U03moviments Socials HMC 1

Història del Món
Contemporani
© EDITORIAL VICENS VIVES
3
Els moviments socials
3. Els moviments socials
1 2 3 4
Quina és la causa de
La nova societat El creixement de les
Viure és no morir les epidèmies de
industrial ciutats
còlera?
La nova classe El procés

Burgesos i obrers La segregació social
mitjana d'urbanització
Els nous valors de la Les formes d'oci
5
burgesia burgès
La dona, un ésser La desigualtat legal
inferior i dependent? de les dones
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
8 La consolidació dels
partits i sindicats
obrers
9 El primer feminisme:
la conquesta del dret
al vot
Els socialistes El pensament Els sindicats de La fundació de Les pioneres:

El luddisme
utòpics marxista masses partits socialistes Seneca Falls
Els inicis del Els corrents Els corrents La Segona Sufragistes i

El cartisme
sindicalisme anarquistes anarquistes Internacional suffragettes
La Primera
Internacional
Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

1. La nova societat industrial

Pas d’una societat estamental a una
d’industrial.
La posició social passarà a determinar-se Burgesos i obrers
per la riquesa i no pas per l’herència.
Mobilitat social.
Nova societat
BURGESIA industrial PROLETARIAT
Treballen en fàbriques, mines,

Posseeix el capital i és CANVIS
etc. a canvi d'un salari.
propietària de les indústries, els Majoria de la població
negocis i la banca
al CAMP
a les CIUTATS l’ARISTOCRÀCIA
Petits propietaris convertits en
Ruïna d'artesans i desaparició dels Pèrdua de rellevància social.
jornalers.
gremis. Veu disputada la seva preeminència
Disminució del nombre de pagesos
Pagesos i artesans formaran part social amb la burgesia (propietària
que emigren cap a les ciutats
del proletariat industrial de fàbriques, negocis i banca)
(èxode rural)


Noves professions com ara
Formada per professionals
enginyers, funcionaris,
liberals (advocats, metges, La nova classe mitjana militars, empleats de banca i
professors…)
comerç…)
Situada entre la burgesia i

el proletariat
Sense grans capitals ni

propietats,
ni exerceixen treballs manuals


Elit social formada per Importància de la família com a nucli
Els nous valors de la
empresaris, banquers i grans de transmissió del patrimoni.
burgesia propietaris agrícoles Habitatge familiar, símbol d'estatus
RIQUESA I INFLUÈNCIA
Exaltació de la
Joves burgesos accedien als
propietat privada. L’alta burgesia intenta imitar
ensenyaments mitjans i
Individualisme. l'aristocràcia
universitaris
Treball i estalvi.
Ocupaven les elits polítiques, Comptaven amb servei

científiques i culturals domèstic, vivien en grans
mansions i duien vestits cars.
Ostentació i luxe

Les formes de l’oci Assistència a l’òpera, el teatre

burgès i altres espectacles exclusius
Ostentació del seu poder i Aparició de jardins d’oci on es

riquesa a través de les activitats celebraven festes i balls.
d'oci i diversió Proliferació de cafeteries i restaurants
Clubs o societats privades on

Desenvolupament dels casinos
l'elit prenia cafè, celebrava
i els cercles de propietaris festes o duien a terme tertúlies

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

2. Viure és no morir
Condicions de vida i
CONDICIONS DE VIDA
laborals del proletariat Habitatges precaris, amb poques
habitacions, sense gairebé mobiliari.
Barris contaminats a prop de les
fàbriques
CONDICIONS LABORALS
Condicions precàries a Jornades laborals llargues, gairebé
l'inici de la sense descans, en ambients molt
industrialització contaminats i sense ventilació.
Salaris molt baixos
TREBALL INFANTIL I DE LA DONA

Treball infantil des dels 8 anys.
Sense legislació laboral que els Situació precària. Càstigs corporals
protegís. Sous més baixos per a nens i dones
Prohibició d'associacions obreres
i accions de protesta

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

3. El creixement de les ciutats

La industrialització va generar un canvi en la
localització territorial de la població, que va
A l’inici del s. XIX, només un 2% de la

