerra i en el
progressisme, tot i ser secretari ge-
neral d’un partit amb un gruix im-
portant d’exdirigents de CDC. “No
ha estat mai proper a Convergència,
s’hi acosta a partir del Procés per es-
tratègia i per construir majories”, di-
agnostica un excompany d’activis-
me, que afegeix que “el pragmatisme
el porta a un realisme extrem que el
pot dur a posicions centristes”. Se-
gons un exconvergent, per això tam-
bé se sent còmode amb exmembres
de la seva formació. Per a diverses
veus, Sànchez “no és amic de les
aventures” i posa en relleu les insti-
tucions, la qual cosa a vegades l’ha
enfrontat a altres posicions dins de
Junts. Abans de presidir l’ANC, lloc
que es va guanyar dins el secretariat
malgrat perdre les eleccions dos cops
davant Liz Castro, Sànchez s’havia
mogut a l’òrbita d’ICV sense militar-
hi mai (va ser membre de la Corpora-
ció Catalana de Mitjans Audiovisiu-
als a proposta seva) i mantenia bones
relacions amb el maragallisme. Fins
al punt d’haver animat el tripartit: a
través de la Fundació Encaix, als
anys noranta, va organitzar confe-
rències per impulsar la col·laboració
del PSC, ERC i ICV –a imatge de
l’Ulivo italià.
Sànchez va ser director de la
Fundació Bofill del 2001 al 2010
–també era professor a la UAB–,
on va aprofundir en temes de par-
ticipació, immigració i educació.
D’allà va saltar a adjunt al síndic,
Rafael Ribó, especialitzant-se en
drets en l’ordre públic i el sistema
penitenciari: l’exlíder de l’ANC ja
era un bon coneixedor de les pre-
sons abans d’entrar-hi. “Només
l’he vist realment tocat el 4 de
desembre del 2017” –el primer
cop que li van denegar la lliber-
tat–, explica un advocat. Des de
llavors s’ha adaptat a ser un ac-
tor polític tancat –una de les co-
ses que més troba a faltar és la
connexió a internet–, però que té
orelles a fora: se li reporten
transcripcions de les reunions,
gravacions d’actes i informació del
que passa més enllà de les parets de
Lledoners.e
20
política
DAVID MIRÓ
BARCELONA
L’independentisme va superar el
50% dels vots per primer cop a les
eleccions del 14 de febrer. Tot i que
la baixa participació a causa de la
pandèmia fa que el resultat s’hagi de
posar en quarantena, no deixa de
ser una fita estadística que confirma
la bona salut (almenys electoral) del
moviment. Mirant enrere hi ha tres
personatges clau que expliquen en
part aquest èxit. I cadascú, en el seu
context històric, va aportar ingre-
dients sense els quals avui no es po-
dria explicar aquest 51% de suport.
Es tracta d’Àngel Colom, secretari
general d’ERC entre 1989 i 1996;
Josep-Lluís Carod-Rovira, que va
ser líder del partit entre aquell any
i el 2008, i Artur Mas, que va ser lí-
der de CiU i també president de la
Generalitat entre 2010 i 2016.
Àngel Colom
El know how de la Crida per
modernitzar un partit històric
Àngel Colom (Rupit i Pruit, 1951) va
ser qui va treure l’independentisme
de les catacumbes de la marginali-
tat i el va normalitzar com a actor
polític. Va agafar un partit històric
però en decadència i sense liderat-
ge per convertir-lo, aplicant-hi tot
el know how après durant la seva
etapa a la Crida, en l’avantguarda de
la política catalana en termes de
màrqueting i comunicació.
La seva campanya amb helicòp-
ter del 1992, idees trencadores com
la d’emetre un telenotícies en què
Catalunya ja era independent, fer
–quan encara no era tan habitual–
marxandatge amb la marca ERC
(se’n venien texans, per exemple),
fer fitxatges estrella del món medi-
àtic com el de Pilar Rahola, donar un
protagonisme especial a les joven-
tuts del partit, les JERC, que aviat
van ser l’enveja de la resta de par-
tits... Tot això ja ho va fer Àngel Co-
lom els primers anys noranta en
una operació que va col·locar l’in-
dependentisme en el mapa i el va
convertir en l’opció preferida de les
generacions més joves.
Els seus 210.000 vots i 11 escons
a les eleccions del 1992 i els
305.000 i 13 escons del 1995 van ser
tota una fita. I un partit que el 1989
no tenia gens assegurat el futur va
passar a ser, amb la independència
com a bandera, un dels protagonis-
tes principals de la política catala-
na del segle XXI. Sense la visibilitat
i notorietat que Àngel Colom va sa-
ber donar a ERC en aquell mo-
ment, i la seva habilitat per supe-
rar rèmores com la lluita armada
de Terra Lliure, avui el moviment
independentista no seria on és.
Josep-Lluís Carod-Rovira
La lluita nacional i social, dues
cares de la mateixa moneda
Però l’independentisme de Colom
encara resultava un pèl naïf i bevia
en excés dels elements identitaris. I
el responsable de desnacionalitzar
l’independentisme i atorgar-li la
transversalitat identitària i un dis-
curs social de què avui fa gala va ser
el successor de Colom al capdavant
d’ERC: Josep-Lluís Carod-Rovira
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
PROCÉS SOBIRANISTA
Els tres pares de
(Cambrils, 1952). Va ser ell qui va
deslligar la identitat nacional de
l’opció política independentista, és
a dir, qui va dir per primer cop amb
l’independentisme totes les paraules que es podia ser
nacionalment espanyol i indepen-
dentista català. I també qui va lligar
de manera indissoluble lluita naci-
Colom, Carod i Mas van aportar visibilitat, onal i social com les dues cares de
la mateixa moneda.
transversalitat i respectabilitat al moviment Carod no només va fer l’aporta-
ció en l’àmbit teòric, sinó que tam-
bé la va posar en pràctica pactant
/ EFE
amb el PSC i ICV en els tripartits i,
ALBERT OLIVÉ
sobretot, convertint en president de
la Generalitat una persona nascu-
da a Andalusia com José Montilla.
L’obsessió junquerista per evitar la
fractura identitària a Catalunya té
unes clares arrels carodianes.
De fet, es pot afirmar que l’ERC
actual és més carodiana que quan ell
mateix l’encapçalava. A Joan Puig-
cercós, que va ser primer col·labora-
dor i després adversari intern de Ca-
rod, li agrada repetir una frase que
resumeix molt bé el seu pensament:
“El principal enemic de la Catalunya
lliure és la Catalunya pura”.
La incorporació de sectors cas-
Àngel Colom
tellanoparlants a l’independentis-
me i la penetració electoral d’ERC
en zones metropolitanes també
són herència política de Carod-
Rovira i la seva actualització del
discurs independentista.
Artur Mas
L’home amb corbata que va
XAVIER BERT
RAL aportar credibilitat al projecte
Arribats a la segona dècada del segle
XXI, l’independentisme era visible i
era transversal però encara era vist
com una cosa de radicals d’esquer-
res, de sans-culottes i d’intel·lectuals
somiatruites. Els faltava l’ingredient
de la respectabilitat: faltava un inde-
pendentista amb corbata que sabés
moure’s pels despatxos emmoque-
tats del poder. I aquest element el va
aportar Artur Mas (Barcelona, 1956).
És difícil quantificar l’impacte
que va tenir en la societat catalana
el gir de Mas de l’autonomisme a
l’independentisme. Molta gent s’hi
va sentir identificada. Però, a més,
Carod-Rovira molta gent va perdre la por de dir-se
independentista i va començar a
creure en la viabilitat del projecte.
Potser és aquest l’element més
MANOLO GARCÍA important que va aportar Mas al
moviment: la credibilitat. El fet
que algú com Mas fes el pas con-
vertia automàticament una possi-
bilitat que es veia sentimental i
massa idealista en factible en el
camp de les coses realitzables. La
suma de respectabilitat i credibili-
tat que aportava la figura de Mas
va donar a l’independentisme una
empenta definitiva i va ajudar a fer
una transició suau entre el nacio-
nalisme conservador de CiU cap a
l’independentisme d’ordre actual.
La història ha volgut que cap dels
tres personatges hagin tingut un fi-
nal feliç en política. El primer es va
escindir d’ERC i va acabar a CDC.
El segon va estripar el carnet del
partit que havia ajudat a construir.
I el tercer va acabar donant suport
Artur Mas a una opció, el PDECat, que va fra-
cassar el 14 de febrer. Segurament
és un recordatori del fet que la po-
lítica, a més d’injusta, pot arribar
a ser extremadament cruel.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
Pere Aragonès, Josep Maria Jové, Elsa Artadi i Josep Rius dimarts a Lledoners. SUSANNA SÁEZ / EFE
Els governs es negocien a la presó
i la justícia es busca a Europa
Aleix Moldes
SUBCAP DE POLÍTICA
o és la primera vegada
N
que passa en els últims
quatre anys, però
aquesta setmana s’ha
evidenciat que a Catalu-
nya els governs es negocien a la pre-
só. De fet, no només els catalans,
perquè mentre el PSOE depengui
d’ERC al Congrés i el seu president,
Oriol Junqueras, segueixi empreso-
nat, també passarà per la presó, mal
que pesi als socialistes, l’estabilitat
del govern espanyol.
■ Potser han estat més simbòli-
ques que efectives, però les reuni-
ons de dimarts i d’ahir mateix a Lle-
doners eren d’aquelles que generen
expectació. Els dos partits treien el
santcristo gros –en el cas de JxCat
no era tan evident perquè Jordi
Sànchez ja ha estat liderant les ne-
gociacions– assumint que hauran
de posar tota la carn a la graella per
sortir de l’atzucac en què fa mesos
que van entrar tot sols. Perquè, mal-
grat la retòrica que responsabilitza
■ A l’acabar la reunió amb JxCat a Lledoners,
ERC va enviar un comunicat de valoració
que començava així: “Aenean nec erat sus-
cipit, sollicitudin urna id, fringilla elit”. No és
que la trobada es fes en llatí, sinó que, amb
les presses, van fer servir un text fals de
prova (que després van corregir). Traduint-
ne algunes parts hi havia expressions com
“cacauet produït en salsa de tomàquet” o
“companyia aèria de maquillatge massiu”.
PASSOS PERDUTS
LA SETMANA DE...
el Tribunal Suprem d’haver deixat
la Generalitat sense president i
d’haver forçat unes eleccions, els
únics actors imprescindibles per
desbloquejar la situació són Junts
i ERC. I fa dos mesos i mig del 14-F.
■ La distribució de les conselleri-
es és el punt en què s’han implicat
personalment Oriol Junqueras, Pe-
re Aragonès i Josep Maria Jové, per
part republicana, i Jordi Sànchez,
Elsa Artadi i Josep Rius per part de
Junts. En la proposta d’ERC, avan-
çada per l’ARA, es planteja una con-
selleria de Feminismes i una altra de
compartida entre Exteriors i Acció
Climàtica. És només el primer inter-
canvi entre negociadors, i si la presi-
dència queda clar que anirà a parar a
Esquerra i la conselleria d’Econo-
mia no hi ha gaire discussió que se
la quedarà Junts, tota la resta és un
trencaclosques de tretze o catorze
peces que segueix desmuntat. Quan
l’acabin –com era previsible, més
enllà de l’ultimàtum de l’1 de maig
que havia posat sobre la taula ERC–,
encara hauran d’afrontar la gran pa-
tata calenta que els separa des de
l’inici: el paper de Carles Puigde-
EL DETALL
mont i del Consell per la República.
Perquè si, fruit de la repressió al Pro-
cés, els governs es negocien a la pre-
só, també es negocien a l’exili i, mal-
grat que amb el pas dels anys es co-
mença a normalitzar la situació, no
deixa de ser una anomalia democrà-
tica de difícil rèplica a Europa.
■ A Europa és precisament on vo-
len arribar els presos polítics a
mesura que el Tribunal Constituci-
onal vagi resolent els recursos con-
tra la sentència de l’1-O que els va
condemnar per sedició. Jordi Turull
ha estat el primer a arribar-hi i di-
vendres, aprofitant un permís peni-
tenciari, va fer una roda de premsa
acompanyat del seu advocat per ex-
plicar-ho. L’independentisme ha
posat totes les esperances en la jus-
tícia europea i el Tribunal d’Estras-
burg anirà rebent previsiblement
una cascada de recursos en els prò-
xims mesos. Aquesta setmana els
independentistes han rebut una bo-
na notícia: dos magistrats del TC ve-
uen desproporcionades les con-
demnes que va imposar el Suprem.
Però cal no oblidar que n’hi ha set
que l’avalen. I a Europa?e
■ Dijous passat l’hemicicle del Parlament
va tornar a aplegar la gran majoria dels di-
putats després de molts mesos sense que
es poguessin reunir a la sala noble. Com
que era la primera vegada que s’asseien als
escons aquesta legislatura i hi ha hagut
canvis en la distribució dels grups, alguns
dels quals se situen a les graderies, al se-
ient de cada diputat hi havia un paperet
amb el seu nom per evitar confusions.
21
política
PROTAGONISTA COL·LATERAL
Josep Maria Reniu
candidat a senador autonòmic per ERC
Un dels teòrics de la
independència que seurà a
la cambra de les autonomies
Cesc Maideu
Era l’any 1993 i estava assegut en un despatx a
l’edifici annex al Senat. Cursava un màster al
Centre d’Estudis Constitucionals, situat a tocar
de la cambra alta. No li hauria passat pel cap que
28 anys després hi tornaria, ara per fer de se-
nador. Josep Maria Reniu (Vic, 1969) ha sigut
un dels tres que ha escollit ERC. Doctor en ci-
ències polítiques i especialista en governs de co-
alició, companys seus de professió diuen que
sent politòleg sovint és inevitable no resistir-se
al cuc de la política. Reniu ja el va tenir el 2016,
quan va dirigir l’Oficina per a la Millora de l’Au-
togovern, lligada a la vicepresidència d’Oriol
Junqueras. Ara, si és aprovat per la cambra, ocu-
parà un seient a l’òrgan que el va deixar sense
feina: el 155, aprovat pel Senat, va cessar-lo.
Madrid no serà una ciutat nova per a ell: va
haver de viatjar-hi per ser politòleg –la Com-
plutense era l’única universitat que oferia la
carrera completa–. Allà va coincidir amb Juan
Carlos Monedero, fundador de Podem, i van
tenir de professor Jorge Vestrynge, exsecreta-
ri d’Aliança Popular. També hi va conèixer Ge-
rardo Pisarello i, quan l’ara diputat dels co-
muns va venir a Catalunya, Reniu li va donar
classes de català. Un to pedagògic que l’ha
acompanyat sempre. Primer com a entrena-
dor de futbol, després com a docent a la UB, i
ara no l’abandonarà al faristol. “En tinc moltes
ganes”, insisteix Reniu. Els seus companys en
destaquen la vocació de servei públic, però di-
uen que no podrà deixar de mirar-s’ho com un
estudi més. No fa el pas, diu, per partidisme.
Un fet del qual sempre s’ha allunyat (no mili-
ta a ERC). A les classes, de fet, prefereix par-
lar de partits inventats o fer símils amb ali-
ments o animals per referir-s’hi. Sí que reivin-
dica Vic: “És la millor ciutat de Catalunya”, diu
als alumnes. Ell mateix comenta que, amb la
seva presència al Senat, Vic ja tindrà una per-
sona més per poder fanfarronejar. Reniu tam-
bé va ser membre del Consell Assessor per la
Transició Nacional des de l’any 2013, l’equip
de 14 experts que van estudiar com assolir la
independència, i al Govern va seguir reflexio-
nant sobre el tema. Ara s’asseurà a la seu de les
autonomies. Adora el menjar mexicà, que va
descobrir gràcies a la seva dona, que és de Mè-
xic. Diu que si algun dia es cansa de tot plegat
obrirà una taqueria.e
Doctor en ciències
polítiques i expert en
governs de coalició,
tornarà a Madrid tres
dècades després
d’estudiar-hi la carrera
22 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara

Internacional
IMMIGRACIÓ

“Guardacostes grecs ens van pegar

i ens van abandonar al mar”
Un supervivent relata una expulsió en calent denunciada al Tribunal Europeu de Drets Humans

01
CRISTINA MAS
BARCELONA

El 20 d’octubre del 2020 al migdia

una barca de pesca amb 197 refugiats
a bord es va trobar enmig d’un fort
temporal davant les costes de l’illa
grega de Creta. Eren famílies de Síria,
l’Iraq, Palestina i l’Afganistan que in-
tentaven arribar a Itàlia per demanar
asil: entre ells hi havia una quarante-
na de criatures. Després de tota una
nit navegant, es van adonar que amb
el temporal no ho aconseguirien: ha-
vien perdut l’aigua i el menjar i l’em-
barcació estava en molt mal estat. Van
fer una trucada de socors directament
al port de Creta i també a l’ONG
Alarm Phone, que va documentar la
seva posició i també va demanar aju-
da en el seu nom. Però, segons cons-
ta a la denúncia presentada aquesta
setmana davant el Tribunal Europeu
de Drets Humans, en lloc de rescatar-
los els guardacostes grecs els van as-
saltar, els van apallissar, els van robar
els mòbils i els diners que tenien, els
van tornar cap a Turquia i els van dei-
xar abandonats a l’Egeu en bots salva-
vides sense motor.
Un dels supervivents, un cuiner
sirià d’uns 40 anys que demana
mantenir l’anonimat per por de re-
presàlies, ha accedit a explicar els
fets a l’ARA per telèfon des de l’al-
berg d’Istanbul on s’està, esperant
una nova oportunitat fer realitat el
seu projecte d’establir-se a Holanda
i guanyar un futur per al seu fill ado-
lescent. “La tempesta era molt for-
ta i estàvem esgotats. No teníem cap
altra opció que avisar els guardacos-
tes, però van trigar set hores a apa-
rèixer. Ja era de nit quan un coman-
do d’homes encaputxats va assaltar
l’embarcació. Van entrar de manera
molt violenta, pegant a tothom. Van
preguntar qui parlava anglès i així
01. Els bots salvavides amb els refugiats a la deriva. 02. Una de les barques en el moment de ser rescatada. GUARDACOSTES DE TURQUIA
van identificar el capità, i li van cla-
var una pallissa. Li van trencar el
braç i li van pegar a l’estómac molt
fort. Tothom cridava. Ens van pren-
dre els telèfons mòbils, la documen-
tació i a alguns fins i tot els panta-
lons”, detalla.
Després de l’assalt els van dividir
en dos grups i els van portar amb llan-
xes fins a dues patrulleres dels guar-
dacostes grecs. “Ens van fer asseure
a la coberta i ens van dir que ens por-
tarien a un camp. Però no ens deixa-
ven aixecar ni per anar al lavabo, i ens
feien estar amb el cap cot”, explica.
Quan es va fer de dia els van obligar
a baixar a uns bots salvavides inflables,
com els que porten les barques grans
en cas de naufragi, i els van deixar a la
deriva, sense motor i sense cap mitjà
per demanar ajuda. Segons explica un
Operació altre testimoni recollit a la denúncia,
Dues els guardacostes es van allunyar però
patrulleres es van quedar a una certa distància es-
gregues van perant. “Al principi teníem por que ens
participar en disparessin, perquè anaven armats i
l’expulsió de ens estaven mirant”. Unes hores més
tard, guardacostes turcs van arribar a
197 persones la zona i els van rescatar.
El cuiner havia pagat als traficants
12.000 euros per arribar a Europa i
ara espera una nova oportunitat. “Sa-
bem que els guardacostes grecs actu-
en amb molta violència i per això in-
tentem arribar a Itàlia”, afegeix l’ho-
me. Com sempre, les traves a la immi-
gració no la fan desaparèixer, sinó que
obren rutes més llargues i perilloses.
Denúncia al TEDH
02
Aquesta setmana el Centre Legal de
Lesbos ha portat el cas al Tribunal Eu-
ropeu de Drets Humans (TEDH). Des
de l’any passat han documentat disset
casos com aquest: pasteres intercepta-
des en aigües gregues on els refugiats
han estat agredits, robats i abandonats
a la deriva en barquetes salvavides fins
que els turcs els han tornat al punt de
partida. “Però aquesta és l’expulsió
més gran de què hem tingut coneixe-
ment, i també la que implica un opera-
tiu amb més quantitat d’embarcacions
dels guardacostes grecs –explica Na-
tasha Dailiani, l’advocada que ha pre-
sentat la denúncia–. A més, hi ha
l’agreujant que feia molt mala mar, de
manera que les vides de totes aquestes
persones van estar en un perill evi-
dent”. Per a la lletrada el caràcter coor-
dinat de l’operació, la seva durada i la
gran distància que van haver de recór-
rer per retornar-los al punt de parti-
da és una prova evident de la “voluntat
de les autoritats gregues d’evitar que la
gent demani asil, i per aconseguir-ho
posen en perill les seves vides”.
El govern grec del conservador Ki-
riakos Mitsotakis nega la major i, mal-
grat les proves aclaparadores presen-
tades per ONGs locals i internacio-
nals, com Alarm Phone, que ha reunit
tots els casos de què ha tingut conei-
xement en un mapa interactiu, des-
patxa les denúncies com a fake news.
Atenes tampoc no ha acceptat obrir
una investigació. El fet que en aquests
assalts robin els mòbils als refugiats
dificulta tenir-ne proves. Però les evi-
dències són tan contundents que fins
i tot s’ha posat en dubte el paper de
Frontex, l’agència europea de protec-
ció de fronteres, que té un ampli des-
plegament a l’Egeu. L’advocada no té
cap dubte que “Frontex ho ha de veu-
re i ho ha de tenir als seus registres, i
pel fet de no intervenir-hi també es-
tà faltant a la seva obligació de vetllar
perquè es respectin els drets”. I cons-
tata el que la majoria de refugiats ja sa-
ben: “El problema és que a nivell eu-
ropeu no hi ha cap voluntat política
d’aturar-ho”.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
46 DETINGUTS La manifestació del Primer de Maig a París es
AL PRIMER DE va saldar amb almenys 46 detinguts, arran
MAIG FRANCÈS d’un enfrontament violent entre la policia i un
grup de manifestants encaputxats que
PANDÈMIA
Un pacient de covid-19 ahir en un hospital
de Nova Delhi. DANISH SIDDIQUI / REUTERS
Austràlia amenaça
amb la presó qui hi
arribi des de l’Índia
ALBERT CASTELLVÍ ROCA
SABADELL
Qui arribi a Austràlia procedent de l’Índia
s’enfrontarà a multes de 66.000 dòlars austra-
lians (més de 42.000 euros) i a penes de fins
a cinc anys de presó. La mesura, que entrarà en
vigor demà i estarà vigent almenys fins al 15 de
maig, vol evitar que el creixement exponen-
cial de contagis de covid-19 a l’Índia es traslla-
di a Austràlia, que ha aconseguit mantenir la
pandèmia a ratlla des de l’inici. “El govern no
pren aquestes decisions a la lleugera, però és
clau protegir la integritat de la salut pública i
dels sistemes de quarantena australians i que
el nombre de casos de covid-19 en les instal·la-
cions de quarantena es redueixi fins a un nivell
manejable”, ha argumentat, en un comunicat,
el ministre de Salut australià, Greg Hunt.
El baix nombre d’infeccions registrat a Aus-
tràlia respon sobretot a un tancament total de
les fronteres internacionals, que fa més d’un
any que dura però que té una excepció: els aus-
tralians que eren a l’estranger sí que podien
tornar a casa, tot i que havien de complir du-
es setmanes de quarantena en arribar-hi. En
un gest inèdit, la nova restricció elimina
aquesta possibilitat per als australians que ha-
gin estat a l’Índia durant els 14 dies anteri-
ors, de manera que tampoc no podran tornar
a casa passant prèviament per un altre país.
Més de 400.000 infeccions diàries
L’Índia va superar ahir per primer cop la bar-
rera dels 400.000 contagis diaris, amb
401.993. En total, més de 19 milions de perso-
nes (d’entre 1.400 milions d’habitants) han
contret la malaltia al país, 7 milions dels quals
durant l’últim mes. Pel que fa a les morts, ahir
se’n van comptabilitzar 3.523, una mica per
sota del màxim de dijous, i el total és de gai-
rebé 212.000, 50.000 de les quals correspo-
nents a l’abril. A Austràlia, en canvi, només hi
han mort 910 persones a causa del covid (des
de finals d’octubre, només tres) i el nombre to-
tal de contagis no arriba als 30.000, dos terços
dels quals a causa d’un brot registrat a l’estiu a
Melbourne. Ahir només es van notificar 13 in-
feccions, en un país de 25 milions d’habitants.
Actualment hi ha uns 9.000 australians a l’Ín-
dia que han manifestat que volen tornar.
D’aquests, 650 es consideren vulnerables.e
23
internacional
prèviament havien tingut desavinences amb govern), van participar en la marxa, que va ser
els representants dels sindicats que havien majoritàriament pacífica, malgrat que es van
convocat la protesta. Unes 25.000 persones, cremar alguns contenidors i es van trencar els
segons els organitzadors (17.000, segons el vidres d’algunes oficines bancàries.
EUROPA
París acaba amb el santuari
francès de les Brigades Roges
Detenen set terroristes reclamats per Roma des dels anys 80
SORAYA MELGUIZO
MILÀ
El 17 de maig del 1972 al matí, el co-
missari Luigi Calabresi es va acomi-
adar de la seva dona, embarassada
del seu tercer fill, i va sortir de casa
per anar a la comissaria de Milà on
treballava. Va saludar el porter de
l’edifici i va caminar cap al seu vehi-
cle, un Fiat 500 blau aparcat a la vo-
ra. Mentre obria la porta, dos trets a
l’esquena i un al clatell van posar fi
a la seva vida. Tenia 34 anys.
Els terroristes havien posat preu
al seu cap a conseqüència de les se-
ves investigacions per l’atemptat a
la plaça Fontana de Milà el 1969 i
després de la mort en estranyes cir-
cumstàncies de Giuseppe Pinelli,
un activista anarquista que va mo-
rir al caure de la quarta planta de la
comissaria on l’interrogaven.
Ovidio Bompressi i Leonardo
Marino, militants de Lotta Conti-
nua, grup d’extrema esquerra vin-
culat a les Brigades Roges, van as-
sassinar el comissari. El fundador
de l’organització, Adriano Sofri, i el
seu braç dret, Giorgio Pietrostefani,
van ser considerats els cervells de
l’operació. Després de dos anys de
presó, aquest últim va sortir en lli-
bertat el 1999 i va fugir a França.
L’any 2000 Pietrostefani va re-
bre la condemna definitiva, però Pa-
rís no va acceptar-ne mai l’extradi-
ció. Fins ara. Aquesta setmana, ell i
sis exmilitants condemnats per ter-
rorisme van ser arrestats a França. Aldo Moro durant el segrest de les Brigades Roges, el 1978. EFE
Tres més es van poder escapar-se,
però un d’ells, Luigi Bergamin, sen- viscut a Mèxic, França i el Brasil d’estat era permanent. Per tant, ca-
tenciat a gairebé 17 anys per l’homi- durant gairebé quaranta anys. lia mostrar-se indulgents amb els que
cidi d’un policia penitenciari, es va El principal artífex de la protecció s’hi oposaven, fins i tot amb la violèn-
lliurar a les autoritats l’endemà. dels extremistes que ha enfrontat Pa- cia”, diu Marc Gervasoni, autor amb
Tots deu estan acusats de delictes rís i Roma des de llavors va ser el pre- Claude-Sophie Mazéas de L’esquerra
de sang durant els anys 70 i 80, els sident socialista François Mitter- italiana, els socialistes francesos i els
anomenats Anys de Plom. rand. Durant el seu mandat (1981- orígens de la doctrina Mitterrand.
1995) va donar asil polític als “refu- Les relacions entre els dos països
Aldo Moro giats italians” que havien participat han viscut moments crítics per la
El 1973 van aparèixer a Itàlia les Bri- en accions terroristes però que es falta de col·laboració de París. Però
gades Roges, un grup armat d’extre- mostraven penedits i integrats en la tot va canviar fa només tres setma-
ma esquerra fundat per Renato Cur- societat francesa. La decisió excloïa, nes quan Roma va lliurar una llista
cio, militant del Partit Comunista en teoria, els autors de delictes de amb el nom de 200 condemnats per
d’Itàlia (PCI). Cinc anys després, l’or- sang. “Tenim prop de 300 italians re- delictes de sang refugiats a França.
ganització va segrestar i assassinar el fugiats a França des del 1976 que La decisió d’Emmanuel Macron
primer ministre del país, Aldo Moro, s’han penedit i als quals la nostra po- d’autoritzar l’operació posava fi a la
líder de la Democràcia Cristiana, el licia no té res a recriminar”, va dir política de Mitterrand.
partit governant durant mig segle fins Mitterrand durant una trobada amb “Avui s’ha restablert un principi
que va desaparèixer a principis dels el llavors primer ministre italià, el fonamental: no hi ha d’haver zones
90. A l’ombra van créixer més grups socialista Bettino Craxi, que havia franques per a qui ha matat. Final-
d’esquerra radical i neofeixistes, que exigit l’extradició dels terroristes ment s’ha respectat la justícia, però
van deixar més de 400 morts. condemnats a Itàlia. no puc dir que estic satisfet veient
A partir dels anys 80, França es va Els socialistes francesos conside- una persona vella i malalta entrar a
convertir en santuari de centenars raven llavors Itàlia “un estat fràgil do- la presó després de tant de temps”,
de terroristes i exmilitants de l’ex- minat per un sol partit, la Democrà- va dir el periodista Mario Calabre-
trema esquerra. El més cèlebre, Ce- cia Cristiana, que no era precisament si, exdirector de La Repubblica i fill
sare Battisti, va ser extradit des de democràtic. Un país amb una magis- del comissari assassinat per Lotta
Bolívia el 2018 després d’haver tratura corrupta i on el risc d’un cop Continua.e
24 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
internacional

ESTATS UNITS

Els 100 dies de Biden en un cop d’ull

Des que Franklin D. Roosevelt va instaurar la marca dels primers 100 dies, cap altre president l’ha
superat en feina feta a l’inici de mandat, però Joe Biden s’emporta un honorable segon lloc. En plena
pandèmia de covid-19 i amb una crisi similar a la dels anys 30, Biden ha complert moltes promeses en
pocs dies, tot i que qüestions com la immigració li entelen una mica el balanç

TEXT: SÒNIA SÁNCHEZ ❊ GRÀFIC: EDU FORROLL I MARIONA ASÍN

99 Les ordres executives durant els primers 100 dies

Són ordres executives, però en nombre de lleis (que requereixen el Congrés) és el president que
n'ha fet menys en 100 dies, perquè s'ha concentrat en l'aprovació del paquet d'1,9 bilions de dòlars
Demòcrates Republicans Percentatge d’aprovació després de 100 dies de govern

42
33
25 23 26
20 15 16 18 19
11 13 11

Roosevelt Truman Eisenhower Kennedy Johnson Nixon Carter Reagan G.H.W. Bush Clinton G.W. Bush Obama Trump Biden
1 933 1 949 1 953 1961 1965 1969 197 7 1981 1989 1 993 20 0 1 200 9 201 7 202 1

- - 73% 83% - 61% 63% 67% 58% 55% 62% 65 41% 57%

Promeses complertes Promeses fallides Altres punts i gràfics

ECON OM IA +6% COV I D -1 9

Seria el m
és MARÇ
Paquet d’estímul post-covid MARÇ gran des de
l 100 milions de dosis de vacunes
d’1,9 bilions de dòlars
10
1984 Població vacunada després de 100 dies de Biden 19
Sense cap suport republicà
29% de la població
96 milions totalment vacunada
de persones
Nous llocs de treball creats (250 milions
1,3 milions de nous llocs de treball creats: de dosis) Fins al 43% amb
el màxim nombre en els 100 primers dies almenys una dosi
comparat amb els altres presidents.
2020 GENER
Atura la retirada de l’OMS
Pujada de la borsa
+8,6% (S&P500). La principal pujada els
2021
(previsió)
4 bilions compromesos amb el programa
Covax de l’OMS per vacunar els països pobres.
20
primers 100 dies de govern des de JFK.
Escoles reobertes
Alumnes de primària que han pogut tornar a l’escola després de 100 dies de Biden
Creixement de l’economia
Dades en percentatge respecte a l’any anterior
-3,5% 65,3% hi han tornat 29,1% fan encara 5,6%
presencialment del tot un model híbrid només online

IMM IG RAC I Ó Els casos de covid-19 32.300.000 574.000

ER Rècord de detencions El 29 d'abril, quan es compleixen 100 dies CASOS MORTS
GEN
Detencions mensuals a la frontera
Atura la construcció del mur
Rescindeix la declaració
20 entre Mèxic i els Estats Units
168.195 Evolució dels casos als EUA El 8 de gener
s’arriba al El 20 de gener
d'emergència nacional de Trump És la xifra Mitjana a 7 dies de nous casos diaris màxim de nous
GENER 150 Joe Biden arriba
més alta casos diaris al poder
Entrada a ciutadans musulmans
Revocar la prohibició d'entrada als EUA per
20 120
200.000

als ciutadans de diversos països musulmans

FEBRER
90

Reunificació de famílies a la frontera

Revoca la política de ‘zero tolerància’ de Trump i crea un
2 60 100.000

grup de treball per reunificar famílies separades a la frontera 30

Elevar el límit de refugiats admesos 0 0

No ho ha fet encara però diu que es prendrà una decisió el 15 de maig.
Trump va fixar en 15.000 el nombre de refugiats admesos als EUA. març març març març març febrer abril juny agost oct. des. febrer abril
2017 2018 2019 2020 2021 2020 2021

CAN VI C LIM ÀTI C D R E TS C I V I LS

GENER
GENER

Retorn a l’Acord de París 20

Mantenir el relat de l’esclavitud
Atura la comissió de Trump que volia imposar a les escoles un relat diferent de l’esclavitud
20
GENER
Veredicte de
Revoca la prohibició dels transgènere a l’exèrcit condemna
Aturar la construcció de
GENE
R 25 Derek Chauv a
que va mat in, el policia blanc
ar George Fl
l’oleoducte Keyston XL 20 oyd
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA

Reforma policial dins de la Casa Blanca

Marxa enrere en la promesa de crear una comissió per a la reforma policial
dins de la Casa Blanca: s’aposta per concentrar esforços en la via legislativa
ABRIL
Cimera climàtica de líders
22 Evolució dels tirotejos massius
Dades mensuals per anys 100
2018 2019 2020 2021
Reduir les emissions 50
Joe Biden s’ha compromès a reduir
0 0
el 50% de les emissions l’any 2030
gener febrer març abril maig juny juliol agost set. oct. nov. des.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 25
PUBLICITAT

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

26 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara

Societat
EDUCACIÓ

La Thais té 15 anys però no va a l’institut.

És alumna d’El Llindar, una escola de
noves oportunitats per a joves que s’han
despenjat del sistema educatiu ordinari.
Aquest curs es graduarà de l’ESO i després
vol estudiar per ser educadora social.
FRANCESC MELCION

“Vaig a una escola

on no s’han donat per
vençuts amb mi”
Els centres de noves oportunitats es reivindiquen com a resposta
al fracàs escolar i demanen reconeixement i un finançament estable

LAIA VICENS
BARCELONA
Ella ho té clar: “Jo no soc un cas de fra-
càs escolar. Abans sí, però ara sé que
em trauré l’ESO i més coses”. Però les
estadístiques, tossudes i fredes, sí que
inclouen la Thais, de 15 anys, en aquest
dolorós 17,4% d’abandonament esco-
lar prematur a Catalunya. “M’avorria
molt a classe. No hi veia cap motivació
i fotia merder per divertir-me i perquè
ningú es preocupava pel que em pas-
sava”, recorda de quan feia només pri-
mer d’ESO en un institut de Cornellà
de Llobregat. A segon la van expulsar
un mes de classe i al tornar a l’aula la
distància va ser inassumible: “No en-
tenia res, ho vaig deixar i em vaig que-
dar a casa”. Com ella, dos de cada deu
alumnes deixen l’institut abans d’aca-
bar l’ESO, una xifra que supera de
molt la mitjana europea, d’un 10%.
Fins que la Thais va trobar una mà
amiga on agafar-se: la Fundació El
Llindar, un centre de segones –o no-
ves– oportunitats per a joves que
s’han despenjat del sistema educatiu
ordinari. Hi va entrar sense esperan-
ça ni confiança en ella mateixa, però
dos anys després és una altra. “Aquí
tots hi hem acabat per algun motiu o
altre, ens ha passat alguna cosa i ai-
xò ens uneix. Per què et penses que es
diu de segones oportunitats? Doncs
perquè en aquesta escola no s’han do-
nat per vençuts amb mi, amb nosal-
tres”, explica amb franquesa. Al dar-
rere de cadascuna de les dècimes
d’aquest 17,4% d’abandonament hi
ha “molt patiment”, afirma Begonya
Gasch, directora d’El Llindar. “Arri-
ben aquí perquè alguna cosa no ha
anat bé a l’escola. La majoria diuen
que les coses es comencen a tòrcer a
segon o tercer de primària. Imagina’t
la quantitat d’anys que han estat en
una aula tenint la sensació de ser in-
visibles, de no ser ningú!” La feina a la
Fundació és “reconnectar-los a
l’aprenentatge i a la vida”, una tasca
difícil que requereix temps, espai,
acompanyament i un canvi de mira-
da. La Thais ho explica així: “Aquí es
preocupen per mi, no em tenen al fi-
nal de la classe. Abans de mirar pels
estudis miren per la persona. Em
pregunten què em passa, què neces-
sito, en lloc de preguntar sempre pels
deures i els exàmens”.
Esforç amb recompensa
A El Llindar, però, “no hi ha miracles,
hi ha esforç”. La jove ho certifica:
“Pensava que seria molt fàcil, que em
regalarien l’ESO, i no és veritat. M’ho
he hagut de guanyar”. Ella fa classes
i tallers, on aprèn fusteria, mecànica,
perruqueria. “Hem provat molts ofi-
cis, però crec que no em vull dedicar
a res del que he après aquí. Jo vull ser
educadora social, jo seré educadora
social”, diu convençuda. Però si la
Thais està estudiant, ¿com pot ser
que formi part de les estadístiques
d’abandonament escolar? Perquè El
Alternativa Llindar i les altres vuit escoles de no-
Les escoles ves oportunitats de Catalunya no for-
men part del sistema educatiu reglat.
de noves Els centres lamenten la falta de reco-
oportunitats neixement i les dificultats per homo-
combinen logar i certificar titulacions pròpies,
classes i així com també la fragilitat econòmi-
tallers ca d’uns projectes majoritàriament
privats que depenen de concursos
públics que van i venen. “Durant anys
Alerta hem intentat encaixar, però ara de-
manem que ens facin un lloc, que s’ei-
Educació xampli el perímetre del sistema edu-
admet que catiu, perquè no tot ha de passar dins
el sistema dels instituts. La concepció que tot ha
fracassa de passar dins del sistema ordinari és
per a alguns un concepte d’educació molt arcaic”,
diu Gasch.
alumnes Els centres de noves oportunitats
es mouen als marges del sistema, en
una mena de llimbs: amb sort, el de-
partament d’Educació els autoritza
alguns cursos (PFI, cicles mitjans...) i
el departament d’Afers Socials, a tra-
vés del Servei d’Ocupació de Catalu-
nya (SOC), els finança. “No hi ha un
marc propi que articuli les escoles de
segona oportunitat com un recurs re-
conegut per als joves que s’han que-
dat fora dels circuits habituals”,
apunta Paco Estellés, director gene-
ral de Salesians Sant Jordi. I afegeix:
“La segona oportunitat no és per als
joves, és per al sistema, perquè no
hem fet la feina ben feta”.
Així, els nois i noies que, com la
Thais, han deixat l’institut i no tenen
l’ESO compten com a fracàs escolar,
malgrat que estiguin formant-se en
aquestes escoles. “Hi ha joves que fan
50 quilòmetres només per arribar al
centre. ¿Com podem dir que han
abandonat els estudis? Quants dels
nostres fills farien aquest esforç?
Quan els motivem, els curem les ales
i els donem les oportunitats que ne-
cessiten, ho fan”, defensava Marta
Masagué, responsable del servei
d’atenció als joves del SOC, en la cin-
quena trobada dels 43 centres de se-
gones oportunitats de l’Estat, dijous
a l’Hospitalet de Llobregat.
“No és responsabilitat dels nois”
En la jornada, els centres van recla-
mar a les administracions que se’ls
reconegui com una resposta educa-
tiva que funciona per reduir les ver-
gonyoses xifres d’abandonament a
Espanya, que ja és el país de la UE
amb més fracàs escolar. “L’abando-
nament escolar prematur no és res-
ponsabilitat dels joves ni s’explica
per necessitats del mercat laboral,
sinó que s’explica per un malestar
molt profund amb la manera de fer
escola”, apunta la doctora en socio-
logia Aina Tarabini. Begonya Gasch
creu que el problema és que als ins-
tituts s’obliga els estudiants a “ser
rendibles i complir amb uns temps
molt marcats”, cosa que enfonsa
l’autoestima dels alumnes que els
costa més i els acaba “centrifugant
i expulsant” de l’aula.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
8.000 Les 43 escoles de noves oportunitats d’Espanya, nou de les quals
a Catalunya, atenen prop de 8.000 joves d’entre 15 i 29 anys. Malgrat ser una
resposta al fracàs escolar, no estan incloses dins del sistema educatiu.
Des del departament d’Educació
van entonar el mea culpa: “Hem de
reconèixer que no acaba de ser veri-
tat que no deixem ningú enrere. Hem
de fer-ho molt millor”, va dir la secre-
tària general, Núria Cuenca. I va in-
sistir: “Qui fracassa no és l’alumne.
Qui fracassa és el sistema educatiu”.
És el mateix que creu la Thais: “El
que passa als instituts no és culpa dels
professors. Ells tenen trenta alumnes
en una classe, cadascun amb els seus
problemes. El que està malament és el
sistema”. Té claríssim què cal canviar:
“El que caldria seria que els instituts
s’adaptessin a nosaltres, no nosaltres
a ells. No necessitem més escoles com
El Llindar, necessitem que totes les
escoles siguin així directament”. Què
vol dir, això? “Als instituts ens tracten
a tots iguals, quan tots som diferents.
A alguns alumnes els costa dos anys i a
d’altres cinc, però si ens deixen temps
ens ho traiem”, diu.
Del fracàs a l’orgull propi
La Thais no ha tornat a trepitjar el seu
institut des de segon d’ESO. Ara, a
punt de graduar-se, diu que només hi
tornaria si fos per parlar d’El Llindar:
“M’agradaria que la gent que és a l’ins-
titut en un racó de l’última fila, sense
aprendre, sense dir res per no moles-
tar, sabés que hi ha escoles on t’ense-
nyen a fer coses”. La Begonya, la direc-
tora del centre, s’emociona sentint-la
parlar. “Estic orgullosa de mi. Ara ja
no hi ha qui em pari”, diu la Thais .e
Les frases
Dos de cada deu
joves deixen els
estudis abans d’hora
Thais
ALUMNA DE LA FUNDACIÓ EL LLINDAR
“El que passa als instituts
no és culpa dels
professors. Ells tenen
trenta alumnes en una
classe, cadascun amb
els seus problemes.
El que està malament
és el sistema”
Núria Cuenca
SECRETÀRIA GENERAL D’EDUCACIÓ
“No és cert que no es quedi
ningú enrere. Hem de fer-
ho millor: qui fracassa no és
l’alumne, és el sistema”
Begonya Gasch
DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ EL LLINDAR
“Demanem a l’administració
que ens reconegui com una
resposta d’èxit dins del
sistema educatiu”
Aina Tarabini
DOCTORA EN SOCIOLOGIA
“L’abandonament prematur
s’explica per un malestar
molt profund amb la forma
de fer escola”
17,9 És la taxa d’abandonament escolar prematur d’Espanya. Tot i que és
la pitjor d’Europa, el cert és que és la millor dada d’Espanya fins ara: el 2006,
el 30,3% d’alumnes van deixar els estudis abans dels 16 anys.
Abandonament escolar:
motius i solucions
Els experts demanen un sistema educatiu més flexible
L.V.
BARCELONA
El fracàs escolar és una pandèmia
cronificada, un problema de gran
abast educatiu, però també social i
laboral. Però per què el 17,4% dels
alumnes catalans deixen d’estudiar
sense tenir el títol de secundària?
¿Hi té a veure que un de cada cinc
joves repeteixi curs abans dels 16
anys? Què poden fer els centres per
evitar aquestes desercions? I què
hauria de fer l’administració?
“Coneixem les receptes: hem
d’establir itineraris personalitzats
que s’adaptin a les necessitats dels
nostres alumnes i aliances entre els
instituts i el seu entorn”, va afirmar
dijous la secretària general d’Edu-
cació, Núria Cuenca, davant dels
centres de noves oportunitats. Ells
també demanen “desconstruir” el
sistema actual: “Alguns alumnes es
treuen el graduat d’ESO, i això fa
millorar les taxes d’aprovats, però
després fracassen als cicles. El que
ha d’agafar pes i consistència és el
recorregut formatiu dels joves”, diu
Begonya Gasch, del Llindar.
Així, el 60% dels alumnes que
acaben l’ESO fan estudis postobli-
gatoris (batxillerat o formació pro-
fessional), però què passa amb el
40% restant? Alguns (al voltant
d’un 20%) deixen d’estudiar i d’al-
tres només “necessiten més temps
per acabar de titular-se, perquè no
tothom va al mateix ritme”. “Cal
obrir-se a les singularitats i arribar
a un 90% de joves amb titulació pos-
tobligatòria”, diu Xavier Martínez
Celorrio, assessor de la ministra
Alumnes d’El Llindar aprenen cuina al restaurant El Repartidor de l’Hospitalet. F. MELCION
27
societat
d’Educació i professor i investiga-
Proposta dor de la Universitat de Barcelona.
Educació Celorrio diu que la nova llei Celaá, la
Lomloe, desplegarà un model “més
afirma flexible i més obert”, limitant les re-
que calen peticions de curs (un cop a primària
itineraris i com a molt dos en tot l’ensenya-
adaptats ment obligatori) o introduint la
als alumnes codocència i el treball per projectes.
Canvis i més recursos
Prioritat Més enllà de les normatives, calen
La Fundació recursos. El director de la Fundació
Jaume Bofill, Ismael Palacín, asse-
Bofill aposta nyala algunes de les prioritats: “Cal
per invertir invertir més en universalitzar l’edu-
als 0-3 i als cació dels 0 als 3 anys, en beques per
centres de als alumnes que abandonen per mo-
complexitat tius econòmics i en centres d’alta
complexitat, que és on es concen-
tren molts abandonaments”. A més,
afegeix que cal revisar la selecció
dels docents i incrementar les hores
per fer tutories.
El paper clau del professorat
també pot jugar a favor per reduir el
fracàs escolar. La doctora en socio-
logia Aina Tarabini, que ha estudi-
at a bastament aquesta problemàti-
ca, rebutja “culpabilitzar” els pro-
fessors i demana “buscar els meca-
nismes que els permetin exercir la
seva professionalitat”. És a dir: es-
tabilitat, espais i temps per debatre.
“I també un canvi cultural, perquè
encara sembla que només hi hagi
una única manera de ser bon estu-
diant, que és aquell que seu, escol-
ta i escriu, però hi ha altres formes
de ser competent”, afegeix. Per això,
avisa Tarabini, és important la re-
forma que ha plantejat Celaá per fer
un currículum menys memorístic i
amb menys continguts.e
28
societat
La vacuna que canvia vides
La vacunació avança i, en paral·lel, també la tímida recuperació d’algunes rutines que havien quedat
aparcades amb el coronavirus. Sanitaris, gent gran i pacients amb càncer i immunodeprimits són alguns
dels col·lectius que ja s’han vacunat. Hi parlem per saber com els ha canviat el dia a dia
MARIA GARCIA / LARA BONILLA / MARTA RODRÍGUEZ CARRERA ❊ BARCELONA
Teresa Planella 62 anys
“De cop, amb la vacuna,
em va canviar fins i tot
l’humor”
othom sap que són els que s’encarreguen
T d’adormir els pacients que s’han d’ope-
rar. Però no tants coneixen un altre ves-
sant de la feina dels anestesiòlegs i que ha
jugat un paper fonamental durant tota la
pandèmia: són els encarregats d’intubar els malalts
que no poden respirar i de cuidar els més greus a
l’àrea de reanimació. “L’equip d’anestesiòlegs vam
intubar més del 90% dels pacients de la primera ona-
da”, recorda l’anestesiòloga del Consorci Hospitala-
ri de Vic Teresa Planella, que admet que va patir
molt, especialment els primers mesos. “El de la intu-
bació és un dels moments en què tens més risc de
contagiar-te: has d’estar molt a prop del pacient, res-
pirant l’aire que respira. Al principi no teníem tan-
ta informació sobre el virus i fins després de Sant Jor-
di no ens van fer les primeres PCR i no sabíem si es-
tàvem contagiats. Encara ara, quan hi penso, torno a
sentir aquella angoixa”. Té 62 anys i el pitjor moment
va ser intubar amics o coneguts de la seva edat. “És
un hospital comarcal i és fàcil que els coneguis direc-
tament o indirectament. I molts eren pacients sen-
se patologies greus, que eren igual que tu. I els ha-
vies d’intubar i alguns, malauradament, van acabar
morint. I això encara et provocava més estrès”. De
fet, a la primera onada la majoria d’anestesiòlegs
eren de la seva quinta. “Ara fa poc ens van tornar a fer
proves i cap de l’equip ens hem contagiat, tot i que
fem una de les maniobres amb més risc. I això vol dir
que ens hem sabut protegir molt bé”, diu amb orgull.
Després de mesos esperant les anhelades vacu-
nes, al gener en va rebre la primera injecció. “Quan
va sortir a la intranet que ens hi podíem apuntar, si
no vaig ser la primera, poc hi va faltar. Hi havia gent
que tenia algunes recances, però jo cap, ho tenia cla-
ríssim!” I gràcies a les dues punxades ara respira
molt més tranquil·la: “M’ho deien: estàs més con-
tenta. És que, de cop, amb la vacuna, em va canviar
fins i tot l’humor: va ser com una alliberació”. Sobre-
tot perquè ja no hauria de patir per si transmetia el
covid als seus éssers estimats: “Em feia por contagi-
ar el meu marit i les meves filles. I sobretot ho he no-
tat amb els meus pares. Tenen 89 i 87 anys, i patia
molt quan els anava a cuidar. Però ara ja els puc anar
a veure sense por”.
PERE TORDERA
PANDÈMIA
Alfonso Dacasa 37 anys
CRISTINA CALDERER
“Em sento més segur
a l’hospital que
al supermercat”
a mascareta i el gel hidroalcohòlic fa vuit
L anys que formen part de la vida d’Alfonso
Dacasa, des que va rebre un trasplanta-
ment de medul·la òssia. Als 21 anys li van
diagnosticar un limfoma no Hodgkin, una
malaltia de la qual es va recuperar, però als 29 una re-
caiguda i el posterior trasplantament li van deixar
força seqüeles. “Soc un pacient crònic, immunode-
primit i propens a agafar infeccions greus. Tinc mol-
tes patologies i quasi totes són una festa per al co-
ronavirus”, explica amb bon humor. Com a tothom,
la pandèmia el va obligar a modificar rutines, però en
el seu cas va haver de prendre precaucions extres per
no contagiar-se. Quan començaven a arribar notí-
cies del coronavirus va decidir deixar d’assistir a les
classes de medicina, la carrera que cursa, i quan fi-
nalment es va decretar l’estat d’alarma es va auto-
confinar sol 50 dies a casa, lluny de la parella i la ma-
re, les seves cuidadores habituals, per evitar conta-
giar-se. “Deixar de veure amistats, familiars i apar-
car projectes és el que més m’ha afectat. La meva
parella, a més, com que treballa amb nens també ha
deixat de treballar, per prevenció, i això també ha im-
pactat en l’economia familiar”, reconeix.
No obstant això, la vacunació és una injecció d’es-
perança. Ja està immunitzat amb les dues dosis de
Pfizer, i la parella i la mare amb la primera d’AstraZe-
neca. “Continuem anant amb cura però estem més
tranquils, em sento més protegit”. No només per la
vacuna, sinó també perquè cada cop es coneix més
el virus. Està habituat a les visites a l’hospital, ja si-
gui per alguna infecció o per un control, però ara hi va
amb més confiança. “Em sento més segur a l’hospi-
tal que al supermercat, on hi ha gent que s’amunte-
ga i no manté distàncies. Em veuen en cadira de rodes
però el que no saben és que soc una persona immu-
nodeprimida”, diu. La vacuna també li ha permès re-
cuperar una mica de vida social: “He començat a sor-
tir una mica més. Sempre quedem a l’aire lliure i con-
tinuem mantenint distàncies, però amb el plus de se-
guretat que dona estar vacunat”. “Ara quedo més amb
gent i he ampliat una mica el cercle”, diu l’Alfonso, que
reconeix que tants mesos de pandèmia li han passat
factura anímicament. A mesura que la vacunació
avanci la seva parella també podrà tornar a la feina:
“Això també ens canviarà la vida”. Amb tot, les clas-
ses a la Facultat de Medicina encara no les ha reprès
i prefereix dedicar aquest any a recuperar-se.
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Pilar Recha 85 anys
“La vacuna ha donat
més tranquil·litat
al meu fill que a mi”
l 4 i el 25 de març. A Pilar Recha, barce-
E lonina de 85 anys, li va tocar la loteria
aquests dies de març quan la van citar
per a la primera i la segona dosis de la va-
cuna anticovid. “Tenia l’obligació de po-
sar-me-la”, respon a la pregunta de si en algun mo-
ment va tenir por o fins i tot va dubtar de si havia de
passar per la punxada al braç. No sembla una do-
na propensa a tenir por i s’expressa amb un to ferm
i –potser queda malament– juvenil. Recorda com
la vigília del confinament de la primavera del 2020
el seu fill es va presentar al pis amb un parell de bos-
ses disposat a instal·lar-s’hi per no deixar-la sola en
aquells moments d’incertesa general. La convivèn-
cia, després de tants anys de vides independents, va
ser força bona. Diu que durant tots aquells dies no
“es va aclaparar gaire” malgrat el rosari d’informa-
ció de mort i dolor, i que “va fer bondat” i va com-
plir escrupolosament tots els protocols. Explica
que una de les coses que més il·lusió li ha fet ara és
poder tornar a abraçar la neta de 30 anys, que havia
vist molt esporàdicament i sempre amb la masca-
reta posada. Com ara. “Sé que encara puc encoma-
nar el coronavirus”, afirma per indicar que no abai-
xa la guàrdia. La vacuna li ha donat calma però ad-
met que el seu fill “encara està més tranquil” que
ella sabent que la mare està immunitzada. “Cadas-
cú que faci el que vulgui, però no puc entendre com
hi ha gent que no vol vacunar-se”, exclama. Amb
tot, diu que de moment ha relaxat molt poc les me-
sures de seguretat i higiene que prenia abans de va-
cunar-se, però sí que s’ha animat a quedar per fer
un cafè amb alguna de les amigues amb qui va per-
dre el contacte durant el confinament. Somia amb
poder trepitjar aviat un museu i, a mesura que la
situació epidemiològica millora, opta per sortir a
passejar una mica al voltant de casa, amb l’ajuda
del bastó, fent cas del consell mèdic de mantenir
certa rutina d’exercicis per no perdre mobilitat.
Ara que ha tornat a viure sola, la Pilar està “agra-
ïda” per haver recuperat les xerrades amb el Jor-
di, el voluntari de l’associació Amics de la Gent Gran
que li fa companyia, i amb qui es va haver de con-
formar a parlar-hi virtualment durant el confina-
ment. “Ui, li explico moltes batalletes”, diu rient.
PERE VIRGILI
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
Catalunya vacuna 106.000
persones en 24 hores
NÚRIA GARCÍA ESTELLA
BARCELONA
L’arribada de més dosis i l’obertu-
ra de centres de vacunació massiva
han fet que s’acceleri el ritme a Ca-
talunya. Ahir es va assolir un nou
rècord i el departament de Salut va
atendre en un dia 106.000 perso-
nes: es van injectar 55.877 prime-
res dosis i 50.123 segones dosis. Ai-
xí, en total, el 23,9% dels catalans
ja han rebut com a mínim una do-
si de la vacuna i el 10,9% ja han
completat la pauta.
“Si es compleixen els compromi-
sos, el 70% dels catalans estaran va-
cunats al juliol. Si més no, ens hi
acostarem”, va dir la consellera de
Salut en funcions, Alba Vergés, a El
suplement de Catalunya Ràdio. “La
nostra obligació és estar preparats
per posar totes les vacunes que ar-
ribin”, va afegir. Vergés, de fet, va
indicar que durant aquest mes de
maig esperaven “rebre el doble de
vacunes” de les que han arribat du-
rant l’abril i va assegurar que “a
partir de mitjans de maig ja es po-
drà començar a vacunar persones
de 50 a 59 anys”.
Respecte a quan es decidirà què
s’ha de fer amb les persones de
Una infermera en el moment
d’injectar una dosi de la vacuna
d’AstraZeneca. EDUARDO PARRA / EUROPA PRESS
menys de 60 anys que van rebre la
primera dosi d’AstraZeneca, la con-
sellera es va limitar a recordar que
“des del ministeri han promogut un
assaig clínic per dirigir una estratè-
gia diferent que no sigui donar una
segona dosi d’AstraZeneca als de
menys de 60 anys” i que, per tant,
caldrà esperar-ne els resultats.
Mentre no arriben, les dades que
diàriament fa públiques Salut deno-
ten un cert estancament de la pan-
dèmia: ahir s’havien notificat 1.601
contagis nous i 15 defuncions més
(21.874). Això sí, el risc de rebrot es
manté en els 291 punts que ja mar-
cava divendres i la Rt tampoc varia:
1,04. Com acostuma a passar abans
del cap de setmana, baixa la pressió
hospitalària: als centres hospitala-
ris hi ha 37 ingressats menys
(1.548), 486 dels quals són a les UCI
(3 menys que ahir).
Divendres el Procicat va anunci-
ar que a partir del 9 de maig es re-
laxarien les mesures per lluitar
contra el covid-19, tot i que els ex-
perts i responsables de Salut i d’In-
terior encara tenen una setmana de
marge per decidir què passarà amb
el toc de queda un cop desaparegui
l’estat d’alarma. “El 9 de maig s’aca-
ba l’estat d’alarma, però hem recla-
mat eines jurídiques com més fer-
mes millor per si s’han d’afectar
drets fonamentals”, va dir Vergés,
que va afegir: “Ens guardem
aquests dies per veure si el toc de
queda serà necessari o no”.
Toc de queda més suau
En la mateixa línia es va expressar el
conseller d’Interior en funcions,
Miquel Sàmper. En una entrevista a
RAC1 va dir que el que estaven in-
tentant era “tenir agilitat per pren-
dre mesures”. Una de les possibili-
tats seria mantenir-lo però durant
menys hores: “A partir d’ara pot
passar a ser de set, sis o cinc hores”,
va apuntar.e
29
societat
SUCCESSOS
Moren dos joves
intoxicats per la mala
combustió d’un generador
ARA
BARCELONA
Dos joves van morir ahir intoxicats per la ma-
la combustió d’un generador elèctric en una
masia aïllada de l’Espluga de Francolí. Segons
van informar els Mossos d’Esquadra, les vícti-
mes són una noia de 21 anys veïna de Mont-
blanc (Conca de Barberà) i un noi de 22 anys
veí de la Canonja (Tarragonès). L’avís de la in-
cidència es va rebre a les 08.15 h, quan un amic
de la parella va alertar el 112 que els joves no
responien a les trucades.
Diverses dotacions del SEM i dels Mossos
d’Esquadra es van desplaçar a la masia i al tro-
bar els nois inconscients van intentar reani-
mar-los, sense èxit. Les primeres hipòtesis
apunten a la mala combustió d’un generador
elèctric de gasolina de la masia, que pertany
a un familiar d’una de les víctimes, segons
l’ACN. La parella hauria patit una intoxicació
per monòxid de carboni. Els Mossos han obert
una investigació per aclarir els fets.
Els ajuntaments de l’Espluga de Francolí,
Montblanc i la Canonja van decretar, en un co-
municat, un dia de dol. Els tres consistoris van
dir que lamentaven “profundament” els fets
i van expressar el seu condol a les famílies i
amics dels difunts. El dia de dol serà dilluns,
i a les dotze del migdia està convocada una
concentració davant de tots tres ajuntaments.
30 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara

Economia
FINANCES

01 02
LA REMUNERACIÓ ALS BANCS DE L’ÍBEX-35
Rànquing dels consellers més ben pagats
Retribució el 2020 en milions d’euros (dades arrodonides) i variació respecte al 2019 en percentatge
Entitat del conseller Santander BBVA CaixaBank Sabadell Bankinter Bankia

Ana Botín 8,1 -18,7%

José Antonio Álvarez 6,9 -16,8%
Sergio Rial 6,6 -
Onur Genç 4,0 -19,0%
Carlos Torres 3,4 -31,4%
Rodrigo Echenique 2,6 -46,8%
José Manuel González-Páramo 2,3 +90,6%
Gonzalo Gortázar 2,3 -24,6%
Josep Oliu 2,0 -35,8%
Jaume Guardiola 1,5 -39,3%

Font: Elaboració pròpia amb dades de la CNMV / Gràfic: Eduard Forroll

María Dolores Dancausa 1,2 -12,9% 03 04

Jordi Gual 1,2 +0,0%

Pedro Guerrero 1,0 +1,0%
José Ignacio Goirigolzarri 0,5 -17,5%
Jose Sevilla 0,5 -17,5%

Remuneració total dels consells d'administració

Evolució en milions d’euros i variació en percentatge respecte a l’any anterior

67,2 63,3
69,8 -3,7% -5,8%

2018 2019 2020

Els banquers i els supersous

que critica el govern espanyol
La capacitat de controlar les remuneracions en els grans bancs correspon al BCE i és limitada

XAVIER GRAU DEL CERRO
BARCELONA
CaixaBank i el BBVA han anunciat
acomiadaments massius els últims
dies i el govern espanyol ha dema-
nat responsabilitat a les entitats fi-
nanceres. A més, la vicepresidenta
i ministra d’Afers Econòmics, Nadia
Calviño, ha introduït un nou ele-
ment al debat: ha contraposat els
acomiadaments a l’elevat sou que
cobren els banquers. Que, per cert,
formen part d’un sector en gran
part rescatat amb diners públics
durant l’anterior crisi.
Calviño va ser clara. Va dir que els
sous dels directius de la banca “són
inacceptables” i que al govern li pre-
ocupen les altes retribucions fixes i
les primes d’aquests directius. De
fet, va dir, el govern de Pedro Sán-
chez ha traslladat aquesta preocupa-
ció al Banc d’Espanya. “Són remune-
racions que no es corresponen, en
absolut, amb la situació econòmica
del nostre país, i menys encara en
entitats que estan anunciant fortes
retallades de personal i el tancament
d’oficines”, va argumentar.
Els banquers ja s’han defensat.
L’any 2020 la gran majoria van co-
brar menys que el 2019 amb motiu
de la pandèmia. El conseller delegat
del Santander, José Antonio Álva-
rez, ha sortit en defensa del sector.
Els seus arguments es basen en el
fet que l’esquema de remuneraci-
ons a la banca és el més regulat que
hi ha, amb una directiva comunità-
ria que estableix diferiments de fins
a cinc anys en la remuneració vari-
able. Una mesura que intenta evitar
prendre massa risc per disparar els
guanys o la cotització a curt termi-
ni, a la qual habitualment va lliga-
da la part variable del sou.
Álvarez, com a directiu del banc
espanyol més internacionalitzat, va
esgrimir un altre argument: aquest
esquema de retribucions diferides
només és vàlid per a bancs europeus.
Per tant, el Santander l’ha d’aplicar
en mercats on és present, com Mè-
xic, el Brasil i els Estats Units, on els
seus competidors no tenen aquest
topall, cosa que els dificulta fitxar
01. Ana Botín, bons executius als mercats
presidenta d’aquests països. També argumenta
del Banco que els bancs espanyols tenen un
Santander. sistema de governança fort i que les
JUAN MEDINA / REUTERS remuneracions “les acaben establint
03. José els òrgans de govern en funció del
Antonio que diu el mercat”.
Álvarez,
conseller Un any de pèrdues
delegat del Els consells d’administració dels
Santander. bancs que formen part de l’Íbex-35
JAVIER BARBANCHO –els sis grans– es van repartir el
03. Sergio Rial, 2020 poc més de 66,4 milions d’eu-
del Santander. ros, un 5,6% menys que el 2019. En
BANCO SANTANDER total, són 96 persones. Al capdavant
04. Onur Genç, hi ha la presidenta del Santander,
conseller Ana Botín, que va guanyar quasi 8,1
delegat del milions d’euros, 5,3 en metàl·lic i la
BBVA. EFE resta per altres conceptes. Entre els
presidents d’empreses de l’Íbex-35
no ocupa el primer lloc. Per davant
té José Manuel Entrecanales, d’Ac-
ciona (35 milions), i Ignacio Sán-
chez-Galán, d’Iberdrola (11,8 mili-
ons). Botín ocupa el tercer calaix del
podi. Malgrat la reducció de la retri-
bució respecte a l’any anterior, la
veritat és que els consellers dels
grans bancs van cobrar en conjunt
més de 66 milions en un any en què
la banca espanyola va registrar unes
pèrdues globals de 6.955 milions
d’euros, segons les dades de l’Asso-
ciació Espanyola de la Banca (AEB),
en contraposició amb el 2019, en
què va guanyar 11.547 milions.
Nadia Calviño va apel·lar al Banc
d’Espanya, però la supervisió dels
grans bancs correspon al Banc Cen-
tral Europeu (BCE). L’organisme
que presideix Christine Lagarde té
la competència sobre les polítiques
de remuneració i pot limitar la part
variable en determinades situaci-
ons, però no la fixa. Aquesta compe-
tència la va exercir el 2020 en forma
de recomanació amb motiu de la
pandèmia, demanant la supressió
dels dividends i la reducció de la
retribució variable (o diferir-ne el
cobrament en el temps).
Però la capacitat legal del govern
per limitar la remuneració dels ban-
quers és dubtosa. L’executiu del PP
la va exercir en el cas de les entitats
rescatades –per això els represen-
tants de Bankia surten els últims al
rànquing–, però seria difícil posar
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
ELS ERTO Els màxims responsables d’UGT i de CCOO, Pepe Álvarez
EVITEN UN i Unai Sordo, respectivament, han coincidit a destacar la
ATUR DEL 20% utilitat dels ERTO, els expedients de regulació temporals
ideats per ajudar empreses i treballadors a fer front a la crisi
ELS BENEFICIARIS
DELS SALARIS ALTS
96
Persones formen part
dels consells
d’administració dels sis
grans bancs que cotitzen
a l’Íbex-35, que van cobrar
en conjunt 63,34 milions
d’euros el 2020.
167
Banquers espanyols van
cobrar el 2018 (últim any
publicat) més d’un milió
d’euros anuals. La mitjana
de la retribució d’aquests
executius va ser de quasi
2,1 milions.
179
Vegades més van cobrar
els banquers més ben
pagats que els empleats
de banca amb el sou més
baix, i 37 vegades més
que la mitjana dels
treballadors del sector.
un límit per llei a la resta. El topall
a les rescatades va limitar el sou de
José Ignacio Goirigolzarri com a
president de Bankia a mig milió.
Amb el salt a CaixaBank, multipli-
carà per més de tres la retribució
anual, fins a 1,65 milions (més
200.000 euros en variables segons
el compliment dels objectius), si ho
aprova la junta d’accionistes.
Però al marge dels consells d’ad-
ministració, la banca també paga bé
a altres professionals. L’Autoritat
Bancària Europea (EBA) fa cada any
un estudi. L’últim, amb dades del
2018, indica que a Espanya hi havia
167 banquers que cobraven més
d’un milió, mentre que el 2017
n’eren 161 i el 2016 152. La retribu-
ció mitjana d’aquestes 167 perso-
nes el 2018 va ser de 2,09 milions, la
cinquena més alta d’Europa.
El sindicat CCOO va estudiar la di-
ferència de sous al sector el 2018 i va
concloure que els banquers més ben
pagats cobraven de mitjana 179 vega-
des més que els treballadors més mal
pagats de les entitats i 37 vegades més
que la mitjana de la plantilla.e
SECRETÀRIA GENERAL DEL SINDICAT D’ESTALVI DE CATALUNYA
“És indecent, els guanys proven que
el BBVA no té raons per fer un ERO”
ALBERT MARTÍN
BARCELONA
Sense el ressò mediàtic de daltabai-
xos laborals com el de Nissan, l’ex-
pedient de regulació d’ocupació
(ERO) que ha anunciat el BBVA és
una de les pitjors notícies que s’han
produït en termes d’ocupació des de
l’esclat de la crisi per la pandèmia.
En total, 3.450 treballadors afectats
a Espanya amb el tancament de mig
miler d’oficines. Però el pitjor cop
ha arribat a Catalunya, amb una
afectació de prop del 30% de la plan-
tilla després que el banc comprés
aquesta última dècada les caixes ca-
talanes agrupades a Unnim i Cata-
lunyaCaixa. Raquel Puig (Barcelo-
na, 1967) és la màxima representant
del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, el
que té més representació al banc al
Principat, amb un 33%.
¿Com han rebut la notícia de l’ERO
els treballadors?
Amb molt d’impacte, ens va agafar
per sorpresa. A finals del 2020 [el
conseller delegat] Onur Genç va
dir que es volia fer una reestructu-
ració, però se’ns va dir que no seria
a través d’un ERO. Tradicional-
ment el BBVA buscava alternati-
ves suaus: mesures voluntàries,
excedències remunerades, baixes
remunerades, prejubilacions... I
ha sigut un anunci molt poc
transparent, anunciat l’endemà
d’una junta on s’aproven els salaris
milionaris dels directius.
El lloc on té més afectació l’expedi-
ent és Catalunya.
Afectarà més del 30% de la planti-
lla a Catalunya [que s’acosta als
5.000 treballadors], perquè a la xar-
xa és del 27% i amb l’impacte que
encara no coneixem a serveis cen-
trals aquest percentatge serà mes
alt. Quan s’han vist els números s’ha
passat de la sorpresa al terror, la
gent està molt espantada.
¿Com valora els guanys de 1.210
milions d’euros que ha presentat el
BBVA en el primer trimestre?
Em pregunto com tenen la vergo-
nya de publicar aquests resultats en
ple ERO. A Espanya els beneficis
han sigut de 381 milions d’euros,
quan l’any passat el primer trimes-
tre hi havia pèrdues de 130 milions.
Amb aquests resultats, ¿com tenen
la vergonya de dir que hi sobra gent?
A més, la plantilla ja està ofegada. És
indecent, els guanys proven que el
BBVA no té raons per fer l’ERO.
16% del covid. “Hem estat capaços de posar sobre la taula els
Taxa d’atur ERTO, que segurament han evitat que avui estiguem passant
a Espanya del 20% d’atur, en comptes d’estar en el 16%, va dir el líder de
CCOO en una entrevista a la SER.
Raquel Puig
La crisi actual no és un motiu?
Els bancs continuen obtenint bene-
ficis milionaris tot i que es resten les “L’ambició
provisions per elements circums- d’acaparar el
tancials a la crisi. Però és puntual i mercat amb
això es recuperarà: el president, a la
junta, va dir que augurava una bo- Unnim i CX
na recuperació a partir del segon se- ara la paguen
mestre. També ens diuen que el els empleats”
banc ha digitalitzat molts clients,
però ha sigut una digitalització in-
“El BBVA
duïda, amb una pressió molt bèstia,
prepara el
es feien rànquings de quants clients
digitalitzaves diàriament. Ens han terreny per
tornar a
obligat a cavar la pròpia tomba, per-
què ara diuen que no calen oficines.
negociar amb
La decisió potser sobta després de
el Sabadell”
l’aposta per Catalunya del BBVA
els últims anys.
Ho considerem una indecència. Amb
les compres es van duplicar estructu-
res i es van cobrar molts ajuts. Aques-
ta ambició d’acaparar el mercat ara la
paguen els treballadors. Els bancs
compren caixes a preu de saldo, acon-
segueixen un monopoli del mercat i
aleshores es queden l’oliva i escupen
el pinyol, és immoral. No s’haurien de
permetre aquestes operacions.
Quina solució tenien les caixes?
Rebre les ajudes necessàries per tirar
endavant. En aquell moment el que
es va fer semblava la millor opció. Pe-
31
economia
PERE VIRGILI
rò a escala laboral, el BBVA ha sigut
un banc molt dur, ha pressionat mol-
tíssim la plantilla, ens ha fet treballar
amb una pressió inadmissible, ha ge-
nerat moltíssimes baixes per ansie-
tat i depressió. Demanem no estar
tot el dia sota control, amb empleats
competint els uns amb els altres,
perquè aquí es fan rànquings diaris.
¿Creu que hi ha pesat la ruptura de
negociacions amb el Sabadell?
Una de les coses que pensem és que
preparen terreny per reprendre les
negociacions. Que tot està lligat a
aquest projecte amb el Sabadell, que
rebaixen plantilla i xarxa per poder
asumir el Sabadell.
Quin marge veu perquè les sortides
no siguin traumàtiques?
A Catalunya, després de les baixes
dels últims anys, gairebé no hi ha gent
gran. A Barcelona només hi ha 134
treballadors de més de 55 anys; a Tar-
ragona n’hi ha nou; a Lleida, deu, i a
Girona, 21. En total n’hi ha 174. S’hau-
rien de produir prejubilacions de
gent més jove. Si no, serà molt dur.
¿Era més fàcil retallar a Catalunya
que en altres llocs?
És sorprenent que a Madrid no im-
pacti la retallada a la xarxa. Si hi ha
alguna cosa al darrere, no ho sé.e
Mirades
El miracle de la llum
Un grup de fidels es van trobar ahir a l’església del
Sant Sepulcre, a Jerusalem, per celebrar la cerimò-
nia de la Santa Llum, un miracle que, segons les Es-
glésies ortodoxes, es reprodueix cada any el Dissab-
te Sant, la vigília de la Pasqua ortodoxa, en aques-
ta basílica. Els assistents van haver d’adaptar-se a
les normatives d’aquest any a causa de la pandèmia.
02-05-2021 Foto: Ammar Awad / Reuters
34 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
economia