El procés passar a ser industrial i urbana
població europea vivia en ciutats enfront d'urbanització

del 78 % a la Gran Bretanya, el 60% a
Alemanya o el 44% a França al Barris nous
començament del s. XX
Creixement de les ciutats Nous mitjans de transport (tren,

tramvia, metro, automòbils...)
(grans metròpolis)
A la Gran Bretanya, de 2 ciutats el 1750
amb més de 50.000 habitants a 29 el 1851. Nous serveis (hospitals,
La majoria de la població procedia escoles, etc.)
de les àrees rurals circumdants

3. El creixement de les ciutats
Barris residencials
La segregació social Barris obrers
burgesos
Abandonament del A prop de les
barri antic fàbriques
Generat per l’accelerat creixement de les
Enderrocament de les antigues ciutats
muralles per planificar nous barris Sense planificació
(eixamples)
Barris amb serveis públics No tenien infraestructures

(il·luminació, clavegueram…) (paviments, clavegueram…)
Instal·lació d'oficines, comerços i Habitatges petits per a més d'una
grans habitatges família sense aigua corrent

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

4. Quina és la causa de les epidèmies de còlera?

Epidèmia més mortal al segle
XIX
L’epidèmia del còlera Es va expandir ràpidament
per Àsia i Europa
La manca de salubritat i l'amuntegament

a les ciutats provocaven la propagació de
malalties

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

5. La dona, un ésser inferior i dependent?
La desigualtat legal de les Diferències segons les

DONES OBRERES
dones condicions socials
Obligades a treballar fora de casa per mantenir la
família
DONES BURGESES Jornades laborals llargues sumades a la cura de la llar
Diferents patrons socials i la família
segons el gènere Treballaven en el sector tèxtil i d’empleades
domèstiques
Dedicades a la cura de la casa i els fills.
Educació basada en nocions bàsiques de lectura,
HOMES escriptura i càlcul
Esfera pública (economia, Comptaven amb servei domèstic
cultura, art, política…)
DONES
Esfera domèstica (cura de la
llar i la família)
La dona casada obligada a obeir el
Sense drets polítics (sufragi
marit, sense poder disposar dels seus
reservat a homes)
béns.
Situació jurídica en inferioritat
Necessitat de permís per a qualsevol Sense la pàtria potestat sobre els
qüestió legal seus fills

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

6. Les primeres organitzacions obreres
Crítiques cap Els socialistes

Propostes
a utòpics
La propietat privada dels
La dignitat de l’individu
mitjans de producció Grup de pensadors que proposaven la creació de societats ideals
com a remei a les injustícies de la societat indústria
L'explotació dels
La solidaritat col·lectiva
treballadors
La concentració de la
riquesa i propietats en Principals pensadors utòpics
mans burgeses
CHARLES FOURIER ÉTIENNE CABET ROBERT OWEN
Organització de cooperatives
Creació dels falansteris. Disseny d’Icària, un país amb plena
sense cap mena d'explotació.
Agrupacions comunitàries en què igualtat social
Importància de l'educació de la
la propietat era col·lectiva i totes
infància.
les tasques es repartien entre els
Aplicació dels seus principis a la
seus membres
fàbrica tèxtil de New Lanark


El nom prové de Ned Ludd, nom que
empraven els obrers per signar les
El luddisme cartes amenaçadores dirigides als
patrons
Destrucció de màquines
Primera reacció obrera enfront de

les màquines, a les quals Començament del segle
consideraven les causants de XIX a Anglaterra
l'atur i els salaris baixos
Pretenien forçar els patrons

perquè els milloressin les
condicions laborals

Els inicis del

sindicalisme
Necessitat de crear organitzacions per

defensar els drets i millorar les
Societats de Socors
condicions laborals Trade Unions
Mutus
REIVINDICACIONS
Cobraven una quota als socis per Sindicats o organitzacions
ajudar els treballadors o la seva ● Lliure associació d'oficis
família en cas de malaltia, atur o ● Reducció de la jornada
defunció laboral
● Millora de les condicions de Gran Sindicat General
feina de Filadors (1829)
Amb les quotes també creaven ● Augment dels salaris
caixes de resistència amb les Des del 1834, unió de
quals donaven suport als obrers diversos sindicats d'ofici que
en les vagues van formar la Great Trade
Union

El cartisme
Antecedent: Working
Van presentar les seves demandes a
Associació Nacional de la Men´s Association (1836)
la Cambra dels Comuns i van
Carta (1842) que publica la Carta del
promoure manifestacions i vagues
Poble
Primer partit polític obrer