MERCAT LABORAL

Un Primer de Maig per reclamar govern

Els sindicats sumen la falta d’executiu i el rebuig als ERO a les reivindicacions tradicionals

Crònica
TONI VALL
BARCELONA

rgir a formar govern i a

U derogar la reforma la-

boral. Són les dues de-
mandes fonamentals
del Primer de Maig del
2021. Impossible comprendre, avui,
el Dia del Treballador sense tenir
presents els efectes devastadors que
la pandèmia ha causat en el teixit la-
boral. És la conclusió immediata, i
fàcil, que s’obté visitant l’habitual
concentració dels sindicats i escol-
tant les demandes i reivindicacions
dels actors convocats. Camil Ros,
secretari general de la UGT, dema-
na la formació immediata de govern
a Catalunya, un pas imprescindible
per aprovar els pressupostos. “De-
manem als governs que no es des-
pistin, el de l’Estat amb les eleccions
madrilenyes i el de la Generalitat
amb la investidura. Cal reactivar la
taula de diàleg i no cedir a la pres-
sió dels lobis per afrontar una de-
rogació parcial de la reforma labo-
ral, que ja fa un any que s’ajorna”.
Ros és clar i contundent en el retrat Imatge de la concentració a la Via Laietana de Barcelona d’ahir amb motiu del Primer de Maig. CRISTINA CALDERER
de la situació del sector financer:
“Els bancs complien una funció so- borals necessàries, donar resposta expedients de regulació abusius.
cial fonamental, ara tanquen ofici- als ERO i reclamar igualtat de con- Representants de CCOO a Nissan
nes en massa i deixen d’atendre la dicions en les negociacions col·lec- Objectiu destaquen que la multinacional Aragonès vol un
gent gran com es mereix”. tives”. La recepta, segons Eva Gra- Es va esgrimir se’n va de Catalunya perquè la le- salar mínim català
En la mateixa línia s’expressa Ja- nados, del PSC, passa per “deixar la revocació gislació espanyola els hi permet
vier Pacheco, secretari general de lloc al partit que va guanyar les elec- sense problemes. Segons la UGT de
CCOO, que crida a estar alerta amb cions del 14 de febrer, cosa que per- de la reforma la mateixa empresa, a Catalunya El vicepresident del Govern
els expedients de regulació d’ocupa- metria fer front a la decadència del laboral com s’ha engegat un cicle terrible de en funcions i candidat d’ERC
ció “indecents” que s’estan imple- país”. També assisteixen a la con- a solució a la destrucció de llocs de treball: “El a presidir la Generalitat, Pe-
mentant, una clara al·lusió als ERO centració altres líders polítics com precarietat teixit industrial català està molt i re Aragonès, va demanar ahir
que preparen les entitats financeres Jaume Asens, Joan Mena, Jaume molt perjudicat”. que el pròxim executiu im-
més importants del país: “Després Collboni i Marta Vilalta. El comitè d’empresa d’H&M de- pulsi un marc de relacions la-
d’haver-les sanejat amb els impos- nuncia que l’empresa passa de l’ER- borals que estableixi un salari
tos de tots els ciutadans, ara ens ho El teixit empresarial, tocat TO a l’ERO de manera injustificada mínim de referència català.
volen tornar amb acomiadaments Els parlaments des de l’escenari i que perillen 1.066 llocs de treball: En un discurs a Barcelona
massius. Cal reforçar el control del dels delegats sindicals repeteixen “L’empresa aposta clarament per durant l’homenatge d’ERC a
sistema financer”. les crítiques a CaixaBank i el BBVA una ocupació low cost”. No podien Francesc Layret, Aragonès va
El conseller de Treball en funci- per la previsió d’acomiadaments i faltar, en el context de la pandèmia, demanar “posar en marxa,
ons, Chakir El Homrani, també as- el tancament d’oficines. I també as- les reivindicacions del sector sanita- sense dilació, les instituci-
sisteix a la concentració estàtica da- senyalen els conflictes laborals ri. La UGT denuncia que el covid ha ons” catalanes per aconse-
vant l’edifici central de Correus a oberts en empreses com H&M, deixat al descobert les mancances guir aquest salari mínim. “És
Barcelona. Destaca un esperança- Bosch, Nissan i Correus. Hi plana del sector: “Cal més inversió, més imprescindible que la lluita
dor canvi en la tendència econòmi- un diagnòstic comú: la pandèmia contractació i estabilitat contractu- pels drets dels treballadors
ca del país, però no suficient per es- ha causat estralls en les empreses al, posar fi al col·lapse de l’atenció tingui les institucions a ple
tar del tot tranquils: “Cal revertir la i la no derogació de la reforma labo- primària i a les externalitzacions rendiment”, va dir.
precarietat, abordar les reformes la- ral del PP posa la catifa vermella als injustificades”.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 35
PUBLICITAT
36 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
emprenem

araemprenem
ELS ALEMANYS S’HAN posat les piles.
El sector dels supermercats ha vist com
Lidl i Aldi, dos dels principals grups eu-
ropeus –tots dos amb seu a Alemanya–,
han engegat de manera simultània una
transformació que pot sacsejar un mer-
cat que abans de la pandèmia ja era molt
competitiu. Les dues cadenes estan vi-
rant el model de negoci a nivell interna-
cional i Espanya no n’és una excepció. El
preu baix i l’oferta continuen sent els
pals de paller per a moltes cadenes, i
també per a aquestes dues, però la qua-
litat, la millora dels establiments i l’aten-
ció al client cada dia guanyen més pes.
@ARAemprenem Lidl i Aldi no només tenen en comú
el seu origen germànic. També el seu
model. Les dues companyies són el que
en argot del sector s’anomenen super-
mercats hard discount, és a dir, de gran
descompte, amb una estratègia basada
en preus baixos i ofertes. Ara bé, els
Empreses compradors que llegeixin aquest article
es deuen haver adonat que els establi-
han sabut llegir correctament els can- doncs, suposava que els establiments
vis d’hàbits entre els consumidors. Du- de les dues cadenes eren molt austers,
rant dècades, l’estratègia d’Aldi i Lidl va amb l’objectiu d’encabir en el mínim
ser oferir preus barats i optar pel llan- espai el màxim de referències. Era ha-
çament d’ofertes bitual trobar els productes col·locats
molt atractives de als passadissos en els palets en què ha-
Més productes concrets vien estat transportats i el personal
productes, periòdicament, era l’estrictament necessari. Això,
millor tracte una estratègia que
encara mantenen.
unit a una despesa quasi inexistent en
publicitat, permetia a les companyies
i espais més Per fer-ho sacrifi- retallar costos.
cuidats són caven altres aspec-
tes que en aquell AIXÍ, LIDL I Aldi eren sinònims, arreu
la recepta moment potser no d’Europa, de supermercats cutres.
per fugir eren imprescindi- Tampoc hi ajudava la poca gamma de
del model bles per als clients. productes, sovint de marques pròpies
de ‘hard Aquesta estra- o desconegudes. Els equips directius
tègia, tanmateix, van arribar a la conclusió que aquest
discount’ té un cost pel que model té un límit i, segons Mas, han en-
fa a imatge, ja que gegat quasi alhora “una estratègia de
va fer que els consumidors associessin reposicionament de marca”.
les dues marques a un tipus molt con- Pel que fa al personal, les dues com-
cret de productes i a un tipus de super- panyies s’estan digitalitzant i han mi-
mercat. L’estratègia de preus baixos, llorat l’atenció al client, alhora que am-

ments d’aquestes empreses no són

iguals que fa uns anys. L’opinió que
“han millorat” és comuna entre la clien-
tela i això s’explica pel canvi de model
esmentat. En què es basa aquest gir? ¿I
per què el duen a terme ara?
“Les dues marques ho estan fent
molt bé”, opina Jordi Mas, professor de
l’escola de comerç Escodi de Terrassa
i fundador de la consultora de retail
Crearmas. Mas creu que les empreses

Lidl i Aldi: els

súpers alemanys
es posen les piles
Les dues cadenes
deixen enrere un
model de negoci
centrat en el preu
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
pliaven la gamma de productes i, so-
bretot, la qualitat. “Hem d’anar ampli-
ant l’assortiment”, indica Jordi Fili-
berto, responsable d’expansió d’Aldi a
Catalunya i les Balears, com un dels
punts a tenir en compte per a l’estratè-
gia de la seva empresa. Un altre ele-
ment clau són el menjar preparat i els
productes frescos.
Per acabar, les dues companyies es-
tan expandint-se arreu d’Espanya, amb
un tipus de supermercats molt més cui-
dats quant a il·luminació i espai. I, lliga-
da a l’augment de la varietat de produc-
tes, també han treballat la creació d’es-
pais separats, com la zona del forn de pa.
CORRE UNA LLEGENDA urbana sobre
els orígens de les dues companyies que
diu que inicialment era una sola empre-
sa fundada per dos germans, que van
decidir partir peres empresarialment
i dividir en dos el negoci. La llegenda és
certa, però només en el cas d’Aldi.
Aldi va ser fundat efectivament per
dos germans, Karl i Theodor Albrecht,
que van heretar la botiga de queviures
de la seva mare en una població als afo-
res d’Essen, a l’est d’Alemanya. Els dos
joves van fer créixer el negoci fins que el
1962 van crear Aldi, sigles d’Albrecht
Diskont. Quatre anys més tard, però, els
germans van dividir l’empresa en dues
filials, una per a cadascun, que es repar-
tirien el mercat alemany al nord i al sud
del Rin. En un acte d’originalitat que
compleix tots els estereotips germà-
nics, van anomenar les dues noves so-
cietats Aldi Nord i Aldi Süd. Les dues
operen de manera independent, tot i
que comparteixen la marca i negocien
conjuntament amb els proveïdors.
A més de dividir-se el país d’origen,
també es divideixen l’estratègia inter-
nacional. De fet, només coincideixen
en un altre país, els Estats Units, on la
filial Süd opera amb la marca Aldi i la
Nord amb una marca local, Trader’s
Joe. A la resta de països on hi ha super-
mercats Aldi, només són d’una de les
dues filials. En el cas d’Espanya, es
tracta d’Aldi Nord.
Per la seva banda, Lidl es va crear el
1973 a Neckarsulm, al sud d’Alemanya.
El seu fundador, Dieter Schwarz, va he-
retar del seu pare, Josef Schwarz, part
del negoci familiar, Schwartze Group,
una empresa que avui també és propie-
tària de Kaufland, una altra cadena de
supermercats molt popular al centre
d’Europa. Schwarz va voler crear una
marca de súpers de descompte inspi-
rant-se directament en el model ja exi-
tós d’Aldi, de manera que va comprar els
drets del nom a un antic soci, Ludwig
Lidl, a fi d’evitar anomenar l’empresa
Schwarz Markt (que traduït seria mer-
cat negre). Actualment la companyia es-
tà present en 31 països.
Les dues empreses són, doncs, dos ge-
gants del comerç minorista a escala eu-
ropea que dominen gran part del mercat
alemany. A nivell mundial, Aldi guanya
per poc la partida, amb una facturació de
91.900 milions d’euros el 2018, davant
dels 89.800 milions de Lidl.
EN CANVI, EL pes de les dues compa-
nyies a Espanya continua sent baix i, a
més, molt desigual en favor de Lidl. El
2019 aquesta empresa va facturar 4.000
milions d’euros, davant dels poc més de
1.000 milions de vendes d’Aldi el 2018,
l’últim any amb resultats publicats. Ai-
xò s’explica perquè Lidl va ser la prime-
ra a aterrar a Espanya –va obrir-hi el seu
primer supermercat el 1994–, mentre
que Aldi no hi va arribar fins al 2012. A
banda de compartir arrels alemanyes,
les dues companyies van fer una entra-
da a l’Estat similar, amb el mercat ca-
talà com a base per posteriorment
anar-se expandint per la resta del
territori espanyol. Lidl té la seu es-
tatal a Montcada i Reixac i Aldi a
Sant Cugat.
37
emprenem
El mercat de supermercats a Espa-
nya és molt competit, amb una barre-
ja de gegants internacionals de la dis-
tribució, grans operadors estatals com
Mercadona, Dia i Eroski (aquest últim
opera a Catalunya amb la seva filial Ca-
prabo) i un mosaic de cadenes més pe-
tites que sovint es limiten a una o com
a molt dues comunitats autònomes,
com serien Bon Preu o Condis.
Lidl i Aldi entrarien en la primera ca-
tegoria, on també hi ha les franceses
Carrefour i Alcam-
po, però ser un pla-
Els germans yer destacat a nivell
Theodor i europeu o mundial
no significa que es
Karl domini en un país
Albrecht van concret, especial-
fundar Aldi i ment quan no és el
anys després propi. De fet, a Ca-
talunya i al conjunt
se la van d’Espanya el gran
partir amb dominador del sec-
el Rin com a torSegons és Mercadona.
dades de
frontera l’Anuari de la distri-
bució comercial del
2019 –l’últim publicat–, que edita el de-
partament d’Empresa, l’any 2018 Lidl era
la novena cadena de supermercats de Ca-
talunya en quota de mercat per superfí-
cie de venda, amb un 4%, mentre que Al-
di era la dotzena, amb un 2,5%. El mer-
cat estava clarament dominat per Merca-
dona, amb una quota del 15,5%, tres punts
per damunt del segon, la madrilenya Dia.
Una situació semblant es dona a es-
cala estatal. La consultora Kantar cal-
cula que Lidl té un 6,5% de quota de
mercat, cosa que la situa en tercer lloc
darrere de Mercadona (24,6%) i Carre-
four (8,7%), i el juliol passat va superar
Dia. No obstant, Kantar no presenta da-
des d’Aldi. De fet, Dia i Mercadona són
els altres dos súpers que sempre han ba-
sat la seva estratègia en el preu. Dia ha
passat per greus problemes financers
que el van portar a sortir de l’Íbex-35 i
a acabar comprat, mitjançant una opa,
pel fons d’inversió LetterOne, propie-
tat del magnat rus Mikhaïl Fridman. En
el cas de Mercadona, continua en mans
del seu fundador, el valencià Juan Roig.
La situació, però, canviarà. Sense do-
nar noms, el mateix Roig va dir recent-
ment que Mercadona té davant “uns
competidors que ho fan molt bé”. “Si jo
fos Mercadona estaria preocupat”, rebla
Mas. I, afegeix, el model de Dia ja s’ha
vist que també té un límit. Caldrà veu-
re si els alemanys segueixen marcant el
ritme.—Leandre Ibar Penaba
FELIP ARIZA
38
emprenem
ALIMENTACIÓ
La difícil
resurrecció
de Cacaolat
El covid trunca la recuperació
de la companyia, que no ha repartit
dividends des que Cobega i Damm
la van salvar de la mort
AVIAT FARÀ UNA dècada que Cacaolat
va ressuscitar. L’empresa, propietat de la
família Ruiz Mateos, estava gairebé mor-
ta, arrossegada per la crisi de Nueva Ru-
masa i per la mala gestió dels seus amos.
Però el febrer del 2012 es va forjar una
aliança inèdita per salvar-la: Cobega,
propietat de la família Daurella, i Damm,
controlada pels Carceller, es van unir per
comprar Cacaolat al 50%. Hi van desti-
nar 75 milions d’euros, dels quals la mei-
tat van servir per comprar i modernitzar
una fàbrica de Damm a Santa Coloma de
Gramenet, molt visible quan es passa
amb cotxe pel Nus de la Trinitat.
Des de llavors el popular fabricant de
batuts ha aconseguit tornar als benefi-
cis però, tot i l’aparent bona marxa del
negoci, a finals del 2019 els propieta-
ris van decidir donar un cop de volant
i van canviar-ne tota la cúpula directi-
va. “Van decidir fer una revolució en
lloc de seguir amb l’evolució que s’esta-
va fent”, expliquen fonts pròximes a la
companyia d’alimentació.
Però llavors va arribar el covid-19. La
pandèmia ha afectat durament tots els
negocis que depenen de les vendes als
bars i restaurants, que encara ara tenen
restriccions molt importants. “El 2020
els ha partit –expliquen aquestes veus–.
Van fer la revolució just abans que ar-
ribés el tsunami i els va agafar amb el
pas canviat”. La nova direcció, que en-
capçala Josep Barbena com a director
general, no ha pogut fer gaires canvis i
“amb prou feines ha salvat els mobles”.
Barbena ha preferit no participar en
aquest article.
EL 2019 CACAOLAT va facturar 59 mi-
lions d’euros, dels quals l’hostaleria
n’aportava poc més d’un 20%. Això sí,
com que aquest és un canal més rendi-
ble, el pes dels bars i restaurants en el
benefici del grup s’elevava fins a gaire-
bé la meitat del total. És per això que
durant el 2020 les restriccions a l’hos-
taleria previsiblement deuen haver
llastat amb duresa els resultats (que
encara no s’han publicat), per molt que
les vendes en botigues i supermercats
puguin haver augmentat.
El negoci tradicional de Cacaolat és
vendre batuts de xocolata i també llet
de la marca Letona, però aquest segon
negoci és molt menys lucratiu perquè
la llet té un preu irrisori en comparació
amb el batut, que és un producte de va-
lor afegit i, per tant, té marges superi-
ors. “L’ideal seria que totes les vendes
fossin de Cacaolat, però la realitat és
que la companyia necessita els dos ne-
gocis –expliquen els que coneixen l’em-
presa–. Els negocis de gran consum te-
nen unes economies d’escala impor-
tants, però per tenir-les necessiten uns
volums de producció bastant elevats”.
Sol DaurellBEaGA
PRESIDENTA DE CO
Demetrio Carceller
PRESIDENT DE DAMM
Vendre llet i batuts alhora permet as-
solir aquestes economies d’escala.
Tot i que els dos productes suposen
aproximadament el 50% de les vendes
cadascun, el que aporta més benefici
clarament són els batuts.
EL 2012 NOMÉS es venia Cacaolat a
l’àrea metropolitana de Barcelona i no
gaire més enllà. La crisi de la compa-
nyia havia comportat que es deixés de
servir a més llocs. Des de llavors la mar-
ca s’ha recuperat territorialment i, al-
menys fins a la pandèmia, les vendes
continuaven sent especialment fortes
a Catalunya (65% del total), però s’ha-
via aconseguit que la resta d’Espanya
fos el 25% i la resta del món un 10%.
També es va augmentar la gamma de
productes i es va explotar el negoci de
llicències (productes amb la marca Ca-
caolat que fabriquen tercers). Es van
començar a vendre pastissets de xo-
colata i els últims mesos s’han llançat
al mercat càpsules que es poden posar a
les cafeteres Dolce Gusto i gelats a tra-
vés de La Menorquina.
Tot i això, res fa preveure que Caca-
olat sigui un negoci de grandíssimes
rendibilitats. Malgrat que el 2017 va
guanyar més de tres milions d’euros, el
2018 i el 2019 va perdre diners. El prin-
cipal motiu, expliquen des de dins, és
que es va haver d’assumir el cost del
tancament d’una fàbrica d’Utebo, a
l’Aragó, heretada de l’època de Ruma-
sa. Però, en tot cas, res fa preveure que
el grup generi resultats semblants als
que Cobega o Damm obtenen amb els
seus negocis originals, on no és es-
trany que obtinguin ebitdes (beneficis
ARA
abans d’impostos i altres conceptes)
que rondin el 20% de la facturació.
EN AQUESTA PRIMERA dècada de re-
surrecció el grup no ha repartit divi-
dends, de manera que la possibilitat que
Damm i Cobega recuperin els 75 milions
d’euros que hi van destinar és, ara ma-
teix, llunyana. Per què, veient tot això, es
van ajuntar els Daurella i els Carceller
per comprar Cacaolat? ¿I per què van
formar una aliança, si podrien haver-la
comprat separadament? “Aquesta és la
pregunta del milió”, diuen veus consul-
tades. Sol Daurella i Demetrio Carceller,
presidents de Cobega i Damm, s’asseuen
al consell d’administració en lloc de de-
legar el càrrec a al-
tres executius, cosa
A Cacaolat que crida l’atenció
sempre han tenint en compte
que Cacaolat és pe-
pensat que tita si es compara
els Daurella i amb els seus nego-
els Carceller cis principals.
Des de la compa-
van fer una nyia sempre s’ha
prova abans cregut que tant els
de fer més Daurella com els
negocis junts Carceller es van vo-
ler unir com a pri-
mera prova per ex-
plorar altres possibilitats conjuntes de
negoci en l’alimentació i les begudes, pe-
rò fins ara aquesta col·laboració no ha
passat de Cacaolat. Les fonts donen per
fet que la companyia de batuts necessita-
rà més inversions en el futur, perquè si no
es quedarà estancada. La segona pregun-
ta del milió és: ¿les faran els Daurella i els
Carceller?—Àlex Font Manté
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
CINC CÈNTIMS
Visca la
burocràcia
F
a mesos que sentim
parlar dels Fons Euro-
peus per a la Recupera-
ció, que han d’ajudar els
països a sortir de la cri-
si del covid-19. El Con-
sell Europeu els va aprovar el juny
passat creant el programa Next
Generation EU, l’instrument d’es-
tímul econòmic més gran que hagi
finançat fins ara la Unió Europea.
El primer paquet d’ajudes, el
Mecanisme Europeu de Recupera-
ció i Resiliència, està dotat amb
672.500 milions d’euros, 140.000
dels quals són per a Espanya, i
l’anomenada Ajuda a la Recupera-
ció per a la Cohesió i els Territo-
ris d’Europa compta amb 47.500
milions d’euros.
Aquesta setmana he pogut se-
guir de prop els contactes d’una as-
sociació de fabricants amb la direc-
ció general d’Indústria i Pimes del
ministeri. En relació amb totes
aquestes ajudes estan treballant
en l’elaboració d’un PERTE (Projec-
te Estratègic per a la Recuperació
i Transformació Econòmica) que
preveu millores en la fabricació i
envasat, actuacions en la millora
de la competitivitat, logística i in-
tel·ligència artificial, i en l’economia
circular i la reducció de l’empremta
de carboni.
Tot i que ja fa 15 mesos de l’ini-
ci de la crisi del coronavirus, aquest
PERTE no s’ha desenvolupat, no
s’ha determinat el pressupost que
tindrà, ni el model de govern, ni el
procediment de tramitació de les
subvencions, ni la fórmula de par-
ticipació en el mateix PERTE. Ai-
xò sí, el ministeri d’Indústria té un
pressupost a distribuir entre els
diferents PERTEs de 4.000 mili-
ons d’euros, però encara ha de de-
finir quina part anirà a cada sector
econòmic.
I tot i l’evident desgavell, el
consell de ministres ha aprovat
aquesta setmana el Pla General
de Recuperació per enviar-lo a la
Comissió Europea, que tindrà
dos mesos per aprovar-lo. Els di-
ferents PERTEs es podrien pre-
sentar a finals d’any.
La pitjor crisi sanitària i econò-
mica dels últims 100 anys i així
anem. Anar-hi anant.
XAVIER
MITJAVILA
DIRECTIU
@XavierMitjavila
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
Innovació
i Créixer dos
es produiran amb un nou procés de fa-
bricació. Es tracta del conformat en
INDÚSTRIA fred, que permet obtenir amb l’alumi-
ni components amb formes geomètri-
Oliva Torras, ques que fins ara només eren possibles
amb materials compòsits.
alumini del Bages D’aquesta manera, es pot fer servir a
per fer sostenibles l’interior dels tramvies un material que
ofereix importants avantatges no no-
els tramvies de Torí més mediambientals, sinó també de re-
ducció de costos. La idea forma part
Amb aquest material, l’empresa d’un procés de recerca desenvolupat
manresana aporta avantatges per l’empresa i que va comptar amb el
mediambientals amb costos més reduïts suport del CDTI (Centre per al Desen-
volupament Tecnològic Industrial de
l’Estat) i la col·laboració del CTM-Eu-
recat. Després de desenvolupar-la, ara
es posarà en pràctica per primer cop.
Des de les instal·lacions de la divisió
ferroviària d’Oliva Torras a Manresa
ÉS EL 75È aniversari d’Oliva Torras i s’han dissenyat, industrialitzat i fabri-
l’empresa ha rebut un encàrrec impor- cat tots els elements de l’interior dels
tant: farà amb alumini la pràctica tota- vagons. Aquests components es lliura-
litat de l’interior de 30 noves unitats del ran per al muntatge final a la planta de fa-
tramvia de la ciutat bricació del constructor dels tramvies,
italiana de Torí. Hitachi Rail, a Nàpols (Itàlia).
El grup de les Una aposta per fer
famílies més sostenibles els LA HISTÒRIA D’OLIVA Torras comen-
Catllà i Solé vehicles, ja que
l’alumini és un ma-
ça el 1945, quan Jaume Victori i Lluís
Oliva van posar en marxa a la pujada del
exporta el terial 100% reci- Castell de Manresa, en ple centre de la
50% de la clable. Aquest me- ciutat, un petit taller. Fabricaven ma-
tall s’utilitzarà per quinària i es dedicaven al manteniment
producció i substituir, a l’inte- de les fàbriques tèxtils, la construcció
ha comprat rior dels cotxes, de dipòsits, calderes i conduccions de
una empresa bona part de les pe- vapor. El 1952, davant l’augment de la
als EUA ces fetes amb resi- feina, l’empresa es va traslladar a un
nes, més difícils de nou taller. Però el gran salt va ser el
reciclar. L’encàrrec 1974, quan Oliva Torras es va traslladar
es pot arribar a ampliar fins a 70 unitats a una nova fàbrica al camí de Rajadell,
de tramvies, assegura l’empresa. on encara és ara.
La innovació en el procés ha tingut La companyia ha diversificat el nego-
un paper clau perquè Oliva Torras re- ci i ara ofereix solucions per a diversos
bés aquesta trucada de Torí. Part dels sectors industrials. Per exemple, ha cre-
elements de l’interiorisme dels com- at unitats de negoci específiques en
bois (columnes, contramarcs i d’altres) l’àmbit del transport refrigerat, el joc
39
emprenem
RETWEETS
dígits gràcies
a la pandèmia
A
més de les farma-
cèutiques, si algú
està fent calaix amb
la pandèmia són les
empreses tecnolò-
giques. En aquests
mesos, milions de persones hem
renovat els aparells que fem servir
per treballar i per entretenir-nos i
les vendes s’han enfilat, tal com
mostren els resultats del primer
trimestre que moltes firmes han
presentat aquesta setmana.
La facturació d’Apple ha crescut
un 59% i els beneficis un 54%. Els
iPhones representen més de la mei-
tat de les vendes, però els ordina-
dors Mac han augmentat un 70%.
Tot i això, el segon negoci d’Apple
són els serveis: ja té 660 milions de
clients que paguen una subscripció
IRENE GUTIÉRREZ ALGADO
de música, vídeo, jocs o notícies. La
seva rival coreana Samsung va
vendre un 18% més que al primer
trimestre del 2020, però la cosa que
importarà els accionistes és el 46%
d’increment en els beneficis totals
del grup, impulsat precisament pel
recreatiu, l’equipament ferroviari i la 66% d’augment de beneficis de la
gestió de zones d’aparcament. A banda divisió de telefonia mòbil. Qual-
d’aquest ventall de productes, també ha comm, el fabricant de processadors
s’ha obert a nous mercats. L’empresa per a smartphones, ha facturat un
factura 55 milions d’euros anuals i ex- 52% més que al 2020.
porta prop d’un 50% de la seva produc- La bonança no es limita als dis-
ció, amb empreses pròpies als Estats positius, sinó que també arriba als
Units, Mèxic i el Perú.
Oliva Torras disposa d’unes instal·la-
serveis. Alphabet (matriu de Goo-
gle) ha augmentat els ingressos un
cions de més de 30.000 metres quadrats 34% en un any i ha triplicat els be-
amb tecnologia per a la fabricació de sè- neficis. El 90% de les vendes cor-
ries curtes i mitjanes de productes de responen als anuncis al cercador i
base metàl·lica. Per les seves dimensi- a YouTube, però el negoci dels ser-
ons i equipament, és un dels centres de veis al núvol ha crescut un 46%.
fabricació de referència a Europa dins Facebook, que ja té 2.850 milions
de la seva categoria, com expliquen els d’usuaris, va facturar un 46% més
seus directius. que l’any passat. Entre altres coses,
perquè va mostrar un 12% més
ACTUALMENT EL GRUP –propietat de d’anuncis, però sobretot perquè els
les famílies Catllà i Solé– està immers va cobrar un 30% més cars. Final-
en importants projectes de futur. L’em- ment, Spotify ha guanyat un 24%
presa prepara el desenvolupament de d’usuaris –ja som 356 milions, inclo-
nous materials per a l’interior dels va- sos 158 milions de pagament– i en
gons de tren que siguin totalment reci- un any ha facturat un 16% més i ha
clables, la creació d’una màquina de multiplicat els beneficis per 23.
canvi connectada per a sales de joc i la Totes aquestes empreses ¿po-
fabricació i instal·lació de tots els dispo- dran mantenir el ritme de creixe-
sitius necessaris per gestionar els apar- ment? Ho dubto. Entre l’escasse-
caments dels centres comercials més
grans de la ciutat de Mèxic.
tat de xips i que ja tots tenim or-
dinador i mòbil nous, la cosa més
Malgrat la reducció de la facturació probable és que si veiem més crei-
per culpa de la pandèmia, la compa- xements sigui en el preu dels pro-
nyia ha trobat en la crisi del coronavi- ductes i serveis.
rus una oportunitat per créixer als
EUA. Recentment, Oliva Torras ha ad-
quirit BSI, una empresa de Texas que
fabrica compressors per a vehicles re-
frigerats, amb mig centenar d’emple-
ats i una facturació de 10 milions d’eu-
ros anuals. Fonts de l’empresa indi- ALBERT
quen que aquesta operació els perme- CUESTA
trà créixer als EUA, el Canadà i Mèxic. ANALISTA
En el terreny ferroviari, el grup ha tre- TECNOLÒGIC
ballat en projectes per a ciutats com
Copenhaguen, Milà, Lima, Tessalònica @albertcuesta
i Florència.—Xavier Grau del Cerro
40
emprenem
L’EXECUTIVA AGRESSIVA
Ha estat
un error
A
vui m’he adonat
que vaig come-
tre un error que
pagaré car, no
en diners, però
sí en l’àmbit
personal: vaig prendre una de-
cisió de risc amb el cor (o amb la
vanitat) i no vaig ser prudent.
Us ho explico: fa temps que
treballem esporàdicament
amb un autònom de Madrid a
qui, abans de la pandèmia, vè-
iem gairebé cada setmana.
Fa cosa d’un mes, gairebé
després d’un any sense veu-
re’ns, li vam fer un petit encàr-
rec i li vam donar una alegria
enorme. I el cert és que ens vam
sentir orgullosos que aquest
col·lega que ha sofert com tot-
hom el fort impacte de la pan-
dèmia veiés en nosaltres una
petita recuperació de l’activitat.
Després vaig tornar a tru-
car-li per donar-li més alegries:
un altre encàrrec per a aques-
ta setmana i un de més gran
per al mes vinent. Són projec-
tes per als quals, habitualment,
contractem empreses amb es-
tructures més grans que les
d’aquest freelance, que no té
més recursos que les seves du-
es mans. “Es tracta de coses
una mica diferents, però estem
segurs que podràs fer-ho bé”,
vaig dir-li. Ahir a la nit vaig
veure el resultat del primer
dels encàrrecs: una catàstrofe.
No tenir experiència, recur-
sos ni estructura de vegades
és incapacitant per arribar a
unes fites mínimes de qualitat
i eficiència: per això les empre-
ses ens carreguem d’estructu-
res fixes i per això mateix no
podem tenir els preus d’un au-
tònom independent. Això ja
ho sabia jo fa un mes, igual que
en moments com els actuals
no sembla gaire bona idea fer
experiments amb la gasosa:
exactament el que he fet.
Qui la fa la paga. Així que
ara em toca a mi, per llesta, fer
la incòmoda trucada a aquest
proveïdor, ja amic tants anys
després, per dir-li que el treball
que m’ha presentat és per
llençar a les escombraries i que
el següent encàrrec l’hi retiro.
Business is business.
L’EXECUTIVA
AGRESSIVA
ÉS UNA JOVE
EMPRENEDORA
executivaagressiva@gmail.com
il com
c
Casos d’èxit
HOMENOTS I DONASSES
El primer
Daurella que va
triomfar amb
la Coca-Cola
José Daurella, pare de l’actual
presidenta de Cobega, va aixecar
un imperi amb una concessió
QUI MÉS QUI menys ha sentit algun
cop la frase “triomfar més que la Co-
ca-Cola”. A banda del seu significat
explícit –tenir èxit en alguna activi-
tat–, té una lectura implícita que ens
recorda que aquesta beguda marrono-
sa i amb gas forma part de ple dret de
la cultura popular. La van inventar els
nord-americans a finals del segle XIX,
però la seva presència és del tot uni-
versal i arreu del planeta els consumi-
dors la senten seva. A Catalunya ja es
podia comprar Coca-Cola als anys
vint, però després de la Guerra Civil la
distribució va quedar estroncada i no
va ser fins a l’atorgament d’una nova
concessió a un emprenedor català, du-
rant la dècada dels cinquanta, que no
se’n va normalitzar la venda. En aque-
lla primera etapa d’abans de la guerra,
l’home clau va ser
Francesc Duffo
L’any 1951 Foix, que distribu-
Santiago ïa la beguda a tra-
vés de la firma Es-
Daurella va pumosos El Rayo,
aconseguir la al carrer Balmes
llicència per de Barcelona.
Però la veritable
distribuir i consolidació de la
envasar la Coca-Cola com a
beguda refresc de masses
al país va arribar de
gasosa la mà de la família
Daurella, que va
aconseguir la llicència de la multinaci-
onal per envasar i distribuir la beguda el
1951. Qui va moure fils per aconseguir
el contracte va ser Santiago Daurella
Rull, fill d’un empresari bacallaner amb
bons contactes al règim. La popularit-
zació de la Coca-Cola creixia en pa-
ral·lel a l’americanització dels espa-
nyols fruit dels acords bilaterals de
Franco amb la superpotència.
Però qui va fer créixer la marca va ser
la generació següent, formada pels ger-
mans Francisco i José Daurella Franco.
Aquest darrer, el gran, va heretar un im-
peri que havia començat amb la produc-
ció de begudes gasoses autòctones, so-
bretot el mític Sandaru elaborat al car-
rer Nàpols de José
Barcelona. L’em-
presari va consolidar i
Daurella
expandir la llicència d’ex- Franco
plotació de Coca-Cola, ja 1926-2014
sota el nom de Cobega
EXPRESIDENT
(Compañía de Bebidas
DE COBEGA
Gaseosas). El sud de
França i el continent afri-
cà van ser els primers
passos d’una expansió
que la seva filla, Sol Daurella, ha refor-
çat amb la creació dels conglomerats de
concessionàries embotelladores de la
Península (Iberian Partners) i del con-
tinent europeu (European Partners).
SEMPRE DE BRACET amb el seu germà
Francisco, primer com a administra-
dors conjunts i després com a president
(José) i vicepresident (Francisco), va li-
derar la companyia durant dècades, pe-
rò sense deixar mai de banda altres ne-
gocis. La societat Copesco & Sefrisa era
l’empresa familiar dedicada al bacallà i
el salmó –precisament aquest 2021
l’han traspassat a un grup basc–, una
activitat a la qual sumava la presidèn-
cia de la firma d’inversions BGN Arnús
Garí. José Daurella també formava part
del consell d’administració de la cerve-
sera El Águila (la més consumida a l’Es-
tat en una altra època i de la qual tenia
un paquet d’accions important), era el
president de l’empresa cimentera La
Auxiliar de la Construcción (avui en
mans del gegant mexicà Cemex), tenia
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
ARA
cadira al consell
de Banesto i va ocu-
par la plaça de cònsol
honorari d’Islàndia a
Barcelona. Precisa-
ment, al capdavant del
consell de BGN Arnús
Garí va coincidir amb
altres personatges des-
tacats de l’empresa i les
finances del país com
Javier de la Rosa, Eusebio Díaz-More-
ra i Jorge Gallardo.
L’any 2000 els Daurella també van
ser al darrere d’un projecte radiofònic
molt ambiciós anomenat Ona Catalana,
una cadena d’emissores que pretenia
competir amb Catalunya Ràdio i l’aca-
bada de néixer RAC1. Però les expecta-
tives d’audiència no es van complir i la
cadena va acabar en mans de la SER.
DESPRÉS DE LA seva mort, el 2014, i amb
les regnes de Cobega sota control de Sol
Daurella, la companyia no ha fet sinó
créixer. A banda de les fusions esmenta-
des anteriorment –que han propiciat la
creació d’una concessionària transeuro-
pea–, els interessos de la família Daure-
lla s’han estès més enllà. El grup també
ha arribat a sectors com el cafè en càpsu-
les (són distribuïdors de la prestigiosa
marca suïssa Nespresso), els batuts de
cacau (el 2012 van rescatar conjunta-
ment amb Damm la marca Cacacolat) i
les pizzes (exploten la cadena Domino’s
Pizza).—David Valero Carreras
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 41
emprenem

ALS 90, AL Regne Unit hi havia escla-

Epic fails tat una autèntica guerra dels deter-
gents. El sector movia prop de 960 mi-
lions de lliures esterlines i les empreses
volien embutxacar-se’n com més mi-

f
llor. Principalment, el pastís se’l dispu-
taven Unilever, amb Persil, i Procter &
Gamble (P&G), que hi comercialitzava
Ariel. Feia poc l’eterna rival d’Unilever
havia llançat al mercat l’Ariel Ultra, una
nova versió del detergent que incorpo-
rava elements catalitzadors per netejar
la roba més a fons. Davant d’això, Uni-
lever s’havia posat les piles i havia en-
carregat als seus departaments d’inves-
tigació que s’afanyessin a trobar una no-
va fórmula per tornar a posar Persil a
l’altura d’Ariel. “Quan una empresa veu
Persil Power, el amenaçat el seu lideratge, sap que ha de
reaccionar ràpidament, perquè un cop
detergent fallit que perdut pot ser molt difícil de recupe-
trinxava la roba rar”, explica Neus Soler, professora de
màrqueting a la UOC.
La companyia Unilever va llançar
EL RESULTAT VA ser un nou catalitza-
aquest producte el 1994 però va dor amb base de manganès que aug-
fracassar perquè no havia fet un mentava el rendiment del producte i
testatge exhaustiu de la seva eficàcia que permetia rentar la roba a baixa tem-
peratura. A principis d’estiu del 1994, el
detergent ja era a tots els supermercats
del país, acompanyat d’una gran campa-
nya publicitària als mitjans de comuni-
cació. “Però les presses mai són bones
conselleres”, recorda Neus Soler. La no-
ÉS DE NIT i, a la cuina, tot és foscor i si- va fórmula de Persil va ser un fracàs.
lenci. De sobte, les tasses comencen a Quan els consumidors la van provar van
tremolar i els ocells que dormien a l’am- descobrir que era tan potent que els
pit de la finestra fugen espantats. “Ar- destrossava la roba: després de diverses
reu del país la gent està descobrint un rentades les peces que no eren noves
nou poder”, explica una veu en off. La perdien el color i s’esquinçaven.
càmera enfoca un dels armaris de sota
la pica. De les escletxes en surt un po- “PER ARRIBAR RÀPIDAMENT al mer-
tent raig de llum. Quan s’obre, apareix cat, Unilever no havia fet un testatge
una capsa de detergent. “És el poder del per controlar la fiabilitat i la qualitat
nou Persil Power”, anuncia la veu. Així del producte”, recalca l’experta. P&G,
començava un dels anuncis publicitaris la competència, va sucar-hi pa. A través
ARA

que la gegantina Unilever va emetre el d’un comunicat van explicar que ells ja
maig del 1994 a les televisions del Reg- havien fet proves amb manganès i que
ne Unit. El grup, propietari de marques LA LLIÇÓ
l’havien descartat perquè destruïa els
tan conegudes a Espanya com Skip, Sig- teixits. Les grans superfícies van reti-
nal, Rexona i Dove, havia llançat al mer- rar ràpidament el producte. La desfe-
cat britànic una versió millorada d’un “Les presses
Massa quis enim.
mai són
Donecbones
pede
conselleres –recorda Neus Soler, professo- ta va costar a Unilever 250 milions de
dels seus detergents insígnia: el Persil. justo,
ra fringilla vel,de
de màrqueting aliquet nec, Tot i que l’arribada d’un nou producte
la UOC–. dòlars, segons càlculs de la BBC. El
El producte tenia un accelerador paten- 1995 la companyia va substituir el Per-
tat que, segons la companyia, eliminava vulputate
de eget, arcu.
la competència In enim
pugui pressionar la resta d’empreses perquè s’espa- sil Power pel Persil New Generation,
tot tipus de taques amb una gran rapi- justo,no
vilin, rhoncus
han deut,reaccionar
imperdiet a,
mai llançant al mercat un producte amb que no incorporava el polèmic catalit-
desa. “És el detergent més potent que zador, però que tenia unes propietats
hem creat mai”, assegurava l’espot. una fórmula nova que no s’ha testat prou”. similars.—Marc Amat
42 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH

Construir una nova elit

POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT

E
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN l 8 d’abril, el president francès, públic necessita en lloc del que resulta
DEBAT Emmanuel Macron, va anun- més còmode des d’un punt de vista admi-
TONI GÜELL
CULTURA
ciar que tancarà l’escola d’elit nistratiu. Potser cal reduir la dependèn-
LAURA SERRA per a la formació de líders pú- cia de les puntuacions de les avaluacions
ESTILS blics, l’École Nationale d’Ad- i donar més pes a mesures d’aptitud alter-
THAIS GUTIÉRREZ ministration (ENA). Macron –ell mateix natives. Educar els líders públics també
MÈDIA
ÀLEX GUTIÉRREZ un énarque, com es coneix els seus gradu- exigirà als organismes del sector públic
ESPORTS ats– vol fomentar la igualtat d’oportuni- una intensa captació de fons perquè estu-
XAVI HERNÁNDEZ tats i l’excel·lència nacional per respon- NGAIRE WOODS diants molt diversos puguin assistir-hi.
DELEGADA MADRID
MARIONA FERRER
dre millor als desafiaments del covid-19. L’altre repte és mantenir aquests lí-
LLENGUA Però l’eliminació de l’ENA seria un pas DEGANA FUNDADORA DE L’ESCOLA BLAVATNIK ders al servei públic. Des de l’octubre del
MARIA RODRÍGUEZ negligible en aquesta direcció. DE GOVERN DE LA UNIVERSITAT D’OXFORD 2018 el govern francès ha signat almenys
FOTOGRAFIA
XAVIER BERTRAL
Irònicament, l’ENA va ser fundada el PROJECT SYNDICATE 575 contractes amb consultores privades
DISSENY WEB 1945 pel general De Gaulle per dividir l’elit per serveis que van des de plans de recu-
RICARD MARFÀ francesa i eliminar un sistema clientelar peració econòmica fins a la transició cap
ARA TV i de prebendes que havia generat una ad- TRADUCCIÓ: TONI GÜELL AYZA
a la neutralitat de carboni o el combat
ALBA OM
ministració pública corrupta i ineficient. contra el covid-19. Semblantment, al
EDICIÓ DE PREMSA L’admissió a l’escola estava llavors subjec- L’ENA va solucionar dos grans reptes: Regne Unit el sistema de detecció i ras-
PERIÒDICA ARA, SL ta a un examen competitiu, i als que acon- el 1945 França havia d’atreure els millors treig del covid-19 va ser implementat gai-
PRESIDENT seguien ingressar-hi se’ls oferia un salari talents a l’administració pública per a la rebé completament per consultores i em-
FERRAN RODÉS durant els estudis. De manera similar, un seva reconstrucció després de la Segona preses subcontractades. I si en matèria de
FINANCES segle abans, al Regne Unit s’havien plan- Guerra Mundial. De la mateixa manera, polítiques el govern atorga la feina esti-
XAVIER LINARES
MÀRQUETING
tejat exàmens oberts i competitius, i as- el govern necessitava incloure i repre- mulant a empreses externes, els millors
PABLO CASALS censos basats en el mèrit. A partir d’aquí sentar una àmplia gamma de ciutadans, funcionaris públics l’abandonaran. Per
VENDES gairebé tots els països –des dels EUA i el rics i pobres, i demostrar que podia ser- contra, les agències públiques intel·li-
EVA MÁRQUEZ
COMERCIAL
Japó fins a la Xina, Ghana i Nigèria– van vir-los millor que el comunisme. Avui gents, com a Singapur, atorguen tasques
SERGI GERMÁN mirar d’incorporar la meritocràcia en les molts governs afronten una tasca simi- estratègicament importants als seus mi-
NOUS NEGOCIS seves administracions públiques, sovint a lar. Per reconstruir ràpidament després llors empleats per retenir i desenvolupar
ORIOL CANALS
TECNOLOGIA
través d’exàmens. de la pandèmia (com ho està fent la Xi- les seves habilitats.
MARC CAMPRODON El problema actual és que el sistema na), han de fer un pas endavant després D’altra banda, quan els polítics i els seus
d’exàmens ha passat a alimentar un mer- de dècades d’haver-lo fet al costat. I han assessors denigren els “buròcrates” o “la
DIRECTOR FUNDADOR cat de l’educació preparatòria privada que de reconstruir la confiança del públic da- creixent massa amorfa” (“the blob”, en an-
CARLES CAPDEVILA
beneficia els alumnes més benestants. vant d’una poderosa reacció populista glès, com un exassessor de govern del
C/ DIPUTACIÓ, 119 Mentre a la dècada de 1950 el 29% dels contra els governs “elitistes”. Regne Unit va descriure el funcionariat
08015 BARCELONA.
alumnes de l’ENA provenien de famílies Cal, doncs, que l’ingrés a les escoles britànic), és possible que estiguin creant
TELÈFON: 93 202 95 95.
de classe treballadora, el 2003 aquest professionals reflecteixi el que el sector una profecia autocomplerta. Si fan un re-
ATENCIÓ AL
SUBSCRIPTOR:
percentatge s’havia reduït al 9%. lat del sector públic que el pinta com una
93 275 11 10 De la mateixa manera, els exàmens es- cosa inútil, ¿com podem esperar que
subscripcions@ara.cat tandarditzats d’ingrés a les universitats atregui persones excel·lents i les retingui?
nord-americanes, creats per evitar la con- L’exitosa distribució que el govern
TEXT LEGAL
Edició de premsa periòdica centració d’alumnes rics provinents d’es- britànic ha fet de les vacunes ha posat en
ARA es reserva tots els coles exclusives, són ara considerats una relleu els beneficis de deixar que sigui el
drets sobre el contingut del
diari ARA, els suplements i forma de privilegi. Aquest any va tenir lloc govern qui prengui les decisions, amb el
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
una revolució quan, per efecte del covid- suport de líders del sector privat dispo-
es puguin reproduir ni 19, els departaments d’admissió de les uni- sats a ajudar-lo de manera gratuïta.
transmetre a altres mitjans versitats van haver de considerar els resul- Aquest acord combina el millor del sec-
de comunicació, totalment
o parcialment, sense prèvia tats de les avaluacions com a opcionals. Ai- tor públic –la confiança del poble en les
autorització escrita. xò va portar a un enorme augment de les institucions que vacunen la gent– amb
Difusió controlada sol·licituds de plaça a les principals univer- els avantatges de la mirada del capital
per l’OJD
sitats i a un creixement de la diversitat en risc a l’hora d’avaluar el risc i l’assignació
els cursos de primer any. La Universitat de de recursos.
DL.: B-42598-2010 Califòrnia Los Angeles, per exemple, ha Tres setmanes després de l’anunci de
ISSN: 2014-010X
informat d’un augment del 48% en els Macron, queda clar que no suprimirà
sol·licitants afroamericans, del 33% en els l’ENA, sinó que reduirà la quantitat de
EL DIARI D’AHIR hispans i del 16% en els nadius americans. places (de 80 a 40) i li canviarà el nom. De
HULTON ARCHIVE / GETTY
Fe d’errades: L’ARA
Al Regne Unit fins fa poc els alumnes tota manera, el desafiament és constru-
agraeix als lectors que d’escoles privades tenien una probabili- ir una administració pública prou ambi-
ens facin arribar els tat set vegades més gran d’ingressar a Ox- ciosa per atreure persones amb propòsit
errors que detectin en ford o Cambridge que els que provenien Avui molts governs afronten i talent, però, a més, prou oberta per re-
el contingut dels
d’escoles estatals sense admissió selec- una tasca de reconstrucció clutar els seus membres de manera que
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
tiva. Ara Oxford fa servir dades contextu- semblant a la que va donar representin una mostra molt més trans-
publica la fe d’errades als que consideren els antecedents de ca- lloc a l’ENA, l’escola francesa versal de la societat. Fer retocs a l’ENA no
en aquesta mateixa da alumne per entendre els seus èxits, co- és la manera d’aconseguir-ho.
columna. Podeu fer- sa que està augmentant la diversitat dels de lideratge públic
nos arribar les vostres
estudiants de grau. Copyright Project Syndicate
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
Díaz Ayuso, guardiana
de la flama ‘neocon’ a Madrid
sabel Díaz Ayuso ha sorprès
I amb declaracions com que a
Madrid pots canviar de pare-
lla i no tornar a trobar-te el
teu ex o que a la capital “es
pateix” molt però que això és igual
perquè pots anar a un bar a fer una
canya. El marc d’aquesta inversem-
blant campanya és el de la defensa
de la llibertat, una paraula que Ayu-
so dispara sempre que pot i en qual-
sevol context. I, encara que sembli
del tot absurd, que ho faci té la seva
pròpia lògica.
L’aposta comunicativa és la de
conceptualitzar el madrileny com un
espai polític de llibertat econòmica i
de forma de vida enfront de “les im-
posicions” de l’esquerra al govern
central i dels nacionalismes perifè-
rics. Recordem la batalla a propòsit
del dúmping fiscal que converteix
Madrid en un paradís fiscal per a les
rendes altes, i que ha conduït a la pa-
radoxa d’una ERC demanant que
s’harmonitzin –és a dir, que se “cen-
tralitzin”– els tributs autonòmics.
Llibertat, aquí, també vol dir lli-
bertat de moviments i d’obertura de
comerços en pandèmia per mitigar
les conseqüències de la crisi provoca-
da per les restriccions, cosa que ha
convertit Ayuso en l’heroïna dels res-
tauradors. La veritat és que durant
aquests últims temps s’ha convertit
en l’oposició més visible al govern es-
panyol i ha arribat a eclipsar el paper
de Casado. La presidenta s’ha posici-
onat en contra de totes les decisions
de l’executiu central amb virulència.
Pedro Sánchez ha comès l’error de se-
guir-li el joc en totes les ocasions, co-
sa que ha fet créixer l’estatura políti-
ca de la lideressa. Tant, que Ayuso se
n’ha aprofitat amb un avançament
d’eleccions que li permetrà desempa-
llegar-se, i fins i tot menjar-se, el seu
soci de govern, Cs.
Pel seu estil insolent i sense to-
palls, que pot incloure tota mena de
NURIA ALABAO
PERIODISTA I ANTROPÒLOGA
bestieses, la comparen amb el trum-
pisme, però el fenomen Ayuso s’ex-
plica molt millor si la connectem amb
el fenomen neocon hispà. El seu cap
de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez,
va ser un estret col·laborador d’Aznar
durant anys, i la seva influència es no-
ta en l’estratègia de polarització que
segueix la presidenta. Ayuso va tenir
un bon entrenament mentre treba-
llava per a Esperanza Aguirre, la més
brillant representant de l’experiment
neocon madrileny que es va produir
posteriorment a la derrota d’Aznar
després dels atemptats de l’11-M. El
seu ideari: liberals en el terreny eco-
nòmic, conservadors en valors i amb
una bona dosi de nacionalisme espa-
nyol –que va portar Espanya a la
guerra de l’Iraq–. Es tractava de recu-
perar l’“orgull de ser dretes”. Aquests
ingredients es conjugaven amb un es-
til comunicatiu agressiu que té clara
continuïtat en les expressions d’Ayu-
so, de qui Aguirre diu que “entra en
la batalla cultural sense complexos”.
Tant és així que els votants de Vox la
valoren millor que a la seva pròpia
No sorprèn veure Ayuso fent
d’Ayuso quan l’esquerra ha
decidit que dona més vots
lluitar contra el feixisme que
parlar de condicions de vida
DE FIT A FIT
candidata, Rocío Monasterio. No és
estrany: el mateix partit d’ultradreta
ve precisament de l’escissió del PP
d’una part d’aquest sector neocon
quan Rajoy va decidir adoptar una
estratègia més centrista.
El PP travessa avui una crisi d’es-
tratègia: no sap què fer amb Vox i d’ai-
xò depèn que pugui tornar a governar
Espanya. Si abans de l’emergència de
l’extrema dreta Casado va guanyar les
primàries amb una proposta radica-
litzada, que va acabar disputant el
mateix espai polític que Vox, avui el
PP oficialment ha decidit distanciar-
se del seu extrem. Ayuso a Madrid va
per lliure, i sembla que li funciona. A
la rebotiga, un desig potser d’integrar
altra vegada Vox. Però Madrid, mal-
grat el que diuen, no és Espanya. El
que hi passi no té translació fàcil a la
resta de l’Estat: cada comunitat té la
seva pròpia idiosincràsia política.
Iglesias diu que les eleccions ma-
drilenyes van de feixisme o democrà-
cia –i el PSOE s’hi ha sumat–. Però so-
ta la governabilitat neocon subjau una
estructura de poder oligàrquica i de
classe vinculada a les principals tra-
mes de corrupció del PP –Gürtel, Pú-
nica, etc–. Aquesta estructura clien-
telar s’alimenta del rescat d’autopis-
tes, d’obres públiques i projectes fa-
raònics, i de la massiva privatització
de serveis públics. Durant la pandè-
mia hem pogut veure amb tota la se-
va cruesa els efectes d’aquesta estra-
tègia de poder sobre la vida i la mort
a les residències, als hospitals bui-
dats, i cada dia a les escoles abando-
nades, amb les ajudes que no arriben,
amb les cues de fam de la comunitat
més rica d’Espanya. No sorprèn veu-
re Ayuso fent d’Ayuso quan la matei-
xa esquerra madrilenya ha decidit
que dona més vots la batalla contra
el “feixisme” que parlar de les condi-
cions de vida. Han apostat de ple per
la guerra cultural, un gran terreny de
combat neocon.
43
debat
Dels elfs a
l’economia feminista
ALBERT PLA NUALART
LINGÜISTA I ESCRIPTOR
✒ Llegint Harry Potter i el calze de foc a les
meves filles –ja anem pel quart volum–, la llui-
ta de la Hermione per visibilitzar i valorar els
elfs domèstics se m’ha barrejat amb el que li
deia ahir al Criatures María González Reyes
a Francesc Orteu: “En la primera baixa de ma-
ternitat, [tot i anar de bòlit] tenia la sensació
que em passava el dia a casa sense fer res pro-
ductiu”. ¿Els passarà això a les meves filles?
Per molt bones raons, el feminisme s’ha cen-
trat a treure les dones de casa perquè ocupin
els mateixos espais que els homes. La paritat
n’és un emblema. Però cometria un greu error
si no s’adonés de la crucial importància que
té ficar els homes a casa. En termes de Harry
Potter, no cal només que els elfs facin feines
visibles i valorades, cal que els Dumbledore
rentin plats o –més difícil i important– hagin
de tenir al cap 20 coses alhora: carreguin amb
part del gran pes que suposa (i que avui esclafa
tantes superdones) gestionar el dia a dia.
✒ El que fa del feminisme una ideologia cen-
tral de l’esquerra és la revolució econòmica que
hauria de comportar. Un feminisme radical,
que vagi a l’arrel del problema, més que aspirar
a maculinitzar les dones, feminitzar els homes
o dissoldre els gèneres, hauria d’aspirar a crear
una economia en què dedicar el temps a fer
pessigolles a un nadó no sigui perdre’l: sigui
productiu. I quan dic productiu no vull dir que
serveixi per anar al Cel, vull dir que no s’hagi de
fer de més a més, anant de bòlit, perquè el que
et dona diners per poder viure són altres feines.
Fins que feines essencials per a la vida, que no
pots deixar de fer-les, tinguin una traducció
econòmica, no és gaire realista esperar que els
Dumbledore se les reparteixin amb els elfs i,
per tant, no és possible integrar les dones al
“mercat laboral” sense deteriorar el benestar
general. Se’ns ha volgut vendre que la tecnolo-
gia assumia les feines no valorades, que can-
viàvem esclaves per robots. Però els robots mai
faran les pessigolles que el nadó necessita per
esdevenir persona, i és un exemple entre mil.
✒ L’economia que hauria de reivindicar el
feminisme se situa als antípodes de la que ara
ens governa però respon del tot a la definició
del diccionari: “és la ciència que estudia els
mètodes més eficaços per satisfer les necessi-
tats humanes”. Mentre que la que ens gover-
na ens condemna a l’atur, la feminista ens do-
na feina a tots, perquè entén que una feina és
qualsevol esforç que contribueixi a augmen-
tar el benestar general. Donar valor a aquests
esforços –donar, a canvi de fer-los, una part
de la riquesa que la comunitat que se’n bene-
ficia posseeix– és imprescindible per constru-
ir una societat del benestar. N’és un tímid pri-
mer pas el permís paternal retribuït: la soci-
etat et paga perquè cuidis el teu fill. I com que
no és cert que facin més feliç els esforços per
ser més ric que els que contribueixen al ben-
estar general, és la via més directa per mascu-
linitzar aquests últims. És una economia femi-
nista, doncs, en dos sentits: perquè afavoreix la
igualtat de gènere i perquè fent que la socie-
tat doni valor als valors que tradicionalment
s’han associat a les dones, la feminitza.
44
debat
l Grup Koiné publicava,
E fa unes setmanes, un ar-
ticle per mirar de res-
pondre a les crítiques
que va rebre el seu ma-
nifest en publicar-se. En el manifest
original la frase que va aixecar més
polseguera fou la que qualificava la
“immigració arribada de territoris
castellanoparlants com a instru-
ment involuntari de colonització
lingüística”.6
Ara, més que matisar o revisar
aquesta idea, sembla que la voluntat
del grup és aprofundir-hi. Anunci-
en un llibre en què, pretesament,
s’hi demostrarà “que la dictadura
franquista aspirava a una «solució
final» basada en la residualització
demogràfica dels catalans” fona-
mentada en l’“enginyeria social de
les migracions”. Més enllà de l’ús,
diguem-ne desafortunat, del terme
solució final, la idea que planteja el
text és que la intensa immigració
castellanoparlant que va rebre Ca-
talunya entre els anys 50 i 70 era part
d’un pla franquista de genocidi lin-
güístic per la via de la minorització
demogràfica dels catalans.
El desplaçament de poblacions
ha sigut, de fet, una eina emprada
històricament per molts règims po-
lítics de tota mena per garantir-se el
control dels territoris hostils. Ara
bé, aplicada al cas català, aquesta és
una idea falsa. Les migracions intra-
peninsulars que es produeixen du-
rant els anys de la dictadura fran-
quista s’expliquen, bàsicament, pel
desenvolupament econòmic asimè-
tric de l’Estat. Les zones en indus-
trialització requerien mà d’obra, i
les zones que en van quedar al mar-
ge expulsaven població. El desenvo-
lupament asimètric és el mecanis-
me que explica la immensa majoria
ordi Llovet em crida
J l’atenció sobre Simeó Es-
tilita, cristià del segle V
que va passar-se 37 anys
damunt d’un pilar d’un
metre quadrat, al desert. Primer el
pilar era de 3 metres d’alçada, des-
prés de 6 i al final de 10. El lloc on era
la columna es deia Mandra... Potser
era una qüestió d’això, de peresa. En
tot cas, el seu sostingut i ascètic
exemple va il·luminar la fe de mol-
ta gent. Va morir vell. En fi, la diver-
sitat humana és infinita. I l’excen-
tricitat ens atrau misteriosament.
Buñuel va dedicar una pel·lícula a
Simeó. L’únic que devia prometre
aquest místic que no va sucumbir a
les temptacions del dimoni és el cel
després de la terra, que no és poc.
Una excèntrica castissa d’avui és
Isabel Díaz Ayuso, que ha promès el
paradís a Madrid enmig de l’apoca-
lipsi del covid. Tapes i birres per a
tots. Igual com amb sant Simeó,
molta gent –aviat sabrem quanta–
la creu amb una fe cega. Si l’Estili-
ta devia projectar una severa llum
de bondat, ella projecta una frívola
mescla de diner fàcil, alegria i orgull
Una idea falsa i contraproduent
de migracions, que són
fonamentalment econò-
miques. I aquella no fou
una excepció.
És el mateix mecanis-
me, per exemple, que va
portar molts italians del
sud cap a les zones in-
dustrials del nord. El
mateix mecanisme que
va portar molts caste-
llans i andalusos a Ma-
drid durant aquells anys,
o també el mateix mecanisme que
dècades abans havia portat milers
de murcians, aragonesos i valenci-
ans a Catalunya. I el mateix que, dè-
cades després, ha fet arribar perso-
nes de tot el món al nostre país.
El franquisme, certament, va in- llenya al foc
tentar acabar amb la llengua catala-
na. Els instruments que va emprar
foren, fonamentalment, els de la re-
pressió lingüística, la prohibició de
pràcticament qualsevol ús públic de
la llengua i l’intent d’assimilació
D’Ayuso a Cuixart
patri: “Madrid és España
dentro de España”. El
somni madrileny, que
per a molts catalans no
trigarà a ser un malson
encara pitjor que el que
hem viscut.
El profeta que ha ins-
pirat Ayuso òbviament
no és Simeó, sinó Do-
nald. Però com que ha
caigut en desgràcia, la
candidata autonòmica ja
no en parla. Trump va donar ales al
nacionalisme més extrem i sectari,
fins que l’assalt al Capitoli d’aquests
fanàtics gens ascètics el va acabar
de fer caure en desgràcia. Ayuso do-
na corda a la ultradreta masclista,
torera i intransigent de Vox: és im-
previsible fins on arribarà aquesta
explosiva atracció mútua.
Per fer creïble la seva màgia po-
pulista, Trump es va haver d’inven- l’apocalipsi da l’aliança amb l’independentisme,
tar enemics: els demòcrates nord-
americans van passar a ser filoco-
munistes, i als xinesos, amb els
quals havia flirtejat, de cop els van
sortir banyes coronavíriques. Va
mentir més que un nen malcriat.
mitjançant l’escola i al-
tres institucions civils i
religioses. Ara bé, la mi-
gració massiva respon-
gué fonamentalment a
causes econòmiques, i
no de política lingüística.
No cal recórrer a aques-
ta mena de revisionisme
JORDI MUÑOZ històric per subratllar la
dimensió i profunditat
POLITÒLEG
de la repressió històrica
a la llengua catalana per
part del règim franquista. Buscant,
La idea que potser hom pot trobar algun testi-
moni franquista (o postfranquista)
defensa el que es congratula de l’efecte caste-
Grup Koiné llanitzador d’aquells corrents mi-
afegeix més gratoris. Però no és rigorós ni rao-
nable inferir-ne que allò fou una
operació d’enginyeria social a gran
de la con- escala orientada a la desaparició de
frontació la llengua catalana.
identitària Però la de les migracions com a
instrument d’enginyeria social no
és només una idea falsa des del punt
EFE
Ayuso, amb la seva figu-
ra de nina de porcellana,
li segueix les passes. A
part de demonitzar la
moderada esquerra al-
ternativa d’Iglesias i la
superligth del PSOE, té
uns enemics sempre a
punt de treure’s del bar-
IGNASI ARAGAY ret: nosaltres els cata-
lans, ases dels cops quan
DIRECTOR ADJUNT
les coses van mal dades a
la capital. Aquests dies
hem mig desaparegut d’una cam-
La frívola panya caïnita, però no trigarem a
profeta rebre, que ningú en dubti.
Si es compleixen els pitjors pro-
Ayuso nòstics i a la Comunitat de Madrid
ha promès hi ha govern PP-Vox, el proper pas
el paradís serà l’assalt a la Moncloa. A Pedro
a Madrid Sánchez, profeta del centrisme-tac-
enmig de ticisme, li tremolarà la cadira i, tot
i que aritmèticament només li que-
del covid dubto que jugui de debò la carta de
l’Espanya plural. Amb la qual cosa
caurà en un terreny fangós i inesta-
ble, resistint com pugui en minoria
o avançant eleccions si veu cap es-
cletxa de victòria: buscarà el con-
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
de vista històric. És, també, una
idea perjudicial per a la cohesió de
la societat catalana i contraprodu-
ent per al futur de la llengua. Ali-
mentar aquesta creença té com a
conseqüència immediata la cons-
trucció de contrarelats de victimit-
zació promoguts pel nacionalisme
espanyol. És molt fàcil inferir-ne
un menyspreu i estigmatització
cap als protagonistes d’aquelles
migracions i els seus fills, que re-
presenten una part fonamental de
la nostra societat.
Recórrer a aquests discursos afe-
geix més llenya al foc de la confron-
tació identitària dins de la societat
catalana. I, de fet, aquesta confron-
tació és el principal instrument que
ha emprat l’espanyolisme els dar-
rers anys per mirar de frenar l’inde-
pendentisme: polaritzar la societat
catalana, amplificar qualsevol
anècdota per construir el relat de la
fractura. Des del sobiranisme cata-
là es va fugir, encertadament,
d’aquesta dinàmica i s’hi va contra-
posar un projecte cívic, republicà i
inclusiu. En canvi, si ara hom vol re-
forçar la dinàmica de polarització
identitària segur que trobarà aliats
en els mitjans espanyolistes, que
no trigaran a fer-se’n ressò i a am-
plificar les seves posicions. No cal
ser gaire astut per anticipar la re-
cepció que tindrà això en la prem-
sa espanyolista. Valdria la pena,
potser, demanar-se per què.
Si ens preocupa el futur de la
llengua, potser val la pena plante-
jar-se quin sentit té insistir en
aquesta idea. ¿Quins efectes bus-
ca aquest discurs? ¿Reforçarà l’es-
tima i el compromís amb la llen-
gua, o més aviat alimentarà el re-
buig de la gent que no té el català
com a llengua materna?
trast amb la ultradreta, furgant en
els seus excessos, i marcarà distàn-
cies amb la perifèria irredempta. La
necessària distensió catalana s’allu-
nyarà un cop més, cosa que ens deixa-
rà en un cul-de-sac, atrapats en la ir-
resoluble dialèctica de l’independen-
tisme (dialogants vs. confrontadors),
sense marge de maniobra.
El nostre profeta menys partidis-
ta, Jordi Cuixart, alguns el tenim
dalt d’un pedestal, que ara mateix,
però, no està acoblat a una columna,
sinó ficat a la presó. La seva fe en la
llibertat d’una Catalunya plena i di-
versa és un bell miratge de futur en
el desert. La seva serena excentrici-
tat atrau, alhora que tenim clar que
ens cal el complement d’algun tipus
més prosaic que toqui molt de peus
a terra. No vivim només d’il·lusions
i ideals, oi? L’ascetisme nacional es-
tà molt bé, però la majoria de mor-
tals mengem. Mentre a Madrid, on
controlen la repartidora espanyola
i europea, es poden permetre el lu-
xe pervers d’esbudellar-se, aquí no
tenim més remei que conjurar-nos
per treballar i preparar-nos per a
temps millors. Que vindran.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
ntrevistar J.V. Foix va
E ser literàriament un lu-
xe, que em va permetre
tractar-lo des de l’edu-
cació però amb alguna
llicència. Se’m va emprenyar quan li
vaig preguntar si els seus poemes es-
taven a l’alçada de la nata de la pas-
tisseria familiar de Sarrià, i se’m va
emocionar quan li vaig preguntar
pel seu tracte amb Federico García
Lorca, que el 1935 va presentar a
Barcelona Yerma i Bodas de sangre
amb la Xirgu, i ell mateix va recitar,
cantar i tocar el piano al Casal del
Metge de la Via Laietana en l’espec-
tacle Una ciudad por su música de no-
viembre a noviembre: vuit mesos
abans que l’assassinessin.
Foix em va sorprendre parlant del
Lorca músic, de la soirée privada que
va fer per a un grup d’escriptors, al pi-
ano i cantant algunes de les cançons
populars d’arrel flamenca que havia
recollit amb Manuel de Falla. Una re-
cerca poble per poble que va remetre
a les ensenyances del mestre tortosí
Felip Pedrell, impulsor de l’òpera na-
cional catalana. Homenatge de Lorca
a Catalunya que també va passar per
algunes de les nostres cançons popu-
lars, que, em va dir Foix, “ell se sabia
millor que nosaltres”.
L’entrevista d’Esther Vera amb
Lluís Cabrera per la seva autobiogra-
fia novel·lada La vida no regalada, i
l’article de la seva secció L’observado-
ra titulat “Sortir del subsol”, em van
Foix em va sorprendre
parlant del Lorca músic,
de la ‘soirée’ privada que
va fer per a un grup
d’escriptors
No aprenem dels errors
Uns dies enrere apareixia als informa-
tius una notícia que podria haver-me
passat per alt pel poc interès que em
suscita un tema com aquest, però en es-
coltar-la una mica millor vaig quedar
garratibat.
La notícia en qüestió deia que el go-
vern espanyol ha avarat un submarí que
ha tingut un cost total de 1.800 milions
d’euros, la meitat dels quals han estat de
sobrecost. Evidentment, la presentació
del submarí la van fer en un acte
d’aquells que tant els agraden, digne del
segle passat. Però això no és tot, perquè
uns dies després apareixia una altra no-
tícia que encara em va deixar més esgla-
iat: Espanya augmenta la despesa mili-
tar més d’un 9% en plena pandèmia, la
qual triplica la de l’àmbit sanitari. Uns
números d’infart.
Em sembla una autèntica vergonya
que pugui passar una cosa així. Això ex-
plicaria per què a Espanya no s’estan
desenvolupant més ràpidament les va-
cunes. Mentre una gent amb il·lusió in-
vestiga, els que haurien d’aportar-los
@diariARA
Catalans, flamencs i ‘jondos’
fer reflexionar sobre l’en-
riquidora varietat de cul-
tures que conviuen a Ca-
talunya, de les quals el fla-
menc forma part, però
que tanmateix ara poden
ser qüestionades –cito la
directora– “fent gala de la
tradicional capacitat d’es-
micolar-se en milícies ANTONI BATISTA
que graduen la puresa
d’una catalanitat quasi re-
ligiosa”. De manera que reivindico
per la part que ens toca el flamenc i PERIODISTA Malats, que van saber traduir a l’ivo-
el jondo, remuntant Falla i Lorca fins
a Pedrell, i seguint amb les interpre-
tacions sublims que d’aquell reperto-
ri van fer Conxita Badia i Victòria dels
Àngels. Falla, de mare d’ascendència
catalana, Matheu, que fa la primera
audició de Noches en los jardines de
España al Cau Ferrat, amb Santiago
Rusiñol d’amfitrió, i estrena
(5/XI/1926) el Concert per a clavecí al
Palau, amb Wanda Landowska de so-
lista i l’Orquestra Pau Casals i Con-
xita Badia, en una integral dedicada al
compositor. Falla, en fi, el geni del fla-
menc simfònic, compon la seva única
òpera amb l’Atlàntida de Verdaguer
com a llibret, després d’un curs inten-
siu de català amb la gramàtica de
Pompeu Fabra.
Josep Pons, director titular del Li-
ceu, va conduir un enregistrament
(Harmonia Mundi, 1995) definitiva-
ment meravellós de les cançons de
Falla i Lorca, amb versions de Joan
Albert Amargós, Feliu Gasull, Lluís
Vidal i el mateix Pons, amb l’Orques-
tra de Cambra del Teatre Lliure i la
cantaora Ginesa Ortega, criada a Cor-
nellà. Pons va fer una Atlàntida me-
morable amb l’OBC, escenografia de
La Fura dels Baus, Jaume Plensa i
Carles Padrissa, sobre la façana de la
catedral de Granada: després que l’es-
CARTES I MISSATGES
mitjans per fer-ho es gasten 861 milions
d’euros en R+D militar.
CARLES MONASTERIO SELLA
SITGES
Amenaces a polítics
Quan a Catalunya preparàvem l’1-O, els
nostres líders polítics es van afartar de
proclamar que havíem de fer una revo-
lució pacífica i tranquil·la, que havia de
ser la Revolució dels Somriures, deixant
ben clar quins eren els nostres principis.
Llavors es va dir que a Catalunya hi ha-
via un greu problema de convivència, i
se’ns va acusar de ser terroristes i vio-
lents. Ara que a Madrid sí que hi ha un
problema greu d’amenaces no passa res,
ningú no diu res, tothom sap d’on ve
aquesta violència i qui la promou, però
qui en teoria ha d’impartir justícia ca-
lla i es posa a xiular dissimulant. Diver-
sos polítics han rebut cartes amb bales
amenaçadores i els mateixos que ens
acusaven de violents i terroristes callen
i no condemnen les amenaces.
PERE TORO I CERVERA
BARCELONA
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat
trenés Eduard Toldrà al
Liceu, el 24 de novembre
de 1961, tres úniques re-
presentacions el juny de
1996. En vaig fer crònica a
La Vanguardia i encara
aplaudeixo.
Això del flamenc a casa
nostra ve de ben lluny. No-
més deixo aquí uns apunts
meus, alguns viscuts i al-
tres tocats, com les peces
pianístiques d’Albéniz, Granados i
ri el duende. Don Antonio Mairena, un
dels màxims exponents del cante, em
va dir que venia sovint a Catalunya, so-
bretot des de les seves col·laboracions
amb Carmen Amaya, i que aquí se sen-
tia com a casa, perquè ningú fora d’An-
dalusia el vivia tant. A través de don
Antonio –em “recibía” al seu pati an-
dalús de Sevilla– vaig saber d’un dels
seus tocaores, Diego del Gastor, el qual
vaig escoltar acompanyant el meu
amic Pepe Menese, continuador artís-
tic i polític de Mairena, que van de-
mostrar que es podia desafiar la dicta-
dura fins i tot amb la música que la dic-
tadura s’havia apropiat. Diego del Gas-
tor va ser mestre de Toti Soler, aquest
músic immens que associem a la fun-
dació del rock català amb Pau Riba, i
a Ovidi Montllor, però que ell sol ha
creat un art inenarrable, com ara una
Sardana flamenca. Toti Soler, net
d’Alexandre Galí, col·laborador de
Prat de la Riba a la Mancomunitat i pa-
re de la pedagogia catalana.
Carmen Amaya, la bailaora més
gran de tots els temps, va néixer al
barri del Somorrostro, i el seu corre-
lat masculí, Vicente Escudero, l’in-
tel·lectual estilista del baile, va triar
Barcelona per passar els últims anys
de la seva vida i va morir en un pis de
la plaça Reial, cuidat per la seva millor
David Beriain i Roberto
Fraile, dos periodistes
Els periodistes David Beriain i Roberto
Fraile van morir fa pocs dies fent la seva
feina. Feien un documental sobre la ca-
ça il·legal a Burkina Faso, in situ. Van ser
assassinats després d’haver estat prèvi-
ament segrestats, sembla, per un grup ji-
hadista de la zona. El mateix grup tam-
bé va acabar amb la vida del cooperant
irlandès Rory Young.
Beriain i Fraile ja havien treballat an-
teriorment en condicions que posaven en
perill la seva vida, havien anat a diversos
indrets en guerra i havien estat immersos
en conflictes greus per poder informar
sobre realitats que, com la que actual-
ment investigaven, calia denunciar.
Periodistes admirats pels seus repor-
tatges d’investigació, eren conscients
que arriscaven la vida en una feina que
té l’índex més alt de perillositat, i que en
el seu cas desgraciadament s’ha vist
confirmat.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Carrer Diputació, 119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat
45
debat
deixeble, la barcelonina Maria Már-
quez (Ramona de Solà). El seu més
excels continuador, Antonio Gades
(Esteve de cognom), era independen-
tista del Vinalopó, és Creu de Sant
Jordi i el primer que em va dir quan el
vaig conèixer (1977) va ser exacta-
ment: “Tu parla’m sempre en català,
jo parlaré com puga”.
Tot plegat culmina –entre d’al-
tres– en Juan Manuel Cañizares, un
dels millors guitarristes flamencs, de
Sabadell i professor de l’Esmuc; en Gi-
nesa Ortega, Mayte Martín, Duquen-
de i Miguel Poveda, que ha tancat el
cercle posant en flamenc lletres de
poetes catalans, cantant a la Diada de
2007 i a la Fira del Llibre de Frankfurt
del mateix any, amb la delegació artís-
tica de la Catalunya cultura convida-
da. L’ombra allargada de Lluís Cabre-
ra i el Taller de Músics plana per tot
arreu i assegura el futur d’aquesta lú-
cida convivència que tant li deu i que
es manifesta urbi et orbi en Rosalía.
Aquesta relació que ha engendrat gè-
neres mestissos com l’havanera i la
rumba catalana, que va universalitzar
Antonio González, el Pescaílla –una
placa al carrer de la Fraternitat, 8, re-
corda on va néixer– gràcies en part al
seu matrimoni personal i artístic amb
Lola Flores, va expandir-se amb Peret
i es va modernitzar amb el Gato Pérez,
un mestís de cap a peus que va néixer
a Buenos Aires, es va coure a Gràcia i
la Ribera, estiuejava a Altafulla i va
morir a Caldes de Montbui.
El primer que Antonio
Gades (Esteve de cognom)
em va dir va ser: “Tu
parla’m sempre en català,
jo parlaré com puga”
Tornar a abraçar-nos
Aquesta setmana, un matí, em va sonar
el mòbil molt d’hora. Era la meva mare:
“Montse, Montse, que aquesta tarda ja
ens vacunen! Ens ha trucat la inferme-
ra i per fi ens la posen al teu pare i a mi!”
I jo la vaig felicitar, com si li hagués tocat
la grossa, mentre se’m posava la pell de
gallina i se’m feia un nus a la gola de
l’emoció.
I és que els meus pares han estat molt
afortunats d’arribar fins aquí sense con-
tagiar-se. Molts altres, per desgràcia, no
han tingut aquesta sort...
Ara, a l’espera de la segona dosi, ja es-
tem un mica més tranquils, i també més
a prop de tornar-nos a abraçar com
abans. Aquest sí que serà un gran premi!
MONTSE GUERRA LÓPEZ
RIPOLLET
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.
46
NI MESTRETITES NI MÀNIGA AMPLA
El risc de corregir el català dels altres
Filòlegs, lingüistes i professors analitzen els efectes de fer evidents els errors dels parlants
NÚRIA JUANICO
BARCELONA
Les xarxes són implacables. No pas-
sen ni dos dies sense que s’encengui
una nova polèmica sobre la llengua.
Però la defensa del català va més en-
llà dels debats polítics: per terra, mar
i Twitter –i fins i tot en samarretes
i mascaretes– apareixen comentaris
d’alguns usuaris que volen corregir
lingüísticament els missatges d’al-
tres tuitaires, els articles dels mit-
jans i els posts d’Instagram. ¿És una
bona estratègia per enfortir la llen-
gua? Què passa quan fem evidents
els errors lingüístics dels altres? Què
hem de fer amb els barbarismes pro-
cedents de l’anglès? En parlem amb
filòlegs, lingüistes i professors per es-
brinar els efectes de democratitzar la
correcció de la llengua.
D’entrada, per corregir algú cal
tenir en compte el context i el conei-
xement propi. “No és el mateix ense-
nyar-li al teu fill com s’han de dir les
coses que corregir el primer que pas-
sa pel carrer”, explica el filòleg Pau
Cultura
Vidal, autor del llibre Corregir ma-
ta (Viena, 2020). Tots hem vist pa-
res i mares cansats de suplicar per
enèsima vegada als fills que utilitzin
els pronoms febles, però què cal fer
davant els errors de desconeguts?
“Cal tenir en compte si tens confian-
ça o no amb l’interlocutor, si la con-
versa té un punt formal o no i si con-
sideres que l’interlocutor ho hauria
de dir bé per raons de professió, de
rang o de coneixements. És molt di-
ferent corregir un catedràtic d’uni-
versitat per Twitter que un usuari de
qui no saps el nivell cultural, ni els
coneixements que té”, assenyala En-
ric Gomà, filòleg i autor d’El català
tranquil (Pòrtic, 2021).
Segons com, la correcció a les
xarxes pot tenir un efecte nociu.
“Crea molta inseguretat en el par-
lant que no té un nivell prou alt de
coneixement del català. Aleshores
l’usuari ja ni s’atreveix a piular per-
què pensa que el corregiran i que no
té prou llibertat per expressar-se.
És una tendència que s’ha popula-
ritzat però que no ajuda gens”,
apunta la lingüista Míriam Martín
LLENGUA
Lloret, coautora de Curset: mètode
Paradoxa de català per a tothom (Blackie
“Filòlegs i Books, 2021). També és fonamental
mestres no que qui corregeixi estigui molt se-
gur que esmena un error, cosa que
van corregint no sempre passa. “Amb la correc-
la gent per ció descordada a les xarxes a vega-
internet”, des et trobes que els que corregei-
diu Pau Vidal xen no en saben gaire. Es dona la
paradoxa que les persones que en
saben de debò (els filòlegs, lingüis-
tes i mestres) no van corregint la
gent per internet”, afirma Vidal.
La llengua i els joves
Aquesta onada correctora a inter-
net va lligada, en part, a l’alarma
persistent sobre el mal estat de sa-
lut del català. Per analitzar quanti-
tativament la situació de la llengua
a Catalunya l’única mesura oficial
és l’Enquesta d’Usos Lingüístics
(EUL), que es fa cada cinc anys.
L’última, del 2018, constatava que
el 94,4% dels ciutadans entenen el
català. Però altres dades, com la
transmissió intergeneracional de
la llengua –un 35,4% parlen als fills
només en català i un 36,6% ho fan
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Filòlegs i lingüistes
alerten que corregir el
català a les xarxes pot
crear inseguretat.
GETTY
només en castellà– i la caiguda de
l’ús del català com a llengua habi-
tual –del 46% el 2003 al 36,1% el
2018– van alertar alguns lingüis-
tes. En quin punt ens trobem ara?
Alguns filòlegs no són especial-
ment pessimistes. “No estem per
tirar coets però no soc dels alar-
mistes que creuen que d’aquí vint
anys morirà”, subratlla Martín
Lloret. Gomà també veu en l’evolu-
ció de la llengua “els problemes
propis del creixement” perquè “ha
hagut de trepitjar territoris que
fins ara no havia trepitjat mai, com
els mitjans de comunicació i altres
àmbits professionals”.
A l’hora de posar el termòmetre
a la llengua, sovint s’apunta cap a
les generacions més joves. Sobretot
arran de l’enquesta, que indicava
que només un 19,6% dels joves bar-
celonins d’entre 15 i 25 anys tenen
el català com a llengua habitual. Ar-
tur Fernàndez és professor de cata-
là des de fa 31 anys. Els primers
anys de la seva carrera els va pas-
sar en un institut de la Sagrera, a
Barcelona, fins que fa un temps va
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 47
cultura
MARÍA DUEÑAS, L’escriptora María Dueñas ha venut 150.000 UN NOU FILM Set anys després de Map to the stars, David Cronenberg
150.000 LLIBRES exemplars de la seva última novel·la. Sira, continuació DE DAVID tornarà a posar-se darrere la càmera per rodar a Grècia
EN 15 DIES d’El tiempo entre costuras, va liderar el rànquing de CRONENBERG Crimes of the future, un noir de ciència-ficció amb
ficció en castellà dels més venuts de Sant Jordi. Kristen Stewart, Viggo Mortensen i Leah Seydoux.