No van aconseguir la majoria
dels seus objectius, però van
estendre la consciència
obrera ● Sufragi universal masculí i secret.
● Divisió equitativa dels districtes electorals
● Sou per als diputats (perquè els treballadors
poguessin accedir al càrrec)
També la primera reducció de ● Immunitat parlamentària (per evitar
la jornada laboral a 10 hores represàlies)

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

7. Les propostes revolucionàries

Corrent socialista que defensava la
Publicació d’“El Manifest Comunista” destrucció del capitalisme per crear
de Karl Marx i Friedrich Engels El pensament marxista una societat sense classes ni propietat
privada
La lluita de classes La crítica al capitalisme Societat sense classes
Existència d'una lluita permanent en la Crítica a la propietat privada dels mitjans El proletariat havia de fer-se seu el poder i
història entre opressors i oprimits, de producció i a l'explotació dels establir la Dictadura del proletariat
veritable motor de la història treballadors a costa de l'obtenció de grans
beneficis
Esclavisme - Feudalisme - S'acabaria amb la propietat
Capitalisme privada i s'establiria una societat
igualitària


Doctrina que critica la societat
capitalista i proposa un model Els corrents
alternatiu basat en l'absència
d'autoritat
anarquistes
Idees principals
● Crítica a la propietat privada i

defensa de la col·lectiva.
Pierre Joseph PROUDHON ● Oposició a l’Estat (instrument Mikhail BAKUNIN
Considerava que la propietat
d’opressió) Promou la lluita dels sectors
era un robatori.
● Substitució de l’Estat per formes oprimits contra el capitalisme.
Defensa del mutualisme i el
comunals de lliure associació. Objectiu: destruir l'Estat
cooperativisme.
● Rebuig als partits polítics
● Defensa de l’acció directa (vaga)

Necessitat de crear una organització La Primera

que coordinés el món obrer per sobre
dels estats Internacional
Associació Internacional de
Consell General dirigit per Marx
Treballadors (AIT, 1864. Londres)
Objectiu Primers congressos Reivindicacions
Els treballadors havien de

conquerir el poder polític per Ginebra (1866), Lausana
posar fi al capitalisme i establir (1867) i Brussel·les (1868) ● Reducció de la jornada laboral
una societat socialista ● Supressió del treball infantil
● Desaparició dels exèrcits
Discrepàncies entre Marx (marxisme) i permanents
Bakunin (anarquisme), contrari a la ● Socialització dels mitjans de
participació política. producció
Ruptura de l'organització el 1872 ● Vaga com a mitjà més eficaç per
assolir els objectius.

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

8. La consolidació dels partits i sindicats obrers
Els sindicats de masses
Gran impuls als sindicats a

les acaballes del s. XIX
Va augmentar la pressió dels Va obligar l'Estat a intervenir en els

Agrupen diferents branques i conflictes laborals, preocupar-se per
treballadors sobre empresaris i una legislació laboral i evitar l'abús
tenen un gran nombre d'afiliats
governs sobre els treballadors
Associació General de Sindicats

Ús de la vaga
Alemanys (1863) i la Unió General de
Treballadors (UGT) a Espanya (1888).


Van sorgir a Europa El primer va ser el Partit
La fundació de partits Socialdemòcrata Alemany
després de la ruptura (SDP) fundat per Wilhelm
socialistes de la Internacional Liebknecht l’any 1875
Partit Socialista Francès (PS) de Legalitzat el 1890

Jules Guesde i Jean Jaurès
Més de 4 milions de vots i
Partit Socialista Obrer Espanyol 110 escons l’any 1912
(PSOE) de Pablo Iglesias el
1879
Lluita pel sufragi universal, la jornada
de 8 hores, l'ensenyament laic,
Partit Laborista britànic el 1900 impostos progressius, la prohibició del
treball infantil, etc.