EL BITLLET

Apuntem bé
ns pensem que només els
E catalans som malalts de
llengua, però ni de bon tros.
Als mitjans francesos hi trobareu
debats seriosos sobre els perills
de “la invasió” de l’anglès per a la
supervivència del francès. Quins
la feina de l’escola. Nosaltres els
donem un vernís del català que els
serveix per mantenir-lo”.
La Incorrecta i el triomf
I l’anglès, què?
Alguns es posen les mans al cap quan
del marxandatge filològic
en una conversa en català s’hi colen
paraules en castellà com rato, basu-
ra, pues o l’arxiutilitzat vale. Però què
La firma uneix activisme i disseny en roba i complements
passa amb les que provenen de l’an-
glès? Mots com random (aleatori),
crush (amor platònic), heavy (fort) i N.J. 01

acudits, aquests! L’Académie feeling (sentiment) treuen cada ve- BARCELONA

Française cada mes fa recomana- gada més el cap a les converses en-
cions per “evitar” anglicismes: tre els joves, mentre que en àmbits “Cada vegada que dius «tinc que»
aquest abril remarcava que cal dir professionals com el màrqueting i els moren 15 filòlegs”. La frase, amb lle-
manger sainement i no manger negocis digitals s’han normalitzat tres negres en un fons gris, va ser el
healthy. Passa a les millors famíli- expressions com branding (crear una segon missatge d’Instagram de La
es, ves. Perquè la llengua és comu- marca), engagement (implicació de Incorrecta, el tàndem format per les
nicació però també és identitat: l’usuari), keyword (paraula clau) i germanes banyolines Valentina i
volem que sigui útil per dir el que briefing (resum informatiu). “Ara Júlia Planas. La Valentina just havia
volem dir però també ens hi hem l’anglès està de moda. Si utilitzes pa- acabat el grau de llengua i literatura
de poder sentir identificats, i, en raules en castellà quedes com un catalanes i va demanar un cop de mà
el cas del català, com més gent s’hi burro, mentre que si en fas servir en a la Júlia, diplomada en disseny grà-
pugui sentir millor, perquè no anglès quedes com un expert”, diu fic, perquè l’ajudés a muntar una
anem sobrats d’autoestima, pre- Gomà, que considera que aquesta in- web per trobar feina. “Volia fer algu-
cisament. És lògic i necessari que terferència “és un assumpte seriós” i na cosa una mica diferent. En aquell
tots vulguem un català de qualitat preveu que anirà a més a mesura que moment m’era igual corregir una
(que primer hauríem d’acordar més gent parli aquest idioma. carta d’un restaurant que un llibre”,
què és), però ¿corregint sense or- Per a Vidal, la contaminació de explica la Valentina.
dre ni concert (proactivament, l’anglès afecta “ara per ara un per- Juntes van pensar frases que ser-
sense saber consultar diccionaris centatge irrisori, molt més baix que vissin de reclam per atreure clients
i sovint amb altivesa i imperti- no pas el del castellà”. Des del seu i van llançar la primera. De seguida
nència) què aconseguim exacta- punt de vista, el mal que fa l’anglès és es van trobar que la gent els en de-
ment? ¿De veritat que així aju- “de tipus moral” perquè “evidencia manava més. “Vam fer les primeres
dem el català? ¿Animem més gent la submissió respecte a una llengua vint bosses amb la frase dels filòlegs
a aprendre’l i a parlar-lo o escriu- hegemònica”. Tot i això, admet que i, de sobte, es va fer viral”, recorda la
re’l? Debatem, argumentem, di- la mirada social d’aquest fenomen Valentina. Quatre anys després, La
vertim-nos parlant de llengua varia respecte als barbarismes cas- Incorrecta aplega més de 63.000
tant com vulguem, i exigim cor- tellans. “L’anglès no ens sembla tan seguidors a Instagram i s’ha conver-
recció a institucions i empreses, malament perquè té un prestigi que tit en un emblema del marxandatge
però no vulguem imposar sense fa que els parlants el consideri bo, filològic. Bosses, samarretes i fins i
criteri a tort i a dret, que hi ha però la pronúncia en general és tot mascaretes volten per Catalu-
molta altra feina (útil) per fer. molt dolenta. Fa molt provincià i és nya amb frases com “M’agrades
perniciós”, afegeix el filòleg. més que la ce trencada” i “Jo tam-
bé enyoro els accents diacrítics”.
Depèn només de tu (o no) Les dues creadores van assolir un
En qualsevol cas, la consigna sobre altre cim la setmana passada,
si cal corregir els parlants és la ma- per Sant Jordi, quan el lli- 02
com “Jugada mestra” i
MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ teixa: tot depèn del context i de la si- bre de literatura infantil i “Perdó per parlar català
CAP DE LLENGUA DE L’ARA tuació. “Quan pensem en salvar la juvenil en català més ve- a Catalunya”, i Insen-
llengua sempre pensem en paraule- nut va ser el seu Parla bé, sats, que estampen lite-
tes, però són moltes més coses. La collons! (Montena). ratura catalana a les sa-
traslladar-se a un centre de Pala- degradació fonètica ens en dona marretes amb les míti-
folls, on fa classe a alumnes d’ESO pistes molt clares. Hi ha una degra- Corregir amb enginy ques “He mort el llop”
i de batxillerat. “Vaig pensar que dació alarmant entre les generaci- “Intentem corregir des de la d’Àngel Guimerà o “No
el panorama seria diferent, però ons més veteranes i la generació di- ironia i la interacció, amb em condemneu sense
curiosament no he vist cap dife- gital. Fonèticament, el català cada enginy i sense ser ofensives. llegir-me” d’Aurora
rència. Hi ha una presència del vegada està més a prop del castellà. És com ens agradaria que ens Bertrana.
castellà molt important entre els La globalització donarà el cop de corregissin a nosaltres”, ex- La Incorrecta va
estudiants”, explica Fernàndez. maça final”, destaca Vidal. plica la Valentina. Des d’un sorgir a principis
El professor no ha constatat un Per lluitar contra tot plegat, cal inici tenien clar que volien del 2017, en plena
retrocés de la llengua respec- alguna cosa més que apel·lar crear “frases clares i directes” efervescència del
te a anys anteriors, però a la responsabilitat dels i que visualment cridessin procés indepen-
sí que alerta que el ca- parlants perquè facin l’atenció. “La idea era que tot dentista. “Sembla
talà “ha perdut pres- sobreviure la llen- fos gràficament coherent i oportunista, pe-
tigi” entre els joves. gua. El català ha de molt reconeixible. Juguem rò va ser cir-
“Naveguen per in- ser una política so- amb tres colors, perquè si cumstancial”,
ternet, juguen a vi- cial de país i trans- amb tres ja funciona, no cal diu la Valentina, que atribu-
deojocs, veuen you- versal. “Ens sem- fer-ne servir vint –assenyala eix el boom de tot aquest marxan-
tubers, i tot això ho bla que corregint la Júlia, que afegeix–: El més 01. Valentina i datge en català al fet que “la llengua
fan en castellà –diu els altres salvarem important és el contingut, no cal Júlia Planas, és un element molt identitari, i ens
Fernàndez–. Faria el català, perquè és adornar-lo”. Si bé el marxandatge ànimes de la sentim molt nostra”. Però el que
més per la llengua que la part més visible. Pe- en català fa anys que busca el seu es- La Incorrecta. més les satisfà de tot plegat és ha-
el Messi parlés en català LA DOCTRINA rò a la llarga no és fruc- pai (¿recordeu l’època de l’omni- LA INCORRECTA ver conquerit un públic transver-
que tota la feina dels profes- tífer –diu Martín Lloret–. present ruc català?), després de 02. Una bossa sal i, sobretot, tenir seguidors molt
sors de secundària”. Tot i això, no Cal una estratègia conjunta amb l’èxit de La Incorrecta han aparegut de La joves. “Ha comprat el llibre gent
dona el català per perdut: “Vull pen- el finançament de les administra- altres empreses que estampen mis- Incorrecta. IRENE de 60 anys, però també pares i ma-
sar que es faran més grans i pren- cions. La supervivència de la llen- satges mediàtics o literaris als ob- SERRAT / LA INCORRECTA res als seus fills adolescents per-
dran una certa consciència lingüís- gua no pot dependre només de la jectes: La Doctrina, creadora de sa- què ens segueixen a Instagram. És
tica. Tampoc hem de desconfiar de militància individual”.e marretes amb frases més polítiques fantàstic, arribar a tanta gent”.e
48
cultura
01. Drets al costat seu, Joan Macià Lamarca
i Josefina Macià Lamarca, dos dels fills de
Macià. Asseguts, la seva dona, Eugènia
Lamarca de Mier; Maria Macià Lamarca i
Francesc Macià Llussà. 02. Una de les
cartes que Maria del Consol va escriure al
seu germà Josep. ESPAI MARCIÀ DE LES BORGES BLANQUES
La tragèdia que s’amagava a la correspondència
de la germana de Francesc Macià
El besnet de Josep Macià dona 200 cartes inèdites a l’Espai Macià de les Borges Blanques
SÍLVIA MARIMON
BARCELONA
De Francesc Macià (1859-1933)
se’n coneix la biografia política, pe-
rò no tant tot el que passava en l’es-
pai més íntim, el familiar. Qui va
ser president de la Catalunya repu-
blicana entre 1931 i 1933 va passar,
en pocs anys, de ser un militar, mo-
nàrquic i amic d’Alfons XIII a pro-
clamar la República, a ser indepen-
dentista i a treballar per les classes
més desfavorides. L’historiador
Marc Macià creu que les 200 cartes
inèdites que es van escriure la ger-
mana del president, Maria del
Consol, i el seu germà Josep, poden
ajudar a entendre el seu pensa-
ment polític: “Expliquen molt la
intrahistòria, les tragèdies i els
problemes econòmics i personals
que va viure la família, i ajuden a
entendre el pensament de Macià,
la seva sensibilitat social envers els
més desafavorits”, assegura l’his-
toriador. Les cartes les tenia el bes-
net de Josep Macià, Bernat Padró,
i les ha donat a l’Espai Macià de les
Borges Blanques.
La Maria del Consol era la peti-
ta dels set germans Macià i l’única
dona. La correspondència abasta
un llarg període de temps, del 1898
al 1931, i deixa entreveure els mo-
MEMÒRIA HISTÒRICA
ments més difícils que va passar la
família, sobretot després de l’in-
tent de suïcidi d’un dels germans,
l’Antonio. Maria del Consol esta-
va molt allunyada les idees políti-
ques del president republicà: era
monja i conservadora. “Era una do-
na molt patidora i es preocupava
molt pels seus germans”, detalla
l’historiador. El 1918, quan la mal
anomenada grip espanyola arrasa-
va Europa, Maria del Consol va es-
criure: “T’he dit que les darreres
notícies em tranquil·litzen respec-
te a la grip però pel que fa al
nostre germà [Francesc], c],
que segons m’ha dit el nos-
os-
tre nebot Juan, el van ferir
rir
en una manifestació, no et
pots imaginar el disgust ust
que tinc, des d’aleshores es
no he volgut tornar a llegir
gir
cap diari, m’horroritza za
veure el seu nom al costat at
de Lerroux, que diuen que ue
és republicà. Aquest noi oi
es juga el cap amb les se-e-
ves exaltacions, crec queue
el tenen seduït quatre re
polítics pels seus fins”.
Penúries econòmiques
s tot
La Maria del Consol es--
tava molt amoïnada perr
com podia acabar tott
plegat. “A les cartess
també apareixen les dificultats
Influència que va patir la família, sobretot
“La família va durant la Primera Guerra Mundi-
al, i quan Macià es va haver d’exi-
determinar liar, aleshores el Josep el va ajudar
molt el econòmicament”, detalla Marc
pensament Macià. En Francesc va haver de
de Macià”, diu marxar a París el 1923, un any des-
Marc Macià prés va demanar ajuda a la Unió
Soviètica i el 1926 va liderar l’in-
tent d’invasió armada des de Prats
de Molló. No va poder tornar a Ca-
talunya fins al 1931, quan es va
proclamar la República.
Maria del Consol, amb 33 anys,
Mari
v professar vots perpetus a
va
la Congregació de les Filles
02 de Maria Immaculada, a
Burgos. A més de Burgos, va
B En moltes de les seves cartes, la
passar
p per convents de Se-
vvilla, València, Buenos Ai-
res,
r Rio de Janeiro, Madrid
i finalment Barcelona, on va
morir als 65 anys. Abans, el
m via de fer tot el possible perquè la
11932, va viure una retrobada
molt emotiva amb en Fran-
m estudiar i es va dedicar a la docèn-
ccesc i ell, durant un any, va
portar una banda negra al
p família va determinar molt el pen-
braç en senyal de dol.
br
“A Buenos Aires, la Maria
del
de Consol hi va anar sobre-
to per intentar ajudar l’An-
tonio.
to Deduïm que devia patir
una
un depressió molt forta des-
prés
pr que la seva dona, Tecla
Valldeoriola,
Va morís donant a
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
01
llum la seva filla. No ho va poder
suportar i va fugir a l’Argentina
abandonant la filla, tot plegat va
ser traumàtic per a tota la família”,
recorda Marc Macià. A la capital
argentina, la Maria del Consol va
ajudar l’Antonio, però quan esta-
ven a punt d’embarcar-se per tor-
nar a Catalunya ell va morir. “La
Maria del Consol tenia una fe enor-
me i es preocupava molt per la situ-
ació de les dones. Quan era al Bra-
sil parlava molt de la desigualtat i
de les dones de fer feines, que eren
menystingudes i maltractades”,
detalla Marc Macià.
La família, “força emprenedora”
Maria del Consol animava el seu
germà Josep: “Li deia que havia
d’aixecar el cap, que havia de llui-
tar, que s’havia d’esforçar i que ha-
seva filla, la Josefina, estudiés [va
cia] –diu l’historiador–. Crec que la
sament de Macià i va reforçar molt
el sentiment que les persones no
naixien amb la vida feta, sinó que
se l’havien de construir, que havi-
en de lluitar. Tota la família va ser
força emprenedora i atrevida, quan
fracassaven amb una empresa en
creaven una altra”.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 49
cultura

CINEMA

Christina Rosenvinge evoca la Karen Blixen “real” al D’A

La cantant protagonitza el magnífic debut de María Pérez Sanz, el revers de ‘Memòries d’Àfrica’
XAVI SERRA
BARCELONA
Primera revelació d’aquesta edició
del D’A. Presentada divendres a Un
Impulso Colectivo, la secció més in-
quieta i radical del festival, Karen
marca distàncies amb els temes ha-
bituals del cinema d’autor espanyol
per acostar-se a la figura de l’escrip-
tora danesa Karen Blixen, que pu-
blicaria les seves obres amb el pseu-
dònim Isak Dinesen. La pel·lícula
representa el retorn al cinema de la
cantant Christina Rosenvinge, un
retorn amb regust de debut perquè
ella mateixa reconeix que en els
seus papers anteriors, secundaris i
llunyans –Todo es mentira (1994) i
La pistola de mi hermano (1997)–,
s’interpretava bàsicament a ella
mateixa. En la presentació del film
al teatre del CCCB, Rosenvinge va
admetre clarament que el cinema
no entrava en els seus plans a aques-
tes altures de la seva carrera però
que, “molt intel·ligentment”, la di-
rectora María Pérez Sanz li va pro-
posar primer escriure’n la banda so-
nora. “Tenia tots els motius per dir-
li que no: estava enmig d’una gira,
escrivint un llibre... A més, la pro-
posta era suïcida: l’autora d’una de
les novel·les més importants del se-
gle XX, ja interpretada al cinema per
Meryl Streep... Però és impossible
dir que no a una pel·lícula indie i a
l’ímpetu de la María”.
Karen, que es pot repescar avui
al D’A, es fixa en el període més
emblemàtic de la vida de Blixen, el
que recreava Memòries d’Àfrica,
l’oscaritzada adaptació del llibre
homònim sobre l’estada a Nairobi
de l’autora al capdavant d’una
plantació de cafè. Però Pérez Sanz
s’allunya del romanticisme i l’èpi-
ca de Sidney Pollack i prefereix
despullar el retrat de Blixen d’ele-
ments novel·lescos per concen-
trar-se en la seva relació amb el Fa-
rah, el capatàs de la plantació. “En
l’origen del projecte no hi ha el
meu interès per Blixen, sinó per
explicar una història de colons
africans en un paisatge, la sabana
extremenya, que per a mi sempre
ha tingut reminiscències africa-
nes”, diu la directora, que va arri-
bar a Blixen per suggeriment del
seu pare. “No coneixia gaire la seva
obra i Memòries d’Àfrica no és que
sigui un dels meus referents, però
m’agradava que fos un personatge
conegut, perquè això em permetia
Alito Rodgers Jr. i Christina Rosenvinge a Karen, de
María Pérez Sanz. FESTIVAL D’A
prescindir de dades biogràfiques i
centrar-me en el que jo volia, que
era fer un petit drama domèstic.
Més que un relat, és un retrat d’un
moment concret de la seva vida, un
període fosc i difús de ruïna i ma-
laltia. Però crec que ens acostem a
l’experiència real de Blixen molt
més que la pel·lícula de Pollack”.
Una vaixella en comú
La càmera de Karen –a mans del
també director Ion de Sosa– es do-
blega a la presència gràcil, descar-
nada i fascinant de Rosenvinge. Ve-
ient la pel·lícula no s’entén com el
cinema espanyol ha pogut deixar
escapar tants anys aquesta actriu
tan natural i poderosa. Tot i la re-
ticència inicial de la cantant, aviat
va quedar clar que era l’única actriu
que podia fer de Blixen. I no només
pel seu origen danès, sinó també
per certs detalls personals: “També
vinc d’una família viatgera i d’una
classe social concreta –explica la
cantant–. A més, el meu avi i el ger-
mà de Blixen eren amics. Tot i tenir
certs conflictes amb la meva herèn-
cia danesa, conec moltes coses del
món del personatge. De fet, la vai-
xella que hi havia a la casa de Blixen
és igual que la meva”.e

‘Stop’, el musical de Doble Pletina

X.S.
BARCELONA
Un altre vincle amb la música de la
programació del D’A és Stop, un es-
purnejant artefacte pop protago-
nitzat pel grup Doble Pletina que
invoca l’esperit de les pel·lícules
dels Monkeys i els Beatles, però
també una mica les de Parchís.
Stanley Sunday, experimentat rea-
litzador de videoclips, firma aquest
divertimento musical ple d’encant
que inicialment només havia de ser
un videoclip d’un tema d’un EP.
“Els vaig proposar fer alguna cosa
amb els altres temes i els vaig em-
bolicar a fer una pel·lícula musi-
cal”, diu. La pandèmia va endarre-
rir el projecte, però Sunday desta-
ca els avantatges de rodar en el con-
finament: “Com que no hi havia res
a fer, tothom arribava puntual i
sense ressaca, era meravellós”.
Produïda pel segell Astrohúnga-
ro, Stop es va rodar estirant el pres-
supost que el director tenia per fer
un sol videoclip i recorrent a amics
del grup com els músics Evripidis
Sabatis i José Ignacio Martorell, el
cineasta Marc Ferrer, la crítica Vi-
oleta Kovacsics i els editors del se-
gell de còmic Apa Apa, Toni Masca-
ró i Sergi Puyol. Però el protagonis-
me absolut és de Doble Pletina: les
seves cançons, coreografies i peripè-
cies per aconseguir que Laura Anto-
lín (baixista i cantant) deixi de sen-
tir-se trista són el cor d’un film que
funciona com a extensió audiovisu-
al de l’univers agredolç, irònic i llu-
minós d’un dels millors grups de pop
catalans de l’última dècada i confir-
ma el carisma irresistible d’Antolín
davant les càmeres. “Ella diu que no,
però és molt bona actriu”, assegura
Sunday. Tant de bo que no es passi
ara dues dècades sense fer cinema
com Rosenvinge.e

El grup Doble Pletina en una escena del film Stop. FESTIVAL D’A
50
LA PENYA CAU A LA PRÒRROGA (102-93)
El Club Joventut Badalona no va poder sumar el tercer triomf
consecutiu a la Lliga Endesa al caure a la pista de l’Unicaja de
Màlaga (102-93). Amb un final de l’últim quart molt disputat
(84-84), el duel va acabar en una pròrroga letal per a la Penya.
Esports
Ronald Koeman i part del seu
equip tècnic en un dels partits
d’aquest curs jugat a domicili.
JUAN MANUEL SERRANO ARCE / GETTY
ALBERT NADAL
BARCELONA
“Estic convençut que si guanyem els
cinc partits que ens queden serem cam-
pions”. La frase és de Ronald Koeman
abans de visitar el València (21 h, Mo-
vistar LaLiga) en un duel en què el Bar-
ça no pot fallar si no es vol desenganxar
de la frenètica pugna per la Lliga en què
estan immersos quatre equips. La con-
vicció de l’holandès és la mateixa a la
qual s’aferren al vestidor: els jugadors
tenen ganes de demostrar que després
de la dramàtica i inesperada derrota
contra el Granada segueixen sent uns
ferms candidats al títol. L’Atlètic i el
Reial Madrid van guanyar ahir.
L’oportunitat malbaratada contra el
conjunt andalús fa que Koeman s’hagi
de jugar bona part de les aspiracions del
seu equip per guanyar el títol a Mesta-
lla. La sortida, a priori, més complica-
da que els queda als blaugranes abans de
finalitzar la temporada serà en un es-
tadi que coneix bé el tècnic holandès. La
seva primera experiència a una banque-
ta de la lliga espanyola com a tècnic –a
finals dels anys noranta va ser assistent
de Louis van Gaal al Barça– va ser, pre-
cisament, al València. Koeman va gua-
nyar la Copa l’any 2008 amb el conjunt
valencià, però la seva etapa a Mestalla
no va durar ni un any en un curs convuls
en què va apartar i es va enfrontar amb
tres pesos pesants del vestidor xe poc
després d’arribar a l’equip.
Un lloc de mal
record per
jugar-se la Lliga
Sense marge d’error, Koeman torna a Mestalla, que
va ser casa seva durant un convuls curs 2007-08
El tècnic –que tenia com a ajudants
José Mari Bakero i Tonny Bruins Slot–
va ser destituït a l’abril cinc dies després
de guanyar la final de Copa contra el Ge-
tafe (3-1). Va ser un triomf amarg: la ma-
la maror a l’equip i els pobres resultats
a la Lliga van forçar l’adeu prematur de
Koeman. Després del triomf a la final de
la Copa, el València va rebre una dura
golejada a San Mamés (5-1) que va ser el
cop de gràcia a l’holandès. Koeman va
ser acomiadat de l’entitat valenciana
deixant l’equip campió de Copa, però
eliminat de la Champions i, després de
la derrota contra l’Athletic Club, en
quinzena posició a la taula, a només dos
punts del descens.
“La meva etapa a València va ser cur-
teta. Vam guanyar la Copa [que el club
xe no guanyava des del 1999], però no
seria el millor record de la meva carre-
ra”, va explicar Koeman abans del Bar-
ça-València de la primera volta, quan es
complien tretze anys del polèmic mes
de desembre del 2007 en què va pren-
dre una decisió a Mestalla que conver-
tiria la seva estada a la capital valenci-
ana en un polvorí. El 18 de desembre,
un mes després d’aterrar per substitu-
ir Quique Sánchez Flores, va decidir
apartar de la disciplina de l’equip du-
es vaques sagrades del vestidor per “de-
cisió tècnica”: el porter Santi Cañizares
i el capità David Albelda. Miguel Ángel
Angulo seria el següent.
La situació acabaria sent insosteni-
ble en un vestidor dividit, amb diverses
batalles internes i una pugna judicial
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
Dani Alves
Jugador del São Paulo
“Li he dit a Messi
moltes vegades que ha
nascut per ser jugador
del Barça, i el Barça va
néixer per ser el seu
club. Quan te’n vas del
Barça ho acabes
lamentant”
entre Albelda i la direcció del València
–que llavors estava dirigit per Juan So-
ler– per les demandes del futbolista per
rescindir el seu contracte. Koeman
també entraria en disputa amb Joaquín
Sánchez perquè l’actual futbolista del
Betis es va posicionar al costat dels ju-
gadors apartats, que no jugaven però
que continuaven, en certa manera, en-
trenant-se amb l’equip. Un còctel ex-
plosiu que va acabar amb la destitució
de Koeman el 21 d’abril i amb Voro, que
llavors era el delegat, fent-se càrrec de
forma interina d’un equip en què Ca-
ñizares, Albelda i Angulo tornarien a
jugar i que acabaria salvant la categoria.
Sense asseure’s a la banqueta
La situació del València no és gaire mi-
llor avui dia, amb l’equip en catorzena
posició, a sis punts del descens. Però el
conjunt que entrena Javi Gracia ja sap
el que és puntuar contra el Barça aquest
curs: a la primera volta van empatar (2-
2) al Camp Nou. I, a Mestalla, van pro-
tagonitzar una sonada golejada contra
el Reial Madrid (4-1) al novembre amb
tres gols de penal de Carlos Soler.
Koeman, que serà a la banqueta per-
què està sancionat després de ser ex-
pulsat contra el Granada, ha demanat
al seu equip “millorar en defensa, tan-
car millor els espais i estar més concen-
trats”. Seva és la responsabilitat de fer
una lectura tàctica encertada del partit,
mentre que els jugadors no poden co-
metre més errades per falta d’atenció.
La Lliga està en joc.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 51
esports

ESTADI:
Mestalla
València CF (València) FC Barcelona
ENTRENADOR: Javi Gracia ÀRBITRE: ENTRENADOR: Ronald Koeman
José María Sánchez Martínez
(Comitè Murcià)
JUGADORS JUGADORS
HORARI:
Porter: Jasper Cillessen. 21 h Porter: Marc-André ter Stegen.
Correia, Gabriel Paulista, Guillamón, Lato, Gayà; (Movistar LaLiga) Mingueza, Piqué, Lenglet;
Daniel Wass, Racic, Carlos Soler; Dest, De Jong, Busquets, Pedri, Jordi Alba;
JORNADA:
Maxi Gómez i Guedes. 34 Griezmann i Leo Messi.

Madrid i Atlètic pateixen per sumar els tres punts

Els blancs no marquen amb l’Osasuna fins al 75 i l’Elx falla un penal contra els matalassers al descompte

MARTÍ MOLINA Resultats

BARCELONA
Lliga Santander - 34a jornada
Celta - Llevant 2-0
El Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid se- Eibar - Alabès 3-0
gueixen sent els rivals a batre del Bar- Elx - At. Madrid 0-1
ça en aquesta Lliga, després de les victò- Osca - Reial Societat 1-0
ries en els partits respectius d’ahir. Ara Reial Madrid - Osasuna 2-0
bé, els dos equips van haver de patir de Valladolid - Betis 14 h
valent per sumar els tres punts i pres- Vila-real - Getafe 16.15 h
Granada - Cadis 18.30 h
sionar el conjunt blaugrana. Els blancs,
València - Barça 21 h
que rebien l’Osasuna, no van poder in- Sevilla - Athletic Club Demà, 21 h
augurar el marcador fins a l’últim quart
d’hora (2-0), mentre que els matalas- Classificació
sers es van imposar a Elx en un final
polèmic en què els locals van fallar un EQUIP PT

penal al temps de descompte (0-1). 1 At. Madrid 76

La Lliga s’està acabant i els aspirants 2 R. Madrid 74

3 Barça (-1) 71
arriben justos de gasolina. Sobretot el
4 Sevilla (-1) 70
Madrid, que compagina el torneig de la
5 R. Societat 53
regularitat amb la Champions, on dime-
6 Betis (-1) 50
cres es juga el pas a la final contra el Militão, de cap, va fer el primer gol del Madrid contra l’Osasuna. GONZALO ARROYO / GETTY 7 Vila-real (-1) 49
Chelsea. Els blancs, amb el cap a Euro- 8 Granada (-1) 45
pa, van fer un partit de més a menys amb avantatge, la sort va somriure a ment en el llançament i no el va fer re- 9 Celta 44
contra un rival ben endreçat i que va te- l’equip de Zidane perquè un mal control petir. Una opinió que no comparteixen 10 Athletic Club (-1) 42
nir algunes ocasions clares per obrir el de Casemiro a l’àrea es va convertir en a Elx, on defensen que, avançant-se, va 11 Osasuna 40
marcador. Més enllà d’un gol ben una rematada que sorprenia el porter i cobrir més porteria del compte i va obli- 12 Llevant 38
anul·lat per fora de joc, els navarresos va acabar al fons de la xarxa. gar el llançador a ajustar el xut. 13 Cadis (-1) 37
van desaprofitar a la segona part un Encara va patir més l’Atlètic de Ma- Durant la primera mitja hora l’Atlè- 14 València (-1) 36
contraatac –quatre contra dos– que drid, perquè l’Elx va disposar d’un penal tic va dominar i va marcar dos gols: un 15 Getafe (-1) 34
hauria pogut canviar el signe del partit. per empatar al minut 91 però Fidel va d’anul·lat a Suárez per fora de joc i un 16 Alabès 31

Però el Madrid seguia viu i en un cór- rematar al pal. En l’acció, el porter de legal de Marcos Llorente. Però des- 17 Osca 30
18 Valladolid (-1) 30
ner Militão va trobar porteria i va apla- Oblak s’havia avançat però, com que no prés va recular i va acabar demanant
19 Elx 30
nar el camí d’un equip que fins llavors va tocar la pilota, l’àrbitre va interpre- l’hora contra un rival que s’està jugant
20 Eibar 26
va témer seriosament pel marcador. Ja tar que no havia intervingut decisiva- la permanència a Primera.e
52
esports
SEGONA DIVISIÓ
Una dolça harmonia
congela el temps
del Girona
El conjunt gironí és el cinquè classificat gràcies
a un gol de Franquesa contra el Tenerife
Girona
Tenerife
Girona: Juan Carlos, Yan Couto, Arnau, Bueno, Juanpe, Fran-
quesa (Valery, 91’), Cristóforo (Terrats, 83’), Monchu (Ibrahi-
ma Kebe, 83’), Gumbau, Bárcenas (Samu Saiz, 69’) i Stuani
(Bustos, 70’). Entrenador: Francisco Rodríguez.
Tenerife: Dani, Kakabadze (Moore, 65’), Carlos Ruiz (Alber-
to, 14’), Sipcic, Pomares, Sergio (Jorge, 84’), Aitor Sanz, Shas-
houa (Manu Apeh, 65’), Valera (Nono, 65’), Fran Sol i Vada.
Entrenador: Iván Madroño.
Gols: 1-0 Franquesa (33’).
Àrbitre: Ávalos Barrera (Comitè Català).
Targetes grogues: Aitor Sanz (63’), Stuani (67’), Manu Apeh
(85’) i Yan Couto (87’).
Targetes vermelles: cap.
Estadi: Montilivi, sense espectadors.
Crònica
JORDI BOFILL
GIRONA
El Girona és el cinquè classificat provi-
sional de la Segona Divisió. Repetim: el
Girona és el cinquè classificat provisi-
onal de la Segona Divisió. No és cap
somni, però ho sembla. El triomf agònic
contra el Tenerife (1-0), el tercer seguit
i el quart consecutiu com a local, és or
pur i allarga la dolça harmonia que viu
l’entitat. Si rellisquen Sporting o Rayo
acabarà la jornada als llocs de play-off
per primer cop aquesta temporada.
I això que es va veure obligat a agafar
el pic i la pala i baixar a la mina, i es de-
via sentir incòmode com s’hi deuen sen-
El dia que el Barça va escollir els coreans en lloc de Puado
GERMÁN ARANDA MILLÁN
BARCELONA
Javi Puado va fer un hat-trick en 14 mi-
nuts i va acabar de dir “Hola, molt bo-
na tarda” al futbol mundial la setmana
passada davant el Las Palmas, amb 22
anys i quan ja suma deu gols aquesta
temporada. Aquest diumenge, contra el
Màlaga (16 h, Movistar LaLiga), aquest
extrem que el tècnic Vicente Moreno
definia com “el xicot ideal” tornarà a te-
nir l’ocasió d’ajudar en el ferm camí cap
a l’ascens. El noi del Poble-sec sempre
ha destacat per la seva velocitat i faci-
litat golejadora, unes armes que un dia
el Barça va menystenir i va optar per uns
joves coreans que no estan triomfant i
que li van costar molt cars.
Corria el 2011 quan el Barça va apos-
tar amb força pel talent estranger per re-
forçar La Masia. Entre els jugadors es-
collits van arribar els coreans Lee Se-
ung-woo, amb cartell de futura estrella,
i Jang Gyeol-hee, un extrem ràpid que
els formadors blaugranes van preferir al
jove Puado. El 2013, davant l’excés de ju-
gadors ofensius i la falta d’oportunitats,
tir els miners, a tants metres sota terra.
1 Tot i que el Tenerife feia tota la pinta que
no s’hi jugava res, d’aquí a final de tem-
0
porada, perquè és lluny de qualsevol
propòsit. Tot i que les aparences enga-
nyen, perquè, un cop aconseguit el més
complicat, que no és sinó tenir una mí-
nima opció de jugar les eliminatòries
d’ascens, ara es pot cometre l’error
d’interpretar que l’equip no fallarà.
La pressió, un aliat
També hi va jugar la pressió, que no
és la mateixa que abans, quan els gi-
ronins s’exigien peti qui peti ser un
dels peixos grossos de la categoria.
Un cop assumit que això no seria així,
es van trobar amb un regal a la porta
de Montilivi: la possibilitat de dor-
mir, per mèrits propis, entre els esco-
llits. Ho van aconseguir allargant una
dinàmica immensa, de 19 dels últims
24 punts, amb una única derrota a
causa d’un atracament a Vallecas. Sa-
ber canalitzar l’odi d’aquell dia és un
encert més d’un Girona que navega
cap a l’infinit.
Un parell d’arribades de Valera i Ka-
kabadze van començar inquietant. Pe-
rò als catalans, esperonats pel creixe-
ment de la parella Cristóforo-Monchu
al mig del camp, se’ls ha de fer molt
més si s’aspira a derrotar-los ara ma-
teix. De fet, un cop desencallats i des-
prés d’avisar amb un cop de cap d’Ar-
nau que va impactar en Bárcenas,
Franquesa va engaltar una rematada
Javi Puado celebrant un gol contra el
Logronyès en el partit disputat a
l’RCDE Stadium. ERIC ALONSO / GETTY
Els jugadors del Girona celebrant el gol de Franquesa contra el Tenerife en el
partit disputat ahir a Montilivi. LALIGA
a l’escaire. L’equip es va treure un pes
de sobre i hauria pogut augmentar la
diferència si Stuani, a qui no se li pot
retreure res, no l’hagués espifiat en un
un contra un davant de Dani.
Patint fins al final
Sipcic, només sortir dels vestidors, va
perdonar d’una manera que cal agrair
a algun sant. Sol a l’àrea petita, va en-
Puado va ser cedit al Cornellà. Quan va
tornar, el Barça no el va retenir i va
marxar al planter rival, el de l’Espanyol.
Quan va arribar al juvenil blanc-i-
blau, Puado tenia 16 anys i el Barça ja ha-
via rebut la sanció de la FIFA que li va
impedir fitxar durant dos anys. Un càs-
tig pitjor, a llarg termini, ha sigut que cap
dels coreans, ni dels set joves restants,
hagi triomfat al Barça. Jang, principal
competidor de Puado, juga a la tercera
categoria del seu país, mentre que Lee ha
jugat 3 de 13 partits amb el Portimonen-
se, dotzè classificat de la lliga portugue-
sa, després d’una bona primera volta al
K. Sint-Truidense belga. Els gols de Pu-
ado, mentrestant, potser fan mal a algú
dels que va prendre aquella decisió.
Futbolista per herència
Però posats a buscar l’origen futbolístic,
cal fixar-se en el seu pare, que va arribar
a debutar a Primera amb l’Osasuna
l’any 1991. Casualitats de la vida, Pua-
do fill va debutar l’any 2016 amb la se-
lecció sub-18 a Las Palmas de Gran
Canaria, just al mateix lloc on el seu
pare va debutar també amb el combi-
nat internacional de la mateixa cate-
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
viar la pilota per damunt del travesser.
També van fallar Shashoua i Fran Sol
en el procés de transformació canari,
superior en alguns trams al Girona. Pa-
tir forma part de la diversió, deuen
pensar els optimistes. Doncs que pa-
teixin ells, diuen els pessimistes. A
l’hora de la veritat va patir tothom, pe-
rò afortunadament els punts es van
quedar a l’estadi.e
goria. Però ara Puado ja és un dels re-
ferents d’una sub-21 on hi ha jugadors
de Primera com Cucurella i Riqui Puig.
La carrera del pare no va ser prou
prolífica per impedir que Puado es cri-
és en una humil família de comerciants
que va passar per dificultats econòmi-
ques. Si la seva bona temporada cedit al
Saragossa –“Va ser un encert cedir-lo”,
va dir Moreno– va fer presagiar que tin-
dria el seu lloc a l’elit, el seu rendiment
en l’any en què l’Espanyol ha de tornar
a Primera no deixa dubtes que hi serà.
El seu entrenador no amagava la de-
bilitat per ell a la compareixença prèvia
al partit amb el Màlaga, sense possibi-
litat d’ascens matemàtic encara per
l’empat de l’Almeria. “Van molt de bra-
cet el seu nivell futbolístic i el seu ni-
vell personal. És un mirall en què es po-
den mirar els jugadors de la casa per se-
guir els seus passos. És un 10 com a per-
sona, un paio intel·ligent, preparat, que
estudia (administració i direcció d’em-
preses)... el xicot ideal per a la filla de
qualsevol; en el meu cas no coincidei-
xen les edats, però si no m’ho pensaria”,
deia de broma Moreno, conscient de
l’idil·li del jugador amb l’afició.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
“Jugar contra el PSG ha estat una gran
prova i hem vist com hem millorat”
LAIA BONALS
BARCELONA
Ha arribat l’hora de la veritat. Des de la der-
rota contra l’Olympique de Lió en la final
de Budapest del 2019, el Barça ha fet pas-
sos de gegant per guanyar-se un espai en-
tre els millors equips d’Europa. Aitana
Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) ha vis-
cut de primera mà aquesta transformació
i és conscient de la transcendència del mo-
ment. L’estadi Johan Cruyff viurà avui (12
h, Esport3 i Barça TV) la tornada de les se-
mifinals entre les blaugranes i el PSG des-
prés de l’empat (1-1) de l’anada. Abans
d’aquest matx decisiu, la migcampista
blaugrana atén l’ARA.
Porteu una càrrega de partits altíssima.
¿Noteu que aneu més cansades del que és
habitual?
Moltíssim. Però per això tenim les rota-
cions i som una plantilla llarga.
Com està mentalment l’equip? ¿Us afec-
ta aquest cansament?
L’equip està fort. Vam sortir amb bones
sensacions de l’anada perquè, tot i no gua-
nyar, crec que l’empat a un és un bon resul-
tat. Al final, hem marcat un gol fora de ca-
sa i pot ser decisiu. I ja no només pel resul-
tat, sinó perquè tenim la sensació que po-
dríem haver fet més i això també et reforça.
Això us crea frustració?
El que ha passat ja ha passat. No val la pe-
na donar-hi més voltes ni gastar temps
i energia en pensar coses que ja no po-
dem canviar. El resultat d’1-1 és el que
vam aconseguir allà i ara hem d’aprofitar
el partit de tornada per certificar que
passem a la final.
Veient la bona imatge que vau donar a Pa-
rís, us veieu com a favorites?
No! Crec que qualsevol dels dos equips
pot passar a la final. L’eliminatòria està
molt oberta i, esclar, no hi ha un resultat
a l’anada gaire ampli. Tot està igualat.
¿El terreny de joc de la de l’anada us va
perjudicar?
La gespa no estava en les millors condi-
cions. Estava bastant seca i això, per al
nostre futbol, és pitjor. Però crec que no
ens va condicionar tant, perquè al final
t’adaptes al que hi ha.
Què cal millorar o canviar de cara al par-
tit de tornada?
Sobretot crec que hem de tenir molt en
compte les accions d’estratègia. Els úl-
tims tres gols que ens han marcat a la
Champions els equips forts han sigut ai-
xí. És un punt dèbil que tenim i cal que mi-
llorem en aquest aspecte. Hem d’estar
molt més atentes a aquestes coses. A més,
hem d’intentar contrarestar els seus con-
traatacs, que és un recurs que utilitzen so-
vint. Tot i que crec que ho vam fer prou bé
en el partit a París, això cal que ho tin-
CHAMPIONS FEMENINA
Aitana Bonmatí
JUGADORA DEL BARÇA
A noranta minuts de la segona final de la Champions
“Aquest partit està preparat des de fa
dos anys i mig, des de la final de Buda-
pest”. La derrota a la final de la Champi-
ons contra l’Olympique de Lió la tempo-
rada 2018/2019 va marcar un abans i un
després en la plantilla blaugrana. Aquell
moment l’equip va fer un canvi de xip i es
va conjurar per tornar a arribar a una fi-
nal europea i, aquest cop, guanyar-la.
Les hores d’entrenament van augmen-
tar i la dedicació i preparació tàctica es
van tornar exhaustives. El salt qualitatiu
EUROPA PRESS
de l’equip de Lluís Cortés és innegable, i
en el partit de tornada de les semifinals
de la Champions contra el PSG d’avui (12
h, Esport3 i BarçaTV) és hora de demos-
trar-ho. Amb l’empat a l’anada (1-1), el
conjunt català parteix amb avantatge de
cara al partit al Johan Cruyff. El Barça es
retrobarà amb el seu públic per primer
cop en una cita europea aquest curs.
“Comptar amb l’afició ens dona un plus
d’energia i de motivació”, ha afirmat Pa-
tri Guijarro abans d’aquest duel decisiu.
53
esports
guem present. També hem d’intentar ser
més efectives de cara a porteria.
Tot i que marqueu molts gols a la Lliga,
hi ha ocasions en què no teniu l’efectivi-
tat golejadora que voldríeu.
Això és evident, però també és cert que va
a èpoques. Hi ha moments que t’entren
totes les ocasions i d’altres que en falles
moltes. Als entrenaments xutem a por-
teria cada dos per tres i és una cosa que
treballem sempre, ja que el futbol no seria
el mateix sense una porteria [riu]. Com
deia, crec que va a èpoques. També depèn
de la confiança que té cada jugadora de ca-
ra a porteria, però sí que és una cosa que
hauríem de millorar.
Quina serà la clau del partit contra el
PSG?
Bàsicament cal que fem el nostre partit i
que siguem nosaltres mateixes. És el que
ens diu sempre el Lluís [Cortés]. Cal que
tinguem en compte els seus punts forts,
que sobretot són les transicions i les juga-
des d’estratègia, que nosaltres hem treba-
llat. Cal que guanyem les disputes i, si te-
nim la pilota i sabem trobar espais i domi-
nar el ritme del joc, podem guanyar-les.
El vostre últim rival europeu va ser el
Manchester City, que practica un futbol
més semblant al vostre.
És cert que el Manchester City i el PSG
són rivals completament diferents. El
City vol tenir molt més la pilota i això no
ens anava gens bé. Nosaltres sempre vo-
lem que la pilota sigui nostra. El PSG, en
canvi, és un conjunt que et cedeix la pilo-
ta i et diu: “Té, per a tu, però potser quan
la perdis munto una contra i et faig un
gol”. El PSG és molt més físic, agressiu i
potent. Has de posar tots els sentits en
el partit i estar 100% concentrada per
guanyar totes les accions i els duels.
¿Vau notar molt la diferència pel que fa al
físic?
Crec que va ser una bona prova per a
nosaltres i ens vam demostrar que hem
millorat molt en l’aspecte físic. Fa anys
sí que era l’aspecte que més ens fallava
i ens perjudicava. Òbviament, elles po-
den ser un equip més físic que nosaltres,
que ho són, però crec el partit de l’anada
va estar bastant igualat.
Heu tingut partit de Lliga entre setma-
na, però ¿se us ha fet llarga l’espera per
jugar la tornada de les semifinals?
Tenim moltíssimes ganes de jugar i que
arribi ja l’hora del partit. S’han fet llargs,
aquests dies. Tenim moltíssimes ganes
d’estar sobre la gespa.
Ara torneu a jugar al Johan a la Champi-
ons i, a més, amb públic [les entrades es
van exhaurir en menys de mitja hora]. És
un plus important per a l’eliminatòria.
Sempre ajuda. Tenir la teva gent i els se-
guidors i seguidores culers donant suport
a l’estadi ens ajuda molt.e
54 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
esports

FÓRMULA 1 MOTOCICLISME

Fort ensurt per a

Marc Márquez a Jerez
El campió de Cervera cau en un revolt on els pilots arriben a 200 km/h