Els corrents anarquistes
L’anarcocomunism L’anarcosindicalism
e e
S'oposa a qualsevol forma Defensa de l'organització obrera

d'organització. en sindicats per posar fi al
Propugnava l'acció violenta capitalisme i establir una societat
contra la societat burgesa sense classes
“Propaganda per l’acció”

Defensa de l’apoliticisme.
L'acció violenta despertaria la
Ús de la vaga com a principal
consciència de les masses i
instrument revolucionari
promouria la revolució
Formació d'importants sindicats anarquistes

Onada d'atemptats a Occident com la Confederació General del Treball (CGT) a
(magnicidis a França, Espanya o els França o la Conferència Nacional del Treball
EUA) (CNT) a Espanya

La Segona Internacional
Confederació de partits
socialistes autònoms ● Lleis per protegir els
treballadors.
● Jornada laboral de 8 hores.
Marcava les directrius a ● Abolició del treball infantil.
seguir pels partits ● Extensió de la democràcia.
socialistes ● Evolució pacífica fins a la
presa del poder
● Fi de la discriminació sexual i
Creació de símbols del altres desigualtats
moviment obrer (himne,
celebració del Primer de Maig
…)

1 2 3 4
industrial ciutats
còlera?

5
burgesia burgès
6
Les primeres
organitzacions
obreres
7 Les propostes
revolucionàries
partits i sindicats
obrers
al vot

El luddisme

El cartisme
La Primera
Internacional

9. El primer feminisme: la conquesta del dret al vot

als EUA
Desenvolupament d'un moviment de dones
que reivindicaven la igualtat, la seva Les pioneres: Seneca Declaració de Seneca Falls
emancipació del control masculí i la seva
Falls (Nova York, 1848)
consideració com a ciutadanes de ple dret
al Regne Crítica per la discriminació de la dona.

Sufragistes i suffragettes Unit Reclamació de la igualtat de gènere.
Dret al vot
Unió Nacional de Societats

Sufragistes (NUWSS) per Millicent Fundació de l'Associació
Nacional pel Sufragi de la Dona
Garrett Fawcett el 1897
Unió Nacional de Societats Unió Social i Política de Dones Actuacions de propaganda i reivindicació
(interrupció de mítings, encadenaments a
Sufragistes (NUWSS) per Millicent (WSPU) denominada edificis notables, desordres, vagues de fam,
Garret Fawcett el 1897
“Suffragettes” (1903) etc.

<< El que uneix homes i dones és més fort que la brutalitat i la
tirania que els separa. >>
Millicent Garrett Fawcett

U03moviments Socials HMC 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

U03moviments Socials HMC 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Història del Món

3. Els moviments socials

La nova classe El procés

Els nous valors de la Les formes d'oci

Els socialistes El pensament Els sindicats de La fundació de Les pioneres:

Els inicis del Els corrents Els corrents La Segona Sufragistes i

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

1. La nova societat industrial

Treballen en fàbriques, mines,

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

1. La nova societat industrial

Situada entre la burgesia i

Sense grans capitals ni

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

1. La nova societat industrial

Ocupaven les elits polítiques, Comptaven amb servei

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

1. La nova societat industrial

Les formes de l’oci Assistència a l’òpera, el teatre

Ostentació del seu poder i Aparició de jardins d’oci on es

Clubs o societats privades on

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. Els moviments socials

La nova classe El procés

Els nous valors de la Les formes d'oci

Els socialistes El pensament Els sindicats de La fundació de Les pioneres:

Els inicis del Els corrents Els corrents La Segona Sufragistes i

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

TREBALL INFANTIL I DE LA DONA

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. Els moviments socials

La nova classe El procés

Els nous valors de la Les formes d'oci

Els socialistes El pensament Els sindicats de La fundació de Les pioneres:

Els inicis del Els corrents Els corrents La Segona Sufragistes i

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. El creixement de les ciutats

A l’inici del s. XIX, només un 2% de la

població europea vivia en ciutats enfront d'urbanització

Creixement de les ciutats Nous mitjans de transport (tren,

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. El creixement de les ciutats

Barris amb serveis públics No tenien infraestructures

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. Els moviments socials

La nova classe El procés

Els nous valors de la Les formes d'oci

Els socialistes El pensament Els sindicats de La fundació de Les pioneres:

Els inicis del Els corrents Els corrents La Segona Sufragistes i

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

4. Quina és la causa de les epidèmies de còlera?

La manca de salubritat i l'amuntegament

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. Els moviments socials

La nova classe El procés

Els nous valors de la Les formes d'oci

Els socialistes El pensament Els sindicats de La fundació de Les pioneres:

Els inicis del Els corrents Els corrents La Segona Sufragistes i

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

5. La dona, un ésser inferior i dependent?

La desigualtat legal de les Diferències segons les

Història del Món Contemporani – 3. Els moviments socials

3. Els moviments socials