LAIA BONALS
BARCELONA

La temporada de Fabio Quartararo és

Gest de celebració de Valtteri Bottas
en la jornada d’ahir. EUROPA PRESS
Valtteri Bottas,
convidat
inesperat a
Portugal
L.B.
BARCELONA
Contra tot pronòstic, Valtteri Bottas
sortirà des de la primera posició en la
cursa del Gran Premi de Portugal (16 h,
DAZN). Sense fer gaire soroll i contro-
lant els temps, el finlandès va deixar
amb un pam de nas a tothom que espe-
rava que Lewis Hamilton sumés la se-
va pole position número cent. El brità-
nic haurà de sortir des de la segona po-
sició, just per davant del seu rival per al
Mundial, Max Verstappen (Red Bull).
En la primera tanda de classificació,
Ricciardo donava la sorpresa. L’austra-
lià de McLaren quedava fora de la se-
güent ronda amb un temps molt per so-
ta del rendiment esperat del seu mono-
plaça. Tenint en compte que el seu com-
pany d’equip, Lando Norris, va
aconseguir el segon millor temps a la
Q1, resulta més que sorprenent el paper
de l’australià en aquest Gran Premi.
Fernando Alonso va ser el protago-
nista en la segona sessió. El pilot d’Alpi-
ne no va aconseguir un bon temps que li
permetés lluitar pels deu primers llocs
de la graella de sortida i es va haver de
conformar amb sortir des de la tretzena
posició. Amb Alonso fora de joc, i tot els
ulls posats sobre Lewis Hamilton, es
donava el tret de sortida als últims deu
minuts de la classificació.
“Veus com ho podíem fer?”
Subtil i calmat. Amb tranquil·litat i pas-
sant desapercebut, Bottas aconseguia el
millor temps quan ningú estava pen-
dent del que feia el company de l’hepta-
campió. Sempre en un segon pla, a l’om-
bra del gran Lewis Hamilton, Bottas va
donar un cop a la taula per demostrar
que ell també té alguna cosa a dir en
aquest Mundial. “¿Veus com ho podíem
fer?”, deia el finlandès per la ràdio un
cop acabada la sessió. La feina, però,
encara no està acabada. Bottas haurà de
demostrar en les 66 voltes que té el GP
de Portugal que pot aguantar els atacs
de Hamilton i Verstappen, que no dub-
taran en lluitar per pispar-li el lloc al
primer graó del podi.e
inapel·lable. El pilot francès, que aquest
any s’entrena amb l’equip oficial de Ya-
maha, ha posat la directa al Mundial.
Amb un Marc Márquez encara en pro-
cés de readaptació a la seva Honda,
Quartararo va clavar un cop a la taula i
va presentar candidatura per guanyar el
seu primer campionat. Signant la seva
segona pole consecutiva, el pilot de Ya-
maha marcava el millor temps a l’inici
de la sessió i cap altre rival podia pis-
par-l’hi. Com comença a ser habitual,
Quartararo sortirà des del primer lloc
de la graella al Gran Premi del circuit de
Jerez (14 h, DAZN).
Però el francès no va ser el gran pro-
tagonista de la jornada. Marc Márquez
deixava amb l’ai al cor tot el pàdoc
quan, en els entrenaments de prime-
ra hora del dia, va patir una brutal cai-
guda al revolt set del traçat, on s’arriba
a 200 km/hora. Al circuit de Jerez va
ser on, fa poc més de nou mesos, co-
mençava el malson per al tro de Cerve-
ra. Ahir, al mateix traçat, Márquez tor-
nava a tenir un bon ensurt després de
perdre el control de la moto a gran ve-
locitat i de topar violentament contra
les proteccions.
L’Honda va quedar del tot destrossa-
da i Márquez, de genolls a terra, inten-
tava recuperar l’alè per tornar a posar-
se dret. Amb l’ajuda de les assistències
va abandonar atordit el circuit i es va di-
rigir als serveis mèdics per fer-se les
proves corresponents. Després de veu-
re amb un TAC que la contusió cervical
no havia causat cap lesió i que el pilot es-
tava en bon estat, els metges li van do-
nar el vistiplau perquè sortís a la sessió
de classificació. Sense aconseguir domi-
nar la moto per complet i amb un esgo-
tament físic molt alt, el de Cervera no va
FUTBOL SALA - CHAMPIONS LEAGUE
Ferrao trenca el malefici i porta el Barça a la final (3-2)
M.M.
BARCELONA
Mai a la història el Barça havia pogut
derrotar el Kairat. Mai, fins ahir.
L’equip d’Andreu Plaza va trencar el
malefici contra el conjunt del Kazakhs-
tan (3-2) i va classificar-se per a la final
de la UEFA Futsal Champions League.
Ferrao, amb un hat trick, va ser el pro-
tagonista d’un partit en què els blaugra-
nes van ser superiors tot i que van haver
de patir per defensar el resultat. Demà
jugaran la final contra l’Sporting Club
de Portugal (20 h).
Tres vegades s’havien enfrontat Bar-
ça i Kairat, totes tres en la fase final de
la Champions, dos cops a semifinals i un
al partit per al títol, i sempre n’havia
Marc Márquez durant els entrenaments oficials d’ahir al circuit de Jerez, on va
caure i va protagonitzar un gran ensurt. JULIO MUÑOZ / EFE
poder passar a la Q2 (tercer cop en to-
ta la carrera que no ho aconsegueix) i
sortirà des de la catorzena posició a la
cursa d’aquest migdia.
Quartararo, abonat a la ‘pole’
Tot i les caigudes reiterades, la sessió
de classificació es va poder desenvolu-
par amb normalitat. El domini de Fa-
bio Quartararo va ser incontestable i
la resta de pilots van intentar lluitar
per les dues places restants a la prime-
ra línia de sortida. El francès sortirà
escortat pel seu excompany d’equip
Franco Morbidelli (Petronas) i per
Jack Miller (Ducati).
A Moto3 va arribar la primera pole
de la temporada per a Tatsuki Suzuki
(Rivacold), que va signar el millor
Ferrao va anotar tres gols contra el
Kairat a les semifinals. FCB FUTBOL SALA
temps des de l’inici de la sessió. El pi-
lot japonès ocuparà el primer lloc a la
graella de sortida però estarà vigilat de
prop per Jeremy Alcoba (Redbull
KTM), que sembla abonat als primers
llocs a les classificacions. Andrea Mig-
no (Petronas) sortirà des del tercer
lloc. El líder del Mundial i revelació de
la temporada, Pedro Acosta, tot i acon-
seguir passar primer la Q1, sortirà des
de la tretzena posició.
La classificació de Moto2, l’última
que es va córrer de la jornada, es va sal-
dar amb la pole per a Remy Gardner. El
pilot de Redbull KTM sortirà per pri-
mer cop aquesta temporada des del
primer lloc a l’asfalt escortat per Fabio
Di Giannantonio (Gresini) i Mario
Bezzecchi (SKY).e
sortit victoriós l’equip kazakh. Però
aquest cop els blaugranes, que són els
vigents campions, partien amb l’etique-
ta de favorits i no van desaprofitar l’oca-
sió: sempre van anar per davant en el
marcador, tot i que no van aconseguir
sentenciar el duel –el rival va jugar els
deu últims minuts amb el porter-juga-
dor per buscar l’empat– i van acabar
tancats a l’àrea defensant.
Cinquena final per al Barça
Però ahir no es tractava de jugar bé sinó
de guanyar. És cert que patint, però el
cas és que els homes de Plaza van com-
plir amb l’objectiu. Serà la cinquena ve-
gada que el Barça juga la final de la
Champions de futbol sala, un títol que
va guanyar el 2012, el 2014 i el 2020, pe-
rò que se li va escapar el 2015.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
Els reis d’Holanda
es carreguen
la seva popularitat
Una enquesta d’aquesta setmana assenyala que el seu comportament
poc exemplar durant la pandèmia ha enfonsat la seva imatge
oques coses mostren un estat de bi-
P polaritat tan evident com la monar-
quia. D’una banda, viuen completa-
ment al marge dels bioritmes de la so-
cietat, ja que ni els afecten els proble-
mes del poble ni s’han de pronunciar mai sobre
ells. De l’altra, han de fer veure permanentment
que viuen la vida del carrer per, tot seguit, ac-
tuar en funció d’això i del que la societat opini
d’ells. És a dir, han d’estar molt pendents d’uns
problemes i situacions que no tenen res a veu-
re amb la seva vida de privilegis i prebendes, una
situació de curtcircuit neuronal que moltes ve-
gades els porta a fer el ridícul.
L’exemple més recent de tot això l’hem pogut
observar aquesta setmana en la família reial ho-
landesa, formada essencialment pel rei Guillem
Alexandre, la seva consort Màxima i les seves
tres filles, que per ordre d’arribada són Amàlia,
Alèxia i Ariadna. Coincidint amb l’aniversari del
monarca, dimarts la cadena pública de televisió,
la NOS, va decidir celebrar els 54 anys del rei
amb un sondeig que no el deixava gens ben pa-
rat. El regalet sorpresa deia que l’estima popu-
lar al rei Guillem d’Orange-Nassau se situa ac-
tualment en el 57%, és a dir, la part dels 1.000 ho-
landesos majors d’edat enquestats que aproven
el seu exercici dels encàrrecs institucionals. A la
consort, l’enquesta popular la deixava en un lloc
Gent
EFE
més bo, però no es pensin que aquesta és la lec-
tura final. Màxima ha obtingut al sondeig un
68% d’afecte del seu poble adoptiu, una xifra que
ja voldrien molts monarques però que, en el seu
cas, es pot considerar una dada negativa per-
què venia de molt amunt.
Un perfil a l’estil Lady Di
CABARET POP
JOAN CALLARISSA
Tant el sobirà com la seva dona empitjoren os-
tensiblement l’altíssima estima popular amb
què comptaven abans de la pandèmia. Sobre-
tot ella, que va arribar a palau com un huracà
i amb el seu incomparable somriure va seduir
en massa els holandesos, fins al punt que va
deixar enrere el seu home i va crear-se un per-
fil a l’estil Lady Di. Un tipus de consort molt be-
neficiós per a la monarquia quan qui l’osten-
ta és a dins, però molt perillós si un dia decideix
sortir-ne. Màxima fins i tot havia aconseguit
deixar enrere el cognom del seu pare, Zorregui-
eta, que va ser un general de la dictadura argen-
tina al qual el Parlament holandès va prohibir
acudir al seu casament per les seves escasses
contribucions a la democràcia del país. Màxi-
ma venia de cotes d’aprovació pública abans de
la pandèmia del 83%. Guillem, del 80%. Dues
dades magnífiques que, com veuen, després del
coronavirus s’han vist molt afectades. Per què?
Doncs pel que deia al principi: viure al marge
55
gent
Sense mascareta La
polèmica fotografia dels
reis saltant-se les mesures
de prevenció del covid-19
dels bioritmes del poble i no saber-ho/poder-
ho/voler-ho dissimular. El seu moment àlgid
va tenir lloc l’octubre del 2020, dies després
que el govern dictés un confinament dur a tot
el país i que el ministre de Sanitat, llavors el
dretà Hugo de Jonge, reclamés als més de 17
milions d’holandesos que viatgessin “com
menys millor”. Amb aquest pa-
norama, el matrimoni reial i les
seves tres filles van pujar a l’avió
privat-però-públic que tenen,
van abandonar el país i se’n van
anar ni més ni menys que a la se-
va mansió de Kranidi, a la penín-
sula grega del Peloponès.
Com es poden imaginar, l’es-
càndol va ser majúscul i fins i tot
membres del govern els van cri-
ticar. Ja es poden imaginar la ca-
ra de ximple que li va quedar al
ministre de Sanitat, que no sabia
EFE res del viatge de plaer reial i aca-
bava de demanar a la gent només
desplaçaments imprescindibles. Més cara de
ximple li va quedar després, per cert, al saber que
el seu cap, el president del govern, Mark Rutte,
n’havia estat informat i no n’hi havia dit res. Els
reis van ser criticats també per diputats social-
demòcrates i per liberals d’esquerres. “No han
donat un bon exemple a la ciutadania i [el que
han fet] és molt difícil d’explicar”, van dir des de
les files dels primers.
Vista la polseguera, el cap de la casa dels Oran-
ge-Nassau va arribar a Grècia, va fer un cafè a l’ae-
roport i va tornar ipso facto a Amsterdam, però ja
era massa tard. El xou els havia passat factura, tot
i emetre una disculpa oberta amb una nota públi-
ca que deia: “Cancel·lem les nostres vacances.
Hem vist la reacció de la gent plasmada en la
premsa, i és intensa i ens afecta”. Massa tard per
parar el cop, sobretot perquè plovia sobre mullat.
El xou arribava després que aquell mateix estiu
transcendís una foto d’ells dos també a Grècia en
què apareixien, sense mantenir distàncies de se-
guretat i sense mascareta, amb el propietari d’un
restaurant. Allò també els havia portat a dema-
nar perdó. Potser per això al final les peticions de
disculpes ja no funcionen. Perquè és massa ob-
vi que són purament instrumentals per seguir
fent el que volen al marge del poble.
Si a tot això s’hi suma un estat d’irritabilitat
popular per tantes restriccions i la impotència
que genera la patacada econòmica que ha patit
gairebé tothom, només faltava que l’estiu de la
pandèmia es compressin un iot de 2 milions
d’euros, o que l’any anterior acabessin una re-
forma de l’interior del Palau de Huis ten Bosch
on viuen, a la Haia, pagada amb 63 milions d’eu-
ros de fons públics. No sé com ho veuen vostès,
però jo trobo que el seu nivell d’acceptació
encara és molt alt, per tant d’abús ètic i estètic.
Dit tot això, hem de tenir en compte que tot
aquest conjunt de barrabassades reials almenys
allà se saben. Perquè aquí, per algun estrany mo-
tiu, no sabem res dels actuals, i de l’anterior la
poca cosa que hem sabut és desastrosa i poc
exemplaritzant per a qui li agafava el relleu. Tor-
nant als Països Baixos, coincidint amb el dia de
la publicació de la seva patacada a nivell d’esti-
ma popular –que s’entén que ells ja sabien abans
que es publiqués–, el rei i la seva filla hereva, de
17 anys, van anar a Eindhoven per passejar-se
amb un cotxe centenari holandès per davant
dels fotògrafs en un evident exercici de clown
per intentar eclipsar que estan en caiguda lliu-
re. Contràriament al que pretenien, les fotos de
l’acte simultaniejades amb les dades del sondeig
feien el conjunt especialment insultant per a un
poble ja adult. Mentre ells es passejaven en un
cotxe vintage, el sondeig també deia que el su-
port a la monarquia ha caigut en només un any
del 75% al 58%.e
56 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara

Estils
AURE FARRAN I LLORCA
BARCELONA

i alguna cosa hem après

S amb la pandèmia és que

l’activitat a l’aire lliure ens
proporciona tranquil·litat
i que el contacte amb la
natura resulta beneficiós en tots els
aspectes de la vida. Sabem de so-
bres que passar temps a la natura
ajuda a prevenir l’obesitat i reduir
l’estrès, i que incrementa la nostra
capacitat de concentració. A més,
segons un article de l’Observatori
Faros de Sant Joan de Déu, quan es-
tem a la natura milloren les funci-
ons cognitives, les habilitats soci-
als, la capacitat pulmonar, la gana
i el descans, i també augmenta el
respecte pel medi ambient. De fet,
cada vegada hi ha més estudis cien-
tífics que avalen aquestes afirmaci-
ons. Un passeig per la muntanya,
estirar-se sobre l’herba per obser-
var els arbres o entretenir-se gau-
dint de la bellesa de les flors produ-
eix una millora general de la salut
física, però també emocional, de les
persones. I això ho necessitem ara
més que mai. Si ho voleu compro-
var en primera persona, us propo-
sem fer una visita a 10 parcs i jar-
dins de Catalunya, en unes passeja-
des que us faran fer salut i us enri-
quiran l’ànima. Com bé va dir
Confuci: “Em preguntes per què
compro arròs i flors? Compro arròs
per viure i flors per tenir alguna co-
sa per la qual viure”. Doncs això.

Jardins de Cap Roig

Baix Empordà
Els Jardins de Cap Roig, situats en-
tre els municipis de Palafrugell i
Mont-ras, són un espai únic a la
Mediterrània per la seva singulari-
tat. Amb una extensió de 20 hectà-
rees, contenen prop de 800 espèci-
es botàniques. Els elements princi-
pals del recinte són el poblat, el
castell i les torres, que es troben en
un itinerari format per 22 punts.
L’espai també acull una col·lec-

10 jardins
ció d’escultures al mateix re-
corregut, amb obres d’artistes
reconeguts de l’àmbit nacional
i internacional.

Jardins de Joan Maragall

Barcelona
Un espai ple de serenitat que va ser
creat per a un rei a inicis del segle
XX. Els Jardins de Joan Maragall
són molt elegants, amb avingudes
arbrades, àmplies extensions de
gespa, parterres de broderie, fonts
ornamentals, moltes escultures a
l’aire lliure i un palauet que va ser,
i encara és, residència reial, el Pala-
uet Albéniz.
Jardins Artigas
La Pobla de Lillet
Durant la seva estada a la vall de Li-
llet, Antoni Gaudí es va allotjar a ca-
sa dels senyors Artigas, propietaris
d’una de les fàbriques més pròspe-
res de l’època. En agraïment a l’hos-
pitalitat rebuda, Gaudí els va rega-
lar el disseny d’un jardí en un ter-
per gaudir
de la primavera
Us proposem aprofitar el bon temps
per descobrir els parcs que sovint tenim a tocar de casa
reny que la família tenia just davant Arborètum de Catalunya
la casa i la fàbrica tèxtil. D’aquí van Cabrils En positiu
néixer els Jardins Artigas, on natu- Situat al Parc de la Serralada Lito-
ra i arquitectura es fusionen en per- ral, l’Arborètum de Cabrils és un
Els beneficis
fecta harmonia. L’itinerari mostra dels pocs oasis salvatges que hi ha a de la natura
detalls arquitectònics com el tren- nivell europeu per gaudir i estudi- sobre la salut
cadís o l’arc catenari, signes habitu- ar la natura en estat pur. Situat a la estan
als en l’obra de l’arquitecte. Fonts, masia de Can Barba, és un espai ac- àmpliament
bancs, baranes i ponts són algunes cessible i acollidor on es troben els
de les construccions que es visualit- principals ecosistemes naturals del demostrats
zen durant el recorregut. territori: muntanya baixa, mitja
muntanya, bosc de ribera i alta
muntanya. Hi són comunes espèci-
es d’alzines centenàries; set espèci-
es diferents de roures; arbres d’al-
ta muntanya com l’avet, el pi negre
i el faig, i arbres de ribera com l’om,
el salze, el bedoll, l’aloc, el tamariu
i l’ullastre. A la part central hi ha un
riu amb tres cascades que proporci-
onen un ambient de bosc de ribera.
Aquest riu alimenta dues basses que
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
EL TELEFÈRIC DE El telefèric de Montserrat va reprendre divendres el servei de
MONTSERRAT TORNA pujades i baixades a la muntanya, segons informa Efe. Per ara el
A FUNCIONAR servei es farà entre les 9.30 h i les 19 h de divendres a diumenges, tot i
que més endavant es preveu ampliar-ho a dies d’entre setmana.
57
estils
Segons la gestora del telefèric, amb l’obertura també s’oferiran a
escoles i casals la possibilitat de fer visites guiades al museu i a l’espai
audiovisual. L’obertura coincideix amb la concessió del certificat
Turisme Segur, que atorga l’Institut de Qualitat Turística Espanyola.

5 beneficis
d’observar
la natura

1. Incrementa la
concentració i la
memòria

2. Ajuda a prevenir
l’obesitat

3. Redueix l’estrès

4. Combat la
depressió i l’ansietat

5. Protegeix la salut
visual

contenen actualment cinc tipus di-
ferents d’amfibis, com la reineta i
les salamandres.
Camps Elisis
Lleida
Dissenyats per Ángel Carmona, van
ser creats entre el 1860 i el 1864 com
un eixamplament de la ciutat al mar-
ge esquerre del Segre. Aquests jar-
dins es vertebren al voltant de tres
passeigs, amb el dels plataners com
a eix visual central. És un espai únic
amb parterres decorats amb fonts i
escultures, on s’aixequen edificis in-
teressants com el Templet de la Mú-
sica i l’Aquàrium. Als diferents re-
correguts van sorgint escultures,
acompanyades pel so de l’aigua de
les fonts i pel bullici d’un parc que és
el pulmó verd de la ciutat.
Parc de les tulipes
Capolat
Al Berguedà hi ha nascut Tulipma-
nia Barcelona, una plantació de
15.000 tulipes de 24 tipus diferents
que ara estan en plena floració i ofe-
reixen tot un espectacle. És una pe-
culiar iniciativa de tres emprene-
dors holandesos i del Berguedà que
volen crear un gran parc de flors per
collir, fer-hi visites i organitzar-hi
esdeveniments. La plantació creix
envoltada de muntanyes, en una
imatge de contrast que resulta pre-
ciosa. Els visitants disposen d’una
zona on poden contemplar les flors
i una altra on poden collir tulipes
després de pagar una entrada.
Jardins Pinya de Rosa
Blanes
El Jardí Botànic Pinya de Rosa està si-
tuat entre els termes municipals de
Blanes i Lloret de Mar. Acull en total
més de 7.000 espècies i està especi-
alitzat en els cactus. D’entre totes les
col·leccions, les dels gèneres Agave,
Aloe, Lucca i Opuntias han estat con-
siderades com les millors d’Europa,
i en alguns casos de tot el món.
Parc de Can Solei i Ca l’Arnús
Badalona
El Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús
ocupa la part alta del barri de Ca-
sagemes i és un important pulmó
verd, molt a prop del centre de Ba-
dalona. És un indret únic a la ciu-
tat per les seves edificacions sin-
gulars, pel manteniment de l’es-
tructura agrícola tradicional, per
la bellesa dels seus jardins i per
l’esclat de riquesa vegetal i faunís-
tica que hi fa vida, especialment
ara a la primavera.
Ecoherbes Botànic
L’Ampolla
El Jardí Botànic Medicinal Ecoher-
bes Park és un gran espai natural al
costat del Mediterrani i del delta de
l’Ebre, un lloc privilegiat a la Reser-
va de la Biosfera de les Terres de
l’Ebre, on els visitants poden passe-
jar, retrobar-se amb la natura i des-
cobrir les més de 400 espècies de
plantes aromàtiques i medicinals
A la foto gran, que hi creixen. Un espai on trobem
el parc de les plantes provinents de diferents
tulipes al llocs del món que, situades en par-
Berguedà. ACN terres i seguint la sinuositat dels ca-
A dalt a la mins, conviuen amb pins, oliveres,
dreta, un racó garrofers, plantes arbustives i altres
dels Jardins de espècies autòctones.
Cap Roig. GETTY
A baix, un Jardins del Palau Falguera
detall dels Sant Feliu de Llobregat
cactus, arbres i Els Jardins del Palau Falguera da-
arbustos dels ten del segle XVII, quan Jaume Fal-
Jardins Pinya guera va construir un gran palau
de Rosa. ACN amb uns jardins que arribaven fins
al Llobregat. La finca la formen un
palau de 2.800 m i els jardins, amb
una extensió d’1,5 hectàrees, on els
plataners de grans dimensions te-
nen una predominança destacable,
però on també trobem altres espè-
cies vegetals com el margalló (endè-
mic de la regió mediterrània), acàci-
es roses, palmeres datileres, rosers,
teixos, lledoners i alzines. L’edifici
del Palau és, des del 2006, la seu de
l’Exposició Nacional de Roses.e
58
mèdia
TV3 resisteix com a líder però ja
nota l’alè de Telecinco al clatell
A Espanya, La 1 registra un 8,3% de ‘share’ i marca la seva pitjor dada històrica a l’Estat
ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
Rocío Carrasco no ha pogut derro-
tar TV3. El documental sobre la fi-
lla de Rocío Jurado ha catapultat
l’audiència de Telecinco (i a Espa-
nya obté una dada singularment
alta), però la pública catalana re-
té la primera posició durant 45
mesos consecutius.
CCMA
El reguitzell de lideratges mensu-
als de TV3 suma una nova perla,
però aquesta ha costat d’enfilar: el
canal ha aconseguit un 14,5%, du-
es dècimes menys que al març, i, a
més, té Telecinco a només sis dèci-
mes. Es tracta del marge més es-
tret des que la pública es va dispa-
rar l’octubre del 2017: només igua-
lat per la dada de l’agost del 2019
(quan TV3 acostuma a fer els re-
sultats més discrets).
Com ja va sent tradició, l’alegria
de TV3 no s’encomana a la resta de
canals. El 3/24 aconsegueix trencar
la tendència descendent, ni que si-
gui millorant una dècima, fins a
l’1,4%, però és la dècima que baixa
el Super 3/33: el 0,5% suposa un
nou mínim històric per al canal cul-
tural i infantil, a l’espera de la re-
fundació anunciada per la Corpora-
ció. L’Esport3 també segueix en zo-
na de congelació, amb una dècima
menys, fins al 0,5%. Les dades qua-
litatives, en tot cas, somriuen a
TV3. Amb un 8,5 de nota, posada
pels espectadors que participen en
el panel de l’empresa internacional
GfK, és la televisió més ben valora-
da per l’audiència. I els informatius
es mantenen així mateix al capda-
vant del rànquing, amb un 8,6 de
valoració sobre 10.
A part dels bons resultats ja tra-
dicionals del Polònia, el prime time
s’ha vist beneficiat pel Crims, que
va fer rècord de temporada amb
l’episodi sobre el cas del carrer Sant
Ruf (518.000 espectadors) o el 30
minuts dedicat als secrets andor-
rans de Jordi Pujol, que, amb
581.000 seguidors, s’ha convertit
en el capítol més vist des del no-
vembre del 2019. També queda per
sobre de la mitjana del canal l’estre-
na d’El judici, que va fer un 16,5%
amb el seu primer episodi i 413.000
espectadors de mitjana. Més ajus-
tada ha sigut l’estrena de Tabús,
que amb una quota del 14,9% no-
més millora en quatre dècimes la
dada global de TV3.
E VO LU C I Ó D E L ’ AU D I È N C I A T E L E V I S I VA A C ATA LU N YA
16,4
Quota de
pantalla (%)
15%
15,1
11,4
10%
9,9
9,3
8,4
7,9
6,6
6,1 5,4
5%
4,5
0,9
0%
des. gener febrer
2019 2020
Grup RTVE
La 1 segueix perdent oxigen a
Catalunya. A l’abril s’ha dei-
xat tres dècimes i el 6,5%
que registra està molt a
prop ja del 6,2% que va
marcar el seu mínim his-
tòric. La 2 baixa una dè-
cima, fins al 2,2%, i Clan
calca el 0,8% del març,
mentre defensa la segona
posició en el rànquing de
canals infantils, només per
darrere de l’1,1% de Boing, a
Mediaset. El 24h manté el 0,6%
de l’últim exercici mensual i Telede-
porte també repeteix el 0,4% que el
fa ser el penúltim canal de Catalu-
nya, només una dècima per sobre de
Real Madrid TV.
Canals privats espanyols
Telecinco va retallant distàncies i
aconsegueix un 13,9% de quota, que
és la més alta aconseguida en els úl-
tims temps. Antena 3 és la gran per-
judicada, ja que, després d’una ten-
dència a l’alça des del maig passat,
Mèdia
TELEVISIÓ
TV3 Antena 3 Telecinco La 1 La Sexta Cuatro
15,5
12,0
11,7
7,9
5,8
4,4
març abril maig juny juliol agost set. oct.
aquest abril s’ha deixat nou dèci-
mes, fins a un 10,7% que la torna
a registres de la tardor. També
La Sexta s’entrebanca, al ma-
teix grup, perquè cau del
6,8% al 6,2%, mentre que
Cuatro perd una dècima,
fins al 4,5%. Per grups, Me-
diaset revalida el lideratge:
26,2% de share contra el
22,8 que firma Atresmedia,
Amb un canal menys, això sí.
Resultats a Espanya
Telecinco enfila el seu 32è mes con-
secutiu de lideratge i ho fa amb un
Polònia va ser 16,2%, que és la seva millor dada d’un
líder mes d’abril en tretze anys. Però no és
d’audiència a pas Antena 3 qui paga els plats tren-
l’abril. CCMA cats de l’huracà Carrasco: amb un
13,8%, obté la seva millor dada men-
sual en un mes d’abril des del 2015.
La gran damnificada és La 1, que s’en-
sorra una mica més i obté un 8,3%,
la seva pitjor dada històrica a Espa-
nya. La Sexta la segueix de prop, amb
un 6,6%, i, ja a més distància, Cuatro
continua sense trobar el revulsiu que
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
8TV
14,5
13,9
10,7
7,7
6,5
6,2
5,0
4,5
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA
0,8
nov. des. gener febrer març abril
2021
la tregui de la sonsònia, amb un 5,1%
que la fa estar perillosament a prop
de les cadenes temàtiques. Per grups,
Mediaset repeteix el 28,9% del març,
mentre que Atresmedia baixa nou
dècimes, fins al 27,3% de share (amb
un canal menys que la seva rival). Ca-
talunya segueix sent la comunitat
que mira menys televisió (3 hores i
27 minuts), mentre que Castella-la
Manxa és la que en mira més (4 hores
i 6 minuts).
Altres canals en català
8TV viu els seus últims temps com a
cadena del Grupo Godó –si el CAC
n’autoritza la venda a l’empresari
Nicola Pedrazzoli– sense sortir de
les xifres glacials del zero coma. En
concret, un 0,8% amb el qual la quo-
ta del català, que resulta de sumar el
canal privat i els de la Corporació,
queda fixada en el 17,7%, dues dèci-
mes per sota que a l’abril. A les Bale-
ars, IB3 repeteix el 4,4% del mes an-
terior, mentre que la valenciana À
Punt millora una tímida dècima,
fins al 3,7%.e
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
‘LA UNIDAD’ Després de convertir-se en una de les tres
COMENÇA EL sèries més vistes del 2020 a Movistar+, La
RODATGE unidad ja enfila la segona temporada. La
sèrie creada per Dani de la Torre i Alberto
a nova versió del sistema
L operatiu iOS d’Apple per
als iPhones inclou una
funció nova que obliga les
aplicacions a demanar
permís a l’usuari per rastrejar la se-
va activitat amb el telèfon, sigui amb
la mateixa aplicació o bé amb d’al-
tres que tingui instal·lades. La nove-
tat, anomenada transparència en el
rastreig de les aplicacions (ATT, en
les sigles angleses), pretén protegir
la privadesa digital dels consumi-
dors, però ha desfermat una tempes-
ta en la indústria de la publicitat di-
gital per l’amenaça que representa
per al seu model de negoci.
Des de dilluns passat, els propi-
etaris d’un iPhone, un iPad o un des-
codificador AppleTV que tinguin la
versió 14.5 del sistema operatiu han
començat a veure quan instal·len
una aplicació nova –o actualitzen al-
guna de les que ja tenen– una fines-
tra que els demana si volen ser ras-
trejats per aquell títol en concret.
En cas d’acceptar, l’aplicació conti-
nuarà tenint com fins ara accés al
codi IDFA (identificador per als
anunciants) que identifica de mane-
ra anònima cada dispositiu Apple i
podrà seguir transferint dades so-
bre l’activitat de l’usuari a una o més
plataformes de publicitat digital
perquè ens serveixin anuncis perso-
nalitzats, sigui dins de la mateixa
aplicació o bé d’altres aplicacions o
pàgines web que enllacin amb el
mateix servidor de publicitat.
En canvi, si l’usuari respon que
no, iOS bloca a nivell de sistema
l’accés al codi IDFA, notifica la de-
cisió al desenvolupador de l’apli-
cació i l’aparell continuarà mos-
trant anuncis, però que no estaran
personalitzats perquè els servidors
de publicitat desconeixeran el per-
fil de qui els veurà.
Tècnicament, l’activació de
l’ATT per part d’Apple no represen-
ta cap novetat. Abans ja es podia
desactivar el rastreig en la configu-
ració de privadesa del telèfon, però
calia buscar l’opció i aplicar-la, cosa
que pocs usuaris feien per iniciativa
pròpia. A partir d’ara, però, a tot-
hom se li oferirà explícitament la
possibilitat de no ser rastrejat, i les
previsions més pessimistes –des del
punt de vista dels rastrejadors, es-
clar– indiquen que fins a vuit de ca-
da deu usuaris optaran per negar-
s’hi. Aquesta proporció representa
un autèntic torpede en la línia de
flotació del negoci de la publicitat
digital, que cada any mou gairebé
300.000 milions d’euros al món.
Una part substancial d’aquest vo-
lum –la majoria del qual correspon
a Google i a Facebook– és possible
gràcies als mecanismes de persona-
lització dels anuncis, que els fan
Marini ha començat el rodatge de la pròxima
entrega, que comptarà amb les
interpretacions de Nathalie Poza, Michel
Noher, Marian Álvarez i Luis Zahera. En els
DÍGITS I ANDRÒMINES
ALBERT CUESTA
TWITTER: @ALBERTCUESTA
Una funció nova del sistema iOS amenaça el negoci de la
publicitat digital, amb Facebook com a gran perjudicat
Critiquen Apple per
haver reforçat la
privadesa dels iPhones
més susceptibles de ser clicats –o Una persona
atesos d’altres maneres, com una vi- utilitzant
sita a una web o una trucada telefò- dos iPhones
nica després de ser vistos–. Si els alhora.
servidors de publicitat deixen de re- GETTY
bre informació sobre els interessos
o l’activitat digital prèvia de cada
usuari, li hauran de mostrar anun-
cis genèrics, menys efectius i, per
tant, més barats.
Apple, en el punt de mira
Apple va anunciar la nova funció
l’estiu passat al presentar iOS 14,
però n’havia ajornat la incorpora-
ció fins ara per donar temps a la in-
dústria a buscar mecanismes alter-
natius. Fins i tot permet que els
creadors de les aplicacions inclo-
guin dins de la fatídica finestra al-
tres missatges que expliquin a
l’usuari els suposats beneficis de
deixar-se rastrejar digitalment.
Però la posició de l’empresa és in-
flexible: les aplicacions que evitin
oferir l’opció rastreja’m / no em
rastregis, i les que l’ofereixin però
nous episodis, l’equip de la inspectora Carla
Torres es convertirà en un objectiu directe
d’un grup terrorista que els perseguirà sense
compassió.
no facin cas de la resposta, seran
retirades de l’App Store, el canal
majoritari de distribució d’aplica-
cions per als dispositius d’Apple.
És molt significatiu que Google ha-
gi trigat mesos a actualitzar alguns
dels seus títols més populars per a
l’iPhone, perquè fer-ho l’obligava a
complir els requisits de l’ATT.
Durant el període de gràcia, les
grans empreses de gestió publicità-
ria s’han proposat desacreditar el
fabricant de l’iPhone qüestionant
les seves intencions amb l’activació
de l’ATT. Entre elles destaca Face-
book, que va arribar a contractar
anuncis a tota pàgina als principals
diaris impresos dels EUA acusant
Apple de posar en perill milions de
petits negocis que depenien de la
publicitat digital personalitzada
per arribar als clients potencials.
Els anuncis, naturalment, no es-
mentaven la previsible pèrdua de
facturació de la mateixa Facebook,
que obté el 90% dels seus ingressos
de la publicitat.
59
mèdia
RECOMANAT PER:
La setmana passada diverses as-
sociacions europees del sector de la
publicitat digital, que tenen entre
els seus membres tant Facebook
com el gegant de l’edició Axel Sprin-
ger, van demandar Apple davant el
regulador alemany de la competèn-
cia acusant-la de pràctiques anti-
competitives perquè suposadament
l’ATT afavoreix les aplicacions de la
mateixa Apple. Aquesta, però, ho ha
negat. Era previsible, considerant
que porta uns anys postulant-se
com a campiona de la privadesa. En-
tre altres motius, perquè el seu ne-
goci no són la publicitat ni les apli-
cacions mòbils, sinó la venda de dis-
positius. Val a dir que una deman-
da anticompetitiva similar contra
Apple davant l’organisme homòleg
de França no va prosperar.
Aquests moviments dels damnifi-
cats directes per l’activació de l’ATT
coincideixen en el temps amb altres
litigis contra Apple que indiquen fins
a quin punt la indústria considera la
firma com l’adversari a batre. Dilluns
va començar en un tribunal dels EUA
la vista de la demanda d’Epic Games,
l’empresa del videojoc Fortnite, que
acusa Apple de pràctiques anticom-
petitives per exigir als desenvolupa-
dors una comissió del 30% –durant
el primer any– sobre tots els ingres-
sos que generen les aplicacions dis-
tribuïdes a l’App Store. En aquest
procés, Epic té el suport de Spotify,
que també és part interessada en la
investigació que la vicepresidenta de
la Comissió Europea, Margrethe
Vestager, va anunciar divendres en
un sentit similar, però centrada en la
suposada discriminació que l’App
Store aplica als serveis de streaming
de música que competeixen amb Ap-
ple Music.
Ara li tocaria a Google
Val a dir que les implicacions de l’ar-
ribada de la nova funció de privade-
sa d’Apple són especialment impor-
tants en els mercats amb gran pre-
sència d’iPhones, com els EUA, que
coincideixen amb els més rendibles
publicitàriament per a Facebook.
Però a la resta del món, on vuit de ca-
da deu smartphones fan servir el sis-
tema operatiu Android, el moviment
realment significatiu en favor de la
privadesa dels consumidors l’hauria
de fer Google. I, malauradament, ni
hi és ni se l’espera. De fet, la firma té
previst introduir en les pròximes
versions del navegador web Chrome
un sistema de rastreig entre webs
anomenat FloC (federated learning
of cohorts) alternatiu a les actuals
cookies, però desperta tan poca con-
fiança que els navegadors orientats
a la privadesa com Brave i
DuckDuckGo ja han anunciat que
tenen intenció de blocar FloC.e
60
mèdia
EL RADAR L’ARA RECOMANA
TV3 22.40
El judici
El quart episodi de la sèrie El judici posa el focus en el paper
que les forces i cossos de seguretat van tenir realment la tar-
dor del 2017. ¿Va ser premeditadament violenta l’actuació de
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil? ¿Qui va ordenar les càrre-
gues de l’1 d’Octubre? ¿De què va servir l’operació Copèrnic?
Aquestes i altres preguntes es plantegen a la sèrie, dirigida
Cartell de l’Operació Cultura que per Lluís Arcarazo, que també abordarà els interrogatoris del
s’emetrà avui a la tarda per TV3. CCMA Tribunal Suprem als principals comandaments policials.
TV3 s’omple de música en INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
directe amb ‘Operació Cultura’ TV3
Després de quinze dies amb programes especials dedi-
cats a la cultura, TV3 posa punt final a la iniciativa amb 06.00 Notícies 3/24.
una acció inèdita a Barcelona, Tarragona, Lleida i Giro- 10.45 Signes dels temps
na. Aquesta cloenda, titulada Operació Cultura, comp- (Religiós). Construir un
futur millor Entrevista
tarà amb la participació de quinze músics de grups com a Oscar Mateos, inves-
Gertrudis, The Sey Sisters, La Pegatina, Sidonie i The tigador del CIDOB i
Tyets, que tocaran simultàniament. També hi participa- professor de Relacions
ran Miki Núñez, Joan Garriga, Joana Serrat i Maruja Li- Internacionals a
món. Les seves actuacions es podran veure avui a par- Blanquerna-Universitat
tir de les sis de la tarda, quan TV3 farà connexions en Ramon Llull. És autor
directe als escenaris de tot Catalunya. del quadern El shock
pandèmic, en el qual
L’espectacle també es podrà seguir a través de l’emis-
parla de com cons-
sora iCat FM, que emetrà en directe els quinze concerts truir un futur millor
fets des de les quatre capitals catalanes. El periodista mu- potenciant el treball
sical Franc Lluís Giró anirà connectant amb cada espai i col·lectiu, de la soci-
seguirà també les peripècies de Jair Domínguez i d’en etat de les cures i
Peyu, que tindran una col·laboració especial en aquesta de la importància de
dedicar temps a les
iniciativa. Els presentadors de Bricoheroes de TV3 i d’El
persones pròximes. Cal,
búnquer a Catalunya Ràdio tindran el repte d’aconseguir
diu, posar l’equitat i la
que Operació Cultura surti bé.e sostenibilitat al centre.
11.05 Diumenge, concert
(Concert). Obertures
de Mozart. Orquestra
Simfònica Gran Teatre
del Liceu Obertures
de Mozart, un concert
inèdit amb l’Orquestra
Simfònica del Liceu,
dirigida pel mestre
Josep Pons. Es va gravar
el desembre del 2020,
sense públic, al Gran
Teatre del Liceu, i
ofereix algunes de les
Julia Goldani Telles és la protagonista de The
Girlfriend Experience. STARZPLAY SUPER 3 / 33
‘The Girlfriend Experience’ 06.00 Quin crac, l’Angelo!
s’endinsa en la neurociència 06.24 La Franny i les sabates
màgiques.
La tercera temporada de The Girlfriend Experience –la sè- 06.56 Les tres bessones.
rie protagonitzada per escorts i prostitutes de luxe– posa 07.22 Bob, el manetes.
el focus en la biologia humana i la neurociència. La nova 07.50 Comptem amb la
entrega, que s’estrena avui a Starzplay, està protagonitza- Paula.
da per una estudiant de neurologia que decideix combi- 08.11 Kikoriki.
nar les classes amb la prostitució. La noia està interpreta- 08.36 El Mic i els seus amics.
da per Julia Goldani Telles (coneguda pel seu paper de 09.01 Els mixets.
Whitney Solloway a The affair) i començarà a treballar 09.17 Leo, el guardabosc.
amb clients d’empreses tecnològiques de Londres. 09.57 Xavier Enigma i el
Més enllà de la feina, la protagonista investigarà la museu secret.
10.30 Rat Rank.
conducta dels seus clients per crear un programa d’intel·li-
10.53 Jo, Elvis Riboldi.
gència artificial que els permeti complir les seves fanta- 11.25 Mike el magnífic.
sies sexuals. A través de llargues converses, intentarà es- 12.00 Siyaya. Veniu a
brinar què busquen realment els homes en les seves tro- explorar.
bades. La tercera temporada de The Girlfriend Experien- 12.27 Els germans Kratt.
ce consta de deu capítols i està escrita i dirigida per la 13.10 Els Mini Ninges.
cineasta alemanya Anja Marquardt.e 13.43 Oddbods.
obertures de les òperes
més cèlebres del geni
de Salzburg.
11.55 UEFA Women’s
Champions League
(Esportiu) Barça - Paris
Saint-Germain. Des de
l’estadi Johan Cruyff. En
directe.
13.50 Zona zàping (Zàping).
El programa compta
amb la presència del
grup mallorquí OR
(O-Erra), que posa
música al Top 1, amb el
seu tema Per la dreta.
A més, es parla de la
dotzena victòria de
Rafa Nadal al Barcelona
Open Banc Sabadell,
amb les millors imatges
del torneig. També es
pot veure un accident
múltiple a la Nascar, on
un cotxe surt volant, un
cocodril que envaeix un
camp d’entrenament
de futbol, la caiguda
accidental del trofeu de
la pròxima Eurocopa i
un parell de bloquejos
de beisbol.
14.30 Telenotícies migdia.
Presentadors: Ramon
Pellicer, Cristina Riba.
Esports: Artur Peguera.
14.12 La Pantera Rosa.
14.52 El xai Shaun.
15.30 Pel·lícula: La pantera
rosa torna. EUA, 1963.
Dir.: Blake Edwards.
Int.: David Niven i Peter
Sellers. La seductora
princesa Dala arriba
amb la seva preciosa
pantera rosa, una joia
magnífica en forma de
felí, a un elegant hotel,
on coneix l’amable Sir
Charles.
17.19 El xai Shaun.
17.33 Món maker.
18.00 Siyaya. Veniu a
explorar.
18.25 Bestial. El casuari.
18.50 En Grizzy i els
lèmmings.
19.00 La pitjor bruixa (Sèrie).
DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
LA SEXTA 21.25
Lo de Évole
L’últim programa de la temporada de Lo de Évole entrevista
el David, un noi que va formar part de bandes neonazis. El
protagonista explicarà com durant l’adolescència es va sen-
tir fascinat per la figura d’Adolf Hitler i, a poc a poc, va entrar
en contacte amb l’extrema dreta. Durant dues dècades va mi-
litar en partits com Alianza Nacional i fins i tot va arribar a
plantejar-se fer atemptats terroristes per aconseguir els seus
objectius polítics.
15.40 Tarda de cine: La Serrat i Sidonie, a
vida dels altres. Girona, i Maruja Limón,
Alemanya, 2006. Koers, Joan Garriga i el
Dir.: Florian Henckel Mariatxi Galàctic i La
von Donnersmarck. Pegatina, a Lleida, són
Int.: Martina Gedeck els artistes que fan
i Ulrich Mühe. Gerd moure el diumenge al
Wiesler, un capità de seu ritme.
la policia secreta de la 21.00 Telenotícies vespre.
República Democràtica 22.05 30 minuts. Inclou La
Alemanya, ha d’in- batalla de Navalni.
vestigar el prestigiós
escriptor Georg
Dreyman i la seva
xicota, la popular actriu
Christa-Maria Sieland.
22.40 El judici (Sèrie docu-
mental). Llei i ordre:
4 setmanes de judici.
23.45 Pel·lícula: El bene-
factor. EUA, 2015. Dir.:
18.00 Operació Cultura Andrew Renzi. Int.:
(Cultural). El Jair i Richard Gere i Dylan
el Peyu, a la seva Baker. El Franny és un
especial manera, filantrop ric i excèntric
estan preparant una que, en un intent de
operació cultural mai reviure el seu passat,
vista. The Tyets, DJ acaba interferint en
Hitch i DJ Blanca Ross, la vida d’una parella
a Barcelona; Porto acabada de casar:
Bello, Sabor de Gràcia, l’Olivia, la jove filla d’un
Gertrudis i Miki Núñez, amic mort, i el Lucas, el
a Tarragona; The Sey seu marit.
Sisters, Festucs, Joana 01.15 Notícies 3/24.
ESPORT3
19.56 Lucas etc (Sèrie). 09.30 Millors jugades Zion
20.22 Gos pudent. Williamson.
20.47 La Pantera Rosa. 09.40 Roda de premsa de
21.23 En Grizzy i els Ronald Koeman.
lèmmings. 09.55 Gol a gol.
21.55 Òpera en texans. 11.30 Zona Champions.
22.30 Concert simfonia 8 i 9 11.55 UEFA Women’s
de Beethoven. Audició Champions League.
que forma part dels
13.50 Zona Champions.
concerts de la integral
14.20 UEFA Women’s
de les simfonies de
Champions League.
Ludwig van Beethoven
16.00 Motor a fons.
que el prestigiós
director anglès John 16.35 BMW Open. Final.
Eliot Gardiner va dirigir 18.25 Lliga Segona Divisió B.
a Barcelona amb les 20.25 Esport club cap de...
21.00 Temps d’aventura.
seves formacions,
21.25 MonsterJamSanAntonio.
el Cor Monteverdi
i la Orquestra 22.10 Km 0.
Revolucionària i 22.30 Motor a fons.
Romàntica. 23.00 Gol a gol.
00.05 Concerts clàssica. 00.30 324 Esports.
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021
LA 1 22.00
✰✰✰
‘La Gran Muralla’
Director: Zhang Yimou /Actors: Tony Gilroy, Carlo
Bernard, Doug Miro. Historia: Max Brooks
Xina, 2016. Matt Damon encarna un mercenari anglès a la Xi-
na del segle XV. Juntament amb un amic, descobriran el mis-
teri que envolta la construcció de la Gran Muralla: la mítica
construcció vol impedir l’arribada d’uns monstres devoradors
de carn humana contra els quals hauran de lluitar.
TVE-1
06.00 Noticias 24 horas.
08.30 Seguridad vital.
09.00 Españoles en el mundo.
09.55 MasterChef.
13.05 Como Sapiens.
13.55 L’informatiu.
14.30 Corazón.
15.00 Telediario 1.
16.00 Sesión de tarde: Feliz
día de la madre. EUA,
2016. Int.: Jennifer
Aniston i Julia Roberts.
17.45 Sesión de tarde:
Mi mayor deseo.
Alemanya, 2015. Int.:
Ann-Kathrin Kramer i
Jean Yves Berteloot.
19.15 Sesión de tarde:
Sweet Home Carolina.
EUA, 2017. Int.: Paul
Greene i Kiersten
Warren.
20.35 Aquí la Tierra.
21.00 Telediario 2.
22.05 La película de la
semana: La Gran
Muralla. EUA, Xina,
2016. Dir.: Yimou
Zhang. Int.: Matt
Damon i Pedro Pascal.
23.35 Pel·lícula: Cuento de
invierno. EUA, 2014.
Int.: Colin Farrell i
Jessica Brown Findlay.
01.20 Mutua Madrid Open.
01.45 Pel·lícula: Rocky II.
#0
10.40 Un planeta perfecto.
12.22 ¿Cómo lo haríamos
hoy? Notre Dame (II).
13.17 Carne, ¿una amenaza
para el planeta?
14.20 Pel·lícula: Bean, lo último
en cine catastrófico.
15.46 Pel·lícula: Battleship.
17.49 Pel·lícula: Hombres de
negro.
19.22 Palomares: Mr.
Plutonium.
20.23 Nadie al volante.
20.53 LocoMundo.
21.25 Ilustres ignorantes.
22.00 Pel·lícula: Mamma
Mia!.
23.45 Merlí. Sapere aude.
00.31 Una confesión (Sèrie).
05.04 Putin: de espía a
presidente.
ANTENA 3
10.05 Centímetros cúbicos.
10.40 Los más...
12.30 Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.50 La ruleta de la suerte.
15.00 Antena 3 Noticias 1.
15.45 Deportes.
15.55 El tiempo.
16.00 Multicine: Canción de
cuna para una madre.
EUA, 2020. Dir.: Robert
Malenfant. Int.: Katie
Leclerc i Jeff Schine.
17.45 Multicine: Secretos
en el jardín. EUA,
2018. Dir.: Jeff Hare.
Int.: Morgan Obenreder
i Danielle Bisutti. La
Kate, una estudiant,
comença una feina
d’estiu com mainadera
en una mansió per fer
front a les despeses de
la universitat.
19.15 Multicine: El legado
absoluto. EUA, 2015.
Dir.: Joanne Hock. Int.:
Raquel Welch i Doug
Jones.
21.00 Antena 3 Noticias 2.
21.45 Deportes.
21.55 El tiempo.
22.10 Mi hija.
02.30 Live Casino.
03.15 Play Uzu Nights.
04.00 Minutos musicales.
LA 2
09.45 Buenas noticias TV.
10.00 Últimas preguntas.
10.25 La missa en català.
11.30 Pueblo de Dios.
11.55 Saber vivir.
12.55 Zoom tendencias.
13.30 Punts de vista.
14.20 Efecte Collins.
14.40 El Chef del Mar.
15.35 Saber y ganar fin de...
16.20 Grandes documentales.
18.50 80 cm.
19.20 Vía de la Plata: diario
de un ciclista.
19.50 Ruralitas.
20.40 El documental de La 2.
21.30 Imprescindibles.
22.30 Versión española: ¡Ay,
mi madre!.
00.25 Última sesión:
Amama.
CUATRO 15.40
✰✰✰
‘Instinto’
Director: Jon Turteltaub /Actors: Anthony Hopkins, Cuba
Gooding Jr., Donald Sutherland, Maura Tierney
Estats Units, 1999. Ethan Powell és un home extremada-
ment intel·ligent que durant molt de temps ha conviscut amb
goril·les per estudiar-los. La policia ruandesa l’empresonarà
en un indret sòrdid i el considerarà un malalt mental amb
tendències criminals fins que algú l’allibera.
CUATRO
07.00 Mejor llama a Kiko.
07.30 El zapping de
surferos: lo mejor.
08.00 Malas pulgas. I
09.40 Iumiuky.
09.50 El líder de la manada.
10.55 Callejeros viajeros.
15.00 Noticias Deportes
Cuatro.
15.20 Deportes Cuatro.
15.30 El tiempo.
15.40 Home cinema:
Instinto. EUA, 1999.
Dir.: Jon Turteltaub.
Int.: Anthony Hopkins i
Cuba Gooding Jr.
17.55 Home cinema: La
trampa. EUA, Regne
Unit, Alemanya, 1999.
Dir.: Jon Amiel. Int.: Sean
Connery i Catherine
Zeta-Jones. Seguint la
pista del robatori d’una
valuosa peça d’art,
l’agent d’assegurances
Virginia Baker convenç
la seva companyia
perquè li permetin dur
a terme un robatori
amb un gran mestre del
furt, Robert McDougal.
19.55 Cuatro al día.
20.55 Deportes Cuatro.
21.15 El tiempo.
21.30 Cuarto milenio.
05.30 Puro Cuatro.
BETEVÉ
11.20 Va passar aquí.
11.50 Deuwatts. Diabetis.
12.20 Slow BTV.
12.25 En joc.
14.25 BTV Notícies migdia.
14.55 La família Barris.
15.55 Ciutadà Novell.
16.35 Música moderna.
17.35 Feeel. Las Marikarmen.
18.10 Slow BTV.
18.35 Curtmetratges.
19.00 La cartellera.
19.30 Anem per feina.
20.00 BTV Notícies vespre.
20.25 BTV Esports.
21.10 El nou temps del Picó.
22.00 Tube d’estrena.
22.10 Barcelona... i acció: La
mujer y el pelele.
23.50 Última sessió: Arcadia.
01.50 Va passar aquí.
61
mèdia
✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta
PARAMOUNT CHANNEL 20.00
✰✰✰
‘Señales’
Director: M. Night Shyamalan / Actors: Mel Gibson,
Joaquin Phoenix, Patricia Kalember, Cherry Jones
Estats Units, 2002. Després de la mort de la seva dona, Gra-
ham Hess perd la fe. L’home, que és un pastor protestant, co-
mençarà a trobar-se amb una sèrie de descobriments inqui-
etants i, amb l’ajuda dels seus fills, intentarà esbrinar si són
obra del mal o de la seva difunta esposa.
TELE 5 LA SEXTA BARÇATV
06.45 I love TV: lo mejor. 09.05 ¿Qué me pasa, 06.30 EuroLeague. Zenit San
07.50 Mejor llama a Kiko. doctor? Petersburgo-Barça.
08.20 El precio justo. 10.15 Zapeando. 08.15 600’’: Els millors
10.15 Got Talent España. 11.45 Equipo de investiga- precedents.
13.30 Socialité. ción. 09.15 Tots els gols de...
15.00 Informativos 14.00 La Sexta noticias 1ª Thierry Henry.
Telecinco. edición. 09.45 Els Incunables.
15.40 Deportes. 15.00 La Sexta deportes. 11.30 Marcador pre-partit.
15.50 El tiempo. 15.15 La Sexta meteo. FC Barcelona-PSG.
16.00 Viva la vida. 15.30 Liarla Pardo: previo. 12.00 UEFA Women’s
21.00 Informativos 17.30 Liarla Pardo. Champions League.
Telecinco. 20.00 La Sexta noticias 2ª 13.55 Marcador post-partit.
21.40 Deportes. edición. FC Barcelona-PSG.
21.50 El tiempo. 20.45 La Sexta meteo. 14.45 Davant el bullying, no
22.00 Supervivientes: 20.55 La Sexta deportes. callis.
Conexión Honduras 21.25 Lo de Évole. Jordi Évole 15.00 Barça News Flaix.
Un nou habitant del entrevista el David, una 15.15 UEFA FutSal Cup.
Barco Encallado salta persona que reconeix Barça-Kairat Almaty.
des de l’helicòpter. obertament el seu 17.00 Barça News Flaix.
L’escollit, el més votat passat neonazi. 17.15 Tots els gols de...
pels espectadors a 22.30 El objetivo. Ronaldinho.
través de Telecinco, és 23.45 Pel·lícula: Amiga 18.00 Barça Highlights.
entre els dos favorits hasta la muerte. 18.15 Davant el bullying, no
d’aquest grup de parti- Canadà, 2015. Dir.: callis.
cipants, es converteix Jason Bourque. Int.: 18.30 Lliga Segona Divisió
en supervivent de ple Jamie Luner i Kirsten B. FC Barcelona B-UD
dret i s’uneix als habi- Zien. La Sophia i la Ibiza. En directe.
tants de Cayo Paloma. Grace són dues estu- 20.15 Marcador pre-partit.
01.50 Supervivientes: diants i grans amigues Valencia-FC Barcelona.
Diario. fins que la Sophia, 21.00 El Barça en joc.
02.40 El horóscopo de la més avantatjada, 22.45 Marcador post-partit.
Esperanza Gracia. adverteix que la seva Valencia-FC Barcelona.
02.45 La tienda en casa. amiga intenta imitar-la 00.00 Lliga Segona Divisió
03.00 Mejor llama a Kiko. en tot. B.
04.00 Miramimúsica. Espai 01.25 Crímenes imperfectos. 01.45 Davant el bullying, no
musical. 02.15 World Poker Tour. callis.
8 TV IB3 À PUNT
07.01 RAC1. 09.10 Terra de passions. 12.00 La finestra esportiva.
09.52 Televenda. 10.05 Mosaic. 14.00 À Punt Notícies. Cap
12.59 Robin Food. 10.30 Eucaristia a la Seu de de setmana.
15.16 Barcelonautes. Mallorca. 15.00 Atrapa’m si pots.
16.00 Dinamita (Sèrie). 11.20 Favorits. 16.00 Pel·lícula: Dos vells
17.44 Pel·lícula: La semilla 11.45 Lliga Segona Divisió B. malhumorats. EUA,
del tamarindo. Una 13.59 IB3 Notícies migdia. 1993. Int.: Jack Lemmon
dona viu traumatitzada Cap de setmana. i Walter Matthau.
per la mort del seu 15.05 El temps migdia. Cap 17.40 Pel·lícula: La passió
marit. Els últims dos de setmana. d’Augustine. Canadà,
anys previs a la seva 15.10 Pep. (T2). 2015. Dir.: Léa Pool.
mort, ella va demos- 15.45 Uep! Com anam? 19.20 Meridià zero.
trar una manca total 16.55 Fred i calent. 20.30 À Punt Notícies. Cap
d’afecte i va mantenir 17.55 Zoom. de setmana.
relacions adúlteres 18.25 Lliga Segona Divisió B. 21.15 Torna L’Alqueria.
amb un altre home. 20.30 IB3 Notícies vespre. 23.00 El último show. (T1).
20.01 Caçadors de bolets. Cap de setmana. 23.40 Pel·lícula: Shootball:
22.07 Caso cerrado (Sèrie). 21.30 El temps vespre. el cas Maristes.
Emissió de quatre 21.35 Balears des de l’aire. Espanya, 2017.
episodis. 21.55 El Club del Tupper. 00.40 Pel·lícula: Més enllà
01.43 Televenda. 00.10 Fusions. del deure. EUA, 2001.
62 DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 ara
passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

D’Émile Zola (París, 1840-1902) a L’Aurore (22-II-1898). Aquest dilluns és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Un gran episodi històric de
l’exercici d’aquesta llibertat és la campanya periodística que Zola va desplegar per demostrar la innocència del capità Alfred Dreyfus (Mulhouse,
Alsàcia, 1859 - París, 1935), condemnat per espionatge. En aquesta secció ja s’ha publicat (edició del 13-I-2014) la part essencial de la peça
“J’Accuse...!”, obra mestra del periodisme de defensa que culminava aquell cicle d’articles. Zola també va ser processat per difamació, si bé la
sentència va ser anul·lada per un vici processal. Es va exiliar i al tornar li van embargar béns.

Zola al Tribunal Croquis publicat a La Vanguardia (13-II-

1898) amb quatre personatges numerats [1.
Émile Zola. 2. A. Perreux, editor del diari
de Cassació L’Aurore. 3. M. Vaughan, director del diari. 4.
L’advocat Labori, defensor de Zola], i amb

(1898) aquesta explicació sense signar: “La vista del

famoso proceso Zola que se está celebrando
estos días ante el Tribunal de Casación de Pa-
rís presta gran actualidad al grabado que hoy
[...] publicamos, por aparecer agrupados en él los
principales personajes. El croquis está toma-

J
o no em defensaré pas. Però ¡quin error el vostre do durante la primera sesión y en el momen-
si esteu convençuts que castigant-me restablireu to en que el defensor de Zola, dirigiéndose al
l’ordre en el nostre malaurat país! [...] S’ha comés Jurado, pronunció las siguientes enérgicas
un error judicial, i per amagar-lo ha calgut cometre ca- frases que tanta emoción causaron en el audi-
da dia un nou atemptat al bon sentit i a l’equitat. [...] torio: –La verdad que intentamos demostrar
La meva condemna en comptes de portar la pau que de- ante vosotros es tan tremenda que hay deci-
sitgeu, que desitgem tots, no serà altra cosa que una lla- dido empeño en que no surja. Pues bien, si es
vor de passió i de desordre. El got està ple, ja ho vaig dir: necesario la probaré yo solo y sin necesidad
no feu que vessi. [...]. de testigos. Si fracaso, continuará en presidio
quien ha sido arrojado allí por una ley hecha
Émile Zola 1898 expresamente para él”.

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats núm. 3768, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Corcat. La denominació d’origen habitual Verticals 1. Lladràvem com un gos. Reflexioni. 2. El GPS
de l’alcohol que es pren a les discoteques. 2. Tres de Bal- dels antics. Paradís perdut. 3. Consistiu. Adornats a les
2
sareny que viatgen a Alsàcia. Trec una capa d’impureses. vores. Rics sense cor. 4. Un romà. A Benidorm, van ser
3
Extens. 3. Posar la por al cos. Aplega tots els que estan testimonis de com s’enfonsava la Terra. Poca pluja, però
4
com una cabra. 4. Provocar una picor intensa. Existir. suficient per omplir un riu. 5. Idolatri. Amb una gestió ade-
5
Faci créixer un arbre en alt més que en ample. 5. Centre quada, hi pots guardar tots els estris. Cap nuclear. 6. Mor a
6
nacional. Posi en tensió. Congregat. 6. Vila, Cordomí... Pals. Rep els clients amb les seves millors combinacions.
7 L’objectiu és convertir els racistes en una nota marginal. Companys dels ets. 7. Tallis la vora dels pantalons. Iniciar
8 7. Marcenc. Pocs, però escollits. Ens deixa amb la boca una causa judicial. 8. L’estació de Perpinyà. Un assaig. Ve
9 oberta. 8. Desaprovis. Guarneixo amb borles. 9. Acaben de gust. 9. El pa va a l’alça. Ocupen dues terceres parts

10 amb la infàmia. Ta. Un valor asiàtic. 10. Enmig del cel. Cos d’Israel. Si volen, et porten de viatge. 10. Pedra musical.

11
sense extremitats. Se sol fer lluny de casa. 11. No feu cas. Esquivin. M’ho conec. 11. Nucli d’Urà. Poso pressa. Mitjans
Traiem el tertulià que portem dins. Principi de subsidia- com els de l’última del 9 vertical. 12. Uns balins defectuo-
12
rietat. 12. La vida interior. Empato. Aclarint a mitges. 13. sos que encerten els blancs. Segueixen el ritme. 13. Fa un
13
Cosa de tres. Un període de traïcions deslleials. 14. Els de ús responsable de les drogues. S’instal·li dalt d’un arbre.
14
la Nissan han embogit: són folls! Fessis servir. 14. Deixat com mort. Sincers.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil A C O R A R A M A B L E S
T A L E N T O S E S A M O
I N I C S I T R I S A T
6 8 3 5 8 A D U L A R E U L I A N A
R E S O E N T R A M P A
A L E D I T E U P E R A
3 2 9 7 8 6 4 E D U I A S A N A T M
A R E U L A C A T I F A

9 7 3 1 2 T A
A
P A
O R
R I N
N A R E
S T I
A C
E N
U S I
C E R N S E G O L A T S
7 8 2 9 4 6 5 O C
N U
T A
A D
N T R
I S S O
A S A
S V
D E S
I G I
A S T A T P S I C O S I S
1 2 2 3 fàcil difícil
6 4 1 3 5 2 9 8 7 9 8 5 4 3 2 1 7 6
6 5 8 4 7 6 9 3 8 7 1 9 6 5 4 2 2 7 4 1 5 6 9 3 8
2 5 9 4 7 8 3 6 1 6 3 1 9 8 7 5 2 4

4 1 3 5 6 8 7 6 2 4 3 1 9 5
1 3 5 9 8 7 6 2 4
3 5 6 2 9 4 8 1 7
8 4 2 7 1 5 6 9 3

1 5 8 3 7 5 1 9 2 4 6 1 5 7 3 8
5 6 8 7 3 4 2 1 9
1 9 7 3 6 8 4 5 2
7 1 9 6 4 3 2 8 5
7 1 3 8 2 9 4 5 6 5 6 3 8 2 1 7 4 9
7 5 7 9 6 4 9 2 5 6 1 8 7 3 4 2 8 5 7 9 3 6 1
ara DIUMENGE, 2 DE MAIG DEL 2021 63
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MARC CANDELA MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

Diumenge variable però amb menys estones de

paraigua que ahir, amb ruixats de tarda que
afectaran bàsicament el Pirineu i la Catalunya
Central. Les temperatures es mantindran a ratlla.
Abans que Fraga
Sol

Sol i núvols
Diumenge, 2 Mar plana es banyés a Palomares
S
Arrissada

Poc sol i núvols Marejol i us pregunten què va passar des més potent que el de Txernò- senciar l’accident quan eren nens.
Tapat Maror a la platja de Palomares és bil. No va ser així, però el desastre El temor i la preocupació que ve-
Plugim Forta maror
molt possible que, més enllà nuclear no va ser una anècdota. I ien al seu voltant, el panorama de-
Pluja
de relatar l’operació de propagan- Palomares ho explica molt bé. No- lirant de l’exèrcit nord-americà
Maregassa
da política de la remullada al mar més arrencar, la careta de presen- acampant als camps d’Almeria i
Tempesta
de Manuel Fraga, no pugueu ofe- tació et captiva connectant-te vi- un escamot d’homes amb màqui-
Boira
rir gaires més detalls. I, en canvi, sualment amb el gènere bèl·lic i el nes mesurant la radioactivitat els
Neu Dilluns, 3 tota la història que precedeix thriller polític. La història real té va provocar uns traumes que ara
Calamarsa aquell bany esperpèntic és tan aquell component intrigant d’al- expliquen davant de les càmeres.
terrible com captivadora. gunes sèries de ficció on la tran- Una part de les escenes de la sèrie
Movistar+ ha estrenat Paloma- quil·litat d’una petita comunitat són recreacions de molta qualitat
res, una sèrie documental en què fins i tot procuren
de quatre episodis dels que els actors mantinguin
mateixos creadors que El una semblança física amb
Palmar de Troya. Un dels els personatges reals que
seus creadors i produc- interpreten. Però la virtut
tors executius és, precisa- de la sèrie són, sobretot, les
ment, David Beriain, el imatges d’arxiu inèdites ob-
periodista que la setmana tingudes a través de la co-
Vent suau
passada va ser assassinat bertura que en van fer
Vent moderat
a Burkina Faso mentre hi molts mitjans internacio-
Vent fort
gravava un documental nals i les filmacions del ma-
AVUI DEMÀ sobre caça furtiva. teix exèrcit nord-americà.
15 h 21 h 08 h 15 h De moment la platafor- La quantitat de documen-
Barcelona 16º 15º 12º 17º ma només n’ha emès dos tació que han aconseguit
Lleida 18º 14º 8º 19º episodis, però per la qualitat nar- recollir d’aquell esdeveniment és
Girona 15º 13º 7º 18º rativa, l’excel·lència en la recerca Terrible i captivadora extraordinària i la sèrie l’ha cosit
Tarragona 17º 15º 11º 17º
d’imatges d’arxiu i testimonis i la amb excel·lència perquè la histò-
València 18º 16º 13º 18º
capacitat que té per atrapar l’es- ‘Palomares’ t’il·lumina sobre ria avanci com una pel·lícula apas-
Palma 19º 17º 12º 20º
pectador, és molt recomanable. uns fets que a Espanya havien sionant. Amb la destresa, a més,
Vic 14º 11º 6º 17º
Palomares t’il·lumina d’una quedat convenientment tapats que cada final d’episodi et deixa
manera inesperada sobre uns fets amb una nova intriga que et fa es-
LA SETMANA
que a Espanya havien quedat con- es veu pertorbada per la irrupció tar impacient per veure el següent.
Dimarts Dimecres Dijous Divendres venientment tapadets. No és ca- d’un fenomen tràgic que causa Palomares posa de manifest
22º
20º sualitat. El règim franquista es va por i incertesa als seus habitants. com pot ser d’eficaç la propagan-
18º ocupar que fos així. L’accident ae- A nivell de producció, la sèrie da dels règims dictatorials a l’ho-
16º ri de Palomares, vinculat a la documental és excel·lent perquè ra de distreure i desinformar la
14º
Guerra Freda, entre els Estats ha localitzat alguns dels implicats població i, sobretot, la impor-
Units i l’URSS, hauria pogut tenir en la trama que encara són vius i tància del periodisme a l’hora de
EL CONSELL un abast radioactiu setanta vega- diversos testimonis que van pre- reescriure la història com cal.
La matinada vinent serà especialment fresca.
Abrigueu bé la canalla abans de sortir cap a l’escola.
ARA QUE NO S’OFENGUI NINGÚ
QUE NO US SORPRENGUI
Al centre de Barcelona no hi plovia tant com ahir des
LESAUDIÈNCIES
del 10 d’octubre de l’any passat. Feia més de mig any.
Programes més vistos divendres
A
SC
A

A
ID

ID

TA
A

FO
RT

RT
BA

ST

S
T

PO
SO

SO
PO
AL

NI

06.17 h 06.47 h 20.49 h 21.20 h 02.14 h 11.19 h

EUROPA
MÀX. MÍN.
Madrid 18º 7º
Londres 14º 6º
ESPECTADORS ‘SHARE’
París 16º 5º
01 Telenotícies vespre
Berlín 12º 5º
TV3+3/24 21:00 557.000 22%
Roma 20º 11º
02 Pasapalabra
Brussel·les 13º 5º
ANTENA 3 20:04 487.000 25,3%
Estocolm 11º 0º
03 Got Talent España
Amsterdam 10º 5º
TELECINCO 22:09 387.000 21,5%
Praga 11º 4º 04 Telenotícies migdia
Lisboa 19º 12º TV3+3/24 14:30 379.000 22,7%
Atenes 26º 17º 05 A3 Noticias 2
ANTENA 3 21:09 369.000 15,2%
QUALITAT DE L’AIRE
Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,

NO2* Partícules Previsió Investigació, Cultura i Esport.
Dades en μg/m3 màxim d’ahir mitjana d’ahir per avui Generalitat Valenciana
dades entre 14 h i 14 h dades entre 14 h i 14 h

Bona
Barcelona 32 19
Moderada
Regular Lleida 24 14
Dolenta
Molt dolenta Girona 31 22
*Diòxid Tarragona 4 23
de nitrogen
JUANJO SÁEZ
2.5.2021

A LA CONTRA FERRERES

FORA DE TEST DEMÀ Carme Colomina

Els dos ultimàtums

Dos mesos i mig després de les eleccions,

ERC continua situada al bell mig del tauler
polític català, situació envejable en qualse-
vol conjuntura política; però si no pren la
iniciativa aviat, corre el perill de veure’s
condemnada a anar a remolc de l’estratè-
gia dels altres. Una estratègia que, per vies
diferents, ens pot conduir a un atzucac de
llarga durada i desenllaç molt incert.
Contràriament al que diuen els analis-
tes propers a Junts, Esquerra la va encer-
tar de ple segellant un pacte bilateral amb la
CUP. Aquest pacte pretenia plasmar de for-
ma clara el nou escenari electoral: majoria
independentista, majoria d’esquerres. Si a
Junts li ha molestat tant l’acord és perquè
desmunta el seu discurs sobre la unitat in-
dependentista, i les habituals diatribes con-
tra la traïció d’ERC. Curiosament, i contra
TONI tota evidència, aquest discurs es manté
SOLER –Quim Torra o Josep Costa, després de tres
anys de presidència de Junts, encara cla-
men contra els republicans per no haver
executat “la victòria” de 2017–. Però ara les
diatribes les han de dirigir també contra la
CUP, que a diferència d’ERC li rellisca el
que li diguin, de manera que Junts ha passat
de ser el campió de la unitat a una mena de
poblet gal que lluita ara i sempre contra els
botiflers de tot pelatge. I malgrat tot, els
juntaires tenen la paella pel mànec.
Els estrategs de Junts han decidit que per
revaloritzar el seu paper han de convertir
les negociacions del nou Govern en una
guerra de nervis. Des del punt de vista tàc-
tic té tota la lògica, encara que aquesta di-
lació perjudica el necessari reforçament de
la Generalitat i la ràpida presa de decisions
que el país necessita. Pere Aragonès ha ha-
gut d’implicar-se en el diàleg, i prendre l’ar-
riscada decisió de fixar un deadline –que ca-
ducava just ahir–. L’acord continua lluny i,
en teoria, ERC hauria de començar a plan-
tejar-se un Govern en solitari. Si no ho fa,
el control del temps passa totalment a les
mans de Junts.
En el front espanyol, ERC corre també el
risc de quedar desbordada pels esdeveni-
ments. El seu acord amb PSOE i Podem no
ha donat fruits apreciables. La guerra ideo-
lògica de Madrid ha convertit els republi-
cans en una nosa, i ara, a més, sembla cons-
tatar-se l’enèsim engany de Pedro Sánchez,
que després de garantir-se els pressupostos
de l’Estat a canvi de “cedir a la Generalitat la
gestió dels fons europeus”, ha començat a ac-
tuar de forma unilateral en aquest afer deci-
siu, amb l’habitual silenci còmplice dels co-
muns. Molts troben a faltar que ERC no po-
QUIQUE GARCÍA / EFE
si en valor els seus tretze escons, però cal re-
cordar que quan ho ha fet (com en la vota-
ció del decret sobre els fons europeus) ha
aparegut ni més ni menys que Vox per su-
plir-los. I Sánchez n’ha elogiat “el sentit d’es-
tat”. D’això no en té la culpa Gabriel Rufián,
però en pot rebre les conseqüències.
La temptació de tirar el barret al foc és
molt comprensible, però Esquerra ha de te-
nir present que si a Madrid se situa clara-
ment a l’oposició perd la poca força nego-
ciadora que té. I si no hi ha acord amb Junts,
amb el Parlament català convertit en un
trencaclosques, li caldrà mesurar molt bé
cada moviment. Jugar el farol del Govern en
solitari implica apostar per la geometria va-
riable. Però Aragonès també ha de ser cons-
cient que la pròxima tardor, si no millora la
situació i la repressió continua, el risc d’una
nova Urquinaona creixerà exponencial-
ment. És prou motiu perquè el PSOE també
rebi un ultimàtum.